jaciments ( abertis)

w

Els jaciments arqueològics

al voltant de les autopistes

Catalanes

AP-701. Ciutadella de Roses, colònia grega i ciutat romana 02. Ciutat grega i romana d’Empúries 03. Mas Castellar 04. Oppidum ibèric d’Ullastret 05. Parc de les Coves Prehistòriques de Serinyà 06. Poblat neolític de La Draga 07. Vil·la romana de Vilauba 08. El Castellum fractum 09. Ciutat de Gerunda 10. Torre sepulcral romana de Vilablareix 11. Conjunt termal romà d’Aquae calidae 12. Camp dels Ninots 13. Oppidum ibèric Puig Castellet 14. Torre de guaita romana: la Torrassa del Moro15. Parc arqueològic de la Roca del Vallès, conjunt megalític16. Poblat ibèric de Ca n’Oliver 17. Pont del diable 18. Jaciment i centre d’interpretació d’Olèrdola 19. Els arcs, aqüeducte romà 20. El castell de Castellet 21. Arc de triomf de Barà 22. Vil·la romana de La Clota 23. Vil·la romana del Moro 24. Vil·la romana Els Munts

25. Torre sepulcral dels Escipions 26. Pedrera romana del Mèdol 27. Aqüeducte romà de les Ferreres o Pont del Diable28. Ciutat romana de Tarraco 29. Vil·la romana de Centcelles 30. Vil·la romana de la Llosa 31. Vil·la romana de la Carrova 32. Pintures rupestres de la Serra de Godall i Centre d’Interpretació de l’Art Rupestre Abrics de l’Ermita 33. Poblat ibèric de la Moleta del Remei i centre d’interpretació de la cultura ibèrica Casa O’Connor34. Castell d’Ulldecona, iberoromà

AP-235. Edifici funerari romà: el columbari de Vila-rodona36. Centre d’Interpretació de l’Art Rupestre, Muntanyes de Prades37. Coves prehistòriques de la Font Major, de la Vila i del Castell: paleolític i neolític 38. Conjunt d’art rupestre de la Vall de la Coma39. Fortalesa llergeta dela Vilars40. Pintures rupestres prehistòriques de la Roca dels Moros 41. Vil·la Fortunatus, època romana

C-3242. Castell de Palafolls 43. Aqüeducte romà44. Vil·la romana del Morer 45. Ciutat romana d’Iluro 46. Vil·la romana de Torre Llauder 47. Via romana de Parpers 48. Oppidum ibèric d’Ilturo i castell de Burriac 49. Conjunt arqueològic iberoromà de Cabrera50. Vil·la romana de Can Modolell 51. Vil·la romana d’ Horta Ferrerons 52. Forns romans de la Fornaca 53. Oppidum ibèric de la Cadira del Bisbe 54. Cella vinaria i centre d’ interpretació de la romanització 55. Baetulo, ciutat romana 56. Ciutat romana de Barcino 57. Termes romanes de Sant Boi 58. Parc Arqueològic Mines de Gavà 59. Jaciment Arqueològic d’Adarró 60. Establiment rural ibèric del Fondo d’en Roig 61. Balma de la Graiera 62. Ciutadella ibèrica de Calafell 63. Vil·la romana del Vilarenc

B-2064. Poblat ibèric del Puig Castellar

Els jaciments arqueològics al voltant de les autopistes Catalanes

AP-2

AP-7

Girona

Lleida

C-32

1

12

43

2

3

4

5

6

7 8

9

10

11

13

45

14

15

16

42

4652

4853

54

55

56

5758

17

18

59

6062

19

2023

27 2629

2830

353637

3840

3941

3132

33

34

444749 50

51

2261

25

2463

64

20

Tarragona

Barcelona

30 Km

1AP-7 Sortida 4 Localització N 42º 15.912’ E 003º 10.233’

L’ espai cultural La Ciutadella ofe-reix una visió renovada del trac-tament del patrimoni cultural de Roses, amb l’objectiu d’arribar a un sector ampli del públic.L’espai cultural s’ubica dins el pe-rímetre d’ una fortificació construï-da al segle XVI, i que es coneix com a Ciutadella. L’any 1961, davant la pressió ur-banitzadora, el monument es de-clarà Conjunto Histórico Artístico Nacional i avui forma part dels principals Béns Culturals d’Interès Nacional del país.Podeu visitar les restes arqueo-lògiques de les diferents ocupa-cions històriques, des del segle IV aC, amb la fundació de la colònia grega de Rhode, fins al segle XX i gaudir d’un complet itinerari ben senyalitzat. Horari d’hivern

D’octubre a maig: 10-18 h Dilluns tancat

Ciutadella de Roses, colònia grega i ciutat romana (Roses, Alt Empordà)

01

Horari d’estiu Juny i setembre: 10-20 h Juliol i agost: 10-21 h

Tancat el 25 i 26 de desembre, i l’1 i 6 de gener

Visites concertadesTel. 972 151 466 [email protected] www.rosesfhn.org

2

Empúries és l’únic jaciment ar-queològic de la Península Ibèrica on conviuen les restes d’una ciu-tat grega, Emporion, amb les res-tes d’una ciutat romana que es va crear a inicis del segle I aC, sobre les estructures d’un campament militar romà instal·lat durant el se-gle anterior. Empúries constitueix un lloc privilegiat per entendre l’evolució de l’ urbanisme grec a l’extrem occidental de la Medite-rrània, així com per analitzar l’ ur-banisme romà del període final de la República i la seva transformació posterior, durant l’època imperial.

Horari d’hivern de 10 a 18 hDes de Setmana Santa de 10 a 20 hTancat el 25 i 26 de desembre, i l’1 i 6 de gener

Reserves i visites [email protected]@gencat.catTel. 972 770 208Fax 972 774 260www.mac.cat

Ciutat grega i romana d’Empúries (L’Escala, Alt Empordà)

02

Museu d’arqueologia de Catalunya-Empuries

AP-7 Sortida 5 Localització N 42º 07.813’ E 003ª 07.235’

3

El jaciment de Mas Castellar de Pontós està situat sobre una petita elevació, entre la riba esquerra del Fluvià i l’ Algama, a uns 2.000 m al nord de Pontós i prop de la masia que porta el seu nom. El jaciment correspon a l’edat del ferro inicial (s. VII aC) i tota l’època ibèrica i desapareix en l’època romana (principis del s. II aC).

Visites concertadesTel. 972 560 [email protected] www.mascastellar.com

Mas Castellar (Pontós, Alt Empordà)

03

AP-7 Sortida 5 Localització N 42º 12.052’ E 002º 54. 075’


El poblat ibèric del Puig de Sant Andreu d’Ullastret és el més gran de Catalunya, i actualment és considerat una autèntica ciutat. Va ser la capital de la tribu ibèrica que els autors antics van anome-nar indiketes.El primer poblat ibèric d’Ullastret data de la primera meitat del se-gle VI aC, i en la segona meitat d’aquest segle es va fortificar amb una muralla reforçada per set grans torres. Durant la primera meitat del se-gle IV aC, el poblat es va ampliar fins a gairebé triplicar la superfície emmurallada. La seva organitza-ció urbana és la pròpia d’un op-pidum. Un poblat dalt d’un turó i fortificat, amb carrers adaptats als pendents i a les irregularitats del terreny.El poblat dominava un ampli te-rritori del qual n’explotava els re-cursos econòmics, especialment l’agricultura i la ramaderia, però també les mines i les pedreres.

Horari d’hivernDe l’1 d’octubre al 31 de maigDe dimarts a diumenge, de 10 a 14 h i de 15 a 18 h

Horari d’estiuDe l’1 de juny al 30 de setembreDe dimarts a diumenge, de 10 a 20 h

Dilluns tancatSetmana Santa regeix l’horari d’estiuTancat: 1 i 6 de gener, 25 i 26 de desembre

Visites concertadesTel./Fax.972 179 [email protected]

Oppidum ibèric d’Ullastret (Ullastret, Baix Empordà)

04

Comerciaven amb les comunitats indígenes properes i per mitjà de la colònia grega d’Empúries, amb grecs i fenicis.


El Parc de les Coves Prehistòri-ques de Serinyà és un paratge únic per apropar-nos a l’escenari on vi-vien els caçadors recol·lectors de la prehistòria. Aquest indret el formen diversos abrics, o coves, oberts en un ta-lús de roca travertínica, dels quals els més significatius s’han prepa-rat per visitar-los. Es pot visitar la

cova de l’Arbreda, la de Mollet i la del Reclau Viver.Aquest Parc és un dels millors ja-ciments de l’Europa Occidental per conèixer el pas de l’home de Neandertal a l’home modern. El seu interès ja va ser avalat per les primeres excavacions arqueològi-ques iniciades pel doctor Josep Maria Corominas, l’any 1943.

Horaris d’hivernDel 16 de setembre al 31 de marçDe dimarts a divendres, de 10 a 16 hDissabtes, d’11 a 17 hVisites guiades: 11.15 h, 12.15 h, 13.15 h, 16.00 hDiumenges, de 10 a 15.00 hVisites guiades: 10.15 h, 11.15 h, 12.15, 13.15 h

Horaris de primaveraDe l’1 d’abril al 15 de juliolDe dimarts a divendres, de 10. a 16 hDissabtes i diumenges, d’11 a 18 hVisites guiades: 11.15 h,12.15 h, 13.15, 16.00, 17.00 h

Parc de les Coves Prehistòriques de Serinyà (Serinyà, Pla de l’Estany)

05

Horaris d’estiuDel 16 de juliol al 15 de setembreDe dilluns a diumenge, d’11 a 19 hVisites guiades: 11.15 h, 11.45h,* 12.15 h, 12.45 h,* 13.15 h,13.45* 16.00 h,16.30h,* 17.00 h – 17.30h,* 18.00 h* Només a l’agost

Dilluns tancat

Informació i reservesTel. 972 593 310Fax. 972 593 175cov [email protected]

6

El poblat neolític de La Draga es troba al centre del marge oriental de l’estany de Banyoles, en una península que s’hi endinsa i que el deixa voltat d’aigua pel nord i per l’oest. Va ser descobert l’any 1990, du-rant les obres d’enjardinament del parc de la Draga, i des d’aleshores s’hi han fet excavacions arqueo-lògiques, tant al sector terrestre com a la zona subaquàtica, on hi havia l’antiga platja neolítica. Sembla que a La Draga hi ha un sol moment d’ocupació del neo-lític antic, propi d’un grup humà del Cardial final, que les data-cions situen a la segona part del VI mil·lenni aC.

HorarisDe l’1 d’abril al 30 de setembreVisites guiades els dissabtes a les 12 i a les 18 h, i els diumenges a les 12 h

De l’1 d’octubre al 30 de novembreVisites guiades els dissabtes a les 12 i a les 17 h, i els diumenges a les 12 h

Demostracions d’activitats pre-històriques el primer diumenge de cada mes, a les 12 h

Visites concertadesTel. 972 572 [email protected]

Poblat neolític de La Draga (Banyoles, Pla de l’Estany)

06

AP-7 Sortida 6 Localització N 42º 07.647’ E 002º 45.713’


La vil·la de Vilauba va estar ocupa-da des del segle II aC fins al segle VII dC.El topònim Vil·la Alba fa referència a una masia propera, de la qual avui pren nom el jaciment, i ens suggereix la seva possible conti-nuïtat a partir de l’època medieval. També és un clar testimoni de la profunda petja romana en aquest territori.Tot i els indicis de l’existència d’un establiment agrícola més antic, l’etapa més ben coneguda de la vil·la correspon als segles I a III dC.

D’abril a novembre, s’organitzen vi-sites guiades gratuïtes al jaciment.


Per més informació http//:www.museusdebanyoles.org

Vil·la romana de Vilauba (Camós, Gironès)

07

8

La muntanya de Sant Julià ocupa un lloc excepcional. S’eleva dreta i potent sobre l’entorn i domina l’únic camí que permet la circulació entre les planes de Girona i de l’Empordà, a través del congost on circula el riu Ter, l’autèntic protagonista que dóna sentit a tot aquest singular indret.Al cim de la muntanya trobem l’antic Castellum. Els pobladors d’aquest Castellum van viure en un món que anava des de la romanitat cap a l’alta edat mitjana. Des dels seus murs es veia tota la conca del baix Ter fins a l’Escala, i es veia l’entrada d’Hispania a través del coll del Pertús (les clau-surae del coll de Panissars).Els visitants podran passejar entre les pedres d’un edifici tardo romà del segle IV que va ser reformat a la pri-mera meitat del segle VI i que va ser abandonat cap al segle VIII. A par-tir d’aquest moment apareixerà en la documentació com a Castellum fractum. Jaciment excavat i conso-lidat amb la col·laboració de acesa/abertis.

Recinte a l’aire lliure sense horari.

Per més informació www.santjuliaderamis.cat

Horaris i dies de visites guiades teatralitzadesDies 8, 12, 15, 19, 22 i 26 de juliol, a les 20 hDies 3, 6, 10 i 13, a les 19 h El 20 de setembre, a les 12 h

El Castellum fractum (Sant Julià de Ramis, Gironès)

08


9

Ciutat fundada pels romans cap al primer quart de segle I aC en relació amb el control de la Via Au-gusta. Se’n conserven restes im-portants de les muralles.

Visites guiades concertadesTel. 972 206 631 [email protected]

Ciutat de Gerunda (Girona, Gironès)

09


10

Torre sepulcral romana, de tradició hel·lenística, que ha de correspon-dre a l’enterrament d’un personat-ge ric d’una vil·la romana propera. També indica el pas de la Via Au-gusta.

No visitable

Torre sepulcral romana de Vilablareix (Vilablareix, Gironès)

10


11

Monument històric d’interès na-cional. Són les restes més ben conservades del municipi romà d’Aquae calidae, actual Caldes de Malavella. Encara s’hi poden observar els mecanismes de funcionament de l’aigua gairebé intactes. L’edifici consta d’una piscina central i di-verses cambres al voltant per re-bre tractaments guaridors.

Visites concertades Tel. 972 480 103 o 609 369 936

Conjunt termal romà d’Aquae calidae (Caldes de Malavella, La Selva)

11

AP-7 Sortida 9 A Localització N 41º 50.292’ E 002º 48.487’

12

El Camp dels Ninots és un dels ja-ciments arqueològics més impor-tants de Catalunya i de la Penín-sula Ibèrica. Es troba en un antic cràter de 500 metres de diàmetre i el seu nom és per les formes ca-pricioses de les pedres d’òpal que hi abunden. Ja s’ha convertit en una mina de tresors.Mai fins ara no s’havien localitzat restes del pliocè i del pleistocè inferior tan concentrades en una mateixa zona, en tanta quantitat i en un estat de conservació tan extraordinari. A banda de les nom-broses mostres d’indústria, que corroboren l’existència d’homínids en aquest paratge de la Selva fa més d’un milió d’anys.S’han recuperat, a les argiles d’una profunditat d’uns dos metres i mig, fòssils de plantes, un rinoceront i restes de bòvids i de micromamí-fers, com ara rosegadors i eriçons, a més d’aus, tortugues i peixos, que permetran traçar una seqüèn-cia exhaustiva de l’ocupació hu-

No visitable En preparació

Camp dels Ninots (Caldes de Malavella, La Selva)

12

mana i animal més primitiva de què es té notícia a Catalunya, des del pleistocè inferior al mitjà.

Gerard Campeny

AP-7 Sortida 9 A Localització N 41º 50.292’ E 002º 48.487’

13

Petit oppidum ibèric construït durant el segle III aC de 650 m2 de superfí-cie. Envoltat per una línia de muralla reforçada amb torres i format per onze habitatges disposats de ma-nera perimètrica i oberts a un espai central. Ocupa la pràctica totalitat d’un petit replà allargassat, prote-git al sud-est de manera natural per l’esperó que constitueix el cim del turó, que l’amaga visualment del mar i de la zona circumdant i que, alhora, li serveix de talaia. Actual-ment, el jaciment està consolidat i museïtzat, i és visitable.

Entrada gratuïta

HorarisDe juny a setembre: dissabtes i diu-menges, de 10 a 13 h i de 16 a 20 hD’octubre a maig: dissabtes i diu-menges, d’11 a 18 hTancat els dies 25 i 26 de desem-bre, i l’1 i 6 de gener

Visites guiades concertadesOficina de TurismeTel. 972 349 573 i 972 364 735

Oppidum ibèric Puig Castellet (Lloret de Mar, La Selva)

13


14

La Torrassa del Moro és una torre de planta circular altament singu-lar, ja que esdevé un dels millors exemples conservats de les to-rres de guaita d’època romana. La part inferior està formada per un parament d’uns 4.36 m d’alçada, construïda amb carreus que me-suren 60 cm x 45 cm cada un. Són de pedra granítica i estan perfec-tament treballats seguint la forma

de l’encoixinat (opus quadratum). El segon nivell s’atribueix, en bona part, a una reutilització d’època medieval, moment en què la torre és integrada dins d’una casa. El tercer pis correspon a una cons-trucció de finals del segle XIX, quan esdevingué un pavelló de caça. Jaciment excavat i consoli-dat amb la col·laboració de acesa/abertis.

Visites guiades concertadesTel. 937 539 306

Torre de guaita romana: la Torrassa del Moro (Llinars, Vallès Oriental)

14


15

Els jac iments arqueològics d’època prehistòrica del municipi de la Roca del Vallès a l’entorn del Parc Natural de la Serralada Lito-ral constitueixen un dels conjunts megalítics més importants de Ca-talunya.Els megàlits són les construc-cions arquitectòniques de caràc-ter monumental més antigues que es conserven a Europa. La gran quantitat d’aquestes construc-cions localitzades al municipi de la Roca evidencia que aquesta zona fou densament poblada des del final de la prehistòria. L’altre gran punt d’interès són les pintures rupestres de La Pedra de les Orenetes, declarades Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. El conjunt de sepulcres megalítics de la Roca del Vallès es mostren com a únic testimoni de les com-plexes societats neolítiques que van habitar en aquest indret ara fa 6.000 anys.


Parc arqueològic de la Roca del Vallès, conjunt megalític (La Roca del Vallès, Vallès Oriental)

15

AP-7 Sortida 12 Localització N 41º 33.881’ E 002º.18.872’

16

El jaciment arqueològic de Ca n’Oliver és un poblat ibèric de grans dimensions que està situat en un turó de la serra de Collserola, des del qual es domina tota la plana del Vallès. Va estar habitat entre els se-gles VI i I aC i, posteriorment, a l’alta edat mitjana. S’hi poden veure res-tes constructives de totes les fases de la cultura ibèrica, que han estat museïtzades per tal de fer-les com-prensibles als visitants. Actualment, es poden veure res-tes de la muralla, el fossar, carrers i cases construïdes en diferents èpoques, així com una gran àrea d’emmagatzemament de cereals. El poblat, que forma part de la ruta dels ibers de Catalunya, acull un cop al mes activitats per a famílies, tallers i visites guiades, arqueològiques o teatralitzades. Entre l’últim cap de setmana de setembre i el primer d’octubre se celebra la Festa del Cap de Setmana Ibèric, amb tallers, de-mostracions i tastets de menjar iber. Jaciment excavat i consolidat amb la col·laboració de acesa/abertis.

Poblat ibèric de Ca n’Oliver (Cerdanyola del Vallès, Vallès occidental)

16

Obert al públic Diumenges d’11 a 14 h

Visites concertadesTel. 936 923 322


17

És una de les poques restes que es conserven com a testimoni de la xarxa viaria romana de la zona del curs baix del Llobregat i de l’Anoia. Va ser construït l’any 10 aC per les legions romanes III (Ma-cedonica), VI (Victrix) i X (Gemi-na), segons indiquen les marques identificades en alguns carreus, en el moment en què es va dur a ter-me la nova estructuració de la Via Augusta, com a conseqüència de la fundació de Barcino.

Visites concertadesL’ enrajolada. Casa MuseuSantacanaTel. 937 750 [email protected]

Pont del diable (Martorell / Castellbisbal, Baix Llobregat / Vallès Occidental)

17


18

La muntanya d’Olèrdola ha estat un enclavament estratègic amb assentaments de diversa intensi-tat des de l’edat del bronze fins ben entrat el segle XX. El primer assentament, protegit per una muralla data dels inicis de l’edat del ferro (segle VIII, inici del segle VI aC). Entre el segles V, IV i I aC, Olèrdola va ser ocupada pels cessetans, un dels pobles ibers que ocupava la zona costanera catalana. Als inicis del segle I aC els romans establiren un campament militar a fi de controlar el territori i en espe-cial la via d’accés cap a Tarraco, capital de la Provincia Hispania Citerior, que travessava la plana del Penedès. De l’empremta ro-mana en resten a Olèrdola tres grans obres: la muralla, la cister-na (360 m2 de capacitat) i la torre talaia situada al cim, a més de dues pedreres. Fou abandonada quan el territori es romanitzà (cap al 25 aC).

HorarisDel 16 d’octubre al 15 de marçFeiners: de 10 a 14 h i de 15 a 18 hDissabtes i festius: de 10 a 16 h

Del 16 de març al 15 d’octubreDe 10 a 14 h i de 15 a 20 h

Tancat dilluns, l’1 de gener i el 15 i 26 de desembre

Visites concertadesTel. 938 901 420 - 675 782 [email protected]

Jaciment i centre d’interpretació d’Olèrdola (Olèrdola, Alt Penedès)

18

Quasi mil anys més tard, a l’alta edat mitjana, el recinte fortificat va tornar a ésser habitat. Al llarg del segle X, en el marc de les lluites territorials entre cristians i musul-mans, el castrum d’Olèrdola tin-gué un paper important en el con-trol i defensa de la Marca sud del Comtat de Barcelona.


19

Els arcs de Sant Jaume, són les restes d’un aqüeducte romà dels segles IV i V de l’era cristiana. És l’obra hidràulica de més interès que es conserva al Penedès. Se-gons sembla va ser construïda per abastar d’aigua la gran vil·la ro-mana que hi havia on avui hi ha la masia dels Arcs. Actualment, se’n conserven tres trams, d’un, dos i tres arcs res-pectivament, amb una alçada de quatre metres i una llargada total de 12,7 metres.

Recinte a l’aire lliure sense horari

Visites concertades [email protected]

Els arcs, aqüeducte romà (Sant Jaume dels Domenys, Baix Penedès)

19


20

D’origen iberoromà, va ser una de les fortaleses que, vers l’any 1000, definien el límit entre els comtats cristians i l’Al-Àndalus i que cons-tituïen una densa xarxa de castells i torres per a la defensa de la fron-tera amb els musulmans. La primera referència documental coneguda del castell data de l’any 977. La fortalesa va tenir una gran importància estratègica fins al segle XVI. En aquests segles, la possessió del castell va alternar entre diversos llinatges de feudataris, els comtes de Barcelona (segle XI) i la Corona Catalanoaragonesa (segle XV). Recents excavacions arqueo-lògiques han evidenciat el seus orígens ibèrics i una continuació d’habitat en època romana i anda-lusí. La seva funcionalitat es vin-cula a las gran via de comunicació propera, la via Heraclea, Via Au-gusta , actual AP-7.El castell de Castellet es l’actual seu de la fundació abertis, la re-habilitació i l’obertura al públic del

El castell de Castellet (Castellet i la Gornal, Alt Penedès)

20

Visites guiades gratuïtesDissabtes i diumenges de 10.00 a 14.00 h Tel. 902 430 462

AP-7 Sortida 30 Localització N 41º 15.908’ E 001º 38.085’’

castell de Castellet és una mostra de l’ interès i el compromís de la fundació abertis per recuperar i donar a conèixer el patrimoni del país.

21

Aquest arc honorífic situat en el traçat de la Via Augusta a uns 20 km al nord-est de Tarraco, sobre la actual N-340, és un dels mo-numents més emblemàtics de la cultura romana a Catalunya. Fou erigit per disposició testamentària de Luci Licini Sura, els anys 15 i

5 aC i dedicat a l’emperador Au-gust. D’una sola obertura, està construït amb carreus de pedra local, amb vuit pilastres estriades rematades amb capitells corintis, que sostenen un entaulament amb una inscripció al·lusiva a la seva construcció.


Arc de triomf de Barà (Tarragona, Tarragonès)

21


22

Establiment rural de la fi del segle II i I aC d’arquitectura itàlica. Presenta una segona fase d’ ocu-pació del lloc en el segle I i II dC amb terrisseria d’àmfores.


Vil·la romana de La Clota (Creixell, Tarragonès)

22


23

Aquest jaciment arqueòlogic d’ època romana està situat al nord-est del nucli urbà , sobre una mo-derada elevació de terreny prope-ra a la Carretera Nacional 340.Extensa vil·la romana, de pati cen-tral, amb paviments de mosaics (de signinum tessel·lat) i termes molt ben conservades.La vil·la romana del Moro consti-tueix un dels jaciments més im-portants i millor coneguts de la zona. Actualment el jaciment resta pen-dent de la consolidació i tracta-ment museogràfic del conjunt.

Visites concertades Tel. 977 643 888

Vil·la romana del Moro (Torredembarra, Tarragonès)

23


24

Localitzada al terme d’Altafulla,a 12 km de Tarragona, aquesta vil·la romana és un dels princi-pals conjunts d’Hispània en la seva categoria. S’han descobert un important nucli residencial i un conjunt termal amb rics elements decoratius escultòrics i arquitec-tònics de la que va ser, durant el segle II dC, la residència d’un dels duumvirs de la ciutat de Tà-rraco, Caius Valerius Avitus, i la seva dona, Faustina.

Horaris Gener, febrer, novembre i desembreFeiners: de 10 a 13:30 i de 15 a 17:30 h

Març, abril, maig i octubreFeiners: de 10 a 13:30 i de 15 a 18:00 h

Juny, juliol, agost i setembreFeiners: de 10 a 13:30 i de 16 a 20 hDiumenges i festius: 10 a 14 h

Vil·la romana Els Munts (Altafulla,Tarragona)

24

Dilluns tancatFestius locals: Dimarts de Pasqua i 11 de novembre



25

Aquest nom tradicional, Torre dels Esci-pions, és per la identificació errònia de les dues figures que formen part de la deco-ració amb els germans Escipions. En rea-litat, es tracta d’un monument funerari en forma de torre, construït a la primera mei-tat del segle I dC al costat de la Via Augus-ta, on està situat, a uns 6 km al nord-est

de Tarraco. Està format per tres cossos superposats i a la façana de l’intermedi presenta les dues figures, representació d’Atis -divinitat oriental funerària- que sostenen una inscripció.


Torre sepulcral dels Escipions (Tarragona, Tarragonès)

25


26

La pedrera del Mèdol és Patrimo-ni Mundial de la Humanitat per la UNESCO. Va ser explotada pels romans que en treien la pedra per construir molts dels monuments de Tarraco. La cor-poració abertis vetlla per la conser-vació d’aquest monument històric i fa possible que el Mèdol pugui ser visitat gràcies a una col·laboració amb el museu d’història de la ciutat de Tarragona.

Visites concertadesMuseu d’Història de Tarragona Tel. 977 242 [email protected]

Pedrera romana del Mèdol (Tarragona, Tarragonès)

26

AP-7 Àrea de Servei

27

L’aqüeducte de les Ferreres és Pa-trimoni Mundial de la Humanitat per la UNESCO.Portava l’ aigua del Francolí a la ciutat de Tarraco. És una gran obra d’enginyeria romana, amb dos pisos d’arcades fetes de pe-dra local, unida en sec.


Aqüeducte romà de les Ferreres o Pont del Diable (Tarragona, Tarragonès)

27


28

La ciutat de Tarragona ha estat declarada Conjunt Arqueològic Patrimoni Mundial de la Humanitat per la UNESCO. Capital administrativa de la pro-víncia més gran de l’Imperi Romà (Hispania Citerior) i més tard de la tarraconensis. L’actual Tarrago-na encara conserva monuments tan importants com les muralles, l’amfiteatre, el circ, el teatre i parts dels seus dos fòrums.


Ciutat romana de Tarraco (Tarragona, Tarragonès)

28


29

Situada a Constantí, a 6 km de Tarragona, aquesta vil·la romana ha esdevingut un monument clau de l’art paleocristià. En una de les seves estances, conservada en la seva totalitat, es pot veure el mosaic de cúpula de temàti-ca cristiana més antic del món romà, amb escenes de l’Antic i del Nou Testament, de les quatre estacions i de personatges en-tronitzats.

Horaris Gener, febrer, novembrei desembreLaborables: de 10 a 13.30 i de 15 a 17.30 hFestius: de 10 14 h

Març, abril, maig i octubre Laborables: de 10 a 13.30 i de 15 a 18 hFestius: de 10 a 14 h

Vil·la romana de Centcelles (Constantí, Tarragonès)

29

Juny, juliol, agost i setembre Laborables: de 10 a 13.30 i de 16 a 20 hFestius: de 10 a 14 h

Dilluns tancat.Festius locals 20 de gener i 1 d’agost



30

Vil·la marítima que s’obria al mar a través d’una galeria frontal. S’hi va recuperar una important col·lecció de bronzes del segle I, que s’exposen al Museu d’Història de Cambrils.

HorarisDe l’1 de setembre al 30 de junyDissabte de 10 a 13’30 h i de 15’30 a 17’30 hDiumenge i festius de 10 a 13’30 h

De l’1 de juliol al 31 d’agostDe dimarts a dissabte d’11 a 14 h i de 17 a 20 hDiumenge i festius d’11 a 14 h

Dilluns tancat i els dies 1 i 6 de gener, 1 de maig, 25 i 26 de desembre

Visites concertadesTel. 977 794 528 [email protected]

Vil·la romana de la Llosa (Cambrils, Baix Camp)

30


31

Restes de la part rústica d’una vil·la romana que va estar en fun-cionament des del segle I aC fins al segle VI dC. Bona mostra de què foren les explotacions agrí-coles romanes a l’Ebre i com es va adaptar el món indígena. Les estructures conservades presen-ten l’adaptació en el temps dels edificis i l’aplicació de nous mo-dels constructius, així com can-vis estructurals relacionats amb la seva funcionalitat. Les restes es-tructurals exhumades en les exca-vacions han estat consolidades i al jaciment hi ha una senyalització interpretativa inicial.

Visites concertadesServeis Educatius i Culturals del Museu Comarcal del MontsiàTel. 977 702 [email protected]

Vil·la romana de la Carrova (Amposta, Montsià)

31


32

Les pintures rupestres de la serra de Godall, declarades Patrimoni Mundial per la UNESCO el 1998, configuren un dels conjunts més importants de la Península Ibèrica d’art rupestre llevantí.Algunes d’aquestes pintures d’època postpaleolítica tenen més de 8000 anys. Davant de la dificul-tat de poder accedir a la major part de les pintures, s’ha creat el Cen-tre d’Interpretació d’Art Rupestre Abrics de l’Ermita, que forma part de la Ruta de l’Art Rupestre crea-da el 2005 pel Museu d’Arqueologia de Catalunya, dissenyat per tal d’apropar als visitants les nombro-ses restes que els abrics atresoren.

Pintures rupestres de la Serra de Godall i Centre d’Interpretació de l’Art Rupestre Abrics de l’Ermita (Ulldecona / Freginals, Montsià)

32

De l’1 de juny al 31 de setembreDe dimarts a dissabte: de 10 a 14 i de 16 a 19 hDiumenges i festius: de 10 a 14 h

Visites guiades a l’abric 1De dijous a dissabte: a les 10 i a les 16 hTel. 617 940 317 i 977 573 394www.turismeulldecona.com

Horaris de visita al centre d’ interpretacióDe l’1 d’octubre al 30 de maigDe dijous a dissabte: de 10 a 14 i de 16 a 18 hDiumenges i festius: de 10 a 14 h


33

En aquest jaciment el visitant pot veure les restes d’un oppidum ibèric fortificat, amb una ocupa-ció permanent entre el segle VII aC i el segle I aC. L’enclavament fou l’eix vertebrador del territori del voltant i dels petits establi-ments que s’hi desenvoluparen. El poblat ha estat recentment consolidat, adequat a la visita pública i museïtzat mitjançant una completa senyalització inter-pretativa. El Centre d’interpretació es tro-ba ubicat a l’edifici modernista de la casa O’Connor a Alcanar. L’exposició permanent compta amb més de 160 peces arqueo-lògiques originals procedents dels jaciments ibèrics i amb ele-ments audiovisuals i multimèdia que amplien les informacions i els continguts sobre la cultura dels ibers.

Horari Estiu (juliol, agost i setembre)Dissabtes i diumenges de 17 a 20 hResta de l’anyDissabtes i diumenges d’11 a 14 h

Visites guiades concertadesTel. 977 702 [email protected]

Poblat ibèric de la Moleta del Remei i centre d’interpretació de la cultura ibèrica Casa O’Connor (Alcanar, Montsià)

33


34

El Castell Medieval d’Ulldecona, de-clarat Bé d’Interès Cultural, és el sím-bol d’identificació per excel·lència del municipi d’ Ulldecona. L’àmplia visibilitat i la gran fertilitat i riquesa del terreny, ha comportat que aquest lloc hagi estat al llarg de la història una zona estratègica pel control del territori, des d’època Ibèrica fins a la Medieval. Cal es-mentar, però, la fortificació hospita-lera emmurallada, la impressionant torre de l’homenatge, la torre rodo-na, l’església de Santa Maria dels Àngels, les dependències domès-tiques dels hospitalers i les restes de l’antiga fortificació àrab. Després d’un llarg període de romandre tan-cat per les obres de millora i condi-cionament de bona part del conjunt fortificat, el Castell Medieval d’ Ull-decona torna a ser visitable.

Visites concertadesOficina de TurismeTel. 977 573 394

Castell d’Ulldecona, iberoromà (Ulldecona, Montsià)

34


35

Edifici funerari construït al segle II dC, sembla relacionat amb una vil·la pròxima, situada a la ribera esquerra del Gaià. De planta rec-tangular, està bastit amb carreus a sobre d’un podi decorat amb arcuacions; el cos central pre-senta falses pilastres dòriques i estava cobert amb teulada a do-ble vessant. Els murs de l’interior conserven part de l’estuc original i els sis petits nínxols o fornícu-les (loculi) en què hom diposita-va les urnes amb les cendres dels difunts. Recentment ha estat ob-jecte d’importants treballs de res-tauració.

HorariRecinte a l’aire lliure sense horari

Edifici funerari romà: el columbari de Vila-rodona (Vila-rodona, Alt Camp)

35


36

Aquest nus orogràfic comprèn un interessant espai natural format per un extens entramat de serres i barrancades on es localitzen 15 conjunts amb manifestacions ru-pestres. Dos d’ells corresponen a l’estil llevantí, i la resta, a l’estil es-quemàtic o abstracte. Aquestes pintures rupestres ens parlen del món real i simbòlic dels nostres avantpassats. Per la seva qualitat i singularitat, la UNESCO va declarar-les Patrimoni Mundial. Al Centre d’Interpretació podreu veure una bona mostra d’aquestes imatges prehistòriques i també una exposició que us introduirà en aquest art tan enigmàtic.

HorariDel 15 de juny al 30 de setembreDe 10 a 14 h i de 16.30 a 19.30 h De l’1 d’octubre al 14 de juny De 10 a 14 h i de 16 a 19 h Diumenges de 10 a 14 h

CIAR Muntanyes de PradesC/ Pedrera, 243400 MontblancTel. 977 860 [email protected]

Centre d’Interpretació de l’Art Rupestre, Muntanyes de Prades (Montblanc, Conca de Barberà)

36


37

Les Coves de l’Espluga són una porta oberta al passat geològic i prehistòric de la Conca del Barberà i constitueixen la setena cova més llarga del món i la segona de Ca-talunya formada en conglomerats. Diverses troballes al seu interior de-mostren la presència humana du-rant el neolític antic i restes de fauna del paleolític inferior. La cova està formada per dues cavitats visitables amb un recorregut de 450 metres: la primera, la Cova de la Vila, dedi-cada íntegrament al Paleolític, i la segona, la Cova de la Font Major, dedicada al Neolític, a la formació geològica i al descobriment de la cavitat. Diversos audiovisuals i ma-quetes didàctiques ajuden al visitant a assimilar els diferents conceptes de la prehistòria i la geologia.Per als visitants més agosarats la visita pot continuar 1 quilòmetre més enllà cap a l’interior de les ga-leries més sorprenents, tot remun-tant el riu subterrani que quan surt a l’exterior per la Font Major rep el nom de Francolí.

HorariHivern (de l’1 de setembre al 30 de juny) De dimarts a diumenge: de 10.30 a 13.30 h i de 16.00 a 18.00 h

Estiu (juliol i agost)Obert cada dia: de 10.30 a 13.30 h i de 16.30 a 19.30

Coves prehistòriques de la Font Major, de la Vila i del Castell: paleolític i neolític (l’Espluga de Francolí, Conca de Barberà)

37

Dilluns tancatTancat els dies 25 i 26 de desem-bre, 24 i 31 de desembre a la tarda, 1 i 6 de gener

Cova MuseuTel. 977 871 220 Fax. 977 871 343www.esplugadefrancoli.cat [email protected]


38

Les pintures es localitzen en una balma de dimensions reduïdes, amb una petita visera que no so-bresurt més d’1,70 m. La paret està inclinada, formant amb el terra un angle d’aproximadament 45º. Ocupen una superfície d’1 m d’alçada per 0,70 m d’amplada, situant-se les més altes a aproxi-madament 1,30 m de terra.El fris pintat és integrat per un total de 10 figures ramiformes, antro-pomorfes i quadrúpedes i repre-sentacions humanes, d’estil es-quemàtic i tècnica de traç simple.

Conjunt d’art rupestre de la Vall de la Coma (L’Albi, Garrigues)

38

No visitable


39

A quatre quilòmetres de la pobla-ció d’Arbeca se situa aquesta for-talesa ilergeta construïda el segle VIII aC.El poblat dels Vilars era una for-talesa instal·lada al pla, amb un sistema de defensa potent, con-sistent en una muralla amb dot-ze torres, una barrera de pedres clavades al davant i un fossat de 13 m.

Visites guiades concertades Tel. 973 160 008

Fortalesa Ilergeta dels Vilars (Arbeca, Garrigues)

39


40

Declarada Patrimoni Mundial per la UNESCO, està considerada un dels jaciments d’art rupestre més importants i coneguts de la penín-sula ibèrica.El conjunt pictòric està format per 42 figures pintades i 260 elements gravats sobre la roca. Els primers grups que utilitzaren la Roca dels Moros van ser els darrers caça-dors i recol·lectors (VIII-V mil·lenni aC), que van deixar-hi les pintures que pertanyen a l’art llevantí. Més tard, del V al II mil·lenni aC, van ser els grups neolítics els que van di-buixar a la roca les seves creences a través de representacions molt diverses que s’inscriuen dins de l’art esquemàtic.

Pintures rupestres prehistòriques de la Roca dels Moros (El Cogul, Garrigues)

40

HorariDe l’1 de juny al 30 de setembreDe 10 a 13.30 h i de 16 a 19.30 h

De l’1 d’octubre al 31 de maig De 10 a 13.30 h i de 15 a 18 h

Diumenges i festius De 10 a 13.30 h

MAC Roca dels MorosCamí del Cogul a Albagés, km 125152 El Cogul (Garrigues)Tel. 934 232 149 [email protected]


41

Gran vil·la de l’antiguitat tardana, on es llegeix en un mosaic el nom del possible propietari de la casa: Fortunatus. En la seva darrera època va tenir una basílica paleo-cristiana.

HorariDe 9 a 13 h i de 16 a 19 hTancat els dilluns

Visitas guiades concertadesTel. 974 472 499

Vil·la Fortunatus, època romana (Fraga, Baix Cinca)

41


42

Les restes conservades correspo-nen a construccions que daten del segle X al XIV. Té una planta irregular allargada, dividida en dos recintes. El recinte sobirà és el més alt i està format per un cos massís, fortificat, al qual s’accedeix per una porta de mig punt, restaurada. A mà esquerra es veuen uns arcs que devien sostenir un gran saló gòtic. Al costat hi ha la cisterna, coberta amb volta de canó. Una mica més amunt es troba la capella.El recinte jussà, d’època gòtica, forma una gran plaça d’armes, a l’extrem de la qual hi ha les restes d’una gran torre. Jaciment consoli-dat i restaurat amb la col·laboració de acesa/abertis.


Visites guiades Tel. 937 620 [email protected]

Castell de Palafolls (Palafolls, Maresme)

42

C-32 Sortida NII Localització N 41º 40.702’ E 002º 44.168’

43

Aquest aqüeducte recollia les ai-gües d’un petit congost de la vall de Riu, amb una llargària de 3,5 quilòmetres i un desnivell de 40 metres, i durant el seu recorregut salvava quatre torrenteres.Les restes més interessants de l’aqüeducte son quatre arcades conservades en força bon estat. La seva construcció es data du-rant el segle III dC.


Aqüeducte romà (Pineda de Mar, Maresme)

43

C–32 Sortida 122 Localització N 41º 38.456’ E 002º 40.817’

44

Construcció romana d’una super-fície aproximada de 1500 m2. Es tracta d’un edifici destinat a la pro-ducció, el premsat i l’elaboració del vi, la ferreria i la mòlta de gra, amb una gran zona destinada a l’emmagatzematge del vi (celler) i una zona d’habitatge que per les seves característiques feia també les funcions de punt de vigilància, de control de la costa i de far. Va ser excavat amb el finançament d’abertis.

No visitableEn preparació

Vil·la romana del Morer (Sant Pol de Mar, Maresme)

44

C-32 Sortida 117 Localització N 41º 36.701’ E 002º 37.710’

45

La ciutat romana d’Iluro fou fundada entorn els anys 80/70 aC al damunt d’un petit promontori natural d’uns 80 m d’altura, on actualment hi ha el centre antic de Mataró. Fou una petita ciutat provinciana, amb una extensió de 7 o 8 hectàrees. Del període de la fundació d’Iluro es coneix el carrer principal o cardo maximus i altres carrers secunda-ris, una porta fortificada d’accés a la ciutat, un mercat públic i diversos habitatges i locals industrials. Altres

espais d’ús públic, com el fòrum o el cementiri, degueren existir des d’un primer moment, però fins ara no han estat identificats.L’etapa més esplendorosa d’Iluro se situa entre les darreres dècades del segle I aC i el segle II dC, fruit d’una prosperitat econòmica generada per la indústria del vi.

Visites guiades concertades Tel. 937 412 [email protected]

Ciutat romana d’Iluro (Mataró, Maresme)

45


46

Al clos arqueològic de la Torre Llauder podem contemplar les res-tes d’una vil·la romana del segle I aC remodelada als inicis del segle III dC, època de màxima plenitud, a la qual pertany la rica decoració a base de mosaics i marbres, amb restes d’estucs i pintures. El conjunt conservat, correspo-nent a la part senyorial de la vil·la, consta de diverses estances, arti-culades al voltant d’un atri: habi-tacions, sales de recepció, banys i latrines.

HorariDel 16 de setembre al 14 de junyVisita guiada gratuïta tots els dissabtes a les 12 del migdiaDel 15 de juny al 15 de setembreVisita guiada gratuïta tots els dissabtes a les 7 de la tarda

Tancat els dilluns i els dies 1 i 6 de gener, Divendres Sant, 1 de maig, 24 de juny, 27 de juliol, 15 d’agost, 11 de setembre, 25 i 26 de desembre

Vil·la romana de Torre Llauder (Mataró, Maresme)

46

Visites concertades Tel. 937 412 [email protected]


47

Aquesta via provenia d’Ausa (Vic) i anava a parar a la costa del Mares-me travessant el pas de Parpers. Hi ha restes de tres mil·liaris al llarg d’aquest recorregut. Sembla que fou el cònsol Manius Sergius qui entre els anys 120 i 110 aC en manà l’inici de la construcció; per això també se la coneix com Via Sèrgia.Actualment se’n conserven trams de murs laterals, desguassos, guarda-rodes, contraforts i un pont. Els murs laterals són fets amb opus caementicium/incertum, i ens testimonien que la via havia de tenir uns sis metres d’amplada. El més monumental del tram con-servat és el pont, que està fet amb una tècnica mixta de rajoles i pe-dres, opus latericium i opus cae-menticium/incertum. Hi havia un seguit de desguassos que afavo-rien el drenatge de la via i hi esta-ven orientats perpendicularment.


Via romana de Parpers (Argentona, Maresme)

47

C-32 Sortida 99 Localització N 41º 34.951 E 002º 22.027

48

Entre els segles IV i III aC, l’ op-pidum ibèric de Burriac, amb un important sistema defensiu (torres i muralla) i una extensió d’entre 7 i 10 hectàrees, exerceix com a capital política, administrativa i econòmica d’un extens territori, la Laietània, que abasta les actuals comarques del Maresme, el Bar-celonès, el Vallès Oriental i el Va-llès Occidental. A partir del segle IX dC, a la part alta del poblat ibèric es van apro-fitar algunes estructures iberoro-manes per alçar-hi el castell de Burriac, que esdevingué un dels principals centres polítics i admi-nistratius del Maresme central du-rant tota l’època feudal. El castell va ser consolidat i restaurat amb la col·laboració de acesa/abertis.


Oppidum ibèric d’Ilturo i castell de Burriac (Cabrera de Mar, Maresme)

48


49

Cabrera de Mar ocupa un lloc de primer ordre pel seu ric patrimo-ni arqueològic, que en els darrers anys s’ha vist incrementat amb noves i espectaculars descober-tes. Les darreres excavacions es-tan traient a la llum tota una ciu-tat romana d’època republicana. Aquesta ciutat, Empúries i Tarraco serien les tres localitats clau des d’on es va iniciar la romanització del territori català.Dintre del conjunt arqueòlogic caldria destacar les termes de Ca l’Arnau, les més antigues de la península documentades fins al moment i encara en fase de consolidació. Actualment només es visitable l’illa de cases de Can Benet.


Conjunt arqueològic iberoromà de Cabrera (Cabrera de Mar, Maresme)

49

C-32 Sortida 94 Localització N 41º 31. 494’ E 002º 23.634’

50

Jaciment d’una seqüència crono-lògica complexa que viu el mo-ment de màxim esplendor a inicis del segle III dC, moment en el qual s’hi realitzen importants remode-lacions: s’hi construeix una habi-tació semisoterrada, el criptopòr-tic, empedrat amb grans lloses i amb els murs flanquejats de tres pilastres adossades amb un sos-tre amb volta i les parets cobertes de pintures. La vil·la de Can Modolell és un dels pocs temples dedicats al culte a Mitra coneguts a Catalunya.


Vil·la romana de Can Modolell (Cabrera de Mar, Maresme)

50


51

Vil·la de planta octogonal d’època tardoromana. Respon a un esque-ma arquitectònic singular i espe-cialment ric. Inclou unes termes.

No visitableEn preparació

Vil·la romana d’ Horta Ferrerons (Premià de Mar, Maresme)

51


52

El recinte arqueològic de la For-naca conserva tres forns circulars que formaven part d’una terrisse-ria de l’època romana. Estaven de-dicats a la producció de material ceràmic de gran format: material de construcció (imbrex, tegulae i maons) i dolium. El forns romans de Vilassar estan excavats en un marge natural, si-tuats en bateria i orientats al vent predominant de la zona. El seu emplaçament reunia bones condi-cions per a la indústria ceràmica: abundància d’argila i proximitat d’aigua i de boscos per al com-bustible bàsic. Estructuralment són de planta circular i de tir direc-te o vertical.L’excel·lent estat de conservació dels forns i la museïtzació del re-cinte arqueològic us permetran descobrir el funcionament d’una indústria ceràmica de fa gairebé dos mil anys. Jaciment museïtzat amb la col·laboració de acesa/abertis.

Visites guiades gratuitesPrimer diumenge de cada mes d’11 a 14 h

Visites concertades Museu Arxiu de Vilassar de DaltTel. 937 507 488 [email protected]

Forns romans de la Fornaca (Vilassar de Dalt, Maresme)

52


53

L’oppidum ibèric de la Cadira del Bisbe, habitat entre els segles VI i I aC, es troba ubicat en un punt estratègic de la costa del Mares-me. La seva situació permetia el control del litoral i la comunicació visual amb les fortaleses laietanes del voltant.La visita a la Cadira del Bisbe ens permetrà descobrir el mon ibèric en un entorn privilegiat amb mag-nífiques panoràmiques a la vall de Premià i al mar.


Oppidum ibèric de la Cadira del Bisbe (Premià de Dalt, Maresme)

53


54

El centre d’interpretació de la ro-manització, la vinya romana expe-rimental i el jaciment arqueològic vitivinícola romà de Vallmorena ens permetran conèixer l’origen, el desenvolupament i l’expansió de la producció vitivinícola de l’antiga regió Laietana i el comerç del vi a la Tarraconense en època romana, entre els segles I aC i V dC. Jaci-ment excavat, consolidat i museït-zat amb la col·laboració de acesa/abertis.

HorarisDivendres i Dissabtes de 10 a 18 hDiumenges i festius de 10 a 16:30 h

Entre el 21 de Juny i el 21 de SetembreDilluns, Dimecres i Dijous de 10 a 14 hDivendres i Dissabtes de 10 a 18Diumenges i festius de 10 a 16:30

Cella vinaria i centre d’ interpretació de la romanització (Teià, Maresme)

54


55

La ciutat romana de Baetulo es va fundar el segle I aC i va perdurar fins al segle VI dC. Ocupava una superfície de més de 10 hectàrees i estava situada en una zona pro-pera al mar i amb bones possibili-tats agrícoles. Anterior a Barcino, va ser una de les primeres fundacions de la pro-víncia Hispania Tarraconensis. El jaciment arqueològic de Baetulo està declarat Bé Cultural d’Interès Nacional per la Generalitat de Ca-talunya.L’exposició permanent del Museu de Badalona mostra una part de la col·lecció d’objectes arqueològics i elements arquitectònics trobats al territori de Baetulo, que exem-plifiquen el període de romanitza-ció i la vida quotidiana de la ciutat romana.

Horari De dimarts a dissabte: de 10 a 14 h i de 16 a 10 hDiumenges i festius: d’10 a 14 hDilluns, tancatTancat els dies 1 i 11 de maig, 24 de juny i 15 d’agost

Visites concertadesTel. 933 841 [email protected] guiada gratuïta el primer diu-menge de mes (inscripció prèvia)

Baetulo, ciutat romana (Badalona, Barcelonès)

55

Museu de Badalona. Albert Navarro Museu de Badalona. Antonio Guillén

Museu de Badalona. Antonio Guillén


56

Barcino, amb el nom oficial com-plet de Colonia Iulia Augusta Pa-terna Fauentia Barcino, va ser fun-dada per l’emperador August cap a l’any 14 aC, un cop acabades les guerres càntabres i en plena reforma administrativa i viària del nord-est de la península. La ciutat es va alçar damunt d’un petit turó, enmig del fèrtil pla situat entre el Llobregat i el Besòs i entre la serra de Collserola i el mar. L’extensió de la colònia, delimita-da per unes muralles amb torres i quatre portes, no superava les deu hectàrees. Actualment es poden visitar dife-rents restes de la ciutat romana, habitatges del tipus domus (actual-ment visibles al Museu d’Història de la Ciutat), dos aqüeductes i les muralles.

Museu d’Història de la CiutatVisites guiades concertadesTel. 933 151 111Plaça del Rei, Barcelona

Ciutat romana de Barcino (Barcelona, Barcelonès)

56

Museu d’Arqueologia de Catalunya www.mac.cat

C-32 Localització N 41º 23.044’ E 002º 10.580’

57

Les termes romanes de Sant Boi de Llobregat són una de les ter-mes privades millor conservades de Catalunya. Es poden veure tots els àmbits termals, amb murs de més de quatre metres d’alçada. Es complementa la visita de l’edifici amb un petit espai museïtzat on es poden veure exposicions de te-màtica romana.

Horari Divendres: de 17 a 19 hDissabtes: d’11 a 14 h i de 17 a 19 hDiumenges: d’11 a 14 h


Termes romanes de Sant Boi (Sant Boi de Llobregat, Baix Llobregat)

57

C-32 Salida 53 Localització N 41º 20.782’ E002º 02.676’

58

Les de Gavà son les mines més antigues d’Europa (IV mil·lenni aC) i les úniques dedicades a l’extracció de la variscita, mineral semipreciós de gran prestigi entre els grups humans del neolític i uti-litzat per confeccionar joies.El Parc Arqueològic Mines de Gavà ens proposa un recorregut a partir de les investigacions que es fan al voltant d’una excavació arqueològica. El visitat podrà conèixer a través de la seva pròpia experiència al Parc l’entorn natural i l’estil de vida d’una comunitat neolítica mi-tjançant les últimes tecnologies audiovisuals i multimèdia.

Horari De dilluns a divendres: de 10 a 18 hDe dissabtes: de 10 a 19 hDiumenges i festius: de 10 a 14.30 hTancat els dies 1 i 6 de gener, 24 de juny, i 25 i 26 de desembre

Parc Arqueològic Mines de Gavà (Gavà, Baix Llobregat)

58

Parc Arqueològic Mines de GavàJaume I, 708850 Gavà (Barcelona)Tel. +34 932 639 [email protected]

CENTRAL D’INFORMACIÓTel. 932 639 650 de dilluns a diumengewww.gavaciutat.cat


59

Situat sobre el turó de Sant Gerva-si, s’aixeca un poblat ibèric. Amb l’arribada dels romans es construí un barri al peu del turó i més tard s’aixecà una vil·la romana al da-munt.

Horari d’estiuDissabtes, diumenges i festius: d’11 a 14 h i de 18 a 20 hHorari d’hivernDissabtes, diumenges i festius: d’11 a 14 h


Jaciment Arqueològic d’Adarró (Vilanova i la Geltrú, Garraf)

59


60

El jaciment del Fondo d’en Roig ha estat un bon exemple de trac-tament d’un patrimoni afectat per una gran obra pública com es l’autopista. La preservació d’aquest petit nucli ibèric s’ha dut a terme donat que el jaci-ment és una de les poques gran-ges d’època ibèrica conservades a Catalunya. Jaciment excavat i consolidat amb la col·laboració de aucat/abertis.


Establiment rural ibèric del Fondo d’en Roig (Cunit, Baix Penedès)

60

C-32 Sortida 13 Localització N 41º 12. 719’ E 001º 37.228’

61

Els primers habitants de l’actual terme municipal de Calafell van ocupar la Balma de la Graiera fa més de 20.000 anys. Aquest jaci-ment arqueològic es troba situat al vessant dret del congost del To-rrent de la Cobertera.

Visites conertadesTel. 977 695 656Fax 977 695 731E-mail: [email protected]

Balma de la Graiera (Calafell, Baix Penedès)

61


62

Era un poblat fortificat, de defensa del litoral, que es data entre el se-gle VII i la primera meitat del segle II aC.A la ciutadella ibèrica de Calafell el visitant pot veure com vivia una comunitat de l’Edat del Ferro fa 2.500 anys. És el primer jaciment arqueolò-gic de la Península Ibèrica ob-jecte d’una reconstrucció a base d’arqueologia experimental.

HorariDe dimarts a diumenge: de 10 a 14 h (última visita, 45 minuts abans de tancar)Tancat els dies 25 i 26 de desem-bre, 1 i 6 de gener i els dilluns, dia de descans setmanal

Ciutadella ibèrica de Calafell (Calafell, Baix Penedès)

62

Tel. / Fax 977 694 683mòbil +34 647 751 [email protected] www.ciutadellaiberica.blogspot.com

ServeisZona de pàrquing amb capacitat per autocars i cotxesZona de picnic i joc a l’entrada del recinte


63

Vil·la romana datada entre la pri-mera meitat del segle I aC i el se-gle I dC. En destaquen les termes i un taller de ferrer.


Visites conertadesTel. 977 695 [email protected]

Vil·la romana del Vilarenc (Calafell, Baix Penedès)

63

C-32 Sortida 6 Localització N 41º 11.499 E 001º 34.164

64

El poblat ibèric del Puig Castellar està situat al parc de la Serralada de Marina, a la part alta del turó del Pollo, de 303 metres d’alçada, amb una extensió aproximada de 5.000 m2. Les seves magnífiques condicions defensives i de control del territori fan pensar que devia ser un poblat important. El seu emplaçament li permetia la visió i la comunicació amb els assen-taments propers, ja que contro-lava un tram important de la línia de costa, la desembocadura del Besòs, el pla de Barcelona i el pas cap a l’interior, cap al Vallès. El Puig Castellar pertanyia al po-ble dels laietans i data de final del segle V o principi del segle IV aC fins a final del segle III o principi del segle II aC, moment en què és abandonat a causa dels esdeveni-ments relacionats amb la Segona Guerra Púnica.

Visites guiades concertadesTel. 933 857 [email protected] www.minorisa.es

Festa Ibera (maig) i el Cap de Setmana Ibèric (octubre)

Poblat ibèric del Puig Castellar (Santa Coloma de Gramenet, Barcelonès)

64

B-20 Sortida 4 Localització N 41º 28.218’ E 002º 12.397’

jaciments ( abertis)

Documents