Editorial pag 2 (126)

Les eleccions europees

Flor de Card

Per segona vegada en la nostra història, el 12 de juny els lloren-cins posarem el nostre gra d'arena per elegir els representants del'estat espanyol a l'Europa comunitaria. I encara que en aquestanova legislatura el parlament sembla que tendrá un pes específicmés important del que tenia fins ara -que pràcticament decidien elscaps dels governs, els ministres d'afers estrangers i els comissaris-,la veritat és que ni la meitat dels llorencins en edat de votar es vamolestar en dedicar-hi deu minuts del seu temps lliure.

Amb tot i amb això, emperò, volem dedicar aquest editorial a co-mentar breument els resultats dels partits amb representació a laSala, com hem fet sempre que hi ha hagut eleccions a la vila.

La conclusió que destaca pardamunt totes és, sens dubte, la cla-ra victòria del PP, que se n'ha duit pràcticament tants de vots elltot sol com la resta dels partits junts. Aquest triomf ha estat sem-blant al de la resta de l'estat espanyol, encara que a Sant Llorençno hagi ten gut augment en relació a les darreres eleccions gene-rals, ja que el percentatge ha baixat unes dècimes.

També és de remarcar l'augment del PSM, que percentualmentha pujat en relació a les darreres generals, les europees ifins i totles municipals, recuperant el segon lloc del mapa polític local. Pot-ser el fet que n'Antoni Sansó hagi agafat un cárrec de responsabili-tat en el Consell Insular, que l'ha duit a ocupar espais importantsen la premsa local i autonómica durant el període de campanya, nosigui del tot alié a aquests bons resultats, sense oblidar la sevatrajectòria dins l'Ajuntament i la baixada del Partit Socialista.

El PSOE ha sofert pràcticament la mateixa baixada que a la res-ta de l'estat, passant a ocupar la tercera posició en el rànquingd'acceptació popular del municipi. Dels tres districtes electorals delterme -Sant Llorenç, Son Carrió i costa-, el de Sant Llorenç ha es-tat el pitjor, ja que només ha aconseguit el 12% dels vots emesos.

Per a nosaltres UM ha estat la gran derrotada, ja que mal grattenir la majoria dels regidors -quatre-, baile, més militants que capaltre partit, i haver estat l'únic que ha repartit paperetes a totes lescases, els seus resultats l'han situada darrera els dos partits so-cialistes. La veritat és que UM no aconsegueix consolidar-se coma partit al marge del PP, bé perquè els llorencins conservadors nose senten nacionalistes, bé perquè els qui no són considerats nado-nalistes són els propis membres d'Unió Mallorquina. Sense oblidarla divisó interna entre els militants, queja dubtar que es presentinplegats a les vinents eleccions municipals.

I, per acabar, qué es pot dir del CDS? Que descansi en pau ise'n vagi a ca seva, que els deu vots aconseguits en tot el municipidemostren clarament que no és aquesta una opció que conti entreels llorencins.

Telèfon:

Garra, co.Adreça: (Manorcid

general de sanCardassar —rmacRea:ista d'infn

Juny

ns n eil

Dipòsit legal :

»li iu'7-e;Josepm*IRneaa: rairl-81i9

Publicitat:

655eCortes

nn l e I. ' 295. 7: .FaS(1j6(e°1M;riF

flor

Llorenç,

(Manacor)

Telèfon :

SIe ar6on r5116"1:15eCri: d

DipbYsd.e 1994. Nia Gainlés *

Director:c

CIF: Gar,jació ejdfj

cció:Servera

Joan san'luinaGuillem

t,:za

irJeri4

de sant

-r

Gtandreu

Guillem

COL.LABOREN

Josep Cortés Resultats de les eleccions

3Espipellades

5Tal dia com avui

10Queixa a l'Ajuntament

17Estampes llorencines

28Guillem Pont En Pep Xim

4Ignasi Umbert Comentaris electorals

6

PSM

Comentaris electorals

7PP

Comentaris electorals

7Nicol . /S imon. Demografia i societat

8

Xesc Umbert Meteorología

11El temps

27Lleure a lloure Activitats

11Varis

Batec 12

Jaume Galmés Goethe

13Xavier Morell Viatge a l'estació Z

16

Pep Galmés

Consum d'alcohol

10J. Domenge El pudor o l'impudor

18

Joan Caldentey En Sión

20Catequistes Mostra de pintura 24Nofre Jaume Una crida en mans del vent 25Maria Galmés Si lleu... 26

ComptabilitatBel Nicolau

Distribució

vots

PP 481 34'5PSOE 322 23'1CDS 245 176Ruiz Mateos 48 3'4PSM 190 136Altres 78 56Blancs 18 1'3Nuls 11 0'8

TOTAL 1393 41'37

Els resultats de 1989

Eleccions europees pág 3 (127)

Els resultats de 1994S.LLORENÇvots %

S.CARRIÓvots %

COSTAvots

TOTALvots

PP 589 4641 163 5842 91 4619 843 4831PSM 269 21'20 25 896 17 8'63 311 1782PSOE 155 1221 49 1756 50 25'38 254 14'56UM 200 1576 25 896 4 203 229 13'12CDS 10 0'79 - 10 0'57

7 055 3 108 24 12'18 34 1'95ERC 8 063 1 036 2 102 11 0'63VERDS 8 0'63 3 1'08 2 1'02 13 014Altres 5 0'39 6 2'15 7 355 18 1'13Blancs 13 1'02 4 1'43 17 0'97Nuls 5 0'39 5 0'29

TOTAL 1269 52'77 279 45'22 197 3193 1745 47'95

Gráfica dels percentatges assolits pels partits amb representació local

5045403530252015105o

PlIM-EPE 111n1~ In Illn Kan

Gent de la nostra gent pag 4 (128)

En Pep "Xim"

Devia ésser a principis/mitjans delsanys seixanta. Aleshores Ca Na Mena(actualment banc Central Hispano) erael cal dels joves i el del futbol. Nogaire lluminós, amb una barra Ilarga,taules de color i cadires de boya; alláhi anàvem a fer les nostres primeressortides "d'adults", contar-nos eixides,jugar a l'alt-i-baix i, fins i tot, algunainnocent partida de póquer. Eren lesprimeres passes d'iniciació a la mas-clenca, coneguda i denostada "vida depoble": feina tot el dia i vetlada en elcafé (tant si eres casat com fadrí, jovecom vell) d'aquell temps.

Des de llavors guard un record de"En Pep Xim", aleshores un senyord'edat, amb bigotis blancs, ben vestit-ningú més portava corbata en el ca-fé-, amb ulleres de "cul de tassó" i unescuradents humit a la boca. Crec re-cordar que se solia asseure a la rotladadels més grans (Montserrat Mena,Joan Fornés, Jordi Torrenova...), inormalment sortia amb una c,ovejada ienfadat.

Poca cosa més podria dir del meurecord. S'assenyalava que era un ho-me que havia fet "moltes coses", ipotser tenia certa empatia i poca pa-ciencia.

Sens dubte fou un personatge benpopular, però... com envestir-lo?Fent-ne una investigació biográfica?Potser és el caín( més encertat, peròtambé el més llarg. L'arxiu dels re-cords tampoc no és suficient... Res,demanem a altra gent el qué en pensa,tot contestant a la pregunta "Qui eraen Pep Xim?" Potser així s'arriba auna aproximació de la consideraciópopular d'aquest llorencf, sens dubteinexacte i curta, per?) potser significa-tiva.

Vet-aquf, idó, les respostes que ensdonaren:

"En "Pep Xim" era un personatgemolt popular, n'heu fet alguns que noho eren tant com ell, ni de molt...""encara me'n record de les can consde les sarsueles (i en comença una)...lo més fotut, lo més mal d'aconseguirva ésser que sortissin junts a cantarmascles 1 femelles, aquel! temps no

era com ara, no!... llavors airó eradifícil..." "no va ésser des meu temps,però va estar molt relacionar amb sofutbol, fins i tot no sé si ses sarsueleseren per arreplegar fondos p'es fut-bol..." "era un poc rar, tenia es genicurt, no li podien fer la quantra, totd'una s'enfadava... " ". . . era manacorí

Gent de la nostra gent/Espipellades pag 5 (129)

i es va posar a festejar aquesta Milor-pa... ""no puten! pareixia un senyor,venia a festejar en cotxe, i en aquelltemps n'hi havia pocs de (-mes... icapellet, i uns guants blancs, i unguardapits... pareixia un marqués...!

(P.R. , juny 1994)

"Era un bon organitzador de coses,una bona persona. A més, tenia conei-xements artístics i futbollstics, més desprimers que des segons..." "...però te-nia un gran fallo: li faltava continuïtaten s'entusiasme. Potser es deixava durper ses males crftiques, i fàcilment,degut an es seu carácter, abandonavaallò que havia iniciat..." "...quasisempre en sortia malparat degut a noadmetre ses opinions d'ets altres...""...resumint, jo diria que era un homevàlid, i lo que ho demostra és quequan, tant es futbol com ses activitatsculturals, estaven en hores baixes,

acudien a ell per ressuscitar-les..."(A.C. , juny 94)

"Era un gran homo... hombre, enaquell temps no hi havia gaire cosa,ni costats! que li poguessin ajudar...en Pep no en tenia de costats, era bentotsol..."

"Tenia una tenda de roba i despat-xava... antes caseva havia estat unforn de l'amo en Miguel d'es Forn, joho he vist,... i antes un cajl que elduia en Caron..."

"...adesiara se comentava p'es po-ble que li havien de fer s'embargo,però mai no l'hi feren...""...sempreamb abric i corbata, pareixia un se-nyor... tenia mania a sa mala olor...per fer-lo enfadar un es posava devoraell i comen cava: "quina pudor!", i ellben aviat se n'anava... ""...com totapersona tenia bo i dolent, però era unbon companyero... sempre lifriem pu-

tades, jo a vegades l'afaitava i agafa-va dos raons... s'enfadava però teniabon cor..." "...era s'ánima d'es de-port i de ses comèdies... si ell no homovia no hi havia res, era un bon ele-ment, però... havia d'anar davant,eh!, sinó ho enviava a rodar... no lipodien fer contrari..."

"La tabernera del puerto", "El tioPep se 'n va a Muro"... en va fer unesguantes, amb en Pep "Marineta", en"Pelleta", en Tomeu "Carbó"... fins itot una vegada feren representacionsa Son Maneta, en es camp de futbol"

(J. 5., juny del 94)

Potser no hi ha cap necessitat desintetitzar, amb tres opinions es donenprou coincidències que ens aproximenal seu carácter, al seu ésser i a la sevaforo, en un temps i un indret rural,agrícola i de postguerra, és a dir, difí-cil per a les curolles socioculturals.

Espipelladesn_ Res de fer deport, ni passar gana, ni prendre pastilles ni xarops, ni empastisar-se

d'untures, ni faixes, ni tractaments de cap casta. Si vos voleu amagrir, apuntau-vosan es CDS, a s'UM o an es PSOE, que amb sos disgusts que vos donará cada vegadaque hi hagi eleccions a l'instant estareu més magres que un garrot. Ja ho sé, hi ha sesexcepcions que confirmen sa regla.I si voleu engreixar apuntau-vos an es PP, que es seus no hi caben de goig. Pecóapuntau-vos-hi prest, que per ventura després de ses eleccions municipals de l'any queve vos tornareu amagrir, com cada any.

Després de s'estiu, quan es polftics comencin a bravejar -alguns ja han començat- queestan disposats a tornar fer feina p'es poble, podríem aprofitar per donar-los un càveci una senalla perhom i que se posin a cavar es clot de sa piscina, i per ventura mossortiria millor de preu...

No i m'han dit que ja hi ha polítics i partits que comencen a fer passes de cara a saprimavera que ve.Es PP pareix que cerca un nou cap de llista, i es que té ullat no s'acaba de decidir.Es PSM confia en recuperar es dos regidors i vol que es tres de davant tenguin ganesde marxa i ses coses nacionalistes ben clares.En Bovet no sap on s'ha d'afícar, que deu vots no basten ni per pipes.En Fal.lera, com que no está segur que li deixin fer sa llista d'UM, diuen que hacomanat a un misser que li prepari una llista d'independents.Passat s'estiu s'olla començarà a bullir i tornarem fer una altra caragolada.

Josep Cortés

Eleccions/Comentaris pag 6 (130)

PSOE: uns derrota anunciada

Moltes vegades m'he demanat si real-ment és cert que el poble és savi, tal comdiuen els cànons polítics, perquè si real-ment això fos així el PP ho hauria guanyataquestes passades eleccions, ja que permèrits, haurien sigut Esquerra Unida a ni-vell d'Estat Espanyol i els partits naciona-listes a nivell de la nostra Comunitat, jaque eren, sinó els únics, dels pocs querealment presentaven propostes que defen-saven els interessos del nostre país, i amés no haven sigut beneïts pels esquitxosde la corrupció, perquè ja me'n direu quépot ofertar el PP que ja no hagi donat elPSOE? El mateix: centralisme, centralis-me i centralisme.

I això que diuen que les urnes sempreduen sorpreses, pea) jo pens que això noés del tot cert; la victòria del Partit Popu-lar del passat dia 12 de juny no va essercap sorpresa, era una victòria cantada:Des de feia molts de mesos els mitjans decomunicació -la majoria en mans de genten certa manera apropada a les posturesde la dreta económica més radical- havienanant donant pitja a l'opinió pública per-qué això fos així. Els titulars diaris de lapremsa, avançant aquesta victòria, magni-ficant de manera desorbitada un dia i unaltre els casos de corrupció que afectavenel govern de la nació i el partit que li do-nava suport -perquè dels que afectaven elPP, tals com Naseiro, Burgos, Hormae-chea, Bon Sosec, Túnel de Sóller, Ses Sa-lines, etc., d'aquests no en parlaven-, totaixò demostrava que els poders econòmicsd'aquest país començaven a notar que lamamella del PSOE ja no donava massallet i que es feia necessari anar a cercar-ne una altra, i naturalment aquesta mame-lla no podia esser altra que la del PP,representada per la gran dreta económicaque feia més d'una década que no la podiaxuclar.

Dit tot així, pareix bastant normal queels resultats fossin els que foren, les gransmaquinàries electorals -autèntiques máqui-

nes de fer vots, com tenen tant el PP comel PSOE- es posaren en marxa per aconse-guir la victòria -el PP- o per evitar-la -elPSOE-, i la veritat és que el sentiment dederrota es va apoderar dels socialistes,mentres que la del PP anava a aquesteseleccions amb afany de guanyador, i ja sesap que no es pot sortir al mig del campderrotat abans de començar el partit, per-qué de segur que es perd.

Des de les darreres eleccions generalsel PSOE no guanya per sustos, cada noucas de corrupció explotava damunt la tauladel president del Govern, i amb cada ex-plosió alguns trossos de metralla s'anavenincrustant dins l'ànim d'en Felipe Gonzá-lez, i quan encara no tenia la ferida tanca-da d'una n'hi explotava una altra, i aixòno hi ha déu qui ho aguanti. Comencen aaparèixer bubotes per tot, no sap de qui espot fiar, avui és un ministre, demà el go-vernador del Banc de Espanya, demà pas-sat el director de la Guardia Civil i aixíun dia i un altre, i quan te n'adones queja no hi ha res a fer, ja és massa tard.Aquesta ha estat la causa de que el PSOEperdés aquestes eleccions, no pel mèrit delrival, perquè lo que es diu mèrit, mèrit non'ha fet cap, sinó ben el contrari, de totsel casos de corrupció que han sortit a llumpública han sigut els mitjans de comunica-ció els qui ho han denunciat. El PSOE haperdut aquestes eleccions per no haveremprat el bisturí d'hora.

Pel que fa al nostre poble, la veritat ésque tan sols hi ha hagut un perdedor i a-quest naturalment ha sigut el PSOE, queigualment que a altres indrets de la nacióespanyola, la ventada pepera l'ha arrosse-gat a les posicions baixes de la taula declassificació local. Vegeu, en el quadreadjunt, una petita anàlisi comparativa delsresultats obtinguts pels partits representatsal nostre ajuntament a les europees de1989, les generals de 1993 i les europeesde 1994. S'exceptua el Foro-CDS perquèels resultats han sigut tan magres que notenc massa clar si realment tenien interésen aconseguir un bon resultat.

D'aquesta manera, i analitzant els per-centatges de votació o d'abstenció ques'han donat en aquestes tres eleccions quehem analitzat, veiem ben clarament que el

TAULA COMPARATIVA DELS VOTS

1989 1993 1994

PSOE 322 553 254PP 481 1303 843PSM 190 374 311UM 242 229

TAULA COMPARATIVA DELS

1989 1993 1994

PSOE 23'1 20'8 14'6PP 34'5 49'0 48'3PSM 136 14'1 17'8UM 9'1 13'1

PSOE, tant a unes eleccions com a les al-tres, está disminuint el seu percentatged'acceptació popular, ja que a les Gene-rals de l'any passat es nota aquesta minvade vots, i que continua en aquestes elec-cions amb una pèrdua de quasi tres-centsvots en relació a les europees del 89.

Si analitzam la situació del PP, els seusresultats no difereixen massa en percentat-ge, per exemple, dels obtinguts a les ge-nerals de 1993, i l'augment en relació ales de 1989 no es pot dir que estigui enconsonància amb el que ha sigut a moltsd'altres indrets, malgrat la diferència enrelació als altres partits. Una baixada de460 vots en tan sols un any es pot consi-derar important, encara que no es pot ig-norar que ha sigut, una vegada més, elpartit mes votat.

Però si hi ha hagut un partit que real-ment ha mantingut la seva progressió, hasigut el PSM. Des de les eleccions euro-pees del 89, el PSM ha mantingut aquestaconstant, i está ciar que la decisió que vaprendre d'anar en coalició amb CIU s'hademostrat un encert. El PSM ha sigut elpartit que precentualment més ha pujat, un4'22%, la qual cosa vol dir que no tansols ha mantingut el seu electorat, sinóque la idea nacionalista, si bé poc a poc,va entrant dins l'ánim del votant llorencí.

Unió Mallorquina era la primera vegadaque es presentava a unes eleccions euro-pees, si bé no ho ha fet tota sola sinó encoalició amb altres partits d'arreu de

Eleccions/Comentaris pag 7 (131) I44£

l'Estat Espanyol, i això no és sempre assi-milable pel votant, principalment quanaquest votant no té massa definit el seucarácter nacionalista i tot el que això su-posa. Unió Mallorquina es va presentar aaquestes eleccions amb una certa humili-tat, i jo cree que amb timidesa i natural-ment amb una manca de medis notable. Iés clar que davant les màquines electoralsdels partits estatals poca cosa es pot fer sino tens uns votats que tinguin ben clarque els únics que defesensaran els interes-sos dels mallorquins han d'esser partitsnacionalistes i mallorquins. Així i tot, elsresultats d'Unió Mallorquina no es podenconsiderar dolents si tenim en compte totel procés d'aquestes eleccions allá on elsdos principals partits del país les hanplantejades com si fossin una segona voltade les generals. I si a això hi afegim l'im-portant abstenció, veurem que Unió Ma-llorquina se situa al segon lloc en augmentpercentual de vots, amb un 4'02%, justdarrera el PSM, el que demostra, com hedit abans, que els partits nacionalistes sónels que mes han avançat percentualment,i aquesta es la dada a tenir en compte perles properes eleccions municipals i au-tonòmiques.

Com podem veure a la taula dels per-centatges, el partit que més va avançar vaesser el PSM, seguit d'Unió Mallorquinai el Partit Popular; debacle del PSOE, in-clòs dins l'onada de càstig que li ha donatl'electorat a rel de tot l'estat espanyol pelscasos de corrupció a alts nivells, una tar-dança en sortir de la crisi económica i lanecessitat que té el Partit Socialista detancar d'una vegada les divisions internesque l'han duit a una situació insostenible,i menys per afrontar unes eleccions i gua-nyar-les.

Pel que fa al CDS poc hi ha que dir, laveritat és que la seva gent ja ho tenia moltclar abans i durant la campanya electoral:ni un cartel], ni una papereta, res de res.10 vots són el testimoni de tot això.

Però pensem que aquestes eleccions noes poden traslladar a les properes munici-pals, perquè de segur que els resultats noseran els mateixos, perquè si el poble éssavi a qualque moment haurà de dir basta,i perquè els interessos són uns altres i lespersones també, i a una illa com la nostratots ens coneixem.

Ignasi Umbert i Roig

Eleccionseuropees

A les darreres eleccions municipals del'any 1991, el PSM-Nacionalistes de Ma-llorca, amb 237 vots, un 9'1%, va fer unsresultats que ben bé es poden qualificar dedolents. Ens situaren com la darrera for-ça política amb representació al nostrepoble. Així i tot, emperò, hem procuratseguir fent feina honestament, defensantsempre el que hem cregut millor pel termede Sant Llorenç. Per això, és una satis-facció veure que en aquestes darrereseleccions el PSM-Nacionalistes de Mallor-ca, amb 311 vots i un 17'82% se situacom a segona força política del nostre ter-me municipal.

Si aquests resultats es donen a uneseleccions on tan sols un 48% dels electorsha anat a votar, i on el vot al PSM-Nacio-nalistes de Mallorca sempre havia estatmés baix que a unes eleccions municipals,podem afirmar que el nostre vot, a dife-rència d'altres partits, es va afiançantd'una manera lenta, però progressiva.

Que partits com UM, amb la batlia deSant Llorenç i quatre regidors, o el PSOEamb el govem de Madrid i la seva propa-ganda televisiva, quedin darrera el PSM-Nacionalistes de Mallorca, ens dóna unagran força i una gran il.lusió per anar ales pi-Mimes eleccions municipals i au-tonòmiques a treure un resultat que per-meti canviar una politica que no ha tenguten compte l'opinió i els interessos delpoble.

Volem, des d'aquí, donar les gràcies atots els qui ens han votat, perquè aquestvot és el millor reconeixement a la nostrafeina.

Amb aquest recolçament seguirem fentfeina per millorar el nostre poble, i lluita-rem perquè els tres eurodiputats de la nos-tra coalició ens defensin amb força a Eu-ropa.

PSM-Nacionalistes de Mallorca

Partit PopularSANT LLORENÇ-SON CARRIÓ

La junta local del Parta Popular volagrair profundament a tots els seus afi-liats, simpatitzants i electors en general elrecolzament rebut a les eleccions europeescelebrades el passat dia 12 de juny. I tam-bé l'exemplar i conecte comportamentdels ciutadans d'aquest municipi.

Aquests resultats ens comprometen aseguir treballant cada dia amb més ferme-sa, honestedat, responsabilitat i sacrifici siés necessari. Farem tot el que estigui alnostre abast per no defraudar mai els quihan confiat en el nostre partit.

Molt agraïts i una forta estreta de mansa tots.

Escola

El dia 18 de juny se celebraren a Sóllerles VI Olimpíades Infantils, organitzadespel Comité Comarcal per a l'Esport enedat escolar.

Hi participaren 10 centres de Mallorca,entre els quals hi havia 72 nins de lesescoles de Sant llorenç i Son Carrió, queobtingueren uns resultats realment espec-taculars:Bàsquet infantil femení leresHandbol cadet femení leresBàsquet benjamí femení leresBàsquet infantil masculí 2onsHandbol cadet femení 3eresBásquer benjamí masculí 2onsBàsquet benjamí femení 4rtesVoleibol cadet femení 2ones

En atletisme, Gabriel Nebot Pons vaaconseguir la medalla d'or en els 60 mts.llisos.

Enhorabona a tots els participants.

Demografia i societat pag 8 (132)

De jove va voler provar fortuna aFranca, juntament amb en LlorençComís i en Sanson, però no li va anarbé. Al Cel sia.

* Dia 15 dejuny va morir aSon Carrió enLlorenç JaumeRigo, el pare dela perruqueraAma Roseta.Tenia 79 anys ivivia a un molíque havia com-prat per Son Carrió Que el vegem enel Cel.

*El dia 21 demaig es va mo-rir el llorencfSebastià PlanisiRiera, de SonGalianeta, a l'e-dat de 84 anys.

Feia de con-rador, i en elsdarrers anys ha-via perdut la vista. Descansi en pau.

* El 27 del mes passat, a Cala Mi-llor, va morir el ciutadà suís PhilipBáchler, que tenia 68 anys. Fou tras-lladat al seu país. Al Cel sia.

* El dia 11 dejuny ens va dei-xar en BartomeuSoler Arrom,Costitxer, als 62anys d'edat.Feia de picape-drer i era moltafeccionat a lacolumbofflia.

El dia 15 de maig, a la parròquia deSant Miguel, a Son Carrió, combrega-ren els al.lots de la fotografia, qui,d'esquerra a dreta i de dalt a baix, sónels següents:Emilio López Vflchez, Miguel Ángel

Dia 5 de Juny, a Sant Llorenç, com-bregaren les nines de la fotografia,que són na Rosa Forteza Nicolau, na

Femenias Puigrós, Pere Sureda Plani-si, Jaume Femenias Puigrós, MiguelSancho Calafat, Antonio López Vfl-chez, Joan Manuel Roma Galmés, Isa-bel Fullana Riera, Catalina Neus LlullGalmés i Naomi Riera Aguilar.

Silvia Roig Pomar i na Isabel Domen-ge. Enhorabona a tots els que enguanyhan pres la primera comunió.

DEFUNCIONS

COMUNIONS

* Dia 20 dejuny va morir lallorencina d'a-dopció IsabelBarbero Torres,que fa ja moltanys que va ve-nir a viure ambnosaltres. Tenia86 anys.

* El dia 21 de maig en José Martí-nez García, natural d'Albacete, i labritánica Clare Ethel Ann Hills, escasaren davant el jutge de pau de SantLlorenç. Que no sigui res!

* El 4 de juny, els llorencins Anto-ni Bauzá Domenge i Margalida SansóSánchez feren l'esclafit, aquesta vega-da per l'església. En els darreres me-sos han estat de les poques parelles dellorencins que s'han casat, ja que gai-rebé sempre n'hi havia algun d'extern.

Aprofitam l'avinentesa per donarl'enhorabona a les dues noves colles.

Isabel Nicolau i Ama Simonet

Demografia i societat/Pintura pág 9 (133)

NOCES

El 29 de maig va combregar naCatalina Maria Vives Genovart.

En Guillem Comas Salas també varebre la comunió el 29 de maig.

Si no ens hem errat de comptes,tenim, idó, que entre Sant Llorenç iSon Cardó enguany han combregatquinze nins i nines, amb la qual cosapodem assegurar que la continuïtat dela tradició religiosa está pràcticamentassegurada.

Tercer Certamen de Pintura

S IllOt 94L'associació de veïns "Es Riuet" de S'Illot convoca el TERCER CERTAMENT DEPINTURA - S'ILLOT '94 d'acord amb les següents BASES:

1.- El S'Illot '94 queda obert a pintors de qualsevol nacionalitat.

2.- Cada participant podrá presentar un màxim de dues obres originals i no premiades

a altres concursos.3.- El tema estará relacionat amb la mar.4.- Es podrá utilitzar qualsevol técnica sobre tela o fusta.5.- Les obres tendían unes dimensions mínimes de 92x73 i màximes de 195x130, en-

va-sades amb un llistó.6.- Les obres es presentaran firmades per l'autor, i aniran acompanyades d'una fitxa

amb les dades personals.7.- El termini d'admissió finalitzarà el 31 d'agost de 1994, i s'entregaran a la recepció

de l'hotel PERLA.8.- L'entitat organitzadora se'n cuidará de les obres, però no es responsabilitza de les

avaries que s'hi puguin produir.9.- Hi haurà una sel.lecció prèvia de les obres presentades.

10.- Es concedirà un únic premi de 300.000 ptes., donades per la Pastisseria S'Illot,

i l'obra premiada passarà a propietat de l'Oentitat patrocinadora. També espodran concedir les mencions d'honor que el jurat consideri oportú.

11.- El premi no es podrá dividir ni ser considerat desert.12.- El jurat estará integrat pel pintor Toni Dionís, els arquitectes Neus Iniesta i

Guillem Oliver, i els periodistes Gaspar Sabater i Biel Massot. Actuará desecretari un membre de l'associació.

13.- Les obres no premiades podran ser retirades dins un terrnini de 30 dies desprésde ser clausurada l'exposició.

14.- Els pintors que ho desitgin podran indicar el preu de venda.15.- La participació en aquest certamen implica l'acceptació de les bases i renuncien

a qualsevol reclamació.

Salut

pág 10 (134)

Prevenció del consum d'alcohol des de la familia

L'alcohol és la droga més antiga i lamés arrelada dins de la nostra societat i enles nostres costums. El vi ha estat tradi-cionalment un acompanyant bàsic a lesnostres menjades, per això popularmentse'l considera un aliment i poques vegadeses veu perillós. Així doncs, l'alcohol éssocialment acceptat i tolerat. Aquesta in-fluència fa que l'alcohol s'introdueixi comun element que forma part del consum ha-bitual familiar al mateix nivell de nor-malitat que els productes bàsics.

Com influeix la família en el consumd' alcohol?

El consum d'alcohol és un fenomen decarácter mundial amb determinants econó-mies i polítics; la seva solució no pareixestar al nostre abast. Encara que general-ment es tengui aquesta idea inicial, totspoden fer alguna cosa per millorar la si-tuació.

Comencem per analitzar breument coms'introdueix poc a poc l'hàbit d'ingeriralcohol des de molt nins, observant elscostums familiars.

A moltes famílies es consumeix alcohola les menjades o festes familiars en quan-titats excessives. Els fills, en aquestesocasions, comencen a ingerir alcohol mes-clat amb aigua o gasosa, sense donar-liimportancia al fet i sense adonar-nos qued'aquesta manera van augmentant poc apoc les quantitats i la tolerancia. Desco-neixem quin és el risc d'aquest ús, elsseus efectes a llarg termini, i no pensamque aquesta actuació familiar pot influiren els fets socials.

Les famílies, quasi en broma, convidena provar l'alcohol als nins a les festesfamiliars (noces, bateigs, aniversaris,comunions). Expresions com: "núrau comli agrada el xampany", o "mirau-lo, beucom un homonet" són conegudes per tot-hom, sense veure-ho com a punt d'inici,de desconeixement, de preparació per uncontacte posterior del nin amb les begudesalcohòliques.

En nombrosos estudis realitzats sobre elconsum d'alcohol s'ha arribat a aquestaconclusió:

Existeix una relació significativa entreel consum d'alcohol i altres drogues perpart dels pares i el consum dels fills.

No ens cansarem de dir que per alsfills, alió que fan els pares té més impor-tancia que el que diuen, i aquesta imatgejust es pot anul.lar amb un altre compor-tament contrari, molt poques vegades ambparaules. És molt necessari que els paressiguem coherents amb el que deim alsnostres fills.

No es poden esperar molts bons resul-tats si el pare diu que "beure és dolent"tenint constantment un tassó a la tila.

Quant a la prevenció de consum de dro-gues il.legals, només volem recordar araque comenca amb la prevenció de les le-gals (tenint un autocontrol de les drogueslegals).

Així idó, els pares hauran de predicaramb l'exemple: la prevenció consisteix enno ser un consumidor habitual o com-pulsiu.

La familia és qui ha d'educar els fills apoder divertir-se sense la necessitat deconsumir alcohol, i potenciar els habas iaficions saludables, promocionant l'esporti les activitats de temps lliure.

Perquè els nostres fills tenguin els cos-tums i hàbits saludables comença pel fetde qué nosaltres també els hem de tenir.Per això compartir amb ells les activitatsde temps lliure és una manera de fer pre-venció.

Decàleg de prevenció familiar

* No oferir mai alcohol als fills.* No enviar als fills a comprar begudes

alcohòliques.* No incitar els nins a beure alcohol a

festes.* Ensenyar els fills que per divertir-se

no cal consumir alcohol.* Promocionar les begudes saludables

(sucs de fruites, llet, infusions, aigua...).* No utilitzar l'alcohol per calmar re-

fredats, mal de queixal o altres formes demalestar.

* Evitar el consum abusiu d'alcohol, ta-bac, farmacs, etc. a les cases.

* Fomentar l'esperit crític dels fills da-vant els anuncis publicitaris sobre l'al-cohol.

* Fomentar l'esport i les activitats detemps lliure.

* Exigir que s'apliqui amb rigor el de-cret de 1982 en matèria de prohibició devenda i consum d'alcohol i tabac als me-nors de 16 anys.

Pep Galmés

Tal dia com avuiARA FA 70 ANYS

* Que el Cardassar va jugar el seuprimer partit, al Camp Roig.

L'aliniació probablement fou la se-güent: Bartomeu Galmés, Mateu Ueu,Martí Capirró, Miguel Mosca, Guillemet,Miguel Lluent, Josep Madona, MiguelMadona, Ramon des Forn, Guillem Meci Josep Mosca.

ARA FA 60 ANYS* Que s'inaugura el camp de futbol de

Sa Coya.

ARA FA 50 ANYS* Que l'Ajuntament acordà construir les

escales de l'estació del tren.

Viatges

UltramillorAgència de viatges del grup A, títol 999

Carrer del Sol, 19Tel. 585720 Cala Millor (Mallorca)

CIAL.

-INSTAL.LACIONS SANITARIES-

C./. NOU, 37- Tel. 83 82 99 SANT LLORENÇ

Sequera/Associacionisme pág 11 (135)

MeteorologiaComentari an es mes de maig

Hi ha un acudit foraster que diu:"Febrero revuelto, marzo ventoso yabril lluvioso, sacan a mayo florido yhermoso".

Però enguany ha estat un maig ex-tremadament sec i només ha plogut alsvoltants de 10 1/m2 . I això no seria ressi tenguéssim una quantitat raonabled'aigua acumulada en es subsol, peròni això tenim. Arribam a s'estiu ambunes condiciuons hídriques compara-bles a si mos trobássim a principisd'agost, la qual cosa fa pensar en unestiu difícil p'es conreus de secà. Aramateix, a qualsevol lloc de ses mun-

tanyes d'es terme, a sa cara orientadaan es sol, cárritx, pins petits, ullas-tres, estepes i altres plantes que no te-nen s'arrel fonda ja s'estan mustiant.

I per lo que respecta a sa calor, afinals de mes, per acabar d'eixugars'esponja, una entrada d'aire morescmesclat amb pols va fer pujar sa tem-peratura fins an es 33 o 34°. A sesanotacions d'es darrers set anys notenim cap maig amb temperatures d'a-questa altura, ni tampoc mitges quesuperin sa d'enguany: 19'1°.

Qué passara? Per lógica será un es-tiu terriblement sec que ets arbresmenys afavorits no podran resistir, ies pous també es veuran afectats, unsmés que ets altres.

Per sistema, aquesta és sa realitatmés probable. Jo voldria equivocar-

me, i com més millor, perquè sempres'ha de comptar amb so factor sorpre-sa i hem tengut estius ben humits queha plogut més de lo normal. A lo mi-llor enguany será un d'aquests...

Sa pluja acumulada durant es da-rrers anys, des d'es primer de generfins a's 31 de maig ha estat aquesta:

1994 110'61993 2151992 2431991 4161990 2131989 2471988 237

Xesc Umbert6 juny 1994

Lleure a lloure

L'associació juvenil Lleure a lloureja ha començat a preparar les activitatsd'aquests mesos d'estiu i de les prope-res festes de Sant llorenc i de la Marede Déu Trobada.

De totes aquestes activitats podemdestacar una excursió a Cabrera, uncurs d'iniciació a la fotografía i unacampanya de promoció de la salut.

L'excursió a Cabrera s'havia de dura terme el passat dia 26 de juny, per?)degut a la manca de participants elsresponsables de l'organització es veie-ren obligats a haver-la de suspendre.

El curs d'iniciació a la fotografiaserá impartit per Miguel Ángel Dora.Es realitzarà els dissabtes dies 2, 9,16 i 23 de juliol, de 19 a 21 hores.Constará de part teórica i de partpráctica. A més de conèixer els com-ponents de la máquina fotográfica, elseu maneig, les tècniques bàsiques...es posaran en práctica tots aquestsconeixements en la sessió práctica.

Prest sortiran al carrer els cartells

de la campanya de promoció de la sa-lut quel'associació organitza conjunta-ment amb la Secció de Promoció de laSalut del CIM i els Serveis Socialsmunicipals.

En aquesta campanya es tractarantemes tan importants com la prevenciód'embarassos, la prevenció del con-sum de drogues i l'educació alimen-taria. Les sessions es realitzaran men-sualment els divendres a vespre, a caSes Monges, fins al mes de desembre.Apareixeran els cartells informatiuspertinents amb antelació a la celebra-ció de les sessions.

S'espera que hi hagi una major as

sisténcia a aquestes activitats, i que nosucceeixi el que ha passat amb les dar-reres.

El proper mes s'informarà detalla-dament de les activitats previstes per ales festes. Ara, com sempre, és la mi-llor hora per fer-nos arribar les vos-tres propostes, idees, suggeriments...

Volem aprofitar aquestes línies perrecordar a tots aquells socis que famés d'un any que formen part de l'as-sociació, que poden passar pel banc deCrèdit Balear, el de la Placa, perrenovar la inscripció. Només són1.200 pessetes a l'any.

Ánims!

Batec pag 12 (136)

Míting

Dia 4 de juny, a la rectoria, i dinsels actes de la campanya electoral, esva dur a terme un míting del PSM-Na-cionalistes de Mallorca. Varen inter-venir Pere Sampol, portaveu del PSMal Parlament de les Illes Balears, Joa-quim Molins, Conseller de Turisme,Transports i Comunicacions de la Ge-neralitat de Catalunya i Antoni Sansó,diputat i regidor de l'Ajuntament deSant Llorenç. Quan varen acabar lesintervencions dels tres ponents es vaconvidar el públic assistent a un trosde coca i se l'obsequià amb una alfa-beguera per espantar els moscards quetant ens molesten a l'estiu.

Si no estam mal informats, semblaesser que fou l'únic míting per aques-tes eleccions europees que va haver-hia Sant Llorenç; les altres forces unade dues, o ja tenien clar que anavendirectes a Europa o no els interessavagens ni mica tenir una representació alParlament de Brusseles.

Cabrera

L'Associació Juvenil havia organit-zat una excursió a Cabrera, que no espogué dur a terme perquè la respostapopular va ser quasi nul.la. Algunsmembres del'associació es varen mos-trar un poc decebuts, ja que esperavenpoder omplir les places disponiblessense massa problemes. També la sor-presa s'apoderà dels organitzadors de-gut a qué aquest acte era un dels méssol.licitats pels joves llorencins. Elpreu, que incloïa el trasllat amb auto-car fins a la Colònia de sant Jordi i elvaixell, era de 2.000 pessetes per alssocis i 2.700 per als no socis. Estavaprevist realitzar-se diumenge 26. Des-cansi en pau.

Futbol

El club esportiu Cardassar ha com-plit el seu objectiu principal de mante-nir-se a la 3' Divisió Nacional; sense

cap dubte es tracta d'una bona notíciaper despedir aquesta junta directivaque deixa el càrrec.

Els nous encarregats pareix queseran encapçalats per Joan SantandreuPaler. També es comença a parlar delcapítol d'altes i baixes, ja que hi hadiversos jugadors que han rebut ofer-tes d'altres equips de la 3' Sivisió (J.Sancho, Ramon, etc.) i podrien aban-donar la disciplina granotera.

Places

Les obres de la plaça dels morers,situada a la carretera d'Artá, conti-nuen. Els operaris de la brigada vanfent-hi feina i ja s'han construït les pa-rets de pedra i s'han eixamplat les yo-ravies fins a la fusteria del final delpoble.

Aquesta plaça resultará una milloraconsiderable per a l'embelliment delpoble. Esperem que a aquestes ini-ciatives tan bones se n'hi afegeixind'altres en altres indrets del poble.

Escola de música

Ha dit n'Apol.lbnia Galmés que po-sássim que els cursos de música aca-ben. No en sabem gaire cosa més, pe-rò na Polita no ha volgut fer la bate-gada perquè estava una mica emparda-lada.

Eleccions europees

Dia 12 de juny i amb més participa-ció de l'esperada, se celebraren leseleccions europees. Cal destacar queel percentatge de participació a SonCardó i a Cala Millor va fer davallarel percentatge de Sant Llorera; poble.

No hi va haver cap incident. Vaguanyar per ampla majoria el PP, comera d'esperar; el PSM va pujar consi-derablement i es converteix en la se-gona força a Sant Llorenç. El PSOEés la tercera gràcies als vots de SonCardó i Cala Millor. És importantdestacar que la força política amb més

afiliats, batle i govern a l'Ajuntament,UM, és la quarta. L'enhorabona alPP, el nostre condol al CDS (Res-quiescat in pacem).

El Corpus

Dia 5 de juny, diumenge davant eldijous del Corpus, es varen dur a ter-me els actes per a la commemoracióde la diada. Consistiren en l'ofici so-lemne i després la processó pels car-rers de costum.

Aquests actes es varen haver de rea-lazar prestet, ja que va haver de venirun capellà de fora poble. Els carrersde Sant Llorenç estaven tots enramatsamb banderes espanyoles, domassos iflors pels carrers on passava la proces-só. Va haver-hi molta participació po-pular i la novetat d'enguany fou unacarrossa que portava la custòdia davallel pal.li, tot endomassat, i unes ninesvestides d'angelets davant, davant quetiraven tlors pel carrer.

Festes

Els tècnics de l'Ajuntament de SantLlorenç ja han començat a treballarper organitzar els tornejos de futboleti bàsquet de les festes patronals. Lesseus de les inscripcions són el barGlopet (futbolet) i el bar can Neula(bàsquet). Per més informació podeudirigir-vos al telèfon 569549.

Curs de natació

El servei d'esports de l'Ajuntamentde Sant Llorenç organitza un curs denatació a la piscina de Sa Gruta.

L'activitat esportiva es durà a termedurant els mesos de juliol i agost.

Ja que no tenim piscina municipal,per ventura podríem arribar a un a-cord amb l'amo de Ses Toltes, i aixís'estalviarien els desplaçaments: po-drien utilitzar el safareig de les cases!

Dolors Sánchez, Joana DomengeJoan Fullana i Pere Santandreu

peig 13 (173-7-i 411Suplement literari

LIRA D'OR Juny de 1994

Especial GOETHETraduccions de Jaume Galmés

Si t'estim, no ho sé.Just un cop t'he vist el rostre,just un cop t'he vist els ulls,deslliurant el meu cor de tota pena.Déu ho sap, com tant de bé m'és pervingut!Si t'estim, però, no ho sé.

A Italia

A ANNETTE

Esmentaven en els seus llibresels antics antany els déus,les Muses i els amics,emperò cap l'estimada;per qué no dec jo, Annette,tu, que m'ets divinitat,Musa i amic i tot,tampoc en aquest llibrefer esment del teu nom estimat?

LEIPZIG, 1765-1768

Als 27 anys

Suplement literari

pag 14 (138)

EL CAMINANT, de Goethe

(Traducció de Jaume Galmés)

Dona Dona

Una altra endalt! Aquí, de moment, cap avallbrolla la deu,jo hi bec. Caminant

Caminant

Déu et beneesqui, dona jove,i el teu infant de mamellaal teu pit!Deixa'm en aquesta paret de roca,a l'ombra de l'om,llançar la meya càrregai reposar devora teu.

Dona

Quin ofici t'empeny,amb aquesta calor,a travessar el polsegós sender?Transportes mercaderiesde la ciutat al camp?Te'n rius, estranger,de la meya pregunta?

Caminant

No duc cap mercaderia de la ciutat.Fred esdevindrà ara el vespre;Mostra'm les deuson t'abeures,estimada al.lota!

Dona

Aquí, pujant el camí de roca.Vés-hi al capdavant! A través de la garrigael camí mena a la meya cabanya,on hi vise,a la deu,jo hi bec.

Caminant

Marca la pista l'ordenada rná de l'homeentre el matollar!Aquesta pedra no l'has unida tu,Natura rica a escampar coses!

La molsa cobreix un arquitrau!Et reconec, esperit de les imatges!Tens el teu segell estampat a la pedra.

Dona

Una altra, estranger!

Caminant

Trepig una inscripció!No es pot llegir!El camí vos ha trasmudat,profundes i sepultades paraules,que amb el fervor del vostre mestreheu de mostrar a mil néts.

Dona

T'admires, estranger,d'aquesta pedra?Allá dalt n'hi ha moltesenvoltant la meya cabanya.

Caminant

Allà dalt?

Dona

D'iguals a l'esquerra,amunt, entre les mates;aquí.

Caminant

Muses i Gràcies!

Dona

Això és la meya cabanya.

Caminant

Un temple enderrocat!

Caminant

Candent et mousdamunt la teva tomba,Geni! Damunt teutrabuca juntala teva peça mestra,oh immortal!

Dona

Espera, duré un vasperquè puguis beure.

Caminant

L'heura ha vestit la tevagrácil imatge dels déus.Com aguantandes del piló,parella de columnes!I tu, solitària germana allí,com vosaltres,obscures molses sobre el cap sagrat,majestàtiques, en dol, contemplaula destrossadaals vostres peus,la vostra germana!A les ombres de la romegueraes mou piló i terra,i l'alta herba s'hi agita.Estimes així, Natura,la teva peça mestra de la teva peça mestra?Insensible destrossesel teu santuari?Hi sembres cards?

Dona

Com dorm l'al.lot!Vols descansar a la cabanya,estranger? O t'estimesmés romandre a la serena?Fa fred. Agafa l'al.lot,que jo vaig a treure aigua.Dorm, estimat, dorm!

pág 15 (13S1Suplement literari

Caminant

Dolç és el teu repòs!Com, nedant en celestialsalut, alenes tranquil!Tu, nat sobre restessagrades del passat,descansi llur esperit en tu!Talment dels qui no flotengaudirà cada diadel mateix sentiment dels déus.Plena de germen, es bada,meravellosa joia,l'esclatant Primavera,i brilla sobre el teu company!I es marceix la coberta de la flor,llavors baixa del teu pitel fruit plei madur a l'encontre del fill!

Dona

Beneït sia Déu! -I encara dorm?No tenc res més per a la fresca begudaque un tros de pa, això puc oferir-te.

Caminant

T'ho agraesc.Com meravellosament tot floreix entorni verdeja!

Dona

El meu borne aviatarribará a casadel camp. Oh queda't, queda't, home!,i sopa amb nosaltres.

Caminant

Viviu aquí'?

Dona

Aquí, entre parets mig esbucades.La cabanya construí encara mumparede teules i pilons de pedres:aquí vivim.Ell em donà un agricultori morí en els nostres bralos.-Has dormit, cor estimat!Que és d'eixerit, i té juguera!Pillet!

Caminant

Natural!, eternament germinadora,procures a cada un el gaudi de la vida,tens els teus fills tot maternalmentamb l'herIncia tramitada d'una cabanya.Alt construeix l'oronella a la cornisa,impalpable, talment adornon viure;l'eruga recobreix la daurada brancaamb la casa d'hivern per a la seva cria;i tu adobes entre el passatsublim enderrocper a la teva necessitatuna cabanya, oh borne,gaudeixes damunt tombes!-Adéu, dona feliç!

Dona

No et vols quedar?

Caminant

Déu vos conservi,beneesqui el vostre al.lot!

Dona

Sort en el teu camí!

Caminant

On em condueix el caminoiallá sobre la muntanya?

Dona

A Cuma.

És molt enfora?

Dona

Tres bones mines.

Caminant

Adéu!Oh guia el meu camí, Natura!L'e,strager-viatger,damunt tombessagrades del passatcamín.Guia'l cap al Lloc Protegit,cobert a l'entrada pel Nordi on un bosquet d'albersresistesqui els raigs del migdia.I regressi jo llavors,al vespre,a la cabanya,daurada pel darrer raig del sol,deixa'm ser acollit talment per una dona,amb l'al.lot als braços!

Frankfurt, 1771-1772

Caminant

Suplement literari

pág 16 (140)

Viatge a l'Estació Z Xavier Moret! - Setembre 1993

Capítol 15: Just one Night (Part 3 de 6)

De com visqueren cada un dels viatjants de l'Estació Z la nit anterior a l'arribada d'en Joe, qui basant-se en un quadernescrit pel vell Bob l'any 1968, canviarà per sempre les seves vides. Avui: Sam.

"Vaig apunyalar el sol amb les emocionsdel meu gran amor; gat d'illusiions"

Com és que véns ara, petita? També ettrobes sola com jo? T'havia escrit perquèen Jim et posas música i ara ja veus, etpasseges nua pel carrer. No ho hauries defer. No está bé. No et moguis, et vestiréjo mateix. D'acord, tens raó, no és ungran vestit però qué esperes d'un pobrehome que no sap sinó siular. T'agraescque et quedis a fer-me companyia, peròno facis massa renou, no vull que ens ve-gin. Mira, són allá davant: els viatjants del'Estació Z. Es reuneixen vora el foc icomparteixen coses: la botella de vi (coml'enyor), somriures, converses, cançons;qualsevol cosa. Era el més parescut al Pa-radís que he conegut, per?) jo no tenia resper compartir, així que ara estic en unamena d'exili voluntari. Des de quan duculleres? Oh, és una història molt llarga.(Veure Capítol 10).

"Amor" és un tir a l'ull de la raó,"felicitat" mentida dels anuncis de tele-visió... i el sol i els niguls jugant a l'a-magatall... el sol és l'amor dels que can-ten la meya cançó"

Mira, ara estan jugant al joc de lesmàscares. Ens acostarem una mica a veu-re què fan, és un joc molt divertit. Merda,

ja m'he perdut l'exposició del vell Bob.Ami: La meya vida va canviar arrel

d'un poema de Carton Smith titulat "Sona-ta de les tres merdetes", vaig perdre elcontrol. Record que la meya primera obrava ser una escultura d'homenatge a l'em-pressari, aquí va ser quan vaig comprovarel mal gust de la gent, no van entendre elsimbolisme d'usar cap reals. Llavors vin-gueren les influències de la gent que fre-qüentava. Vaig arribar atenir una relaciómolt intensa amb Charles Manson qui emcanta les excel.lències de torturar, violar,sodomitzar, decapitar i enterrar els mem-bres femenins de la familia. No vaig pen-sar a demanar-li qué feia amb els mascu-lins. Llàstima que la policia em capturásper?), per sort, vaig poder aconseguir elsfavors del rector (una persona molt influ-ent en segons quines esferes) que simulaque segueix una cura de desintoxicació acanvi que de tant en tant Li porti algunaánima esgarriada.

Jim: La música és 1 meu refugi espiri-tual, davant els excessos de la meya vidaanterior. Degut a una educació excessiva-ment repressiva i conservadora, mai vaigatrevir-me a demanar a una al.lota persortir (després vaig descobrir que no ne-cessitava les paraules). Als quinze anys

vaig començar a masturbar-me ple de re-mordiments, els quals fugiren quan vaigarribar a fer-me'n dotze cada dia. Als 21ja ho tenia tan avorrit que vaig seguir unaal.lota mentre jugava amb un ganivet queduia dins la butxeca de la gavardina. Nopensava posar-l'hi al coll, ni fer tot el queli vaig fer després (la .feinada que em vadur fer net el pis). De totes maneresaquella al.lota va obrir-me nous caminsque em fascinaven. Vaig acabar al PolSud follant-me petites foques blanques quereventaven quan jo arribava a l'orgasme.

Kim: Jo, uh... som molt... uh, tímida...Primer en Dan.

Dan: Jo no sé de qué parlau. Jo som enDan, així com em coneixeu de sempre.No sé qué voleu de jo.

No tio, mal fet, com pots anar així pelmón? A veure qui ho comprovarà... Ostiaen Jim quin ganivet. No miris. pobreDan, vertaderament no duia máscara.

"Vaig apunyalar el teu amor amb elmeu coet rosella, botxí de la teva flor,en aquest mar sense ones".

La cançó "Puñales de amor", de Soul Bi-sontes, pertany a l'EP "Corazón Veloz"(autoeditat, 1992). Lletra i música: PabloCobollo. Apdo. 116050. 28080 - Madrid.

A LA SE VA bl 905 .1 C :

V .E.GrrAki AM A111. ii iIrtanActo

, iknEs r¿AtiNCR.OSIÓI I CA

rt S .1 VEn-bACS IVE -TEnrovuoNA1t5E (004~ "F-CoLOGic_ br LA

VimcA bt n 5A .

Rti-tEis nortALs "50RIA 1.1A-WrZAL°

c-esvihicA kirnurzAL , samE euntillkütS

"Si 15011GA ECOLOGiCN"

C/ST. 1ionZT19 5 2f t) TF rAX S 3 to 90

os- 3o a. tu/NI .115 CMUSASSAR

KAKI T S

Mi Cc»! 51./ IZTA t.1 AT U fa t'ATA

Opinió peg 17 (141)1

44t.

Queixa contra l'Ajuntament

Amb el prec que la publiquem aFlor de Card i en facem un comentari,l'altre dia na Catalina Pont em va durla present instància dirigida al batle deSant Llorenç, la qual va tenir entradaa l'Ajuntament el 3 de setembre del'any passat. Ens hem limitat a tra-duir-la:

Catalina Pont Melis, major d'edat,vana de Sant Llorenç, amb domicili alcarrer Ordines, núm. 13 i proveïdadel DNI núm. 78186812, davant l'A-juntament de Sant Llorenç formula Re-clamació Prèvia a l'exercici d'accionscivils a l'empar dels anides 120 isegüents de la Llei de ProcedimentsAdministratius, en base als seguents

FETS

Primer.- Que la sotasignant és pro-pietària d'una finca situada a SantLlorenç coneguda amb el nom de SonFormiga, i que está entre els carrersMossèn Galmés i Sa Teulera (ran deltorrent i prop del camp de futbol).

Segon.- Que fa aproximadament unsset mesos, a conseqüència de la realit-zació de les obres per a la canalitza-ció de les aigües residuals, l'empresaMelchor Mascaró, a la qual s 'adjudi-cà la concessió, va efectuar excava-cions de per llarg i de través a l'es-mentada finca, a fi de col.locar-hituberies, havent estat la sotasignantgreument pertorbada. Aquesta ocupa-ció i la posterior execució de les o-bres, executades per ordre de l'Ajun-tament, en cap moment li ha estat co-municada.

Tercer.- Que tot d'una que va tenirconeixement d'aquesta ocupació, la

sotasignant va anar a l'Ajuntament ademanar explicacions i a requerir-loper a qué tregués les tuberies de lafinca, obtenint el compromís verbal deque aixf es faria, cosa que fins ara nos 'ha fet.

Quart.- Que la sotasignant es consi-dera perjudicada, i sol.licita formal-ment mitjançant el present escrit la re-tirada immediata de les tuberies ins-tal.lades a Son Formiga, i que es deixila finca en el mateix estat en qué estrobava abans de la pertorbació pro-vocada per I 'actuació de I 'Ajuntament.

Per tot l'exposat, i basant-se en elspreceptes juridics d'aplicació al cas

SOL.LICITA

Es tengui per formulada la presentreclamació, i, previs els tràmits opor-tuns, disposi la retirada immediata deles tuberies a les quals fa referènciaen el cos d'aquest escrit, atorgant aaquest el carácter de pressupost pro-cessal per a la interposició de la perti-

nent demanda en via judicial per alcas d'incompliment.

Sant Llorenç, primer de setembre de1993.

Si és verídica la informació que enshan facilitat i no hi ha altres coses queno sabem, davant aquesta actuació ab-solutament irregular de l'Ajuntamentpens que es poden fer diverses consi-deracions, entre les quals destacariaaquestes quatre:

Si a la resta del municipi les tube-ries van pel carrer, en el tram de lacarretera d'Artà situat entre el camí deCalicant i el torrent -davant ca n'A-gustí-, no tenen perquè anar per unpas particular i per una finca privada,ja que totes les cases tenen entrada perl'esmentada carretera i no hi ha capimpediment que ho impossibiliti.

Si per qualsevol motiu consideraven

Josep Cortés

millor que anassin per la part de da-rrera i tots els afectats hi venien a bé,el primer que havien d'haver fet eraarribar a un acord amb la propietàriadel solar, que a una vergonya que in-vadeixin una finca privada sense ni tansols haver avisat els implicats del quepretenien fer.

Després de set mesos d'haver recla-mat verbalment i d'altres nou d'ençàque va presentar la instància -en total,prop d'un any i mig-, encara ara no lihan donat una resposta formal, fet quedemostra que les autoritats locals te-nen molt poc respecte per la justicia iper les reclamacions dels veïnats.

Si un dels beneficiats per no haverd'alçar les rajoles d'una casa de la se-va propietat -o, almanco, de la sevafamília- és l'encarregat de les canalit-zacions, en Bartomeu Mestre, ten-drem, potser, una de les claus d'a-questa irregular actuació per part del'Ajuntament. Amb tots els que he co-mentat el tema hem estat d'acord enqué és absolutament inadmissible queper estalviar-se unes pessetes -que laresta dels llorencins hem hagut de pa-gar religiosament-, el principal res-ponsable de les obres del clavegueramconsenti en perjudicar descaradamentun altre veïnat i condicioni d'aquestamanera el futur de la finca per qualse-vol obra d'infraestructura que s'hi vul-gui fer. Si ell és part interessada enl'assumpte i tengués un mínim de dig-nitat no hauria permès de cap maneral'ocupació il.legal del solar, i s'hauriaestalviat que els llorencins dubtássim,una vegada més, de la seva imparcia-litat com a gestor dels interessos de lanostra comunitat.

Amb sospitoses actuacions com a-questa será molt difícil que, a les elec-cions municipals de l'any que ve, elsllorencins s'empassin que els nostresdirigents polítics únicament es pre-senten per treballar en bene fici delpoble.

Teatre pág 18 (142)

El pudor o l'impudor

Recollim a Flor de Card una sèrie defragments de l'obra literària d'HervéGuibert, escriptor francés mort de sidaals 36 anys, i que pertanyen a la dra-matúrgia que va realitzar en RafelDuran per EL JOC DE L'IMPUDOR,espectacle que girava al voltant de latemática de la sida i que en Rafel vadirigir a Barcelona el passat mes demarç amb la companyia La d'Hac.

La traducció al català dels textos deH. Guibert és de Maria Zaragoza i lesfotografies d'en Pau Ros són de l'es-pectacle estrenat al teatre Malic deBarcelona.

Durant tres mesos vaig tenir la sida.Més exactament, vaig creure durant tresmesos que estava condemnat per aquestamalaltia mortal que s'anomena la sida. Noeren imaginacions meves, n'estava real-ment afectat, la prova que havia resultatpositiva ho testimoniava, com les análisisque havien demostrat que la meya sangcomençava un procés de debilitació. Però,al cap de tres mesos, un atzar extraordi-nari em va fer creure i gairebé em va do-nar la seguretat que em podia escapar d'a-questa malaltia que tothom donava encaraper incurable. Igual com no havia confes-sat a ningú, tret de quatre amics, que joestava condemnat, no vaig confessar aningú, tret d'aquests amics, que me'n sor-tiria, que jo seria, per aquest atzar ex-traordinari, un dels primers superviventsdel món d'aquesta malaltia inexorable. Esva emparar de mi una estranya alegria.Vaig posar un disc i vaig cantar cridantgairebé per sobre de la veu de la cantant.Em sentia fort i etern.

La sida és una malaltia meravellosa,una malaltia que dóna t , .W'r morir ique dóna a la mort el icinps u ure, eltemps de descobrir el temp , i, al capda-vall, de descobrir la vida lo, quan es-cric és quan em sento més viu. La sida,fixant un certificat a la nostra vida, ens enfa homes plenament conscients, ens allibe-ra de la nostra ignorància. És d'algunamanera un invent modern genial que enshan transmès els micos verds de l'Àfrica.

En Muzil, ignorant el caire d'allò queel consumia, ho havia dit al seu Ilit d'hos-

pital, abans que els savis ho descobrissin:És una conya que ens deu venir de l'Afri-ca. La sida, que ha circula: per la sangdels micos verds, és una malaltia de brui-xots ".

Sempre m'havia negat a fer-me la provade la sida amb l'excusa que era empènyeral suïcidi un tio tan inquiet com jo. Men-tre no es trobi cap tractament aquesta pro-va només serveix per arrossegar els des-graciats a la pitjor desesperació. Preci-sament aquesta va ser la resposta que vaigdonar a la meya mare, la molt egoista,quan em va demanar per carta que la tran-quil.litzés d'aquest neguit. I en Julesestava convençut, o més aviat necessitavaconvèncer-se, que tant l'un com l'altreérem seronegatius. Per això volia que ensféssim la prova, per tranquil.litzar-nos.

El metge que em va donar el resultatera antipàtic i vaig rebre la notícia freda-ment, és clar, per acabar com més aviatmillor amb aquell home que feia la sevafeina en cadena: trenta segons i un pros-pecte per als seronegatius, de cinc minutsa un quart d'hora de conversa "personalit-zada" per als seropositius, s'interessavaper la meya soledat, em carregava de pro-paganda i m'aconsellava, per amortir elxoc, que tornés la setmana següent, proutemps per fer una contra -anàlisi que pot-

ser, deia que hi havia una possibilitat en-tre cent, contradiria la primera.

M'agradaria equivocar-me, però un cosde vell ha pres possessió del meu cosd'home de trenta-cinc anys, és probableque en la dispersió de les meves forceshagi superat amplament el meu pare quen'acaba de fer setanta, tinc noranta-cincanys, com la meya tia-àvia Suzanne, queés inválida. La sida m'ha fet acomplir unviatge en el temps, com en els contes quellegia quan era un nen. M'he projectat,sense que el món hagi avançat tant, fins al'any 2050. El 1990 tinc noranta-cincanys, tot i que vaig néixer el 1955. Aixòm'acosta a la tieta Suzanne. Som gairebéiguals de cos i pensaments, en l'experièn-cia de l'edat més avançada. Finalment enshem tornat marit i muller. He superat elsmeus pares que s'han tornat els meus fills.Sóc alhora desgraciat i feliç de conèixer al'interior del meu cos la condició de vell.Cada pas, cada instant de solitud és unatirada de daus damunt la taula de l'atzar.Vacil.lo pels carrers i sento molta bondaten els ulls de la gent.

En Jules, el meu amic, només em ve aveure un cop a la setmana, el dissabte a latarda. Té la seva feina, els nanos, la dis-tància fins a l'hospital. Res m'agrada tant

Teatre NI, 19 (142

com aquesta visita i en canvi és sempretan melancólica que la temo tant com l'es-pero: entre nosaltres hi ha la nostra joven-tut, perduda, el nostre erotisme, tambéperdut. En queda un gran amor, més granque mai.

La gent de les habitacions veïnes fan detot per estar ocupats: tele, ràdio, jocs detaula, jocs electrònics, se'n van a fumar alpassadís. Jo no faig res per estar ocupat.M'ensopeixo. Tot el dia estic endormiscaten una butaca d'on alçar-me s'ha tornatdifícil. Des de fa tres dies el fet sol d'es-tar ajagut al llit és dolorós. Ja no follo, notinc cap idea sexual, no em faig palles,l'última vegada que ho vaig provar no entenia prou amb una sola ma. Vaig haverde fer servir les dues, feia setmanes queno m'havia escorregut i em va sorprendrel'abundància seminal que de sobte va tor-nar al meu cos una pulsió juvenil.

Endevino l'arquitectura d'aquest llibrenou que he retingut dins meu les últimessetmanes però en desconec el desenvolu-pament de cap a cap, me'n puc imaginardiversos finals, que pertanyen tots al ter-ritori de la premonició o del desig. Emdic que aquest llibre no té raó de ser si noés en aquesta franja d'incertesa, comunaa tots els malalts del món.

Començo un llibre nou per tenir uncompany, un interlocutor, algú amb quimenjar i dormir, a prop de qui tenir som-nis i malsons, l'únic amic actualment su-portable. El meu llibre, el meu company,al principi, ja ha comencat a arrossegar-me, encara que aparentment jo sóc el pilotabsolut en aquesta navegació a vista. Undimoni s'ha infiltrat a les bodegues: Tho-mas Bernhard. He deixat de llegir-lo peraturar l'enverinament.

M'he vist, per casualitat, en un mirall,i m'he trobat extraordinàriament guapo,quan feia mesos que no hi veia res mésque un esquelet. No he confessat a tothomque estic malalt. Em fa la impressió quenomés tinc relacions interessants amb lagent que sap com estic. Confessar-ho alsmeus pares seria exposar-me a que el mónsencer se'm cagués als morros, seria ferque se'm caguessin als morros tots els mi-serables de la terra, deixar-me destrossarels morros amb la seva merda infecta. Lameya principal preocupació, en aquestahistòria és morir protegit de la mirada

dels meus pares. No, pares meus estimats,no recuperareu ni el meu cos malalt ni elmeu cadáver, ni la meya pasta. No vindréa morir als vostres braços tal com ho es-pereu dient: "Papa, mama, us estimo". Usestimo, sí, per?) em poseu a mil. Vull re-bentar tranquil, sense la vostra histèria isense la meya, la que em provoqueu. Sa-breu la meya mort pels diaris.

De cop i volta sento la meya sang des-coberta, despullada. D'ara endavant emcal viure a la sang desemmascarada, per-tot i arreu, i per sempre, la meya sangnua a tothora, als transports públics, alcarrer quan camino, sempre amenacadaper una fletxa que m'apunta en tot mo-ment. Això es veu als ulls? El problemano és tant conservar una mirada humanacom adquirir una mirada massa humana,com la dels presoners dels documentalssobre els camps de concentració.

El soro I d'un carretó que grinyola sem-bla el cant dels ocells. Aquest matí la me-ya mare m'ha plorat a l'orella. Potser heconegut, avui, l'habitació on em moriré.Encara no l'estimo.

Demà, canvi d'horari d'estiu a hivern.He descansat molt. Sol. Sol groc per lafinestra. Sol bonic.

Aquí només sents això: "Bon profit","Bon dia", "Bon cap de setmana", "Bondescans", "Bones vacances" i mai "Bonamort".

Abans em deien: "Té els ulls bonics",o: "Tens els llavis bonics". Ara els infer-mers em diuen: "Té les yenes boniques".

Avui, quatre de gener del 89, dic que

em queden exactament set dies per referla història de la meya malaltia.

Deixeu les cortines obertes per veurecaure la nit, blava i rosa aquest capves-pre, i la lluna, emboirada, hipnótica.

Escric el llibre en blanc, dins el buit,sense paper ni bolígraf, fins a l'oblit. Elmeu llibre maleït, el que vaig comencar latardor del 87, on explico el temps de lanostra joventut, el temps on ens vam tro-bar, en Jules, la Berthe i jo. I estimar.

Aquesta nit el cel tan ennuvolat aclaritper la lluna és com un camp de neu. Sócal límit de les meves forces, ja no tincmúsculs, sóc com un vell, ja gairebé nimenjo, el menjar no em passa, res no empassa, ni el temps. Res. Voldria ser inhu-mat dins la terra, sense taüt, despullatdins d'un llencol blanc, com un musulmà.Ja no escolto música. La lectura tampocm'interessa. Prefereixo mirar els ocellsdavallar com fulles arrancades pel vent.Diumenge al matí faré banys de sol darre-ra les vidrieres.

L'hospital és l'infern. Aquí a l'illad'Elba torno a viure. Torno a escriure. Hiha el silenci, el mar, la presència i elscrits dels ocells. Són els meus tranquil.lit-zants. Em sembla un lloc ideal per morir,corn cal.

Últimes voluntats: incinerat, com mésaviat millor. Cap cerimònia religiosa, capreunió d'amics ni familiars al moment dela cremació, cap música. Llençar les cen-dres al primer pot d'escombraries.

Tinc unes ganes terribles d'anar al mar.Una pluja cálida cauria sobre la platja perescalfar-me quan sortís de l'aigua. He co-mencat a rodar una pel.lícula. La meyaprimera pel.lícula. Ha estat un dia moltllarg. Soc feliç.

La nit del 12 al 13 de desembre de

1991 Hervé Guibert fa un intent de suïci-di, és portat a l'hospital Beclere a Cla-

mart. Mentre es debat entre la vida i la

mort, els seus amics demanen a les auto-

ritats mèdiques que li desconnectin tots els

aparells que el mantenen viu artificial-

ment. Ningú no els fa cas. Morirá quinze

dies més tard, el 27 de desembre del

1991. Sera enterrat, el 3 de gener de

1992, a l'illa d'Elba segons el seu desig.

Recull a càrrec ecl joana Domenge

Un conte pbg 20 (144)1

klA ZEN cohrrr AVO n I EW

51Ct4 . I si jo AU l'Retuk

f_SPERAu iOUS 440 DiREI. I.

5 .‘014 ÉS UN coNiu,.

UN MAS IZPod. it/Entleu_ Coti

UNA TomÁTiGA .TÉ UN AViÓ

RNTAT DE Ike-1)ce5

••• VEVoLTA LA derTAT ToT EL DiA l

AComPANNANT EL SOL .AQUEST

Asrl2Z fA GAUSSES 1 5e1131A GIDE

GL VoL MossEGAR sici4Mg EL Se-U AgARELL. DE exiiIZE

4-0ÍG i S'AMAGA DARWRE uhl0.a..1 .reck Ehl-

cAlLeA EL.S ocCuS

Í A55usT4 CLS GRoSSOS

ENNiG t, GRATAMS EDif idS

Er4oRmES , EPJ Síohl Hí Té CA SOJA:

UNA CASCTITA N-113 GUATRE wikirs-

TREs i UNA ToRTA 1R LA QUAL

lusT ZusT 44i 'lusa Eu_ .

AWADA 'PAssAIZ.-S'440 13é,GUM

VoLTEDA 446 EL SEU AVic5, o 3J(.41«

A SER UN G4 MoiT Géte6 QUE CAÇA.

CoNius OISÍ klák AL cikiEt-t4 .

CINEMA

e e

'AME VIA aliAm ESFCRAVA ECaks ,JA

ciAK A Rsoultz tairAmeer. . A DGUoPék Gu.HAvi4 UÑA sgbiloRA Vio-1A aug TAMed 16-

PeRAVA

pin 21 (1757)1 4te.Un conte

na 1:seveRs Duirs surruuxs ("tic

sioN VA AMAR AL C-ibiF VIR.114\ÍZIWRA

WGÆJ NIEi¿ UNA misrbRiA 1Z~:%las acToahírs SIN. orwL1cs4.

T.L.rei)(À hieda itiFIZISSiokSAT AcWautlkL:LicuLA .-PART( A Cd~ CAP A CA SENK

IEN 5CR- I4i ,ENTRÀ DiNiS LA sEVA14447Acid,es 6 RA cAPAL miltALL. i ES miRÁ LEsogguES.AL NosTsW 4Aj4c No u. ~ATAJA GAiZzlEgiLES t4éS LtARGUES 1 AMPLES °atila .1 klo úSEszvcixEK) iksz aRt-s , ma-eix.

Un Conte pág 22 (146)

VA 46AFAR tA sEtíA AVioNCTA , n./A IPARri R. "1-1Z

A ~ir ,'PER Ambo . comov.,Á A soeacvoLAR uttCtlITAT•inlIVJTAvir Descol:SItilk auALLLS Gujc

fix;v4TAL.I.AR AGIVElIrg.5 ORE LIASES.

VA Copi1et1GAR 4 l'Azt-ioc.Ale ,Torr AssustAT; LEs St>tigS U %/Alai foGil NO VAlbasJAR WN.Scayus Ehl LES seves 012£u..Es.

Bel, AT cAiGd oh) '60&? 120;x4r . katxt.ux6E144oRA 11-R No ,AGATik 0/JA

ogruES i GekTku ye-g.vig 1€13Nat:LGAJA

kloSTRS co".1 n u.k..-T S'EÑTA1)14 Nlot.T .

Ihz; KaAu slog aue Aros La 5eges

oRruAscs CAS.) TAÑ LENTAMÍljr QUE' ErJ TouR

A-rovi; se HILA 11.0KA

EM S ioN VADEciDia Mima

Al3AIJS Guil" £LSC.) ATAIZELLUliét)á firegE CON3i art. !

Un conte pizg 23 (14 í1

Ai, LE-5 oRE tal VEN 6.1ohl OVE ,DE 14,4 GaoSSES scalei xch "D€194ftwAiGutEs ELL O.UE DEíA

GOL- VCILIA Txua-st

TEXT: PERE 3. SANTRNDREU

bibUiXOS 30AN cALDEbITEY

Fi

MATERIAL FOTOGRÀFICREVELATS DE QUALITATCÁMERES SUBMERGIBLES

Autofocus amb bloqueig.Manual i automática, ambprioritat al diafragma.Velocitats: 1/2000 a 1 seg.

/57Sant Llorenç

Major, 47 Tel. 838351j

NIKONOS AF-RS(cos)Primera cámera réflexsubmergible (100 m)

foto

LIS

Església

BASES DE LA

"Mostra de pintura i dibuix"A BENEFICI DE L'ESCOLA NOVA.

pág 24 (148)

Com ja anunciàvem en el númerode Flor de Card del mes passat, en elpresent número donarfem les "BA-SES" de la "MOSTRA". Dones bé,aquí les teniu, esperant i desitjant quela resposta i participació dels artistesdel nostre poble (o d'altres pobles)que estimam, apreciam i comprenemla necessitat de 1a remodelació de lanostra ESCOLA NOVA perquè siguiun lloc digne per les activitats de laParròquia i de tots els llorencins engeneral, demostri un altruisme desinte-ressat que tots sabem que existeix en-tre nosaltres.

Aquestes són les BASES:

"Angel del retaule major". Obrad'Eduard Perales Salas.

1.- És una crida a qualsevol per-sona amb habilitats artístiques rela-cionades amb la pintura o el dibuix.

2.- Les obres han de ser de crea-ció pròpia.

3.- El tema, tamany i técnica em-prada són a lliure criteri de l'autor.

4.- Les obres seran donades gra-tuïtament pels autors a la Parròquiasense possibilitat de recuperació.

5.- Les obres presentades seranemprades per la Parròquia per aco-nseguir fons per a les obres de l'Es-cola Nova, podent ser destinades pera qualsevol iniciativa per aconseguiraquest únic objectiu, com pot ser laRIFA de la Tómbola de les festesde la Mare de Déu Trobada.

6.- Les obres podran ser entrega-des a la Rectoria entre els dies 26 i30 de juliol, ambdós inclosos.

7.- Les obres, talment com s'ha-gin presentades, seran exposades perles festes de Sant Llorenç del 9 al 15d'agost.

8.- Organitza el Grup de Cate-quistes de Confirmació.

Només ens queda dir que, a més del'objectiu ja mencionat de la MOS-TRA, també posam el nostre interésen el foment de les manifestacions ar-tístiques tant d'artistes o aficionats jaconsumats, com (i sobretot) dels qui,per diversos motius, no poden realit-zar una exposició i que ara tenen la

"Mare de Déu Trabada", obra deMagdalena Rosselló Tous.

possibilitat de mostrar al públic lesseves obres.

Confiam amb la nombrosa col.labo-ració de tots els ARTISTES.

Catequistes de Confirmad()

p mr:

4'01,

pág 25 (14í-)1Església

Una crida en mans del vent(CANT A L'HOME RESSUSCITAT)

"On aniria que el teu esperit no hijospresent?On aniria que no estigués davant tu?"

(Salm 138)

Avui, amic Jesús, estam aquí debell nou mirant-te fit a fit. I et volemcantar un cant: quelcom que va passara un grup de joves. No se sap d'oneren ni quan va passar, però tampoc tégaire importància.

De totes maneres, el fet és aquest:Un bon dia es va fer una crida als jo-ves dient-los que si et volien conèixermillor s'obria un curset de Confirma-ció. S'iniciava un procés de fe. Fo-renmolts els qui hi anaren sense saberben bé el que allò seria.

Per començar, se'ls va intentar ex-plicar en què consistia confirmar-se,ser conscients de que anaven a donarun "Sí" definitiu. Aprengueren que ésfácil "néixer persona", perb que ésdifícil "fer-se persona"; i que Tu ensvols tal com som. Formulaven una es-cala de valors, sabent "veure, distin-gir, jutjar, elegir i actuar".

També, un dia tothom va cridar laparaula "llibertat", sabent que això deser lliures depenia d'ells mateixos, jaque una "titella" no pot ser seguidorateva. Parlaren de l'avortament, de sa-ber triar millor, i molts altres proble-mes de la nostra societat, però... elsmancava qualque cosa.

Poc pensaven aquells joves que a-quell dia, un dissabte com qualsevolaltre, començarien a topar-se amb Tu;aquell dissabte saberen com és de granl'amor que ens tens. Saberen que Na-dal no significava cava, regals, torróo superficialitat, sinó que significa:"Jesús s'ha volgut fer home per estarenmig dels homes i salvar-los. Dins elcor de cada un bategava aquesta pre-gària: "Torna, Senyor Jesús; encaraanam malament". A partir d'aquí et

volgueren conèixer més a fons, i se'lsmostrà la teva radiografia imperfecta.Home enmig dels homes, Paraula devida, cor gran i generós per estimar,fort, noble, decidit, meravellós en elteu obrar, estimant a tothom: als ene-mies, als petits i als desvalguts.

Dins els seus cors anava creixent lafe, i no era una cosa morta i llunyana,sinó viva i propera. Aquell dia apren-gueren a pregar, a parlar amb Tuamb el cor a les mans i un somriureals llavis. I tu anaves creixent més imés dins ells com el que ets, un Déufet home i no un home distint, ja queel fet de ser Déu no falsificava per resla teva humanitat. Peró, de res serviaque els mostrás allá on eres, ja queeren ells els qui t'havien de veure enels seus ulls, sentir-te en les yenesquan estimaven, ells t'havien de sabertrobar en el vell que seu a la placa, enla prostituta, en el nin, en l'arbre, enl'aire i en el seu interior.

Descobriren que val la pena seguirles teves petjades i ser el teu deixeble.Que Tu ens ensenyaves un estil de vi-da que ens fa més persones, més ger-mans dels altres i més fills de Déu, elnostre Pare. Que ens crides per molts

de camins i vols de cada un el millord'ell mateix. I varen entendre el yerta-der sentit de la vocació.

Aprengueren plens de goig que Tu,Senyor, morires per nosaltres, i quecada dia estás ressuscitant dins nostremostrant-nos el camí per a ressuscitarnosaltres.

Bé..., et diré, Jesús, que aquestsjoves som nosaltres. Ben pensat..., nofa falta que t'ho digui perquè Tu ja hosabies des de molt abans de començara escriure aquesta carta. I et cantaré,Amic, que jo...

Sempre els veig en lluita vivaper a guanyar la batallaa les dificultats de la vida,per no caure en la superficialitat.

Sempre amb els ulls obertsi amb l'esperit en vetlla,per no deixar-se manipular,per no deixar-se agafarper l'egoisme, el consum i l'evasió.

Nofre Jaume, en nom delscatequistes de Confirmació

1

23

101112

Si lleu... pàg 26 (150)

MOTS ENCREUATS

Horitzonytals: 1.-Cessar d'usar al-guna cosa. Ala. 2.-Que imita. L'es-quena d'un ganivet. 3.-Pertanyent a lafarigola. La primera. Símbol del so-fre. Un. 4.-Coberta exterior de certesllavors provinent del desenvolupamentdel funicle després de la fertilització.Manera d'ésser variable d'una perso-na. Article. 5.-Cinc-cents. El qui li-cita. 6.-En forma de mata. Branca ta-llada de l'arbre. 7.-Sucre de la classede les pentoses conegut en tres dife-rents modificacions òptiques. Símbolde l'oxigen. 8.-Terminació verbal.Rae& 9.-Que no costa gaire de fer.Terreny on hi abunden els macs i elscòdols. 10.-11eynA. Acció de segar.Metall groc. 11.-Natural de Rússia.Oue roda. 12.-Timbal gros. Estimaruna persona o cosa.

Verticals: 1.-Cop de dit. Cosa a ferde certa importància, risc o perill. 2.-Entre els àrabs, governador d'una pro-vincia. Morabit. 3.-Dit d'una cosa queté similitud amb una altra. Cent. Quegaudeix de bona salut. 4.-Partidaris de1 'utilitarisme. Consonant. 5.-Peça devestir més llarga i folgada que el gipó.Germana de la pubilla. 6.-Pertanyento relatiu als adamites. L'acte de ferpassar la pilota per la porta o gol. 7.-crog IlateM. Al rev., so. Que no tédomicili fix en un territori determinat.8.-Badia apta per a arrecerar-hi lesnaus. Ona. 9.-Consonant. Al rev.Nom de lletra. Càrrega d'una merca-deria posada en sacs. 10.-Nom de Ile-

tra. Peix teleosti de vint a cinquantacentímetres de llarg, blanquinós ambratlles daurades. Arbre de la familiade les ulmácies. 11.-Nota musical. Es-pai aplanat on es baten les messes.Dóna culte a Déu, a una divinitat, auna cosa divinitzada. 12.-Establimentde caritat on s'allotja gent desvalguda.Simbol del molibden. Al rev., no genscomú.

SolucionsHoritzontals: 1.-Desusar. Fila. 2.-I-

mitador. Cas. 3.-Timica. A. S. I. 4.-Aril. Mode. El. 5.-D. Licitador. 6.-Amatat. Ram. 7.-Arabinosa. O. 8.Ar.Raconada. 9.-Facil. Macada. 10.- Eb.Segada. Or. 11.-Rus. Rodadora. 12.-Ta-bala. Amar.

Verticals: 1.-Ditada. Afer. 2.-Emir.Marabut. 3.-Similar. C. Sa. 4.- Utilitaris.B. 5.-Sac. Cabalera. 6.-Adamitic. Gol.7.-Ro. Ot. Nomada. 8.- Rada. Onada. 9.-F. Ed. Sacada. 10.- Ics. Orada. Om.11.-La. Era. Adora. 12.-Asil. Mo. Arar.

BROU DE LLETRES

ACKJBDGIHGASG OFGLMNRTEBRH RNJECLAOFDMCCBFJDIJNECCIGTZNTKBIAOSS GRAMENERAOZRPMINELMONISQ POLLHDKBZPEANREULLRTEPTIODMSDALRTCGO VALLOMACUCLL NFCPUÇAACOTADEGVKRCBLLOO TAVBGCTHNJÇS DFGTUNÇAEPR

Esbrinau-vos bé la vista per a cer-car dins aquest brou de lletres elsnoms de deu insectes i animalons.

SolucióCorc, gramenera, grill, borinot, lluer-

na, cucamolla, abegot, ama, pula i poll.

Telèfons

Ajuntament 56 90 0356 92 00

Policia municipal 5694 11Policia nacional 55 00 44Guàrdia Civil 56 70 20Casa de Cultura 56 90 83Unitat Sanitària 56 95 97P.A.C. Son Servera 56 71 68Ambul. de Manacor 55 42 02Son Dureta 28 91 00Escola 56 94 83Bombers 55 00 80C. Roja (ambulància) 20 01 02Jutge 56 90 46

56 95 53S.M.O.E. 56 95 49Ca Ses Monges 56 90 83Funerària 52 60 53GESA (oficines) 55 41 11GESA (avaries) 84 33 33Grua 55 03 44Hisenda 55 35 11Teatre de Manacor 55 45 49Parròquia 56 90 21Oficina atur 55 20 81Telèfon de l'esperança 46 11 12

JoieriaFemenias

'listes de nocesobjectes de regal

Rector Pasqual, 8Tel. 569072Sant Llorenç

Resum comparatiu del mes d'abril

Boires

Tempestes

Calabruixades

Pluja (1/m2)

Dies de cel seré

Dies de cel cobert

Dies de cel nuvolat

Gelades

Pols d'Africa

Pluja acumulada any

1993

3

7

33'1

12

6

13

2149

cr:11

010

Ca'n XescEstació pluviomètrica B-480Sant Llorenç

Máxima mitjaMínima maja

Máxima 33Mínima 8Maja 19'1

25 '512 '7

pag 27 ( 1 57)1El temps

Gràcies als col.laboradors, sabemque ha plogut a:

1994Ses Planes (Ca'n Toni) 13'2Son Vives (Ca'n Pedro)

1Son RocaSa Fontpella

6'56'7

Sant Llorenç (Ca'n Xesc) 9'2

9'2Son Sureda (Ca'n Tomeu)Son Costes (Ca'n Salvador) 9

15

5 Des d'on ha bufat el vent

:3.3\101

81 160140:20

Oi 11/

1

91 • III ,11n it11 1 11 l ' 1 1.111

2 3 4 5 6 7 8 9 10 11

111m1 1 11 1 1 1

12 13 14 15 16 17 18

aill

19I

20 21 221111 1

23

UMITAT

,1 9 ,ig

I l I 1 II24 25 26 27 28 29 30

131

VENTS806040-20

o1 h ii-jj- i -1[4 ., ,

, I I I I1 ,1 ,1114, 1-1-1T-

2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31

1041031021011000-990

PRESSIÓ

1

PLUJA80

60

40

20

cCZ, PA TOLSD'AFFIKA

0 11111111m 1 1 I M- 1111111111111111 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31

TEMPERAT403530-

Ill25201 50

5O

NENAli ..-.

iNalligillia.

lil Uni"1,1 i 1":1AVARA§ UVA 1 l'i

11;-ii., ,9gAigi:

' ,I 1!'1 i'

71 a • '1.1tiillj illii31 gilil:i

1 1 1 1 I 1 1 1 1 Hl 1-5 • • 6--1-7 tt3- ¶92O- 21 22 - 2l-24-25-26-27-28-29

wQ:

Estampes llorencines pág 28 (152)

El jardinet dels morers Text: Josep Cortés

Fotos: Xisca Santandreu

Perquè l'Ajuntament comprovi quenosaltres també sabem donar una ala-banca quan s'ho mereix, vet-aquí, a-quest mes, el jardinet dels morers, quesembla que va quedant bastant bé amesura que les obres avancen. Raconscom aquest serien els que farien agra-dable un passeig pel nostre poble sin'hi hagués un parell més... però ja sesap que una flor no fa estiu.

1 tot i que será un dels racons mésagradosos de la vila, aixó no és obsta-de per a qué es puguin plantejar al-guns interrogants:

Per què ha durat tant de temps laseva construcció? Quants de dobbershaurà costat a l'Ajuntament? Hi col-locaran la placa que va suggerir enGabriel Janer Manila? El manteni-ment, una vegada acabat, será com elde la resta de jardins del poble? Perquè l'empedrat amb pedres acaba ensec i no continua fins al final del cascurbà, anant a Artà?

De totes maneres ja ho hem dit alcomençament: tant de ho que la pedrai el marls fossin els materials de totsels racons públics del poble.