ITINERARI 5: Travessa Colomèrs-Saboredo Dificultat: mitja (BE S3) Desnivell: 700 m Longitud: 5.3 km

La travessa d’aquests dos refugis es fa superant el Còth deth Gran Tuc de Sendrosa (2450 m). L’itinerari transcorre per un terreny ondulat amb pendents suaus i un bosc esclarissat de pi negre a zona de Colomèrs i un vessant obert rocós des del coll de Sendrosa fins al refugi de Saboredo.

La falta de referències clares fa que amb mal temps o visibilitat reduïda la travessa pugui resultar molt compromesa.

ACCÉS: Accedir al refugi de Colomèrs o Saboredo seguint els itineraris Accés Refugis: Colomèrs o bé Accés Refugis: Saboredo

ITINERARI – EXPOSICIÓ A LES ALLAUS: DE COLOMÈRS A SABOREDO: Sortint del refugi de Colomèrs accedim a l’antic refugi, creuem la presa i anem a buscar un collet evident just a l’esquerra del mur. Un cop al coll descendim fins un petit estany amb una illa rocosa al mig, el travessem, i anem a buscar una cometa que remunta per l’altra ribera. Continuem sense guanyar ni perdre massa altura fins que, a l’esquerra, una petita vall descendeix fins els plans per sobre del bosc de la vall que condueix al coll de Sendrosa. És millor perdre aquí alçada per anar a buscar la part central d’aquesta vall i remuntar-la per allí. Si provem de mantenir-nos ens podem trobar en un terreny incòmode primer i més endavant perillós, sota la pala obaga del Tuc Gran de Sendrosa (46 al mapa). Reiniciem l’ascens sense apartar-nos massa del centre de la vall, que és la part més còmoda i també més segura, lluny de les pendents allavoses a tots dos costats (13 i 16), fins atènyer el coll. Els flanquejos que venen a continuació (15 al mapa) són la part més delicada d’aquesta travessa. És millor sortir del coll cap a la dreta, pel final de la cornisa, i mantenir-nos el més alts possible, prop dels afloraments de roca que sovint sobresurten de la neu. Un cop arribem al llom podem descendir uns metres seguint-lo fins el moment de fer una gran diagonal cap al Lac de Baish de Saboredo i el refugi. DE SABOREDO A COLOMÈRS: Sortint del refugi descendir una mica fins el Lac de Baish, i d’allí fer una diagonal ascendent que passi per sobre de la “tele”, un gran bloc característic. En arribar al llom seguir-lo fent unes ziga-zagues fins que ens trobem a l’alçada del coll. El flanqueig que ve a continuació pot ser delicat (15), sovint s’hi fan plaques, i cal fer-lo el més alts possible, fins atènyer el coll per la seva part esquerra, just on acaba la cornisa. Des del coll descendir pel centre de la vall fins els plans abans del bosc i des d’allí remuntar una valleta al costat esquerra (veure foto). En direcció oest anirem trobant unes comes que ens portaran, descendint lleugerament, a un petit estany amb una illa al mig. El travessem i remuntem lleugerament fins sortir a un collet des del que ja veurem la presa de Colomèrs i el refugi.

Primera part de l’itinerari, sortint de l’antic refugi de Colomèrs. En l’ascens al collet podem trobar-nos petites plaques de vent, cal tenir cura.

La canaleta que uneix els plans per sobre del bosc, a la vall del coll de Sendrosa i les cometes que porten cap al refugi de Colomèrs poden ser difícils de reconèixer.

La vall que porta al coll de Sendrosa de vegades és afectada per les allaus que poden davallar de tots dos costats. El millor acostuma a ser ascendir pel centre, seguint una coma còmoda i directa, fins arribar al mateix coll.

Al coll de Sendrosa s’hi acostuma a formar una gran cornisa que apunta a l’est. El millor és superar-la ben al sud, enganxats al Tuc Gran de Sendrosa, per després flanquejar el més alts possible. Aquest flanqueig de vegades resulta perillós, caldrà prendre les mesures de seguretat apropiades.

Sortint de Saboredo cal descendir una mica fins el Lac de Baish i després fer una diagonal ascendent que passi per sobre de la “tele”, fins atènyer la carena. Aprofitant la seguretat que ens ofereix aquest relleu el remuntarem fent ziga-zagues fins l’altura del coll, quan flanquejarem.

L’arribada al coll és sovint perillosa. Cal anar triant la millor traça per evitar les zones més pendents i més exposades a la caiguda de plaques de vent.

Els darrers metres de l’ascensió al coll poden presentar problemes, La gran cornisa que s’hi forma ha de ser superada pel sud, intentant passar el més alts possible per evitar les plaques que es fan a sota. De vegades aquest coll no pot ser superat amb seguretat i cal renunciar a la travessa.