italia antiqua
DESCRIPTION
Presentació sobre la part de cultura de la Unitat 1 del llibre de text de llatí de 4t ESOTRANSCRIPT
![Page 1: Italia Antiqua](https://reader035.vdocuments.net/reader035/viewer/2022062307/55621b02d8b42af2128b575e/html5/thumbnails/1.jpg)
ITALIA ANTIQUAITALIA ANTIQUA
![Page 2: Italia Antiqua](https://reader035.vdocuments.net/reader035/viewer/2022062307/55621b02d8b42af2128b575e/html5/thumbnails/2.jpg)
1. Noms antics per a una terra antiga
2. Antics territoris i pobles
3. L’illa de Sicília
4. Activitats
![Page 3: Italia Antiqua](https://reader035.vdocuments.net/reader035/viewer/2022062307/55621b02d8b42af2128b575e/html5/thumbnails/3.jpg)
1. Noms antics per a una terra antiga: els vells topònims d’Itàlia
• Abans que Roma assolira la seua esplendor, el territori d’Itàlia era ja conegut pels antics navegants i colonitzadors grecs.
![Page 4: Italia Antiqua](https://reader035.vdocuments.net/reader035/viewer/2022062307/55621b02d8b42af2128b575e/html5/thumbnails/4.jpg)
• Aquestos viatgers van donar a les costes italianes el nom d’HESPÈRIA, que vol dir terra de l’oest o de ponent.
•També es coneixia Itàlia com SATÚRNIA o terra de Saturn.
![Page 5: Italia Antiqua](https://reader035.vdocuments.net/reader035/viewer/2022062307/55621b02d8b42af2128b575e/html5/thumbnails/5.jpg)
Fa referència a la llegenda segons la qual el déu Saturn (Cronos), després de ser destronat pel seu fill Zeus (Júpiter), es va instal·lar al Latium (Laci), la regió en la qual es situa la ciutat de Roma i on va introduir la civilització.
![Page 6: Italia Antiqua](https://reader035.vdocuments.net/reader035/viewer/2022062307/55621b02d8b42af2128b575e/html5/thumbnails/6.jpg)
• Un altre nom va ser el d’AUSÒNIA, topònim derivat del nom del viatger Ausó, un hipotètic fill d’Ulisses i de la nimfa Calipso.
• Altres autors grecs designaven el sud de la península italiana amb el nom d’ENÒTRIA o terra del vi.
![Page 7: Italia Antiqua](https://reader035.vdocuments.net/reader035/viewer/2022062307/55621b02d8b42af2128b575e/html5/thumbnails/7.jpg)
• Un personatge llegendari anomenat ÍTAL (fill de Telègon, qui era fill d’Ulisses i Circe) va ser considerat per la tradició com un dels monarques més antics de l’antic territori italià. El seu nom podria haver donat lloc al d’Itàlia.
• Finalment es va imposar a tots el nom d’ITÀLIA.
![Page 8: Italia Antiqua](https://reader035.vdocuments.net/reader035/viewer/2022062307/55621b02d8b42af2128b575e/html5/thumbnails/8.jpg)
2. ANTICS TERRITORIS I POBLES DE LA ITÀLIA PENINSULAR
• Geogràficament Itàlia es divideix en dues grans àrees:
1) Itàlia continental: limita al nord amb els Alps i té la planura del Po com a àrea més destacada.
![Page 9: Italia Antiqua](https://reader035.vdocuments.net/reader035/viewer/2022062307/55621b02d8b42af2128b575e/html5/thumbnails/9.jpg)
2) Itàlia peninsular (la bota italiana): els Apenins fan de línia divisoria, des del golf de Gènova fins a l’extrem sud-oriental de la península.A un costat i a l’altre s’estenen les planures costaneres.
![Page 10: Italia Antiqua](https://reader035.vdocuments.net/reader035/viewer/2022062307/55621b02d8b42af2128b575e/html5/thumbnails/10.jpg)
En l’antiguitat, el territori italià es dividia en 11 districtes:
I. LACI i CAMPÀNIA
En esta àrea es va fundar ROMA, al costat del TÍBER, en el límit del territori dels etruscos.
![Page 11: Italia Antiqua](https://reader035.vdocuments.net/reader035/viewer/2022062307/55621b02d8b42af2128b575e/html5/thumbnails/11.jpg)
Hi havia terres de conreu i pastura excel·lents i, a causa de l’origen volcànic, hi abundaven les aigües termals.
Els grecs es van a assentar a Cumes, prop de Nàpols (Neapolis).
En esta zona està el volcà Vesuvi, l’activitat del qual va originar solfatares, llacs i grutes.
![Page 12: Italia Antiqua](https://reader035.vdocuments.net/reader035/viewer/2022062307/55621b02d8b42af2128b575e/html5/thumbnails/12.jpg)
En una d’aquestes grutes els antics situaven la sibil·la de Cumes, visitada per Enees abans d’arribar al Laci.
Una de las grutes de Cumes on es creu que la Sibil·la feia les seues profecíes.
![Page 13: Italia Antiqua](https://reader035.vdocuments.net/reader035/viewer/2022062307/55621b02d8b42af2128b575e/html5/thumbnails/13.jpg)
El misteriós llac Avern també estava a la Campània, entre Cumes i Nàpols. És un llac d’origen volcànic del qual emanaven vapors sulfurosos. Es considerava l’entrada al món subterrani.
![Page 14: Italia Antiqua](https://reader035.vdocuments.net/reader035/viewer/2022062307/55621b02d8b42af2128b575e/html5/thumbnails/14.jpg)
II. APÚLIA i CALÀBRIA
A l’extrem sud-oriental, amb els ports de Bari, Bríndisi i la colònia grega de Tàrent.
L’interior estava habitat pels oscos.
![Page 15: Italia Antiqua](https://reader035.vdocuments.net/reader035/viewer/2022062307/55621b02d8b42af2128b575e/html5/thumbnails/15.jpg)
III. LUCÀNIA i BRUCIEra una zona abrupta on es van fundar molts enclavaments costaners, com ara Síbaris, Reggio o Crotona.
![Page 16: Italia Antiqua](https://reader035.vdocuments.net/reader035/viewer/2022062307/55621b02d8b42af2128b575e/html5/thumbnails/16.jpg)
Síbaris es va fundar cap al 720 a.C per colonitzadors grecs. La riquesa acumulada per aquesta polis pel seu desenvolupament econòmic i comercial va provocar que el terme sibarita s’utilitzara amb el significat d’amant del luxe i dels plaers.
![Page 17: Italia Antiqua](https://reader035.vdocuments.net/reader035/viewer/2022062307/55621b02d8b42af2128b575e/html5/thumbnails/17.jpg)
En la part oriental i central, on habitaven les antigues tribus itàliques: volscos, hèrnics, eques, umbres, sabins i samnites.
Van caure paulatinament davant l’expansió romana. A principis del s.III a.C. van ser conquerits definitivament per Roma.
IV. SAMNIV. PICÉVI. ÚMBRIA
![Page 18: Italia Antiqua](https://reader035.vdocuments.net/reader035/viewer/2022062307/55621b02d8b42af2128b575e/html5/thumbnails/18.jpg)
VII. ETRÚRIAL’actual Toscana, on vivien els
etruscos. Formaven una federació de ciutats i van gaudir d’un període d’esplendor cap al s.VI a.C., època en que van mantindre un clar domini des del Po fins a la Campània.
![Page 19: Italia Antiqua](https://reader035.vdocuments.net/reader035/viewer/2022062307/55621b02d8b42af2128b575e/html5/thumbnails/19.jpg)
Els dos últims reis de Roma van ser d’origen etrusc: Tarquini Prisc i Luci Tarquini el Superb.
Amb l’expulsió d’aquest últim, es va proclamar la república (509 a.C.).
![Page 20: Italia Antiqua](https://reader035.vdocuments.net/reader035/viewer/2022062307/55621b02d8b42af2128b575e/html5/thumbnails/20.jpg)
GÀL·LIA CISALPINA Estava formada pels
districtes:
VIII. GÀL·LIA CISPADANA o AEMILIA, al sud del riu Po (Padus en llatí)
XI. GÀL·LIA TRANSPADANA, més enllà d’aquest riu.
![Page 21: Italia Antiqua](https://reader035.vdocuments.net/reader035/viewer/2022062307/55621b02d8b42af2128b575e/html5/thumbnails/21.jpg)
El nom es corresponia a la presència antiga de tribus d’origen gal a la planura del Po, una de les regions agrícoles més importants d’Itàlia.
![Page 22: Italia Antiqua](https://reader035.vdocuments.net/reader035/viewer/2022062307/55621b02d8b42af2128b575e/html5/thumbnails/22.jpg)
Eren pobles bastant bel·licosos que constituïen una font d’inseguretat constant per als romans.
Fins al s.I a.C. la Gàl·lia Cisalpina no s’incorporà oficialment a l’Imperi Romà.
![Page 23: Italia Antiqua](https://reader035.vdocuments.net/reader035/viewer/2022062307/55621b02d8b42af2128b575e/html5/thumbnails/23.jpg)
IX. LIGÚRIAAl golf de Gènova.Estava habitat pels
lígurs, probablement preindoeuropeus.
X. VENÈCIAL’origen de la tribu
dels vènets es relaciona amb les llegendes de l’arribada del príncep troià Antènor, el qual va guiar fins allí la tribu dels ènets.
![Page 24: Italia Antiqua](https://reader035.vdocuments.net/reader035/viewer/2022062307/55621b02d8b42af2128b575e/html5/thumbnails/24.jpg)
3. L’ILLA DE SICÍLIA
Els seus primers pobladors van ser els sicans (Sicània era un nom antic de l’illa) i, posteriorment, els sículs. L’anomeraren Trinacria per la seues tres puntes.
També es diu Trinacria al símbol de l’illa.
![Page 25: Italia Antiqua](https://reader035.vdocuments.net/reader035/viewer/2022062307/55621b02d8b42af2128b575e/html5/thumbnails/25.jpg)
El caràcter volcànic de part de l’illa va fer que la llegenda situara a l’ETNA la farga del déu Vulcà (Hefest).
![Page 26: Italia Antiqua](https://reader035.vdocuments.net/reader035/viewer/2022062307/55621b02d8b42af2128b575e/html5/thumbnails/26.jpg)
Hi havia assentaments grecs i també cartaginesos.
Després de la I Guerra Púnica l’illa va esdevindre territori romà (241 a.C.).
![Page 27: Italia Antiqua](https://reader035.vdocuments.net/reader035/viewer/2022062307/55621b02d8b42af2128b575e/html5/thumbnails/27.jpg)
4. ACTIVITATS
Has de fer les activitats 29 i 32 de la pàg. 22 del llibre de text.
Tota la informació que necessites l’hem vista a aquesta presentació i pots tornar a llegir-la en les pàgines 16 a 19 del llibre.