joventut i mercat de treball. cicle de vida i polítiques d’ocupació. toni salvadó i nayach
DESCRIPTION
Joventut i mercat de treball. Cicle de vida i polítiques d’ocupació. Toni Salvadó i Nayach. 1. La descripció del problema: joves, formació, mercats de treball i emancipació 2. La interpretació del problema: efectes subjacents a la deprivació juvenil - PowerPoint PPT PresentationTRANSCRIPT
Joventut i mercat de treball. Cicle de vida i polítiques
d’ocupació. Toni Salvadó i Nayach
1. La descripció del problema: joves, formació, mercats de treball i emancipació
2. La interpretació del problema: efectes subjacents a la deprivació juvenil
3. Les respostes al problema: les polítiques actives, una solució ben encaminada?
Bloc 1. La descripció del problema: joves, formació, mercats de treball i
emancipació
• Del sistema educatiu al món laboral: sobrequalificació
• En el món laboral: precarietats
• Fora del món laboral: atur i altres exclusions
• Conseqüències de tot plegat: econòmiques, socials i psicològiques.
La generació més formada de la història del nostre país.
Quants joves arriben a la secundària postobligatòria?
30
40
50
60
70
80
1991 2001
Catalunya Espanya UE
Font: Miret i alt,2005. Realitzat a partir de dades censals
La generació més formada de la història del nostre país.
Taxes d’escolarització universitària (18-22 anys)
30
35
40
45
50
55
60
1990/1991 2000/2001
Noies Nois Total
fFont: Miret i alt,2005 a partir de dades del Dept d’Educació de la Generalitat
Un esforç amb compensació laboral?(1) Taxa d’atur per nivells d’estudis
Any PrimarisSecundarisBUP/COU
SecundarisFP Universitaris
1991 24,9 14,7 16,7 11,91996 34,0 27,1 22,8 21,52001 17,0 11,7 10,3 9,0Diferència 1991-2001 -31,9 -20,1 -38,3 -24,3
Font: Salvadó,2005 a partir de dades censals i padronals
Un esforç amb compensació laboral?(2) Sobrequalificació.
Categoria professional per edats
16-29 >30Personal directiu de les empreses i administracions públiques 2,2 10,2Tècnics i professionals científics i intel·lectuals 9,9 12,1Tècnics i professionals de suport 11,1 10,1Personal administratiu 16,3 12,6Treballadors/es de serveis i venedors/es de comerç 18,3 12,4Personal qualificat en activitats agràries i pesqueres 1,5 2,2Artesans/anes i personal qualificat de les indústries i la construcció 16,4 17,3Operadors/es d’instal·lacions i maquinària i muntadors/es 10,5 12,6Personal no qualificat 13,7 10,4Forces armades 0,0 0,0Total 100,0 100,0
Font: Salvadó,2005 a partir de dades censals i padronals
Un esforç amb compensació laboral?
(3) Taxa de temporalitat
Nivell d’instrucció 1996 2001 Taxa de variació 1996-2001Primaris 55,7 43,1 -22,6Secundaris FP 47,6 35,0 -26,5Secundaris BUP/COU 41,3 38,8 -5,9Universitaris 45,9 39,0 -14,9
Font: Salvadó,2005 a partir de dades censals i padronals
Un esforç amb compensació laboral? (4) Satisfacció percebuda
0%
20%
40%
60%
80%
100%
Primaris Secundaris Universitaris
Insatisfet
Satisfet
Font: Casal i alt, 2004
Precarietats: (1) Temporalitat Taxes per edats
0
10
20
30
40
50
60
70
1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006
16-29 anys
30 i més anys
Font: EPA
Precarietats: (1) Temporalitat Taxes juvenils comparades
0
20
40
60
80
1999 2000 2001 2002
Catalunya Espanya UE-15
Font: EPA i EUROSTAT
Precarietats: (2) Sinistralitat Índex d’accidents amb baixa
0
50
100
150
200
2000 2001 2002
16-24 anys 25-34 anys
Font: Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya
Precarietats: (3) Acció col·lectiva? Pes dels joves entre ocupats i sindicats
0
10
20
30
40
50
Fins als 29 anys 30-45 anys Més de 45 anys
Ocupació Sindicació
Font: Jódar,2004
Fora del món laboral (1): un atur més important i cíclic que l’adult
05
101520253035
1995
1996
1997
1998
1999
2000
2001
2002
2003
2004
2005
2006
16-29 anys 30 i més anys
Font: EPA
Fora del món laboral (1): un atur desprotegit
aturats joves coberts
20%
aturats joves NO coberts
80%
Font: Casal i alt, 2004
Fora del món laboral (2): L’altra desocupació: joves NEET
Homes
Dones
Total
Pensionistes i incapacitats
Nombre (15-29 anys)
29.503 25.564
55.067
5.618
% sobre total joves
4,2
3,8
4,0
0,4
Font: Salvadó,2005 a partir de dades censals
Conseqüències econòmiques:Salari net mensual dels joves
34%
35%
21%
10%
<600 600-900 900-1.200 >1.200
Font: Casal i alt, 2004
Conseqüències socials:Taxes d’emancipació joves 16-29
0 10 20 30 40 50
ocupatsestables
ocupatsprecaris
no ocupats
Font: elaboració pròpia a partir de Ramon i Sintes, 2003
Conseqüències psicològiques.• Presentisme (dificultat per definir objectius vitals,
substituïts per una actitud irònica davant la vida)
• Dificultats per articular carreres professionals, font tradicional d’estatus (“jo sóc...”)
• Problemes d’inclusió social (de l’obrer-grup fordista al precari aïllat postfordista)
• Problemes d’autoestima i motivació, amb derivacions freqüents cap a quadres clínics.
• Infantilització: normalització de la dependència paterna, sobrevaloració de l’àmbit del lleure...
Bloc 2:La interpretació del problema Efectes subjacents a la deprivació
juvenil
• L'efecte cicle econòmic (NO el tractarem)
• L'efecte edat
• L'efecte generació
Efectes subjacents (1)L’efecte edat i el seu ús legitimatori
El discurs popular: “tots hem passat per aquesta etapa”
Els discursos acadèmics:• Millora amb els anys (experiència, carrera...)• Deprivació temporal -> transicions joventut-edat adulta• Problema: aquest discurs no quadra amb les dades• Conseqüència: “jove” com a concepte “ad hoc”
(Avui ja s’és jove fins als 35. Demà, fins a quina edat?)
Els discursos polítics: • Legitimadors: es naturalitzen diferències socials a partir
d’un factor purament demogràfic (l’edat) • Exemple: discursos de la “nova condició juvenil” com a
positivització “lúdica” de les deprivacions generacionals
Efectes subjacents (2)L’efecte generació: la veritat oculta
“La precarietat vital dels joves no deriva tant de la seva edat com de la seva adscripció a una generació a la qual se li han canviat les
regles del joc, sobretot en l'àmbit laboral” (Serracant, 2001)
Implicacions:
1. No és una “fase vital” de vulnerabilitat juvenil, sinó un estigma de per vida.
2. Té poc sentit parlar de transicions edatàries i, per contra, hauríem de parlar de mobilitat social descendent
3. “Pacte generacional implícit” !? (Garrido;1996)
4. Petras (1996): La permissivitat domèstica dels pares com a símptoma de mala consciència socio-generacional
Efectes subjacents (3)Quins joves?
La segmentació generacional substitueix la social?
.-No, però la transforma. Ara fenòmens aparentment similars tenen significats molt distints en funció del col•lectiu social:
•Endarreriment emancipatori
•Desocupació Permanents o preparatòries?
•Rotació laboral
.-Depèn. Trajectòries emergents de transició (Casal,1996):
•Precàries i desestructurades: joves forever young
•Aproximacions successives: els que deixen de ser joves
Exercici pràctic dels blocs 1-2:Autodiagnosi de la situació laboral juvenil a Sant Boi
• El perfil de l'oferta de mà d'obra jove– Nivell formatiu– Disponibilitat laboral
• El perfil de la demanda empresarial de mà d'obra juvenil– Quantitat d'ocupació (atur, vacants...)– Distribució sectorial i professional– Qualitat de l'ocupació
• Hi ha equilibri oferta-demanda? Quanti i quali (perfils)
Bloc 3: Les respostes al problema. Les polítiques actives, una solució
ben encaminada?
• Aclariment conceptual
• Polítiques actives d'oferta i de demanda
• Tipus de programes
• Avaluem la utilitat del que fem?
L’atur. Un problema homogeni?
CURT TERMINI LLARG TERMINI PROBLEMES EN EL MERCAT DE PRODUCTES
Problemes d'insuficiència de demanda
Atur cíclic o keynessià
Atur per creixement insuficient o saturació de demanda
Problemes d'oferta Atur estacional Atur per endarreriment desenvolupament
Atur ocasional
PROBLEMES EN EL MERCAT DE TREBALL Desajustament oferta-demanda Atur friccional Atur estructural
Nivells salarials excessius Atur clàssic Acceleració del canvi tecnològic Atur tecnològic Acceleració de l'oferta de treball Atur demogràfic
Font: Fina (2001)
On emmarquem les Polítiques Actives d’Ocupació (PAO)?
Polítiques de desenvolupament econòmic
Polítiques laborals
Polítiques d'ocupació
Polítiques actives
Les polítiques laborals
A. Polítiques d’ocupació
B. Polítiques de regulació de les relacions laborals
• Contractació/acomiadament (“reformes estructurals”)
• Relacions laborals i negociació col.lectiva.
• Repartiment del treball.
• Condicions laborals.
• Seguretat i salut.
Les polítiques d’ocupació
A mig camí entre polítiques socials i econòmiques.
Malgrat que hi ha barreja, en teoria es distingeix:• Polítiques actives: millora d’ocupabilitat dels aturats• Polítiques passives: garantia les rendes
Alguns trets de les polítiques passives:• Dualitat de sistemes contributiu-impositiu• Cronològicament anteriors i amb més pes que les PAO• Qüestionament recent:
– Teòricament per criteris d’eficàcia– En realitat, per raons d’economia
Les PAO: avantatges
• Efecte transparència del mercat de treball.
• Efecte distributiu: dotar de recursos als col.lectius més desafavorits, millorant la seva ocupabilitat i altres aspectes socials, psicològics...
• Efecte productivitat: optimitzar els recursos humans, adaptant-los a demandes empresarials
• Efecte reciclatge en processos de reconversió econòmica de zones o sectors en crisi.
Les PAO: riscos (1)
• Efecte pes mort: despesa pública per afavorir un efecte (p.e.contractació) que igualment s’hauria produït sense la seva actuació.
• Efecte desplaçament o substitució: el col·lectiu beneficiat (p.e. amb feina) obté un avantatge respecte a la resta (que la poden perdre) L’efecte agregat de la mesura pot ser nul.
• Efecte dòmino: una mesura específica corre el risc de perdre eficàcia o aplicabilitat si tothom s’hi creu amb dret i es planteja la necessitat de generalitzar-la.
• Efecte crema: prioritzar els col.lectius que ja eren prèviament més fàcilment inseribles.
Les PAO: riscos (2)• Efecte estigmatització: pot facilitat la visibilitat de
handicaps socials i dificultar les vies més normalitzades d’inserció laboral.
• Efecte rotació: empreses o administracions cobreixin llocs de treball estructurals amb treballadors temporals susceptibles de ser subvencionats.
• Efecte cerca: els beneficiaris de les accions ralenteixen la recerca d’ocupació mentre dura el programa (menys disponibilitat temporal, voluntat de finalitzar alguna acció formativa...)
Polítiques actives d'oferta
Característiques: • El perfil de la persona desocupada es considera
“inadequat” a les característiques dels treballs oferts, per manca de formació, experiència o disponibilitat…
• Objectiu: incidir en aquest perfil dels aturats
Consideració: línia “de moda” en l’EEO. Tipus de programes:• Serveis públics d’ocupació• Orientació laboral• Formació ocupacional
Serveis públics d’ocupacióFuncions:• Intermediació laboral: posar en relació oferta i demanda d’ocupació • Gestió de les prestacions de desocupació• Derivació de demandants vers PAO
Limitacions:• Utilitat acotada a l’atur friccional. • Ineficàcia: només un 16% de les col.locacions estan intermediades
per ens públics, generalment feines poc qualificades. • Alternativa: “model mediterrani” de recerca d’ocupació, basat en
canals informals i xarxes socials.• Malgrat aquests limitats indicadors de cobertura i eficàcia, el baix
cost dels SPO possibilita indicadors d'eficiència bastant positius. • Malgrat això: escassetat de recursos (un 10% de la nostra despesa en
PAO, segons l’OCDE (2001)
Orientació laboral (1)
Línia d’actuació a l’alça. Raons:• Costos menors que altres, com la formació.• Valoració dels dispositius d'identificació prematurament
de “cronificació” de l’atur.• Control d’aturats beneficiaris de prestacions
Models:• Integrats en els SPO: típic de l’Europa septentrional• Externs als SPO: p.e. Espanya. L’INEM només en fixa
metodologia i objectius i la deriva a una xarxa de centres externs concertats, de titularitat diversa (ens locals, agents socials, privats...)
Orientació laboral (2)Programes: IOBE-IORO
Característiques: forta empremta “individualitzadora” i psicologista• Centralitat de la feina en l’escala de valors• Assumpció o no de responsabilitats• Disponibilitat i estil de recerca de feina…
Problemes d’aquesta perspectiva:• Descuit dels condicionants socials i culturals• Model culpabilitzador i estigmatitzador, pot reforçar bloquejos
emocionals més que no pas superar-los.• Si el problema realment és individual (actitudinal o aptitudinal)
no sol ser resoluble amb unes poques accions grupals • L’ús com a mitjà de control dels aturats que cobren prestacions
en condiciona l’actitud• Excessiva homogenització de les accions (p.e. oferir mòduls
«com fer un currículum» a peons de construcció)• Excessiva atomització d'entitats col.laboradores -> ineficiències,
reiteracions i manca de seguiment d’usuaris
Formació ocupacional (1)Pressupòsits
Inferència "millora formativa=>millora d'ocupabilitat“ …
…formulada des de diversos àmbits:1. Acadèmic: teoria del capital humà2. Empresarial: management, recursos humans…3. Social: ampli consens al respecte entre els diferents actors implicats
(sindicats, patronals...) “Tothom vol formar més i millor...”
Tots 3 discursos han rebut important crítiques:1. L'evidència empírica qüestiona que les ocupacions creixin i es
requalifiquin al ritme que ho estan fent les titulacions.2. L'esforç econòmic que l'empresa dedica a la formació sembla poc
proporcionat a la insistència al respecte de la teoria managerial3. L'ampli consens social resulta especialment sorprenent si es té en
compte la limitada eficàcia d'aquesta política
Formació ocupacional (2)Raons de limitació d’eficàcia
• Sobrerepresentació dels aturats joves i amb un nivell formatiu mig-alt -> no es prioritzen els col.lectius amb més mancances formatives
• Aquella FO que sí es dedica a col.lectius socialment deprivats (fracàs escolar, no qualificats...) també té problemes: col.lectius sovint hostils a l'espai-aula, efecte estigmatització, manca de consideració empresarial…
• Insuficient component pràctic, en contrast amb altres programes (escoles taller, cases d’oficis…)
• Fins i tot quan la FO millora l’ocupabilitat, això per sí sol no genera cap lloc de treball i per tant cap inserció.
• Model econòmic espanyol marcadament taylorista, amb un fort pes del peonatge i del treball no qualificat i, per tant, amb unes necessitats formatives limitades
Polítiques actives de demandaConceptualització
Objectiu: incrementar el nombre de llocs de treball
Històric: línia keynessiana tradicional
Tendència actual: “en reconversió” Tipus:• Contractació pública• Contractació comunitària• Emprenedors i microempresa• Nous jaciments
Contractació pública o comunitàriaConceptutalització
• Versió més clàssica de les polítiques keynessianes de demanda en conjuntures econòmiques recessives
• Opció avui qüestionada i reduïda a actuacions molt acotades per:– Col.lectius amb especials dificultats (aturats de llarga
durada, disminuïts...)– Se’ls contracta durant períodes transitoris (mesos, un
any...)• Al nostre país hi ha diverses programes en
aquesta línia: plans d’ocupació, col.laboració social...
Contractació pública o comunitàriaRiscos
• Efecte estigmatització: risc d’enquistament dels beneficiaris en un mercat de treball subsidiat, ineficient i de baixos salaris, sense eines per transitar vers el mercat.
• Efecte substitució fiscal: administracions locals utilitzen aquests programes per cobrir en precari llocs de treball que igualment haurien creat sense subvenció, probablement amb fórmules contractuals més estables.
• Efecte desplaçament: contractació dels treballadors beneficiaris a costa d'altres.
Possible alternativa: contractació comunitària
Emprenedors i microempresa (1)Conceptualització
• En contrast amb anterior, avui s’aposta més per l’estímul públic a la creació de demanda privada
• Línia principal: subvencions a la contractació adreçades a empreses.– Problemes diversos. P.e. socialment regressiva
– NO se sol considerar pròpiament PAO
• Sí es considera PAO el foment de l’auto-ocupació
Emprenedors i microempresa (2)Àmbits aplicadors
• De competència Estat i CCAA: finançament en forma de crèdits tous o la capitalització de prestacions per desocupació
• De competència local:– Assessorament en els tràmits i avaluació de la
viabilitat del negoci.– Espai físic i recursos compartits a preu públic
en els vivers d’empresa.
Emprenedors i microempresa (3)Problemes
• D’equitat: podem estar finançant amb recursos públics un procés de precarització per externalització.
• De cobertura: l’auto-ocupació és una opció per a un segment petit de desocupats (entre el 2 i el 4%) que compta amb els recursos necessaris
• D’eficàcia: Baixa taxa de supervivència dels nous negocis, derivada d'un excessiu minifundisme en els projectes (sobretot en els comerços) i la dificultat per trobar nous nínxols de mercat.
Nous jaciments
• Constatació d’un sostre en la capacitat per crear ocupació en la indústria i en els serveis clàssics.
• Per contra, existència de necessitats socials emergents però amb problemes per convertir-se espontàniament en llocs de treball reglats:– Mercats incomplets o irregulars.– Manca de solvència de la demanda final.– Àmbit de producció i/o prestació molt localitzat.– Molt intensius en mà d’obra.
• La UE va detectar 19 modalitats de nous jaciments agrupats en quatre tipus: vida diària, marc de vida, cultura-oci i serveis mediambientals.
L’avaluació de les PAO L'avaluació "micro" en el territori
Àrees d'ocupació sotmeses a pressions contradictòries:• Dificultats organitzatives i de recursos que dificulten el planejament i
l'avaluació. • Pressió creixent de les administracions finançadores perquè les locals
incorporin aquesta lògica estratègica
Resposta: proliferació de “gestos pseudoavaluatoris” P.e:• Anàlisis purament subjectives de satisfacció dels usuaris• Seguiments de l’execució de les accions (memòries)
Reaccions comunitàries:• Manca d'avaluació dels programes: un dels problemes clau detectats pel
Tribunal de Comptes de les CE en la seva avaluació de l'EEO.• Perspectiva d’enduriment en les exigències d’avaluació per sol.licitar
finançament, relacionada amb la major competència pels recursos després de l’ingrés a la UE dels nous socis.
5. L’avaluació de les PAOL'avaluació "macro" (1) Situació
Proliferació d’experiències d’avaluacions
Suport i coordinació OIT
Tot i això, hi ha complexitats:• S’avalua eficàcia i ocasionalment eficiència. Rarament altres
dimensions com equitat o cobertura• Indicadors únicament de quantitat d'ocupació (taxes d’inserció),
sense entrar en qualitat (salari, temporalitat)• Avaluació per programes, sense veure l’impacte global del conjunt de
mesures en cada usuari o col.lectiu. • Anàlisi de polítiques com a “caixes tancades”: es miren els seus
outputs i (ocasionalment) els seus inputs però rarament s’analitza el que passa “en el seu interior” (p.e. característiques de cada programa)
• Gir participatiu encara poc tangible
5. L’avaluació de les PAOL'avaluació "macro" (2) Resultats
Disparitats resultats avaluacions realitzades:• Qüestionament de capacitat de generalització• Malfiança gerencial a utilitzar els resultats
Malgrat això, conclusions eficàcia escèptiques:• UE: un 10-20% de la creació d'ocupació durant el
cicle expansiu 1997-2002 es considera "causada" per les PAO
• Estat: la taxa d’atur correlaciona poc amb la despesa en PPAA i molt més amb el cicle econòmic (CES,2005)
A qui li serveixen les PAO?Diferencials d’inserció a l’any d’haver
participat en una acció (en %)TOTAL ATURATS 13,8ANTIGUITAT EN L'ATUR <12 mesos inscrits 15,4
aturats llarga durada 69,2SEXE Homes 8,1
Dones 17,9EDAT 16-19 -3,1
20-24 0,025-29 10,530-44 14,645-54 38,555+ 278,1
NIVELL FORMATIU No formats 14,8Formació bàsica 10,3Formació intermèdia 12,5Formació superior 28,5
Font: elaboració pròpia a partir de CTESC,2005 i de Saez,2004
Quines PAO serveixen a cadascú?
Dispositiu Aparentment útil per:
Aparentment inoperant per:
Consideracions
Formació ocupacional
Dones desitjoses de reprendre activitat
Joves, a menys que s'associï a altres mesures. Homes molt actius o assalariats d’edat
Els cursos han de tenir relació molt directa amb el mercat de treball i ser d'alta qualitat.
Subvencions a l'ocupació
Aturats de llarga durada. Dones desitjoses de reprendre activitat
Joves, a menys que s'associï a altres mesures
Comporten una selecció intensa i controls socials
Creació directa d'ocupació
Categories amb gran dificultat d'accés al mercat de treball
En general, mesures poc rendibles a llarg termini
Ajuda aturats a crear la seva empresa
Homes de menys de quaranta anys amb un bon nivell d'instrucció
Només interessen a una petita part de la població.
Font: elaboració pròpia a partir de Fay;1996
Exercici pràctic del Bloc 3:Propostes per a la millora de les PAO
per a joves a Sant Boi.Alguns eixos possibles de reflexió:
•El problema de l'atur deriva només d'uns candidats amb perfil poc adequat? •Accions adequades a les especificitats locals?•Sabem que funciona i que no?•Tenim eines financeres i organitzatives per gestionar bé els programes?•Tenim indicadors per respondre a aquestes preguntes amb fiabilitat?
Les meves propostes per optimitzar les polítiques d'ocupació
• No fer-nos trampes jugant al solitari. • Reforçar les polítiques de demanda. • Eludir el “café para todos”. • Localitzar• Superar l’intuïcionisme • Integralitat• Planificar i avaluar a més llarg termini• Buscar un equilibri entre la lògica econòmica
(creixement) i la social (equitat)• Simplificar el mapa d’actors i concertar