impactes sobre ecosistemes lowress

7/25/2019 Impactes Sobre Ecosistemes Lowress

1/71


2/71

208


3/71

Impactes sobre els

ecosistemes aquticsResumNarcs Prat,Universitat de BarcelonaAntoni Munn,Agncia Catalana de lAigua

Els escenaris climtics previstos a Catalunya per als propers anys dibuixen, a causa de lincrement en les emissions

de gasos defecte hivernacle i del canvi global en general, una situaci dincrement de les temperatures i tamb

de canvis en el rgim de les precipitacions, amb ms irregularitat i ms intensitat de fenmens extrems (vegeu

els captols 5, 6 i 7). Aix pot tenir conseqncies en la quantitat i, alhora, en la qualitat de laigua que circula

pels rius, estanys, embassaments, zones humides, etc., i una incidncia directa i indirecta sobre lestructura i el

funcionament dels ecosistemes associats (Allan et al., 2005), tal com sexplica i es concreta en captols posteriorsdaquest treball.

En resum, i duna manera simplificada, els pronstics indiquen menys innivaci a les parts altes de les muntanyes,

amb una fusi ms preco de la neu i un retard en la congelaci de laigua, cosa que, lgicament, ha dafectar

les capaleres dels rius i els estanys dalta muntanya. Lescolament ms escs des de les capaleres pot provocar,

tamb, que les reserves daigua embassada siguin menors, i que, juntament amb la prdua denergia en lentrada

als embassaments de laigua del desgla, pugui augmentar el temps de retenci de laigua en els embassaments

i la persistncia de la termoclina (captol 17). Alhora, tamb, es pronostica una reducci en el cabal circulant pels

rius per levapotranspiraci ms elevada, fins a arribar a assecar alguns trams de carcter lleument temporal,

com ha passat en altres pasos (Bond et al., 2008). A la vora del mar, de les llacunes litorals i dels ecosistemes

talasohalins, els canvis ja sn importants a causa de laugment, fins ara moderat, del nivell del mar, que modifica

el rgim hidrolgic i la dinmica salina dels sistemes costaners, per en el futur poden ser dramtics (captol 21),

com en el cas del deltes, que poden arribar, en part, a desaparixer (captol 20). Les comunitats dorganismes que

patiran ms aquests canvis seran, probablement, els peixos dels ecosistemes aqutics continentals, que ja estan

molt malmesos en lactualitat per la contaminaci de les aiges, per sobretot per la manca de cabals mnims

(o ecolgics) circulants i per la desaparici del seu hbitat (captol 19). Aquesta situaci afavoreix lentrada i

establiment despcies invasores, les quals aprofiten els canvis en el rgim de cabals, la modificaci de lhbitat i

lincrement de les temperatures per a competir amb avantatge sobre les comunitats prpies dels sistemes locals

(Alcaraz i Garca-Berthou, 2007; Ribeiro et al., 2008)

Tots aquests aspectes sanalitzen en aquest treball, amb estudis realitzats diferents especialistes en cada undels temes ms rellevants, en els quals es mostren tant les certeses i possibles escenaris de futur, com les seves

incerteses.

Efectes en lestructura i la funci dels ecosistemes aqutics deguts als canvis

climtics

Els canvis que es produeixen en els ecosistemes aqutics per lincrement de temperatura i per la variaci del

rgim pluviomtric originen modificacions en la seva estructura i la seva funci. Si lincrement de gasos defecte

dhivernacle far pujar la temperatura de laire, com a conseqncia pujar la temperatura de laigua, i aix

afectar el cicle biolgic de moltes espcies. Si levapotranspiraci ms elevada i el canvi en el rgim de pluges faque circuli menys aigua pels rius i amb ms irregularitat, aquesta situaci provocar, o pot provocar, que circuli

Impactes sobre els ecosistemes aqutics

Resum

209


4/71

menys aigua pels estanys i els embassaments, en general una reducci en les taxes de renovaci de laigua,

la modificaci de lhbitat, i el decreixement dels fluxos turbulents que contribueixen a lautodepuraci i a la

dinmica de nutrients dels rius. Un resum dels efectes dels possibles canvis que es poden produir en els nostres

ecosistemes es mostra a la taula 1 i sesquematitza a la figura 1. Per a una visi global del tema a Espanya, s

interessant consultar lvarez-Cobelas et al. (2005).

Als ambients lentics, a conseqncia de les possibles reduccions del cabal, que afecten sobretot el temps de

retenci de laigua en la massa daigua, la formaci i la permanncia de la termoclina pot canviar de manera

rellevant, i aquest s un procs clau que pot modificar de manera important la qualitat de les aiges, que en moltsdaquests sistemes (per exemple, els embassaments) s usada per a labastament urb a Catalunya. Lincrement de

leutrofitzaci i lincrement en la presncia dalgunes espcies dalgues, especialment les que poden ser txiques,

en poden ser la conseqncia. Els efectes actuals i futurs daquests canvis sobre els estanys i els embassaments

catalans sexpliquen en dos captols daquest informe de manera detallada.

En el cas dels rius, lincrement de temperatura tamb produir canvis en el cicle vital dalgunes espcies,

per lefecte ms important es produir en termes de descens dels cabals circulants i de la irregularitat

que tindran. En un pas mediterrani com el nostre, el perill de transformar molts dels nostres rius amb

cabals menors de 100 L/s en rius intermitents (que seixuguen normalment a lestiu), i de transformar els

rius temporals (que noms flueixen a la primavera) en lleres de trams totalment secs, s elevat. Aquests

canvis poden produir modificacions en les comunitats que habiten aquests sistemes, amb possibles entrades

despcies oportunistes i, en alguns casos, invasores, i lincrement de la contaminaci per la capacitat ms

210

Rius Aiguamolls Estanys i Aiges costaneres embassaments i aiguamolls litorals

Canvis

Increment de temperatura ++ ++ ++ ++

Durada de lestratificaci trmica +++ +++ Duraci del gel

Cabals (entrada a estanys i aiguamolls)

Rgim de cabals alterat ++ + +

Taxa de residncia de laigua ++ ++

Assecament ++ ++

Taxa de residncia incrementada + ++

Eutrofitzaci ++ ++ ++ ++

Efectes

Increment despcies invasores ++ ++ ++ ++ Canvis del cicle de vida ++ ++ ++ ++

Rang altitudinal de les espcies ++ ++

Producci primria +/ +/ +/ +/

Rtio C/N a les fulles --

Taula 1. Possibles canvis i efectes produts en els ecosistemes aquticsper lemissi de gasos defecte dhivernacle.


5/71

baixa de diluci daquests sistemes. Aquests aspectes tamb es tracten en un captol especfic daquest

informe.

El mateix perill (increment de dessecaci i augment de leutrofitzaci i la contaminaci) s el que afectar els

nostres aiguamolls, amb el perill evident de desaparici duns ecosistemes que sn clau per al manteniment de

la considerable biodiversitat de Catalunya. Perill de desaparici que tamb plana sobre molts dels aiguamolls i

ecosistemes costaners amenaats, a ms de la dessecaci i la contaminaci, per la pujada del nivell del mar. Aix

afectar sistemes tan importants com el delta de lEbre. Tamb dediquem un captol (el 20) a aquest ecosistema

tan singular, les conclusions del qual es poden aplicar de manera general a altres ecosistemes costaners de

Catalunya.

Finalment, en aquest informe es presenta un treball sobre els canvis que ja shan produt en els ecosistemes

marins propers a la costa de Catalunya, on ja s pals el canvi ambiental degut a lincrement de temperatures

(captol 21). Aqu, com en molts altres ecosistemes aqutics, els canvis mostren larribada de moltes espcies

foranes que actuen, en molts casos, desplaant les espcies autctones, molt ajudades pels canvis que lhome ha

produt en tots els ecosistemes aqutics. Aquest captol es pot comparar amb el que es presenta en una altra part

daquest informe sobre comunitats terrestres (captol 2).

Figura 1. Efectes principals sobre llacs, embassaments, aiguamolls i rius i rieresdels canvis previsibles que es produiran com a conseqncia de lemissi de gasosdefecte dhivernacle. (Taula modificada dAllan et al.,2005).


Resum

211

Caracterstiquesde lecosistema

Forma i tamany del sistemaEstratificaci trmicaNutrients i estat trfic

Tamany i posici en la concaRgims de cabalsAutotrfia vs eterotrfia

Respostes dominantsdel sistema

Durada ms curta de la coberta de gelEstratificaci ms llarga i intensaMs hbitat per peixos estenotermsMs eutrofitzaci

Cabals reduits per + ETGel es fon abans i crescudes avanadesPrdua del pic de la fosa de neuAlteraci ratio C/N de fulles

Respostes generals Canvis en el metabolisme dels organismes i la productivitat

Canvis en la distribuci geogrfica de les espciesCanvis en lestabilitat de lhbitatCanvis en la dinmica del nutrients i altres elements qumics

Llacs i aiguamolls Rius i rieres

Temperatura aigua

Escolament

Evaporatranspiraci

Precipitaci

Temperatura aire

CO2


6/71

Efectes sobre els bns i serveis del cicle de laigua

Els canvis en lestructura i el funcionament dels ecosistemes aqutics impliquen una modificaci important en els

bns i serveis que ens proporcionen els ecosistemes. A la taula 2 hi ha la llista dels principals bns i serveis dels

ecosistemes aqutics que seran modificats pel canvi climtic (taula modificada dAllan et al., 2005). Molts dels

aspectes que sesmenten a la taula ja es tracten en altres captols daquest informe; aqu ens centrem sobretot en

els canvis en la biodiversitat, que, com veiem a la taula, ser (o ja ha estat) alterada pels canvis climtics, o canvis

globals, ja que shan produt o que es preveu que tindran lloc en el futur. En els captols que segueixen daquesta

part dedicada als ecosistemes es comenten moltes daquestes afectacions. Tamb es pot trobar una revisi de

com les alteracions en el cicle global de laigua afecten lestructura, la funci i els serveis dels rius a Sabater

(2008), treball que permet fer-se una idea de quins serveis seran afectats pel canvi climtic.

Impactes actuals i futurs sobre els ecosistemes aqutics catalans

Pel que fa a limpacte del canvi climtic sobre les caracterstiques i les comunitats dorganismes a Catalunya i la

previsi que es por fer amb vista al futur, la informaci que tenim s molt limitada, tal i com sexplica als captols

segents. A continuaci realitzem una sntesi del que sexplica en ells.

Duna banda, tenim algunes constatacions del fet que ja shan produt alguns efectes sobre els organismes

o el funcionament dels ecosistemes degut a laugment de temperatura. Entre elles assenyalem els canvis de

comunitats planctniques que shan detectat en els sediments dels llacs de muntanya o en labundncia de cistsde crisofcies, laugment de lestratificaci trmica i els seus efectes (anxia) en lembassament de Sau, lincrement

Rius Estanys Embas- Aiguamolls Deltes Aiges costaneres i saments aigualmolls litorals

Quantitat i qualitat de laigua

Usos urbans x x

Usos agrcoles x x x x

Refrigeraci de centrals x x x

Qualitat de laigua (eutrofitzaci, diluci de la contaminaci) x x x x x x

Altres serveisPesca comercial x x x x x x

Aqicultura x x x

Marisqueig x x

Protecci de la costa i les dunes x x

Hidroelectricitat x x x

Control de crescudes x x

Transport de sediments x x x

Turisme i oci x x x x x x

Alteracions de la biodiversitat x x x x x x

Taula 2. Possibles efectes del canvi climtic en les funcions ambientals isocioeconmiques de laigua.

212


7/71

de les espcies ms termfiles de peixos dels rius i els canvis altitudinals dalgunes espcies (com la bagra), canvis

en lemergncia (ms primerenca) dalguns insectes aqutics al riu Ebre, o canvis en les pautes de distribuci de

diferents organismes marins i augment de les mortalitats en massa que sesdevenen a la Mediterrnia. Podem

dir que levidncia del canvi, al menys a petita escala, ja s palesa entre nosaltres, tot i la incertesa de la seva

persistncia o evoluci.

Daltra banda, les previsions per al futur sn en tots els casos preocupants i ultra lagreujament de tots els efectes

suara esmentats, en podem preveure daltres. A la muntanya els estanys petits corren el risc de desaparixer, i el

funcionament dels ms grans corre el risc de canviar notablement en disminuir lextensi i la durada de la capa

de gel. Aix pot influir en un canvi de les comunitats i en la proliferaci despcies invasores. Aquesta situaci

de canvi de comunitats i de proliferaci daltres espcies es produir en tots els ecosistemes i comunitats, des de

lalta muntanya fins al fons del mar. En el cas dels peixos, per exemple, cal esperar una reducci de les poblacions

de peixos autctons i alhora ms proliferaci dels termfils (habitualment espcies allctones), aix com una

reducci de lrea de distribuci dels peixos daiges ms fredes, com ara la truita.

En els rius, tant lincrement de les sequeres com de les riuades poden repercutir de manera important en lescomunitats i afavorir alguns grups enfront dels altres; per exemple, en el cas dels insectes aqutics, els propis

daiges tranquilles, com els odonats, els heterpters i els colepters,poden incrementar la seva presncia enfront

als ms tpicament refils, com els efimerpters, els tricpters i els plecpters, tal com sha vist en estudis recents

en petits rius poc pertorbats per part de lhome en anys de sequera. La sequera, evidentment, tamb tindr un

reflex en les comunitats de peixos que poden arribar a desaparixer, especialment en les endmiques lligades

a petits cursos daigua. En aquest treball no sha estudiat lefecte del canvi climtic sobre les zones humides

continentals, per tamb cal esperar una reducci de la seva rea i un augment de la contaminaci que hi

haur, que evidentment far desaparixer unes espcies i en far aparixer unes altres, sobretot (altra vegada) les

invasores ms termfiles.

Al mar i a la zona litoral, els efectes sobre les comunitats tamb seran rellevants. En el cas de les llacunes litorals,

lincrement del nivell del mar s la pitjor amenaa, que pot arribar a fer desaparixer fins a la meitat del delta de

lEbre. Pel que fa als ecosistemes marins, lexpansi de les espcies extiques tamb s la principal amenaa.

Cal fer un esment especial de lafectaci dels serveis ambientals que els ecosistemes aqutics ens proveeixen.

En el cas dels embassaments, no noms es tracta duna disminuci de recursos, sin que per efecte de la taxa

de residncia ms elevada en disminuir la qualitat, amb lencariment consegent dels tractaments necessaris

per a potabilitzar laigua. Podem dir el mateix de les aiges dels rius que es fan servir per a abastament, que

encara seran pitjors pel que fa a la seva qualitat prepotable pels canvis produts en les comunitats. Per exemple,

un nombre ms alt dalgues potencialment txiques causat per una contaminaci ms elevada deguda a uns

cabals menors en el Llobregat, pot fer molt car el tractament de les aiges a la part baixa del curs. Evidentment,la pesca en quedar afectada, tot i la poca importncia que actualment t des del punt de vista econmic; per

pensem en la pesca recreativa, que practiquen milers daficionats i que minvar (cosa que, de fet, empitjorar

la qesti de la preponderncia de les espcies que han estat introdudes, que sn les ms buscades i pescades

pels aficionats). Tots els serveis ambientals dels deltes i de les zones costaneres seran considerablement afectats,

sigui la pesca o el bany.

s evident que en el camp de la gesti i la diagnosi de lestat de les masses daigua (rius, estanys, zones humides,

etc.), els canvis en el rgim de cabals induts a travs del canvi global i el canvi climtic hauran de fer replantejar

els valors de referncia avui dia usats, i relativitzar els possibles programes de mesures dimensionats per a cada

cas. Els objectius de qualitat es poden veure greument afectats i probablement hauran de ser revisats per ajustar-

los al nou context ambiental. Existeixen diversos anlisis que demostren que en perodes de sequera sn diversos

els indicadors biolgics i estndards de referncia avui usats que pateixen significatius canvis.


Resum

213


8/71

214

En sntesi, per als ecosistemes aqutics en general les perspectives sn duna reducci accelerada de la biodiversitat,

amb una simplificaci de les comunitats, que passaran a dominar en primera instncia les espcies vingudes

daltres llocs o les espcies que sadaptin a les condicions ms termfiles i ms inestables. De labast i lextensi

de les mesures de mitigaci i adaptaci que es prenguin, en dependr, tamb, el grau de prdua didentitat dels

nostres ecosistemes aqutics.

Referncies bibliogrfiques

ALCARAZ, C.; GARCA-BERTHOU, E. (2007).Life history variation of invasive mosquitofish (Gambusia holbrooki)

along a salinity gradient.Biological Conservation, nm. 139, pg. 83-92.

ALLAN, J. D.; PALMER, M. A.; POFF, N. L.(2005). Climate change and freshwater ecosystems.A: T. E. Lovejoy,

L. Hannah (eds). Climate Change and Biodiversity. Yale University Press. New Haven CT (Etats Units). Pg. 272-

290.

LVAREZ-COBELAS, M.; CATALAN, J.; GARCA DE JALN, D. (2005). Impactos sobre los ecosistemas acuticoscontinentales.A: J. M. Moreno (ed.). Evaluacin preliminar de los impactos en Espaa por efecto del cambio

climtico. Ministerio de Medio Ambiente y Universidad de Castilla-La Mancha. Pg. 113-146.

BOND, N. R.; LAKE, P. S.; ARTHINGTON, A. H. (2008). The impacts of drought on freshwater ecosystems: an

Australian perspective. Hydrobiologia, nm. 600, pg. 3-16.

RIBEIRO, F.; ELVIRA, B.; COLLARES-PEREIRA, M. J.(2008).Life-history traits of non-native fishes in Iberian watersheds

across several invasion stages: a first approach. Biological Invasions, nm. 10, pg. 89-102.

SABATER, S.(2008).Alterations of the global water cycle and their effects on river structure, function and services.

Freshwater Reviews, nm. 1, pg. 75-88.


9/71


Els estanys dalta muntanya com a sensors del canvi climtic

215


La situaci particular dels estanys dalta muntanya fa que els organismes que hi viuen estiguin adaptats a unes

condicions que tradicionalment es consideren extremes per a la vida. La majoria tenen aiges molt poc mineralitzades

i amb molt pocs nutrients pel fet que es troben sobre roques grantiques i en els sls poc desenvolupats de les

seves conques hidrolgiques. Com a conseqncia daix, els organismes tenen les dificultats associades a viure

en condicions de diluci extrema. Daltra banda, laltitud s un factor amb conseqncies mltiples. A causa dunaatmosfera ms prima, la radiaci i en especial la fracci ultraviolada (UV-B) augmenten, i consegentment els

organismes estan subjectes a radiacions nocives durant el perode lliure de gel. Daltra banda, la temperatura

disminueix progressivament amb laltitud i, per tant, la formaci i la durada de la coberta de gel i de neu varia

linealment amb laltitud (figura 1). Finalment, laltitud tamb s sinnim de localitzaci remota i limita laccessibilitat

dels organismes que colonitzen aquests estanys. A causa de les dimensions relativament petites dels estanys dalta

muntanya, la importncia de la conca s cabdal en lentrada de nutrients i matria orgnica i, en general, en la

dinmica daquests ecosistemes. Les conques dels estanys dalta muntanya sn relativament petites comparades

amb els estanys de les zones baixes, i com a conseqncia les entrades atmosfriques tamb tenen una forta

influncia en les aiges que hi drenen i tamb en les caracterstiques de laigua dels estanys. Per tant, si combinem

la sensitivitat dels ecosistemes lacustres dalta muntanya a forces externes, amb la seva situaci remota i, per tant,llunyana a les rees amb una forta activitat antrpica, ens trobem que els ecosistemes lacustres dalta muntanya sn

uns sensors excellents i uns bons enregistradors dels canvis ambientals passats i presents (Catalan et al.2006).

16. Els estanys dalta muntanya com a sensors del canvi climtic

Marc Ventura

Centre dEstudis Avanats de Blanes, CSIC

Figura 1. (a) Durada de la coberta de gel en funci de laltitud a estanys del ParcNacional dAigestortes i Estany de Sant Maurici; i (b) Sensibilitat de la durada dela coberta de gel en funci de laltitud i augment o disminuci de la temperatura(simulaci extreta de Thompson et al.,2005).

70

120

170

220

270

320

1500 2000 2500 3000

Altitud (m)

(a )

Duradacobertadegelineu(dies)

(a) (a)

Canvi en la coberta de neu gel (dies)

+ 6 Cdescalfament

+ 6 C derefredament

Altitud (m)

Altitud(m)


10/71

216

Paleolimnologia, una mirada al passat per a entendre el futur

Entendre els efectes del canvi climtic, i en especial distingir la influncia antrpica de les oscillacions naturals,

requereix registres a llarg termini de canvis en els ecosistemes. En general, mesures instrumentals a llarg termini

sn escasses i com a mxim arriben a pocs segles dantiguitat (figura 2). La necessitat de disposar de sries ms

llargues ha afavorit el desenvolupament de noves tcniques per a reconstruir les fluctuacions climtiques del passat

utilitzant diferents aproximacions com ara testimonis de gel, estalactites, anells dels arbres, paleolimnologia,

pollen, etc. Entre aquestes aproximacions, la paleolimnologia sha utilitzat durant les darreres dcades per a

reconstruir els efectes de lacidificaci i leutrofitzaci duna manera quantitativa. Els mtodes desenvolupats

amb aquesta aproximaci sapliquen ara a reconstruir les condicions climtiques del passat, que complementenaproximacions ms tradicionals (Battarbee, 2000). Els canvis en els conjunts despcies algals canvien duna manera

relativament directa amb algunes condicions limnolgiques com el pH o el fsfor. Aix fa que sigui relativament

senzill reconstruir aquests parmetres a partir de canvis en les comunitats algals que queden preservades al

sediment (per exemple, diatomees, cists de crisofcies, etc.). La paleolimnologia es basa en laplicaci daquesta

aproximaci espai per temps. En canvi, la reconstrucci directa de components climtics no s tan evident pel

fet que els organismes no necessriament responen directament a canvis en la temperatura. Entre els diferents

organismes que sha vist que responen a canvis en la temperatura hi ha els cists de crisofcies (Pla i Catalan, 2005),

algunes diatomees planctniques, els quironmids i alguns cladcers (figura 3) (Catalanet al., 2002; Heegaard et

al., 2006). Cadascun daquests organismes respon a diferents parmetres climtics o poques de lany, a causa de

la interacci amb els seus cicles de vida particulars. Per tant, per a poder fer reconstruccions climtiques fiables,

sutilitza una combinaci de parmetres i grups dorganismes tan mplia com sigui possible.

Figura 2. Temperatura mitjana anual a lestany Redon (Val dAran) al llargdels darrers dos segles (Catalan et al.,2002).

Tempe

raturamitjanaanualdelaire(C)

Any

Estany Redon (Pirineus)

Filtre 0,5

Filtre 0,05


11/71



217

Efectes sobre els estanys dalta muntanya

Tot i que falten ms estudis concrets per a determinar amb ms precisi quins seran els efectes sobre els estanys

dalta muntanya, el coneixement actual permet fer una primera avaluaci. La precipitaci, la temperatura i la

nuvolositat poden tenir un efecte en diferents aspectes dels estanys:

Efectes dels canvis en la precipitaci i disponibilitat hdrica. Sespera una disminuci de la precipitaci, del

12% de mitjana anual, que ser ms marcada a lestiu (24%) que no pas a lhivern (6%) (Calb, 2008a i

2008b). Aquest aspecte afectar de manera ms important els estanys de dimensions ms petites i, sobretot,

les llacunes i les basses temporals, que es poden assecar abans que els diferents grups dorganismes completin

els seus cicles de vida (lvarez Cobelas et al., 2008), tal com ja passa a diferents zones rtiques (Smoli

Douglas, 2007).

Efectes de lescalfament global. Segons lAR4, per a la regi mediterrnia i per a finals de segle, cal esperar un

augment de temperatura mitjana de 3,5 C, augment que ser ms marcat a lestiu (4,1 C) que no pas a lhivern

Figura 3. Comparaci entre la desviaci de la temperatura de laire en diferentsmesos de lany i el registre sedimentari per a les espcies de diatomees(Cycloptella pseudostilligerai Fragilaria nana), el quironmid Heterotrissocladiusmarcidus i el cladcerAcroperus harpae(Catalan et al.,2002).


12/71

218

(2,6 C) (Calb, 2008a i 2008b). Als Pirineus aquest augment pot ser encara ms acusat (Thompson et al., 2009).

Sespera que la durada de la capa de neu i la de la coberta de gel sigui ms curta (Thompsonet al., 2005), i que

savanci el perode de primavera (Peeterset al., 2007). A ms a ms, s probable que la durada de lestratificaci

dels estanys sallargui i aquests canvis poden afectar el funcionament dels estanys dalta muntanya durant tot el

perode lliure de gel (Wilhelm i Adrian, 2008).

Efectes de la reducci dels nvols. Una reducci de la coberta de nvols durant la part ms clida de lestiu podria

portar a un increment de la quantitat de radiaci ultraviolada (UV), que arribaria als estanys, amb els possibles

efectes de fotoinhibici de la fotosntesi, alteracions metabliques en les plantes i els animals i amb un increment de

la fotooxidaci de les substncies orgniques dissoltes (Williamson i Zagarese, 1994). Utilitzant la paleolimnologia

sha vist que hi havia canvis importants en la matria orgnica dissolta de llacs de zones temperades a causa dels

canvis que van lligats al clima, i que aix tenia repercussions en la producci primria daquests sistemes (Leavitt

et al., 2003). Aquests possibles efectes poden quedar emmascarats per les adaptacions a altes radiacions de la

major part de la flora i fauna que habita als estanys dalta muntanya (lvarez Cobelaset al., 2008).

Escalfament global i les espcies invasores

Entre els vertebrats que habiten als estanys dalta muntanya, els peixos com la truita comuna ( Salmo trutta),

la truita de rierol (Salvelinus fontinalis), la truita irisada (Oncorhynchus mykiss) o el barb roig sn espcies que

podrien estendre la seva distribuci per laugment de les temperatures a les zones altes (Garca-Berthou, 2008).

Pel fet que totes aquestes espcies de peixos han estat introdudes als estanys pirinencs, un augment en la

distribuci dels peixos podria perjudicar les espcies sensibles a la introducci de les truites, com ara els amfibis i

els invertebrats associats al plncton i al bentos (Knapp et al., 2001).

La distribuci dels amfibis ha estat afectada per la interacci despcies depredadores (com ara els peixos) (Knapp

i Matthews, 2000) i per la proliferaci de fongs patgens Chitrids, que provoquen desaparicions catastrfiquesde poblacions damfibis (Mrquez et al., 1995). El canvi climtic, juntament amb un augment de les fonts de

dispersi antrpiques, sembla que pot accelerar la dispersi daquests fongs patgens i, per tant, contribuir a

augmentar la desaparici de poblacions damfibis (Poundset al., 2006).

Lefecte de lescalfament sobre altres grups dorganismes, com per exemple diferents grups dinvertebrats, sha

estudiat menys, tot i que estudis experimentals en altres zones alpines mostren una disminuci de la presncia

de les espcies adaptades als sistemes alpins i un augment del potencial dinvasi despcies prpies dambients

ms clids, com les que viuen a les zones subalpines (Holzapfel i Vinebrooke, 2005).


LVAREZCOBELAS, M.; CATALAN, J., GARCADEJALN, D. (2008).Impacts on inland aquatic ecosystems. A: J. M.

Moreno.A Preliminary Assessment of the Impacts in Spain due to the Effect of Climate Change. Ministerio de

Medio Ambiente y Universidad de Castilla-La Mancha.. Pg. 109-142.

BATTARBEE, R. W. (2000).Palaeolimnological approaches to climate change, with special regard to the biological

record. Quaternary Science Reviews, nm. 19, pg. 107-124.

CATALAN, J.; PLA, S.; RIERADEVALL, M.; FELIP, M.[et al.] (2002).Lake Redo ecosystem response to an increasing

warming in the Pyrenees during the twentieth century.Journal of Paleolimnology, nm. 28, pg. 129-145.

CATALAN, J.; CAMARERO, L.; FELIP, M.; PLA, S.[et al.] (2006).High mountain lakes: extreme habitats and witnessesof environmental changes. Limnetica, nm. 25, pg. 551-584.


13/71



219

CALB, J. (2008a). Projeccions globals; el 4t informe de lIPCC. A: Agncia Catalana de lAigua (ACA) -

Fundaci Nova Cultura de lAigua (FNCA).Aigua i canvi climtic. Diagnosi dels impactes previstos a Catalunya.

Barcelona. (Aquest volum.)

CALB, J. (2008b).Projeccions regionals; dEuropa a la pennsula Ibrica. A: Agncia Catalana de lAigua (ACA)

- Fundaci Nova Cultura de lAigua (FNCA).Aigua i canvi climtic. Diagnosi dels impactes previstos a Catalunya.


GARCA-BERTHOU, E. (2008).Impacte sobre els peixos continentals. A: Agncia Catalana de lAigua (ACA) -

Fundaci Nova Cultura de lAigua (FNCA). Aigua i canvi climtic. Diagnosi dels impactes previstos a Catalunya.


HEEGAARD, E.; LOTTER, A. F.; BIRKS, H. J. B. (2006).Aquatic biota and the detection of climate change: Are there

consistent aquatic ecotones?.Journal of Paleolimnology, nm. 35, pg. 507-518.

HOLZAPFEL, A. M.; VINEBROOKE, R. D.(2005).Environmental warming increases invasion potential of alpine lake

communities by imported species. Global Change Biology, nm. 11, pg. 2009-2015.KNAPP, R. A.; MATTHEWS, K. R.(2000).Non-native fish introductions and the decline of the mountain yellow-

legged frog from within pretoected areas. Conservation Biology, nm. 14, pg. 428-438.

KNAPP, R. A.; MATTHEWS, K. R.; SARNELLE, O. (2001). Resistance and resilience of alpine lake fauna to fish

introductions. Ecological Monographs, nm. 71, pg. 401-421.

LEAVITT, P. R.; CUMMING, B. F.; SMOL, J. P.; REASONER, M.[et al.] (2003).Climatic control of ultraviolet radiation

effects on lakes. Limnology and Oceanography, nm. 48, pg. 2062-2069.

MRQUEZ, R.; OLMO, J. L.; BOSCH, J.(1995).Recurrent mass mortality of larval midwife toadsAlytes obstetricans

in a lake in the Pyrenean mountains. Herpetology Journal, nm. 5, pg. 287-289.

PEETERS, F.; STRAILE, D.; LORKE, A.; LIVINGSTONE, D. M.(2007).Earlier onset of the spring phytoplankton bloom in

lakes of the temperate zone in a warmer climate. Global Change Biology, nm. 13, pg. 1898-1909.

PLA, S.; CATALAN, J.(2005).Chrysophyte cysts from lake sediments reveal the submillennial winter/spring climate

variability in the northwestern Mediterranean region throughout the Holocene. Climate Dynamics, nm. 24,

pg. 263-278.

POUNDS, J. A.; BUSTAMANTE, M. R.; COLOMA, L. A.; CONSUEGRA, J. A. [et al.] (2006). Widespread amphibian

extinctions from epidemic disease driven by global warming. Nature, nm. 439, pg. 161-167.

SMOL, J. P.; DOUGLAS, M. S. V.(2007).Crossing the final ecological threshold in high Arctic ponds. Proceedings

of the National Academy of Sciences, nm. 104, pg. 12395-12397.THOMPSON, R.; PRICE, D.; CAMERON, N.; JONES, V. [et al.] (2005).Quantitative calibration of remote mountain-lake

sediments as climatic recorders of air temperature and ice-cover duration.Arctic Antarctic and Alpine Research,

nm. 37, pg. 626-635.

THOMPSON, R.; VENTURA, M.; CAMARERO, L. (2009).On the climate and weather at the mountain and sub-arctic

lakes of Europe. Submitted.

WILHELM, S.; ADRIAN, R. (2008).Impact of summer warming on the thermal characteristics of a polymictic lake

and consequences for oxygen, nutrients and phytoplankton. Freshwater Biology, nm. 53, pg. 226-237.

WILLIAMSON, C.E.; ZAGARESE, H.E. (1994).Impact of UV-B radiation on pelagic freshwater ecosystems.Archiv fr

Hydrobiologie - Advances in Limnology, Stuttgart.


14/71

220


15/71

Introducci

Malgrat la nodrida literatura existent entorn dels possibles efectes del futur canvi climtic sobre els ecosistemes

aqutics continentals (per a posar exemples prxims, vegeu Sabater [2008] o lvarez Cobelas et al. [2005]), tenim

molt poca informaci contrastada sobre efectes ja observats en aquests sistemes, especialment quan parlem devariacions en la qualitat de laigua en sistemes lentics. Aix t un reflex molt clar al Quart informe davaluaci de

lIPCC: el captol dedicat als efectes sobre la qualitat de laigua observats als ecosistemes aqutics continentals

s una collecci dasseveracions ms o menys fonamentades, per amb molt poca base emprica (Kundzewicz

et al., 2007). Sesmenten alguns casos ben documentats, la major part en rius i en alguns llacs amb llargues

sries de dades, per exemple el llac Tanganyika (Verburg et al., 2003) i Washington (Winder i Schindler, 2004).

s obvi que la manca generalitzada de sries llargues de parmetres relacionables amb la qualitat de laigua s

un impediment molt fort a lhora destablir lligams amb el canvi climtic duna manera rigorosa. Aix fa que la

prognosi a partir descenaris futurs sigui, aix mateix, molt incerta.

En el cas particular dels embassaments la situaci s preocupant. La relativa joventut daquests sistemes fa que en

la gran majoria de casos siguin inaplicables les aproximacions paleolimnolgiques que tan bon resultat donen enel cas dels llacs (vegeu Catalan et al., 2002); aix doncs, els estudis depenen gaireb exclusivament de les dades

recollides en costosos programes de mostreig mantinguts a llarg termini. No cal dir que aquests programes de

mostreig en embassaments sn una raresa, no noms a Catalunya. lvarez Cobelas et al. (2005) diuen respecte

dels embassaments que qualsevol predicci resultat summament arriscada a causa de la complexitat afegida

per la gesti hidrulica humana prpia daquests sistemes. Considerant la importncia dels embassaments per a

la gesti dels recursos hdrics a la zona mediterrnia, aquesta manca de coneixement s greu.

Qualsevol predicci dels efectes del futur canvi climtic en un ecosistema sha de basar, si s possible, en estudis

emprics dels efectes observats instrumentalment durant les darreres dcades. Les prediccions basades en models,

siguin conceptuals o dinmics, poden ser duna gran ajuda a lhora dextrapolar cap al futur les relacions clima-sistema observades instrumentalment. Per cal no oblidar que els models sn noms eines heurstiques que no

poden provar hiptesis (Oreskes et al., 1994). Per tant, la detecci instrumental de tendncies en la qualitat de

laigua provocades per variacions en el clima s la forma ms poderosa de demostrar la vulnerabilitat dun sistema

enfront de futurs canvis climtics.

En aquest captol es discuteix com les tendncies projectades de la temperatura de laire i de laigua que arribar als

embassaments catalans des dels rius afectaran la qualitat de laigua en aquests sistemes. Ho farem principalment

a partir dobservacions instrumentals a lembassament de Sau, que per a algunes variables van des de lany 1964

fins a lactualitat.

17. Els efectes als embassaments i la seva rellevncia en la quantitat i la qualitat

de laigua per a la garantia del recursRafael Marc i Joan Armengol, FLUMEN-Universitat de BarcelonaJosep Dolz, FLUMEN-Universitat Politcnica de Catalunya


Els efectes als enbassaments i la seva relevncia en laquantitat i la qualitat de laigua per a la garantia del recurs

221


16/71

Laugment de les temperatures augmentar lestabilitat trmica? Als embassaments,

no sempre...

Una de les prediccions ms repetides quan es parla dels efectes del canvi climtic sobre els sistemes lentics s

laugment de lestabilitat trmica provocada per laugment de la temperatura de laire. Aix es basa en el fet

que les capes superficials dels llacs i els embassaments sescalfaran ms que les capes fondes i augmentar,

aix, el gradient trmic i lestabilitat de la columna, cosa que hauria dafavorir lextensi de lanxia a les capes

profundes. Aix ja sha observat experimentalment en alguns llacs (Jankowski et al., 2006). Fins i tot es prediu

que els cianobacteris sen poden veure beneficiats, ja que una estabilitat ms gran i lallargament del perode

destratificaci van a favor de les seves estratgies fenolgiques (Jhnk et al., 2008).

Les prediccions anteriors es basen en el fet que els balanos de calor en llacs depenen gaireb exclusivament

dels intercanvis denergia amb latmosfera. I s precisament per aix que aquestes prediccions shan dextrapolar

amb molta cura als embassaments: els balanos de calor i, per extensi, la posici i lestabilitat de la termoclina

depenen en gran mesura de la gesti de laigua, amb la qual es dilueixen els efectes del clima sobre la dinmica

fsica del sistema.

El cas de Sau s paradigmtic, ja que est molt ben documentat. Sabent levoluci de la temperatura mitjana a

la conca del Ter, que ha pujat gaireb 1 C des de lany 1964, podrem suposar que la temperatura mitjana de

lembassament tamb haur pujat. Res ms lluny de la realitat. A la figura 1 podem observar com, malgrat que la

temperatura de laire ha pujat, la temperatura mitjana de lembassament ha patit una baixada molt pronunciada

durant el darrer decenni.

Lexplicaci daquesta aparent contradicci la trobem en el fet que lany 1996 es va decidir variar la gesti

hidrolgica de lembassament: es va passar de treure laigua per la comporta ms profunda, a fer-ho per la ms

superficial disponible en cada moment. Aix va tenir conseqncies molt importants en lestructura trmicade lembassament (figura 2). Com que lestratificaci provocada per la sortida forada de laigua (anomenada

Figura 1. Evoluci de la temperatura mitjana de laire a la conca del riu Ter ide la temperatura mitjana a lembassament de Sau. Es pot comprovar que latemperatura de laire ha augmentat pel cap baix 1 C, mentre que la temperaturade laigua a lembassament ha disminut vora 1,5 C.

222

Temp. mitjana de laire

Temp. mitjana de laigua

Temperatura(C)

Temperatura mitjana aire

Temperatura mitjana aigua


17/71

estratificaci hidrulica) s la que determina la posici de la termoclina, aquesta es va situar molt ms a prop de la

superfcie. Aix, a ms, va afectar lestabilitat de la columna, ja que s ben sabut que la sortida daigua profunda

debilita els gradients de densitat, perqu facilita larribada de energia cintica turbulenta a les capes fondes. La

sortida daigua ms superficial tamb ha promogut, llavors, una termoclina ms estable (figura 2; Moreno-Ostos

et al., 2008).

(A lesquerra) i amb sortida daigua ms superficial (a la dreta). La lnia slida representa la fondria dextracci

daigua per les comportes, i lrea grisa s el fons de lembassament (de Moreno-Ostos et al., 2008). Es pot

observar la correspondncia entre la fondria dextracci daigua i la termoclina al llarg de tot el perode, i com

als anys de la dcada del 1990 la termoclina s molt ms superficial i estable.

Per tant, lefecte de laugment de les temperatures als embassaments s molt incert. Duna banda, si tots els altres

factors es mantenen inalterats, la temperatura mitjana pujaria, lestabilitat trmica hauria daugmentar i, amb

aix, tamb lanxia hipolimntica. Per aquest efecte pot ser totalment emmascarat per la gesti hidrolgica de

laigua emmagatzemada, com en el cas de Sau. Aix pot ser especialment intens en els grans embassaments, que

pateixen variacions de nivell molt acusades i grans extraccions daigua. Aix fa que la profunditat dextracci de

laigua sigui molt variable, aix com la intensitat de lestratificaci hidrulica, i aquesta variabilitat pot emmascarar

els efectes climtics.

On els efectes de laugment de la temperatura poden ser ms importants s en els petits embassaments de les

conques internes (Foix, Gai, Riudecanyes, etc.), que tenen un temps de residncia de laigua ms llarg i on

J F M A M J Jl A S O N D J F M A M J Jl A S O N D

1980

1981

1984

1985

1996

1997

1998

1999

J F M A M J Jl A S O N D J F M A M J Jl A S O N D

1980

1981

1984

1985

1996

1997

1998

1999



223

Figura 2. Evoluci estacional de la termoclina (expressada com a gradientsde temperatura) per a una selecci danys amb sortida daigua profundaa lembassament de Sau.

G F M A M J JL A S O N D

profunditat(m)

dT/dZ(C)

G F M A M J JL A S O N D

profunditat(m)

profunditat(m)

pro

funditat(m)


18/71

lestratificaci hidrulica provocada per la sortida profunda de laigua s menys intensa. Es podria dir que sn

sistemes amb una hidrodinmica ms semblant als llacs. En aquests embassaments s ms probable que es deixin

sentir els efectes de laugment de la temperatura en lestabilitat de la columna de laigua. A ms, donades les

condicions trfiques daquests petits embassaments (eutrfics o hipereutrfics en la seva majoria) la probabilitat

que laugment de lestabilitat afavoreixi laparici de cianobacteris i lextensi de lanxia s elevada.

El veritable problema: la futura migradesa dels cabals i laugment de lanxia

hipolimntica

Que laugment de la temperatura de laire no hagi de tenir un reflex clar en la qualitat de laigua dels embassaments

no vol dir que aquests sistemes siguin insensibles al canvi climtic. Ni de bon tros. El fet que els embassaments

siguin sistemes amb temps de residncia relativament curt fa que responguin de manera molt rpida a les

variacions de cabal. Aix, com veurem, els converteix en sistemes que patiran variacions en la qualitat de laigua

molt acusades si les prediccions de lIPCC sobre precipitaci i evapotranspiraci a la Pennsula es compleixen

(vegeu els captols 7 i 8).

La clau de volta que relaciona directament les prediccions de canvi climtic amb la qualitat de laigua als

embassaments s el control exercit pel cabal que entra al sistema sobre lextensi de lanxia a lhipolmnion (Marc

et al., 2008). En resum, hi ha una relaci lineal entre lextensi de lanxia a lhipolmnion amb el cabal del riu que

entra a lembassament i la concentraci de materials orgnics al riu. Val a dir que encara que la dependncia de

lanxia en la concentraci de matria orgnica al riu varia dun embassament a laltre, la dependncia de lanxia

respecte el cabal sembla una constant en gaireb tots els embassaments (Marc et al., 2008).

Per exemple, a Sau es pot relacionar el factor danxia estacional (AF, una mesura normalitzada de lextensi de

lanxia en un llac o embassament) amb el cabal del riu i la concentraci de carboni orgnic dissolt (DOC) que

cont:

AF = 52,22 57,37*cabal + 0,18*DOC (n = 11, r2 = 0,85, p = 0,002)

En aquesta regressi el cabal presenta una r2parcial de 0,82, s a dir, que el seu pes en lexplicaci de la varincia

de lAF s molt important. Per tant, i a lespera dels experiments que confirmaran els mecanismes concrets de

la dependncia de lanxia respecte al cabal, tenim una relaci emprica que ens relaciona un dels principals

parmetres que defineixen la qualitat de laigua en embassaments amb la quantitat daigua que entra en aquests

sistemes.

A partir daquests resultats el vincle entre el canvi climtic i la qualitat de laigua als embassaments catalans s

directe. Si es compleixen les prediccions de lIPCC, a Catalunya podem patir una reducci de precipitacions de fins

al 12% en el perode 2080-2099, valor molt similar al que sha predit per a Catalunya al captol 7. Aix, combinat

amb laugment de levapotranspiraci provocat per la pujada de les temperatures, podria arribar a donar una

reducci dels cabals als rius dentre el 20% i el 40%, que se sumaria a les reduccions ja detectades durant les

darreres dcades. Assumint que les relacions lineals que shan presentat ms amunt es poguessin mantenir, aix

implicaria un augment del factor anxic dentre el 12% i el 25%. En termes ms intutius, ara mateix el 59% del

volum emmagatzemat durant un estiu mitj a Sau roman anxic. En el nou escenari tindrem una mitjana del

66% al 74% daigua anxica a lembassament durant lestiu. Si pensem que la disminuci de cabal comportar,

aix mateix, una pressi ms gran dels abocaments urbans i industrials sobre el riu Ter, el DOC s molt probable

que augmenti si no es prenen mesures, amb la qual cosa els percentatges anteriors es podrien considerar una

estimaci conservadora. Amb un augment dun modest 15% en les concentracions de DOC al riu Ter, el volum

anxic a lestiu es podria situar entre el 75% i el 82%. Aix significaria tornar a les situacions viscudes durant els

anys vuitanta del segle XX, quan la pssima qualitat de laigua a lembassament es va portar a molts diaris.

224


19/71

Un efecte afegit a lesmentat, per tamb ntimament lligat a perodes amb poca entrada de cabal a lembassament,

s la desaparici de la barreja hivernal. Durant tardors i hiverns secs i amb temperatures suaus, lembassament de

Sau no es barreja de manera efectiva fins al fons, establint-se una situaci meromctica que es pot allargar fins a

lestabliment de la nova termoclina durant la primavera/estiu segent. Aix, evidentment, implica una acumulaci

daigua anxica durant perodes molt llargs que pot donar molts problemes quan finalment es barregi amblaigua superficial. Un exemple extrem ha estat levoluci de lembassament de Sau des de la tardor del 2006.

Aquella tardor no es va produir la barreja, aix que la capa profunda anxica es va mantenir fins a lestiu segent.

Com que a la tardor del 2007 tampoc es va produir la barreja, lembassament ha mantingut una capa anxica

durant prcticament dos anys sencers (figura 3).

La gamma de colors representa la concentraci doxigen en mg/L (vegeu lescala a la dreta), mentre que lrea

grisa delimita el fons de lembassament, variable al llarg del temps. Es pot observar que a la tardor del 2006 i del

2007 lembassament no sha barrejat totalment, amb una capa anxica (


20/71

El descens de la precipitaci i laugment de la temperatura provocaran un descens dels cabals als rius. Aix, per la

seva banda, pot suposar laugment de les concentracions de DOC als rius per manca de diluci dels abocaments

humans als cursos fluvials. Est empricament demostrat que la disminuci de cabals i laugment de la concentracide DOC significaria ms volum daigua anxica als embassaments (fletxes gruixudes). Daltra banda, laugment

de la temperatura pot contribuir directament a laugment de lanxia a causa de la intensificaci de lestratificaci

als embassaments, encara que com sassenyala al text la importncia daquest efecte s incert i ms probable en

embassaments petits.

Els efectes del canvi global ja sn quantificables a Sau

Com a daltres indrets de Catalunya, el canvi climtic s un fet incontrovertible a la conca del Ter; aix doncs, ja es

pot quantificar quin ha estat lefecte de les variacions de la temperatura i hidrolgiques en la qualitat de laigua

de lembassament de Sau durant les darreres dcades.

La temperatura mitjana anual de laire a la conca del riu Ter (fent servir dades dun nombre important destacions

climtiques repartides per la conca) mostra un augment de prop d1 C des del 1964 (data del primer emplenament

de Sau). En el mateix perode, el coeficient descorrentia (s a dir, la fracci daigua de pluja que acaba circulant de

manera efectiva als rius de la conca) ha disminut significativament (figura 5). Ats que la precipitaci a la conca

no ha mostrat cap tendncia significativa durant els darrers cinquanta anys i que les captacions dels abastaments

daigua estan molt equilibrades amb els corresponents abocaments daiges residuals, la important reducci del

coeficient descorrentia (que, preliminarment, passa duna mitjana de valors entre el 30 i el 40% a valors inferiors

al 25%) ha de ser deguda a un augment important de levapotranspiraci a la conca.

Figura 4. Esquema de la cascada defectes provocada per un probableaugment de la temperatura i descens de la precipitaci sobre la qualitatde laigua als embassaments.

226

+termoclina?

Descens de la precipitaci Augment de la temperatura

Augment delevapotranspiraci

Disminuci de cabal als rius

Augment de la concentraci de DOC als rius

Augment de lanxia als embassaments


21/71

Amb les dades disponibles actualment s molt difcil escatir si laugment de levapotranspiraci ha estat degut a

un augment de les taxes devapotranspiraci provocat per la pujada de les temperatures, o si la causa ha estat una

proliferaci de masses boscoses motivada per labandonament de terrenys agrcoles i dactivitats tradicionals comel carboneig (captol 8). El ms probable s que els dos factors hi hagin contribut significativament, conjuntament

amb increments de certs consums (creixement de regadius, sense retorn de cabals al sistema), possibles canvis en

el rgim de les aportacions nivals, etc.

A banda de la disminuci de la quantitat daigua disponible com a recurs, ja hem vist que el cabal controla en gran

part lestat doxidaci de lembassament. A partir de les relacions lineals presentades abans, es pot quantificar

quin ha estat lefecte de la disminuci de cabal sobre la quantitat doxigen estival a lembassament. Aix, per

tant, no s una predicci dels efectes futurs del canvi climtic, sin la caracteritzaci emprica dels efectes del

canvi global ja esdevinguts sobre la qualitat de laigua a lembassament. Mentre que el volum mitj daigua

anxica durant la darrera dcada ha estat del 59%, si el cabal del riu Ter hagus estat el dels valors de refernciaa la dcada del 1960, el volum mitj daigua anxica se situaria entorn del 41%. s a dir, un ter menys de volum

anxic si es compts amb les aportacions mitjanes de fa uns 30 o 40 anys. Si pensem que la concentraci de

DOC al riu segurament seria ms baixa a causa de la diluci, aquest disminuci es pot considerar una estimaci

conservadora.

La conclusi s que el canvi climtic des de la dcada del 1960 ha empitjorat la qualitat de laigua a lembassament

de Sau (mesurada com el volum daigua anxica) com a mnim el 40%. Un altra forma de veure-ho: els beneficis

de lestabliment dels plans de sanejament a la conca del Ter han estat contrarestats en gran part pel canvi global.

Aix marca una prioritat clara per al futur: el control dels abocaments de matria orgnica als rius. Ats que

no podem influir directament en la quantitat daigua que entra als embassaments (excepte si considerem la

disminuci de la massa boscosa, actuaci amb resultats incerts i que requeriria una avaluaci acurada cas per cas),noms podem intentar palliar els efectes del canvi climtic sobre la qualitat de laigua als embassaments amb un

Figura 5. Tendncies de la temperatura de laire mitjana anual a la conca del Ter idel coeficient descorrentia anual (s a dir, la proporci de precipitaci que acabafluint de manera efectiva al riu Ter) des del 1964 fins a lactualitat. Les lniespuntejades sn regressions lineals afegides com a referncia.

5

5.5

6

6.5

7

7.5

8

8.5

9

9.5

1960 1970 1980 1990 2000 2010

Temperaturaaire(C)

0

0.2

0.4

0.6

0.8

1

Coef.esc

orrentia



227

temperaturadelaire(C)

coeficientescorrentia

19701960 1980 1990 2000 2010

0

0,2

0,4

0,67,5

8

8,5

9

9,5


22/71

228

control estricte dels abocaments urbans i industrials. Aix probablement implicaria un canvi en la legislaci sobre

les concentracions mximes permeses als abocaments i la necessitat de redimensionar o redissenyar moltes EDAR

al nostre pas.


LVAREZ COBELAS, M.; CATALAN, J.; GARCA DE JALN, D. (2005). Impactos sobre los ecosistemas acuticos

continentales. A: J. M. Moreno (ed.).Evaluacin preliminar de los impactos en Espaa por efecto del cambio

climtico. Ministerio de Medio Ambiente y Universidad de Castilla-La Mancha. Pg. 113-146.

CATALAN, J.; PLA, S.; RIERADEVALL, M.; FELIP, M.[et al.] (2002).Lake Red ecosystem response to an increasing

warming in the Pyrennees during the twentieth century.Journal of Paleolimnology, nm. 28, pg. 129-145.

JANKOWSKI, T.; LIVINGSTONE, D. M.; BHRER, H.; FORSTER, R.; NIEDERHAUSER, P. (2006).Consequences of the 2003

European heat wave for lake temperature profiles, thermal stability, and hypolimnetic oxygen depletion:

Implications for a warmer world. Limnology and Oceanography, nm. 51, pg. 815-819.

JHNK, K. D.; HUISMAN, J.; SHARPLES, J.; SOMMEIJER, B. [et al.] (2008).Summer heatwaves promote blooms of

harmful cyanobacteria. Global Change Biology, nm. 14, pg. 495-512.

Kundzewicz, Z. W.; Mata, L. J.; Arnell, N. W.; Dll, P. [et al.] (2007). Freshwater resources and their

management.A: M. L. Parry, O. F. Canziani, J. P. Palutikof, P. J. van der Linden, C. E. Hanson (eds.). Climate

Change 2007: Impacts, Adaptation and Vulnerability. Contribution of Working Group II to the Fourth Assessment

Report of the Intergovernmental Panel on Climate Change. Cambridge University Press. Cambridge (Regne Unit).

Pg. 173-210.

MARC, R.; MORENO-OSTOS, E.; ARMENGOL, J.(2008).The role of alochthonous organic carbon on the hypolimnetic

oxygen content of reservoirs. Ecosystems(in review).

MORENO-OSTOS, E.; MARC, R.; ORDOEZ, J.; DOLZ, J.; ARMENGOL, J. (2008).Hydraulic management drives heat

budgets and temperature trends in a Mediterranean reservoir. International Review of Hydrobiology, nm. 93,

pg. 131-147.

ORESKES, N.; SHRADER-FRECHETTE, K.; BELITZ, K. (1994). Verification, validation, and confirmation of numerical

models in the Earth Sciences. Science, nm. 263, pg. 641-646.

SABATER, S.(2008). Alterations of the global water cycle and their effects on river structure, function and services.

Freshwater Reviews, nm. 1, pg. 75-88.

VERBURG, P.; HECKY, R. E.; KLING, H.(2003).Ecological consequences of a century of warming in Lake Tanganyika.Science, nm. 301, pg. 505-507.

WINDERM.; SCHINDLER, D. E.(2004).Climatic effects on the phenology of lake processes. Global Change Biology,

nm. 10, pg. 1844-1856.


23/71

Com afecta el canvi climtic els peixos continentals?

Respecte daltres grups taxonmics, els peixos tenen avantatges i desavantatges com a indicadors ecolgics

(Simon i Lyons, 1995). Un dels avantatges principals s que, pel fet de ser organismes ms grans que viuen en una

escala temporal i espacial ms gran, integren molt les pertorbacions i per tant poden ser especialment sensibles

(encara que menys especfics) al canvi climtic. Laltre avantatge principal s que sn molt visibles per a la societat

i, per tant, sn una eina excellent perqu aquesta entengui la problemtica del canvi climtic i la necessitat demitigar-ne els efectes.

Els treballs cientfics que revisen o modelen limpacte del canvi climtic en peixos continentals sn relativament

pocs, bsicament dAmrica del Nord i especialment de salmnids, de manera que els resultats no sn gaire

extrapolables a les nostres latituds (on tenim menys riquesa de peixos i espcies diferents) i al cabal dels rius

mediterranis. Les excepcions principals sn els treballs al Roine (Daufresne et al., 2003; Daufresne i Bot, 2007)

i la modelitzaci de Xenopoulos et al. (2005), que inclou dades de del Duero i el Guadiana. Els treballs que

consideren rius mediterranis ms petits sn molt escassos i les niques revisions generals sobre lefecte del canvi

climtic a la Pennsula que consideren els peixos sn Moreno et al. (2005) i Elvira (2007).

Les conclusions daquests treballs es poden resumir en els punts segents:1) La temperatura s una factor determinant en la coneguda distribuci altitudinal dels peixos i afecta de moltes

maneres els peixos i molts altres animals poiquiloterms (de sang freda), des del metabolisme, lactivitat, la

taxa dingesti daliment i la digesti, fins a la selecci de microhbitat i la competncia entre espcies (Ficke

et al., 2007; Rahel i Olden, 2008).

2) Lgicament, les espcies de peixos daiges fredes com les truites i altres salmnids seran les ms perjudicades,

mentre que altres espcies que sn ms daiges calentes seran afavorides per laugment de temperatura.

Al Roine, per exemple, sha demostrat un augment dabundncia del barb com (Barbusbarbus) i la bagra

(Squaliuscephalus) i una disminuci de dues espcies de ciprnids que sn ms daiges fredes (lalburn

Alburnusalburnusi Leuciscusleuciscus)(Daufresne et al., 2003), relacionades amb laugment de la temperatura(figura 1).

18. Impacte sobre els peixos continentals

Emili Garcia-Berthou

Institut dEcologia Aqutica, Universitat de Girona


Impacte sobre els peixos continentals

229


24/71

3) Als Estats Units sha estimat que lhbitat per a les espcies daiges fredes o fresques (per exemple, salmnids)

es podria reduir fins al 50% pel canvi climtic (Eaton i Scheller, 1996).

4) Com que la riquesa de peixos depn de la mida de la conca, per encara ms del seu cabal mitj (figura 2),

el model de Xenopoulos et al.(2005) prediu lextinci local de moltes espcies de peixos en rius de latituds

entre 42 N i 42 S, on el cabal es preveu que es redueixi.

Figura 1. Tendncia durant 20 anys de labundncia (CPUE: captures per unitatdesfor) al Roine. A dalt, espcies ms termfiles com la bagra (Squalius cephalus=Leuciscus cephalus) o el barb com (Barbus barbus) han augmentat en abundncia,mentre altres que sn ms daiges fredes (com lalburn,Alburnus alburnus) handisminut (extret de Daufresne et al.,2003).

230

mitjanaanualdelesCPUE

Leuciscus cephalus

any biolgic

any biolgic



Barbus barbus

Chondrostoma nasus

Gobio gobio

Alburnus alburnus

Leuciscus leuciscus

Alburnus alburnus

Leuciscus leuciscus

Chondrostoma nasus

Rutilus rutilus

Alburnoides bipunctatus

Gobio gobio

Barbus barbus

Leuciscus cephalus

any biolgic

0 (1977-1978) 10 (1987-1988) 20 (1997-1998)

0 (1977-1978) 10 (1987-1988) 20 (1997-1998)

0 (1977-1978) 10 (1987-1988) 20 (1997-1998)0

1

2

3

0

1

0

1

2

3

0,8

0

-0,8


25/71

5) En algunes regions, aquestes extincions locals augmenten a causa dels escenaris de ms s hum de laigua.

Per exemple, al Duero i al Guadiana, Xenopoulos et al.(2005) prediuen lextinci del 0-8% de les espcies

natives de peixos considerant noms laugment de temperatura i del 4-18% considerant tamb les majors

detraccions daigua (taula 1).

6) En alguns punts del Roine on es tenen sries temporals llargues (Daufresne et al., 2003; Daufresne i Bot,

2007), sha observat un augment de labundncia total de peixos, per especialment de les espcies termfiles,

i una disminuci de lequitativitat (s a dir, un augment de la dominncia dunes quantes espcies).

7) Com que les diferents espcies respondran de manera diferent al canvi climtic, i alteraran la seva abundncia

i distribuci, aix afectar les seves interaccions bitiques, i es produiran noves associacions despcies (Ficke

et al., 2007) i ecosistemes novells o emergents (Hobbs et al., 2006).

Figura 2. Relaci entre la riquesa (nombre despcies) de peixos i el cabal mitj pera 237 conques entre 42 N i 42 S, latituds entre les quals es preveu una reduccisignificativa del cabal (> 10% el 2070) (extret de Xenopoulos et al.,2005).

Riu (n= riquesa actual Canvi climtic Canvi climtic i Canvi climtic Canvi climtic i

de peixos) consum daigua consum daigua

Ave-Duero (n = 16) 5% (7) 14% (7) 0% (7) 4% (7)

Guadiana (n = 16) 8% (10) 18% (10) 3% (10) 13% (10)

Es mostra el percentatge (%) despcies extingides (i linterval de confiana del 95%, entre parntesis) i el nombre aproximat despcies natives actuals (n).

Taula 1. Predicci dextinci despcies a les conques del Duero i el Guadiana, segons dosescenaris de lIPCC 2001 (A2 i B2) per al 2070, incloent-hi lefecte del canvi climtic noms itamb amb el consum futur daigua (extret de Xenopoulos et al.,2005).

B2A2



231

riquesadepeixos

Cabal mitj anual (m3/s)


26/71

8) Moltes de les espcies que sintrodueixen sn ms aviat termfiles i limnfiles (de zones amb poc corrent),

de manera que el canvi climtic en general afavorir les espcies invasores (Zambrano et al., 2006; Sharma

et al., 2007; Rahel i Olden, 2008; Sharma i Jackson, 2008), i possibilitar lestabliment de noves espcies (per

exemple tropicals o subtropicals) i afavorir lampliaci de la seva distribuci (Clavero i Garca-Berthou, 2006;

Garca-Berthou, 2007) (figura 3).

El cas de Catalunya

En el cas de Catalunya, els efectes ms versemblants dun augment de la temperatura i duna reducci i una

irregularitat ms accentuada de cabals, produts pel canvi climtic, en els peixos continentals sn els segents:

1) En el cas de Catalunya, les espcies daigua freda ms perjudicades serien la truita (Salmotrutta) i el cavilat

(Cottusgobio), aquest darrer noms present i autcton a la Vall dAran (Garona). En un grau ms petit tamb

serien perjudicades altres espcies que es troben ms avall del riu, com les madrilles (Chondrostoma miegii,

Chondrostoma arcasii) i les espcies petites de barbs (Barbusmeridionalis, Barbushaasi). La truita s una

espcie daigua freda que segons Sostoa et al. (1990) a Catalunya es troba bsicament a altituds superiorsals 500 m, on la temperatura mitjana mxima de laire no sobrepassa els 22 C (figura 4). En canvi, altres

espcies com el barb de muntanya (B.meridionalis) i especialment el barb cua-roig (B.haasi) tenen una

distribuci delimitada tant per sobre com per sota, ja que no viuen ms enll dels 1.000 m, per tampoc

si la temperatura mitjana mxima de laire s superior a 24 C (Sostoa et al.,1990). Per tant, en principi es

pot preveure que la truita i el cavilat disminuiran la seva rea de distribuci, mentre que els barbs petits la

reajustaran, amb ms problemes per a B.haasi, que t una distribuci general ms mplia a la Pennsula, per

que sembla que t un nnxol ecolgic menys ampli que B.meridionalis.

Figura 3. Exemple de com una espcie tropical (la piranya Pygocentrusnattereri) introduda al sud dels Estats Units probablement ampliar la sevarea envada (extret de Rahel i Olden, 2008).

232

Supervivncia actual a lhivern

Supervivncia a lhivern amb un escalfament de 2 C


27/71

2) Per tant, les poblacions de truita i altres espcies reduiran la seva distribuci, la fragmentaran i algunes

sextingiran localment (Hauer et al., 1997). La fragmentaci ja existent de molts dels nostres rius, sense

passos de fauna adequats (malgrat els que darrerament promou lAgncia Catalana de lAigua), far que les

possibilitats dadaptaci (per exemple, desplaar-se ms amunt) siguin limitades.

3) En canvi, altres espcies com la bagra (Squaliuslaietaunus) (figura 5) i, sobretot, moltes espcies extiques

invasores termfiles com la carpa (Cyprinus carpio), el black-bass (Micropterussalmoides) o la gambsia

(Gambusiaholbrooki), es tornaran ms abundants i ampliaran la seva distribuci, especialment perqu tamb

seran afavorides per un cabal ms redut dels rius. Tamb altres espcies subtropicals que fins ara no establien

poblacions reproductores perqu hi havia temperatures massa baixes, ara es podran establir i es podran

tornar invasores (figura 3). En podrien ser exemples nombroses espcies de cclids, com ara Australoheros

Figura 4. Distribuci als Pasos Catalans de les espcies de peixos ms demuntanya (extret de Sostoa et al.,1990).

El lmit inferior de la distribuci altitudinal de la truita (Salmotrutta) concorda fora amb la isoterma (temperatura mitjana mxima de laire) de 22 C, mentreque les del barb de muntanya (Barbusmeridionalis) i el cua-roig (Barbushaasi) concorden ms amb la de 24 C.



233


28/71

facetus(= Cichlasomafacetum), que fins ara noms es troba al Guadiana i a Portugal (Doadrio; 2002; Ribeiro

et al., 2007), per tamb altres espcies segurament ms perjudicials, com les tilpies (Oreochromisniloticus

i Oreochromismossambicus), amb un fort impacte ecolgic ben conegut

4) Cal esperar que molts daquests canvis siguin ms importants a la Pennsula que en altres pasos europeus,

tenint en compte el cabal ms redut i ms alterat dels nostres rius. De fet, tal com mostren Xenopoulos et

al. (2005), es pot esperar que lefecte directe de laugment de la temperatura sigui molt inferior que lefecte

dun cabal ms redut als rius, produt per menys precipitaci, ms evapotranspiraci i tamb la notable

extracci daigua que ja pateixen i que es podria incrementar en el futur. Si es t en compte el nombre ms

elevat despcies de peixos endmiques de la Pennsula (Doadrio, 2002), limpacte en termes de prdua de

biodiversitat ser tamb ms gran que en altres pasos europeus.

Figura 5. Distribuci als Pasos Catalans de les espcies natives de peixos msabundants dels trams baixos dels nostres rius (extret de Sostoa et al.,1990).

El lmit superior de la distribuci altitudinal de la bagra (Squalius laietaunus) sembla que concorda amb la isoterma (temperatura mitjana mnima de laire) de 2 C.

234


29/71


CLAVERO, M.; GARCA-BERTHOU, E.(2006).Homogenization dynamics and introduction routes of invasive freshwater

fish in the Iberian Peninsula. Ecological Applications, nm. 16, pg. 2313-2324.

DAUFRESNE, M.; ROGER, M. C.; CAPRA, H.; LAMOUROUX, N. (2003).Long-term changes within the invertebrate andfish communities of the Upper Rhne River: effects of climatic factors. Global Change Biology, nm. 10, pg.

124-140.

DAUFRESNE, M.; BOT, P.(2007).Climate change impacts on structure and diversity of fish communities in rivers.

Global Change Biology, nm. 13, pg. 2467-2478.

DOADRIO, I.(ed.) (2002).Atlas y libro rojo de los peces continentales de Espaa. Ministerio de Medio Ambiente.

Madrid. 374 pg.

EATON, J. G.; SCHELLER, R. M.(1996).Effects of climate warming on fish thermal habitat in streams of the United

States. Limnology and Oceanography, nm. 41, pg. 1109-1115.

ELVIRA, B.; ALMODVAR, A.(2007).Los ecosistemas fluviales y sus peces ante el cambio climtico. Trofeo Pesca,

nm.156, pg. 116-117.

FICKE, A. D.; MYRICK, C. A.; HANSEN, L. J. (2007).Potential impacts of global climate change on freshwater

fisheries. Reviews in Fish Biology and Fisheries, nm. 17, pg. 581-613.

GARCA-BERTHOU, E.(2007).The characteristics of invasive fishes: what has been learned so far?Journal of Fish

Biology,nm. 71(Supl. D), pg. 33-55.

HAUER, F. R.; BARON, J. S.; CAMPBELL, D. J.; FAUSCH, K. D. [et al.] (1997).Assessment of climate change and

freshwater ecosystems of the Rocky Mountains, USA and Canada. Hydrological Processes, nm. 11, pg. 903-

924.HOBBS, R. J.; ARICO, S.; ARONSON, J.; BARON, J. S.[et al.] (2006).Novel ecosystems: theoretical and management

aspects of the new ecological world order. Global Ecology and Biogeography, nm. 15, pg. 1-7.

MORENO, J.; GALANTE, E.; RAMOS, M. A. (2005). Impactos sobre la biodiversidad animal. A: J. M. Moreno

Rodrguez (ed.). Evaluacin preliminar de los impactos en Espaa por efecto del cambio climtico. Ministerio de

Medio Ambiente. Madrid. Pg. 249-302

RAHEL, F. J.; OLDEN, J. D. (2008). Assessing the Effects of Climate Change on Aquatic Invasive Species.

Conservation Biology, nm.22, pg. 521-533.

RIBEIRO, F.; ORJUELA, R. L.; MAGALHES, M. F.; COLLARES-PEREIRA, M. J.(2007).Variability in feeding ecology of a

South American cichlid: a reason for successful invasion in mediterranean-type rivers?. Ecology of Freshwater

Fish, nm.16, pg. 559-569.

SHARMA, S.; JACKSON, D. A.; MINNS, C. K.; SHUTER, B. J.(2007).Will northern fish populations be in hot water

because of climate change?. Global Change Biology, nm. 13, pg. 2052-2064.

SHARMA, S.; JACKSON, D. A. (2008).Predicting smallmouth bass (Micropterus dolomieu) occurrence across North

America under climate change: a comparison of statistical approaches. Canadian Journal of Fisheries and Aquatic

Sciences, nm. 65, pg. 471-481.

SIMON, T. P.; LYONS, J.(1995).Application of the index of biotic integrity to evaluate water resource integrity

in freshwater ecosystems. A: W. S. Davis, T. P. Simon (eds.). Biological Assessment and Criteria: tools for water

resources planning and decision making.Lewis Publishers. Boca Raton (Florida, Estats Units).



235


30/71

SOSTOA, A. DE; CASALS, F.; FERNNDEZCOLOM, J. V.; LOBN-CERVI, J. [et al.] (1990).Les comunitats de peixos

continentals. A: R. Folch (ed.). Histria Natural dels Pasos Catalans. 11. Peixos. Enciclopdia Catalana, Barcelona.

Pg. 386-400.

XENOPOULOS, M. A.; LODGE, D. M.; ALCAMO, J.; MARKER, M. [et al.] (2005).Scenarios of freshwater fish extinctions

from climate change and water withdrawal. Global Change Biology, nm. 11, pg. 1557-1564.

ZAMBRANO, L.; MARTNEZ-MEYER, E.; MENEZES, N.; PETERSON, A. T. (2006). Invasive potential of common carp

(Cyprinus carpio) and Nile tilapia (Oreochromis niloticus) in American freshwater systems. Canadian Journal of

Fisheries and Aquatic Sciences, nm. 63, pg. 1903-1910.

236


31/71

Introducci

Els components del cicle hidrolgic sn afectats pel canvi climtic des de fa aproximadament 30 anys (vegeu

els captols 8, 10 i 13), i s bastant probable, si continua la tendncia actual, que seguiran severament afectats

al llarg del segle XXI(Milly et al., 2002). Aquesta alteraci dels components del cicle hidrolgic no s banal, ja

que la incidncia sobre la disponibilitat de recursos hdrics, tant en quantitat com en qualitat, afecta de manera

evident els ecosistemes aqutics. Com sha vist en captols anteriors, els canvis que es poden produir en els riusmediterranis poden ser diversos. Duna manera resumida, es pot sintetitzar que els principals efectes provocaran

una reducci dels cabals circulants i lincrement de la variabilitat del seu rgim, i aix significa que augmentaran

els episodis de sequera combinats, alhora, amb fortes crescudes (Katz, 1999; Karl i Knight, 1998; Karl i Trenberth,

2003; Ludwig et al., 2004; Eisenreich, 2005). De totes maneres, aquestes alteracions afectaran de manera diferent

segons el tipus de sistema fluvial. Duna banda, en els rius de muntanya, de rgim nival, es podria reduir la

magnitud i la duraci de la crescuda de desgla a causa de la innivaci ms escassa que comportar els efectes del

canvi climtic, i fins i tot la mateixa innivaci, que de manera habitual t lloc a principis i a meitat de primavera,

es podria avanar a finals dhivern i podria ser severament atenuada. En el cas dels rius que depenen sobretot

de les aiges subterrnies, podrien manifestar una significativa reducci del cabal base i un increment de la

temporalitat, sobretot en els perodes ms eixuts, ats que els nivells fretics podrien ser greument afectats, i pertant es reduirien els cabals de les fonts i dels brolladors (Eisenreich, 2005; Mas-Pla, 2005). Lefecte ms dramtic

segurament es podr produir als rius temporals o intermitents, habitualment de poc cabal circulant, els quals es

podran arribar a assecar durant perodes de temps ms llargs (Arnell et al., 1996; Bonada et al., 2007a).

La temporalitat s una situaci que actualment ja es produeix en molts rius de rgim mediterrani per causes

naturals (rius petits amb poca pluja i molta evapotranspiraci) (Gasith i Resh, 1999), per que ha estat agreujada

a causa de lincrement de lexplotaci i la captaci que fa lhome de laigua superficial, dels aqfers, de les fonts,

i de les deus. Les comunitats biolgiques que habiten aquests ambients temporals tenen una certa singularitat,

per la seva adaptaci a les caracterstiques daquests sistemes (Moreno et al., 1996; Williams, 1996). La comunitat

dinvertebrats est estretament relacionada amb la disponibilitat dels cabals circulants i lhbitat disponible (Blinn

et al., 1995; Gallardo-Mayenco et al., 1995; Boix et al., 2001). Aix, hi ha comunitats adaptades a condicions de

flux relativament alt en perodes de cabal continuat, en les quals sn habituals les espcies dinvertebrats que

emergeixen abans de la tornada a lestiatge. En canvi, en els perodes ms secs, apareixen comunitats biolgiques

adaptades a condicions lentiques, amb poc oxigen dissolt, temperatures elevades, o amb estratgies que permeten

resistir la sequera, sigui dispersant-se activament o adoptant formes de resistncia o diverses estratgies. Duna

manera sintetitzada, s possible diferenciar tres tipus dadaptacions que les comunitats biolgiques tenen per a

adaptar-se als perodes secs (extret de Williams, 1996):

De comportament:Alguns invertebrats amb fases adultes aqutiques, o vertebrats, es poden dispersar cap a

trams permanents a la recerca de refugi en petits pous on es protegeixen de la forta insolaci. En altres casos,

sobretot alguns invertebrats, es produeix un fenomen de diapausa estival, i es refugien en coves on suportentemporalment la falta de cabals a la llera. Tamb, alguns invertebrats i petits vertebrats tenen lhabilitat

19. Cabals migrats i ms temporalitat als rius

Narcs Prat, Universitat de BarcelonaAntoni Munn, Agncia Catalana de lAigua


Cabals migrats i ms temporalitat als rius

237


32/71

denterrar-se al fang o de refugiar-se entre detritus o vegetaci on troben una mica dhumitat per a suportar el

perode de sequera, encara que en aquest ltim cas alguns experts discuteixen lxit real daquesta estratgia

en condicions extremes.

De cicle biolgic:Sn estratgies relacionades amb la sincronitzaci del cicle de vida amb la temporalitat de

lhidroperode fluvial. Aix, per exemple, la majoria dinvertebrats en rius temporals tenen un creixement rpid

inicial per a poder arribar a adults amb el temps suficient abans que comenci el perode de sequera. Aix

permet que es puguin produir diverses generacions a lany si la fase humida es perllonga. La dessincronitzaci

entre el cicle biolgic i lhidroperode o la prdua de cabal pot condicionar la supervivncia de determinades

espcies i el bon estat del sistema.

De formes de resistncia: Alguns invertebrats i petits vertebrats sn capaos de desenvolupar formes de

resistncia que permetran la seva supervivncia durant el perode de sequera, com la quiescncia o la diapausa.

Alguns adults poden ovopositar en lleres totalment seques i els ous romanen en diapausa fins que el cabal es

restableix. Uns altres sn capaos, tamb, de desenvolupar capes protectores durant les fases larvries tardanes que

els permetran viure en diapausa durant el perode sec. Aquesta estratgia permet sobreposar-se a sequeres mso menys puntuals, encara que no ofereix garanties en perodes secs continuats o excessivament perllongats.

La reducci del cabal base i lincrement dels perodes secs poden afectar greument les comunitats existents i ja

adaptades al clima mediterrani, fins al punt dalterar-ne la composici i labundncia. Mentre que la capacitat

de recuperaci de les comunitats davant sequeres estacionals s coneguda, la prolongaci de les sequeres

tenen efectes menys predictibles, molt distints segons cada cas, i poden condicionar la supervivncia duna gran

proporci de la biota present actualment (Lake, 2003).

Evidentment, els efectes del canvi climtic seran diferents en els rius regulats per embasaments respecte daquells

que no ho estan, i dependr tamb del tipus de rius de qu es tracti i de la seva situaci en el territori (els rius de

muntanya probablement quedaran menys afectats que els ms mediterranis). Els canvis que shan de produir hande ser similars als descrits en altres pasos (vegeu Closs i Lake, 1994; Williams, 1996; Bond et al., 2008). Segons

Eisenreich (2005), en lescala temporal dels programes de mesures previstos per la Directiva marc de laigua,

sesperen canvis considerables en el clima, i aix afectar tamb les condicions de referncia, que no podran ser

mitigades amb cap tipus de mesura, de manera que els valors de referncia shauran dajustar en funci de la seva

evoluci temporal i no considerar-los, per tant, esttics, ja que variaran com a conseqncia dels efectes que el

canvi climtic t sobre les condicions fisicoqumiques de les masses daigua. La revisi de la caracteritzaci de les

conques cada 6 anys, tal com requereix la Directiva marc de laigua, permetr la reavaluaci de les condicions de

referncia. En conseqncia, els objectius dels plans de mesures (per a assolir el bon estat ecolgic) necessitaran

una revisi de manera peridica.

En aquest captol sanalitzen els possibles efectes del canvi climtic sobre els sistemes fluvials de Catalunya i lescomunitats biolgiques que els habiten, amb lexcepci de la comunitat de peixos, que es tracta en un captol a

part (captol 18). La informaci prvia que tenim sobre les comunitats dorganismes dels rius de Catalunya prov

tant de les dades del document IMPRESS (Agncia Catalana de lAigua, 2005), com dels nombrosos treballs de

recerca que fan referncia a la qualitat ecolgica dels rius i, fins i tot, alguns treballs que donen informaci sobre

canvis en el cicle vital dalgunes espcies.

Efectes de lincrement de la temperatura en els rius

Lincrement de la temperatura de laire a causa de laugment de gasos defecte dhivernacle implicar un augment

directe de la temperatura de laigua, que variar en funci de diversos factors (vegeu la figura 1 del resum inicial

daquest bloc sobre ecosistemes aqutics). En els rius amb una bona cobertura arbria, el fet que no entri la

238


33/71

radiaci solar directa provocar que la temperatura sincrementi menys, per al mateix temps, en aquests llocs,

levapotranspiraci ms elevada i la pluviometria ms baixa poden fer que el cabal del riu sigui ms migrat, per

la qual cosa laigua es podria escalfar ms. La connexi o no del riu amb les aiges subterrnies tamb ser un

element per tenir en compte; com ms important sigui el flux daigua subterrnia, ms constant tendir a ser

la temperatura. En els rius temporals, quan el cabal del riu s redut a un conjunt de basses desconnectades, latemperatura pot patir fluctuacions importants similars a les de laire (diferncies importants entre dia i nit), la qual

cosa afectar lequilibri producci/respiraci en aquestes basses i, consegentment, la possibilitat dalternana de

fases anxiques amb episodis dhiperoxigenaci. Aquesta situaci ja es produeix en molts rius on el descens de

cabals s degut a lexplotaci abusiva de les aiges superficials o subterrnies. Amb lincrement de la temperatura

de laire com a possible conseqncia del canvi climtic, el que podem esperar s que aquesta situaci sigui ms

habitual en tot el territori.

Hi ha diverses evidncies que la temperatura dels rius ha augmentat en els darrers anys. La ms completa prov

dun treball recent (Prats et al., 2007) i shi dedueix que la temperatura de laigua del riu Ebre a Escatrn (abans dels

grans embassaments de Mequinensa i Riba-roja) sha incrementat 2,5 C entre 1949 i lany 2000. Aiges avall dels

embassaments (tot i els canvis que aquests produeixen en les temperatures i malgrat la presncia de la central nuclear

dAsc), les diferncies en la temperatura entre els anys vuitanta del segle passat i lany 2005 tamb sn clares, tot

i que la falta de dades detallades abans del lany 1995 fa ms difcil detectar-ho amb precisi (Cid et al., en premsa).

Un dels efectes directes de lincrement de la temperatura sobre les comunitats biolgiques que habiten els

rius s lalteraci del cicle de vida, que es pot accelerar i, consegentment, la productivitat biolgica es pot

incrementar de manera moderada en aiges fredes, per de manera important en llocs on la temperatura mitjana

ja sigui elevada (per lincrement ms fort de la respiraci respecte a lassimilaci). Per exemple, el cicle biolgic de

lefemerpter Ephoron virgoal baix Ebre, prop de Tortosa, ha resultat alterat en el poc temps que va des del 1989,

quan es va estudiar per primera vegada, fins a lactualitat. Aquest organisme t un cicle biolgic molt marcat per

una diapausa hivernal en leclosi dels ous: un cop la femella els ha dipositat en les graves del riu, les larves noapareixen fins a la primavera segent, quan la temperatura arriba prop de 14 C. La diapausa obligada daquest

insecte es veu clarament en el fet que es pot interrompre en el laboratori si els ous es guarden a la nevera a

temperatures de prop de 4C i, al cap duns dies, sexposen a temperatures superiors: els ous sobren. Les dades

recents de Cid et al. (en premsa) indiquen que en aquest organisme leclosi dels ous al baix Ebre sha avanat

gaireb un mes en els darrers 18 anys. Aix implica que el desenvolupament s ms rpid, i podria ser una de les

raons del fet que lemergncia dels adults shagi avanat. Tot i que hi ha altres factors que poden haver influt en

els canvis en el seu cicle (com la presncia de macrfits en densitats molt elevades), laugment de la temperatura

s el factor que es presenta com a ms important en els canvis (Cid et al., en premsa).

Un altre dels efectes dels increments de temperatura s el desplaament en altitud dalgunes espcies, o larribada

despcies dambients ms clids. No tenim constncia (duna manera detallada) que aix hagi ocorregut amb els

organismes aqutics (invertebrats), especialment pel poc coneixement que es t de la seva distribuci altitudinal

com a espcie, per el que s sha constatat s el canvi en la distribuci despcies prpies dambients estretament

vinculats a condicions de temperatura especials, les quals poden veure amenaat el seu hbitat. Espcies avui dia

distribudes en determinades zones daltitud elevada (ambients freds) de Catalunya, sobretot al prelitoral o als

Prepirineus, poden reduir drsticament les seves rees vitals, amb la possibilitat darribar a una situaci dallament

i no-viabilitat per manca despai i de connectors adequats que possibilitin el desenvolupament normal i la viabilitat

de lespcie. Per exemple, Baetis alpinus(un efemerpter) es troba sobretot a partir de 1.000 metres al Montseny

i necessita rius daiges fredes. Si la temperatura de laigua puja, les poblacions segur que es refugiaran cada

vegada a ms altitud. Fins a quin punt aix pot afectar la seva viabilitat futura per prdua dhbitat i per reducci

del nombre efectiu dindividus total a la zona no ho sabem, per pel que se sap daltres organismes, aquest pot

ser un mecanisme dextinci local de poblacions despcies prpies daiges fredes.


Cabals migrats i ms temporalitat als rius

239


34/71

Efectes dels canvis del clima en el rgim de cabals en els rius

A Catalunya trobem molts tipus de rius, des de rius permanents daiges fredes a les muntanyes fins a rius que

no porten aigua gaireb mai, o en qu aquesta s present de manera intermitent En estudis davaluaci de les

condicions ambientals i de context morfogeolgic, shan distingit 12 tipus de rius a Catalunya (Munn i Prat,

2002, 2004; Agncia Catalana de lAigua, 2005) (figura 1). Una de les caracterstiques principals que shan

utilitzat per a fer aquestes tipologies ha estat precisament el rgim de cabals.

Un dels tipus definits han estat els rius intermitents, els que corren noms una part de lany i que, a Catalunya,

corresponen a un total de 33 masses daigua (9%) i 489 km de lleres. Aquests rius estan situats en diferents parts del

territori, tot i que una part important es concentren a prop de la cosa i ms aviat cap al sud (figura 1). Aquests rius, tot

i quedar secs (o reduts a simples basses) una bona part de lany, tenen una fauna i una flora variada, i fins i tot una

biodiversitat que pot ser ms gran que la dels rius permanents, com ha quedat demostrat en alguns treballs (vegeu

Bonada et al., 2007b). La seva preservaci s important, ja que si el temps en qu el

impactes sobre ecosistemes lowress

Documents