ORQUESTRA SIMFÒNICADE BARCELONAI NACIONAL DE CATALUNYAKAZUSHI ONO DIRECTOR TITULAR

26, 27 i 28 DE MAIG DE 2017SALA 1 PAU CASALS

KAZUSHI ONO directorJOAQUÍN ACHÚCARRO piano

KAZUSHI ONO DIRIGEIX LA SIMFONIA TITÀ DE MAHLER

#auditori #obcComenta aquest concert amb

Mitjans Patrocinadors

Segueix-nos a

N Ú M .

24

www.auditori.cat

Moltes gràcies per haver-nos acompanyat al llarg d’aquesta temporada! L’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya, i tots els que treballem amb ella, volem desitjar-vos un bon estiu.

A partir del setembre, ens retrobem a la gran temporada simfònica que ens espera.

Comptem amb vosaltres!!

PER VIURE LA MÚSICA AMB NOSALTRES!!

GRÀCIES

DIVENDRES 26 | 20.30h

MAIG 2017DISSABTE 27 | 19h

DIUMENGE 28 | 11h

Kazushi Ono director • Joaquín Achúcarro piano

Agrairíem que apaguéssiu els mòbils, desactivéssiules alarmes sonores i continguéssiu els estossecs.Un mocador redueix notablement el soroll.

El temps i la durada del concert són aproximats. Amb el suport de

1 / FABIÀSANTCOVSKYBarcelona 1989

Cuadro de presencia (2012). Estrena.Obra guardonada amb el segon premi ex aequoal Concurs de Composició Toru Takemitsu,Tòquio 2015.

15’

WOLFGANG AMADEUS MOZARTSalzburg 1756 Viena 1791

2 / Concert per a piano i orquestra en Re menor núm. 20, KV 466 (1785)

(Cadenza de Clara Schumann)

I. Allegro II. Romance III. Allegro assai

35’

3 / GUSTAV MAHLERKalixte, Bohèmia 1860Viena 1911

55’Simfonia núm. 1 en Re major, “Tità” (1902)

I. Langsam schleppend (Lent, arrossegat) II. Kräftig bewegt (Intensament mogut, però no massa rapid) III. Feierlich und gemessen (solemne i mesurat, sense arrossegar) IV. Stürmisch bewegt (Tempestuós)

PAUSA 20’

PROGRAMA 24

La imaginació i la capacitat de crear espais sonors d’una bellesa inquietant nodreixen el llenguatge musical de Fabià Santcovsky, compositor format a l’Escola Superior de Música de Catalunya amb Gabriel Brnčić i Mauricio Sotelo, i a l’Staatliche Hochschule für Musik und Darstellende Kunst de Stuttgart amb Marco Stroppa. Actualment cursa un màster sobre música teatral a la Universität der Künste de Berlín amb Daniel Ott.

Cuadro de presencia (2012), que s’ofereix amb caràcter d’estrena a Europa, és la seva primera obra per a orquestra, de 15 minuts de durada. Santcovsky comenta sobre la peça: «Explora el desplegament de sonoritats tant creades per la meva pròpia mà com preses de l’imaginari de la meva admiració per altres compositors. La música aquí és el recorregut de transformació que experimenta el so, que pren formes diverses i també palpita cap a Wagner, Debussy, Stravinsky, Lachenmann, Sciarrino, Feldman…».

Cinc anys és molt de temps en l’evolució d’un jove compositor, i en el cas de Santcovsky, que ha estrenat a Berlín i París partitures com Variaciones en la espera, Arbrée, Metamorfosis i el seu primer Quartet, encàrrec del Festival de Aldeburgh, cal parlar d’un camí de consolidació d’un estil amb una gran força comunicativa, riquesa tímbrica i sentit teatral. «No sentirem una estètica madura, i aquesta música no és “transgressora”, com altres, però tampoc és una música acomodada en les seves limitacions.»

L’obra, que estimula el pensament i ofereix noves possibilitats de percepció del so, va ser seleccionada per Kaija Saariaho per participar en el Concurs Internacional Toru Takemitsu 2015, on va obtenir el segon premi, i va ser estrenada a la sala de concerts de l’Òpera de Tòquio per Kazumasa Watanabe al capdavant de la Filharmònica de Tòquio.

L’Auditori estrenarà una nova peça de Santcovsky, encàrrec dels Sampler Sèries, el pròxim 1 de juny, en un concert del conjunt CrossingLines, dirigit per Luis Codera, que tindrà lloc a la Fundació Joan Miró. El programa inclourà altres estrenes d’Oliver Rappoport i Hèctor Parra.

Al Concert per a piano i orquestra núm. 20 en Do menor, KV 466 –el més famós del cicle mozartià, estrenat a Viena el 1785–, hi bateguen accents dramàtics en una atmosfera expressiva marcada per la tonalitat i per colors ombrívols. L’inici de

C O M E N TA R I J av i e r Pé r ez S e n z

El fascinant univers sonor del jove compositor barceloní Fabià Santcovsky obre un programa d’intenses emocions que inclou el retorn del gran pianista bilbaí Joaquín Achúcarro com a solista del Concert núm. 20 de Wolfgang Amadeus Mozart –obra amb la qual va debutar als 15 anys– i la grandiosa Primera simfonia, «Tità», de Gustav Mahler.

l’Allegro recorda la primera escena de Don Giovanni. L’escriptura per al solista, de gran virtuosisme i transparència, explora les emocions amb una concepció concertant d’essències teatrals i força orquestral. Després de la serenitat i la bellesa melòdica de la Romanze, l’impulsiu Rondo tanca el concert de forma exultant.

Després d’alguns esbossos juvenils, Mahler va començar la Simfonia núm. 1 en Re major, «Tità», el 1884, i va iniciar així un lent i laboriós procés creatiu que va culminar cinc anys després, el 1889, amb la seva estrena a Budapest. L’obra manté una íntima relació amb el cicle Cançons d’un camarada errant, convertit en font melòdica de simfonia, al costat de Cançons i tonades de joventut i la cantata Das klagende Lied (La cançó del plany). Però en la concepció de l’obra Mahler pretén, segons les seves pròpies paraules, «ser estrictament simfònic». De fet, va concebre l’obra com un poema simfònic estructurat en cinc moviments acompanyats de títols descriptius. Més tard, va parlar ja de simfonia, i va afegir al subtítol «Tità» la llegenda «Una poesia musical en forma de simfonia».

La partitura va ser successivament reestructurada fins a aconseguir-ne una redacció definitiva, en la qual Mahler va suprimir les referències programàtiques i va descartar un primitiu segon moviment titulat Blumine. El primer moviment, com un so de la naturalesa, s’obre en un clima de misteriós i màgic efecte d’immobilisme. El lent despertar, en el qual se senten fanfares llunyanes, i el cant del cucut condueixen al tema principal del moviment, que prové del segon lied del cicle Cançons d’un camarada errant. El pols narratiu no decau, en un enlluernador discurs orquestral que culmina amb una vertiginosa coda interrompuda tres vegades pels cops de timbal.

El segon moviment s’inicia amb un ritme de a càrrec de les cordes greus, que estableix l’atmosfera nostàlgica d’un encisador länder (vals rural austríac). El tercer moviment és una inquietant marxa fúnebre, que desfigura irònicament el cèlebre tema infantil Frère Jacques. El moviment final impressiona per una orquestració poderosa i l’arravatament expressiu. A partir del tremend cop de platerets que obre el moviment, Mahler intenta recuperar la llum que banya l’inici de l’obra i aconseguir l’encegador Re major. Un esforç titànic que triomfa després d’una lluita heroica.

«Mozart no és de porcellana, ni de marbre, ni de sucre. Cal evitar amb cura el Mozart graciós, perfumat, extasiat; el Mozart de mira’m i no em toquis i el Mozart sentimentalment inflat i sensibler.»

Alfred Brendel

«És apassionat, però guarda les formes de la cavallerositat. Ple de temperament, però sense nerviosisme.»

Ferrucio Busoni

«Quan, escoltant Beethoven, hi veiem sorgir el dimoni no cal dir: “Això és veritablement beethovenià” sinó “això és veritablement mozartià”, perquè aquests passatges en què tota una escena s’estructura bàsicament a partir d’unes quantes notes, ja eren d’una manera colpidora en l’obra de Mozart: l’Obertura de Don Giovanni, les malediccions de l’estàtua del Comanador (parts de l’opera que Beethoven va copiar personalment) ... i el Rèquiem.»

Edwin Fischer

És significatiu que Mozart empri la tonalitat de Re menor quan vol expressar alguna cosa fosca o sinistra, relacionada amb la mort.

La tonalitat (Re menor) d’aquest colossal Concert, el més beethovenià dels de Mozart, corrobora les cites d’aquests tres grans mozartians. I el principi ombrívol, amenaçador del primer temps, així com l’agressiu començament del Rondo ho demostren inequívocament.

Però cal no oblidar que Mozart, a més de ser un gran jugador de billar (crec que va ser el campió de Viena), era el millor pianista, el Rakhmàninov del seu temps. Llavors, Chopin i Liszt encara no havien nascut.

Per això, en els concerts que escrivia “per a ell” i que el públic vienès esperava amb impaciència, volia enlluernar oients i competidors amb els seus reflexos d’esquirol, les seves vuitenes trencades i els seus brillants i virtuosístics passatges beethovenians, però amb un sentit de la forma que sembla sobrenatural.

Mozart pintava els seus murals amb pinzells petits. Arquitectura perfecta, pinzellades perfectes. Perfecció total.

Joaquín Achúcarro

C a d è n c i es d e C l a ra Sc h u ma n n

PRIMERS VIOLINS Nicolas Gourbeix*, concertino invitat / Cristian Chivu, concertino associat / Raúl García, assistent concertino / María José Aznar / Sarah Bels / José Valentín Centenero / Walter Ebenberger / Ana Isabel Galán / Natalia Mediavilla / Katia Novell / María Pilar Pérez / Anca Ratiu / Jordi Salicrú / Peter Biely* / Judith Choi* / Kristina Ebbersten* / Clàudia Farrés* / Heriberto Fonseca* SEGONS VIOLINS Alexandra Presaizen, solista / Emil Bolozan, assistent / María José Balaguer / Jana Brauninger / Patricia Bronisz / Assumpta Flaqué / Mireia Llorens / Melita Murgea / Antoni Peña / Josep Maria Plana / Robert Tomàs / Oriol Algueró* / Francesc Puche* / Annedilia Riestra* / Yulia Tsuranova* VIOLES Ashan Pillai, solista / Josephine Fitzpatrick, assistent / Franck Heudiard / Christine de Lacoste / Sophie Lasnet / Michel Millet / Miquel Serrahima / Jennifer Stahl / Andreas Süssmayr / Mónica Cruzata* / Maria Juan* / Daniel Perera* / Vicent Nogués* VIOLONCELS José Mor, solista / Vincent Ellegiers, assistent / Núria Calvo / Lourdes Duñó / Jaume Güell / Olga Manescu / Linda d’Oliveira / Jean-Baptiste Texier / Jordi Claret* / Carmen Enjamio* / Miguel Jiménez* / Marc Galobardes* / Manuel Martínez del Fresno* CONTRABAIXOS Christoph Rahn, solista / Dmitri Smyshlyaev, assistent / Jonathan Camps / Victor Domínguez*/ Apostol Kosev / Josep Mensa / Matthew Nelson / Albert Prat / Enric Boixadós* / Felipe Contreras* / Trent Hellerstein* FLAUTES Bea Cambrils / Iría Castro* / Christian Farroni, assistent / Ricardo Borrull, flautí OBOÈS Disa English, solista / José Juan Pardo / Dolors Chiralt, assistent / Molly Judson, corn anglès / María José Meniz* CLARINETS Larry Passin, solista / Francesc Navarro / Robindro Nikolic* / Josep Fuster, assistent i clarinet en mi b / Alfons Reverté, clarinet baix FAGOTS Silvia Coricelli, solista / Noé Cantú / Thomas Greaves, assistent / Slawomir Krysmalski, contrafagot TROMPES Juan Manuel Gómez, solista / Joan Aragó / David Bonet / Juan Conrado García, assistent solista / David Rosell, assistent / Iván Carrascosa* / Francisco León* / José Enrique Rosell* / José Antonio Soriano* TROMPETES Mireia Farrés, solista / Adrián Moscardó / Angel Serrano, assistent / Carlos Bosch* / Patricio Soler* TROMBONS Eusebio Sáez, solista / Vicent Pérez / Gaspar Montesinos, assistent / Raul García, trombó baix / Iker Vélez*, trombó baix TUBA Daniel Martínez* PERCUSSIÓ Joan Marc Pino, assistent / Juan Francisco Ruiz / Ignasi Vila / Ivan Herranz* / Miguel Ángel Martínez* ARPA Magdalena Barrera PIANO Dolors Cano* ENCARREGAT D’ORQUESTRA Walter Ebenberger RESPONSABLE DE DOCUMENTACIÓ MUSICAL Begoña Pérez RESPONSABLE TÈCNIC Ignasi Valero PERSONAL D’ESCENA Joan Luis

*col·laborador

L’OBC va ser fundada per l’Ajuntament de Barcelona el 1944, consolidant el projecte de l’Orquestra Pau Casals (1919-1937) que la guerra civil va interrompre. Avui dia, tot respectant l’esperit original de Pau Casals, oberta al món i compromesa amb la societat, es cuida especialment dels nostres artistes i el nostre patrimoni, i la seva missió és la de divulgar la música simfònica clàssica des de mitjans del segle XIX fins a la creació contemporània.

L’Orquestra té la seu a L’Auditori de Barcelona, amb 24 programes de temporada estable, a més d’altres concerts que volen acostar la música simfònica a tota la ciutadania: cinema en versió original, òperes, concerts familiars, escolars i per a joves, o experimentant registres diferents amb artistes d’altres gèneres. També ofereix concerts en llocs emblemàtics com la Sagrada Família, la Plaça de la Catedral o la platja de la Barceloneta.

El primer director titular va ser Eduard Toldrà, i des del setembre de 2015 ho és Kazushi Ono, càrrec que compagina amb la titularitat de l’Orquestra Metropolitana de Tòquio i de l’Orquestra de l’Òpera de Lió. Al llarg de la seva trajectòria han dirigit l’OBC: Belohlavek, Celibidache, Decker, Hogwood, Inbal, Koopman, Kreizberg, Krivine, López Cobos, Mas, Minkowski, Oue, Plasson, Ros-Marbà, Rostropovich, Sinaisky, Slatkin... i entre els solistes convidats destaquen: Lang Lang, Barenboim, Mutter, Stern, Lupu, Franz Peter Zimmermann, Volodos, Plácido Domingo, Montserrat Caballé, Alícia de Larrocha, Teresa Berganza, Pinchas Zukerman, Argerich, Ida Haendel, Barbara Hendricks, Joshua Bell, Hilary Hahn, Kremer, Truls Mork, Mullova, Anderzewsky, Fellner, Shaham, Natalia Gutman, Buchbinder, Achúcarro, Arrau, Arthur Rubinstein... i molts d’altres.

L’OBC ha realitzat gires per diferents països d’Europa, Àsia i els EUA, actuant a: Musikverein, Wiener Konzerthaus, Concertgebouw, Royal Albert Hall, Kennedy Center i Carnegie Hall.

O RQ U EST R A S I M FÒ N I CA D E BA RC E LO N AI N AC I O N A L D E CATA LU N YA

K A Z U S H I O N O director · Director titular de l’Orquestra Simfònica de Barce- lona i Nacional de Catalunya

· Director Musical de la Tokyo Metropolitan Symphony Orchestra

· Director principal de l’Ópera Nacional de Lyon

La seva manera de fer als assaigs transmet sinceritat, receptivitat i molta calma, però als concerts s’entrega totalment a una recerca mística del fet musical que depassa les simples lectures racionals.

Considerat un dels directors més brillants de la seva generació, Kazushi Ono ha estat descrit per Le Figaro com «una de les ments musicals més fascinants de la nostra era». Com a director d’òpera ha estat convi-dat als teatres més importants del món, com ara la Metropolitan Opera de Nova York, La Scala de Milà, la Bayerische Staatsoper, la Deutsche Staatsoper de Berlin o l’Òpera de París. La seva capacitat extraor-dinària també com a director d’orquestra l’ha portat a ser convidat per importants formacions de tot el món: la BBC, les de Birmingham, Boston, Montreal i Londres, la Ràdio de Viena, la Leipzig Gewandhaus i les filharmòniques d’Israel, d’Oslo, i de Radio France, entre d’altres.

Aquest cap de setmana es jubila el nostre violoncel·lista Jaume Güell.Esperem seguir veient-lo en els nostres concerts.

«Estic convençut que la música té el poder

d’acostar les persones».

© M

ay Z

ircu

s

Gràcies a les empreses que donen suport al mestre Kazushi Ono

Joaquín Achúcarro va col·laborar amb l’OBC per darrera vegada al març de 2007.

La revista Diapason va incloure un enregistrament d’Achúcarro entre els 100 millors enregistraments de piano de tots els temps, al costat de pianistes com Rakhmàninov, Horowitz, Rubinstein, Cortot, Richter, Argerich, Pollini i Zimmerman. Achúcarro manté una contínua activitat, des de fa anys, que l’ha portat per 61 països, tocant com a solista amb més de 200 orquestres, com ara les filharmòniques de Berlin, Nova York, Londres, Los Angeles, Yomiuri, Tòquio, Chicago, Sidney, La Scala de Milà, Santa Cecília de Roma, Na-cional de França i BBC, amb més de 400 directors de l’alçada de Claudio Abbado, Riccardo Chailly, sir Colin Davis, Zubin Mehta, sir Yehudi Menuhin, Seiji Ozawa i sir Simon Rattle.

L’any 2014, Sony va reeditar el CD amb la integral Goyescas de Granados que Achúcarro va enregistrar a Londres. Els seus darrers DVD, un del Concert núm. 2 de Brahms amb la Simfònica de Londres i sir Colin Davis i l’altre amb la Filharmònica de Berlin i sir Simon Rattle interpretant Noches en los Jardines de España, van arribar als primers llocs de venda d’Amazon.com. També ha rebut importants reconeixements, entre els que cal destar: Artist for Peace de la Unesco, Premio Nacional de Música, Medalla d’Or de les Belles Arts, Fill predilecte de la Villa de Bilbao i Medalla d’Or del Palau de València. El 2012 la International Astronomical Union (IAU) va donar el nom de “Joaquin Achúcarro” al miniplanet 22191, en homenatge a la seva trajectòria artística universal.

Achúcarro és titular de la càtedra J. Estes Tate de la SMU de Dallas i, l’any 2008, un grup de personalitats i entitats van crear, a Dallas, la Joaquín Achúcarro Foundation.

© J

ean

Bapt

iste

Mill

ot

J OAQ U Í N AC H Ú CA R RO piano

Amb el suport de

ET TOCA A TU

L’OBC AMB L’EDUCACIÓ ARTÍSTICA PER A TOTS

9 DE JUNY 2017 · SALA 1

ORQUESTRA SIMFÒNICADE BARCELONAI NACIONAL DE CATALUNYAK A Z U S H I O N O DIRECTOR TITULAR

ORQUESTRA SIMFÒNICADE BARCELONAI NACIONAL DE CATALUNYAK A Z U S H I O N O DIRECTOR TITULAR

BOWIE SYMPHONICBlackstar in concert1 3 d e j u l i o l , 2 0.3 0 h · Sala 1

6 5 m ú s i cs so b re l ’esce na r iMaya Beiser violoncel · Evan Zyporin director

A LA VENDA!ABONAMENTS

LA MÚSICA ENS TOCA