LA FULIOLAfalOLDÚJULIOL 2004

97PREU: 3 €

suman 28 pagines

PORTADA - Entrevista a la Llar de jubilatspàg. 9 a 11

ACTUALITAT

HISTORIES DE LA FULIOLA I BOLDl

• Els cementiris de la Fuliolapàg. 12

PAGINA DE L ATENEU

- Tres divendres, antiestréspera tu

- Quadres a la Llar de Jubilats

- Marta Bros, lr. premi infantil delConcurs de cartells de 25 anysd'Ateneu

pàg. 1

• XXV festes del Segar i del Batrepàg. 16

PAGINA DE LES ENTITATS

• Assemblea general ordinàriade la Cooperativa del Campde la Fuliola - Exercid2003

pàg. 17

CULTURA

• Almera poètica novamentpàg. 18

EDITORIAL

- El dret d'opiniópàg. 3

• Sortida a l'Espai Cultural delsCanals d'Urgell a Mollerussa

• Sant Jordi i concurs de cartellsdel 25è aniversari

• Visita al Fòrum de les cultures• Revetlla de Sant Joan

PAGINA DEL SOCI IMONANEM

• A Portugal en bicicleta (IV)pàg. 19 a 22

ELS CONTES DE L'ESPARVER

- la ganga i la xurrapàg. 27

TRIBUNA

- Residència sí, residència no- 25 anys després... a la Fuliola

pàg. 4 a 6

ENTREVISTA

• Entrevista a Josep Guinovartpàg. 7 a 8 ï

LA FULLA PELS NENS

- Entrevista al sr. Alcalde

CONTRAPORTADA

• Montserrat Mercè, 2n. premiadult del Concurs de cartells de25 anys d'Ateneu

pàg. 24

CENTRALS

- Ateneu Popular 25 anyspàg. centrals

- 4a Trobada de Colles del Caragolpàg. 13a 15

VfniH in *yi

.luliul 2IKI4

1> li [lijmlnrt 'l·irn-s IWM

l-'.V M i » \ T"i...-'•.'.:.)

»v iii-i'.i ,i!i rv- i Jj

* S ' ! M . \ l l I H ' l •> I . • . '•

lü ' l ' ' . l ' i i i i K i * . i, ' . K ' · 'K» . I ' T 1 . 1 1

I . - U ï . l l . ' • • - . . i · i i . ' I Í L I I J

)a fulla •

\ \ l

I .«I .'M.•!.(•" f" . J\|...' \.kl..l

l"iprj^..ii ;.i.; >.' \-\i >!,•.•>..i u_- ' i Ï : » - . 1 " - :

1"..I •. ü ' i . M-I:.1 l.'.r-

ACPClli 1' \^IKI.irjllt .II.ll.llM

ATIL* "J I CÏJ, I«:.I ; :-

ÉfK.Jllll1:3 (li (ïiivcrn

•I 111 Departament de Cultura v . - . : \ : i • s V H I I , . I > S - INJÜM

aïllí W x t

l i ' .

\ I 1 . l V ' • R o * 1 n i . l o : ' iuH í "i

M ' i : K l - i i : i I . T .•!".•- f i • I • r . . · \ i a i l

' : • " . • ' . j K . . . - - . \ K T > ; ' - ' I • V ' >«• o i., f . i

Pàgina 2

editorial

EL DRET D'OPINIO

Mentre que l'edició de La Fulla s'apropa al mític número 100 de manera inexorable I l'Ateneu Popular estàde celebració del quart de segle de vida, és recomanable fer una parada al camí per reflexionar de La Fullaque volem.

La Fulla l'edita l'Ateneu Popular, però la vocació d'aquesta, com ja sabeu tots, és la d'apropar la cultura enel màxim de vertents i punt de vista possibles a un poble petit com el nostre (no ens en cansarem mai derepetir-ho). Nosaltres creiem que La Fulla pot ser una eina molt valuosa per a canalitzar totes aquelles ideesque els veïns en algun moment determinat poden tenir necessitat d'expressar. Dins la secció de Tribuna éson podeu expressar-vos lliurement i per descomptat que des de La Fulla no negarem l'exercici del dretd'opinió guardant l'anonimat si així ho requereix l'interessat. Us recordem que ho podeu fer via correuelectrònic si no sabeu a qui dirigir-vos o bé per simple comoditat a : lafulla@premsa-comarcal.com.

D'altra banda, totes aquelles entitats que realitzen activitats culturals, socials, etc. han de saber que hi tenenun espai. En aquest número ja comptem amb la col·laboració de la Cooperativa del Camp i des de fa algunsnúmeros els alumnes del CEIP Guillem d'Isarn que ens ofereixen diferents reportatges que alhora vanpublicant en la seva revista anual, aprofitem doncs per agrair-los fermament aquesta col·laboració i animema la resta d'entitats que actuen al poble s'engresquin i facin el mateix, doncs creiem interessant que les sevesactivitats tinguin la màxima repercussió possible i que sens dubte es mereixen.

En definitiva, La Fulla fa una crida a totes aquelles persones que tant a nivell personal com a nivellrepresentatiu d'una entitat, vulguin donar a conèixer la seva opinió o simplement fer saber les activitat quees porten a terme o plasmar les necessitats que li són plantejades.

Aprofitem aquest moment per agrair també a tots aquells col·laboradors que puntualment ens ofereixen ( ia aquells que durant molts anys ens han ofert) informació de temàtica diversa i que amb els coneixementsi investigacions enriqueixen el contingut de La Fulla, convidant es clar, a tots aquells que tenen alguna cosaa explicar-nos a que ampliïn el seu auditori.

Així mateix, estem oberts a totes aquelles suggerències i idees que se us puguin acudir per a millorar larevista que us garantim que seran escoltades.

/HÓUCSC-atulla

Av. de Catalunya, 42 • Tel./Fax 973 57 00 55 • 25332 LA FULIOLA (Lleida) ,

Núm. 97 Pàgina 3

tribuna

RESIDÈNCIA SÍ, RESIDÈNCIA NOEls qui llegireu aquest article, no espereuque us doni la solució, doncs no estic afavor ni en contra de les Residències, (ambplural) perquè n'hi ha de bones, de regularsi de dolentes. Això per començar, tot i queles Residències estan bé per aquells queho necessitin, però no necessàriament pera tothom.La Residència, fent una mala comparacióés com el divorci, pel sol fet de que hihagi el divorci, no s'ha de divorciar tothom.Fa més de quatre anys que estic vinculadaal món de la gent gran, i pel que he pogutveure, avui, la residència es veu més comuna opció, que com l'única sortida alsproblemes de la gent gran.Abans quan una persona gran tenia unadificultat o deficiència, tan si era grossacom petita i l'impedia fer les tasques dela vida diària, no es mirava res més, lasolució sempre era la mateixa, laResidència, i les residències s'han omplertde gent que amb una mínima ajuda podiencontinuar vivint a casa seva.Les Administracions Públiques tampochan estat massa a l'altura de les necessitats.A finals del segle XIX, els francesos vanser els primers en reconèixer l'ajudapública com un dels drets del ciutadà. Labeneficència passà a ser sinònim de caritati el ciutadà es considera que té uns dretsi no l'han d'atendre per caritat.Aquí com sempre, anem més endarreritsi no és fins al 1971 que entra amb vigorla Llei de Serveis de Salut, que diu: "Totes les administracions locals tenenl'obligació de proporcionar ajuda adomicili en aquelles cases on siguinecessària, en la mesura que siguiadequada a les necessitats de la seva àrea;es concedirà per la presència d'una personaque pateixi una enfermetat que tingui queestar immòbil, d'una mare gestant, d'unancià o d'un discapacitat com a resultatd'una enfermetat o d'una deformaciócongènita" (????).

D'aquesta llei ja fa 33 anys que hauriad'estar en funcionament. Però quantesvegades us heu trobat en algun delssupòsits de la llei, i quina ajuda heuregut?.... Pagant Sant Pere canta.La solució sempre s'ha buscat en traslladara la persona gran a la Residència, o fent-lo passar de fill amb fill, i són pocs elsque es preocupen del què realment volen,i els busquen l'ajuda o els acondicíonenl'entorn.

Hem de pensar que una persona gran noés un moble, que s'ha d'arraconar quan jano serveix o treure'l del mig perquè fanosa. És un ésser que pensa i sent, queestima i vol ser estimat, que té les sevesdèries, com nosaltres, (encara que no hovulguem reconèixer). Tot això s'ha de teniramb compte i respectar-ho.La majoria de gent no volen fer nosa iaccepten la Residència per no fer patir elsfills, Ells han patit la malaltia del pare ola mare, molts anys ja sigui malalts oimpossibilitats, amb menys mitjans queara. Avui hi ha a l'abast un sense fi d'einesi complements per ajudar o paliar totesles deficiències i necessitats, només hi hauna cosa que encara no s'ha inventat, bésí que s'ha inventat, però que no es potcomprar en lloc: és la paciència, doncs éscom una delicada flor, que s'ha de plantar,fer créixer i es necessita temps per fer-laservir. Ens estem oblidant d'utilitzar-la,tot ho volem per ahir, tot ha de ser ràpid,immediat, no hi ha temps. El que va poca poc, és un estorb. No s'hi pensa que perarribar a ser una persona de 80 ó 90 anys,s'ha necessitat precisament 80 ó 90 anysper ser el que ara és, un vell; ple demancances i dificultats, ningú es recordadel que ha treballat, s'ha esforçat, ha donat,ha patit i tot això l'ha fet tal com és, lesdèries i manies d'ara són les vivènciesd'ahir, que s'han de saber entendre irespectar, doncs no són rebequeries devell, tot té un sentit, fins i tot en aquellsque la demència se'ls hi ha emportatl'enteniment.

Per tot això les residències estan perdent"vigència", s'han convertit en centrestancats i massa burocratitzats, que no tenenflexibilitat, que estan pensades més perun benefici econòmic que per un serveid'assistència.Cap residència dona assistència puntual,sempre hi ha la llista d'espera, el que hientra ja no surt, si no és amb els peus perdavant. Imagineu-vos el que s'ha de pensarquan s'hi entra.Amb tot això no vull dir que la residènciano sigui bona, només que s'ha de fer unaimportant reflexió, del què és, el com i elquant s'ha de fer servir.Ara tenim una bona moguda sobre laresidència pública o privada. Mentres esdiscuteix els perquès sí, i els perquès no,no es pensa en les "necessitats reals" quetenen la gent gran de La Fuliola. Pot ser

que l'assistència la necessitin ara, no d'aquítres o quatre anys, també pot ser que nomésnecessitin una mica d'ajuda, però ja lanecessiten ara.Això em fa pensar en una història que emvan contar i que ve molt a tomb, diu així:En un poble de l'Àfrica, van arribar elsblancs amb moltes ganes d' ajudar a lagent d'allí, van veure que les dones haviende fer una llarga caminada per anar abuscar aigua i van pensar que era una bonamanera d'ajudar-los. Així que es van posarde mans a l'obra, farien una llargacanonada que portaria l'aigua al poble.Una vegada arribada l'aigua al poble, vanveure que les dones no estaven tancontentes com ells esperaven. L'endemàl'aigua ja no rajava, van seguir la canonadai van trobar que estava trencada. La vanarreclar i al matí ja no rajava, doncstornava a estar trencada. Què podia passar?Per averiguar-ho van fer guàrdia al llargde la canonada i van veure que eren lesmateixes dones que la feien malbé, doncsper elles, no era cap ajuda tenir l'aigua alpoble, havien perdut l'ocasió de poderparlar tranquil·lament entre elles i el seushomes les feien treballar més.Conclusió, potser abans de fer granscanonades, hem de saber perquè les fem.A Anglesola fa un any i mig que es vainaugurar una moderna Llar de Jubilats,amb tots els serveis d'una residència,menys els llits, (és com quedar-te a-dinara l'escola i a la nit cap a casa, i no quedar-se internats). L'Ajuntament va pensar queera una bona manera de donar servei aqui ho necessiti. Va començar com unautopia, com tot el que vol anar més enllà.La Generalitat no sabia com definir-ho,(si no estàs reconegut, no existeixes). Araja està reconegut com una nova manerade donar servei assistencial. És el primerCentre de tot Catalunya d'aquestescaracterístiques, i el tenim aquí a la vora.Quant van fer la inspecció, es van donarcompte que era una solució pràctica ibarata de donar un bon servei.El que tenen a Anglesola i sembla quehagin inventat la gran cosa, a La Fuliola,van ser els primers en pensar-ho iconstruir-ho, doncs està inaugurat desdel'any 1998, i no ha funcionat mai, perquè?... Si no tenim necessitats, perquèhem de fer residències?

CARME PIERA ISERN

Pàgina 4

tribuna

25 ANYS DESPRÈS... A LA FULIOLA

Aquest mes de juliol estem plens de celebracions. A LaFuliola, com arreu, es conmemora aquest juliol, laconstitució, ara fa 25 anys, del primer Ajuntamentdemocràtic sorgit de les eleccions municipals de 1979.Aquesta fou una fita important pel que significava derecuperar de la gestió i el bon govern del poble perelecció directa dels veïns.

Ara fa 25 anys, en la meva iniciàtica vida pública, noestava present en aquells esdeveniments. Però sí que apartir de 1983 he tingut part de moltes i variades actitutsi decissions dels afers municipals. I tot i que moltesvegades les coses no hagin anat tal com un pensava quecalia que anessin, segueixo opinant fermament que lademocràcia i la participació veïnal és la millor fórmulaper portar els assumptes del poble on estem convivint.

A l'Ajuntament de La Fuliola han passat tantes coses en25 anys, i algunes d'elles prou greus com excessives,d'altres de més alegres i complaents... totes elles comfidel reflex de la societat i els temps que ens ha tocat deviure i en la que les persones hi tenim tantes coses a dircom a fer.

Ningú ens havia ensenyat a conviure en democràcia.Vàrem haver de començar de zero, sota unes normesque venien d'un règim dictatorial, tenint per damuntnostre moltes inquieruts carregades de caciquisme i ambun fort alè de contrareforma. És difícil la vida políticaa un poble petit, i s'ha fet dur aconseguir l'alternànciaen el poder i en comandar la gestió de l'Ajuntament.

Prou sovint hi han persones que se senten més importantsque altres, també nvhi ha de vanitoses que intentandestacar mes enllà del que poden. A tots però els tocaser fidels al plantejament de la democràcia, de que cadapersona és un vot, i que s'ha de respectar el que decideixla majoria.

Amb tot, amb lo bo i lo no tan bo, amb els tímids avençosi les grans contradiccions, amb els canvis i les il·lusionsen el futur, ben segur que han pagat la pena aquests 25anys que entre tots, electors i elegits hem hagut decompartir i debatre en el dia a dia.

D'aquell primer Ajuntament democràtic de 1979 sorgirentambé iniciatives tant preuades com la celebració l'anysegüent, del Novè Centenari de la fundació de La Fuliola.I d'aquell seguit d'activitats, que el 1980 es varen fer,una d'elles ha quedat perpetuada en el temps, s'ha anatembolcallant any rera any de la pols de l'era, i 25 anysdesprés li arriba un aniversari ple de simbolisme, detradició, de cultura i sobretot de molta participació.

Sí, doncs les Festes del Segar i del Batre són tot això ia més, el millor aparador del que La Fuliola és capaç defer portes endins per fer-jo extensiu a l'exterior. No emtoca personalment, fer-ne la seva publicitat, doncs lesmateixes Festes es publiciten per si soles, amb el seureconegut prestigi arreu el país, són una mena d'imà queatreu aquelles generacions que volen recordar i veurecom era la vida dels nostres avantpassats.

Nüm. 97 Pàgina 5

tribuna

Tampoc li ha estat fàcil a l'Associació de les Festes delSegar i del Batre, nascuda d'aquella Comissió delCentenari, el seu llarg camí en aquests anys. Malgrattots els entrebancs i les poques ajudes municipals, elSegar i el Batre han estat fidels a la seva tasca, i mentresels governants han anat passant i esmunyint-se, el Segari el Batre ha perdurat i es celebra edició rera edició, ambèxit de públic i reconeixements.

Així mateix segueix treballant per la cultura del pobleuna altra entitat que també aquell juliol de 1979 esconstituïa sota una llei d'Associacions encara vigent delrègim franquista. Si més no, la seva voluntat era la defer cultura, la de no deixar perdre cap festa, tradició,esdeveniment...la de portar al poble les idees i novetatsque ningú més ens atansava...la de suplir les mancancesque el mateix municipi tenia en múltiples àrees, com eljovent, la mainada, fer debats, teatre, música, premsa....

Això és el que ha estat fent l'Ateneu Popular en tot aquestperiple d'anys i panys. A vegades com si fos un poti-potide tantes coses...sempre essent la consciència culturali social del municipi, marcant les noves tendències iamb unes maneres de fer ben diferentes a les existents,avançats ben sovint a la mentalitat dels governants queni l'entenien ni el volien entendre.

Vaig tenir la sort de participar en la seva gestió, primercon a membre de la seva Junta i després 8 anys com aPresident de l'entitat, i el cas és que fou una tasca tanengrescadora com a la vegada enriquidora per poderaprendre i ajudar transmetre coneixements, per conviurei fer patent la nostra identitat com a col·lectiu i com aciutadans, que no es resignen a ser uns simplesobservadors del que ens passa a la vida.

25 anys després...a la Fuliola estem de celebracions. Lademocràcia ens ha facilitat l'accès a aquestes tres

vivències tan diferenciades i tan importants per lesnostres percepcions, tan individuals com col·lectives.De ben segur hi ha hagut gent que de tot plegat n'hantret poc suc d'aquests 25 anys, però estic segur que moltamés gent ha estat capaç de conèixer, viure i gaudir d'unsavenços que el mateix col·lectiu humà per mitja d'aquesttres àmbits de presència, ha pogut fer realitat.

I deixant de banda les etiquetes i les ideologies quemassa sovint es pengen a la gent, als que no ho hanviscut i gaudit, res ni ningú els hi rescabalarà aquestmeravellós temps perdut. En canvi, des de la talaia delsque hem estat en la recuperació de les tradicions i latasca de dur a terme múltiples activitats de tipus polític,cultural i social ens queda el la satisfacció d'haver-hofet lliurament, en benefici de la comunitat i disfrutant-ho plenament.

En 25 anys hi ha tant espai i tant de temps, que hi hanpersones que ho inicien, altres ho continuen i altres hodeixen. En el pas inexorable d'aquestos anys, cal tenirun record per totes aquelles i aquells que ens hanacompanyat en 25 anys d'Ajuntament, de Segar i Batrei d'Ateneu Popular. Tant a les verdes com a les madures,amb el respecte que tots i cadascun es mereix i li pertoca.I personalment, i des de la tasca municipal que horesd'ara estic realitzant a l'Ajuntament, animar als veïns iveïnes a viure en democraàcia i estar al servei dels altres.Ens resta tot un futur per fer-ne de noves, per assolir elsgrans projectes i les petites coses, ens es lícit seguirsomiant il·lusionats en fer un poble millor.

Des de l'Ajuntament, Feliços 25 anys després...a LaFuliola

JORDI ESCOLÀTinent d'Alcalde Ajuntament de La Fuliola

Expenedoria núm. 1

M. Carmen Alarcón Alarcón

Estanc • TabacsObjectes de regals

Av. Catalunya, 34 - LA FULIOLAv ; _x

Pàgina 6

Flors

. . . . Art FloralCj Dr. Rius I Tarroja, 325332 La Fuliola B o d e s "Tel. 973 51 00 75Mòbil 659 11 74 02

Plantes - ceràmicaObjectes de Regal

entrevista

ENTREVISTA A JOSEP GUINOVART

Josep Guinovart: "LES FESTES DEL SEGAR I EL BATRETRANSMETEN UNS VALORS DEL NOSTRE PASSATRURAL COL·LECTIU MOLT NECESSARIS PER A LESFUTURES GENERACIONS"

L'artista agramuntí Josep Guinovart és l'autor de la litografiacommemorativa dels XXV anys de les Festes del Segar i delBatre de la Fuliola que se celebren els dies 26 i 27 de juny i10 i 11 de juliol. En la presentació de la litografia a l'era, elpassat 20 de juny, vam xerrar una estoneta amb ell...

- L'era i tot el que gira al seu voltant és motiu molt present ala seva obra. Com valora que des de fa 25 anys hi hagi unaassociació que rememora aquest passat, com és el cas del'Associació de les Festes del Segar i el Batre de La Fuliola?- La valoració més positiva que se'n desprèn és la seva vessantdidàctica i de transmissió. Perquè una de les mancances dela nostra societat és la pèrdua de tots els valors de transmissió.Pensar que des de fa 40 anys aquesta forma de treball al campmantinguda des de fa centenars d'anys de cop i volta desapareixa partir d'un canvi creat per la tecnologia resulta increïble.Ens trobem en un moment de trencament molt radical en quèdesapareixen valors molt fonamentals. Avui un nen de 14 anysno en sap res d'això. Crec que aquest fet s'ha de valorar moltpositivament per la importància que té avui en dia donartransmissió a les coses.

- Vostè és l'autor de la litografia commemorativa del 25èaniversari de les Festes del Segar i del Batre de La Fuliola,una temàtica que li és molt propera. Què li va semblarl'encàrrec?- Me l'he pres com un tema molt meu perquè va molt en lalínia de la meva obra i em sento molt proper a tot el querepresenta la festa.

- Vol recuperar un passat perdut amb la seva obra?- No ben bé. Una cosa és la realitat d'aquest passat que jo heviscut a l'era de petit i l'altra és el que això significa pel món

de la creativitat de l'artista, que fa que unes vivències marquini perdurin en la seva expressió i siguin una constant en la sevatrajectòria. Jo em sento molt vinculat a la terra perquè vaigviure unes circumstàncies que es van produir als 9 anys, a laGuerra Civil, quan vaig estar a Agramunt i vaig entrar encontacte amb el món rural perquè tota la família de la mevamare eren gent del camp. I això en aquesta edat queda marcatper sempre I és clar, es reflecteix en l'obra artística.

- Després d'aquest temps a Agramunt, se'n torna a Barcelona.Què representa aquest retorn a la ciutat?- Significa moltes coses. Quan vius amb la natura hi ha unordre, un equilibri màgic. La ciutat en canvi, té un altre ritme,molt diferent al natural. El que passa és que l'home que viua la ciutat inconscientment té un peu a la natura. I la prova ésmolt clara. Els grans fenòmens violents es generen a les gransciutats. Perquè és allí on es creen les grans marginacions. Alspobles això no passa. És més fàcil la integració.

- Però avui també han canviat els pobles, ja no hi ha tantadiferència amb les ciutats.- Sí, perquè els mitjans de comunicació hi han fet molt. Avuila gent jove de poble no es diferencia tant dels de la grancapital i on tenim la prova és al vestit. I la televisió és un delselements que ha jugat un paper cabdal en aquest canvi.

- Quan vostè està a Barcelona, com s'inspira per crear?- La inspiració jo crec que és una frase romàntica. El quedetermina la continuïtat d'una obra és el treball. Les vivènciessón fonamentals, almenys per a mi. Jo no puc dir res, no pucimaginar res sense la vivència. Tot el que jo pugui expressarsón situacions viscudes, que jo les transformo. Passen per unsedàs, que és la creativitat o la sublimació potser, pertransformar-se en art.

- I l'art és una via de sortida pel que no es pot expressarnormalment?- No hi ha dubte que la gran força de l'art és el misteri. Laracionalitat dins el món de l'art és molt limitada. L'importantde l'art no és el que es veu sinó el que hi ha al darrere.

- Li ha passat mai d'acabar una obra i adonar-se després queli ha sorgit un significat nou que no havia previst?- Aquest imprevist és fonamental. Si l'autor no se sorprèn aell mateix, ha de començar a dubtar. Sempre hi ha d'haveraquests espais d'inseguretat que són els que determinen quevagis trobant nous camins.

- Hi ve molt a l'Urgell?- Molt sovint. Vinc a visitar l'espai Guinovart.

- Podria estar l'espai Guinovart a Barcelona?- Jo crec que no. Tot i que un espectador de Barcelona potvalorar l'expressió plàstica que hi ha a l'obra però no s'identificaamb les arrels d'aquesta obra. Penso que per arribar a aquestaobra es pot fer per diferents camins. I els d'Agramunt poden

Núm. 97 Pàgina 7

entrevista

fer-ho fins i tot al marge del propi valor de l'obra. Ja siguicom a agraïment, perquè té un caràcter determinat a Agramunt,perquè la gent hi troba elements del seu entorn i s'hiidentifiquen. Però a mi un dels que més èmfasi hi he posat ésla vessant didàctica. M'interessa molt la relació amb les escoles,perquè els nens petits puguin entrar en contacte amb aquestmón perquè és quan s'incideix més en la seva possible evolució,sempre que hi hagi una sensibilitat artística innata que s'had'alimentar i cultivar.

- Quin és el missatge que vol transmetre a l'espai Guinovart?- El retrobament de l'home amb la natura i en conseqüènciaamb ell mateix perquè hi està indissolublement lligat.

- La prova és que cada vegada té més èxit el turisme rural- Exactament. L'home està lligat a la natura. Li n'allunya elprogrés però té necessitat de tornar-hi encara que no en siguiconscient.

-1 què és el que fa que una obra d'art sigui universal?- La pregunta ens la podem fer pensant per què al Japó agradatant Gaudí o Miró? Doncs perquè hi ha una sèrie d'aspectesque són comuns per a tots, i la relació amb la natura és und'ells i això és un llenguatge universal que fa que l'obra d'artpugui ser universal.

- Els artistes han estat al servei dels reis, dels papes i ara estanal servei del capitalisme. S'acaba caient a la trampa? Es potcrear sense llibertat?- És molt difícil. Sempre estarem en un espai de contradiccionsja des del punt de vista que l'obra de l'artista ja l'assimila el

mercat. Qui compra l'obra de l'artista? Doncs la compra laburgesia,la compra el capitalisme, això que abans era l'església,després van ser els reis, l'estat i després ha vingut la burgesiai és quan han començat a haver-hi galeries. Això ja va començaral segle XVII, al XVIII i al XIX va ser quan va quallarespecialment. Avui no hi ha res que estigui al marge del mercati això condiciona molt l'artista. Però l'artista inevitablementha de viure i això no vol dir que sigui vendre's. La contradiccióestà en què de vegades lluites contra una cosa i t'adones queel teu producte està assimilat amb allò amb el que tu estàs encontra.

- El que és indiscutible és el valor humanista de la seva obra- Jo crec que sí que hi ha aquest valor. Per a mi l'art és unequilibri entre el contingut i la forma i quan parlo de contingutem refereixo a uns valors ètics i humans que intento transmetrei que són ineludibles.

- L'artista s'ha d'involucrar amb el seu entorn?- Crec que de fet l'artista ja hi està involucrat. No és unaqüestió de voluntat, és necessitat A més l'art és una necessitat,és una vocació.

-1 ara que està a l'era què li ve al cap?- Les olors, els colors... em transporten cap a les mevesvivències de petit. L'artista acumula vivències i això ho portasempre i ho transmet d'una manera o d'una altra a les sevesobres.

- El progrés on està?- El progrés cal repensar-lo. En l'obra d'art no existeix elprogrés perquè no hi ha una obra millor que una altra,simplement no són comparables. Però en l'aspecte humà elprogrés l'entenem en comprar un cotxe o amb els invents queens ofereix la tecnologia. I això no és progrés, només ésacumulació. Així que en l'aspecte humà el progrés on està?Cal replantejar-nos aquesta idea de progrés. El progrés no ésel que l'home és capaç de fer, sinó el que és".

Text: Berta PalauFotografia: Ramon Pané

Pàgina 8

la Fulla pels nens

Els alumnes del Cicle Mitjà del CEIP Guillem d'Isarn, és a dir, de l'escola del nostre poble, ens han fet arribar aquestesdues entrevistes, que alhora han estat publicades en el número 8 de la revista anual "Ei, alumnes!" que edita la pròpiaescola, fent una bona demostració de la seva faceta periodística. Us convidem a llegir-les.

ENTREVISTA AL SR. ALCALDE

1.- Ens podria dir el seu nom si us plau?Anton Marsinyach i Olives

2.- Per quin partit es va presentar a les eleccionsmunicipals?Pel P.P.

3.- Quant de temps fa que és Alcaldedel nostre poble?Dos anys i mig

4.- Quants regidors i regidores hi haen el nostre ajuntament?Nou, cinc Quatre regidors i cincregidores

5.- Quantes persones treballen enl'ajuntament?13 persones

Qui són i què fan?El secretari, l'agutzila, 3 persones pera netejar els carrers, dues persones ala guarderia, 2 administratius, unapersona al menjador escolar, una altraper a la neteja de l'escola i dues

persones, a hores, que també s'encarreguen de la netejade diferents llocs del poble.

6.- Quines són les feines més importants que es fandes de l'ajuntament?Totes són importants, però les més importants podrienser: servir els veïns, assessorar-los, donar permisos i que'els veïns estiguin bé.

7.- Quins són els problemes més urgents que té lanostra localitat?Solucionar l'arranjament dels carrers, posar gespa alcamp de futbol, posar en marxa el polígon industrial iconstruir la residència d'avis.

8.- Senyor Alcalde, ens podria dir tres coses importantsque s' han fet al nostre poble durant 1' any 2004?Arreglar la carretera, s'han plantat 140 "setos" al cementiride La Fuliola i també s'ha arreglat el cementiri de Boldú.

9.- Ens podria dir , també, tres coses previstes perfer immediatament?Arreglar els caminsConstruir la residència d'avisMarcar el polígon industrialIl·luminar el camí petit de Boldú

Núm. 97 Pàgina 9

la Fulla pels nens

10.- Quantes persones poden votar en les eleccionsmunicipals al nostre poble?Unes 1.050, o sigui tots els ciutadans i ciutadanes majorsde 18 anys.11.- Quants partits polítics es presenten a les eleccionsmunicipals?En les últimes eleccions s'han presentat tres partitspolítics.Ens podria dir el nom d'aquests partits? C.I.U., P.S.C.iPJP.

12.- Qui hi assisteix als plens?Tots els regidors, regidores, el secretari de l'Ajuntamenti veïns del poble.Hi assisteix molta gent del poble?No gaire, de 10 a 30 persones.

13.- Quan es va celebrar 1' últim ple municipal?

El dia 2 de gener -04 (se'n fan quatre com a mínim al'any, més alguns d'extraordinaris).Quines decisions importants es varen prendre?Es va fer la cessió dels terrenys per a la construcció dela Residència d'avis.14- Com arriben les decissions dels plens aconeixement de poble?A través d'un Butlletí Informatiu que edita l'Ajuntament,de tant en tant.

15-Li agradaria canviar alguna cosa de La Fuliola iBoldú?Sempre es poden millorar coses: acabar d'arreglar elscarrers, les voreres, i fer més parcs i jardins.

16- És molt pesada la seva feina?No, encara que té moments bons i dolents.Quantes hores hi dedica al dia?De tres a quatre hores.

17- A part de ser l'Alcalde del nostre poble,a quina activitat es dedica vostè?Electricista i lampista.

18.-1 per finalitzar ens podria explicarcom col·labora l'Ajuntament en la nostreescola?Col·labora amb la calefacció, la neteja, elmenjador i, en general, amb la conservaciói manteniment de l'edifici.

TOTS ELS ALUMNES I MESTRES DELCICLE MITJÀ LI AGRAÏM LA SEVADEDICACIÓ I LA SEVA PACIÈNCIA PERCONTESTAR-NOS LES NOSTRESPREGUNTES I ENSENYAR-NOS LESDIFERENTS DEPENDÈNCIES DEL'AJUNTAMENT.

Video Club

Plaça de l'Ajuntament, 1La Fuliola - Tel. 973 57 05 99

1 Ara oferim venda de PA i gran assortiten BOLLERIA ARTESANAL.

• Es fan encàrrecs de tot tipus.

• Obert tots els dies inclòs diumenges.

Vagina 10

la Fulla pels nens

ENTREVISTA A LA LLAR DE JUBILATS

1.- Ens podria dir el seu nom, si us plau?Miquel Bros i Forn

2.- Quin és el seu càrrec dins la Llar?PresidentCom fou escollit?En Assemblea General Ordinària del 9-2-02

3.- Quant temps fa que ocupa aquest càrrec?Dos anys, 1 mes i disset dies.

4.- Què vol dir "Llar de Jubilats"?Vol dir: casal d'avis, local per a la gent gran.

5.- Quants anys fa que està fundada?Del 15 d'abril de 1.984, ja fa 20 anys.Qui la va fundar?van ser vuit socis: Valentí Ferrer

Josep VilanovaJulio BerengueresFrancesc MiróBartolomé FolgueraJoan AlbaredaMiquel MarsinyachRamon Pané

6.- Quina és la funció de la Llar?Fer el màxim d'activitats possibles: conferències, xerrades,diada de Sant Jordi, Festa de la Gent Gran, homenatgeals més grans.... .

7.- Tenen molts socis a la Llar?SíQuants?302

8.- A partir de quina edat es pot venir i ser soci de laLlar?Des de quan es neix, i s'és soci protector.

9.- S'organitzen activitats a la Llar?SíDe quina mena?Gimnàstica de manteniment, cursets de cuina, aulad'informàtica, servei de callista, servei de modista (duesvegades a l'any), servei d'aparells estàtics de gimnàs.

10.- Rebeu ajuts i subvencions?Sí

De qui en rebeu?De tres entitats: Ajuntament, Benestar Social i Famíliai Fundació la Caixa.

11.- Teniu servei de neteja i manteniment del local?SíQui s'encarrega de fer aquest servei?L'Angelina Capdevila Farran, amb contracte directe ambl'Ajuntament.

12.- Jugueu al "Joc de les Bitlles?Sí, és el "Club de Bitlles La Fuliola" amb comptabilitatpròpia.

13.- Organitzeu campionats amb altres Llars amb elJoc de les bitlles?Sí, amb altres pobles de les rodalies.

14.- Feu sortides a peu o amb autocar amb els socisde la Llar?A peu , no, però amb autocar hem visitat diferents llocscom la Passió d'Esparraguera, el Monestir de Pedragairebé sempre subvencionades per la Llar.

15.- Ve molta gent quan feu aquestes sortides? Sí, siestan subvencionades ve més gent que si no n'estan.

Els alumnes de Cicle Mitjà li agraïm la seva paciènciaal contestar-nos aquestes preguntes que hem preparat al'Escola.I també els donem les gràcies per deixar-nos jugar abitlles, ens ho hem passat molt bé.La Fuliola 26-4-04

Núíft. 97 Pàgina 11

històries de la Fuliola i Boldú

ELS CEMENTIRIS DE LA FULIOLA

Imatge actual del cementiri vell.

Ara que s'ha parlat i es parla de l'ampliació del nostrecementiri, volem fer, des d'aquesta pàgina, un breu recordsobre els cementiris que hi ha hagut al nostre poble.

Del primer cementiri que en tenim constància certa ique sabem que com a mínim a principis del segle XVII,ja actuava com a tal, és la mateixa església. Encara mésd'un recordarà diverses inscripcions que hi havia a terra,abans de l'enrajolament de l'última ampliació de l'any1968.

El proper cementiri fou inaugurat l'any 1700, estavaemplaçat, com a tants d'altres pobles encara és així, alcostat mateix de l'església, a la cara sud, on hi ha la portapetita. També més d'un recorda, que anys endarrera,quan plovia molt, trobar algun os per l'esmentat lloc.Aquest cementiri va tenir, també, una vigència d'uns100 anys.

Pel 1800, unes ordres reials van decretarla retirada dels cementiris a fora delcasc urbà. És llavors quan a La Fuliolaes va començar a enterrar, on avui esconeix com el "Cementiri Vell", propde la carretera, darrera cal "Cisquet" ical "Paneroti". Com a curiositat diremque el caminet, que molts recordareuhi havia al costat d'on ara hi ha el garatgedel Clop, tenia que ser el suficient amplecom per passar-hi dos homes portantuna caixa de difunt, el que fa que pensarque formava part del recorregut que esfeia de l'església al cementiri. L'últimfuliolenc enterrat en aquest cementirifou la nena, d'un any i vuit mesos,Ramona Llovet , el 24 d'octubre de1915. Tot i que excepcionalment, donatque hi tenia un panteó familiar, s'hi va

permetre l'enterrament del farmacèutic, Joan BaptistaNicolau, el 23 de setembre de 1916.

Al voltant de 1888, algunes despulles del cementirianterior, foren exhumades, per portar-les a aquestcementiri.

El cementiri actual fou beneit per mossèn Armengol, I'lde novembre (Tot Sants) de 1915, i amb presència de lamajoria de fuliolencs. El va estrenar, l'infant de 3 mesos,Pere Ramellats Boldú, el 23 del mateix mes.

Aquest doncs és fins ara, l'últim cementiri del nostrepoble i al que sembla se li prepara una ampliació.

FRANCESCA BERNAUS / JOSEP M. TORRA

INSTALACIONE5Y SISTGMAS D6TRANSVASG, S.L

• ASSESSORAMENT I PROJECTESD'ENGINYERIA

• INSTAL·LACIONS DE SISTEMES DE CONTROLI GESTIÓ DE LUBRICANTS

• PARCS D'EMMAGATZEMATGE DE LÍQUIDSPETROLÍFERS

• EQUIPS DE TRANSVASSAMENT, MEDICIÓI MANIPULACIÓ DE FLUIDS

' INSTAL·LACIONS PETROLÍFERES DESUBMINISTREA VEHICLES I CONSUM PROPI

Av. Mediterrànea • Pol. Industrial Golparc, parc. 72 •25241 GOLMÉS (Lleida)Tel. 973 60 43 93 • Fax 973 60 40 82 • E-mail: ist@ist-sl.com

Pàgina 12

pàgina de VateneuP O P UtAj?

TRES divendres, antiesTRÉS per a tu

Els dies 16,23 i 30 d'abril es va organitzar aquest tallercorporal pràctic, seguit us en donem el següent resum:

Viure, descobrir i compartir petits i senzills moments debenestar, aquest era l'objectiu previst de l'activitat. Siera una sorpresa o una novetat per les qui s'hi van apuntar,en certa manera també ho era per a mi, ja que era laprimera vegada que ho feia per a gent adulta, semprem'he mogut entre talles més petites.

Aquesta activitat es va proposar i realitzar per laconfluència dels interessos de dos entitats del nostrepoble, la Junta de l'Ampa de l'escola i l'Ateneu Popular.La bona idea d'organitzar conjuntament el teatreextraescolar per a nens/es ens va portar a compartitd'altres idees, interessos i propostes, una d'elles aquesta.

El títol de l'activitat "Tres dies antiestrés per a tu" va serbàsicament perquè estrès rima amb tres, va ser unaqüestió de "màrqueting", el títol no va aconseguirinteressar a moltes persones però va ser una qüestió dequalitat més que de quantitat i les valoracions globalsde les persones que vàrem compartir les estones d'aquellsdivendres d'abril van ser molt., molt bones.

Aquests moments de benestar (benestar és contrarid'estrès) els vàrem aconseguir junts amb el JOC; laRESPIRACÏO; i la RELAXACIÓ, coses que femnormalment de forma poc conscient i hauríem de fer-homés sovint, de forma més conscient, per tenir els beneficisque aquestes senzilles activitats tenen a la nostra vida:BENESTAR.

Pot ser us preguntareu qüe vàrem fer amb la manta i laroba còmoda, si a algú li pica el cuquet n'hi farem cinccèntims per mirar si us animeu quan ho tornem a proposar.

El que no es podem explicar són les sensacionscompartides i viscudes. Vàrem:

JUGAR: En parelles una al davant i l'altra al darrera, lapersona del davant estirava i l'altra s'havia de deixarportar, desprès era a l'inrevés, la del darrera empenyia,desprès es canviaven les posicions i ho fèiem de nou,...que senzill però que divertit...i un altre dia una ho vafer amb els ulls tapats.

RESPIRAR: L'exercici que va ser més sorprenent va serel de descobrir les diferents zones de respiració delsnostre cos i la seva harmonització amb els dits de lesmans: Ajuntant índex i polze de les dues mans se sentuna respiració baixa (panxa), ajuntant els dits del migse sent una respiració mitja (costelles), ajuntant elsanulars i petits se sent una respiració alta (clavícules),ajuntant tots els dits de les dues mans la plenitudd'una respiració completa.

RELAXAR: Abans de començar ens fèiem un petitmassatge, el millor, el massatge amb els globus, i desprèsestirades a terra tapades amb la manta, amb la llum deles espelmes, una música adient, les meves senzillesindicacions i la imaginació de cadascú ens vàrem anartraslladant a diferents paradisos: La platja, la muntanya,

Quan sortíem, després de quasi dues hores, no parlàvemgaire, no calia, mirant les cares es veia que totes havíemcompartit una estona de benestar i ens l'endúiem cap acasa.

Espero que aquestes ratlles siguin un recordatori per lesque hi varen ser i també perquè animi a noves personesquan ho tornem a proposar de nou el curs vinent.

ANNA MARÍ ARDÉVOLI REBO.

QUADRES A LA LLAR DELS JUBILATS

El diumenge 16 de maig, a la Llar dels Jubilats celebraven la seva festa i l'Ateneu va voler col·laborar-hi fent unaexposició dels quadres de les Festes del Segar i Batre que han estat premiats per l'Ateneu al llarg d'aquest anys. Haestat l'ocasió per lluir-los i treure'ls de la foscor a la que estan sotmesos fins ara. Encara hi sou a temps per fer-ne uncop d'ull. . i

Nútn. 97 Pàgina 13

pàgina de Vateneu

SORTIDA A L'ESPAI CULTURAL DELS CANALS D'URGELL A MOLLERUSSA

Amb el pretext d'anar a veure el novíssimEspai Cultural dels Canals d'Urgell, el 28 demarç vam organitzar-ne una sortida. L'Espaies troba a la seu de la Comunitat General deRegants a Mollerussa i la seva finalitat ésdonar a conèixer la revolució que va significarl'arribada del regadiu al Pla d'Urgell a travésde diferents recorreguts audiovisuals quepretenen embolcallar-te amb les sensacionsque fa aproximadament 100 anys es podiensentir amb la construcció del Canal d'Urgell.Per aquells que encara que no hi heu anat, usho recomanem fermament, doncs val la penano oblidar el perquè del paisatge del lloc onvivim: dels arbres fruiters, el panís, l'alfals.

SANT JORDI I CONCURS DE CARTELLS DEL 25È ANIVERSARILa celebració de la diada de Sant Jordid'enguany va estar amanida d'una estesa decartells a la Plaça de l'Ajuntament. Es tractavade donar el veredicte dels guanyadors delconcurs de cartells commemoratius del 25èaniversari de l'Ateneu, que varen ser l'ImmaBalcells i la Marta Bros (a la portada d'aquestnúmero) en la categoria d'adult i infantilrespectivament, sense oblidar els accèsits quees va atorgar a la Montserrat Mercè (que figuraa la contraportada) i a la Mariona Massons(que es va utilitzar pel cartell de la Trobadade Colles del Caragol d'enguany). El cartellguanyador pròximament el veureu per anunciarl'aniversari. Des de l'Ateneu felicitem i agraïmla col·laboració dels restants participants, elsmés joves del poble majoritàriament.

VISITA AL FÒRUM DE LES CULTURES

Es va fletar un autocar sencer per anar aBarcelona el dia 30 de maig, l'ocasió s'homereixia: un esdeveniment d'aquestamagnitud no es pot deixar escapar (deixantde banda rectificacions, critiques, adhesionsentusiastes i moviments anti-fòrum a part).La veritat és que en un sol dia no es dónal'abast a veure totes les activitats programades,entre exposicions, tallers, espectacles... , simés no, aquesta aproximació ens va permetretenir una impressió prou acurada del que s'hicuinava allí, i qui vulgui sempre podrà repetir.

Pàgina 14

pàgina de Vateneu

REVETLLA DE SANT JOAN

Sant Pere bon home, Sant Joan bon sant, Guardeu-nos de la ronya fins un altre any.

Recitant aquest rodolí és com s'ha de saltar concretament tres vegades el foc per a que es compleixi la petició, (malgratels més petits et puguin mirar amb cara de pòker al no identificar la ronya com a un dels mals dels nostres temps).Per aquell qui no va voler saltar, es va poder entaular igualment a la revetlla de l'Ateneu de cada any. Tots elsingredients per a una revetlla com cal hi van ser: petards, un bon sopar, millor companyia i la foguera.

g $mm g mmm s mmm s wmz %

4a TROBADA DE COLLES DEL CARAGOL

Enguany érem 25 colles i 630 persones, xifres prou indicativesde la consolidació d'una festa que arriba a la seva quarta edició.El temps ens va ser benèvol i els participants van fer gala d'uncivisme exemplar. De colles, n'hi van haver de tots colors: des

de les que sónja un referentclàssic finsaquelles quep a t e i x e noperacions der e e s t r u c -turació; el mateix es pot dir de les activitats, pots esperar-ne lesde sempre o estar a l'aguait a veure què hi ha de nou. La intencióés clara: passar un dia distret en bona companyia. Recordeu quepodreu veure exposades les fotos de la jornada, ja us informaremdegudament.

COOPERATIVADEL CAMP DELA FULIOLA

SOCIETAT COOPERATIVA AGRÍCOLA I RAMADERA CATALANA LIMITADA

ACTELDepartament d'Assegurances

PINSOS " ADOBS - INSECTICIDES > CEREALS • ALFALSFRUITA • SECCIÓ DE CRÈDIT • MAQUINÀRIA AGRÍCOLA

C/ de l'Om, s/n. - Tel. 973 57 00 44 • Fax 973 57 06 73 • 25332 LA FULIOLA (Lleida)e-mai i : coop fu l i@l le ida .ne t • Pàgina web : w w w . c o o p . l a f u l i o l a . c o m

Núm. 97 Pàgina 15

actualitat

XXVcs Festes fcel i bel

Batre 10 í 11 be juliol

Mentre s'enllesteix l'edició d'aquest número, s'estant ultimant les celebracions de les Festes del Segar i Batre d'enguany,marcades per l'arribada a la seva 25a edició. Per celebrar com es degut aquesta fita, s'han realitzat diversos actesespecials, a destacar l'edició de la litografia commemorativa a càrrec del pintor Josep Guinovart, del qual us en aportemuna entrevista realitzada el dia que es va fer-ne la presentació i l'entrega el dia 20 de juny a l'era. Una altra activitatcommemorativa a destacar ha estat el concert del dia 10 de juliol al local poliesportiu de l'Orquesta Simfònica JuliàCarbonell de les Terres de Lleida, seguit d'una projecció audiovisual de la primera edició de les festes. Sense oblidar-nos dels actes ja més habituals de la festa com exposició de fotografies, de maquines i eines antigues de pagesia, defigures de ferro, trobada nacional de puntaries, demostracions d'artesania,... Des de La Fulla, us felicitem per aquestaniversari per a que tireu endavant durnat molt anys més.

ELECCIONS PARLAMENT EUROPEU 2004

RESULTATS ELECTORALS A LA FULIOLA

NOMHRI; D'LLP.CTORS 1012

NOMBRI: DL VOTANTS 454

Partit dols Socialista de Catalunya .

Convergència i Unió

I:M.|uerra Republicana de Catalunya.

Parli 1 Popular

Inicialha por Catalunya-Venh»

Alin?»

157

104

75

<)2

14

12

estil9olivia

homedona

estilistatractament capilar-extensionsestètica • maquillatge • depilació

Av. Catalunya, 30/Tel. 973 57 OB 93LA FULIOLA

Pàgina 16

pàgina de les entitats

ASSEMBLEA GENERAL ORDINÀRIA DE LACOOPERATIVA DEL CAMP DE LA FULIOLA

EXERCICI 2003

Comencem aquesta col·laboració amb la revista "La Fulla"amb un primer article sobre el desenvolupament de l'Assembleageneral de La Cooperativa de La Fuliola on es van presentarel comptes anuals de l'exercici econòmic 2003.

L'Assemblea es va celebrar el dia 25 d'abril del present any,un diumenge pel mati, amb l'idea de que un dia així podriaanimar als socis a una major assistència, cosa que per desgràciano va ocèrrer, doncs l'assistència va ser similar a la d'assembleesanteriors

Com a fets destacables de l'Assemblea cal esmentar elssegüents. Es va procedir a la lectura de l'informe de l'auditoriacorresponent al exercici 2003, tancat el 31-12-2003, el qualva ser elaborat pel Gabinet Aguado, Antonijuan y Sarraga, elqual no presentava cap anomalia i amb conseqüència va seraprovada per unanimitat.

La Cooperativa va facturar durant aquest exercici 12,652milions d'euros que es reparteixen de la següent manera, alsabonos li correspon 1' 1,26 % de la facturació, als fitosanitaris1' 1,42%, als pinsos el 48,97%, als zoosanitaris 1' 1,52%, a lesllavors el 0,71%, a la comercialització de bestiar el 12,41%,a l'alfals el 4,94%, a la fruita 1' 11,59%, als cereals el 8,87%,al gasoil 1' 1,56%, als transports 1' 1,11%, a la maquinària el2,96%, i altres productes el 2,69%.

La Cooperativa va presentar un resultat positiu desprésd'impostos de 127.935,28 euros després d'haver amortitzat143.625,35 euros. La Secció de Crèdit presenta un resultatpositiu després d'impostos de 7.794,25 euros, després d'haveramortitzat 1.277,79 euros. El volum de dipòsit de la Seccióde Crèdit ascendia, a 31-12-2003, a 3,25 milions d'euros delsque la cooperativa havia utilitzat un 24,24% de promig perfinanciar operacions comercials de circulant.

S'ha de destacar també la participació de La Cooperativa ambles cooperatives de segon grau, de la qual es sòcia, Transalfalsa la que aportem 5.197 tones al 12% d'humitat d'alfals amb389,35 hectàrees, Actel amb 7.143 tones de fruita de les que6.052 tones són de poma, 1.064 tones són de pera i 27 tonesde préssec, Cotecna a la que comprem els correctors i diferentsmatèries primes per la fabricació de pinsos, sent la nostraparticipació de l'orde del 4,97% i per últim Comercial delBestiar, cooperativa de segon grau recentment creada,conjuntament amb les cooperatives de Linyola, Coperal deSanta Coloma de Queralt i la Pirenaica de la Seu d'Urgell, perla comercialització de vedells de carn certificada i amb marcapròpia.

Això seria a grans trets el resum de l'exercici 2003 on espodria ressaltar el correcte funcionament dels diferents apartatsde la cooperativa i el canvi positiu experimentat per la Seccióde Crèdit com a conseqüència de la bona rendibilitat delsmercats financers.

També s'ha de destacar com a molt important l'intervenciódel President de La Cooperativa, elSr. Joan Segarra, on vaexplicar als socis dos projectes molt importants pel futur deLa Cooperativa. Un seria la fusió amb la Cooperativa deCastellserà per guanyar volum i optimitzar costos i l'altre seriala construcció de una nova fabrica de pinsos conjuntamentamb la cooperativa de Linyola amb tecnologia actual i ques'ubicaria a algun lloc que s'està estudiant, però que en qualsevolcas estaria fora del casc urbà de les poblacions amb el ques'evitarien les molèsties que ocasionen aquest tipusd'instal·lacions i reduiria els riscos financers que una inversiód'aquest tipus comporta al fer-ho de manera conjunta.

Per acabar voldríem agrair a tots els socis la participació a lesactivitats de la Cooperativa, lo qual és la millor garantia delbon funcionament de la mateixa.

estiu

A S S E S S O R I A

FISCAL • COMPTABLELABORAL • ASSEGURANCES

Av. de Catalunya, 37Tel. 973 570 670Fax 973 570 090

25332 LA FULIOLA (Lleida)

Núm. 97 Pàgina 17

cultura

ALMENARA POÈTICA NOVAMENT

Tres nous poemes tres a l'entron de la Serrra d'Almenara: el primer de Ventura Llovet; el segon, de Domènecde Bellmunt, i el tercer, de collita pròpia. Els dos primers poemes són anteriors a 1984, amb el Pilard'Almenara encara per restaurar (recordo que el Pilar presenta al seva imatge actual des de l'estiu de 1988,és a dir, en el present període democràtic).

Clavat com una fita

Clavat com una fitaen el llom gepicd'una serra sense abric,un gegant desventrataixeca el dit;rau estàtical llindar del partiótoca el celi mira fix a l'horitzó.

És com un far fantasmagòricengolit pel silenci nud'un coster rostat,i fermat com un esclau

és mossegat pel drac del tempsi esgarrapat per l'urpade tots els vents.

Noble cavallerde vetusta pedraferm soldatque no desertesde l'obaga soledat,pàgina de la històriasaba del terrer,refugi de l'ocellque viu el teu alèi dorm en la teva pell.

Sentinella permanent

en la rodera del destíque t'aferres entre timons i coscollsi en la llegenda dels valentsets fill de savis o de folls.

Mes jo, humil servidorinclino el cap i estenc la màm'espurnegen els ullsno vull somiar,i amb un critcom l'espinguet d'un clarí d'albadadeixo escritqueja des d'aratens un altre amicPilar d'Almenara.

Poema d'estil Tombes Flamejants de Ventura Gassol

Mires el cel des de la Serramires planes i valls a l'horitzóets patrimoni de la nostra terrai fiques glòria al teu blassó.

Has vetllat sempre amb l'exemplar fermesapels pagesos fidels del nostre urgell,ets i has estat com una llàntia encesai que encara brilla ara com l'or vell.

Però estàs ferit d'un esvoranc que cremai posa a prova avui ta fortalesai et cal de pressa una salvació suprema queun mestre d'obra et torni la salut.

Urgellenc que ara em sents siguis sensiblea la veu angoixosa del pilari entre tots, ben units farem posibleque d'urgència se'l pugui restaurar.

Pàgina 18

Almenara flash

A Guillem Viladot

Almenara firstAlmenara clothAlmenara fire.

Almenara bikeAlmenara worldAlmenara crash.

Gounlou!(Dóndena.)

(J.B., 1999)

Joan Borda

pàgina del soci I monanem

A PORTUGAL EN BICICLETA (IV)

11-04-03: LISBOA-SALVATIERRA DEMAGOS-CHAMUSCA(115 KM)Avui el primer que he de ferés fec i l i ta r -me perl'aniversari dels meus 58anys. Que duri. Després hemirat per la finestrs de lapensió per veure el tempsque feia; no podia ser pitjor.En aquells moments ploviaa bots i barrals, però s'haviade continuar fes el temps quefes. Tenia una setmana per arribar aSalamanca, lloc on tenia que trobar-me amb la Rosa Mari, l'Avelin i elRamon.

Vilafranca de Xira, pont sobre el riu Tajo.

abans, principalment agrícola, tot sónvinyes i hortalisses, on predominenles poblacions petites amb una micad'indústria, molt semblant a la del Plad'Urgell.

Tranquilament vaig preparar-ho tot ia mig matí em disposava a sortir deLisboa, aprofitant que havia deixat deploure. Sortir de la capital no em vacomportar gaires mals de caps, al'arribar a Vila Franca, a uns 30quilòmetres ja havia deixat tota laperifèria de Lisboa. A mig camí vafotre un fort ruixat, però me'n vaigsortir força bé al refugiar-me sotaparada dels autobusos.

Després de Porto Alto, deixar lacarretera n° 10 i enfilar-me per unacomarcal, em pensava que no trobariagaire trànsit, però déu n'hi do. Enaquesta població comença la ruta delvi de Ribatejo. Això va bé.El terreny és molt pla, ambforça aigua, una zonaagrícola molt bona. Estic ala ribera del riu Tajo, el cultiuque hi predomina és l'arròs.Després de dinar estic fentel cafè de rigor en uncafetonet de la població deSalvatierra de Magos. Eltemps continua ennuvolatperò de moment no plou. Perla tarda he continuat la rataper una zona com he dit

Avui que el terreny era favorable, hoaprofito per fer el màxim dequilòmetres. Així, si un dia plou o famal temps tot això que tindré guanyat.Com que sóc a la ruta del vi ho heaprofitat per comprar a la primeracooperativa que he vist, la de Benficadel Tejo, una botella de vi per celebrarel meu aniversari. A la meva salut.

12-04-03: CHAMUSCA-ROSSIO-GAVIAO (65 KM)Després de dormir sota la paradad'autobusos de Chamusca, he reprèsla marxa amb el temps forçaennuvolat. A mig matí, com era

Parada d'autobus.

d'esperar, la pluja ha fet actede presència, sort que a unsquants metres de la carreterahi havia una estació de trenque m'ha de servir d'aixoplucdel mal temps.

Veient que el temps segonsles previsions amenaçava depluja pels dies següents, hepreguntat al de l'estació capon anaven els trens i em diuque entre d'altres, cap aCastelo Branco i Guarda. Si

en un parell de dies els temps nocambia, potser hauré d'agafar-lo.

Durant tres hores que va durar la pluja,vaig estar a l'estació de tren, juntamentamb el cap que estava tancat a la sevaoficina, un taxista avorrit que esperavaposibles clients per portar-los al poble,el boig del poble que anava vestit ambunes bermudes de color groc canari,cinturó de color vermell, unes botesde dona altes fins el genoll de colorblanc, mangala a la mà i una melenai barba de dos pams. Tota l'estonaanava amunt i avall repetint sempreles mateixes paraules com si conversésamb una altra persona. De tant en tant,es dirigia cap a mi dient-me que liagradava molt el mocador de colorvermell que portava al cap. Quinpanorama, ni tret d'una pel·lícula delFellini!

Però el mal temps noescampava. Després demenjar un parell d'ous ferratsa un bar de vora de l'estació,en un moment que haviaparat de ploure, i senseenconmanar-me a ningú,pujo al damunt de la bici iendavant. Sort que cada doso tres quilòmetres hi haviaa la vora de la carretera unespetites parades d'autobusosque em van servir de refugi

Núm. 97 Pàgina 19

pàgina del soci I monanem

A TRULLOLS ÒPTIQUEStenim totes les novetats

d'ulleres de sol del 2004.

Amb els dissenyadors que marquenla tendència més actual

i les millors marques GUCCI, RAY-BAN,ARMAND BASI, ARNETTE, ADOLFO

DOMÍNGUEZ, VOGART, ETC...

Ulleres esportives amb pantalla,actuals i elegants.

Colors suaus, amirallats, degradeés,fashions, divertits.

Promoció SOLMONTURA + VIDRES GRADUATS

només 6 0 €

rTRULIÒ P T I Q U E S

PI. Sta. Anna, 3 (costat Casal)Tel. 973 53 26 65 - 25200 CERVERA

Av. de Catalunya, 42Tel. 973 57 00 48 - 25332 LA FULIOLA

N

Pàgina 20

en cas de pluja. Parant i engegant cada dos per tres, hepogut fer 65 quilòmetres fins a Gaviao. Els últims 5quilòmetres han estat bastant durets; això és tot ple demuntanyes no massa altes, però sempre tirant amunt. Hiha uns grans boscos d'eucaliptus.

Això de dormir cada dia al ras es fa bastant pesat, és elque trobo més emprenyador, buscar un lloc per dormir.El menjar, que compro a les botigues, i el foter-li alpedal és el que porto millor. Però bé, així ha de ser. Avuino sé on dormiré, ja ni m'ho plantejo, alguna cosa o altrasortirà. Em fa la sensació que fa molt temps que sóc forade casa i en canvi, els dies passen volant, sembla unacontradicció, això. En fi...

13-04-03: GAVIAO-VILA VELHA DE RODAO-CASTELO BRANCO (78 KM)Com que vaig força bé de temps, he sortit de Gaviao alsvoltants de les deu del matí. El dia es presenta bastantmalament en quan a temps. Amenaça pluja i fa un ventmolt fort. Els primers trenta quilòmetres fins a Nisa elvent bufa de costat, sort que hi havia boscos d'eucaliptusi em tapaven una mica. Avui tinc previst arribar fins aCastelló Branco, ja veurem si el temps ho permet. Abansd'arribar al poble, s'ha posat a ploure i m'he mullat unamica. Aprofitaré per comprar el menjar del dia d'avui;els diumenges, les botigues estan obertes.

Estic al bar del poble i a fora continua plovent. Paciència.L'última setmana es presenta igual que la primera pelque fa al temps, dolent a matar. Una cosa que voliacomentar fa dies, és que aquí a Portugal hi ha una granafició a plegar i menjar caragols i caragolines. Vaja, comnosaltres; però aquí els fan més aviat a la cassola. Araestic al nord de la comarca d'Alentejo, la més gran dePortugal; Castelo Branco pertany a la Beira Baixa. Leshores es fan llargues esperant que passi la pluja; tot ique el bar on estic és molt acollidor, amb unes gransfinestres que donen a la plaça del poble. És diumengede Rams.

Hi ha molta costum entre els homes portuguesos que alsaludar-se es donin la mà; ara mateix acaba d'entrar albar el qui m'imagino deu ser un cacic "important" delpoble perquè a més de saludar-lo i deixar-li un llocpreferent a la taula, tots, al moment de donar-li l'altramà s'alçaven la gorra amb l'altra, cosa que no he vistque es faci amb ningú més. Continua plovent, si no parade ploure hauré de fer un entrepà aquí al bar. Finalment,i després d'haver-me menjat l'entrepà, ha parat de plourei sense pensar-ho dues vegades em poso en marxa, aveure si arribo a Castelo Branco. Cada cinc o sisquilòmetres he d'anar parant per la pluja, sort que els

pàgina del soci I monanempobles són a prop els uns amb elsaltres, i a més hi ha les barraquetesde les parades dels autobusos. Al'arribar al poble de Vila Velha deRodao deixo el riu Tejo que m'haacompanyar des de fa tres dies quevaig sortir de Lisboa. I així, d'aquestamanera, arribo a Castelo Branco, iquina desil·lusió tot el viatgeimaginant-me un castell blanc a daltde la muntanya, i l'únic que veig ésblocs de pisos molt alts de color blanc.Amb tot això i cansat de tanta pluja,fred ,vent i moll que anava, al primerresidència que veig, m'hi apunto. Aixídoncs, dutxa , sopar i a dormir.

14-04-03: CASTELO BRANCO-PENAMACOR-ME1MOA (66 KM)I un dia més amb pluja; quatre diessense veure el sol. Ahir se'm va trencarun raig de la roda i el més sorprenentés que ni em vaig emprenyar. Curiós,no?

Més o menys tot continua com aquestsúltims dies: uns quants quilòmetres,pluja, paradeta, uns quantsquilòmetres, pluja, paradeta, i així totel dia. He trucat a casa per a veure sihi havia alguna novetat: tot segueixigual. Acabo d'arribar al poble dePenamacor on he aprofitat per dinara la plaça del poble, fins que la plujam'ha fotut fora. Hi ha unes vistes moltmaques de les montanyes de LasHurdes (Extremadura). Estic a uns 15quilòmetres de la frontera ambEspanya, per Valverde del Fresno,però m'han dit que no hi passi ja quela carretera és molt dolenta; els farécas. Entraré uns quilòmetres més alnord per la Albergueria de Araganan.

Durant aquests últims dies he tinguta la meva esquerra la Serra Da Estrela.En principi, volia passar per aquesta,però en vista de les previsions deltemps que hi havia, vaig desistir. L'heendevinat. Després d'arribar ambpenes i treballs al poble de Meimoa,he dit prou per avui, estic del plujafins al capdamunt. He fet unes quantes

fotografies a un pont romà i almonument a l'inmigrant, que segonsun veí del poble, amb qui vaig petarla xerrada força estona, em va dir queals anys 60 mig poble va emigrar capa França, també em va dir que un bonlloc per passar la nit era el camp defutbol. També que aquest mal tempsduraria tota la Setmana Santa (cosaque va endevinar), que la zona agrícolde Ribatejo era la més rica de Portugal;de l'Alentejo em va dir "sis mesosd'hivern i sis d'infern", que deCatalunya conexia la Vall d'Aran iAndorra d'un viatge que va fer aLourdes. Mig en castellà i mig en

Monument a l'emigrant, Meimoa.

portuguès, vam tenir una conversaforça llarga i enriquidora. Avui ambtanta pluja s'ha mullat el sac de dormir,ja veurem com passaré la nit. Alcafetonet on estic escrivint aquestesnotes tenen la calefacció engegada,és d'agrair. Demà si el temps noacompanya, faré tot el posible perarribar a Ciudad Rodrigo (Espanya)

15-04-03: VILABOA-ALDEIADAPONTE- CIUDAD RODRIGO(ESPANYA) (91 KM)Aquesta nit he dormit als vestuarisdel camp de futbol i estava bastant

bé. La persona amb qui vaig parlarahir també em va dir que normalmentno plovia tant, però que feia un anyque hi plovia més del normal,especialment des del mes de setembrepassat. A veure si s'aclareix una micael temps i puc fer us quantsquilòmetres, tot i que aquest matíestava força ennuvolat. A mig matítot va canviar, si no radicalment,bastant. En només cent metres, en picvaig coronar la Serra de Malcata, entreSanto Estevao i Sabugal i passar dela conca del Tejo al Douro, s'ha acabatde moment amb la pluja, els boscos,l'aigua per tot arreu, els tarongers iarbres fruiters, les construccions dede cases diferents ( hi predomina lapedra de granit), el campanar de lesesglésies, les carreteres bastant mésdolentes, el vent és molt més gelat(crec que estic per sobre dels 1.000m), en fi, un canvi de paisatge bastantfort i sobtat. Estic seguint la carreteraper la vora del riu Coa, el que continuaigual són els pobles: igual de petits itocar a tocar, amb les paradetesd'autobusos i caferets.

A primera hora de la tarda he arribata Aldeia Da Ponte, l'últim poble dePortugal abans d'entrar a Espanya perLa Albergueria De Araganan, faestrany que dos poblets tan iguals,només separats per dos quilòmetrespertanyin a dos països diferents. Emfa una mica de cosa haver de deixarPortugal, doncs durant aquests diesha estat una experiència forçaagradable i enriquidora. Tot és entrara Espanya i començar a sortir el sol,això sí, tímidament. Anant fent, hearribat sense donar-me'n compte aCiudad Rodrigo. A la vora del riu itocant a les muralles de la poblacióhi ha un càmping on hi passaré lesdues nits properes, si la ciutat és delmeu agrat.

16-04-03: CIUDAD RODRIGO (15KM A PEU)Per fi el sol solet llueix amb força ala Plaça Major de Ciudad Rodrigo.

Núm. 97 Pàgina 21

pàgina del soci I monanem

Poble típic de Serra de Malcata.

Després de visitar lè's muralles de lapart vella amb tots els seus edificis iplaces històriques, m'he donat un petitdescans prenent el sol a la terrassad'un bar. Quin bo que dóna!

En una pastisseria he vist unes coquesque s'en diuen "hornazas", que estanfarcides de carn i embotits. Crec queserà el meu dinar d'avui. He compratel diari per posar-me una mica al dia.

El "problema" d'aquesta ciutat és quetot està ple de bars i restaurants onpredomina tot el referent al porc ibèric.És una gran temptació. Al final hauréde fer un vinet i les corresponentstapes. Per la tarda he acabat de recórrertota la part vella i he presenciat unaprocessó de Setmana Santa. Forçaespectacular. Demà hauré de trucar ala Rosa Mari perquè em digui el nomde l'hotel de Salamanca on ens hemde trobar. Demà si no hi ha res de nou,en lloc d'anar directe cap a Salamancaaniré cap al Nord a los Arribes, laterra Charra i després baixaré cap aSalamanca per Vitigudino, el pobledel famós torero El Viti, crec. Faréuns quants quilòmetres més ja que nove d'aquí.

17-04-03: CIUDAD RODRIGO-S.FELICES DE LOS GALLEGOS-VITIGUDINO-GOLPEJAS (125KM)Amb un dia bastant bo, he sortit deCiudad Rodrigo, direcció cap a unazona de deveses, plena de toros ivaques, i de tant en tant ramats de

Pàgina 22

c o r d e r s . Lacarretera fins a S.Felices de losGallegos és moltdolenta; això si, nohi passa ningú.

A l'arribar al poblede S. Felices, queper cert, té uncastell força bonic;a la plaça hi haviaun v e n e d o rambulant, que em

va regalar tota la compra del dia.Xerrant, xerrant em va dir que peraquesta zona hi havia uns paisatgesmolt bonics i em va recomanarBarruecopardo; igual m'hi arribo, elque passa és que això ja no dona permés, demà he d'estar a Salamanca.. Al'entrar al bar on estic escrivintaquestes notes, gairebé estava sol, ien un moment s'ha posat de gom agom. Tothom prenia el seu Ribera ila corresponent tapa. Es paguen lesrondes entre tots.

A l'arribar a Lumbago, he fet paradai berenar; seguint la dita de "dondefueres haz lo que vieres", he pres unribera i una tapa de bacallà, amb unallesca de pa per 0,85 € . Com aquí.La gent del pais diuen que demàplourà, així que he decidit no anarmés cap al nord, sinó que tiro directecap a Salamanca, millor.

Fotent-li canya tota la tarda a la bici,he pogut arribarquan ja es feia fosca Golpejas a 23quilòmetres deSalamanca. Sidemà el temps ésdolent tindré unamica més de margeja que amb unamica més d'unahora hi arribaré. Aaquestes alçades dela ruta fer 125quilòmetres emmaten. Estic una Ciudad Rodrigo,

mica cansat, a més aquesta tarda laruta ha estat bastant avorrida, quasi90 quilòmetres tot de rectes i planesamb la companyia de toros i vaquesa banda i banda de la carretera. Aixòes va acabant. Ha estat bé.

1 8 - 0 4 - 0 3 : G O L P E J A -SALAMANCA (28 KM) TOTAL:2.426 KM.Aquesta nit junt amb la de Troia és laque he dormit més bé, sota la paradad'autobusos. Deu ser perquè ésl'última. A les vuit del matí m'he posaten marxa per fer els últimsquilòmetres. Una vegada arribat aSalamanca, el primer que he fet ésesmorzar xocolata amb xurros, quèbons estaven calentets! Ara, a buscarl'hotel i esperar que arribin la RosaMari, l'Avelin i el Ramon i tornar ambells cap a casa. S'ha acabat, desprésde 28 dies molt intensos i enriquidors.És curiós com un es busca la vidadavant els problemes que sorgeixencada dia. Les necessitats diàriescanvien radicalment. A mesura quepassen els dies tot el que t'és properes va allunyant poc a poc. Soportomolt bé la soledat, cosa que no em vede nou. Bé, hi haurà temps de ferconclusions personals d'aquest viatge.

Ara només resta agrair la col·laboracióa totes aquelles persones que han fetpossible que aquest viatge sigui unarealitat. A tot ells, gràcies. Fins lapropera. Fi.

FERRAN PANÉ •

pont romà.

els contes de Vesparver

La ganga (Pterocles alchata)i la xurra (Pterocles orientalis)

medi ambient

Mascle de ganga (Pterocles alchata).

La ganga i la xurra són els dos únics representats aEuropa de la família dels pteròclids: ocells granívorsadaptats a ambients semidesèrtics distribuïtsmajoritàriament per Àfrica.

Són ocells que, per la seva forma, poden recordar uncolom o similar, però que, en vol, tenen les ales llarguesi estretes. Són molt acolorits i el principal tret que permetdiferenciar-les en vol (la majoria d'observacions es fanen vol, ja que és una espècie molt tímida que costa veureposada) és el color de l'abdomen, ja que la xurra el tétotalment negre i la ganga blanc.

Donat que habiten zones molt seques ique tenen una dieta granívora que elsaporta poca aigua, tenen grandependència dels abeuradors, on estraslladen en petits grups o en parellesal matí i/o a la tarda per beure i tambéper recollir aigua, xopant les plomesdel pit, que després duran als polls.És en aquests abeuradors on es podenfer les millors observacions d'aquestesdues espècies.

Nien en guarets i erms de baixavegetació, ja que aquests ambients elsofereixen una gran diversitat deplantes d'on obtenir grans i unacobertura vegetals suficientment altaper amagar els nius (que es fan a terra),però alhora suficientment baixa comper detectar possibles depredadors.

Mascle (esquerra) i femella (dreta) de xurra (Pteroclesorientalis), bevent en una bassa.

La pràctica totalitat de la població europea es troba a laPenínsula Ibèrica i, a Catalunya, els últims exemplarsels trobem als secans lleidatans, concretament a la zonadel Segrià i les Garrigues. Aquests últims exemplars dela població catalana, antany abundant, estan en greuperill d'extinció a causa de la transformació dels secansen regadiu i de la progressiva desaparició dels guaretsa causa de la intensificació de l'agricultura.

Així, en l'últim cens simultani de xurra realitzat des delCentre Tecnològic Forestal de Catalunya (CTFC) aprincipis d'aquest mes de juliol, s'ha constatat, un copmés, una progressiva regressió de l'espècie, cosa que fa

palesa l'urgent necessitat de crear unmodel de gestió d'aquest hàbitat tansingular que són els secans per evitarque aquestes i altres espècies moltsensibles i en perill desapareguindefinitivament. Entre les mesures aprendre, caldria garantir l'alternançade guarets i conreus i garantir tambézones d'exclusió de regadiusuficientment àmplies com perassegurar la viabilitat d'aquestes ialtres espècies. La possible creaciódel Parc Natural dels Secans, de laqual s'ha parlat últimament, podriaposar fi a molts d'aquests problemes,ja que suposaria una figura deconservació i gestió, tan necessàriaen aquests moments.

A.S.

Núm. 97 Pàgina 23

ATENEU POPULAR

ENTREVISTA A L'ANNA MARÍ ARDÈVOL: PRESIDENTA DE L'ATENEU

L'Anna Mari Ardèvol Ribó és la presidentade l'Ateneu Popular des de l'any 1999-Té 48 anys i treballa de mestra a l'escolade Barbens, a La Fulla hem cregut oportúde fer-li una estrevista en aquests momenttan important per l'Ateneu, la cel·lebraciódel seu 25è. Aniversari, ideal per fer unaparada, un balanç i un desig de lesperspectives de futur.

La Fulla: Quina és la valoració que es potfer d'aquests 25 anys d'Ateneu?Anna Mari: Fa vint-i-cinc anys hi va haverun canvi històric que va permetre sortird'una llarga dictadura i en aquell momenthi havia una gran necessitat de fer coses.Aquí a La Fuliola totes aquestes ganes esvan vehicular a través de l'Ateneu i d'altresassociacions arrel del 9è centenari de lafundació del poble

Per tant, fa vint-i-cinc anys es van trobaruna sèrie de gent amb unes inquietuds imoltes ganes, que es van agrupar per, talcom queda molt ben resumit en l'eslòganque es va utilitzar, treballar per L· culturadelpobh.

En els vint-i-cinc anys següents han passatmoltes coses en aquests poble i l'Ateneuha hagut de anar-se adaptant, a les verdes,a les molt verdes o a les madures, semprefidel al seu eslògan treballar per la culturadel poble.

En el meu cas personal, quan he viscutmés intensament l'Ateneu fou en l'èpocade colònies. Fou quan més vaig donar al'Ateneu i quan més vaig rebre. Desprèsde deixar les colònies i de tornar a entrar

a la junta i més tard com a presidenta...esdiferent, tan en l'ambient general del'Ateneu com en les activitats que hi feia.

LF: Quin és el repte al que ara s'enfrontal'Ateneu?

AM: El repte més important que ara té,penso, és buscar quelcom més que lapermanència de l'anar fent i buscar entretots/es, no només és una ocupació de laJunta, activitats i propostes que augmentinl'interès i la participació dels veïns/es deLa Fuliola.

Sabem que és una tasca difícil seguramentdegut als gran s canvis en que li ha tocatviure a la nostra societat de finals del segleXX i principis del XXI, una societat onl'oferta de propostes, d'activitats id'informació arriba fins hi tot a saturari a bloquejar, anys enrera l'Ateneu oferiapropostes que no eren a l'abast de tothom,ara hi ha moltes propostes a fer a més amés de les que proposa l'Ateneu.Cal continuar és clar, amb les propostesexitoses que tenim: Trobada de Colles delCaragol, Cultura a la Fresca.... i buscar-ne de novedoses i atractives.

A més a més, crec que seria moltimportant que a nivell municipals'aconsseguís teixir una xarxa cultural deles diferents entitats del poble , ja que esrentabilitzarien esforços i tothom ensortirà beneficiat. L'Ateneu ja ha iniciataquesta via amb els actes conjunts queorganitza amb els Jubilats i l'Ampa del'escola, iniciativa de la qual ens sentimmolt orgullosos.

I, el meu gran repte personal com apresidenta , seria que es produís un canvigeneracional, no només en l'assistènciaals actes sinó en el treball que fa la Junta.La gent que es va moure fa 25 anys encarasón els que encara tiren endavant les cosesamb el perill de que potser ens hem arribata creure imprescindibles i sense voler-hono facilitar aquests canvi. M'agradariamolt finalitzar la meva etapa com apresidenta podent dir que s'hamaterialitzat aquest relleu generacional.

LF: Precisament t'anava a preguntar que

durant els últims anys l'Ateneu ha viscutcanvis com el canvi de local, però tambéun altre canvi gros ha estat el canvi degovern a l'Ajuntament, que fins ara maihavia donat cap mena de suport (aexcepció d'una curta etapa a l'inici) al'Ateneu. Com ho valores?

AM: Vam tenir la "sort" de que aquestcanvi de govern es va produir en unmoment podríem dir-ne , oportú, perquèhavent de marxa de l'antic local vàremcomptat en la disponibilitat de poderutilitzar totes les dependències municipalsper a poder realitzar les nostres activitats,cosa que no passava abans, sense aquestacol·laboració l'Ateneu en aquest momentho hagués tingut molt més complicitat.També comptem, amb aquest nouAjuntament, amb una subvenció.

Un altre punt a remarcar en la relacióamb l'Ajuntament és que les nostresactivitats apareixen a l'Agenda Comarcalfet que ens dona una relevància que abansno podiem tenir. Em comentava unaveïna de La Fuliola que li havien dit "Sique feu coses, ara, a La Fuliola" Haventde contestar, que les fèiem sempre el quepassava és que no sortíem.A l'Ateneu aquests canvi ens ha ajudatmoltíssim i desitgem continuar comptanti col·laborant conjuntament.

LF: Quins són els actes commemoratiusprevistos?

AM: Els actes commemoratius s'aniranrealitzant durant tot l'estiu, recordant,commemorant l'eufòria d'aquell estiu del'any 79 que es va materialitzar, desprèsde dies de treball, amb l'acta de fundaciódel 21 de juliol de l'any 1979.L'acte específic de la celebració serà elsopar del dia 7 d'agost. Farem una "Granfesta", serà gran perquè celebrem 25 anysd'Ateneu , serà gran per compartir aquestesperit que ha mantingut viu a l'Ateneual llarg d'aquests 25 anys, serà gran perquèels qui hi serem ens sentim grans iorgullosos de ser "ELS DE L'ATENEU", com diuen alguns altres, serà gran pertot això no per cap altra cosa.Esperem comptar amb la participació desocis/es i simpatitzants..

L'ATENEU DELS SOCIS

Els que formem l'Ateneu tenim clarque la seva finalitat és que tot el poblegaudeixi de la cultura en totes les sevesexpressions, però també que això ésposible gràcies al suport dels qui en sónsocis. Concebudes com un homenatgeal soci de l'Ateneu en general, us hempreparat aquestes petites entrevistes adiferents perfils de socis (el més gran,el més petit, el qui també té 25 anys,el més nou i el que viu a fora ) per aque ens donin l'opinió des de la sevaperspectiva sobre el fet de ser soci del'Ateneu.

EL SOCI MÉS RI ( 1 \ f

hi havia tot de juguets. (Acabem deduintque era el Fuliparc); també una vegadaque es van pintar unes parets.

-Què hi posaries? Trobes a faltaractivitats per els de la vostra edat?

Potser sí, hi posaria activitats queagraden més al jovent com que es fessinconcerts al poble, discomòbil i altrescoses d'aquest tipus.

EL SOCI QUE VIU FORA:

Anna Roca Colell (soci núm. 446)

L'Anna té 14 anys i ha estudiat 4rtd'ESO a l'Institut de Bellcaire.

-Per què ets sòcia de l'Ateneu i en quinesactivitats participeso t'agraden més?

Doncs en sóc sòcia per les activitats quees realitzen en general, i en particular,per diferents cursos que es fan com elteatre o bé la gimnàstica, també lesexcursions (com la de Fòrum), lessortides (la de la universitat de Cervera).

-Tens algun record especial de lesactivitat en què has participat?

Doncs el que m'agradava molt, encaraque era molt petita, d'un parc que esva fer amb activitats per nens petits, on

Enriqueta Bernaus Poch (soci núm. 80)

A part de ser sòcia des de la funcacióde l'Ateneu, l'Enriqueta ha viscut (iencara hi viu) tots aquests anys aBarcelona i treballa com a professorade l'Escola Universitària d'Infermeriade la Vall d'Hebron. Té 57 anys.

-Perquè et vas fer sòcia de l'Ateneu?Jo vaig viure amb molta il·lusió el queés el naixament democràtic, el guanyde llibertats després de la mort d'enFranco llavors, qualsevol iniciativa quesignifiques donar vida i estimular tanta La Fuliola com en el barri de Barcelonaon jo vivia, ho recolzava ni que siguieconòmicament.

-Quines són les activitats que l'agradenmés o bé hi participes més?S'ha de diferenciar dos moments al'Ateneu: els inicis, on havia un interès

per consolidar el seu espai i el que esdóna ara. En la primera etapa vaigparticipar en la mesura que podia endiferents debats, especialment en eltema feminista; i després hi ha La Fulla,que des del principi em va semblarinteressant i vaig participar deseguidaescrivint articles per "Nosaltres lesdones". A l'actualitat ja m'agafa unamica més d'esquitllada i vaig participanten activitats a l'estiu sobretot: Culturaa la Fresca, Trobada de colles delcaragol,...

-Algun record especial?En definitiva, tot el que faci referènciaa l'expressió d'idees, ja sigui a través dedebats com a través de La Fulla. El quem'ha motivat molt és el debat, el parlarde les coses degut també al momentque vam viure.

-Hi trobes a faltar alguna cosa?L'Ateneu avui té un molt bon espaicultural i lúdic consolidat, potser hitrobo a faltar l'espai de reflexió que hihavia abans d'anar més enllà del que esté. Penso que des del punt de vista sociali polític s'ha quedat estancat, com si jaen tingués prou amb el que hi ha, tantgeneral com local. L'Ateneu podria tenirun espai de reflexió a l'hora de repensarcom volem que sigui el nostre poble.Hi trobo a faltar aquell punt detransgressió i alternau que ni havia alprincipi.

-Estant a fora, com te n'assabentes deles activitats?La família és la principal via decomunicació.

-Com valoraries que et poguessisinformar a través d'una web o per mailde les activitats?Penso que les webs són una bonafórmula, per l'accessibilitat des dequalsevol lloc i moment; també el correuelectrònic és una bona formula.

J&EL SOCI MÉS JOVE:

Marta Bros Martínez (soci núm. 408)

La Marta té 10 anys i ha cursat 5è deprimària.

-Quines són les activitats en les queparticipes?Bàsicament faig el curs de teatre

-A part del teatre, hi ha d'altres activitatsque t'agraden?Sí, les excursions que es fan, el cinemaa la fresca també.

-Què hi trobes a faltar?M'agradaria que fessin en general méscoses pels nens i també excursions comara a Barcelona i que fessin més cursosi tallers, com per exemple de fang.Aquest últim any també he trobat afaltar les caramelles.

EL SOCI MÉS GRAN

-Per què et vas fer soci de l'Ateneu?Quan?Em vaig fer soci el primer any de la sevafundació, per que a la Fuliola ja haviaexistit abans de la guerra un AteneuPopular on anàvem hi havia unabiblioteca, anàvem a ballar i a aprendreesperanto entre moltes d'altres coses.

-Quines son les activitats que t'agradeno t'agradaven més ?M'han agradat totes en les que heparticipat. Però tinc preferència per lesque es realitzen al voltant d'una taulaben parada.

-Algun moment/record especiald'aquests 25 anys ?Tinc bons records de les sortides ambbicicleta.

-Què t'agradaria que fes l'Ateneu ?M'agradaria que es fessin més activitatsal voltant d'una taula. Sempre el menjarprovoca tertúlies que fomenten lacordialitat.

-Recordes la primera activitat que hivas fer?No

-Voldries activitats per a la teva edat?Quines?Ja no tinc edat per fer activitats. Peròpuc fer d'espectador i de comensal.

EL SOCI DE 25 ANYS:

-Per què et vas fer soci de l'Ateneu?Quan ?

Ens vàrem fer socis de FAteneu el primerany crec al 1979, El perquè, doncsperquè és una entitat per fer activitatsal poble, etc.

-Quines són les activitats que t'agradeno t'agradaven més?

Les activitats que m'agraden/davenmés és les colònies i la travessa (a partd'anar a veure les obres que fan delteatre, etc.)

-Algun moment/record especiald'aquests 25 anys ?

Record molt especial doncs les colònies,crec que tota la vida el tindré aquestrecord, ja que ens ho passàvem moltbé, vàrem conèixer molta gent, etc. Ésun record inoblidable per mi. ídem latravessa, encara que només hi vaig poderanar dos anys.

-Què t'agradaria que fes l'Ateneu ?

Doncs en aquests moments no ho sé.Però crec que seria bo que fes activitatsque la gent jove hi pogués participar(ja que els nens/nenes de 12 anys méso menys, no tenen cap al·licient a laFuliola, ja que no hi ha cap activitatper poder fer sense marxar del poble).

-Recordes la primera activitat que hivas fer?

La primera activitat crec que vàrem serles famoses colònies a Erill la Vall.

-Voldries activitats per a la teva edat?Quines?

Per la meva edat també podria estar béuna activitat que d'altra, per exemplefer sortides els caps de setmana (no calels dos dies, ja que hi ha gent que nopot), fer sopars amb la gent que vàremanar de colònies, etc. No ho se, espodrien fer mil coses.

Francesc Ricart Grafíó (soci núm. 86) Marta Pané Bello (Soci núm. 400)