la cunicultura a espanya editat - inici - ruralcatruralcat.gencat.cat/migracio_resources/cunicultura...

11
La cunicultura a Espanya IRTA-Cunicultura La cunicultura espanyola està en ple procés de canvi i modernització. En el següent text s’analitzen els diferents subsectors per mostrar el punt actual del subsector cunícola de carn. Els diferents apartats que s’analitzen són: Llotges, transformació, fàbriques de pinsos, producció, consum i preu de la carn de conill, balanç d’intercanvis i perspectives de futur. Les dades presentades han estat extretes de diferents estadístiques oficials, realitzades bàsicament pel Ministeri d’Agricultura, Duanes, la FAO i les llotges. La producció mundial de carn de conill segons la FAO és d’un milió de tones (t). Els principals productors en l’àmbit europeu són Itàlia (221.000 t), Espanya (145.000 t) y França (85.500 t). La canal que demana el consumidor de cada país es diferent; la mitjana europea és de 1,44 quilograms., Moldàvia i Txèquia amb canals de prop de 2,00 quilograms els que tenen pes superior, el consumidor italià i francès demana una canal de 1,50 quilograms. Espanya amb una canal de 1,21 quilograms és un dels indrets on la canal és més petita.

Upload: vuongnhi

Post on 01-Oct-2018

232 views

Category:

Documents


0 download

TRANSCRIPT

La cunicultura a Espanya IRTA-Cunicultura La cunicultura espanyola està en ple procés de canvi i modernització. En el següent text s’analitzen els diferents subsectors per mostrar el punt actual del subsector cunícola de carn. Els diferents apartats que s’analitzen són: Llotges, transformació, fàbriques de pinsos, producció, consum i preu de la carn de conill, balanç d’intercanvis i perspectives de futur. Les dades presentades han estat extretes de diferents estadístiques oficials, realitzades bàsicament pel Ministeri d’Agricultura, Duanes, la FAO i les llotges. La producció mundial de carn de conill segons la FAO és d’un milió de tones (t). Els principals productors en l’àmbit europeu són Itàlia (221.000 t), Espanya (145.000 t) y França (85.500 t).

La canal que demana el consumidor de cada país es diferent; la mitjana europea és de 1,44 quilograms., Moldàvia i Txèquia amb canals de prop de 2,00 quilograms els que tenen pes superior, el consumidor italià i francès demana una canal de 1,50 quilograms. Espanya amb una canal de 1,21 quilograms és un dels indrets on la canal és més petita.

Les principals produccions ramaderes a Espanya són: en primer lloc amb el 58% el porc, seguit de la avicultura amb el 20%, el boví amb el 14 % i l’oví amb el 5 %. La cunicultura ocupa la cinquena posició amb el 3%.

La cunicultura a Espanya ha seguit un procés de gran expansió; en els últims 10 anys s’ha passat de 84.762 t. a 154.861 t., representant un creixement del 83%. En els últims cinc anys el creixement ha estat del 27 %.

Per múltiples factors durant l’any 2002, hi ha una profunda i llarga crisis de preus. Per aquest motiu, és interessant començar l’estudi del subsector cunícola espanyol, parlant de les llotges de fixació de preus. A Espanya existeixen quatre llotges principals de fixació de preus. Bellpuig, a Catalunya, és la més gran degut a la seva ubicació a la zona de major producció i consum; la de l’Ebre situada a Aragó; Madrid, i Silleda a Galícia.

Tot i que totes les llotges estableixen els preus de manera independent, en

els últims anys ha existit un gran paral·lelisme entre els preus del mercat. El preu del conill a Espanya va marcar uns màxims durant els anys 90 i 91, coincidint amb la malaltia vírica hemorràgica. L’any 2001 va marcar un altre any amb bons preus, però ja a partir de finals d’any i els primers mesos del 2002, els preus són extraordinàriament baixos, amb moltes setmanes per sota dels costos de producció.

La mitjana de les llotges espanyoles tenen una corba d’evolució anual de preus amb mínims situats durant el mes de juny; històricament els preus màxims es registraven durant el mes de desembre, però actualment l’inici del descens s’avança un mes. Les mitjanes mensuals de preus amaguen les fortes oscil·lacions que es produeixen entre setmanes.

L’estudi històric de la llotja de Bellpuig, des de l’any 1990 fins el 2000, mostra que en aquest període s’han produït 276 baixes, 214 pujades i 82 repeticions. El promig de les baixades va ser de 0.07 € i el de les pujades de 0.06 €.

L’evolució de les diferent llotges mostra que la crisis actual de preus no és un problema independent d’Espanya; és un problema global a tota Europa. Cada país, amb diferents profunditats i longituds, tenen uns preus més baixos en aquest any amb referència als anys 2001 i 2000. La transformació a Espanya la realitzen 123 escorxadors. Les últimes estadístiques mostren que aquest és un subsector en evolució cap a la concentració de la capacitat de sacrifici en menys empreses més cada cop més especialitzades.

En la distribució per Comunitats Autònomes, es pot observar que el major nombre d’escorxadors i caps sacrificats es concentra a Catalunya (el 27%); a Catalunya existeix un equilibri entre el consum i el sacrifici. La grandària mitjana d’escorxadors a Catalunya, mostra una estructura minifundista, de caire familiar, poc industrialitzada, molt menor que en les altres Comunitats Autònomes. En segon lloc se situa Aragó amb el 14% de la producció. En aquesta Comunitat Autònoma se sacrifica molt més del que es produeix i es consumeix. En tercer lloc hi ha Galícia. Només una petita part es consumeix dins de la Comunitat Autònoma, però és la que disposa d’escorxadors amb el potencial més gran de sacrifici.

El consumidor espanyol compra la carn en botigues tradicionals en un 40% i l’altre 37% ho fa a supermercats. Cal destacar que els sis primers grups de distribució alimentària d’Espanya concentren el 53% de la distribució.

A Catalunya es concentra el 27% del cens de femelles reproductores de les granges industrials. Entre Catalunya, Castella la Manxa i el País Valencià, hi ha més de la meitat del cens. El cens total de femelles reproductores: industrials i familiars, es concentren a Catalunya i Galícia; entre les dues sumen el 44 %. Les cinc primeres Comunitats Autònomes, les anomenades més Castella i Lleó, Castella la Manxa i Comunitat Valenciana sumen el 75 % del cens.

La edat de les granges varia molt entre les Comunitats Autònomes. Catalunya amb una cunicultura molt tradicional, és on les granges són més antigues, 20,1 anys de mitjana. En el pol oposat estan situades Cantàbria i Canàries, on la cunicultura és una activitat molt jove.

El grau de tecnificació de les explotacions és baix. L’equip més present en les explotacions cunícoles és la ventilació, seguit de la retirada mecànica dels fems. Per contra, només el 14% disposen de calefacció i l’11% de distribució mecànica de pinso.

En el 65% de les explotacions, el cunicultor (empresari) té una dedicació plena i exclusiva. En la resta la mà d’obra és principalment familiar, en una proporció que supera a la dels assalariats.

El consum de carn a Espanya ha continuat estable en els últims anys: prop dels 65 quilograms/habitant. La carn de conill és el cinquè tipus de carn consumida a Espanya: 1,8 s/habitant/any, per sota de les carns de porc, aus, vacu i oví.

La sèrie històrica del consum de carn de conill mostra el retrocés del consum d’aquesta carn en els últims anys.

La carn de conill es consumeix principalment a casa, amb poca presència de restauració i institucions. Els altres factors que influeixen en el consum d’aquestes carns són: la Comunitat Autònoma, les mides de l’hàbitat, la classe social, l’edat i l’activitat de la mestressa de casa, els membres de la família i la presència de fills.

El consumidor paga per la carn de conill un preu inferior al de la carn bovina i ovina, comparable amb la carn de porc fresca i només és superior respecte al de la carn de pollastre.

El preu percebut pel cunicultor per animal viu varia en la mesura que es transforma per arribar com a carn al consumidor. De les 246 ptes per quilogram de mitjana de l’any 99, al aplicar-li l’IVA, el rendiment a la canal es transforma en 456 ptes./quilogram. canal. La diferència fins a les 708 ptes. pagades pel consumidor és 252 ptes, fruit del cost de la transformació: transport, sacrifici, refrigeració i comercialització.

Per finalitzar l’estudi s’analitzen els intercanvis de comerç exterior de la carn de conill. Per aquest apartat s’han consultat les diferents partides on es classifiquen les importacions i les exportacions: animals vius, carn fresca, carn congelada, altres carns de conill i preparacions de conill. Realitzant les correccions per rendiment en canal dels animals vius per sumar el pes al de les canals. Durant l’any 2001 es pot apreciar un fort creixement dels intercanvis de la carn de conill, les exportacions han incrementat fins a les 8.032 t. I les importacions fins les 926 t.

El detall per país i tipus de carn, mostra com els principals països als que

s’exporta des d’Espanya són Portugal i França. Es significatiu el fort increment de

les exportacions de conill viu cap a Portugal l’any 2001, 1.689 respecte a les 687 tones que es van exportar l’any anterior.

El futur del sector passa per atendre al consumidor en les seves demandes, com destinatari final del producte. Cada dia, el consumidor demana més qualitat del producte, benestar animal i atenció cap al medi ambient. El segon aspecte és superar la actual crisi de preus amb la vista posada més enllà de les llotges. Un dels aspectes a reorganitzar és la transformació de les empreses actuals en grups potents que puguin oferir productes especialitzats, disposar de major força per negociar amb els grans distribuïdors del sector alimentari, generar nous productes a partir de la carn de conill i realitzar operacions de comerç exterior. Pel que fa a la producció, el futur passa per trobar sistemes eficients per produir amb costos unitaris petits; això suposa modernització, mecanització i la utilització de tecnologia punta en tots el àmbits de la producció: genètica, alimentació, productes sanitaris,...