la bona persona
TRANSCRIPT
i el teu ajuntament
Guia didàctica de l’obra:
LA BONA PERSONA
del grup:
La Perla 29
adreçada a:
Cicle Mitjà
Elaborada per Pedagogia de l’Espectacle
Curs 2010-2011
FITXA ARTÍSTICA
• Dramatúrgia i adaptació: Rosa Gàmiz.
• Direcció: Oriol Broggi.
• Intèrpret: Rosa Gàmiz.
• Actor i músic: Joan Arqué.
PRESENTACIÓ DE L’ESPECTACLE
Els dos coneguts actors Rosa Gàmiz i Joan Arqué, de La Perla 29, sota la direcció d’Oriol Broggi, ens presenten una adaptació de l’obra de Bertolt Brecht, La bona persona de Sezuan.
L’actriu i el músic-actor són els encarregats de portar a l’escenari aquest clàssic del teatre amb l’ajuda de diversos recursos teatrals: música, sons, personatges diversos, llum i color, però sobretot la paraula com a eina imprescindible.
Tres déus, que han baixat dels núvols, busquen allotjament. Creuen que és impossible ser bo en aquest món, i han vingut a comprovar si queda alguna bona persona.
En un poble de la Xina, Xen-te, una noieta del barri, els ofereix allotjament i els déus li donen una quantitat important de diners, així ella comença a repartir els seus guanys amb la gent necessitada. Quan està a punt d’arruïnar-se, s’inventa un cosí, Xui-ta, que l’ajuda a fer justícia davant dels que s’han aprofitat d’ella.
Aquesta història parla d’un tema bàsic de la nostra cultura: la divisió entre el bé i el mal. Ho fa amb humor, amb un to de faula, mesclant elements fantàstics i didàctics, en un context en el qual els actors comenten amb el públic i provoquen, així, la immersió de l’espectador en l’obra d’una manera lúdica.
TEMÀTICA DE L’OBRA
La bona persona és com un conte que ens parla dels bons sentiments, de ser amable amb els altres, d’ajudar a qui ho necessita, de ser generós, però també ens parla del contrari, de la maldat i la mentida.
Els personatges opten per un camí o per un altre, per ser bo o per ser dolent. El personatge principal, la Xen-Te, sempre fa el bé, per sobre d'ella mateixa, per això quan ha de defensar-se s’inventa un “cosí” perquè solucioni aquelles situacions de les quals ella no se’n surt.
Rosa Gàmiz ha fet una adaptació del text de Bertolt Brecht, ajustada a un públic infantil. La Xen-te de la història original, per exemple, és una prostituta i té un fill. En l’espectacle són aspectes que no apareixen. A La bona persona, s’explica la història de la Xen-te amb un llenguatge senzill i planer, a l’abast de l’alumnat.
CURRÍCULUM DELS INTEGRANTS DE LA
COMPANYIA
Rosa Gàmiz Sanchez
-Llicenciada en Interpretació per l’Institut del Teatre de Barcelona.
-Cursos diversos d’interpretació, de dansa, de cant i d’expressió oral. Curs de postgrau de Pedagogia del Taller de Teatre (Institut del Teatre d’Osona).
OBRES DE TEATRE EN QUÈ HA PARTICIPAT
–Petits contes misògins. Patricia Highmith. Companyia T de Teatre. Dir. Pere Sagristà. 1991-1993.
-Homes. Companyia T de Teatre. Dir. Sergi Belbel. 1994.
-La filla del mar. Àngel Guimerà. Dir. Sergi Belbel. 1992.
-Qui compra maduixes. Emili Vilanova. Dir. Sergi Belbel. 1994.
-La corona d’espines. J.M. de Segarra. Dir. Ariel Garcia Valdés. 1995.
-Pigmalió. Companyia Dagoll Dagom. Dir. Joan Ll. Bozzo. 1997.
-Romeu i Julieta. W. Shakespeare. Bitó Produccions. Dir. Maurice Durozier. 1998.
-L’estiueig. Carlo Goldoni. Dir. Sergi Belbel. 1999.
-Cacao. Dagoll Dagom. Dir. Joan Ll. Bozzo. 2000.
-Víctor o els nens al poder. Dir. Joan OLLÉ. 2001.
-El pati. Emili Vilanova. Dir. P. Anton Gómez. 2002.
-Líliom. Dir. Carlota Subirós. 2003.
–Històries de teatre. Espectacle de creació per a nens. Producció PAS 29. Dir. Oriol Broggi. 2003-2004.
-El Misantrop, de Molière. Direcció Oriol Broggi. Producció Pas 29. Direcció: Carlota Subirós. 2005.
-15. direcció: Sergi Belbel. Companyia T DE TEATRE. 2006.
-Rosita, història d’una florista. Adaptació de Pigmalió de B. Shaw. Direcció Oriol Broggi. La Perla 29. 2006-2008.
-L’oncle Vània, de Txèkhov. Direcció Oriol Broggi. Producció La Perla 29. 2007.
ACTRIU DE TEATRE PER A NENS: L’any 2002 inicia un projecte de companyia de teatre per a nens juntament amb LA PERLA 29 produccions i el director de teatre Oriol Broggi. L’objectiu d’aquesta companyia és adaptar els clàssics teatrals i servir-los de manera clara i senzilla als nens, sense trair l’essència de l’obra de teatre que s’explica. Històries de teatre, una adaptació d’Edip rei, Romeo i Julieta i de Cyrano de Bergerac; Rosita, història d’una florista, una adaptació de “Pigmalió” de B.Shaw.
MESTRA DE TEATRE: Des de l’any 1997, dóna classes en cursos de tallers de teatre, en diverses poblacions de Barcelona i província.
Joan Arqué
Es va formar al Col·legi de Teatre de Barcelona. Actualment, estudia direcció i dramatúrgia a l’Institut del Teatre de Barcelona.
OBRES DE TEATRE EN QUÈ HA PARTICIPAT
-Companyia de teatre DE MORTIMERS: Els Bojos son ells. 2001-2002.
-DE MORTIMERS gira amb el Circ Cric : AI. 2002-2003.
-Espectacle Maestro non e possibile. 2006.
-De Mortimers & Pau Riba: Jisàs de netzerit i Metralletres TT. 2006.
-Història del soldat, dirigida per Joan Antón Sánchez. 2006.
-Un dia d’estiu. Companyia PA‘TOTHOM/TEATRE DEL RAVAL. 2006.
-El vehicle. Companyia l’excusa. 2006.
-Sopa, de Xirriquiteula teatre. 2006.
-Don Juan Tenorio, al Teatre Goya de Barcelona. 2006.
-El castell dels ogres. Companyia Plasticiens Volans, França. 2006.
-La vuitena meravella. Companyia Plasticiens Volants, França. 2006.
ORIOL BROGGI I RULL, EL DIRECTOR -El cercle de guix caucasià, de Bertolt Brecht. 2008.
-El Rei Lear, de Shakespeare- Producció La Perla 29. 2008.
-L’Oncle Vània, de Txèkhov - Producció La Perla 29. 2007.
-Passat el Riu, de Joe DiPietro - Producció La Perla 29. 2007.
-Rosita, història d’una florista, adaptació de Rosa Gàmiz a partir de l’obra “Pigmalió” de Bernard Shaw - Producció La Perla 29. 2007.
-Primera història d’Esther, de Salvador Espriu. 2007.
-El carter del Rei, de R. Tagore. 2007.
-Arriba una cançó, amb Jaume Sisa – Producció L’Alegria. 2006.
-Antígona, de Sófocles. Producció La Perla 29. 2006.
-Magnus, de Jordi Teixidor. 2005.
-La mort d’Ivan Ilixt, de Tolstoi. 2005.
-El Misantrop, de Molière. 2005.
-Per què te’n vas?. Producció del CDV. 2004.
-Els Fusells de la Senyora Carrà, de Bertolt Brecht. 2004.
-Refugi, de Jessica Goldberg. 2003.
-Els ulls de l’etern germà, de Stephan Zweig. 2002.
-Enric IV, de Luigi Pirandello. 2001.
-Tartuf, o l'impostor, de Molière. 2000.
-Jordi Dandin, de Molière. 1999.
-Crit i Nit, poesies i cançons. Diversos autors. 1999.
BREU BIOGRAFIA DE BERTOLT BRECHT (AUGSBURG, 1898 - BERLÍN, 1956)
Eugen Berthold Friedrich Brecht va néixer a Baviera el 1898. Contrari des dels seus inicis a la forma de vida burgesa i, per tant, al teatre burgès, va crear una nova forma de teatre que representava la realitat dels temps moderns, alhora que va maldar per portar a escena totes les forces que condicionen la vida humana.
Amb només 20 anys, Brecht va escriure la seva primera obra, Baal, que obtindria un gran èxit, tot distanciant-se dels dos corrents d’avantguarda de l’època: el simbolisme i l’expressionisme. El 1928 va escriure el drama musical L’òpera de tres rals, una sàtira càustica del capitalisme, que es va convertir en el seu èxit teatral més important.
Exiliat als Estats Units quan Hitler va pujar al poder, Brecht va assolir la plena maduresa com a dramaturg entre 1937 i 1944, amb quatre grans drames: Galileu Galilei, Mare coratge i els seus fills, La bona persona de Sezuan i El cercle de guix caucasià. L’any 1948 va tornar a Berlín, on va fundar la seva pròpia companyia de teatre, Berliner Ensemble, que es convertiria en la més famosa del país. El 1955, un any abans de la seva mort, Brecht va rebre el Premi Stalin de la pau.
Avui en dia els teatres de tot el món serien inimaginables sense l’obra de Brecht, l’estil i el llenguatge del qual continuen exercint influència en el teatre modern. Totes les seves obres estan molt lligades a qüestions polítiques, però no per això perden qualitat estètica. De fet, en Brecht es troben sempre units el fons i la forma, l’estètica i els ideals, la qual cosa permet situar-lo entre els més grans autors alemanys.
Obres de teatre destacades de Brecht
• Baal, 1918
• Tambors a la nit, 1919
• El casament dels petits burgesos, 1920
• A la jungla de les ciutats, 1922
• Un home és un home, 1926
• L’elefantet, 1927
• L’òpera de tres rals, 1928
• Prosperitat i caiguda de la ciutat de Mahagonny, 1930
• Santa Joana dels escorxadors, 1930
• Galileo Galilei, 1939
• La Mare coratge i els seus fills, 1941
• La bona persona de Sezuan, 1943
• El cercle de guix caucasià, 1944
ELS TRETS BÀSICS DEL TEATRE DE BERTOLT BRECHT
Brecht tenia la idea que el teatre havia de tenir un vessant didàctic, és a dir, havia de contribuir a la conscienciació social, a desenvolupar un esperit crític. Per això buscava com arribar als espectadors de manera efectiva, perquè creia que el teatre era per ser interpretat en un escenari i no per ser llegit. Per tant, la seva recerca es va centrar en estratègies teatrals i es va allunyar d’aquell teatre tradicional que perseguia bàsicament distreure. Brecht considerava que aquest tipus de teatre, el tradicional, no podia aportar l’ingredient bàsic que ell buscava: treure la passivitat dels espectadors i que es capbussessin dins d’allò que se’ls explicava.
L’escenografia dels seus muntatges teatrals és simple, no distreu els espectadors del que és realment important: el contingut de l’obra, el seu missatge.
L’estructura de les obres es fragmenta, no segueix l’esquema tradicional d’introducció, nus i desenllaç, i hi ha un narrador que pren distància de l’acció i la comenta. També utilitza a vegades cartells explicatius, que resumeixen els passatges que es veuran a continuació, de manera que s’evita que l’espectador estigui pendent de les alternatives de l’acció.
La realització de les obres era tan important per a Brecht que va publicar els llibrets o models de muntatge que detallen el seu treball. Les nombroses fotografies dels llibrets ens fan més entenedores les seves idees teatrals.
Malgrat que la seva obra no era fàcil d’acceptar per a un públic poc acostumat a un teatre tan allunyat del tradicional, a partir dels anys seixanta, Brecht va anar entrant a Catalunya, no sense crítiques ferotges en alguna ocasió. L’any 1973 ja va ser representada a Sabadell La mare coratge i els seus fills, a càrrec del grup La Palestra d’aquesta ciutat. Des de llavors, l’obra de Brecht ha estat present a la cartellera catalana molt sovint.
100 ANYS DEL NAIXEMENT DEL DRAMATURG BERTOLT BRECHT
Article publical a “La Fura”, febrer de 1998, Manel Güell.
Des de 1924 va treballar exclusivament en el món teatral com a dramaturg del Deuschter Theater de Berlín. Es va casar amb l’actriu Helene Weigel, amb qui va fundar una companyia teatral. A causa de la seva militància comunista va haver de marxar d’Alemanya el 1933, i les seves obres van ser prohibides en aquest país. Després de viatjar per diversos països va anar als Estats Units. El 1948 torna a Alemanya i funda la prestigiosa companyia Berliner Ensemble, amb la qual estrenaria la majoria dels seus muntatges, i que encara funciona en l’actualitat.
La seva teoria teatral rep el nom de teatre èpic i, segons definició d’ell mateix, és un nou tipus de fer teatre més enllà del naturalisme i l’expressionisme i que es caracteritza pel distanciament.
El distanciament consisteix en un teatre que no vol crear una il·lusió en l’espectador sinó que vol demostrar al públic que allò que es representa és una metàfora que ha de servir per reflexionar críticament. L’espectador i l’actor no s’han de creure ni identificar amb la trama de l’obra sinó que l’obra ha de servir per espavilar les consciències. Brecht es va afiliar al partit comunista l’any 1920 i era un militant convençut del partit marxista. El seu teatre tenia, per tant, una clara intenció política i moltes de les seves obres es presenten com a textos didàctics. Aquest esperit, però, no desqualifica de cap manera la bellesa dels seus textos i la innovació de les seves posades en escena i del model d’interpretació dels actors. El treball que exigeix Brecht a l’espectador és de ser crític amb allò que veu, distanciar-se, però de fet el seu teatre té unes grans dosis de poesia i tendresa i, al capdavall, el públic s’emociona amb els fets i les vivències dels personatges de l’escenari.
Brecht és també un exemple de l’artista i l’intel·lectual compromès amb la societat del seu temps, al servei d’uns ideals polítics i una concepció determinada de la humanitat que lluita pels més desvalguts. Aquesta actitud de defensa de les capes més dèbils de la societat és present en tots els seus textos, ja sigui directament com en forma de faules, un dels recursos que més ha utilitzat Brecht en la seva obra.
La influència de Brecht i el seu teatre èpic així com dels muntatges del Berliner Ensemble, ha estat molt notòria en el teatre europeu contemporani. Les grans companyies i els grans directors han après de Brecht i han incorporat elements de la seva dramatúrgia en els seus muntatges, com ara la netedat i la simplicitat de les escenografies, el sentit de compromís polític de l’activitat teatral o la depurada tècnica d’interpretació en determinats muntatges.
A Catalunya, la influència de Brecht és decisiva en el teatre dels 60 i inicis dels 70. Feliu Formosa i Ricard Salvat porten al país la manera de fer brechtiana i quasi tot el teatre d’arrel independent s’hi emmiralla i munta espectacles basats en l’estètica i la teoria teatral brechtiana, tant si són
textos de Brecht com si són muntatges propis o d’altres autors. Evidentment, hi havia el problema de la censura i l’ombra del comunisme de Brecht preocupava a les autoritats, que van prohibir representar determinats textos de l’autor, amb la qual cosa Brecht va tenir encara una àurea i un atractiu més gran per als grups de teatre catalans.
Ja en la democràcia, Brecht s’ha representat de manera habitual als teatres catalans. El Teatre Lliure és, possiblement, el que ha muntat de manera més eficient, i amb molt d’èxit, a Brecht amb els seus títols més representatius. També el Centre Dramàtic de la Generalitat ha muntat Brecht i els seus espectacles musicals. El darrer muntatge d’un text brechtià va ser La vida de Galileu, precisament la darrera obra que va muntar i dirigir Brecht i que tracta de la defensa de la veritat per sobre de qualsevol dogmatisme, una situació que va viure l’autor en les seves relacions amb l’Estat que pagava els seus muntatges teatrals i davant del qual Brecht mai no va cedir la seva llibertat creativa.
Actualment, Feliu Formosa ha muntat un recital-espectacle d’homenatge a Brecht titulat Hola, Brecht, amb textos, poemes i cançons.
UTILITZAR EL CONTE I LA PARÀBOLA PER A ENSENYAR
Els nens i nenes avorreixen les “prèdiques” i les teories. Potser molts adults també, i per això grans savis de la història han explicat moltes idees referides als valors en forma de conte, de paràbola. Bertolt Brecht, en aquesta obra, fa una paràbola sobre el bé i el mal i s’endinsa en el món de les actituds humanes i les seves contradiccions.
Us fem referència a algunes faules que podeu utilitzar per a transmetre valors i actituds al vostre alumnat.
ISOP :
Font: http://edyd.com/ web en castellà sobre les faules d’Isop (febrer 2008).
LA FONTAINE:
Font:http://www.lafontaine.net/nouveau-site/ extensíssima web en francès sobre faules de La Fontaine i altres, un total de 250 històries. (febrer 2008).
L’àliga i els galls (guanyar amb humilitat).
El corb i la guineu ( no és bo esser adulat, cal desconfiar dels aduladors).
L’àliga, el corb i el pastor (fer només allò per al qual estàs capacitat, no passar-se dels límits).
La granota que volia ser gran com el bou (tothom ha d’aprendre els seus límits).
La llebre i la tortuga ( No s’ha de menysprear el contrari).
La cigonya i la guineu ( no és bo burlar-se d’un altre).
El mercader de sal i el ruc ( les trampes perjudiquen el trampós).
El roure i el canyís ( els més forts i rígids estan en desavantatge davant dels més lleugers i adaptables).
El lleó i el ratolí (el més dèbil pot ajudar el més fort).
OBJECTIUS I CONTINGUTS PEDAGÒGICS
Amb La bona persona, es pretén, mitjançant la representació a escena d’una faula o un conte, mostrar una història que ens parla de les actituds humanes i de la dicotomia entre el bé i el mal, és a dir, posa a debat i reflexió per als espectadors temàtiques universals.
CONTINGUTS CONCEPTUALS
• Les actituds humanes i les diferències entre fer el bé i fer el mal.
• Orientar-se cap a l’amor, l’amistat, la generositat, o bé vers l’interès, l’engany, la mentida.
• Qui era Bertolt Brecht.
• La faula o paràbola.
• El teatre amb contingut pedagògic.
• La posada en escena en una peça teatral: vestuari, música, escenografia, dinàmica dels actors i actrius.
• Els papers en el teatre. Com donar vida a personatges ben diferents.
CONTINGUTS PROCEDIMENTALS
• Comprensió d’ordres, relats, explicacions i argumentacions senzilles (contes, paràboles, faules,...).
• Exposició ordenada d’un text, d’una obra de teatre.
• Narració de contes o faules, ja siguin inventats o coneguts.
• Memorització d’alguna faula.
CONTINGUTS ACTITUDINALS
• Respecte vers per la tasca dels actors.
• Interès per seguir l’espectacle.
• Atenció per a comprendre la història que s’escenifica i l’argument de tot el que passa.
• Predisposició vers el món del teatre i els missatges que ens transmet.