la dominació europea del món (1870 1914)-aa

LA DOMINACIÓ EUROPEA DEL MÓN (1870-1914)

VICENT PUIG I GASCÓ

IES. ANTONI LLIDÓ. XÀBIA

CURS 2011-2012

INTRODUCCIÓ

1. La Segona Revolució Industrial va transformar el món europeu.

2. Noves fonts d’energia (Electricitat, Petroli), una nova organització del treball

(taylorisme) i nova organització empresarial van permetre el creixement econòmic més

espectacular de la producció, dels transports i el comerç.

3. Aquesta superioritat tècnica, militar i financera europea van portar als països europeus

a dominar el món (políticament, econòmicament i territorialment).

4. Entre 1870 i 1914, les potències europees van expandir-se fora de les seues fronteres,

abastant tot la terra, i creant una sèrie d’imperis colonials.

5. Aquest domini territorial mundial va portar a Europa a explotar directament els recursos

d’Àfrica, de l’Amèrica Llatina i Àsia i a l’administració directa d’amplis territoris.

6. El desig de controls d’amplis territoris del món els va portar a una cursa colonial per

adquirir més i més territoris, aquesta rivalitat va ser una de les causes de la Primera

Guerra Mundial.

LA SEGONA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL

1. Creixement espectacular de la població europea

2. Noves Fonts d’Energia (Electricitat, Petroli)

3. Desenvolupament tecnològic i científic (Transports, Ciència i indústria i Nous invents).

4. Nova organització empresarial: concentració d’empreses (Càrtel Trust, Holding,

Monopoli ).

5. Canvis en l’organització del treball: Taylorisme, Fordisme.

6. Augment del comerç internacional i de la venda al detall

1. Creixement espectacular d ela població europea.

a. Millora de la dieta

b. Avanços mèdics i sanitaris

Pasteur, Koch i altres.

Frenada de les grans epidèmies (tifus, còlera, diftèria, etc)

c. Descens de la mortalitat : menor incidències de les malalties infeccioses.

d. Reducció de la mortalitat infantil

e. Augment de l’esperança de vida

f. Reducció de la mortalitat i manteniment de la natalitat elevada = Creixement

espectacular de la població

• 1800 = 190 milions d’europeus.

• 1900 = 400 milions d’europeus.

g. Creixement demogràfic + renda per habitant = desequilibris distribució riquesa

h. Desplaçament de la població = superpoblació rural, salaris industrials baixos i

atur, i l’atracció pels nous països desconeguts als europeus = oportunitats de

prosperar i enriquir-se

entre 1800-1914 emigren fora d’Europa més de 60 milions d’habitants

en direcció a Amèrica.

Més de 6 milions de russos travessen els Urals per establir-se a Sibèria.

Primera meitat del XIX= britànics i irlandesos a EUA, Austràlia i Canadà.

Final de segle = italians i eslaus = Amèrica.

Espanyols a Amèrica Llatina, principalment

2. Noves Fonts d’Energia

a) Entre 1884-1914 el petroli i l'electricitat desbanquen la preponderància del carbó.

b) Avantatges de l’electricitat: netedat, flexibilitat per a adaptar-se a les necessitats de

la producció, facilitat i l’eficiència de la conversió en llum, calor o moviment;

adaptació individual a la màquina , i amb la invenció del transformador la podem

traslladar a punts distants.

c) Electricitat

• Canvia la localització de les empreses i la seua organització interna

• Més productivitat

• Aplicacions en les comunicacions (telèfon, telègraf i ràdio); transport

(ferrocarril elèctric, tramvia, metro); il·luminació (bombeta d’Edison) i en l’oci

(fonògraf, cinematògraf...)

c) Petroli

• Comença en 1859 als EUA

• Al principi emprat per l’il.luminació

• Avanços en el procés de destil·lació = làmpades, lubricants, calefacció

domèstica i industrial

• Mitjans de transport = aplicació més important= cotxes, vaixells i avions.

3. Nous mitjans de transport.

a. Tramvies.

b. Ferrocarrils metropolitans.

c. Vaixells de vapor (acer i més potència dels motors)

d. Automòbils i bicicletes

e. Aviació

f. Canals

4. Innovació tecnològica

a. Impuls industrial relacionat directament amb la innovació tècnica

b. Centres de recerca.

c. Nous productes: Cautxú,

d. Noves Indústries: siderúrgia, metal·lúrgica, elèctrica, química .

4. Innovació tecnològica

e. Noves Indústries:

Indústria siderúrgia = expansió de l’acer i l’alumini.

Indústria metal·lúrgica = automòbil i aparells elèctrics.

Indústria elèctrica = enllumenat, mitjans de transport, telecomunicacions

Indústria química = productes nous= adobs, tints, fibres sintètiques, explosius,

etc


a. Concentració empresarials

Per a fer front a la guerra de preus, a la competència i a la renovació

constants

Conquesta de nous mercats

Fusions de petites empreses, absorcions i acords entre bancs i industries =

GEGANTS EMPRESARIALS = control del mercat i dels preus.


FORMES DE CONCENTRACIÓ:

Concentració horitzontal = empreses que treballen en un mateix sector

productiu, p.e. Siderúrgia

Concentració vertical = agrupament de societats que exerceixen activitats

complementàries (carbó, mineral de ferro i siderúrgia)

ÀMBIT FINANCER

o CÀRTEL, agrupació d’empreses per a restringir o eliminar la

competència

o TRUST, la fusió d’empreses diverses en una de nova

o HÒLDING, una societat financera que posseeix capital en diverses

diferents per a controlar-ne les activitats

Monopoli = possessió d’un producte en exclusiva per un únic fabricant o

distribuïdor, que imposa els preus sense cap control

Font: DD.AA. Historia del mundo contemporáneo, Anaya, 2000

a. Producció en sèrie

TAYLORISME, mètode amb la finalitat d’augmentar la productivitat, gràcies a

l’eliminació dels moviments inútils de l’obrer, i l’optimització del temps emprat,

per tal de reduir els costos

Cadena de muntatge, un cinta contínua per la qual es desplacen els

producte en fase de fabricació. El moviment continu de la cinta marca el

ritme de la producció, evita la pèrdua de temps i sistematitza les accions

que han de fer els obrers.

FORDISME

Henry Ford, adapta el taylorisme a la producció d’automòbils.

Fabricar un nombre importants de automòbils a baix cost.

Enceta l’era de la fabricació massiva per a la classe mitjana.

Font: DD.AA. Historia del mundo contemporáneo, Vicens Vives, 2008

Any Fabricació (nombre de vehicles) Preu (en dòlars)

1909 18.664 950 $

1910 34.528 780 $

1911 78.440 690 $

1912 168.220 600 $

1913 248.317 550 $

1914 308.213 490 $

Fabricació i preus dels automòbils Ford:

6. Augment del comerç internacional i de la venda al detall

a. Noves potències industrials.

o Anglaterra deixa ser la primera potència i ha de compartir el lideratge amb altres

competidors

o Alemanya es converteix en una potència en els sectors base de la indústria

(carbó, siderúrgia)

b. Expansió del comerç.

o Necessitat de consumidors = GRANS MAGATZEMS polivalents ( Mark & Spencer,

Lafayette, Vittorio Emmanuele, Gum, )

o Nous sistemes venda (terminis, xecs bancaris)

c. Creixement del comerç internacional entre 1850-1914

o Transport

o Expansió del lliure canvi

o Producció massiva de béns = abaratiment de béns

FONT: DD.AA. Historia del mundo contemporáneo, Santillana, 2008

IMPERIALISME (1870-1914)

1.- EL PUNT DE PARTIDA: LA CRISI DE 1873.

2.- CAUSES DE L’IMPERIALISME.

I. ECONÒMIQUES.

II. POLÍTIQUES I

III. DEMOGRÀFIQUES.

IV. IDEOLÒGIQUES.

3.- REPARTIMENT DEL MÓN.

a. ÀFRICA.

b. ÀSIA.

c. AMÈRICA.

4.- ELS NOUS IMPERIALISTES.

5.- L’ADMINISTRACIÓ COLONIAL.

6.- CONSEQÜÈNCIES DE L’IMPERALISME.

INTRODUCCIÓ

1. FRAGMENTACIÓ DEL MÓN EN DUES PARTS: PAÏSOS INDUSTRIALITZATS I NO

INDUSTRIALITZATS = DOMINADORS I DOMINATS.

2. EUROPA VA IMPOSAR EL MODEL ECONÒMIC, IDEOLÒGIC I POLÍTIC A LA RESTA DEL

MÓN.

3. EL PUNT DE PARTIDA: CRISI ECONÒMICA DE 1873-90

a. ORGINADA PER UNA CRISI AGRÍCOLA

b. ARRIBADA A EUROPA BLAT DE RÚSSIA I ESTATS UNITS = REDUCCIÓ PREUS

c. DESCENS GENERAL DELS PREUS MATÈRIES PRIMERES I PRODUCTES AGRÀRIES

I INDUSTRIALS =

d. CRISI DE SOBREPRODUCCIÓ = STOCK DE PROCUCTES, BAIXADA DE PREUS,

REDUCCIÓ DE BENEFICIS I TANCAMENT D’EMPRESES

e. EIXIDA DE LA CRISI

• RENOVACIÓ ESTRUCTURES PRODUCTIVES

• INNOVACIÓ TÈCNICA

• REMODELACIÓ EMPRESES

• AMPLIACIÓ DELS MERCATS

• PROTECCIONISME.

CAUSES DE L’IMPERIALISME

I. CAUSES ECONÒMIQUES (NO SÓN LES PRIORITATES DEL PROCÉS)

a. NOUS MERCATS.

b. RECERCA DE MATÈRIES PRIMERES I PRODUCTES ENERGÈTICS.

c. MÀ D’OBRA NO QUALIFICADA

d. INVERSIONS DE CAPITAL.

II. DEMOGRÀFIQUES.

a. NOUS ASSENTAMENTS DE POBLACIÓ EUROPEA.

III. POLÍTIQUES

a. Desig d’augmentar el pes específic del país a nivell internacional.

b. Colònies = factor estratègic = augment poder militar

Font: DD.AA. Historia del mundo contemporáneo, Editex, 2003

I. IDEOLÒGIQUES.

I. INTERÉS CIENTIFIC PER EXPLORAR NOUS TERRITORIS.

• Expedicions geogràfiques i antropològiques (Stanley, Livingston, De

Brazza)

II. SUPERIORITAT HOME BLANC.

III. EXALTACIÓ NACIONALISTA (= XOVINISME)

IV. MISSIÓ CIVILITZADORA D’EUROPA (DARWINISME SOCIAL)

V. EXPANSIÓ DEL CRISTIANISME.

II. POLÍTIQUES.

a. Adquirir poder militar.

b. Desig de poder i prestigi internacional.

3.- EL REPARTIMENT DEL MÓN.

a) L’Imperialisme és va imposar en el darrer terç del segle XIX.

• Explotació de econòmica d’homes i recursos.

• Dominació política d’Àsia i Àfrica per les potències europees.

b) És la culminació del colonialisme del segle XVI: domini de les potències atlàntiques

sobre les Amèriques

c) Diferències entre colonialisme i imperialisme

1. Els vells imperis s’havien circumscrit a Amèrica, ara afecta a Àsia i Àfrica.

2. Les antigues colònies havien estat d’establiment (=societats europees), ara són

territoris d’ocupació (un minoria d’europeus controla políticament a la majoria

indígena).

3. El ritme d’ocupació era lent front a la rapidesa de l’ocupació del XIX.

4. Les colònies del XVI no van generar una excessiva conflictivitat, front a l’elevada

conflictivitat del XIX .

EL REPARTIMENT D’ÀFRICA

ÀFRICA.

1. Fins al segle XIX els europeus només disposaven de factories comercials costaneres

amb finalitat estratègica o comercial

1. França: Algèria (1820), Senegal

2. Anglaterra: Colònia del Cap i Costa d’Or

3. Portugal

4. Sudàfrica : Bòers, emigrants holandes del segle XVI.

2. Durant la segona meitat del XIX el continent fou traspassat per missioners,

exploradors (Stanley, Rhodes, Livingston)

• Conques dels rius Níger i Nil

• Àfrica central: Sàhara, Sudan i els rius Zambesi i Congo.

David Livingstone

Henry Morton Stanley

Robert Cecil Rhodes

3. Projecte britànic, connexió del nord d’Àfrica (des d’Egipte-Sudan fins al Cap)

mitjançant el ferrocarril = domini de l’Àfrica Oriental i l’oceà Índic (Suez).

• Productes minerals: or, diamants, etc.

• Valor estratègic en el camí a la Índia

4. Projecte Francès,

• Domini de l’Àfrica sahariana d’oest a est

a. (Magreb= Marroc, Algèria, Tunísia) fins al Sudan.

b. Madagascar, Comores, Djibouti

• Rivalitat amb Anglaterra

• Conflicte amb Leopold II de Bèlgica: Congo.

• Alemanys s’escampen per l’Àfrica central (Camerun, Togo)

Victòria I (1887)

5. Projecte Portuguès

a. Presència des del segle XV: circumnavegació d’Àfrica = factories comercials

b. Corredor d’Angola i Moçambic= conflicte amb Anglaterra (Rhodèsia)

6. Congo

• Stanley (1877), al servei de Leopold II de Bèlgica, explora la conca del Congo, per tal

de formar un estat africà sota la sobirania de Leopold II.

• Recels de Gran Bretanya i França

7. Noves Potències

• Alemanya, ocupa l’Àfrica Negra (Togo, Camerun, Àfrica sud occidental (Namíbia) i

Sud-oriental (Rwanda, Burundi i Tanganika)

• Itàlia, ocupa Somàlia i fracassa en Etiòpia.

• Espanya= Guinea Equatorial i les illes adjacents, Riu Muni,

• Libèria = pàtria pels esclaus nord-americans.

Repressió de la Força Pública, exèrcit privat de Leopold II.

Leopoldo II, terror del Congo.

La historia de Leopoldo II en el Congo (1835-1909), rey de Bélgica, es uno de los

genocidios más sangrientos que se conocen de la era moderna. Mientras en Europa se

dedicaba a rodear su obra de un aureola de altruismo, defensa del libre comercio y

lucha contra el comercio de esclavos, el iba dictando normas por las que expropiaba a

los pueblos congoleños de todas sus tierras y recursos, e incitaba a su ejército privado,

la Fuerza Pública, a someter a la población a los trabajos forzados. Si no cumplían eran

asesinados, violados o en otros casos les cortaban las manos, orejas, narices, senos y

los decapitaban, matándolos igual que a sus familias. Se calcula que al menos 10

millones de personas perdieron la vida entre 1885 (año de reconocimiento

internacional del Libre Estado del Congo) a 1908, aunque algunos hablan incluso del

doble. Leopoldo murió en el 1909, pero durante su reinado, la población del Congo se

redujo de 30 a 9 millones de habitantes. Los que vivieron para contarlo, vivieron una

existencia de esclavitud y terror.

6. Conferència Internacional de Berlín (1885)

• Patronatge d’Otto von Bismarck.

• 14 països assistents

• Lliure navegació dels rius Níger i Congo.

• Principis per ocupar el territori= ocupació efectiva del territori i la notificació

diplomàtica a les altres potències.

7. Conflictes i Resistències

a. Guerra dels Bòers (1880-81 i 1899-1902)

b. Fashoda (1898) est del Txad = topada expansiva entre francesos i anglesos.

c. Etiòpia (1886)

d. Guerra Zulú (1879)

Font: Página web del CNICE. Proyecto Kairós

BOERS (1880-1902)

ZULÚS (1879)

FASHODA (1898)

CONGO (1885)

ETIÒPIA (1886)

CONFLIC TES

CONFERÈNCIA DE BERLIN (1885)

• LLIURE COMERÇ I CIRCULACIÓCENTRE ÀFRICA

• ESTAT LLIURE DEL CONGO• OCUPACIÓ EFECTIVA DEL

TERRITORI• NOTIFICACIÓ DIPLOMÀTICA A LES

ALTRES POTÈNCIES

EL REPARTIMENT D’ÀSIA

Bismarck observa el repartiment d’Àsia entre les potències europees

ÀSIA CENTRAL I MERIDIONAL : La Índia

1. Control de potències controlen ports comercials fruit de l’expansionisme del XVI-XVIII:

França (Mahé, Yanaon, Karikal), Portugal (Diu, Daman, Goa)

2. Des del s. XVIII Anglaterra controla diferents ports del subcontinent indi mitjançant la

Companyia Anglesa de les Índies (Madràs, Calcuta i Bombai) i aprofitant la fragmentació

política intenta imposar el seu domini total (1845-48).

3. Revolta dels Sipais (1857-58)

1. Reacció contra el domini britànic

2. Imposició del control britànic sobre tot el subcontinent= domini directe (Virrei i

administració colonial) i domini indirecte (protectorat sobre els sobirans hindús)

3. Victòria I, emperadriu de la Índia (1877)

4. Interessos comercials = cotó en pel, mercat de 300 milions de consumidors

5. Control del territori = rivalitat amb França ( annexió de Birmània, 1886) i Rússia

(control d’Afganistan, 1880, i Tibet, 1904)

ÀSIA SUD-ORIENTAL : INDO-XINA

1. FRANÇA.

• Intervenció militar de Napoleó III en la Contxinxina (1858-60) = protecció de

missioners.

• Annexió de la regió del Mekong (1860-80) i protectorat sobre Cambodja, Annam i

Tonquín = Unió Indo-xinesa (1867) més el regne de Laos (1893)

• Final rivalitat amb Gran Bretanya = reconeixement de les colònies angleses de

Singapur i Malàisia, i la neutralitat i independència de Siam (1895-96).

2. GRAN BRETANYA.

• Annexió de Birmània (1896) i el control sobre Singapur, Malàisia

3. HOLANDA.

• Controla les “Índies holandeses o Moluques” des del segle XVII.

• Domina Java, Sumatra, Borneo i les illes Cèlebes

XINA

1. Fins a mitjans segle XIX

a. País tancat a la influència i relacions comercials amb l’exterior.

b. Relacions comercials limitades al port de Canton i deficitàries pels europeus

(espècies, té, porcellana, etc, a canvi d’or i plata europea)

2. 1840-1860

a. Anglesos intenten equilibrar la relació comercial amb el contraban (= Opi indi)

b. Prohibició xinesa de vendre i consumir opi (1839).

c. 1a. Guerra de l’Opi (1839-42) i 2a. Guerra de l’Opi (1856-60) = adquisició britànica

de Hong-Kong i obertura de 12 ports xinesos al comerç internacional.

d. Debilitat xinesa front les potències occidental = Repartiment del territori xinés en

àrees d’influència (1885-1911)

Caricatura sobre el repartiment de Xina per les potències occidentals i Japó

1. 1860-1911

a. Debilitat xinesa front les potències occidentals i Japó

b. Repartiment del territori xinés en àrees d’influència (1885-1911)

• França controla el sud-est.

• Gran Bretanya controla el sud i el riu Iang-Tsé

• Rússia i Japó el nord-oest: Manxúria

• Alemanya i Anglaterra: la península de Shandong.

c. Control econòmic

Anglaterra controla les mines de carbó.

Japó controla les mines de ferro i carbó.

Capitals europeus i japonesos controlaven els ferrocarrils i els principals ports

d. Conseqüències.

• Extraterritorialitat de les accions dels estrangers residents.

• Ocupació militar de diferents àrees.

• Control militar i comercial dels ports.

• Dependència econòmica de l’exterior.

• Destrucció de l’artesanat tradicional

• Enfonsament del camperolat xinés

e. Reaccions

Alçament dels Cent Dies (1898)

Revolta dels Bóxers (1900-1901)

Font. DD.AA. Atlas histórico universal, EDELVIVES, 2001

Font: DD.AA. Historia del mundo contemporáneo, SM, 2008

REVOLTA SIPAIS (1857)

CONFLICTES

GUERRES DE L’OPI

(1839-60)

GUERRA RUSSO-JAPONESA (1905)

BÓXERS (1900)

FRICCIONS ANGLO-FRANCESES (1887)

FRICCIONS ANGLO-RUSSES: PÈRSIA-AFGANISTAN (1880) I TIBET (1904)

GUERRA XINO-JAPONESA (1895)

LES NOVES POTÈNCIES IMPERIALS

L’EXPANSIONISME NORD-AMERICÀ

1. BASES IDEOLÒGIQUES

1. Política del “Bon Veí”, el països del sud havien de comprar les manaufactures i

abastir a EUA de matèries primeres.

2. Doctrina James Monroe (president EUA) = “Amèrica pels americans” , Europa no

havia d’intervindre en el continent americà.

3. Doctrina del Destí Manifest d’O’Sullivan (1845, Pau de Guadalupe-Hidalgo amb

Mèxic) = EUA està destinat a expandir-se entre l’Atlàntic i el Pacífic

Notes: 1) Territori de las Tretze colònies ; 2) Territoris annexats en 1773; 3) Territoris adquirits a França en 1803 i annexió de Florida en1812; 4) Colonització del Nord-est; 5) Territoris conquerits a Mèxic en 1849; 6) Rectificació de fronteres en 1853. Les xifres indiquen la datade la constitució dels estats de la Unió.

2. TRETS GENERALS

a. Creixement econòmic de finals del XIX exigia uns mercats fidels front al

proteccionisme europeu

b. Imperialisme de proximitat = Carib, Amèrica Central i Amèrica del sud.

c. Fi de la Frontera

d. Neocolonialisme = influència i submissió econòmica més que conquesta

territorial i control polític directe

• “Big Stic “ (Theodore Roosevelt, 1904) = Intervenció militar directa =

Marines = bases navals que asseguren el domini marítim = creixement

flota de guerra

• Diplomàcia del dolar (President Taft 1909-13)

3. ACCIONS

a. Àrea del dolar (1870), expansió d’interessos financers en la zona del Carib (Mèxic,

Amèrica Central, Antilles i Veneçuela).

b. Compra d’Alaska a l’imperi rus (1877), control dels estrets

c. Guerra Hispano-nord-americana (1898), cessió de Cuba, Puerto Rico, Filipines i

Guam als EUA.

d. Panamà (1903). Proposen la construcció del canal que comunique els dos oceans,

però Colòmbia es negava a fer concessions: els EUA impulsen la independència de

Panamà (1903), i van ocupar la franja de terrenys en la qual es construí el canal

(1914) fins als 2000.

e. Intervencions militar en Amèrica Central (Nicaragua), Antilles (Haití) i Amèrica del

Sud (Veneçuela).

f. Oceà Pacífic. L’expansió comercial i estratègica cap al sudest asiàtic els va dur a

l’ocupació de les Filipines, Hawaii, Wake, i arxipèlags que els garantien la ruta del

Pacífic fins a Xina.

EXPANSIONISME JAPONÉS

1. Abans de 1855

a) País endarrerit i feudal = controlat pels senyor feudals = SHOGUNAT i samurais

b) Emperador = encarnació de la divinitat = poder simbòlic

c) Prohibició de qualsevol contacte amb l’exterior

d) Pressions nord-americanes (flota almirall Matthew C.Perry) obliguen el país a obrir-

se al comerç exterior (1854): concessions comercials a les potències exteriors

2. la Revolució Meiji (1867-1912)

a. Reacció de les elits japoneses =centralització del poder en mans de l’emperador=

Mutshu-Hito

b. Modernització del país = “Revolució Meiji”

a. Reforma constitucional

b. Desenvolupament industrial, econòmic i tecnològic

c. Mobilitat social

3. Fases expansiva.

a. Fase agressiva = Orientació vers la riba del Pacífic = apropament a Gran Brentanya

• Recerca de matèries primeres i mercats per a la indústria japonesa

• Exportador de capitals

• Desenvolupament d’una consciència nacionalista front a Rússia i Xina

• Àrees d’expansió: Corea i Manxúria

b. Conflictes

1. Guerra xino-japonesa (1894-95). Intervenció en Corea (regne vassall de Xina).

Victòria japonesa (1895). Pau de Shimonoseki = independència de Corea, cessió

de Formosa i de la península de Liaotung. Tractat comercial xino-japonés (1896)

=concessions comercials i territorials

2. Guerra russo-japonesa (1904-05). Rivalitat pel control de Manxúria i Corea.

Tractat de Porsmouth = Japó obté Corea com a protectorat, Rússia renúncia a

Liaotung i cedia al Japó el ferrocarril de Manxúria i el sud de Sakhalin

L’ADMINISTRACIÓ COLONIAL

1. SEGONS EL POBLAMENT

a) COLÒNIA D’EXPLOTACIÓ (RHODÈSIA)

• ESCASSA POBLACIÓ DE LA METRÒPOLI

• EXPLOTACIÓ DELS RECURSOS

b) COLÒNIA DE POBLAMENT (CANADÀ, AUSTRÀLIA)

• FORTA PRESÈNCIA POBLACIÓ EUROPEA

• IGUALTAT DE DRETS I PRIVILEGIS QUE LA METRÒPOLI

• MINORIA QUE S’IMPOSA A LA POBLACIÓ INDÍGENA

2. MODEL D’ORGANITZACIÓ BRITÀNIC, incorporat per la resta de potències colonial

a. COLÒNIES

Sense govern propi = dependència directa de la metròpoli.

Sistema d’ocupació

Burocràcia colonial= governador i elit de funcionaris metropolitans /indígenes

Sotmesos totalment als interessos econòmics de la metròpoli.

a. PROTECTORAT (Egipte)

a. Existència d’una estructura estatal prèvia = institucions indígenes.

b. Reconeixement formal de l’estructura estatal prèvia a la colonització.

c. Imposició d’un govern colonial paral·lel : funcions de defensa i política exterior

b. DOMINI (Canadà, Austràlia, Nova Zelanda, Sudàfrica)

a. Territoris amb població indígena escassa.

b. Minoria blanca governa el territori.

c. Institucions autònomes dependents de la metròpoli : sistema parlamentari.

c. MANDAT (colònies alemanyes, territoris otomans)

a. Apareix a partir de la 1a. Guerra Mundial

b. Administració “provisional” dels territoris colonials de les potències vençudes

LES CONSEQÜÈNCIES DE LA DOMINACIÓ COLONIAL

PER A LES METRÒLIS:

1. CONSCIÈNCIA DE SUPERIORITAT RACIAL.

2. ACUMULACIÓ DE RIQUESA, SOBRETOT PER A LES ELIS DIRIGENTS I LES EMPRESES.

3. EXTENSIÓ DE LA CULTURA OCCIDENTAL ARREU DEL MÓN.

4. CONTACTE AMB ALTRES CULTURES, CONSIDERADES INFERIORS.

5. FORTES DESPESES A CÀRRECS DELS PRESSUPOSTOS ESTATALS, REPERCUTIEN EN

UN AUGMENT D’IMPOSTOS ( AFECTAVA SOBRETOT A LES CLASSES POPULARS)

PER A LES COLÒNIES:

1. ECONÒMIQUES.

a. EXPROPIACIÓ DE LES TERRES INDÍGENES, PASSEN A MANS DELS COLONITZADORS.

b. ABANDONAMENT DE L’AGRICULTURA TRADICIONAL DE SUBSISTÈNCIA = INTRODUCCIÓ DE

MONOCULTIUS COMERCIALS.

c. SISTEMA DE PLANTACIONS = ELS INDÍGENES HAN DE TREBALLAR-HI OBLIGATÒRIAMENT.

d. EXPLOTACIÓ ABUSIVA DELS RECURSOS NATURALS.

e. DESTRUCCIÓ DE LA “INDÚSTRIA ARTESANA” LOCAL.

f. IMPOSICIÓ DE L’ECONOMIA DE MERCAT.

g. INTERCANVI COMERCIAL DESIGUAL

2. POLÍTIQUES.

a. CREACIÓ DE FRONTERES ARTIFICIALS = CREACIÓ D’UNITATS ÈTNIQUES ARTIFICIALS

b. INCORPORACIÓ DELS INDÍGENES ALS EXÈRCITS COLONIALS.

3. DEMOGRÀFIQUES.

a) INTRODUCCIÓ DE MESURES SANITÀRIES (VACUNES, HIGIENE, HOSPITALS) QUE PROVOCAREN

UNA REDUCCIÓ DE LA MORTALITAT I AUGMENT DE L’ESPERANÇA DE VIDA .

b) TRENCAMENT DE L’EQUILIBRI FRÀGIL ENTRE POBLACIÓ/ RECURSOS= SUBALIMENTACIÓ

CRÒNICA

c) IMPOSICIÓ DE TREBALLS FORÇATS I EXTENUANTS QUE PROVOCAREN UNA REDUCCIÓ DE LA

POBLACIÓ = CONGO, + 25%.

4. SOCIALS.

a. CANVIS EN L’ESTRUCTURA SOCIAL = TRENCAMENT DE LA VIDA TRIBAL I EL SISTEMA DE

JERARQUIES SOCIALS COMUNITARIS (ANCIANS, FAMÍLIES).

b. IMPOSICIÓ DE RITMES DE TREBALL ALIENS A LA TRADICIÓ AUTÒCTONA.

c. PROMOCIÓ D’ELITS SOCIALS EN FUNCIÓ DE LA FIDELITAT A LA METRÒPOLI.

5. CULTURALS

a. ACULTURACIÓ = IMPOSICIÓ DE LLENGUES, CREENCES I FORMES SOCIALS EUROPEES.

b. PÈRDUA DE TRADICIONS I DE LA CULTURA ORAL DELS INDÍGENES.

la dominació europea del món (1870 1914)-aa

Education