LA COMA DE BURG AL PALADARLA COMA DE BURG AL PALADARLA COMA DE BURG AL PALADARLA COMA DE BURG AL PALADAR

________________FITXA TÈCNICAFITXA TÈCNICAFITXA TÈCNICAFITXA TÈCNICA________________

Punt d’inici i final: Punt d'Informació del Parc Natural de l'Alt Pirineu a Burg

Tipus d’itinerari: Circular

Durada: 3 hores aproximadament

Distància: 6,4 Km

Desnivell: +377m/-223m

Dificultat: Mitjana

________________LA RUTALA RUTALA RUTALA RUTA________________

On anirem? Arribarem a Burg, terme municipal de Farrera

Què farem? Ruta circular a peucasa, podrem cuinar i descobrir-

Quan és la millor època? Ideal per fer a l'estiu

Amb qui i per a qui és? Petits i grans, aquelles amb curiositat per conèixer lesTothom hi té molt per aprendre!

LA COMA DE BURG AL PALADARLA COMA DE BURG AL PALADARLA COMA DE BURG AL PALADARLA COMA DE BURG AL PALADAR

________________

Punt d'Informació del Parc Natural de l'Alt Pirineu a Burg

aproximadament

, terme municipal de Farrera (Pallars Sobirà)

circular a peu per recollir herbes aromàtiques, fruits i flors silvestres-ne tota la seva potencialitat.

Ideal per fer a l'estiu.

Petits i grans, enamorats de la natura, apassionats de la cuinaamb curiositat per conèixer les possibilitats gastronòmiques que ofereix el nostre entorn.

Tothom hi té molt per aprendre!

LA COMA DE BURG AL PALADARLA COMA DE BURG AL PALADARLA COMA DE BURG AL PALADARLA COMA DE BURG AL PALADAR

silvestres que, un cop a

la cuina o tots aquells i que ofereix el nostre entorn.

Font: ICC

____INFORMACIÓ PRÀCTICAINFORMACIÓ PRÀCTICAINFORMACIÓ PRÀCTICAINFORMACIÓ PRÀCTICA____

Com arribarem? Cal que ens dirigim des de Sort, capital de la comarca del Pallars Sobirà, cap al poble de Llavorsí per la

carretera C-13. Allà, prendrem una carretera secundària, la L-504 direcció Vall Ferrera (Àreu) i Vall de

Cardós (Tavascan). Passats 4 km, trobem una rotonda i seguim direcció Àreu fins agafar el trencant que

ens portarà fins al poble de Tírvia. Continuem per la carretera que puja cap a Farrera fins arribar a Burg.

Travessem el poble i aparquem a la plaça de l'Ajuntament, just davant del Punt d'Informació del Parc

Natural de l'Alt Pirineu, on començarem la ruta.

Què cal portar?

Com en tots els itineraris de muntanya mitjana o baixa, és necessari calçat còmode i apte per a caminar

ja que l'itinerari transcorre per camins de ferradura, pistes sense asfaltar i corriols. Com a suport

cartogràfic, és recomanable el Mapa del Parc Natural de l'Alt Pirineu que es pot adquirir all mateix punt

d'inici. A més a més, serà indispensable una bossa, preferiblement de roba, per a poder recollir els fruits,

flors i herbes que anirem trobant al llarg del recorregut.

________________PERFIL DE L’ITINERARIPERFIL DE L’ITINERARIPERFIL DE L’ITINERARIPERFIL DE L’ITINERARI________________

____COMENCEM A CAMINAR I COMENCEM A CAMINAR I COMENCEM A CAMINAR I COMENCEM A CAMINAR I A A A A RECOLLIRRECOLLIRRECOLLIRRECOLLIR________________

L'itinerari pretén mostrar la diversitat que la Coma de Burg ofereix a aquells que s'hi apropen, no només

descobrint-ne les diferents perspectives i colors, sinó també obrint-la a les olors i gustos que aquesta

vall del Pirineu ens pot oferir. Un itinerari que podrem degustar mentre l'estem fent, però també,

continuar-lo a casa.

A. Punt d'Informació PN Burg - Ermita de Mare de Déu de la Serra

Sortim del Punt d’Informació del Parc Natural de l'Alt Pirineu i baixem la carretera direcció Tírvia uns 50

metres fins a trobar a l’esquerra una pista per on comença l'itinerari. Passades algunes cases i horts, ens

endinsem per un bosc de ribera fins arribar a un molí mig ensorrat, després del qual creuarem el riu per

un petit pont. Seguim pel camí de dalt, que s'enfila entre avellaners i freixes fins arribar a una pista de

terra, des d'on agafem el corriol que baixa. Travessem el filat que ens barra el pas i continuem pel camí

planer que ens porta a un prat vermell de roelles i

des d'on podem contemplar la vall de la Coma de

Burg a la nostra dreta mentre comencem a omplir la

bossa amb aquestes flors.

Creuem un altre filat i arribem per la part posterior

de l'ermita de la Mare de Déu de la Serra, envoltada

d'esbarzers. Es tracta d'una ermita abandonada d'una

sola nau molt àmplia i allargassada, sovint utilitzada

com a aixopluc per a les ovelles.

En aquest punt, el camí comença a baixar serpentejant per la part frontal de l'ermita, seguint les

marques grogues lineals del Parc Natural.

B. Ermita de Mare de Déu de la Serra - Alendo

El camí segueix baixant seguint les marques grogues -lineals i rodones- per un corriol ben fresat fins

arribar al riu Farrera, des d'on anem cap a la dreta, seguint una pista sense asfaltar fins que el camí es

bifurca. Triem el camí que va cap a Alendo, vorejant el

barranc de Mallolís en direcció nord pel mig d'un bosc

d'avellaners. Un cop creuat el torrent, comencem a pujar

fent ziga-zagues per entremig dels pins, cada vegada més

freqüents a mesura que guanyem alçada.

El corriol és estret i predomina la vegetació arbustiva.

Des d'aquest roc-mirador es pot veure Tírvia al fons de

tot de la vall i Mallolís a l'oest. Seguim pujant, sempre

paral·lels al riu Farrera a l'est i al barranc de Mallolís a l'oest fins arribar a una zona més planera on es

creuen dos camins. Val la pena desviar-nos uns metres per arribar a Santa Eulàlia, una església

romànica, encara en bon estat a la que es pot entrar creuant el petit cementiri que es troba just davant.

Des d'aquesta situació pintoresca i amb les excel·lent panoràmiques de la vall, podem omplir la bossa

amb les branquetes d'orenga que creixen als marges. Tornem a l’encreuament de camins i seguim cap a

l’est, passant la tanca de fusta que ens dóna la benvinguda al poble d'Alendo.

C. Alendo - Farrera

Creuem Alendo, passant pel cóm i la font, després

dels quals surt la pista per on travessem els barrancs

de l'Abeurador i el de la Coma de Farrera fins arribar

al poble veí de Farrera. Just a la sortida del poble, i

abans la carretera no estigui esfaltada, aprofitarem

per collir alguns dels gerds que surten al bell mig del

camí i, si estem de sort, algunes maduixes silvestres

als marges.

D. Farrera - Punt d'Informació PN (Burg)

Un cop a Farrera, creuem el poble de sud a nord, dirigint-nos a l’entrada on hi ha la carretera i un

aparcament des d'on seguim una pista sense asfaltar que comença a pujar suaument oferint unes molt

bones vistes de la vall, canviant de perspectiva, fins a un pas canadenc. En aquest punt abandonem la

Gerdera (Rubus idaeus)

Els gerds es solen menjar frescos, sols o amb

sucre. Sovint s'utilitzen per posar als

pastissos i fer-ne melmelades, però també

per elaborar-ne licors i begudes. Al Pallars,

es bullien amb sucre i barrejaven amb aigua

per fer-ne una beguda refrescant.

Orenga (Origanum vulgare)

Aquesta herba s'ha utilitzat tradicionalment

per elaborar patates a la cassola, guisats,

estofats i rostits de carn (sobretot de xai,

llebre, conill o senglar), però també se li pot

donar un ús més actual i posar-la a pizzes o

amanides.

Roella (Papaver phoeas)

Aquesta planta vistosa, de color vermell, és

molt utilitzada en l'alimentació humana. La

manera més típica al Pallars és consumir-ne

les fulles tendres en amanides, soles o amb

altres plantes. També podem utilitzar-ne les

seves llavors per decorar, encara que és un

ús d'influència centeeuropea.

pista i comencem a baixar per un corriol que surt cap a l’oest i que ens portarà fins al torrent de Burg.

Un cop creuat el pont sobre el torrent, començarem a seguir les marques grogues circulars, endinsant-

nos per un bosc d’avellaners fins creuar un filat i seguir el descens sota l’ombra d’un gran mur de pedra

seca. És un camí molt agradable, sobretot a l’estiu, per

l’ombra que proporcionen els arbres i la frescor del

rierol. El camí s'obre i continua per un tram rocós fins

arribar a una granja, des de la qual ja es pot veure el

poble de Burg i l’ermita de Sant Francesc.

Arribem per la part del darrere del punt d’informació

fins a trobar-nos la Font de Burg on podem recuperar-

nos de tota la caminada i gaudir d’uns moments de

descans.

________________ALGUNES FOTOGRAFIESALGUNES FOTOGRAFIESALGUNES FOTOGRAFIESALGUNES FOTOGRAFIES________________

Vista de la Vall de la Coma de Burg

Ermita de Mare de Déu de la Serra

Avellaner (CorylusAvellana)

La manera més senzilla de menjar les

avellanes és en fresc, trencant-ne la closca

amb l'ajuda d'un roc, si encara estem al

bosc. Un cop a casa, es poden torrar, fer-ne

pastissos, galetes, licors o picades per

acompanyar els guisats.