infermeria i teràpia ocupacional - creu roja...

Curs 2010- 2011

GUIA DE L’ESTUDIANTInfermeria i Teràpia Ocupacional

1

Portada:

Josep Torres, estudiant de 3r curs d’Infermeria: proposta guanyadora del VI concurs per a la portada de la guia convocat per l’Escola Universitària Creu Roja.

Versió 2.0. 14 juliol de 2010

2

2. INTRODUCCIÓ ................................................................................................................................ 2

3. PLÀNOLS DE LES INSTAL∙LACIONS DE L’ESCOLA ............................................................................... 3

4. ESTRUCTURA ORGANITZATIVA DE L’ ESCOLA .................................................................................. 8

4.1. DESCRIPCIÓ GENERAL DEL FUNCIONAMENT ................................................................................................. 8 4.2. ORGANIGRAMA ACADÈMIC I ADMINISTRATIU DE L’ESCOLA ............................................................................ 9

5. EXTRACTE DEL REGLAMENT DE L’ESCOLA ...................................................................................... 10

6. INFORMACIÓ ACADÈMICA I ADMINISTRATIVA .............................................................................. 11

6.1 CONDICIONS ACADÈMIQUES DE LA MATRÍCULA .......................................................................................... 11 6.1.1. Normes de Permanència ......................................................................................................... 11 6.1.2. Nombre mínim de Crèdits de Matrícula .................................................................................. 11 6.1.3. Nombre Màxim de Crèdits de Matrícula ................................................................................. 12 6.1.4. Obligatorietat de Matrícula ..................................................................................................... 12

6.2. NORMATIVA DE TRANSFERÈNCIA I RECONEIXEMENTS DE CRÈDITS .................................................................. 12 6.2.1. La Transferència de Crèdits ..................................................................................................... 12 6.2.2. El Reconeixement de Crèdits ................................................................................................... 13

6.3. BEQUES I AJUTS ................................................................................................................................... 13 6.3.1. Beques de la Convocatòria General del Ministeri d’Educació i Ciència ................................... 13 6.3.2. Beques de Col∙laboració Convocades per l’Escola ................................................................... 14

6.4. FINANÇAMENT .................................................................................................................................... 14 6.5.TRÀMITS ACADÈMICS ............................................................................................................................ 14 6.6. CALENDARI ......................................................................................................................................... 15

7. SERVEIS QUE OFEREIX L’ESCOLA ................................................................................................... 16

7.1. ASSEGURANÇA ESCOLAR ........................................................................................................................ 16 7.2. BIBLIOTECA ......................................................................................................................................... 19 7.3. CONSERGERIA ..................................................................................................................................... 20 7.4. SECRETARIA DE GESTIÓ ACADÈMICA ........................................................................................................ 20 7.5. AULA D’INFORMÀTICA .......................................................................................................................... 21 7.6. PROGRAMES D’INTERCANVI ................................................................................................................... 21

8. SERVEIS DE LA UAB ....................................................................................................................... 27

8.1. OfiCINA D’INFORMACIÓ ........................................................................................................................ 27 8.2. SERVEI D’ACTIVITAT FÍSICA (SAF) ........................................................................................................... 27 8.3. SERVEI D’IDIOMES (SIM) ...................................................................................................................... 27 8.4. GABINET DE LLENGUA CATALANA.“AJUDA’M” ........................................................................................ 27 8.5. VILA UNIVERSITÀRIA ............................................................................................................................. 27

9. ALLOTJAMENT .............................................................................................................................. 28

10. NORMATIVA DE PRÀCTIQUES CLÍNIQUES .................................................................................... 29

3

11. GRAU D’INFERMERIA (GINF) ....................................................................................................... 30

11.1. PRESENTACIÓ .................................................................................................................................... 30 11.2. PERFIL D’INGRÉS ................................................................................................................................ 30 11.3. OBJECTIUS GENERALS DE LA TITULACIÓ .................................................................................................. 31 11.4. COMPETÈNCIES DEL GRAU D’INFERMERIA ............................................................................................... 31 11.4.1. Competències Generales dels Graduats per la UAB .............................................................. 31 11.4.2. Competències de la Titulació ................................................................................................. 31

11.5. ESTRUCTURA DEL PLA D’ESTUDIS .......................................................................................................... 33 11.6. ORGANITZACIÓ ACADÈMICA ................................................................................................................. 36

1r Curs GINF ...................................................................................................................................... 36 2n Curs GINF ...................................................................................................................................... 37

11.7. PLANIFICACIÓ .................................................................................................................................... 38 JORNADES PROPEDÈUTIQUES. 1R CURS GINF. GRUP MATÍ ................................................................................ 38 Jornades Propedèutiques. 1r Curs GINF. Grup Tarda ............................................................................ 38 1r Curs GINF. 1r Semestre Grup Matí .................................................................................................... 39 1r Curs GINF. 1r Semestre Grup Tarda .................................................................................................. 40 1r Curs GINF. 2n Semestre Grup Matí ................................................................................................... 41 1r Curs GINF. 2n Semestre Grup Tarda .................................................................................................. 42 2n Curs GINF. 1r Semestre Grup Matí ................................................................................................... 43 2n Curs GINF. 1r Semestre Grup Tarda .................................................................................................. 44 2n Curs GINF. 2n Semestre Grup Matí ................................................................................................... 45 2n Curs GINF. 2n Semestre Grup Tarda ................................................................................................. 46 11. 8. GUIES DOCENTS ................................................................................................................................ 47 1r Curs GINF. 1r Semestre ..................................................................................................................... 47

Bioestadística ................................................................................................................................. 47 Estructura del Cos Humà ............................................................................................................... 52 Funció del Cos Humà I ................................................................................................................... 55 Psicologia General i Evolutiva ........................................................................................................ 59 Pensament Infermer i Història del Tenir Cura ............................................................................... 62

1r Curs GINF. 2n Semestre ..................................................................................................................... 65 Ciències Socials i Salut ................................................................................................................... 65 Comunicació i Noves Tecnologies de la Informació ....................................................................... 69 Farmacologia ................................................................................................................................. 72 Funció del Cos Humà II .................................................................................................................. 76 Nutrició .......................................................................................................................................... 81

2n Curs GINF. 1r Semestre ..................................................................................................................... 84 Deontologia i Marc Legal en Infermeria ........................................................................................ 84 Infermeria de la Persona Adulta .................................................................................................... 89 Pràcticum I ..................................................................................................................................... 93 Educació per a la Salut ................................................................................................................... 97 Bases Metodològiques de la Infermeria ...................................................................................... 100

2n Curs GINF. 2n Semestre .................................................................................................................. 102 Psicologia Aplicada a les Ciències de la Salut ............................................................................... 102 Infermeria de l’Envelliment ......................................................................................................... 106 Ecologia i Salut ............................................................................................................................. 110 Atenció Primària i Salut Comunitària ........................................................................................... 113 Pràcticum II .................................................................................................................................. 117

4

12. GRAU DE TERÀPIA OCUPACIONAL (GTO) ................................................................................... 120

12.1. PRESENTACIÓ .................................................................................................................................. 120 12.2. PERFIL D’INGRÉS .............................................................................................................................. 120 12.3. OBJECTIUS GENERALS DE LA TITULACIÓ ................................................................................................ 120 12.4. COMPETÈNCIES DEL GRAU DE TERÀPIA OCUPACIONAL............................................................................. 121 12.4.1. Competències Generals dels Graduats per la UAB ............................................................. 121 12.4.2. Competències de la Titulació ............................................................................................... 121

12.5. ESTRUCTURA DEL PLA D’ESTUDIS ........................................................................................................ 123 12.6. ORGANITZACIÓ ACDÈMICA................................................................................................................. 126

1r Curs GTO .................................................................................................................................. 126 2n Curs GTO ................................................................................................................................. 127

12. 7. PLANIFICACIÓ ................................................................................................................................. 128 Jornades Propedeutiques 1r Curs GTO ........................................................................................ 128 1r Curs GTO. 1r Semestre ............................................................................................................ 129 1r Curs GTO. 2n Semestre ............................................................................................................ 130 2n Curs GTO. 1r Semestre ............................................................................................................ 131 2n Curs GTO. 2n Semestre ........................................................................................................... 132

12.8. GUIES DOCENTS .............................................................................................................................. 133 1r Curs GTO. Anual .............................................................................................................................. 133

Cinesiologia .................................................................................................................................. 133 1r Curs GTO. 1r Semestre .................................................................................................................... 136

Bases Conceptuals de la Teràpia Ocupacional ............................................................................. 136 Ciències Socials i Salut ................................................................................................................. 140 Estructura i Funció del Cos Humà ................................................................................................ 144 Psicologia General i de la Salut .................................................................................................... 147

1r Curs GTO. 2n Semestre .................................................................................................................... 151 Antropologia de la Salut .............................................................................................................. 151 Bioestadística ............................................................................................................................... 154 Psicologia Evolutiva ..................................................................................................................... 158 Processos d’Ensenyament/Aprenentatge ................................................................................... 162

1r Curs GTO. 2n Semestre .................................................................................................................... 166 Anàlisi del Desempenyorament Ocupacional .............................................................................. 166 Disfuncions Medicoquirúrgiques i Ocupacionals ......................................................................... 169 Disfuncions Neurològiques i Ocupacionals .................................................................................. 172 Ètica i Marc Legal ......................................................................................................................... 175 Procés de Teràpia Ocupacional .................................................................................................... 178

2n Curs GTO. 2n Semestre ................................................................................................................... 181 Disfuncions Psiquiàtriques i Ocupacionals ................................................................................... 181 Teràpia Ocupacional a l’Adult ...................................................................................................... 183 Teràpia Ocupacional en les Persones Grans ................................................................................ 187 Pràcticum I ................................................................................................................................... 191

13. CURSOS DE FORMACIÓ CONTINUADA ....................................................................................... 194

14. MÀSTERS PROPIS ...................................................................................................................... 195

15. DIPLOMES DE POSTGRAU ......................................................................................................... 196

16. TELEFONS D’INTERÈS ................................................................................................................ 198

1

Benvolguts i benvolgudes,

Us presento la guia de l’estudiant pel curs 2010-2011. Hi trobareu els documents amb la

informació necessària per al seguiment dels estudis de Grau i de Diplomatura tant d’Infermeria

com de Teràpia Ocupacional que es duran a terme a l’Escola Universitària de la Creu Roja de

Terrassa.

Està organitzada segons els diversos àmbits de la vida universitària: gestió acadèmica, plànols

de les instal·lacions, guies docents i altres temes que us ajudaran en els vostres estudis.

Aquesta guia ha estat elaborada amb les aportacions de tot el professorat i del personal

d’administració i serveis amb la voluntat d’oferir-vos una eina que us permeti desenvolupar tots

els aspectes de la vostra vida acadèmica.

La portada ha estat dissenyada per en Pep Torres, alumne de tercer curs d’Infermeria,

guanyador del concurs i a qui li agraïm l’esforç i el temps destinat a la seva elaboració.

Confio en que la guia us sigui una eina de suport en aquest curs 2010-2011. Per la nostra part,

desitjar-vos que sigui un curs profitós pel vostre creixement com a futurs professionals i també

en els aspectes personals.

Us desitjo un bon curs.

Cordialment

Dra. Anna Capitán Camañes

Directora

Escola Universitària “Creu Roja”

Terrassa

INTRODUCCIÓ Guia de l’Estudiant – Curs 2010-2011 2

2

2. INTRODUCCIÓ

L’Escola d’Infermeria de la Creu Roja de Barcelona, es va fundar l’any 1918. Aleshores impartia el

programa aprovat pel Ministeri de Guerra del 28 de febrer del 1917 per a la formació de Dames

Infermeres de Creu Roja.

El 27 de juny de 1952 va ésser oficialment reconeguda pel Ministeri d’Educació i Ciència mitjançant

l’Ordre Ministerial del 4 d’agost de 1953, com Escola Femenina d’ATS, funcionant com a tal fins al

curs 1979/80.

La conversió de l’antiga Escola d’ATS a Escola Universitària va arribar l’any 1982, amb el Reial

Decret 2350/1982 de 27 d’agost (publicat al BOE 227 del mes de setembre). Des d’aleshores l’Escola

està adscrita a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), i des del curs 1983/84 imparteix la

diplomatura d’Infemeria.

El 30 d’abril de 1993, la Junta de Govern de la UAB va acordar que l’Escola impartís també, la

diplomatura de Teràpia Ocupacional.

Les professions de les Ciències de la Salut sovint es veuen com a professions força tecnificades.

L’escola Universitària Creu Roja, entén que tant la Infermeria com la Teràpia Ocupacional tenen una

vessant humanística molt important. Tractar amb persones és molt més que aplicar tècniques. Tractar

amb persones és conèixer i tenir en compte tots els seus àmbits (físic, psicològic, social...) per poder

oferir-li la millor solució possible de manera individualitzada i a través d’un acord entre ambdues

parts.

Aquesta Escola s’inspira, en tot moment, en els principis de Creu Roja: imparcialitat, independència,

voluntariat, unitat, universalitat, humanitat i neutralitat.

PLÀNOLS DE LES INSTAL·LACIONS DE L’ESCOLA Guia de l’Estudiant – Curs 2010-2011 3

3

3. PLÀNOLS DE LES INSTAL·LACIONS DE L’ESCOLA


4


5


6


7

ESTRUCTURA ORGANITZATIVA DE L’ESCOLA Guia de l’Estudiant – Curs 2010-2011 4

8

4. ESTRUCTURA ORGANITZATIVA DE L’ ESCOLA

4.1. Descripció Generaldel Funcionament

L’òrgan màxim del govern i de l’administració de l’Escola Universitària Creu Roja és el Patronat, que

presideix el President de l’Oficina Provincial de Creu Roja. Aquest organisme està constituït per

membres de Creu Roja, de l’Ajuntament de Terrassa, de la Universitat Autònoma de Barcelona, del

personal de L’Escola (professorat i personal administratiu) i representants dels estudiants d’Infermeria

i Teràpia Ocupacional. S’ha de reunir amb caràcter ordinari, com a mínim, dues vegades l’any.

La Comissió del Patronat és l’organisme encarregat d’operativitzar els acords presos al Patronat i per

tant, d’aprovar les directrius generals de l’Escola.

La Direcció és responsable del bon funcionament de l’Escola, de la seva gestió ordinària i de

l’administració.

L’Administració de l’Escola està a càrrec del Director/a de Recursos Econòmics de la Creu Roja de

Catalunya qui té la responsabilitat de la gestió econòmica i administrativa del centre, seguint els

acords presos al Patronat.

Pel que fa a la docència, l’Escola està estructurada en dues grans àrees organitzatives:

• Infermeria

• Teràpia Ocupacional

4.2. O

Organigramma Acadèmici Adminis

ESTRU

stratiu de l

UCTURA ORGGuia de

’Escola

GANITZATIVl’Estudiant –

VA DE L’ESC– Curs 2010-

COLA -2011 4

9

EXTRACTE DEL REGLAMENT DE L’ESCOLA Guia de l’Estudiant – Curs 2010-2011 5

10

5. EXTRACTE DEL REGLAMENT DE L’ESCOLA

El reglament és aprovat pel Patronat de l’Escola i està a disposició dels estudiants a la secretaria de

la Gestió Acadèmica i la Biblioteca.

El reglament recull els següents aspectes:

• Naturalesa i objectius

• Òrgans de govern

• Òrgans assessors

• Ensenyament

• Personal

• Règim econòmic

És responsabilitat de tots els membres de la comunitat de l’Escola (professorat, estudiants, personal

no docent,...) conèixer el Reglament de Règim General de l’Escola Universitària Creu Roja.

INFORMACIÓ ACADÈMICA IADMINISTRATIVA Guia de l’Estudiant – Curs 2010-2011 6

11

6. INFORMACIÓ ACADÈMICA I ADMINISTRATIVA

6.1 Condicions Acadèmiques de la Matrícula

6.1.1. Normes de Permanència

S'entén per règim de permanència el conjunt de normes que exigeixen a l'alumnat el compliment

d'una sèrie de requisits mínims de rendiment acadèmic, l'incompliment dels quals origina la suspensió

de la matrícula. Les normes de permanència són aprovades pel Consell Social de la UAB.

Per a formalitzar la matrícula en un curs acadèmic caldrà haver superat els requisits establerts en el

règim de permanència de la UAB per a cada tipus d'estudis.

6.1.2. Nombre mínim de Crèdits de Matrícula

L'estudiant de nou ingrés que es matriculi per primera vegada a qualsevol dels estudis de grau

s'haurà de matricular de 60 crèdits si es tracta d'estudiants a temps complet. En cas d'estudiants a

temps parcial, el mínim de crèdits per matricular serà de 30.

Tindran la consideració d'estudiants a temps parcial les persones que compatibilitzin els estudis amb

un treball remunerat. Així mateix, també es podran incloure dins d'aquest col·lectiu els supòsits

recollits a la Llei 39/2006, de 14 de desembre, de promoció de l'autonomia personal i atenció a les

persones en situació de dependència, o altres supòsits similars regulats per llei. Per poder escollir

aquesta modalitat es requerirà un contracte laboral i/o qualsevol altra documentació justificativa que

s’escaigui.

Els crèdits transferits, els reconeguts i els adaptats no computaran a l'efecte de màxim i mínim de

matrícula.

SERVEIS QUE OFEREIX L’ESCOLA Guia de l’Estudiant – Curs 2010-2011 7

12

6.1.3. Nombre Màxim de Crèdits de Matrícula

El nombre màxim de crèdits de què es podrà matricular l'alumnat en un curs acadèmic serà de 72,

amb la possibilitat d'ampliar-lo fins a 75, si el nombre total de crèdits de matrícula no és múltiple de 6.

Per a màster universitari, el nombre màxim de crèdits de matrícula serà de 75 en tots els casos.

El vicerectorat responsable de l'ordenació acadèmica podrà autoritzar l'ampliació del nombre màxim

de crèdits als estudiants que estiguin finalitzant els estudis i que tinguin l'informe favorable del centre.

En cas d'haver-se matriculat d'un nombre de crèdits superior sense trobar-se en les situacions

descrites, es requerirà l'anul·lació de l'excés de crèdits o bé es procedirà a l'anul·lació d'ofici.

6.1.4. Obligatorietat de Matrícula

Com a norma general, per matricular-se de noves assignatures o mòduls d'un curs qualsevol caldrà

matricular-se també dels continguts obligatoris i de formació bàsica no superats en cursos anteriors.

No obstant això, en el cas d'assignatures o mòduls optatius, no serà obligatori matricular-se de les

matèries no superades per matricular-se de matèries noves.

6.2. Normativa de Transferència i Reconeixements de Crèdits

Àmbit d’aplicació de la normativa Aquesta normativa s’aplica a totes les persones que cursin, o hagin estat admeses per a cursar,

algun dels ensenyaments universitaris de grau o de màster que permeten obtenir els títols oficials

corresponents i que s’imparteixen als centres propis o als centres adscrits de la Universitat Autònoma

de Barcelona.

6.2.1. La Transferència de Crèdits

La transferència de crèdits és la inclusió en tots els documents acadèmics oficials acreditatius dels

ensenyaments seguits per l’estudiant de la totalitat de crèdits obtinguts en ensenyaments oficials

cursats amb anterioritat a una universitat de l’Estat espanyol, a la UAB o a qualsevol altra universitat,

que no hagin conduit a l’obtenció d’un títol oficial.

Continguts transferibles

1) Són transferits a l’expedient acadèmic dels ensenyaments oficials la totalitat de crèdits obtinguts en

ensenyaments oficials cursats amb anterioritat, a la UAB o a qualsevol altra universitat, que no hagin

conduit a l’obtenció d’un títol oficial.

2) No són transferits al nou expedient acadèmic els crèdits obtinguts en ensenyaments universitaris

oficials previs que no hagin conduit a l’obtenció d’un títol en cas que la persona interessada hagi

manifestat prèviament la voluntat de simultaniejar els ensenyaments.


13

Sol·licitud de transferència

1) L’estudiant que s’incorpori a uns nous estudis ha d’indicar, abans de fer la matrícula, si ha cursat

altres estudis oficials i no els té finalitzats, completant aquesta informació durant el procés d’admissió.

En cas que no es tracti d’estudis cursats a la Universitat Autònoma de Barcelona, cal adjuntar-hi els

documents requerits.

2) La transferència de crèdits també es pot sol·licitar després de fer la matrícula, sempre que hagin

canviat les condicions mitjançant les quals es va accedir als estudis.

3)Es poden presentar noves sol·licituds de reconeixement de crèdits sempre que es justifiqui la

superació de nous continguts formatius no aportats en sol·licituds anteriors.

4) Les sol·licituds de reconeixement s’han d’adreçar al degà/ana o al director/a del centre, i s’han de

presentar a la gestió acadèmica del centre.

5) Per a tramitar una sol·licitud de reconeixement cal que la persona interessada hagi estat admesa

en el centre i per a la titulació corresponent.

6.2.2.El Reconeixement de Crèdits

El reconeixement de crèdits és l’acceptació de la UAB dels crèdits que, obtinguts en uns

ensenyaments oficials previs i superats a la UAB o a qualsevol altra universitat, són computats en els

altres ensenyaments que l’estudiant estigui cursant, o als quals hagi estat admès, a l’efecte d’obtenir

un títol oficial.

Les matèries reconegudes a l’expedient acadèmic dels nous ensenyaments es tenen en compte en el

càlcul de la baremació de l’expedient. Contràriament, no s’hi tenen en compte les matèries

transferides.

La formació reconeguda té la consideració d’assolida en els nous ensenyaments, i apareix a

l’expedient acadèmic amb la denominació de reconeguda, acompanyada de l’especificació del

nombre de crèdits, la qualificació numèrica i l’alfanumèrica.

6.3. Beques i Ajuts

6.3.1. Beques de la Convocatòria General del Ministeri d’Educació i Ciència

Cada curs el MEC/AGAUR fa pública la convocatòria general de beques a la qual es poden acollir els

estudiants dels centres universitaris. L’imprès de sol·licitud de beca s’haurà d’adquirir a l’estanc o per

internet: http://www.mec.esi l’imprès complementari, a la consergeria del nostre centre.

Les sol·licituds de beca s’hauran de presentar abans de formalitzar la matrícula.

Els períodes de matrícula són:

Juliol - matrícula per als estudiants de nova adjudicació i per estudiants que hagin aprovat totes les

assignatures del curs anterior o que no tinguin cap convocatòria pendent per al setembre.

Setem

estudia

6.3.2.

L’Esco

d’Infer

concep

La con

que se

l’Escol

Reglam

6.4. F

L’Esco

estudia

L’impo

determ

6.5.Tr

Perípreso

De9.

Data

(1) Data

(2) Data

pel 2010

(3) Data

mbre - matrícu

ants amb co

Beques de

ola convoca

meria. La b

pte de docèn

ncessió de la

e li hagi as

la on s’espec

ment de les b

inançamen

ola es financ

ants.

ort de la matr

minades anua

ràmits Acad

íode per a esentar la ol∙licitud

el 1.07 al 07.2010

crèditshttp:

a límit per a q

a límit per a la p

a límit per a la p

0‐2011 pels alu

a límit per a la p

ula per els e

nvocatòries

e Col·labor

4 tipus de b

beca consiste

ncia i exclou

a beca supo

signat. Les

cifica el term

beques de co

nt

ia a partir de

rícula oficial

alment pel P

dèmics

Període perla documecompleme

Del 12.027.08.2

://magno.uab

que els alumn

16.0

17.0

19.1

21.0

11.0

17.0

presentació de l

presentació de

mnes d'accés p

presentació de s

studiants am

pendents de

ració Conv

eques de co

eix en dona

les taxes de

sa que el be

bases d’aqu

mini de presta

ol·laboració.

el 78% de l’im

varia cada a

atronat.

Accés per t

r a lliurar entació entària

trade

07 al 2010

Reconeib.es/afers_ac

nes lliurin les s

07.2010(1)

09.2010 (2)

1.2010 (2)

01.2011 (3)

03.2011(3)

06.2011(3)

les sol•licituds,

les sol•licituds,

primera vegada

sol•licituds, am

mb readjudica

e juny.

ocades pe

ol·laboració;

ar total o pa

e matriculació

ecari prestar

uesta convo

ació de sol·lic

mport de la m

any i surt pub

trasllat d'expe

Data límit peametre la proresolució al r

10.09.2010

xement i trancademics/res

sol∙licituds als

amb efectes ec

, amb efectes e

a

mb efectes econ

SERVEGuia de

acions de pla

r l’Escola

Biblioteca, In

arcialment l’

ó.

rà un servei

ocatòria són

cituds. Aque

matrícula ofic

blicat al DOG

edient acadèm

er a posta rector

Data la lareso

0 17.09

nsferència de servat/calend

s centres

conòmics per a

econòmics per a

òmics per als a

EIS QUE OFEl’Estudiant –

aces o altres

nformàtica, S

import a pa

d’acord amb

publicades

estes beques

cial i de les q

GC. Les quot

mic

ímit per a seva olució

Pd'a

9.2010

dari200809/0

Data límit

ls alumnes mat

als alumnes ma

alumnes matricu

EREIX L’ESC– Curs 2010-

s preferèncie

Suport Doce

agar per l’es

b la destinac

al plafó d’a

s queden reg

quotes que p

tes dels estu

Proposta de raquelles titula

vacant

04.10.20

0002.htm - in

per a la seva

17.09.2010

19.11.2010

21.01.2011

11.03.2011

17.06.2011

16.09.2011

triculats el curs

atriculats el curs

ulats el curs 201

COLA -2011 7

14

es, i per als

nt i Tallers

studiant en

ció i l’horari

anuncis de

gulades pel

paguen els

udiants són

esolució acions amb ts

010

nici

resolució

2010‐2011

s 2011‐2012 i

11‐2012

Canvis d'engin

Anul∙lad'engin

6.6. C

6

13

20

27

6

13

20

27

7

14

21

28

6

13

20

27

http://m

de matrícula nyeria, de grau

ció de matrícunyeries, de llic

Calendari

SETEMBR

1 2

7 8 9

14 15 16

21 22 23

28 29 30

DESEMBR

1 2

7 8 9

14 15 16

21 22 23

28 29 30

MARÇ 2

1 2 3

8 9 10

15 16 17

22 23 24

29 30 31

JUNY 2

1 2

7 8 9

14 15 16

21 22 23

28 29 30

magno.uab.es

d'estudis de du, de llicencia

ula d'estudis dcenciatures, de

E 2010

3 4 5

10 11 12

17 18 19

24 25 26

RE 2010

3 4 6

10 11 13

17 18 20

24 25 27

31

2011

4 5 6

11 12 13

18 19 20

25 26 27

2011

3 4 5

10 11 12

17 18 19

24 25 26

2.5. Mos/afers_acad

diplomatura, tura i de màst

de diplomature graus i de m

2

9

6

4 5

11 1

18 1

25 2

3

0

7

3 4

10 1

17 1

24 2

3

0

7

4 5

11 1

18 1

25 2

2

9

6

odificacions ddemics/reserv

Pre

ter De

res, màster

OCTUBRE 20

1

5 6 7 8

2 13 14 1

9 20 21 2

6 27 28 2

GENER 201

4 5 6 7

1 12 13 1

8 19 20 2

5 26 27 2

ABRIL 201

1

5 6 7 8

2 13 14 1

9 20 21 2

6 27 28 2

SERVEGuia de

de matrícula vat/calendarsentació de s

el 19.10 al 20.

Fins el 12.11

010

1 2 3

8 9 10

15 16 17

22 23 24

29 30 31

11

1 2

7 8 9

14 15 16

21 22 23

28 29 30

11

1 2 3

8 9 10

15 16 17

22 23 24

29 30

EIS QUE OFEl’Estudiant –

i200809/000ol∙licituds

.10.2010

.2010

NO

1 2

8 9

15 16

22 23

29 30

F

1

7 8

14 15

21 22

28

2 3

9 10

16 17

23 24

30 31

EREIX L’ESC– Curs 2010-

02.htm - inici Data límit r

06.11.2

19.11.2

OVEMBRE 201

3 4 5

10 11 12

17 18 19

24 25 26

FEBRER 2011

2 3 4

9 10 11

16 17 18

23 24 25

MAIG 2011

4 5 6

11 12 13

18 19 20

25 26 27

COLA -2011 7

15

resolució

2010

2010

10

6 7

13 14

20 21

27 28

5 6

12 13

19 20

26 27

1

7 8

14 15

21 22

28 29


16

7. SERVEIS QUE OFEREIX L’ESCOLA

7.1. Assegurança Escolar

Àmbit d’aplicació:Són beneficiaris els estudiants espanyols menors de 28 anys obligatòriament, i els

estudiants estrangers (menors de 28 anys) d’algunes nacionalitats també poden ser beneficiaris

opcionalment.

Període comprès: 1 d’octubre al 30 de setembre del curs vigent.

Si l’estudiant acudeix a algun centre que no li ha enviat l’Escola, aquest haurà d’abonar la factura

corresponent i l’assegurança escolar li retornarà els diners segons les seves tarifes.

NORMATIVA D’ACCIDENTS DELS ESTUDIANTS BENEFICIARIS DE L’ASSEGURANÇA ESCOLAR

• A efectes d’aquesta assegurança es considera “accident escolar” tota lesió corporal que afecti la

persona assegurada en el transcurs d’activitats directament o indirectament relacionades amb la

seva condició d’estudiant, sempre que aquestes hagin estat autoritzades per l’Escola.

• Quan l’accident es produeix a l’Escola o durant els desplaçaments a aquesta o al centre de

pràctiques, l’estudiant ho ha de comunicar a la Secretaria d’Estudiants de l’Escola, tan aviat com li

sigui possible.

• Quan l’accident es produeix en el Centre de Pràctiques, l’estudiant ho ha de comunicar a la

responsable de pràctiques.

• Annexe I: Relació de centres concertats i autoritzats en matèria d’assegurança escolar amb la

Direcció Provincial de l’Institut Nacional de la Seguretat Social de Barcelona.


17

Relació de centres concertats i autoritzats en matèria d’assegurança escolar amb la Direcció Provincial de l’Institut Nacional de la Seguretat Social:

Nª CENTRE MÈDIC ADREÇA CP POBLACIÓ 009 ABEDENT – CLÍNICA DENTAL Avda. Príncep d’Astúries, 46 08013 Barcelona 063 C.R. FUNCIONAL L’EIXAMPLE S.L. Balmes, 58 08007 Barcelona 002 CARISE TRAUMA S.L. Balmes, 46 08007 Barcelona 095 CEN. ASSIS. SEMAT Avda. Príncep d’Astúries, 46 08012 Barcelona 118 CENTRE ITAE NEUR. Vía Augusta, 291 Bjs. 08017 Barcelona 008 CENTRE MED. CONGRES Pardo, 10 ‐ 12 08027 Barcelona 114 CENTRO ABB ‐ Neuropsiquiatria Ausias March, 25 Pral. 08010 Barcelona 010 CON. SANIT. BARNA (Hospital del Mar) Psg. Marítim, 25 ‐ 29 08003 Barcelona 108 CORP. MEDICA CATALANA S.L. Avda. Tibidabo, 20 08022 Barcelona 047 CORPORACIÓ SANITÀ`RIA CLÍNIC Villarroel, 170 08036 Barcelona 003 FUND. PRIV. IMHOTEP (Diagnosis M) Pso. Reina Elisenda, 17 08034 Barcelona 120 HOSPITAL DE L’ESPERENÇA Sant Josep de la Muntanya, 12 08024 Barcelona 026 ITA MARESME S.L. Naurosiquiatria Avda. Tibidabo, 30 08022 Barcelona 011 LABOR ACC, S.L. Balmes, 25 08007 Barcelona 001 LABOR ACC,S.L. NEUROSIQUATRIA Balmes, 45 08007 Barcelona 012 LENOX. S.A. Traumatologia Rbla. Catalunya, 66 08007 Barcelona 090 MUTUAL MIDAT‐CYCLOPS Av. Josep Tarradellas, 14‐18 08029 Barcelona 013 POLICLINICA MONTANER Av. Príncep d’Asturias, 46 08012 Barcelona

023 SERV. SANIT .BARNA (J.L.Marin Pujol) Odontólogo

Compte d’Urgell, 44, Pral 1ª 08011 Barcelona

004 TREDIC, S.A. (C.M.V.) Selva de Mar, 177 08020 Barcelona 016 C.M.REHA ARTROS, S.L. Riera Matamoros, 24 08911 Badalona 018 CENTR. TRAUM DR. SERRANO Ignacio Iglesias,5 08912 Badalona 017 CENTR. TRAUM. ORTP.S.L. Enric Borràs, 14 08912 Badalona 020 ESTOR, S.L. Via Augusta, 29 08911 Badalona 115 IRITEB, S.A. Ignasi Iglesias, 42‐44 08912 Badalona 106 C. ASSISTENCIA BAIX LLOBREGAT Rubio i Ors, 280‐282 08940 Cornellà 027 CORNELLA CEN. TRAU. REHA. Av.Parque, 18 08940 Cornellà 041 TREDIC, S.A. Francesc Macià, 33‐35 08320 El Masnou 081 CENTRE MÈDIC ESPLUGUES Mestre Joan Corrales, 67 08950 Esplugues de Llobregat 028 CL.N. SR. GUADALUPE Dr. Moragas, 2 08950 Esplugues de Llobregat 050 HOSPITAL SANT JOAN DE DEU Ctra. D’Esplugues, s/n 08950 Esplugues de Llobregat 030 BRUGUES ASSISTENCIAL, S.A. C.S. Calafell, 135 08850 Gavà 035 CONSORCI SANITARI DE L’ANOIA p. Verdaguer, 128 08700 Igualada 109 CENTRE MÈDIC MANLLEU C/Baixa Cortada,2 08560 Manlleu 039 CENTRE MÈDIC I.T.C.O. S.L. Carrasco i Formiguera,8 08240 Manresa 037 HOSPITAL GRAL. MANRESA La Culla, s/n 08240 Manresa 119 E.S.M.A. S.L. Vda. Cami Fondo,16 08760 Martorell 044 CENTRE MÈDIC REHASTET Camí Geganta, 31 08302 Mataró 113 HOSPITAL DE MATARO Ctra. Cirera, s/n 08304 Mataró 046 MEDITRAUMA Nou, 46‐48 08301 Mataró 045 ROCA CENTRE MÈDIC, S.L. Rda.Alf.XSabio,33‐35 08304 Mataró 048 FUND TRIV.HOSPITAL DE MOLLET Sant Llorenç, 39‐41 08100 Mollet del Vallès 049 CENTRO MÉDICO MONT‐REIX Avda. De la Unitat,2‐4 08110 Montcada i Reixach 111 CERDANYOLA ASSISTENCIAL, S.L. Rambla Països Catalans, 10 08110 Montcada i Reixach 051 CENTRO MEDICO RIFER, S.L. Gran Via, 142‐144 08330 Premià de Mar 092 CEN. DE RECONOC. RIPOLLET, S.L. Calvario, 107 08291 Ripollet 110 CENTRE MEDIC LES MORERES,S.L. Les Moreres, 2 08291 Ripollet 082 CONSORCI HOSPITALARI DEL PARC TAULI Parc Tauli, s/n 08208 Sabadell 104 TRAUMA SALUT Plaça Joan Oliu, 7 08201 Sabadell


18

Nª CENTRE MÈDIC ADREÇA CP POBLACIÓ 053 CENTRE MÈDIC V. NURIA Ricart, 3 08930 Sant Adrià del Besós 112 MESRO. FRANCISCO ROMANO Mn. Jacinto Verdaguer, 2‐10 08930 Sant Adrià del Besós 054 HOPITAL DE SANT BOI Bonaventura Calopa, 13 08830 Sant Adrià del Besós 055 HOSPITAL DE SANT CELONI Avda. L’Hospital, 19 08470 Sant Celoni 077 POLICLINIC SANT CUGAT Rambla del Celler, 129‐131 08190 Sant Cugat del Vallès

117 CTRA. ATENCION A LOS TRANSTORNOS ALIMENTARIOS

Joan Maragall, 65 Planta AT 08980 Sant Feliu de Llobregat

075 CEASME M.C. Verdaguer, 200 08620 Sant Vicenç dels Horts

059 CENT. RECUP. GRAMANET P. Llorenç Serra, 27 08922 Sta. Coloma de Gramanet

036 CONSORCI SANITARI TERRASSA Ctra. Torrebonica, s/n 08227 Terrassa 060 HOSPITAL MUTUA DE TERRASSA Dr. Robert, 5 08221 Terrassa 014 CENTRE MEDIC MEISA S.L. Plaza Sant Herblain s/n 08840 Viladecans 040 CENTRE MEDIC FEDEAR S.L. Rambla Vidal, 13 08800 Vilanova i la Geltrú

EN CAS DE PUNXADA SENSE FACTOR DE RISC:

L’estudiant ho ha de comunicar a la responsable de pràctiques i aquesta ha de facilitar a l’estudiant

la informació necessària sobre el malalt. L’estudiant haurà de lliurar aquesta informació al centre

d’urgències on acudeixi. Els centres on ha d’acudir l’estudiant són:

L’estudiant ho ha de comunicar a l’Escola per tal que aquesta, amb les dades facilitades per

l’estudiant, complimenti la sol·licitud de prestació de l’Assegurança Escolar i amb aquest informe

l’estudiant pot accedir als següents centres:

• HOSPITAL MUTUA DE TERRASSA Dr. Robert, 5. Terrassa.

• CONSORCI HOSPITALARI PARC TAULÍ Parc Taulí, s/n. Sabadell.

• CONSORCI SANITARI TERRASSA Ctra. Torrebonica, s/n. Terrassa.

EN CAS DE PUNXADA AMB FACTOR DE RISC:

L’any 1996, el Centre de Control de Malalties d’Atlanta va recomanar que, en cas de contacte directe

amb sang per punxada, tall, esquitxada a pell i/o mucoses, procedent d’un pacient amb infecció

confirmada per VIH o Hepatitis C, es recomana fer tractament preventiu en la primera hora posterior a

l’accident. Per tant, el circuit que ha de seguir en aquest cas és:

1. L’estudiant ho ha de comunicar a la responsable de pràctiques i aquesta ha de facilitar a l’estudiant

la informació sobre el tipus d’infecció i la medicació que pren el malalt. L’estudiant ha de lliurar

aquesta informació al centre d’urgències on acudeixi.

2. Els centres on l’estudiant ha d’acudir directament durant la primera hora posterior a l’accident per

tal d’iniciar el tractament antirretroviral combinat són:

• HOSPITAL MUTUA DE TERRASSA Dr. Robert, 5. Terrassa.

• CONSORCI HOSPITALARI PARC TAULÍ Parc Taulí, s/n. Sabadell.

• ICS HOSPITAL DE LA VALL D’HEBRON Pg. Vall d’Hebron 119-129. Barcelona.

• ICS PRINCEPS D’ESPANYA Feixa Llarga, s/n. L’Hospitalet Llobregat.


19

• ICS HOSPITAL GERMANS TRIAS I PUJOL “Can Ruti”. Badalona.

• CONSORCI SANITARI TERRASSA Ctra. Torrebonica, s/n. Terrassa.

3. Un cop l’estudiant ha estat atès en algun d’aquests centres, ho ha de comunicar a l’Escola, per tal

que aquesta segueixi tots els tràmits necessaris.

NORMATIVA D’ACCIDENTS DELS ESTUDIANTS QUENO TENEN COBERTURA AMB L’ASSEGURANÇAESCOLAR (estudiants més grans de 28 anys)

Es considera accident escolar tota lesió corporal que afecti a l’estudiant en el transcurs d’activitats

directa o indirectament relacionades amb la seva condició d’estudiant, sempre que aquestes hagin

estat autoritzades per l’Escola.

ESTUDIANTS AFILIATS A LA SEGURETAT SOCIAL:

Sigui quin sigui el tipus d’accident que pateixi l’estudiant haurà de presentar-se al centre d’urgències

que li correspongui i presentar el document d’afiliació a la Seguretat Social.

ESTUDIANTS QUE ESTAN SUBSCRIT A UNA ASSEGURANÇA PRIVADA:

Aquests estudiants si pateixen algun tipus d’accident hauran de dirigir-se als centres que la seva

pòlissa els hi digui.

NOTA: Preguem que tots els estudiants que pateixin un accident en el decurs de les pràctiques ho

comuniquin a la Secretaria de Gestió Acadèmica per tal de deixar constància a l’Escola.

7.2. Biblioteca

La biblioteca de l’Escola té un fons bibliogràfic especialitzat en infermeria, teràpia ocupacional i

ciències afins. Conté més de 6300 llibres, 306 publicacions periòdiques (subscripció a 40) en format

paper i/o electrònic, més de 500 documents audiovisuals i més de 75 CD-ROMs. També rep tres

diaris. La biblioteca disposa d’una base de dades d’elaboració pròpia que facilita I’accés al seu fons,

que inclou referència de més de 26.400 articles de revista, i enllaços a material en format electrònic.

Horari

8:15 a 20:15 hores

Horari d’estiu:

Del 15 de juny al 15 de juliol de 8:00 a 18:00 hores

Del 16 de juliol al 31 de juliol de 8:00 a 15:00 hores

De l’1 al 12 de setembre de 8:00 a 18:00 hores

Préstec

Per gaudir del servei de préstec s’ha de ser estudiant, ex-estudiant, professor o personal

d’administració i serveis de l’Escola.


20

Els estudiants, per emportar-se documents de la biblioteca i gaudir de tots els serveis que ofereix

(recerques a bases de dades, obtenció de documents, ... ), han de disposar del carnet d’estudiant de

la UAB que expedeix Caixa Catalunya. Als estudiants que no disposin del carnet se’ls farà un de

provisional prèvia presentació del DNI i del full de matrícula. El carnet no cal renovar-lo cada any i

s’ha de presentar cada cop que es vulgui utilitzar el servei de préstec domiciliari. Si us interessa un

material que ja esta en préstec podeu sol•licitar la seva reserva en el taulell de préstec.

Els vídeos i els DVD només es deixen en préstec els caps de setmana, vacances i festius. Durant la

setmana només es poden consultar a la biblioteca. Les revistes es poden treure per fotocopiar però

no en préstec domiciliari.

Per tal de garantir bon servei per a tots els usuaris es sancionarà el retard en el retorn del material en

préstec domiciliari.

El préstec de la resta de materials, així com la normativa complerta estan contemplats en el

reglament de la biblioteca.

7.3. Consergeria

Es troben a la consergeria de l’Escola els següents serveis:

• Informació

• Servei de consigna i objectes perduts

• Servei de fotocòpies

Horari:

8 a 21 hores

Horari d’estiu:

Del 15 de juny al 15 de juliol de 8:00 a 18:00 hores

Del 16 de juliol al 31 de juliol de 8:00 a 15:00 hores

De l’1 al 12 de setembre de 8:00 a 18:00 hores

7.4. Secretaria de Gestió Acadèmica

La Secretaria de Gestió Acadèmica té cura de les tasques relatives a les qüestions administratives i

acadèmiques.

Horari:

Matí: 9:30 a 11 hores

Tarda:15 a 17.30 hores, divendres tancat


21

Horari d’estiu:

Del 14 de juny al 31de juliol de 9:30 a 12:00 hores

De l’1 al 12 de setembre de 9:30 a 12:00 hores i de 15:00 a 17:00 hores, divendres tancat

Adreceu-vos a la Secretaria per les següents qüestions:

• Informació

• Matriculació

• Anul·lacions de matrícula

• Canvis d’assignatures

• Reincorporacions

• Convocatòries extraordinàries

• Compulsa de documents

• Assegurança escolar

• Tramitació de títols

• Certificats

• Transferència i Reconeixement de crèdits

• Sol·licituds trasllats d’expedients

• Beques

7.5. Aula d’Informàtica

L’horari habitual és de 9 a 14 hores i de 15 a 20 hores. Aquest horari pot estar subjecte a canvis en

funció de les necessitats. De l’1 de Juliol al 14 de setembre del 2011 l’Aula romandrà tancada. Fora

d’aquests horaris i de forma excepcional posar-se en contacte amb la responsable. La normativa d’ús

la trobareu a la mateixa Aula d’Informàtica.

7.6. Programes d’Intercanvi

Per als estudiants d’Infermeria hi ha signats acords, dins el programa LLL/Erasmus, amb la Università

degli Studi del Piemonte Orientale “Amedeo Avogadro” (Itàlia) i amb l’Escola Superior de

Enfermagem da Cruz Vermelha Portuguesa (Portugal). Així mateix hi ha la possibilitat de fer intercan-

vis fora de programa amb l’Institut Regional de Formation en Soins Infi rmiers -Croix Rouge Francaise

de Toulouse- (França).

Per als estudiants de Teràpia Ocupacional hi ha acords, dins el programa LLP/Erasmus, amb

l’Arteveldehogeschool (Bèlgica), la Göteborg University (Suècia) i l’Escola Superior de Saúde do

Alcoitäo (Portugal). Tanmateix, hi ha acords, dins el programa Propi de la UAB, amb la Universidad

de Chile (Chile)i amb l'Instituto Universitario del Gran Rosario (Argentina).

La convocatòria per als intercanvis acostuma a ser al mes de febrer de l’any anterior a la realització

de l’estada.

A més, els estudiants de Teràpia Ocupacional poden participar en el curs intensiu internacional

“COCAO: Course on the use of creative arts within Occupational Therapy” que té lloc a Dworp,

Bèlgica (susceptible de ser reconegut per crèdits de lliure elecció).

ALLOTJAMENT Guia de l’Estudiant – Curs 2010-2011 9

27

8. SERVEIS DE LA UAB

8.1. Oficina d’Informació

Està situada al Campus de la Universitat Autònoma. Té com a propòsit general contribuir a millorar els

canals de comunicació entre els diversos estaments de la comunitat universitària i entre la universitat i

el seu entorn social. Els seus objectius es centren en l’adquisició, el tractament i la difusió d’informació

sobre la mateixa Universitat i sobre les sortides acadèmiques, personals i professionals dels

universitaris. Telèfon: 93 581 11 11

8.2. Servei d’Activitat Física (SAF)

El SAF organitza activitats de diferents tipus per tal de facilitar a la comunitat universitària a la

possibilitat de practicar l’esport Per més informació: Telèfon: 93 581 32 33

8.3. Servei d’Idiomes (SIM)

El servei d’idiomes ofereix cursos regulars de llengua instrumental d’anglès, francès, alemany, rus i

portuguès per a tots els estudiants i personal de la UAB. Per més informació: Telèfon 93 581 13 25

8.4. Gabinet de Llengua Catalana.“AJUDA’M”

“Ajuda’m” (Ayúdame) és un programa d’acollida cultural per a estudiants de fora de Catalunya.

Ofereix la possibilitat de participar en diverses activitats lúdiques o culturals, i una web per aprendre

català, http://www.intercat.gencat.es

8.5. Vila Universitària

Està situada al Campus de la UAB i està directament comunicada amb Barcelona, Cerdanyola del

Vallès, Sabadell i Sant Cugat del Vallès. Disposa de 584 habitatges (amb quasi bé 2.000 places) i

amb els següents serveis: llibreria, quiosc, fotografia, forn, granja, supermercat, autoescola,

bugaderia, bars, restaurants, hotel, oficina de congressos i convencions... Per més

informació:http://www.vilauniversitaria.com

ALLOTJAMENT Guia de l’Estudiant – Curs 2010-2011 9

28

9. ALLOTJAMENT

Residència Universitària Francesc Giralt i Serrà Campus Universitari de Terrassa

Carrer Ramón i Cajal 44 08222 Terrassa

Tel 902 444 447

Correu Electrònic: [email protected]

http://www.resa.es

Vila Universitària UAB Tel 93 581 32 22

http://www.vilauniversitaria.com

Programa VIURE I CONVIURE Aquest programa promou una idea de convivència intergeneracional entre joves estudiants i gent gran

que viu sola. Pretén donar una resposta solidària d’aquests dues necessitats: companyia per a perso-

nes grans i allotjament per a joves estudiants.

Els avantatges que obté el jove estudiant per a participar en el programa són:

• Allotjament gratuït.

• Companyia.

• Una relació de convivència interessant i enriquidora.

• Un espai tranquil per estudiar.

Més informació a la Secretaria de Gestió Acadèmica.

NORMATIVA DE PRÀCTIQUES CLÍNIQUES Guia de l’Estudiant – Curs 2010-2011 10

29

10. NORMATIVA DE PRÀCTIQUES CLÍNIQUES

• L’estudiant no pot realitzar les pràctiques en un Centre amb el que tingui un contracte laboral. Si

enel decurs de les pràctiques l’estudiant accepta un contracte en el mateix Centre on està

realitzant-les haurà d’interrompre les mateixes. En aquest cas l’Escola no garanteix la continuïtat

de les pràctiques en un altre centre.

• Per tal de garantir l’objectivitat i l’adequació de l’avaluació de les experiències pràctiques, l’Escola

es reserva el dret de canviar el Centre de pràctiques sempre i quan sigui possible. (reglament del

règim intern de l’Escola. Títol IV. L’ensenyament. Capítol VII. De les experiències pràctiques Art.

62)

• Sortides de pràctiques per tutories: Sempre que l’estudiant hagi sortit de pràctiques per venir a

l’Escola a una tutoria ha de demanar un justificant.

• Les experiències pràctiques i les teòrico -pràctiques, que són obligatòries, s’aprovaran si es

compleixen els objectius marcats i l’assistència a les mateixes que és d’un 100%. Aquell estudiant

que tingui faltes d’assistència a les experiències pràctiques, haurà de recuperar en el període que

determini el professorat corresponent de l’Escola. Excepcionalment s’autoritzarà la inassistència a

un 2% en les experiències pràctiques, sempre i quan el total d’hores acumulades no sigui superior

a 4 hores.

• L’estudiant ha de conèixer i complir les normes establertes per cada institució a on es realitzen les

pràctiques. En tot moment haurà d’observar una actitud de respecte cap a la persona que atén, a

la seva família i a l’equip amb qui treballa.

• Al llarg de les experiències pràctiques i teòrico-pràctiques, l’estudiant haurà d’anar correctament

uniformat, d’acord amb el que s’estableix a l’Escola.


30

11. GRAU D’INFERMERIA (GINF)

11.1. Presentació

Tipus d’ensenyament: presencial

El títol de Grau d’Infermeria forma infermeres generalistes amb preparació científica i humana i

capacitació suficient per a valorar, identificar, actuar i avaluar les necessitats de salut i de cures de les

persones sanes o malaltes, de les famílies i de la comunitat. Al mateix temps, han de saber oferir tant

estratègies de promoció de la salut i prevenció de la malaltia, com la realització d’activitats que

contribueixin al restabliment de la malaltia o de los cures necessàries per a oferir una mort digna. A

l’entorn del sistema de salut, els professionals d’infermera comparteixen amb altres professionals

sanitaris les funciones de planificació, organització, direcció i avaluació per a garantir un sistema de

salut adequat per al desenvolupament de les potencialitats de les persones en distintes situacions de

la seva vida quotidiana, la promoció de la salut, la prevenció de malalties i les cures de les persones

malaltes o amb discapacitat.

11.2. Perfil d’Ingrés

El perfil d’ingrés és el d’una persona que tingui capacitat per a les relacions interpersonals i el treball

en equip, capacitat d’escolta, d’adaptació a l’entorn, responsabilitat i dedicació. Haurà de tenir

disposició per la resolució de problemes i presa de decisions, disposició per l’autoaprenentatge i

mostrar respecte front els valors i la cultura de les persones i ser capaç d’assumir responsabilitats i

comprometre’s amb la salut i el benestar de les persones


31

11.3. Objectius Generals de la Titulació

Els objectius generals del títol tenen que respondre a aquestes característiques professionals per la

qual cosa, els estudiants d’infermeria, al finalitzar els seus estudis de Grau seran capaços de:

1.- Demostrar que posseeixen i comprenen els coneixements amplis de la ciència infermera, així com

coneixements de ciències de la salut, humanes i socials, per a donar resposta a les necessitats i

expectatives de la salut de les persones, famílies, grups i comunitat.

2.- Aplicar els coneixements i habilitats adquirits en las matèries específiques d’infermeria per

analitzar i donar respostes, fonamentades i sòlidament argumentades, a les situacions de

salut/malaltia de les persones, famílies i/o de la comunitat en totes les etapes del cicle vital garantint

la continuïtat dels serveis amb l’equip de salut.

3.- Recollir i interpretar les dades procedents dels problemes de salut/malaltia de les persones,

famílies i/o de la comunitat, amb la finalitat de valorar-los des d’una perspectiva integral (biològica,

psicològica i sociocultural) i desenvolupar conjuntament amb ells les estratègies per resoldre’ls

mitjançant un procés de cures infermer.

4.- Transmetre idees innovadores i solucions als problemes de salut/malaltia a través de la

investigació als professionals de l’àmbit de la salut.

5.- Desenvolupar les habilitats que li permetin assumir la responsabilitat de decidir, identificar i

prioritzar les seves pròpies necessitats d’aprenentatge al analitzar les situacions de salut/malaltia des

dels diferents punts de vista.

11.4. Competències del Grau d’Infermeria

11.4.1. Competències Generales dels Graduats per la UAB

• Desenvolupar un pensament i un raonament crític i saber comunicar-los de manera efectiva,

tant en les llengües pròpies com en una tercera llengua.

• Desenvolupar estratègies d’aprenentatge autònom.

• Respectar la diversitat i pluralitat d’idees, persones i situacions.

• Generar propostes innovadores i competitives en la investigació i en l’activitat professional

11.4.2. Competències de la Titulació

Competències Específiques

• Prestar una atenció sanitària tècnica i professional adequada a les necessitats de salut de les

persones que atenen, d’acord amb l’estat de desenvolupament dels coneixements científics de

cada moment i amb els nivells de qualitat i seguretat que s’estableixen en les normes legals i

deontològiques aplicables.


32

• Planificar i prestar cures infermeres dirigides a les persones o grups, orientades als resultats en

salut avaluant el seu impacte, a través de guies de pràctica clínica i assistencial, que descriuen

els processos pels quals es diagnostica, tracta o cuida un problema de salut.

• Aplicar els fonaments i els principis teòrics i metodològics de la infermeria.

• Demostrar que entén el comportament interactiu de la persona en funció del gènere, grup o

comunitat, en el seu context social i multicultural.

• Dissenyar sistemes de cures dirigides a les persones, família o grups, avaluant el seu impacte i

establint les modificacions oportunes.

• Fonamentar les intervencions infermeres en la evidència científica i en els mitjans disponibles.

• Demostrar que compren, sense prejudicis, les persones, considerant els seus aspectes físics,

psicològics i socials, com individus autònoms i independents, assegurant el respecte a les seves

opinions, creences i valors, garantint el dret a la intimitat, a través de la confidencialitat i el secret

professional.

• Promoure i respectar el dret de participació, informació, autonomia i el consentiment informat en

la pressa de decisions de les persones ateses, d’acord amb la forma que viuen el seu procés de

salut - malaltia.

• Fomentar estils de vida saludables, l’autocura, donant suport al manteniment de conductes

preventives i terapèutiques.

• Protegir la salut i el benestar de les persones o grups atesos, garantint la seva seguritat.

• Establir una comunicació eficaç amb els pacients, família, grups socials i companys i fomentar la

educació per a la salut.

• Demostrar que coneix el codi ètic i deontològic de la infermeria espanyola, entenent les

implicacions ètiques de la salut en un context mundial en transformació.

• Demostrar que coneix els principis de finançament sanitari i sociosanitari i utilitzar adequadament

els recursos disponibles.

• Establir mecanismes d’avaluació, considerant els aspectes científico –tècnics i els de qualitat.

• Treballar amb l’equip de professionals com unitat bàsica en la que s’estructuren de forma uni o

multidisciplinar i interdisciplinar els professionals i altre personal de las organitzacions

assistencials.

• Demostrar que coneix els sistemes d’informació sanitària

• Realitzar les cures d’infermeria basant-se en l’atenció integral de salut, que suposa la cooperació

multiprofessional, la integració dels processos i la continuïtat assistencial.


33

• Demostrar que coneix les estratègies per a adoptar mesures de confortabilitat i atenció de

símptomes, dirigides al pacient i família, en l’aplicació de cures pal·liatives que contribueixin a

alleugerir la situació de malalts avançats i terminals.

• Plantejar soluciones als problemes de salut/malaltia de les persones, famílies i/o de la comunitat

aplicant la relació terapèutica seguint el mètode científic del procés infermer.

• Utilitzar la metodologia científica en les seves intervencions.

Competències Transversals

• Analitzar i sintetitzar fenòmens complexos.

• Buscar, avaluar, organitzar i mantenir sistemes d’informació.

• Identificar, analitzar i prendre l’opció resolutiva més adequada per donar resposta als problemes

de l’àmbit professional, de forma eficient i eficaç.

• Expressar-se de forma fluida, coherent i adequada a las normes establertes, tant de forma oral

como per escrit.

• Adquirir i utilitzar els instruments necessaris per desenvolupar una actitud crítica i reflexiva.

• Col·laborar i integrar-se en grups i equips de treball.

• Identificar, analitzar i resoldre problemes ètics en situacions complexes.

• Reconèixer i afrontar els canvis amb facilitat.

• Respectar l’entorn medi ambiental i fomentar el desenvolupament sostenible.

11.5. Estructura del Pla d’Estudis

Organització dels estudis: 240 ECTS/ 60 ECTS per curs acadèmic.

Distribució de la formació:

• 60 ECTS de formació bàsica

• 60 ECTS de ciències de la infermeria

• 90 ECTS de pràctiques i treball fi de grau

• 30 ECTS assignatures optatives

Els 30 ECTS d’assignatures optatives estan estructurats durant el quart curs i l’estudiant té l’opció

d’escollir assignatures que conformin un itinerari específic per tal d’obtenir una menció.

Aquests itineraris específics són:

• Atenció a l’autonomia personal i la dependència

• Acció comunitària en salut

• Infermeria en àmbits específics


34

La formació està estructurada en matèries que es desglossen en diferents assignatures que són les

que configuren tot el Pla d’Estudis.

Curs Semestre Assignatures ECTS

1

1

Estructura del cos humà 6 Funció del cos humà I 6 Psicologia general i evolutiva 6 Pensament infermer i història del cuidar 6 Bioestadística 6

2

Farmacologia 6 Funció del cos humà II 6 Nutrició 6 Comunicació i noves tecnologies de la informació 6 Ciències socials i salut 6


2

1

Deontologia i marc legal en infermeria 6 Educació per a la salut 6 Bases metodològiques de la infermeria 3 Infermeria de la persona adulta 6 Pràcticum I 9

2

Psicologia aplicada a les ciències de la salut 6 Infermeria de l’envelliment 3 Ecologia i salut 3 Atenció primària i salut comunitària 5 Pràcticum II 13


3

Anual Pràcticum IV 29

1

Infermeria de la dona 3 Infermeria de la infància i l’adolescència 3 Infermeria en situacions complexes 6 Pràcticum III 9

2 Bases de metodologia científica en ciències de la salut 4 Gestió i qualitat dels serveis d’infermeria 3 Infermeria en salut mental i psiquiatria 3


4 Anual

Pràcticum V 21 Treball Fi de Grau 9

Optatives1

1Assignatures optatives corresponents als diferents itineraris/mencions i Anglès en ciències de la salut


35

Les corresponents als diferents itineraris/mencions son:

Itinerari 1: Atenció a l’autonomia personal i la dependència:

• Legislació i avaluació de l’autonomia personal i la dependència

• Aspectes psicosocials de la dependència

• Bioètica

• Recursos d’ajuda per a les persones de suport

• Pràctiques externes en Atenció a l’autonomia personal i la dependència

Itinerari 2: Atenció comunitària en salut:

• Eines per a l’acció comunitària en salut

• Salut internacional i cooperació

• Conductes additives i toxicomanies

• Abordatge integral de la violència

• Pràctiques externes en Acció comunitària en salut

Itinerari 3: Infermeria en àmbits específics

• Atenció d’infermeria en situacions crítiques

• Atenció d’infermeria en emergències extrahospitalàries

• Bioètica


• Pràctiques externes en Infermeria avançada


36

11.6.Organització Acadèmica

1r Curs GINF

1r Semestre

SETEMBRE 2010

del 15 al 17 JORNADES PROPEDÈUTIQUES

del 20 al 24 Activitat Acadèmica

del 27 Activitat Acadèmica

OCTUBRE 2010

a l'1 Activitat Acadèmica


de l'11 al 15 Activitat Acadèmica



NOVEMBRE 2010






DESEMBRE 2010

al 3 Activitat Acadèmica



del 20 al 24 Vacances Nadal


GENER 2011




del 24 al 28 Treball Autònom

del 31 Avaluacions

FEBRER 2011

al 4 Avaluacions

del 7 al 11 Avaluacions

Dies festius 11 octubre: Pont 12 octubre: El Pilar

1 novembre: Tots Sants

6 desembre: La Constitució 7 desembre: Pont

8 desembre: La Puríssima

2n Semestre

FEBRER 2011




MARÇ 2011






ABRIL 2011




del 18 al 22 Vacances Setmana Santa


MAIG 2011






JUNY 2011






Dies festius 25 abril: Pasqua

24 juny: Sant Joan


37

2n Curs GINF

1r Semestre

SETEMBRE 2010




OCTUBRE 2010






NOVEMBRE 2010






DESEMBRE 2010






GENER 2011





del 31 Avaluacions

FEBRER 2011

al 4 Avaluacions


Dies festius

11 octubre: Pont 12 octubre: El Pilar

1 novembre: Tots Sants 6 desembre: La Constitució

7 desembre: Pont 8 desembre: La Puríssima

2n Semestre

FEBRER 2011




MARÇ 2011






ABRIL 2011


del 4 al 8 Pràctiques




MAIG 2011





del 30 Pràctiques

JUNY 2011

al 3 Pràctiques






24 juny: Sant Joan

GRAU D’INFERMERIA Guia de l’Estudiant – Curs 2010-2011 11

38

11.7. Planificació

Jornades Propedèutiques.1r Curs GINF.Grup Matí

15 de setembre 16 de setembre 17 de setembre

9h– 10h Organització del Centre

Lupe Sanchez

Informació Secretaria Acadèmica

Mireia Tarruella

Parlar i Escriure en l’Ambit Universitari

Mireia Tarruella

10h– 11h

Grup A1Biblioteca

10h ‐10,45h Grup B Aula Informàtica

10h ‐ 11,30h

Organització Pla d’Estudis

Eva Fernández

Grup A2 Biblioteca

10,45h ‐ 11,30h

11h – 12h Grup B1 Biblioteca

11,30h‐ 12,15h Grup A Aula Informàtica

11,30h‐ 13h 12h – 13h

Grup B2 Biblioteca

12,15h‐ 13h Recursos i Serveis

Pilar Arrufat, Anna Foraster i Biblioteca 13h – 14h

Jornades Propedèutiques.1r Curs GINF.Grup Tarda


15h- 16h Organització del Centre

Lupe Sánchez


Mireia Tarruella

Parlar i Escriure en l’Ambit Universitari

Mireia Tarruella

16h- 17h

Grup A1 Biblioteca

16h‐16,45h Grup B Aula informàtica

16h ‐ 17,30h

Organització Pla d’Estudis

Eva Fernández

Grup A2 Biblioteca

16,45h ‐ 17,30h


17,30h‐ 18,15h Grup A Aula informàtica

17,30h.‐ 19h 18h – 19h Grup B2 Biblioteca

18,15h ‐ 19h Recursos i Serveis

Pilar Arrufat, Anna Foraster i Biblioteca

19h – 20h


39

1rCursGINF.1r SemestreGrup Matí

DILLUNS DIMARTS DIMECRES DIJOUS DIVENDRES

8‐9,30

BIOESTADÍSTCA

J.Vila

20 setembre‐17 gener

FUNCIÓ

DEL COS HUMÀ I

R.Llorens


BIOESTADÍSTICA

N.Codern/R.M.Piqué


TREBALL

AUTÒNOM

23 setembre‐ ‐ 20 gener

BIOESTADÍSTCA

J.Vila


10‐11,30

FUNCIÓ

DEL COS HUMÀ I

R.Llorens


PENSAMENT

INFERMER I HISTÒRIA

DEL TENIR CURA

G.Sánchez

21 setembre‐18 gener PSICOLOGIA GENERAL

I EVOLUTIVA

R.Domingo


FUNCIÓ

DEL COS HUMÀ I

R.Llorens


11,30‐13

PENSAMENT


DEL TENIR CURA

G.Sánchez


I EVOLUTIVA

R.Capellas


PENSAMENT


DEL TENIR CURA

G.Sánchez


13‐14,30

ESTRUCTURA

DEL COS HUMÀ

X.Martínez


ESTRUCTURA

DEL COS HUMÀ

X.Martínez


ESTRUCTURA

DEL COS HUMÀ

X.Martínez


Jornades Propedèutiques: del 15 al 17 de setembre

Dia Setmanal de Treball Autònom (TA): dijous

Vacances de Nadal: del 20 de desembre de 2010 al 7 de gener de 2011

Setmana Treball Autònom (TA): del 24 al 28 de gener


40

1rCurs GINF.1r Semestre Grup Tarda


15‐16,30

PENSAMENT


DEL TENIR CURA

G.Sánchez


PENSAMENT


DEL TENIR CURA

G.Sánchez


PSICOLOGIA GENERAL

I EVOLUTIVA

R.Domingo


TREBALL

AUTÒNOM

23 setembre‐‐20 gener

PENSAMENT


DEL TENIR CURA

G.Sánchez


16.30‐18

BIOESTADÍSTICA

M.A. Escobar/R.M.Piqué


I EVOLUTIVA

R.Capellas


FUNCIÓ

DEL COS HUMÀ I

M.Santé


18‐19,30

BIOESTADÍSTCA

J.Vila


BIOESTADÍSTCA

J.Vila


19,30‐21

ESTRUCTURA

DEL COS HUMÀ

X.Martínez


FUNCIÓ

DEL COS HUMÀ I

M.Santé


ESTRUCTURA

DEL COS HUMÀ

X.Martínez


ESTRUCTURA

DEL COS HUMÀ

X.Martínez



Dia Setmanal de Treball Autònom (TA): dijous




41

1r CursGINF.2n Semestre Grup Matí


8‐9,30

FARMACOLOGIA

C.Solera

14 febrer‐30 maig

NUTRICIÓ

N.Sagués

15 febrer‐31 maig

FARMACOLOGIA

C.Solera

14 febrer‐1 juny

TREBALL

AUTÒNOM

15 febrer ‐2 juny

FARMACOLOGIA

C.Solera

14 febrer‐3 juny

10‐11,30

CIÈNCIES SOCIALS

I SALUT

R.Pérez/M.Masip

14 febrer‐30 maig

FUNCIÓ

DEL COS HUMÀ II

R. Llorens

15 febrer‐31 maig

CIÈNCIES SOCIALS

I SALUT

R.Pérez/M.Masip

14 febrer‐1 juny

CIÈNCIES SOCIALS I SALUT

R.Pérez/M.Masip

14 febrer‐3 juny

11,30‐13

NUTRICIÓ

N.Sagués

14 febrer‐30 maig

COMUNICACIÓ

I NOVES TECNOLOGIES

DE LA INFORMACIÓ

M. Tarruella/A. Foraster

15 febrer‐31 maig

FUNCIÓ

DEL COS HUMÀ II

R. Llorens

14 febrer‐1 juny

COMUNICACIÓ

I NOVES TECNOLOGIES

DE LA INFORMACIÓ


14 febrer‐3 juny

13‐14,30

FUNCIÓ

DEL COS HUMÀ II

R. Llorens

14 febrer‐3 juny

Treball Autònom (TA): dijous

Vacances de Setmana Santa: del 18 al 25 d’abril

Setmana Treball Autònom (TA): del 6 al 10 de juny


42

1r CursGINF.2n Semestre Grup Tarda


15‐16,30

CIÈNCIES SOCIALS

I SALUT

R.Pérez/M.Masip

14 febrer‐30 maig COMUNICACIÓ

I NOVES TECNOLOGIES

DE LA INFORMACIÓ


15 febrer‐31 maig

CIÈNCIES SOCIALS

I SALUT

R.Pérez/M.Masip

16 febrer‐1 juny

TREBALL

AUTÒNOM

17 febrer‐2 juny

COMUNICACIÓ

I NOVES TECNOLOGIES

DE LA INFORMACIÓ


18 febrer‐3 juny

16.30‐18

FUNCIÓ

DEL COS HUMÀ II

M. Santé

14 febrer‐30 maig

FUNCIÓ

DEL COS HUMÀ II

M. Santé

16 febrer‐1 juny

FUNCIÓ

DEL COS HUMÀ II

M. Santé

18 febrer‐3 juny

18‐19,30

NUTRICIÓ

14 febrer‐30 maig

CIÈNCIES SOCIALS

I SALUT

R.Pérez/M.Masip

15 febrer‐31 maig

NUTRICIÓ

16 febrer‐1 juny

NUTRICIÓ

18 febrer‐3 juny

19,30‐21

FARMACOLOGIA

M.Gómez

14 febrer‐30 maig

FARMACOLOGIA

M.Gómez

16 febrer‐1 juny

FARMACOLOGIA

M.Gómez

12 febrer‐4 juny

Treball Autònom (TA): dijous

Vacances de Setmana Santa: del 18 al 25d’abril



43

2n CursGINF.1r Semestre Grup Matí


8‐9,30

EDUCACIÓ

PER A LA SALUT

20 setembre ‐ 17 gener

EDUCACIÓ

PER A LA SALUT


TREBALL

AUTÒNOM

22 setembre ‐ ‐ 19 gener

SESSIÓ PRESENTACIÓGENERAL

16 setembre

PRÀCTICUM I

SESSIONS TEORICO‐PRÀCTIQUES

23 setembre‐ 20 gener

SESSIÓ PRESENTACIÓ PRACTICUM I

17 setembre

PRÀCTICUM I



10‐11,30

BASES

METODOLÒGIQUES

DE LA INFERMERIA

M.Tarruella

20 setetembre ‐ 8 novembre

INFERMERIA DE

LA PERSONA ADULTA

R.Campo / C.González

15 novembre‐17 gener

11,30‐13

DEONTOLOGIA

I MARC LEGAL

EN INFERMERIA

M.J. Jiménez


BASES

METODOLÒGIQUES

DE LA INFERMERIA

M.Tarruella

21 setembre ‐9 novembre

INFERMERIA DE

LA PERSONA ADULTA

R.Campo / C.González

16 novembre ‐18 gener

13‐14,30

DEONTOLOGIA

I MARC LEGAL

EN INFERMERIA

M.J. Jiménez


INFERMERIA DE

LA PERSONA ADULTA

R.Campo/C.González


Treball Autònom (TA): dimecres




44

2n CursGINF.1r Semestre Grup Tarda


15‐16,30

BASES

METODOLÒGIQUES

DE LA INFERMERIA

M.Tarruella

20 setembre ‐ 8 novembre

INFERMERIA DE

LA PERSONA ADULTA

R.Campo/C.González


DEONTOLOGIA

I MARC LEGAL

EN INFERMERIA


TREBALL

AUTÒNOM

22 setembre ‐ ‐ 19 gener

DEONTOLOGIA

I MARC LEGAL

EN INFERMERIA

M.J. Jiménez


INFERMERIA DE

LA PERSONA ADULTA

R.Campo/C.González


16,30‐18

SESSIÓ PRESENTACIÓ GENERAL

16 setembre

PRÀCTICUM I



SESSIÓ PRESENTACIÓ PRACTICUM I

17 setembre

PRÀCTICUM I



18‐19,30

EDUCACIÓ

PER A LA SALUT


BASES

METODOLÒGIQUES

DE LA INFERMERIA

M.Tarruella


INFERMERIA DE

LA PERSONA ADULTA

R.Campo‐C.González


19,30‐21

EDUCACIÓ

PER A LA SALUT






45

2n CursGINF.2n Semestre Grup Matí


8‐9,30

ATENCIÓ PRIMÀRIA

I SALUT COMUNITÀRIA

M.Ezkieta

14 febrer‐28 març ATENCIÓ PRIMÀRIA


M.Ezkieta

15 febrer‐29 març

TREBALL

AUTÒNOM

16 febrer ‐ ‐ 30 març

ATENCIÓ PRIMÀRIA


M.Ezkieta


10‐11,30

PSICOLOGIA APLICADA

A LES CIÈNCIES

DE LA SALUT

E.Fernández/R.Capellas


PSICOLOGIA APLICADA

A LES CIÈNCIES

DE LA SALUT



PSICOLOGIA APLICADA

A LES CIÈNCIES

DE LA SALUT


18 febrer‐1 abril

11,30‐13

INFERMERIA

DE L'ENVELLIMENT

R.Campo


13‐14,30

ECOLOGIA I SALUT

M.Masip


ECOLOGIA I SALUT

M.Masip


ECOLOGIA I SALUT

M.Masip

18 febrer‐1 abril


PRÀCTICUM II: del 4 d’abril al 3 de juny




46

2n CursGINF.2n Semestre Grup Tarda


15‐16,30

INFERMERIA

DE L'ENVELLIMENT

R.Campo

14 febrer ‐28 març

ATENCIÓ PRIMÀRIA


M.Ezkieta


TREBALL

AUTÒNOM

16 febrer ‐ ‐ 30 març

PSICOLOGIA APLICADA

A LES CIÈNCIES

DE LA SALUT



ECOLOGIA I SALUT

M.Masip

18 febrer ‐1 abril

16.30‐18

PSICOLOGIA APLICADA

A LES CIÈNCIES

DE LA SALUT


18 febrer‐1 abril

18‐19,30

ECOLOGIA

I SALUT

M.Masip


PSICOLOGIA APLICADA

A LES CIÈNCIES

DE LA SALUT



ATENCIÓ PRIMÀRIA


M.Ezkieta


19,30‐21


PRÀCTICUM II: del 4 d’abril al 3 de juny


Setmana Treball Autònom (TA):del 6 al 10 de juny


47

11. 8. Guies Docents

1r Curs GINF. 1r Semestre

Bioestadística

Codi: 200398 Crèdits ECTS: 6 Tipus: Formació bàsica

Matèria: Bioestadística Llengua en que s’imparteix: Català

Coordinadora: Helena Roig [email protected]

Professorat: Núria Codern , Miguel Ángel Escobar, Rosa Mª Piqué i Joan Vila

Rellevància en el perfil formatiu:

Tenir coneixements bàsics de bioestadística permet a l’estudiant analitzar i interpretar resultats

d’anàlisi estadística de fenòmens relacionats amb el procés salut-malaltia. A més, davant la

complexitat del procés salut-malaltia es necessari conèixer i aplicar el mètode científic utilitzant tant

la metodologia qualitativa com la quantitativa.

Objectius d’aprenentatge:

Identificar, analitzar i aplicar coneixements bàsics de bioestadística referits a estudis

poblacionals.

Comprendre i desenvolupar coneixements i habilitats que permetin aplicar el mètode científic en

activitats relacionades amb la investigació.

Competències:

1. Especifiques: 1.1. Basar les intervencions infermeres en la evidència científica i en els mitjans disponibles:

1.1.1. Analitzar les intervencions infermeres justificant-les amb evidències científiques i/o

aportacions d’experts que les sustenten.

1.1.2. Argumentar les intervencions infermeres amb evidències científiques.

1.1.3. Descriure les relacions existents entre els coneixements i les intervencions

pràctiques que es duen a terme.


48

1.1.4. Aplicar els mètodes i procediments científics per identificar els problemes de salut

més rellevants en una comunitat.

1.1.5. Analitzar les dades estadístiques referides a estudis poblacionals per identificar les

possibles causes de problemes de salut.

1.1.6. Interpretar dades estadístiques i qualitatives.

1.1.7. Identificar la necessitat d’investigació i cercar publicacions relacionades amb les

intervencions de la infermeria basada en la evidència científica i formular preguntes

d’investigació.

1.1.8. Descriure les bases del coneixement científic i procés d’investigació.

1.1.9. Explicar la diferència entre metodologia qualitativa i quantitativa.

1.2. Demostrar que coneix els sistemes d’informació sanitària:

1.2.1. Descriure i comparar les característiques principals dels sistemes d’informació

sanitària.

1.2.2. Identificar les estratègies per a la utilització dels sistemes d’informació sanitària en

la investigació.

1.2.3. Demostrar habilitats en la cerca bibliogràfica en els sistemes d’informació sanitària

en la investigació.

1.2.4. Analitzar les dades que aporten els sistemes d’informació sanitària.

1.3. Utilitzar la metodologia científica en les seves intervencions

1.3.1. Practicar els mètodes de recollida de dades i redacció d’informes escrits.

1.3.2. Descriure els principis de la metodologia científica adequats per a la investigació.

1.3.3. Aplicar la metodologia científica en la organització i desenvolupament del treball.

2. Transversals: 2.1. Analitzar i sintetitzar fenòmens complexes.

2.2. Buscar, avaluar, organitzar i mantenir sistemes d’informació

2.3. Expressar de forma fluïda, coherent i adequada a les normes establertes, tant de forma oral

com per escrit.

2.4. Adquirir i utilitzar els instruments necessaris per desenvolupar una actitud crítica i reflexiva.

3. Generals: 3.1. Desenvolupar estratègies d’aprenentatge autònom.


49

Continguts:

Unitat I: Sistemes d’informació en Infermeria

1.1. Necessitat d’informació. Documents primaris i secundaris. Recerca bibliogràfica. Thesaurus.

Operadors booleans. Truncaments. Internet. Bases de dades.

Unitat 2: Metodologia científica

2.1. La construcció del coneixement en les Ciències de la Salut: Concepte de ciència. Procés

històric del desenvolupament del coneixement i el mètode científic. Importància de la

investigació en el desenvolupament de la professió. Línies d’investigació.

2.2. Mètode científic i investigació. Investigació quantitativa i qualitativa. Etapes del procés

d’investigació.

2.3. Redacció i presentació de treballs escrits. Normes per a referències bibliogràfiques. Estil de

redacció.

Unitat 3: Bioestadística

3.1. Conceptes generals: L’estadística en les Ciències de la Salut. Concepte de mostra/població.

Concepte de biaix. Tipus de variables. Estructura de la matriu de dades. Dades

independents/dades aparellades.

3.2. Estadística descriptiva: Variables qualitatives. Proporció, percentatge, altres. Error estàndard

d’una proporció. Freqüència, percentatge de casella, percentatge acumulat. Variables

quantitatives. Mesures de tendència central. Mesures de dispersió. Representació gràfica.

3.3. Estadística inferencial. Estimació de paràmetres poblacionals. Concepte de probabilitat.

Distribució mostral d’una proporció. Interval de confiança d'una proporció. Càlcul de la

grandària de mostra necessari per estimar una proporció poblacional. Distribució mostral

d’una mitjana. Interval de confiança d'una mitjana. Càlcul de la grandària de mostra necessari

per estimar una mitjana poblacional.

3.4. Estadística inferencial. Introducció a les proves d’hipòtesis: La hipòtesi nul⋅la i l’alternativa. El

risc alfa (α), la confiança. El risc beta (ß), el poder. Proves unilaterals, proves bilaterals.

3.5. Estadística inferencial. Dades independents. Relació entre dues variables qualitatives. Prova

de Khi quadrat (χ2). Error estàndard de la diferència entre dues proporcions. Interval de

confiança de la diferència entre dues proporcions. Odd Ràtio (OR) i interval de confiança

d’una OR.

3.6. Estadística inferencial. Dades independents. Relació entre una variable qualitativa i una de

quantitativa: La prova 't' de Student, per a comparar dues mitjanes. Error estàndard de la

diferència entre dues mitjanes. Interval de confiança la diferència entre dues mitjanes.

3.7. Estadística inferencial. Dades aparellades. Relació entre una variable quantitativa mesurada


50

en dos situacions diferents: La 't' de Student per dades aparellades. Error estàndard de la

mitjana de les diferències. Interval de confiança de la mitjana de les diferències.

3.8. Estadística inferencial. Dades independents. Relació entre dues variables quantitatives: El

coeficient de correlació de Pearson. La Regressió (la pendent). Interval de confiança del

coeficient de correlació. Interval de confiança d'una pendent.

Enfocament metodològic:

Activitats

Presencials a l’aula Dirigides fora d’aula Autònomes

40% 30% 30%

Avaluació:

El sistema d’avaluació s’organitza en 2 mòduls, cada un dels quals tindrà assignat un pes específic

en la qualificació final:

Lliurament de treballs Prova escrita:

70% 30%

Materials de consulta

Allen J. El hombre anumérico. 5ª ed. Barcelona: Tusquets Editores; 2000.

Armitage P, Berry G. Estadística para la investigación biomédica. Barcelona: Doyma; 1992.

Argimón JM, Jimenez J. Métodos de Investigación aplicados a la atención primaria de salud. Barcelona: Doyma; 1991.

Blan M. An introduction to Medical Statistics. Oxford: Oxford University Press, 2000.

Bravo Toledo R., Campos Asensio C. Cómo hacer una búsqueda bibliográfica en Internet. FMC 2000; 7: 307-319

Chalmers A. ¿Qué es esa cosa llamada ciencia?. 3ªed. Madrid: Siglo Veintiuno de España Editores, 2000.

Fisher LD, Van Velle G. Biostatistics. A methodology for the health sciences. New York: Wiley, 1993.

Fortin MF. Proceso de investigación: de la concepción a la realización. México: McGraw-Hill Interamericana, 1999.

Gonick L, Smith W. La estadística en cómic. Barcelona: Zendrera Zariquiey, 1999.

Jurado Y. Técnicas de investigación documental. México: Thomson, 2002.

Leaverton, PE. ABC de la bioestadística. Programa de autoaprendizaje. Barcelona: Salvat Editores, 1989.

Notter LE, Hott JR. Principios de la investigación en enfermeria. Barcelona: Doyma, 1992.


51

Polit DF, Hungler DP. Investigación Científica en Ciencias de la Salud, 5.ª ed. México: McGraw-Hill Interamericana; 1997

Schwartz D. Métodos estadísticos para médicos y biólogos. Barcelona: Herder; 1985.

http://bmj.com/collections/statsbk/index.shtml

http://campusvirtual.uma.es/est_fisio/apuntes/

http://centros.edu.xunta.es/iesaslagoas/metodosesta/matematicas.htm

http://www.aulafacil.com/CursoEstadistica/CursoEstadistica.htm

http://www.bioestadistica.uma.es/libro/

http://www.fisterra.com/index.asp

http://e-stadistica.bio.ucm.es/index_modulos.html


52

Estructura del Cos Humà


Matèria: Anatomia Humana Llengua en que s’imparteix: Català

Coordinadora: Rafael Llorens [email protected]

Professorat: Xavier Martínez


Aquesta assignatura configura la introducció a les bases científiques en el coneixement de

l’estructura del cos humà, des de l’estudi progressiu dels diferents nivells d’organització;molècula,

cèl·lula, teixit, òrgan, aparell i sistema. Aquesta organització permet realitzar connexions

d’aprenentatge entre els diferents nivells, de manera que cada estrat proporciona els pilars en que

es sostenen els següents. Aquest plantejament es fonamenta en la coherència interna i facilita la

vinculació amb altres matèries i assignatures relacionades amb el funcionament del cos humà.


Adquirir els coneixements i les habilitats necessaris que li permetin identificar, relacionar i

comprendre les bases moleculars, fisiològiques del cos humà i com estan estructurades les

cèl·lules i els teixits.

Competències:

1. Específiques: 1.1. Prestar una atenció professional adequada a les necessitats de salut de les persones,

d’acord amb l’estat de desenvolupament dels coneixements científics de cada moment i

amb els nivells de qualitat i seguretat que s’estableixen en les normes legals i


1.1.1. Identificar la composició i organització que configura l’estructura del cos humà.

1.1.2. Relacionar els coneixements sobre l’estructura del cos humà, que ajudin a entendre

el funcionament per tal de diagnosticar i tractar alteracions.

1.1.3. Identificar els components estructurals que formen el cos humà.

1.1.4. Descriure les característiques principals, diferencials i els components de l’esquelet,

el sistema nerviós, els sentits, el sistema càrdio-circulatori, l’aparell respiratori, el

digestiu, renal, endocrí i l’aparell reproductor.


53

1.1.5. Identificar i comprendre l’estructura anatòmica i histològica dels diferents aparells i

sistemes del cos humà.

1.1.6. Descriure l’estructura del cos humà.

2. Transversals: 2.1. Cercar, avaluar, organitzar i mantenir sistemes d’informació.

3. Generals: 3.1 Desenvolupar estratègies d’aprenentatge autònom.

Continguts:

UNITAT I: Estudi de l’esquelet. Ossos que formen l’ésser humà.

UNITAT II:Estudi dels músculs de l’ésser humà. Tipus de músculs.

UNITAT III: Estudi de les articulacions. Tipus d’articulacions

UNITAT IV:Aparell càrdio-circulatori. El cor. Grans troncs arterials i venosos. El sistema circulatori. Constitució de les artèries, venes, capil⋅lars. La circulació sanguínia.

UNITAT V:El sistema limfàtic. Els capil⋅lars i vasos limfàtics. Ganglis limfàtics. El tim, la melsa i les amígdales.

UNITAT VI:Aparell digestiu. Cavitat oral i annexes, faringe, esòfag, estómac, intestí prim,intestí gruixut, recte i anus. Glàndules salivals, secreció salival. Fetge i pàncrees. Melsa i vesícula biliar. El Peritoneu. Espais de l’abdomen.

UNITAT VII:Aparell respiratori. Foses nasals, faringe, laringe, tràquea, bronquis, bronquiols i alvèols. Pulmons: estructura, lobulació i segmentació. Pleures.

UNITAT VIII:Aparell urinari. Ronyons, urèters, bufeta, uretra.

UNITAT IX:Aparells genitals. Masculí .Femení. Cicle sexual. Glàndula mamaria.

UNITAT X:El teixit sanguini. Distribució dels líquids corporals. Els eritròcits, els leucòcits, les plaquetes. Hemostàsia i coagulació de la sang. Grups sanguinis i Rh.

UNITAT XI: Sistema endocrí. Glàndules: hipòfisi, tiroides, paratiroides, suprarenals, Pàncrees endocrí. Localització, morfologia i estructura.

UNITAT XII: Sistema nerviós central i perifèric. Concepte de neurona. Classificació del sistema nerviós. Estudi de l’encèfal i la medul·la espinal. Sistema nerviós vegetatiu: simpàtic i parasimpàtic.

UNITAT XIII: Aparell de la visió.. Aparell lacrimal. Vies òptiques i reflexes. Annexes de l’ull. Músculs extrínsecs de l'ull.

UNITAT XIV:Aparell de l'audició.. Conducte auditiu extern. Caixa del timpà. Oïda interna.

UNITAT XV: El gust. El tacte i l’olfacte. Corpuscles gustatius. Gustos bàsics.Els corpuscles del tacte. Localització i estructura. Cèl·lules de l’olfacte i vies olfactives.


54


Activitats


39% 14% 47%

Avaluació:

Els resultats d’aprenentatge seran avaluats de forma continuada i formativa.L’avaluació s’organitza

amb diferents activitats que tenen assignat un valor específic en la qualificació final de l’assignatura:

Treballs individuals i/o de grup

Presentació pública de treballs Prova escrita

40% 20% 40%

Materials de consulta:

Tortora, Derrickson: Principios de Anatomía y Fisiología, 11ena edició. Editorial Médica Panamericana. 2006

Alberts. Biologia Molecular de la Célula. 4ª edició. Editorial Omega. 2004

Stryer. Bioquímica. 6ena edició. Editorial Reverté. 2004

Geneser. Histología, 3ª edició, Editorial Médica Panamericana, 2000

Wheater’s. Histología Funcional, Texto y Atlas en color. 4ª Edició, Editorial Harcourt, 2000


55

Funció del Cos Humà I


Matèria: Fisiologia Llengua en que s’imparteix: Català/Castellà

Coordinadora: Rafa [email protected]

Professorat: Rafael Llorens, Montse Santé, Liboria López


Aquesta assignatura configura la introducció de les bases científiques en el coneixement del

funcionament del cos humà, des de l’estudi progressiu dels diferents nivells d’organització, les

interrelacions i funcionament dels òrgans, aparells i sistemes del cos . Aquesta organització permet

realitzar connexions d’aprenentatge entre els diferents nivells, de funcionament . Aquest

plantejament es fonamenta des de la coherència interna i facilita la vinculació amb altres matèries i

assignatures relacionades amb el funcionament del cos humà.


Identificar, relacionar i comprendre quines són les bases fisiològiques i característiques

d’organització i funcionament dels diferents òrgans, aparells i sistemes, per tal d’obtenir un

concepte global del funcionament del cos humà i proporcionar una atenció professional adequada a

les necessitats de salut de les persones, d’acord al desenvolupament dels coneixements científics,

els nivells de qualitat i seguretat que s’estableixen en les normes legals i deontològiques aplicables.

Competències:


d’acord amb l’estat de desenvolupament dels coneixements científics de cada moment i

amb els nivells de qualitat i seguretat que s’estableixen en les normes legals i


1.2. Identificar i descriure el funcionament fisiològic del cos humà i els mecanismes que el

regulen.

1.3. Relacionar els elements bàsics del sistema de retroalimentació.

1.4. Identificar les bases moleculars i fisiològiques de les cèl·lules i teixits.

1.5. Descriure la base fisiològica dels paràmetres hemodinàmics, el concepte i els mecanismes

de control de la hemostàsia interna.


56


2.2. Cercar, avaluar i mantenir sistemes d’informació.


Continguts:

UNITAT I: Introducció a la microbiologia

1.1. Fonaments bàsics de a Microbiologia. Visió històrica del concepte de microorganisme. Evolució.

1.2. Estructura i genètica bacterianes. 1.3. Funcions bàsiques dels procariotes. Nutrició. Factors que determinen el creixement de les

poblacions bacterianes. 1.4. Flora bacteriana habitual. Equilibri de l’èsser humà, la seva flora microbiana.

UNITAT II: Organització del cos humà. Introducció al metabolisme. Fisiologia cel·lular

2.1. Nivells d’organització 2.2. Homeòstasi 2.3. Mecanismes de la regulació de l’homeòstasi corporal. 2.4. Introducció a la bioquímica 2.5. Metabolisme cel·lular 2.6. La cèl·lula. Funcions cel·lulars

UNITAT III: Aparell locomotor. Bases anatòmiques i fisiològiques

3.1. Sistema Esquelètic 3.2. Sistema Articular 3.3. Sistema Muscular. Fisiologia i Biofísica de la contracció muscular.

UNITAT IV: Aparell cardiocirculatori. Fisiología del sistema cardiovascular.

4.1. Concepte d’hemodinàmia 4.2. Principi fonamental de la circulació 4.3. El cor com a bomba 4.4. Electrocardiograma 4.5. Cicle cardíac 4.6. Regulació de l’activitat cardíaca i Valors fonamentals de la funció cardíaca 4.7. Sistema arterial de distribució 4.8. Sistema i mecanismes de la circulació d’intercanvi (Micro circulació) 4.9. Sistemes de retorn: venós i limfàtic 4.10. Circulacions locals. 4.11. Sang, òrgans hematopoètics i sistema limfàtic

UNITAT V: Aparell respiratori

5.1. Funcions de l’aparell Respiratori 5.2. Divisió estructural i funcional del tracte respiratori. 5.3. Fisiologia del Sistema Respiratori 5.4. Intercanvi gasós en els pulmons 5.5. Transport dels gasos per la sang i intercanvi sistèmic 5.6. Regulació i control químic de la respiració


57

UNITAT VI: Aparell digestiu

6.1. Parts funcionals de l’aparell digestiu 6.2. Fisiologia de l’aparell digestiu. Digestió. 6.3. Control de la secreció de les glàndules digestives. 6.4. Absorció. 6.5. Eliminació.

UNITAT VII: Aparell urinari

7.1. Vascularització Renal. 7.2. Fisiologia Renal. 7.3. Regulació del volum urinari. 7.4. Composició de l’orina. 7.5. Cicle vital del sistema urinari. 7.6. Relació del sistema urinari amb la resa de l’organisme.

UNITAT VIII: Aparell reproductor

8.1. Aparell o sistema reproductor masculí. 8.2. Aparell o sistema reproductor femení.

UNITAT IX: Sistema nervios

9.1. Sistema Nerviós Central. 9.2. Recobriments de l’encèfal i la medul·la Espinal. 9.3. Líquid cefaloraquidi. 9.4. Medul·la Espinal. 9.5. Encèfal. 9.6. Cervell. 9.7. Vies Sensitives i Motores Somàtiques Sistema Nerviós Central. 9.8. Sinapsis. 9.9. Cicle vital SNC. 9.10. Sistema Nerviós Perifèric. 9.11. Divisió Estructural i Funcional SNP. 9.12. Nervis Cranials i raquidis o espinals.

UNITAT X: Òrgans dels sentits

10.1. Receptors sensorials i els òrgans dels sentits. 10.2. Sentits especials 10.3. Sentits generals

UNITAT XI: Sistema endocrí

11.1. Funció del sistema endocrí 11.2. Hormones. 11.3. Principals glàndules endocrines 11.4. Classificació hormones, segons la seva composició bioquímica i mecanisme d’acció. 11.5. Hipòfisis. 11.6. Tiroides. 11.7. Pàncrees. 11.8. Suprarenals. 11.9. Gònades. 11.10. Metabolisme hormonal.


58


Activitats


35% 13% 42%

Avaluació:


amb diferents activitats que tenen assignat un valor específic en la qualificació final de l’assignatura.



40% 20% 40%


Tortora, D. Principios de Anatomía y Fisiología, 11ena edició. Madrid: Editorial Médica Panamericana; 2006

Guyton. Tratado de Fisiologia Médica, 11ena edició. Madrid: Editorial Elsevier España; 2006

Drake. Gray Anatomia Para Estudiantes. 1ª edició. Barcelona: Editorial Elsevier España; 2005.

Sobotta. Atlas de Anatomia Humana. 22ena edició. Madrid: Editorial Médica Panamericana; 2006

Geneser. Histología, 3ª edició. Madrid: Editorial Médica Panamericana; 2000

Wheater’s. Histología Funcional, Texto y Atlas en color. 4ª Edició. Madrid: Editorial Harcourt; 2000

Manual CTO Medicina y Cirugia. 7ª Edición. Madrid: Editorial McGraw-Hill. Interamericana; 2007

Manual CTO Enfermería. 4ª Edicióm. Madrid: Editorial McGraw-Hill. Interamericana; 2007

Gray, Henry. Anatomía del Cuerpo Humano. Philadelphia: Lea & Febiger, 1918; Bartleby.com de 2000. Disponible en: www.bartleby.com/107/. [Citat 20 Abril 2008]


59

Psicologia General i Evolutiva


Matèria: Psicologia Llengua en que s’imparteix: Català

Coordinadora: Rosa Capellas [email protected]

Professorat: Rosa Capellas i Ramon Domingo


El coneixement dels aspectes psicològics que estan a la base de la conducta humana i els canvis

que es van donant en les diferents etapes del desenvolupament aporten elements per a la

comprensió de la persona en la seva globalitat. Al mateix temps aquests elements de caire

psicològic incideixen en les accions individuals, i interpersonals i es reflecteixen en els processos

de salut-malaltia.

Aquesta assignatura tindrà continuïtat a segon curs amb la Psicologia Aplicada.


Conèixer les característiques i el funcionament dels processos psicològics que conformen el

pensar,sentir i actuar propis del ser humà.

Descriure la implicació d’aquests processos en la conducta humana.

Identificar les relacions entre factors psicosocials i conductes o situacions de salut.

Descriure els condicionants psicosocials i la seva incidència en el comportament interactiu del

ser humà.

Identificar els canvis psicològics en l’ésser humà segons les diferents etapes de

desenvolupament i en el decurs del cicle vital.

Competències:

1. Específiques: 1.1. Demostrar que compren el comportament interactiu de la persona en funció del

gènere,grup o comunitat dins del seu context social i multicultural.

1.1.1. Identificar i explicar quines són les conductes que defineixen el comportament

interactiu de la persona en funció del gènere,grup o comunitat.

1.1.2. Identificar els diferents tipus d’interaccions segons es pertanyi a un

grup,gènere,comunitat,dins del seu context social i cultural.

1.1.3. Descriure el comportament interactiu en funció del gènere.


60

1.2. Demostrar que compren sense prejudicis a les persones considerant els seus aspectes

físics, psicològics i socials com a individus autònoms i independents assegurant el

respecte a les seves opinions, creences i valors, garantint el dret a la intimitat a través de

la confidencialitat i el secret professional.

1.2.1. Enumerar i identificar quines són les característiques físiques, psicològiques socials

que defineixen la maduresa de la persona com a ser independent i autònom.

1.2.2. Identificar els components psicosocials dels individus així com els valors i creences

que l’identifiquen com a persona autònoma i independent en el decurs del seu cicle

vital.

1.2.3. Respectar la pluralitat d’opinions i creences.

1.2.4. Descriure i valorar les diferències individuals psicològiques.

1.3. Establir una comunicació eficaç amb usuaris, família, grups socials i companys i promoure

l’educació per la salut.

1.3.1. Enumerar i explicar quines són les característiques que demostren l’existència d’una

comunicació eficaç i efectiva que afavoreixi l’educació per la salut.

1.3.2. Identificar les característiques d’una comunicació eficaç.

1.3.3. Adequar la comunicació als diferents interlocutors.

2. Transversals: 2.1. Expressar-se de forma fluida,coherent i adequada a les normes establertes tan de forma

oral com escrita.

2.2. Adquirir i utilitzar les eines necessàries per a desenvolupar una actitud crítica i reflexiva.

3. Generals: 3.1. Respectar la diversitat i pluralitat d’idees,persones i situacions.

Continguts:

Unitat I:Processos psicològics bàsics: Característiques, funcionament, interaccions i aplicació en l’àmbit de la salut.

Unitat II:Processos psicosocials i conducta: La percepció dels demés. Les actituds,estereotips i prejudicis. Processos d’influència social. La comunicació.

Unitat III: Psicologia del desenvolupament humà.


Activitats


40% 10% 50%


61

Avaluació:



Lliurament de treballs i exercicis Exposicions a l’aula Prova escrita

30% 20% 50%


Baron RA,Byrne D. Psicologia social. 10ª edició. Madrid: Pearson Educación;2005.

Ellis Ormrod J. Aprendizaje humano.4ª edició. Madrid: Pearson Educación;2005.

Ibañez T (coord.), Botella M,Domenech M, Feliu J, Martinez LM, Pallí C et al. Introducción a la psicologia social. Barcelona:UOC; 2004.

Latorre JM. Ciencias Psicosociales aplicadas I. Madrid:Síntesis;1995

Myers DG.Psicologia.7ena edició. Madrid:Panamericana;2005.

Tazón M.P,García Campayo J. Aseguinolaza L. Relación y comunicación, Enfermeria 21, Ediciones DAE, Grupo Paradigma: Madrid; 2000.

Castellví , P. Psicologia del desenvolupament .BCN : Pòrtic,URL,biblioteca universitària,35; 2001.

Castellví , P. .Teories i models, introducció a la psicologia evolutiva i educativa ,

BCN fundació enciclopedia catalana sa i URLL, 1994

Daniel N.Stern. Diari d'un bebè. BCN: Columna EdicionsSA,Col.assaig nº33; 2000

Fernández Mateos, Luz Mª. El vinculo afectivo con el niño por nacer.Salamanca :Servicio de publicaciones U.P ; 2005.

Perinat A. La primera infància.BCN:UOC,2005

Perinat A. Psicologia del desarrolo, un enfoque sistèmico.BCN:UOC, 2003.

Bofill P,Tizón J.Qué es el psicoanàlisis.Barcelona:Herder;1994

Erikson, E.Infancia y sociedad.Buenso Aires: Hormé;1983.

Silvestre N,Solé M R. Psicologia evolutiva.Infancia y adolescencia.BCN: CEAC 1993

Blakeslee, S.Las emociones moldean las neuronas.Madrid:El Pais-Sociedad, 15-11-1995.

Ayan S, Mecanismos del Inconsciente, Mente y Cerebro, 18, (62-75) 2006

Bassedas M, Sellarés R . Com pensem entre els dos I els quatre anys.Barcelona Rev. Infància nº 32 (9-12) 1986

Marta Guerri Pons,David Pradal Garí,Carolina Niño Vargas. Psicoactiva: Portal de psicologia amb diferents apartats,productes i serveis: www.psicoactiva.com [Data de consulta: 7/06/2010]

Portal de psicologia : www.terra.es/personal/gonadan/home.htm. [Data de consulta:7/06/2010].

Jaume Soler, Mercè Conangla. Web de la Fundació Àmbit: www.fundacioambit.org/Publicacions/publicacions.htm. [Data de consulta: 7/06/2010].

Sánchez-Barranco,A. La condiciópn científica del psicoanàlisis. Madrid. Apuntes de Psicologia. Rev del C.O. P.Andalucia Oriental (57-75),1992

Delval J, Enesco E..La aventura de Crecer, UAB, Dep.de Psicologia Bàsica, Evolutiva i de l’Educació, Laboratori d’Audiovisuals Multimedia.


62

Pensament Infermer i Història del Tenir Cura


Matèria: Bases de la infermeria Llengua en que s’imparteix: Català

Coordinadora: Guadalupe Sánchez [email protected]

Professorat: Guadalupe Sánchez


Aporta els fonaments epistemològics i ontològics de la Infermeria com a disciplina.


• Descriure la naturalesa i el desenvolupament de la Infermeria com a disciplina.

• Identificar i descriure el marc conceptual de la Infermeria, les seves teories i models.

Competències:

1. Específiques: 1.1. Aplicar els fonaments i principis teòrics i metodològics de la infermeria.

1.1.1. Identificar els elements històrics, conceptuals i metodològics rellevants que defineixen

el conjunt de la disciplina infermera.

1.1.2. Identificar, integrar i relacionar el concepte de salut i les cures, des d’una perspectiva

històrica, per a comprendre l’evolució del tenir cura infermer.

1.1.3. Comprendre des d’una perspectiva ontològica i epistemològica l’evolució dels

conceptes centrals que configuren la disciplina infermera i els models teòrics més

rellevants.

1.1.4. Identificar i aplicar els fonaments i principis teòrics i metodològics de la infermeria.

2. Transversals: 2.1. Analitzar i sintetitzar fenòmens complexes

2.2. Expressar-se de forma fluïda, coherent i adequada a les normes establertes tant de forma

oral com per escrit.

3. Generals: 3.1. Desenvolupar un pensament i un raonament crític i saber comunicar-los de manera efectiva,


3.2. Desenvolupar estratègies d’aprenentatge autònom

3.3. Respectar la diversitat i pluralitat d’idees, persones i situacions.


63

Continguts:

Unitat I: Història de les cures: el tenir cura des dels inicis de la humanitat fins l’Edat Moderna. Introducció. La prehistòria i el tenir cura. L’Edat Antigua i les pràctiques del manteniment de la salut i

del guarir. L’Edat Mitjana: situació social i organització de l’assistència. Naixement i

desenvolupament dels hospitals medievals. Les cures infermeres a l’Edat Moderna

Unitat II: La Infermeria contemporània: història de la Infermeria com a professió i com a disciplina acadèmica. Introducció. Edat Contemporània, característiques generals i de vida. La Infermeria en la Il·lustració

(segle XVIII i 1a meitat del XIX). Conseqüències dels canvis socials en la salut i en la Infermeria.

Origen i desenvolupament de la professió infermera: moviments de professionalització. La

Infermeria contemporània a Espanya. Evolució dels practicants, llevadores i infermeres. Unificació

dels estudis. Col·legiació, Sindicats i Infermeria. L’entrada de la Infermeria a la universitat: passat,

present i futur.

Unitat III: Marc professional de la Infermeria com a disciplina al segle XXI. Introducció. Metaparadigma Infermer: definició i característiques dels conceptes globals que

identifiquen el fenomen de la Infermeria. L’ésser humà com a centre d’interès de la disciplina.

Definició i conceptualització de l’aportació de la Infermeria com a disciplina. L’entorn en el context de

les cures infermeres. Salut: conceptualització i canvis.La Infermeria avui : present i futur. Servei

infermer i àmbits d’actuació. El professional d’infermeria dins els equips de salut .

Unitat IV: Referents teòrics de la Infermeria contemporània. Perspectiva històrica de les Teories d’Infermeria. Escoles de pensament infermer. Teories i models

de cures en Infermeria: identificació i definició del servei infermer.Metodologia, llenguatge i cures

infermeres: una aproximació introductòria.


Activitats


40% 5% 55%

Avaluació:

Els resultats d’aprenentatge seran avaluats de forma continuada i formativa. L’avaluació s’organitza


Treballs individuals i/o grup


15% 25% 60%


64


Adam E. Hacia dónde va la enfermería. Madrid: Interamericana,1982 Dominguez, C. La infermeria a Catalunya. Barcelona: Rol,1981. Donahue, M.P. Historía de la Enfermería .St. Louis©Missouri: Doyma,1985. Eseverri; C. Historia de la enfermería espanyola e hispanoamericana. Madrid: Universitas S.A., 1995. Fenandez, F. Coord. Historia de la Enfermería en España. Madrid: Síntesis,1996. Garcia,A. Història de l'Escola d'Infermeria Creu Roja de Barcelona.Terrassa:E.U.I Creu Roja,1993. Generalitat de Catalunya. LLIBRE BLANC de les professions Sanitàries de Catalunya. Edita Generalitat de Catalunya, Departament de Sanitat i Seguretat Social. Barcelona: 2003. Henderson V. La Naturaleza de la Enfermería. Reflexiones 25 años después, 1ª ed. Madrid: Interamericana-McGraw-Hill; 1994. Kérouac S, Pepin J, Ducharme F, Duquette A, Major F. El pensamiento enfermero. Barceona: Masson; 1996. Kershaw B, Salvage J. Modelos de Enfermeria. Barcelona: Doyma; 1988.Barcelona: Masson; 1996. Kozier B. Olivieri R. Enfermería fundamental. Conceptos, procesos y práctica. 5ª ed. Madrid: Interamericana.McGraw-Hill; 2005. Luis MT, Fernández C, Navarro MV. De la teoría a la práctica. El pensamiento de V. Henderson en el siglo XXI. Barcelona: Masson; 1998. Marriner A. Modelos y teorias de Enfermeria. 6 ena edició.Barcelona: ROL; 2007. Potter, P. Fundamentos de enfermería. Madrid: Mosby/ Doyma; 1996. Rodríguez Rivera, F.E. Estatuto Marco del Personal Estatutario de los Servicios de Salud. Ley de Ordenación de las Profesiones Sanitarias. Sevilla: Ed. MAD.; 2003 Riopelle L, Grondin L, Phaneuf M. Cuidados de enfermeria. Un proceso centrado en las necesidades de la persona. Madrid: Interamericana-McGraw-Hill; 1993. Colliere, M.F. Promover la vida . Madrid: Interamaricana*McGrawHill,1993. Siles, j. Historia de la enfermería. Alicante: Aguaclara, 1999. Articles de revista López M, Santos S, Sánchez-Rueda G, Bardallo MD, Fernández L, Zabalegui A, Abril D, Varez S, Tomás-Sábado, J. Los modelos en la práctica asistencial: visión de los profesionales y estudiantes de Enfermería. Metas de enfermería 2009, 12 (4): 16-26 Sánchez Rueda, G. Dorothea Orem: Aproximación a su teoria. Revista ROL de enfermería 1999; 22 (4): 309-314 Sánchez Rueda G. Los medios audiovisuales como recurso pedagógico. La vida y obra de Florence Nightingale: un análisis crítico a propósito de dos fuentes audiovisuales. Temperamentvm 2006; 4. Disponible en http://www.index-f.com/temperamentum/tn4/t6138.php Tarruella M, Sánchez-Rueda G. Análisis de la aplicación de diferentes taxonomías diagnósticas: a propósito de un caso. Revista Enfermería clínica. 1997;7(4): 203. Pàgines web Col·legi Oficial de Diplomats en Infermeria de Barcelona (COIB). Disponible en: http://www.coib.cat/ Consejo General de Enfermeria d’Espanya.Disponible en: http://www.cge.enfermundi.com/servlet/Satellite?pagename=SiteCGE/Page/Home_cge International Council of Nurses. Disponible en:http://www.icn.ch/ Llei 44/2003 sobre l’Ordenació de les professions sanitàries. Publicada 21 novembre, 2003. Disponible en: http://www.boe.es/aeboe/consultas/bases_datos/doc.php?id=BOE-A-2003-21340 Material audiovisual Beavan, C.Reputations: Florence Nightingale - Iron Maiden - [documental], Regne Unit: BBC; 2001. Coixet, I. La vida secreta de las palabras [pel·lícula]. Espanya; 2005. Ducke, D. Florence Nightingale [pel·lícula]. Regne Unit; 1985. Othenin-Girard, D. Rojo en la Cruz [pel·lícula]. França –Suïssa _Àustria; 2006.


65

1r CursGINF. 2n Semestre

Ciències Socials i Salut


Matèria: Sociologia Llengua en que s’imparteix: Català

Coordinadora: Roser Pérez [email protected]

Professorat: Roser Pérez , Montse Masip


Aquesta assignatura configura la introducció del context social i cultural és l’espai on es produeix la

construcció social i cultural de la salut i malaltia. Des d’aquest plantejament cal realitzar l’anàlisi de

l’estructura social, els valors culturals i els eixos de desigualtat en salut.


• Conèixer l’evolució de la intervenció des de la salut comunitària i els canvis de perspectiva que

s’han produït en el segle XX.

• Identificar els elements que configuren l’estructura social i les desigualtats que s’hi

reprodueixen.

• Relacionar els eixos de desigualtat social, per classe, gènere, edat, origen i territori amb les

desigualtats en salut.

• Analitzar la distribució de les desigualtats en salut considerant els eixos de desigualtat social i

relacionar-ho amb els elements estructurals del context, les condicions de vida i la participació

del ciutadà.

Competències:

1. Específiques: 1.1. Demostrar que compren el comportament interactiu de la persona en funció del gènere,

grup o comunitat, i el context social i multicultural.

1.1.1. Identificar els determinants de la salut i els eixos de desigualtat que s’observen en

l’estructura social.

1.1.2. Analitzar les desigualtats socials que es manifesten a partir dels eixos de desigualtat

social (classe, gènere, edat, origen i territori) i les necessitats que se’n deriven

respecte al accés als recursos i serveis.


66

1.1.3. Identificar les tendències i l’evolució del pensament i el mètode antropològic i

analitzar els factors socials i culturals en la vivència y el abordatge de los processos

de salut i malaltia.

1.1.4. Identificar i analitzar els conceptes d’identitat, diversitat, cultura i les diverses

connotacions.

1.2. Demostrar que comprèn sense prejudicis a les persones, considerant els aspectes físics,

psicològics i socials, com individus autònoms i independents, assegurant el respecte a les

seves opinions, creences i valors, respectant el dret a la intimitat, mitjançant la

confidencialitat i el secreti professional.

1.2.1. Identificar i interpretar la forma en que les persones i grups gestionen els

processos de salut-malaltia-atenció, tenint en compte la interacció de factors

individuals i col·lectius, materials (desigualtats socials) i simbòlics.

2. Transversals: 2.1. Adquirir i utilitzar els instruments necessaris per a desenvolupar una actitud crítica i

reflexiva.

3. Generals: 3.1. Respectar la diversitat i pluralitat d’idees, persones i situacions.

Continguts:

UNITAT I: Salut Comunitària 1.1. Ciències socials i salut: El concepte de Salut i els determinants socials de la salut.

1.2. Salut Comunitària, antecedents i situació actual. Les Conferències Internacionals i el paper de

la OMS.

1.3. La Infermeria com a professió entre les Ciències Socials i les Ciències de la Salut. Objectius i

actuació d’Infermeria.

UNITAT II: Població i Salut. 2.1. La demografia com a disciplina social: Els conceptes demogràfics bàsics i les fonts de dades.

2.2. L'estructura de la població per edat i sexe.

2.3. Els fenòmens demogràfics: mortalitat, natalitat i migracions.

2.4. Anàlisi de les estructures de població: evolució i distribució de la població a Catalunya.

UNITAT III: Individu i societat. 3.1. Introducció a l’antropologia. Branques de l’antropologia

3.2. Història i evolució del pensament antropològic

3.3. Camps clàssics de l’antropologia. Mètodes d’investigació en antropologia.

3.4. Context cultural, diversitat i identitat.

3.5. Inmigració, multiculturalitat, pluriculturalitat i interculturalitat.


67

UNITAT IV: Estructura social i els eixos de desigualtat social. 4.1. Conceptes d’estratificació i estructura social. El canvi social.

4.2. Estructura institucional i reproducció social: Parentiu, matrimoni i família. El poder.

L'organització del treball. La participació social.

4.3. Els eixos de desigualtat social: Classe, Gènere, Origen, Edat i Territori.

4.4. Aproximació a l'estructura social de Catalunya en el context de l'Estat.

UNITAT V: Salut i desigualtat. 5.1. Perspectives socials en l'estudi de la salut. La medicina com a forma de control social. El perfil

epidemiològic i la medicalització de la societat.

5.2. Els estudis de la salut i els eixos de desigualtat: Les enquestes i els indicadors de salut. La

subjectivitat i els processos de risc.

5.3. El Diagnòstic de salut de la comunitat i la perspectiva social.


Activitats


30% 28% 42%

Avaluació:



Treballs individuals i de grup

Presentació de treballs a l’aula Prova escrita

40% 20% 40%

Material de consulta:

Adelantado J. (coord.) Cambios en el Estado del Bienestar. Políticas sociales y desigualdades en España. Barcelona: Icaria-Universidad Autónoma de Barcelona; 2000.

Alvarez-Dardet C. Las autoridades Sanitarias no advierten que el género y la clase social perjudican seriamente la salud. Koadernoak-Cuadernos de Salud Pública 2003; Octubre (21): 8-10.

Artazcoz L. Trabajo y salud desde una perspectiva combinada de género y clase social. Inguruak. Revista Vasca de Sociología y Ciencia Política 2007; (44): 215-228

Carta d’Otawa para la Promoción de la Salud. Antrophos 1991; 118/119

Declaració de Yakarta. IV Conferencia Internacional sobre Promoció de la Salut, Yakarta, Indonesia.

González J.J. y Miguel Requena (coordinadors) Tres Décadas de Cambio social en España. Madrid: Alianza Editorial; 2006.


68

Lalonde M. A new perspective on the health of Canadians. Dept. of Nat. Health and Welfare. Ottawa; 1974

Martin Santos F.J., Gonzalo Jiménez E., Mazarrassa Alvear L., Martinez del Campo P. La Enfermería Comunitaria ante el tercer milenio.Index Enfermería Primavera-Verano 1999; Año VIII, n. 24-25

Navarro V. y Benach J. Desigualdades sociales de salud en España. Informe de la comisión científica de estudios de las desigualdades sociales de salud en España. En Revista Española de Salud Pública 1996; sep/dic 5-6 (70): 505-636.

Navarro V. (coord.) El Estado de Bienestar en España. Madrid: Tecnos (Grupo Anaya S.A.); 2004

Navarro, V. (coord.) La situación social en España/II. Madrid: Biblioteca Nueva, S.L.; (2007)

Pérez-Giménez, R. “Políticas sanitarias y desigualdades en España” en Adelantado, J. (coord.) Cambios en el Estado del Bienestar. Barcelona: Icaria, Universidad Autónoma de Barcelona; 2000. p. 251-284.

Pérez-Giménez R. Las Desigualdades en salud, una realidad social. Salud 2000; 2006, Vol 1:20-26

Pérez-Giménez R. Desigualdades en salud por clase social y Política sanitaria. Las Encuestas de Salud de Cataluña (1994-2002). Tesis doctoral-UAB; 2006.http://sapsuab.wordpress.com

Pérez-Giménez R. ¿Se relaciona el nivel de rentas de las CCAA, la desigualdad en su distribución y el riesgo de pobreza con el nivel de salud?. En: Arriba A. (coord) Políticas y bienes sociales. Procesos de vulnerabilidad y exclusión social. Madrid: Informe FOESSA; 2008. p. 471-510.

Rodríguez J. y de Miguel J.M. Salud y Poder. Madrid: Centro de Investigaciones Sociológicas. Siglo XXI de España Editores; 1990.

Rodríguez, et al. Desigualdades en salud en el Estado Español: un cambio de siglo. En Navarro V. (coord.) La situación social en España/II. Madrid: Biblioteca Nueva, S.L.; 2007.

Ruiz I.; Blanco P. y Vives-Cases C. Violencia contra la mujer en la pareja: determinantes y respuestas sociosanitarias en Gaceta Sanitaria 2004; (supl 2): 4-12.

Rambla X. (coord) Les Fractures de l’Estructura Social. Una Introducció a l’anàlisi sociològica de les desigualtats. Barcelona: Servei Publicacions-UAB; 2008 p.13-52

Salleras Sanmartí Ll. La salud y sus determinantes. Antrophos 1991; 118/119.

Salleras Sanmartí Ll. Salud pública, Salud comunitària. En: Educación Sanitaria. Principios, metodos y aplicaciones. Madrid: Diaz de Santos; 1990.

Sánchez C. La clase social concepto y medición. Dimensión Humana 1997 , 1(4):31-36.

Sánchez C. Desigualdades y salud. Análisis de los datos de la encuesta Panel de Desigualdades Sociales (PaD). Inguruak. Revista Vasca de sociología y ciencia política 2007; (44): 127-142.

Siles González J. Historia de la Infermeria Comunitària en España. Index de Enfermería 1999. Primavera-Verano, Año, VIII, n. 24-25.

Valls-Llobet C. Desigualdades de género en Salud Pública. Quadern CAPS 2001, (30): 34-40.

Valls-Llobet C. Mujeres, Salud y Poder. Valencia: Universitat de Valencia; 2009.

Whitehead M. Conceptos y principios de igualdad y salud. Programa de políticas de salud y Planificación, OMS. Copenhague: Ministerio de Sanidad y Consumo; 1990.

Wilkinson R. Las desigualdades perjudican. Jerarquías, salud y evolución humana. Barcelona:

Editorial crítica; 2000.


69

Comunicació i Noves Tecnologies de la Informació


Matèria: Comunicació Llengua en que s’imparteix: Català

Coordinadora: Mireia Tarruella [email protected]

Professorat: Mariona Cabré, Anna Foraster, Mireia Tarruella


La comunicació és un element bàsic per a les relacions interpersonals. Les noves tecnologies de la

informació tenen cada cop més presència com a eina facilitadora pels professionals d’infermeria.


Adquirir habilitat comunicativa tant escrita com oral (verbal i no verbal).

Identificar l’aportació de les tecnologies de la informació i de la comunicació a l’àmbit de la

infermeria.

Competències:

1. Específiques: 1.1. Establir una comunicació eficaç amb pacients, família, grups socials i companys

1.1.1. Identificar les bases de la comunicació verbal, no verbal i escrita.


1.2. Demostrar que coneix els sistemes d’informació sanitària

1.2.1. Identificar les fonts d’informació dels sistemes d’informació sanitària

1.2.2. Identificar els diferents sistemes d’informació necessaris en funció de la situació

2. Transversals: 2.1. Buscar, avaluar, organitzar i mantenir sistemes d’informació.

2.2. Expressar-se de forma fluida, coherent i adequada a las normes establertes, tant de forma

oral com per escrit

3. Generals: 3.1. Desenvolupar un pensament i un raonament crític i saber comunicar-los de manera efectiva,



70

Continguts:

Unitat I: Conceptes bàsics de la comunicació 1.1. Comunicació oral

1.2. Comunicació no verbal

1.3. Comunicació escrita

Unitat II: Comunicació professional Unitat III: Tecnologies de la informació 3.1. Eines 2.0.

3.4. Sistemes d’informació sanitària iNoves tecnologies aplicades a la salut


Activitats

Presencials a l’aula Autònomes

40% 60%

Avaluació /Resultats d’aprenentatge:

El sistema d’avaluació recomanat s’organitza en 3 mòduls, cada un dels quals tindrà assignat un

pes específic en la qualificació final:

Lliurament de treballs i exercicis

Presentacions i discussions de textos a l’aula

Anàlisi d’una situació comunicativa

45% 25% 30%


Alcaraz E, Mateo J, Yus F, editores. Las lenguas profesionales y académicas. L’Hospitalet de Llobregat (Barcelona): Ariel ; 2007

Amadeo I, Solé J. Curs pràctic de redacció. L’Hospitalet de Llobregat (Barcelona): Columna; 1996

Amador X. Yo tengo razón, tú no, ¿y ahora qué?. Barcelona: Planeta; 2010

Aristòtil. Retòrica. Madrid: Alianza; 1998

Borrell F. Entrevista clínica. Manual de estrategias prácticas. Barcelona: Semfyc Ediciones; 2004.

Cassany D. La cuina de l’escriptura. 7a ed. Barcelona: Empúries; 1998

Cibanal L, Arce M del C, Carballal M del Consuelo. Técnicas de comunicación y relación de ayuda en ciencias de la salud. Barcelona: Elsevier; 2010

Clèries X. La comunicación. Una competencia esencial para los profesionales de la salud. Barcelona: Elsevier; 2006

Escandell V. La comunicación. Madrid: Gredos; 2005


71

Peña MC, Prados M. Tecnología de la información en la gestión del conocimiento en el ámbito hospitalario. Granada: Escuela Andaluza de Salud Pública; 2004

Puig de I. Com fer un treball escrit. Barcelona: Octaedro; 1999

Riera C. Manual del català científic. Barcelona: Claret;1993

Rubio J, Puigpelat F. Com parlar bé en públic. Barcelona: Mina; 2007

Tusón J. Una imatge no val més que mil paraules. Barcelona: Empúries; 2001

Van-der-Hofstadt CJ. El libro de las habilidades de comunicación. Cómo mejorar la comunicación personal. 2a ed. Barcelona: Diaz de Santos; 2005

http://www.univers.upc.edu/concursos/escriurebe

http://antalya.uab.es/gab-llengua-catalana/web_argumenta_obert/index.html

Cursos de formación de Microsoft Office 2003. [Recurs web]. Microsoft Corporation, 2010. [Data de consulta: 20 de maig de 2010]. Disponible a:http://www.microsoft.com/spain/office/eventosonline/cursos2003.mspx

Cursos de formación de Microsoft Office 2007. [Recurs web]. Microsoft Corporation, 2010. [Data de consulta: 20 de maig de 2010]. Disponible a:http://www.microsoft.com/spain/office/eventosonline/cursos2007.mspx


72

Farmacologia


Matèria: Farmacologia Llengua en que s’imparteix: Català

Coordinadora: María José [email protected]

Professorat: Monica Gomez, Carme Solera


L’administració i aplicació de medicaments i substàncies farmacològiques forma part de les cures

d’infermeria de forma habitual, en tots els diferents àmbits assistencials.

Els/les futures professionals d’infermeria han de conèixer els diferents grups de medicaments, així

com les possibles interaccions entre ells, les vies d’administració i els efectes secundaris que se’n

poden derivar. Per això es necessita un alt nivell de coneixements en farmacologia.

Els estudiants d’infermeria han d’aprendre a buscar informació sobre les noves medicacions que

van apareixent, i dels àmbits específics de la professió per tal de poder oferir cures de qualitat als

usuaris.

D’altra banda cada cop més la societat està demanant més implicació de la infermeria en la

prescripció infermera, per tant cal tenir un alt nivell de coneixements sobre els productes

farmacèutics sobre els que hi tindrem competència i autonomia.

Per tal de poder posar en pràctica de forma correcta els coneixements d’aquesta assignatura, és

necessari tenir un alt nivell de coneixements de fisiologia, fisiopatologia i també d’infermeria de la

persona adulta.


• Adquirir els coneixements necessaris sobre els diferents grups de fàrmacs i les seves

indicacions.

• Conèixer els efectes esperats i adversos de cada grup de fàrmacs, així com les possibles vies

d’administració.


73

Competències:

1. Específiques: CE1. Donar atenció sanitària tècnica i professional adequada a les necessitats de salut de les

persones que atenen, d’acord amb l’estat de desenvolupament dels coneixements

científics de cada moment i amb els nivells de qualitat i seguretat que s’estableixen en les

normes legals i deontològiques aplicables.

CE1.20. Descriure l’ us i la indicació de productes sanitaris vinculats a les cures

d’infermeria.

CE1.21.Identificar els diferents grups de fàrmacs i productes sanitaris, els principis de la

seva autorització, úsi indicació, i els mecanismes d’acció dels mateixos.

CE1.23. Descriure els diferents tipus de microorganismes i paràsits d’interès sanitari.

CE1.25. Descriureels principis pera administrar fàrmacs ialtres teràpies amb seguretat.

CE10. Protegir la salut i el benestar de les persones, família o grups atesos, garantitzant la seva

seguretat.

CE10.1. Descriureels principisfarmacocinètics ifarmacodinàmics dels tractaments aplicats.

CE10.2. Identificar els elements que poden posar en risc la salut de les persones en

relació a la utilització i gestió dels fàrmacs

CE10.3. Descriure els mecanismes de seguretat i protecció dels pacients iels professionals

CE10.4. Descriure les normes de seguretat a tenir en comptedavant de problemes

produïts per situacions clíniques relacionades amb l’ administració farmacològica.

2. Transversals: CT1. Analitzar i sintetitzar fenòmens complexos.

CT3. Identificar, analitzar i prendre l’opció resolutiva més adequada per donar resposta als

problemes de l’àmbit professional, de forma eficient i eficaç.

CT9. Respectar l’entorn mediambiental i fomentar el desenvolupament sostenible.

3. Generals: Desenvolupar estratègies d’aprenentatge autònom.

Continguts:

1. Generalitats en farmacologia:

Conceptes bàsics de farmacologia.

Farmacocinètica i farmacodinàmica

2. Principals característiques dels diferents fàrmacs segons l’actuació en els diferents sistemes:

Descripció dels principals grups de fàrmacs i les seves presentacions i vies

d’administració.

Principals efectes desitjats.

Principals efectes secundaris.

Interaccions.


74

3. Eliminació dels residus dels productes farmacològics i sanitaris.

4. Farmacologia del sistema nerviós:

Sistema nerviós autònom i perifèric.

Sistema nerviós central i psicofarmacologia.

5. Farmacologia del dolor.

6. Farmacologia de l’aparell digestiu.

7. Farmacologia de l’aparell osteoarticular.

8. Farmacologia de l’aparell respiratori

9. Sistema cardiovascular.

10. Farmacologia de l’hemostàsia, coagulació i fibrinòlisi.

11. Fàrmacs relacionats amb l’alteració de l’equilibri hormonal i metabòlic.

12. Fàrmacs antiinfecciosos. Bases de microbiologia.

13. Quimioteràpia antineoplàstica.

14. Tractaments d’administració intravenosa.

15. Farmacovigilància i errors de medicació.

16. Indústria farmacèutica:

Política farmacèutica. Medicaments genèrics.

Investigació farmacèutica

17. Interpretació de les prescripcions farmacològiques:

Interpretació de prescripcions hospitalàries

Interpretació de prescripcions ambulatòries.

Adherència al tractament.


Activitats


40% 18% 42%

Avaluació:





30% 10% 60%



75

Baños JE., FARRÉ M. Principios de farmacología clínica. : bases científicas de la utilización de medicamentos. Barcelona : Masson , 2002.

Bravo L., Marhuenda E. Manual de farmacoterapía. : Elsevier , 2005. (Serie farmacia actual).

DJ Birkett. Farmacocinética fácil. 1ª ed. Ed. Interamericana-Mcgraw-Hill. Madrid, 2005.

J.M. Mosquera i col·l. Farmacología para enfermería, 4ª ed. Ed. Interamericana-Mcgraw-Hill. Madrid, 2005.

Taylor M., Reide P. Esencial en farmacología. Madrid : Harcourt-Brace , 2001. (Cursos Crash de Mosby).

Consejo General de Colegios de Farmacéuticos.http://www.portalfarma.com/home.nsf e.htm

Sociedad Española de Farmacéuticos de Atención Primaria.http://www.sefap.org/incluir.php?archtml=sefap1.htm&index=1

Ministerio de Sanidad y Consumo: http://www.msc.es/Diseno/informacionProfesional/profesional_farmacia.htm

Comité d’Avaluació de Nous Medicaments (CANM). Institut Català de la Salut. http://www.gencat.net/ics/professionals/medicaments e.htm

Societat Catalana de Farmàcia Clínica.http://www.scfarmclin.org/ e.htm

Laporte, JR. (VV.AA.). Index Farmacològic. Departament de Sanitat i Seguretat Social. Generalitat de Catalunya: http://www.icf.uab.es/a_primaria/indexf_e.htm

Butlletí d’informació terapèutica. Servei Català de la Salut: http://www.icf.uab.es/informacion/boletines/BIT_e.HTM

Butlletí groc: http://www.icf.uab.es/informacion/boletines/bg/asp/bgindex_e.asp


76

Funció del Cos Humà II



Coordinadora: Rafael Llorens [email protected]

Professorat: Rafael Llorens, Montse Santé, Liboria López


Aquesta assignatura configura la introducció als aspectes bàsics de fisiopatologia, l’estudi dels

processos patològics físics i químics,que tenen lloc en el cos humà durant la realització de les

seves funcions vitals,estudiant els mecanismes de producció de les malalties en relació als nivells

molecular, cel·lular, tissular, orgànic i sistèmic o funcional, així com els coneixements de la formació

de les malalties, els processos d’adaptació i desadaptació funcional del cos humà malalt i les seves

manifestacions clíniques.

Aquest plantejament es fonamenta en la relació amb l’anatomia, bioquímica, genètica, fisiologia,

etc, facilitant per tant la vinculació amb altres matèries i assignatures relacionades amb l’estructura i

funcionament del cos humà.


• Adquirir els coneixements i les habilitats necessaris que permetin a l’alumne identificar,

relacionar i comprendre la repercussió de les alteracions de les funcions fisiològiques dels

diferents sistemes en el cos humà, els mecanismes d’actuació d’aquestes alteracions i la seva

expressió bàsica.

• Estudiar la persona malalta com un tot relacionant els diferents sistemes mitjançant la

fisiopatologia.

Competències:

1. Específiques:

1.1. Donar una atenció sanitària tècnica i professional adequada a les necessitats de salut de les persones que atenen, d’acord amb l’estat de desenvolupament dels coneixements científics en cada moment i amb els nivells de qualitat i seguretat que s’estableixen en les normes legals i deontològiques aplicables.

1.1.1. Identificar el funcionament fisiològic del cos humàaixí com els problemes de salut que se’n deriven de les alteracions funcionals.


77

1.1.2. Identificar els signes i símptomes que es deriven d’una situació de disfunció en el cos humà.

1.1.3. Identificar els processos patològics físics i químics, que tenen lloc en el cos humà durant la realització de les seves funcions vitals.

2. Transversals:

2.1. Cercar, avaluar, organitzar i mantenir sistemes d’informació.

3. Generals:

3.1. Desenvolupar estratègies d’aprenentatge autònom.

Continguts:

UNITAT I: MICROBIOLOGIA

1.1. Flora patògena. Principals grups de patògens i mecanismes d’infecció.

1.2. Fongs. Estructura bàsica i mecanismes d’infecció.

1.3. Virus. Estructura bàsica i mecanismes d’infecció.

1.4. Paràsits. Principals grups. Vies d’infestació.

1.5. Influència del mediambient. Factors físics i químics que poden fer servir contra els

microorganismes.

1.6. Immunologia. Conceptes bàsics. Vacunes i sèrums.

UNITAT II: INTRODUCCIÓ A LES ALTERACIONS GENERALS

2.1. Concepte de fisiopatologia.

2.2.Homeòstasi i reacció general tissular i orgànica. Inflamació, dolor i febre

2.3. Fisiopatologia dels tumors

UNITAT III: SANG I ÒRGANS HEMATOPOIETICS

3.1. Estudi de l’ activitat i disfunció de la medul·la òssia

3.2. Fisiopatologia eritrocitària. Anèmia y Policitèmia.

3.3. Fisiopatologia leucocitària.

3.4. Hemostàsia i trombosis, alteracions de la funció plaquetària.

UNITAT IV: SISTEMA CARDIOVASCULAR:

4.1. Disfuncions i mecanismes de control del sistema cardiovascular.

4.2. Alteracions del ritme cardíac: arítmies, característiques generals i classificació.

4.3. Insuficiència cardíaca: concepte, causes de insuficiència cardíaca i classificació. Mecanismes

compensadors de la insuficiència cardíaca.

4.4. Cardiopatia isquèmica: Alteracions, manifestacions i quadros clínics.

4.5. Valvulopatíes: estenosis mitral i aòrtica. Insuficiència mitral i aòrtica.


78

4.6. Insuficiència circulatòria: Concep-te i tipus, hipotensió arterial, shock, síncope, hipertensió

arterial, aterosclerosis. Isquèmia arterial aguda y crònica. Insuficiència venosa: varius.

4.7. Cor pulmonale.

UNITAT V: SISTEMA RESPIRATORI:

5.1. Disfuncions i mecanismes de control del sistema respiratori.

5.2. Trastorns de la difusió. Trastorns de la ventilació: obstructius i restrictius.

5.3. Alteracions del control de la respiració, apnees.

5.4. Alteracions de la relació ventilació/ perfusió.

5.5. Trastorns de la perfusió: efectes en la relació V/Q: edema, embòlia pulmonar i congestió

pulmonar.

5.6. Insuficiència respiratòria i hipòxia: classificació i mecanismes compensadors.

5.7. Cianosis i hipercàpnia.

UNITAT VI: TRACTE DIGESTIU I GLÀNDULES ANNEXES:

6.1. Alteracions dels sistemes de regulació del tracte digestiu.

6.2. Trastorns motors: alteracions de la deglució i de la funció esofàgica. Alteracions de la unió

gastroesofàgica. Trastorns motors del intestí prim i colon. Obstrucció i pseudoobstrucció

intestinal

6.3. Anormalitats de la digestió i de la absorció: Malabsorció i Maldigestió. Malaltia celíaca.

6.4. Alteracions de les secrecions digestives: secreció salival. Secreció gàstrica:gastritis i úlcera

pèptica. Secreció intestinal.

6.5. Secreció pancreàtica. Fisiopatologia pancreàtica.

6.6. Hepatologia: funcions del fetge. Avaluació de l’ estat funcional hepàtic. Colèstasis. Litiasis biliar.

Alteracions del metabolisme de la bilirubina. Cirrosi. Hipertensió portal. Encefalopatia hepàtica

UNITAT VII: SISTEMA EXCRETOR:

7.1. Alteracions de les funcions renals.

7.2. Nefropaties glomerulars inflamatòries i no inflamatòries

7.3. Nefropaties tubulars: característiques del túbul i tipus de transport. Tubulopatíes.

7.4. Nefropatia obstructiva i Nefropatia per reflux. Litiasis renal.

7.5. Malaltia renal aguda i crònica.


79

UNITAT VIII: SISTEMA ENDOCRI I METABOLISME

8.1. Malalties endocrines: hipo i hiperfunció hormonal

8.2. Fisiopatologia de l’eix hipotàlam-hipofisàri.

8.3. Alteracions del tiroides. Hipo i hipertiroïdisme.

8.4. Alteracions de les glàndules suprarenals. Hiperfunció i hipofunció corticosuprarrenal

8.5. Fisiopatologia del pàncrees endocrí: diabetis

UNITAT IX: EQUILIBRI ELECTROLÍTIC ÁCID -BÁSIC

9.1. Disfunció de la distribució i alteració de l’aigua corporal.

9.2. Regulació del volum i de la tonicitat. Anomalies: edema, hipertonicitat i hiponatremia.

9.3. Equilibri àcid - base definició de les alteracions. Acidosi respiratòria i alcalosi respiratòria.

Acidosi metabòlica i alcalosi metabòlica.

UNITAT X: SISTEMA NERVIÒS

10.1. Hipo i hiperfunció neuronal.

10.2. Alteracions de la funció motora. Fisiopatologia dels signes i símptomes de la disfunció motora.

Alteracions musculars

10.3. Fisiopatologia dels trastorns somatosensorials El dolor com a trastorn, sensorial: cefalea i

neuràlgia.

10.4. Fisiopatologia dels trastorns autònoms.

10.5. Alteracions de l’estat de consciència.

10.6. Anormalitats del còrtex cerebral.


Activitats


35% 13% 52%

Avaluació:


amb diferents activitats que tenen assignat un valor específicen la qualificació final de l’assignatura.


Presentació pública de treballs Provaescrita

40% 20% 40%


80


Best & Taylor. Bases Fisiológicas de la práctica Médica. 14ª Ed. Buenos Aires: Editorial Médica

Panamericana; 2010

Guyton Arthur C. Tratado de fisiología médica. 10ª Ed. Madrid: Editorial McGraw-Hill; 2001

Harrison. Manual de Medicina. 16ª Ed. Madrid: Editorial McGraw-Hill; 2005

Esteller A, Cordero M. Fundamentos de fisiopatología. Madrid: Editorial McGraw-Hill; 1998.

Porth. C. Fisiopatología Salud- Enfermedad: un enfoque conceptual. 7ª Edición. 3ª reimp. Buenos

Aires: Editorial Médica Panamericana; 2007

Farreras, P.; C. Rozman Medicina Interna Vol I y II .14ªEdició. Madrid: Ed. Harcourt; 2000

Manual CTO Medicina y Cirugia. 7ª Edición. Madrid: Editorial McGraw-Hill. Interamericana; 2007

Manual CTO Enfermería. 4ª Edicióm. Madrid: Editorial McGraw-Hill. Interamericana; 2007

Xiol. J.M. Enfermedades del Esófago y Estómago. Barcelona: Editorial Amat; 2010.


81

Nutrició


Matèria: Nutrició Llengua en que s’imparteix: Català

Coordinadora: M.José Jiménez [email protected]

Professorat: Neus Sagués i altres a determinar


Assignatura que permet a l’alumne adquirir els coneixements bàsics sobre els aliments i els

nutrients que els composen, a fi de poder comprendre les seves funcions biològiques, les quals

estan emmarcades dins d’un “tot” que és l’organisme en la seva total interdependència amb

l’exterior. Per això, l’adquisició d’aquests coneixements és bàsica per a la formació dels futurs

professionals d’Infermeria, ja que són els que hauran de fer educació per a la salut a les persones

en diferents situacions de malaltia. Per aquesta raó aquesta assignatura es relaciona molt

directament amb la fisiologia, així com també amb la infermeria de la persona adulta.


• Conèixer els diferents nutrients i en quins aliments es troben.

• Conèixer les necessitats nutricionals de les persones sanes. en les diferents etapes de la vida, i

la importància que té l’alimentació en la consecució d’un bon estat de salut.

• Capacitar l’estudiant per a promoure i reforçar conductes alimentàries saludables, essencials per

a la prevenció de malalties.

• Adquirir els coneixements de quines són les pautes alimentàries recomanables en les diferents

patologies que són subsidiàries de ser millorades amb l’alimentació.

• Contribuir amb la resta d’assignatures, a que l’alumne adquireixi les actituds i els valors adequats

per a un correcte exercici de la seva futura professió.

Competències:

1. Específiques: CE1. Donar una atenció sanitària, tècnica i professional, adequada a les necessitats de salut de

les persones, d’acord amb els coneixements científics actuals i amb els nivells de qualitat i

seguretat que s’estableixen en les normes legals i deontològiques.

CE1.18. Explicar principis dietètics implicats en les activitats infermeres dirigides a

l’educació sanitària en l’alimentació.


82

CE1.19. Explicar principis nutricionals implicats en les activitats infermeres dirigides a

l’educació sanitària en l’alimentació

CE1.22. Identificar els problemes nutricionals de major prevalença i seleccionar les

recomanacions dietètiques adequades.

CE1.24. Identificar les malalties desencadenades per gèrmens i la seva relació amb altres

factors socio-ambientals.

CE1.26 Identificar les necessitats nutricionals de les persones sanes i/o afectades per

problemes de salut.

CE1.27. Descriure els nutrients i les seves funcions i identificar les necessitats de les

persones sanes i amb problemes de salut.

CE10. Protegir la salut i el benestar de les persones, famílies o grups atesos garantitzant la seva

seguretat.

CE10.5. Dissenyar dietes adequades en persones sanes i en les patologies mes

prevalents

2. Transversals: CT1. Analitzar i sintetitzar fenòmens complexos.

CT3.Identificar, analitzar i prendre l’opció resolutiva més adequada per donar resposta a

problemes de l’àmbit professional, de manera eficient i eficaç.

CT9. Respectar l’entorn ambiental i fomentar el desenvolupament sostenible.

3. Generals: Desenvolupar estratègies d’aprenentatge autònom.

Continguts:

Unitat I: Conceptes bàsics

Els nutrients.Els aliments.Necessitats nutritives i energètiques de la persona sana.Dieta Mediterrània.Alimentació equilibrada. Variacions alimentàries en funció de l’edat i l’estat fisiològic. Dietes vegetarianes.

Unitat II: Dietoteràpia

Valoració de l’estat nutricional. Dietes controlades en sodi. Dieta en les dislipoproteïnèmies. Dieta en les malalties cardiovasculars. Dieta en les alteracions de l’aparell digestiu. Dietes controlades en potasi, calci i fósfor.Dieta en la litiasi de les vies urinàries. Dieta en la hiperuricèmia i la gota. Dietes controlades en ferro. Dieta en l’obesitat. Dieta en la diabetis. Dieta en el pacient oncològic. Al•lèrgies alimentàries. Dietes hospitalàries. Nutrició enteral i parenteral.

Unitat III: Altres

Dieta en la prevenció de càncers. Alchohol i nutrició. Nutrició i estrès oxidatiu. Higiene i qualitat alimentària. Dites i mites al voltant de l’alimentació.


83


Activitats


40% 10% 50%

Avaluació:

Els resultats d’aprenentatge seran avaluats de forma continuada i formativa.



5% 5% 90%


Cervera P, Clapes J, Rigolfas R. Alimentación i Dietoterapia. 4a ed. Madrid: McGraw-Hill; 2004.

Serra Majem Ll, Aranceta Bartrina J. Nutrición y Salud Pública. Métodos, bases científicas y aplicaciones. 2a ed. Barcelona: Masson; 2006.

Ortega RM, Requejo AM, Martínez RM. Nutrición y Alimentación en Promoción de la Salud. Madrid: Consejería de Sanidad; 2007.

Salas-Salvado J. Nutrición y Dietética Clínica. Barcelona: Doyma; 2000.

Salas-Salvado J, Bonada A, Trallero R, Saló E, Burgos R. Nutrición y Dietética Clínica. 2a ed. Barcelona: Elsevier; 2008.

Vidal E. Manual Práctico de Nutrición y Dietoterapia. Barcelona: Monsa-Prayma; 2009.

SENC Sociedad Española Nutrición Comunitaria. Guias Alimentarias para la Poblacion Española. Barcelona: SG Editores; 2001.

Muñoz M, Aranceta J, Garcia Jalon I. Nutricion Aplicada y Dietoterapia. Navarra: EUNSA; 1999.

Muñóz M, Aranceta J, Guijarro JL. Libro Blanco de la Alimentación de los Mayores. Madrid: Editorial Médica Panamericana; 2006.

Farran A, Zamora R, Cervera P. Taules de Composició d’Aliments del CESNID. Barcelona: Edicions Universitat de Barcelona. Madrid: McGraw-Hill/ Interamericana; 2004.

Mataix J, Garcia L, Mañas M, Martínez E, LLopis J. Tabla de Composición de Alimentos. 5a ed. Granada: Universidad de Granada; 2009.

Jimenez-Cruz A, Cervera P, Bacardi M. Tablas de Composicion deAlimentos. Barcelona: Novartis Nutrition; 1998.

Contreras, J. Alimentación y cultura: necesidades, gustos y costumbres. Barcelona: Universidad de Barcelona; 1995.

Generalitat de Catalunya, Departament de la Presidència i Secretaria per a la Immigració. Pla interdepartamental d’immigració. Vol 1. Barcelona: Generalitat de Catalunya; 2001.


84

2n CursGINF. 1r Semestre

Deontologia i Marc Legal en Infermeria

Codi: 200410 Crèdits ECTS: 6 Tipus: Obligatòria


Coordinadora: M.José Jiménez [email protected]

Professorat: Ma. José Jiménez, Ruth Sánchez


Conèixer el marc legal i ètic de la professió infermera és una condició imprescindible per a un bon

exercici de la professió infermera.En els darrers anys s’ha produït un canvi en el model de relació

sanitari entre els usuaris i els professionals; aquest canvi situa a l’usuari en el centre del seu procés

de malaltia i de decisions al respecte. Per això es fa necessari el coneixement del context legal

que ens envolta i també aprendre els codis de comportament ètic i deontològic de la nostra

professió infermera.

Aplicar les normes de comportament ètic ens permetrà cuidar a les persones garantitzant la dignitat

humana, així com també respectar la privacitat, intimitat i confidencialitat. I tot això considerant i

respectant els valors i les creences de cada persona i/o comunitat.


• Identificar el marclegal sanitari i la seva aplicació a la pràctica.

• Analitzar el comportament ètic i deontològic, així com conèixer els diferents codis d’ètica de

referència en el nostre entorn.

• Conèixer les bases d’una bona praxis de la professió infermera.

Competències:

1. Específiques: CE7. Demostrar que compren sense prejudicis a les persones, considerant els seus aspectes

físics, psicològics i socials, com a individus autònoms i independents, assegurant el

respecte a les seves opinions, creences i valors, garantitzant el dret a la intimitat, a través

de la confidencialitat i el secret professional.

CE7.17. Explicar la legislació relacionada amb les cures i la professió infermera.

CE7.18. Identificar els valors, principis i dilemes ètics de les diferents situacions

plantejades


85

CE7.19. Indicar mesures que garantitzin el respecte a les opinions, creences i valors dels

pacients com a individus autònoms i independents.

CE7.20. Descriureels referents ètics de la professió infermera

CE7.21.Aplicar els conceptes de confidencialitat, intimidat i secret professional en la

resolució de casos

CE7.22.Considerar els aspectes físics, psicològics i socials en les situacions conflictives

des d’un punt de vista bioètic per arribar a una resolució final.

CE7.24 Descriure els drets dels pacients i deures dels professionals respecte a la intimitat,

confidencialitat i secretprofessional.

CE8. Promoure i respectar el dret de participació, informació, autonomia i el consentiment

informat en la presa de decisions de les persones ateses, d’acord amb la forma en que

viuen el seu procés de salut - malaltia.

CE8.1. Descriureels processos per promoure la participació i autonomia del pacient en la

presa de decisions en el seu procés de salut – malaltia.

CE8.2. Explicar els principis ètics i bases del consentiment informat

CE8.3. Promoure la responsabilitat en la presa de decisions

CE8.4. Reflexionar sobre el dret a la informació i participació garantitzant l’autonomia en la

presa de decisions i la confidencialitat de la informació.

CE8.6. Descriure el model de relació d’autonomia i les seves implicacions en l’exercici

professional de la infermeria com són la participació activa de l’usuari i l’aplicació

del consentiment informat.

CE12. Demostrar que coneix el codi ètic i deontològic de la infermeria espanyola, comprenent

les implicacions ètiques de la salut en un context mundial en transformació.

CE12.1. Explicar els conceptes de deontologia professional, bioètica, fonaments del dret i

la legislació espanyola en relació a l’àmbit sanitari.

CE12.2.Descriure els conceptes de deontologia i ètica professional, bioètica, fonaments

del dret i la legislació espanyola en relació a l’àmbit sanitari.

CE12.3.Identificar drets fonamentals de la persona basada en el codi deontològic

d’infermeria

CE12.4. Respectar els drets dels usuaris en relació a l’atenció sanitària.

CE12.5. Reconèixer els codis deontològics d’infermeria de referència, així como la

normativa legal vigent referent a l’assistència sanitària.

CE12.6 Analitzar el codi ètic i deontològic de la infermeria espanyola, comprenent les

implicacions ètiques de la salut en un context mundial en transformació.

CE12.7. Analitzar situacions de cures infermeres relacionades amb plantejaments ètics.


86

2. Transversals: CT1. Analitzar i sintetitzar fenòmens complexes.

CT5. Adquirir i utilitzar els instruments encasaries per desenvolupar una actitud crítica i

reflexiva.

CT6. Col·laborar i integrar-se en grups i equips de treball.

3. Generals: CG1. Desenvolupar un pensament i un raonament crític i saber comunicar-los de manera

efectiva.

CG3. Respectar la diversitat i pluralitat d’idees, persones i situacions.

Continguts:

UNITAT I. Introducció i generalitats:

1. Concepte d’ètica i moral. Història de la ètica infermera. Ètica del cuidar.

2. Concepte de valor. Valors professionals. Valor de la dignitat humana.

3. Ètica de màxims i ètica de mínims. Concepte de llei.

UNITAT II. Principis ètics:

1. Principis ètics infermers: autonomia, beneficencia, justicia, veracitat i fidelitat.

2. Concepte de bioètica. Història dels principis ètics i Informe Belmont.

3. Principis bioètics segons Beauchamp i Childress: Autonomia, Beneficència, No maleficència i justícia.

UNITAT III. Drets humans:

1. Evolució històrica dels drets humans. Antecedents i orígens de la Declaració Universal dels Drets Humans.

2. Infermeria i els Drets Humans. La Declaració Universal dels Drets Humans com a referent dels codis d’ètica.

UNITAT IV. Deontologia:

1. Concepte de deontologia.Codi d’ètica i deontològic.

2. Codi d’ètica del col·legi d’infermeria de Barcelona.

3. Codi deontològic de la infermeria espanyola.

4. Col·legis professionals.

5. Responsabilitat professional: competències professionals.

6. Secret professional.

7. Objecció de consciència.

UNITAT V. Drets i deures dels usuaris:

1. Concepte i evolució dels drets i deures dels usuaris en relació a la sanitat.

2. Model de relació d'autonomia i crisi del paternalisme.

3. Legislació referent als drets i deures dels usuaris:


87

1.1. Llei 14/1986, de 25 d’Abril, General de Sanitat.

1.2. Llei 41/2002, de 14 de noviembre, básica reguladora de l’autonomia del pacient i de drets i obligacions en materia d’informació i documentació clínica.

1.3. Llei 21/2000, de 29 de desembre, sobre els drets d'informació concernent la salut i l'autonomia del pacient, i la documentació clínica

4. Carta de Drets i Deures dels ciutadans en relació amb la salut i l’atenció sanitària, 2001.

1.1. Autonomia: Consentiment Informat i Voluntats Anticipades.

1.2. Intimitat, Confidencialitat i Privacitat.

UNITAT VI. Comitès d’ètica:

1. CEA (Comitè d’Ètica Assistencial)

2. CEIC (Comitè Ètic d’Investigació Clínica). Llei 14/2007, de 3 de juliol, sobre investigació biomèdica.

UNITAT VII. Legislació:

1. Introducció al dret. Concepte de llei.

2. Constitució i dret comunitari.

3. Dret civil.

4. Normatives laborals.


Activitats


40 % 10 % 50 %

Avaluació:





35 % 15 % 50 %


Davis AJ, Tschudin V: Ética en enfermería. Conceptos fundamentales de su enseñanza. Editorial Triacastela. Madrid, 2009.

Col·legi d’Infermeria de Barcelona. Codi d’Ètica d’Infermeria. Barcelona, 1986.

r. Jonse A, Siegler M, J. Winslade W. Ética clínica. 1a. Edició.Barcelona: Ariel; 2005.

T. Fray, S. La ética en la pràctica de la enfermería. Ginebra: ICN; 1994.


88

Torralba, F. Cent valors per viure. 1a. Edició. Lleida: Pagès editors; 2001.

Carta de drest i deures dels ciutadans en relació amb la sanitat i l’atenció sanitària. Departament de sanitat i seguretat social. Generalitat de Catalunya. 2001.

Código Constitucional Español. Madrid: Colex. Edición especial; 1993.

Código Penal de 1995. València: tirant lo blanch; 1995.

Legislación sanitaria de España. Madrid: Colex; 1997.

DOGC, 30-07-90. Llei d’Ordenació Sanitària de Catalunya. Barcelona. Generalitat de Catalunya; 1990.

Abellán F, Sánchez-Caro J. Enfermería y paciente. Cuestiones prácticas de bioética y Derecho Sanitario. Granada: editorial Comares; 2007.

Godino J, Fuertes JC. Manual de derecho básico para profesionales sanitarios. Madrid: Aran; 2009.

Beauchamp TL, Chilldress JF. Principios de ética Médica. Barcelona: Masson; 1998.


89

Infermeria de la Persona Adulta


Matèria: Infermeria Clínica Llengua en que s’imparteix: Català

Coordinadora: Neus Morera [email protected]

Professorat: Rosa Campo, Cecília Gonzalez, Rafa Llorensi Neus Morera


Aquesta assignatura configura la introducció a les alteracions de salut de la persona adulta i de les

manifestacions que presenta en les diferents fases. Després de la recollida i anàlisi de les dades es

prioritzaran els problemes de salut de la persona adulta per establir, realitzar i avaluar el pla de

cures d’infermeria. Per tal de dur a terme aquesta assignatura cal tenir assolits els coneixements de

Fisiologia II i de Farmacologia. L’aprofundiment dels temes tractats a l’assignatura es farà amb

l’assignatura d’Infermeria en situacions de complexitat.


Adquirir elsconeixents, les habilitats i actituds necessàries per identificar els problemes de salut que

presenti una persona adulta i portar a terme el pla de cures d’infermeria.

Competències:

1. Específiques: CE1 Prestar una atenció sanitària tècnica i professional adequada a les necessitats de salut de

les persones, d’acord al desenvolupament dels coneixements científics de cada moment i

amb els nivells de qualitat i seguretat establerts en les normes legals i

deontològiquesaplicables.

CE1.36 Dissenyar plans de cures adequats als problemes d’infermeria més prevalents en

el nostre àmbit.

CE1.37 Augmentar amb evidències científiques la selecció de les cures d’infermeria més

idònies per una atenció professional adequada a les necessitats de salut de les persones.

CE1.38 Justificar les cures d’infermeria de qualitat adequades a les necessitats de salut.

CE1.40 Aplicar la fisiopatologia de les alteracions de salut en l’adult crítiques i urgents per

l’atenció d’infermeria de les mateixes.

CE1.47 Identificar, descriure i analitzar les cures d’infermeria que donen resposta als


90

problemes i a les necessitats de salut de les persones, família o grup.

CE2 Planificar i donar les cures d’infermeria dirigides a les persones, a la família o grups,

orientats als resultats de salut i avaluant el seu impacte, a través de guies de pràctica

clínica i assistencial, que descriuen el procés per el qual es diagnostica, tracta o cuida un

problema de salut.

CE2.1 Justificar les intervencions infermeres amb aquells processos fisiopatologics.

CE2.2 Planificar, cures d’infermeria dirigides a les persones, família i grups.

CE2.3 Identificar i explicar les guies de pràctiques clíniques i assistencials relacionades

amb l’atenció a les demandes de salut en les persones durant el seu cicle vital i en les

alteracions que pugui presentar proporcionant les cures necessàries en cada etapa.

CE2.4 Valorar de forma integral les situacions de salut utilitzant eines com l’exploració

física, les proves complementàries i l’entrevista d’infermeria.

CE2.5 Descriure els procediments i les tècniques d’infermeria que es realitzen a pacients

en situació de l’alteració de la salut.

CE2.6 Utilitzar guies de pràctica clínica i assistencial, que descriuen els processos

prevalents, per la planificació de les cures d’infermeria.

CE5 Dissenyar sistemes de cures d’infermeria dirigides a les persones, família o grups,

avaluant el seu impacte i realitzant les modificacions necessàries.

CE5.8 Realitzar plans de cures d’infermeria per intervenir de forma adequada i avaluar

l’impacte de la seva intervenció.

CE5.9 Proposar protocols de cures dirigits a les persones en risc d’emmalaltir.

CE5.10 Elaborar i aplicar els plans de cures, en funció de la fase i/o etapa de la malaltia en

la que es troba el malalt, utilitzant els principis teòrics i metodològics de la infermeria i

avaluant els seus resultats.

CE5.11 Aplicar els coneixements sobre fisiopatologia i els condicionants de salut

al’elaboració dels plans de cures d’infermeria.

CE6 Fonamentar les intervencions de la infermeria en l’evidència científica i en els mitjans

disponibles.

CE6.12 Justificar les intervencions infermeres en base a l’evidència científica.

CE6.13 Establir relacions entre els coneixements i la pràctica.

CE7 Demostrar que compren a les persones, sense perjudicis i considerant els aspectes físics,

psicològics i socials, com individus autònoms i independents, assegurant el respecte de

les seves opinions, creences i valors, garantint el dret a la intimitat a través de la

confidencialitat i el secret professional.


91

CE7.28 Dissenyar estratègies que considerin els aspectes culturals, tenint en compte el

respecte de les opinions, creences i valors, així com el dret a la intimitat i el secret

professional.

CE7.30 Realitzar el procés d’infermeria considerant les opinions, creences i valors de les

persones a les que van dirigits.

CE7.31 Analitzar els processos d’etiquetatge, d’estigmatització i segregació que generen

problemes psicosocials en diversos col·lectius.

CE9 Fomentar estils de vida saludables i d’autocura, donant suport al manteniment de

conductes preventives i terapèutiques.

CE9.6 Seleccionarels aspectes bàsics relacionats amb l’estil de vida saludable, autocura i

activitats preventives i terapèutiques en relació a les necessitats de salut durant tot el cicle

vital de les persones, dirigint les accions tan a la persona com als familiars i/o cuidadors

responsables.

CE9.7 Identificar els factors de risc determinants en el procés de salut-malaltia a nivell

físic, emocional i social.

CE9.8 Explicar els factors de risc que incideixen en el procés de salut-malaltia.

CE9.9 Dissenyar accions educatives per la prevenció del risc i promoció de la salut.

CE9.10 Identificar intervencions educatives orientades a fomentar estils de vida saludable

d’autocura i el manteniment de les conductes preventives i terapèutiques.

2. Transversals: CT3 Identificar, analitzar i prendre l’opció més adequada per a donar resposta als problemes de

l’àmbit professional, de forma eficient i eficaç.

3. Generals: CG1 Desenvolupar un pensament i raonament crític i saber comunicar-se de manera efectiva,

tan en la llengua pròpia com en una tercera llengua.

CG2 Desenvolupar estratègies d’aprenentatge autònom.

CG3 Respectar la diversitat i pluralitat de les idees.

Continguts:

UNITAT I:Atenció d’infermeria de la persona adulta amb problemes de salut que afecten l’aparell digestiu.

UNITAT II:Atenció d’infermeria de la persona adulta amb problemes de salut que afecten el sistema endocrí.

UNITAT III:Atenció d’infermeria de la persona adulta amb problemes de salut que afecten el sistema renal.

UNITAT IV: Atenció d’infermeria de la persona adulta durant el pre i el post operatori quirúrgic.


92

UNITAT V:Atenció d’infermeria de la persona adulta amb problemes de salut que afecten l’aparell dels sentits.

UNITAT VI:Atenció d’infermeria de la persona adulta amb problemes de salut que afecten l’aparell respiratori.

UNITAT VII:Atenció d’infermeria de la persona adulta amb problemes de salut que afecten l’aparell cardiovascular.

UNITAT VIII:Atenció d’infermeria de la persona adulta amb problemes de salut que afecten l’aparell múscul esquelètic.


Activitats


30% 30% 40%

Avaluació:





40% 20% 40%


Ackley Bj, Ladwing GB, Manual de diagnósticos de enfermeria. Guia para la planificación de los cuidados. 7ª ed. Madrid: Elsevier; 2007.

Brunner y Suddart. Enfermeria Medicoquirúrgica. Mèxic: Mc Graw-Hill; 2004.

Farreras, P.; C. Rozman. Medicina Interna Vol I y II. 14ª ed. Harcourt; 2000.

Lewis SM, Heitkemper MM, Dirksen SR. Enfermeria Medicoquirúrgica: valoración y cuidados de problemas clínicos. Madrid: Mosby; 2004.

Linda S. Williams, Paula D. Hopper. Enfermeria medicoquirúrgica, 3ª ed. Mc Graw-Hill; Mèxico 2009.

Le Mone P, Burke K. Enfermeria medicoquirúrgica. Pensamiento crítico en la asistencia del paciente. Madrid: Pearson educación S.A; 2009.

L.H. Smith; S.O. Thier Fisiopatologia Principios biològicos de la enfermedad Vol I (2a ed). Panamericana;1990.

N.A.N.D.A. Diagnósticos enfermeros: definiciones y clasificación. 2005-2006. NANDA Internacional. Madrid: Elsevier; 2005.


93

Pràcticum I


Matèria: Pràcticum Llengua en que s’imparteix: Català

Coordinadora: Cecilia Gonzalez [email protected]

Professorat: A determinar


Aquesta assignatura suposa la introducció dels estudiants als procediments bàsics d’infermeria, la

integració i aplicació dels coneixements i habilitats en la pràctica en situacions de simulació.


• Adquirir els coneixents i les habilitats necessaris per dur a terme els diferents procediments

d’infermeria.

• Aplicar i integrar els coneixements adquirits i desenvolupar les habilitats necessàries

Competències:

1. Específiques: CE1: Donar una atenció sanitària tècnica i professional adequada a les necessitats de salut de

les persones que atenen, d’acord amb l’estat de desenvolupament dels coneixements

científics de cada moment i amb els nivells de qualitat i seguretat que estableixen les

normes legals i deontològiques aplicables.

CE1. 66. Descriure i aplicar cures i tècniques utilitzant els instruments adequats ala

situació de la persona atesa, tenint presents les normes establertes o la millor evidència

existent.

CE1.69. Aplicar a la pràctica assistencial els coneixements i destreses adquirits.

CE1.70. Utilitzar els coneixements científics de cada moment aplicant nivells de qualitat i

seguretat.

CE1.71. Aplicar una atenció sanitària, tècnica i professional segons les necessitats de les

persones que s’atenen.

CE 2: Planificar i aplicar cures d’infermeria dirigits a les persones, família o grups, orientats als

resultats en salut, avaluant el seu impacte, a través de guies de pràctica clínica i

assistencial, que descriuen els processos pels quals es diagnostica, tracta o cuida un

problema de salut.


94

CE2.20. Valorar de forma integral les situacions de salut utilitzant eines com: l’exploració

física, proves complementàries i l’entrevista d’infermeria.

CE2 23. Demostrar habilitat en l’execució de procediments i tècniques d’infermeria.

CE2 24. Aplicar els principis que sustenten les cures integrals d’infermeria.

CE2 27. Escriure i aplicar els `procediments i tècniques d’infermeria que es realitzen a

persones en situació d’alteració de la salut

CE2.29. Prestar cures d’infermeria seguint els protocols i guies de pràctica assistencial

avaluant els resultats obtinguts.

CE5: dissenyar sistemes de cures dirigides a les persones, família o grups, avaluant el seu

impacte i establint les modificacions oportunes.

CE5.30. Seleccionar les activitats de prevenció, control i seguiment en persones en totes

les etapes vitals.

CE5.34. dissenyar i modificar plans de cures en funció de les necessitats de les

persones, família i grups.

CE6: Basar les intervencions infermeres en la evidencia científica i els mitjans disponibles.

CE6 29. Argumentar les intervencions infermeres amb evidència científica tenint en

compte els mitjans disponibles a cada situació.

CE6 30. Descriure les relacions existents entre els coneixements i les intervencions

pràctiques que realitza.

CE6 32. Realitzar les intervencions infermeres d’acord amb l’evidència científica i als

mitjans disponibles.

CE7: demostrar que comprèn sense prejudicis a les persones, considerant els seus aspectes

físics, psicològics i socials, com a individus autònoms, independents, assegurant el

respecte a les seves opinions, creences i valors, garantint el dret a la intimitat, a través

de la confidencialitat i el secret professional.

CE7 50. Identificar els referents ètics de la professió infermera.

CE7 54. Aplicar una relació respectuosa amb l’usuari i família sense emetre judicis de

valor.

CE7 56. Aplicar els principis del dret a la intimitat, confidencialitat i secret professional en

totes les intervencions.

CE10:protegir la salut i el benestar de les persones, família o grups atesos, garantint la seva

salut.

CE10.23. Valorar el risc i protegir la salut de les persones garantint la seva seguretat.


95

CE10.24. Aplicar normes de seguretat en les actuacions professionals.

CE10.25. Utilitzar les mesures de protecció i seguretat per tal de garantir el benestar de

l’individu, família i comunitat.

CE11:establir una comunicació eficaç amb usuaris, família, grups socials i companys i fomentar

l’educació per a la salut.

CE11 29. Establir una relació empàtica i respectuosa amb el malalt i la família, acord

amb la situació.

CE20:utilitzar la metodologia científica en totes les seves intervencions:

CE20. 10. Aplica el mètode científic a la pràctica clínica.

2. Transversals: CT4. Expressar-se de forma fluida, coherent i adequada a les normes establertes, tant de forma


CT8 Reconèixer i afrontar els canvis amb facilitat.

3. Generals: CG1. Desenvolupar un pensament i un raonament crític i saber comunicar-los de forma efectiva.

Continguts:

UNITAT I:.Teoria a l’aula.

Introducció als procediments. Introducció a la documentació i registres d’infermeria.

UNITAT II: Tallers Teorico-pràctics.

Procediments:Higiene del malalt enllitat. Mobilització i mecànica corporal. Constants vitals i

exploració física. Cura de ferides. Embenaments. Puncions i perfusions bàsiques. Administració de

medicaments. Rentat de mans. Sondatges: vesical i nasogàstric. Fisioteràpia respiratòria


Activitats


60% 20% 20%


96

Avaluació:

Cal realitzar i assolir les competències de forma seqüencial i progressiva.

L’avaluació de l’assoliment de les competències es realitzarà després de cada taller, explorant de

forma oral i escrita:

- Integració dels coneixements, la coherència de les argumentacions i les habilitats orals i

escrites en la realització dels procediments i simulacions.

- La capacitat d’identificació, anàlisi, opinió i argumentació sobre les simulacions i els casos

plantejats.

- La capacitat de realitzar i argumentar els plans de cures adequats als cassos simulats.

- La participació activa en les explicacions, simulacions i discussió de casos.

Al finalitzar els tallers es farà un examen teòric pràctic on s’avaluaran habilitats i continguts.

Per poder fer l’examen cal haver assistit a tos els tallers.

Les competències que es treballen en aquest nivell s’aniran desenvolupant i assolint en els diferents

nivells que configuren la matèria Pràcticums del Grau dInfermeria”

Treballs individuals

Presentació pública de treballs Proves

20% 20% 60%*

*demostració dels coneixements i habilitats adquirits a l’Aula en els Tallers teoricopractics i en les simulacions


UAB. Escola Universitària Creu Roja. Manual de Procediments d’Infermeria. Criteris d’avaluació. Servei de publicacions UAB. Barcelona. 2004


97

Educació per a la Salut


Matèria: Bases de la infermeria Llengua en que s’imparteix: Català/Castellà

Coordinadora: Melinda González [email protected]

Professorat: Melinda González


Aquesta assignatura configura la introducció dels models i elements d’Educació per a la Salut més

utilitzats en l’actualitat alhora de dissenyar o dur a terme un programa educatiu.


• Analitzar i valorar les finalitats de l’Educació per a la Salut, les bases teòriques, les diferents

concepcions i pràctiques en relació al marc d’intervenció actual.

• Aprendre a dissenyar, construir i avaluar un programa on l’Educació per a la Salut, sigui una

estratègia bàsica d’intervenció.

• Analitzar i experimentar l’ús de les diferents eines d’Educació per a la Salut.

• Treballar en equip desenvolupant habilitats de treball basades en la participació i

aprenentatge cooperatiu.

Competències:

1. Específiques: 1.1Fomentar estils de vida saludables i d’autocura, donant suport al manteniment de conductes


1.1.1. Indicar estils de vida saludables i conductes preventives i terapèutiques.

1.1.2 Planificar activitats específiques per a fomentar i mantenir la salut i prevenir la

malaltia.

1.1.3.Identificar les habilitats i estratègies efectives de les intervencions orientades a la

promoció i prevenció de la malaltia tenint en compte els recursos, valors i creences

de les persones, famílies o grups.

1.1.4.Identificar necessitats educatives, dissenyar i avaluar intervencions educatives

orientades al foment d’estils de vida saludables i d’autocura.

1.1.5. Descriure els elements a tenir en compte per a fomentar estils de vida saludables,

d’autocura i el manteniments de les conductes preventives i terapèutiques.


98

1.2Establir una comunicació eficaç amb els pacients, familiar, grups socials i companys i

fomentar l’educació per a la salut.


comunicació eficaç i efectiva que afavoreixi l’educació per a la salut.

1.2.2. Utilitzar estratègies i habilitats que permetin la comunicació efectiva amb pacients,

famílies i grups socials.

1.2.3. Descriure les estratègies i habilitats comunicatives necessàries per educar en la salut.

1.2.4. Identificar les estratègies e intervencions educatives per a fomentar estils de vida

saludables.

1.2.5. Demostrar una actitud cooperativa amb els diferents membres del grup.

1.2.6. Fomentar l’educació per a la salut.

1.2.7 Aplicar una comunicació eficaç amb pacients, família grups socials i companys e

identificar intervencions per a fomentar l’educació per a la salut.

2. Transversals: 2.1.Expressar-se de forma fluida, coherent i adequada a les normes establertes, tant de forma

oral com escrita.

2.2.Adquirir i utilitzar els instruments necessaris per a desenvolupar una actitud critica i reflexiva.

2.2.Col·laborar i integrar-se en grups i equips de treball.

3. Generals: 3.1. Respectar la diversitat i pluralitat d’idees, persones i situacions.

Continguts:

Tema 1: El marc de l’Educació per a la salut: Conceptes. Finalitats. Objectius. Enfocaments.

Paper de l’Educació per a la Salut en la pràctica actual.

Tema 2: Bases teòriques de l’Educació per a la salut: Relació entre la teoria i pràctica. Bases

teòriques. Teories de l’aprenentatge.

Tema 3: Programació d’un projecte d’Educació per a la salut: Concepte i propòsit de la

planificació. Fases de planificació. anàlisi de la realitat, programació, implementació i avaluació.

Tema 4: Eines d’Educació per a la salut: Relació objectiu – mètode. Criteris selecció de mètodes,

recursos i estratègies. Eines: Material imprès, material audiovisual, joc de rol, xerrada, consell i taller

de salut, entre d’altres.


Activitats


40% 10% 50%


99

Avaluació:




Presentació pública de treballs

90% 10%


Astral L (coord). Como Iniciar un proceso de intervención y participación comunitaria desde un centro de salud. De la reflexión a las primeras intervenciones. SemFYC. 2004.

Barrio IM, Simón P. ¿Pueden leer los pacientes lo que pretendemos que lean? Un análisis de la legibilidad de materiales escritos de educación para la salud. Aten Primaria 2003; 31(7):409-14.

Colomer C , Álvarez-Dardet C. Promoción de la salud y cambio social. Barcelona: Masson; 2001.

Frías, A. Salud pública y educación para la salud. Barcelona: Masson; 2000.

García M , Alfonso M.T , Cancillo J , Castejón J. V. Planificación educativa en ciencias de la salud. Barcelona: Masson; 1995.

Greene WH, Simons-Morton BG. Educación para la salud. México: McGraw-Hill- Interamericana; 1988.

Organización Mundial de la Salud, Promoción de la salud. Glosario. OMS, 1998

Rochon A. Educación para la salud. Guia práctica para realizar un proyecto. Barcelona: Masson;1991.

Sanchez Moreno A. Enfermería Comunitaria 3. Actuación en enfermería comunitaria. Sistemas y programas de salud. Madrid: Interamericana/McGraw-Hill; 2000.

Serrano González MI. La educación para la salud del siglo XXI: comunicación y salud. 2ª ed. Madrid: Diaz de Santos; 2002.

UIPES. Unión Internacional de Promoción de la Salud y Educación para la Salud. Disponible en: http://www.iuhpe.org/

Alezeia. Asociación de Educación para la salud. Disponible: ¡Error! Referencia de hipervínculo no válida.

Generalitat de Catalunya. Departament de la Presidència. Secretaria General de Joventut. Pla Nacional de joventut de Catalunya. Joves 2010. Disponible: http://www.gencat.cat/guiajove/

Consorci Sanitari de Barcelona. Agència de Salut Pública. Disponible: http://www.aspb.cat/

Institut Català de la Salut. Generalitat de Catalunya. Departament de Salut. Disponible: http://www.sexejoves.gencat.cat


100

Bases Metodològiques de la Infermeria



Coordinadora: Mireia Tarruella [email protected]

Professorat: Mireia Tarruella


Aquesta assignatura configura la introducció a la metodologia del treball infermer que és el que

permet una actuació professional i individualitzada.


Adquirir els coneixements i les habilitats necessaris per a dur a la pràctica la metodologia de treball

que permet individualitzar les cures. Identificar els llenguatges estandarditzats propis i iniciar-se en

l’ús dels mateixos.

Competències:

1. Específiques: CE3. Aplicar els fonaments i principis teòrics i metodològics de la infermeria:

1. Resoldre problemes infermers i problemes de col·laboració, utilitzant la història clínica,

els diagnòstics infermers iels criteris de resultats a aconseguir (segons el paradigma triat)

2. Conèixer i aplicar l’atenció d’infermeria de manera professional a través d’una

metodologia científica a partir dels llenguatges estandarditzats vigents.

3. Identificar i aplicar els fonaments i principis teòrics i metodològics de la infermeria

CE5. Dissenyar sistemes de cures dirigits a les persones, família o grups, avaluant el seu


1. Elaborar plans de cures, en funció de la fase i/o etapa de la malaltia en la que es troba

la persona, utilitzant els principis teòrics i metodològics de la infermeria

2. Transversals: CT1.Analitzar i sintetitzar fenòmens complexos CT5. Adquirir i utilitzar els instruments necessaris per a desenvolupar una actitud crítica i

reflexiva.

Continguts:


101

1. Metodologia de treball infermer: etapes

2. Llenguatges estandarditzats: NANDA, NOC, NIC


Activitats


35% 6% 59%

Avaluació:



Treballs individuals i/o de grup Prova escrita

50% 50%


Alfaro-LeFevre R. Aplicación del proceso de enfermería. Guía paso a paso. 4a ed. Barcelona: Springer; 1999

Alfaro-LeFevre R. Pensamiento crítico y juicio clínico en enfermería. Un enfoque práctico para un pensamiento centrado en los resultados. 4a ed. Elsevier: Barcelona; 2009

Butcher H, McCloskey- Dochterman J. Clasificación de Intervenciones de Enfermería (NIC). 5ª ed. Barcelona: Elsevier; 2009

Carpenito L. Diagnósticos de Enfermería. Aplicaciones a la pràctica clínica. 9ª ed. Madrid: Interamericana McGraw-Hill; 2002

Gordon M. Diagnósticos enfermero. Proceso y aplicación. 3ª ed. Madrid: Mosby /Doyma; 1996

Johnson M, Butcher H, McCloskey- Dochterman J, Maas M, Moorhead S, Swanson E. Interrelaciones NANDA, NOC y NIC. 2ª ed. Diagnósticos enfermeros, resultados e intervenciones. Madrid: Elsevier; 2007

Luis MT. Los diagnósticos enfermeros. Revisión crítica y guía pràctica. 8ª ed. Barcelona: Elsevier; 2008

Moorhead S, Johnson M, Maas M, Swanson E. Clasificación de Resultados de Enfermería (NOC). 4ª ed. Barcelona: Elsevier; 2009

NANDA International. Diagnósticos enfermeros. Definiciones y clasificación 2009-2011. Barcelona: Elsevier; 2010

Wilkinson J, Ahern N. Manual de diagnósticos de enfermería. 9ª ed. Madrid: Pearson Educación S.A.; 2008


102

2n CursGINF. 2n Semestre

Psicologia Aplicada a les Ciències de la Salut



Coordinadora: Eva Fernàndez [email protected]

Professorat: Rosa Capellas, Eva Fernàndez


Aquesta assignatura complementa els coneixements adquirits a l’Assignatura de Psicologia General

i Evolutiva. L’assignatura pretén que l’estudiant adquireixi una visió de conjunt de la persona a qui

proporciona cures que tingui en compte no tan sols el desenvolupament del procés salut-malaltia,

sinó també el context personal i social en que viu i es desenvolupa aquesta persona. Al mateix

temps es vol estimular la reflexió entorn el seu paper com a professional que proporciona cures dins

el marc de la relació d’ajuda.


• Conèixer el marc de la Relació d’Ajuda des de diverses perspectives teoriques.

• Adquirir habilitats i destreses per tal de proporcionar Relació d’Ajuda a la persona malalta i a la

seva família. Això suposa:

• Conèixer i comprendre la situació de la persona que atén i el seu context.

• Analitzar i avaluar el significat que aquest episodi té per a la persona malalta i per a la seva

família.

• Reflexionar entorn el seu paper dins el marc de la relació d’ajuda, les habilitats requerides i les

actituds que manté.

• Identificar els aspectes psicològics que intervenen en determinats processos salut-malaltia

específics.

Competències:

1. Específiques: 1.1 . Demostrar que comprèn el comportament interactiu de la persona en funció del gènere, grup

o comunitat,dins del seu context social i multicultural.

1.1.1 Identificar i explicar quines són les conductes que defineixen el comportament

interactiu de la persona en funció del gènere,grup o comunitat.


103

1.1.2 Fer servir els coneixements teòrics adquirits per tal d’establir una relació de confiança.

1.1.3 Identificar els diferents tipus d’interaccions segons es pertanyi a un grup, gènere,

comunitat, dins del seu context social i cultural.

1.1.4 Descriure el comportament interactiu en funció del gènere.

1.2. Demostrar que comprèn sense prejudicis a les persones considerant els seus aspectes

físics,psicològics i socials com a individus autònoms i independents assegurant el respecte

a les seves opinions,creences i valors,garantint el dret a la intimitat,a través de la


1.1.1 Descriure i explicar quins són els drets que té la persona a ser respectada en les

seves creences i la seva intimitat.

1.1.2 Aplicar el dret a la intimitat a través de la confidencialitat i del secret professional.

1.1.3 Identificar i comprendre les respostes psicosocials front la pèrdua i la mort i conèixer

les mesures oportunes per tal d’ajudar les persones i famílies en aquestes

circumstàncies.

1.1.4 Respectar la pluralitat d’opinions i creences.

1.1.5 Identificar les mesures que garanteixin el respecte d’opinions, creences i valors sense

emetre judicis de valor.

1.1.6 Descriure i valorar les diferències individuals psicològiques.

1.1.7 Indicar les intervencions necessàries per tal de mostrar comprensió i respecte cap a

la persona coma individu autònom i independent.

1.3. Establir una comunicació eficaç amb usuaris,família,grups socials i companys i promoure

l’educació per la salut.


comunicació eficaç i efectiva que afavoreixi l’educació per la salut.

1.3.2. Identificar les característiques d’una comunicació eficaç.

1.3.3. Establir una relació empàtica i respectuosa amb el malalt i la seva família, d’acord

amb lla situació de la persona, problema de salut i etapa de desenvolupament.

1.3.4. Fer servir estratègies i habilitats que permetin una comunicació efectivaamb els

malalts, famílies i grups socials.


1.3.6. Identificar les conductes i comportaments generadors de salut.

1.3.7. Identificar les característiques de la relació assistencial que permeten desenvolupar

un procés d’atenció centrat en la persona.

1.3.8. Analitzar actituds i formes d’actuació professional basades en el reconeixement,

respecte i promoció de les capacitats de decisió de la persona.

1.3.9. Ennumerar les intervencions necessàries per tal d’establir una cominicació eficaç amb

les persones malaltes, famílies, grups socials i companys/es.

1.3.10. Indicar els instruments necessàris per a una comunicació eficaç, respectuosa i

efectiva amb els companys/es.


104

1.4. Plantejar solucions als problemes de salut/malaltia de les persones, famílies i/o de la

comunitat aplicant la relació terapèutica seguint el mètode científic del procés infermer.

1.4.1. Argumentar el pla de cures pels problemes de salut més prevalents.

1.4.2. Fer servir les habilitats de comunicació terapèutica en el procés d’Atenció

d’Infermeria.

1.4.3. Identificar les bases teòriques les fases de la Relació terapèutica.

1.4.4. Fer servir la relació terapèutica, basada en la confiança, la comunicació i les relacions

interpersonals.

1.4.5. Analitzar les formes d’actuació adequades a la fase de la relació terapèutica i la

situació de la persona, grup o comunitat.

1.4.6. Descriure i analitzar els conceptes de la relació terapèutica, la comunicació i les

relacions interpersonals en la solució dels problemes de salut de la persona o família.

2. Transversals: 2.1. Adquirir i utilitzar les eines necessàries per a desenvolupar una actitud crítica i reflexiva.

2.2. Reconèixer i afrontar els canvis amb facilitat.

3. Generals: 3.3. Respectar la diversitat i pluralitat d’idees,persones i situacions.

Continguts:

UNITAT I: Marc teòric de la Relació d’Ajuda

UNITAT II: Aplicació del model de Relació d’ajuda a l’àmbit disciplinar d’infermeria.

UNITAT III: Aspectes psicològics vinculats al procés salut-malaltia-atenció.

UNITAT IV: Procés de dol i acompanyament a la pèrdua.

UNITAT V: Cuidar les persones que tenen cura d’altres.


Activitats


24 % 8,5 % 67,5%

Avaluació:





30% 20% 50%


105


Alvarez, Ramiro J. Manual Práctico de P.N.L.programación Neurolingüística Bilbao: Desclée de Brouwer; (1996) 2000.

André Cristophe. Prácticas de autoestima. Barcelona: Kairós; 2007

Bayés, Ramón . Afrontando la vida, esperando la muerte. Madrid : Alianza Editorial; 2006.

Bermejo JC. Apuntes de Relación de Ayuda. Cuadernos de Humanización de la Salud. Santander: Sal Terrae; 1998

Carbadillo Rodríguez, Joaquín A. (coord) La comunicación y comprensión del enfermo oncológico Madrid: AstraZéneca, 1997.

Cibanal L; Arce MC; Carballal MC Técnicas de Comunicación y Relación de Ayuda en Ciencias de la Salud. Madrid: Elsevier; 2003.

Hennezel Marie, La mort íntima. Barcelona: Columna;1995.

Goleman D. Inteligencia emocional. Barcelona: Kairós.1995 (1997).

Hick Esteven F. I Bien Thomas. Mindfulness y Psicoterapia. Barcelona: Kairós; 2010.

Flórez Lozano, José Antonio (Coord) Personalidad, estrés y cáncer: Una aproximación ética e integral en la asistencia. Madrid: Zénecafarma, 1999.

Flórez Lozano J.A. Aspectos psicoafectivos del enfermo terminal: atención ética integral. Barcelona: AstraZéneca, 2001

Salzberger I.W. La relación asistencial. Aportes del Psicoanálisis Kleiniano. Buenos Aires: Amorrutu; 1980.

Servan-Shreider. La curación emocional. Barcelona: Kairós; 2004.

Tazón M.P,García Campayo J. Aseguinolaza L. Relación y comunicación, Enfermeria 21, Ediciones DAE, Grupo Paradigma: Madrid; 2000.

Torralba,F; Antropología del cuidar. Barcelona: Institut Borja de Bioética-Fundación MAPFRE Medicina; 1998.

Es recomana també la consulta de les pàgines web següents:

Fundació Biblioteca Josep Laporte. Web pacientes [accés verificat a 7 de juny de 2010] http://www.webpacientes.org/2005/


106

Infermeria de l’Envelliment


Matèria: Infermeria Clínica Llengua en que s’imparteix: Català

Coordinadora: Rosa Campo [email protected]

Professorat: Rosa Campo, Cecilia Gonzalez


Aquesta assignatura configura la introducció als canvis, modificacions fisiològiques, repercussions

psicològiques i socials que s’associen al procés d’envellir.

L’organització d’aquesta assignatura pretén que l’estudiant identifiqui i relacioni els seus

coneixements previs, els d’altres matèries i coneixements relacionades i vinculades a l’envelliment.


Adquirir els coneixents i les habilitats necessaris per a proporcionar l’atenció d’infermeria adient i

coherent als valors i necessitats de les persones grans, tant en l’àmbit hospitalari com en el

comunitari, fomentant i promocionant la salut, facilitant el benestar i la qualitat de vida.

Competències:


d’acord al desenvolupament dels coneixements científics del moment i amb els nivells de

qualitat i seguretat establerts en les normes legals i deontològiques aplicables.

1.1.1. Identificar les modificacions estructurals, funcionals, psicològiques i formes de vida

associades al procés d’envellir.

1.1.2. Identificar els problemes de salut més freqüents en les persones grans.

1.1.3. Identificar, descriure i analitzar les cures d’infermeria que donen resposta als

problemes i necessitats de salut de les persones grans.

1.1.4. Identificar estratègies orientades a la readaptació de la vida diària amb recursos de

proximitat i recolzament.

1.2. Planificar i proporcionar les cures d’infermeria dirigides a les persones, família o grups,

orientats als resultats de salut i avaluant el seu impacte, a través de guies de pràctica clínica

i assistencial, que descriguin el procés de diagnòstic, tractament i cures del problema de


107

salut.

1.1.1. Valorar i tractar de forma integral les necessitats de salut en la persona gran.

1.3. Dissenyar sistemes de cures dirigits a les persones , família o grups, avaluant l’impacta i

establin les modificacions necessàries.

1.3.1. Planificar de forma individualitzada les cures d’infermeria per a les persones grans.

1.4. Fonamentar les intervencions d’infermeria en l’evidència científica i amb els mitjans

disponibles.

1.4.1. Identificar guies de pràctica clínica especifiques per a les persones grans.

1.5. Demostrar comprensió a les persones, sense perjudicis, considerant els aspectes físics,

psicològics i socials, com individus autònoms i independents, assegurant el respecte de les

seves opinions, creences i valors, garantint el dret a la intimitat a través de la confidencialitat

i el secret professional.

1.5.1. Interpretar els aspectes culturals i els valors que determinen conductes de salut.

1.5.2. Analitzar els processos d’etiquetatge, estigmatització i segregació que poden generar

problemes psicosocials afegits als col·lectius de persones grans.

1.5.3. Indicar les intervencions necessàries per tal de mostrar comprensió i respecte cap a

la persona gran com a individuo autònom i independent.

1.6. Fomentar estils de vida saludables i d’autocura, donant suport al manteniment de conductes


1.6.1. Seleccionar els aspectes bàsics relacionats amb l’estil de vida saludable, auto-cura i

activitats preventives i terapèutiques en relació a les necessitats de salut, dirigint les

accions tant a la persona com a familiars i/o cuidadors responsables.

1.6.2. Identificar els factors de risc determinants en el procés de salut-malaltia de les

persones grans tant a nivell físic, com emocional i social.

2. Transversals: 2.1. Identificar, analitzar i prendre l’opció resolutiva més adequada per a donar resposta als



3.2. Respectar la diversitat i pluralitat de les idees.


108

Continguts:

UNITAT I: El procés d’envellir i l’entorn.

1. Els estereotips associats a la vellesa.

2. Evolució històrica i social del concepte de vellesa.

3. Els inicis de la geriatria i la gerontologia. Situació actual.

4. Aspectes demogràfics i socials de l’envelliment .

UNITAT II: Els canvis físics, psíquics i socials.

1. Aportacions teòriques sobre l’envelliment biològic i funcional.

2. Perfils i característiques de les persones grans. Les diferencies i desigualtats

3. Els criteris de persona gran sana, fràgil, malalta o malalt geriàtric

4. Escales de valoració geriàtrica.

UNITAT III: Intervenció d’infermeria.

1. Identificació de problemes de salut en les persones grans segons el model V. Henderson.

2. Valoració diagnostica de la persona gran. NANDA.

3. Planificació de cures. NOC. NIC.

4. Ajudes tècniques, productes de suport i adaptacions a l’entorn.

UNITAT IV: Recursos Socio-Sanitaris per a la persona gran.

1. Sistemes d’atenció a les persones grans. Serveis i recursos.

2. Llei de promoció de l’autonomia personal.


Les sessions presencials a l’aula requereixen la participació activa de l’estudiant en debats,

activitats , anàlisi de casos pràctics i treballs de grup.

Les activitats d’aula i fora d’aula estan organitzades per afavorir l’autoaprenentatge tutoritzat, amb

guies de treball, tutories individuals, o en grups reduïts d’estudiants, per tal de realitzar un

seguiment dels aprenentatges.

Activitats


30% 20% 50%


109

Avaluació:

Els resultats d’aprenentatge s’avaluende forma continuada i formativa.

L’avaluació s’organitza amb diferents activitats que tenen assignat un valor específic en la

qualificació final de l’assignatura:

Treballs individuals Presentació pública de treballs Prova escrita*

40% Historia de vida 50% Carpeta d’activitats 10% 50%

*Només l’han de realitzar els estudiants que no presentin la carpeta d’activitats


Cervera Mª C., Sáiz J. Actualización en Geriatría y Gerontología. Jaén : Formación Alcalá: 2004. Garcia M.V. Enfermería del anciano. Enfermería 21. Madrid: DAE ,SL: 2001 Hogstel M. Enfermería Geriátrica. Cuidado de personas ancianas. Madrid: Paraninfo; 1998. Jimenez F. Gerontología. Barcelona: Masson-Salvat; 1993. Köther I.,Gnamm E. Manual de Geriatría. Madrid: Editex ; 2003. Moragas R. Gerontología social, envejecimiento i calidad de vida. Barcelona: Herder; 1995. Köther I., Gnamm E. Manual de Geriatría. El cuidado de las personas mayores.madrid:Editex; 2003. Pinazo S., Sánchez M. Gerontologia. Actualización, innovación y propuestas. Madrid: Pearson;2006 Rodriguez R.,Lazcano G. Práctica de la geriatría. México: McGraw-Hill Interamericana; 2007

Societat Catalano-Balear de geriatría i gerontología. Avaluació geriàtrica integral. Barcelona: Glossa; 1996. Timiras P. Bases fisiológicas del envejecimiento y geriatría. Barcelona: Masson; 1997.


110

Ecologia i Salut


Matèria: infermeria Comunitària Llengua en que s’imparteix: Català

Coordinadora: Montse Masip [email protected]

Professorat: Montse Masip


Aquesta assignatura configura la introducció als aspectes essencials de l’Ecologia Humana i la seva

relació amb la salut de les comunitats. L’estudi de les interrelacions entre els essers humans i el seu

entorn és bàsic per poder entendre com aquests s’han adaptat en el seu medi i també i com l’han

transformat per tal d’adaptar-lo a les seves necessitats, així com les repercussions que això ha

tingut per la salut tant del planeta com dels essers que hi habiten.

Es important que l’estudiant prengui consciència ecològica dins d’un marc ampli evolutiu que inclou

l’estudi de l’impacta humà sobre l’entorn, la nutrició, els desastres naturals, la demografia i la salut.


• Adquirir coneixements sobre els principis de l’ecologia humana i dels canvis que està

experimentant l’entorn físic i cultural, així com prendre consciència sobre com les societats

humanes conceben, utilitzen i afecten l’ambient, incloent-hi les seves respostes als canvis tant a

nivell biològic, social i cultural.

• Conèixer i reflexionar sobre els diferents elements que afavoreixen la degradació del medi-

ambient i com afecten a la salut i la supervivència dels essers vius.

Competències:

1. Específiques: CE4. Demostrar que compren el comportament interactiu de la persona en funció del gènere,

grup o comunitat, dins del seu context social i multicultural

CE4.16. Analitzar els determinants de la salut/malaltia considerant els diferents contextos

socials i culturals

CE4.18. Analitzar la influència de factors interns i externs en el nivell de salut d’individus i

de grups.

CE4.19. Identificar els factors relacionats amb la salut i els problemes de l’entorn, per

atendre a les persones en situació de salut i malaltia com a integrants de la comunitat.


111

CE10. Protegir la salut i el benestar de les persones, famílies o grups atesos, garantint la seva

seguretat.

CE10.6. Identificar el benestar de les persones i garantir la seva seguretat

CE10.9. Determinar la influència dels agents físics, químics i biològics en la salut de

les persones i grups.

CE10. Reconèixer les formes d’eliminació de riscos de les diferents substàncies i

productes sanitaris.

2. Transversals: CT5. Adquirir i utilitzar els instruments necessaris per desenvolupar una actitud crítica i reflexiva.

CT9. Respectar l’entorn mediambiental i fomentar el desenvolupament sostenible.

3. Generals: CG3. Respectar la diversitat i pluralitat d’idees, persones i situacions.

Continguts:

UNITAT I: Determinats de la salut. Introducció a l’Ecologia

1.1. El medi ambient com a determinant de la salut

1.2. L’Ecologia com a ciència transdisciplinar. Origen de la disciplina.

UNITAT II: Ecologia Humana i Salut

2.1. L’ambient humà i la seva complexitat. Ambient físic, biològic, social i cultural.

2.2. Adaptació humana. L’esser humà com a transformador del medi.

2.3. Ecologia, demografia i salut. El medi ambient i la salut pública.

2.4. Els problemes ecològics dels essers humans contemporanis.

UNITAT III: Ecologia cultural

3.1. Relació entre ambient i cultura.

3.2. Interacció i/o reciprocitat d’acció entre societat i natura. Resposta social davant les problemàtiques ambientals


Activitats


31% 14% 55%


112

Avaluació:




Presentaciópública de treballs i presència a l’aula Prova escrita

50% 20% 30%


Burgos G. Ecología y Salud. 1ª ed. MacGraw-Hill/Interamericaca de México. 1ªed. Buenos Aires, 2008 Informe Tierra. National Geographic, 2007 Lovelock J. La venganza de la Tierra. 1ªed. Planeta. Barcelona, 2007 Margalef R. Ecologia. 1ª ed. Omega. Barcelona 1974 Margalef R. Teoría de los Sistemas Ecológicos. 2ª ed. Universidad de Barcelona. Barcelona, 1993 Reeves H, de Rosnay J, Coppens Y, Simonnet D. La història més bella del mon. 1ªed. Ediciones 62. Barcelona, 1997 Paisatge i Salut. Generalitat de Catalunya. Departament de Salut, 2008 San Martin H. Ecología Humana y Salud. 2ª ed. La Prensa Mexicana S.A. México D.F, 1983


113

Atenció Primària i Salut Comunitària


Matèria: Infermeria Comunitària Llengua en que s’imparteix: Català

Coordinadora: Per determinar

Professorat: Per determinar


Aquesta assignatura aporta el coneixement de la Política Sanitària i els models sanitaris, que es

desenvolupen en el context europeu i que permeten identificar el sistema sanitari català en la seva

formulació. Des d’aquesta perspectiva s’identifica el desplegament de l’Atenció Primària com el

primer nivell assistencial en el que es desenvolupa la cura de la salut per proporcionar una atenció

integral d’infermeria tant a la persona com a la família i la pròpia comunitat. El coneixement de les

necessitats en clau de salut, requereix l’aportació de l’epidemiologia per identificar els problemes de

salut i els determinants alterats. La intervenció a la comunitat amb objectius de promoció i prevenció

es manifesten en diferents experiències que s’identificaran en el contingut docent per apropar a

l’alumne a la realitat catalana.


Conèixer les raons de la política social i de la salut en el marc dels països europeus i els

diferents models sanitaris.

Identificar el paper del professional d’infermeria, les seves funcions i activitats a l’Atenció

Primària de Salut (APS). Descriure i aplicar els conceptes fonamentals de l’APS Aplicar el Procés d’Atenció d’Infermeria a l’individu i a la família Valorar la importància de l’Epidemiologia com a ciència i com a mètode per entendre els

processos i factors de deteriorament de la salut i per portar a terme activitats de promoció de la

salut i prevenció de la malaltia. Utilitzar i interpretar els indicadors epidemiològics més importants

Competències:

1. Específiques: CE4. Demostrar que compren el comportament interactiu de la persona en funció del gènere,

grup o comunitat, dins del seu context social i multicultural.


114

CE5. Dissenyar sistemes de cura adreçats a les persones, família o grups, avaluant el seu


CE6. Fonamentar les intervencions infermeres en l’evidència científica i en els mitjans

disponibles.

CE9. Fomentar estils de vida saludables, l’autocura, i el suport pel manteniment de conductes


CE10. Protegir la salut i el benestar de les persones, família o grups atesos, per garantir la seva

seguretat.

CE16. Demostrar que coneix els sistemes d’informació sanitària.

2. Transversals: CT1 Analitzar i sintetitzar fenòmens complexos.

CT3 Identificar, analitzar i prendre l’opció resolutiva més adient per donar resposta als

problemes del àmbit professional, de forma eficient i eficaç.

CT5 Adquirir i utilitzar els instruments necessaris per a desenvolupar una actitud crítica i

reflexiva.

CT9 Respectar l’entorn mediambiental i fomentar el desenvolupament sostenible.

3. Generals: CG1 un pensament i un raonament crític i saber comunicar-los de manera efectiva, tant en las

llengües pròpies como en una tercera llengua.

CG2 Desenvolupar estratègies d’ aprenentatge autònom.

CG3 Respectar la diversitat i pluralitat de idees, persones i situacions.

Continguts:

UNITAT 1: La política sanitaria como determinant social de la salut. 1.1. Antecedents, desenvolupament i crisi de la política social i l'Estat de Benestar.

1.1.1. La Política sanitària en el marc europeu: els models sanitaris i els sistemes de salut..

1.1.2. La planificació sanitària: ‘salut per a tots en el segle XXI’.

1.2. El Sistema sanitari i l’atenció primària.

1.2.1. El Sistema sanitari espanyol. Antecedents.

1.2.2. El marc legislatiu: La Constitució i la Llei General de Sanitat. Els Nivells assistencials.

1.3. El sistema sanitari català. Antecedents.

1.3.1. La Transferència de competències i el Marc legislatiu (LOSC/90).

1.3.2. L’organització del ‘model català’: De l’ICS al SCS. La planificació sanitària.

UNITAT 2: La Reforma de l’atenció primària, les bases per un model 2.1. El professional d’Infermeria de l’APS

2.2. L’equip interdisciplinar. Àmbits d’actuació.

2.3. Les fonts de dades i els registres d’intervenció.

2.3.1. La HCAP i els registres d’informació

2.3.4. La aplicació del procés d’atenció d’infermeria (PAI) a la consulta d’atenció primaria


115

UNITAT 3: La intervenció comunitaria a l’Atenció Primària 3.1. El diagnòstic de salut i els determinants socials. Els models de treball d’AP adreçats a la

comunitat.

3.2. La família com a unitat d’atenció.

3.3. La participació social en l’àmbit de l’AP.

UNITAT 4: L’Epidemiologia i els canvis de paradigma

4.1. Antecedents de l’epidemiologia i evolució del mètode epidemiològic. La vigilància

epidemiològica.

4.2. L’epidemiologia entre la clinica i els determinants socials.

4.3. Mètodes qualitatius i quantitatius per l’obtenció d’informació dels determinants de la salut de la

comunitat.


Activitats


31% 29% 40%

Avaluació:





40% 13% 47%


Ahlbom A, Norell S. Fundamentos de Epidemiologia. Madrid: Siglo XX; 1992.

Alfonso MT, Alvarez-Dardet C. Enfermeria Comunitaria I. Barcelona: Masson-Salvat; 1992 (Serie manuales de Enfermería).

Breilh J. Epidemilogia crítica. Buenos Aires: Lugar Editorial; 2003.

Icart T., Torrens ML, Bermejo B., Canela J. Enfermería Comunitaria. Barcelona: Masson; 2003.

Martín Zurro A., Cano JF. Compendio de Atención Primaria. Conceptos, organización y práctica clínica. Madrid: Elsevier España; 2005.

Rose G. La estrategia de la Medicina Preventiva. Barcelona: Masson-Salvat; 1994.

Montagut F, Flotats G, Lucas E. Rehabilitación Domiciliaria: Principios, indicaciones y programas terapeúticos. Barcelona: Masson; 2005.

Bengoa JM. Tras la Ruta del hambre. Alicante: Universidad de Alicante. 2005.


116

Iraburu M. Con voz propia: Decisiones que podemos tomar ante la enfermedad. Madrid: Alianza. 2005

Pel.lícula: “Las invasiones bárbaras” (2003) de Denys Arcand.

Pel.lícula :“El jardinero fiel”. “The constant gardener” (2005) de Fernando Meirelles.

Pel.lícula “Caro Diario” de Nani Moretti

Pel.lícula “Las alas de la vida” Toni Canet 2006

AAVV. La Atención Primaria de salud en España. Análisis de la situación actual y propuestas de futuro. (1ª) Federación de Sanitat de CCOO; 2002.

Pané O. y José Maria F. Consorcios, fundaciones y empresas públicas en atención primaria. Cuadernos de Gestión 2000; (6): 25-31.

Pérez-Giménez R. Políticas sanitarias y desigualdades en España. En: Adelantado, J. (coord.) Cambios en el Estado del Bienestar. Barcelona: Icaria, Universidad Autónoma de Barcelona; 2000. p. 251-284.

Pérez-Giménez R. Las desigualdades en salud una realidad social. Salud 2000. 2006, Año XXI,m nº 105 p. 20-25.

Siles González J. Historia de la Infermeria Comunitària en España. Index de Enfermería. Primavera-Verano 1999; Año, VIII, n. 24-25


117

Pràcticum II


Matèria: Pràcticum Llengua en que s’imparteix: Català

Coordinadora: Rosa [email protected]

Professorat: Per determinar


Aquesta assignatura configura la iniciació del procés seqüencial i progressiu d’integració i d’aplicació

dels coneixements i habilitats teorico-pràctiques, del primer nivell del programa de la matèria

Pràcticum.

Aquest segon nivell d’integració i aplicació es desenvolupa en centres d’atenció primàriade salut,

centres socio-sanitaris, i centres hospitalaris.


Adquirir els coneixents i les habilitats necessaris per aplicar les cures d’infermeria a la pràctica

assistencial.

Competències:


d’acord al desenvolupament dels coneixements científics del moment i amb els nivells de

qualitat i seguretat establerts en les normes legals i deontològiques.

1.2. Planificar i proporcionar les cures d’infermeria dirigides a les persones, família o grups,

orientats als resultats de salut i avaluant el seu impacte, a través de guies de pràctica

clínica i assistencial, que descriguin el procés de diagnòstic, tractament i cures del

problema de salut.

1.3. Dissenyar sistemes de cures dirigits a les persones , família o grups, avaluant l’impacta i

establin les modificacions necessàries.

1.4. Basar les intervencions infermeres en la evidencia científica i en els mitjans disponibles

1.5. Demostrar comprensió a les persones, sense perjudicis, considerant els aspectes físics,

psicològics i socials, com individus autònoms i independents, assegurant el respecte de

les seves opinions, creences i valors, garantint el dret a la intimitat a través de la



118

1.6. Promoure i respectar el dret a la participació, informació, autonomia i consentiment

informat en la presa de decisions de les persones que atén, d’acord a la forma en la que

viuen el seu procés de salut-malatia.

1.7. Fomentar estils de vida saludables, l’autocura i recolzant el manteniment de conductes


1.8. Protegir la salut i el benestar de les persones , família o grups atesos, garantint la seva

seguretat.

1.9. Establir una comunicació eficaç amb els malalt, família, grups socials i companys

fomentant l’educació per a la salut.

1.10. Treballar amb l’equip de professionals intra o interdisciplinar i altres organitzacions

assistencials, com una unitat bàsica.

1.11. Realitzar les cures d’infermeria basant-se en l’atenció integral de salut, la cooperació

multiprofessional, la integració dels processos i la continuïtat assistencial.

1.12. Plantejar solucions als problemes de salut/malaltia de les persones , famílies i/o de la

comunitat aplicant la relació terapèutica, seguint el mètode científic del procés infermer.

1.13. Utilitzar la metodologia científica en les intervencions.

2. Transversals: 2.1. Identificar, analitzar i prendre l’opció resolutiva més adequada que doni resposta als

problemes de l’àmbit professional , de forma eficient i eficaç.

2.2. Expressar-se de forma fluida, coherent i adequada a les normes establertes, tant de forma

oral com escrita.

2.3. Col·laborar i integrar-se en grups i equips de treball.

2.4. Identificar, analitzar i resoldre problemes ètics en situacions complexes.

2.5. Reconèixer i afrontar els canvis amb facilitat.

3. Generals: 3.1. Desenvolupar pensament i raonament crític i saber comunicar-ho de manera efectiva.

3.2. Respectar la diversitat i pluralitat de idees, persones i situacions.

Continguts:

Les estades pràctiqueses realitzen en:

Centres d’Atenció Primaria Centres Hospitalaris

Grup A1: Del 4 d’abril al 6 de maig de 2011 Grup B2: Del 9 de maig al 3 de juny de 2011

Centres Hospitalaris Centres d’Atenció Primaria

Grup B1: Del 4 d’abril al 6 de maig de 2011 Grup A2: Del 9 de maig al 3 de juny de 2011


119


Activitats

Presencials al centre de pràctiques Dirigides fora d’aula Autònomes

55% 14% 31%

Avaluació:

L’assoliment de competències és un procés seqüencial i progressiu, per a poder realitzar aquest

segon nivell es requereix que l’estudiant hagi assolit les competències del primer nivell de la

matèria.

Els resultats d’aprenentatge seran avaluats de forma continuada i formativa.

L’avaluació s’organitza amb diferents activitats que tenen assignat un valor específic en la

qualificació final de l’assignatura:



Avaluciació centre de pràctiques

30% 10% 60%


UAB. Escola Universitària Creu Roja. Materials. Procediments d’infermeria. Criteris d’avaluació. 3a. Edició. Serveis de publicacions UAB. Barcelona. 2004

Dossier de pràctiques.

GRAU DE TERÀPIA OCUPACIONAL Guia de l’Estudiant – Curs 2010-2011 12

120

12. GRAU DE TERÀPIA OCUPACIONAL (GTO)

12.1. Presentació

Tipus d’ensenyament: presencial.

El títol de Grau de Teràpia Ocupacional forma professionals preparats per a valorar descriure,

identificar, prevenir i tractar problemes en l’ocupació que afecten la salut i la autonomia de les

persones, famílies o grups. La funció del terapeuta ocupacional és avaluar l’ocupació significativa i el

desempenyorament ocupacional, amb finalitats de prevenció i/o terapèutics, ja sigui per promoció de

la salut, prevenció de lesions o discapacitats, ja sigui, per desenvolupar, millorar, mantenir o restaurar

el nivell d’independència funcional i autonomia. En els sistemes sanitari i social el terapeuta

comparteix amb altres professionals les funciones de planificació, organització, direcció i avaluació

per garantir una intervenció adequada pel desenvolupament de les potencialitats de les persones en

les ocupacions de la vida quotidiana.

12.2. Perfil d’Ingrés

Per a cursar els estudis de Teràpia Ocupacional és important tenir capacitat per les relacions

interpersonals, capacitat d’interactuar i de comunicar-se i interès per ajudar a les persones tenint en

compte i respectant els valors i cultures diferents.

El fet de treballar amb col·lectius vulnerables fa important gaudir d’estabilitat emocional i de capacitat

per a resoldre problemes i prendre decisions. La facilitat per a treballar en equip, la capacitat

d’anàlisis, la responsabilitat, l’adaptació a l’entorn ila creativitat són qualitats importants per al futur

desenvolupament professional.

12.3. Objectius Generals de la Titulació

Els objectius generals del grau de Teràpia Ocupacional han de respondre a aquestes

característiques professionals, per la qual cosa, els estudiants, al finalitzar els seus estudis de Grau

seran capaços de:


121

1. Demostrar que posseeixen un coneixement ampli de las ciències de la salut, i coneixements de les

ciències humanes, socials i tecnològiques que li permetin donar resposta a les necessitats i

expectatives de les persones, famílies i grups.

2. Seleccionar, sintetitzar i aplicar els coneixements i les habilitats adquirides en las matèries

específiques de teràpia ocupacional per satisfer necessitats ocupacionals i de salut/benestar

d’individus/poblacions.

3. Reunir i interpretar dades significatives de l’ocupació de les persones o comunitats per emetre

judicis que incloguin reflexions sobre temes rellevants d’índole social, científica o ètica.

4. Transmetre informació, idees, problemes i solucions referents a l’ocupació i al desempenyorament

ocupacional tant a un públic especialitzat como no especialitzat.

5. Adquirir habilitats d’aprenentatge i millora necessàries per emprendre estudis posteriors sobre la

Ciència de l’ocupació amb un grau elevat d’autonomia.

12.4. Competències del Grau de Teràpia Ocupacional

12.4.1.Competències Generals dels Graduats per la UAB

• Desenvolupar un pensament i un raonament crític i saber comunicar-los de manera efectiva, tant en les llengües pròpies com en una tercera llengua.

• Desenvolupar estratègies d’aprenentatge autònom.

• Respectar la diversitat i pluralitat d’idees, persones i situacions.

• Generar propostes innovadores i competitives en la investigació i en l’activitat professional

12.4.2.Competències de la Titulació

Competències específiques

Autonomia professional i responsabilitat

• Reconèixer els elements essencials de la professió de terapeuta ocupacional, incloent els principis ètics, les responsabilitats legals, l’exercici professional centrat en individus i poblacions, respectant la seva autonomia i el secret professional.

• Demostrar que coneix les organitzacions nacionals i internacionals de salut, així com els entorns i condicionants dels diferents sistema de salut.

• Obtenir i utilitzar dades epidemiològiques i valorar tendències i riscos per fonamentar la presa de decisions sobre salut.

• Reconèixer les pròpies limitacions i la necessitat de mantenir i actualitzar la seva competència professional, prestant especial importància a l’aprenentatge de manera autònoma de nous coneixements i tècniques i a la motivació per la qualitat.

• Conèixer, valorar acríticament i saber utilitzar les fonts d’informació per tal d’obtenir, organitzar, interpretar i comunicar la informació científica, sanitària, sociosanitaria i social, preservant la confidencialitat de les dades.


122

Coneixements de Teràpia Ocupacional

• Demostrar que compren els fonaments conceptuals de la naturalesa ocupacional de l’esser humà i el desempenyorament de les seves ocupacions al llarg del cicle vital.

• Demostrar que compren i reconeix la interrelació entre els conceptes de benestar, salut, ocupació significativa, dignitat i participació.

• Demostrar que compren i reconeix la importància dels factors contextuals com a determinants de disfunció ocupacional.

• Reconèixer els determinants de salut en la població, els recursos i equips multiprofesionals i les accions de prevenció, manteniment i promoció de la salut, tant a nivell individual com comunitari.

• Intervenir en l’avaluació i l’adaptació de l’entorn per promoure la participació en ocupacions significatives en les diferents facetes de la vida diària, l’autonomia personal i la qualitat de vida.

Procés de Teràpia Ocupacional i raonament professional

• Obtenir i elaborar, amb la informació rellevant, l’historia del desempenyorament ocupacional al llarg de tot el procés.

• Realitzar l’avaluació del funcionament ocupacional adequat a les necessitats d’individus i poblacions.

• Determinar les disfuncions i necessitats ocupacionals, definir la planificació i establir la intervenció de Teràpia Ocupacional, utilitzant el potencial terapèutic de l’ocupació significativa, a través de l’ús de l’activitat, amb el consentiment i la participació dels individus i poblacions.

• Realitzar l’avaluació ocupacional, determinar la planificació i establir la intervenció de Teràpia Ocupacional, utilitzant el potencial terapèutic de l’ocupació significativa, a través de l’ús de l’activitat, amb el consentiment i la participació dels individus i poblacions.

• Conèixer, seleccionar i aplicar les teories apropiades, els marcs de referència teòrics, els models i mètodes de pràctica de Teràpia Ocupacional per tal d’escollir o restablir l’ocupació significativa, segons les necessitats de salut d’individus i poblacions.

• Col·laborar amb grups i comunitats per promoure la salut i el benestar dels seus membres mitjançant la participació en l’ocupació significativa.

• Demostrar que compren els fonaments d’acció, indicacions i eficàcia de les intervencions de Teràpia Ocupacional, basant-se en la evidència científica disponible

Relacions professionals, clíniques i comunitàries

• Reconèixer la influència de les diferències individuals, religiosa, culturals, així com dels costums sobre l’ocupació i la participació.

• Adquirir i desenvolupar habilitats, destreses i experiència pràctica en el context sociosanitario i comunitari.

• Demostrar que coneix els conceptes bàsics de gestió i millora de la qualitat dels serveis de Teràpia Ocupacional.

• Desenvolupar la pràctica professional amb respecte als altres professionals, adquirint habilitats de treball en equip.


123

Habilitats de comunicació

• Escoltar de manera activa, obtenir i sintetitzar informació pertinent dels problemes i les demandes ocupacionals dels individus i poblacions i comprendre el contingut d’aquesta informació.

• Establir una comunicació interpersonal assertiva amb tots els interlocutors que siguin rellevants durant el procés de Teràpia Ocupacional.

• Elaborar i redactar històries i altres registres de Teràpia Ocupacional, de forma comprensible, tant a públic especialitzat com no especialitzat.

• Transmetre informació oral escrita referent a la Teràpia Ocupacional, tant a públic especialitzat com no especialitzat.

• Desenvolupar habilitats d’aprenentatge de manera autònoma, estratègica i flexible en funció de les necessitats de la professió de terapeuta ocupacional.

Competències Transversals

• Analitzar i sintetitzar fenòmens complexos.

• Buscar, avaluar, organitzar i mantenir sistemes d’informació.

• Identificar, analitzar i prendre l’opció resolutiva més adequada per donar resposta als problemes de l’àmbit professional, de forma eficient i eficaç.

• Expressar-se de forma fluida, coherent i adequada a las normes establertes, tant de forma oral como per escrit.

• Adquirir i utilitzar els instruments necessaris per desenvolupar una actitud crítica i reflexiva.

• Col·laborar i integrar-se en grups i equips de treball.

• Identificar, analitzar i resoldre problemes ètics en situacions complexes.

• Reconèixer i afrontar els canvis amb facilitat.

• Respectar l’entorn medi ambiental i fomentar el desenvolupament sostenible.

12.5. Estructura del Pla d’Estudis

Organització dels estudis: 240 ECTS/ 60 ECTS per curs.

Distribució de la formació:

• 60 ECTS de formació bàsica

• 54 ECTS de Teràpia Ocupacional, autonomia personal i independència

• 18 ECTS d’Afeccions mèdiques, quirúrgiques i psiquiàtriques

• 48 ECTS de pràctiques i treball fi de grau

• 30 ECTS de assignatures optatives

Els 30 ECTS d’assignatures optatives estan estructurats durant el quart curs i l’estudiant té l’opció

d’escollir assignatures que conformin un itinerari específic per tal d’obtenir una menció.

Aquests itineraris específics són:

• Atenció a l’autonomia personal i la dependència

• Actuació de Teràpia Ocupacional en situacions específiques


124

La formació està estructurada en matèries que es desglossen en diferents assignatures que són les

que configuren tot el Pla d’Estudis.


1

1

Bases conceptuals de la Teràpia Ocupacional 6 Ciències socials i salut 6

Estructura i funció del cos humà 9

Psicologia general i de la salut 6

2

Antropologia de la salut 6 Bioestadística 6

Psicologia evolutiva 6

Processos d’ensenyament/aprenentatge 6 Anual Cinesiologia 9


2

1

Anàlisi del desempenyorament ocupacional 6 Disfuncions medicoquirúrgiques i ocupacionals 6

Disfuncions neurològiques i ocupacionals 6

Ètica i marc legal 6

Procés de Teràpia Ocupacional 6

2

Disfuncions psiquiàtriques i ocupacionals 6 Teràpia Ocupacional a l’adult 8

Teràpia Ocupacional a las persones grans 3

PràcticumI 13

3

1

Bases de metodologia científica en ciències de la salut 6 Modificacions contextuals i adaptacions 6

Teràpia Ocupacional a la comunitat 6

Teràpia Ocupacional en el nen i l’adolescent 6

Teràpia Ocupacional en salut mental 6

2

Educació per a la salut 4 Gestió i administració sanitàries 3

Pràcticum II 23


4 Anual Treball Fi de Grau 12

Optatives2

Les corresponents als diferents itineraris/mencions:

2Assignatures optatives: Anglès en ciències de la salut, Autonomia personal i TIC, Salut internacional i

cooperació


125

Les corresponents als diferents itineraris/mencions son:

Itinerari 1: Atenció a l’autonomia personal i la dependència:

• Legislació i avaluació de l’autonomia personal i la dependència

• Comunicació adaptada


• Recursos per a la intervenció en l’autonomia personal i la dependència

• Pràctiques externes en Atenció a l’autonomia personal i la dependència

Itinerari 2: Actuació de Teràpia Ocupacional en situacions específiques:

• Intervenció avançada infanto juvenil

• Intervenció avançada en situacions específiques

• Recursos per a la intervenció en situacions específiques


• Pràctiques externes en Intervenció avançada


126

12.6. Organització Acdèmica

1r Curs GTO

1r Semestre

SETEMBRE 2010

del 15 al 17 JORNADES PROPEDÈUTIQUES



OCTUBRE 2010






NOVEMBRE 2010






DESEMBRE 2010






GENER 2011





del 31 Setmana Intersemestral

FEBRER 2011

al 4 Setmana Intersemestral

Dies festius

11 octubre: Pont 12 octubre: El Pilar




2n Semestre

FEBRER 2011





MARÇ 2011






ABRIL 2011






MAIG 2011






JUNY 2011







24 juny: Sant Joan


127

2n Curs GTO

1r Semestre

SETEMBRE 2010

del 15 al 17 Activitat Acadèmica.



OCTUBRE 2010






NOVEMBRE 2010






DESEMBRE 2010






GENER 2011





del 31 Setmana

Intersemestral

FEBRER 2011

al 4 Setmana

Intersemestral

Dies festius 11 octubre: Pont 12 octubre: El Pilar




2n Semestre

FEBRER 2011





MARÇ 2011






ABRIL 2011






MAIG 2011





del 30 Pràctiques

JUNY 2011

al 3 Pràctiques






24 juny: Sant Joan


128

12. 7.Planificació

Jornades Propedeutiques 1r Curs GTO


9h–10h Organització del Centre

Betsabé Méndez

Parlar i Escriure

en l’Ambit Universitari

Silvia Sanz


Mireia Tarruella

10h– 11h Grup A1 Biblioteca

10h‐10,45h Grup B

Aula informàtica

10h ‐ 11,30h

Recursos i Serveis

Pilar Arrufat, Anna Foraster i Biblioteca

11h – 12h

Grup A2 Biblioteca

10,45h‐ 11,30h

Organització Pla d’estudis

Betsabé Méndez

Grup B1 Biblioteca

11,30h‐ 12,15h Grup A

Aula informàtica

11,30h‐ 13h


12,15h‐ 13h 13h – 14h


129

1r CursGTO.1r Semestre


8‐ 9,30

ESTRUCTURA I FUNCIÓ DEL COS HUMA

27 setembre ‐ 25 octubre

N. SAGUÉS

CINESIOLOGIA

19 octubre ‐ 11 gener

C. RODRIGUEZ/S. PUIG

PSICOLOGIA GENERAL I DE LA SALUT


A. ORTIN

PSICOLOGIA GENERAL I DE LA SALUT


A. ORTIN

CINESIOLOGIA

18 novembre ‐ 13 gener

L. GONZÁLEZ

BASES CONCEPTUALS DE LA TERÀPIA OCUPACIONAL

5, 12, 19,26

novembre

VISITES

10 – 11, 30 BASES CONCEPTUALS

DE LA TERÀPIA OCUPACIONAL


B. MÉNDEZ

CIENCIAS SOCIALS I DE LA SALUT

21 Setembre ‐ 11 gener

R. PEREZ/M. MASIP

PSICOLOGIA GENERAL IDE LA SALUT


A. ORTIN

CIENCIES SOCIALS I DE LA SALUT


R. PEREZ/M. MASIP


5, 12, 19,26

novembre

VISITES

11,30 ‐13



N. SAGUÉS



N. SAGUÉS



B. MÉNDEZ

CINESIOLOGIA


C. ALVAREZ/ C. RODRIGUEZ



B. MÉNDEZ


5, 12, 19,26

novembre

VISITES

13 – 14,30

CINESIOLOGIA


C. ALVAREZ/ C. RODRIGUEZ

CIENCIES SOCIALS I DE LA SALUT

4 novembre ‐ 13 gener

R. PEREZ/M. MASIP


5, 12, 19,26

novembre

VISITES



Setmana Intersemestral: del 31 de gener al 4 de febrer


130

1r CursGTO.2n Semestre


8‐ 9,30 BIOESTADÍSTICA

7 febrer ‐ 30 maig

J VILA / N CODERN

CINESIOLOGIA


L GONZÁLEZ/ S PUIG/C RODRIGUEZ

CINESIOLOGIA

9 febrer ‐ 1 juny

L GONZÁLEZ/S PUIG/C RODRIGUEZ

CINESIOLOGIA

10 febrer ‐ 2 juny

L GONZÁLEZ / S PUIG/ C

RODRIGUEZ

BIOESTADÍSTICA


J VILA/N CODERN

10 – 11, 30 BIOESTADÍSTICA

J Vila / N Codern

11 abril ‐ 30 maig

ANTROPOLOGIA DE LA SALUT


S SANZ

PSICOLOGIA EVOLUTIVA

9 febrer ‐ 1 juny

R DOMINGO

ANTROPOLOGIA DE LA SALUT


S SANZ

PROCESSOS D’ENSENYAMENT/ APRENENTATGE


M ATIENZA

11,30 ‐13 PSICOLOGIAEVOLUTIVA


P PÉREZ


9 febrer ‐ 16 febrer

R DOMINGO

PSICOLOGIA

EVOLUTIVA

28 abril ‐ 2 juny

P PÉREZ


27 abril ‐ 1 juny

M ATIENZA


28 abril ‐ 2 juny

M ATIENZA

13 – 14,30


28 abril ‐ 2 juny

P PÉREZ

PROCESSOS

D’ENSENYAMENT/ APRENENTATGE

28 abril ‐ 2 juny

M ATIENZA




131

2n CursGTO. 1r Semestre


8‐ 9,30

DISFUNCIONS NEUROLÒGIQUES I OCUPACIONALS


DISFUNCIONS NEUROLÒGIQUESI OCUPACIONALS


DISFUNCIONS NEUROLÒGIQUES I OCUPACIONALS


DISFUNCIONS MÈDICOQUIRURGIQUESI

OCUPACIONALS

17 setembre ‐ 3 desembre

10 – 11, 30

PROCÉS DE TERÀPIA OCUPACIONAL

20 setembre ‐10 gener

ANALISIS DEL DESEMPENYORAMENT

OCUPACIONAL


ETICA I MARC LEGAL




DISFUNCIONS MÈDICOQUIRURGIQUES I

OCUPACIONALS


11,30 ‐13 PROCÉS DE

TERÀPIAOCUPACIONAL



OCUPACIONAL





OCUPACIONAL


DISFUNCIONS MÈDICOQUIRURGIQUES I

OCUPACIONALS


13 – 14,30

ETICA I MARC LEGAL



OCUPACIONAL




ETICA I MARC LEGAL


DISFUNCIONS MÈDICOQUIRURGIQUESI

OCUPACIONALS


Vacances de Nadal:del 20 de desembre de 2010 al 7 de gener de 2011

Setmana Intersemestral:del 31 de gener al 4 de febrer


132

2n CursGTO. 2n Semestre


8‐ 9,30

TERÀPIA OCUPACIONAL A LES PERSONES GRANS

10 febrer ‐ 14 abril

10 – 11, 30 TERÀPIA

OCUPACIONAL A L’ADULT


TERÀPIA OCUPACIONAL A

L’ADULT



L’ADULT

16 marc ‐ 13 abril

DISFUNCIONS PSIQUIATRIQUES I OCUPACIONALS



L’ADULT


11,30 ‐13 DISFUNCIONS

PSIQUIATRIQUES I OCUPACIONALS


DISFUNCIONS PSIQUIATRIQUESI OCUPACIONALS



L’ADULT

16 marc ‐ 13 abril


L’ADULT


TERÀPIA OCUPACIONAL A LES PERSONES GRANS


13 – 14,30

DISFUNCIONS PSIQUIATRIQUESI OCUPACIONALS


TERÀPIA OCUPACIONALA

L’ADULT


Vacances de Setmana Santa:del 18 al 25 d’abril

Pràcticum I: del 26 d’abril al 3 de juny

Setmana Treball Autònom (TA):del 6 al 10 de juny


133

12.8. Guies Docents

1r CursGTO. Anual

Cinesiologia



Coordinadora: Cristina Rodrí[email protected]

Professorat: Mª del Carmen Álvarez, Javiera Gazitúa, Loreto González, Sílvia Puig, Cristina Rodríguez


Aquesta assignatura es centra en els conceptes i principis biomecànics relacionats amb el moviment

humà i en la seva aplicació en l’anàlisi del moviment necessari per dur a terme les activitats

quotidianes.

Aquests són elements bàsics per posteriorment comprendre en quina mesura les diferents disfuncions

interfereixen en les ocupacions de la persona.

Objectius:

Aquesta assignatura pretén que l’estudiant comprengui els conceptes i principis biomecànics del

moviment humà i que sigui capaç d’identificar els components de l’activitat i d’analitzar-la des d’una

perspectiva biomecànica.

Competències:

1. Específiques: 1.1. Realitzar l’avaluació del funcionament ocupacional adequada per a les necessitats

d’individus i poblacions.

1.1.1. Identificar els conceptes bàsics i principis biomecànics relacionats amb el moviment

del cos humà.

1.1.2. Aplicar els conceptes de fisiologia muscular al moviment humà.

2. Transversals: 2.1. Analitzar i sintetitzar fenòmens complexos.

2.1.1. Sintetitzar el coneixement de les ciències biològiques i aplicar-lo a l’anàlisi del

moviment en les activitats quotidianes.


134

2.2. Expressar-se de forma fluïda, coherent i adequada a les normes establertes, tant de forma


2.2.1. Utilitzar adequadament la terminologia concernint a la fisiologia del moviment, tant

de forma oral com per escrit.


Continguts:

Unitat I:Conceptes i principis biomecànics del moviment humà

Unitat II: Consciència corporal i del moviment

Unitat III: Ergonomia.

Unitat IV: Anàlisi biomecànica de l’activitat


Activitats


40% 31% 29%

Avaluació:



Lliuraments de treballs individuals i/o grup

Realització d’exercicis i resolució de problemes i presentació d’aquests Prova escrita

40% 20% 40%

Per poder fer la nota final ponderada s’ha d’obtenir una puntuació mínima de 4,5 punts tant en el treball

escrit grupal com en l’examen individual.


Calais-Germain B. Anatomia para el movimiento. Tomo I. Introducción al anàlisis de las técnicas corporales. 2ª ed. Barcelona: La liebre de marzo; 2005 [2004].

Kapandji I A. Fisiología articular. 6ª ed. Madrid: Ed. Médica Pnamericana; 2007 [2006].

Schünke M, Schulte E, Schumacher U. Prometheus. Texto y atlas de anatomía (tomo 1 y 3). Madrid: Médica Panamericana; 2008.

Tydesley B, Grieve J. Muscles, nerves and movement in Human Occupation. 3rd ed. Oxford: Blackwell Science; 2002.

Garcia C, Moraga R, Page A, Tortosa L, Verde V. Guía de recomendaciones para el diseño de mobiliario ergonómico. 1ª ed. Valencia: Instituto de Biomecánica de Valencia; 1992.


135

Jouvencel MR. Ergonomía básica aplicada a la medicina del trabajo. 1ª ed. Madrid: Diaz de Santos; 1994.

Page del Pozo A, Küster Boluda A, Tortosa Latonda L, Porcar Seder R, Sánchez Asins Jl, Nuévalos Aparisi JE, Martínez Martín E.M. Guia de recomendaciones para el diseño y selección de mobiliario docente universitario. 1ª ed. Valencia: Instituto de Biomecánica de Valencia; 1995.

Knapp M. La comunicación no verbal. El cuerpo y el entorno. 5ª ed. Barcelona Paidós Comunicación; 1988.

Le Boulch J. Hacia una ciencia del movimiento humano. Barcelona: Paidos, técnicas y lenguaje corporales; 1992.

Gelb M. El cuerpo recobrado. Barcelona: Urano; 1987.


136

1r CursGTO. 1r Semestre

Bases Conceptuals de la Teràpia Ocupacional


Matèria: Fonaments Teràpia Ocupacional Llengua en que s’imparteix: Català/Castellà

Coordinadora: Betsabé Méndez [email protected]

Professorat: Betsabé Méndez


Aquesta assignatura configura la introducció a l’essència i principis de la professió. Traça el marc socio-

històric para estudiar les característiques i principis que conformen actualment la Teràpia Ocupacional.

Explica el significat, les dimensions de l’ocupació, la seva relació amb la salut i amb l’entorn de les

persones. Així com els diversos àmbits d’actuació i els models conceptuals que orienten l’aplicació del

procés d’intervenció d’acord amb les necessitats de les persones.

Aquesta assignatura forma part de la matèria: Fonaments de la Teràpia Ocupacional i els seus

coneixements es continuen desenvolupant en les altres assignatures que la constitueixen: Anàlisis del

acompliment i el Procés de Teràpia Ocupacional.


• Descriure l’origen i desenvolupament socio-històric de la professió.

• Comprendre els fonaments filosòfiques i teòrics de l’ocupació, els canvis de paradigmes que s’han

donat a llarg del desenvolupament de la professió.

• Explicar l’acompliment ocupacional de les persones i la seva relació amb la salut.

• Explicar la configuració dels models conceptuals i la seva aplicació dins el procés de Teràpia

ocupacional.

• Identificar els diversos àmbits on pot actuar el professional de Teràpia Ocupacional

Competències:

1. Específiques: 1.1 Reconèixer els elements essencials de la professió de terapeuta ocupacional, incloent els

principis ètics, les responsabilitats legals, l’exercici professional centrat en individus i

poblacions, respectant la seva autonomia personal i el secret professional.


137

1.1.1. Reconèixer els elements essencials de la professió de terapeuta ocupacional, l’exercici

professional centrat en individus i poblacions, respectant la seva autonomia personal i el

secret professional.

1.1.2. Descriure els antecedents històrics, fonaments teòrics principis metodològics:aspectes

filosòfics, marcs de referència i models.

1.1.3. Identificar models propis de la Teràpia Ocupacional que guien la intervenció/ pràctica

assistencial

1.2. Comprendre els fonaments conceptuals de la natura ocupacional del ser humà i el

acompliment de les seves ocupacions al llarg del cicle vital.

1.2.1. Explicar els conceptes teòrics que sostenen la Teràpia Ocupacional, expressament,la

natura ocupacional dels essers humans i el seu funcionament mitjanant les ocupacions

1.2.2. Identificar els àmbits d’actuació de Teràpia Ocupacional.

1.3. Comprendre i reconèixer la interrelació entre els conceptes de benestar, salut, ocupació

significativa, dignitat i participació.

1.3.1. Establir la relació entre ocupació significativa, dignitat, participació i salut

2. Transversals:

2.1. Analitzar i comprendre fenòmens complexos

2.1.1. Comprendre la relació entre ocupació, acompliment ocupacional i salut.

2.2. Expressar-se de forma fluida, coherent i adequada a las normes establertes, tant de forma


Continguts:

UNITAT I: La Teràpia Ocupacional com a professió. 1. Definició de Teràpia ocupacional.

2. Perspectiva socio-històrica de la Teràpia Ocupacional.

3. Els paradigmes de la Teràpia Ocupacional

4. Teràpia Ocupacional a Espanya i a Europa.

UNITAT II: Àrea de coneixement de Teràpia Ocupacional 1. La ocupació humana des de la perspectiva de la Teràpia Ocupacional.

2. La ocupació humana i la relació amb la salut i benestar

3. Les classificacions de la OMS i la seva relació amb Teràpia ocupacional

UNITAT III: Models de Teràpia Ocupacional i marcs de referència 1. Definició i components dels models

2. Model del acompliment ocupacional

3. Model de la ocupació humana

UNITAT IV: Procés d’actuació de Teràpia Ocupacional 1. Etapes del procés

2. Eines d’avaluació

3. Procés d’actuació i els models i marcs de referència


138

UNITAT V: Àmbits d’actuació de Teràpia ocupacional 1. Rols del professional

2. Treball en equip dins dels àmbits assistencials.


Activitats


35% 15% 50%

Avaluació:



Lliuraments de treballs individuals i/o grup

Participació de seminaris i presentació de treballs

Prova escrita

50% 15% 35%


Canadian Association of Occupational Therapist. Enabling Occupation: An Occupational Perspective. Otawa, Ontario: CAOT ACE; 1997.

CIF: Clasificación Internacional del Funcionamiento de la Discapacidad y de la Salud. IMSERSO; 2001

Christiansen CH, Baum CM. Occupational Therapy: performance, participation, and well-being. 3ª ed.Thorofare: Slack; 2004.

Crepeau EB, Cohn ES, Schell B. Willard & Spackman Occupational Therapy.10a ed. Buenos Aires: Panamericana; 2005.

Egan M,Green CM, Amigo GG. Discovering Occupation : a workbook. Otawa, Ontario: CAOT ACE; 2003.

Hagedorn R. Occupational Therapy: Perspectives and Processes. Edinburgh: Churchill Livingstone; 1995.

Hopkins HL, Smith HD. Willard, Spackman. Terapia Ocupacional.(Willard & Spackman’s). 8ª ed. Madrid Panamericana; 1998.

Kielhofner G. Terapia Ocupacional, modelo de ocupación humana: teoría y aplicación. 3ª ed. Buenos Aires: Panamericana; 2004.

Kielhofner G. Fundamentos conceptuales de la Terapia Ocupacional. 3ª ed. Buenos Aires: Médica Panamericana; 2006.

Polonio BL, Durante PM, Noya BA, Conceptos Fundamentales de Terapia Ocupacional. Barcelona: Ed. Médica Panamericana; 2001.

Pierce D. Occupation by Design:Building Therapeutic Power. Philadelphia: Davis Company;2003


139

Punwar AJ, Peloquin SM. Occupational Therapy: principles and practice. 3ª ed. Baltimore: Williams & Wilkins; 2000.

Reed KL, Sanderson SN. Concepts of Ocupational Therapy. 4ª ed. Baltimore: William & Wilkims; 1999.

Romero AD, Moruno M.P. Terapia Ocupacional. Teoría y Técnicas. 1ª ed. Barcelona: Masson; 2003.

Townsend, EA& Polatajko, HJ. Enabling Occupation II:Advancing an Occupational Therapy Vision for Health, Well-being & Justicie through Occupation. Ottawa, On: CAOT ACE; 2007

Turner A, Foster M, Johnson SE. Terapia Ocupacional y Disfunción Física: principios, técnicas y práctica. 5ª ed. Madrid: Elseiver Cience; 2003.

Trujillo AR. Terapia Ocupacional Conocimiento y práctica en Colombia. 1ª ed. Universidad Nacional de Colombia: Colección Sede; 2002.

Willard & Sapckman’s. Crepeau, EB; Cohn,E; Boyt Schell,BA. 11ª ed. Occupational Therapy. Wolters Kluwer. Lippincott Williams & Wilkins. Philadelphia, 2009.

World Federation of Occupational Therapy; http://www.ucm.es/info/dosis/link.htm#cuadro

Terapia ocupacional.com http://www.terapia-ocupacional.com/

AOTA Occupational Therapy Practice Framework: Domain and process. AJOT. 2002; 56 (6): 609-39. Traducción y adaptación al español: Matilla R, coordinadora. Marco de Trabajo para la práctica de Terapia Ocupacional. [monografía en Internet] Diciembre de 2005. Revisada en octubre de 2008. Terapia-Ocupacional.com. [acceso 19 de enero de 2009]. Disponible en: http://www.terapia-ocupacional.com


140

Ciències Socials i Salut


Matèria: Sociologia Llengua en que s’imparteix: Català

Coordinadora: Roser Perez [email protected]

Professorat: Roser Perez, Montse Masip


Aquesta assignatura configura la introducció el context social i cultural es l’espai on es produeix la

construcció social i cultural de la salut i malaltia. Des d’aquest plantejament cal realitzar l’anàlisi de

l’estructura social, els valors culturals i els eixos de desigualtat en salut.


• Conèixer l’evolució de la intervenció des de la salut comunitària i els canvis de perspectiva que

s’han produït en el segle XX.

• Identificar els elements que configuren l’estructura social i les desigualtats que s’hi reprodueixen.

• Relacionar els eixos de desigualtat social, per classe, gènere, edat, origen i territori amb les

desigualtats en salut.

• Identificar els principis que regeixen el disseny de la política sanitària

• Analitzar la distribució de les desigualtats en salut considerant els eixos de desigualtat social i

relacionar-ho amb els elements estructurals del context, les condicions de vida i la participació del

ciutadà.

Competències:

1. Específiques: CE2 Conèixer les organitzacions nacionals e internacionals de salut, així com els entorns i

condicionants dels diferents sistemes de salut.

CE2.1 Conèixer i analitzar la relació entre les polítiques socials i de salut i les professions al

servei de les persones i/o població en el context actual

CE3 .Obtenir i utilitzar dades epidemiològiques i valorar tendències i riscos per fonamentar la pressa

de decisions sobre salut.

CE3.5 Identificar els fonaments de la epidemiologia

CE7 Comprendre i reconèixer la interrelació entre els conceptes de benestar, salut, ocupació

significativa, dignitat i participació


141

CE7.2 Analitzar els conceptes de salut i benestar i la relació amb l’ocupació significativa i la

participació.

CE9 .Reconèixer els determinants de salut en la població, els recursos i equips multiprofessionals i

les accions de prevenció, manteniment i promoció de la salut, tant a nivell individual com

comunitari.

CE9.1 Identificar els problemes de salut més prevalents de la comunitat des de la perspectiva

qualitativa i quantitativa.

CE9.2 Identificar i analitzar els principis de l’ecologia humana i la influencia del medi social.

CE9.3 Identificar i analitzar els factors estructurals que determinen les desigualtats en salut de

la comunitat per a fomentar objectius de promoció i prevenció.

CE9.4 Analitzar los indicadores demogràfics en el context social y los determinants de la

salut.

CE18 Reconèixer la influencia de las diferències individuals, religioses, culturals, així com de les

costums sobre l’ocupació i la participació.

CE18.1 Identificar les bases de la Sociologia que capaciten en l’aplicació de tractaments de

Teràpia Ocupacional/Ergoteràpia en diferents institucions i grups socials para poder prevenir i

tractar situacions d’inadaptació i reacció social.

CE18.2 Analitzar la relació entre les estructures socials i els eixos de desigualtat social

(classe, gènere, edat, origen i territori).

2. Transversals: CT.1 Analitzar fenòmens complexos

CT1.1 Elaborar mapes conceptuals

CT1.2 Resumir, sintetitzar i relacionar elements

CT.2 Buscar, avaluar, organitzar i mantenir sistemes d’informació

Continguts:

UNITAT I. Introducció: Les Ciències socials i salut 1.7. Ciències socials i salut: El concepte de Salut i els determinants de la salut.

1.8. La Teràpia Ocupacional, una professió al servei de les persones entre les Ciències Socials i les

Ciències de la Salut.

1.9. Els factors socials i culturals. Perspectives d'anàlisi.

1.10. La interacció social i la construcció social de la realitat.

UNITAT II. Població i Salut 2.1. La demografia com a disciplina social: Els conceptes demogràfics bàsics i les fonts de dades.

2.2. L'estructura de la població per edat i sexe.

2.3. Els fenòmens demogràfics: mortalitat, natalitat i migracions.

2.4. Anàlisi de les estructures de població: evolució i distribució de la població a Catalunya.


142

UNITAT III. Estratificació i estructura social 3.1. Individu i societat.

3.2. Conceptes d’estratificació i estructura social.

3.3. Estructura institucional i reproducció social: Les esferes de l’acció social. La participació i el

canvi social.

3.4. Els eixos de desigualtat social: Classe, Gènere, Origen, Edat i Territori.

3.5. Aproximació a l'estructura social de Catalunya en el context de l'Estat.

UNITAT IV. Salut i desigualtat 4.1. Perspectives socials en l'estudi de la salut.

4.2. La medicina com a forma de control social: El perfil epidemiològic i la medicalització de la

societat.

4.3. Els estudis de la salut i els eixos de desigualtat social: Les enquestes i els indicadors de salut.

La subjectivitat i els processos de risc.

4.4. Conèixer les condicions de salut de la comunitat, des de la perspectiva social.

Unitat V. Salut comunitària 5.1. Salut Comunitària, antecedents i situació actual. Les Conferències Internacionals i el paper de

la OMS. La promoció de la salut i la prevenció de la malaltia.

5.2. La epidemiologia i les seves vessants. Els conceptes epidemiològics.

5.3. Conèixer les condicions de salut de la comunitat, des de la perspectiva social.

UNITAT VI. Polítiques Socials: L’Estat de Benestar, Polítiques Socials i les professions de servei a la persona

6.1. L'Estat del Benestar: la Política Social i Sanitària.

6.2. Desenvolupament i crisi de l'Estat del Benestar a Espanya i Catalunya.


Activitats


35% 13% 52%

Avaluació:



Lliurament de treballs i exercicis Prova escrita

60% 40%


143


*Adelantado, J. (coord.) (2000) Cambios en el Estado del Bienestar. Políticas sociales y desigualdades en España. Barcelona: Icaria-Universidad Autónoma de Barcelona.

Alvarez-Dardet, C. (2003) “Las autoridades Sanitarias no advierten que el género y la clase social perjudican seriamente la salud” en Koadernoak-Cuadernos de Salud Pública, Octubre; (21): 8-10.

*Artazcoz, L. (2007) “Trabajo y salud desde una perspectiva combinada de género y clase social” en Inguruak. Revista Vasca de Sociología y Ciencia Política (44): 215-228

*Carta d’Otawa para la Promoción de la Salud. Antrophos 118/119

*Declaració de Yakarta. IV Conferencia Internacional sobre Promoció de la Salut, Yakarta, Indonesia.

*Garrido L. y González J.J. en Tres Décadas de Cambio social en España. González J.J. y Miguel Requena (coordinadors) Alianza Editorial Madrid 2006

*Jurado T. en Tres Décadas de Cambio social en España. González J.J. y Miguel Requena (coordinadors) Alianza Editorial Madrid 2006

Lalonde, M. (1974) A new perspective on the health of Canadians. Dept. of Nat. Health and Welfare. Ottawa.

*Martin Santos F.J., Gonzalo Jiménez E., Mazarrassa Alvear L., Martinez del Campo P. La Enfermería Comunitaria ante el tercer milenio.Index Enfermería Primavera-Verano 1999, Año VIII, n. 24-25

Navarro, V. y Benach, J. (1996) “Desigualdades sociales de salud en España. Informe de la comisión científica de estudios de las desigualdades sociales de salud en España” en Revista Española de Salud Pública, sep/dic 5-6 (70): 505-636.

Navarro, V. (coord.) (2004) El Estado de Bienestar en España. Madrid: Tecnos (Grupo Anaya S.A.).

Navarro, V. (coord.) (2007) La situación social en España/II. Madrid: Biblioteca Nueva, S.L.

*Pérez-Giménez, R. (2000) “Políticas sanitarias y desigualdades en España” en Adelantado, J. (coord.) Cambios en el Estado del Bienestar. Barcelona: Icaria, Universidad Autónoma de Barcelona, 251-284.

*Pérez-Giménez R. (2006) “Las Desigualdades en salud, una realidad social” en Salud 2000 Madrid. Vol 1:20-26

Pérez-Giménez, R. (2006). Desigualdades en salud por clase social y Política sanitaria. Las Encuestas de Salud de Cataluña (1004-2002). Tesis doctoral-UAB. http://sapsuab.wordpress.com

Rodríguez, J. y de Miguel, J.M. (1990) Salud y Poder. Madrid: Centro de Investigaciones Sociológicas. Siglo XXI de España Editores.

Rodríguez, et al. (2007) “Desigualdades en salud en el Estado Español: un cambio de siglo” en Navarro V. (coord.) La situación social en España/II. Madrid: Biblioteca Nueva, S.L.

Ruiz, I.; Blanco, P. y Vives-Cases, C. (2004) “Violencia contra la mujer en la pareja: determinantes y respuestas sociosanitarias” en Gaceta Sanitaria, (supl 2): 4-12.

*Rambla X. (coord) Les Fractures de l’Estructura Social. ‘Una Introducció a l’anàlisi sociològica de les desigualtats’. p.13-52 Barcelona Servei Publicacions-UAB 2008

*Salleras Sanmartí Ll. La salud y sus determinantes. Antrophos, 1991,118/119

Salleras Sanmartí, Ll. Cap. II Salud pública, Salud comunitària, en Educación Sanitaria. Principios, metodos y aplicaciones. Diaz de Santos, 1990

Sánchez, C. (1997) “La clase social concepto y medición” en Dimensión Humana, 1(4):31-36.

*Sánchez, C. (2007) “Desigualdades y salud. Análisis de los datos de la encuesta Panel de Desigualdades Sociales (PaD)” en Inguruak. Revista Vasca de sociología y ciencia política, (44): 127-142.

Siles González, J. Historia de la Infermeria Comunitària en España.Index de Enfermería. Primavera-Verano 1999, Año, VIII, n. 24-25

Valls-Llobet, C. (2001) “Desigualdades de género en Salud Pública” en Quadern CAPS, (30): 34-40.

*Valls-Llobet, C. (2009) Mujeres salud y Poder. Universitat de Valencia.

Whitehead, M. (1990) “Conceptos y principios de igualdad y salud” en Programa de políticas de salud y Planificación, OMS. Copenhague: Ministerio de Sanidad y Consumo.

Wilkinson, R. (2000) Las desigualdades perjudican. Jerarquías, salud y evolución humana. Barcelona: Editorial crítica.


144

Estructura i Funció del Cos Humà


Matèria: Anatomia Humana Llengua en que s’imparteix: Català

Coordinadora: Betsabé Méndez [email protected]

Professorat: Neus Sagués


Aquesta assignatura constitueix els fonaments sobre els quals poder construir la trajectòria curricular

dels estudis de “Teràpia Ocupacional”, ja que ofereix els coneixements bàsics per entendre l’estructura

i el funcionament del cos humà. Aquests coneixements parteixen de l’estudi de les molècules per

arribar als aparells i sistemes, passant per l’estructura i funcionament de la cèl·lula i la constitució dels

teixits. Tot plegat dona una visió de conjunt del què és l’organisme i de quin és el seu funcionament

fisiològic. Cosa que permetrà a l’alumne poder comprendre les assignatures medicoquirúrgiques, la

cinesiologia i les matèries terapeuticopràctiques.


• Que l’alumne adquireixi els coneixements bàsics de l’estructura i el funcionament del cos humà,

fent especial atenció a aquells aparells o sistemes directament vinculats a la professió de Teràpia

Ocupacional com són: els sistema esquelètic i articular, el sistema nerviós (central, perifèric,

autònom), el sistema respiratori, el sistema cardiocirculatori, el sistema digestiu i els òrgans dels

sentits.

• Que l’alumne tingui la capacitat d’integrar els coneixements bàsics sobre el cos humà necessaris

per poder vertebrar la resta de matèries relacionades.

• Que l’alumne tingui la qualitat científica necessària per poder formar part dels equips

multidisciplinaris pertinents.

• Contribuir, amb la resta d’assignatures, a que l’alumne adquireixi les actituds i els valors adequats

per a un correcte exercici de la seva futura professió.

Competències:

1. Específiques CE12. Realitzar l’avaluació del funcionament ocupacional adequada a les

necessitats d’individus i poblacions.


145

CE12.1 Conèixer i comprendre l’estructura i funció del cos humà per poder avaluar, sintetitzar i aplicar

tractaments de Teràpia Ocupacional/ Ergoteràpia.

CE12.2 Conèixer i comprendre la fisiologia en tots els moments del cicle vital; des de la infància fins a

la vellesa.

CE12.3 Sintetitzar i aplicar el coneixement de ciències biològiques, mèdiques i humanes.

Transversals: 1.1. Cercar, avaluar, organitzar i mantenir sistemes d’informació.

1.2. Expressar-se de forma fluida, coherent i adequada a les normes establertes, tant en

llenguatge oral com escrit.


Continguts:

Unitat I. Composició i organització bàsica de l’ésser humà. 1.1. Composició química dels éssers vius.

1.2. Principals biomolècules: glúcids, lípids, proteïnes, àcids nuclèics, aigua, minerals...

1.3. Equilibri àcid/base.

1.4. Aspectes dinàmics de la matèria viva: el metabolisme. Mecanismes per a l’obtenció d’energia

i l’eliminació dels residus.

1.5. Relació entre la respiració pulmonar, la nutrició i la respiració cel·lular

1.6. La cèl·lula eucariota.

1.7. Els diferents teixits: epitelial, conjuntiu, muscular i nerviós. Teixits que deriven del teixit

conjuntiu.

Unitat II. El sistema osteoarticular 2.1. El sistema esquelètic

2.2. Les articulacions

Unitat III. Òrgans i sistemes que integren el cos humà. 3.1. El sistema respiratori

3.2. Els sistema cardiovascular

3.3. El sistema limfàtic

3.4. La sang i el sistema immunitari

3.5. El sistema urinari

3.6. El sistema digestiu

3.7. Els aparells genitals

3.8. El sistema endocrí

3.9. El sistema nerviós

3.10. Els òrgans dels sentits


146


Activitats


36% 64%

Avaluació:

Els resultats de l’aprenentatge seran avaluats de forma continuada.L’avaluació es farà a partir de:



5% 5% 90%


Schünke M, Schulte E, Schumacher U. Prometeus, Texto y Atlas de Anatomia. Vol. 1, vol 3. Madrid: Médica Panamericana; 2008.

Jacob S. Atlas de Anatomía Humana. Madrid: Elsevier Science cop; 2003.

Netter FH. Atlas de Anatomía Humana. 2a ed. East Hanover (N.J.): Novartis cop; 1999.

Netter FH. Ciba de ilustraciones médicas. Vol. 1-8. Barcelona: Salvat; 1991.

Sobotta. Atlas de Anatomía Humana. Vol. 1-2. 22ena ed. Madrid: Panamericana; 2006.

Frederich H, Martíni FH. Atlas de Anatomía Humana. Madrid: Pearson Educación; 2004.

Guyton AC, Hall JE. Tratado de Fisiología Médica. 11ena ed. Madrid: Elsevier; 2007.

Martín P, Soto JM. Anatomo-Fisiología. Barcelona: Masson; 2000 (Master de enfermería).

Moore KL. Anatomía con orientación clínica. 5ena ed. Madrid: Médica Panamericana; 2007.

Thibodeau GA, Paton KT. Estructura y función del cuerpo humano. 10ena ed. Madrid: Elsevier Mosby; 2007.

Tortora GJ, Derrickson B. Principios de Anatomía y Fisiología. 11ena ed. Madrid: Panamericana; 2006.

Thibodeau GA, Paton KT. Anatomía y Fisiología. 6ena ed. Madrid: Elsevier Mosby; 2007.

López A. Estructura y Función del cuerpo humano. Aprender razonando. Madrid: Bellisco; 2006.

Lehninger A, Nelson DL, Cox MM. Principios de bioquímica. 3a ed. Barcelona: Omega; 2000.

Mathews CK, Van Holde KE, Ahern KG. Bioquímica. 3a ed. Madrid: Pearson Educación: Addison Wesley, cop; 2002.

Voet D, Voet JG. Bioquímica. 3a ed. Madrid: Panamericana; 2006.

Cooper GM. La Célula. Madrid: Marbán cop; 2002.


147

Psicologia General i de la Salut


Matèria: Psicologia Llengua en que s’imparteix: Castellà

Coordinadora: Carmen Moratinos [email protected]

Professorat: A determinar


Aquesta assignatura configura la introducció al coneixement sobre les característiques dels processos

psicològics bàsics, la seva aplicació en la comprensió de la conducta humana i la identificació del paper

dels factors psicològics en els processos de salut-malaltia així com el d’aquells que estan implicats en

la relació assistencial, permeten integrar la perspectiva psicològica a l’hora de fer la valoració de la

persona i dels seus problemes ocupacionals i de salut i desenvolupar una pràctica centrada en la

persona atesa establint una relació i comunicació assertiva i amb valor terapèutic.


Conèixer les principals característiques que conformen els processos psicològics bàsics.

Identificar les seves repercussions en la conducta humana.

Identificar les interaccions entre factors psicològics i conductes relacionades amb la salut.

Identificar i analitzar les actituds i habilitats necessàries per al desenvolupament de la relació

assistencial.

Conèixer i utilitzar tècniques de comunicació i entrevista centrades en la persona.

Competències:

1. Específiques:

1.1. Reconèixer les pròpies limitacions i la necessitat de mantenir i actualitzar la competència

professional donant especial importància a l’aprenentatge autònom de nous coneixements i

tècniques i a la motivació per a la quialitat.

1.1.1. Identificar punts forts i febles respecte al propi procés d’aprenentatge generant

propostes de millora en relació a aquest.

1.2. Demostrar que compren i reconeix la interrelació entre els conceptes de

benestar,salut,ocupació significativa,dignitat i participació.

1.2.1. Descriure i relacionar factors psicològics amb la salut així com la seva interacció amb el

benestar,valors i implicació de la persona.


148

1.3. Escoltar de forma activa,obtenir i sintetitzar informació pertinent entorn els problemes i les

demandes ocupacionals dels individus i poblacions i comprendre el contingut d’aquesta

informació.

1.3.1. Utilitzar tècniques de comunicació i entrevista centrades en la persona i en la seva

participació activa així com la de les persones significatives.

1.4. Establir una comunicació interpersonal assertiva amb tots els interlocutors que siguin

rellevants durant el procés de Teràpia Ocupacional.

1.4.1. Identificar i utilitzar una comunicació que permeti l’expressió dels drets i les

responsabilitats propies, així com el respecte envers els altres.

2. Transversals:

2.1. Analitzar i sintetitzar fenòmens complexes.

2.1.1 Analitzar les característiques i els mecanismes pels que els processos psicològics

interactuen amb la conducta i influeixen en la salut.

2.2. Identificar,analitzar i prendre l’opció més adequada per donar resposta als problemes de

l’àmbit professional de forma eficient i eficaç.

2.2.1 Identificar i analitzar les actituds i habilitats necessàries en el desenvolupament de la

relació assistencial.

2.3. Expressar-se de forma fluida,coherent i adequada a les normes establertes tan de forma oral

com escrita.


Continguts:

Unitat I: Processos psicològics: Concepte, característiques i implicacions en la salut. 1. Introducció a la psicologia bàsica aplicada a la salut.

1.1. Introducció a la psicologia general.

1.2. Aproximació al concepte de processos psicològics bàsics.

2. El procés de la percepció i l’atenció

2.1. Concepte i teories bàsiques de la percepció i l’atenció.

2.2. Aportacions de la Gestalt a l’estudi de la percepció.

2.3. Percepció de la forma, color i moviment.

3. La memòria

3.1. Aproximació al concepte de memòria.

3.2. Processos de codificació, emmagatzament i recuperació.

3.3. Enfocament estructural de la memòria: MI, MCP i MLP.

3.4. Altres models teórics de la memòria.

3.5. El fenomen de l’oblit.

4. L’aprenentatge

4.1.Aproximació al concepte d’aprenentatge.


149

4.2.Classificació: mecanismes bàsics de conducta, aprenentatge no associatiu, condicionament

clàssic, condicionament operant, aprenentatge observacional.

5. La motivació

5.1.Definició de la motivació.

5.2.Models teòrics de la motivació.

5.3.Els fenòmens de la frustració i el conflicte.

6. L’afectivitat: Emocions i sentiments

6.1.Concepte. Els tres sistemes de resposta de les emocions.

6.2.Teories bàsiques de l’emoció.

6.3.Las emocions bàsiques.

7. El pensament

7.1.Aproximació al concepte de pensament.

7.2.Manifestacions bàsiques del pensament: conceptes, raonament (inductiu, deductiu i analògic) i

solució de problemes.

8. El llenguatge

8.1.Aproximació al concepte de llenguatge.

8.2.Pensament i llenguatge.

Unitat II: La relació assistencial. 1. Principis i bases de l’assistència centrada en la persona

1.1. Model Humanista.

1.2. Model de Carl Rogers.Condicions terapèutiques: comprensió empàtica, congruència,

acceptació incondicional.

2. Efectes psicosocials de la malaltia i l’hospitalització

2.1. Creences familiars i culturals sobre la salut i la malaltia.

2.2. Efectes de la malaltia i l’hospitalització.

2.3. Estrés i dolor.

2.4. Fases del dol.

2.5. Estratègies d’afrontament.

3. Tècniques de comunicació i actituds a desenvolupar per part del professional 3.1. La relació assitencial.

3.2. Estils de terapeuta.

3.3. Assertivitat.

3.4. L’escolta activa.

3.5. Llenguatge verbal i no verbal.

4. L’entrevista 4.1. Definició i classificació de l’entrevista.

4.2. El curs de l’entrevista.

4.3. Altres medis d’avaluació: l’observació, tècniques objectives, tècniques subjectives,

autoinformes.


150

5. El treball en equip 5.1. Rol dels professionals.

5.2. Treball interdisciplinar i multidisciplinar.

5.3. La derivació.


Els continguts del programa seran treballats de forma participativa amb els alumnes.

Activitats


40% 15% 45%

Avaluació:

Assistència Treballs voluntaris individuals i/o de grup

Treball obligatorii presentació pública Prova escrita

5% 20% 25% 50%


Ballester: Introducción a la psicología de la salud: aspectos conceptuales. Editorial Promolibro. 1997

Ballesteros, García: Procesos psicológicos básicos. Editorial Universitas. 1995

Cibanal: Técnicas de comunicación y relación de ayuda en Ciencias de la Salud. Editorial Elsevier. 2006

Cibanal: Interrelación del profesional de enfermería con el paciente. Editorial Doyma. 1991

Fernandez- Ballesteros: Introducción a la evaluación psicológica I y II. Editorial Pirámide. 2000

Fernandez- Trespalacios: Procesos psicológicos básicos. Editorial Sanz y Torres. 2001

Knapp: La comunicación no verbal: el cuerpo y el entorno. Editorial Paidos Ibérica. 2001

Labrador, Crespo: Estrés: trastornos psicofisiológicos. Editorial Eudema. 1993

Lazarus: Estrés y Emoción: manejo e implicaciones en nuestra salud. Editorial Desclée de Brouwer. 2000

LLor, Abad: Ciencias psicosociales aplicadas a la salud. Editorial Mcgraw-Hill/Interamericana de España. 1995

Nieto, Abad: Psicología para ciencias de la salud: estudio del comportamiento humano ante la enfermedad. Editorial: Mcgraw-Hill/Interamericana de España. 2004

Peiró, Morales, Fernandez Dols: Tratado de psicología social II. Editorial Sintesis Psicológica. 2000

Puente: Psicología básica. Editorial Pirámide. 1995

Rodríguez, Zurriaga: Estrés, enfermedad y hospitalización. Editorial Escuela Andaluza de Salud Pública. 1997

Smith, Kosslyn: Procesos cognitivos: modelos y bases neuronales. Editorial Pearson Educación. 2008


151

1r CursGTO. 2n Semestre

Antropologia de la Salut


Matèria: Antropologia Llengua en que s’imparteix: Castellà

Coordinadora: Silvia Sanz [email protected]

Professorat: Silvia Sanz


El context social i cultural és l’espai on es produeix la construcció social de la salut, la malaltia i la

discapacitat. Des d’aquest plantejament, l’anàlisi antropològic ens aportarà elements per reflexionar

sobre conceptes rellevants en teràpia ocupacional.


Es tracta de proporcionar a l’alumne/a els coneixements bàsics sobre les tendències i l’evolució del

pensament antropològic i l’aplicació del mètode en antropologia; analitzar els factors socials i culturals

en la vivència i l’abordatge dels processos salut-malaltia i discapacitat; i reflexionar sobre la rellevància

dels aspectes socials i culturals en la pràctica de la teràpia ocupacional.

Competències:

1. Específiques: 1.1. Reconèixer els determinants de salut en la població, els recursos i equips multiprofessionals i

les accions de prevenció, manteniment i promoció de la salut, tant a nivell individual com

comunitari.

1.1.1. Identificar les desigualtats socials que es manifesten a partir dels eixos de desigualtat

social (classe, gènere, edat, origen i territori)

1.1.2. Identificar els elements de caràcter preventiu que fomenten els recursos propis en

l’autocura i el desenvolupament de les activitats terapèutiques

1.1.3. Identificar i respectar les pràctiques tradicionals de cura a la salut i valorar la seva

rellevància en l’afrontament de la discapacitat.

1.2. Reconèixer la influencia de les diferències individuals, religioses, culturals, així com dels



152

1.2.1. Identificar les tendències i l’evolució del pensament i el mètode antropològic i analitzar

els factors socials i culturals en la vivència i l’abordatge dels processos de salut i

malaltia i de la discapacitat.

1.2.2. Conèixer i analitzar els conceptes d’identitat, diversitat, cultura i les seves diverses

connotacions i conseqüències.

1.2.3. Analitzar i raonar la forma en que diversos grups organitzen les pràctiques vinculades a

la procreació, diverses formes de família, de gestió de l’autoritat i d’organització

econòmica i social.

1.2.4. Identificar i demostrar la forma en que les persones i grups gestionen els processos

salut-malaltia-atenció.

1.2.5. Identificar les creences i els valors associats al cos, la salut, la malaltia, la discapacitat i

la cura en diversos grups socials.

1.2.6. Identificar les necessitats que es deriven dels anàlisis anteriors tant en quant a l’atenció

a la salut com en l’organització de l’accés als recursos i serveis.


2.2. Expressar-se de manera fluent, coherent i adequada a las normes establertes tant de forma

oral como per escrit.

Continguts:

Unitat I: Introducció a l’antropologia

1.1. Introducció a l’antropologia

1.2. Història i evolució de l’antropologia des de les escoles teòriques. Evolució del pensament

antropològic.

1.3. Els camps clàssics de l’antropologia

1.4. El mètode d’investigació antropològica i la seva aplicació en el camp de la salut.

1.5. Context cultural, diversitat, identitat com conceptes a debat.

Unitat II: Antropologia de la salut. Processos salut –malaltia –atenció i sistemes terapèutics

Unitat III: Anàlisis antropològic de conceptes rellevants en Teràpia Ocupacional

3.1. Antropologia del cos. Cos, Persona i Activitats de la vida diaria

3.2. L’ocupació des de les Ciències Socials i la Ciència de l’Ocupació

3.3. La discapacitat como objecte de estudi.

3.4. Llocs, Entorns i Contexts des de la perspectiva de l’Antropologia.

Unitat IV: Teràpia ocupacional culturalment rellevant


153


Activitats


30% 28% 42%

Avaluació:

L’avaluació de les competències es farà de la següent manera:

Lliurament de treballs i exercicis

Presentacions i discussions de textos a l’aula

70% 30%


Allué M. Discapacitados: la reivindicación de la igualdad en la diferencia . Barcelona: Bellaterra , 2003

Augé M. Colleyn JP. Qué es la antropología . Barcelona: Paidós , 2005

Barton, L (comp.). Discapacidad y Sociedad. Madrid: Ed. Morata, 1998.

Balazote A. Ramos M. Valverde S. La antropología y el estudio de la cultura: Fundamentos y

antecedentes. Buenos Aires: Biblos , 2006

Comelles JM. Martínez A. Enfermedad, cultura y sociedad: un ensayo sobre las relaciones entre la

antropología y la medicina . Madrid: Eudema , 1993

Christiansen, CH, Townsend, EA. Introduction to Occupation. The Arta and Science of Living. New

Jersey : Prentice Hall, 2004

Ember CR. Ember M. Antropologia cultural . 8a ed. . Madrid: Prentice Hall , 1997

Iwama, M. The Kawa Model. Culturally rellevant Occupational Therapy.

Kronenberg, F, Pollard, N, Simó-Algado, S. Terapia Ocupacional sin Fronteras. Aprendiendo del

espíritu de supervivientes. Madrid: Ed. Médica Panamericana, 2006.

Kuper A. Cultura: la versión de los antropólogos . Barcelona : Paidós, 2001

Llobera JR. Manual d'antropologia social . Barcelona : UOC : Pòrtic, 1999

Rossi I. O'Higgins E. Teorías de la cultura y métodos antropológicos : introducción general de Ino

Rossi . Barcelona : Anagrama , 1981

Whiteford G, Wright-St Clair V. Occupation & Practice in Context. Sydney: Elsevier;2005


154

Bioestadística


Matèria: Bioestadística Llengua en que s’imparteix: Català

Coordinadora: Helena Roig [email protected]

Professorat: Núria Codern i altres per determinar


Tenir coneixements bàsics de bioestadística permet a l’estudiant analitzar i interpretar resultats d’anàlisi

estadística de fenòmens relacionats amb el procés salut-malaltia. A més, davant la complexitat dels

procés salut-malaltia és necessari conèixer i aplicar el mètode científic utilitzant tant la metodologia

qualitativa com la quantitativa.


Identificar, analitzar i aplicar coneixements bàsics de bioestadística referits a estudis poblacionals.

Comprendre i desenvolupar coneixements i habilitats que permetin aplicar el mètode científic en

activitats relacionades amb la investigació.

Competències:

1. Específiques:

1.1. Basar les intervencions infermeres en la evidència científica i en els mitjans disponibles:

1.1.1. Analitzar les intervencions infermeres justificant-les amb evidències científiques i/o

aportacions d’experts que les sustenten.

1.1.2. Argumentar les intervencions infermeres amb evidències científiques.

1.1.3. Descriure les relacions existents entre els coneixements i les intervencions pràctiques

es duen a terme.

1.1.4. Aplicar els mètodes i procediments científics per identificar els problemes de salut més

rellevants en una comunitat.

1.1.5. Analitzar les dades estadístiques referides a estudis poblacionals per identificar les

possibles causes de problemes de salut.

1.1.6. Interpretar dades estadístiques i qualitatives.


155

1.1.7. Identificar la necessitat d’investigació i cercar publicacions relacionades amb les

intervencions de la infermeria basada en la evidència científica i formular preguntes

d’investigació.

1.1.8. Descriure les bases del coneixement científic i procés d’investigació.

1.1.9. Explicar la diferència entre metodologia qualitativa i quantitativa.

1.2. Demostrar que coneix els sistemes d’informació sanitària:

1.2.1. Descriure i comparar les característiques principals dels sistemes

1.2.2. Identificar les estratègies per a la utilització dels sistemes d’informació sanitària en la

investigació.

1.2.3. Demostrar habilitats en la cerca bibliogràfica en els sistemes d’informació sanitària en

la investigació.

1.2.4. Analitzar les dades que aporten els sistemes d’informació sanitària.

1.3. Utilitzar la metodologia científica en les seves intervencions

1.3.1. Practicar els mètodes de recollida de dades i redacció d’informes escrits.

1.3.2. Descriure els principis de la metodologia científica adequats per a la investigació.

1.3.3. Aplicar la metodologia científica en la organització i desenvolupament del treball.

2. Transversals:

2.1. Analitzar i sintetitzar fenòmens complexes.

2.2. Buscar, avaluar, organitzar i mantenir sistemes d’informació

2.3. Expressar de forma fluïda, coherent i adequada a les normes establertes, tant de forma oral

com per escrit.

2.4. Adquirir i utilitzar els instruments necessaris per desenvolupar una actitud crítica i reflexiva.

Continguts:

Unitat I: Sistemes d’informació en Ciències de la Salut

1.1. Necessitat d’informació. Documents primaris i secundaris. Recerca bibliogràfica. Thesaurus. Operadors booleans. Truncaments. Internet. Bases de dades.

Unitat 2: Metodologia científica

2.1 La construcció del coneixement en les Ciències de la Salut: Concepte deciència. Procés històric del desenvolupament del coneixement i el mètode científic. Importància de la investigació en el desenvolupament de la professió. Línies d’investigació.

2.2 Mètode científic i investigació. Investigació quantitativa i qualitativa. Etapes del procés d’investigació.


156

2.3 Redacció i presentació de treballs escrits. Normes per a referències bibliogràfiques. Estil de redacció.

Unitat 3: Bioestadística

3.1. Conceptes generals: L’estadística en les Ciències de la Salut. Concepte de mostra/població. Concepte de biaix. Tipus de variables. Estructura de la matriu de dades. Dades independents/dades aparellades.

3.2. Estadística descriptiva: Variables qualitatives. Proporció, percentatge, altres. Error estàndard d’una proporció. Freqüència, percentatge de casella, percentatge acumulat. Variables quantitatives. Mesures de tendència central. Mesures de dispersió. Representació gràfica.

3.3. Estadística inferencial. Estimació de paràmetres poblacionals. Concepte de probabilitat. Distribució mostral d’una proporció. Interval de confiança d'una proporció. Càlcul de la grandària de mostra necessari per estimar una proporció poblacional. Distribució mostral d’una mitjana. Interval de confiança d'una mitjana. Càlcul de la grandària de mostra necessari per estimar una mitjana poblacional.

3.4. Estadística inferencial. Introducció a les proves d’hipòtesis: La hipòtesi nul⋅la i l’alternativa. El risc alfa (α), la confiança. El risc beta (ß), el poder. Proves unilaterals, proves bilaterals.

3.5. Estadística inferencial. Dades independents. Relació entre dues variables qualitatives. Prova de Khi quadrat (χ2). Error estàndard de la diferència entre dues proporcions. Interval de confiança de la diferència entre dues proporcions. Odd Ràtio (OR) i interval de confiança d’una OR.

3.6. Estadística inferencial. Dades independents. Relació entre una variable qualitativa i una de quantitativa: La prova 't' de Student, per a comparar dues mitjanes. Error estàndard de la diferència entre dues mitjanes. Interval de confiança la diferència entre dues mitjanes.

3.7. Estadística inferencial. Dades aparellades. Relació entre una variable quantitativa mesurada en dos situacions diferents: La 't' de Student per dades aparellades. Error estàndard de la mitjana de les diferències. Interval de confiança de la mitjana de les diferències.

3.8. Estadística inferencial. Dades independents. Relació entre dues variables quantitatives: El coeficient de correlació de Pearson. La Regressió (la pendent). Interval de confiança del coeficient de correlació. Interval de confiança d'una pendent.


Activitats


40% 2% 58%

Avaluació:

El sistema d’avaluació s’organitza en 2 mòduls, cada un dels quals tindrà assignat un pes específic en

la qualificació final:

Lliurament de treballs i exercicis Prova escrita

70% 30%


157


Allen J. El hombre anumérico. 5ª ed. Barcelona: Tusquets Editores; 2000.

Armitage P, Berry G. Estadística para la investigación biomédica. Barcelona: Doyma; 1992.

Argimón JM, Jiménez J. Métodos de Investigación aplicados a la Atención Primaria de Salud. 2ª ed. Barcelona: Doyma; 2004.

Blan M. An introduction to Medical Statistics. Oxford: Oxford University Press, 2000.

Bravo Toledo R., Campos Asensio C. Cómo hacer una búsqueda bibliográfica en Internet. FMC 2000; 7: 307-319.

Chalmers A. ¿Qué es esa cosa llamada ciencia?. 3ªed. Madrid: Siglo Veintiuno de España Editores, 2000.

Fisher LD, Van Velle G. Biostatistics. A methodology for the health sciences. New York: Wiley, 1993.

Fortin MF. Proceso de investigación: de la concepción a la realización. México: McGraw-Hill Interamericana, 1999.

Gonick L, Smith W. La estadística en cómic. Barcelona: Zendrera Zariquiey, 1999.

Jurado Y. Técnicas de investigación documental. México: Thomson, 2002.

Leaverton, PE. ABC de la bioestadística. Programa de autoaprendizaje. Barcelona: Salvat Editores, 1989.

Notter LE, Hott JR. Principios de la investigación en enfermeria. Barcelona: Doyma, 1992.

Polit DF, Hungler DP. Investigación Científica en Ciencias de la Salud, 5.ª ed. México: McGraw-Hill Interamericana; 1997

Schwartz D. Métodos estadísticos para médicos y biólogos. Barcelona: Herder; 1985.

http://campusvirtual.uma.es/est_fisio/apuntes/

http://centros.edu.xunta.es/iesaslagoas/metodosesta/matematicas.htm

http://www.aulafacil.com/CursoEstadistica/CursoEstadistica.htm

http://www.bioestadistica.uma.es/libro/

http://www.fisterra.com/index.asp

http://e-stadistica.bio.ucm.es/index_modulos.html


158

Psicologia Evolutiva



Coordinadora: Pascale Perez [email protected]

Professorat: Ramon Domingo i Pascale Perez


El coneixement i la comprensió del ser humà des d’una perspectiva ocupacional requereix del

reconeixement de les característiques psicològiques i de desenvolupament que diferencien cada etapa

del cicle vital i les seves interaccions amb el funcionament ocupacional. Així mateix, la identificació de

les característiques de les possibles alteracions en cadascuna de les etapes i les seves implicacions en

el funcionament ocupacional permeten incorporar aquesta perspectiva al procés de valoració i

d’intervenció adaptant-lo al moment de desenvolupament en què es troba la persona.


Conèixer els elements conceptuals que caracteritzen les principals teories explicatives sobre el

desenvolupament humà.

Identificar les característiques de les diferents etapes de desenvolupament des del naixement fins a

la vellesa en base a les diferents teories.

Identificar les interaccions entre les diferents àrees de desenvolupament.

Relacionar els resultats de les interaccions amb el funcionament ocupacional.

Identificar les característiques evolutives de les alteracions possibles en cadascuna de les etapes.

Relacionar els elements que caracteritzen les possibles alteracions amb el funcionament

ocupacional.

Competències:

1. Específiques: 1.1. Reconèixer les pròpies limitacions i la necessitat de mantenir i actualitzar la competència

professional donant especial importància a l’aprenentatge autònom de nous coneixements i

tècniques i a la motivació per a la qualitat.

1.1.1. Identificar punts forts i febles respecte al propi procés d’aprenentatge generant

propostes de millora en relació a aquest.


159

1.2. Demostrar que compren els fonaments conceptuals de la naturalesa ocupacional del ser

humà i el desenvolupament de l’ocupació en el decurs del cicle vital.

1.2.1. Descriure i identificar els coneixements de la Psicologia del desenvolupament

relacionats amb l’ocupació del ser humà en base a les característiques de les

diferents etapes del cicle vital.

1.3. Realitzar l’avaluació del funcionament ocupacional adequada a les necessitats d’individus i

poblacions.

1.3.1. Relacionar possibles alteracions del desenvolupament evolutiu amb les seves

repercussions en el nivell funcional de la persona i d’acord a l’etapa evolutiva.

2. Transversals: 2.1. Expressar-se de forma fluida,coherent i adequada a les normes establertes, tan de forma

oral com escrita.


Continguts:

Unitat I 1.1. Psicologia evolutiva (definicions, teories i models)

1.2. Teoria psicoanalítica (orígens, característiques, i evolució formativa de la ment humana)

1.3. Teories psicoanalítica (Altres autors: Erikson i Klein)

1.4. Marc cognitiu (Piaget)

1.5. Des de la concepció fins al naixement

1.6. 1ª, 2na i 3a infància

1.7. Pubertat i adolescència

1.8. Vida adulta

1.9. Vellesa

Unitat II 2.1. Comportament ocupacional

2.2. Desenvolupament motor

2.3. Desenvolupament i integració sensorial

2.4. Joc

2.5. Llenguatge

2.6. Acompliment ocupacional

2.7. Comportament ocupacional en la 1a, la 2na i la 3a infància

2.8. Comportament ocupacional en l’adolescència

2.9. Comportament ocupacional en l’adultesa

2.10. Comportament ocupacional en la maduresa i en la vellesa

2.11. Repercussions del diagnòstics en la Infància sobre l’acompliment ocupacional


160


Activitats


38,8% 15% 46,2%

Avaluació:



Treballs individuals i/o grups


35% 15% 50%


Berk L. E. Desarrollo del niño y del adolescente. Madrid [etc.]: Prentice-Hall; 1999.

Bofill P, Tizón J. Qué es el psicoanàlisis. Barcelona: Herder; 1994.

Castellví P. Teories i models: introducció a la psicologia evolutiva i educativa. Barcelona: Enciclopedia

Catalana: Universitat Ramon Llull; 1994.

Erikson EH. Infancia y sociedad. Buenos Aires: Hormé; 1983.

Erikson EH. El ciclo vital completado. Barcelona: Paidos; 2000.

Ferland F. Le modèle ludique: le jeu, l’enfant ayant une déficience physique et l’ergothérapie. 3a ed.

Montreal: Presses de l’Université de Montréal; 2003.

Fernández M. L. El vinculo afectivo con el niño por nacer. Salamanca: Publicaciones Universidad

Pontificia; 2005.

Fiorentino M. R. Normal and abnormal development: the influence of primitive reflexes on motor

development. Springfield, Ill.: Charles C. Thomas; 1981.

Latorre J. M, coordinador Ciencias psicosociales aplicadas. Madrid: Síntesis; 1995. 2 vols.

Mulligan S. Terapia ocupacional en pediatría: proceso de evaluación. Madrid: Medica Panamericana;

2006.

Perinat A. La primera infància. Barcelona: Universitat Oberta de Catalunya; 2005.

Perinat A. Psicología del desarrollo, un enfoque sistémico. Barcelona: Universitat Oberta de Catalunya;

2003.

Silvestre N,Solé M R. Psicologia evolutiva. Infancia, preadolescencia. Barcelona: CEAC; 1993.

Stern D. N. Diari d'un bebè. Barcelona: Columna; 2000.

Vila I. Introducción a la obra de Henri Wallon. Barcelona: Anthropos; 1986.

Wallon H. La evolución psicológica del niño. Barcelona: Crítica; 1976.


161

Articles de revista Blakeslee S. Las emociones moldean las neuronas. El País [diari a internet]. 15 de novembre de 1995

[consultat el 2 de juliol de 2009] Disponible a:

http://www.elpais.com/articulo/sociedad/emociones/moldean/neuronas/elpepisoc/19951115elpepisoc_1

5/Tes .

Ayan S. Mecanismos del inconsciente. Mente y Cerebro. 2006; 18: 62-75.

Bassedas M, Sellarés R. Com pensem entre els dos i els quatre anys. Rev. Infancia. 1986; 32: 9-12.

Sánchez-Barranco A. La condición científica del psicoanálisis. Apuntes de psicología. 1992: 57-75.

El cicle vital – Un camí cap a l’autorealització. [consultat el 05 de febrer de 2010] Disponible a:

http://www.xtec.net/~vmessegu/personal/ppropia/cicle.swf

Material audiovisual Bassedas M., Sellarés R. La organització de l’acció. Barcelona: IMIPAE; [1983].

Delval J, Enesco E. La aventura de crecer. Bellaterra: UAB; [1991].

Frielfeld,. Zinder L. Normal infant reflexes and development. Tucson, Ariz.: Therapy Skill Builders;

[1991].

Goudy K, Winger J. Infant motor development: a look at the phases. Tucson, Ariz.: Therapy Skill

Builders; [1988].


162

Processos d’Ensenyament/Aprenentatge


Matèria: Educació Llengua en que s’imparteix: Català

Coordinadora: Carmen Moratinos [email protected]

Professorat: Miriam Atienza i altres a determinar


Entre el terapeuta ocupacional i els usuaris es donen contínuament processos d’ensenyament i

aprenentatge que porten al usuari a canviar, hàbits, a millorar la seva qualitat de vida i a aconseguir

una millor autonomia personal, per això és important conèixer els diferents paradigmes educatius i com

posar-los en pràctica.


• Utilitzar les dinàmiques per a educar.

• Definir els conceptes bàsics: Educació i Pedagogia.

• Conèixer els diferents paradigmes educatius.

• Posar en pràctica processos d’ensenyament i aprenentatge eficaços.

• Aplicar els paradigmes educatius a escenes de la Teràpia Ocupacional.

• Aplicar les tècniques necessàries per aconseguir un bon procés d’educació integral: la programació

educativa.

• Entendre les adaptacions educatives de persones amb altres capacitats com a eix transversal de la

programació.

• Conèixer les diferents tipologies d’avaluació educativa.

Competències:

1. Específiques: 1.1. Reconèixer les pròpies limitacions i les necessitats de mantenir i actualitzar la seva

competència professional, prestant especial importància a l’aprenentatge de manera

autònoma de nous coneixements i tècniques i a la motivació per la qualitat

1.1.1. Experimentar l’aprenentatge autònom i reconèixer les pròpies limitacions.

1.1.2. Reconèixer la importància de la motivació a l’aprenentatge efectiu.

1.2. Comprendre els fonaments de la natura ocupacional de l’ésser humà i el acompliment de les

seves ocupacions al llarg el cicle vital.


163

1.1.1. Descriure les bases teòriques de l’aprenentatge i la seva aplicació a l’acompliment

ocupacional.

1.2.1. Diferenciar els diferents paradigmes educatius i la seva evolució històrica.

1.2.2. Identificar els factors a tenir en compte en un bon procés d’ensenyament i

aprenentatge.

1.3. Reconèixer la influència de les diferències individuals, religioses, culturals, així com de les


1.3.1. Reconèixer els diferents estils d’aprenentatge.

1.3.2. Respectar la pluralitat de les persones i situacions.

1.4. Adquirir i desenvolupar habilitats, destreses i experiència pràctica en el context sociosanitari

i comunitari

1.4.1. Experimentar diferents dinàmiques utilitzades en l’aprenentatge d’habilitats i

destreses.

1.4.2. Reconèixer els estils personals d’aprenentatge.

1.4.3. Solucionar problemes en el procés d’ensenyament i aprenentatge.

1.4.4. Desenvolupar estratègies d’aprenentatge autònom.

1.5. Desenvolupar habilitat d’aprenentatge autònom, estratègica i flexible en funció de les

necessitats de la professió de la teràpia ocupacional.

1.5.1. Demostrar estratègies d’aprenentatge autònomes en l’elaboració del porta folis de

l’estudiant.

2. Transversals: 2.1. Expressar-se de forma fluida, coherent i adequada a les normes establertes, tant de forma

oral, com per escrit.

2.2. Col·laborar e integrar-se en grups i equips de treball.

2.3. Ser capaç de reconèixer i afrontar els canvis amb facilitat.

Continguts:

Unitat I: Dinàmiques per a educar 1.1. Importància de les dinàmiques per a educar.

1.2. Tipologia de dinàmiques educatives.

1.3. Presentació de dinàmiques de presentació i de desinhibició.

1.4. Les dinàmiques a la Teràpia Ocupacional.

Unitat II: Conceptes fonamentals 2.1. edagogia i Educació.

2.2. Conceptes bàsics: educació (formal, no formal i informal), instrucció. Formació, ensenyament /

aprenentatge, etc.

2.3. L’educació i la Teràpia Ocupacional.


164

Unitat III: Processos d’ensenyament i aprenentatge 3.1. Ensenyar i aprendre.

3.2. Paradigma conductista.

3.3. Paradigma constructivista.

3.4. Elements a tenir en compte en un procés d’ensenyament i aprenentatge eficaç.

3.5. Estils d’aprenentatge.

3.6. La transferència.

3.7. El processos d’ensenyament i aprenentatge en la teràpia ocupacional.

3.8. Vincle entre TO i usuaris/usuàries.

3.9 Concepte d’espai transicional.

Unitat IV: Tecnologia i educació 4.1. La motivació en els processos d’aprenentatge.

4.2. La comunicació eficaç per una educació constructiva.

4.3. La programació educativa.

4.4. La programació a la Teràpia Ocupacional.

Unitat V: L’avaluació Educativa. 5.1. Definició d’avaluació.

5.2. Tipologies d’avaluacions.

5.3. L’avaluació a la teràpia ocupacional.


Activitats


34% 66%

Avaluació:

L’avaluació s’organitza en tres mòduls:

Lliurament de treball en grup

Participació activa a les sessions presencials

Elaboració d’un diari crític

20% 40% 40%


Makarenko,A. Poema pedagógico. Madrid: Akar Editor; 1981.

Escudero Muñoz, J. M. Modelos didácticos. Barcelona: Oikos-Tau; 1981.

Davis, F. La comunicación no verbal. Madrid: Alianza Editorial;1985.

Neill,A.S. Summerhill. Barcelona: Eumo Editorial;. 1986.


165

Sanvisens, A. Introducción a la pedagogía. Barcelona: Barcanova; 1987.

Savater, F. El valor de educar. Barcelona: Ariel 10a edició; 1998.

Sarramona, J. Fundamentos de la educación. Barcelona: CEAC; 1991.

Pérez Campanero, M. P. Cómo detectar las necesidades de intervención socioeducativa. Madrid:

Narcea; 1991.

Gimeno, J. i Pérez, A. I. Comprender y transformar la enseñanza. Madrid: Morata; 1992.

Puigdellivol, I. Programació d’aula i adequació curricular. Barcelona: Graó: 1992.

Coll, C. i altres. El constructivismo en el aula. Barcelona: Graò; 1993.

Puigdellivol, I. Necessitats educatives especials. Barcelona: Eumo; 1993.

Alonso, M. C. Los estilos de aprendizaje. Bilbao: Mensajero; 1994.

Froufe, S. i Sánchez, Ma. Planificación e intervención socioeducativa. Salamanca: Amarú ediciones;

1994.

Zabala, A. La pràctica educativa. Com ensenyar. Barcelona: Graó; 1995.

Muñoz, A. i Noriega, J. Técnicas básicas de programación, Madrid: Editorial Escuela Española;1996.

Sarramona, J. Teoría de la educación. Barcelona :Ariel Educación; 2000.

Cardús, S. El desconcert de l’educació. La Campana 7ª edició; 2001.

Jollien, A. Elogi de la feblesa. La Magrana; 2001.

Jacquard A., Manet P. Renaut. ¿Una educación sin autoridad ni sanción?. Paidos Ibérica; 2004.

Watzlawick P, Beavin J, Jackson D. Teoría de la comunicación humana. Barcelona: Herder; 1981.

Bateson G. Pasos hacia una ecología de la mente. Una aproximación revolucionaria a la

autocomprensión del hombre. Argentina: Lohlé-Lumen; 1998.

Rojas-Bermúdez J. Teoría y técnicas psicodramáticas. 1a ed. Barcelona: Ediciones Paidós Ibérica;

1997.

Selvini M, Boscolo L, Cecchin G, Prata G. Paradoja y contraparadoja. Un nuevo modelo en la terapia

de la familia de transacción esquizofrénica. Barcelona: Ediciones Paidós Ibérica; 1988.

Grinberg L, Sor D, Tabak de Bianchedi E. Nueva introducción a las ideas de Bion. Madrid:

Tecnipublicaciones S. A; 1991.

Moreno J.L. Psicodrama. 6a ed. Buenos Aires: Editorian Lumen; 1993.

Whitaker C. De la psicque al sistema. Buenos Aires: Amorrortu editoriales; 1991.

Bleichmar N, Leiberman de Bleichmar C. Psicoanálisis después de Freud. 1a ed. Barcelona: Ediciones

Paidós; 1997.

Bateson G, Birdwishtell, Goffman, Hall, Jackson, Shefflen et al. La nueva comunicación. 4a ed. Editorial

Kairós.

Martínez Bouquet C. Fundamentos para una teoría del psicodrama. Contribución a una descripción del

imaginario. 2a ed. Argentina: Siglo veintiuno de Argentina Editores; 2005.

Pichón-Rivière E. El proceso grupal. Buenos Aires: Nueva Visión.

Pichón- Rivière E. El proceso creador. Buenos Aires: Nueva Visión.

Anzieu D, Martin J-Y. La dinàmica de los grupos pequeños. 2a ed. Madrid: Biblioteca Nueva; 2004.


166

1r CursGTO. 2n Semestre

Anàlisi del Desempenyorament Ocupacional


Matèria: Fonaments de teràpia ocupacional Llengua en que s’imparteix: Català

Coordinadora: Elisabet Capdevila [email protected]

Professorat: Mª Carmen Álvarez, Elisabet Capdevila


Per un terapeuta ocupacional és important desenvolupar la capacitat de realitzar un anàlisis de

l’activitat de forma àgil i ràpida quan treballa amb les persones. L’assignatura pretén desenvolupar la

capacitat d’anàlisis, coneixent totes les exigències normals i típiques que engloba cada una de les

activitats i les habilitats pel seu acompliment.


• Integrar la terminologia pròpia de teràpia ocupacional en el llenguatge d’anàlisi de l’activitat.

• Analitzar els aspectes involucrats en la realització de les activitats.

o Desglossar les diferents activitats en base als passos i seqüències.

o Descriure les demandes necessàries per a l’acompliment ocupacional, valorant cultura, context i

els riscos o obstacles inherents a l’activitat.

• Analitzar la pròpia actitud davant el treball i amb el companys.

• Adquirir les habilitats de preparació i execució necessàries per dur a terme una activitat ocupacional.

• Exposar, defensar i analitzar una activitat ocupacional personal significativa.

• Seleccionar i utilitzar la gradació i adaptació de l’activitat per a facilitat el procés terapèutic ( canvi

terapèutic o millora de l’acompliment).

Competències:

1. Específiques: 1.1. Comprendre els fonaments conceptuals de la naturalesa ocupacional del ésser humà i

l’acompliment de les seves ocupacions al llarg del cicle vital.

1.1.1. Identificar els problemes ocupacionals i d’acompliment ocupacional tant de les persones

com de col·lectius (grups, família, població).


167

1.2. Realitzar l’avaluació del funcionament ocupacional adequat a les necessitats dels individus i

poblacions.

1.2.1. Analitzar l’ocupació en teràpia ocupacional/ergoteràpia i la seva utilització terapèutica en

tot el seu cicle vital.

1.2.2. Utilitzar el potencial terapèutic de l’ocupació a través d l’ús de les activitats, de l’anàlisi i

síntesi.

1.2.3. Demostrar seguretat, auto coneixement, autocrítica i coneixement de les seves pròpies

limitacions com a terapeuta ocupacional.

1.3. Establir una comunicació eficaç amb pacients, família, grups socials i companys.

1.3.1. Identificar tècniques bàsiques de la comunicació i aplicar-les en situacions de simulació.


2.2. Expressar-se de forma fluida, coherent i adequada a les normes establertes, tant de forma oral

com per escrit.


2.4. Ser capaç de reconèixer i afrontar els canvis amb facilitat.

Continguts:

UNITAT I: L’anàlisi de l’activitat en teràpia ocupacional.

UNITAT II: Activitats de la Vida Diària Bàsiques (AVDB).

UNITAT lll: Activitats de la Vida Diària Instrumentals (AVDI)

UNITAT lV: Activitats de comunicació i relació.

UNITAT V: Activitats artesanals.


Activitats


36 % 14% 50%

Avaluació:



Treballs individuals i/o de grup Presentació pública de treballs Prova escrita

75 % 25 % 0 %


168


American occupational therapy association. Occupational therapy practice framework: Domain and process. 2nd ed. American Journal of Occupational Therapy, 2008; 62: 625-683.

Clasificación Internacional del Funcionamiento de la Discapacidad y de la Salud (CIF). Disponible en: http://sid.usal.es/libros/discapacidad/4989/8-1/clasificacion-internacional-del-funcionamiento-de-la-discapacidad-y-de-la-salud-cif-version-abreviada.aspx

Crepeau EB, Cohn ES, Schell B. Willard &. Spackman’s Occupational Therapy. 10a ed. Buenos Aires: Panamericana; 2005.

Fidler GS, Velde BP. Activities. Reality and Simbol. Grove road: Slack; 1999.

Margallo PG, San Juan M, Jorquera S, Navas I. El anàlisis y la adaptació de la actividad en terapia ocupacional. Madrid; Aytona editores; 2005.

Moruno P, Romero DM. Actividades de la vida diaria. Barcelona: Masson; 2006

Pierce DE. Occupation by desing. Philadelphia: F.A.DAvis Company; 2003.


169

Disfuncions Medicoquirúrgiques i Ocupacionals


Matèria: Afeccions mèdiques, quirúrgiques ipsicopatologia. Llengua en que s’imparteix: Català/Castellà

Coordinadora: Silvia [email protected]

Professorat: Robert Garcia, Horacio Tamburini, Mª del Carmen Alvarez


Les malalties mèdiques i les afeccions quirúrgiques poden ser motius de problemes i disfuncions

ocupacionals en les persones, principal objectiu de la intervenció de la teràpia ocupacional.


Es tracta d’introduir als estudiants en el coneixement de les patologies mèdiques i quirúrgiques,

especialment aquelles susceptibles de causar discapacitat; i de reflexionar i identificar els problemes en

el “fer” de les persones que les pateixin.

Al final de l’assignatura el estudiant serà capaç de:

• Conèixer la terminologia mèdica necessària per poder entendre una historia clínica i recollir la

informació rellevant.

• Conèixer les recomanacions i precaucions a tenir en compte a l’hora de realitzar intervencions amb

persones amb diferents patologies.

• Cercar i utilitzar la informació mèdica adient per realitzar les intervencions des de TO.

• Analitzar i comprendre com impacten les diferents patologies i procediments medicoquirúrgics en el

fer de les persones.

Competències:

1. Específiques: 1.1. Determinar les disfuncions i necessitats ocupacionals i establir la intervenció de Teràpia

Ocupacional, utilitzant el potencial terapèutic de l’ocupació significativa, a través del us de la

activitat, amb el consentiment i la participació dels individues i poblacions.

1.1.1. Descriure i identificar els problemes mèdics quirúrgics que produeixen disfunció

ocupacional en tots els moments del cicle vital.

1.1.2. Descriure el procés fisiopatológic identificant els problemes i aspectes preventius i

clínics de la persona tant en la salut com en la malaltia.


170

1.1.3. Sintetitzar i aplicar el coneixement rellevant de ciències biològiques, mèdiques amb la fi

determinar les disfuncions i necessitats ocupacionals.

2. Transversals: 2.1. Analitzar i sintetitzar fenòmens complexos

Continguts:

Unitat I: Patologia mèdica general

1.1. Malalties cardíaques i vasculars. Recomanacions a tenir en compte amb el malalt cardíac. 1.2. Malalties de l’aparell respiratori. Recomanacions a tenir en compte amb el malalt amb

insuficiència respiratòria. 1.3. Malalties metabòliques. 1.4. Malalties de fetge. 1.5. Malalties del ronyó i del sistema urinari. Recomanacions a tenir en compte amb el malalt amb

insuficiència renal i en tractament amb diàlisis i hemodiàlisis. 1.6. El malalt oncològic. Malalties infeccioses. Infeccions nosocomials. Hepatitis i SIDA.

Unitat II: Cirurgia general

2.1. Introducció a la cirurgia. 2.2. Els estomes i vies d’accés corporal. Recomanacions a tenir en compte a l’hora de treballar

amb persones amb estomes. 2.3. Lesions cutànies per pressió. 2.4. El malalt cremat 2.5. El malalt trasplantat. Recomanacions a tenir en compte amb el malalt inmunodeprimit.

Unitat III: Cirurgia Ortopèdica i traumatologia. 3.1. Generalitats. 3.2. Patologia de l’extremitat superior

3.3. Patologia de l’extremitat inferior

3.4. Patologia de raquis

Unitat IV. Problemes en el Fer ocupacional de les persones amb patologia mèdica o quirúrgica. Casos Clínics


Activitats


37 % 63 %


171

Avaluació:





20 % 5 % 75 %


Bauer D. Rehabilitación Enfoque Integral. Barcelona: Masson-Salvat; 1992.

Clark G.L. et al. Hand Rehabilitation. A Practical Guide. New York: Churchill & Livingstone; 1993.

Hollinshead .W.H. Functional anatomy of the limbs and Back. Philadelphia: WB Saunders Company,

1981.

Hopkins H. Et Al. Willard And Spackman's Occupational Therapy J.B. Philadelphia: Lippincott Company;

1993.

Hoppenfeld S. Neurologia ortopedica. México: El manual moderno; 1981.

Hunter J.M. Rehabilitation of the Hand. St. Louis: C.V. Mosby Company; 1990.

Kapandji A. Cuadernos de fisiología articular. 5ª ed. Madrid . Ed.Toray Masson; 1998.

Mcrae R. et Al. Manual ilustrado de Traumatología y Ortopedia. Madrid: Editores Médicos S.A; 1998.

Mcrae R. Tratamiento práctico de las fracturas. 2ª ed. Madrid: McGraw-Hill - Interamericana de España;

1990.

Netter F.H. Coleccion Ciba de ilustraciones medicas. Sistema musculo–esqueletico (Tomo VII). 1ª ed.

Barcelona: Ed. .Masson; 1995.

Omer G.E. et al. Management of peripheral nerve problems. Filadelfia: W.B. Saunders Company. 1980.

Penrose D. Occupational Therapy for Orthopedic Conditions. London: Chapman & Hall; 1993

Proubasta.I. (Ed.). Lecciones básicas en Cirugía Ortopédica y Traumatologia. Barcelona: Permanyer;

2007.

Quevauvilliers et al. Cuadernos de la Enfermera. Reumatología y Ortopedia. Barcelona:Toray & Masson;

1979.

Sandell L. Occupational Therapy In Rheumatology: An Holistic Approach. London: Chapman & Hall; 1990.

Sassoon D., Romain M. Readaptation de la main. Paris : Ed. Expansion Scientifique Publications ; 1999.

Trombly C.A. Terapia Ocupacional para enfermos incapacitados físicamente. México: La Prensa Medica

Mexicana; 1990.

Tubiana R. Traité de chirurgie de la main (Tomos 3 Y 4). Paris : MASSON; 1991

Viladot A. Ortesis y Protesis del Aparato Locomotor. Extremidad Superior (Tomo 3). Barcelona: Masson

1992.

Wilson J, Braunwald E, Isselbacker K, Petersdorf R. Principios de Medicina interna. Volumen I y II. 2ª ed.

Madrid:Interamericana; 1993.


172

Disfuncions Neurològiques i Ocupacionals


Matèria: Afeccions mèdiques, quirúrgiques ipsicopatologia. Llengua en que s’imparteix: Català/Castellà

Coordinadora: Silvia [email protected]

Professorat: Immaculada Bonaventura, Maite Garolera, Silvia Sanz


El principal objectiu de la intervenció de la teràpia ocupacional és gestionar problemes i disfuncions

ocupacionals en les persones, i les malalties neurològiques són una de les causes principals de

discapacitat que produeixin aquestes disfuncions ocupacionals.


Introduir als estudiants en el coneixement de la patologia neurològica i dels problemes neuropsicològics

derivats, així com de reflexionar i identificar com impactaran aquestes malalties en el fer ocupacional de

les persones que les pateixin.

Competències:




1.1.1. Descriure i identificar els problemes neurològics i neuropsicològics que produeixen

disfunció ocupacional en tots els moments del cicle vital.

1.1.2. Descriure el procés fisiopatológic identificant els problemes i aspectes preventius i

clínics de la persona tant en la salut com en la malaltia.

1.1.3. Sintetitzar i aplicar el coneixement rellevant de ciències biològiques, mèdiques i

psicològiques amb la fi determinar les disfuncions i necessitats ocupacionals.



173

Continguts:

Unitat I: Patologia Neurològica 1.1. Revisió de conceptes bàsics d’anatomia i fisiologia del sistema nerviós

1.2. Exploració neurològica bàsica.

1.3. Semiologia clínica elemental.

1.4. Principals mètodes diagnòstics neurològics.

1.5. Record anatòmic i patologia dels parells cranials.

1.6. Malalties pediàtriques del S.N.C.

1.7. Trastorns paroxístics.

1.8. Malalties infeccioses del S.N.C.

1.9. Malalties Desmielinitzants

1.10. Malalties Metabòliques, Carencials, Iatrogèniques i Sistèmiques.

1.11. Tumors cranials / Alteracions del LCR / Coma neurològic.

1.12. Trastorns del moviment.

1.13. Demencies

1.14. Malalties cerebrovasculars.

1.15. Traumatismes cranio-encefàlics.

1.16. Malalties de la medul·la espinal.

1.17. Malalties del sistemes nerviós perifèric.

Unitat II: Neuropsicologia 2.1. Introducció a la neuropsicologia.

2.2. Relació cervell-conducta

2.3. Funcions cognitives: concepte-clasificació-localització neuroanatomica- neuropsicologia

2.4. Definició de dèficit cognitiu, deteriorament cognitiu i demència.

2.5. Perfil cognitiu de les patologies mediques que cursen amb afectació de les funcions superiors.

2.6. Principis de la rehabilitació cognitiva.

Unitat III: Problemes en el Fer de les persones amb patologia neurològica. Casos Clínics.


Activitats


37% 63%


174

Avaluació:





25 % 5 % 70 %


Beare PG, Myers JL.Principios y práctica de la Enfermería Medicoquirúrgica, 2ª ed. Madrid:

Mosby-Year Book Inc; 1995.

Case-Smith J, Allen AS, Pratt PN. Occupational Therapy for Children, 3rd ed. Missouri:

Mosby-Year Book, Inc; 1996.

Crepeau EB, Cohn ES, Schell BA. Occupational Therapy, 11th ed. Philadelphia:Lippincott Williams

and Wilkins; 2009.

Crepeau EB, Cohn ES, Schell BA.Terapia Ocupacional, 10ªed. Madrid: Editorial Médica Panamericana,

SA; 2005

Edmans J, Champion A, Hill L, Ridley M, Skelly F, Jackson T, Neale M. Occupational Therapy and

Stroke, Philadelphia: Whurr Publishers; 2001.

Grieve J. Neuropsicología para terapeutas. Evaluación de la percepción y la cognición, 2ª ed. Madrid:

Panamericana ; 2000.

Heilman KH, Valenstein E. Clinical Neuropsycology, 4ª ed. New York : OxfordUniversity Press ; 2004.

Hopkins HL, Smith HD.Occupational Therapy, 8th ed. Philadelphia: Lippincott Company; 1993.

Hopkins HL, Smith HD. Terapia Ocupacional, 8ªed. Madrid: Editorial Médica Panamericana, SA; 1998.

Marcotte D, Grant I. Neuropsychology of everyday functioning. New York: The Gildford Press; 2010.

Merlos EV, San Juan M. Manual Teórico Práctico de Terapia Ocupacional. Intervención desde la

infancia a la vejez. España: Monsa-Prayma ediciones; 2010.

Neistadt ME, Crepeau EB. Occupational Therapy, 9th ed. Philadelphia: Lippincott-Raven Publishers;

1998.

Netter FH. Sistema Nervioso. Anatomía y fisiología Tomo 1.1. Trastornos neurológicos y

neuromusculares. Tomo 1.2. BarcelonaEdiciones Científicas y Técnicas, SA; 1993.

O’Connel Smeltzer SC, Bare BG, Brunner y Suddart. Enfermería Medicoquirúrgica. 10ª ed. México:

McGraw Hill; 2005.

Reed KL. Quick Reference to Occupational Therapy, Goithersburg:Aspen Publishers; 1991.


175

Ètica i Marc Legal

Codi: 200368 Crèdits ECTS: 6 Tipus: Formàció bàsica

Matèria: Êtica Llengua en que s’imparteix: Català

Coordinadora: Pascale Pérez [email protected]

Professorat: Pascale Pérez


Aquesta assignatura aporta a l’estudiant els coneixements ètics, morals i legals necessaris per una

praxia laboral segons les normes deontològiques en el respecte del client, d’acord amb les politiques

locals, regionals, nacionals i europees, i a les normes professionals.

El contingut de l’assignatura dona el coneixement del marc ètic, legal i administratiu per realitzar les

funcions i responsabilitats pròpies del professional de Teràpia Ocupacional, utilitzant els recursos

sociosanitaris dins de la comunitat per treballar en un context ètic i legal.


• Adquirir els coneixements bàsics sobre les obligacions que el terapeuta ocupacional té amb el

pacient, i les habilitats necessàries per reconèixer i respondre a dilemes ètics i morals en la pràctica

diària.

• Conèixer aspectes legals i ètics relacionats a la seva actuació, per permetre que aquesta es faci

amb la màxima qualitat i garantia tan per als professionals com al usuari/família.

Competències:

1. Específiques: 1.1. Reconèixer els elements essencials de la professió de terapeuta ocupacional, incloent els

principis ètics, les responsabilitats legals, la praxia professional centrada en individus i

poblacions:

1.1.1. Descriure el context professional, ètic i legal de terapeuta ocupacional, reconeixent i

responent a dilemes iconflictes ètics en la pràctica diària.

1.1.2. Conèixer els codis deontològics per poder actuar en base a ells en els diferents àmbits

assistencials.

1.1.3. Identificar el marc legal i administratiu per realitzar les funcions i responsabilitats

pròpies del professional de teràpia ocupacional.


176

1.2. Conèixer, avaluar críticament i saber utilitzar les fonts d’informació per obtenir, organitzar,

interpretar i comunicar la informació científica, sanitària, socio-sanitària i social, preservant la

confidencialitat de les dades:

1.2.1. Descriure el model de relació d’autonomia entre l’usuari i el professional per poder

respectar les opinions, valors, i creences dels usuaris.

2. Transversals: 2.1. Identificar, analitzar i resoldre problemes ètics en situacions complexes:

2.1.1. Identificar, analitzar i resoldre problemes des de la bona praxia professional tenint en

compte la deontologia i la normativa legal vigent en cada moment.

2.1.2. Enumerar els principals conflictes ètics i bioètics que es plantegen amb més

freqüència des d’una perspectiva multidisciplinar.

Continguts:

UNITAT I: Ètica. - Descripció de l’ètica com a disciplina: conceptes fonamentals.

- Codi deontològic (WFOT) i codi ètic (AOTA), normes d’actuació en la praxis professional (COTEC)

- Drets humans i Teràpia Ocupacional.

- Model de relació d’autonomia vs model de paternalisme. Concepte de capacitat i competència.

- Consentiment informat, intimitat i secret professionals en l’àmbit sanitari.

- Metodologia de l’anàlisi de casos en ètica clínica.

- Principals conflictes ètics en Teràpia Ocupacional, i casos pràctics de resolució de dilemes ètics.

UNITAT II: Legislació.

- Conceptes bàsics de Dret (dret penal i dret civil)

- Atenció i organització sanitària a Espanya

- Legislació sanitària bàsica (Constitució, Llei General de Sanitat, i altres lleis relacionades a l’autonomia de la persona, ...)


Activitats


36,5 % 63,5 %


177

Avaluació:





35 % 15 % 50 %


Antón P. Ética y legislación. Barcelona: Masson: Salvat, 1994.

Antón P. Ética y legislación. Barcelona: Masson: Paradigma, 1994.

Busquets E. La ética en la práctica profesional: más allá de la cualificación técnica. Sobre ruedas.

2009; 73: 16-17.

Curià FX. La importancia de la reflexión ética: ¿qué es la bioética? Sobre ruedas. 2009; 73: 12-14.

Montero F. Ética del cuidar: todos somos enfermos en potencia. Sobre ruedas. 2009; 73: 18-19.

Crepeau, EB, Cohn ES, Schell B. Willard & Spackman. Terapia Ocupacional. 10ª ed. Madrid: Panamericana, 2005. Bellido JR, Berrueta LM, Arrasco LM. Los principios éticos de la intervención en terapia ocupacional.

TOG (A Coruña) [revista a Internet]. 2004 [consultat el 20-05-2010]; 1: [34 p.]. Disponible

a:http://www.revistatog.com/num1/pdfs/num1art1.pdf

Rueda L. Consideraciones éticas en el desarrollo de investigaciones que involucran a seres humanos como sujetos de investigación: la investigación en Terapia Ocupacional. Revista Chilena de Terapia Ocupacional [revista a Internet].2004 [consultat el 20-05-2010]; 4. Disponible a:http://www.revistaterapiaocupacional.cl/CDA/to_simple/0,1374,SCID=14372%26ISID=498%26PRT=14189,00.html Rueda L. “Consentimiento informado en niños y en adolescentes”.[consultat el 20-05-2010]. Disponible

a:http://escuela.med.puc.cl/publ/arsmedica/ArsMedica16/Consentimiento.html

Miranda O, Rueda L. “Principales dilemas bioéticos en las personas con discapacidad prolongada.

[consultat el 20-05-2010]. Disponible a: http://www.scielo.cl/scielo.php?script=sci_arttext&pid=S1726-

569X2002000100012

Matilla R. Código ético de Terapia Ocupacional. [en línia].[consultat el 20-05-2010]. Disponible

a:http://www.terapia-ocupacional.com/articulos/CodigoEtico.shtml

La dama y la muerte. [consultat el 20-05-2010]. Disponible a:http://www.youtube.com/watch?v=3dt47iqLBfU Badham J. Mi vida es mía [DVD]. Tenerife: Impulso Records; 2009


178

Procés de Teràpia Ocupacional


Matèria: Fonaments de Teràpia Ocupacional Llengua en que s’imparteix: Català/Castellà


Professorat: Elisabet Capdevila, Cristina Rodríguez


En les seves intervencions, tant per a clients individuals com per a poblacions, el terapeuta ocupacional

ha de fer servir una metodologia sistemàtica i d’aplicar coneixements procedents de diferents àrees.

Aquesta assignatura permet a l’estudiant familiaritzar-se amb aquesta metodologia.


Aquesta assignatura pretén que l’estudiant comprengui la metodologia implicada en el procés

d’intervenció i la importància de cadascún dels seus components.

Al finalitzar l’assignatura l’estudiant també serà capaç d’aplicar, a un nivell bàsic, aquest procés.

Competències:

1. Específiques: 1.1. Determinar les disfuncions i necessitats ocupacionals, definir la planificació i establir la

intervenció de Teràpia Ocupacional, utilitzant el potencial terapèutic de l’ocupació significativa,

mitjançant l’ús de l’activitat, amb el consentiment i la participació dels individus i les

poblacions.

1.1.1. Comprendre i aplicar, a un nivell bàsic, la metodologia sistemàtica del procés de

Teràpia Ocupacional.

1.1.2. Entendre com s’integren en el procés de Teràpia Ocupacional els coneixements

procedents de diverses àrees.

1.2. Comprendre els fonaments conceptuals de la naturalesa ocupacional de l’ésser humà i el

acompliment de les seves ocupacions al llarg del cicle vital.

1.2.1. Identificar els problemes ocupacionals i del acompliment ocupacional, tant de les

persones com dels col·lectius (grups, família, població)


179


2.2. Buscar, avaluar, organitzar i mantenir sistemes d’informació.


com per escrit.


Continguts:

UNITAT I: Bases teòriques de la intervenció.

UNITAT II: Procés d’intervenció.

UNITAT III: Elaboració de projectes.


Activitats


36% 35% 29%

Avaluació:




Exposicions/disucusions a l’aula Prova escrita

60% 20% 20%

Per poder fer la nota final ponderada s’ha d’obtenir una puntuació mínima de 4punts en la prova escrita

individual.


AOTA. Occupational Therapy Practice Framework: Domain and process. AJOT. 2002; 56 (6): 609-39.

Traducción y adaptación al español: Matilla R, coordinadora. Marco de Trabajo para la práctica de

Terapia Ocupacional. [monografía en Internet] Diciembre de 2005. Revisada en octubre de 2008.

Terapia-Ocupacional.com. [acceso 20 de mayo de 2010]. Disponible en: http://www.terapia-

ocupacional.com/GruposTrabajo/Marco_trabajo_terapia_ocupacional_rev.0ct08.pdf


180

Crepeau EB, Cohn ES, Schell BB, coordinadoras. Willard & Spackman Terapia Ocupacional. 10ª ed.

Buenos Aires: Editorial Médica Panamericana; 2005.

Crepeau EB, Cohn ES, Schell BB, editors. Willard & Spackman’s Occupational Therapy. 11thed.

Philadelphia: Lipponcot Williams & Wilkins: 2009.

Polonio López B, Durante Molina P, Noya Arnáiz B. Conceptos Fundamentales de Terapia

Ocupacional. Madrid: Médica Panamericana; 2003.


181

2n CursGTO. 2n Semestre

Disfuncions Psiquiàtriques i Ocupacionals


Matèria: Afeccions mèdiques, quirúrgiques i psicopatologia. Llengua en que s’imparteix: Castellà

Coordinadora: Carmen [email protected]

Professorat: Carmen Moratinos


Els trastorns mentals poden ser motius de problemes i disfuncions ocupacionals en les persones,

principal objectiu de la intervenció de la teràpia ocupacional.


Es tracta deproporcionar als estudiants tots aquells elements que es relacionen amb el coneixement

dels trastorns mentals i d’identificar i reflexionar sobre els problemes en el fer ocupacional de les

persones que els pateixin.

Competències:




1.1.1. Descriure i identificar els trastorns mentals que produeixen disfunció ocupacional en tots

els moments del cicle vital.

1.1.2. Sintetitzar i aplicar el coneixement rellevant de ciències biològiques, mèdiques amb la fi

determinar les disfuncions i necessitats ocupacionals.

2. Transversals: 2.1. Analitzar i sintetitzar fenòmens complexos

Continguts:

Unitat I: Psicopatologia Unitat II:Psicopatologia infantil i juvenil. Unitat III:Problemes en el Fer ocupacional de les persones amb trastorn mental. Casos Clínics


182


Activitats


37 % 63 %

Avaluació:





20 % 5 % 75 %


Buendia J. Estrés y psicopatología. Madrid: Pirámide; 1993. Beck AT. Terapia cognitiva de los trastornos de personalidad. Barcelona: Paidós; 1995. Caballo V. Manual de técnicas de terapia y modificación de conducta. 3ª ed Madrid: Siglo Veintiuno; 1995. Caballo V. Teoria evaluación y entrenamiento de las habilidades sociales. Valencia: Promolibro; 1989. CIE-10. Décima clasificación internacional de los tns mentales y del comportamiento. Davis M. Técnicas de autocontrol emocional. Barcelona: Martínez Roca; 1985. De Pablo J. Psicofarmacología y transtornos de conducta. Col. terapia de conducta y salud. ed. Fundación Universidad. Empresa. Generalitat de Catalunya. El paciente heroinómano en el hospital general. Bilbao: Plan Nacional sobre drogas; Programa Citran-S.Pau; Generalitat de Catalunya Dep. de Sanitat i Seguritat Social; 1993. Fernandez B. Evaluación conductual. 3ª ed. Madrid: Pirámide; 1983. Fundamentos de la exploración psicológica. Madrid: Biblioteca Nueva; 1985. Golstein A. Adicción. Barcelona: Ediciones de neurociencias; 1996 Hales RE, Yudofsky SG. Talbott JA. Tratado de Psiquiatría. 3ª ed. Masson; 2000. Kaplan H. Sadok B. Sinopsis de Psiquiatría. 8ª ed. Panamericana; 1999 Kelly J. Entrenamiento de las habilidades sociales. 2ª ed. Bilbao: Desclée de Brouwer; 1987. Krueger DW. Psicología de la rehabilitación. Barcelona: Herder; 1988. Lazarus RS, Folkman S. Estrés y procesos cognitivos. Barcelona: Martínez Roca; 1986. Lickey M. Medicamentos para las enfermedades mentales. Barcelona: Labor; 1986. Manual diagnóstico y estadístico de los trastornos mentales. DSM-IV-R. 3ª ed. Barcelona: Masson; 1995. Marks I. Miedos, fobias y rituales. Barcelona: Martínez Roca; 1991. 2 vols. (cap. 1 i 2). Millon T. La personalidad y sus trastornos. Barcelona: Martínez Roca; 1994. Ollendick T. Psicopatología infantil. Barcelona: Martínez Roca; 1986. Snyder S. Drogas y cerebro. Colección Científico-Médica. Tratado de psiquiatría general. The american psiquiatric press. 2ª ed H.Y. Talbot. Valdes M. Medicina psicosomática. Bases psicológicas y fisiológicas. México: Trillas; 1983. Vallejo J. Introducción a la psicopatología y la psiquiatría. 3ª ed. Barcelona: Masson-Salvat; 1991.


183

Teràpia Ocupacional a l’Adult


Matèria: Intervenció de TO en els diferents àmbits i les diferents etapes del cicle vital

Llengua en que s’imparteix: Castellà/Català

Coordinadora: Mª Carmen Alvarez [email protected]

Professorat: Mª Carmen Alvarez


Aquesta assignatura configura la introducció a la intervenció de Teràpia Ocupacional en les diferents

patologies i situacions amb risc de disfunció ocupacional durant l’etapa del cicle vital de l’adult;

identificant els factors relacionats amb cada persona i els problemes de desempenyorament

ocupacional.


• Relacionar els dèficits provocats per les malalties amb la seva incidència en l’aparició de

disfuncions ocupacionals.

• Utilitzar les teories i tècniques específiques de la teràpia ocupacional en cada àmbit d’intervenció

en el adult.

• Realitzar la intervenció adient a cada persona adulta, les seves necessitats i el seu entorn, amb la

finalitat de reduir les disfuncions ocupacionals i potenciar la participació social.

Competències:

1. Específiques: 1.1. Intervenir en l’avaluació i l’adaptació de l’entorn per promoure la participació en ocupacions

significatives en les diferents facetes de la vida diària, l’autonomia personal i la qualitat de

vida.

1.1.1. Identificar indicadors de canvi de l’entorn i proposar adaptacions per afavorir l’autonomia.

1.2. Obtenir i elaborar, amb la informació rellevant, la història del desempeny ocupacional al llarg

de tot el procés.

1.3. Realitzar l’avaluació del funcionament ocupacional adequada a les necessitats de individus i

poblacions.

1.3.1. Analitzar com les diferents disfuncions afecten el desempenyorament ocupacional.


184

1.3.2. Proposar de manera justificada mètodes d’avaluació que es podin aplicar en base als

models de Teràpia Ocupacional.

1.4. Determinar les disfuncions i necessitats ocupacionals , definir la planificació i establir la

intervenció de Teràpia Ocupacional, utilitzant el potencial terapèutic de l’ocupació significativa

, a través de l’ús de la activitat , amb el consentiment i la participació dels individus i

poblacions.

1.4.1. Planificar una avaluació de les disfuncions i necessitats ocupacionals específiques, tant

dels individus com de les poblacions tenint en compte les diferents tècniques de recollida

d’informació i les teories , marcs de referència i models de Teràpia Ocupacional.

1.4.2. Dissenyar una intervenció específica tant per individus com per a poblacions , en base a

les diferents modalitats i procediments de Teràpia Ocupacional.

1.5. Conèixer, seleccionar i aplicar les teories apropiades, els marc s de referència teòrics, els

models i mètodes de pràctica de Teràpia Ocupacional per triar o restablir l’ocupació

significativa, d’acord a les necessitats de salut dels individus i poblacions.

1.5.1. Tenir una base teòrica per sostenir la pràctica de Teràpia Ocupacional, coneixent,

comprenent i comparant els diferents fonaments teòrics i principis metodològics: models,

teories, marcs de referència, mètodes/tècniques, avaluacions de Teràpia Ocupacional

necessaris per reconèixer i interpretar els processos de funció – disfunció ocupacional.

1.5.2. Seleccionar modalitats i procediments d’avaluació en base a les teories, models i marcs

de referència de Teràpia Ocupacional.

1.6. Reconèixer la influència de les diferències individuals , religioses, culturals, així com de les

costums de l’ocupació i la participació.

1.6.1. Tenir en compte les diferències de cada persona en tot el procés de teràpia ocupacional.



1.7.1. Reflexionar sobre la importància de la comunicació en el procés d’intervenció de teràpia

ocupacional.

1.8. Elaborar i redactar històries i altres registres de Teràpia Ocupacional de forma comprensible,

tant a públic especialitzat com a no especialitzat.

1.8.1. Utilitzar la terminologia pròpia de teràpia ocupacional per redactar històries clíniques i

registres.

1.9. Transmetre informació oral i escrita, tant a públic especialitzat com no especialitzat.

1.9.1. Escriure informes de teràpia ocupacional utilitzant terminis de la disciplina.

1.9.2. Utilitzar amb usuaris i altres actors implicats un vocabulari comprensible.


185


2.2. Expressar-se de forma fluïda, coherent i adequada a les normes establertes, tant de forma oral

com per escrit.


Continguts:

1. Unitat I: Generalitats

1.1. Valoració de l’usuari adult

1.2. Mobilitat al llit i transferències

1.3. Equipament ortésic i adequació de l’entorn.

2. Unitat II: Intervenció de TO en Patologia Mèdica

2.1. L’ adult cardíac

2.2. L’adult respiratori

2.3. L’ adult renal.

2.4. L’adult oncològic.

2.5. L’adult amb SIDA.

3. Unitat III: Intervenció de TO en Cirurgia

3.1. L’adult cremat.

4. Unitat IV: Intervenció de TO en Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia

4.1. L’adult traumatològic.

5. Unitat V: Intervenció de TO en Patologia Neurològica.

5.1. L’adult neurològic


Activitats


35% 2% 63%

Avaluació:





35% 15% 50%*

(*) Inclou una avaluació teòrica pràctica amb un valor del 5%


186


Cailliet,R. Mano.3ª ed. El Manual Moderno. México, 1992.

Cailliet,R. Síndromes dolorosos,incapacidad y dolor de tejidos blandos.3ª Ed. El Manual Moderno.

México, 1997.

Cambier,J; Masson,M; Dehen,H. Manual de Neurologia. 6ª ed. Masson. Barcelona, 1996.

Crepeau; Cohn;Schell. Willard & Sapckman. Terapia Ocupacional. 10ª ed. Editorial Medica

Panamericana. Madrid,2005.

Curptin,M; Molineux,M; Supih-Nelson,J. Occupational Therapy and Physical Disfunction. 6ª ed. UK,

2010.

Clark,G; Shaw Wilgis,EF; Aiello,B; Eckhaus,D; Valdat Eddington,L. Hand Rehabilitation.1ª ed. Churchill

Livingston. New York, 1993.

Güell Rous,R; de Lucas Ramos,P. Rehabilitación respiratoria. 1ª Ed. Medical & Marketing

comunicaciones. Madrid,1999 ( p. 76-106).

Kielhofner,G. Terapia Ocupacional. Modelo de la Ocupación Humana.Teoria y aplicación. 3ª

ed.Editorial Médica Panamericana. Madrid, 2004.

Law,M; Baum,C; Dunn Winnie. Measuring Occupational Performance. 1ª ed. Slack. EEUU, 2001 (p.

209).

Pastor Torres,L; Sáinz Hidalgo,I; Guijarro Salcedo,Mª C; Reina Sanchez,M.Terapia Ocupacional en

rehabilitación cardíaca. Revista Espanyola de Cardiologia. Volumen 48, suplemento 1, 1995. (p. 28-32)

Turner,A; Foster,M; Jhonson,SE. Terpai Ocupacional y disfunción física. 5ª ed. Elsevier Churchill

Livingstone. Madrid, 2003.

Van Lede,P; van Veldhoven,G. Therapeutic hand splints. Vol. I. 2ª ed. Provan, Antwerp, Belgium, 1998.

Van Lede,P; van Veldhoven,G. Therapeutic hand splints. Vol. II. 1ª ed. Provan, Antwerp, Belgium, 2002.

Willard & Sapckman’s. Crepeau, EB; Cohn,E; Boyt Schell,BA. 11ª ed. Occupational Therapy. Wolters

Kluwer. Lippincott Williams & Wilkins. Philadelphia, 2009. (p. 658-680)

Zambudio Peragio,R. Prótesis, Ortesis y Ayudas Técnicas.1ª ed. Elsevier Masson. Barcelona,2009 (p.

143 – 189).


187

Teràpia Ocupacional en les Persones Grans


Matèria: Intervenció de TO en els diferents àmbits i les diferents etapes del cicle vital Llengua enque s’imparteix: Català

Coordinadora: Elisabet Capdevila [email protected]

Professorat: Salvador Altimir, Elisabet Capdevila


Actualment l’envelliment és un dels majors reptes per als professionals de la salut, relacionat

directament amb l’augment de l’esperança de vida i les necessitats específiques d’aquesta població.

L’assignatura pretén dotar de coneixements i recursos que permetin a l’estudiant apropar-se a la

realitat de la persona gran, per tal d’afavorir-ne l’autonomia i la participació en la vida quotidiana,

promovent així un envelliment actiu allunyat de les patologies.


• Conèixer i reflexionar sobre els aspectes fonamentals de la geriatria i gerontologia; l’evolució i la

biologia de l’envelliment, el tarannà i comportament de la persona, recursos sociosanitaris, principis

ètics i de relació d’ajuda per tal d’arribar a realitzar una actuació terapèutica integral individualitzada.

• Utilitzar els diferents mètodes específics de valoració iproposar ojectius i tècniques d’intervenció

multidisciplinars, tant en el vell sa com en el que presenta síndromes invalidant, en base als models

de teràpia ocupacional i al context assistencial que es presenta.

• Conèixerel programa d’activitats de teràpia ocupacional en el marc de la intervenció geriàtrica

integral.

Competències:

1. Específiques: 1.1. Reconèixer els determinants de salut en la població, els recursos i equips multiprofesionals i les

accions de prevenció, manteniment i promoció de la salut, tant a nivell individual com

comunitari.

1.1.1. Descriure i identificar els determinants de salut específics que intervenen en cada grup

poblacional.

1.1.2. Identificar i conèixer els recursos existents i característiques dels equips professionals

propis, de cada àmbit d’actuació.


188

1.1.3. Explicar les diferents accions en relació a la prevenció, manteniment i promoció de la

salut actuals.

1.2. Obtenir i elaborar, amb informació rellevant, la història de l’acompliment ocupacional al llarg de

tot el procés .

1.2.1. Obtenir mitjançant una primera valoració resultant de, la entrevista, dades de la història

clínica i valoracions, informació sobre la història ocupacional.

1.2.2. Escollir, sintetitzar, organitzar i redactar en base als coneixements de la TO, la

informació recollida de la història ocupacional d’individus/població.

1.3. Determinar les disfuncions i necessitats ocupacionals, definir la planificació i establir la

intervenció de Teràpia ocupacional, utilitzant el potencial terapèutic de la ocupació significativa,

a través de l’ús de l’activitat, amb el consentiment i la participació dels individus i poblacions.

1.4. Conèixer, seleccionar i aplicar les teories apropiades, els marcs de referència teòrics, els

models i mètodes de pràctica de Teràpia Ocupacional per elegir o restablir la ocupació

significativa, segons les necessitats de salut dels individus i poblacions.

1.5. Elaborar i redactar històries i altres registres de Teràpia ocupacional, de forma comprensible,

tant en un públic especialitzat com no especialitzat.


2.2. Buscar, avaluar, organitzar i mantenir sistemes de informació.

2.3. Identificar, analitzar i prendre l’opció resolutiva més adequada per donar resposta als



com per escrit.


Continguts:

UNITAT I:

1. Gerontologia i geriatria.

2. Característiques de l’envelliment humà.

3. Models i marcs teòrics relacionats amb l’envelliment.

4. Recursos d’intervenció socials i/o sanitàries . Rol del terapeuta ocupacional. L’equip de treball.

5. La persona gran. Història de vida i la història ocupacional. L’autonomia. Valors i importància de l’ocupació.

6. Demències i altres patologies geriàtriques.


189

UNITAT II:

1. Valoració de la persona gran. Aspectes i fases de la valoració geriàtrica. Escales de valoració.

2. Objectius generals de la intervenció.

3. Pla de treball en el procés d’intervenció. L’activitat terapèutica en geriatria. Programa individual d’activitat. Introducció a les tècniques específiques aplicades (Característiques, tipus, anàlisi i adaptacions).

UNITAT lll:

1. Introducció al disseny de programes de teràpia ocupacional dirigits a la gent gran.


Activitats


38% 25% 37%

Consta d’exposició teòrica i sessions pràctiques amb seminaris on la participació directa dels alumnes

en discussió i exercicis aplicats és bàsica. Paralel·lament l’alumne realitzarà una entrevista a una

persona gran per tal d’elaborar-ne la història de vida i ocupacional, a partir de la qual aplicarà la teoria

donada a l’aula i n’exposarà l’aplicació.

Avaluació:





(Exposició i discussió aula) Prova escrita

45 % 15% 40%


American occupational therapy association. Occupational therapy practice framework: Domain and

process. 2nd ed. American Journal of Occupational Therapy, 2008; 62: 625-683.

Alberca R, López-Pousa S. Enfermedad de Alzheimer y otras demencias. 3ª ed. Madrid: Panamericana;

2006.

Ballesteros S. Gerontologia: Un saber multidisciplinar. Madrid: Editorial Universitas s.a; 2004.

Bermejo l. Gerontología educativa. Madrid, Médica Panamericana, 2004

Cervera MªC, Sáiz J. Actuación en geriatría y gerontología. Tomo I-II. 4ª ed. Alcalá la Real, Editorial

Formación Alcalá, 2009.


190

Cooper J. Occupational therapy in oncology and palliative care. London: Royal Marsden NHS Trust;

2006.

Crepeau EB, Cohn ES, Schell B. Willard &. Spackman’s Occupational Therapy. 10a ed. Buenos Aires:

Panamericana; 2005.

Durante P, Pedro P. Terapia Ocupacional en Geriatria. Barcelona: Masson; 1998.

Hudson A, Moore L. Caring for older people in the community. United Kingdom, Wiley-Blackwell, 2009.

Moragas R. El reto de la dependencia al envejecer. Barcelona: Herder;1999.

Mountain G. Occupational therapy with older people. England: Sheaffield Hallam University; 2004.

Nieto M. Ante la enfermedad de Alzheimer. Bilbao: Desclée de brouwer; 2002.

Roca P. Arrugas. Bilbao: Astiberri Ediciones; 2007.

Selmes J, Selmes M A. Guias de actividades diarias o cómo ocupar el tiempo libre de un enfermo de

alzheimer. Meditors; 2000.

Societat Catalano-Balear de Geriatria i Gerontologia. Avaluació Geriàtrica Integral. Barcelona: Glosa;

1996.

OMS. Envejecimiento activo: un marco político. Revista Española de Geriatría y Gerontología

2002;37(S2):74-105.


191

Pràcticum I


Matèria: Pràcticuml Llengua enque s’imparteix: Català/Castellà


Professorat: Cristina Rodríguez, Mª del Carmen Álvarez


Els practicums complementen la formació acadèmica i afavoreixen el desenvolupament personal i

professional de l’estudiant de Teràpia Ocupacional.

Aquesta assignatura li suposarà el primer contacte amb la realitat assistencial i li permetrà aplicar, en

una situació real de treball, les competències ja adquirides, i també desenvolupar a un nivell bàsic,

d’altres necessàries per a la intervenció.


• Conèixer el funcionament del centre de pràctiques i integrar-se en l’equip de treball.

• Aplicar i desenvolupar en un context real les competències adquirides durant els 2 primers cursos.

Competències:

1. Específiques: 1.1. Conèixer, valorar críticament i saber utilitzar les fonts d’informació per a obtenir, organitzar,

interpretar i comunicar la informació científica, sanitària, socio-sanitària i social, preservant la

confidencialitat de les dades.

1.1.1. Preservar la confidencialitat d’acord a la normativa vigent.

1.2. Realitzar l’avaluació del funcionament ocupacional adequada a les necessitats d’individus i

poblacions.

1.3. Determinar les disfuncions i necessitats ocupacionals, definir la planificació i establir la

intervenció de Teràpia Ocupacional, utilitzant el potencial terapèutic de l’ ocupació

significativa, a través de l’ús de l’activitat, amb el consentiment i la participació dels individus i

poblacions.


192

1.3.1. Realitzar una avaluació de les disfuncions i necessitats ocupacionals específiques tant

d’individus com de poblacions, tenint en compte les diferents tècniques de recollida d’

informació i les teories, marcs de referència i models de Teràpia Ocupacional.

1.3.2. Dissenyar una intervenció, tant per a individus com per a poblacions, en base a las

diferents modalitats i procediments de Teràpia Ocupacional.

1.4. Conèixer, seleccionar i aplicar les teories apropiades, els marcs de referència teòrics, els

models i mètodes de pràctica de Teràpia Ocupacional per escollir o restablir l’ocupació

significativa, segons les necessitats de salut d’individus i poblacions.

1.4.1. Aplicar les teories apropiades, els marcs de referència teòrics, els models i mètodes de

pràctica de Teràpia Ocupacional per escollir o restablir l’ocupació significativa, segons les

necessitats de salut d’individus i poblacions.

1.5. Demostrar que compren els fonaments d’acció, indicacions i eficàcia de les intervencions de

Teràpia Ocupacional, basant-se en l’evidència científica disponible.

1.5.1. Argumentar les intervencions en base a la evidència científica i a les bases de la

professió.

1.6. Reconèixer la influència de les diferències individuals, religioses, culturals, així com de les

costums, sobre l’ ocupació i la participació.

1.6.1. Aplicar el procés d’intervenció de Teràpia Ocupacional a les diferències individuals,

religioses i culturals, així com a les costums sobre l’ ocupació i la participació.

1.7. Adquirir i desenvolupar habilitats, destreses i experiència pràctica en el context socio-sanitari

i comunitari.

1.7.1. Aplicar en el context real, les habilitats i destreses adquirides en un entorn protegit de

simulació.

1.8. Desenvolupar la pràctica professional amb respecte a altres professionals, adquirint habilitats

de treball en equip.

1.8.1. Identificar els membres de l’equip i l’aportació específica de cadascun d’ells.

1.8.2. Integrar-se en els diferents equips del context de pràctiques.

1.9. Escoltar de manera activa, obtenir i sintetitzar informació pertinent sobre els problemes i les

demandes ocupacionals dels individus i poblacions i comprendre el contingut d’aquesta

informació.

1.9.1. Utilitzar la informació adequada sobre els problemes i demandes ocupacionals dels

individus i poblacions.




193

1.10.1. Comunicar-se de manera eficaç adoptant el rol pertinent en cada moment.

2. Transversals: 2.1. Buscar, avaluar, organitzar i mantenir sistemes d’ informació.


2.3. Respectar l’ entorn medi ambiental i fomentar el desenvolupament sostenible.

Continguts:

Estades pràctiques en diferents àmbits d’intervenció amb la supervisió de terapeutes ocupacionals i la

tutorització per part del professorat de l’Escola.

Pràctiques

Del 26 d’abril al 3 de juny de 2011


Activitats

Presencials Dirigides fora d’aula Autònomes

50% 25% 25%

Avaluació:

El “fer” de l’estudiant serà avaluat de manera continuada al llarg del període de pràctiques. L’aplicació

dels coneixements teòrics al disseny i implementació d’un procés d’intervenció i el raonament de

l’estudiant en aquest procés seran avaluats mitjançant la presentació de casos.

Presentació de casos


Avaluació en centre de pràctiques

60% 10% 30%

Per poder fer la ponderació de la nota final de l’assignatura és imprescindible superar la presentació de

casos i l’avaluació en centre de pràctiques.

L’assistència, tant a les pràctiques com a les tutories, és obligatòria.


Es recomana la bibliografia de les assignatures que tinguin relació amb el camp de les pràctiques que

s’estiguin realitzant.

CURSOS DE FORMACIÓ CONTINUADA Guia de l’Estudiant – Curs 2010-2011 13

194

13. CURSOS DEFORMACIÓ CONTINUADA

Curs Crèdits Realització

Violència familiar vers les dones:Comprensió,anàlisi i

intervenció 1,5 Febrer-Març 2011

Els animals com a recurs terapèutic:Bases i experiències

d’aplicació 1,5 Març-Abril 2011

La mort i el dol: Conèixer per acompanyar 2 Maig 2011

Crèdits pendents de reconeixement per la UAB

MÀSTERS PROPIS Guia de l’Estudiant – Curs 2010-2011 14

195

14. MÀSTERS PROPIS

III MÀSTER INTERVENCIÓ SOCIAL I SANITÀRIA A LA COMUNITAT

Finalitat Formar professionals que siguin capaços de dur a terme una pràctica centrada en la intervenció comunitària des de models comprensius/humanistes, on la participació comunitària i l’equitat social formin part de tot el procés.

Dirigit a Llicenciats i Diplomats en els àmbits de les ciències socials, les ciències de la salut i l’educació, interessats en desenvolupar competències en intervenció comunitària des d’una perspectiva participativa i de desenvolupament comunitari.

Crèdits 60 ECTS

Preu 3.400 € (possibilitat de matrícula modular)

Núm. de places 35

Lloc EU Creu Roja.

C/ de la Riba, 90, Terrassa

III MÀSTER CURES INFERMERES A LES PERSONES QUE PRESENTEN MALALTIES RENALS

Finalitat Formar professionals d’Infermeria des d’una perspectiva teòrica i pràctica, per a què puguin oferir cures de qualitat a les persones que presenten malalties renals en els diferents àmbits assistencials

Dirigit a Diplomats en Infermeria i/o professionals en possessió del títol de grau que estiguin treballant en unitats de nefrologia o tinguin interès en el tema

Crèdits 60 ECTS

Preu 3.400 € (possibilitat de matrícula modular)

Núm. de places 35

Lloc EU Creu Roja.


DIPLOMES DE POSTGRAU Guia de l’Estudiant – Curs 2010-2011 15

196

15. DIPLOMES DE POSTGRAU

V DIPLOMA DE POSTGRAUTERÀPIA OCUPACIONAL

EN SALUT MENTAL: ACTUALITZACIONS

Finalitat Donar eines en diversos nivells d’intervenció, així com mostrar la utilització d’avaluacions estandarditzades, facilitar recursos metodològics per dissenyar,implementar i avaluar programes de teràpia ocupacional en la intervenció de salut mental.

Dirigit a Diplomats en Teràpia Ocupacional

Crèdits 35 ECTS

Preu 2.400 €

Núm. de places 35

Lloc EU Creu Roja.


II DIPLOMA DE POSTGRAUACTUALITZACIONS DE TERÀPIA OCUPACIONAL EN PEDIATRIA – EL “FER” DEL NEN

Finalitat Oferir als professionals la possibilitat d'actualitzar les seves competències en la detecció precoç de les diferents problemàtiques, la correcta avaluació de l'abast de les mateixes i l'aplicació dels tractaments adequatsal nen amb problemes per afrontar l'etapa adulta amb les millors condicions.

Dirigit a Diplomats en Teràpia Ocupacional

Crèdits 35 ECTS

Preu 2.400 €

Núm. de places 35

Lloc EU Creu Roja.


DIPLOMES DE POSTGRAU Guia de l’Estudiant – Curs 2010-2011 15

197

XVI DIPLOMA DE POSTGRAU INFERMERIA QUIRÚRGICA

Finalitat Facilitar el desenvolupament professional que permeti assolir el liderat en l’execució de les cures infermeres especifiques en l’àrea quirúrgica, considerant al pacient quirúrgic centre de tot el procés perioperatori.

Dirigit a Diplomats en Infermeria

Crèdits 30 ECTS

Preu 2.100 €

Núm. de places 40

Lloc

Hospital General de l’Hospitalet. Consorci Sanitari Integral

Avda Josep Molins, 29-41

Hospitalet de Llobregat

XII IDIPLOMA DE POSTGRAU EMERGÈNCIES I CURES INTENSIVES:

ATENCIÓ INTEGRAL D’INFERMERIA A L’ADULT

Finalitat Ofereix al professional d’infermeria l’ocasió per aprofundir en el seu desenvolupament professional com infermera experta en cures del malalt adult en els serveis d’emergències i crítics.

Dirigit a Diplomats en Infermeria

Crèdits 30 ECTS

Preu 2.100 €

Núm. de places 25

Lloc

Hospital General de l’Hospitalet. Consorci Sanitari Integral

Avda Josep Molins, 29-41

Hospitalet de Llobregat

TELEFONS D’INTERÈS Guia de l’Estudiant – Curs 2010-2011 16

198

16. TELEFONS D’INTERÈS

Escola Universitària Creu Roja Telèfon: 93 783 77 77 Fax: 93 783 7147

Serveis

Extensió Correu Electrònic Centraleta 9 Informació [email protected] Secretaria Gestió Acadèmica 213 [email protected] Secretaria d’Alumnes 214 [email protected] Secretaria Postgrau 215 [email protected] Secretaria Direcció 216 [email protected] Direcció 218 [email protected] Biblioteca 221 [email protected] Oficina de Qualitat 231 [email protected]

Professorat

Extensió Correu Electrònic ALVAREZ, Carmen 224 [email protected] CAMPO, Rosa 228 [email protected] CAPDEVILA, Elisabet 236 [email protected] CAPELLAS, Rosa 229 [email protected] EZKIETA, Marga 235 [email protected] FERNANDEZ, Eva 220 [email protected] FORASTER, Anna 240 [email protected] GONZALEZ, Cecília 230 [email protected] JIMENEZ, Mª José 237 [email protected] LLORENS, Rafa 233 [email protected] MASIP, Montse 223 [email protected] MENDEZ, Betsabé 225 [email protected] MORATINOS, Carmen 232 [email protected] MORERA, Neus 222 [email protected] PEREZ, Pascale 234 [email protected] PEREZ, Roser 227 [email protected] RODRIGUEZ, Cristina 226 [email protected] ROIG, Helena 222 [email protected] SANCHEZ, Lupe 219 [email protected] SANZ, Silvia 222 [email protected] TARRUELLA, Mireia 233 [email protected]

Creu Roja

Oficina Autonòmica i Provincial 93 300 65 65 Oficina Local de Terrassa 93 733 12 44

Universitat Autònoma de Barcelona

Centraleta 93 581 20 00

Transport

Ferrocarrils de la Generalitat 93 205 15 15 Renfe 93 322 41 42

Altres

Departament d’Ensenyament 93 205 21 12 Direcció General d’Universitats 93 254 12 03

199

Fe d’errates

Versió 2.0.:Pag 34 estructura i guies docents

• Bases metodlogique de 1r semestre 2n Curs, Psicologia de 2n semetres 2n curs

c. de la Riba, 90 - 08221 TerrassaTel.: 93 783 77 77

[email protected]

Plaça Vella

Passeig 22 de Juliol

Ram

bla

d’Ég

ara

C-58a Manresa

C. d

el N

ord

Plaça de Mossèn Jacint

Verdaguer

C. d

el P

asse

ig

Hospital Mútua de Terrassa

Passeig Comte d’Égara

C. d

e la

Rib

a

C. d

e To

pete