institut illa de rodes lenquesta - cdn-cms.f-static.com · un cop entrem a google drive, fem clic a...
TRANSCRIPT
Institut Illa de Rodes
L’enquestaEines per elaborar el treball de recerca
Josep Sanahuja Novembre de 2015
L’enquesta
Josep Sanahuja Pàgina 1
0. Índex
1. Introducció ................................................................................................................. 1
2. Objectius .................................................................................................................... 2
3. Procediment per elaborar una enquesta ..................................................................... 2
3.1. Elaboració d’un qüestionari ................................................................................ 2
3.1.1. Tipus d’enquestes ..................................................................................... 2
3.1.2. Tipus de preguntes ................................................................................... 3
3.1.3. El GoogleDrive com eina informàtica per crear formularis .................... 6
3.2. Determinació de la mostra ................................................................................ 11
3.3. Contesta de les preguntes del qüestionari ......................................................... 11
3.4. Buidatge de les dades ....................................................................................... 12
3.4.1. Creació de taules i gràfiques amb GoogleDrive .................................... 12
3.4.2. Aspecte de taules i gràfiques .................................................................. 13
3.5. Anàlisi dels resultats ......................................................................................... 15
4. Conclusions ............................................................................................................. 16
5. Bibliografia .............................................................................................................. 16
L’enquesta
Josep Sanahuja Pàgina 2
1. Introducció
L'enquesta és una tècnica destinada a obtenir informació sobre un tema determinat. a
través d'un seguit de preguntes (qüestionari) formulades a diverses persones.
L'enquesta és un instrument utilitzat en molts àmbits, professions o activitats (metges,
advocats, jutges, periodistes, economistes, sociòlegs, psicòlegs, etc.) per obtenir
informació sobre qüestions relacionades amb la seva feina.
2. Objectius
En un treball de recerca, els resultats de l'enquesta permeten de fer descripcions,
descobriments, comprovacions, etc. sobre la qüestió estudiada.
3. Procediment per elaborar una enquesta
Les fases de l’enquesta són: l’elaboració d’un qüestionari, la determinació de la mostra,
la contesta de les preguntes del qüestionari, el buidatge de les dades i l’anàlisi dels
resultats.
3.1. Elaboració d'un qüestionari.
L’elaboració d’un qüestionari és la formulació d'un seguit de preguntes encaminades a
obtenir dades que confirmin, modifiquin o desmenteixin la nostra hipòtesi o suposició
de partida.
En un qüestionari s'ha d'evitar la mescla o la dispersió temàtica de les preguntes; perd
també s'ha de fugir d'una rigidesa excessiva pel que fa a l'ordenació de les preguntes,
cosa que restaria una certa espontaneïtat a l'enquesta. Es recomanable, doncs, agrupar
les preguntes en blocs temàtics (en cas de qüestionaris amplis); això no obstant, hi pot
haver una certa mescla temàtica sempre que no resulti excessivament desorientadora o
estranya
3.1.1. Tipus d’enquestes
Les enquestes poden fer-se a través del contacte personal, mitjançant el telèfon o bé per
correu. També es poden contestar enquestes ofertes a través d'Internet.
L'enquesta de contacte personal, la més habitual, es realitza amb el contacte
directe entre l'enquestador, que formula les preguntes del qüestionari, i els
enquestats.
L’enquesta
Josep Sanahuja Pàgina 3
En l'enquesta per telèfon s'obtenen les respostes per aquest mitjà.
En l’enquesta per correu, la persona enquestada ha de respondre un qüestionari
escrit que li ha estat enviat prèviament.
En l'enquesta per Internet, qualsevol persona pot respondre, si ho creu
convenient, les preguntes de qüestionaris que ofereixen, a través d'aquest mitjà,
diverses institucions, grups o entitats.
3.1.2. Tipus de preguntes
Les preguntes que configuren el qüestionari són les anomenades tancades. Són les que
admeten respostes del tipus sí o no (o bé cap d'aquestes dues opcions, cosa que se sol
indicar marcant el signe ?); són aquelles que també permeten de valorar amb puntuació
un grup limitat de respostes proposades o d'escollir-ne una; o bé aquelles que demanen
una dada.
Pel contingut, les preguntes poden ser sobre fets o d'opinió.
a) Les preguntes sobre fets busquen respostes que lliurin dades objectives sobre
fets, fenòmens, esdeveniments, etc. i no pas opinions, creences o sentiments.
L’enquesta
Josep Sanahuja Pàgina 4
b) Les preguntes d’opinió sol·liciten el parer, el judici, la valoració, etc. De
l'enquestat sobre una o diverses qüestions.
La divisió entre preguntes sobre fets i preguntes d'opinió no sempre és nítida o precisa.
Si partim, per exemple, de la pregunta Esteu d'acord amb els nous impostos
municipals?, la resposta que se n'obté pot ser considerada objectiva o bé d'opinió. Un
expert en economia municipal pot considerar la conveniència o la inoportunitat
d'aquests impostos segons les dades econòmiques més o menys objectives que posseeix;
la seva resposta, per tant, té relació amb fets més o menys objectius. En canvi, un
ciutadà no especialitzat en economia municipal pot oposar-se a aquests impostos,
al·legant que ja paga prou diners a l'administració pública; o bé pot mostrar-s'hi d'acord
pel fet que és votant de l'equip que governa el municipi i, per tant, creu que ja ho fa prou
bé. La resposta, en aquest segon cas, té una base important de sentiments, de judicis o
de desitjos.
En tot qüestionari, hi poden aparèixer preguntes que podríem qualificar de
compromeses. Les preguntes compromeses són les que fan referència a
comportaments íntims, a opcions polítiques personals, al sou que perceben les persones,
a conductes socialment poc acceptades, etc., les quals poden provocar un cert recel o
retraïment per part de la persona enquestada. A l'hora de redactar-les és aconsellable de
fer-ho de manera cautelosa, respectuosa i indirecta.
L’enquesta
Josep Sanahuja Pàgina 5
En els qüestionaris, sovint s'hi inclouen preguntes de control, que tenen per objectiu
assegurar la veracitat de les respostes. Les enquestes, tal com ja s'ha dit, permeten
d'obtenir informació. Però s'ha de tenir en compte que la informació obtinguda no
sempre és del tot fiable: la persona enquestada de vegades no és prou sincera o intenta
donar una altra imatge d'ella mateixa pel fet que les preguntes les pot considerar
compromeses, o bé pot haver-se equivocat en alguna resposta. Amb l'objectiu d'intentar
corregir aquests errors o aquestes dades condicionades, els qüestionaris sovint inclouen
preguntes que tenen per missió detectar aquestes possibles tergiversacions en les
respostes.
Per tant, per obtenir resultats al màxim de fiables, existeixen les preguntes de control,
que s'inclouen en un qüestionari amb l'objectiu de constatar la veracitat de les respostes
que fàcilment poden no haver estat contestades amb sinceritat. De fet, les preguntes de
L’enquesta
Josep Sanahuja Pàgina 6
control són la repetició, sota formes diferents, d'aquelles preguntes considerades
conflictives, i es col·loquen en llocs estratègics al llarg del qüestionari, procurant que
l'enquestat no s'adoni d'aquestes repeticions.
S'han d'evitar les preguntes condicionadores de la resposta (Com la majoria de gent,
deveu estar en contra de la pena de mort, oi?) i les preguntes indiscretes o intimes, si
no és estrictament necessari o si no es tracta d'una enquesta sobre conductes personals
(Pega sovint al seu fill?).
En les enquestes de contacte personal o per telèfon és aconsellable de començar el
qüestionari amb preguntes introductòries no compromeses (De quantes hores de
temps lliure disposa durant la setmana? A quines activitats les dedica?...); així, hi ha
més possibilitats d'establir una bona relació entre la persona que enquesta i l'enquestada
(les introductòries són habituals en les enquestes de tipus psicològic, en que cal un
ambient de confiança entre els interlocutors).
3.1.3. El GoogleDrive com eina informàtica per crear formularis
A continuació, es detallarà els passos per crear un qüestionari amb GoogleDrive.
Un cop entrem a Google Drive, fem clic a Crear > Formulari.
Primer de tot se’ns demana que seleccionem una plantilla i un títol per al formulari:
L’enquesta
Josep Sanahuja Pàgina 7
Cal seleccionar la primera pantalla de Configuració. Cal fixar-se en les opcions de
Configuració del formulari:
Es pot marcar una, dues o les tres opcions. Vegem què signifiquen:
Sol·licita l’inici de sessió a... La primera casella és la que ens permetrà fer un
formulari obert (anònim) que tothom pugui contestar, o bé un formulari tancat
als usuaris de la UPF.
Recopila automàticament… La segona opció ens permetrà recollir el nom
d’usuari (adreça de correu) de l’enquestat.
Mostra la barra de progrés… La tercera opció ens permet veure una barra de
progrés de l’enquesta a mesura que es vagin acumulant respostes.
A continuació tenim la pantalla on definim els detalls del formulari, on es pot canviar el
títol del formulari i començar a crear les preguntes:
En aquesta pantalla podem escollir el títol de la pregunta, si es vol posar un text d’ajuda,
i després el tipus de pregunta que volem fer.
L’enquesta
Josep Sanahuja Pàgina 8
Text: Resposta oberta. L’usuari pot respondre en format text lliure, però de
manera breu.
Text del paràgraf: Resposta oberta. L’usuari pot contestar qualsevol cosa de
manera esplaiada.
Selecció múltiple: Resposta tancada. Amb aquest tipus de pregunta l’usuari
només pot escollir una opció de les que es donen.
Quadres de verificació: Resposta tancada. L’usuari pot escollir diverses
opcions de les que es donen.
Escolliu d’una llista: Resposta tancada. Es mostra una llista desplegable on
l’usuari pot escollir una de les opcions que es donen.
Escala: És un tipus de pregunta en escala de valor, per exemple per poder donar
una xifra per mesurar el grau de satisfacció.
L’enquesta
Josep Sanahuja Pàgina 9
Quadricula: Resposta tancada. En aquest tipus de pregunta l’usuari pot
respondre en una graella combinada.
Data: En aquest tipus de preguntes l’usuari pot contestar donant una data i hora
concreta.
Hora: En aquest tipus de pregunta l’usuari pot contestar donant un número
d’hores com a resposta:
En tots els casos, es pot definir si la resposta ha de ser obligatòria, marcant aquesta
casella:
Un cop fet el qüestionari, s’ha d’establir com s’envien les respostes:
L’enquesta
Josep Sanahuja Pàgina 10
Mostra un enllaç… : Permet que els usuaris puguin tornar a contestar
l’enquesta.
Publica i mostra un enllaç… : Permet que els usuaris puguin veure què s’ha
contestat anteriorment.
Permet que els enquestats… : Permet que els usuaris editin les respostes que
han enviat.
Finalment només resta enviar el formulari als enquestats:
Enllaç per compartir: Es pot copiar aquest enllaç per enviar-lo a les persones
manualment per tal que omplin l’enquesta.
Envieu el formulari per correu electrònic: El mateix Google enviarà a les
adreces introduïdes l’enllaç per omplir l’enquesta.
Convidar d’altres editors: És per donar permisos a d’altres persones per editar
el formulari.
Quan els enquestats reben el nostre mail, (o entrin a la pàgina on enganxem el vincle),
cliquen a l'enllaç entraran a la pàgina on Google allotja el formulari que vam crear on
cada enquestat completarà les seves dades i les respostes a les consignes que vam
establir.
L’enquesta
Josep Sanahuja Pàgina 11
3.2. Determinació de la mostra
Com que seria impossible o molt complex enquestar totes les persones que formen part
d'un grup gran (o univers), cal seleccionar-ne una part o mostra que sigui
representativa de tot el grup, tenint en compte un seguit de característiques (edat,
sexe, estat civil, professió, nivell cultural, etc.). La determinació de la mostra es pot fer
també per mostreig, és a dir, triant a l'atzar les persones que respondran l'enquesta, sense
tenir presents les característiques abans esmentades.
3.3. Contesta de les preguntes del qüestionari
En aquesta fase les persones de la mostra responen les preguntes del qüestionari.
En el moment de passar l'enquesta, és convenient d'explicar-ne l'objectiu i el sistema de
preguntes, demanar als enquestats sinceritat en les respostes i indicar-los que es
preservarà l'anonimat de tots els qui han respost.
En les enquestes de contacte personal o per telèfon en cal tenir present que,
en el moment de passar l'enquesta, poden sorgir dificultats de comunicació,
degudes de vegades a la relació que s'estableix entre la persona que enquesta i
l'enquestada. D'altra banda, la manera de plantejar les preguntes (especialment si
l'enquestador hi afegeix comentaris) pot influir en les respostes i
l'expressió de la cara, els gestos, el to de veu, etc. de la persona que enquesta
puguin influir sobre les respostes de la persona enquestada. L'enquestador ha de
L’enquesta
Josep Sanahuja Pàgina 12
mostrar neutralitat davant les respostes i, per tant, ha d'evitar manifestacions
d'estranyesa, de sorpresa o bé assentir i negar amb el cap.
3.4. Buidatge de les dades
El buidatge de les dades és l’extracció de les dades de les respostes amb l'objectiu de
quantificar-les i d'organitzar-les mitjançant un full de càlcul o una base de dades. Els
resultats es poden presentar en forma de quadres, de gràfics, etc. (nombrosos programes
o processadors de textos realitzen automàticament aquesta tasca), cosa que en facilitarà
la comprensió i interpretació.
3.4.1. Creació de taules i gràfiques amb GoogleDrive
GoogleDrive ofereix la possibilitat de obtenir un full de càlcul i gràfiques per veure les
respostes dels enquestats. Accedint al nostre compte Google, al disc virtual (Google
Drive) apareixerà costat del fitxer del formulari que vam crear un nou arxiu amb el
mateix nom del formulari amb l’agregat de "(respostes)".
Si obrim aquest arxiu, veurem les respostes que van aportar els que hagin completat el
formulari (Treball Pràctic, Avaluació, etc.) en un full de càlcul que anirà creixent a
mesura que més enquestats completen el formulari.
L’enquesta
Josep Sanahuja Pàgina 13
Alternativament, podem veure estadístiques de les respostes aportades en format de
gràfiques accedint al formulari, al menú Respostes i l'opció Resum de respostes.
Com a suggeriment final, si en algun moment vols que el formulari ja no estigui
disponible per als enquestats (per exemple perquè va vèncer el termini per lliurar el
treball), pots fer que deixi d'estar publicat accedint a ell des del Drive i destil·lant
l'opció "S'accepten respostes" del menú Respostes.
3.4.2. Aspectes de les taules i gràfiques
Un cop es disposa de les taules o els gràfics, cal donar-los un format adequat per
incloure’ls a l’informe de resultats. En aquest sentit, s’ha de seguir les recomanacions
següents:
L’enquesta
Josep Sanahuja Pàgina 14
Totes les taules i gràfics han de tenir una estètica comuna: colors suaus i
compatibles.
No es recomana l’ús en excés de línies ni de colors, ni de taules o gràfics de
mida gaire gran.
Les etiquetes i el contingut de les taules i gràfics han d’estar en el mateix
idioma que l’informe, i en la mateixa font. Sovint es fa servir una mida de lletra
una mica més petita.
Cal intentar resumir en una sola taula o gràfic (si és possible) les variables
multiresposta. Això pot ser complicat: en cas que comporti massa dificultats, es
pot analitzar cada categoria per separat i després, enganxar els resultats en una
única taula a l’informe.
Per a l’elaboració d’una taula de resultats cal tenir en compte els aspectes següents:
Número de taula. És important numerar les taules contingudes en un informe
de resultats per tal de poder-s’hi referir senzillament.
Títol i subtítol. Han de sintetitzar el contingut de la taula, de manera que sigui
fàcilment identificable. Habitualment, es diu que cal donar resposta a les
preguntes què?, qui?, com? i quan?
Font. És important fer constar l’origen de les dades que es mostren a
continuació, a efectes de poder-les comprovar o ampliar. Les taules elaborades
pel propi investigador es consideren d’elaboració pròpia.
Encapçalament de columnes. Es tracta del títol de cada columna, que ha
d’aclarir-ne el contingut.
La tipologia de gràfics és molt extensa, però es pot dir que els més usats en els
informes de resultats són els gràfics de sectors i de barres:
a) Els gràfics de sectors estan especialment indicats per a la representació de
proporcions i percentatges de les diferents categories d’una variable. Per
representar més de vuit sectors, esdevenen de difícil comprensió.
L’enquesta
Josep Sanahuja Pàgina 15
b) Els gràfics de barres permeten fer comparacions més subtils entre les
categories de la variable en qüestió. Les barres solen dibuixar-se en vertical,
però, a partir de sis categories, és aconsellable posar-les en horitzontal.
3.5. Anàlisi dels resultats
L’anàlisi de les dades consisteix en la identificació de les dades més significatives,
reconeixement de les seves possibles relacions, regularitats o evolució, per tal d'arribar a
generalitzacions o a conclusions.
L’enquesta
Josep Sanahuja Pàgina 16
Una bona manera de fer l’anàlisi d’una variable conté els elements següents:
Una breu introducció comentant el significat de la variable.
Un requadre amb el mateix text que sortia en el qüestionari. No cal fer-ho
sempre, però facilita que el lector sàpiga exactament com es va fer la pregunta.
Comentaris que recullin les principals conclusions sobre les respostes a la
pregunta que es va formular. També es poden posar després de les taules i
gràfics, o alternats amb aquests. Les conclusions es poden escriure en forma de
paràgraf o en forma de punts, en què es destaqui cadascun dels elements
separadament.
Taules i/o gràfics necessaris, de manera que la informació que conté la variable
es presenti el més clarament possible.
No s’ha d’expressar opinions personals, ni fer crítiques o judicis sobre els resultats, ni
fer recomanacions, tret que el client ho hagi demanat. L’estadístic s’ha de limitar a fer la
seva feina, que és la de recollir adequadament les dades, analitzar-les i interpretar els
resultats. En aquest sentit, cal que, en redactar l’informe, es faci una clara distinció entre
els resultats que deriven de l’estudi i la seva interpretació.
4. Conclusions
No s'ha de perdre de vista que un qüestionari té per finalitat mesurar o conèixer, amb les
dades obtingudes per les respostes, el fet o fenomen estudiat, i establir la confirmació,
modificació o negació de la hipòtesi o suposició de partida.
Durant l’elaboració de les preguntes, cal formular preguntes clares, precises i gens
ambigües, i amb un llenguatge entenedor. A més, s'ha de tenir sempre present el tipus
de persones que respondran el qüestionari i, per tant, cal utilitzar un llenguatge adequat
a la mostra. Si la mostra de persones no és homogènia (pel que fa a l'edat, a l'estatus
social, etc.), caldrà preveure, per a una mateixa pregunta, formulacions diferents que
signifiquin el mateix.
5. Bibliografia
Coromina, E., Casacuberta, X. I Quintana, D. El treball de recerca. Procés
d’elaboració, memòria escrita, exposició oral i recursos. Eumo Editorial.
Universitat de Vic. Gener de 2012.
Alcañiz Zanón, M. i Planas Paz, D. Disseny d’enquestes per a la investigació
social. Departament d’Econometria, Estadística i Economia Espanyola. Facultat
d’Economia i Empresa. Universitat de Barcelona. 2011.