\ J - ^ - f l v r •

v\l''

Hojas del árbol caldas juguete del viento son:

las ilusiones perdidas, ¡viva la revolución!

864 LA a & ^ O E L L A DE LA IDRRAX'XA

LA FUGA DE DON DALLONSAS A MAORIT

Fotografía del natural. IPraa á la porta dt ta centrat )

Crónica ignocentona

A i . áltim me n ' be tingat de conTencer, y com qae eempre m' ba agradat dir lo que aento, no tincb cap inconvenient en procla-

marho urbi et orbe, ea á dir, per Barcelona y per tota la bola del mon civiliaat y per civiliaar.

E y a doncha, vingueu tota: bomea y donas, jovea y vella, ricba y pobrea, roaeoa y morenoa, caatanya foacoa y caatanya clara, alta y baixoa y d' estatura regular, grassos y magrea y de bon reyent.., qne no bi falti niugá, que lo que vaig á dir ea necesaari que totbom ho aenti, que totbom ho aápiga y que totbom bo eabombi.

¿Ja BOU aqol? Doncba allá va: —Poaada la má al cor, y ab ei cor ais llabis, qn'

ea com ai digneesim ab la bbca mitj tapada, anuncio y proclamo que avny com a.vny, no á Barcelona, no á Catalunya, no á Espanya, no á Europa,' sino al mon enter, no b i ba méa que un políticb noble, dea-interessat, desprès , generós, abnegat, altrubista, elo-qflent, inteligent, previsor, adornat de totae laa vir­tuts dvicaa, psiquiras, (iaicaa y qnimicaa, de totaa laa gallardíaa bagudaa y per baver, y de totaa laa faacinaclóns imaginablea... No méé n ' b i ba un... Y no pot bavern'bi cap altre, perquè tant bon pnnt signé creat, varen rompre ' I motilo.

La multitud que m' escolta boca badada á penas reepira mentrea jo prencb alé, pera continuar I ' arenga.

—Sí, ciutadana: Y ara 'us diré méa. Ni qne anés­siu regirant tots els recons ab la llanterna de Dióge-nea trobaríau un boma com ell, tan noble, tan dei^ interessat, tan generós , tan abnegat, tan altru-biaU...

Una veu interrompent: —Alto , tot a izó ja 'na bo baviaa dit... ¿Ea que 'na

vola pendre ' I pèl? —No es paa aqueat el men intent. Variaa vens á la vegada. —Doncba menoa romanaos y sapiguém qui ea

aqneat pollticb. Oasi totbom: —Aixó, aixó; aapiguém qui ea. Un aervidor: —Ja aé que 'na aaeombrarà lo que vaig é dirvos:

aquest portento universal, únieb ,ea D. AUrandni. Estupefacció general. Alguna arronaan laa eapat-

I I M ab ayre de deepreci. Alties, moltlssima tocan pipa. Una pocba ae quedan resolta i demanarme comptea de lo que 's figuran aer una broma pesada inadmialble. Se comprèn qne s' ho prenguin aizfs. No saben explicarse qne tracti de rehabilitar á un

home caygut, desacreditat, fugitiu y m ' exigeixen explicacióna.

—No tincb cap inconvenient en donarlas.

• • — Jo també—comenao dibent—era deia que acep-

tavan com artirle de fé totaa laa beret j í ta que d' ell se deyan; pero al últim m' be convensut de que ae '1 calumniava.

Y me n' he convensut després d' escoltar las ra-bóna que van donarme alguna deia aeus partidaria méa entossiastaa. De bonàs á primeras y com4 medi eficaclsaim de convenciment van rodejarme feta una alarbs, ensenyantme qui un revólver, qui un gani­vet, qui una piatolota, qui una estaca. Aquesta fò­tils, no bo dupteu ciutadans, son els principala in­gredients qn' entran en el vermoutli de la convicció; l i donan aroma y calitat.

Vaig invitarlos á exposar tranquilanient «abóna y argumenta; á adnbir datoa y fets, á abocar tot lo qne sapigneasln respecte del seu ídol, A manifeatar ela motius que 'la indubfan á idolatrarlo ab tanta paaaió.

Y, 1' un darrera del altre, menoa quan parlavan tota plegats, van dirmbo tot, van contarmbo tot, ab una forsa tan gran de convicció, que ae 'm va enco­manar com el xarampió, com la verola.

Ara crecb qne no ea cert qne D . Alecaiuiru vin-guée á Barcelona pobre y pelat com una rata. Por­tava una fortuna en bitlleta de bancb: un gran mun­do tot pié, y 'la veya anar tan á dojo, qne algú va vénreli encendre una magnífica breva de duro (lla-voras encare fumava) ab un bitllet de cent peesetas.

Posat á ressnoitar al partit republicA de Barcelona qn* era mort y enterrat com sab totbom, y compre­nent que havia de contar en primer terme ab els an ticba possibilistas per no aparèixer massa desfregat de la seva propaganda terroriata, 's va atreure en primer terme á n ' en Corominaa y á n' en Jonoy. ¿A quin pren? No 'a pot preciaar. Pero si es cert y posi­t iu qne per aquells días en Corominaa va comprar un boscli de suros y en Jncoy una casa al Enaanxe.

Afegeixin á n ' aixó, qn' en menoa de un any va gaatarse passa de 50 mil dnroa en xopa y cigalóns ala correligionaris. Ja venhen si de un home qne 's pot permetre tala diapendis en aras de nn ideal ea tolerable que 'a digui que vaja venir i Karcelona á fer de la política un negoci.

Si alguna cosa ea de lamentar es que no resulti cert lo que dinhen y repeteixen els rèptils y 'la rena­cuajo», aixó es: qne '1 gobern l i baja allargat las mana per obligarlo á fer una determinada política. |Tant-de bó qne l i hagnés donat tota ela fondoa del tresor públichl Llavoraa sense necessitat de fer la Kevolnció, aeríam els republicans els amoa d' Espa­nya, perquè t indríam la clan de las vesaaa.

fi' ha de agrthir A D. AUcaiuim qne defenséa ab

L A KtíyilEL·LA D E JL.A TORRATXA 860

Un tesaón la qüevtió dejas fariñas y la del cacao de Fernando Póo, perqué lo qne necessitan en primer tenue las classes desheretadas es la rebaixa dels llongnets y ' I zocólate, ñnica manera de qu' ellas també pnguin sucar.

ha dit que una célebre revolucionaria russa, fins á la qual havfan arribat els ecos de la fama del nostre gran redemptor, mostrà desitjós de conèixer-lo y fen expressament un viatje á Barcelona; pero que al saber que bavía anat á Paris á declarar en pró deis anarquistas inculpats per 1' atentat contra D. Alfonso y '1 President Loubet, que havia anat á las Corts á defensar el cacao de Fernando Póo y que havfa publicat I ' article E l alma en los labios en de­fensa del militarisme, se 'n va tornar á Rusaia di hent:—Sense necessitat de veure'l ni de parlarli, ja '1 conech proul

Pero que "m perdoni la revolucionaria moscovita, si l i dir.h que va pecar de lleugera. Els actes de D . Alerandru, que á primera vista semblan contradicto­ris delatan la extensió infinita de la seva influencia y la ductilitat assombrosa del sen talent. Si hagués tingut una mica de paciencia, celebrant la projecta­da entrevista ab D . Alwatulnt, es més que segur que aquest I' batiría convensuda, y llaveras se n' hauria pogut tornar á la seva terra plena de un non esperit revolucionari, per I ' estil del que aquí á Espanya s' elabora.

Perqué aquest es el bó. Parlar sempre de Revolu­ció; agitar 1' idea revolucionaria fins á ferli treure espuma; excitar y enhardir sense més objecte prác-tich que 1' enhardiment y 1' excitació; té una doble ventatja: primer guanyar actas, lo qual es sempre molt profitós pels revolucionaris, y segona: evitar 1' efusió de sanch, lo qual no deixa de ser molt de agra hir.

Jo, en aqnest sentit, també 'n soch y 'n seré sem­pre de revolucionari. ¿Qué s' hi pert en escalfar al poble per aqnest medi tan económich, més barato que la llenya y ' I carbó?

Ja sé que aixls !a monarquía durará eternament; pero tant se val. Com D . Alecandni m ' ha arribat á persuadir de que no hi ha més que un monarca á qui cal tenir un odi implacable, insaciable, insuperable; un odi á mort. Aquest monarca es el rey Herodes. El molt murri 's dedicava á matar als ignocents.

Y si no hi havia ignocents ¿qué fora de la política de D. Alecandruf

Els oyenta al sentir aquesta serie de rahóns no sols se convencen, sino que m' obsequian ab un es­trepitós picament de mans.

—Fassim un favor—me diu un dels qne han que dat més convensnts.—Facilitim aquesta Crónica.

—Per qué? ¿Qué 'n vol fer?—li pregunto. —Penjaria, com á patent de adhessió, darrera de

1' americana de D. Alrcandru, desde avny el nostre quefe indiscutible.

O. ORL P.

V I A T G E R Á P I T

Sense bitllot ni emiipalge vaig sortir do Uarcelona, y l'Aragó en pocs estona vaig creuhá al emprendre ' I viRlgo.

Avivant la diligencia de las camas, tiro amunt, y als tres minuts, un per un, ja "in trobo dins de Valencia.

iiS deixo, y sens qu'on la iiisr

tinguúa perill d'embarcarme, Mallorra vé & saludarme... Mes jo no 'm puch aturar.

Apretant méa el taló, que las distancias defensa, passo pel mitj de Proven sa y parteixo el Roitelló; arribant sens cap desgracia sb set minuts de carrera... •> la... á la Travessera de la gran vila de Oracia.

I . i . MM ' A

C A R T A A UN BABOUOBJ VJM, nisciusTAT n s LAS COSAS

QUK AQUÍ PASSAVAN, K I , UIA l)K SANT JOAN VA AXABSK'N A KOBA Y NO HA TORNAT MÉS.

Estimat amich: K l motivo de la presente es para ma-ni/estartc qne, aixís com mesos enrera vareig aplau­dir la teva resolució de tocar el dos de Barcelona, avny, variadas completament las circunstancias, crech qn' es ja arribada 1' hora de que tornis á venir.

Recordo molt bé la explossió de desencant y la tristor que va ocaesionarte el veure que aquell nou Ajuntament, á tan grans empresas cridat, manifes­tava cada dia més clara la seva intenció de deixar molt enrera als més detestables dels seus anteces­sors en l 'administració de la cosa pública.

No te 'n sabías avenir. Retenías en la memoria y recitavas en veu alta la proclama que don Alejandro, <lla8 avans de las eleccións, havia dirigit al poble, recomenantli la candidatura de regidors per ell con­feccionada.

Recordavas els seus principals párrafos y, enamo­rat especialment del últim, repetías las páranlas del llavoras omnipotent dictador:

«Ayudadnos á vencer y á consolidar nuestras vic­a r i a s fecundas. Hagamos entre todos, á Barcelona, >la Venècia, la Florencia, la Roma de la Edad Me->dia, las libres ciudades de Alemania, que con su >autonomía, sns puertos francos y sus universida-«des se engrandecieron y glorificaron á su patria. >

—¿Aixó es lo que aquests fios ens havían promès? —exclamavas tú, mesos després d' haver pres pos­sessió els nous ooncejals: —¿Aqueet desgavell es aquella Roma, aquella Florencia, aqnella Venècia que, á manera de mirallets, colocavan els bona se­nyors en el seu encisador programa?

Fins que un dia, aburrit, empipat, aclaparat, ple basta el cap de munt de tenebrosos pessimismes, agafares la maleta y ¡ahur Barcelona! [ens deixares, no sols, que aixó sería lo de menos, sinó acompa­nyats del titulat, sens dupte per broma, Exrelenti»-sim Ajuntament.

Donchs bé, amich meu. Tot alló, confús entre las boyras dels recorts desagradables, perteneix ja al passat y á lo menos per tot aquest any, no es proba­ble qne torni.

Dèu, si hem de creure lo qne algunas personas en-teeaa y piadoaaa diuben, ha tocat el cor al Mnnicipi y, gracias á aquesta radical y afortunada evolució, Barcelona es avny casi casi un edén, un paradís, un Xanxa de 689,180 habitants.

L ' administració de la Casa Gran pot presentarse avuy com un modelo en el género. Si las corpora-cións poguessin, com els individuos, presentarse ala concursos de la «Económica d' Amicha del País,> de fixo que '1 qui enguany ae 'n enduria ela premia á la virtut y á la abnegació sería 1' Ajuntament de Bar­celona.-

856 L A ESQUELLA DE L A TORRATXA

F Abonos, coimptelaa, in-venteradM dMaidiaa, tot ha deRaparescnt. La caiza manicipal, p l e t ó r i c a , ez-nberant de fondos, no Un sois onmpleiz fidelment y al dia els compromisos de la cintat, sinó qne conta sempre ab nn sobrant qne l i permet posar diners á guany com qnalsevol me­nestral sobri y económich.

Tothom cobra exacta y pnntnalment en la fetza senyalada. Ja no sncceheiz alió, tan freqflent avans, de qne la brigada tal estigui atrsssada de dos meaos y la secció qnal baji de co­brar encare al Novembre la consignació del Agost

Y es qne I' Ajuntament, obrant ab molt aceri, ba netejat tan hé de paráseita las sevas oficinas, qne á horas d' ara no bi ha en ellas ni la mi tat dels em­pleats qn' en altre temps albergavan.

Totaa las prebendas, to­tas las canongias, tots els empleos concedits al favor més qne al mérit, han si-gnt snprimits. Ja no 'a ven alió que avans se veya, d' inventar una plassa inne­cesaria, pera colocar á nn amicb del regidor A del arcalde B. Allá no hi ba més empleats qne 'la qne 's neceesitan. Y tots ells traballan, y tota afanyan dignament el salari que la cintat ele dona.

¿Te 'n recordas d' aqnell seguit de seesións de se­gona convocatoria en laa qnals, ab general escindol, se prenlan per qnatre gats acorts de la més alta tras­cendencia y qne compro­metían l'hisenda, la salnt ó

Llufas.

LA GRAN TRAÏCIÓ DE DON ODÓN DE BUEN

Ja l i poden di á la cara... ;S' ha fel frare, frare, frare!

' I benestar dels barcelo­nins?

¿Te 'n recordas de cóm se votava la reversió dels t ranvías , I ' encabeesament de la cervesa. I ' antorisa-ció d' nn canyet, y tantas y tantas cosas á las quala no podía ningú acostar-a'bi de prop sinó tapantae hermèt icament el nas?

Avoy totas ¡as sessións se celebran el día y A I ' hora qne marca la lley. Deis cinqnanta concejals que figuran en la corpora­ció, lo menos n' h i asaiatei-zen cinquanta tres ó- cin­qnanta qnatre. |Y cóm es­coltan la lectura dels dic t i -mens, pobrete! ¡Y cóm els discnteizen, y 'ls ezamlnan y Me v o t a n , ab perfecta conciencia de lo qne fanl..

De cotzea. mnniripala ni ae 'n p a r l a . En Caaany, que tan bonicas factnretós presentava cada mes A la contaduría del Municipi, ha hagut de plegar, perdut el parroqniá q u ' en pri­mer terme sostenía la casa. Els regidora van modesta­ment A pata, y tot lo més que algún d' ells se permet ee anar en carretó, y enca­re poca estona.

Y deis serveys póblicbs ¿qné te 'n diré? Els car­rers no semblan empedrats, sinó enrajolats de mo-aaich. Plans com la má y fregats ab bayeta y sal­fumant dngas vegadas ca­da día, no hi veuràs en ells ni una pell de taronja, ni nn canti trencat, ni una rata morta, ni nna esclo-folla d' avellana, ni nna simple palleta.

Tranvíaa, antomóvils y demés carruatjea circnlan

Ignocents.

L A ESQUELLA DE L A TORRATXA 867

diicretament A velocitat moderada, no havent oco­rregut desde (a molta mesos ni la més insignificant desgracia.

La inspecció de caras, d' alimenta de tota mena, de vins, fins de ayguas, se realisa diàr iament ab la més rignrosa de las escrnpalositata...

_ En pocas páranlas, amich men, qne la cosa a' ha girat com nna milja y qne si ja no som á n" alió de Roma, Venècia y Florencia, ben poch se 'n hi falta.

Opino donchs qne, despullante de las negras pre-ocnpacións que durant tants meaos t' han tingut allunyat de la ciutat dels comtes, pota tornar aense cap por.

Sols una cosa t' haig d' advertir. 81 arrribaa aquí el día 28 de desembre, obra l ' n l l y vigila al ten al­rededor ah tot el cuydado possible. A Barcelona, com te dich, hem guanyat molt. Pero... meare la ponan.

Teu afecUssim, A. MABCH

trena va bular pera que s' omplia de gom á gom el Prin­cipal... y 1" éntrentelo.

Pera 1» diada d' avuy no a' ha decidit encare rea, donchs ja es sabut que en aquesta casa las ignncentadaa están continuament A la ordre del día. No obstant, s' ha anunciat en els cartells Gran funció, Oran aconteixe-ment. Oran programa.

Ja se sab: per gran» á cal Oraner. LICKYO

No es extraoy que ab la pmsencia de 'n Mascagni hi hagués un pié ¿ vessar ni d(a de I ' estrena de 1' Amiea, ni es preets que m'aicogni en demostrar que 'Is seus admi­radora en lavan ansiosos de tributarli una ovació. Es ciar, ihavta deixat tants bons recorts ab sa deliciosa Bokimei..

Ell mateix va dirigir la orquestra A l agafar la batuta el mestre, tot eran ulls; al sortir la tiple, tnt van ser ore­lla*. El preludi va ser lo primer que va sahorejar el pú. blich. A l Bnal del primer acte va tirarse el teló avall com volguent dir que s havfa acabat preventivament; I ' au­ditori va aplaudir y el senyor Mascagni, ficantse per un forat que hi ha sota '1 palco escénich, va sortir á las tau las. Inútil dir que, italià per italià, á las taula* ens hi

LA GRAN TRAÏCIÓ DE DON CRISTÒFOL COLÓN

No se sab qui li ha dat tan mala ideya, pero I fet es palpable y evident: en Colón ha fugit del monument y ha preferit ser tap de xamaneya.

PKINCIPAU El novell antordramátich don Angel Ouimerá acaba d"

obtenir un nou y senyalat triomf ab La Santa Etpxna. Kl públioh se la va empassar desseguid». Es un" obra que 's fará molla» vegadas. En Ramon Vidales que co­neix molt al autor do quan ab ell havia jugat á balas al Vendrell, diu que aquesta Kipina es V obra de mé* pun­to de 1'Angel. (Textual) . „ , . .

Koepoclo A la música de 'n Morera ns hom asínssoral ab en Llopart y diu qu' es molt grossa. (També textual)

Lo cert es que el sol anunci de aquesto sensacional es­

agrada més en Oaravaglia y fina en Santolaria mateix La ovació "s repetí al 6nal do cada un deis acles de que consto la ópera Aimca que per altra part ens resultà un' amiea ensopida.

Ami ca no m vinguin ab música italiana; per alguna cosa soch amich de n Pena.

Alguns concurrents al tercer pis, lamentantse do la curta extensió do 1' obra, que no Is deixa acabar las par­tidas de manilla, se quoixan ab rahó de que 'Is hi estotln la pessa.

RUMEA Alguns estovan empenyats en que per ignocentoda

donguessin la repetició de la estrena del Jordi Erin, pero com que ' I senyor Franquesa creu que ni un, ni doa, ni tres, ni quatre..ni cinch, ni sis tiros tirats avans de temps tarfan prou gracia, va disposar un aixerit progra­ma d' aquells que diuhen iríumel y allA va. : Veritat es que cap com aquella casa per conèixer al públich, compost de pobres menettralt. El coneixen de petit y el trac tan com se mereix.

La funció d'ignocents promet, donchs, com cad' any.

I J l KSQUFní.l.A D E I.A TORRATXA

•ar un «conteizement. La gent entrará ja al carrer del Hospital rihent j no parará de riuro en tota la nit.

Ui baurá camiHaa y camamilla« diaiKwadaa peli que 's trenquin.

Y ab tanta materia ritible com donarán al públicb e« tém sogun que aqueit encare no 'n tindrà prou. Kncare será capáa de demanar que 's tornin á llegir laa poesías dedicadas á n' en Pitarra en la funció d' honor.

Y allavoras ai que será qüestió de demanar serraduras als acomodadors.

T l L V O R I Monsieur Bartin, 1' inimitable transformista que en

sas variadas creacións lo mateix sab entussiasmar als ho­mes que á las donas, acaba de crear un nou tipo molt encertat y que l i ha d'' aumentar induptablement sa justa fama y sa reconeguda celebritat.

La admirable imitació de que parlém es la de .V Ale-randrine, famexite chanleuie autonomitle que acaba d'ob­tenir un gran succés on ol Oirqtie I'arlnmenlaire de la Ville del Gura.

Vajin al Tlvoli, señores. Hay que verlo para creerlo. NUBBO

No contenta encare la empresa d' aquest favoresrut colisseu del sorollós èxit obtingut per la companyia Ji­ménez y C.*, ab 1' espelusnant melodrama La Inguisi-eiin y sus martirio», no ha descansat un moment Uns á lograr la contracta del P. Nozaleda qui, encarregantse de un dols principals papera de tant interessant especta­cle, debutará d' aquí pocns días.

Ab tal aconteixement se fa digna de alabansa la em­presa que, atenent més als gustos que als gastos, se pre­ocupa de la més escrupulosa )propietat en la presentació de las obras.

JESUS. DK GRACIA BI día de santa Llúcia va tenir lloch en aquest teatro

una representació extraordinaria dels vells juguete có-

micbs Si-rmón prrdido y Prnlv ar rn dr*ierlo. arrefclaU * In escena gracienca per un mossèn que no vol donar ol nom... per modestia y |>er por do la xiulada.

Ki públich, no obstant, va riure las ospatutxadas del autor y actor á la vegada, sobre tot al atacar furiosament á la prempsa Iliberal y en particular al nostro estimat colega La Campana dr Oraría,

Qutn repila. OLIMPYA

Aquesta nit inauguració de la temporada ab la famosa obra de I ' Aulés Locura de Amor, Debutarán, ab ol paper de Locura donya María Guerrero, y ab el do Amor el se­nyor D i u do Mondo/.a.

Por f l s' haurán obert las portas del Paralelo ais exce-lenta artistas, alma y vida del «Teatro Rspañol> do Madrit.

Ja era hora do que so 'ls fea justicia. Nunca es tardo cuando llega. Alabat siga Corpusl

NICANOR Novas NOVCLLAS

VERITATS EN MARXA Per una sola vegada

com del cigne la cantada y els dramas d' en Pujulá, on serio andm á parlá:

Més ó menos vordadoraa hi ba Vritats do mil maneras. Pro las sólidas son sis, elassifleadas aixls: »

AOBlCOLAS Lo millor que hi ha avuy día

os la nostra policia.

LA E S C A L A DE LA VIDA

PARAÍSO 15 -4 ! HEROUES FOT.

Una santa-ignocencia. Una.. . ¥ice-versa.

I,A ESQUELLA DE LA TORRATXA ftfiB

ALREDEDOR D E L MÓN LA NOTA... DE LA NIT

Un /<>.

ILUSTRACIÓNS DE UNA NOVELA INÉDITA

Interior de una cerer ia à Jothlock (Estats Unitsi.

PAISAT IE (Apunte del natural) DUPTE

/ / / Una estribació de S ie r ra Morena.

UN CASSADDR

—¡Dios mío. cuánto tarda!—dijo Pura sollozando.

¿Es un home que fa I gat ó es un gat que vol fer l 'home?

POLÍTICA HIDRÁULICA

—¡Qué manecita de ángoi. -exclamó para si el doctor.

FIGURÍ

De pubillas. Un riu. La bella Otero, en trajo de boda.

i 860 L A ESQUELLA DE LA TORRATXA LA ESQUELLA DE L A TORRATXA 861

F A - O - U S T A - S S I M B Ó L I C A S (per Fríjol i-Picarol)

La Forsa. L ' Amor. L ' Ar l . L a Vanjansa.

•>•»

(Y al fé aquestas confossións que 'os perdonin els melón»),

A Llevant com & Ponent alguns noys tenen talent. Pero hi ha en el camp del Ar t molts ceba». (Modestia apart).

En política y en tot existeixen caps de frrot. Poro á molts que so 'Is alaba no més son fullas de rave.

ARTISTICAS Donantso al género xich,

d' un tonto se 'n pot fò un ricli. Mes sempre l'autor formal será un pobre... menetlral.

Qui pinta, escriu y dibuixa, té alguna clivilla fluixa. Qui escribí! : dibuixa y pinta, malaguanyat papé y tinta. Y qui dibuixant, escriu, ó es molt dropo ó es molt viu.

ASTHONÓMICAB Está dol tot comnrobat

que'l món nons rodó. Es quadrat. Que'I sol, es una cassola dintre un formatge de bola.

Y que aixó que 'n dihém el cel, es la plassa d'Isabel.

Las estrellas més brillants son llumets acetilenos y las que Uuheixen menos son fanals de vigilants.

MATKMÁTICAS Una senyora y un gos

may son un; sempre son do». (En cambi un gat y una gata cada do» por tre». son quatre).

Si un deu do» va dret * i ' -• creu que deu dolte menos deu. (Y si aixó li vé de no» es porque no ha contat prou).

POLÍTICAS El sonyor Villapadicma

es el millor diputat. (Aixó no es vers, ni es vritat).

Els més amiebs del progrés son avuy els sabatés. Ells li van fr unas sabatas; pero entre ' I fanch y las ratas no quedan por 'quets indrots més sabatas que 'ls uUet».

PKI·IC HOJALATKRO

E l Geni. La Carn. La Llum. La Fosca.

Podem comunicar als nostres estimats lectors una no tlcia que no deixarà de causar á Barcelona la més agra­dable impresió.

Pero avants cal consignar algúns antocodonts. Recordará ' I lector quo I" Arcalde de R. O. Sr. Sanllehy

durant el seu últim viatjo á Madrit vá parlar sempre ab gran y merescut elogi de la corporació municipal que presideix. Lo mateix ab els Presidents del Consell de Mi-nistn s y Ministres de la Oobornació quo ránidamont se succehiren en las crisis fulminants de aquells días, que ab el Rey que 11 concedf un' amable audiencia, posá de relleu el zel, la moralitat y I'inteligencia de tots els regi­dors sens escepció, lo mateix els republicana que Is regio­nal ístas.

8e-j I.A RKQURI.T.A OK T,A T O R R A T l A

LA GENT DEL OIA

E l s neulers.

Uoncbi bé - v ara vá U grao noticia. L'arcalde del Rey bs préi In reiolució de sortir de U

MV« neutralitat política, y en breu fari declaración» ela-ra* y terminante en aqueit aentit.

Sabém de bona tinta que pera no diifruitar ala dos ban-doa que conatituheixen la totalitat de la Corporació mu­nicipal ha reaolt declararse republicà y regionalista al mateix temps. Pero per deslindar bé las cosas, y evitar sensibles confusións exercirà de republicà 'Is dilluns, di-mecres y divendres, es á dir: els d las d'Rncant: y de re­gionalista els dimars, dijous y dissaptea.

En quan als diumenjes se 'Is reserva per ell, fundantse en que dihentse ell Domingo, bade considerar cada un de aquest d (as com la seva festa onomástica.

• Y ara un detall final. Kl Sr. Sanllehy ha consultat ••! seu plan ab el Qndi

nal Castany as, qui no lia pogut menos que aplaudirlo, concedint de passada á D. Domingo, la benedicció apos­tólica.

L'arcalde fará las declaracións apuntadas avuy sens falta, desde ' I baleó de la Casa Orpn.

Kl Sr. Lerroux se proposa au mentar ab un nou establiment els que ja te montaU ¿ Barcelona, com sindicat, farmacia, sastrería, etc., etc.

Ara tracta d'obrir un gran des paigde xuflas, cacahuete y altra mussos.

La gerencia de la nova casa, correrá á cárrocb del inteligont valencià tir. Vinaixa.

Se 'ns comunica de Madrit míe />. Álteandru va ferae tirar las cartas per una acreditada sonám­bula.

En totas las operación» realisa-das ab tal motiu, resultà sempre lo mateix: que té una mala som­bra que no I deixa medrar: una verdadera gigiu, com diuhen oís francesos.

—¿Pero, deahont me vé aquesta malastrugancia?—preguntà l'ex emperador.

Y la sonámbula li respongué sentencioaament:—Pega gallega, qu' es la pitjor pega.

Al sentir aquesta cabaUtica frasse ho vá compendre tot, v vá recordar especialment las últi­mas eleccións municipals, y el gran fracàs del districte nove.

Y 'ns asseguran que va dir:—-Me sab molt greu: pero no bl ha mes remey:al últim nauré de Imi­tar á Combes, separant las IgU-ña* del Imperi.

A la Cata del ¡^ublo s' ha ohert una cátedra de pioxo-logía aplicada á la política.

I)e la part teórica se n' ha encarregat el distingit jurin consult 1). Joseph M.* Serraclara.

Se'ns assegura que'I distingit catedrátich D. Herma-negildo Qiner de los Kíos, després de donar un bon ro|>ás al Tractat de Lópica. y comprenent la incompatibilitat do ser amicb polftich de D. Nicolau Salmerón y enemich acèrrim de Solidaritat catalana, ha determinat resoldre ' I conflicte, retirantse á la vida privada.

I'er últim s' ha trobat la manera segura y elicás de conseguir 1' extinció de la mendicitat.

El sistema de recullir ais pobres, sobre ser cruel y in-{'uat, resulta poch práctich, perqué 'Is mendicants ¿qué

an de fer quan de nou se veuhen lliures, si no tenen per menjar, sino tornar á lat andada»/ Aquest es el qllen-to de no acabar may. La plaga lluny d' extingirse s vá reproduhint eternament.

QUE VA DE DEBd?

i i r

La llufa que 'ns delxém posar ab mes gusl.

Kn una assamblea de^pidolaires tinguda en una barra­ca de Hontjuich, va surgir la gran, la lluminosa idea.

Un dels interessats digué: — L ' única manera de acabar

ab la mendicitat no será may la recullida de pobres, sino la re-cullida de riebs. Aquesta es la hona, aquesta es la segura.

Que fas autoritats recullin á tota els riebs que surten al carrer á fer ostentació de la seva opu­lencia, de las sevas galas, del seu luxo desenfrenat: que una vegada 'Is tinguin detinguts prenguin coneixement de lo que possehei-xen y de lo que necessitan, y que se 1« obligui á cedir una part da lo que 'ls hi sobra pera socorre degudament als que no tenen res per viure.

Aquesta proposició vá ser ra­buda ab gran entussiaame. Kl-gúrinse que un manco deya á un seu vehf:

— Fesme 1 favor de deixarme la má.

—¿Per qué? —Per aplaudir al orador.

El projecte será sotmès á las autoritats pera la seva execució inmediata.

A no ser que 'Is riebs recor­dant que tots el» homes som ger­mans, se concertin voluntària­ment y proporcionin lo necessa ri perr establir á Barcelona un

i

LA EKQÜELLA DE LA TORRATXA 80:1

Com lig» que'I gnv«t que ocupava aaueat llocb, taot per la intenció com per la factura (que na preaentará el dibuixant) entrava de pié en la terrible Hoy de lai Jurin diccións, hem cregut prudent retirarlo, lontint vivament que la premura del tempa ena hagi impedit subitituirlo

Cun altre. Ela pocha czemplara que d' aqueat número i aortit ab ol gravat de referencia y que ab el tempa

ae cotiiarin á preua fahuloaoa, han aigut inadvertida­ment enviata al noatre rorreaponaal de La Tarumba á qui podrán dirigirse ab tota reaen-a ela que tinguin inte rea en poaaehirlo.

bon alaterna de beneficencia, en que cap necessitat ver­dadera quedi deaateaa.

Un reclám, absolutament gratia. Laa enlluhernadoras y eipatarranta arrecadas y anells

¡'limpldm, aquellas opfparaa joyaa qu' on ela primera temps de la aeva apanció 's venían á 16 posaetas, araban d' anunciarse ¡A 8 -pessetas unal

¿S' ha viat may al món baratura aemblant? lA tres poséelas! Com qui diu, á preu de cartutxo de

perdigóns. Ja cal, doncha, que s' apreasurin & aprofitar la ganga

que ofereix el Phmplim Ameriran Diamont Tarug. Si avuy, d(a dels Ignocents, no anavan vostés 6 pro

vohir, ¿per quán s" ho deixarfan? ' Bltre d(a, 'na sembla que no 'la estaría bé.

llié pol nostre Ajuntamentl Disgustada la Corporació municipal per la freqllencia

ab que 'la obrera encarregata de la poda dels arbres de la Rambla y demés vías publicas caunen y 's troncan algu­na cosa, lia pres serias disposicións pera evitar la repeti­ció do tan lamentables feta.

D' ara endavant tot obrer que caygui d'una branca y prengui mal, será castigat ab una multa pro|M>rcionada Á la importancia do la ferida ó lossió que sufreixi.

Kn cas de mort, la multa correrá á càrrech de la viuda. V si el mort es solter, la pagarán els seus móa pròxims

parents ó els vehfns de la seva escala. I * resolució no pot ser més justa. Hora era ja de que 'Is abusos dels podadors tinguessin

U' una senyora caritativa hem rebut cinch peaaetas ab l'encàrrech de repartirlas entre personas neceasitadaa.

Cumplint la voluntat de la generosa donant, laa hom distribuhidas en aquesta forma:

Una poasola al marqués de Comillas, una al 8r. Armis, ilugas al 8r. OUoll y Bacigalupi, mitja al Sr. Hamá, y l'altra mitja al marqués d'Alella.

Diumenge á la tardo varen celebrarse mretings anti-cle-ricals en las següents poblacións:

Puigcerdà, Tortosa, Seu d'Urgell, Masnou, Tremp, Cornellà, Ripoll, Mora d'Kbro y Roaas.

Kn tota ells, com ja poden suposar els nostres lectors, varen fer us de la paraula ois oloqUents oradors /.. no» Ulled.

Generals han sigut els elogia ab que s'ha rebut la nova iluminació dol Passeig de Gracia, inaugurada el d(a 21.

Lo que més ha cridat l'atenció ea la espléndida varie­tat nuo campeja en els historiats pals que sostenen las bombas eléctricas.

No n'hi ha dos d'iguals. A l un l i falta una cosa, al altre n' hi faltan dugas, al altra tres... fins arribar al úl­tim, al qual casi l i falta tot.

Unim nostre entiiHsiaHta aplauso al del respectable pi'i-blich.

Uav9nt quedat completament cego, á conseqüència de la llarga enfermetat que ha sufert, el nostre amidi don Anicot Portusach y Filateras, l'Ajuntament ha tingut la excelent idea de nombrarlo visurador de cams del Matadero

Considerem acertadíssim el nombrament y felicitém tant al agraciat com als comerciants de bestiar.

S'assegura que acaba do formarse un poderós sindicat' d'escultors y fabricants de terrissa, al objecte d'arren dar el barro que cubreix ela carrers de la ciutat tot just cauhen quatre gotas.

Per si la noticia 's confirma, doném ol crit d'alerta ale nostres gelosos concejals.

Ja cal que la suma que s'exigeixi als referits escultors y terrissayres sigui ben grossa.

No es qüestió de donar per un tres y no res una canti-tat de fanch tan portontosamont inmensa.

Alguns pairesos, al enterarse del descubriment de la clandestina fabrica d'embutita de Gracia, s'han après-surat á anunciar que ab molt bonàs condicións servirán tocino fresch als vehins de la nostra capital.

Molt ens enganyém ó aquests pagesos espavilats farán negoci, donchs es molta la gent que á horas d'ara ja's d(u:

(DE COLABORACIO PARTICULAR) MALIGNITAT HUMANA UN JOVE CARREGAT D' ILUSIONS. . .

L a s tres c lasses rie vapor. E l s homes de demà. y carregat d° espal l las .

864 L A ESQUELLA DE L A TORRATXA

L I T E R A IGNO

TURfA CENTA i,

Com > n l>-1 x ca no pac benl man dmpadelxn ; « del d iqu l Adiós Munurrat y •altareda d&l Bar.rt» par mi ya na acabat banlrl manía un arroi adloa Banalona armoia anean da propis y astranys yo ataitlndu si no al bez mes an ca llim signi mun cor srmpra am tu sara no so catalanista pro mol Cátala y am champañ Cndarulu baz á brinda. Saluio al ca axA agnln llaglt ilaalljanlus ^a bon cort molta salut y bona sort y si dafectas j ira be a par lu català ca mes bulen,

J. T. PO«T DATA

AI campo D. Ñoño boy á horta á la torra del Karrás las pora anirem abeum als Jocs dalga y daapuea baurem I ' Imbarnaderu.

T A R D O R ¡Qué trista csti la terral

•Qué trina els camps y els boschsl iQué trista qn' ea la rlda

á la tardorl iKIs arbres sense lullaal

[En lloch so ven vcrdorl iTot gasta un color pálitl

iQué e* trlsl alxól \jk tena eatA tolrada

pols solars ralgs del sol. no v ven cap tulla verda,

inl mltja liorl |Y qn° es trista la vida!

ICorre nn ayre mltj mortl lOh tardor malehlda que 'n matas d" iluslónsl

|QII« trista esU la terral •Qué trist es per ml '1 moni •Cor meu, qué trist estasl

iBembla que ' t (ondal M. DEL P.

à

E L S O L O D E L A P R I S I O N

La barqueta encantadora

La barqueta-marinera molt lloujera-va «olean, per l u onas —de la ría yo hl maymla—anem bogant.

Al llunyarnoa-de la costa ma estimada - W man'lg; se decanta—entre mos brassos y ab cuydado—la sostench.

A R. 0

Codo con codo atado cslrt. El presidiarlo i 1* cárcel va Sutrlendo martirios y mil precanslones Para obtener todos sus perdones. Por ladrón y granula. Por falso y por traidor, Paso condena tristo Preso en la cárcel soy. Sin I m que me ilumine, NI Cristo que me amparo, NI Dios quo me proleja Me encuentro en esta cárcel. Mis amigos he perdido De mis padrea me alejé Para vivir entro perdidos Sin sonllmlenlos ni fé . MI familia alejada Se halla siempre do mi, Desprecia á loa granujas Odia á los de mal vivir.

r

LA ESQUELLA DE L A TORRATXA 865

•i —iTant poch llum, per uní armatostes ton grana? Perqué, mirin que n' hi ha allí de ferro!... T de platal

Tot aquell qui ha tingut ocasió de (Izarse en la nova iluminacló del Passeig de Gracia baurá exclamat:

—Deu me 'n guard' de menjarne de butifarra de Bar­celona!

Y es natural. Kl qui ha tastat tan sois una vopada las viandas naturals mal pot acostumarse á las graciofa» so-flsticacións.

Coaas q u i FAN IOHOCKNT: Posar á la rifa... y no treure. Donar aguinaldo als escolans de la parroquia. Menjar ndeua ab forquilla. Passejar pel Parque. Preguntar una direcció á un municipal. Fer versos. Casarse ab dona pobre. Llegir el Liberal. Pagar al sastre. Dur corbata vermella. Contar ab els dits... dels peus. Conflnr ab en Lerroux. Y altras.

Xascarrillo de postres: 8' havia de batejar una criatura, nascuda el 28 de De­

sembre. —¿Quln nom pensas posarli?—preguntà el paro al

padrí. Y aquest respongué: — El del sant deldfa, Ignocent. —No ho fassis pas-replicá el paro horrorisat.—No

veus que si 's deya Ignocent, tota la vida portaria la llufa.

TRENCA-CAPS XAKKADAS

Un xicot qu' entra á la quinta. amich meu y castellà, tot dihent prima á sa cosina (qu' es una noya com cal y que té bons quatre quartos) al f i se n' ha euamorat. Y avuy, viatjant en un cotxe de tercera, d' aquí á Valls, tant l i ha dit ell:— Vaya cardo;-qu' ella á lot »' ha abandonat.

J o a q u í n Y s KKA n s ALVAREZ QÜIMTKROS

« U Teria, part de carnicera;

tru-girat en Sert el dú; per dot ñ t V homeopatia; quan pateix set beu el ruch: la regona... A Barcelona... Total res, y tot os Au.

J. BANLLBUY

ANAGRAMA iPobre emperador Total.

no t valdr* el ser cap de-brot! porque ' I mateix animal qu' ara 't fa de pedestal V estorbar* un dia el tot.

MKLÓN FATIQOSO

ROMBO

P P Á M

P A T I M C A T A P V M

P E P E T P A F

M Hubstituhir las lletras per punts, de manera que llegits

verticalment no diguin res y horizontalment... tampoch. BARÓH DE BONET

LOGOLOGOGRIFO NUMÉR1CH

1 2 8 4 6 6 7 8 0.—Animal. 6 4 2 6 8 7 6 I.—Beatia.

3 1 9 4 3 1 2.—Burro. 7 2 6 4 1 7.—Ximple!

8 4 1 2 4.-Beneytl 5 2 2 7.—Mes que tú.

8 6 9.—Qui juga á dar pinyols. 1 8.—Punt de las donas.

6.—Vocal... do turno.

PERE DE L' AMERICANA LLAROA

TRAOETAB

ANTONI LÓPEZ

Como la muestra, desde 1 peseta el ciento. < Basar de la Unión>—Unión, 8, Barcelona.

ARTURO

OEROGLlFICH COMPRIMIT

ALL UN TROS DE OALL

gra NOTA: A tot aquell que no endavini cap solució y laa envfhi el mateix d(a, avans do las dugas de la tarde se l i regalará una obra teatral de D. Teodoro Baró.

A eecojer, entro Un drama d ¡a cotia 6 La alació de La Granóla.

Antoni López, editor. Rambla del M i t j , 30 Imprompta LA CAMPANA y LA ESQUELLA, Olm, 8

Tinta Ck. Lorilltux y C*

886 LA ii6Viü£LLA üfc LA ÍOKkATXA

O O K T O X J R S O S M O D E R I S T S T Y L Concurs número 1.

I UN MAGNlFlCII

A U T O M Ó V I L (Marca LONGINES)

C V V Ó - V R ' E M l

l>K

La Esquella N ú m . 1 3 , 6 9 6

Combinació ab el sorteig de

Madrit corresponent al día : t l

del actual.

Al que - prcianli ab eljiümaro igual al mateix número de la primera sort multiplicat per quatre ie l i fará entrega del magníflch AUTOMOVIL que teufru el gust de reproduhir en el present gravat.

Advertencia important,—La lenyora queda per nosaltres, y no ontra en el tracto.

C O I S T C U R S N Ú M E R O S

Kl present gravat es copia exacta de una atenta foto­grafía que 'ns ha remés un conegut agricultor valencii. Aquest ckt. que l i diuhen Tío Vicens, acaba de consignar una gran partida de melóni ab destí á Barcelona. Un deis melóns que vindrán es aquest magníflch exemplar que tenen A la vista, compatríci de 'n Vinaixa, el qual l.arrrejat ab els altres no coneixeré ningú mes que "1 ex­pedidor v nosaltres, degut á una marca 6 senya especial. Doncbs bé, tot aquell qui vulgui entrar on el concurs, després d' haver comprat un meló en qualsevol do las paradas do la ramb|a deurà venirnos á dir tot seguit:

—Deu los guart. ¿Es aquest el meló del Tío Vicens? Si el concursant ha tingut la fortuna d' endevinarlo li

res|>ondréin: — Hí, senyor. Kixe es el meló del Tlo Vicens. Alashoras A la persona qfta portant el meló so II fard

la fpgiinnl pregunta:

— ¿Quántas llavors conté aquest meló? L'interpelat respondrA: Aquest meló conté tantas ó

quantas llevors... Inmodiatament y A presencia dol Tío Vicens y de dos

puliasóns que actuarAn do périts sorA obert el meló, y si, una vegada contadas, resulta que ' I concursant ha ende­vinat el número de las llevors... llevors els senyors que formarAn el Jurat se monjarAn el meló y al favorescut ab la sort... se n' hi donará U N A T A L L A D A .

NOTA. Eaperém que '1 públich tindrà en compte els Innumerables gastos y sacrifleis quo representa la cele­bració de concursos d' aquesta naturalesa, encaro que, en el fons, constituheixin una propaganda pel* periódichs y pels Tíos Vicens.

C O N O U R S NTÍTMIERO 3

.̂Qué está fent en aquest instant aquest senyor?

A tot aquell qui endevini lo que, en aquest precís mo­ment ostA fent el senyor retratat d' esquena més amunt se I I . . . contestarA que ha equivocat la solució, donebs aquest senyor retratat mes amunt, BS Aqucar l'HCct» MOMENT estA fent malvas, puig f» un grapat d' anys qun va morir (A. C. S.)

80"

Antoni López, editor, Rambla del M l t j , número 2 0 , Ll ibrer ia Espanyola, Barcelona. Correu: Apartat número 2

I G L - i P O D E R

D E L P E N S A M I E N T O $ Y D E L A V O L U N T A D

(Hipnotismo— Magnetismo— Suyestiónj

Un tomo en 8.° Ptai ñ

r . (,1 M \

M I N U T S D E BROMA P r o u : 2 r a l e t s

A L M A N A C H D E L A E S Q U E L L A

D E L A T O R . R . A T X A

pera I* any 1907

UN ELKGANT VOLUM PLE DE OKAUATS Y TEXT ESCULLIDISSIM

P R E U : U N A P E S S E T A

T A P A S ab planxas dauradas pera enquadernar I' any 1906 de L A E S ­Q U E L L A D E L A T O R R A T X A . . . . Ptas. S ' B O

T A P A S y enquadernació » S ' B O

Obra nova de APELES MESTRFS:

PAHi DK VANO, EN UN ACTE Un tomo Pta«. 1

A L M A N A C H DE

L A C A M P A N A DE GRACIA pera 1907

VERDADERA ENCICLOPEDIA CÓMICA POLÍTICA ILUSTRADA

P R E U : D O S R A L S

El pròxim divendres, día 4 de Janer,

L A E S Q U E L L A D E L A T O R R A T X A P U B L I C A R Á UN

N Ú M E R O E X T R A O R D I N A R I que constituhirá la millor

R E V I S T A D E L A N Y 1906 Narració gráfica y detallada de la vida local durant els dotze mesos transcorreguts

36 planas de text variat y ilustració espléndida Preu del número: 25 C Ó n t i l t l S

NOTA—Tothom que Tulga adquirir qnalKTOl de dl la i obran, remetent I ' Import en llliraiinan del Ciro MAluo ñ be en nHliii de franqueig al editor Antoni Lópei. Rambla del MU], 20, Barcelona, la rabr* á Tolta de correu, tranca de poru. No reapom-m d' extrarlof. •! no i remet ademé* un ral pera ccrUflcat. Ali corresponaalt H 'IB otorgan rebaizaa.

868 LA ESQUELLA DE LA TORRATXA

E L R E Y HERODES Ó

LA DEGOLLACIÓ D E L S IGNOCENTS