la famÍlia d’assÍs · dent va disfressar-se de castanyera i va vendre castanyes al menjador. a...
TRANSCRIPT
REDACCIÓ I COORDINACIÓ: RESIDÈNCIA ASSÍS
LA FAMÍLIA D’ASSÍSResidència Assís - St. Quirze del Vallès Butlletí N. 40 - Març 2013
Sense adonar-nos, ja tenim la primavera
que treu el cap, i ens omplirà de flors, sol i alegria.
A la Residència hem fet moltes coses,
ja ho llegireu, i ara ens torna a tocar
celebrar Sant Jordi
que arriba com sempre ple
de llibres i roses.
61705_Assis_40_revista assis_20.qxd 02/04/13 9:41 Página 1
NOTÍCIES
2
Durant aquests mesos, a la Residència hem fet moltes coses que val la penaexplicar.
Música a la residència ASSÍS:
Hem tingut el plaer dʼescoltar a la “Societat Coral Il·lustració Artística” deSant Quirze, que ho varen fer dʼallò més bé, a lʼigual que el grup instrumental“Ateneu Cultural Catalònia”, i la coral del Casal dʼavis de la Creu Alta deSabadell. Seguint amb la música, vam gaudir altra vegada de la col·laboraciódels “Amics de la Música” que ens varen fer una audició de les “Cantatas deBach”, i per acabar lʼapartat de música, el darrer grup que ha vingut, ha estatel “Grup de Cantaires dʼhavaneres, Tela Marinera”. Tots els concerts hansigut un èxit i esperem tornar-ne a gaudir.
Celebracions tradicionals:
Per Tots Sants, es va organitzar un taller de fer panellets. Al migdia, una resi-dent va disfressar-se de castanyera i va vendre castanyes al menjador. A latarda es va fer el berenar de Castanyada: castanyes, moniatos, vi bo i pane-llets.Per Nadal, vam començar engalanant la Residència, i penjant desitjos en unpetit arbre, on gairebé tothom demanava, pau, salut i que acabi aquesta crisique estem vivint.Varem tenir la visita dʼuns petits cantaires de lʼescola “Taula Rodona” de SantQuirze, que ens varen cantar Nadales i repartir felicitacions fetes per ells.Comencen els actes de les festes. Se celebren les misses del Gall, de Nadal,de Sant Esteve, Cap dʼAny i Reis. El Cap dʼAny se celebra al teatre amb raïm,música i animació.La tarda del dia 21 de desembre, tothom va disfrutar dels Pastorets, interpre-tats per residents dʼASSÍS, que van fer somriure a més dʼun.Aquest any SSMM els Reis dʼOrients, que tot ho saben, ens van portar ungran aparell de televisió....lʼantic sʼhavia espatllat !!! i per completar el regal,lʼestrena dʼuna gran pel·lícula: Intocable que varen gaudir tots plegats, pre-nent tot seguit un bon aperitiu.
61705_Assis_40_revista assis_20.qxd 02/04/13 9:41 Página 2
EL AÑO DE LA FE
3
Fets rellevants:
El més de gener, es va constituir la nova Junta de Residents, després quetots els residents votaren als representants que consideraven més adequats,retornant, així, a un vell estil democràtic.També al Gener, vam passar-ho bé amb lʼactuació del grup “ElsCreualtencs” que ens varen oferir lʼobra de teatre “Assaig General”Al febrer, gran festa de Carnestoltes!! Disfresses, ball i un bon pica-pica.
Donem la Benvinguda a la Residència ASSÍS a lʼEulàlia Bonaparte,Carlota Bautista,Pilar Pablo, Joan Figols, Remei Garcia, Pere Soler iAntoni Padró.
Malauradament, acomiadem a Francisca Reymat, Josepa Aulló,Encarnación Oncala, Josep Mª Ximenis i Fancisco Almagro, que estiguinon estiguin, descansin en Pau.
El Año de la Fe, proclamado por el Papa Benedicto XVI, comienza el 11 deoctubre de 2012, en el 50 aniversario de la inauguración del Concilio VaticanoII y concluirá el 24 de noviembre de 2013, en la Solemnidad de Cristo Reydel Universo.
Al anunciar el Año de la Fe, el Papa dijo que este tiempo busca “dar un reno-vado impulso a la misión de toda la Iglesia, para conducir a los hombres lejosdel desierto en el cual muy a menudo se encuentran en sus vidas a la amis-tad con Cristo que nos da su vida plenamente”. Benedicto XVI convocó al Añode la Fe con la Carta apostólica Porta fidei del 11 de octubre de 2011.
Fuente: aciprensa.com
El Ano de la Fe
61705_Assis_40_revista assis_20.qxd 02/04/13 9:41 Página 3
La Capella
4
Aquest matí he sortit a passejar com cada dia. El dia eraradiant!. Els arbres estaven il.luminats pel sol i els ocells vola-ven sobre dʼells.Com cada dia, sobre lʼherba verda, unespetites flors grogues semblaven dʼor. Lʼentorn dʼAssís era tanbonic!!!! Com cada dia, he anat a la Capelleta i he dit:
“GRÀCIES PARE LLEÓ”. Com cada dia.
Dolors Vila. Resident.
La Capalleta
Menjar BéEl que ens convé més per a tothom menjar per mantenir la salut, són les hortalisses i lesverdures. Segons com es couen, són molt més apetitoses i també més profitoses. A la nos-tra cuina les couen amb massa aigua i excessivament. Anoto per si volen fer-ne cabal, lesinstruccions per fer-ho adequadament.
Més nutritives: Procurar tirar les verdures a lʼaigua quan ja comença a bullir, que dʼaques-ta manera perden menys nodriments.
Aigua: Menys quantitat dʼaigua.
Més aviat poc cuita: intentar cuinar-les poc, perquè es puguin mastegar bé, resulten méssubstancioses.
Varietat: És bo barrejar-les, així sʼingereixen més vitamines.
Tapar l’olla: Si es tapa lʼolla, es perd menys temps
Oli i vinagre: És millor amanir-les amb oli i vinagre, ja que algunes vitamines necessitenun mitjà gras per ésser absorbides, per exemple els caretons de la pastanaga.
El millor oli: sempre dʼoliva verge de la primera premsada.
Torcejat: Fer els trossos grossos, així es perden menys nodriments.
Mai reescalfar: Al reescalfar perd totes les propietats.
Cuinar amb “carinyo”: la cuinera Carme Ruscalleda diu que una simple verdura cui-nada amb “carinyo”, augmenta les propietats del plat.
Text extret dʼunes recomanacions de la Dra. Pilar Senpau, especialitzada en nutrició.
Elvira Ruscalleda. Resident
61705_Assis_40_revista assis_20.qxd 02/04/13 9:41 Página 4
El Papa ha plegat com a servidor de lʼEsglésia
5
El dia 11 de febrer, Festivitat de la Mare de Déu de Lourdes, el Papa Benet XVI, ens vadonar la notícia de que plegava com a Papa de lʼEsglésia perquè a la seva edat de 86 anys,no podia seguir endavant. Es sent sense forces per poder dirigir lʼEsglésia i DONAR UNARESPOSTA en aquests moments difícils en què es troba el Món.
Aquesta notícia, la va donar quan sʼhavia reunit amb els Bisbes que tractaven unesBeatificacions i Canonitzacions.Per la premsa va ser una GRAN notícia que va donar la volta al món, i dʼaquesta manera,ens hem assabentat tots.
A partir dʼaquests moments, els mitjans de comunicació han fet molts comentaris dʼaquestsfets. Tots sabem que lʼEsglésia, està passant per moments molt dificultosos, alguns casosque podem comentar, com és, per exemple, la falta de vocacions, la joventut que ha mar-xat, les persones adultes que es troben sense respostes, totes aquestes situacions, el temade la pederàstia.., que ha desvetllat durant el Papat de Benedicte XVI, i al que lʼEsglésiano ha pogut donar resposta adequada, la denúncia per part de les dones de tenir un papermés actiu a lʼesglésia actual, la comunitat homosexual, sacerdots que abandonen perquèno troben una resposta, i tota la Cúria Romana, amb els seu conservadorisme que és quicontrola i domina, i en la que el Papa, sembla, que no hi ha pogut intervenir ni prendre lesmesures que segurament hagués volgut.
El món en el que vivim, espera des de fa molt temps un canvi i molts catòlics creuen queés necessari.A la pregunta que li vaig fer a un fidel catòlic sobre que desitjava que passés ara amb elcanvi de Papa, deia: QUE LʼESGLÉSIA DEIXI DE SER UN GOVERN, QUE NO SIGUI UNESTAT POLÍTIC.
Quan el Bisbe Pere Casaldàliga, Bisbe de Sant Felix Araguaia del Brasil, va rebre al PapaPau II, li va demanar el mateix: que lʼesglésia abandoni el camp terrenal de la política i aixípodríem anar comentant...Lʼautentica Església del Món ha de ser lʼEsglésia dels Pobres, agafem el Nou Testament iho trobarem:
LA FIDELITAT ALS MÉS POBRES, AIXÒ ÉS ATENDRE EL REGNE DE DÉU.
Àlvar Garcia. Resident
El papa ha plegat com a servidor de l’Església
61705_Assis_40_revista assis_20.qxd 02/04/13 9:41 Página 5
EL RACÓ DE LA LLENGUA
6
Hi ha vegades que et trobes una falta en el lloc menys pensat. Un dia emvaig adonar que a la xurreria que hi ha prop de la Residència, hi figura unadhesiu que diu “El millor xocolata”. La xocolata és tan bona que no espodria definir millor que en femení! “ La millor xocolata” seria la formacorrecta. Passant per la Ronda Universitat de Barcelona, els meus ullsvan anar a parar a la carta, “esmorçars”. Vaig retrocedir tres o quatrepasses, ja que em pensava que no podia ser, i si!,era veritat. El mot cor-
recte havia de ser “esmorzars”. Ho volien fer tan català, que la van espifiar!. En els Ferrocarrilsde la Generalitat, hi ha uns rètols que diuen “No segueu a la plataforma”. Hom pensa...i quèhan de segar aquí? Però per la traducció castellana que hi ha costat volien dir “No seieu...”.
En un anunci de TV3, del detergent Ariel, ens diuen que el líquid no “es pot perdre a les tube-ries”. Efectivament no es pot perdre per allí, però si a les “canonades”, que és la paraula cor-recta. En Francesc Mauri, que és un gran meteoròleg i que parla un català correctíssim, vadeixar anar quatre o cinc vegades “el promig” que, com tots sabem, en català sʼha de dir “lamitjana”.Amb aquests exemples, autèntics, els escric aquí perquè vegeu hi ha faltes a llocs on semblaque no nʼhi hauria dʼhaver.
També he sentit a dir: “Cap al final del partit li va donar una patada.....” el Mestre Puyal endiria “una puntada de peu”. Si es tractés dʼuna “patada” dʼanimal, els mots correctes serienpotada o guitza o cop de pota. Una companya de la Residència em va fer observar que algútambé diu tot acomiadant-se “Bora nit!”. Lʼexpressió correcta com tots sabeu,és “Bona nit”.També he sentit a dir en els darrers dies de festa, “fer un aplauso” a una activitat musical. Ésun mot manllevat del castellà. A la nostra llengua hem de dir “aplaudiment”. Tots aquestscomentaris són petits retocs a la nostra malmesa llengua, que hem de millorar i no cal arribara això que us explico a continuació:
En les èpoques ja llunyanes, sortíem a muntanya amb un xicot força més gran que nosaltres.Ell si que havia estudiat català a lʼescola i ens corregia els errors i faltes que fèiem en el nos-tre català. Cal dir que tots ho acceptaven i procuràvem esmenar les nostres mancances. Undia dʼestiu, després dʼhaver fet el pic de Bastiments, ens trobem amb dos camins. Prop hi haviaun pastor, i ens diu: Aquests pastors de l’alta muntanya no estan viciats i ells si que par-len un català pur. Li vaig a preguntar quin és el camí! Dit i fet.- Escolteu bon pastor que ens faríeu la mercè d’assabentar-nos de quin és el viaranymés dreturer que ens meni vers el vilatge de Setcases?El pastor fa una cara de no entendre res i el nostre company lʼhi repeteix i continua amb lamateixa cara. Un dels nostres li diu:- El camí més dret per anar a Setcases!!!- Ah, és aquest de la dreta! Es veu que aquest “sinyor” no és d’aquí. No l’entenia!.
Jaume Subirana. Resident
El Racó De La Llengua
Fe d’errates: A lʼúltim butlletí, octubre 2012, es van produir unes errades dʼimprem-ta , que cal rectificar. Allí on diu “Pose-m’hi” caldria haver-hi posat “Posem-hi”, per“barroeara” correcte “barroera”, per “encenador” correcte “encenedor”, i per“ver” correcte “verb”.
61705_Assis_40_revista assis_20.qxd 02/04/13 9:41 Página 6
LLOANCES FRANCISCANES
7
Lloances Franciscanes
Lloat siguis Senyor,Per la germana amistat,
La qual és molt necessàriaEn el cor de lʼhome,
I augmenta les ganes de viure cada dia.
Lloat siguis Senyor, Per la germana correcció,La que tots hem dʼestimar
Perquè ens ajudaràA millorar el nostre viure.
Lloat siguis Senyor,Pel germà perdó
És necessari per la seva grandesaI per sentir-nos lliures.
Lloat siguis Senyor,Per la germana pau
Tan volguda per a tothomI tan apartada per a molts
Que el Senyor ens doni la seva pau.
Lloat siguis Senyor, Per la germana paciència
Tan necessària i feixuga alhoraElla però ens empeny a seguir caminant.
Lloat siguis Senyor,Per la germana tribulacióTan dura que ens ensorra
Però a la vegada ens fa madurar i créixer.
Lloat siguis Senyor,Per les germanes amabilitat i cortesia
Elles ens donen el goigDe fer un servei als germans.
Lloat siguis Senyor,Pel germà servei,
El qual ens omple de goigI alegria la vida dels altres.
Lloat siguis Senyor,Pel germà exemple,
Si sabem descobrir els bons,ens ajudarà a tots.
Lloat siguis Senyor,Per la germana salut
Que ens dóna alegria i ganesde fer coses,
Donem-ne gràcies a Déu.
Lloat siguis Senyor,Per la setmana gran: la fraternitat,
Que ens dóna els do dels germans,ella és la força que rebem per seguir
caminant.
Lloat siguis senyor,Per la teva i la nostre Mare Maria
Que sota lʼadvocació i lʼajudaÉs el nostre auxili i la nostra força.
Amb tot l’afecte, Eulària. Resident
61705_Assis_40_revista assis_20.qxd 02/04/13 9:41 Página 7
8
Any darrera any, i des de en fa molts,acostumo a anar i ser-hi present, alSantuari de la Mare de Déu de Lourdes(França), per assistir faci fred, plogui onevi, als actes litúrgics en commemora-ció de la primera aparició de la Mare deDéu, en un dia com avui del any 1858, ala cova de Massavielle voltada pel riuGave, a una pobre noia de la vila deLourdes, anomenada BernardetaSoubirous, donant-li un missatge dʼamori record de lʼEvangeli.
No explicaré tot el que va passar enaquell any de 1858, però sí, dos delsfets més importants.
LʼEsglésia Catòlica, havia estat solemne-ment proclamat per Pius X, el “Dogmade La Immaculada Concepció”, el 8 dedesembre de 1854, tot just tres anysabans.
En un dia 25 de març del mateix any,festa de lʼAnunciació del Senyor, Bernardeta sent un fort impuls de tornar a la gruta i repuna nova aparició, la novena, la qual, quan li pregunta el nom de la senyora tan bella, licontesta: «Jo sóc la Immaculada Concepció», Bernardeta corre de pressa a dir-ho al Sr.Rector, lʼabbé Peyramale, qui li havia demanat que li preguntés qui era Ella, i li diu qui ésla que se li presenta, i coneixedor de que la petita i analfabeta Bernardeta no podia nientendre ni inventar-se aquest nom, va caure de genolls a terra, demanant perdó per laseva incredulitat, i dʼaleshores ençà es va convertir en el més gran defensor de la vident.
Encara hi ha dues aparicions més: el 7 dʼabril, dimecres de lʼoctava de Pasqua, en quèsʼesdevé un fet extraordinari anomenat el miracle del ciri. Bernardeta sempre que anava ala gruta portava un ciri encès, aquell dia la flama li travessa les mans i no les hi crema. Hiha un testimoni dʼexcepció, el Dr. Douzous, que li examina la mà i certifica el fet. Aquestesdeveniment el convenç de la sinceritat de la vident.
El dia 16 de juliol, festa de la Mare de Déu del Carme, tot i el impediment posat per les auto-ritats dʼaccedir a la gruta, Bernardeta, des de lʼaltra part del riu Gave, veu per última vega-da la Mare de Déu, i manifesta: «Em semblava que era davant la gruta, a la mateixa
Anada a Lourdes
11 de Febrer, diada de la Mare de Déu de Lourdes i del Malalt
61705_Assis_40_revista assis_20.qxd 02/04/13 9:42 Página 8
9
Anada a Lourdes
distància que els altres cops. Veia només la Mare de Déu, mai no l’havia vist tanbonica.»
La festa de la Bernardeta, es celebra justament una setmana desprès, és a dir, un 18 deFebrer. El cos de Bernardeta, reposa incorrupte al Monestir de Nevers (França), lloctambé de pelegrinatge.
Si us he explicat una part de la seva història, real com la vida mateixa, no és altre, quecom ja coneixeu algú de vosaltres, el proppassat mes dʼOctubre, em detectaren unametàstasi en el mesenteri, i després de visitar dos hospitals, em dirigiren al Clínic deBarcelona, a on tenia expedient obert, i la meva gran satisfacció, ho fou al donar-mecompte les doctores que mʼatenien, dels nous resultats de les proves, i arrel dʼuna realit-zada fa uns anys, ja havien detectat el possible tumor maligne, i resultà que el mateix esta-va calcificat, per la qual cosa no hi havia cap perill de reproducció, detestant lametàstasi. Al·leluia¡ Gràcies,
A més de la visita anual, com assenyalava més amunt, enguany hi vaig anar amb moltamés FE i ESPERANÇA, per tal de donar-li Gràcies per aquest fet. Hi vaig anar acompa-nyat de la meva filla gran la Glòria (foto de la dreta).
No només vaig donar-li gràcies per aquest fet, sinó que també vaig pregar pels amics iamigues dʼInternet, els de la meva antiga Parròquia de Sant Oleguer, a qui, uns i altres,des de fa molts anys, hem compartit el creixement en la FE, i als qui a molts dʼells els hienviava la litúrgia setmanal de les Monges Benetes del Monestir de Sant Benet deMontserrat, les reflexions a la Paraula, del P. José Antonio Pagola, Teòleg, i altres escritsmés de caràcter cristià.
I com no, també ho vaig fer-ho pels Residents i Persones que treballen i ens ajuden, a lameva nova casa, la Residència dʼAssís, a Sant Quirze del Vallès, en especial, les perso-nes que es trobaven en aquell dia, a la infermeriao a lʼhospital.
Per això, en la primera fotografia, apareix-ho ambdos grans ciris, que vaig oferir dipositar i encen-dre, als peus de la Mare de Déu de Lourdes, perels dos col·lectius, la Residència Assís i els amicsi amigues de Internet. També aquells que volgue-ren, han pogut veure “Aigua” de la font propera ala Cova de Masavielle.
Mare de Déu de Lourdes, pregueu per nosal-tres, en especial pels malalts. Amén.
Joan Manuel Cabrera, Resident.
11 Febrer 2013
61705_Assis_40_revista assis_20.qxd 02/04/13 9:42 Página 9
VOLANDO A RIO DE JANEIRO
10
Aeroport del Prat-Barcelona.Són les 23h, lʼavió Boeing 747 alça el vol noc-turn en direcció a Rio. Som 300 persones encabides dins lʼaparell. Al pocdʼalçar el vol hi ha molt de moviment doncs estan servint el sopar que hasigut bo i ha finalitzat amb cava. Sʼapaguen els llums i caiem en una penom-bra dolça. Silenci. Només sentim la remor suau dels motors de lʼavió. Apartouna mica la cortineta de la finestreta, miro cap al cel i veig núvols difuminatsi alguns estels que brillen molt Miro cap a baix i tot és foscor, de tant en tantuna llumeta, són petites naus que surquen el mar. Dormo, ara si ara no,mentre el temps va passant. Vaig entreobrint la cortineta i a la fi comença aclarejar. A la llunyania, vaig veient terra. Ens acostem i lʼaparell comença acostejar en direcció nord i ben aviat volem sobre Rio i la badia deGuanabara. Plena dʼilletes habitades .La ciutat es presenta amb tot el seuesplendor, verdor i palmeres per tot arreu, petits pujolets amb “faveles”, plat-ges i avingudes..., i molt, molt trànsit. Aterrem suaument i després dels trà-mits de lʼaduana ja sóc al taxi camí de lʼhotel. Ens endinsem a en lʼesbojarrattrafic i passem pel “bolodromo”, el santuari de les desfilades deCarnestoltes, Avda. Barao de Rio Branco, preciosa, amb gratacels a bandai banda i el constant gotejar dels aparells dʼaire condicionat adossat a lesfinestres. Seguim per la platja de Botafogo, vorejada per una avingudaenjardinada. I seguim fins arribar al començament de Copacabana, on hitinc lʼhotel. Calor, molta calor. Són les 10h., i el termòmetre marca 28 graus.Ja sóc sota la dutxa, i com que tinc gana, baixo al menjador i allí em troboel famós esmorzar americà: plats calents i freds, fruites tropicals variades idolços força variats també, i.... el bon cafè del Brasil.
Continuarà.........
Joan Mestre. Resident
Volando a Rio de Janeiro
61705_Assis_40_revista assis_20.qxd 02/04/13 9:42 Página 10
RECORDANDO A FRANCISCO
11
Apreciada Tina, hijos y demás familiares;
Permitidme expresar unas palabras en nombre de todas las personas que,durante estos años, hemos estado conviviendo con nuestro muy apreciado yamigo Francisco.
Han sido años de estrecha convivencia, y el siempre estuvo sirviéndonos entodo lo que pudo...Nos queda, a todos nosotros, un grato recuerdo suyo: las figuras del pesebre,esculpidas con sus manos. Desde ahora podemos decir “nuestro pesebre”,que cada año ha estado y estará expuesto, los días de navidad, en la capillade la residencia ¡así lo deseamos todos!. Ahora más que nunca, seguirá estando presente entre nosotros. El era unapersona creyente, con la cual pudimos compartir nuestra fe y otros detalles devida, al menos en lo que respecta a mi persona y, me consta, que a otras tam-bién. Por ejemplo cuando llegaba la Semana Santa... no solo arreglábamos elMonumento, sino que él lo transformaba, con un gusto exquisito, para que eljueves y el viernes Santo pudiésemos adorar todos al Señor.Estos días ha estado muy presente en todos nosotros, y siempre hemosseguido, en la medida que hemos podido el proceso de su enfermedad. Ha sido una gran pérdida, no solo para vosotros apreciados familiares, si nopara todos nosotros.
FRANCISCO, si es que hay otro lugar fuera de éste mundo, te deseamostodos que descanses en paz, y, algún día podamos disfrutar igual que tu, dela presencia del Señor.
Fina, hijos y demás familiares, recibid nuestro gran afecto y el recuerdo detodos estos años compartidos en nuestra Residencia.
Un Residente
Recordando a FRANCISCO
61705_Assis_40_revista assis_20.qxd 02/04/13 9:42 Página 11
Pensamentsper Meditar
• No jutgi mai de lleuger i estarà segur se no equivocar-se.• Convertir-se en espectador de la pròpia vida, és salvar-se
dels patiments terrenals.• L’artista és incapaç de jutjar la seva obra. És ell el que és
jutjat per ella.• Els nens no fan cas del paisatge, l’accepten. L’amor a la
natura entra més tard, amb la joventut.• És que la veritat , si existeix, no es pot exagerar. En la veritat
no hi pot haver-hi matisos.• Si no ho hagués sabut mai!. EL què no se sap és com si no
existís.• És impossible educar a l’engròs; l’escola no pot ser els
substitutiu de l’educació individual.• La major bellesa d’un poema, és l’imprevist que neix de la
cançó mateixa, de la rima.• La música ens commou i ens destorba a vegades, no és un
Món nou, sinó un nou caos el que crea en nosaltres.• És que s’acaba d’estimar alguna vegada?• Sí, tots hauríem de canviar de casa per sentir-nos un altres.• Cada metàfora, en poesia, és el descobriment d’una llei de
l’univers.• Els homes som semblants més que res per la seva odiosa
pretensió de ser diferents.• Jo sempre traspasso els bon consells que em donen ; és per
l’únic que serveixen.• Bona excusa dels qui no encertem a governar casa ni poble,
dir que són ingovernables.• Pedal ben posat, tapa un forat.• Qui bé ferma, bé desferma.• Val més boig conegut que savi per conèixer.• Brams d’ase, no arriben al cel.
Francesc Puig. Resident
61705_Assis_40_revista assis_20.qxd 02/04/13 9:42 Página 12