47Les millors festesde la Beatasembla que espresentenenguany

UNA FORTACALABRUIXADA

D'ESTIU FA MALBÉL'ANYADA I TORNA A

DESBORDAR ELTORRENT DE NA

BORGES

Joan Sansó "Barraques"ens conta la seva aventuraa Guinea EquatorialAquest vilafran quer treballà durant tres mesos a una teulerapropietat de l'estat guinea (pags. 15, 16, 17, 18, 19 i 20)

• La setmana de festesestarà carregada de teatre,dansa, rock, música

i un grapat d'actesparallels

• Una fira de petitsartesans, stands ambobjectes musicals i alliesvarietats acompanyaran lesfestes d'estiu

• Guillem Bauçà iSebastià Same) debutarancom a colla de xirimiers

s MOLÍVilafranca - juliol '95 - Núm. 98

Ja tenimuna de lesmillorscanteres detennis taulade MallorcaEntrevista amb lescampiones deMallorca MariaAmengual iMargalida Mascaró(jags. 28 i 29)

«ES Mod NOU»

Publicació mensual dePObra Cultural Balear

de Vilafranca

Depòsit LegalPM: 366 - 1986

Edita:Obra Cultural Balear

de Vilaf'ranca

Coordina:Jan= Català

Redacció i collaboradors:Andreu Bauça

Francesc AmenguaiJoan Baree lóJoan Jaume

Barton-let! CatalaBiel MonserratJaume Nigorrajaurne Sans()

Miguel BarcelóJoan EstranyJoan BauzaJoan Rigo

Redacció EsportsJaume Vidal

Tomeu FerrerJaume NicolauAntoni Sansó

Imprimeix:

11IRRENA, S.A.

TEL: 55 52 12

C/ Pintor Joan Gris, n" 2MA NACOR

Els articles publicatsen aquesta revista sols

expressendels seus autors

Es Molí Nou - Juliol de 1995

LA REVOLTA DELS POPULARS

A l'hora d'escriure el present editorial, Gabriel Cariellas Fonsencara era president de la nostra Comunitat, però es ben clar quela seva cursa política al Partit Popular està per acabar. El que nosembla tan clar es que s'acabi la seva vida política al marge delPP, o com alguns anomenen la «cantabrització» de les Balears.Aquesta opció no es pot qualificar d'utòpica ja que Cariellas estroba respaldat per una ferma majoria del comité regional i Aznar,davant un intent per acabar de retocar la seva privilegiada imatged'alternativa al govern espanyol, vol que dimiteixi, per tant laseva dimissió no sembla estar motivada per la falta de confiançadel seu electorat sino més bé per la necessitat que té Aznar detallar caps per demostrar que ell es inflexible contra la corrupció,caigui qui caigui. Tota la gent propera a l'Amo coincideix quanafii ma que aquest està debilitat, disgustat amb l'actuació deMadrid i amb l'estat d'ànim per terra, per?) el molt honorabletreu forces d'allà on pot per no perdre la cadira presidencial,gràcies a l'ampli suport que reb de la major part del comité.

Tot i que aquesta opció es molt llunyana, amb aquest escandoldel túnel de Sedler-Brokerval s'han destapat les passions queaixeca Cariellas a nivell insular, i horn ja no troba tan estranyque sopar rera sopar un bon grapat de homes i dones de totes lesedats s'exaltin i omplin de besades les galtes del bunyoli, comtampoc es d'estranyar que Cariellas faci un sermó regionalistaamb careta nacionalista cada vegada que fa una ponencia sobreles nostres Illes davant determinat cercle, perquè vet aqui queamb la desfeta el President a posat el cap d'Aznar a la vora delprecipici diguent-li que es donaria de baixa del partit creant-neun de nou, dretà i de caire regionalista, a l'estil UM.Es demostrariaaixí si l'electorat balear vota les sigles del partit, fora quin fora elcandidat, o votaven el PP perquè era el partit de Cariellas i elseguirien votant si aquest deixava

Aixi doncs, i sense adonar-se'n, Gabriel Cariellas rompriaamb la «indisoluble unidad del Partido Popular» -paral.lelisme fetal que emprava el seu pare politic quan predicava per la «indiso-luble unidad de la nación», per?), es clar la nació encara no ésseva i del partit en té el que fins ara havia estat el mirall on totsels comites regionals si miraven- perquè Aznar, tot i la resistenciadel comité illenc per mantenir-lo en el poder, va anunciar que espredrien les mesures oportunes per procedir a la substitució deCariellas tant al capdavant del govern de la comunitat autònomacom de la presidencia del Partit Popular a les Ines, perquè malgratl'infoune exculpatori calia assumir responsabilitats polítiques.Si tot esdevé com aguram Aznar les passard magres per construïrl'ansiada majoria per governar Espanya, ja que perdrà un grannombre de vots per habitar a la Moncloa, i Cariellas no tendrà resa perdre si inicia una aventura política personal. Amb tot això totjust sembla haver començat la revolta dels populars.

Es Moll. Nou

Moli Nou - Juliol de 1995

L'arruixat caigut a principi dejuliol malmena l'anyadaEls 62 litres per metre quadrat que caigueren feren mal a les hortalisses,a les cases i a dues persones que hagueren de ser ateses a l'ambulatori

Redacció.-Les pluges caigudesaquests primers de juliol no hanfet res més que malmenar mésdel que estava l'actual anyada.El fort calabruix que caiguédurant la migdiada i part del'horabaixa del dimarts, dia cincde juliol, perjudica greument lacollita de fruites, concretamenta Vilafranca del meló,hortalisses i retrasa les tasquesde recollita de cereals.

A més dels danys fets ala pagesia, dues personeshagueren de ser ateses al'ambulatori per mor de lesferides que els hi provoca laforta calabruixada. També espogueren veure molts departiculars que treien aigua delsseus domicilis de gutprincipalment al fet quealgunes de les conduccionsd'aigua es trobaven brutes, idavant la forta pluja nopogueren aguantar el cabdald'aigua. El torrent de na Borges,al seu pas per Vilafranca, esdesbordà a diversos punts del

El torrent torna desbocar-se al seu pas per baix de la Vila.

seu recorregut, especialment ide forma espectacular a l'alturade l'escorxador municipal.

En acabar l'arruixat esrecolliren en alguns indrets dela Vila 62 litres per metrequadrat i al puig de Bonany hicaigueren 78 litres. Dir tambéque a Porreres es detactà uncap de fibló que provocà varis

danys a la zona de Son Batlet.

Foto: Miguel B.

"Moltes canalsquedaren foradadesper mor dels impactesdel fort calabruix i eltorrent es torna des-bordar en algunesparts del seurecorregut"

Modificada ladesviació dela carreteraper motiuscomercialsRedacció . -«Els estudistopogràfics dels tecnics que re-dacten el Pla Territorial del Plai els elements de valoració queens han aportat els mateioxsprofesionals han motivat,efectivament, que estudiem unaalternativa al primer diseny»,

així de clares foren lesdeclaracions fetes per JoseMaria Gonzalez a Diario deMallorca, en Peclició del passatdissabte dia 24 de juny, quanpreguntaren sobre el trajecte dela variant que ha de acollir lagran afluencia de transit quesuporta l'actual carretera al seupas per Vilafranca. Aixíclones, amb la recent modificaciól'inici de la variant sera al'altura de les «curves de lamort», just després de l'entradaal canil dels Calderes, fins atopar amb l'actual traçat al'altura de «los Melones».Segons la conselleria d'ObresPaliques, «els canvis previstsafectaran a manco propietaris

de Vilafranca i de Sant Joan al'hora de les expropiacions il'impacte no sera tan gran".

Tot sembla indicar però,que el canvi del traçat esfonamenta amb les greuspèrdues que patirien el sortidori el museu dels Calderes en elcas de dur-se endavantl'anterior projecte, que partiapoc abans de la zona d'es Pineró.Pel que fa als comerciants dela Vila es projecta una area deserveis a la vora de la novavariant per instal.lar-hi elsvenedors de fruita de dins elpoble i per contrarestar així lapèrdua del volum de negoci queels hi ocasionarà la llevada dela carretera.

Es Molí Nou - Juliol de 1995

EI "Festival Alternatiu", principal 111alicient de les festes de la Beata 1995Bob Dylan finalment no actuarà per una oferta tres milions superior a la que li feiael promotor Zatropeck, encarregat d'organitzar el festival de les festes d'enguanyReciacció, Les festes de la Bea-ta d'enguany seran forçavariades. Per començar, i comja vos anunciarem en anteriorsedicions d'Es Molí Nou, s'hamuntat un festival parallel ales festes de la Beata, en el quehi havia d'actuar el cantantnord-americà Bob Dylan, quifinalment no vendrà per mord'una millor oferta que li feuun altre promotor per actuar aCiutat, concretament a s'Arenal.

Les festes començaran eldivendres, dia vint-i-un, ambuna interessant conferencia so-bre la problemàtica de l'aigua:llacunatge i comunitat dere. gants, que pot ser moltinteressant per tota aquella gentde la pagesia que estiguiinteressada en aquestes novesformes de regadiu. Aquesta peròno serà rúnica conferencia quees farà, car durant la setmanade fetes se'n faran d'altres. Elpregó d'enguany anirà a càrrecdels glosadors de la Vila, l'amoen Joan "Torretes", en Jaumetdes Forn i en GabrielMontserrat "Xuric". L'estructurade les festes, malgrat hi hagi elFestival, serà bàsicament lamateixa d'altres anys amb laverbena, els passacarrers,teatre, focs d'artifci, etc.

Festival Alternatiu

Per primera vegada es fa aVilafranca un FestivalAlternatiu, que inclourà dansa,teatre, música rock, música

i tot un seguit d'actescoordinats amb els anteriors.Concretament el divendres ac-tuaran els grups Extremoduro,El club de los poetas violentos,Los Crudos, El Estado, EganSugui, Territorial Pishing i losHijos de Matxin. Ja a la nit de

dissabte, el anglesos Jacobites iSex Museum seran el plats fortsde la nit i estaran acompanyatspels manco intrascendentalsImposibles, Subterranean kids,Los Valendas, Los Coronas,Black Cats i Los Vinos. Donatque cada cha hi haurà actes ique durant el cap de setmanahi haurà grups de nivell regio-nal, nacional i internacional, esprepararà una zona de campingper a 1.200 persones al tros quehi ha vora el torrent de naBorges. Per aquest motiu al'Ajuntament s'ha montat unaoficina d'informació per totaaquella gent que estiguiinteressada en passar lasetmana al nostre poble.

"El festival inclouràteatre, dansa, pop-rock,música iofertes paral.leles enaquests actes"

"La Beata tendra lamateixa estructuradels altres anys peròcomplementada amb elfestival"

Fira per la Beata

Fet que tampoc ha estat gairehabitual a les festes de la Vilaes el de realitzar una Firadurant les festes de la Beata.Aquest any, i aprofitant el fes-tival, es montarà una fira queinclourà des de petits artesansfins a mostra de "fancines" (re-vistos especialitzades de músi-ca), per donar així un aire pe-culiar a tot el que serà lasetmana de festes.

Cinquanta anysdesprésVilafranca veuràl'estrena d'unanova colla dexirimiers

Guillem Bauçá, xirimier. Foto: Joan J.

Redacció, Cinquanta anysdesprés que l'amo en Jordi "Bo-leto", xirimier, i AntoniArnengual "Gorrió", qui tocavael fubiol i el tambor, al igualque l'amo en Caragol (del qualdesconeixem el nom, però queera el padri de Pere i Gabriel"Galatxe") deixessin de sonarper tots els vilafranquers,enguany podrem veure estre-nar-se una nova colla dexirimiers joves, que han deixatpart del seu temps d'oci personar aquests instruments tantnostres com són el fubiol, eltambor i les xeremies. Ells dossón en Guillem Bauçà. "Morei",qui toca les xeremies i que jal'hem vist actuar en contadesocasions, i en Sebastià. SansóJaume, que toca el fubiol i eltambor. Actuaran el divendresdia 28 a l'horabaixa.

Es Molí Nou - Juliol de 1995

CANÇONER DEL TEMPS DE SEGAR

Lca contrada del Pla de Mallora, era, des de la conquesta delei en Jaume I, el graner de

'Illa; per això, els anys que les plujesUdaven, la tasca de segar era llargafeixuga, al temps que alegra i retri-utiva, ja que nomes faltava el batreer tenir el blat dins el graner.

Essent una feina que es feian gnip, (quasi mai segava una solaersona) permetia acompanyar el

treball amb la característica tonadadel cant dcl segar; cantavenindistintament dones i homes, perquèen els talls de segadors hi prenien partamdós sexes.

A les possessions hi havia unsegador que «tallava davant»,anomenat s'escarader major, i quesolia començar el cant en esser altornai; generalment cantava els dosprimers verset d'una determinadacançó, i els altres, una sola veu oN/Aries, l'acabaven. De l'existencia delsegador major en dona testimoniaquesta cançó:

A Majá donen truitada;a s'escarader major;i als altres jerretóque quasi ja fá pudorque han duit de la mar salada.

Com que a final del passatsegle i principis d'aquest (des qualtemps n'es el glosan) normalment essembrava a cixams (no feia sols,fileres), era dificil ajustar l'amplàriaper a cada segador; el que feien eraque els millors segadors ajudaven alsmenys hábils, duient aixi uns tallsbastant regulars:

Nosaltres segadors som deuque tots anam amb una ona;però tenim na Colomaque no pot arribar a pcu.

El cansaci, el fort sol, sovintla mala alimentació, feien que algunsegador acabús esgotat:

A AubocAser un segadorde vessa perdeperque tan sols no hi va éssera temps l'extramunció.

A una feina que hi prenienpart persones de distinta possicióeconómica i distint sexe, peròpredominant la jovenessa, era normalque es cantasin cançons eròtiques, laqual cosa era recriminada per algúncapellá des de la trona:

El nostre rector en té ganes,però no ho aconseguirà:no vol que en temps de segares cantin cançons profanes.

Aquesta seria una de lesmoltes cançons amb caire eròtic:

Amb la falç t'han fet un talli un que en tenies són dos,i un de dificultósque ja no curará mai.

La possessió d'Albadellet eragran llavors, i els anys plovers hihavia brulls;

Segadors d'Albadelletquan acaben s'escarada.A devers santmiqueladaquan no fa calor ni fred.

Quan el segadors treballavenenfora de les cases, algún poc apteper a manejar la falç era l'encarregatde traginar aigua fresca, amb botillesde test, a la segada:

Has tengut l'atrevimentde dir que vols fer d'aiguer;que no saps que hi solen ferel hi troben més dolen.

Majoral sa nostra aiguerahaurà anat a pancuito s'asse ii haurà fuitdarrera qualque somera.

A la segada no hi podia faltarl'aigordent, deien que donava form iprevenia còlics produïts per l'aigua.

Si mos duieu l'aigordent,madona, i prunes blanquesvos scgariem ses tanques,baldement que fossin cent.

Les madones de les

possessions estaven, en genral,alliberades dc segar i anar a l'era,llevat de circunstAncies especials:

Sa madona de Sa Mataenguany l'han duita a segar;si es torna descuidarl'any que ve le fcran batre

Alguns segadors es cansavende la feina i en cercaven una altre notant penosa; algun jove s'en anavavoluntari al sevei militar:

Era un jovenet novellque segava a Sant Martí;tirá sa falç i va dir:- al.lots, si veniu amb mi,jo m'en vaig a servir el Rei.

L'ordi era el primer cereal quesegaven; si no prompte calen les es-pigues a terra; a Inés, en pié estiu,prodina picor a la pell dels scgadors.

A Aubenya segaven ordiun Inés davant Sant Joan,quan veien es camp ta grancridaven missericordi.

Aterres primes, a anys moltdolents, la sega no era possible iarrabassaven tot l'esquifit sembrat.

Jo i sa meya donetatot el dia n'arrabasam ien venir es vespre lligamtres garbes i una restreta.

Sa falcella (o la dalla, dita aixía certs indrets de Mallorca) deviaesser poc emprada, car no la trobar acap cançó. per() si que hi trobam elvolant, falç de gros tamany, quesegava a cop; era utilitzada a llocs demolta messa-

No haurás menester volantper segar a Son Alcaines,tot són roques i pelainesi també qualque cartet blanc.

Sa palla era apreciada per amantenir cl bestiar; per això deixaventan curt com podien el rostoi... si nohi havia carts.

Versos a Josep Estelrich i Mieres, "Turricano.

El meu petit homenatge

Al Pla els homes de be tenen la gorja crica,cares llargues per tot arreu, avui horabaixa.A Hortella els pins regalimen i no es roada,les roselles ja destenyeixen d'anyorança...A les cases, marriment de porxada buida...Poca folga, barrams estrets de Vilafranca,i braços sorrers, i cArritx a la mirada.Plorem, que un pages ha mort quan treballava!Ara, anit, ni truc ni retruc a la taverna,cal callar per nodrid Ia bona recordança...I que el seu exemple faça condreta camadaentre els que ens deixondia la fresca paraula.Poca berba avui, que la gelada es gruixada,que un calabruix lleig ha malferit l'anyada!Plorem, que un pages ha mort quan treballava

GABRIEL FLORIT I FERRER "SABATER"

Es Moli Nou - Juliol de 1995

(la una de la tarda d'ara)que en fera d'aquell vermell

O Lambe:

A segar, a dins Alancen,no hi poden anar amb carroses,perquè ses ombres mes grossessón ses ales des capell.

L'any 1848 va esser especialmentaixut; no varen segar, diu la cançó:L'any quaranta vuit va entrauna trista primavera;no varen pelar cap erani parlaren de segar,ni tampoc de formatjarperque es bestiar mort era.

Millor anyada hi havia, aprincipis d'aquesta centuria, que haviaintroduït una nova varietat de blat, rústi-ca i d'alta canya:

Jo segava blat cabotque em pegava pes capell;l'amo estava content d'elli jo que hi estava de poc.

Els diumenges, a la taverna oceller, els amos i els segador tancavenels tractes per a la sega d'algun semcnter,a tant el bocí, el que es deia a escarada,

Prenen una escaradael diumenge, dins un celler;tu hi vendrà i tu també,de cop l'hauran acabadael dilluns, al sementerni en Pau ni en Toni no ve,jo totsol l'he començada.

A partir de la segona decenad'aquest segle, les maquines segadores,reemplaçades a partir dels seixanta perles cosexadores, amb el seu renoumetalic, foren sortes les cançons delssegadors. Es possible que ja no cantin maimés, ni envestira a Ciutat els pagesosafamagats armats amb falç, corn contenles cròniques de l'Edat Mitjana; ni faranels segador fer reembarcar els piratessarraïns, com conte en Guillem Colom ala comedia «Sicilia de Solanda».

Pep Estelrich.

(*)NOTA: Aquest escrit el medugué en Pep Estelrich deversdeu dies abans de partir d'aquestmón. En Pep, trobava que eraconvenient que a la revista deVilafranca es donés sortida enaquest article, car moltes de lescançons que hi apareixen estanrelacionades amb la nostra vila.Concient de la gran persona quehi havia darrera aquel! rostre noli vaig posar el Inés petitinconvenient, és més, quedarenque el més vinent, sempre queten gués una estona buida,prepararia un altre article per EsMolí Nou. Ara potser no torni asortir cap altre escrit de la ma del'amo en Pep, pera des d'aquestmitja intentarem que tots els queno poguereu conèixer la sevaparaula, pogueu trobar els seusmissatges i les seves lletres a les

nostres pagines. Jaume Català.

El record de Pep EstelrichFa un mes va morir a Hortella el meu home i el nostre pare.Vares morir com havíes viscut, amb les esperdenyes posades itrepitjant la terra que has estimat tant. La teva feina de cadadia et va traïr.Ara que ha passat el gelor dels primers moments, volem donarles gràcies a tots els companys que en el moment de l'accidentvaren venir a Hortella per ajudar, i a l'equip humà que el vaatendre en l'intent de donar-li aló, però ell ja era mort.Volem agraïr als amics del seu partit, el PSM, del seu sindicat,Unió de Pagesos i de la seva cooperativa, la de Sant Joan, i ales altres persones, cooperatives, partits polítics i entitats queens han acompanyat, que l'han acompanyat en el seu acial.Teniu per ben segur que no oblidarem les mostres de respecte id'amor cap a la seva persona (que sense cap dubte ell haguésconsiderat excessius) dels companys que el conduïren en braçosa l'enterrament, de qui va cobrir el féretre amb una senyera, dela persona que hi va dipositar una bosseta de terra amb lainscripció:"tú l'estimaves tant...), de les paraules de l'amic Pere,de les glosses que l'hi heu dedicat i dels escrits que han parlatd'ell aquests dies, i que tant be han traduit la seva personalitat,extremadament discreta, amable i invulnerable davant tot,excepte davant l'injusticia.El record d'aquesta personalitat teva, carregada d'ingenuitat,sabiduría i tolerancia, quedara en el nostre cor i en el nostrepensament per sempre, però no has viscut prou com per deixar-la'ns en herencia.Per haver estat així com eres, Pep, els teus recordes no sóndolorosos ni frustrants, són dolços...Que poguem parlar sempre de tú amb un somriurc, tal comt'hauria agradat.Visca en Pep Estelrich!

María Font, María i Margalida Estelrich

GLOSSES D'EN BIEL MONTSERRAT

horabona a «Es Molí Nou»

Per jo esta d'enhorabonasa revista «Es Molí Nou»ent que fa feina i se mouo que diu es lo que sona

alorosos bons escritsgent que mereix alabarque fan cavil.lar i pensarcreant moments divertits

Lo darrer des vint- i -vuit

No sabia que hi haguésgavines amb cova rossalo de ses celles embossacom ha perdut es papers

Volen acabar es foratperquè tots guanyarem mesaixí cerquen es doblerses des partit més honrat

Pensar per poder escriureperquè molts poguem llegirajuden i fan Huirmoments que ajuden a viure

Saludant es qui escriviuuna manera de pagarseguiu amb aqueix cobrarper un Molí Nou més viu

Ja ve es temps de vacancesa estones pareix s'estiuun sol que pareix que diu:«un poc a s'ombra i descanses»

Amb taula i un bon dinarun dia així descansavaper sort vaig poder escoltarlo que jo no me pensava

«Mon pare, deixa es fumar»,va dir un nin que tossia«sense haver fet mala via,no mos deixes alenar»

Quina paraula, quin pensarsiga de nin o de ninaqualcú que no s'imaginaan es fills, es mal que fa

Quin poc cor i quina caraquin poc seny, quin poc pensaraquell pare o aquella mareque pretén saber educar

Pareix que estaria béalmanco respectar ets altressi això són paraules fortescercau remei, que això en té

Sa medalla d'or pes lladrespoden dar a molts d'aqueisuna guarda de cans veissa muntanya es per ses cabres

Sóller, un poble mal sortatlo bo durara pocs diessi acaben es forattallaran sense manies

Mes via per anar-hii es rics sortiran d'apurosets alemanys amb sos durosse fan ets amos d'aquí

Serra de sa Tramuntanahas caigut en males mansuna tribu d'alemansi una moneda que engana

Aqueix partit tan senyortambé sap embutxacares sac ple sense fermarsa seva herencia fa olor

No s'arribarà a aclarirja ho tenen tot comprates de sa premsa, untatsegons qué, no ho pot dir

Aquells de devers Madridque també han escoltatquasi tot empecatata jutjat, seguit, seguit

Tan enfora no hi arribper mi ho deixaré feres missatges d'en Felipmos duen an es «pepe»

... FINS QUE ffilENS N'ARRIBENA CANSARNo basten quatre milestudiants pels carrers deCiutat, defensantl'ensenyament en català ales nostres escoles. No bas-ten vint-i-cinc mil perso-nes, manifestant-se,defensant la nostrallengua, cultura i identitatcom a país de manstiranes. Els nostresgovernadors hanaconseguit que en quinzeanys de mandat, un ani-mal de terra tengui mésidentitat i competenciesque nosaltres els illencs.Tota maniobra que hem defer, ha de comptar amb elvist-i-plau de Madrid. Icom sabem tot el que passaper allà, arriba tard icapgirat. Que en sabenaquesta gent de nosaltres,dels nostres problemes inecessitats?. Que n'hansabut mai?. Res de res.Només som per a ells unterritori d'ultramar, peldescans del guerrer; quanconvé. Resulta doncs, quea mes d'haver-hi d'estarobligatòriament units, enshi fan estar supeditats. Totaixò ... fins que ensn'arribem a cansar.

Guillem Mas i Barceló (*)

(*)En Guillem és un jove vilafranqucrafincat a Ciutat i que aquest mes

comer-1p, cl que esperam sigui, una !larga

caminada a la nostra publicació.

Es Molí Nou - Juliol de 1995

Ctra. Palma, 152 - Tel.: 83 20 91 - 07250 VILAFRANCA

Carretera Palma nQ81 - Tel.: 56 03 94

ALEARCOMPRAMOS TODA CLASE DE COCHES USADOS

Y DISPONEMOS DE TODAS LAS MARCAS

EN NUEVOS COCHES

Especialitat

en tapes variades

i berenears

CA'S ROSSALÓ DE BELLESA

MULINETAMARGALIDA MORLÀ GAYA

DUI CIONS

ANICURAPEDICURA

MAQUILLATGES

MASSATGES CORPORALSI FACIALS

Ctra. Palma, 103 • Tel.: 56 02 3107250 • VILAFRANCA

FUSTERIAGALMÉS S.L.

Carrer Sta. Barbara n° 62. Tel. 56 00 71VILAFRANCA DE BONANY

FABRICACIÓ PROPIA DE:Portes, vidrieres, persianes,

armaris, arrambadors,mobles de cuina i bany,

vidrieres assolapadesper aillament d'exteriors...

les 20:30 i al mateixcàrrec de l'escriptor1 "Els escriptors

8

Es Molí Nou - Juliol de 1995

La biblioteca i els llibres: Una alternativa 1 0

durant el temps de lleure de l'estiuLa persona, tant si volem com si no, sempre té unMoment dins el quefer de la vida quotidiana per feralguna cosa mes que no sigui mastegar xiclet omirar les tele noveles de moda. Es a l'estiu quanmás temps tenim per fer alguna cosa que a l'hivern,per mor de la feina o els estudis, no podem acabarde materialitzar. En molts casos sempre es cau en eltòpic que diu que a l'estiu fa ganes de llegir algun'libre, però al cap i a la fi aquest quasi mai escomer-19a i en el pitjor dels casos no es troba a lesprestageries de les 'libres.Es aquí que comença el joc de la biblioteca durantl'estiu, quan no sabem quin 'libre llegir o on anar atrobar-lo. A mes la biblioteca ens ofereix algunesactivitats paral.leles com pugui ser una conferenciao una gincana. Ara vos passarem un primer reculldels 'libres i actes que podreu trobar a la bibliotecamunicipal durant aquest mes de juliol, perquè al capi a la fi sou vosaltres, els lectors i no tant lectors,els que en podreu disfrutar.

Llibres per disfrutar, novetats:El viatger (Joan Rendé)Un temps del diable (Robert Saladrigas)Mentre Anglaterra dorm (David Leavitt)L'Hotel encantat (Wilkie Collins)La diferencia inquietant: velles i novesestratègies culturals dels gitanos (Teresa SanRomán)Guia visual de l'embaràs i del part (Josepdel Hoyo i Calduch)El arte en la historia del hombre (MaryHollingsworth)El laberint del món (Marguerite Yourcenar)Memòria xueta (Migue Segura)Teatre de la revolta (Joan Soler)L'esquerra mallorquina i el franquismeEl procés autonòmic balearEl sexe a Mallorca: notes històriques (Ra-món Rosselló)Contes d'un dia (Miguel Mortes)

Conferencies dei mes dc juliolDiiéndre:s

a le

Probia,„..111?"°16iiter -as sobre "la

d.„6,en - i

4.Pgants; ..:.pitc7;;;itgeaigu„ a: -

Com dg ..

Dibuix: Antonia Boyer

Aquest espai està concedit a la:BIBLIOTECA PÚBLICA DE

VILAFRANCA

Hi el patrocina el:CENTRE COORDINADOR DE

BIBLIOTEQUES DEL CONSELLINSULAR DE MALLORCA

A través de:L'ASSOCIACIÓ DE PREMSA

FORANA DE MALLORCA

. I TAME NOVETATSLLIBRES INFANTILS I JUVENILS

HUGUET e BARCELÓ, sitCALEFACCIÓ • AIRE CO\DICIONATDEPURACIÓ PISCINES • ENERGIA SOARBOMBES SUBVERGIDES • A\ TENES TV

ELECTRIFICACIONS I FOVANERIA

Ctra , Palma, 28 • Tels. 56 01 19 - 56 05 90 • VILAFRANCA

MAGATZEMCAN PEDRO ROS

PIENSOS, ABONOS, CEREALS...

AUCELLS I GABIES DE TOTES CLASSES

TEL.: 56 00 09

-S:S BOVS\ J \I--SIFTG -STEVOS Dr

Es Molí Nou - Juliol de 1995

enoenpar n'Uta a anglaterra 111'ençà del 1229, la 'lengua catala-a s'incorpora com a 'lengua própia.

de Filia de Mallorca, utilitzada coma vehicle de comunciació gairebéen tots els Ambits. Les Illes Balearsformen part, així, de la culturacatalana i produiran tot un conjuntd'obres literàries i artístiques quesón el fonament de la nostra cul-tura actual. Figueres com RamonLlull, Anselm Turmeda, JoanRamis, Marian Aguiló, MossenAlcover, Maria Antònia Salvà,Llorenç Villalonga, Francesc de B.Moll, Josep Maria Llompart oMariá. Villangómez -tots ells natsa les Illes Balears -esdevenenpuntals indispensables perentendre la llengua i la cultura ca-talana d'avui dia.

Al segle XX, superats ja elsanys de dictadura i prohibició,s'enceta un període nou i pròsperper a la cultura, la 'lengua il'economia de les nostres illes.Situats al bell mig del Mediterrani-amb un clima suau-, i amb unpaisatge que contínuament cal con-servar, eis mallorquins,menorquins, eivissencsforment,eres ens enfrontam, quasidins l'any 2000, amb un repteenvers les Balears con a partintegrant important de la culturacatalana. De fet, l'Estatutd'autonomia i el procés dedescentralització que s'ha empresa l'Estat Espanyol ha de permetreno només la preservació de lanostra identitat com a poble, sinótambé l'ampliació, la renovació il'envigoriment de la nostra formad'ésser. Com a illes enmig de lamar hem rebut sempre la influenciade tots les gents que ens han visitat-1:embat de tots els vents-, i hemfet nostra la seva empremta, alhoraque s'han emportat quelcom de lanostra peculiar i idiosincrAia.D'aquesta forma, es va establir persegles i segles l'intercanvi cultu-ral, necessari i renovellador. Ara,la tasca que ens pertoca es larecuperació de la nostra pròpiacapacitat creadora. I si d'ençà delsegle XIII, la nostra 'lengua va ser-vir ja Ramon Llull per expressarels seus pensaments en la sevagran aportació a la cultura euro-pea, cal continuar amb aquestatradició oberta i generadora. En

aquest sentit, la tan sentida«normalitazació ligaística» no ha deconsistir només en un ús mêspulcre de l'idioma, sinó en lapresencia majoritària de la nostra'lengua i de la nostra cultura dinsles Illes Balears mateixes, i enl'estudi i promoció precisamentd'aquesta realitat a l'exterior. Lacreació de la catedra «IllesBalears», a la Universitat deSheffiels (Gran Bretanya), il'establiment d'un lectorat de'lengua i literatura catalanes enaquesta mateixa universitatanglesa representa un pasimportant.

Les Universitats.

Segurament, la Universitat no hade consistir exclusivament en llocde transmissió de coneixaments,sinó que la tasca de difusió tambéhi ha d'ésser present. LaUniversitat de les Illes Balears,òrgan consultiu màxim a les Illespel que fa referencia a la 'lengua,impulsa aquesta recuperació cul-tural de que parlàvem suara. Lacátedra «Illes Balears» es ocupadaactualment pel Dr.Alan Yates,reconegut especialista i autor dellibres tan indispensables comTeach yourslf Catalan o Unageneració sense novel.la? -esdenvinguts clàssicscontínuamnet reeditats. La cátedraes acompanyada del lectorat decatalà, l'únic que es ofert des deIlles Balears. Talment com els queconvoca la Generalitat deCatalunya a la Gran Bretanya (ales universitats de Liverpool, Lon-dres, Swansea, Cardiff,Manchester, Salford, Glasgow,Oxford, Southampton, Bristol,etc...), el nostre és emplaçat dinsun departament de HispanicStudies -amb aquesta denominacióes fa referencia als estudisrelacionats amb la cultura portu-guesa i brasilera, castellana i his-pano-americana, i catalana. Lacátedra «Illes Balears» i el lectoratfan un esment especial als estudissobre les nostres illes, llurstradicions i costums, la história,la situació lingüística i culturalactual. La cátedra serveix, tambéper a qualsevol consulta de caràcter

academic i/o científic -i en aquestsentit hem estat convidats a parti-cipar en la conferencia «Languahepolicy and planning in the EU»,que tindrà lloc a la Universitat deliverpool, en la qual tractarem lasituació lingüística de les IllesBalears.

Pel que fa a la tasca docent,actualment a la Universitat deSheffiels els estudis de català con-templen l'ensenyament de l'idioma(català I, català II, català IV) i di-versos aspectos culturals, sobretotliteraris (La Renaixença, literatu-ra medieval, «Modern CatalanCulture and Literature», l'escolamallorquina, etc...) Tambe s'haavançat molt en l'intercanvi idesplaçament d'estudiants, per tal

El vilafranquer Andreu Bauçàha rebut la doble llicenciatura

com, a través d'un conveni decooperació establert entre laUniversitat de les Illes Balears ila University of Sheffiels ha estatpossible la creació de la'licenciatura doble, en la qualestudiants de les Illes Balears quesegueixen la carrera de fiologia ca-talana i de fisologia espanyola a laUIB poden obtenir, desprésd'estudiar un any a la Universitatun any a la Universitat anglesa,tant la titulació que otorga la UIBcom la que es lliura a la GranBretanya, alhora que possibilitaque estudiants britànics puguinassistir als cursos de filologia ca-

PORTES, PERSIANES,VIDRIERES, TANCAMENTS

EXTERIORS,ARRAMBADORS, ESCALESDE CARAGOL, MOBLES DECUINA I DECORACIO INTE-

RIOR

C/ dels Roca berti, 29left. 56 01 05Vilafranca de Bonany

.Fustena

Boyer

BAR TERRASSA

AIM 11

C/Santa Bàrbara, 43(Devora el Camp de Futbol)

Es Moli Nou - Juliol de 1995talana o de filologia espanyola ques'imparteixen a la UIB -precisament enguany acabarà laprimera promoció de llicenciats enel programa doble.

Finalment, creim que el pro-grama d'extensió universitaria ouniversitat oberta es una bonaocasió per a tots aquells que nosón alumnes regulars de laUniversitat per assistir a uns cur-sos rigorosos i de qualitat. Així,doncs, la Division of AdultContinuing Education de laUniversity of Sheffield ofereixen uncurs de català, els resultats delqual han estat fins ara prousatisfactoris.

L'Anglo-Catalan Society

L'any 1954 es va fundar a Oxfordl'Anglo.Catalan Society. L'objectiuque actualment la societat s'imposaes el de promoure el coneixamentl'estudi de la cultura catalana i laGran Bretanya. Anualment, se ce-lebra una conferência que té lloc adiverses universitats britàniques,en qué es tracten diversos aspectesde la cultura dels Països Catalans-histeria, música, art, literatura,llengua, etc...

Per altra banda, i amb laintenció d'incentivar la recerca so-bre temes relacionats ambCatalunya, el País Valencià i lesIlles Balears, l'Anglo-CatalanSociety convoca anualment algunesbeques i borses d'estudi, que faci-liten es desplaçament delsinvestigadors.

El congrés anual de l'Anglo-Catalan Society enguany tindré Hoca la Universitat de Cambrigde, enqué es commemorà el Centenaridel naixament de Josep M. Batis-ta i Roca, impulsor dels estudis decatal à a la Gran Bretanya. Elcongrés serveix com a lloc de re-unió d'especialistes tant del RegneUnit com de l'Estat espanyol, i enaquest sentit, permet de posarpunts de recerca en comú.

Finalment, i com ahomenatge a la tasca de divulgaciócientifica que l'associació ha duita terme, ha estat concedit a l'Anglo-Catalan Society el Premi RamomLlu11 (1986), i la Creu de Sant Jordi(1992)

El suport desde Mallorca

Tanmateix, tots els esforços i les

iniciatives que es duen a terme ala Gran Bretanya -o a qualsevolaltra part del país- la presenciapública de la nostra llengua nos'enforteix. Mínimamnert, per tant,hem de tenir presents tres punts,que cal que siguin estimulats. Enprimer lloc, cal que el prestigi del'idioma augmenti i que siguipresent pertot arreu i no com acosa testimonial (per exemple, al'aeroport, port, carreteres, etc...).En segon lloc, hem d'aprofitar elsmilions de turistes que ens visitenper fer-los conèixer la nostrarealitat. En aquest sentit, seranmolt útils els programes depromoció turística que hanempresos alguns organismespúblics, sobretot, perk si fanesment de la nostra cultura com aelement emprescindible irrenuncia-ble de la personalitat illenca. Entercer lloc, no ens podem permetreel luxe de no ésser presents alsfen-urns academics estrangers. Peraixò, ens sembla molt positiva lacreació de la CAtedra «Illes Balears»i del lectorat. Per una banda, doncs,es convenient l'establiment d'unesbeques d'investigació sobre la cul-tura de les Ines Balears, destinadesa estudisos estrangers. Per altrabanda, cal assegurar elconeixament de la nostra llenguaentre estudiants estrangers i, peraquest motiu, la University ofSheffield ha sol.licitat l'ajut delsajuntaments de les )(Iles Balearsamb la intenció de convocar unesborses d'estudi que possibilitarienunes breus estades d'estudiantsestrangers a Mallorca, Menorca,Eivissa o Formentera per assistira uns cursos de llengua i cultura.Fins ara, hem rebut respostanomés de tres municipis, per()suposam que aviat d'altresajuntaments se sumanran a la ini-ciativa.

Com dèiem al começament d'aquestarticle, es tot un reple allò quetenim al davant. Així, ens imposamel deure -tant envers els nostresavantapassats com envers elsnostres descendents- de continuaramb la nostra rica tradició cultu-ral, aportant renovació a les altrescultures en la mesura que en rebemdels altres països, en un clima dedebat i diáleg que sempre hacaracteritzat la nostra nació. Unrepte, doncs, que tot just comença.

Vine a passar unes bonesfestes amb nosaltres1

Local climatizat

Obert a partir de les 8:3

Telf. 56 06 42 Vilafranca

Pere J. Santandreu Brunet

Es Moli Nou - Juliol de 1995

"La dimensió del bosc humit" i "El món de Sofia" 14L'autor de «La dimensió del boschumit» es el català Josep Lorman, qui

be ha escrit «Ebre avall», i la sevanovela juvenil parla de Judit, qui té

n somni estrany. Aquest es produeixIa selva, on Edgron el guardià de la

Dimensió es ferit i enverinat perTron, l'enviat del Senyor de lesTenebres. Els karbons amb l'ajuda deTron comencen l'exterminació delsferrons, però amb l'oposiciód'Edgron, qui romprà l'equilibriexistent. La Judit en depertar trobal'esfera maragda i un tatuatge. Lasalvació d'Edgron i de la Dimensiódepón d'ella. L'autor reflecteix laproblemática existent a la Terra, onels boscs i la seval són destruïts permor del progrés de l'home.El nonieg Jostein Gaarder és qui haescrit «El món de Sofia», llibre quedes de 1991 ha venut més d'un milióde còpies i s'ha traduït a vint-i-nouidiomes. Es la historia de Sofia i dela filosofia. Sofia reb unes estranyescartes que le van introduint a poc apoc a la filosofia. Al mateix tempsva trobant postals als llocs mésinpensables d'un militar de lesNacions Unides destacat a Israel. Elsfilòsofs que trobaren són els següents:

Aristòtil, Socrates, Plató, Darwin, etc.Aquests dos llibres els podreu trobara la Biblioteca i a la PapereriaRondaies.

I tú 9 que llegeixes?Aquest mes obrim una nova seccióen aquest apartat dedicat al món delsllibres, principalment perquè volemsaber un poc més que llegeix la nostragent. Així aquest mes començaremper dos personatges força conegutsper tots:

PERE GARI I FERRIOL (cambrer)Quin és el darrer llibre que has

llegit?«Històries del Kronen», de J. An-

tonio Muñoz.2.- Quins són els dos llibres que t'hanagradat més?

«Mecanoscrit del segon origen»,de Manuel de Pedrolo i «La

insuportable lleugeresa del'ús», de Milan Kundera.3.- Quin llibre recomanaries?

«Mujer de rojo sobre fondo gris»,de Miguel Delibes.

ANTONIA MARIA BOVER INICOLAU, psicòlega.1.- Quin es el darrer llibre que hasllegit?«Mi amigo Matt y Hena la puta»,d'Adam Zeneenzad.2.- Quins són els dos llibres que t'hanagradat més?«El pou d'en Toni Mus» i «Cómohacer el amor con la misma personapara el resto de su vida», de DagmenO'Connor.3.- Quin llibre recomanaries?«El raïm del Sol i de la Lluna», deMiguel Rayó i Ferrer. És un llibreque, pel seu doble sentit, tant el po-den llegir adults com nins.

Margalida Sansó

Es Molí Nou - Juliol de 1995

EN JOAN «BARRAQUES» I LA SEVA«AVENTURA» AFRICANA: TRES MESOS DE

TEULER A GUINEA EQUATORIALDiumenge, dia 19 de març d'aquest any, devers les 12 dela nit, partia, procedent de Madrid, un avió amb destinacióMalabo, a Guinea Equatorial. L'avió, de les línies aeriesd'Ibèria, l'únic que feia era complir puntualment amb eltrajecte que, setmana darrera setmana, el conduia a l'àreacentral africana. En el seu interior, dos mallorquins, enJoan Sansó Mestre, «Barraques», de 37 anys, i vilafranquerde tota la vida, i un amic seu d'Alcúdia, que també haviavolgut engrescar-se en l'empresa,esperaven amb impaciéncia l'arribada al desconegut estatde Guinea Equatorial, a més de quatre mil quilòmetresde distância. Còmodament installat al seient d'aquellaparell volador, i volant a molts de metres d'altaria, enJoan va tenir temps abastament per girar la vista enrerai fer una mica de memória de les circumstàncies quel'havien duit a allò que molts consideraven una follia.Feia sols uns mesos un company selvatà li havia proposatde traslladar-se a Bata, la segona ciutat mós gran del'estat africà de Guinea Equatorial, per tal de serl'encarregat durant cinc mesos d'una fàbrica de totxospropietat del govern guinea, gestionada per un canariresident a Mallorca. En Joan, que comptava ja amb moltsd'anys d'experiência com a teuler a Vilafranca, de tot

d'una no pensà en la proposta de manera molt seriosa, però, després de fer un balanç complet d'allòque li oferien, va creure que es trobava davant una oferta ben atractiva. Car, a més de pagar-litres-centes mil pessetes mensuals de sou, també ii cobririen les despeses del viatge d'anada itornada de Guinea, qualsevol tipus de desplaçament per motius laborals en aquell indret, ii oferiencasa, cuinera i dona de neteja, «watchman» ( que aqui equivaldria al que anomenam «sereno»), apart d'uns setanta-cinc mil francs CFA (unes vint mil pessetes) per a la compra del menjar. Feiamica de veça, partir, però aquell sou era d'allò Ines bo i, al cap i a la fi, cinc mesets passarienvolant. Res que all() va ser dit i fet. I ara, mirant per la finestreta d'aquell aucell mecânic,ja nopodia tornar enrera. Tal com es sol dir popularment en aquestes situacions, en Joan ja era per dinsla pols. AI cap d'unes 6 hores de llarg trajecte, arribaren a l'aeroport de Malabo. Tot d'una endavallar les escales mecâniques que havien acostat a l'avió, en Joan ja se'n va dur una fortaimpressió. Les mestresses de vol, segurament perquè aquell ambient no els feia gens ni mica de

gràcia, ni tan sols davallaren. Realment, allò, més que a un aeroport, s'assemblava a una portassotaamb aspecte de solleres velles. Per tot hi havia policies. 0, almenys, així s'anomenaven. Policiesaqui i allà passejant-se amb cridaners uniformes de molt mal gust. N'hi havia de tot color: vestitsde vermell, de gris, de verd... Tot i això, es suposava que tots pertanyien a un mateix cos: el de lapolicia aeroportuaria. Els tràmits per entrar varen ser d'allò més exagerat: passaports, cartilles devacunació,..., però, i especialment, els agradava (i potser aquesta era l'única raó de tanta tramitació)remolcar l'equipatge dels innocents visitants i quedar-se allò que més els atreia. Després, sensepoder protestar ni poc ni molt, va haver de tornar compondre, amb la resignació de qui se sentestafat, aquella maleta que li havien registrat de daltabaix. D'aquesta especie de solleres per aavions, en Joan va haver de tornar agafar passatge cap a la part continental, o Mbini, amb destí aBata. Aquesta vegada, però, ja no hi and amb un avió modern d'Iberia. Ca, barret! Hi va volar ambun avió rus de paracaigudistes més vell que el pastar que, a part de fer més renou que un llamp,en trobar-se enmig de la mar gran, va fotre un parell d'engronsades tan fortes que pareixia ques'havia d'escular. A la fi arribaren a port, però. I el primer que digueren al nostre ja aterrit Joanen tocar terra ferma (a poc a poc, s'anava curant d'espants, l'home), va ser que feia una partidad'anys un avió de la mateixa classe que aquest amb quê acabava de volar havia caigut dins la marI tothom hi havia fet la pell. Res, que o bé t'ho agafaves amb una mica de filosofia, o be hi haviaper tocar soletes, i cap a Mallorca falta gent, va dir aquell! Pere) la terra africana ja era sota elspeus del nostre personatge. la seva agosarada «aventura» tot just acabava de començar...

ga

Es Moli Nou - Juliol de 1995

"A part delsproductes mésnormals per anosaltres, allàtambé mengenmonees imoixos"

"ARà la societat,aferrada a unes,tradicionsinmemorialsabsurdes, queara ja no tenenraó de ser, ésextremenadamentmasclista"

- Joan, és realment tandiferent com sembla la cultu-ra africana-guineana, en el teucas, de la que tastana per aquí?

- Uf, si un no ho veu, noo creu! N'hi ha moltissimes, decoses que sobten i vénen de noual visitant o estranger que hiviu una temporada. Un aspecteque em va cridar molt l'atencióva ser la filosofia de vida delsautòctons guineans. Perexemple, allá la societat, afe-rrada a unes tradicionsimmemorials i absurdes que araja no tenen cap raó de ser, esextremament masclista. Ladona es, en mans de l'home,un objecte, una simplemercaderia que els pares venena aquell home (futur mara) quen'oferesqui un millor preu (elspreus que els guineans solenpagar per dona es d'entre unscinquanta mil i seixanta milfrancs CFA, es a dir, d'entredotze mil cinc-centes i quinzemil pessetes; ara be, per a lagent rica i per a la gent blanca,que solen tenir mes duros queels negres, en solen demanarmes). L'únic requisit que,legalment, s'exigeix per almatrimoni es que cada unatengui una cuina pròpia. Quanes fa el pacte («contracte») decompra, s'hi especifiquen lescondicions de la classe derendiment que esperes d'allòque adquireixes. Si al cap d'uncert temps veus que aquestescondicions no s'acompleixen,pots rescindir aquest «contracte»i tornar la dona. L'home,mentrestant, té el dret a que-dar-se amb la casa i tots elsbens que tenien de casats, apart del fet que la seva ex-muller li ha de restablir la dot.Ah!, i els fills que hagin tenguten temps de matrimoni no po-den ser reclamats per la dona,en no ser en circumstanciesmolt excepcionals. Vaig conèixeruna dona que em va dir que,en casar-se, a damunt el preuconvingut, havia de fer un al.lotcada any.

A Inés, la divisió del

treball es totalment des- 16

favorable al món femení.La feina de l'home es ferla finca neta i menar-la benadesada. La dona, en canvi, hade fer tota la resta. Ha de ferfeina com un mul, xerrant clar:ha de fer el dinar, ha d'anar acomprar, ha d'anar a cercarllenya,... Res, que tot-lo-dia estaocupada, mentre l'home fumatranquillament assegut a unaombra o fent la xerradeta ambels seus amics.

- Hi ha poliglimia, a Guinea?- Sí. Allà, el Inés normal

es estar casat amb més d'unadona, cosa que té la seva lógica.Car, coin que, en tornar vells,els guineans no reben cap tipusde pensió, aleshores Púnica ma-nera que tenen d'assegurar-seunes bones velleses, sensemancances econòmiques ni fain,es tenint molts de fills, cosa quenomes poden aconseguir casant-se amb moltes dones. Se suposaque, aixi, en ser vells, ara d'unfill, ara d'un altre, sempre elsarribara qualque coseta. En vaigconèixer un que tenia vint-i-setal.lots i em varen dir d'unministre que tenia sis dones idevers quaranta fills. Teniral.lots es el seu pla de pensions.Ara be, aquesta actitud, enrealitat, és negativa ja que elsempobreix de cada vegada mes:amb tants d'al.lots, els pares noels poden donar a tots unaeducació i unes condicions devida minimament acceptables.

- I el menjar?- El menjar sí que no se

sembla gens ni mica al quemenjam per aquí. A part delsproductes Inés normals per anosaltres (molt de peix,bananes, porc, gallines, cabrits,ovelles -l'especie ovina d'allà,ben adaptada al clima calorós,no té gens de llana-, etc.), allàtambé mengen monees i moixos.

- Moixos?- Si, no en veuràs cap, de

moix, amollat pel carrer. La

Lallegenda del'»aceiba»,símbol dela banderaguineana

La bandera de Guinea Equatorial es simbolitzada per l'»aceiba»,un arbre típic d'aquella regió que es fa d'una altária ben consi-derable. Durant la seva estada a aquest estat, una al.lota vacontar a en Joan que, entre la ciutat de Bata i l'aeroport hihavia un exemplar d'aquest arbre entorn al qual girava unallegenda ben curiosa. Es deia que durant l'època colonial s'haviadibuixat un cercle gros al seu voltant, tot assegurant que sols enel moment que les arrels externes de l'aceiba aconseguissintraspassar-lo els guineans assolirien la seva independencia.

Es Molí Nou - Juliol de 1995seva carn es molt preuada.També els agrada menjar ratesselvàtiques (que són com amoixos de grosses), porcs espins,armadillos, serps, caragolsboscans (són immensos: n'hi haqualcuns que són més grossosque els dos punys junts), etc.Fins i tot, encara que això jasigui un costum que molts pocssegueixen, n'hi ha que mengenuna classe de rata-pinyada queviu a les palmeres. Però, no etpensis, les rates-pinyades d'allàno són com les d'aquí: són coma coloms de grosses i sónvegetarianes (noméss'alimenten de fruita).

Una persona que, com esel meu cas, vengui d'un Hoc tandiferent del d'aquestes latituds,ha d'anar molt alerta amb totallò que menja i beu. Perexemple, nosaltres, allà, nopocliem beure la mateixa aiguaque bevien els guineans pelperill que això poclria suposar(possibilitat de patir el tifus,etc.). En canvi, els autòctons, iaixò es llei de vida, ja hi estanben adaptats.

Tenen una beguda gasosapròpia, el «tope», que es fetaamb els ulls de les palmeres.

- I quant al seu caracter, comés la gent guineana?

- En general, sol ser unagent molt pausada, molttranquil.la, que té molt mal ferfeina sempre pendent del quemarquen les agulles del rellotge.El temps no compta, per a ells.Els mech.nics i altra gentespecialitzada cobren Ines si sóneuropeus, americans, etc. quesi són guineans, però no perquèaquests darrers no sàpiguen fertanta feina com els primers, sine,pel fet que els europeus iamericans la fan molt mésrapidament i puntualment queels guineans, molt més lents.Així, es fácil que un mecànic

blanc arribi a cobrar allà propde 500.000 pessetes mensuals.Fallar a la feina, per a ells, esmolt bo de fer. Et contaré uncas curiós que em va succeir

perquè vegis que això que dicno són romanços: una vegada,quan estava d'encarregat a lafabrica de totxos, hi va haverun obrer que em va dir: «Joan,dissabte qui ve no podré venira fer feina perquè estarémalalt». Jo, quan vaig sentiraquell desbarat, ii vaig dir queli posaria falta. Ague11, però,com que no ho volia de capmanera, que li posàs la falta,tot el temps em remugava clientque tanmateix estaria malalt.Emprenyat de sentir aquell dis-co ratxat, li vaig arribar a dir:«Ah viu!, «o eres médico?», tuque pots endevinar que dissabtequi ve estaràs malalt!» Vull dir,ja veus quina mentalitat, queté, aquella genteta.

- Políticament, tot i que,almenys en termes oficials,aquell indret sigui una repú-blica presidencialista, hi hauna dictadura brutal, ambn'Obianc com a cap...

- Si, allà les diferenciesentre rics i pobres encara sónmês acusades que per aquí. Elsalts carrecs politics guineanssón els més rics de tots. Perque? Perquè roben als pobres.Els doblers que els estatseuropeus solen enviar com aajuda solidària a Guinea, totssón embutxacats pels grossos,

que se'ls reparteixenentre ells abans quepuguin arribar al poble.Així, mentre la majoria de gentviu dins barraques fetes de fustai tapades amb fulles de palme-ra (que ells anomenen «nipa»),els rics (i els politics en són elsprincipals representants) es po-den permetre el luxe de viuredins cases de construcciótapades amb planxes de ferro.

La corrupció dins elscercles politics és descomunal.Per pujar escalons dins lapiràmide social et sera molt mésfácil si pertanys a la religió i ala tribu del president Obianc(la tribu dels fang, majoritária).

El xantatge també esdescarat i, sobretot, el xantatgeque es fa als blancs, ja quemiren d'aprofitar-se d'ellsperquè tenen Ines doblers. Ésper això que la Hei guineana ésuna llei que desafavoreix moltla gent blanca.

Aiià tot funciona ambdoblers./, Has fet qualque cosapenalitzada per la 116, qualqueinfracció de tràfic, o no tenspapers que hauries de tenir (elteu cotxe no té els permisosadients per poder circular, etc.)?Res, no passis pena. Ambdoblers tot s'arreglarà. Tuamolla la butxaca a l'agent po-licial que t'hagi detingut i la

Es Æfoli Nou - Juliol de 1995s'arreglaré. Tu amolla labutxaca a l'agent policial quet'hagi detingut i la cosa ja nopassarà més envant. La policiaes la que roba mes, alié. Jo nosé si es vera, o no, però vaigsentir contar que els vespres lapolicia amollava els lladresperquè anessin a fer-ne de lesseves, i després es repartien elsguanys entre tots. I elsaeroports són un niu decontrabándol: de goriles, del'ivori dels elefants... Com jat'he dit abans, a l'hora d'entrara Guinea, tot i que tenguis totsels papers en regla, la policiasempre et farà munyir un bongrapat de pessetes abans quet'hi deixin entrar.

- La justicia, idb, no funcionad'allò més be...

- No, pensa tu. La justiciad'alià sempre es favorable almés ric. El que sí que hi ha,però, i que té molta més forçaque els jutjats i la llei, són lesanomenades «cases de laparaula». Són com unesbarraquetes aixecades enmig dela selva on es congrega la genten conflicte. Assegut al centre,hi ha un vell, el cap de la tri-bu, el qual, amb una vara en lamá, assenyala qui pot xerraren el judici, i, després d'escoltar-ne totes les parts implicades,dicta la sentencia que conside-ra més oportuna, la qual esplenament respectada.

- En aquest indret de l'Africa,quina és la relació entre lagent blanca i la negra?

- Essent contrari a tottipus de prejudici racista iintentant ser el més objectiupossible, es pot afirmar que, engeneral, els negres no podenveure els blancs, fet ben nor-mal: com ja t'he dit, els blancsguanyen molt i els negres poc.No es que sigui perillós que unblanc vagi tot solet per allá,però, per posar-te unacomparança, als blancs, elsnegres els miren com si fossinles cireres vermelles d'un

"La justicia d'allàsempre és favorableal més ric"

"Els negres no podenveure els blancs, fetben normal: elsblancs guanyen molt iels negres poc"

cirerer primerenc. Pensa queentre els guineans circula unadita que canta així: «No hi hares que facin els blancs que elsnegres no puguin espenyar».

A Guinea, i a moltesaltres parts d'Africa, els negreshan estat educats a partir d'unacultura blanca i, per mor d'això,es tenen una mica d'autoodi osentit de culpabilitat per ser delcolor que tenen.

- Supbs que part d'aquestaactitud ja deu originar-se al'època en que els espanyolsdominaven aquest estat...

- Evidentment. Gran partde l'actitud negativa que elsguineans tenen cap als blancses plenament justificada pels de-sastres i injustícies que elsespanyols hi feren durantl'època colonial. Per posar-tenomés un exemple, et diré queen aquella época els fang (araen el poder), com que vivien al'interior , dins la selva, tot ipertànyer a Guinea, havien depassar tota una serie de controls

molt estrictes i havien 18d'aconseguir un visat pertal de poder entrar a laciutat de Bata, poblada delscostaners «combes», quecuidaven les finques delshispànics. La discriminació tri-bal, idõ, era tan clara com in-justificada.

- He sentit a dir que elsafricans solen ser gent moltreligiosa...

- Sí, allá la religió(majoritàriament, catòlica) témolta més força que aquí i espracticada amb molt més fer-vor i devoció. Per cert, que hiha una missionera mallorquinafranciscana. Ara be, no t'has depensar que, tot i ser tan devots,siguin pardals: una vegada unaal.lota em va dir: «,sabes quées un sacerdote? Pues uno aquien le cuentas tus pecados ya ti no te cuenta los suyos».

Crec que el sentit es ben clar.El que hi ha molt a Guinea esuna creença ferma en lessupersticions. Els dragonsmorts, per a ells (que alié sónde colorins), són un mal esperit.No hi vagis, amb un dragó mort,que partiran a córrer com sitenguessin foc dins les sabates.Un altre animal que també elsfa molta por són els camaleonsperquè diuen que han trobatserps mortes amb aquestsreptils dins la boca.

El famós vudid hi gaudeixde molta popularitat. A part del

i quan guaica vol mal pera qualque altra persona, tambésón generals els enverinaments,fets d'herbes o a partir delmortal verí de la «wamba»verda, també anomenada «setpassos» perquè es conta que,quan un rep una mossegadad'aquesta serp, en menys tempsdel que pugui estar a donar setpasses, ja haurá caigut mort enterra. Quan estava allá., lacuinera d'un mulat molt ric quevaig conèixer va ser detingudaper la policia, acusada d'haver-lo enverinat. El malalt, moltgreu, va haver de ser traslladat

Es Molí Nou - Juliol de 1995

• sp--••4*4

••-k-4'

.4- \*-4.

-041

*o C4'.',4 )

I "6

Traçat dels més de 4000 km que vahaver de recórrer en Joan Sansó abansd'arribar al seu destí: Palma-Madrid-Malabo-Bata.

germà ha havia estat assassinatamb ven, i el qui ara es debatiaentre la vida i la mort a la ca-pital espanyola se n'havia pogut

escapolir per sort perquè va vo-mitar allò que havia menjat. Lesmales llengües deien que haviaestat la pròpia familia, la quehavia manat l'enverinament,amb la intenció d'apropiar-se detot el que tenia.- I el nivell de vida?

- El nivell de vida es moltcar, allá. Coses tan primàriescom una telefonada, una bote-lla de sabó, etc., a mes de sermolt males d'aconseguir,sortiran molt més cares a Gui-nea - en relació al que cobres-que a Mallorca.

De Hum, només n'hi ha ala temporada de les pluges, quees quan hi ha més fosca. Durantla resta de Pany no n'hi ha. Eltransport públic és inexistent:no hi ha autocars. L' -únic quetenen són els anomenats «taxisboscans», que sea-1 una especiede camions vells, dels qualscarreguen amb gent lacarroceria fins que la tenen ple-na a vessar. Aquest transport,però, es troba en mans privades.

La televisió guineana,gairebé tota en mans delsblancs, la temporada que jo hi

vaig estar només 19funcionava de les set finsa les onze del vespre.Unade les malalties que produeixmés mortandat es el paludisme(o maldria), sobretot entre lapoblació infantil.

- Si el contracte que haviessignat en un principi era percinc mesos, com és que quesols arribares a estar-n'hitres?

- Bé, els motius de lameva tornada a Mallorca abansd'hora no partiren de mi, sineque va ser el propi amo del'empresa amb que havia fet elcontracte qui em féu partir.Intentà justificar la seva pos-tura exposant-me que les cosesli anaven molt malament perquèja no hi havia sortida de totxosen el mercat i que, al cap d'unmes, tancaria la fàbrica. Noméshi queda a fer feina unalcudienc, cunyat de l'amo...

Però, no et creguis, ambtot el que ja havia vist per allàen aquells tres mesos, no emferen massa felló quan emdigueren per tornar...

Una mica d'informació sobreGuinea Equatorial

L a República de Guinea Equatorial és un dels estatsmes petits de tot Africa. Situada a l'Africa occidental, té una extensió d'uns 28.000 km2 (perquè

en tengueu una idea, sols unes set vegades mes gran queaquí, o aproximadament equivalent a l'illa de Sicilia) iuna població de poc mês de 400.000 habitants. El 60%de la població es rural i sols dues ciutats -Malabo i Bata-superen els 30.000 habitants.

El bosc, que cobreix més de dues terceres parts deIa seva superficie total (Guinea es troba dins Parea tropi-cal, de clima aid i humit, amb pluges ben abundants),es, juntament amb el cacau i el cafe, una de les principalsfonts de riquesa.

Ja a mitjan segle XV els portuguesos ocuparenaquesta Area de l'Àfrica Central. Va ser des de les illes dePríncipe i Sao Tomé des d'on es desplaçaren cap a lescostes del Golf de Guinea. No serà, però, fins al segonterç del segle XVIII que aquests territoris passaren a mansespanyoles, tot i que la presencia hispànica no es faràefectiva fins ben entrada la centúria següent, moment enque part de la zona n'esdevingué colònia. En aquelleshores, i sempre des de la costa, començà l'exploració de

les Ames interiors. Les disputes amb França per al dominiimperialista d'un territori que, per justicia, no pertanyiani a espanyols ni a francesos, foren molt freqüents. Eldotze d'octubre del 1968, i dins un moviment generalitzatd'independització de moltes colònies africanes, es cons-tituí la República de Guinea Equatorial. Sols un anydesprés, al 1969, hi esclataren tota una serie d'incidentsjustificats per la presencia de tropes espanyoles a l'illa deBioko (on hi ha la capital, Malabo) i, sobretot, pelmonopoli que les companyies peninsulars tenien sobrel'economia guineana (i que encara ara segueix vigent, enmajor o menor grau, en molts de camps). Ara be, d'unabanda, aquesta zona de l'Africa aconseguia laindependencia de les brutals cadenes d'assolir la llibertatabsoluta. Car, el primer president que hi governà, Fran-cisco Macías, després d'expulsar-ne tots els residentsespanyols, va establir un govern dictatorial que va imposarmesures ben cruentes: fusió de tots els partits politics enun de sol, establiment d'una «constitució» totalment fa-vorable a la dictadura, prohibició del culte catòlic, etc. El1979, després de deu anys d'una política repressora deles Ilibertats i els drets humans, el coronel Teodoro ObiangNgnema Masogo, nebot seu, famolenc de poder, el vasucceir mitjançant un cop d'estat que va conduir al'afusellament del seu oncle. Avui dia, aquest coronel en-cara es ruante en el tron de l'estat, i, tot i que al llarg

Es Moli Nou - Juliol de 1995d'aquests darrers anys, s'han anat adoptant importantsmesures de liberalització i obertura a l'exterior (ingrés ala Comunitat Econòmica dels Estats de l'kfrica Central ia la Cooperació Financera de l'kfrica Central, etc.),l'organització política encara pot qualificar-se declarament dictatorial. Valgui com a exemple d'això el fetque a Guinea Equatorial hi hagi dos dies declarats de«festa nacional»: el primer, el dotze d'octubre (com acommemoració de la independencia); el segon, el sis dejuny, dia i mes de naixement del president Obianc!! H

La presencia espanyola colonialista durant tantsd'anys hi ha deixat moltes petjades, avui dia dificilsd'esborrar. Una d'elles es la llengua. Car, tot i que hi hadiverses tribus, la major part d'elles de procedenciabantu,amb les respectives llengües (els fang i els combe, quemantenen grans rivalitats tribals, els bubi, els haussa...),

llengua oficial es el castellà.La moneda pròpia (que després de la

independencia passa a ser l'epkwele, amb paritat de mitja

pesseta) es el franc CFA (o franc de la «Comunitat 20Financera Africana»), unitat monetaria creada el1945, en un principi exclusiva per a les colòniesfranceses d' Àfrica.

Quant a les religions, el 89% de la població escatòlica i el 5% es animista; pet-6 també hi podem trobaraltres cultes: protestant, musulmà, etc.

Altres dades (extretes de la GEC):

Carreteres asfaltades (dades del 1982) 280 kmEsperança de vida en néixer (al 1985) homes:47 anys, dones: 50 anys

Persones per metge (al 1977) 64.000Diaris (exemplars/dia al 1984) 1.000Telèfons (al 1982) 1.366

Andreu BouçaFotos: Joan Jaume

Joan Bauça Alzamora

PINTURA IDECCRACIO

C/. Major, 48 • Tel. 83 00 88

07520 - PETRA

ES MAGATZEM D'ES PLA, S.L.C.I.F.:B 07677883

JtateniaPes pana Pa contnucei.órt Cenámicas

OTRA. PALMA-MANACOR, KM.38

Tel.:56 01 5407250 - VILAFRANCA

Fax.:56 06 15

Cl

Li

Es Molí Nou - Juliol de 1995

AQUESTES FESTES NO HO DUBTIS

LAUS'IESCIJITX

Els millors cocktails que hauràsbegut mai els trobaràs aquestes

festes dins al nostre ambient

Especial "cocktail la Beata"

Desitiam molt bones testes de atots els nostres clients i a tot el

Poble de Vilafranca. Molts d'anysr.V.

Local climatizat

FUS TERIAGERMANS

ARTIGUES, C.B.Fortes, persianes, bastiments,...

PERRUQUERIANOVALÍNEACati Mas Horrach

Na Cati vos desitjales millors festesd'estiu a tots els/lesvilafranquers/eres

C/ Esglèsia, 9Telf. 83 20 2907250-Vilafranca

Eis fananalisiscapilari.ratuïts

FUITES I HORTALISSES

PEDROMORIÀ

VENDA EN GROS("Al por mayor")

Vos desitjambones festes

Tat'. 56 01 45 Vilafranca de Bonany Principal, 63 Telf. 56 02 90 Vilafranca de Bonany

RNFUSTERIA

RIBOT • NICOLAU, S.L.

C/. Ramón y Cajal, 20Telèfon 83 03 6107520 • PETRA

C/. Pare Perelló, 10 - Tel. 83 00 52 - PETRA

PORTES, VIDRIERES, PERSIANES i ARREMBADORS

Es Molí Nou - Juliol de 1995

1E1 preu d'un plat d'arròs

S ospitava que esser intel.ligent podia ajudar amillorar. Imaginava que per millorar dins la vidael canil no podia tenir traves. Sabia que per

arribar al més alt primer havies de passar per tots elesglaons. El que no imaginava, ni sospitava, ni sabiaera: com i amb que, es podia enriquir-se i si s'havia demester dues coses: un company i un túnel.

A la vila clificilment podem enriquir-nos amb untúnel per que igual serà de dificil trobar el lloc per fer-lo. Trobar un company que et doni uns doblerons extrestambé serà dificil ja que aquí pocs interessos econòmics4eculadors hi podrem trobar. El que resulta més fáciles saber com. Imagineuque jo soc el president electe ihonorable i que el puig de Bonany es un entrebanc perque els Petrers i els Vilafranquers ens pugem comuni-car. Un bon dia s'encén la bombeta: Un túnel !!!, hemde mester un túnel !!!. A partir d'aquí s'ha demobilitzar un seguit de constructors, enginyers,arquitectes, banes, etc. Una vegada desenvolupadal'idea inicial, posem ma a l'obra. Convoco el construc-tor ( que som carn i ungla ) i l'hi dic: «El túnel il'explotació per tu i l'arròs brut per jo». Ell hi convé.Fem barrina. El túnel després de cinc anys encara noesta. acabat. Tothom està nerviós. L'empresa queavalava la construcció fa fallida per un escàndolfinancer: el bane recula, els enginyers fugen, el jutgeentra dins el túnel per embargar-ho tot, etc.: un desas-tre. En això un jutge troba que amb diners del túnels'han pagat el arrossos bruts de les campanyeselectorals. Jo mig empagueit dic que aqui no passa res,tot es un persecució.

Tota aquesta troca s'embolica de cada vegadamés fins que arriben les eleccions com si d'una medici-na miraculosa es tractes. Guanyades les eleccions dicque el poble està en jo. Un s'emprenyen, altres fancorregudes per fer-me dimitir, altres volen ocupar elmeu Hoc_ . Un bon dia pec un toc damunt la taula hiPhi dic al «jefe» que si m'emprenya fugiré amb elpoder formant un nou partit, que soc honrat, bon home,vaig a missa cada diumenge i que per pasco mat un me.( L'histenia continua fins aquí on arribi la vostraimaginació).

Ara dic jo: cal tanta intel.ligencia, tantasabiduria, tanta imaginació, per pagar un plat d'arròs ?.Cal esser «burros». Cal pensar-se que tots els altres sonpardals. Cal tenir el sentiment del porc, que caga sobrela palla que ha de dormir.

Si us fa il.lusió esser president, fer un túnel ipagar el arrossos bruts del vostres incondicionals, solsheu de mester imaginació i un company que pagui.Però penseu a convidar el jutge que un dia o l'altretambé vendrá.

Jaume Sansó Caldentey.

Etica politica Jordi Sansói Florit

"Com que la meva urgent petició per comunicar-me lacausa per la qual m'ha estai apujat el sou, des de 11 de marçde 1918, de 500 a 800 rubles mensuals, no ha estai satisfeta, iconz que es tracta d'una apujada de sou completament iòbviament contraria a la llei, que ha estat decidida per vósarbitrariament amb el consentiment del secretari del Consell,Nikolai Petróvitx Gorbunov, i com que infringeix obertamentel Decret del Consell de Comissaris del Poble del 23 denovembre de 1917, us exprés la meva protesta més enérgica.»Carta de Lenin (cap de l'estat soviètic) a Bontx-Bruievitx(encarregat del'oficina d'afers administratius del Conseil deComissaris del Poble).

Abans de tot, us faig saber que no tenc la mes minima intenció de jutjar ara la persona històricade Lenin i, ni molt menys, el sistema politic que

ell va engendrar. No em referiré, doncs, al seu vessantideològic, sinó més bé a la seva actitud dica i moral. ALenin se li poden fer, certament, mil i un reads derivatsdels seus postulats politics i de la seva actuació com a capde l'estat soviètic. Ara bé, d'allò que, en cap cas, no espot acusar al revolucionari rus es de manca de coherenciai conseqüència amb les seves creences ideològiques. Vulldir, no se'l pot acusar de manca d'ètica política. Estamparlant, clones, d'un politic èticament exemplar; d'unacasta de politic que, malauradament, es troba en perilld'extinció. Si no, que me'n diven de politics tan poc eticscom ara Manuel Fraga, Felipe González, Gabriel Cafiellaso Maria A. Munar? Només recordar-los que l'actualpresident de la democrática Xunta de Galicia formavapart, no fa gaire, d'un regim no «tan» democràtic.Desaparesqui senyor Fraga, vostè no té ètica política.D'altra banda, el president del Govern central ha mostratuna més que alarmant manca de capacitat a l'hora decontenir els turmentosos afers de corrupció que hansacsejat la vida política espanyola aquests darrers mesos.No em negaran que els casos Roldán, GAL o CESID,per citar-ne alguns exemples, no exigesquin de la inme-diata i irrevocable dimissió del president del Govern. Però,es clar, Felipe Gonzàlez, no té ètica política. Qui tampocno sembla tenir-ne gaire es el president del Govern Ba-tear. Perquè ja em contarà algú de vostés amb quinaautoritat moral pot el profeta de Bunyola acusar decorrupció el PSOE quan ell mateix es el Corrupte (ambmajúscula) per excel.lència. Senyor Cafiellas, no parlade merda més que aquell qui en fa olor. No menys curióses el cas de la recentment investida presidenta del CIM.Vejam: UM es l'únic partit de dretes que conformal'anomenat «Pacte de progrés»; UM ostenta menysrepresentació que qualsevol dels altres partits formantsdel pacte; no s'ha de tenir, clones, molt poca ética políticaper exigir la presidencia del CIM? El que passa, però, esque Maria Antònia Munar encara creu que l'ética esnomés una assignatura optativa de l'E.G.B.Advertesc al lector que solsament la manca d'espaim'impedeix de seguir posant exemples de desètica poll-tica. En quasevol cas, us n'he deixat quatre de bensignificatius. Quatre personatges políticament vius - noho negarem-, però èticament morts. Ben morts.

RONDALLA DEPRAVADA

Bar - Restaurant

\n411S (11

41 CAL /

C/. Sequer, 1 (Nou taller) Tel. 56 03 87 Vilafranca

07250 VILAF

Bàrbara SaFOTOGRAH ES

Retrats B/N i co/orReproduccions fotos an liguesReportaigesFotos carnet a /instantRevelais

ESPECIALIKIT EN CHIN AL GRILL,PARRILLADES I SERVEIS A LA CARTA

Ctra. Palma-Manacor, Km. 37'500 Tel.: 56 01 23 - VILAFRANCA (Mallorca)

FERRERIA PEP SANS()ESPECIALITAT AMB FERRO FORJAT, PORTES BASCULANTS, ARREMBADORS, ETC

Es Molí Nou - Juliol de 1995

ISTORIA I LLENGUA e IlLeTlagg:t)

L a llengua catalana, parlada en una terra de pasper una demografia mes aviat escassa, no disposade recursos estatals des de fa uns quants segles.

es de l'epoca moderna s'ha hagut de defensar,olíticament, culturalment i demogràficament, de dueslengies, la castellana i la francesa, posades al servei deos estats poderosos i expansius. Aquesta Iluita tan des-gual ha posat constantment en perill el català. Això i la

pèrdua de força -en molts de casos traició declarada- deles classes dirigents autòctones (els notables), amb llur

' submissió política a la Corona (castellana) ha fet trontollarseriosament la nostra llengua com a Ilengua de cultura.fins al punt que féu dir a l'il.lustrat Antoni de Capmany,a la segona meitat del segle XVIII, que la llengua catala-na era «morta per a la república de les lletres».Efectivament, fent una mica d'història, la desfeta catala-na a la guerra de Succ,essió (1705-1714) havia tengut coma conseqüência l'abolició de totes les lleis i institucionsdeis Paises Catalans i la promulgació del Decret de NovaPlanta, que iniciava una política intensamentcentralitzadora, justificada per Felip Ve pel «justo dere-

cho de conquista».

Es en aquest context històric de la pèrdua de les llibertatsnacionals que s'inicià la persecució legal de l'idiomacatalã. En són bon exemple les següents instruccions: a.(<(..) que en las escuelas de primeras letras y de gramática nose permitan libros en lengua catalana, escribir ni hablar enella dentro de las escuelas y que la doctrina cristiana sea y laaprendan en castellano»; b. «Se pondrá el mayor cuidado enintroducir la Lengua Castellana, a cuyo fin se darán las provi-dencias más templadas y disimuladas para que se consiga el

efecto sin que se note el cuidado».

Posteriorment, a la segona meitat del segle XVIII, esproduí una nova abrivada de la repressió contra la nostrallengua. Després de la rigidesa inicial, ens tornen aescometre sota el fal.laç argument de «donar-nos progrés».Un exemple clar ho tenim en la Reial Cédula d'Aranjuez(1768), per la qul cosa s'obliga a l'ús exclusiu del casttellàen la vida pública i s'imposa a les escotes com a llenguaúnica. Tanmateix, l'obstinació de les classes populars,en gran part analfabetes, i per a les quals l'ús del catalàera una exigencia «biològica», féu veure la importânciad'alfabetitzar el poble catalã «inculte» i «barreen>, i defer-ho, naturalment, en castellà. L'escota esdevenia aixíl'eina mes efiaç de l'Estat per a castellanitzar-nos. Enaquest sentit cal destacar la Llei Moyano d'InstruccióPública del 1857, en la qual s'estableix de manera expressaIa prohibició de poder ensenyar el -i evidentment ens. catalã a les escotes públiques. El català no tornaria esserreconegut com a llengua escolar vehicular fins als nostresdies, si obviam el breu període de la República.El que s'esdevindrà en un futur no ho podem saber però,considerant els antecedents, vistes les perspectives actualsi ates que «el idioma español estaba en la mente de Dios desde

toda la eternidad», com ha dit qualcú, potser ens caldriasol.licitar la protecció de tots los Sants del Paradís, sobretoten algunes zones.

III El*Deessa innocentCom una deessa innocent, en un bordellcamines cada dia per entre la marginació,t'arrossegues cada dia sentint en el canilcom s'allunya de tu la vida en l'oblit.

Desolació, que acull la teva Animai enterra en les profunditats abismals;amor, no satisfet, pel fracàs,pel fracàs de la teva identitat.

Es guanya la vida d'una altra manerai la gent no sembla entendre;de dia, l'escota, nineta formal;de nit, el teu Hit, de lloguer.

El teu cos,cada centimetre de la teva pellel poses en ofertaper poder pagar la teva carrera.

El lloguer de cada mes;somies, en els pocs moments de descans,que algun dia la sort no et girará l'esquena.

Deessa innocent,deessa, deessa en l'amor.

Tengueres una infância nua de pares;ton pare vos abandonà, i tu, amb tres mesos,sols conegueres ta marei la vares veure morir entre els teus braços.

Amb la teva curta edathagueres de madurar;la teva vida, poblada de desgràcies;tens doble identitat.

No ets tota sola,t'acompanya la mort;no gaire lluny, a no mes de dues passes,allá t'espera la sort.

Andreu Salom i Mir Bernat Es trany

Nova junta directiva de l'Associació de Premsa Forana de Mallorca

Forn de pa

Can Porten.Especialitat en pa mallorquí

ensaïmadesi pastisseria Com sempre,

al vostreservei

Molts d'anysC/Palma, 55

Telf. 56 03 62

BarCa'n Boleto

Bones Festes de la Beata 1995

C/Palma, 11

Telf. 56 02 23

Es Molí Nou - Juliol de 1995

Constituïda la nova junta de 26

l'Associació de Premsa ForanaEls nous membres de l'Associació, presidida pel santjoaner Miguel Company,esperen incrementar la seva representativitat a tots els Ambits de les Illes

Redacció.- Després d'haverseelegit els membres del'Associació de PremsaForana de Mallorca (APFM)i havent-se reunit els escollitsper l'Assamblea en reunióordinaria quedaren repartastots els càrrecs. Lapresidencia será per MiguelCompany Florit, de la revis--6. de Sant Joan "Mel iSucre", la vice-presidencia perMagi Ferriol Bauçà, "FentCarrerany" de Maria de laSalut, la tresorera tornará aser la llorencina MariaGalmés Mesquida, de "Florde Card", i Jaume Catalàd'"Es Molí Nou" tendrá lasecretaria. Els vocals, ques'encarregaran de la heme-roteca i vetllaran pelcumpliment de tots elsconvenis que signi APFMamb qualsevol organisme,seran na Joana Mora Cerda,de la revista "Llum d'Oli" dePorreres, en Jaume TabernerRibot de la revista "Ariany"i en Gabriel Mercé Fronterade la "Veu de &Alee.

Per altra part elpresident sortint de l'APFM,en Caries Costa Salom, i elpresident del Consell Insu-lar de Mallorca, Joan VergerPocovi, signaren el convenide Biblioteques per aquestany per tal que es publiquintres anuncis per donar aconèixer el funcionament deles biblioteques integradesdins la xarxa del CIM, lesnovetats bibliogràfiques, lesactivitats que s'hi realitzen,etc.

Repetir-vos que totes aquellespersones que estigueuinteressades en consultar elllibre de l'Associació dePremsa Forana, fet perMiguel Company i GraciaSanxez, baix el títoll'Associació de Premsa

Forana de Mallorca, 1978-1994, i patrocinat pel CIM iSa Nostra, ho podeu fer através de la Biblioteca Mu-nicipal o també posant-vosen contacte amb algun delsmembres que formen laredacció d'aquesta revista.

C/. Reis de Mallorca, 25

Tel, 56 06 19

garantizat per cinc anys i mig any

I per anar més rapit que els teus companys PATINS EN LINEA CONOR

"SA NOSTRA"CAIXA DE BALEARS

dederia,

41.€4 i7e4

BAR

SA PLAÇA

PA AMB OU - PLATSCOMBINATS I TAPES VARIADES

Vos desitja bones festes

Plaça Major, 6 Tel. 56 03 15 • VILAFRANCA

TENNIS TA ULA 28

Tots els participants eren mo t ions resu tats. oto: oan aume

Es Molí Nou - Juliol de 1995

I El tennis taula insular ja técampiones vilafranqueres

Maria Mascará i Maria Amengual aconseguiren el campionat de Mallor-ca, i la resta de participants locals també mostraren bones qualitatsA Vilafranca des de sempre hiha hagut molt d'interés peltennis taula però seguramentmai els resultats obtinguts perla nostra gent en un campionatinsular havien estat tantpossitius com enguany. Duesal.lotes, na Maria Amengual ina Margalida Mascaró,aconseguiren fer-se amb elcampionat de Mallorca el passatmes de juny, mentres que naMaria Montserrat Rosselló i naCatalina Gari obtingueren elsubcampionat. L'altre equipalevi, format per na CatalinaSansó i na Bel Pintenyo, tampocho feu gens malament iaçonsegui una meritória quartaplaça.

El repertori però no aca-ba aqui ja que altres jugadorsmés novells, de la categoriabenjamí, concretament enGabriel Barceló i na JoanainaAmengual, també arribaren ales finals del torneig i es ferenamb el subcampionat de Ma-llorca. Dins la mateixa categoriatampoc ho feren gens malamentn'Andreu Boyer i na MariaMagdalena Pintenyo, els qual,malgrat no arribar a les finals,obtingueren bons resultatspartit rera partit.

Ningú hagués pensat maique els joves jugadors de lacategoria infantil acabarien aixícom acabaren, ja que els quipartien com a favorits, AntoniSansó i en Jaume Sitges, esveren perjudicats per una erra-da arbitral a les fases finals, enel partit contra «S'Horta» deManacor, fet que motiva que elsdos vilafranquers noméstenguessin l'oportunitat de dis-putar la consolació pel quart,

Els benjamins sorprengueren tothom aconseguint el subcampionat. Foto Joan J.

cinquè i sisè lloc. La previa tercera possició. L'altre parellavictòria aconseguida davant el que també participà al torneigMontuiri no els servi de res. fou la d'Antoni Crespi i XescEn canvi, en Ferran Amer i en Sansó,eis quals noDairel Jaume tengueren millor aconseguiren accedir a la fasesort a les fases finals i final.guanyaren tots els partits, fet Sempre vé de gust poderque els possibilità jugar la fase fer articles quan es parla definal pel primer, segon i tercer victories i bons resultats delslloc. En acabar els partits finals joves valors vilafranquers, peròes demostrà el potencial de la encara es molt minor saber queparella Sansó-Sitges, que no aquests resultats no acabarandonaren cap treva als seus aqui i que de ben segur dinsrivals i per altra banda, tot i breu espai de temps podrem tor-que no perderen el coratge fins nar escriure sobre aquest esportal darrer punt queda palessa en alça a la nostra vila com esla manca de convicció d'en el tennis taula.Ferran i en Dairel queaconseguiren la privilegiada Antoni Sansó

Cl Joan Barceló, 27'reIf. 56 05 61

Vilafranca de Bonany

AUTO SERVECAN JOAN Vos

desitj amles millors

festes de laBeata

Is Moii Nou - de 1995

Entrevista amb les campiones TENNIS TAULA 29

s Molí Nou no ha volgut deixarerdre l'oportunitat de fer unareu entrevista a les dues ju-

gadores campiones de Mallorcade tennis taula, na MariaAmengual i na MargalidaMascare), de les que volem sa-ber les seves impressions enversaquest títol i l'esport que prac-tiquen.- Com vos sentiu després deproclamar-vos campiones deMallorca?En primer lloc molt contentesper tot el que ha suposat aquesttitol per a nosaltres com a ju-gadores i en segon lloc moltil.lusionades per afrontar latemporada vinent ambgaranties per tornar-ho a fertant bé com enguany.

- Ho deguereu passarmalament per adquirir el títolde guanyadores?No, ens va tocar un grupbastant fácil. Tot i axiò no vaser tant bo de fer com el queens esperavem.

- Que té el tennis taula queno tenguin els altres esports?La manera de jugar és el quemés ens agrada i sobretot lo béque ens ho passam mentres elpracticam.

- I de l'entrenador, que me'ndeis?Antoni Amengual ens agradamolt com entrenador perquè ensap molt i a més sempre ensha ensenyat des que erempetites.

- Esteia preparades per afron-tar el pròxim torneig com acampiones?Si, i amb més ganes que mai

Esperem que l'any vinent faceuun paper tant bo com eld'enguany i que en tornar-hi lagent ja sàpiga que a Vilafrancano tot són alls i melons, sinoque també tenim les millorsjugadores de tennis taula deMallorca.

A. Sansó

Margalida Mascare) i Maria Amengual.Foto: Joan Jaume

"El pròximtorneigl'afrontaremamb més ganesque mai"

Lesmillorsofertesalsmillorspreus Barres de gelat 195 PTS.

Pots de gelat JOP 365 PTS.Oli Rosselló un litre 130 PTS.

Croissants La Bella Easo 175 PTS.

La S.D. Vilafranca a Menorca.- Els corredors ciclistesvilafranquers viatjaren durant el primer cap de setmana d'aquestmes per terres menorquines. La intenció del viatge no era altreque la de competir en unes curses que allí es disputaven. Al finalperò, aquestes no es celebraren i els ciclistes aprofitaren perconeixer un poc més aquesta illa germana. Jaume Vidal.

FornCA'N CHAVES

ESPECIALITAT AMBPA, ENSAIMADES

I COQUES

Cl. Palma, 80 - Tel.: 56 01 88 - VILAFRANCA

Es Molí Nou - Juliol de 1995

La Beata carregada de tornejos d'estiu 30

edacció.- Les festes de laeata d'enguany venen

carregades de tornejosd'estiu. El primer quecomençà, ja a les primeriesdel mes de juny, fou el devoleibol que compte perenguany amb el recordd'equips inscrits. Fins araaquesta competició es trobamolt disputada, per?) hauremd'esperar els dies propers persaber com es desencadena elfinal del torneig.

Un altre esport quetambé s'ha posat en marxaper aquestes festes es el bas-ket, ja que per primeravegada es posara enfuncionament un torneig enla modalitat de tres contratres. Els partits es disputa-ran a una sola sistella isegurament es celebrara dinsdos dies consecutius, fet queadquirira una bona condiciófísica per tots aquells que hivulguin participar.

A més també hi hauraun torneig de futbol-7 idesapareixera el torneig defutbolet. El fet que aquestdarrer torneig baixés l'interésdels espectadors en elsdarrers anys ha motivat elreplantejament, i s'hapreferit incloura menysequips però amb Inésrepresentació local.

Hi ha previst quetambé es celebri un torneigd'escacs, així com també unde volei-piscina. El quetampoc faltara en aquestesfestes serà el diumenge decurses ciclistes a sa voltadora,en motiu del segon memo-rial "Jordi Nicolau", amb laparticipació dels corredors deles diferents categories.

jloristeria ifYlestreESPECIALITAT EN

FLORS NATURALSSERVEI PERMANENT

Monsenyor Damià Nicolau, 1207250 VILAFRANCA DE BONANY

Tel. 56 03 03

"la Caixa'

DMITJA ON fE6176

TO

7 EL6 VILAMANCAAM

Es Moli Nou - Juliol de 1995

ANCOMUNITAT PLA DEALLORCA

El departament de ServeisSocials Comunitaris vos infor-

a:- Que les persones ambmovilitat recluida, per poderobtenir la targeta d'aparcamentper vehicles.- El títol de familia nombrosa apartir de 3 fills/es.

Per fer la sol.licitud vospodeu adreçar a l'assistent so-cial de l'Ajuntament.

CURSOS FORMATIUSLa Mancomunitat del Plarealitzarà a partir del setembrecursos totalment gratuïts,dirigits a la formació i reciclatgede treballadors en actiu.Aquests són els cinc cursos:Comptabilitat general,Fiscalitat, Marketing, atenció alclient i tècniques de venda,

Angles nivell Iii Alemany nivellII. •Els horaris per a laimpartició de classes sera foradels horaris laborals i en diesaiterns. Per apuntar-vos hopodeu fer a l'Ajuntament odirigint-vos personalment a lamateixa Mancomunitat o betelefnant al 830441.

NAIXAMENTS

Guinem Nicolau Jimenez, fill de Pere iEugenia. Nasqué el 17-5-95

Maria Antnnia Gomis Fon, filla d'Antonii Magdalena. Nasqué el 13-3-95

Margalida Gari Barceló, fina de Guillemi Margalida. Nasqué el 8-4-95

Joan Carles Boyer Gari, filla de Joan ide Maria. Nasqué el 3-4-95

DEFUNCIONS

Antoni Rosselló Catalã, mon el passat vuit de

maig als 84 anys.

vo dcaja

hones ficAc

dc la beata '95