imperialisme colonialisme

sortirIES Alcarràs

IES AlcarràsEtapa

Batxillerat

www.sunion.net/professors/afiguera/paginaprincipal.htm Aquest material ha estat baixat de la web:

Ha estat modificat i adaptat en algun aspecte

sortir

La II Revolució Industrial (1870-1914)La II Revolució Industrial (1870-1914)

Creixement demogràfic

Noves energies

Nous sectors

Noves potències

BèlgicaFrançaAlemanyaEE.UU.G.B.

Petroli

Químic

Principal sectorSiderúrgia

ElectricitatDinamita

Adobs i fertilitzantsTints

Fibres sintètiquesProductes farmacèutics

EnllumenatProduccióComunicacions

RàdioTelègraf

Gasolina

TramviaAutomòbilAviació

Rutes marítimesCanals de Suez (1869)

i Panamà (1914)

Consolidació ferrocarrilTransports

Però...

1.- El context econòmic i social. La Segona Revolució Industrial1.- El context econòmic i social. La Segona Revolució Industrial

IMPERIALISME I COLONIALISMEIMPERIALISME I COLONIALISME

Migracions a ultramar

Natalitat altaCaiguda de la mortalitat

sortir

La II Revolució Industrial (1870-1914)La II Revolució Industrial (1870-1914)

Un fort augment de producció Gran competència

Va significar

1873Crisi La Gran Depressió

Crisi de superproducció

Deflació, atur

Crisi cíclica delcapitalisme

Es caracteritza per

Quines són les conseqüències d’aquesta crisi?...Quines són les conseqüències d’aquesta crisi?...



sortir

Conseqüències de la crisiConseqüències de la crisi

Concentració empresarial Nova organitzaciódel treball

Recerca de nousmercats

CàrtelsTrusts

Implantació delCapitalisme financer(Holdings)

Tècniquesmonopolístes

Es desenvolupen

Taylorisme

Treball en cadena(estalvi de temps i de feina)

Més producció i reducció de costos

Mercats i matèries primeres

Les colònies (Àfrica i Àsia)

Estimularà l’expansió colonial

Es trobaran a

Es consoliden les característiques de la segona etapa del capitalisme(tot això passa a finals del XIX i començaments del XX)

Es consoliden les característiques de la segona etapa del capitalisme(tot això passa a finals del XIX i començaments del XX)



sortir

sortir

Al darrer quart del segle XIXpotències europees,

EE.UU. i el Japó

Dominar i conquerir el món1914 85% del món

CAUSESCAUSES

són protagonistes les

volen

Econòmiques

Demogràfiques

Factors ideològics

Competència i superproducció

Obrir nous mercatsCercar matèries primeres

Excedent de població europea

Exaltació nacionalista

Motius estratègicsControl de rutes marítimesObstaculitzar als competidorsProtecció colònies importants

Missió civilitzadora Racisme (superioritat - raça blanca)

Grups de pressióSocietats geogràfiquesExpansió del cristianisme (missions)Missió civilitzadora d’Europa

Poder i prestigi internacional

2.- Les causes de l’Imperialisme2.- Les causes de l’Imperialisme


Caiguda de la mortalitatExplosió demogràficaÈxode ruralEmigració (ultramar)Polítiques i militars

sortir

Segles XVIII i primera meitat del XIX Control de rutesFactories a les costes

prioritat

A partir de 1870 Expansió i conquesta territorial

Àfrica i Àsia

Àfrica

3.- Expansió colonial i imperialisme. El repartiment del món3.- Expansió colonial i imperialisme. El repartiment del món


Expansió colonial europeaExpansió colonial europea

Àsia

Centrada bàsicament a

sortir

Gran BretanyaGran Bretanya

Imperi FrancèsImperi Francès

AlemanyaAlemanya

JapóJapó

EE.UU.EE.UU.

Personatges: Disraelí i Chamberlain (des de 1850), reina VictòriaPrincipals colònies: Índia (“La joia de la Corona”), Singapur, Austràlia i Nova ZelandaA Àfrica: D’Egipte a la Colònia del Cap (façana oriental nord-sud)

A Àfrica: Àfrica del Nord (Algèria) i MadagascarA Àsia: Indoxina (protectorat de la Cotxinxina)

Arriba tard (unificació tardana del país) i provoca conflictesColònies a Àfrica

Conquesta de l’oestCompra: Lousiana (França), Florida (Espanya) I Alaska (Rússia)Guerres contra: Mèxic i Espanya (Cuba) (Doctrina Monroe, 1823)A Àsia: Les Filipines

1868 revolució Meijí. Modernització i expansió.A Àsia: Còrea

Mapa

4.- Expansió colonial i imperialisme. Les noves potències imperialistes.4.- Expansió colonial i imperialisme. Les noves potències imperialistes.


Els grans imperisEls grans imperis

RússiaRússia Expansió cap a Sibèria i cap al sud (límits britànics).A Àsia: rivalitats amb Xina i Japó.

sortir

Segons el tipus de poblamentSegons el tipus de poblament

Segons el tipus de governSegons el tipus de govern

Colònies

Protectorats

Colònies de poblament

Colònies d’explotació

- Establiment permanent de població europea - Aquesta s’imposava a la població indígena.

- Amb poca població emigrada de la metròpoli- Explotació sistemàtica dels recursos

5.- L’organització dels imperis colonials. L’administració colonial5.- L’organització dels imperis colonials. L’administració colonial


Models colonials Models colonials

Dominis

Territori que no tenia govern propi i depenia directament de la metròpoli. L’autoritat estava en mans d’un governador. Territori sotmès als interessos econòmics de la metròpoli.

Territori que no tenia govern propi i depenia directament de la metròpoli. L’autoritat estava en mans d’un governador. Territori sotmès als interessos econòmics de la metròpoli.

La potència “protectora” controlava la política exterior i les riqueses del país, mentre un govern indígena respectat per l’administració metropolitana controlava la política interior.

La potència “protectora” controlava la política exterior i les riqueses del país, mentre un govern indígena respectat per l’administració metropolitana controlava la política interior.

Eren territoris amb escassa població indígena, en al qual la minoria blanca va disposar d’un govern i sistema parlamentari propi. Mantenien relacions amb la metròpoli.

Eren territoris amb escassa població indígena, en al qual la minoria blanca va disposar d’un govern i sistema parlamentari propi. Mantenien relacions amb la metròpoli.

sortir

sortir

A les metròpolisA les metròpolis

- Una sortida per a l’excedent de població europea

A les colòniesA les colònies

- Aculturació- Pèrdua d’identitat- Pertorbar les seves creences i tradicions

5.- Expansió colonial i imperialisme. Les conseqüències5.- Expansió colonial i imperialisme. Les conseqüències


DemogràfiquesDemogràfiques

EconòmiquesEconòmiques

PolítiquesPolítiques

SocialsSocials

CulturalsCulturals

- Increment de la població (reducció de la mortalitat – vacunes, mesures higièniques -)- Desequilibri entre població-recursos

- Expropiació de terres indígenes- Abandó de conreus tradicionals- Plantacions i nous monoconreus- Intercanvi comercial desigual

- Estímul per a la industrialització- Obtenció de matèires primeres- Obertura de nous mercats- Acumulació de riquesa

- Forta càrrega sobre el pressupost de l’Estat- Va generar molts conflictes entre països

- Imposició d’una administració forànea- Enfrontaments entre metròpolis i colònies- Creació de fronteres artificials

- Creença en la superioritat de la cultura europea- Difusió de: llengües, creences i formes de vida europeus

- Una minoria estrangera s’imposava sobre els pobles indígenes- Èlits que servien als europeus (exèrcit i funcionaris)

- Canvis de les estructures tribals i antigues jerarquies socials

ConseqüènciesConseqüències

sortir

“L’imperialisme colonial és una de les formes de l’imperialisme econòmic. Aquest imperialisme és econòmic en l’estricte sentit de la paraula, perquè les seves raons no són interessos polítics sinó econòmics”.

C.A. Julien: “L’imperialisme colonial et les rivalités internationales”, 1947

sortir

“Sense oblidar la interpretació econòmica de l’imperialisme, diria, amb gust, que els recents estudis de casos particulars reforcen la proposta, segons la qual, els interessos dels mitjans financers van ser molt menys importants que les consideracions de poder nacional i de prestigi, per no dir res sobre la seguretat”.

W. Langer: “Foreing affaires”, 1962

sortir

Les justificacions de l’imperialisme

“Ahir vaig presenciar una reunió d’aturats a Londres i després d’escoltar els virulents discursos que eren ni més ni menys com un crit per demanar pa, vaig tornar a casa meva més convençut que mai de la importància de l’imperialisme... El que em preocupa més és la solució al problema social. Per aquest motiu entenc que si es vol estalviar als quaranta milions d’habitants del Regne Unit els horrors d’un guerra civil, els responsables de la política colonial han d’obrir nous territoris a l’excedent de població i crear nous mercats a les mines i fàbriques. Sempre he sostingut que l’imperi britànic és per a nosaltres una qüestió d’estómac. Si es vol evitar una guerra civil cal esdevenir imperialista”.

CECIL RHODES, citat per LENIN: L’imperialisme, fase superior del capitalisme, 1917.

sortir

El consum a Europa està saturat: és imprescindible descobrir nous filons de consumidors arreu del món [...].

Anglaterra va prendre la davantera [...]. Però per impedir que l’empresa britànica obtingués un profit exclusiu dels nous mercats que s’estan obrint als productes d’Occident, Alemanya combat amb Anglaterra [...] per tot el món. La política colonial és l’expressió internacional de les lleis de la competència”.

JULES FERRY: Tonkin i la mare pàtria, 1890.

sortir

L’exaltació nacionalista

En primer lloc, crec en l’imperi britànic i, en segon lloc, crec en la raça britànica. Crec que la raça britànica és la més gran de les races imperials que el món ha conegut, [...]. Entre totes les nacions del globus tan sols nosaltres hem estat capaços de fundar i de conservar colònies en les condicions més diverses i a totes les regions del món. Ens hem assegurat no només la fidel submissió de tots els ciutadans britànics, sinó també la simpatia de totes les races que viuen a l’ombra de la bandera britànica.

CHAMBERLAIN, J.: Discursos, 1895-1896

sortir

Les colònies donen poder militar

Afirmo que la política colonial de França, que la política d’expansió colonial, la que ens ha impulsat a anar cap a Saigon, a la Contxinxina, i que ens condueix cap a Tunísia, [...] es fonamenta en una realitat sobre la qual és necessari cridar la vostra atenció un moment. És a dir, que una marina com la nostra no pot navegar sobre la superfície dels mars sense refugis sòlids, sense defenses i sense cap centre de proveïment. Cal que el nostre país es posi a fer el mateix que els altres i, atès que la política d’expansió colonial és el mòbil general de les potències europees en el moment actual, cal prendre partit a favor seu.

FERRY, J.: Discursos

sortir

“Negre”

És un fet incontestable que els negres tenen un cervell més lleuger i menys voluminós que el de l’espècie blanca. Però, aquesta superioritat intel·lectual, ¿ens dóna als blancs dret de reduir a l’esclavatge la raça inferior? No, i mil vegades no. Si els negres s’acosten a certes espècies animals per les seves formes anatòmiques, pels seus instints grollers, se’n distancien i s’aproximen als blancs en d’altres aspectes que cal tenir en compte. Estan dotats de la paraula i gràcies a la paraula podem tenir-hi relacions intel·lectuals i morals [...]. La inferioritat intel·lectual dels negres lluny de conferir-nos el dret d’abusar de la seva debilitat, ens imposa el deure d’ajudar-los i protegir-los.

article del “Grand Dictionaire Universal Larousse du XIX siècle”, 1872.

sortir

LA SEGONA REVOLUCIÓ INDUSTRIALLA SEGONA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL

Nova organització empresarialNova organització empresarial

Mètodes de concentració industrialMètodes de concentració industrial Càrtel, trust i hòlding

sortir

TaylorismeTaylorisme

Reducció del temps de fabricació

Producció massivaBaixa el preu

de costBaixa el preu

de cost

Augment del poder adquisitiu

Augment del poder adquisitiuSalari elevatSalari elevat

Estímul del consumEstímul del consumPublicitatPublicitat

CrèditCrèdit

Producció en sèrie

EstandarditzacióEstandarditzacióFordisme

Nova organització del treballNova organització del treball

LA SEGONA REVOLUCIÓ INDUSTRIALLA SEGONA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL

sortir

sortir

0

500

1000

1500

2000

2500

3000

3500

4000

1840 1860 1880 1900 1920

Taxa demortalitat (permilió)

sortir

0

20

40

60

80

GranBretanya

Alemanya Bègica França Itàlia Rússia

Percentatge de població ruaral (1910)

sortir

sortir

0

50

100

150

200

250

1910 1915 1920 1925 1930

energia devapor

energiaelèctrica

Energia utilitzada per la indústria tèxtil de Terrassa (Índex 100 el 1916)

sortir

0

5

10

15

20

25

30

35

GranBretanya

EUA Alemanya Bèlgica Rússia

18801890190019101912

Producció d’acer (1880-1912)(en milions de tones)

sortir

sortir

Fins 1880 intervenció limitada a les costes (factories)

A partir de la Conferència de Berlín (1885): Conquesta total

-Lliure comerç al centre d’Àfrica-Estat lliure del Congo-Ocupació efectiva del territori per reclamar sobirania

-Lliure comerç al centre d’Àfrica-Estat lliure del Congo-Ocupació efectiva del territori per reclamar sobirania

Conflictes

Fachoda (1898)Fachoda (1898)

Zulús, bòers (1898)Zulús, bòers (1898)

Congo (1885)Congo (1885)

sortir

Gran Bretanya

Holanda

FrançaHong Kong

Singapur

sortir

sortir

Zulu, de Cy Endfield , 1964Sud-àfrica, 1879. Batalla entre soldats anglesos i guerrers

zulus.

Pel·lículesPel·lícules

Cimarrón, d’A. Mann, 1960Recreació de la vida dels colons a Oklahoma.

55 dias en Pekín, de N. Ray, 1963Rebelió dels bòxers, que va passar a la Xina el 1900.

La guerra de l’opi, de Xie Jin, 1999Primera guerra de l’opi (1839) entre Gran Bretanya i Xina.

L’home que volia ser rei, de J. Huston, 1975Adaptació satírica de la novel·la de Kipling. Explica la

història de dos antics soldats britànics a Kafiristan.

El piano, de J. Campion, 1992Melodrama ambientat a Nova Zelanda a l’època de la colònia.

imperialisme colonialisme

Documents