la cassola 21
TRANSCRIPT
notíciesactualitat
experiènciesactivitats
opinió
n.2
1ju
ny 2
006
eixides
la Cassola
ÍNDEX
1
EDITAFlorida Secundària
ELABORAComissió Gestió
Cultural
DISSENYBlanca Barberá
COORDINAPaco Rodrigo
COL.LABORAProfessorat,
Alumnat i AMPA
ÍNDEX1. EDITORIAL
2. NOTÍCIES* Acte de lliurament del Premi de Qualitat del Ministeri d’Educació a Florida Secundària* 2n de Batxillerat s’acomiada
3. ACTUALITAT* Festa de Fi de Curs* Repensem la nostra manera de fer Escola
4.EXPERIÈNCIES* Projecte 1r d’ESO Castellà-Ciències Socials* Projecte anglès “Viatge de fi de curs”
5. ACTIVITATS* Treballem per un centre ecològic* Creació d’una empresa* Nits de divendres, nits d’estels
6. OPINIÓ* La cultura d’arrel tradicional a l’Educació Física
7. LITERÀRIA* Haikús, alumnat de 2n d’ESO* Lliuraments dels Premis La Rosa de Paper
8. ENTREVISTA* Alumnes holandeses en pràctiques
9. BIBLIOTECA* Remodelació en les instal.lacions i millora del servei
10. LLIBRES* “El professor” de Frank Mccourt
la Cassola
EDITORIAL
2
Estimats amics i amigues:
Un altre curs al sarró i les vacancesper davant...
LA CASSOLA no pot faltar a la citade fi de curs i, amb el número 21 dela nostra revista, us desitgem unesmolt bones vacances d'estiu.
En aquestes pàgines intentarem aten-dre els dos objectius bàsics d'aquestapublicació, ja essencial en la vida deFlorida Secundària, després de tretzecursos de treball i 20 números publi-cats, per una banda volem servir demitjà de comunicació entre el centre il'alumnat i les seues famílies i, peraltra, convertir-nos en un vehicle esta-ble d'expressió i participació delsdiversos estaments de la comunitateducativa.
En aquest exemplar us informem d'a-llò més important que ha succeït aFlorida Secundària durant el segon iel tercer trimestre. Trobareu aquestainformació en la secció de notícies ien la d'actualitat. També trobareualgunes reflexions sobre la nostramanera d'entendre l'ensenyament, onparlem dels canvis que, poc a poc,volem anar introduint el proper curs.
Un d'aquests canvis és ja una realitat:el treball per projectes i el treball coo-peratiu, per això dediquem unesquantes pàgines de la revista a expli-car-vos els projectes que enguanys'han realitzat: el projecte llengües-socials de 1r d'ESO i el projecteanglés-valencià de 4t (on trobareualgunes produccions de l'alumant).
A més, podreu llegir diversos articlessobre experiències i activitats realit-zades en les diferents assignaturesamb la participació d'alumnes i deprofessorat dels diferents departa-ments. També tenim les seccionsfixes d'opinió i biblioteca. I mésingredients que bullen dins de la cas-sola al forn...
Esperem que aquest número de LACASSOLA us agrade, hem treballatde valent per fer una revista original ide qualitat i recordeu que, com sem-pre, estem oberts a tos els vostres sug-geriments, consells i recomana-cions...
Moltes gràcies i, de bell nou, bonestiu.
la Cassola
NOTÍCIES
3
Premi de Qualitat per a FloridaSecundària
El dimarts 13 de juny va tenir lloc alSaló d'Actes del Consell Superiord'Investigacions Científiques delMinisteri d'Educació i Cultura, aMadrid, l'acte de lliurament dels pre-mis a la Qualitat en l'Educació delscursos 2003-04 i 2004-05.
Mercedes Cabrera, ministrad'Educació, va atorgar al nostre com-panys Francesc Rodrigo -director debatxillerats de Florida Secundària- elpremi a les millors pràctiques de qua-litat en educació. Florida Centre deFormació va rebre aquest premi pelseu projecte "InnovaTic. Pla d'inno-vació en la docència mitjançant l'úsde les noves tecnologies de la infor-mació".
Tot fent un resum, cal dir que aquestpla d'innovació és un projecte demillora de l'activitat docent centrat enel desenvolupament de les noves tec-nologies de la informació com a ins-truments de millora de la qualitatdocent i com a recurs d'innovacióeducativa. Per a portar en marxaaquest projectes'han adoptat elscriteris del siste-ma EFQM dequalitat.
El projecte secentra en duesàrees de millora:la millora del'activitat docent i la millora delseguiment tutorial individualitzat del'alumnat; i contempla tres aspectesbàsics:
a) Aspectes pedagògics:La creació i el desenvolupamentd'una metodologia e-learning pròpiade Florida i el foment de la innovació
pedagògica, a través de la realit-zació d'accions de foment de lainnovació i l'intercanvi d'expe-riències entre el professorat. b) Aspectes organitzatius:Tres són les innovacions en estesentit:1.- La realització d'un pla d'unpla intern de formació del pro-fessorat amb la finalitat depotenciar les seues competèn-cies pedagògiques i tecnològi-ques, per a garantir l'ús didàcticde les TIC i l'explotació deferramentes i recursos informà-tics de què Florida disposa.2.- La creació d'un equip E-learning que defineix l'enfoca-ment metodològic, el procésd'innovació i el desenvolupa igestió d'una plataforma de for-mació.3.- La creació de la figura dels coor-dinadors TIC la finalitat de la qual éscoordinar i dinamitzar el procés d'in-tegració de les TIC, assessorant elsdocents en el seu ús.c) Aspectes tecnològics:
Destaquen dosaspectes fona-mentals: 1.- La posada enmarxa d'unaferramenta d'en-senyament-apre-nentatge com asuport a ladocència: la pla-
taforma FloridaCampus que permetel treball en equip, creant espais detreball específics per al professorat il'alumnat, amb una sèrie de ferramen-tes (orla, fòrum, zona de descàrrega)permetent la comunicació permanententre alumnat i professorat i la crea-ció, el seguiment i l'avaluació d'activi-tats d'aprenentatge.
2.- La creació del programa pastas-web (programa assistent de seguimentindividualitzat de l'alumnat de secun-dària), realitzat per l'àrea de sistemesinformàtics de Florida amb l'assesso-rament permanent de la direcció delcentre, el departament d'orientació iels equips de tutors. Aquest programas'ha convertit en una ferramenta d'in-formació permanent a alumnat i a lesfamílies, sent un mecanisme decomunicació directe i immediat permitjà de l'ús d'internet per a realitzarel seguiment tutorial individualitzatde cada alumne. Permet, a més, com-pletar el procés d'avaluació per mitjàde l'aportació d'informes qualitatiusde cada alumne. Aquest premi és un estímul que ensencoratja a seguir treballant en lamillora de la qualitat de l'ensenya-ment en les nostres aules.
ÁREA DE QUALITAT I DESENVOLUPAMENT
Florida va rebre el premi a lesmillors pràctiques de qualitaten educació pel seu projecte"InnovaTic. Pla d'innovació
en la docència mitjançant l'úsde les noves tecnologies de la
informació".
la Cassola
NOTÍCIES
4
2n de Batxillerat s’acomiadaEl passat divendres 2 de juny tingué lloc al saló d'ac-tes de Florida l'Acte de comiat de la promoció desegon de batxillerat.
En un acte molt emotiu, Carme Albors, com a direc-tora del centre, desitjà a l'alumnat que deixava el cen-tre el bo i el millor en el futur que s'obre davant d'ells.A continuació, Paco Rodrigo, com a coordinador(però eixa nit com a poeta) va llegir tres textos poè-tics relacionats amb la importància de les persones,del temps i de l'escola, textos que va dedicar a l'alum-nat i al professorat de segon de batxillerat.
A continuació, prengué la paraula Estefania Asins,alumna de 2n A, que va llegir un discurs que havienelaborat per a l'ocasió. Tant els poemes de PacoRodrigo, com les paraules d'Estefania foren acom-panyades musicalment per Guillem Escorihuela, unaltre alumne, amb la seua flauta travessera.
També comptaren per a l'ocasió amb la presència deLlorenç Giménez que, amb les seues rondalles, acu-dits, dites i embarbusaments feu passar una estonaben divertida al públic assistent, alumnat de segon debatxillerat i les seus famílies. A continuació, elstutors de cada grup (Paco Rodrigo, Enric Gil i PacoLluís) lliuraren a cada alumne de la seua tutoria lafoto de cada tutoria com a recordatori de la promoció.
La festa continuà amb el sopar de l'alumnat i el pro-fessorat, on s'aplegaren 90 persones. Sense dubte totun èxit de convocatòria i un acte ben emotiu i entran-yable. La Cassola desitja molta sort a tots i totes els -ara ja- exalumnes de Florida Secundària.
Tot seguit podreu llegir les paraules del discurs delsalumnes.
la Cassola
NOTÍCIES
5
Avui farem un discurs bèl·lic, de guerra. Peròd'una guerra de papers, perquè com deiaJoan Fuster "la veritable fi d'una guerra noés la pau que la segueix, sinó una altra gue-rra"
Dos anys que han passat són els que narrenla nostra gesta, derrotes i victòries hem dei-xat enrere per enfrontar-nos, com deia Fuster,a la guerra que segueix aquesta pau momen-tània, que vés per on, per a molts de nosaltrestambé s'anomena PAU.
Molts s'escandalitzaran quan ens senten par-lar de guerres, però a aquells que ens tatxende bel·licistes els direm que les nostres bata-lles no han estat ni amb armes, ni contra per-sones, sinó que hem dut a terme una lluitaamb bolígraf i paper (sempre reciclat enhonor a professors com Empar Medina), i lamajoria de vegades tenint com a contrincantel temps. Per fi hem tancat aquest ring a l'es-pera de que se n'òbriga un de nou a les nos-tres vides.
Tot va començar en 2004, quan es vam con-solidar tres grups de batxillerat, alguns vení-em de la casa, altres de fora, però aquest fetno fou rellevant, ja que tots aspiràvem a lamateixa meta.
Al grup A ens van assignar a Eugènia com atutora (s'ha d'agrair que les tutories no les fesen anglès per allò de treballar l'oblidat "espi-quing"), amb qui se n'anàrem a Granada, unluxe, de veritat. Fou a segon quan ens assa-bentàrem de que ens canviaven a Eugènia per
Paco Rodrigo, un tutor de bandera! Famóspels seus consells per afrontar amb èxit lavida futura i pels seus comentaris d'altaintensitat. La veritat és que ambdós han sigutuns tutors i professors magnífics que ens hansabut escoltar, us trobarem a faltar.
El grup B van tindre a Empar Medina com atutora de primer, per als que ja la coneixienno va ser cap novetat, però sabem per fontsfidedignes que prompte es va guanyar l'apre-ci de tothom, pel seu bon caràcter i l'instintde marassa protectora que la caracteritza.Com els va passar al grup A, el B també vacanviar de tutor a segon, aquest curs hananat de la mà del màster en química EnricGil, mister simpatia del claustre.
El BT no han canviat de tutor durant els doscursos, ni falta que els ha fet, doncs han estatservits amb el terratrèmol de Riba-roja, elmonstre del dibuix i l'únic professor pel queno passen els anys... Paco Lluís!!, qui ha tin-gut que bregar contra una jauria d'homes iquatre damisel·les.
De veritat que han sigut dos anys magnífics iextraordinaris i ,anem on anem, en el futurportarem la Florida al cor i a les espatlles,doncs se n'anem carregats de bons records,d'amistats inoblidables, d'uns coneixements iuns sabers que sabrem emprar, i sobretotmoguem carregats d'il·lusions i esperances,les que els nostres professors han dipositat ennosaltres.
Discurs de comiat dels alumnes:
la Cassola
NOTÍCIES
6
Encara que molts sentirem eixa enyoran-ça en les nostres vides, l'enyorança de noveure a Ivan els dimarts a les 8 del matí,la de no poder veure com Anna es deses-pera intentant muntar el canó i el portà-til per explicar-nos la lliçó del dia (ellasempre programant les sessions...), la deno poder conversar obertament sobretemes d'actualitat a les classes deMerche, la de que Empar Gallego noens convide a caramels i xiclets...
No sé, són petites coses que poden sem-blar supèrflues i sense importància, però¿què és si no la Florida per a nosaltres?Sempre acaben sent "aquellas pequeñascosas" com diria Serrat, les que calen ales persones, les que queden en el recordi les que quan recordes fan que t'emocio-nes en pensar-hi. Al final de la lluitaqueden això, els records, records delnostre pas per aquest camp de batalla.
Tot i que la finalitat d'aquest escrit noera pas buscar aquesta emotivitat, sinóque pretenia donar ànims i forces a totsels companys que deixem la Florida, nopodia deixar d'ésser un discurs decomiat, un "adéu", o més aviat un "finsprompte", tant entre nosaltres, els alum-nes, com amb el professorat. Tots ens tro-barem a faltar, o al menys això seria elmés bonic ¿no? Vaja, si alguna cosa ensdiferencia d'altres centres és la relaciótan bona entre tots nosaltres, aquí no vaa haver-hi un "si te he visto no me acuer-do", i avui ha quedat ben palès solamentveient les vostres cares mentre parlava.I com no volem que açò s'allargue més,
tan sols queda felicitar-nos pels merave-llosos moments que hem compartit i perhaver arribat fins aquí, i felicitar el pro-fessorat per la seva estupenda feina,sempre mirant per nosaltres, de veresgràcies a tots, en especial als professorsde segon amb qui hem compartit elsmoments més angoixosos:
AmparoAna
CarlosEmili
Empar GallegoEmpar Medina
Enric GilEnric Ortega
EstherEugènia
IvanMari Carmen
MercheMònica
Paco RodrigoPaco Lluís
Patríciai Vicen.
Us portarem en el record. Gràcies a tots.Catarroja a 2 de juny de 2006.
GUILLEM ESCORIHUELA IESTEFANIA ASINS.
ALUMNES DE 2N BATXILLERAT.
la Cassola
ACTUALITAT
7
El proper 29 de juny celebrem la FESTA FI DE CURS 05-06.
Com tots els anys, estem organitzant una sèrie d'espectacles per a que tots ipuguem passat una bona nit que tanque aquest curs que ha estat tan intens.
Per començar, realitzarem les assemblees de grup on es lliuraran les notes defi-nitives (esperem que no hi hagen massa carabasses) i els tutors i tutores faranuna avaluació de com ha anat el curs.
Després, podrem visitar l'exposició de treballs dels nostres alumnes on es mos-traran aquelles creacions que destaquen per la qualitat en l'elaboració, la creati-vitat, el seu contingut o, simplement, per la presentació.
Immediatament podrem refrescar-nos amb un gotet d'orxata o de llima granit-zada i observar un espectacle artístic a l'entrada del Centre.
El sopar amb les famílies, amics, alumnes i professors/es es realitzarà per grupsi podrem contar-nos totes aquelles batalletes que ens han passat al llarg del curs... les bones i les dolentes (per a no repetir-les el proper curs!).
Per finalitzar, tindrem diferents espectacles en directe per vore, ballar, riure i,sobretot, passar una bona estona a la llum de la lluna per tancar aquest cursd'una manera alegre i divertida.
La sorpresa més esperada serà l'actuació al pati de l'escola de Bajoqueta Rock,amb Paco Lluís Ramos, comandant el timó de la nau d'aquest divertidíssim grupde rock rural.
Cal destacar que en la festa d’enguany col.laboren les empreses de Consum iImportaco com a patrocinadors.
Una festa que, esperem, siga del gust de tots i totes.
DAVID FERRER. COMISSIÓ GESTIÓ CULTURAL
Festa de fi de curs
la Cassola
ACTUALITAT
8
"El tiempo escapa muy dulcemen-te" deia aquella mestra i, ara, que enstrobem de nou a la fi d'un curs esco-lar, tenim la sensació d'haver viscut,quasi com un sospir, la gestació inten-sa de nou mesos d'esforç i treballdocent.
En el curs que ja acaba, com en lavida mateixa, hem tingut de tot, llumi ombres, moments durs i difícils imoments d'intensitat i alegria. Estemconvençuts que els moments de llum iclaredat han estat més intensos i per-manents que els altres.
Gimeno Sacristàn, un dels pedagogsmés importants del nostre país, afir-ma que en l'edu-cació és tanimportant evitarel derrotisme, lasensació de quètot va mal, comla complaença decreure que tot vabé. I estem total-ment d'acordamb ell perquè,com ja sabeu, enF l o r i d aSecundària sem-pre hem treballatde valent ambgrans dosis d'ale-gria i d'optimis-me i, també sem-pre hem segut conscients i hem lluitatper fer millor les coses, per atendremillor al nostre alumnat, a les famí-lies que han confiat en el nostre pro-jecte educatiu.
Per això, amb aquests dos ingre-dients: optimisme i capacitat de
millora ja hem començat a pensar enel proper curs. Un curs en el qualvolem encetar un procés de canvi, queha de ser lent però constant ("sin prisaperó sin pausa"). Perquè som cons-cients que el nostre entorn està can-viant, s'estan produint canvis signifi-catius: nous models familiars, lasocietat de la (des)informació, lapressió dels mitjans de comunicació...
Es tracta d'atrevir-nos a somiar sensepor i amb sentit comú allò que desit-gem. No es tracta de tirar per la bordares, ben al contrari, es tracta d'aprofi-tar tot aquell saber que tenim acumu-lat en tants anys d'experiència, estracta de millorar en l'organització
dels recursos, en conti-nuar avançant en novesmaneres de fer lescoses, de la manera méseficaç per tal que ensaporte el major benes-tar i satisfacció. Somconscients que el pano-rama educatiu és com-plex però estem con-vençuts que entre tots itotes podem fer-lo mésreptador i esperançador
I en aquest sentit, laparticipació de lesfamílies és molt impor-tant, alguns dels aspec-tes que estem treballant
va en la línia de la cooperació mésintensa entre el centre educatiu i lesfamílies, potenciant la seua implica-ció tant a través dels seus òrgans(AMPA, Consell escolar) com, fins itot, participant directament en l'àmbitdocent com a voluntaris i voluntàriesen la construcció de la Comunitat
d'Aprenentatge, treball que hem ini-ciat enguany. (En l'anterior número deLa Cassola, publicàrem un articlesobre aquest tema).
Per encetar aquest camí, al llarg delmes de maig, el claustre de secundà-ria ha estat treballant intensament, demanera coordinada i amb gran dosisd'il.lusió, de passió i de companyeris-me.
Tot aquest treball s'ha recollit en totauna sèrie de reflexions i propostesorganitzades en tres àmbits educa-tius:- Ámbit de les Competènciesdocents- Àmbit de l’organitzaciò del treballdel professorat i de l’activitatdocent- Àmbit de l’alumnat
Ara cal fixar objectius i desenvolu-pant les propostes, per això, al llargdel mes de juny, en un treball conjuntde la comissió pedagògica junt a l'e-quip de coordinació, i es reprendrà denou al mes de juliol, continuant treba-llant tot el claustre amb la finalitat debuscar noves alternatives a la situacióactual.
Tenim ben clar que la nostra missió ésreinventar constantment l'escola perfer d'ella un espai de convivència id'aprenentatge comú i sabem que enscal continuar treballant com sempreho hem fet: amb optimisme i respon-sabilitat en aquest objectiu general demillorar l'educació.
EQUIP DE DIRECCIÓ
Repensem la nostra manera de fer Escola
En el curs que jaacaba, com en la vida
mateixa, hem tingut detot, llum i ombres,
moments durs i difícilsi moments d'intensitati alegria. Estem con-
vençuts que elsmoments de llum i cla-
redat han estat mésintensos i permanents
que els altres".
la Cassola
EXPERIENCIES
9
És un fet constatable que el terme projecte ésun dels termes que gastem més a sovint. Escoltem idiguem " anem a encetar un projecte, tinc un projec-te, de moment no és més que un projecte..." i quasisempre el fem amb un sentit relacionat amb un des-itj , una il·lusió o un somni : en definitiva amb unaperspectiva. Una casa diferent, un canvi de treball, uncotxe nou, tots han estat en el seu inici un projecte.
Nosaltres també els tenim en allò on desenvolupem lanostra tasca diaria i estem convençudes de la necessi-tat de tindre’ls per continuar amb un món apasionatperò molt difícil com és l'ensenyament. Vos contem.
Al llarg del curs, en primer de l'ESO hem treballatconjuntament les assignatures de castellà i la desocials, incorporant el treball interdisciplinar i perprojectes
QUÈ SUPOSA TREBALLAR PER PROJEC-TES?
1.-Tenir estudiants motivats ja que participen propo-sant el que els interessa investigar i conèixer deltemes del currículum2.- Donar sentit al treball de l'aula. Un sentit real,accessible i compartit entre alumnes i docents (l'apre-nentatge significatiu).3.- Abordar els continguts i procediments de treballnecessaris per aprendre’ls de manera integrada. Hemseleccionat i seqüenciat els continguts i procedimentsque volíem que s'aprengueren des de les dues àrees,de manera que l'alumnat trobara la necessitat dedominar diferents continguts i processos.4.- Partir de situacions que generen conflictes cogni-tius5.- Establir una sèrie de passos o etapes que han deser desenvolupades per aconseguir la meta planifica-
da. 6.- Afavorir el desenvolupament d'actituds solidàriesi de cooperació de grup.
QUINS PRINCIPIS PEDAGÒGICS REFER-MEM LA NOSTRA PROPOSTA?
Per a una societat globalitzada, amb canvis meteò-rics, amb models socials molt concrets i estereotipats,en la que és bàsic dominar la informació, pensem queinvestigar i dialogar és l'opció que millor pot garantirl'aprenentatge. Els preconceptes infantils i adoles-cents, el pes de l'afectivitat, la importància delsentorns socioculturals pròxims i allunyats... ens vanconduint cap una pedagogia centrada en la investiga-ció, en la construcció del propi aprenentatge.
Ens sembla que organitzar el treball de l'alumnat alvoltant d’un projecte ajuda i estimula els alumnes apreguntar-se per les coses i no conformar-se amb laprimera resposta, els permet dissenyar els seus pro-cessos de treball actiu i orientar cap a una relació mésactiva i independent amb el món natural i social i tec-nològic que viuen.
Projecte Castellà - Ciències socials
la
EXPERIÈNCIES
10
COM HEM TREBALLAT?
El plantejament inicial ens costà molt de tro-bar, donat que experiències de tipus pràctic hiha poques i totes a Primària, però contàremamb l'experiència de la cooperat Escuela Dosque ens va ajudar a enfocar el nostre treball.
a) EL TREBALL DE SOCIALS
Hem seguit els passos següents per plantejarun projecte:1. Triar un tema amb l'alumnat.2. Consensuar normes de funcionamenten el treball a l'aula.3. Els alumnes, una vegada decidit què ésel que volien investigar, donarem nom al tema i ferenel seu propi guió d'investigació.(Realització d'uníndex ). Posada en comú i índex consensuat per a tots. 4. Recerca d'informació complementària. Nohan de treballar a soles amb una única font hi hamoltes i totes poden servir.( videos, biblioteca, llibresde casa, internet).5. Tractament de la informació ( Quaderns ).6. Desenvolupament dels apartats de l'índex.7. Síntesi dels aspectes tractats.
b) TREBALL DE CASTELLÀ
Els procediments de treball desenvolupats de mane-ra aplicada han estat:
1.- Conèixer les diferents fons d'informació per fertreball de recerca i, al mateix temps, l'organitzacióde la biblioteca del centre.2.- Practicar la identificació de paraules clau d'un texten textos de socials.
3.- Subratllat en unitats de Castellà.4.- Fer guions de recerca (també en Castellà).5.- Cercar informació en internet: paraules clau, lec-tura ràpida de documents per identificar paràgrafsamb la informació que es busca, copiar i pegar lainformació d'interés i l'adreça web com a link.6.- Redactar la informació extreta de les fonts consul-tades en oracions senzilles i correctes en quant a con-tingut i expressió.
També hem dedicat molt de temps a desenvolupar elsprocediments de millora de l'expressió i l'ortografiaaplicant-los als seus escrits: identificació i classifica-ció d'errades (corregides per la profe) a partir d'uncodi de correcció, reflexió ortogràfica (conèixer laregla ortogràfica), reconeixement del context que fanecessària la modificació de l'ortografia de la parau-la; correcció i millora de l'expressió, refent la redac-ció de les oracions completes i diferenciar textos lite-raris dels no literaris, tant al llegir com al redactar.
la Cassola
EXPERIÈNCIES
11
QUINES CONCLUSIONS ES PODENAPUNTAR?
- Tenim alumnes més motivats. Ésuna afirmació. No s'avorreixen tant perquèla metodologia és més dinàmica i permeten tot moment la participació i la novetat.
- Es desenvolupen les competènciesbàsiques de l'etapa, amb un grau de com-plexitat alt des de l'inici, sense ocasionardificultats en cap alumne siga quin siga elseu nivell de competències
- El treball de l'aula té un altre sentit. Ésun espai de creació tant dels alumnes com delsprofes i s'han acostumat a gastar l'aula com unlloc on poden trobar des d' informació i fins i tot,materials que ells preparen i que poden servir defonts d'informació per altres alumnes.
- L'aula s'ha convertit en un lloc on es tre-ballen coses que a ells i elles també els interesseni no tenen el títol del tema del llibre. (En el temade “Les primeres civilitzacions històriques” ungrup plantejà de manera totalment imprevista untreball sobre Egipte).
Ells decidiren com organitzar els grups, elguió,... amb una única condició respecte a comhavien de comunicar el seu treball a la resta declasse.
- Aconseguir metes en un termini relativa-ment curt de temps, un projecte comença i acaba,és una cosa concreta, tangible, que poden veure.
- Comprovar el sentit instrumental de lallengua, treballant materials compartits, activitatsi, fins i tot, controls, dóna sentit als procedimentsde Socials que adquirixen un caràcter més con-cret per alumnes de 12 anys.
CONXA MONTESINOS (Departament de Llengües)
i MERXE SÁNCHEZ (Departament de Socials)
Conclusions
la Cassola
EXPERIENCIES
12
L'alumnat de 4t ESO ha realitzatun projecte interdisciplinar en les assig-natures d'anglés i valencià en l'últim tri-mestre del curs. El projecte està relacio-nat amb el viatge de fi de curs a Itàlia. Iper tal de fer el treball més motivadorels hem fet que realitzaren un viatge vir-tual per Internet per a visitar algunes deles principals ciutats italianes: Florència,Roma i Venècia i una aproximació a lacultura, actualitat i gastronomia del país.
Primerament han fet recerca de la infor-mació en les aules de internet, despréshan produït els documents escrits i,finalment, han realitzat una exposicióoral dels resultats.
L'alumnat ha treballat en grups i s'hanconvertit en experts en diferents àmbits.
L'EXPERT/A HISTÒRIC: Ha triat unmuseu o un monument en cada ciutatque anaven a visitar (Roma, Florència iVenècia). El document resultant ha estatun fullet turístic amb un itinerari per lestres ciutats més la descripció dels tresllocs emblemàtics. Han lliurat el docu-ment imprés en forma de tríptic turístic.L'EXPERT/A CULINARI: Ha recercati produït un menú per a la setmana de
viatge amb especialitats italianes per acada dia de la setmana, i ha inclós l'ex-plicació de dos dels plats més típics. Halliurat un document imprés en forma decarta de restaurant. Ha inclós algunesfrases d'italià útil per a demanar als res-taurants.
L'EXPERT/A CULTURAL. Ha fet unarecerca sobre pel·lícules, novel·les, can-çons, o qualsevol manifestació culturalque és o ha sigut popular a Itàlia Ha lliu-rat un document escrit amb un resumende l'argument d'un mínim de tres obres,juntament amb una breu descripció del'autor.
L'EXPERT/A PERIODISTIC. Harecercat sobre l'actualitat periodística enItàlia en aquests moments. El documentresultant ha estat un fullet informatiuamb 5/6 notícies de l'actualitat recent endiversos camps temàtics.
A continuació alguns dels treballs ....
CRISTINA GRAS.DEPARTAMENT DE LLENGÜES
Projecte d’anglès:“El meu viatge a Italia”
la Cassola
EXPERIÈNCIES
13
Day 1; 15 June: Valencia -Barcelone - GenevaWe will leave Catarroja at twelveo'clock, and we will arrive toBarcelona aproximanement at fiveo'clock. There we will stay in the portof Barcelona, and we will wait to theboat. At seven o'clock we will take theboat and we will stay twenty hours init.
THE PORT OF BARCELONE
TOWER OFPISA
Day 2; 16 June: Geneva -Pisa - FlorenceWe will arrive to Geneva at threeo'clock in the afternoon. When wearrive, we will go to Pisa and visit itand his entire monumental zone.When we have finish, we will havedinner in the Pisa restaurant, and thenwe will leave Pisa to go to Florence(Montecatini). We will sleep inFlorence.
Day 3; 17 June: FlorenceIn the morning, we will visit Florenceand we will go shopping to the popu-lar markets of "La Paja" and "San
Lorenzo". In the afternoon we willvisit other places. In the evening, wewill have dinner in Florence and wewill sleep in a hotel of the around ofRome. We will have complete pen-sion.
Day 4; 18 June: RomeIn Rome we will visit all the VaticanCity with the bus. We will lunch in arestaurant and in the afternoon wewill stay at the hotel, complete pen-sion too. In the evening we will visitthe popular "Fontana de Trevi". Thenwe will go sleeping.
Day 5; 19 June: RomeIn the morning we will sleep and wewill have the free morning. Then wewill have lunch in the hotel. In theafternoon we will visit different pla-ces, the Spain and the Popolo square.In the evening we will have dinner atthe hotel and when we have finish wewill leave Rome and we will go toVenetia. We will stay all the night inthe bus.
MARKET OFSAN LOREN-ZO
FONTANA DI TREVI
Day 6; 20 June: VeniceIn the morning we will arrive to thecity, and then we will visit the SanMarcos square, the Suspiros Bridgeand other places. In the afternoon wewill have free time for do the tradi-tional "gondolada". In the eveningwe will have dinner and sleep in ahotel of Venice.
VENICE
MILAN
Day 7; 21 June: Venice -Milan - Valencia
We will leave Venetia inthe morning and we will go toMilan to visit some places, butonly when we have sufficienthours before we will fly toValencia. We will lunch in Milanand when we are in Valencia, inthe evening, we will go home.
L’Itinerari...
la Cassola
EXPERIÈNCIES
14
ITALY HAS A NEW GOVERN-MENT
After theh a r dg e n e r a lelections,the newgovernerP r o d i ,won. The elections were very equalbut the Prodi's governmentwon for 54% of the votes. Now,Prodi and his team fight toendure Italy forward.
ITALY TAKE AWAY HIS SOL-DIERS IN IRAK.
The Italy governement announ-ced yesterday that the italiansoldiers in Irak will returnedsoon, though they will help Irakequally. Yesterday the peopledid homage to 30 italian sol-diers who died there. Italy isgoing to help Irak with moneyand anothers things, for theIrak's reconstruction. This situation provoked a lot ofdemonstrations in Italy, and theitalians were very angry.
ITALY IN WORLD CHAM-PIONSHIP OF GERMANY2006
Italy is classified for the nextround. The team will be able toplay the world championship inGermany. Italy has alreadywon a lot of championships,exactly three vistories. Italy is ateam with a lot of veteran pla-yers.The italian team is one of thefavourites. They have an easyway from the victory.
Now, they have more pro-blems. Totti, a very good pla-yer, is infured and a lot of pla-yers have problems with justi-ce.
NICOLA CALIPARI DIED INIRAK
The secret agent, NicolaCalipari was passing a fewdays in Irak to rescue a journa-list. One of these days, when hereturned from Italy,he and ano-ther agent were travelling bycar along the streets of Irak,they were killed by some USAsoldiers. Now, the Italy'sgovernment asks for explana-tion about the incident.
In the incident, only NicolaCalipari died, the other twosuvived.
Notícies d’Itàlia...
la Cassola
EXPERIÈNCIES
15
Typical italian phrases...
Typical Italian Phrases
If you want to say "can you translate me this?" in italian is: "Puòtradurre questo?"
If you want to say "I understand/ I don't understand" in italian is:"Capisco/ Non capisco"
If you want to say "what's the meaning of this?" in italian is: "Cosasignifica questo?"
If you want to say "can you help me?" in italian is: "Può aiutar-mi?"
If you want to say bon appetit, in italian is "buon appetito"If you want a glass of water, you must say "acqua semplice"
If you want a sandwich, you can say you want a "panino"If you want to say cheese, in italian is "formaggi"
If you want to say bread, in italian is "pane"
Apperitive: "antipasto"
First course: "primo"
Main course: "secondi"
la Cassola
EXPERIÈNCIES
16
Menu...
la Cassola
EXPERIÈNCIES
17
Receptes...
la Cassola
ACTIVITATS
18
Enguany, des de l'assignatura optativa demedi ambient de 1r i 2n ESO, hem encetat ambil·lusió un nou treball que té com a objectiu principalconvertir el nostre centre en un centre ecològic. El nostre centre està inscrit en el marc d'un projecteeuropeu anomenat e-twinning que pretén agermanarcentres escolars europeus que desenvolupen projectessemblants mitjançant les tecnologies de la informa-ció i la comunicació (TIC).
En el nostre cas estem agermanats amb un centreescolar d'una xicoteta ciutat grega, al costat deSalònica, que es diu Veria, amb la qual hem fet unintercanvi d'informació enviant-nos correus electrò-nics descrivint l'escola, així com presentant-nos elsalumnes que integrem aquest equip medi ambiental.
El nostre treball, que va començar al principi de curs,ha estat llarg i costós perquè hem fet enquestes a l'a-lumnat, al professorat s i al personal de serveis delcentre i, a més a més, hem revisat totes lesinstal·lacions de l'escola per tal d'assabentar-nos d'a-quelles coses que podríem canviar amb la finalitat deser més ecològics/es i respectar millor el mediambient.
Ens hem adonat que hi ha moltes coses senzilles quecadascú i cadascuna de nosaltres podem fer-ne com,per exemple, separar el fem correctament, gastarpaper reciclat, apagar els llums innecessàries o nomalbaratar l'aigua; amb l'ajuda de tots/es aconsegui-rem allò que ens hem proposat.
Per això, des de l'optativa de medi ambient, hemcomençat construint contenidors de paper que dispo-
sarem a les aules així com contenidors d'envasos lleu-gers (com ara tetra-bricks, llaunes o plàstics) que sesituaran al passadís, hem anat a les tutories per parlaramb l'alumnat de cada grup i, fins i tot, hem eixit ala televisió per tal d'explicar el que estem fent i dema-nar-vos la vostra col·laboració i així dur a termeaquest projecte: construir entre tots/es un futurmillor.
ALUMNAT OPTATIVA MEDI AMBIENT
Treballem per un centre ecológic
la Cassola
ACTIVITATS
19
Creació d’una empresa
Des de l'assignaturade Economia i Organitzaciód'Empreses de 1rBatxillerat s'ha plantejatcom a treball de grup la cre-ació d'una empresa, anome-nada Valyzan S.Coop. V. L'activitatprincipal d'aquestaempresa és la comer-cialització de produc-tes típics de la nostracomunitat, plantejatspels propis alumnes,amb la intenció dedonar a conèixer-los aaltres regions del nostrepaís.
Mitjançant el projecte edu-catiu E.J.E. que proporcionaa l'alumnat oportunitats peral coneixement i contacteamb les institucions, enti-tats i empreses existents enl'àmbit local, hem tingut l'o-portunitat de realitzar unaactivitat comercial ambaltra empresa anomenadaProdena.
Prodena, és una empresa de
similars característiquesque la nostra creada per l'a-lumnat d'un institut deNavarra. Aquesta empresa,a l'igual que la nostra,comercialitza productes
típics de la seua comunitatcom, per exemple, la txisto-rra, espàrrecs, vi... entred'altres.
Fent referència a la nostraempresa, cal destacar, quetot aquell que estiga interes-sat, tant en la compra delsnostres productes, com enqualsevol dels productes deNavarra, pot fer-ho de duesmaneres: en primer lloc,pot accedir a la següentpàgina webwww.valyzan.blogspot.com
per a consultar els catàlegsdels productes, i en el casde estar interessats/interes-sades en qualsevol dels pro-ductes, cal que feu lacomanda a través de la
següent adreça de correuelectrònic:w w w. va ly z a n @ h o t -mail.com o bé posant-seen contacte amb elsalumnes de primer debatxillerat de CiènciesSocials.
A més, hem presentat untreball sobre aquesta expe-riència al premi EMPRE-NESCOLA.
Per últim, cal destacar que,gràcies a aquesta activitat,hem pogut conèixer ambmés profunditat l'entorncomercial del nostre país.
ALUMNAT DE 1r BAT-XILLERAT D'HUMANI-TATS I CIÈNCIESSOCIALS
Per últim, cal destacarque, gràcies a aquesta
activitat, hem pogut conèi-xer amb més profunditat
l'entorn comercial del nostre país.
la Cassola
ACTIVITATS
20
El divendres 10 de març ungrup d'alumnes de 4t d'ESO i de2n de batxillerat, amb els profes-sors Enric Gil i Ivan Castañón, delDepartament de Ciències, assisti-ren a la sessió d'observació del cel“Nits de divendres, nits d'estels”de l'Observatori Astronòmic de laUniversitat de València i elDepartament d'Astronomia iAstrofísica. (http://www.uv.es/obsast/).
Des de poc més de les 7 de la ves-prada fins vora les 10 de la nit,sota el cel de Burjassot, sobre lesllums de la ciutat, poguérem gau-dir, mitjançant els telescopissituats en la cúpula de l'Aulad'Astronomia del Campus deBurjassot, de la visió d'una Llunaquasi plena,lluent i argen-tada, brillantsobre campsd'estels i cons-t e l · l a c i o n s .Venus, laDeesa del'Amor, l'astremés brillantdesprés de la
Lluna i el Sol, Mart el rogenc,Júpiter, el gran, el rei dels deusi el rei dels planetes i Saturn, elmés estimat dels aficionats al'astronomia, amb els seusmítics anells contemplats tan deprop que, per un moment, sem-blen poder tocar-se amb lesmans, varen ser també objecte
de la nostra curiosa inspecció.Observàrem també lesconstel·lacions de Càncer, amb elseu sistema binari Iota Cancri, for-mat per dos estels girant una alvoltant de l'altra, en perpetua har-monia; Gèminis, la dels bessonsCàstor, el mortal queva morir assassinat, iPollux, l'immortal,que, ple de dolor, vapregar al seu parecompartir amb elgermà la sevaimmortalitat; Zeuses va apiadar d'ells iels va situar, tots dosjunts, entre els estelsper sempre; Taure,amb el mite de latransformació de
Júpiter en un bou blanc per atraurela bella Europa, princesa deFenícia; i amb les Plèiades, les setgermanes perseguides per sempreper Orió, el caçador amb els seuscans, Ca Major i Ca Menor; l'OssaMajor, Pegàs, Andròmeda..... Mésde tres hores d'observació i mito-logia, d'aprendre, d'ecos d'ultra-tomba en la cúpula, de riures idiversió, d'històries i història. Totun plaer.
IVAN CASTAÑÓN I ENRICGIL. DEPARTAMENT DE
CIÈNCIES
Nits de divendres, nits d’estels
la Cassola
OPINIÓ
21
Hi ha un tipus d'àrea deconeixement que no és catalogableen matèries o assignatures, que noés sectorial sinó s'adreça a la glo-balitat del coneixement; que no éscientífic, difícilment ordenable,mesurable, classificable, deduïbled'una experiència detallada i pro-vocada, etc.; que no és tampoc teò-rica ni teoritzant. Són coneixe-ments que tenen dos eixos de refe-rència: allò que és vivenvial, vis-cut, i l'extracció de poble, decomunitat.
Aquest conjunt de coneixements,d'expressions, de filosofia- omillor dit de saviesa- és allò queanomenem etnologia, costums,folklore. S'adrecen a una realitatno atomitzada, sinó global, i sónglobals ells mateixos. Es referei-xen a la vida, a la natura i a lesrelacions socials; són patrimonicol·lectiu d'un poble, d'una comu-nitat.
Oblidats de les programacionsd'estudi perquè no són cataloga-bles com a científics, sinó més bé"pre", perquè no son comparti-mentables, avaluables, ni podendonar un nivell de titulació o deprofessió. Sense cap dubte, sóncultura, són saviesa, són expressió,acostament pla i popular a la reali-tat, i sobretot patrimoni d'unpoble.
Quan parlem , en el nostrecas, d'aproximar l'instituta la realitat social i d'obrirles portes de les aules através de les comunitatsd'aprenentatge, no podemoblidar aquest patrimoni,aquesta expressió i comu-nicació de cultura. Quanparlem de cultura popular,d'accés del poble a la cul-tura, de l'escola a la cultu-ra, d'abast popular de lacultura, no podem deixar-nos aquesta expressiócol·lectiva i d'arrel popu-lar.
Quan parlem que hem desuperar l'ensenyament tan-cat, llibresc, teòric o sepa-rat de la realitat, de la vida, nopodem deixar-nos perdre aquestaeina de coneixement i d'expressió.Quan parlem de globalització, desuperar compartiments estancs del'assignatura, de treballs per pro-jectes, hem de servir-nos d'aquestmitjà, que ens permet aprendre icomprendre, conèixer i ser, rebre icrear. El folklore ha passat èpo-ques de prestigi i d'abandó, talvegada pels mals usos que n'hemfet: definir un país, un poble per lapaella, les falles i la barraca, mos-trar únicament la dansà valencianaa les processons, com a peça demuseu... Reduir cultura a folklore,
entitat de poble a costumari i tradi-ció amb olor ranci, sense vivesa niespontaneïtat. O també posar laracionalitat, la ciència, l'organitza-ció coma a cotes del coneixement ila interpretació i manipulació de larealitat.
Actualment ens trobem,alhora, en la necessitat d'anar fentuna escola nova i d'oferir un pro-jecte amb identitat, amb arrels,buscant dintre del nostre tarannà,del nostre seny cultural, de la tra-dició entesa com a saviesa, com aeina i expressió.
La cultura d’arrel tradicional al’Educació Física
la Cassola
OPINIÓ
22
En aquesta línia, des del seminari d'Educació Física,hem anat introduint a la programació de l'ESO i elBatxillerat diversos continguts i sabers culturals d'a-rrel tradicional, que no són coneixements d'escolapròpiament dits. I diem que no són d'escola perquè nohan sorgit de l'escola, sinó ben al contrari. Diem queno són d'escola perquè el seu lloc propi per a ser vis-cuts són un altre àmbit, no l'escolar: la família, elgrup, el carrer, el poble, la col·lectivitat social. Peròés molt cert que l'escola pot contribuir a fer quesiguen recuperades, viscudes i transmeses. I alhoraajudar a l'escola a retrobar un nou clima de convivèn-cia, de cultura, d'expressió i de participació.
Bàsicament hem plantejat coneixements ludicomo-trius de la cultura popular, o elements etnomotrius(tal i com ho explica Pierre Parlebás) que a travésd'una senzilla adaptació hem conformat per a que elnostre alumnat li trobés sentit i pogués integrar-ho enles seves pràctiques i relacions habituals.
Tant al segon i al quart de l'eso com a algun grup debatxillerat hem encetat el treballD'ACROGIMNÀSTICA, modalitat físico-esportiva,acrobàtica, gimnàstica i expressiva, basada en laconstrucció de diferents postures corporals i equili-bris. Mitjançant l'estudi de cultures i/o monuments de
l'antiguitat, testimonis arqueològics i cròniques d'an-tics històriadors, filòsofs i poetes, és possible imagi-nar el sorgiment d'aquestes activitats fa més de 4.000anys. Al nostre país, tant ric en danses tradicionalsque generalment culminen amb una composició està-tica o dinàmica en la que uns ascendeixen sobre altresformant una torre, un castell o una piràmide, desta-quen en l'actualitat els Castells que realitzen aCatalunya i La Muixeranga d'Algemesí i altres poblesde la Ribera.
Les més antigues cròniques que vinculen l'existènciade la Muixeranga a Algemesí, daten del primer terçdel S.XVIII, però be pot pensar-se que el seu origenés molt més antic. Des d'aquella època a continuat enla tradició i, a pesar d'haver passat per temps en queestagué a punt de desapareixer, finalment ha estatrecuperada i reconeguda com a símbol important d'a-quest poble, adquirint el reconeixement d'interèsturístic de caràcter nacional.
Altra activitat d'arrel tradicional ques'ha encetat a l'assignaturad'Educació Física han esta els JOCSPOPULARS. El joc, a l'igual quealtres manifestacions socio-cultu-rals, ens relata en cada context, es adir, en cada lloc i època, unes for-mes concretes de relacionar-se deles persones que el protagonitzen o l'han practicat.D'ahí que el coneixement i ús dels jocs i esportspopulars-tradicionals, suposa referir-se a unes pràcti-ques de les quals la principal expressió i significats'adquireix al relacionar-nos amb la cultura i el medisocial en el que s'han desenvolupat.
A més al llarg d'aquesta activitat, l'alumnat de primerde l'ESO s'ha adentrat en el treball etnogràfic. S'hanrealitzat entrevistes a familiars, veïns i coneguts aixícom recerques bibliogràfiques i a internet per tal decompilar un gran llistat de jocs tradicionals, que pos-teriorment han exposat i practicat a les classes.
la Cassola
OPINIÓ
23
Dintre d'aquesttipus de coneixe-ment que anome-nen global, inclas-sificable i no sec-torial ni ordena-ble, trobem com areferent el Joc dela PILOTAVALENCIANA.
Al País Valencià apareix amb els cavallers de la con-questa, la seua pràctica i popularitat s'estenien des delpropi rei (el metge Arnau de Vilanova emulant alsgalens clàssics el recomanava al rei Jaume II en1305), la noblesa, la cúria, el poble fins els menuts decada carrer.
En l'actualitat tambépodem trobar alstrinquets i carrers detot el país gent demal viure, jugadorsde travesses,intel·lectuals, uni-versitaris, autoritats
polítiques, gent gran i gent menuda, fet que dona aentendre el poder de reunió d'una activitat amb taran-nà i seny propi.A l'ESO hem començat a conèixer lapilota per la modalitat més senzilla, "el raspall". Hemfabricat les proteccions, hem adaptat lesinstal·lacions i hem raspat fins a cansar-nos.
Com a activitat culminant hem visitat el "Museu delGenovés" que, segons les paraules del seu coordina-dor, "pretén mostrar o exposar els objectes que vanpertànyer als nostres avantpassats i, d'alguna manera,açò ens proporciona dades de qui som i d'on venim,de les nostres arrels i la nostra cultura".
Allí no sols vam poder vore i reconéxer molts objec-tes i jugadors històrics de la pilota, sinó que a mésvam tenir la possibilitat de poder jugar al trinquet onvaren començar algunes de les figures mítiques deljoc com són Paco Cabanes "el Genovés" o EnricSarasol.
Per últim i per acabar el curs amb bon ritme hemencetat la pràctica de DANSES D'ARREU DELMON i DANSES VALENCIANES (El bolero del'Alcúdia, La dansà de les vetetes...), pràctiques ambles que l'alumnat de l'institut no sols ha gaudit d'unaactivitat i interacció diferent amb els seus companysi companyes, sinó que a més a pogut conèixer, valo-rar i acceptar les danses populars, costums i estils devida propis, comparant-los i integrant-los dintre del'actual diversitat cultural.
GUILLEM TORRENT I LAIA TABERNER.DEPARTAMENT D'EXPRESSIÓ
la Cassola
LITERÀRIA
24
HAIKÚS AL RÍO
Hilo gigante.Avanza imparableel río lleno.
Sol reflejadoen el espejo largoque no descansa.
Miles de gotasen la misma dirección corren bravías.
Nadan los peces en aguas cristalinas,nunca se ahogan.
Des de la montañahasta la mar saladafluye el río.
Las plataformasque se agarran al fondo, los nenúfares.
El río seco,sin peces ni algas vivas,se acaba el agua.
Un pajarillobebe el agua del ríoen primavera.
HAIKÚS AL MAR
Mar azuladode aguas cristalinas.Lindos espejos.
Espuma blanca,abrazando la playaque, fiel, te aguarda.
Vuelan gaviotas,en el mar nacieron, fuente de vida.
La arena brillacon el sol ardiente del mediodía.
Al atardecer, el reflejo del solse une a la costa.
El agua estalla,Viejos acantilados.Muerte del mar.
Cielo plomizo.Ojos que esperan.Alma de hastío.
La noche llega.La mar está en calma.Los peces duermen.
HAIKÚS A LA SELVA
Oscuridad en la noche selvática,la tranquilidad.
Parece nube.Ensombrece el día.Sombra del árbol.
Algo cálido,de ambiente sólidoes la fauna.
Respira hondo,te purificas en el profundo bosque.
Largas lianasentre las viejas piedrasde grandes muros.
Los tigres pardos.Llueve sobre la selva.Lomos mojados.
Flor exóticallora el rocío dela larga noche.
Los viajerosbuscan en la penumbralas verdes hojas.
ALUMNAT DE 2n ESO A
HAIKÚS, alumnat de 2n d’ESO
la Cassola
LITERARIA
25
Premis La Rosa de PaperEl dia set de juny al Saló
d'Actes de Florida Centre deFormació tingué lloc l'acte de lliu-rament dels premis literaris LaRosa de paper en la seua Xª edi-ció.
Actuà com a presentador de l'actei com a president del jurat,Francesc Rodrigo, coordinadorde batxillerat, professor devalencià i poeta; que va destacardos elements molt importants: queja són deu anys de premis i, pertant, podem considerar que ja somuns premis consolidats en el móneducatiu valencià i que cada vega-da són més els centres i l'alumnatque es presenta, enguany s'hanpresentat 94 treballs, 69 en lamodalitat de narrativa i 25 en poe-sia, procedents de 36 centres edu-catius de tota la província deValència, la qual cosa confirma laconsolidació del premi.
També feu un parlament EnricLujàn, professor d'història imembre del Consell Rector deFlorida, que posà èmfasi en elnom dels premis (La Rosa dePaper) que es correspon amb eltítol d'un poema d'un dels millorspoetes de la nostra llengua VicentAndrés Estellés i destacà l'esforçper potenciar la creació literàriadels joves.
Per últim, va parlar SalvadorPiles, secretari del ConsellTerritorial de València de laCAM, que destacà la bona relacióentre Florida i la CAM en lacol.laboració mútua per organitzar
aquests premis que signifi-quen un impuls culturalimportant.
També es presentà, com anovetat editorial, el volumde la col.lecció SO DELLETRES amb els treballsguanyadors en la passadaedició. En aquesta presenta-ció es va destacar la impor-tància de la rosa en la litera-tura: tant Josep Pla comJoan Fuster, dues figurescabdals de la literatura assa-gística en la nostra llenguatenen algun aforisme o sen-tència dedicats a la rosa.
Josep Pla deia en el seu lli-bre Les hores que "L´únic que elsfalta a les roses per ésser perfectesés ésser comestibles", i JoanFuster li replicava en Sagitari ambaltre aforisme desmitificador que"La rosa, sense la literatura que liha caigut al damunt, només seriauna col petita, insípida i de colorsenganyosos. Josep Pla s'equivoca-va". Heus aquí dos monstres de lanostra literatura discutint sobre lesroses, des d'un punt de vista litera-ri, ja que en ambdós aforismes larosa s'ha d'entendre com a metàfo-ra de la literatura. Un -Josep Pla-des del punt de vista de l'admira-ció i, l'altre, -Fuster- des de lapragmàtica o la utilitat.
Per això, una de les petites virtudsdels premis La Rosa de Paper ésque, hem volgut conjugar amb-dues voluntats, la pragmàtica deFuster, amb la dotació econòmica
dels premis, amb l'estètica de Pla,amb la publicació dels treballsguanyadors. Pensem que les duescoses són importants, perquè totescriptor o escriptora, totnovel.lista o poeta el que vol espoder publicar les seues creacionsi que arriben al públic. Aquestapetita rosa de paper, que contérelats i poemes realitzats per jovesautors i autores, esperem quesiguen per a ells i elles l'inici dunacarrera literària, que continuenposant en vers els seus pensamentsi sentiments o inventant mil-i-unahistòries que ajuden els lectors apassar estones divertides.
Cal dir també que a l'actecomptàrem amb la presència deLlorenç Giménez, un gran amic dela casa i un magnífic contacontesque, al llarg de la vesprada, ens feupassar una estona ben agradableamb les seues històries.
la Cassola
LITERÀRIA
26
A continuació tenim la relació dels finalistes i guan-yadors en aquesta edició:
En la CATEGORIA A (1r cicle de l'ESO)en la modalitat de poesia quedà finalista el poemari"SENTIMIENTOS" de JORDI ALFONSO MARTI-NEZ que estudia 1r d'ESO en FLORIDA SECUN-DARIA. I resultà guanyadora del premi el poemari"VERD DE TERRA" de l'alumna MARTA DIAZMORENO de l'IES Enric Valor de Picanya.
En la modalitat de narrativa va quedar finalista elrelat "EL MISTERIO OCULTO" de l'alumne JOSECARLOS MARTINEZ VALERO de 2n d'ESO del'IES Enric Valor de Picanya. I quedà guanyador elrelat "GALLETAS" de l'alumna MARIA GARCIAMONTOYA que estudia 2on d'ESO en l'IES BARRIDEL CARME de València.
En la CATEGORIA B (2n cicle de l'ESO),en la modalitat de poesia els jurat declarà finalista eltreball poètic "DE PRINCIPI A FI" de l'alumna de 3td'ESO ANDREA SOLER CORTES de l'IES nº 4 deMislata. I declarà guanyadora a ELBA BARBERAFERRAGUD estudiant de 3t d'ESO del centre educa-tiu Maria Auxiliadora de Algemesí, amb el recull depoemes "EN AQUESTA NIT DE LLUNA PLENA" .
En la modalitat de narrativa el jurat decidí nomenarcom a finalista la narració "AQUELL SOLDAT" del'alumna NOELIA VALLET CRUAÑES que estudia4t d'ESO en el centre LA MILAGROSA de Cullera.I declarà con a guanyador treball "LLÀGRIMESD'UN DESTÍ de l'alumne MOISES LLOPIS IALARCON de LA MILAGROSA d’Ontinyent.
En la CATEGORIA C (batxillerats), en poe-sia quedà finalista el poemari "COM UNA PAPA-LLONA CONTRA EL VENT" de ROCIO JIMENEZANTON de 2n de batxillerat de l'IES CAMPANAR
de València. I resultà guanyador el treball poètic "IDIC POR" de l'alumna BEGONYA GUTIERREZMARTINEZ de l'institut CAMPANAR de València.En narrativa el relat finalista és "INSTANTES" del'alumna LAURA FEBRE DICIENA que estudia 1rde batxillerat en l'IES SERPIS de València. I el guan-yador fou el relat "EL NUEVO MUERTO" deLAURA RAMON CORTES de 2n de batxillerat en elSAGRADO CORAZÓN de Mislata.
En la CATEGORIA D (estudiants d'universi-tat i cicles formatius de grau superior) quedà finalis-ta el poemari "EL SIMULACRE DE CADA LLE-TRA" de JERONIMO MENDEZ CABRERA de 5écurs de Filologia Catalana a la Universitat deValència. I es declarà guanyadora a SARA ESTERRUIZ SEPULVEDA estudiant de 6é curs de ETSARQUITECTURA en la Universitat Politècnica deValència amb el treball poètic "ESPERA DE TRAN-SICION".
En la modalitat de narrativa el relat finalista fou"COMO TODOS LOS DIAS" de LAURA CRISTI-NA MORELL ALDANA alumna de 4t de Dret de laUniversitat de València. I resultà guanyador "ASESI-NO Y LADRON" relat de de BORJA LOPEZ FELI-PE de 3r curs d'Enginyeria Tècnica en Informàtica deGestió en la Universitat Politècnica de València.
En la CATEGORIA E (Universitat de lespersones majors), sols els va presentà un treball i, pertant, el jurat ja va estimar convenient deixar desertaquest premi.
En narrativa el jurat decidí nomenar finalista aCarmen Martí Ferrando de la Universitat dels Majorsde Florida, pel treball "PARA PENSAT HAY QUEEXISTIR". I deixà desert el primer premi.
COMISSIÓ ORGANITZADORA PREMIS LAROSA DE PAPER
I els guanyadors...
la Cassola
ENTREVISTA
27
Al llarg del segon i tercer trimes-tre d'aquest curs hem tingutamb nosaltres, al CES, aStefanie i Susan, dues alumnesholandeses que han realitzat lesseues pràctiques amb nosaltres.Hem demanat a dos alumnes de3r d'ESO que els feren unaentrevista per saber com són,què fan, com han passat aquesttemps amb nosaltres...
Hello! Our names are AntonioHernández and Pablo Leiva. Weare from 3rd A and we're going towrite an article about Susan andStefanie about their personalinformation, favourite things,plans… Susan and Stefanie havecome from Holland to Valencia todo practices with Valencian pupils.They have got a good English pro-nunciation and they help us in ourEnglish classes to understand bet-ter the English grammar, vocabu-lary and pronunciation. Now, we're going to interviewthem:
o About hometown;- Where are you from? Doyou like your city? Has it gotfamous places and monuments?What would you highlight fromyour city?Susan.- I'm from Venlo (Holland).Yes, I like it. In Venlo it is famousthe City Wall. I would highlightthat.Stefanie.- I'm from Eindhoven(Holland). Oh! Yes. I like my city.It's very beautiful! In Eindhoven isfamous the PSV stadium.o About family:
- How many brothers orsisters have you got? How oldare they? Do they live in yourcity too?Susan. - I've got a young brother.His name is Dirk and he's 16 yearsold. He lives in Venlo too.Stefanie. - I've got two sisters. Theolder is 21 years old and the youn-gest is 14 years old. They live inEindhoven with my family andme.
o About studies:- What have you studied?Have the results been good? Hasit been difficult studying it?Susan. - I've have studied SocialWork and the results have beenvery good. I think… Not much.Stefanie. - Now, I've have studiedSocial Work too, but before I stu-died Childcare. I think my resultswere quite good.
o About languages- How many languages canyou speak? What is the most dif-ficult? And the easiest? In whatcountries did you study them?Susan. - I can speak 5 languages,Dutch, English, German, Spanishand Dialect. I think the most diffi-cult is German. The easiest isDutch because I'm used to talkingwith people in Holland in this lan-guage.Stefanie. - I can speak 5 langua-ges too, Dutch, English, German,Spanish, and French. I thinkGerman is the most difficult too.And Dutch is the easiest for metoo.
o About hobbies- What are your hobbies?Is practising them expensive orcheap?Susan. - I've got a lot of hobbies,dancing, going out with myfriends, shopping… Practisingthem is not expensive for meStefanie. - I've got a lot of hobbiestoo, shopping, going to parties,staying with friends. I think they'-re expensive.
o About travels- What countries have youvisited? What language did youspeak there? Did people unders-tand you well? Were they nice toyou?Susan. - I have been in a lot ofcountries, Belgium, France, Spain,Italy, Chec Republic, Germany,USA… In these countries I alwaysspoke English because peopleunderstood me very well. Theywere very nice with me.
Alumnes holandeses en pràctiques
la Cassola
PRESENTACIÒ
28
Stefanie. - I have been inBelgium, Luxemburg, France,Spain, Italy, Switzerland, Austria,Croatia, Norway, Sweden, andDenmark. I spoke English toobecause people could understandme. Oh! Yes, people were verynice with me.
o About holidays- On holidays, where areyou going? Will you go to worktoo? What do you think aboutyour free time on holidays?Susan. - These holidays, I'm goingto Tunisia and I will visit the city. Ithink I will go to the beach to havea sunbathe. I will work too. I'mused to working on holidays.Stefanie. - I'm going to Italy and Iwill have to work too. Very much.I don't think so if I want to havefree time on holidays! Not much…
o About sports- What sports do you prac-tise? Do you like football?What's your favourite footballteam?Susan. - Now, I don't practise anysport, but in Holland I go dancing.I like watching football, but I don'tpractise it. My favourite footballteam is the Holland.Stefanie. - I say the same thanSusan, but my favourite footballteam are Holland or PSV.
o About music- Do you like music?What's your favourite type ofmusic? What's your favouritesinger or band? Do you watchmusic TV programmes? Whichones? What do you think aboutclassical music? What do youthink about rap music? What's
the typical instrument in yourcountry?Susan. - Yes, I like. My favouritetype of music is RnB and myfavourite singer is Brandy. I likewatching music TV programmeslike, mTV, Tmf… I sometimes lis-ten classic music. It's very rela-xing. About rap music? I like thistype of music.Stefanie. - Yes, I like. Very much.My favourite type of music is RnBand my favourite singer is Brandytoo. I watch a lot of TV program-mes like, mTV, Box, Tmf… Isometimes listen classic music,but in the train I can listen classicmusic! In Holland the typical ins-trument is the "draaiorgel".
o About read- Do you like reading?What type of books do youread? What's your favouriteauthor? Is he good?Susan. - Yes. I like reading. I likereading girl books. My favouriteauthor is Jill Mansell. He is verygood writing. Stefanie. - Oh! No. I don't likereading.
o About clothes- Do you like shopping?What's your favourite type ofclothes?Susan. - Oh, yes! I love shopping!My favourite types of clothes arejeans… In Valencia my favouriteshop is Pull & Bear. Stefanie. - I say the same asSusan.
o About Valencia- Have you visited Valenciaalready? In what places haveyou been? Have you liked them?
Are people nice? Is communica-ting with people easy or difficultfor you?Susan and Stefanie. - Yes. Wehave already visited Valencia. Wehave been at the cathedral, theshopping places, the most impor-tant squares in the city, ElCarmen… We think the city isvery interesting and beautiful.Valencia is quite clean. The com-munication with people is easynow, but before it was very diffi-cult.
o About the differences bet-ween Spain and Holland- What are the differencesbetween Spain and Holland?Stefanie. - The differences… Thepeople here in Spain smoke morethan in Holland. In Holland peoplego by bike, here not. In Hollandstudents go by bike to school.People here are more helpful ingeneral.
o Their experience in Florida- What is your experiencein Florida?Susan and Stefanie. - Our expe-rience in Florida is very good. Wehave learnt a lot. The pupils andthe teachers are very nice!
o Plans for the future- What are your plans forthe future?Susan. - The plans for the future…Study more, travel more.Stefanie. - Mine… Study moretoo and get independent.
Antonio Hernández and PabloLeiva. 3r ESO
la Cassola
BIBLIOTECA
29
La Biblioteca de FloridaSecundària ha dut a terme unaimportant remodelació en elsúltims mesos.Us presentem ara elscanvis que s'han fet.
D'una banda l'espai de labiblioteca ha sigut totalmentredefinit per tal d'aprofitar-lo d'una manera polivalenttenint en compte les neces-sitats canviants dels mem-bres del nostre centre. Elsnous usos que volem donara la biblioteca són:
- Biblioteca com cen-tre de recursos documentalsi informàtics per a treballaramb un grup-classe.- Biblioteca com salalectura, estudi o treball.- Biblioteca com aespai per fer-ne tallers deteatre, i altres activitats cul-turals.- Biblioteca com aespai de reunió o assemble-es.
Tot el mobiliari ha sigut ins-tal.lat de manera que puga serfàcilment exposat o inclús quepuga dur-se a terme més d'unaactivitat a l'hora sense prejudicid'uns o altres. A més la bibliotecacompta ara amb dues saletes d'es-tudi que poden utilitzar els grups
d'alumnes que requerisquen d'unespai més tranquil.
D'altra banda el fons documentalha sigut seleccionat i depurat, pertal d'adequar-lo el més possible a
les actuals necessitats informati-ves dels nostres usuaris: alumnes iprofessors, principalment.D'aquesta manera disposem demés espai per tal d'anar ampliantla col.lecció documental i apropar-la al nostre alumnat, subratllant
l'adquisició de nous suports docu-mentals, com ara: cd's, llibres en3-D, etc.
Per últim, els equips informàticsdisponibles han sigut millorats en
les seues prestacions pertal de donar un millorrecolzament a les necessi-tats dels alumnes.
La Biblioteca compta ahores d'ara amb 10 ordina-dors de lliure accés, total-ment equipats amb els pro-gramaris requerits per alstreball del'alumnat. Aixímateixa, han sigut esta-blerts uns procedimentsde control per tal que esfaça un ús correcte delsequips informàtics.
Esperem que aquests can-vis ajuden a la nostracomunitat a portar enda-vant el seu projecte enri-quint els processos d'en-senyament-aprenentatge, ial mateix temps afavoris-quen un apropament
voluntari del nostre alumnat a unespai per a la lectura, l'aprenentat-ge, l'oci i la reflexió com és laBiblioteca.
PATRICIA MORAGA .BIBLIOTECA SECUNDÀRIA
Remodelación y mejora del servicio
la Cassola
LLIBRES
30
EL PROFESSORNou èxit de l’autor de “LES CENDRES D’ANGELA”
Frank McCourt
FRANK McCOURT vatindre un èxit extraordi-nari amb la seua primeranovel.la "Les cendresd'Àngela", guanyadoradel premi Pulitzer, que esva convertir en un autèn-tic bestseller arreu delmón i, fins i tot, fou por-tada a la pantalla cine-matogràfica. I que ens vaemocionar en reflectirles misèries de la seuainfantesa i el seu esperitde lluita i superació.
Una dècada després, torna amb una altra novel.la, "Elprofessor", on també, de manera autobiogràfica,narra la seua experiència de trenta anys intensos iinoblidables dedicats a ensenyar llengua i literaturaals joves de diversos instituts de Nova York. Lanovel.la, escrita en primera persona, amb un estil sen-zill i directe, és una obra plena d'anècdotes, de refle-xions i tendresa. És un elogi al treball del professorat,ja que l'autor ret un merescut homenatge als ensen-yants de tot el món.
Aquesta novel.la ja ha encapçalat les llistes dels lli-bres més venuts als Estats Units i arriba ara, en lanostra llengua, de la mà de l'editorial Bromera. Sensedubte, serà un altre èxit de vendes pel seu interés tantliterari com a per la capacitat crítica, la ironia i l'emo-ció que és capaç de reflectir Frank Mccourt en lesseues pàgines.
Aquest llibre, pot ser una bona lectura a partir dels 16anys per a qualsevol tipus de lector, més jove o mésadult. A continuació us reproduïm algun dels frag-ments més destacats del llibre:
"Pensava que ser professor era ensenyar, peròsobretot va ser aprendre".
"Troba el que t'encanta i fes-ho. Això et mantin-drà viu, emocionat i emocionant".
"En comptes de fer classe, explicava històries.Qualsevol cosa per tenir la classe callada i asse-guda.Es pensaven que jo feia classe.Jo em pensava que feia classe.Jo aprenia.I et feies passar per professor?Jo no em feia passar per res. Jo era més que unprofessor. I menys. A l'aula d'un institut ets ins-tructor, militar, rabí, espatlla per a plorar-hi, ser-gent, cantant, erudit de segona categoria, admi-nistratiu, àrbitre, pallasso, conseller, professord'etiqueta, director d'orquestra, defensor, filòsof,col.laborador, ballarí de claqué, polític, terapeu-ta, mim, policia de trànsit, capellà, mare-pare-germà-germana-tiet-tieta, llibreter, crític, psicò-leg, l´últim recurs.
PACO RODRIGODEPARTAMENT DE LLENGÜES
