LA CORBELLArevista informativa semestral de la plataforma per la llengua • núm. 2 • gener 2002

Accions de la Plataforma per la Llengua en la presentació de Harry Potter

Un grup de cinquanta membresde la Plataforma per la Llengua esvan manifestar el dia 30 de novem-bre davant mateix dels cinemesWarner La Maquinista de Barcelona,on es realitzava l’estrena de la pri-mera pel·lícula de Harry Potter.Simultàniament, un altre grup esconcentrava amb el mateix tipusd’acció davant el Cinema Prinicipalde Lleida.

D’esquenes al cinema i en formad’una U, els activistes es van posarunes caretes de diversos personat-ges mítics de la Warner i van desco-brir les samarretes que duien sotal’abric on deia “Volem cinema en

català”. Tot seguit, es va llegir lesreivindicacions de l’acció, mentre esparodiava un subtitulat amb elsmateixos continguts, però enanglès.

Amb aquestes accions, laPlataforma reivindicava de maneraimmediata el doblatge al català dela primera part, la distribució decòpies -subtitulades o doblades-arreu del nostre país, a més delcompromís ferm del doblatge delsaltres films d’en Harry Potter i detots els que vinguin de la WarnerBros. Però sobretot, exigíem i exi-gim la plena presència del català entot el cinema, de manera que es

respecti el dret de veure tot tipusde pel·lícules en la nostra pròpiallengua.

Harry Potter ha posat de nousobre la taula la situació del cinemacatalà i en català i celebrem públi-cament l'èxit de la pressió populardavant aquesta multinacional. Si béla Warner ha rectificat la seva abso-luta negativa a doblar en català, ésnecessari continuar amb les accionsi activitats en l’àmbit de cinema, jaque aviat s’estrenarà una altra partde la Guerra de les Galàxies. Per siun cas, la Plataforma ha emprèscontactes amb la Fox, no sigui quees torni a repetir la història.

• 2 •

SUMARI

1

3

455566

7

8

101010

11

12

1313

1313

1414

15

16

PortadaAccions de la Plataforma per la Llengua

en la presentació de Harry PotterEditorial

El terratrèmol Potter: si volem, podemCampanyes

L’etiquetatge en català; entre empreses que incompleixen la lleii el govern que incompleix les resolucions del Parlament

Reunió amb els directius de Metro DirecteDrets lingüístics. Drets humans.

El fascinant món del RACC virtualEl català a l’administració de justícia: una feina de tots

A taulaLa festa

Festa pel cinema en català.Volem Harry Potter doblada al català

EntrevistaEntrevista a Albert Bastardas.

Sociolingüista i professor de la UBActes i accions

TelefónicaParticipació en el curs: “Països Catalans: el futur de la llengua”

Rebuda als Erasmus i Sèneca a la Universitat de LleidaPresentació del Consell consultiu de la Plataforma per la

Llengua i el darrer gravat de PerejaumeOpinió

La fiscalitat de la llengua catalanaTerritori

La Plataforma per la Llengua a la NogueraLa Plataforma al País Valencià

La Plataforma per la Llengua de Ponentes dóna a conèixer (encara més)

I a més, la Plataforma de Ponent ja té localI a més a mésSexe i llengua

La manifestació per la llengua més llarga del mónPassem comptes

Què s´ha aconseguit i què volem ferContraportada

Cal que la lluita continuï, perquè serveix

La Corbella - Plataforma per la LlenguaRocafort 242 bis 3r - 08029 BARCELONA

tel. (+34) 93 321 18 03 / fax (+34) 93 321 12 71plataforma@estelnet.com - www.estelnet.com/plataforma

per aportacions econòmiques: 2059-0800-85-8000089893

Directora: Sònia Llinàs. Consell de redacció: M. Gasull, J. Manent i O. Pérez.Han col·laborat en aquest número: F. Ferrer i Gironès, T. Escuder, B. Gasull,J M. López Llaví, J. Milerire, T. Moré, L. Oliveras, X. Sanz, R. Sordé

Maquetació i pre-impressió: Eix de Serveis (93 425 21 75)Impressió: Offset Color

És prou coneguda la frase popu-lar amb la qual es defineix el catalàdes d'un punt de vista antropològic:"seny i rauxa". Darrerament, des defa uns quants anys, els catalanshem actuat amb molt de seny, pot-ser massa. Un excés de seny potportar a ser mesell. És bo, doncs,que la rauxa surti de tant en tant, iaixí ha succeït amb l'afer Potter.

Fem un repàs ràpid dels fets:l'empresa nord-americana WarnerBros (una de les majors) anuncial'entrada en escena del film HarryPotter i la pedra filosofal a les pan-talles cinematogràfiques d'arreu delmón, després d'haver adaptat alcinema la novel·la fantàstica del'escriptora anglesa J. K. Rowling. Elfilm no serà doblat ni subtitulat alcatalà, una política d'empresa molttradicional a la Warner. La Warnerrep la petició de la Generalitat deCatalunya de doblar la pel·lícula al

català amb el benentès que els cos-tos del doblatge aniran a càrrec delgovern català. La Warner rebutjal'oferta. Acte seguit, la majorcomença a rebre les primeres críti-ques, per la qual cosa amenaça enno passar cap film a Catalunya sicontinuen les pressions. Aquestaamenaça surt a la llum pública i... esdesferma la polèmica, surt la rauxacatalana.

Diverses entitats, al capdavantde les quals la Plataforma per laLlengua, protesten per la vexació del'empresa nord-americana i recla-men el doblatge de Harry Potter i lapedra filosofal al català. LaPlataforma per la Llengua, Vilaweb,l'editorial Empúries, la UGT,Osona.com, la Roda de l’especta-cle,diversos escriptors catalans dellibre infantil i juvenil i molta gent atítol individual es manifesten públi-cament contra la decisió de la

Warner. Corren per Internet unesvinyetes que ridiculitzen la multina-cional per vetar Harry Potter a par-lar en català. En menys d'una set-mana l'empresa rep entre 7000 i10000 correus electrònics de pro-testa. Poques setmanes abans d'es-trenar-se el film a les sales deCatalunya, la Warner cedeix i anun-cia que subtitularà al català lapel·lícula, i que doblarà les properesaventures de Harry Potter en la nos-tra llengua.

Aquest és, doncs, un molt bonexemple de com la rauxa catalana,ben canalitzada, pot donar fruits. Iel terratrèmol Potter ha demostratque nosaltres, si volem, podem. Elcontrincant no era cap altre queuna multinacional del món del cine-ma molt potent i influent en el mer-cat mundial. De totes les majors -són set les més importants- laWarner sempre ha estat la més reti-cent a doblar en la nostra llengua.Ara ha canviat d'opinió. Ha afluixatla corda davant de tantes crítiques.És trist que l'únic llenguatge queentenen moltes empreses és el deldesprestigi de la imatge, les críti-ques dels consumidors o les pèrdueseconòmiques. És trist que no vul-guin escoltar arguments racionals.Sigui com sigui, l'afer Potter haestat un èxit per a la Plataforma perla Llengua i per a molts catalans.Nosaltres no defallirem mai! I tu?

• 3 •

EDITORIAL

El terratrèmol Potter:si volem, podem

Postal electrònicaque es va enviar massivament

a la central de la Warner

• 4 •

CAMPANYES

Sembla que d’ençà de la presen-tació dels estudis sobre el català alssupermercats i hipermercats alPrincipat elaborats per la Plataformaper la Llengua, de les queixes delsconsumidors i d’altres organitza-cions, així com d’alguns convenissignats amb empreses per part de lesadministracions, hi ha hagut unaclara resposta positiva per part delsgrups empresarials que actuen dinsaquest àmbit. Per bé que en algunscasos l’avenç ha estat mínim, end’altres, en canvi, i particularmenten els centres de nova creació, coml’hipermercat Alcampo del nou cen-tre Diagonal Mar de Barcelona, l’in-crement de la presència del català,com a mínim en la llengua escrita,ha estat notable.

Amb tot, un dels indicadors, l’eti-quetatge de productes, és el quemostra un creixement més lent.Aquesta tònica no és patrimoninomés de les marques pròpies de lesgrans distribuïdores, dites marquesblanques, ans també de la majoriade productes alimentaris i de granconsum.

Tanmateix, és evident que, cadacop més, les grans empreses s’afe-geixen tímidament a l’etiquetatgeen català: Codorniu ha augmentatenguany el nombre de productes eti-quetats en català, Freixenet ja téproductes de gran consum etique-tats en català, també la Damm... ipoc a poc noves marques ens sorpre-nen introduint el català en l’etique-tatge. Malgrat tot, el percentatgeencara és minoritari i encara és l’ho-ra que hi hagi un desplegament clari eficaç per part de les administra-cions de l’actual Llei de PolíticaLingüística; d’altra banda, en elscasos que ja està regularitzat per lleivia decret, com succeeix en l’etique-tatge de productes de denominaciód’origen, els quals cal etiquetar coma mínim en català, hi ha un incom-pliment força estès pel que fa sobre-tot a les grans empreses. Així, moltsvins i caves amb denominació d’ori-gen del país, per exemple, es trobenfora de la llei; i tot plegat sense quel’administració faci res per tal que l’acompliment sigui efectiu, ja que lallei no preveu cap mena de sanció

per a tots aquells que en són infrac-tors.

La Plataforma per la Llengua pre-cisament està treballant en aquestcamp, a través d’estudis i reclamantun paper actiu dels organismes com-petents, en aquest cas la Generalitatde Catalunya, en l’acompliment dela llei. Així mateix vol posar l’accenten la Moció 98/VI, ratificada al junyper tots els grups de la cambra, en laqual s’insta al govern català, entred’altres coses, a fer un desplegamentple de la llei en matèria precisamentd’etiquetatge, justament durantl’any 2001. Ja som al 2002, i comtants d’altres compromisos, encarano s’ha dut a terme. La pressió jus-tament de tots plegats damunt lesempreses i la denúncia de l’incom-pliment lamentable (i la poca serio-sitat dels compromisos adquirits pelgovern en aquest camp) seran deci-sius per tal d’aconseguir la normalit-zació de l’etiquetatge en el nostrepaís.

Bernat GasullComissió empreses

L’etiquetatge en català;entre empreses que incompleixen la llei

i el govern que incompleix les resolucions del Parlament

Aparador d’una de les agències de Viatges Marsans a Barcelona

• 5 •

CAMPANYES

Tal i com vam informar alpassat número, estem treba-llant a favor de la normalit-zació de la premsa gratuïta i,en especial, del diari MetroDirecte. La presència delcatalà en aquest diari haaugmentat, però encara estroba per sota del 50% i enun ús diglòssic. Per això, laPlataforma per la Llengua,juntament amb un represen-tant de l’Associació per laPremsa Gratuïta, es va reunir el pas-sat mes de desembre amb el Sr.Pedrós, director del diari. Metro direc-te es va comprometre a augmentarl’ús de la nostra llengua en la mesuradel que “poguessin”, però calia parlaramb el Sr. Oliva, representant de l’em-presa a Catalunya. Així ho estem fent.

Tot i així, sembla que costi d’en-tendre a la direcció del diari que en laseva insistència en no utilitzar el

català en la mesura del que li corre-pon, està marcant ideològicament lapublicació prenent partit a favor del’espanyol i, per tant, s’allunya d’a-quella neutralitat que pretén el diari.

A banda, demanem també que nos’usi el català només per temes locals,tot i que darrerrament hi ha haguttitulars grans en català, la qual cosasuposa un millora.

Esperem que les següents reu-nions aportin millors resultats.

Reunions amb els directiusde Metro Directe

Recentment, hem endegat unanova campanya a través de la qualvincolem estretament els drets lin-güístics amb els humans. Juntamentamb el CIEMEN, estem duent aterme un estudi jurídic sobre elcatalà tant a nivell local, com euro-peu i internacional, sense oblidar elscasos concrets. Amb la col·laboracióde Jaume Vernet, M. Josep Parés,Anna Pla i Eva Pons, la campanyatira endavant en la aquesta primerafase. El projecte pretén treballar lasituació de la llengua a nivell dedrets humans, per tal de denunciarla discriminació que patim i generarnous impulsos. Com recordareu ésaquesta discriminació per part del’Estat Espanyol la que, entre moltesaltres coses, impedeix l’oficiliatatdel català a nivell europeu. Totsconeixem els nombrosos atacs a lanostra llengua. És en tot això que calactuar.

Drets lingüístics.Drets humans

Segueixen les reunions amb Metro directe.

La passada tardor la Plataformaper la Llengua va reunir-se amb res-ponsables del RACC per aclarir algu-nes queixes que havíem rebut enreferència a la seva web. Sembla serque quan et connectes a la webwww.racc.es apareix, per defecte, laversió en castellà. Això ha indignat amolts dels seus socis/es i també aaltres usuaris (sobretot quan hi hainformació del rally Catalunya o d'al-tres esdeveniments). El RACC ensargumentà que durant més d'un anyhan analitzat el comportament delsusuaris de la web (primer tenien lapàgina principal en català, desprésdeixaven escollir idioma i finalmenten castellà). Algunes de les conclu-sions a què han arribat són que: elsusuaris castellanoparlans es queixa-ven massivament de trobar-se lapàgina principal en català, cosa que a

la inversa no sembla crear tan rebuig;la seva voluntat és de seguir oferinttotes les pàgines traduïdes exacta-ment igual en català i en anglès; pen-sen que això provoca alguna molèstiaa socis/es del RACC però per això hanprevist que, quan es fa el canvi d'idio-ma que hi ha a la pàgina principal esmemoritzi (amb una cookie) l'opciótriada, i quan s'accedeixi a la web enuna altra ocasió ho respecti.

La veritat és que el RACC històri-cament ha estat sensible al tema dela llengua i ho demostra constant-ment amb l'esforç que fa per oferir unservei íntegrament en català per quiho desitgi. En aquest sentit vàremproposar algunes solucions pel seuespai virtual com utilitzar una adreçaalternativa pel català www.racc.net opermetre escollir l'idioma quan l'u-suari fa la seva primera connexió. Ara

bé, tot sembla apuntar que el RACCestà fent una forta expansió cap al'Estat espanyol i això ha distret unamica l'atenció als socis/es que volenser atesos en la nostra llengua. Si nocom s'explica la carta publicada al'AVUI el dia 30/12/2001 en què unasòcia es queixa de la impossibilitatd'aconseguir un imprès de recurs auna multa en català (ni físic ni vir-tual) o badades com emprar imatgesen castellà al·ludint l’espai d'esquí dela web (pàg. 46 Gener/febrer 2002Núm. 388 ) en l'edició catalana de larevista RACC Club.

El fascinant món del RACC virtual

Versió castellana de www.racc.es

• 6 •

CAMPANYES

Darrerament, dins la campanya“A taula, en català”, hem aconseguitposar-nos en contacte i mantenirreunions amb les empreses mésimportants del sector de les aigües:Font Vella (que pertany al grupDanone) i Aigua de Viladrau (del’empresa Eycam-Perrier, que per-tany al grup Nestlé). A Font Vella,ens vam entrevistar amb una res-ponsable de l’atenció al client. AAigua de Viladrau ho vam fer amb eldirector de qualitat de l’empresa. Hivam trobar més sintonia i potsermés disposició a l’etiquetatge encatalà en el cas d’Aigua de Viladrau.De tota manera, en ambdós casosens al·legaren motiu de distribució ide cost per no fer les etiquetes encatalà. Per la nostra banda, a mésd’aportar dades sobre l’acceptaciódels consumidors de l’etiquetatge encatalà, també estem preparant unareunió amb l’Associació Catalanad’Envasadors d’Aigua, per tal queens puguin posar en contacte ambles empreses distribuïdores i la dis-tribució del producte no sigui unimpediment - o, més aviat, unaexcusa -, per no etiquetar en catalàles aigües que s’envasen al nostreterritori.

Xavier SanzComissió A taula, en català!

A Taula

És ben conegut que un dels sec-tors on el català té menys presènciaés el jurídic. Tot i així, el seu ús esva incrementant i cada cop esdonen més bones condicions per-què aquesta situació vagi canviantde manera molt notable; provad’això és l’entrada en vigor, el prop-passat 5 de desembre, de la 3ª Fasedel Pla Pilot de funcionament encatalà de les oficines judicials, tri-plicant els Jutjats inicialment ads-crits.

Aquest Pla preveu que elsJutjats adscrits estiguin en condi-cions d’atendre i impartir la justíciaíntegrament en català, la qual cosano vol dir que només es pugui exer-cir el dret d’utilitzar la llenguacatalana en aquests Jutjats: comestableix l’article 13 de la Llei dePolítica Lingüística “tothom té dreta relacionar-se oralment i perescrit, amb l’administració de justí-cia en la llengua oficial que esculli”.El que garanteix el Pla Pilot és queels jutjats adscrits estiguin en con-dicions de respondre els escrits i

dirigir el procediment en llenguacatalana, de tal manera que, si lesdues parts utilitzen aquesta llen-gua, el procediment pot ser ínte-grament en llengua catalana.

En l’àmbit jurídic més que enaltres, el català necessita lacol·laboració de tots perquè puguiocupar el lloc que li correspon perla seva condició de llengua oficial.Per això és molt important queadministració, professionals deldret i ciutadans hi sumin esforços.L’administració, des de tots els seusàmbits, i en especial l’administraciójudicial, a qui se li ha atribuït latutela dels drets, que vetlli per ladefensa i aplicació dels drets lin-güístics, i que el desconeixement dela llengua del lloc on s’exerceix nofaci incomplir el deure de la tutelajudicial plena que tenen encoma-nat. Els professionals del dret,defensant la llibertat d’expressiódels seus clients entesa com aforma d’expressar-se, dirigint-se alsJutjats en la seva llengua, infor-mant del dret a utilitzar la llenguacatalana amb les mateixes garan-ties que la castellana, i denunciantqualsevol agressió que en motiu del’exercici dels drets lingüísticspuguin partir. I, els ciutadans, per-dent la por de dirigir-se a un jutgeen català, dirigint-se als seus advo-cats en la seva llengua i demanantque ens defensin en català, dema-nant al notari, als registres, alsbancs, a les gestories...les escriptu-res, contractes, escrits, notes oassentaments en llengua catalana.

Les condicions perquè la presèn-cia del català millori en l’àmbit jurí-dic hi són, ara depèn de nosaltres.

Rosina Sordé i MartíComissió Jurídica

El català a l’administracióde justícia: una feina de tots

• 7 •

LA FESTA

Una de les actuacions públiquesde més ressò al voltant de la polèmi-ca del doblatge de Harry Potter vaser la festa a favor del cinema encatalà que es va dur a terme al parcde la Ciutadella de Barcelona, l’1 dedesembre de 2001. Aquesta festa vaser organitzada per l’EditorialEmpúries, la Roda, la UGT i laPlataforma per la Llengua, i vacomptar amb el suport del diari Avui,el CIEMEN, Vilaweb i la Cordinadorad’entitats dels Països Catalans.

Al llarg del matí es va construir al’esplanada de la cascada un trenca-closques gegant d’uns 140m2 desuperfície, que duia impresa la imat-ge del Harry Potter amb una inscrip-ció que deia“VOLEM CINE-MA ENCATALÀ”. Entotal van pas-sar més de 500nens que ana-ven posant laseva peça ienlairant elsglobus vermellsamb el lema homònim. La presènciade diversos escriptors en llenguacatalana, portats per l’editorialEmpúries, va convertir l’esdeveni-

ment també en una reivindicació afavor dels llibres i la lectura encatalà. Finalment, a la tarima vantenir lloc presenta-cions, sortejos delots de llibres i la lec-tura del manifest dela festa, composat illegit pel Sr LópezLlaví, membre delConsell Consultiu dela Plataforma per lallengua. L’acte va serclos amb l’actuaciódels Ministrils del Raval, gràcies a lagentilesa de la Roda de l’espectacle.

Com vau poder veure l’acte vatenir gran repercussió mediàtica i

això ens ha permèsestendre determina-des opinions i deter-minades idees iinfluir més en lasocietat. Ambaquesta embranzidaesperem continuaramb el tema delcinema endavant...ara la següent:

Volem la Guerra dels Clons, de laGuerra de les Galàxies, en català.

Des de la Plataforma per la llen-gua continuem treballant a favor del

cinema en català, perquè es tractadel respecte de drets bàsics de lapersona, dels drets lingüístics, delsdrets dels infants. Així doncs hemescrit una carta a la Warner adjun-tada amb un recull de premsa i unopuscle sobre la importància de lallengua catalana per tal que incre-menti substancialment el doblatge isubtitulat de films al català.Argumentem que el català és unfactor de qualitat en els productes, ique distribuït en condicions dignes(no com ara: distribució totalmentdesaquilibrada respecte les còpiescastellanes, sales no cèntriques, car-tells en castellà amb l’afegitó“també en català” com si es tractésd’una reserva d’indis) és totalent

r e n t a b l e ,tenint encompte expe-riències prè-vies (etique-tatge, ràdio,televisió, ipremsa –nooblidem el noudiari esportiuen català). La

carta a la Fox és similar, però s’hi vauna petició concreta, el doblatge dela nova versió de la Guerra de lesGalàxies al català: òvbiament estemdisposats a actuar en aquesta qües-tió i fer-ne campanya.

Al cap i a la fi, a part del nostretreball a les multinacionals del cine-ma, des de la Plataforma demanemtambé que els polítics actuïn demanera ferma perquè es legisli afavor del doblatge i subtitulat defilms en català: es tracta d’unadefensa dels drets humans i que coms’ha demostrat compta amb unampli suport popular.

Martí GasullMembre del Secretariat de la

Plataforma per la Llengua

Festa pel cinema en català.Volem Harry Potter doblada al català

Vista parcial del mural

Durant la festa es repartiren milers de globus

En la confecció del mural hi participà el públic

• 8 •

ENTREVISTA

Jordi Manent: En els seus lli-bres, vostè parla dels conceptes de"principi de funcionalitat" i "glo-calització". Expliqui'ns què signi-fiquen i com hi encaixa, aquí, lallengua catalana.

Albert Bastardas: El terme ‘glo-calització’, que prenc d'un sociòleganglès, m'agrada perquè crec querecull el que serà l'esdevenidor. Niserà totalment global ni totalmentlocal. De fet, ja és el present. Vivimfísicament en territoris 'locals' peròalhora amb presència constant d'e-lements que són 'globals' -produc-tes de tot tipus, pel.lícules, webs,notícies, opinions, idees, etc.-, elsquals elements són interpretats iusats d'acord amb les idiosincràsieslocals, que poden justament alhoraser transformades pel contacte ambtots aquests elements inicialmentforasters i d'abast internacional.

JM: Com incideix tot això enl’àmbit de la llengua?

AB: Des del punt de vista lingüís-tic això vol dir que probablementanirem cap a una època en quèmolts individus no en tindran prouamb les llengües 'locals' per dur aterme les seves activitats comuni-catives. De resultes de l'ampliacióde les àrees d'interrelació humanesentrem en contacte més o menysassidu amb persones i organitza-cions de fora del nostre àmbit cultu-ral tradicional, amb les quals nopodem utilitzar les nostres llengüeslocals. Això vol dir que sorgeix lanecessitat de poliglotitzar-se, desaber més llengües a fi de no que-dar-se al marge de tot aquest pro-cés de nova interrelació. De fet, enmajor o menor grau sempre hi hahagut a Catalunya elits poliglotesque han fet el pont amb l'exterior,però el que pot passar ara és dife-rent.

JM: En quin sentit?AB: Ara no només uns quants

intel.lectuals, polítics o empresarisvolen saber altres llengües -i, enespecial, l'anglès- sinó molta mésgent, per tal com precisamentaquest tipus de coneixements lin-güístics poden actuar discriminatò-riament en l'accés al món laboral. Lapercepció de necessitat i utilitat dellengües estrangeres és ara mésestesa que mai. De manera que, sirealment es vol una igualtat d'opor-tunitats per als ciutadans i un accésgeneralitzat al món, cal anar cap auna poliglotització massiva.

JM: Això pot obrir altres pro-blemes...

AB: Certament. Si tothom ja sapuna altra llengua o unes altres llen-gües de les més generals, algunad'aquestes pot anar fent la totalitatde les funcions comunicatives i dei-xar sense utilitat les 'locals'. I ésaquí on entra en joc, doncs, el quehem anomenat 'principi de funcio-nalitat'. Davant del perill d'aquestaabsorció de funcions per la llenguainternacionalment més 'útil' calpostular una distribució de funcionsper tal de no deixar sense usos elscodis 'locals'. Un possible criteri pera aquesta distribució de funcions -que certament no hauria de serasimètrica en termes d'estatus, al'estil de les 'diglòssies'- fóra elprincipi europeu de 'subsidiarietat'.Traduït al pla lingüístic, aquest prin-cipi podria ser alguna cosa com ara"tot allò que puguin fer les llengües'locals' no ho han de fer les llengüesmés 'globals'".

Entrevista a Albert Bastardas.Sociolingüista i professor de la UB

Albert Bastardas en el seu despatx

Tot allòque puguin fer

les llengües 'locals'no ho han de fer

les llengüesmés 'globals'.

• 9 •

JM: I de quina manera és apli-cable a la pràctica?

AB: Del que es tracta és d'evitarles tendències abusives de les llen-gües globals o grans, les quals ten-deixen a una dinàmica de colonitza-ció de la comunicació lingüísticad'altres grups lingüístics demogràfi-cament menors. Cal, per tant, dema-nar una conducta sociolingüística-ment ètica per part dels grans grupslingüístics per tal que refrenin lestendències expansionistes i lahumanitat, així, pugui viure en l'har-monia lingüística.D’altra banda, elsgrups més petits s'han de dotar defuncions que, de manera(quasi)exclusiva, siguin realitzadesen els seus codis propis. Si l'altrallengua o les altres llengües hopoden fer tot, quina utilitat restaràper a les llengües petites?

JM: I com hi encaixa aquí elcatalà?

AB: Si tot això ara ho apliquem ala llengua catalana, és obvi que, coma llengua petita o mitjana, necessital'aplicació -amb la gradualitat quecalgui- del principi de subsidiarietatfuncional i de la idea de funcionsexclusives. Donat l'estret i perma-ment contacte amb el castellà i elconeixement d'aquesta llengua perpart de pràcticament la totalitat dela població de la Catalunya actual, elcatalà necessitarà esdevenir real-ment la llengua d'interrelació quoti-diana a Catalunya, es vingui d'on esvingui, i es tingui la llengua familiarque es tingui. Les funcions quotidia-nes i més pròximes, doncs, hauriende ser dutes a terme en la llenguahistòrica d'aquesta societat, contri-buint així a la preservació de ladiversitat lingüística del planeta.

JM: Creu que la globalitzaciópot beneficiar el català, o, contrà-

riament, pot atenallar-lo i ferminvar el seu ús?

AB: En la globalització, com enqualsevol canvi, hi ha perills i hi haaspectes positius.Si comencem pelsperills, el que em sembla més evidentés el reforçament del castellà com agran llengua d'una part molt impor-tant del planeta. I això pot ser nega-tiu per al català en la mesura en quèaugmenta la desproporció entreaquestes dues llengües, tan estreta-ment vinculades a Catalunya. Vulldir que aquest augment internacio-nal del castellà -mediàtic, políticoe-conòmic, etc.- pot accentuar la per-cepció de 'minoritat' per part de lapoblació catalanòfona d'origen.

JM: Quins serien, doncs, elsaspectes positius de la globalitza-ció?

AB: Pot ser positiva per tal comintrodueix la necessitat de sabermés llengües i la consciència de lanecessitat d'organitzar lingüística-ment el conjunt de la humanitat, enbase a principis ètics de protecció dela diversitat lingüística i de solidari-tat dels grans grups lingüístics, res-pecte dels més petits. El fet de lapoliglotització pot fer que comuni-tats com la catalana siguin menysexclusivament dependents de lallengua gran més pròxima -com ésel castellà- per a les seves relacionsi activitats internacionals, i rebai-xar, així, la pressió que aquesta llen-gua exerceix sobre el català.

JM: Quines possibilitats té lallengua catalana en aquest segle

XXI que, diuen els entesos, faràdesaparèixer més de 3000 llen-gües que encara es parlen?

AB: Crec que, si se sap fer bé,encara en té moltes de possibilitats.No crec pas que el català sigui unade les que diuen que desapareixe-ran, tot i que sí que el territori lin-güístic tradicional pot quedarescapçat en alguns punts on el pro-cés de substitució pot ser difícil d'a-turar.

JM: No creu que sovint elscatalans ens infravalorem quanacceptem l'etiqueta de "llenguaminoritària" (amb uns vuit milionsde parlants)?

AB: En part sí. Certament nosom dels grups lingüístics més petitsi, per tant, hauríem d'aspirar a crearuna comunitat lingüística normalit-zada i estable. Alhora tampoc nopodem deixar de pensar que, perexemple, en el marc europeu nomésrepresentem a l'entorn d'un 2% depoblació. Crec que no és cap ver-gonya ser petit i que, per tant, nohem de viure aquest fet de maneraobsessiva i autoflagel·lant. Calviure-ho amb normalitat intentanttenir continuïtat i participant tantcom es pugui en la vida mundial.

ENTREVISTA

Entrevista feta perJordi Manent

Albert Bastardas

La globalitzaciópot organitzarlingüísticament

el conjuntde la humanitat

• 10 •

ACTES I ACCIONS

No tot el tombant d’any l’hembasat en tota la mobilització de’nHarry: de feia temps teníem previstun seguit d’accions en contra de ladarrera campanya de Telefónica,on una noia que es diu Anna trucala seva mare per dir-li que ho fades d’una cabina de Telefónica.Òbviament tota la campanya ésíntegrament en castellà, com gai-rebé totes les de promoció d’a-questa empresa que de bon princi-pi havia estat pública. Per tant,arribat aquest punt, i recollint unmunt de demandes que laPlataforma havia rebut sobre ladiscriminació que contínuament fa

aquesta empresa del català, vamempaperar a divesos punts delPrincipat nombroses cabines onapereixia l’esmentat anunci. Ambindèntiques dimnesions hienganxàvem a sobre “Mare, sócl’Anna i et truco per dir-te queTelefónica discrimina el català”. Pelque hem vist, la contracampanyaha despertat la simpatia de la ciu-tadania, ja que, a banda de la rei-vindicació, té un toc humorísticque desperta el somriure de lagent. A veure si el proper cop,abans de endegar una una altracampanya, s’ho pensen millor, aixòde bandejar la nostra llengua.

Telefónica

Les cabines varen ser l’objecte de l’acció

En començar el curs acadèmic laPlataforma per la Llengua dePonent va proposar de fer un actede rebuda als estudiants Erasmus iSèneca arribats a la Universitat deLleida, amb l’objectiu de donar-losa conèixer la realitat lingüística delsPaïsos Catalans. L’acte va ser orga-nitzat, finalment, per la Plataformaper la Llengua, el Consell del’Estudiantat i el VoluntariatLingüístic de la UdL, i consistí en un

esmorzar popular, discursos de ben-vinguda –en català i anglès- i enuna exhibició castellera a càrrecdels Marracos, una colla castellerade la ciutat que agrupa majoritària-ment estudiants universitaris.També es desplegà una pancarta on–sota el lema “benvinguts” traduïta diferents llengües europees- espodia veure un mapa del continenton es remarcava la geografia delsPaïsos Catalans.

Rebuda als Erasmus i Sèneca a laUniversitat de Lleida

Universitat de Lleida

Participació en el curs:“Països Catalans: el futur de la llengua”

Durant el primer quadrimestrelectiu a la Universitat de Lleida, laPlataforma per la Llengua ha estatconvidada a la taula redona quehavia de cloure el curs de lliureelecció “Països Catalans: el futurde la llengua”, que ofertava elDepartament de Filologia Catalanade la Universitat de Lleida i Acció

Cultural de Ponent. A la taula redo-na en qüestió –que duia el títol de“El Principat no és el paradís”- hivan participar representantsd’Òmnium Cultural i de PolíticaLingüística de la Generalitat delPrincipat, a més de comptar amb lapresència de Miquel Pueyo, socio-lingüista, professor de la UdL i

exdiputat al Parlament. També vacomptar amb la presència d’unrepresentant de la Plataforma perla Llengua, feina que –en aquestcas- va recaure en Roger Buch, queva dur a terme una de les interven-cions més aplaudides de la jornadabo i exposant la feina que duu aterme la Plataforma per la Llengua.

• 11 •

ACTES I ACCIONS

D’acord amb la nostra línia devincular la llengua i la seva consoli-dació al futur, a la modernitat i anous sectors, l’artista Perejaume hacreat per encàrrec de la Plataforma,una obra a favor del català que vampresentar juntament amb el ConsellConsultiu de la Plataforma, el 28 dejuny a l’auditori del MACBA. (Usrecordem que la Corbella és unarevista semestral, i que per aquestmotiu fins aquest número no n’hempogut parlar).

L’obra de Perejaume relacionanatura i llengua, prenent com abase el Turó de l’Home situat alMontseny. Es tracta d’un homenat-ge a Fontserè, meteròleg de laRepública, catalanista, que investi-gava a l’obsevatori del Turó del’Home, l’obra del qual va ser requi-sada per les tropes franquistes. Eltiratge d’aquest gravat és de 60exemplars numerats i signats perl’autor, realitzats als tallers de laPolígrafa, i ara els posem a la vostradisposició, sobretot tenint en comp-te que és una de les poques obresd’aquestes característiques de l’ar-

tista i que, a més, amb la comprad’aquests gravats ajudeu al finança-ment de la Plataforma; en definitivaa treballar a favor del català.

Pel que fa a la segona part del’acte, vam voler fer una presentaciópública de cadascun dels membresque formen part del Consell consul-tiu de la Plataforma, una mena deconsell assessor que ens orienta capa quins mars recórrer. Actualmentaquest consell el formen SalvadorCardús, Francesc Ferrer i Gironès,Jordi Font, Josep Mª López Llaví,Albert Manent, Isidor Marí, JordiPorta, Jordi Sànchez, Josep M.

Terricabras, Miquel Sellarès, VicençVillatoro, Miquel Strubell i JoanTriadú.

L’acte fou un èxit de convocatò-ria, tot i que un gran nombre de per-sones no van poder entrar a la sala:les directrius del MACBA eren moltclares en el sentit de no superar elnúmero de seients establerts, cosaque des de la Plataforma lamentemprofundament. D’altra banda, estemsatisfets perquè cada cop hi ha mésgent que s’apunta al carro d’aquestnou enfocament de la lluita per lanormalització de la nostra llengua,que substitueix la revindicaciófolklòrica i arnada per la queixa.Com ens diu l’amic Cardús “calrecordar al país que la vitalitat de lanostra llengua ningú no ens l’haregalada, que encara ningú no ensla pot garantir, i que ens l’hauremde seguir guanyant durant una bonatemporada més”. Ja n’hi ha prou dedeixar-nos trepitjar els nostres dretslingüístics. Queixem-nos!

Sònia LlinàsMembre del Secretariat de la

Plataforma per la Llengua

Presentació del Consell consultiu de la Plataformaper la Llengua i el darrer gravat de Perejaume

L’obra de Perejaume i el consell Consultiu

El públic assistí nombrosament a l’acte

• 12 •

OPINIÓ

Per primera vegada a la històriacontemporània la llengua catalanaté vincles amb la fiscalitat.L’evolució d’aquest procés té la sevanarració. Feia anys que s’haviademanat al Govern que s’atorgues-sin beneficis fiscals als usuàries dela llengua catalana com un suport alseu ús quotidià. El Govern no s’atre-via a fer aquest pas. Quan va venirla llei de Política Lingüística (1998),el verb “obligar” el ple del Parlamentno va tenir coratge per escriure’l, ives per on, només varen fer serviraltres verbs en la seva substitució,com “afavorir”, “estimular” ,”facili-tar”, o “fomentar”.

Va passar el temps i els verbssubstituts de l’obligar tampoc novaren tenir cap plasmació pràctica. Itot esperant, a l’abril del 2001 elBorbó va pronunciar les paraulesfatídiques per les quals exonerava ala seva nissaga i altres dictadors quegovernaren, de qualsevol prohibicióde la llengua catalana i la correlati-va imposició del castellà. Aprofitantaquesta avinentesa, en una moció(nº98/VI) subsegüent a lainterpel·lació que es va fer a causad’aquesta patinada reial, el grup deCiU el 31 maig del 2001 va tolerar acanvi de retirar la “reprovació” reial,que s’instés al Govern l’elaboració,

abans de final d’any, d’un programade totes les bonificacions i desgra-vacions fiscals que la Generalitatpodia atorgar per l’ús i foment de lallengua catalana.

Com és habitual el Govern no hapresentat aquest programa de boni-ficacions, exempcions i desgrava-cions fiscals a favor de l’ús social dela nostra llengua. En canvi, a la lleid’acompanyament dels Pressupos-tos pel 2002 ha posat un article pelqual s’aprova una bonificació al’IRPF del 15% sobre tots aquellsdonatius que els ciutadans facin afavor de les entitats que fomentenla llengua catalana. Com tothomconeix, a qualsevol llei que té reper-cussions financeres, cal acompanyaruna memòria sobre l’acció que esvol emprendre i una quantificacióeconòmica i financera del querepresenta pressupostàriament elsbeneficis fiscals. Doncs bé, sobrel’esmentada bonificació que es faràsobre aquests donatius, el mateixGovern informa que el seu import“tindrà efectes pressupostaris insig-nificants”. És a dir, el Govern de laGeneralitat després de moltesinsistències sobre la necessitat defer desgravacions fiscals, en fa una,i ell mateix reconeix que per lesarques públiques de la Generalitat

representarà un no-res.Heus ací la qüestió. El verb obli-

gar no va tenir cap reeiximent el1998, i ara el verb “estimular” té unvalor financer insignificant. I és quela lluita a favor de la llengua cata-lana no s’ha de fer només davant dela Warner Bros o de Bruxelles,també s’ha de fer al Palau delParlament. Cal que tothom sàpiga,que en pactar la Moció (98/VI) laidea era que la desgravació fiscalera de l’Impost de les TransmissionsPatrimonials i a favor de tots aquellsciutadans que atorguessin lesescriptures públiques notarials ínte-grament en llengua catalana.Aquesta proposta s’ha presentat pervia d’esmena i ha estat votada encontra per CiU, però tenim la sort deque el Conseller Homs personalments’ha compromès a regular-la a lapropera llei que es faci sobre elsimpostos que la Generalitat hi técapacitat normativa. Jo crec i tinc feen les paraules dites pel ConsellerHoms, i com a patriota que és,acomplirà amb la seva promesa, ifinalment podrem tenir un estímulfiscal a favor de l’ús social de lallengua catalana.

Francesc Ferrer i GironèsMembre del Consell consultiu de

la Plataforma per la Llengua

La fiscalitat de la llengua catalana

Adquireix l’obra seriada de Perejaume,feta per encàrrec

de la Plataforma per la Llengua.

Ajuda’ns a tirar endavantels nostres projectes

comprant les obres seriades o cartells.

• 13 •

TERRITORI

Va ser el passat mes de novem-bre que la sala d’actes del’Ajuntament de Balaguer vaomplir-se de gom a gom. Es trac-tava de presentar en societat unnou col·lectiu de gent quecomença de treballar a la capitalde la Noguera, un col.lectiu que–per aquesta presentació en socie-tat- s’ha autoanomenat “Plantem-nos” i un col·lectiu que tambécompta –al mateix temps- ambdiversos membres actius adherits aPlataforma per la Llengua, amb quihan decidit de col.laborar i treba-llar en matèries de dinamització.Per fer la presentació en qüestióvan portar fins a les comarques dePonent a Lluís M. Xirinacs, qui esva encarregar de dur a terme unaconferència on es repassava el seudilatat període d’activisme i onposava sobre la taula la necessitatque tenen els Països Catalans –i no

només el Principat- d’un esforçcontinuat tant des de l’àmbit polí-tic com des del cultural o lingüís-tic, d’un esforç on cal implicar –enparaules del propi Xirinacs- “elpoble” en el seu conjunt, un esforçon –va quedar ben remarcat- lespropostes de l’exsenador no s’ex-clouen ni competeixen amb lafeina que poden portar endavantorganitzacions de qualsevol àmbit.Després de la conferència en qües-tió un gran nombre de gent es vainteressar per les activitats del noucol.lectiu i també per les dePlataforma per la Llengua, que vadistribuir material informatiudivers entre els assistents a l’acte.El nou col.lectiu de Balaguer icomarca va manifestar, nomésacabar-se la conferència, la seuaintenció de sol·licitar cursos decatalà dirigits als immigrants quetreballen a Ponent.

La Plataforma per la Llenguaa la Noguera

En els darrers mesos Plataformaper la Llengua-Ponent s’ha encarre-gat de realitzar una llarga i insis-tent campanya de difusió a dife-rents localitats de les comarques dePonent. Fins ara, la PL ha estat pre-sent –per exemple- a la Universitat

de Lleida en diverses ocasions, al’auditori Enric Granados o a leslocalitats de Torrefarrera, les BorgesBlanques, Balaguer o Juneda entred’altres. Fins ara ja són gairebé mésde 200 persones que han sol.licitatper escrit informació de Plataforma

per la Llengua a les comarques dePonent, sense comptar la innom-brable gentada que n’ha volgutobtenir material gràfic per tal defer-ne algun ús i participar –d’unamanera o d’una altra- de la feina dela PL.

La Plataforma per la Llengua de Ponentes dóna a conèixer (encara més)

Ben i ben aviat es començarana moure tot un seguit de platafor-mes per la llengua locals arreu depobles i comarques del PaísValencià. Estretament lligades alscasals Jaume I, aquestes platafor-mes començaran a queixar-se deles diverses discriminacions querep el català i a posar fil a l’agullaper a la normalització de la nostrallengua.

La Plataformaal País Valencià

Des del passat mes de novem-bre la Plataforma per la Llenguade les comarques de Ponent télocal en una zona cèntrica de laciutat de Lleida. A partir d’ara,doncs, la PL tindrà un espai fix ilocalitzable a Ponent. Queda

garantida, per tant, major accessi-bilitat de la Plataforma per laLlengua a tota aquella gent de lescomarques occidentals delPrincipat que s’interessin en lapromoció de la llengua catalanaen tots els àmbits.

I a més, la Plataforma de Ponentja té local

• 14 •

I A MÉS A MÉS...

El català és una llengua que cadavegada va a més, va a l'alça. Poc apoc va ocupant àmbits i registres que

fins ara no tenia coberts i que sónnecessaris perquè una llengua esdesenvolupi amb tota normalitat enuna societat. Darrerament hem pogutveure amb alegria el naixement delprimer diari esportiu en català: El 9esportiu de Catalunya. No cal dir quefelicitem els seus impulsors.

Però en els darrers anys la llenguacatalana comença a tenir presènciaen un terreny que fins ara li haviaestat vetat: el del sexe i la pornogra-fia. És que potser el català no és unallengua vàlida per a fer pel·lícules irevistes pornogràfiques? L'editorialLlibres de l'Índex, conscient d'aques-ta mancança, ha publicat la primerarevista pornogràfica en català: elPornograma. Es tracta d'una col·labo-

ració entre Conrad Son, el primerdirector de pel·lícules porno encatalà, i Llibres de l'Índex. Per aquestmotiu el primer número dePornograma duu el títol de "Les exx-cursionistes calentes", que coincideixamb el títol del primer film pornorodat en català. D'altra banda, lamateixa editorial ha iniciat unacol·lecció de còmics eròtics en catalàde "Cultura gai i lèsbica", segons eltítol de la col·lecció. Els primers tresnúmeros tenen uns títols tan sugge-rents com "El condó ataca","Històries de barons" i "Històries deSitges". Felicitem l'editorial Llibres del'Índex i el seu editor Josep MariaOrteu per aquesta iniciativa d'omplirbuits en la nostra llengua.

Sexe i llengua

Durant alguns dies d’aquest mesde gener la Plataforma ha acollit unparell de persones de la Bretanya,que pertanyen a una entitat quedefensa l'ús del bretó. Hélene Palut iPierre Costa s'han embrancat enuna història molt particular: estanvisitant un total de 16 nacionssense estat i indrets on hi ha llen-gües minoritàries o minoritzades. Elprojecte, que s'emmarca a partir del'any europeu de les llengües, con-sisteix en visitar una escola decadascuna de les nacions on van.Allà expliquen als nanos què és elbretó i la Bretanya (juntament ambunes dances i una mostra de cuina).A partir d'aquí, ells ja marxen cap auna altra nació i és en aquestmoment on comença el projectepròpiament, ja que serà la mateixaescola que redactarà, en el nostrecas, la història dels Països Catalans,la seva llengua, cultura, etc. Un copllest s'enviarà a Brest, a l'entitatorganitzadora i amb tot el material

que recullin de totes les llengüess'editarà un llibre fet per nens i des-tinat a nens. Un cop editat, se'n dis-tribuïrà una còpia per a totes lesescoles d'Europa. Els bretons fan lamanifestació en bicicleta i d’aquí a10 mesos hauran fet un total de14.200 quilòmetres.

De les coclusions que han tretdel nostre cas, la més important ésque han pogut veure que el catalàno és ni molt menys una llenguaminoritària, comparable a altrescasos europeus, ni molt menys. Unaaltra cosa és que estigui lluny d’unasituació de normalitat.

“Nosaltres volem una cosa: quela llengua dels nostres avantpassatssobrevisqui (menys del 15% de lapoblació coneix el bretó). És per aixòque el matí del 30 de novembre de2001 vam decidir començar unamanifestació gegant de 14 200 kmen bicicleta. Volem fer prendreconsciència als bretons que la situa-ció a altres territoris de la UE és mésfavorable i que els Països Catalansen són un exemple”.

El seguiment de la manifestacióla podeu trobar a través d’interneta: http://parolesf.multimania.com

Txell EscuderPlataforma per la Llengua

La manifestació per la llengua més llarga del món

Portada n. 1 del Pornograma

Hélene Palut i Pierre Costa

• 15 •

PASSEM COMPTES

Entitat Oficina DC Número de compte

M’interessa col·laborar amb la Plataforma per la Llengua

En accions al carrer Integrant-me en campanyes Dinamitzant grups locals Econòmicament

Nom i cognoms: __________________________________ Telèfon: _______________ A/e: _________________________

Adreça: _________________________________________ Codi Postal: ___________ Població: _____________________

Quota: Especial ____________ (mínim 15 euros al trimestre) Normal (10 euros al trimestre) Reduïda (5 euros al trimestre)

Número de compte on domiciliar la quota

Signatura:✁

Vols efectivitat? Vols resultats? Fes-te soci de la Plataforma per la Llengua!

Plataforma per la Llengua: Rocafort 242 bis 3r - 08029 BARCELONA

QUÈ S’HA ACONSEGUIT?

✓ Codorniu i Freixenet: etiquetatge parcialment en català per primeravegada des del Nadal de 2000.

✓ Coca-cola: tota la publicitat al Principat en català.

✓ Damm: etiquetatge en català de la llauna de cervesa Xibeca i de lesampolles de litre de la Xibeca.

✓ Normalització total o parcial de diverses empreses: Don Piso, Habitat, Becoven, Glories Diagonal, TavernesLizarran, Barcelona y mas, Metro directe...

✓ Elaboració i presentació pública dels estudis sobre grans superfícies, amb conseqüències com el conveni denormalització lingüística de Carrefour amb la Generalitat de Catalunya, i la introducció del català a les pàginesweb de Mercadona i Hipercor.

✓ Disney i Warner: marxa enrera en llurs negatives de doblar les grans estrenes infantils al català.

✓ Sensibilització social per la necessitat de quotes de doblatge al cinema.

✓ Ser el referent en mobilització lingüística en diferents vessants de la ciutadania.

✓ Donar resposta pública regularment als atacs al català durant el debat de la llei 1/98, i en altres ocasions.

✓ Compromís de més de 250 ajuntaments per a consumir productes etiquetats en català.

✓ Repartiment de desenes de milers d’adhesius a favor de la normalització lingüística per tot el territori.

QUÈ VOLEM FER?

✓ Resposta pública als atacs constants contra la llengua

✓ Conscienciació lingüística a la ciutadania amb sensibilització a totsnivells…

✓ Implantació de les campanyes arreu del territori dels Països catalans.

✓ Normalitzar les principals empreses en matèria d’etiquetatge i comunicació, universitats, comerços, jutjats...

✓ Incidir en les futures lleis de política lingüística que es facin en els diversos governs del país

Alguna vegada toca celebrar una victòria. A la vista de lairritació popular, que li arribà, la poderosa Warner va haver dedemanar perdó i expressar propòsits d’esmena. Però les granscompanyies productores i distribuïdores de cinema (i altres deno tan grans ni llunyanes) segueixen inflingint un greuge con-tinu a la llengua i a la ciutadania de tots els països de parlacatalana. David doblegà Goliat i, per emmudir les protestes, dela primera pel·lícula de Harry Potter en van fer set còpies sub-titulades en català, la qual cosa no podia contentar ningú, mésque per la quantitat pel fet que “Harry Potter i la pedra filoso-fal” és un film infantil i als nens i nenes no se’ls pot demanarque llegeixin subtítols. I van prometre que els films següentsde la sèrie els hi doblaran.

Just després, però, que la versió subtitulada de “HarryPotter...” anés a quatre sales de Barcelona de les que mai o gai-rebé mai projecten versions originals, la Disney i les empresesexhibidores de Catalunya ens colaven un altre gol: Atlantis, elfilm de dibuixos animats que el 2001 reservava per a Nadal, aBarcelona va ser estrenat a 12 cinemes: a 10 doblat al castellà,a 1 en V.O. subtitulada en castellà i només a 1 i poc cèntricdoblat al català. La resta de còpies, pagades amb diners delgovern de la Generalitat, és a dir nostres, van anar a parar, noa les ciutats més grans del país, sinó a les d’àmplia majoriacatalanoparlant ¿De què serveix que els fills de la immigraciós’immergeixin en el català a l’escola, si ni als cinemes d’allà onviuen no el senten mai? Tot i la preeminència de la televisió,després dels esports, el cinema és el primer espectacle de mas-ses. Per això cal portar cinema en català, a totes les sales delsPaïsos Catalans. Si no hi hagués l’hàbit del doblatge (queimposà el franquisme, òbviament al español), el cinema per aadults el preferiríem subtitulat, per respecte a l’obra original ial dret dels espectadors i espectadores a guadir-ne en la sevaintegritat; però mentre hi hagi doblatge al castellà n’hi had’haver també al català. I per trencar l’hàbit del doblatge, cal-dria que el canvi es produís a tot l’Estat: un objectiu, per cert,que cap dels que el preconitzen no gosa començar.

La gran majoria de marxants del cinema, de fora i de casa,estan en contra de la normalització lingüística, perquè elscomporta una feina que s’estalviaven amb allò de “el castella-no lo entienden todos”; perquè tenen por que els pugui costardiners (que ara, pagant doblatge, còpies i promoció laGeneralitat, encara n’hi guanyen) i, quant a les multinacionals,perquè saben que si a Catalunya ens en sortim, com se n’hansortit al Quebec, altres països també ho exigiran. Reivindicantel català al cinema, doncs, ens fem activament solidaris ambtots els pobles que pateixen aquest colonialisme lingüístic,sigui del castellà o de l’anglès.

El Govern i al Parlament de Catalunya no poden deixarmés temps el problema a l’arbitri de productors, distribuïdors iexhibidors. La Llei de Política Lingüística, amb les mesurescomplementàries que calgui, hi ha d’entrar, si cal tornant anegociar fases i gradualitat, però sense més dimissió de res-ponsabilitats. Els ajuts que en un període d’adaptació calguidonar no es poden dirigir, com fins ara (vegi’s sinó el recentanunci de títols que enguany s’estrenaran doblats) pràctica-ment només al cinema nord-americà, del qual patim una colo-nització ofegant; s’han d’obrir al de tot el món i en particulara l’europeu, el culturalment més pròxim, i en el cas dels filmsper a adults s’han d’estendre als subtitulats. El cinema encatalà ha d’arribar a totes les ciutats i sales del país. Cal queTelevisió de Catalunya s’impliqui a fons en aquesta tasca, par-ticipant en els doblatges i subtitulats i adquirint els drets, sipot ser, de tots els films parlats o subtitulats en català, i quela resta de cadenes que emeten al país, públiques i privades,ofereixin films en la llengua del país. I tot això no pot ni ha derevertir de cap manera en detriment de la necessària poten-ciació de la indústria i de la producció catalana, perquèactualment un poble que no emet missatges audiovisuals almón, no existeix. Són i han de ser mesures i pressupostos dife-rents i força més amplis i prioritaris que fins ara.

Josep Maria López i Llaví Membre del consell consultiu de la Plataforma

Cal que la lluita continuï, perquè serveix

LA TIRA, CÒMICA?