jornades d’innovaciÓ docent 2008-2009 - universitat …
TRANSCRIPT
JORNADESD’INNOVACIÓDOCENT2008-2009MATERIALS
Universitat de Vic
Facultat d’Educació
Facultat d’Empresa i Comunicació
Escola Universitària de Ciències de la Salut
Escola Politècnica Superior
Facultat de Ciències Humanes, Traducció i Documentació
Vicerectorat d’Ordenació Acadèmica i Professorat
ISB
N: 9
78-8
4-97
66-3
46-5
1r CICLE DE
Segones Jornades. 20 de novembre de 2008
L’ÚS DEL CAMPUSVIRTUAL• Idees clau: L’us del Campus Virtual.
Marcos Canovas i Richard Samson (Facultat de Ciències Humanes Traducció i Documentació UVic), Esther Fatsini (Facultat d’Educació UVic) i Jaume March (Escola Politècnica Superior UVic)
• L’evolució del Campus Virtual. Richard Samson (Facultat de Ciències Humanes Traducció i Documentació UVic)
• “L’ús del Campus Virtual com eina de suport en el Credit Europeu”. Marcos Canovas i Richard Samson (Facultat de Ciències Humanes Traducció i Documentació UVic), Esther Fatsini (Facultat d’Educació UVic) i Jaume March (Escola Politècnica Superior UVic)
Jornades d’Innovació docent en els crèdits ECTS a la UVicSumari
Idees clau:
El Campus Virtual de la UVic com a eina de suport de la docència en l’àmbit de l’Espai Europeu d’Educació SuperiorMarcos CanovasUniversitat de Vic. Facultat de Ciències Humanes, Traducció i Documentació
Esther Fatsini Universitat de Vic. Facultat d’Educació
Jaume March Universitat de Vic. Escola Politècnica Superior
Richard Samson Universitat de Vic. Facultat de Ciències Humanes, Traducció i Documentació
Jornades d’Innovació docent en els crèdits ECTS a la UVicL’ús del Campus Virtual
1
El Campus Virtual de la UVic com a eina de suport de la
docència en l'àmbit de l'Espai Europeu d'Educació
Superior
Marcos Cánovas (FCHTD)
Esther Fatsini (FE)
Jaume Miquel March Amengual (EPS)
Richard Samson (FCHTD) juny 2009
2
Índex
1 Recursos del Campus Virtual ...........................................................................................................3
1.1 Fòrums .....................................................................................................................................3
1.2 Grups de treball .......................................................................................................................7
1.3 Portafolis................................................................................................................................10
2 Recursos externs al Campus Virtual ..............................................................................................15
2.1 Xat ..........................................................................................................................................17
2.2 Blocs ......................................................................................................................................18
2.3 Xarxes socials ........................................................................................................................19
2.4 Escriptori compartit...............................................................................................................20
2.5 Videoconferències .................................................................................................................21
3 Conclusió........................................................................................................................................22
3
El desplegament dels graus i màsters derivats de l'aplicació dels paràmetres del l'Espai
Europeu d'Educació Superior (EEES) comporta, en general, una sèrie d'adaptacions pedagògiques
en el plantejament de la docència, tenint en compte la importància que tenen en aquest marc, per
exemple, les tutories individualitzades o els seminaris amb grups petits.
El cas és, però, que aquests requeriments encaixen bé amb els recursos que ofereixen les
plataformes educatives digitals, i no solament per a l'ensenyament a distància, sinó també per als
cursos amb assistència regular a classe per part de l'alumnat.
Aquí proposem una sèrie d'estratègies per treure profit de les eines del Campus Virtual de la
UVic (i de recursos complementaris externs, si cal) des de la perspectiva de potenciar la connexió
entre les eines digitals del Campus Virtual i les exigències de l'EEES.
1 Recursos del Campus Virtual
El Campus Virtual de la UVic ofereix una sèrie de recursos que són cada vegada més coneguts
i utilitzats pel professorat. Tanmateix, les potencialitats d'aquestes eines van més enllà de
l'aplicació més immediata que suggereix una primera ullada a les aules virtuals i que podem trobar
descrita, per exemple, en els manuals d'ús del Campus Virtual. (Podem consultar, per exemple, l'ajut
del Campus Virtual: <http://ajutcampus.uvic.cat>). A continuació presentem la descripció
d'estratègies de treball que comporten un aprofitament més a fons dels instruments del Campus
Virtual, tenint en compte que en tots els casos es tracta de propostes que s'han provat a classe i que
responen a l'experiència real de professors i professores de la UVic.
1.1 Fòrums
Innovar des del punt de vista metodològic resulta complicat a les aules universitàries, però
les diferents eines tecnològiques, tant de programari com de plataformes de gestió de la informació
i la comunicació, fan més fàcil la tasca d’almenys intentar-ho. En aquest sentit, l’experiència de l’ús
del fòrum resulta positiva des de la perspectiva docent i del propi alumnat.
El fòrum és una eina de comunicació i debat interactiva per escrit. La seva funció principal
està lligada a la participació de l’alumnat en l’assignatura de forma virtual, és a dir, normalment fora
del temps de classe presencial. Es basa en la idea de la interacció o la conversa, però amb unes
restriccions: la participació de cada persona es fa en el temps que es vulgui sense esperar que
l’altra o les altres persones amb qui s’ha d’establir la comunicació estiguin connectades en aquell
moment. Aquesta participació es concreta amb un missatge normalment curt al qual es poden
4
annexar diferents tipus d’arxius que les persones lectores tindran al seu abast.
Queden registrades, com a dades bàsiques, qui ha emès el missatge (el seu correu electrònic)
i la data i l’hora de la seva aportació. Els missatges es van acumulant en el fòrum en ordre
cronològic, per la qual cosa resulta interessant com a instrument de control del procés de
participació. El seu aprofitament inclou gestionar dubtes en una aula virtual, establir una relació
d’interacció amb els estudiants a partir de missatges de reforç, d‘ànims, etc., fer correccions
conjuntes entre professorat i alumnat o bé participar de forma activa en un debat creat per a
l’ocasió sobre algun tema de l’assignatura.
La gestió del fòrum
Per crear un fòrum, cal navegar a l’eina del Campus Virtual i crear-hi l’enllaç del fòrum. En
funció de l’ús que li vulguem donar en l’assignatura, el títol que donem al fòrum pot ser:
• un tema de l’assignatura que es vol debatre a l’aula;
• el nom de cadascun dels i de les alumnes de l’aula que ha de fer aportacions periòdiques;
• un debat obert per a tothom que vulgui publicar notícies relacionades amb els continguts
acadèmics;
• etc.
Per tant, les possibilitats són moltes i la flexibilitat alta.
Si volem plantejar un tema de debat, podem optar per crear una carpeta, amb el fòrum al seu
interior, i crear privilegis d’accés a la carpeta per a les persones que decidim que debatran sobre
aquell tema, o bé podem crear directament l’enllaç del fòrum, sense cap carpeta contenidora. En
aquest cas, no podem jugar amb els privilegis d’accés que actualment té el Campus Virtual i la
participació s’haurà de pactar: o bé creem fòrums de participació per a tot el grup associat a aquell
Campus Virtual, i per tant, visible i actiu per a tothom, o bé podem crear tants fòrums com grups de
treball vulguem crear a l’aula i fer que cada grup participi activament en el seu fòrum (escriure,
contestar, rebatre...) i pugui consultar (llegir, reflexionar...) sobre els fòrums de la resta de grups de
treball. D’aquesta manera, i sense les restriccions possibles amb les quals podem jugar amb les
carpetes contenidores i els privilegis d’accés a aquestes, nosaltres podem marcar qui (entre les
persones del grup-classe) ha de fer què (proposta de guió d’accions a realitzar) i on (cada persona
pot tenir un fòrum amb el seu tema a treballar i només participar en aquell fòrum concret, però pot
5
llegir els de la resta de grups de treball).
L’ús del fòrum per a un treball en grup
A continuació exposem una possible utilització del fòrum per treballar en petits grups,
escollits de forma aleatòria pel professorat, per comentar els continguts d’un llibre que s’havia de
llegir prèviament. Vàrem proposar cinc temes diferents que apareixien al llibre, i cada grup de treball
havia d’anar presentant informació en relació amb el tema que els havia tocat (a l’atzar).
Individualment, les tasques que cada persona tenia assignades eren les següents:
a) Quines són les idees més rellevants que presenten els autors sobre el tema que t’ha tocat (fer
referència a pàgines concretes del llibre)? Com a mínim, una aportació.
b) Cal buscar informació sobre la temàtica en llibres, revistes pedagògiques, etc., i a partir
d’aquesta altra informació fer una síntesi final. Cada membre del grup de treball haurà de fer
aquesta recerca i aportació al fòrum. Com a mínim, una aportació.
c) Quines eren les teves idees prèvies sobre el tema i en què han canviat? En què s’han
confirmat? Se t’han aclarit després de la lectura i la recerca? Com a mínim, una aportació.
d) Cal contestar a altres persones del grup a partir del que han expressat als apartats anteriors.
Com a mínim, una aportació.
Queden visibles les aportacions de cadascuna de les persones que han intervingut
anteriorment. L’estructura del fòrum obliga a llegir els missatges anteriors i, per tant, hi ha un diàleg
–en diferit– entre les persones del grup, que en aquest cas vol dir que s'ha de procurar no repetir els
temes (per tant, el repte és intentar anar més enllà de les idees o aportacions més òbvies que aporta
la lectura del llibre), i això obliga a trobar més recursos acadèmics sobre un mateix tema, ja que
cadascú ha d’aportar-ne de nous. A més, en l’apartat d) es demanava de forma explícita la interacció
amb la resta de persones del grup.
Val a dir que en l’experiència portada a terme en la majoria dels grups ha passat que les
aportacions no s’han quedat en el mínim que es demanava, que era d’una per cada apartat. Aquesta
tasca finalitzava en una posada en comú de tot el material per part de cada grup de treball i en
l’elaboració d’un treball grupal de síntesi. Per a l’avaluació hem utilitzat el criteri de la quantitat i la
qualitat de les aportacions individuals, així com la participació durant tot el procés per fer
aportacions (cosa que permet el control d’aquelles persones que no participen en els treballs de
grup ordinaris o ho fan al final). Del treball de grup, avaluàvem el producte final.
6
Possibilitats pedagògiques de l’ús del fòrum
En el cas d’aules amb un alt nombre d’alumnes, encara que no solament en aquests casos,
aquesta eina pot servir per crear xarxes d’interrelació entre l’alumnat, i més si és el seu primer any
d’estada a la Universitat. La necessitat de compartir temps i espais amb les altres persones de
l’aula fora del temps de classe per poder avançar amb l’assignatura és un dels temes que ens
preocupa com a professorat, i el fòrum ho possibilita. En tots aquests casos, com en molts d’altres,
és clar, les possibilitats pedagògiques de l’eina es multipliquen, ja que metodològicament alguns
dels objectius que es poden assolir són:
• Introduir l’ús de les noves tecnologies en la realització de treballs en les assignatures.
• Afavorir el contacte virtual entre diferents membres del grup independentment del temps
(hora) i l’espai (lloc) des d’on es realitza, afavorint la participació.
• Visualitzar les tasques que fa tota la classe envers un mateix tipus de treball.
• Afavorir les interrelacions a l’aula amb membres afins i no afins. En aquest sentit, si
treballem fent grups a l’aula, els podem deixar lliures o fer-los obligatoris (no escollits els
membres entre ells) i la distribució fer-la, o no, a l’atzar. En alguns moments, els espais
virtuals permeten contactar amb persones de l’aula amb qui presencialment, i per les raons
que siguin, no és habitual aquest contacte.
• Controlar el procés seguit per un o una estudiant en relació a les tasques que se li
encomanen, ja que queda registrat quan entra al Campus Virtual per utilitzar el fòrum, i
quants missatges emet.
En el cas de l’exemple, els beneficis de treballar amb aquesta eina són clars, sobretot pel que
fa a les competències que es potencien:
1. Tasques en la part de treball individual: hi ha responsabilitat individual del procés
d’aprenentatge de forma explícita i es treballa:
• Aprendre a realitzar una lectura transversal i no lineal d’un llibre.
• Saber relacionar la informació del llibre amb informacions complementàries.
• Treballar les eines de recerca de la informació (biblioteca, Internet, etc.).
• Afavorir l’aprenentatge autònom.
7
• Ser conscient de l’aprenentatge realitzat.
• Mantenir la deguda correcció estilística i ortogràfica.
2. Tasques de la part de treball cooperatiu: hi ha una responsabilitat col·lectiva. Es produeix
l’aprenentatge entre iguals i es treballa:
• Afavorir la participació de tots els membres del grup.
• Participar en funció de les aportacions dels altres membres del grup i saber esperar.
• Facilitar la interrelació a partir de les respostes creuades entre membres del grup.
• Adonar-se que el treball no funciona sense les aportacions individuals de totes les persones
del grup i que totes són necessàries per al treball final.
3. Tasques implícites com a treball en equip: es potencia el treball en equip com a competència
bàsica per a docents i es treballa:
• Saber treballar amb arguments i no solament amb opinions.
• Compartir el procés de treball i el producte final amb la resta de persones de l’aula.
L’experiència de portar a terme aquesta proposta és positiva en tots els sentits esmentats,
com així ho reconeixia en les seves valoracions l’alumnat:
Com a punt final podem dir que hem trobat molt útil el treball en grup a través del fòrum ja que
les aportacions de l’altra gent ens han fet veure coses en les quals no havíem caigut abans o
ens han ajudat a reforçar les que ja teníem. Hem constatat com es produïa la construcció del
coneixement en les interaccions amb els altres, en el nostre cas Cela i Palou, els/les
companys/es i altres autors.”
De tota manera, el repte que ens marca aquest tipus de metodologia no està tan lligat
probablement a la seva introducció habitual a les aules universitàries i a les seves virtuts
pedagògiques, sinó al volum de feina que pot suposar, tant per al docent com per a l’alumnat,
treballar seriosament i amb voluntat de realitzar bé la tasca de formació acadèmica.
1.2 Grups de treball
Un grup de treball virtual és, a petita escala, una comunitat virtual els membres de la qual
contribueixen conjuntament al coneixement. A continuació presentem un conjunt de propostes d’ús
8
dels grups de treball perquè puguin convertir-se en conductors de l'educació.
Una de les principals finalitats pedagògiques dels grups de treball és el treball cooperatiu.
Podem dir que es duu a terme un treball cooperatiu quan existeix una reciprocitat entre un conjunt
d'individus que saben diferenciar i contrastar els seus punts de vista de tal manera que arriben a
generar un procés de construcció de coneixement. És un procés en el qual cada individu aprèn més
del que aprendria en solitari i és fruït de la interacció dels integrants de l'equip. Per tant, un treball
fet en un grup cooperatiu té un resultat més enriquidor que el que tindria la suma del treball
individual de cada membre.
Un treball cooperatiu no és un treball realitzat per un conjunt de membres en el qual cadascú
produeix una part del treball per, finalment, ajuntar-les totes, sinó que comporta tota una
estructura organitzativa que afavoreix una elaboració conjunta del treball. En un treball cooperatiu,
ha de quedar clara la finalitat principal i última de la tasca que s’ha de realitzar i aquesta finalitat,
coneguda i interioritzada per tots els membres del grup, s'ha de poder traduir en el plantejament
d'uns objectius individuals concrets.
Un treball cooperatiu no pot esdevenir un repartiment de tasques sinó que cada membre
s'involucrarà i cooperarà en la tasca de l'altre, entenent que, en definitiva, s'està construint un
projecte comú. L'èxit de l'equip únicament s'aconseguirà si tots els membres assimilen els objectius
que s'estan plantejant i aprenen alguna cosa com a equip. L'activitat se centra a «ensenyar-se» els
uns als altres i a assegurar-se que cada membre del grup ha assolit un domini de la totalitat del
contingut; és important que la tasca plantejada per a tots sigui realitzada de forma compartida i que
cada membre del grup pugui respondre una avaluació individual sense l'ajuda de l'equip.
L’ús de grups de treball en el Campus Virtual
Dintre d’una aula virtual podem crear una carpeta de treball, a la qual es pot assignar
privilegis d’escriptura per a un determinat conjunt d’alumnes, creant tants espais virtuals com grups
de treball. En aquest nou espai web s’hi poden establir diferents espais de comunicació.
• Una àrea comunitària en la qual els membres del grup poden establir comunicació
asincrònica (per exemple, un fòrum) i sincrònica (per exemple, un xat) per tal d’interactuar.
• Una àrea on figuren els principals continguts del treball generat i que contínuament es va
construint. Aquest espai podria realitzar-se a l'arrel del la carpeta del grup de treball o en
una nova carpeta.
9
• Una àrea de recursos bibliogràfics. En aquesta àrea podem publicar les referències
bibliogràfiques en forma de text lliure («Apunt» o «Enllaç exterior»).
• Una àrea destinada a comentaris del professorat sobre la feina feta i avaluacions dels
alumnes.
És important, una vegada creat l’espai virtual d’aprenentatge, definir molt clarament quins
són els objectius de l’activitat, tant des de la perspectiva dels resultats com des del vessant
pedagògic. Els objectius orientats a resultats marquen i orienten l’estudiant cap al que es pretén
construir mitjançant el treball cooperatiu i cap al resultat final de l’activitat. Els objectius
pedagògics estan més orientats a determinar quines competències s’han de treballar en l’activitat.
El treball en equip és un bon recurs pedagògic per treballar competències específiques i
transversals. Finalment, haurem de definir un calendari de treball amb dates de lliurament parcials
o finals de l’activitat.
Cal realitzar un seguiment periòdic i, si pot ser, pautat del treball del grup per reconduir les
situacions que no siguin propícies a l’acompliment dels objectius marcats. Tutoritzar el treball fa
que l’equip no se senti sol, que avanci i que pugui superar millor les dificultats.
Els grups de treball virtuals són una eina d’aprenentatge que permet treballar tot tipus de
competències. El treball cooperatiu és el principal nucli de l’activitat que pretén que cada individu
aprengui més del que aprendria en solitari, com a conseqüència de la interacció dels integrants de
l'equip. El fet de disposar d’una eina virtual permet que la interacció pugui ser sincrònica o
asíncrona.
10
L’apartat del tauler del Campus Virtual és un lloc adient per poder crear els espais de treball en grup
1.3 Portafolis
La paraula portafoli fa referència a col·leccions digitals de treball d'un estudiant.
Generalment es distingeixen tres tipus de portafolis:
• el portafoli didàctic (o educatiu), que serveix com a eina d'aprenentatge;
• el portafoli avaluatiu, que serveix com a artefacte puntuable;
• el portafoli professional, que es publica com a complement del currículum vitae convencional
i on es poden contemplar alguns dels millors treballs de l'estudiant durant la seva formació.
Quan parlem de portafolis en el context del Campus Virtual i l'EEES, estem parlant
generalment del primer tipus, del portafoli didàctic (el qual, com a resultat, generalment també es
pot utilitzar com a portafoli avaluatiu).
Per a aquest tipus d’aprofitament, el portafoli o carpeta de l’estudiant està constituït per un
recull d'evidències significatives que presenta cada estudiant sobre el seu aprenentatge, amb una
reflexió sobre el procés d'aprenentatge. Com s'apuntava, es tracta d'un instrument que té el
caràcter de mostra de resultats i que també es pot utilitzar per a l’avaluació. Helen Barrett (2001)
proposa la definició següent:
An educational portfolio contains work that a learner has selected and collected to show growth
and change over time; a critical component of an educational portfolio is the learner’s reflection
on the individual pieces of work (often called ‘artifacts’) as well as an overall reflection on the
story that the portfolio should tell.
El precursor del portafoli didàctic digital és una carpeta física on l'estudiant dipositava
documentació en paper. Quan traslladem aquest concepte a entorns virtuals, les possibilitats van
molt més enllà de les dels portafolis materials. Podem fer portafolis digitals a partir de recursos
molt diversos i en formats igualment variats.
Aquí comentem dos models de portafoli basats en l'estructura del Campus Virtual, a partir de
dos recursos ja esmentats: els grups de treball i els fòrums.
Portafoli basat en la gestió d'una carpeta personal
Una carpeta feta per a un grup de treball pot servir perfectament per organitzar un portafoli.
Pot tractar-se d'un portafoli compartit entre diversos estudiants. Alternativament, encara que es
11
parli de grup de treball, si restringim l'accés a aquest grup de treball a un sol estudiant, pot servir
com a portafoli individual. La descripció que segueix a continuació es basa en aquest darrer supòsit,
el del portafoli individual.
Per tenir a punt el portafoli, d'entrada hem de crear una carpeta per estudiant en un lloc
prèviament convingut del Campus Virtual. Per exemple, a la secció Tauler podem fer una carpeta
amb el nom Portafolis i dins d'aquesta carpeta podem obrir les dels estudiants.
Per identificar-les, cada carpeta pot tenir el nom de l'estudiant que hi treballarà. Com que les
carpetes es poden numerar, les podem situar per ordre alfabètic d'estudiants. Com sempre, quan
dipositem documents al Campus Virtual o fem carpetes, no és aconsellable fer la numeració
consecutiva, perquè en aquest cas no és possible intercalar objectes nous (més arxius o carpetes).
Per exemple, si es produeix una matrícula nova quan ja està tot fet i la numeració de les carpetes
que estan per ordre alfabètic és consecutiva, no podrem situar la carpeta de l'estudiant nou al lloc
que li correspon (si no ha d'anar al final) sense refer tota la numeració. Convé, per tant, numerar de 5
en 5 o de 10 en 10.
Un cop creades les carpetes, haurem d'anar una per una modificant els permisos d'accés.
Haurem d'eliminar el permís per a totes les persones excepte per a l'estudiant que gestionarà la
carpeta, el qual hi tindrà dret de lectura i també d'edició. Si la carpeta ha de ser visible per a més
estudiants, podem configurar-la de manera que més persones hi tinguin accés, només amb dret de
lectura.
A partir d'aquí, l'estudiant pot anar desenvolupant el seu portafoli, d'acord amb el pla de
treball de l'assignatura. Li podem proposar una estructura interna determinada (per exemple, un
12
sistema intern de carpetes per anar dipositant les evidències del seu aprenentatge) o bé li podem
deixar la responsabilitat d'organitzar de forma lliure i coherent el seu portafoli.
Segurament, amb els estudiants que facin servir aquest instrument per primera vegada
convindrà una mica més de guia, mentre que els que tinguin certa experiència podran actuar amb
més autonomia. En tot cas, un cop establerta l'estructura del portafoli, s'aniran publicant els arxius
i els documents que constituiran les mostres del seu progrés.
Com hem comentat, una part fonamental d'aquest procés són les reflexions sobre el procés
d'aprenentatge. Aquestes reflexions poden anar en forma de text lliure (un «Apunt» en la
terminologia actual del Campus Virtual) o de comentaris afegits a l'arxiu dipositat (introduint el text
a l'espai «Ressenya del document», que apareix a la finestra que s'obre per carregar els arxius). En
qualsevol cas, si es tracta d'una reflexió general sobre tot el portafoli i el procés, també pot anar
com a document de text independent dipositat a l'espai adequat.
Els comentaris del professorat que poden servir d'avaluació continuada del procés també
poden anar en forma d'apunts. En el cas que haguem de corregir o comentar directament els
documents dels estudiants, podem tornar a publicar els documents ja corregits al costat de la
primera versió.
Tant si es tracta d'una aula d'estudiants presencials com d'estudiants on-line (de manera
imprescindible en aquest últim cas), convindrà que en algun lloc de l'aula virtual l'estudiant disposi
de documentació explicant el concepte de portafolis i l'ús específic d'aquest instrument que es farà
a l'assignatura, i també convé detallar com s'espera que es faci el treball (incloent-hi com s'han de
redactar les reflexions), juntament amb orientacions pràctiques per usar l'eina (com fer carpetes o
publicar documents, com numerar-los, etc.).
Portafoli basat en una adaptació de l’eina «fòrum» del Campus Virtual
En aquest cas, l'instrument que hem utilitzat per desenvolupar el portafoli és el fòrum. Com
13
en el cas anterior, en primer lloc hem d'habilitar una carpeta per als portafolis, que pot ser a l'espai
dels fòrums o a un altre lloc. Hem d'obrir igualment una carpeta per a cada estudiant i establir els
drets d'accés (individuals si aquest és el caràcter del portafoli o oberts a una sèrie de persones). En
aquest cas, però, els drets poden ser únicament de lectura. No cal que siguin d'edició (de fet, per
evitar que l'alumne pugui esborrar sense adonar-se la informació que hagi publicat, és millor que no
tingui drets d'edició).
El lliurament de les evidències, el fa l’estudiant, en aquest cas, amb missatges al fòrum que
porten com a annex l'arxiu corresponent, i la reflexió sobre l'aprenentatge que es vincula a
l'evidència, la fa sobre la part de text que constitueix el propi missatge enviat al fòrum. En el cas
d'un portafoli individual, només l'estudiant i el professorat tindran accés a aquest fòrum, i els
comentaris docents poden tenir igualment la forma d'un missatge enviat al fòrum. Per la pròpia
configuració del fòrum, els missatges, tant de l'estudiant com del professorat, es van succeint
cronològicament, de manera que la seqüenciació temporal dels lliuraments i comentaris determina
l'estructura final del portafoli.
En canvi, en el portafoli basat en una carpeta personal, l'estructura està en funció de les
subcarpetes que es facin i l'ordenació que es determini per a les mateixes carpetes, els arxius i els
apunts; a més, tenint en compte que el número d'ordre es pot modificar, aquesta estructura pot
canviar. El fòrum, a diferència d'això, té un ordre estrictament cronològic que no podem variar.
Aquesta circumstància no ha de ser un inconvenient. Simplement implica una altra forma de
presentar –i avaluar– la informació.
Com en el cas anterior, és convenient que l'estudiant trobi documentació de suport per
entendre bé el que farà i com s'ha de moure per la plataforma virtual, des del punt de vista d'usuari.
14
A continuació, oferim un text orientatiu per als estudiants sobre com treballar amb portafolis
electrònics basats en un fòrum.
El text que segueix correspon a un exemple que hem utilitzat en una assignatura. Per
treballar amb assignatures que puguin tenir determinades peculiaritats o per introduir portafolis
basats en la gestió d'una carpeta personal, s’haurien de fer les adaptacions pertinents, en funció de
les necessitats específiques.
Un portafoli electrònic és una recopilació, utilitzant un suport digital, de materials que
reflecteixen el progrés i l’aprenentatge de l’estudiant.
Els suports digitals que podem utilitzar en un portafoli electrònic poden ser molt diversos
(servidor web, CD ROM, disquet, etc.). Conseqüentment, també ho serà la via de difusió dels
continguts (que va des de la distribució d’unes quantes còpies en CD fins a l’ús d’un servidor
obert a Internet). Són igualment variats tant les eines informàtiques (editors web, processadors
de textos, programes de tractament d’imatge, programes per fer presentacions, etc.) com els
formats resultants (HTML, JPG, PDF, documents de processador de textos o diapositives, etc.).
Els portafolis poden tenir diversos objectius: en un entorn professional poden ser un instrument
de promoció, i en un entorn acadèmic serveixen per mostrar el procés de formació dels
estudiants. També es poden utilitzar com a mitjà d’avaluació. En el nostre cas concret, es
tractarà d’avaluar el progrés dels estudiants al llarg del semestre que dura l’assignatura.
Per intentar aconseguir aquest objectiu, farem servir l’eina de fòrum del Campus Virtual, la qual
permet publicar missatges amb arxius enllaçats. A l’apartat «Fòrum» del Campus Virtual cada
estudiant trobarà una carpeta amb el seu nom. Aquesta carpeta conté el fòrum-portafoli on
s’han de deixar les mostres del treball a l’assignatura. Per tant, coincidint amb els terminis de
lliurament de les activitats, els estudiants aniran fent intervencions al seu fòrum-portafoli que
inclouran els arxius amb els exercicis i una reflexió sobre la tasca feta. Els arxius i els
missatges s'aniran publicant d'acord amb el calendari previst a l'assignatura.
Les activitats es poden fer de manera cooperativa, en parelles o grups de tres persones, però
els portafolis seran individuals i també ho seran les valoracions de les activitats. Com dèiem,
les intervencions contindran una reflexió al voltant del procés d’aprenentatge realitzat. Aquesta
reflexió es pot desenvolupar de maneres diverses, però cada estudiant haurà de respondre,
com a mínim, les qüestions següents (encara que no se segueixin al peu de la lletra les
preguntes, s’ha de dir alguna cosa de cada un dels tres apartats):
Què has fet? En què ha consistit l’activitat?
15
Què has après? Creus que has assolit allò que proposava l’activitat? Si no, què t’ha
faltat?
Cap on creus que pots orientar a partir d’aquí el teu aprenentatge? Què et pot interessar
fer? Quina pot ser l’aplicació del que has vist a l’àmbit de la traducció?
La primera intervenció en el portafoli és una mica diferent, i consisteix en una reflexió sobre
com es veu l'assignatura, a partir de la presentació que s'ha fet a classe i la descripció que
apareix a la guia de l'estudiant. Les orientacions per respondre són:
Objectius i competències de l'assignatura. Procediment de treball.
Posició personal respecte al temari de l'assignatura (i respecte a la informàtica), i sobre
el procediment de treball (has fet servir portafolis alguna vegada?, creus que el
procediment pot ser útil?).
Implicacions futures de les competències que es poden adquirir i del procediment de
treball. Per a què pot servir?
Extensió: unes 100 paraules.
L'última intervenció al portafoli, després d’haver presentat tots els exercicis, també tindrà unes
característiques especials, i consistirà en una reflexió global sobre l’assignatura. Les
orientacions per respondre seran semblants a les de la intervenció de començament de curs,
però s’ha de respondre amb la perspectiva del final de l’assignatura:
Competències que has adquirit a l'assignatura. Procediment de treball.
Posició personal sobre el temari de l'assignatura (i respecte a la informàtica) i sobre el
procediment de treball: què t’ha semblat l’ús del portafoli? Creus que ha estat útil?
Quins avantatges i inconvenients trobes?
Implicacions futures de les competències que has adquirit i del procediment de treball.
Per a què et pot servir?
Extensió: al voltant de 150 paraules.
2 Recursos externs al Campus Virtual
Malgrat que, com hem vist fins ara, podem explotar les possibilitats del Campus Virtual de
maneres que van més enllà de les aplicacions més immediates (i amb resultats força satisfactoris),
en certs casos podem tenir necessitat de recursos que no es trobin disponibles al Campus Virtual en
un moment determinat. De fet, seria poc realista pensar en un Campus Virtual amb absolutament
16
totes les eines possibles, perquè els recursos per desenvolupar el Campus Virtual són limitats i
perquè moltes d'aquestes eines segurament no s'utilitzarien.
De cara al curs 2010-2011 està prevista la posada en marxa d’un nou sistema d’aules virtuals
al Campus Virtual, basat en la plataforma de programari lliure Moodle. Aquesta plataforma ens
permetrà treballar amb diversos recursos que actualment no tenim al Campus Virtual, com ara
exercicis d’autoavaluació. També ens donarà altres eines que són versions millorades d’eines que ja
tenim, com ara fòrums que es poden organitzar cronològicament o per temes.
Mentre estiguem a l’espera de l’arribada d’aquest nou sistema d’aules virtuals, podem, com
hem vist, treure profit de les moltes opcions de configuració disponibles al Campus Virtual
actualment. Si volem anar més enllà de les possibilitats del Campus Virtual actual, tenim dues
opcions:
Primer, podem demanar formar part del programa d’experiències pioneres organitzades per
l’Àrea de les TIC. Aquestes experiències consisteixen en recursos fets a mida però no integrats al
Campus Virtual actual. Per exemple, en aquesta categoria podem mencionar un servei de microblocs
que s’ha fet servir exitosament amb professorat interessat en l’aplicació pedagògica d’aquestes
eines.
En segon lloc, possiblement podrem trobar resposta a una demanda concreta a Internet, amb
un recurs adequat, assequible i de fàcil aplicació. Un exemple d’aquest tipus podria ser el recurs
gratuït «drop.io» (<http://drop.io>), que permet compartir entre usuaris fitxers de fins a 100 MB,
molt per sobre de les possibilitats del Campus Virtual (amb límit de fitxers fins a 20 MB) i la majoria
de serveis de correu electrònic. Un excel·lent portal amb documentació i recomanacions de tot tipus
d’eines tecnològiques per a la docència és el Centre for Learning and Performance Technologies
(<http://www.c4lpt.co.uk>).
Tanmateix, hem d’anar en compte si utilitzem eines de tercers, especialment si aquestes
eines allotgen dades d’estudiants de la Universitat, perquè llavors podem tenir problemes legals de
cessió indeguda de dades i invasió de la intimitat de les persones. En tot cas, l’ús d’aquest tipus
d’eina ha d’anar acompanyat del consentiment explícit de l’alumnat i sense cap obligació. En aquest
sentit, per exemple, seria del tot incorrecte articular l’ensenyament d’una aula virtual mitjançant un
grup de Facebook, un dels entorns més oberts i invasius actualment, i que deu gran part del seu èxit
a la seva capacitat de canalitzar els contactes dels seus usuaris.
Si superem aquests possibles obstacles, podem utilitzar de forma profitosa eines de tercers
17
externs al Campus Virtual. En tot cas, quan s'utilitzen aquests recursos el Campus Virtual no queda
al marge, sinó que pot servir per presentar els enllaços corresponents i les indicacions pertinents en
cada cas.
A continuació exposem algunes mostres d'aquest tipus d'eines.
2.1 Xat
A diferència d'altres recursos que comentem en aquest apartat, que poden ser d’aplicació en
casos específics, el xat és una eina d'ús molt general. De fet, és habitual que les plataformes
educatives incloguin un xat i el Campus Virtual de la UVic no és cap excepció, amb una eina de xat
integrada a cada aula virtual. Aquest xat és, però, força rudimentari i generalment només funciona
de forma fiable per fer converses escrites entre dues parts. Quan volem fer un xat amb un grup més
nombrós, és aconsellable recórrer a altres eines. L'alternativa més popular ha estat utilitzar un
servidor Moodle de prova que té la UVic. Aquí podem tenir una aula virtual a mida i allà activar un
xat. El registre i l'accés dels estudiants i el professorat és molt senzill i el recurs ha resultat útil i
estable.
És més problemàtic, en aquests moments, estar convençut de l’aprofitament del xat de text
com a eina educativa a les aules virtuals. Hi ha diversos problemes. No és tan àgil, per exemple, com
una conversa de veu o de videoconferència i moltes persones troben un impediment haver de
teclejar les seves comunicacions. És a dir, no és prou immediat. Però, vist d’una altra manera, és
massa ràpid i espontani, en comparació amb els fòrums, per exemple. Els interlocutors poden tenir
dificultats per expressar-se amb pressió i amb poc temps, i els torns de conversa es poden barrejar
de forma que la conversa en si resulti confusa. No ajuda, potser, la similitud que guarda aquest
entorn amb els SMS de telefonia mòbil, on els joves s’acostumen a expressar-se en un dialecte molt
dinàmic i canviant, allunyat del registre d’intercanvi acadèmic.
Possiblement per aquestes raons, i d’altres, la demanda de serveis de xat en entorns
acadèmics és molt baixa. Tot i això, podem plantejar seqüències didàctiques que en milloren
l’aprofitament. Una possibilitat que hem fet servir, en aquest sentit, és l’ús del xat de text com a
seminari o tutoria virtual. Els participants disposen anteriorment d’un objecte d’estudi, i
possiblement d’unes tasques orientatives proposades pel professorat. En aquest context els
participants poden preparar, abans de la sessió de xat, alguns arguments, comentaris o interrogants
en format text per poder utilitzar-los oportunament durant el xat, tallant i enganxant-los des d’un
document de text.
18
L’avantatge que té el xat, en comparació amb una gravació de veu, per exemple, és que és
més fàcil gravar i distribuir posteriorment la seva transcripció.
2.2 Blocs
Un bloc, segons la definició donada per l’enciclopèdia Wikipedia (de l'anglès blog, truncació
de weblog: diari web), és un diari interactiu personal a Internet. Un bloc està dissenyat perquè, com
en un diari, cada article tingui data de publicació, de tal forma que la persona que escriu (blocaire) i
les que llegeixen poden seguir un camí de tot el que s'ha publicat i editat. En cada missatge o article
d'un bloc, els lectors poden escriure comentaris (si l'autor ho permet) i aquest, al seu torn, donar-los
resposta. Cada bloc té el seu propi tema i n'hi ha de tipus personal, econòmic, periodístic,
tecnològic, educatiu, polític, etc.
Els weblogs són eines que actualment estan presents tant en l'ensenyament presencial com
en sistemes d'e-learning, on el professorat i l’alumnat es beneficien del seu ús en el procés
d'aprenentatge. D'una banda, com a professorat podem utilitzar aquest format com a eina per
organitzar els materials de l’assignatura i per a la creació de nous materials a partir de la contribució
que pot fer l’alumnat als documents ja publicats (creació de comunitats d'aprenentatge). Aquesta
eina també serveix per crear vincles professorat-alumnat que milloren i enriqueixen les relacions
personals. Segons Dickey (2005), autor de diversos articles científics sobre l’ús dels TIC als estudis,
l’alumnat pot aprofitar l'elaboració del seu bloc personal per ajudar a construir el seu propi
aprenentatge i establir xarxes d'interrelació social.
Un altre autor, Baumgartner (2004), considera que els weblogs «tenen un potencial intrínsec
per revolucionar l'estructura organitzativa dels entorns tradicionals d'ensenyament». La gran
diferència del format bloc, per aquest autor, és que permet controlar el nivell d'obertura desitjat, la
qual cosa facilita la seva integració en les institucions educatives enfront d'altres sistemes de
gestió de contingut més oberts –com els wikis–. A més dels usos d’aquesta eina per part del
professorat , amb l'actualització de continguts i comunicació amb els alumnes, el bloc pot ajudar a
treballar, i per tant millorar, les competències comunicatives i crítiques de l’alumne com a autor.
La UVic actualment disposa d’un servei de creació de blocs sota petició, si bé no és una eina
gaire sol·licitada per als actuals ensenyaments. Amb els blocs es poden posar en marxa diverses
iniciatives participatives amb l’alumnat. Per exemple, els estudiants poden crear en grups o
individualment blocs temàtics que tractin temes d’actualitat relacionats amb els estudis. També es
podrien utilitzar els blocs per dotar de dinamisme el temari de les assignatures. En la majoria
d’ensenyaments, el temari està organitzat en mòduls d’aprenentatge que el professor va
19
actualitzant a mesura que avança l’assignatura en el temps. La possibilitat de tenir el temari en un
bloc permetria que no solament el professorat sinó els mateixos alumnes fossin coautors, millorant
així el grau d’implicació en l’assignatura i fent-los partícips directes del procés d’aprenentatge. Un
altre exemple de l’ús dels blocs és que cada alumne o grup d’alumnes tingués un bloc personal obert
que podria servir com a eina de millora de les destreses comunicatives i crítiques. El fet de ser obert
permetria que tant el professorat com altres alumnes intervinguessin en els comentaris sobre els
continguts publicats per incrementar el conjunt de competències de l’alumnat. El blocs poden
esdevenir eines de millora de l’aprenentatge cooperatiu i participatiu. Poden ajudar a millorar
competències comunicatives i l’esperit crític de l'alumne. Aquest tipus d’eina té un gran
inconvenient: la quantitat de temps que s’hi ha de dedicar, no solament per generar contingut sinó
per fer suggeriments i contribucions als altres blocs.
Aquest mateix treball s’ha realitzat utilitzant un bloc com a principal eina on els diferents
autors han anat publicant, compartint , ampliant i revisant la informació generada.
2.3 Xarxes socials
Les xarxes socials han proliferat al llarg dels últims anys. Portals com MySpace, Tuenti i
Facebook són exemples de com aquestes xarxes virtuals estan arrelant en la societat del segle XXI i
en particular entre les persones més joves. El que molta gent no sap és que, per exemple, Facebook,
una de les xarxes més conegudes i amb més nombre d’usuaris al nostre país, va néixer el 2004
precisament en una universitat, la de Harvard, i tenia per objectiu connectar els estudiants entre
20
ells.
Actualment aquest tipus de recurs virtual es fa servir per compartir informació com ara
enllaços, fotos i vídeos , per crear grups de treball, grups de debat, per organitzar esdeveniments,
per comunicar-se en grup o per retrobar-se amb amics o amigues. Un dels problemes, com hem
mencionat, és que les xarxes socials no garanteixen la privacitat de les dades personals que s’hi
publiquen. Aquest fet ha obert tot un debat pel que fa a la protecció de dades i ús fraudulent de la
informació publicada en aquest tipus de portals.
Les universitats dels Estats Units i de la Gran Bretanya fa més temps que utilitzen aquest
recurs que no pas les universitats de l’entorn mediterrani. Fins ara, però, es constata que
majoritàriament es fa a títol individual del professorat i no pas institucionalment.
Com a exemple d’utilització a Facebook, hi ha grups acadèmics de gairebé nou-cents
professors i estudiants que duen a terme activitats d’ensenyament i aprenentatge
(<http://www.facebook.com/group.php?gid=2408370557>). L’alumnat fa servir Facebook per a ús
personal, compartir informació i crear xarxes socials, però va creixent l’ús per a activitats
acadèmiques. Un exemple n’és el grup creat pels estudiants de la UOC
(<http://www.facebook.com/group.php?gid=6048751458>):
2.4 Escriptori compartit
Les eines d'escriptori compartit permeten que un o més participants en una conferència
digital en temps real puguin mostrar als altres participants el que es veu a la seva pantalla
d'ordinador, de manera que es poden fer demostracions, per exemple, de l'ús d'un programa
informàtic, o treballar en un projecte comú.
21
DimDim (<http://www.dimdim.com/>) és una d'aquestes aplicacions. Es tracta d'una eina
basada en programari de codi lliure i permet compartir escriptori i, al mateix temps, fer xats i
conferències d’àudio i vídeo. Per tant, les demostracions que es veuen a l'escriptori es poden
complementar amb explicacions paral·leles de xat o de veu. També es pot obrir una pissarra
electrònica per fer anotacions que es veuen en temps real. Per utilitzar-lo no cal descarregar cap
programa, ja que podem treballar des del navegador d'Internet. Existeix una versió gratuïta que
permet realitzar conferències de fins a 20 persones.
2.5 Videoconferències
La videoconferència és una eina tecnològica que, mitjançant una xarxa de comunicació,
permet transmetre àudio, vídeo i dades a temps real entre dos o més punts distants. Permet que
persones situades en llocs allunyats puguin trobar-se per interaccionar electrònicament.
La videoconferència és un recurs d’ensenyament en què la Universitat de Vic n’ha estat
pionera en tot l’estat espanyol. Des de l’any 1999 la UVic ha utilitzat aquest recurs com a eina de
suport a l’aprenentatge, principalment en els estudis semipresencials, però també en estudis de
postgrau, doctorats i altres activitats educatives. En els últims anys, aquests tipus d'eines de
comunicació s’han popularitzat bastant i han anat sorgint diferents tecnologies a l’abast de tothom.
Existeixen diferents protocols i programari, i també gran varietat de prestacions, des d’una connexió
senzilla bidireccional punt a punt amb dos webcams que necessita poc ample de banda fins a vídeo
de molta definició amb múltiples participants.
Per a les aules acadèmiques, les videoconferències serveixen per superar els inconvenients
d’haver de coincidir en l’espai i en el temps per realitzar activitats de formació. La tecnologia permet
rompre l’espai físic, que passa a ser substituït per un espai virtual on només cal coincidir en el
temps. Aquest tipus de formació, en combinar imatge i so, fa que l’aprenentatge sigui interactiu i
permet entre d’altres poder realitzar una classe «tradicional» a alumnes situats a milers de
quilometres de distància, o que els nostres estudiants presencials rebin classes de professorat
d’altres universitats, sense desplaçament. Al llarg dels propers anys, segurament veurem un
augment gradual en el nombre d’aules equipades per fer videoconferència. El fet d’interaccionar en
temps real amb persones físicament llunyanes permet rebre i oferir ensenyament des de la UVic a
qualsevol part del món, es tracta d’una eina que ens projecta cap a la societat del segle XXI.
Tot i això, no hem d’abusar ni d’optimisme desbordant ni de tecnofília acrítica. Una
videoconferència mai no és tan àgil com una trobada en directe. Entre altres coses, es perden tots
aquells moments de contacte de passadissos que tant enriqueixen les trobades físiques. En el millor
22
dels casos, durant una videocoferència la tecnologia passarà desapercebuda. Hauria de ser així.
Però, lamentablement, massa vegades aquests recursos de transmissió de vídeo en aplicacions
d’escriptori compartit o videoconferència resulten fràgils i la connexió es talla sense preavís, o la
pantalla es veu pixelada, o hi ha una pausa molesta entre transmissió i recepció.
En aquests moments, l’accés a Internet de banda ampla no és arreu i alguns dels estudiants
que més podrien aprofitar aquestes eines es troben marginats per la desigual i deficient posada en
marxa de les xarxes de telecomunicació. Sense una política d’Internet arreu i de banda ampla, les
tecnologies de transmissió de vídeo cauran en un
sac foradat.
Exemples d’ús de la videoconferencia a la UVic
3 Conclusió
Vivim en un entorn educatiu de canvi constant. L’impuls per descobrir noves formes
d’ensenyar i d’estudiar, d’incloure més persones i més possibilitats, d’excloure a priori el mínim
nombre de persones que vulguin accedir als estudis universitaris, és imparable, tant per fer possible
23
els estudis en línia i semipresencials com per complementar i enfortir les ofertes d’estudis
presencials amb activitats fora de l’aula.
Hem vist que el Campus Virtual de la UVic ja ens ofereix tota una sèrie de recursos per
aprofitar. També hem parlat d’algunes de les previsions de futur del Campus Virtual i de les eines
complementàries ja disponibles. Però inevitablement, aquí ens hem quedat curts. No hem ni
esmentat eines consolidades com ara:
• eines per compartir pàgines preferides(«bookmarks») d’Internet;
• lectors de canals RSS;
• entorns de publicació col·laborativa de documents en temps real;
• portals de publicació col·laborativa de presentacions amb diapositives;
• wikis;
• i un llarg etc.
D’una cosa podem estar ben segurs: que qualsevol article sobre tecnologia aplicada als
estudis, tant en general com en un cas específic com és la nostra universitat, té una vigència molt
curta. D’aquí nou mesos, cap al març de 2010, hauríem de cremar o reciclar tota còpia d’aquest
article en paper, i destruir totes les còpies digitals, portes en fora del museu de l’educació amb
suport digital.
Referè ncie s
BARRETT, H. (2001). «Electronic portfolios», 2001. Publicació electrònica:
<http://electronicportfolios.org/portfolios/encyclopediaentry.htm>
DICKEY, M. D. (2004). «The impact of web-logs (blogs) on student perceptions of isolation and
alienation in a web-based distance-learning environment». Open Learning, vol. 19 (3) (novembre
2004).
BAUMGARTNER, P. (2004). «The Zen Art of Teaching. Communication and Interactions in
eEducation». Proceedings of the International Workshop ICL2004 (Àustria), octubre 2004.
Idees clau:
Evolució del Campus Virtual(les aules acadèmiques)Richard Samson Universitat de Vic. Facultat de Ciències Humanes, Traducció i Documentació
Jornades d’Innovació docent en els crèdits ECTS a la UVicL’ús del Campus Virtual
Sobre el C
ampus Virtual, R
ichard Sam
son, novembre 2008
Evolució del Campus Virtual(les aules acadèmiques)
Sobre el C
ampus Virtual, R
ichard Sam
son, novembre 2008
2000-2003: El precursor
• Gestionat des de l’EPS; espais reservats de pàgines estàtiques
• 2000-2001
– Organització Industrial (2n cicle, semipresencial), 1r curs.
• 2001-2002
– Organització Industrial (2n cicle, semipresencial), 1r i 2n curs.
– Curs de formació continuada “Atenció a l'immigrant”.
• 2002-2003
– Ciència i Tecnologia dels Aliments (2n cicle, semipresencial), 1r curs.
– Administració i Direcció d’Empreses (1r curs, semipresencial).
– Traducció i Interpretació (2n cicle, semipresencial), 1r curs.
– Biblioteconomia i Documentació (semipresencial), 1r curs.
Sobre el C
ampus Virtual, R
ichard Sam
son, novembre 2008
El Campus Virtual UVic
• 2002: Creació del Servei de Suport a laDocència.
• 2002: Creació del Campus Virtual UVic.
• Tots dos serveis gestionats des delServei d’Informàtica.
Sobre el C
ampus Virtual, R
ichard Sam
son, novembre 2008
2002-2003: Semipresencials
• Pàgines dinàmiques amb espais propis.
• Organització Industrial (2nquadrimestre); Traducció i Interpretació(2n cicle); Biblioteconomia iDocumentació; 6 assignatures semi-presencials d’ADE (2n cicle).
• Aules presencials amb suport virtual:223; Aules virtuals semipresencials: 118;Total d’aules virtuals: 341.
Sobre el C
ampus Virtual, R
ichard Sam
son, novembre 2008
2003-2004: Incorporaciód’altres carreres
• Administració i Direcció d’Empreses (2ncicle, semipresencial).
• Mestre (Educació Infantil,semipresencial).
• Aules virtuals creades a petició delprofessorat (especialment EPS, FEC).
• Total d’aules virtuals: 616.
Sobre el C
ampus Virtual, R
ichard Sam
son, novembre 2008
2004-2005: Nova interfície
• Moltes aules virtuals sol·licitades com asuport d’estudis presencials.
• Total d’aules virtuals: 1.149.
Sobre el C
ampus Virtual, R
ichard Sam
son, novembre 2008
2005-2006: Consolidació
• Total d’aules virtuals: 1.340.
Sobre el C
ampus Virtual, R
ichard Sam
son, novembre 2008
2006-2007: Consolidació
• Xats.
• Total d’aules virtuals: 1.502.
Sobre el C
ampus Virtual, R
ichard Sam
son, novembre 2008
2007-2008: Totes les aulespresencials s’hi incorporen• Notes parcials i entrada de notes
d’actes.
• Carpetes amb privilegis.
• Total d’aules virtuals: 1.640.
Sobre el C
ampus Virtual, R
ichard Sam
son, novembre 2008
2008-2009: Consolidació
• Treballs transversals.
• Total d’aules virtuals: 1.445 (1rquadrimestre).
Sobre el C
ampus Virtual, R
ichard Sam
son, novembre 2008
El present – factors positius
• És nostre.
• Té molta acceptació.
• És estable.
• És útil.
Sobre el C
ampus Virtual, R
ichard Sam
son, novembre 2008
El present – factors negatius
• El manteniment és costós.
• El desenvolupament de nous serveis éscostós.
• Alguns serveis actuals són fràgils (xat,fòrum, correu).
Sobre el C
ampus Virtual, R
ichard Sam
son, novembre 2008
Previsions de futur
• Mantenir el Campus Virtual UVic.
• Substituir les aules acadèmiques ambaules Moodle.
• Noves funcions mitjançant mòduls.
• El meu espai millorat – gestió de fitxerspersonals.
Taula rodona:
L’ús del Campus Virtual com a eina de suport en el Crèdit EuropeuMarcos CanovasUniversitat de Vic. Facultat de Ciències Humanes, Traducció i Documentació
Esther Fatsini Universitat de Vic. Facultat d’Educació
Jaume March Universitat de Vic. Escola Politècnica Superior
Richard Samson Universitat de Vic. Facultat de Ciències Humanes, Traducció i Documentació
Jornades d’Innovació docent en els crèdits ECTS a la UVicL’ús del Campus Virtual
Segona Jornada d’InnovacióDocent en Crèdit Europeu de
la UVic
Taula rodona sobre l’ús del Campus Virtualcom a eina de suport en el Crèdit Europeu
Marcos Cánovas (FCHTD), Esther Fatsini (FE), Jaume March (EPS),Richard Samson (FCHTD, director del Servei d’Informàtica de la UVic)
I- Exemples d’ús i adaptació delsrecursos actuals del Campus
Virtual
• Fòrums (Esther Fatsini)
• Grups de treball (Jaume March)
• Portafolis (Marcos Cánovas i Richard Samson)
Fòrums (Esther Fatsini)
1. El context de DG– 5 carreres de Mestres: infantil, primària,
educació especial, educació física, llenguaestrangera.
– Grups barrejats per carreres.
– Mitjana de grup: entre 45 i 50 alumnes.
– Poca interrelació en ser grups nombrosos.
Fòrums
2. L’ús del campus virtual– Necessitat de compartir temps i espais amb les altres
persones del grup fora del temps de classe.– Seguiment virtual de l’assignatura.– Eina de comunicació continuada.
– RECURSOS: Programa de l’assignatura.– TAULER: Activitats, documentació addicional,
activitats complementàries.– FÒRUM: Espai compartit i de treball individual i
col·lectiu.– EVOLUCIÓ: Dates de lliuraments.
Fòrums
3. El fòrum com a eina formativa– EXEMPLE: lectura d’un llibre.
– Discussió entre el professorat de l’assignatura.Algunes persones ens animem a utilitzar el fòrum enuna de les fases del treball del llibre.
– Organització del fòrum
• Fases: (guió del treball).
• Lectura individual.
• Presentació oral a classe. Avaluació.
• Treball virtual grupal. Avaluació individual i col·lectiva.
• Treball individual final. Avaluació.
Fòrums
• Objectius metodològics:
– Introduir l’ús de les noves tecnologies en la realitzacióde treballs en l’assignatura.
– Afavorir el contacte virtual entre diferents membresdel grup independentment del temps (hora) i l’espai(lloc) des d’on es realitza, afavorint la participació.
– Visualitzar les tasques que fa tota la classe per a unmateix tipus de treball.
– Afavorir les interrelacions a l’aula amb membres afinsi no afins. Grups obligatoris no escollits. Distribució al’atzar.
Fòrums
• Objectius didàctics:
– Tasques individuals: responsabilitat individual delprocés d’aprenentatge.
• Aprendre a realitzar una lectura transversal i no lineal d’unllibre.
• Saber relacionar la informació del llibre amb informacionscomplementàries.
• Treballar les eines de recerca de la informació (biblioteca,internet...).
• Afavorir l’aprenentatge autònom.
• Adonar-se de l’aprenentatge realitzat.
• Mantenir la deguda correcció estilística i ortogràfica.
Fòrums
– Tasques de cooperació: responsabilitatcol·lectiva. L’aprenentatge entre iguals.
• Afavorir la participació de tots els membres delgrup.
• Participar en funció de les participacions delsaltres membres del grup, saber esperar.
• Facilitar la interrelació a partir de les respostescreuades entre membres del grup.
• Fer adonar que el treball no funciona sense lesaportacions individuals de totes les persones delgrup i que totes són necessàries per al treball final.
Fòrums
– Treball en equip: competència bàsica perdocents.
• Saber treballar amb arguments i no solament ambopinions.
• Compartir tan el procés de treball com el productefinal amb la resta de persones de l’aula.
Fòrums
• ALGUNS COMENTARIS DE L’ALUMNAT
– Com a punt final podem dir que hem trobat molt útilel treball en grup a través del fòrum, ja que lesaportacions de l’altra gent ens han fet veure coses enles quals no havíem caigut abans o ens han ajudat areforçar les que ja teníem. Hem constatat com esproduïa la construcció del coneixement en lesinteraccions amb els altres, en el nostre cas Cela iPalou, els/les companys/es i altres autors. (Pol Figueres,
Fernando Cordón, Lorena Nogués, Jordi Roman, Roberto Madueño, Tània Alvarez)
Portafolis al Campus Virtual(Marcos Cánovas i Richard Samson)
• Portafoli (o carpeta de l’estudiant): reculld'evidències significatives que presentacada estudiant sobre el seu aprenentatge,amb una reflexió sobre el procés.
• Models:– 1. Gestió d’una carpeta personal
– 2. Adaptació del fòrum
Portafolis (1): Gestió d’una carpetapersonal
• Carpeta a nom de l’estudiant, amb drets d’accés i ediciórestringits al propi estudiant:
Portafolis (2): Adaptació del fòrum(Marcos Cánovas)
• Fòrum obert a una carpeta a nom de l’estudiant, ambdrets d’accés (no edició) restringits al propi estudiant:
II - Exemples de recursosexterns
• Xat• Blogs• Xarxes socials• Escriptori compartit• VideoconferènciesEls recursos externs ofereixen solucions per
a necessitats concretes que el CampusVirtual no pot satisfer.
Xat
• Ara per ara, el xat té pocs usuarisacadèmics.
• El xat del Campus Virtual actual ésprecari: han aparegut alguns problemesde desconnexions imprevistes.
• S’han fet algunes experiències positivesamb una instal·lació Moodle de prova.
• Les persones interessades podensol·licitar un canal de xat de Moodle.