Junta conservadora dels Elois

Pròleg

Edita:Ajuntament de Berga ila Junta Conservadora de la Festa dels EloisCoberta:Pau Sardiné CarbonésTextos: Karim CuberasFotografies:Arxiu família CuberasDisseny i impressió:La Patumaire Edicions

Tornen els Elois, vestigi i remembrança d’una festivitat ben esplendorosa en el passat. És l’única festa que es conserva a la nostra ciutat de les antigues confraries i associacions que tanta riquesa patrimonial, espiritual, cultural i

lúdica donaren a l’antiga vila de Berga d’ençà del segle XIV fins ben entrat el segle XX, gremi al qual s’hi aplegaven tot un seguit d’oficis, regits sempre, però, sota la batuta dels traginers i dels carreters.Aquesta festa, tan entranyable pels berguedans, ha tingut grans dificultats en la seva continuïtat quan el progrés va arraconar totes aquelles maneres de fer que donaven vida a les institucions gremials.Fa 51 anys que l’Ajuntament va municipalitzar la festa, assumint-ne la responsabilitat econòmica i entrant a formar part de la junta. Aquesta fou una actitud valenta que esdevingué fonamental per tal d’evitar-ne la desaparició, ja que en la dècada dels 50 va haver-hi un any que no es va poder celebrar.En aquests darrers anys, la Junta, diverses entitats berguedanes i moltes persones a nivell particular han fet possible que la festa es consolidés definitiva-ment i que l’espinós pujar dels esglaons de la tradi-ció hagi estat alleugerida amb aquesta renovació que ha donat tants bons fruits.Convido a participar a la Festa dels Elois que se’ns brinda aquests propers dies, ja sigui a les passades, tirant aigua, a la boda típica, a Sant Francesc o bé a la plaça de Sant Joan amb el ballet de Déu, procu-rant entre tots conservar tot allò de bo que tenen els nostres vells costums populars. No per vells solament, sinó perquè tota bona cosa del passat és llavor de futur.

Juli Gendrau i Farguell Alcalde de Berga

Pròleg

A les 12 del migdia. El tabaler, acompanyat per la Banda de l’Escola Municipal de Música, farà la passada anunciant la Festa dels Elois.

A les 7 de la tarda. El tabaler, banderer i administradors, acompanyats per la Cobla Ciutat de Berga, faran la passada sortint de l’hostal del Bou i seguint el pg. dels Abeuradors, c. del Bruc, c. de Comte Oliba, c. de Pio Baroja, pl. de la Font del Ros, c. d’Aurora Bertrana, ctra. de Sant Fruitós, c. del Roser, pl. de Sant Joan, c. de la Ciutat, pl. de Santa Magdalena, pg. de la Indústria, ronda de Moreta, pl. de la Ribera i pl. de les Fonts.

A 2/4 de 8 de la tarda. A la pl. de Viladomat, audició de sardanes a càrrec de la Cobla Pirineu.Organitza: Agrupació Sardanista Cim Estela. A les 10 de la nit. A la pl. de Viladomat, ball po-pular a càrrec de Joan i Fermí. S’oferirà coca i barreja.

Recordeu que el dissabte no es pot tirar ai-gua i que els infants que vagin amb els rucs

han d’anar acompanyats d’un adult

Dissabte

A les 9 del matí. Salves de trabuc al castell de Sant Ferran de Berga anunciant la sortida dels cavalls que fan la passada tradicional. S’aplegaran a la pl. de la Font del Ros, on començarà el recor-regut pels carrers de Pio Baroja, de Comte Oliba i del Roser, fins a arribar a la pl. de Santa Magdalena, davant la capella de Sant Eloi, on es repartirà coca, xocolata i barreja.

A les 10 del matí. A la pl. de Sant Pere, bene-dicció dels animals.

A 3/4 d’11 del migdia. Boda típica de l’alt Berguedà. De ca l’Andreu Borras (c. de Buxadé) sor-tirà la núvia, que anirà cap a l’església de Sant Fran-cesc. El nuvi acudirà al temple des de l’antiga casa Bartrina. Un cop a l’església i a 2/4 de 12, hi haurà missa cantada en honor a sant Eloi amb l’assistèn-cia de les autoritats locals, administradors, banderer i acompanyants de la boda. En acabat, a la pl. de Sant Joan, es dansarà el ballet de Déu (o de l’Adéu).Col·labora: Agrupació Teatral la Farsa.

A la 1 del migdia. Acte de lliurament de les ferradures atorgades als col·laboradors, a la Sala de Sessions de l’Ajuntament i lliurament del premi al guanyador del III Certamen Premi Elois per a joves dissenyadors/es.

A 5 de la tarda. Cucanyes d’aigua i infla-bles refrescants a la pl. de Viladomat. Activitat gratu-ïta per als més petits. Al final de l’espectacle hi haurà berenar per a tothom.

Del 16 de juliol al 30 de juliol Casal de la Gent Gran

Exposició dels cartells que han participat al concurs.

Dissabte

Diumenge

Sr. Guillem Gonfaus i SaumellSra. Lourdes Pons i Comellas

Sr. Joan Sistach i SolerSra. Glòria Casas i Barniol

Sr. Carles Garcia i GarciaSra. Fàtima Rosiñol i Piris

Sr. Josep Castro i SerraSra. Cristina Farràs i Lizan

B a n d e r e r Sr. Josep Grané i Matamala

T a b a l e rSr. Aramís Cuberas i Fuster

Administradors

La Junta Conservadora de la Festa dels Elois ha decidit atorgar la ferradura del gremi a:

A r g e n tSr. Jaume Vegas i BautistaSr. Xavier Gassó i Laborda

B r o n z eSr. Daniel Ortega i Domínguez Sra. Glòria Porta i Reig

Sr. Xavier Torra i Gríful Sra. Anna Pascuet i Penina

Sr. Eduard Cuenca i BurzónSra. Rosa Maria Castilla i Galdeano

Sr. Matias Oliver i Díaz Sra. Laia Fígols i Quesada

Sr. Albert Ollé VilaredasSra. Anna Ortega Soler

Sr. Marc Montes i BarconsSra. Anna Canals i CasalsSr. Ramon Boixader i PratSra. Aida Mora i BarraSra. Aura Cuscó i ArmengolSr. Pere Torner i LópezSra. Júlia Camprubí i BadiaSr. Martí Serra i CarmenSr. Marc Villegas i SubiratsSra. Gemma Boixader i AymerichSr. Antonio López de las Huertas Gutiérrez

Ferradures

El Tabal dels Elois i la seva bandera

Reprenent el fil iniciat l’any 2006 pel nostre benvolgut Jordi Royo, que va elaborar el programa de mà d’aquell mateix any, cito textualment: “La confraria dels Elois posse-ïa una antiga bandera i un timbal antics

procedents d’una expedició de berguedans —pot-ser tots ells Elois— a Algèria en temps de l’emperador Carles V d’Alemanya i I d’Espanya. Per Sant Eloi era l’únic dia en què es feia cavalcada i era obligació portar la bandera i els dos estendards que tenia la confraria, junt amb el tabal...”. Ningú, a dia d’avui, s’ha dedicat a buscar el verdader origen del nostre tabal i la nostra bandera.Si ens remuntem a l’època que esmenta el Sr. Royo, als anys 1530, podem recordar certs esdeveniments succeïts a la nostra ciutat i que ajudarien a com-prendre algunes decisions preses pels berguedans. L’any 1535, l’emperador Carles V d’Alemanya i I d’Es-panya concedeix a la ciutat de Berga el dret a fer una fira sectorial el dia 1 de maig. Aquesta és una de les més antigues del nostre país i una de les més tradicionals. Aquest fet potser marcaria un esdeve-niment futur a Berga; el dret atorgat pel Rei tindria alguna retribució, no en diners, sinó en espècies… Es preparava una gran guerra, la conquesta d’Algèria o Tunis.El dia 1 de maig d’aquell mateix any, arribava al port de Barcelona el príncep Andrea Doria amb un gran desplegament de vaixells. El seu objectiu era reclutar gent per a la conquesta de Tunis. Durant els dies pos-teriors, tant ell mateix com els seus oficials, van anar per les viles de Catalunya per reclutar gent per a la seva campanya. Quin millor reconeixement podrien fer els berguedans al rei Carles que allistar-se a les seves files per agrair la concessió de la nostra fira.

Pòrtic

Recordem que la fira era gremial i, evidentment, el gremi dels Elois era el més nombrós i representatiu. Per allistar-se no calia formació militar, ja que els exèrcits professionals en-cara no existien i no ho farien fins al segle vinent. Els exèrcits estaven compostos d’oficials, habitualment nobles, i el per-sonal de combat eren “mercenaris”, gent que cobrava per anar a la guerra.Les condicions d’allistament eren força simples: tenir ganes d’anar a la guerra a defensar uns ideals i potser, si guanya-ven, obtenir algunes terres o, fent molts mèrits, algun tipus de títol nobiliari de poc renom. Aquells exèrcits de mercenaris eren anomenats terços i com a distintiu aportaven la seva pròpia bandera, això sí, amb el distintiu de l’oficial que els manava. El gremi dels Elois va confeccionar una bandera amb el seus colors, daurat i verd, per a identificar el terç i a més hi va afegir el blasó de l’oficial, una creu de Borgo-nya de color blanc. La creu de Borgonya era el distintiu més comú de l’època, en color vermell. La creu blanca devia el seu origen al bàndol francès, enfrontats amb nosaltres en aquells moments. Potser el nostre oficial era francès?

Un cop reclutada la gent, van partir cap al port de Barce-lona, on els esperaven els vaixells que els portarien a l’altre costat del Mediterrani. Durant la seva travessia, rebrien noci-ons d’ensinistrament militar i disciplina a l’hora del combat. Van emprendre el viatge el diumenge 30 de maig i el seu objectiu era La Goleta. Aquesta fortalesa de planta rectan-gular defensava un estret canal que separava el mar del port interior de Tunis.Els nostres homes van tocar terra el 15 de juny. Durant un mes van preparar tots els seus efectius i comptaven amb una gran força d’artilleria. Quan ja tot era a punt, l’empera-dor Carles V va ordenar l’atac, tot just el 14 de juliol. Els nos-tres BERGUEDANS (amb majúscules), amb només sis hores de canoneig i foc intens van enderrocar la torre principal de la fortalesa que va ser presa a l’assalt. Amb els berguedans instal·lats a La Goleta i prenent-la com a lloc de comanda-ment de l’estret que conduïa al port interior de Tunis, el pira-ta Barbarroja va rendir-se amb els seus 84 vaixells, que van perdre tota connexió amb el port que els abastia.El rei Carles V no es va fer esperar i set dies més tard, el 21 de juliol, va arribar a La Goleta. Tot felicitant els nostres Elois,

va desfilar per La Goleta en un passadís fet pels nostres homes. Van en-trar a Tunis i van alliberar els 20.000 cristians que hi havia retinguts. Diuen que, com a premi als valerosos berguedans, durant un temps va one-jar la bandera catalana amb una mitja lluna en reconeixement als ber-guedans. Qui sap, potser el nostre primer bande-rer va ser el rei Carles V? És el dia 21 de juliol una coincidència de dates

amb la nostra celebració? Potser també celebrem alguna cosa més que l’ofrena al nostre patró sant Eloi. Va ser sant Eloi qui va vetllar pels nostres berguedans/Elois/soldats?En paral·lel a tota aquesta història, apareix el nostre tabal. En aquella època, els tabals s’empraven per cridar els terços al combat. Els berguedans, a més d’aportar una bandera també van aportar un tabal. Vista aquesta història de ben segur que el nostre tabal, amb el seu repic, va ordenar el victoriós canoneig d’aquell 14 de juliol de 1535. Set dies més tard, el tercer cap de setmana de juliol de 1535, algun berguedà va entrar a Tunis repicant el nostre tabal. No aprofundirem més a hores d’ara ni en les dades del Ta-bal ni en la nostra bandera, ja que ha despertat l’interès del Ministeri de Defensa i està sent sotmès a estudi conjunta-ment amb la família Cuberas.Com a dada final i, només com anècdota no contrastada, hi ha un berguedà de dubtós passat familiar (no donarem noms per no buscar similituds o crear fals testimoni) que potser hauria estat el primer tabaler. Aquest berguedà de mare berguedana i pare desconegut o no reconegut l’hau-ria allistat al nostre terç, ja que tenia força experiència com a mercenari assolida en d’altres campanyes. Havia exercit com a tabaler en els terços on s’havia allistat anteriorment així que coneixia “la llengua dels tabals”. Potser fins i tot te-nia un repic particular i característic?Tot això i molt més, ho esbrinarem dia a dia. Mentrestant, el tercer cap de setmana de cada juliol seguirem celebrant la nostra festa, cercant els nostres orígens. Som nosaltres els que mantenim vives les nostres tradicions!Vull donar les gràcies i mostrar la meva gran admiració a la Sra. Dolors Santandreu, de qui tant he après, i al Jordi Royo per ser el primer que va donar el tret de sortida en aquests es-tudis i ens va marcar una línia a seguir. Moltíssimes gràcies.Pel que fa a tots nosaltres... VISCA SANT ELOI!

Karim Cuberas

Ajuntament de Berga