informe bs 2008

INFORME ANUAL DE BANYOLES SOLIDARIA abril 2009

2222

INDEX

Informació als col·laboradors

i amics de Banyoles Solidària ...................... ... 3

Memòria d’activitats anuals ........................ ... 4

Informes dels projectes............................ ... 5

- Nicaragua ................................... 5

- Gàmbia ...................................... 11

- El Salvador ................................. 14

Comptes 2008....................................... ... 24

3333

Cordialment,

Banyoles Solidària

Abril 2009

Estimats companys/es de “Banyoles Solidària”,

Ens tornem a retrobar un any més per fer balanç del que ha estat aquest temps per a nosaltres. (Veureu que aquest cop ens entretenim en detall a explicar-nos; la memoria és més llarga, però creiem que interessant). La veritat és que hem de parlar d'un any especialment intens perquè hem pogut estrènyer físicament els contactes amb totes les nostres contraparts. Bona part d'aquests contactes, juntament amb el treball dels nostres companys d'”Imatges per a la Solidaritat”, ens permetrà donar a conèixer amb millors condicions el que estem fent en els països del Sud.

I se'ns ha fet ben evident la incertesa, aquest referent que ens acompanya sempre, però del qual sovint no tenim consciència: la incertesa ens ha colpit amb la mort sobtada de les companyes Mercedes i María Eugenia, de la Comunidad Segundo Montes. Ens ha causat dolor i hem notat un buit significatiu en la nostra petita col·lectivitat. Aquesta circumstància, però, ens convida a seguir treballant amb més motiu.

I, d'altra banda, la incertesa també se'ns ha fet evident d'una manera ben agradable i profitosa: érem ben conscients que teníem pendent l'actualitatzació de la nostra plana web o la seva reconversió a un blog, però no trobàvem el moment de posar-nos-hi. Doncs vet aquí que, per a gran sorpresa nostra, hem tingut la col·laboració desinteressada d'un nou amic de “Banyoles Solidària”. El nostre blog ja és una realitat. I us convidem a visitar-lo i a fer-hi les intervencions que cregueu oportunes. L’adreça: http://www.banyolessolidaria.blogspot.com/

Doncs, ja ho veieu, aquesta és la VIDA de “Banyoles Solidària” en aquest perídode de temps, amb tot el que això implica!!

Informació als col·Informació als col·Informació als col·Informació als col·laboradors i amics de Banyoles Slaboradors i amics de Banyoles Slaboradors i amics de Banyoles Slaboradors i amics de Banyoles Solidàriaolidàriaolidàriaolidària

4444

• Durant tot l’any, quinzenalment, reunió. • Durant tot l’any contactes amb els ajuntaments del Pla de l’estany. • Durant tot l’any, participació al Pla d’Integració social del Pla de l’Estany del Consell

Comarcal.

Abr

il

• Lliurament de l’informe anual de Banyoles Solidària als socis i col·laboradors

Mai

g

• Participació, amb altres col·lectius, a la Festa del Comerç Just.

Julio

l i A

gost

• Estada d’una persona a Condega, durant quatre mesos, per tal de fer uns seguiments dels projectes. Anada a Segundo Montes, amb motiu de l’accident, per donar suport a la Comunidad.

• Estada de quatre persones a Segundo Montes, arran de l’accident que va costar la vida a dos membres de la Comunidad.

• Estada de quatre persones a Segundo Montes, (alguns, membres d’”Imatges per a la solidadaritat”) per gravar documental.

• Estada de dues persones a Kerewan, amb altres companys de la comarca.

Ago

st

• Participació a la Festa de la Diversitat del Barri de la Farga.

Oct

ubre

• Posada en comú i reflexions a l’entorn de les observacions i actuacions

realitzades als pobles germans, durant les estades de l’estiu.

Nov

embr

e

• Campanya per recollir aportacions per beques d’estudis (Segundo Montes, Condega)

• Venda de loteria • Participació a la represa de les reunions del nou Consell Municipal de

Cooperació i Solidaritat, de l’Ajuntament de Banyoles.

D

esem

bre

• Parada Nadal: venda d’artesania.

Memòria d’activitats anualsMemòria d’activitats anualsMemòria d’activitats anualsMemòria d’activitats anuals

5555

BREU INFORME SOBRE ELS PROJECTES DE BANYOLES BREU INFORME SOBRE ELS PROJECTES DE BANYOLES BREU INFORME SOBRE ELS PROJECTES DE BANYOLES BREU INFORME SOBRE ELS PROJECTES DE BANYOLES SOLIDÀRIA AL MUNICIPI DE CONDEGA (NICARAGUA)SOLIDÀRIA AL MUNICIPI DE CONDEGA (NICARAGUA)SOLIDÀRIA AL MUNICIPI DE CONDEGA (NICARAGUA)SOLIDÀRIA AL MUNICIPI DE CONDEGA (NICARAGUA)

Aquesta informació ha estat elaborada després de la meva estada de tres mesos i mig a Condega durant l’estiu de 2008, a partir de l’observació personal dels projectes i del contacte directe amb les persones que hi treballen. Els representants dels diferents projectes formen la Comissió d’Agermanament Condega-Banyoles, constituïda en la nostra contrapart. Els fons per a la nostra cooperació provenen bàsicament de les institucions municipals (ajuntaments de Banyoles i comarca), comarcals (Consell Comarcal) i provincials (Diputació de Girona), així com de les quotes dels socis i col·laboradors i d’activitats pròpies de Banyoles Solidària.

1. LOS PIPITOS1. LOS PIPITOS1. LOS PIPITOS1. LOS PIPITOS

El CentroCentroCentroCentro de Desarrollo Infantil (CDI) de Desarrollo Infantil (CDI) de Desarrollo Infantil (CDI) de Desarrollo Infantil (CDI) finançat per un any amb 10.000 € de l’Ajuntament de Banyolesl’Ajuntament de Banyolesl’Ajuntament de Banyolesl’Ajuntament de Banyoles ocupa tres aules: una, com a àrea de jocs, una altra , com a àrea de descans i l’altra , com a menjador, amb possibilitats d’ampliar-ho a més aules si les necessitats ho demanen. La capacitat actual és de 20 nens/es, la majoria amb discapacitats. Aquest projecte respon a una necessitat real del municipi, i és un autèntic repte, ja que és el primer CDI d’aquestes característiques a tot el país.

Els apadrinamentsapadrinamentsapadrinamentsapadrinaments en aquests moments són 7 (4 al poble i 3 a comunitats). Una nena apadrinada va morir a l’agost. És un projecte molt directe i beneficiós, amb capacitat de transformació real per als nens/es apadrinats i per a les seves famílies.

Informes dels projectesInformes dels projectesInformes dels projectesInformes dels projectes

6666

2. MICROCRÈDITS2. MICROCRÈDITS2. MICROCRÈDITS2. MICROCRÈDITS Comunitat de Potrerillos: Comunitat de Potrerillos: Comunitat de Potrerillos: Comunitat de Potrerillos:

El projecte és conegut amb el nom de Banco Comunal “Manos Unidas” Es va iniciar l’any 2001 amb l’aportació de 500 $ de l’Ajuntament de Camós.l’Ajuntament de Camós.l’Ajuntament de Camós.l’Ajuntament de Camós. Ja han estat beneficiades 150 persones. És un projecte que es planteja com a model per altres comunitats. És conegut a diferents llocs del municipi. Comunitat de La Laguna de los Hernández:Comunitat de La Laguna de los Hernández:Comunitat de La Laguna de los Hernández:Comunitat de La Laguna de los Hernández:

Projecte de “Microcréditos y acopio de granos básicos”. Es va iniciar l’any 2006 amb l’aportació de 1000 € de l’Ajuntament de Cornellà l’Ajuntament de Cornellà l’Ajuntament de Cornellà l’Ajuntament de Cornellà del Terri.del Terri.del Terri.del Terri. El nombre de beneficiaris a hores d’ara és de 122 persones. Comunitat d’El Peñasco:Comunitat d’El Peñasco:Comunitat d’El Peñasco:Comunitat d’El Peñasco: Projecte de “Fondo Social Comunitario” És el més jove dels projectes de microcrèdits, es va iniciar el 2007 amb el suport de 1000 € de Banyoles Solidària.Banyoles Solidària.Banyoles Solidària.Banyoles Solidària. N’hi han hagut 53 famílies beneficiàries.

7777

3.3.3.3. LA FRATERNIDADLA FRATERNIDADLA FRATERNIDADLA FRATERNIDAD

És un centre d’atenció a nens/es i adolescents en situació de risc. Centro Preventivo, es diu oficialment, perquè té com a objectiu prevenir els perills que amenacen aquests nens/es si deambulen tot el dia pel carrer. La Fraternidad els hi acull i els ofereix diferents àrees d’activitats: manualitats, reforç escolar, dansa, computació i pintura. A més d’un petit complement alimentari (suc de fruita i galeta). La Fraternidad. Reforç alimentariLa Fraternidad. Reforç alimentariLa Fraternidad. Reforç alimentariLa Fraternidad. Reforç alimentari

El nombre de nens/es matriculats al Centre és de 120, però l’assistència diària és molt irregular. Banyoles Solidària i el Consell CBanyoles Solidària i el Consell CBanyoles Solidària i el Consell CBanyoles Solidària i el Consell Comarcal del Pla de l’Estanyomarcal del Pla de l’Estanyomarcal del Pla de l’Estanyomarcal del Pla de l’Estany aportem cada any uns 1000 € aproximadament per a la compra de material i algun mobiliari. Aquest any hem aportat 1200 € per iniciar la instal·lació d’una petita biblioteca amb diccionaris i llibres de lectura i consulta. La col·laboració es va iniciar l’any 1999.

8888

4. BEQUES4. BEQUES4. BEQUES4. BEQUES És el projecte més antic de Banyoles Solidària, que es va iniciar el 1996 amb el suport de l’Ajuntament de Banyolesl’Ajuntament de Banyolesl’Ajuntament de Banyolesl’Ajuntament de Banyoles. Des de l’any 2006 està finançat per la Diputació de Girona.Diputació de Girona.Diputació de Girona.Diputació de Girona. L’aportació anual és aproximadament d’uns 10.000 €

Institut. Alumnes becats Institut. Alumnes becats Institut. Alumnes becats Institut. Alumnes becats

Han estat becats uns 1.500 estudiants de secundària i uns 130 universitaris. Si ho calculem en nombre de beques donades, les xifres serien molt superiors: 15.000 beques de secundària (uns 60 US$ anuals cada beca) i 1.300 beques universitàries (uns 350 US$ anuals cada beca). 5. CASA DE CULTURA5. CASA DE CULTURA5. CASA DE CULTURA5. CASA DE CULTURA La Casa de Cultura Conthecatl treballa en la promoció dels valors culturals i en la recuperació del patrimoni històric del municipi. L’any 2006 Banyoles SolidàriaBanyoles SolidàriaBanyoles SolidàriaBanyoles Solidària va aportar 3.000 € per obres de reparació i pintura de l’edifici i per activitats culturals i artístiques. El 2008 Banyoles SolidàriaBanyoles SolidàriaBanyoles SolidàriaBanyoles Solidària va donar suport amb una aportació de 2.000 € a un projecte cultural que tenia com a objectius:

� la capacitació de 16 instructors municipals en dansa, música i teatre. � la formació dels joves en temes de desenvolupament comunitari,

ecologia, ciutadania i democràcia, gènere, educació sexual, etc. � la promoció artística i cultural amb la celebració de 3 festivals de

música i dansa i 2 exposicions de pintura.

9999

6. FORNS SOLARS6. FORNS SOLARS6. FORNS SOLARS6. FORNS SOLARS

L’Associación de Mujeres Sol Naciente (AMSONAC) treballa en projectes de promoció de les dones i de defensa del medi ambient.

Forn solar i família beneficiàriaForn solar i família beneficiàriaForn solar i família beneficiàriaForn solar i família beneficiària Durant la segona quinzena del mes de juliol van realitzar el taller de fabricació de 10 forns solars per a 10 dones de la comunitat d’El Jobo, que van ser subvencionats amb una aportació de 2.000 € dels fons propis de Banyoles Banyoles Banyoles Banyoles SolidàriaSolidàriaSolidàriaSolidària.

7. “FORTALECIMIENTO DE “FORTALECIMIENTO DE “FORTALECIMIENTO DE “FORTALECIMIENTO DE LA PRÁCTICA DELLA PRÁCTICA DELLA PRÁCTICA DELLA PRÁCTICA DEL FÚ FÚ FÚ FÚTBOLTBOLTBOLTBOL”””” L’objectiu d’aquest projecte va ser no solament fomentar l’esport i els seus valors,sinó també allunyar els nens i joves del perills del carrer, on són freqüents les drogues i la violència. Coordinat per la Federació Municipal de futbol de Condega, s’ha realitzat entre els mesos de novembre i desembre de 2008, sota la direcció tècnica d’Edgar Gómez (Lic. en INEFC, de Banyoles)Banyoles)Banyoles)Banyoles) i de Franklin K. Rodríguez d’ADIFAN (Condega). Banyoles Solidària va aportar 1.000 €.

10101010

(que la Comissió de Condega ha d’aprovar i Banyoles Solidària haurà de revisar i acceptar, si ho creu convenient)

1. De LA FRATERNIDAD: “Fortalecimiento de conocimientos bás “Fortalecimiento de conocimientos bás “Fortalecimiento de conocimientos bás “Fortalecimiento de conocimientos básiiiicos cos cos cos en el área de computaciónen el área de computaciónen el área de computaciónen el área de computación con niños/as y adolescentes en situación de con niños/as y adolescentes en situación de con niños/as y adolescentes en situación de con niños/as y adolescentes en situación de riesgo del municipio de Condega, 2009riesgo del municipio de Condega, 2009riesgo del municipio de Condega, 2009riesgo del municipio de Condega, 2009----2012”2012”2012”2012”. (9.840 US$)(9.840 US$)(9.840 US$)(9.840 US$)

2.2.2.2. D’ADIFAN (Asociación para el Desarrollo Integral de la Familia

Nicaragüense): “Apoyo a la producción de granos básicos a jóvenes en “Apoyo a la producción de granos básicos a jóvenes en “Apoyo a la producción de granos básicos a jóvenes en “Apoyo a la producción de granos básicos a jóvenes en la zona de Cantagallla zona de Cantagallla zona de Cantagallla zona de Cantagallo” o” o” o” (6.000 US$)(6.000 US$)(6.000 US$)(6.000 US$)

Àlex Garcia Àlex Garcia Àlex Garcia Àlex Garcia

Banyoles, febrer de 2009Banyoles, febrer de 2009Banyoles, febrer de 2009Banyoles, febrer de 2009

PROPROPROPROPOSTES DE NOUS PROJEPOSTES DE NOUS PROJEPOSTES DE NOUS PROJEPOSTES DE NOUS PROJECTESCTESCTESCTES

11111111

INFORME SOBRE L’ESTADA DE BANYOLES INFORME SOBRE L’ESTADA DE BANYOLES INFORME SOBRE L’ESTADA DE BANYOLES INFORME SOBRE L’ESTADA DE BANYOLES SOLIDÀRIA A NIAKOYSOLIDÀRIA A NIAKOYSOLIDÀRIA A NIAKOYSOLIDÀRIA A NIAKOY----KEREWAN, GÀMBIAKEREWAN, GÀMBIAKEREWAN, GÀMBIAKEREWAN, GÀMBIA

EEEEl mes d’agost del 2008, la Dolors Terradas, jo mateixa, vaig fer una visita estada a Kerewan, per tal de supervisar els projectes i veure les possibles necessitats. Amb mi, venien unes altres sis persones –algunes de Banyoles- en un viatge de treball-turisme. Des de l’IES Josep Brugulat s’havien enviat ordinadors destinats a l’escola secundària de la zona de NIAKOY, a la qual pertany Kerewan. Tres de les persones que hi anàvem som professors del Brugulat, i el nostre objectiu era instal·lar i posar en funcionament aquests ordinadors. Aquest objectiu es va acomplir a bastament i ha començat un agermanament entre els dos instituts. A la vegada, un grup d’immigrats gambians residents a Banyoles i procedents tots ells de la comarca de WULLI – DISTRICT, a la riba nord del riu Gàmbia, havien iniciat una associació anomenada Wulli Kan Be Solidaritat i havien reunit diners per enviar medicaments a tot el districte (al qual també pertany Kerewan). Tot i que hi va haver problemes perquè el govern no acceptava aquelles determinades pastilles contra la malària, finalment s’ha aconseguit distribuir-les.

12121212

Banyoles Solidària volia saber com anava el funcionament del nou tractor. Vàrem poder constatar que aquest funcionava amb regularitat durant l’època de la preparació dels camps, tot i que no aconseguien massa beneficis perquè després era difícil llogar-lo. De totes maneres la població n’està molt satisfeta i el tractor ha servit per incrementar la superfície destinada als camps d’arròs, camps de propietat comunitària però que cada any se’ls reparteixen entre tots els habitants del poble que volen (homes i dones) i cadascú es treballa la seva parcel·la. Enguany el cultiu de l’arròs ha estat molt productiu, tant per la superfície destinada a aquest producte com pel fet que ha plogut molt i a més Banyoles Solidària va enviar ajuda per comprar adobs, amb part dels diners aportats pels socis. També es va poder constatar el curs de les obres de l’ambulatori, que es realitzava força lentament, perquè, des que es va pressupostar fins ara, cada vegada els materials s’han anat encarint. Disposàvem de tres mil euros, però realment s’hi està gastant més, entre altres coses perquè l’han construït més gran del que ens pensàvem inicialment. El molí per moldre cereals, si bé encara funciona, té un problema mecànic i un altre d’organitzatiu. De fet, se’n cuiden unes dones que fan una comissió i tenen un home que fa el treball. Les dones es queixen que aquest home hi va poques hores però, de fet, l’home cobra una misèria pel seu treball, (fins i tot des del punt de vista de Gàmbia). Els vàrem proposar que se li fes una mena de lloguer o contracte i que ell en fos el responsable. Primer varen dir que no però sembla que s’hi han repensat i han fet un tracte verbal, mitjançant el qual el responsable del molí serà en Fai Sane, però aquest donarà una part dels guanys a la comissió.

13131313

Cal constatar que la comunicació amb el comitè d’allà es fa molt difícil- tot i que aquest any teníem un bon traductor de 12 anys, en Njundu - sobretot per les diferències conceptuals i de ritme de treball. Costa fer reunions, entendre’s i aconseguir que portin un mínim de comptabilitat i de resums escrits per tal de poder-los revisar. L’únic consol és que en un poble petit tothom ho sap tot i ho controla tot, i entre ells sí que es porten els comptes, però, és clar, de paraula!. Cal dir però que aquest no és un problema de la nostra contrapart i prou, sinó que és general a tot Gàmbia, sobretot quan cap dels membres de la contrapart no ha anat a l’escola anglesa, i només saben una mica d’àrab. Siguem optimistes i a poc a poc ens n’anirem sortint.

Dolors TerradasDolors TerradasDolors TerradasDolors Terradas

14141414

INFORME DELS PINFORME DELS PINFORME DELS PINFORME DELS PROJECTES ROJECTES ROJECTES ROJECTES REALITZATSREALITZATSREALITZATSREALITZATS A SEGUNDO MONTES (EL SALVADOR)A SEGUNDO MONTES (EL SALVADOR)A SEGUNDO MONTES (EL SALVADOR)A SEGUNDO MONTES (EL SALVADOR)

1. PROJECTE DE CONSTRUCCIONS ESCOLARS1. PROJECTE DE CONSTRUCCIONS ESCOLARS1. PROJECTE DE CONSTRUCCIONS ESCOLARS1. PROJECTE DE CONSTRUCCIONS ESCOLARS

OOOObjectius: bjectius: bjectius: bjectius: � Possibilitar la millora de la qualitat educativa de la Comunitat � Millora de les infraestructures i de la qualitat higiénico-sanitària � Potenciar l’escolarització d’estadis educatius no coberts oficialment � Possibilitar que les famílies (mares) puguin tenir possibilitats d’obtenir recursos alternatius per a la seva subsistència.

Beneficiaris:Beneficiaris:Beneficiaris:Beneficiaris: Tota la comunitat i en especial els seus diferents assentaments. Justificació:Justificació:Justificació:Justificació: La Comunitat Segundo Montes des de sempre ha tingut molt clar que serà, especialment i de manera prioritària, l’educació el factor clau per a poder sortir del subdesenvolupamet i aconseguir que les futures generacions tinguin capacitat de sobreviure i competir. La Comunitat, pels seus particulars i especials orígens, ha estat des de sempre fora de l’atenció governamental. Al seu retorn de Colomoncagua (nou anys de refugi) creen les infraestructures necessàries per poder disposar d’atenció educativa. A través del SILEM s’organitza tot el procés educatiu. Creen escoles en alguns indrets més habitats, amb fustes, llates i taulons portats de Colomoncagua. La situació d’aquestes edificacions resulta molt deficient, perillosa i sense cap condició sanitària. Molts assentaments resten sense escola i els infants han de desplaçar-se llargues hores per poder arribar-hi. Poc a poc i a mesura que es van aconseguint implicacions governamentals, l’atenció educativa que inicialment se centra a poder tenir educació primària, després secundària, avui vol aconseguir l’educació infantil i, com a fita, un centre superior.

15151515

L’acció de Banyoles SolidàriaL’acció de Banyoles SolidàriaL’acció de Banyoles SolidàriaL’acció de Banyoles Solidària BS entra en contacte amb la comunitat en el 1996, després de tres anys i mig d’haver finalitzat la guerra amb motiu que un dels seus membres participa en el procés de capacitació dels seus mestres populars. D’aleshores ençà el treball fet, en aquest camp de construccions, ha passat per les fases següents:

a- Substitució d’escoles existents i que presenten un evident perill. Es construeixen les escoles de Parvulària de El Barrial, Tercer Grado de San Luís, Escola de El Barrial; Hatos II,

b- Creació d’escoles on no en tenen: Aguas Frías; Agua Zarcas (Torola); Guatajiagua; Guarderia Hatos II...

En aquest procés cal diferenciar:

1.1.1.1. Segons nivell:Segons nivell:Segons nivell:Segons nivell:

a) Escoles de Primària: Tercer Grado San Luís, Escola El Barrial; Escola Hatos II, Aguas Frías; Aguas Zarcas;

b) Escoles de Parvulària d’El Barrial, Hatos II, Guatajiagua

2.2.2.2. Segons indretSegons indretSegons indretSegons indret

a) Comunitat Segundo Montes: Parvulària Barrial; Primària El Barrial; Hatos II, Parvulària Hatos II, Aguas Frías

b) Fora Comunitat.: Agua Zarcas (Torola); Guatajiagua.

16161616

Economia del proEconomia del proEconomia del proEconomia del projectejectejectejecte La inversió feta en aquest camp està al voltant dels 240000 dòlars i s’ha sufragat a partir de subvencions institucionals, prioritàriament entre Ajuntament de Banyoles i Ajuntament de Porqueres. Per aquest motiu, els centres escolars tenen plaques dedicades a algun dels dos municipis o a tots dos a la vegada. Properes accions:Properes accions:Properes accions:Properes accions:

� Construcció parvulària a San Fernando � Reparació teulat escola El Barrial

� Construcció menjador a Aguas Frías 2. 2. 2. 2. BEQUES PER EDUCACIÓ I AJUTS AL SILEM, ESCOLES I PARVULÀRIESBEQUES PER EDUCACIÓ I AJUTS AL SILEM, ESCOLES I PARVULÀRIESBEQUES PER EDUCACIÓ I AJUTS AL SILEM, ESCOLES I PARVULÀRIESBEQUES PER EDUCACIÓ I AJUTS AL SILEM, ESCOLES I PARVULÀRIES ObjectiusObjectiusObjectiusObjectius

� Possibilitar que nois i noies sense recursos econòmics puguin formar-se

� Potenciar l’existència de guarderies a la zona i, per tant, la possibilitat de l’educació infantil

� Possibilitar que les mares de nens/es en edat infantil puguin cercar alternatives de treball per a la subsistència familiar.

� Evitar i reduir l’emigració il·legal

� Potenciar el manteniment de les generacions joves en el seu entorn

� Potenciar el funcionament del SILEM (contrapart dels projectes) Beneficiaris: Beneficiaris: Beneficiaris: Beneficiaris:

� Estudiants d’Ensenyament Primari

� Estudiants d’Ensenyament Secundari de l’ “Instituto Segundo Montes” de la Comunitat Segundo Montes.

� Estudiants universitaris de Segundo Montes.

� Ajut a guarderies per tal que puguin funcionar (subvenció econòmica per a les mares cuidadores)

� SILEM (Sistema Local de Educación de Meanguera)

17171717

Justificació:Justificació:Justificació:Justificació: L’educació com a sector bàsic de desenvolupament de qualsevol país necessita de suport econòmic que no es dóna oficialment. Si bé avui la primària resulta gratuïta i la secundària, a partir d’ara també, hi ha però, determinats hàbits i formes socials que necessiten d’aportació econòmica com són els actes de graduació, els uniformes, materials escolars,... L’ajut en el sector de primària i secundària serveix per atendre aquestes necessitats.

Considerant que Segundo Montes, ubicada en la zona muntanyosa de Morazán és de les més pobres del país sense alternatives econòmiques i amb una economia primària purament de subsistència, fa que sigui impossible per a qualsevol noi/a que finalitzi la secundària, de poder trobar alternatives de treball, i queda, únicament, l’alternativa de l’emigració il·legal com a perspectiva de futur. Aquesta situació obliga a cercar sortides que permetin la continuïtat formativa superior i, per tant, la necessitat de les ajudes a beques universitàries.

18181818

L’educació infantil no funciona en el país i des dels orígens de la Comunitat sempre s’ha tingut present aquesta necessitat des de les edats primerenques. Hi ha un ajut internacional que atén, sense una total garantia, una dotació mínima per a l’alimentació i una petita ajuda al funcionament. L’existència d’aquesta formació depèn que hi hagi persones disposades a assumir la tasca d’educadora. Funciona amb la participació de les mares educadores a les quals se’ls dóna un migrat import salarial. BS aporta ajut econòmic per tal que aquestes mares cuidadores tinguin un mínim per poder sobreviure i per tant no deixin les guarderies sense atendre.

El SILEM, des dels inicis de la comunitat, ha estat l’organisme que ha vetllat per desenvolupar els projectes educatius i culturals; avui, com a contrapart de BS, també d’ajudar al desenvolupament d’altres dinàmiques socials: desenvolupament agrícola, dinàmica de joventut; ...

L’acció de BS:L’acció de BS:L’acció de BS:L’acció de BS:

Les beques destinades a Segundo Montes, com a característiques fonamentals, tenen les següents:

1. Són fruit d’aportació particular i en cap cas d’ajut oficial. 2. Estan planificades de manera que el noi/a que rep una beca pugui tenir

garantida la continuïtat per poder finalitzar l’estudi escollit. 3. Es destinen a estudis, funcionament SILEM o a guarderies.

Economia del projecteEconomia del projecteEconomia del projecteEconomia del projecte

Funcionen des de l’any 1996 o 1997 en què es començà amb un parell de beques. Progressivament han anat incrementant-se els socis benefactors i així, per exemple en el 2004 eren 6, en el 2005, 9; 2006, 23; 2007, 17; 2008, 19 ; i 2009, 27. També els imports han evolucionat fins a l’actualitat, que s’aporten uns 10000 euros per aquest projecte.

19191919

3. DEFENSA DELS DRETS DELS INDIS LENKA3. DEFENSA DELS DRETS DELS INDIS LENKA3. DEFENSA DELS DRETS DELS INDIS LENKA3. DEFENSA DELS DRETS DELS INDIS LENKA....

ObObObObjectius:jectius:jectius:jectius:

� Ajudar en la lluita de recuperació dels drets i cultura del poble lenka � Potenciar el desenvolupament d’infraestructures que potenciïn la

millora de la seva qualitat de vida (educació, sanitat,...)

Beneficiaris:Beneficiaris:Beneficiaris:Beneficiaris:

El poble dels indis lenka de Guatajiagua (Morazán). Unes 140 famílies i tots els sectors d’edat.

Justificació:Justificació:Justificació:Justificació:

El poble lenka, com tots els pobles indígenes, ha estat marginat de tota acció oficial i alhora de la societat en general, i s’ha convertit en una comunitat de ciutadans de tercera dintre el propi país.

A causa de la seva filosofia de vida, els pobles indígenes mai no han necessitat documents de propietat pel fet de considerar que la Terra, la Mare Terra, no pot tenir propietaris sinó que l’home és purament un usufructuari beneficiat de la generositat de la Terra. Fruit de la conquesta espanyola, les seves terres com les de tots els pobles aborígens americans, els fou robada.

Mentre la terra on vivien no resultava necessària, no se’ls obligà a marxar però quan factors econòmics es fan presents, llavors el poder del capitalisme no té consciència ni altre cor que el diner. Arribats aquets moments, els pobles indígenes fan nosa i se’ls fa fora o se’ls elimina. El poble lenka de Guatajiagua perdé les seves terres a nivell documental, encara que des de sempre han viscut, generació rere generació, allà on viuen. En els últims anys se’ls ha volgut foragitar amb l’excusa que aquelles terres no són seves.

Per altra part, sota aquesta mateixa situació, els lenka tenen problemes de subsistència ja que no tenen terres on cultivar o on tenir-hi ramaderia, únicament la ceràmica resulta la seva font econòmica. També avui, l’argila que van a cercar vora rius o en indrets de muntanya se’ls nega amb la raó que són propietats privades i se’ls obliga a pagar-la.

En aquest difícil context, les condicions sanitàries i higièniques de la població resulten molt deficients amb les conseqüents epidèmies.

20202020

Cap atenció social no reben en el seu poblat, així doncs no hi ha escola ni atenció mèdica. Els nens/es han d’anar a les escoles de la comunitat blanca de Guatajiagua on resulten ser els pitjors del procés, com també passa amb qualsevol oferta de treball , on reben salaris més baixos.

Les problemàtiques socials sovint recauen sobre els indis. En aquestes situacions no és estrany que l’índex d’alcoholèmia sigui molt elevat.

L’acció de BSL’acció de BSL’acció de BSL’acció de BS

Banyoles Solidària va començar a col·laborar amb els indis lenka a partir del 1998, fruit d’una visita que hi va fer un membre de l’associació.

L’acció endegada allà ha estat el de possibilitar la compra dels lots de terra de cada una de les cases de la tribu. A hores d’ara, després de quatre anys, encara no s’ha pogut solucionar la compra tot i tenir el diners, per manca d’interès per part de l’alcaldia del municipi (propietària legal dels terrenys) i amb qui s’havien arribat a acords.

L’altra acció desenvolupada ha estat la de dotar la comunitat d’una guarderia per tal que els nens/es puguin tenir escola, que se’ls pugui aportar un àpat d’alimentació digne i que les mares puguin cercar alternatives econòmiques de subsistència, alhora que iniciar un procés de recuperació de la llengua lenka.

Economia del ProjecteEconomia del ProjecteEconomia del ProjecteEconomia del Projecte

Les ajudes per aquest projecte són fruit d’aportacions institucionals en les quals col·laborà la Diputació de Girona, Ajuntament de Banyoles, Ajuntament de Porqueres i d’imports aconseguits en actes i accions cíviques diverses.

S’hi han invertit uns 50.000 dòlars.

21212121

4. 4. 4. 4. COOPERATIVA AGRÍCOLACOOPERATIVA AGRÍCOLACOOPERATIVA AGRÍCOLACOOPERATIVA AGRÍCOLA

Objectius:Objectius:Objectius:Objectius:

� Possibilitar que famílies sense recursos puguin sembrar i adobar les terres per poder tenir collites que els permetin l’alimentació de sobrevivència.

� Generar processos de microcrèdits que permetin millorar processos productius a les famílies i persones emprenedores.


Famílies camperoles de la comunitat Segundo Montes


Davant la greu dificultat econòmica de la zona i de la poca productivitat agrícola dels seus terrenys (en el millor dels casos, es poden fer dues collites de blat de moro mentre en la major part del país són tres; i normalment, la segona sol resultar molt poc rendible) sovint les famílies no tenen diners per poder comprar les llavors per sembrar i encara menys els adobs i pesticides que els fan falta. En aquestes situacions han de caure a mans d’usurers (bancs o prestamistes) que els imposen elevats rèdits que en algunes ocasions acaben amb l’embargament de la seva casa o la seva propietat.

22222222

L’acció de BS:L’acció de BS:L’acció de BS:L’acció de BS:

Des de l’any 2007, en què es va posar en marxa aquest projecte, ha passat més d’un any per poder-lo portar a la pràctica ja que el primer que es va fer va ser tot el procés de legalització de la Cooperativa a la qual han posat el nom de Cooperativa Agrícola Banyoles: Desarrollo del Norte de Morazán”. L’acció ha estat la de crear la cooperativa amb els socis receptors de les ajudes (17 famílies el 2008).

La base del funcionament se centra en el fet que cada beneficiari ha de retornar amb producte de la collita l’import deixat.


L’aportació econòmica ha sorgit totalment de donacions particulars i s’inicià amb 3785 dòlars. El projecte futur:El projecte futur:El projecte futur:El projecte futur:

� Continuïtat de poder subvencionar ajuts econòmics a camperols � Potenciar un projecte d’adquisició de sitges particulars i per a la pròpia

cooperativa.

23232323

5. 5. 5. 5. AIGUA POTABLEAIGUA POTABLEAIGUA POTABLEAIGUA POTABLE A COMUNITATS RURALS A COMUNITATS RURALS A COMUNITATS RURALS A COMUNITATS RURALS

Objectius:Objectius:Objectius:Objectius:

� Possibilitar la instal·lació d’aigua potable en assentaments on no n’hi ha. � Millorar la salut i hàbits higiènics de la comunitat. � Reduir la dedicació horària de tasques i obligacions de dones i nenes en

relació a l’aportació d’aigua a la família.


Famílies dels diferents assentaments


Considerant que l’existència d’aigua potable en una població possibilita una millora extraordinària de les condicions higiénico-sanitàries i una important reducció de malalties contagioses, la inversió en aquest camp resulta ser una gran millora i benefici per a totes les persones dels assentaments. L’acció de BS:L’acció de BS:L’acció de BS:L’acció de BS:

S’ha col·laborat en el projecte de portada d’aigua a la comunitat del Mozote i Guacamaya.


L’aportació econòmica ha estat aportada per la Diputació de Girona amb uns 30000 dòlars.

24242424

Comptes 2008Comptes 2008Comptes 2008Comptes 2008

ENTRADESENTRADESENTRADESENTRADES

ENTRADES ORDINARIES

SOCIS PARTICULARS BEQUES I APADRINAMENTS CONDEGA

3.037,00 €

SOCIS PARTICULARS BEQUES SALVADOR 5.070,00 €

SOCIS DOMICILIATS 5.268,82 €

ARTESANIA 378,00 €

LOTERIA 525,00 € INGRÈS EFECTIU MEDICAMENTS 915,00 €

COMISSIÓ FESTES CAMÓS 400,00 €

ERC CAMÒS 350,00 €

ASS. CÍVICA CAMÒS 200,00 €

TOTAL 16.143,82 €

AJUNT. BANYOLES 12.000 €

CONSELL COMARCAL 600,00 €

AJUNT. FONTCOBERTA 300,00 €

AJUNTAMENT CAMÓS 600,00 €

AJUNTAMENT CORNELLÀ 1.000,00 €

DIPUTACIÓ DE GIRONA 39.039,00 €

ENTRADES 53.5 39,00 €

TOTAL ENTRADES 69. 682,82 €

* Tal i com queda reflectit en aquest estat de

comptes, durant el 2008 hi ha hagut més despeses

que ingressos ja que a finals del 2007 hi havia uns

diners que hem assignat durant el 2008.

SORTIDESSORTIDESSORTIDESSORTIDES

BANCS 173,65 €

DEVOLUCIÓ DOMICILIATS 248,49 €

COORDINADORA DE GIRONA 60,00 €

FARMAMUNDI 853,41 €

AGENDA LLATINOAMERICANA 250,00 €

LOTERIA 6.240,00 €

AVANÇAMENT BRIGADISTES UDG 2.500,00 €

TOTAL 10.325,55 €

PROJECTES

CONDEGA BEQUES 11.483,52 € CENTRO INFANTIL LOS PIPITOS 10.060,60 €

LOS PIPITOS APADRINAMENTS) 2.580,39 €

PROJECTE MICROCRÈDITS COMUNIDAD LA LAGUNA 1.061,41 €

POTRERILLOS 1.200,00 € COMISSIÓ CONDEGA (La Fraternidad, Casa de Cultura i Microcrèdits Comunidad el Peñasco)

3.881,19 €

TOTAL 30.267,11 €

EL SALVADOR

BEQUES 5.070,00 € COOPERATIVA AGRÍCOLA I MICROCRÈDITS 2.045,95 €

FAMÍLIARS MERCEDES I MªEUGÈNIA 2.020,60 €

PROJECTE D’AIGUA POTABLE (MORAZAN) 30.003,00 €

TOTAL 39. 139,55 €

GÀMBIA

ENVIAMENT ORDINADORS 300,00 €

MEDICAMENTS 760,00 €

ADOBS 2.940,00 € TOTAL 4.000,00 €

TOTAL SORTIDES 83.732,21 €

informe bs 2008

Documents