l' imperialisme
DESCRIPTION
L' imperialismeTRANSCRIPT
Els grans imperis colonials
Nacions i imperis(1850-1914)
Els grans imperis colonials
Orígens de l´imperialisme
definicions
IMPERIALISME
METRÒPOLI
COLÒNIES
Orígens de l´imperialismedefinicions
IMPERIALISME
METRÒPOLI
COLÒNIES
extensió del domini d´un país sobre uns altres
els territoris colonitzats.
el país que colonitza
Orígens de l´imperialisme
L´imperialisme no era un fenomen nou, perquè en l´antiguitat hi va haver grans imperis.
En els segles XVI i XVII Espanya i Portugal van ser els imperis més importants.
L´expansió imperialista del segle XIX va tenir protagonistes nous: la Gran Bretanya, França, però també Alemanya, Itàlia i Bèlgica, a Europa, i els Estats Units i el Japó.
Mentre que en el 1800 el 35% de les terres del planeta depenien d´Europa i dels Estats Units, el 1914 aquest percentatge era del 84%.
Orígens de l´imperialisme
Orígens de l´imperialismeFactors que expliquen l´expansió colonial del segle XIX:
econòmics
polítics
demogràfics
ideològics
Orígens de l´imperialismeFactors que expliquen l´expansió colonial del segle XIX:
econòmics
1- Les colònies es van convertir en mercats on es venien els productes elaborats a la metròpolis.
2- Les metròpolis invertien capitals a les colònies: construcció i millora d´obres públiques.
3- Les colònies eren territoris rics en recursos naturals on s´obtenien primeres matèries per a les indústries a preus molt baixos.
Orígens de l´imperialismeFactors que expliquen l´expansió colonial del segle XIX:
polítics 1- Va servir per augmentar el prestigi mundial d´un país i enfortir l´orgull nacional entre els seus habitants.
2- Per tal de garantir la seguretat dels seus imperis, les potències van conquerir territoris estratègics. L´objectiu era controlar les rutes marítimes i terrestres.
Orígens de l´imperialismeFactors que expliquen l´expansió colonial del segle XIX:
demogràfics Als països europeus la població va créixer intensament en el segle XIX.Per reduir el malestar social provocat per l´atur, molts governs animaven els fluxos migratoris cap a les colònies.
Orígens de l´imperialismeFactors que expliquen l´expansió colonial del segle XIX:
ideològics
1- ideologies racistes: els occidentals estaven convençuts que la raça blanca era superior i que això els donava dret a dominar altres pobles, que consideraven endarrerits i inferiors.
2 – religió: es van fundar centenars de missions a l´Àfrica, l´Àsia i Oceania amb l´objectiu de cristianitzar (civilitzar) els pobles endarrerits.
3- curiositat científica: les potències europees i els Estats Units van crear societats geogràfiques que van impulsar expedicions científiques per tot el planeta. Un cop explorat un territori, el país que havia organitzat l´expedició considerava que tenia dret a ocupar-lo i explotar-lo.
Orígens de l´imperialisme(...) No és per casualitat que el Mediterrani tingui (...) d´un costat tota la civilització i de l´altre costat tota la barbàrie (...) Està allà, davant de tots vosaltres, aquest bloc de sorra i cendres, aquesta pila inerta i passiva que des de fa sis mil anys és un obstacle al progrés universal.
Déu ofereix l´Àfrica a Europa. Preneu-la. Preneu-la, no pel canó, sinó per l´arada; no pel sable, sinó pel comerç; no per la batalla, sinó amb la indústria; no per la conquesta, sinó per la fraternitat. Vesseu el que us sobri en aquesta Àfrica i alhora resoleu els vostres problemes socials, transformeu els vostres proletaris en propietaris. Aneu-hi, feu! Feu carreteres, ports, ciutats; creixeu, cultiveu, colonitzeu, multipliqueu.
Victor Hugo, 18 de maig de 1879
Activitats:
1- Després de llegir el text de Victor Hugo, anoteu les paraules que descriuen com és Àfrica.
2- Què ha de fer Europa respecte de l´Àfrica? Per què?
3- Quins aspectes del text es relacionen amb la ideologia i mentalitat predominant de l´època?
El repartiment del món
Quina va ser la raó de la convocatòria de la conferència de Berlin de 1885?
El repartiment del mónQuina va ser la raó de la convocatòria de la conferència de Berlin de 1885?
A principis del segle XIX, la idea colonial semblava abandonada.
Aquesta idea, des del 1830 es va reprendre: Gran Bretanya va incrementar la seva presència a l´Índia i França va començar la conquesta d´Algèria.
El procés es va accelerar a partir de l´any 1870. Aleshores les potències van competir per augmentar els seus dominis.
Per evitar els conflictes a l´Àfrica, el canceller alemany Bismarck va convocar la conferència de Berlin que va regular les condicions d´ocupació i explotació d´Àfrica.
El repartiment del mónQuina va ser la raó de la convocatòria de la conferència de Berlin de 1885?
El repartiment del mónImperi britànic: Va ser el més gran del segle XIX,
ocupava 33 milions de km2 i tenia 450 milions d´habitants.
El moment àlgid de l’imperialisme britànic va coincidir amb el renat de Victòria I (1839-1901).
Tenia colònies a gairebé tots els continents i va dominar punts estratègics per controlar les rutes marítimes (Gibraltar, Suez o Hong Kong).
L´Índia era la colònia més important d´aquell Imperi.Reina Victòria I d´Anglaterra.
La vida a les colònies
Els països colonitzadors van fer servir diferents estructures de dominació colonial.
dominis
colònies d´explotació
protectorats
concessions
La vida a les colònies
Els països colonitzadors van fer servir diferents estructures de dominació colonial.
Dominis: eren característics dels territoris amb un elevat percentatge de població blanca. En aquests territoris s´instaurava un sistema d´autogovern interior, però la política exterior depenia de la metròpoli. Un exemple d´això és Austràlia.
La vida a les colònies
Els països colonitzadors van fer servir diferents estructures de dominació colonial.
colònies d´explotació: territoris sotmesos a la sobirania de la potència colonitzadora, que al seu torn les administrava. N´és un exemple el Congo Belga.
La vida a les colòniesEls països colonitzadors van fer servir diferents estructures de dominació colonial.
protectorats: territoris on les potències colonials controlaven la política exterior i l´explotació de les riqueses del país, mentre que les autoritats natives es feien càrrec de la política interior (va ser el cas d´Espanya i França sobre el Marroc).
La vida a les colònies
Els països colonitzadors van fer servir diferents estructures de dominació colonial.
concessions: territoris que pertanyien a un país independent, però les potències occidentals n´aconseguien la concessió temporal per controlar-ne l´economia.
La vida a les colònies
L´explotació econòmica
1. Els colonitzadors s´apropiaven de les terres i les convertien en grans plantacions on es cultivaven productes que no es podien cultivar a Europa (cafè, sucre, cacau o cautxú) o bé explotaven la riquesa dels minerals del subsòl (or, carbó, diamants ...)
2. La població nativa proporcionava mà d´obra barata i, molt sovint, maltractada i sotmesa a situacions properes a l´esclavitud.
3. Les autoritats occidentals no fomentaven la industrialització de les colònies, perquè el que hi buscaven era una font de primeres matèries barates i un lloc on vendre els seus productes.
La vida a les colònies
Una societat racista Com hem vist en la diapositiva anterior,
la població autòctona era freqüentment explotada. En els casos més dramàtics, com Austràlia i Nova Zelanda, la població indígena va ser sotmesa a una política d´extermini.
A la major part de les colònies, colonitzats i colonitzadors vivien realitats completament separades. Les relacions eren jeràrquiques i de subordinació.
L´expansió colonial va imposar la civilització occidental a la població colonitzada, que va haver de modificar formes de vida i va haver d´aprendre la llengua del colonitzador.
Activitats:TEXT 1:Les races superiors tenen un dret sobre les races inferiors. Jo mantinc que tenen un dret perquè també tenen un deure. El deure de civilitzar les races inferiors. (...) Afirmo que la política colonial de França, que la política d’expansió colonial, la que ens ha impulsat a anar cap a Saigon, a la Contxinxina, i que ens condueix cap a Tunísia [...], es fonamenta en una realitat sobre la qual es necessari cridar la vostra atenció un moment. És a dir, que una marina com la nostra no pot navegar sobre la superfície dels mars sense refugis sòlids, sense defenses i sense cap centre de proveïment. Cal que el nostre país es posi a fer el mateix que els altres i, atès que la política d’expansió colonial és el mòbil general de les potències europees en el moment actual, cal prendre partit a favor seu.
Jules Ferry, ministre d´Afers exteriors de la III República, discurs davant del parlament francès (juliol 1885)
Jules Ferry
Activitats:
TEXT 2:
Races superiors! Races inferiors! És fàcil dir-ho. Per la meva banda, jo m’aparto d’aquesta opinió, especialment després d’haver vist savis alemanys demostrar científicament que la francesa és una raça inferior a l’alemanya. No, no existeix el dret de les anomenades nacions superiors sobre les anomenades nacions inferiors [...]. La conquesta que preconitza vostè [referint-se a Jules Ferry] és la de l’abús, ras i curt, la de la força que dóna la civilització científica sobre les civilitzacions primitives per apoderar-se de l’home, torturar-lo i esprémer-li la força que té en benefici d’un pretès civilitzador.
Georges Clemenceau, cap de l´oposició, discurs davant del parlament francès (juliol 1885) Georges Clemenceau
Activitats:TEXT 3:
La civilització que ens ve d’Europa és voraç i dominadora: consumeix els pobles que envaeix, extermina o anorrea les races que s’oposen al seu avanç conqueridor. És una civilització completament política, amb tendències caníbals, oprimeix els febles i s’enriqueix a la seva esquena. És una màquina de triturar. Sembra pertot la gelosia i les desavinences. És una civilització científica i no humana [...]. Concentra les forces cap a l’únic objectiu d’enriquir-se, com faria un milionari que acaparés una fortuna venent-se l’ànima [...].Profetitzem, sense cap mena de dubte, que això no pot durar sempre, com hi ha al món una llei moral sobirana que s’aplica tant a les col·lectivitats com als individus.
Rabindranath Tagore, escriptor i filòsof hindú guardonat amb el premi Nobel de literatura (1913). Discurs pronunciat a la Universitat de Tòquio el 18 de juny de 1916.
Rabindranath Tagore
Activitats:
Qüestionari:
1- Qui està a favor i qui està en contra de l´imperialisme? 2- Assenyaleu les dues raons més importants de cada text per justificar el seu recolzament o no a l´imperialisme.3- Amb quin dels tres esteu més d´acord? Cal justificar les respostes.
Història 4t ESO Grup Promotor Santillana 2008
http://blogs.sapiens.cat/socialsenxarxa/categoria/historia/6-historia-contemporania/6-1-historia-del-mon-contemporani/08-imperialisme-i-colonialisme/
Textos provinents del blog de Vicente Moreno Cullell que podeu trobar en