la garrotxa
TRANSCRIPT
Generalitat de CatalunyaDepartament d’EducacióSecció d’Educació Secundària de Badalona
Avinguda Marquès de Sant Mori, 25108914 BadalonaTel. 93 397 49 47 Fax . 93 398 54 [email protected]
HISTÒRIA DE LA GARROTXA
La comarca de la Garrotxa va ser poblada per grups decaçadors-recol�lectors durant el Paleolític. Es van ocuparles coves de la vall del Llierca com la cova d'Ermitons.
A Sant Aniol de Finestres s'hi ha trobat un campamentconegut amb el nom de Roc de la Melca de fa 21.000 anys.De la mateixa època és el jaciment de la Rodona, situat a lasortida d'Olot.
L'economia agrícola i ramadera és present en la vall delLlierca des de fa uns 7.000 anys. Els pobles ocupen, perviure o per emmagatzemar productes alimenticis, coves ibaumes com ara la bauma del Serrat del Pont, la covad'Espasa.
S'han excavat enterraments neolítics a la vall de Cogolls,per exemple a la cova de l'Avellaner, el dolmen del Puig delMoro, a la serra de Finestres, la “cista” del Coll de Principi,a Bassegoda, i el menhir de Santa Pau vulgarment conegutcom “la pedra del diable”.
A l'Edat del Bronze, les coves són llocs d'enterrament,com la dels Encantats, o per viure-hi, com la bauma delSerrat del Pont. Les excavacions fetes a finals del seglepassat al pla de la Gibrella de Bianya han descobert unanecròpolis -de l'Edat del Ferro- d'incineració tumulària ambútils de ferro.
L'aparició de la cultura ibèrica és fruit de les relacionsentre la població de la zona i els pobles de la Mediterràniacentral i oriental. S'han trobat restes a la falda del puig deSanta Magdalena (Maià), al pla de Begudà, del segle IIIa.C.
Generalitat de CatalunyaDepartament d’EducacióSecció d’Educació Secundària de Badalona
Avinguda Marquès de Sant Mori, 25108914 BadalonaTel. 93 397 49 47 Fax . 93 398 54 [email protected] De l'època de la romanització s'ha trobat ceràmica aprop de l'església de Sant Vicenç, a Besalú. Als aforesd'aquest poble s'ha excavat una vil�la romana (Can Ring),que prova l'existència de l'únic assentament agrícolaconegut a la Garrotxa.
Per Besalú passava una via romana subsidiària de la ViaAugusta, que, més enllà, travessava la vall de Biayna,pujava cap al Capsacosta i s'endinsava cap a la zonapirinenca. Una altra via romana enllaçava, per la vall delSer, les poblacions de Banyoles i Vic. Amb l'ocupacióromana s'intensificaren les zones de cultiu en perjudici deles de bosc.
El periode visigòtic es va limitar al control militar de lacomarca sense que se'n conegui cap assentament. Elcontrol encara només s'exercia sobre la via romana queparal�lela al Fluvià, comunicava la costa amb la muntanya.Els visigots van fer seu l'aparell burocràtic romà i creà lafigura del comte (Comes civitatis).
L'oppidum de Besalú es va constituir en el centre d'unpagus -unitat administrativa inclosa en un comtat- que esva mantenir sobre la conquesta musulmana i franca. Va serun important centre administratiu, artesanal i comercial. Lainvasió musulmana va tenir com a objectiu la rendició deBesalú i la de tots els castells que en depenien, però mai hivan habitar. Al menys no hi ha proves.
Els francs ocuparen Girona l'any 785 i expulsaren els àrabsdels seus contorns. Amb això s'establí una zona frontereraanomenada Marca, i el pagus de Besalú (pràcticament totala Garrotxa) s'annexionà al comtat de Girona. La vingudadels francs, a les ordres de Carlemany, va cristianitzaraquesta zona a través de les fundacions de monestirs, i,com a conseqüència d'aquests fets, els càrrecs públics civilsi militars van concentrar-se a poc a poc en mans d'unes
Generalitat de CatalunyaDepartament d’EducacióSecció d’Educació Secundària de Badalona
Avinguda Marquès de Sant Mori, 25108914 BadalonaTel. 93 397 49 47 Fax . 93 398 54 [email protected] poques famílies que l'utilitzaren com un patrimoni d'úsexclusiu.
La repoblació del territori comarcal va ser obra delsmonjos benedictins, amb la col�laboració dels reiscarolingis, que feien concessió de franquícies a favor delsqui s'hi establessin i el colonitzessin. La fundació delmonestir de Riudaura va tenir lloc el 852. Altres monestirsde la zona són els de Sant Julià, Sant Llorenç del Mont,Sant Aniol d'Aguges, Sant Pere de Besalú, etc.
Va ser l'abat del monestir de Sant Aniol, anomenatRadsimir, que va sol�licitar al rei franc Carles el Calb, fill deCarlemany, la possessió de les valls pròximes a la sevaabadia. El rei li'n va concedir mitjançant un praeceptumatorgat a Sant Dionís, el dia 11 d'abril de l'any 871, i entreels drets i béns donats hi figura ell conegut per Olotis(l'actual Olot), en terres de la vall d'en Bas, amb l'antigaesglésia fundada en honor de Santa Maria.
Amb la desintegració del feudalisme (877) apareix elcomtat independent de Besalú. És extraordinària laimportància d'aquest comtat durant l'Edat Mitjana. Elscomtes Bernat Tallaferro i Miró van fer importants gestesmilitars que van canviar els destins de la comarca.
Bernat II, comte de Besalú, va donar la vila d'Olot i laparròquia de Sant Cristòfor les Fonts al monestir de SantaMaria de Ripoll l'any 1097, raó per la qual els abats deRipoll van exercir fins el 1835 la jurisdicció civil sobreaquests territoris.
Els terratrèmols dels anys 1427 i 1428 van afectargreument la Garrotxa. Algunes poblacions, com Olot, vanquedar assolades. Els cònsols d'Olot, van demanar ajuda alrei Alfons V, que el 30 de setembre de 1427 els atorgàprivilegis per poder reconstruir la població.
Generalitat de CatalunyaDepartament d’EducacióSecció d’Educació Secundària de Badalona
Avinguda Marquès de Sant Mori, 25108914 BadalonaTel. 93 397 49 47 Fax . 93 398 54 [email protected]
En temps dels Reis Catòlics es va produir el conflicteremença. Francesc de Verntallat, veí del poble de SantPrivat, va encapçalar la sublevació de la pagesia en contradels senyors feudals. Per la sentència arbitral dictada pel reiFerran II, el Catòlic, en el monestir de Guadalupe el 22d'abril de 1486 es va abolir la remença dels mals usos ialtres injustícies.
Els segles XVI, XVII i XVIII hi va haver una intensaimmigració del surd de França cap a Catalunya. Pels anys 1640 perillava l'annexió de Catalunya a França.Després de la Guerra dels Trenta Anys, la Pau dels Pirineus,el 1659, va consumar la mutilació de Catalunya. LaCatalunya nord, la part del nord dels Pirineus, va ser cedidaa França.
L'any 1641 en Joan Pere Fontanella, jurista d'Olot de granprestigi, va defensar la causa catalana a Madrid i va serelegit conseller en cap de Barcelona, quan les tropesmilitars franceses es disposaven a assetjar la ciutat.Fontanella va participar en les converses que van portar ala creació de l'efímera República Catalana.
A la mort sense descendència de Carles II d'Haugsburg, esdeclara la Guerra de Successió a la corona espanyola entrel'arxiduc Carles d'Àustria i el príncep Felip d'Anjou. LaGarrotxa va prendre partit pel primer que va resultarperdedor. Van ser temps difícils, durant els quals elsgarrotxins varen rebre un tracte sever, van haver de pagarper l'allotjament i contribucions de guerra a les tropes delfutur rei Felip V.
El segle XVIII va ser molt pròsper. La majoria de masies icases pairals van ser restaurades, ampliades o construïdes.
Generalitat de CatalunyaDepartament d’EducacióSecció d’Educació Secundària de Badalona
Avinguda Marquès de Sant Mori, 25108914 BadalonaTel. 93 397 49 47 Fax . 93 398 54 [email protected] Durant la guerra del Francès (1808-1814), la comarca vaser escenari de lluites acarnissades, a Castellfollit de laRoca i a Sant Privat d'en Bas. Les guerres Carlines (1834-1875) van ser el conflicte quemés va incidir en la vida de la Garrotxa. A la mort del reid'Espanya Ferran VII, el gobern del país va ser disputatentre la filla del rei, Isabel II i el germà del rei quedefensava el dret de l'home sobre la dona per governar elpaís. La comarca respirava una gran simpatia a favor de lacausa de don Carlos Maria Isidro com a rei d'Espanya itambé dels seus hereus, enfront de la reina Isabel II, filladel rei Ferran VII.
De les tres guerres, la que més afectà la Garrotxa va ser latercera. Francesc Savalls, capità carlista, va senyorejaraquestes terres i, finalment, va conquerir la vila d'Olot en laque s'hi va establir tot un any (1874-1875). El 26 de març,Divendres sant, el general Martínez Campos va mantenir al'Hostal de la Corda, vora la riera de Riudaura, unaentrevista amb Savalls, el contingut de la qual s'hamantingut sempre secret, però que va servir perquè el lídercarlí consentís fugir d'Olot i s'aconseguís així la rendició deles tropes carlines i l'exili de Savalls a França.
A finals del segle XIX, l'associacionisme internacionalistaaplegà una sòlida base als voltants d'Olot, a sant Joan lesFonts i a Sant Esteve d'en Bas. Van existir societats obreresa Riudaura i a Santa Pau.
La Garrotxa havia estat una de les comarques pioneres enel procés d'industrialització gironí. Els telers mecànics jahavien estat introduïts el 1816 i les màquines de filar jennifuncionaven al segle XVIII, en un moment en que Olottenia més habitants que Girona.
El 1842 esta documentada l'existència de l'Associació deteixidors. La manca de comunicacions amb Barcelona influí
Generalitat de CatalunyaDepartament d’EducacióSecció d’Educació Secundària de Badalona
Avinguda Marquès de Sant Mori, 25108914 BadalonaTel. 93 397 49 47 Fax . 93 398 54 [email protected] negativament en la industria garrotxina, de manera quepatí una forta crisi a la segona meitat del segle XIX.
A partir de 1880, la indústria de la imatgeria religiosas'expandeix per moltes poblacions.
Durant l'època de la Restauració borbònica (1875-1902), lacomarca enregistrà un comportament electoral dividit ienfrontat entorn de tres forces de dreta: monàrquics,tradicionalistes i religiosos. Però mai va sortir escollit capdiputat republicà.
En temps de la Segona República, els partits dominantsforen Esquerra Republicana i la Lliga, encara que van haverminories partidàries del tradicionalisme i Acció Catalana.Les forces dretanes es localitzaven en la part baixa de lacomarca: Joanets, Les Preses, la Pinya i també a SantSalvador de Bianya i Sant Miquel de Campmajor. Lesd'esquerra, per la seva banda, triomfaven regularment aArgelaguer, Bassegoda, Oix, les Planes, Sales de Llierca,Montagut, Sant Jaume de Llierca, Tortellà, Sant Esteve d'enBas i Olot.
Pel que fa a les organitzacions sindicals, durant el períoderepublicà (1931-1936),la CNT aplegà la majoria delstreballadors sindicats de la comarca, l'Acció Social Agràriaera el sindicat de la majoria dels treballadors del camp, i laUGT,poc important abans de 1936, assolí més afiliatsdurant la guerra.
Durant els anys de la guerra civil (1936-1939), el nou ordresocial comportà les col�lectivitzacions de les indústries, peròen la majoria dels casos foren els comitès de control obrerels qui vetllaren pel funcionament de les empreses. Laguerra comportà, així mateix, destruccions d'esglésies i unbon nombre d'assassinats, especialment a Olot i Sant Joanles Fonts. Les poblacions més castigades per la repressió
Generalitat de CatalunyaDepartament d’EducacióSecció d’Educació Secundària de Badalona
Avinguda Marquès de Sant Mori, 25108914 BadalonaTel. 93 397 49 47 Fax . 93 398 54 [email protected] franquista en la postguerra van ser Olot, Sant Joan lesFonts, Sant Esteve d'en Bas i Castellfollit.
La Garrotxa, per la seva condició de comarca fronterera,esdevingué escenari d'algunes entrades del maquis. El1944 la guàrdia civil d'Oix s'enfrontà a una quarantena depersones que volien entrar a Espanya. Com a conseqüènciad'aquests fets, diversos garrotxins que ja havien complertpenes de presó foren obligats a residir lluny de Catalunyaen situació de llibertat vigilada.
El 1953 a Besalú es produí un enfrontament entre paisans ila guàrdia civil, de resultes del qual van morir tres homesde la resistència antifranquista que passaven propagandapolítica del PSUC: Ramon Solsona, Joan Panyella i ÀngelMoreno.
Generalitat de CatalunyaDepartament d’EducacióSecció d’Educació Secundària de Badalona
Avinguda Marquès de Sant Mori, 25108914 BadalonaTel. 93 397 49 47 Fax . 93 398 54 [email protected]
OLOT
La ciutat d'Olot es troba situada en la comarca de laGarrotxa. El riu Fluvià la travessa i els volcans: Garrinada,Montsacopa, Montolivet i les Bisaroques la circumden.
Molt a prop es troben els volcans de Santa Margarita i elCroscat.
SANTA MARGARITA
CROSCAT
Generalitat de CatalunyaDepartament d’EducacióSecció d’Educació Secundària de Badalona
Avinguda Marquès de Sant Mori, 25108914 BadalonaTel. 93 397 49 47 Fax . 93 398 54 [email protected]
També, hi ha altres poblacions pintoresques i dignes devisita com: Santa Pau, Castellfollit de la Roca i Besalú.
CASTELLFOLLIT DE LA ROCA BESALU
SANTA PAU SANTA PAU
PLAÇA MAJOR D'OLOT OLOT DES DEL VOLCÀ
Generalitat de CatalunyaDepartament d’EducacióSecció d’Educació Secundària de Badalona
Avinguda Marquès de Sant Mori, 25108914 BadalonaTel. 93 397 49 47 Fax . 93 398 54 [email protected]
EL VOLCÀ MONTSACOPA
Aquest volcà es troba situat en mig dels Montolivet i Garrinada. Té ala seva falda el nucli àntic de la ciutat d' Olot.
El Montsacopa s'aixeca 94 m. damunt d'una base irregular de 600 m.X 800 m. El cràter, de 120 m. de diametre i 12m. de fondària, està centrat alcim del con volcànic i la seva forma de copa és la que dóna nom alvolcà.
Actualment, el Montsacopa, que és un volcà de tipus estrombolià, ésuna de les vint-i-sis reserves naturals del Parc natural de la ZonaVolcànica de la Garrotxa.
Generalitat de CatalunyaDepartament d’EducacióSecció d’Educació Secundària de Badalona
Avinguda Marquès de Sant Mori, 25108914 BadalonaTel. 93 397 49 47 Fax . 93 398 54 [email protected]
LA VEGETACIÓ
Avui en dia, els vessants del volcà estan desforestats. Inicialment, elscamps de conreus van substituir els boscos, però més tard lesextraccions de greda van fer perdre part d'aquests camps.
En l'actualitat està recobert per comunitats herbàcies i arbustives,horts periurbans i arbredes plantades: falses acàcies, bedolls, etc.
LES GREDERES
Les àrees excavades que s'observen darrere del cementiricorresponen a antigues grederes, clausurades als anys seixanta, d'ons'extreia material per a la construcció.
Generalitat de CatalunyaDepartament d’EducacióSecció d’Educació Secundària de Badalona
Avinguda Marquès de Sant Mori, 25108914 BadalonaTel. 93 397 49 47 Fax . 93 398 54 [email protected]
L'ERMITA DE SANT FRANCESC
L'actual ermita de Sant Francesc es va construir després de la Guerrade la Independència sobre les antigues capelles del Sant Crist i deSant Francesc que havien estat destruïdes pels francesos.
Aquesta última havia estat construïda pels carmelites quans'establiren a Olot a finals del segle XVI.
Conta la llegenda que durant els terratrèmolsdel segle XV, que vandestruir la ciutat, els habitants d'Olot es van salvar perque havienpujat en romeria a la capella de Sant Francesc. Des d'alla dalt vanveure com desapareixien les seves cases, però el sant els va salvar lavida.
En agraïment els olotins anomenen Montsacopa o Sant Francesc,indistintament, al volcà.
CAMÍ A PEU:El camí del Monsacopa surt al costat del cementíri d'Olot,
darrera de la plaça de braus
Generalitat de CatalunyaDepartament d’EducacióSecció d’Educació Secundària de Badalona
Avinguda Marquès de Sant Mori, 25108914 BadalonaTel. 93 397 49 47 Fax . 93 398 54 [email protected]
EL VOLCA SANTA MARGARITA
El volcà Santa Margarita és un dels més ben conservats i més bonics.Està envoltat de boscos, té un crater de 420 metres de diàmetre i alcentre s'hi aixeca una petita ermita.
TERRA DE VOLCANS
La zona volcànica de la Garrotxa és la més important de la penínsulaIbèrica, amb més de quaranta volcans que començaren a entrar enerupció fa 350.000 anys. Els experts han datat l'última erupció, la delvolcà Croscat, fa 11.000 anys.
Són volcans de tipus estrombolià, que emeten corrents de lava iprojecten piroclastes (roca expel�lida a l'atmosfera durant una erupcióvolcànica de tipus explosiu). Els piroclastes tenen diversos nomssegons la seva mida: cendra, greda, escòria, ...L'acumulació de lagreda al voltant de la boca eruptiva forma el con típic dels volcans.
EL VOLCÀ SANTA MARGARITA
La pujada al volcà comença per un camí enmig d'una pineda. A pocsmetres agafarem el camí de la dreta i pujarem fins al mas canCaselles. Des d'aquí podrem contemplar una gran panoràmica delvolcà Puig de la Costa i del volcà Croscat.
Seguirem pujant entre boscos d'alzines, roures i caducifolis mixtosfins que arribem al cràter.
Generalitat de CatalunyaDepartament d’EducacióSecció d’Educació Secundària de Badalona
Avinguda Marquès de Sant Mori, 25108914 BadalonaTel. 93 397 49 47 Fax . 93 398 54 [email protected]
El mas Can Santa domina la panoràmica espectacular del crater: 420m. De diàmetre i 70 m. de fondària. El cràter és el resultat de duesexplosions. Al costat del mas surt un camí que ens portarà al fons delcràter i a l'ermita.
SANTA MARGARITA I L'ORIGEN DE L'ERMITA
L'ermita de Santa Margarita és una capella romànica del segle XIIdedicada a la santa que també dóna nom al volcà. Hi ha duesllegendes per explicar l'origen de l'esglesiola. Una diu que al fons delvolcà hi vivia un drac que va ser dominat per la santa. L'altra explicaque al fons del cràter es va trobar una imatge de la santa màrtircristiana del segle III i això originà la devoció per santa Margarita i laconstrucció de la capella.
Segons la tradició, la pujada en peregrinació a Santa Margarita esdonava sobretot en èpoques de grans calamitats públiques perdemanar la pluja per als camps o la salut per als pobles.
EL TEMPLE
La capella depenia de la parròquia de Sant Miquel de Sacot. La sevaconstrucció és molt simple: consta d'una nau capçada per un absissemicircular orientat a llevant. La nau està coberta per una volta deguix moderna que ens impedeix veure la volta primitiva La portad'accés al temple és a la façana de ponent.
Generalitat de CatalunyaDepartament d’EducacióSecció d’Educació Secundària de Badalona
Avinguda Marquès de Sant Mori, 25108914 BadalonaTel. 93 397 49 47 Fax . 93 398 54 [email protected]
L'església segueix el model típic de la majoria de les esglésies ruralsde la comarca. La major part foren aixecades al segle XII, i la sevaconstrucció amb pedres irregulars travades amb morter de calç lessituen entre les obres més rústiques d'aquell període
CAMÍ A PEU:Al Km 8 de la carretera GI-524 d'Olot a Banyoles, es
troba l'aparcament per deixar el cotxe. A la dreta surt uncamí senyalitzat pel Parc que ens portarà en 20 minuts
al cràter del Santa Margarita.
Generalitat de CatalunyaDepartament d’EducacióSecció d’Educació Secundària de Badalona
Avinguda Marquès de Sant Mori, 25108914 BadalonaTel. 93 397 49 47 Fax . 93 398 54 [email protected]
EL VOLCÀ CROSCATUNA CREACIÓ DE LA NATURA I L'HOME
El volcà Croscat és un dels més espectaculars de tot el Parc Naturalde la Zona Volcànica de la Garrotxa a causa de la intervenció del'home, que ens permet veure l'interior del volcà com un escenari decolors que va del negre a l'ocre passant per tota la gamma devermells.
EL VOLCÀ CROSCAT
És el més jove de la península Ibèrica i també és del tipusestrombolià. Està situat a l'abric de la serra del Corb i l'altiplà deBatet.
Generalitat de CatalunyaDepartament d’EducacióSecció d’Educació Secundària de Badalona
Avinguda Marquès de Sant Mori, 25108914 BadalonaTel. 93 397 49 47 Fax . 93 398 54 [email protected] La seva estructura cònica té 160 metres d'alçada, un diàmetre debase de 950 m. i un cràter natural en forma de ferradura.
El volcà va patir tres fases eruptives: les dues primeres van ser decaràcter estrombolià, i la darrera efusiva. La seva darrera erupció vatenir lloc fa 11.000 anys.
La primera erupció va acumular un dipòsit d'escòries a prop delcentre emissor; la segona, més explosiva, va construir el con i,finalment, la tercera erupció va emetre una colada de lava que es vaescolar sis quilòmetres cap a l'oest fins a la vall d'en Bas, on vabarrar el pas del riu Fluvià i va crear un embassament d'aigua (origende l'actual fertilitat de la vall). La fageda d'en Jordà i el bosc d'enTosca s'assenten sobre aquest mar de lava.
LES GREDERES DEL CROSCAT
Durant trenta anys l'empresa Mines Olot va explotar les grederes delvolcà creant a la seva part est, un tall de 150 metres d'amplada.Malgrat aquesta devastació, les obres de restauració portades aterme ens permeten veure un perfecte mostrari natural de lesdiferents capes de materials volcànics que el van formar.
Les roques volcàniques més petites s'anomenen lapil�li (greda enllenguatge col�loquial). Les bombes volcàniques són més grans itenen formes aerodinàmiques o arrodonides. Es formen com aconseqüència del refredament dels fragments més grossos que lagreda i de formes capritxoses.
Generalitat de CatalunyaDepartament d’EducacióSecció d’Educació Secundària de Badalona
Avinguda Marquès de Sant Mori, 25108914 BadalonaTel. 93 397 49 47 Fax . 93 398 54 [email protected]
Del negre al rogenc passant per matisos diversos d'ocre, els diferentscolors que podem veure al tall del volcà ens indiquen el diferent graud'alteració dels minerals de què es componen i la font de calor més omenys pròxima Observant el tall del volcà podrem veure la delicadesadel material. La greda es desprèn amb tota facilitat i canvia a poc apoc la fisonomia del tall.
LA CREACIÓ DEL PARC NATURAL DE LA ZONA VOLCÀNICA DELA GARROTXA.
Durant els anys vuitanta el volcà Croscat es va convertir en el símbolde les mobilitzacions populars per aconseguir la protecció delsvolcans de la Garrotxa.. El volcà Croscat necessitava proteccióespecial, ja que a més de l'explotació minera de les grederes, s'haviaconvertit en l'abocador de deixalles de la ciutat d'Olot. Fruit d'aquestamobilització popular el Parlament de Catalunya aprovà la Llei 3/1982de protecció de la zona volcànica de la Garrotxa. L'any 1985 es vacrear el Parc Natural de la zona volcànica de la Garrotxa. Tot i això,l'activitat minera no es va tancar definitivament fins l'any 1991.L'abocador de deixalles es va clausurar l'any 1986. De cara asalvaguardar el volcà, es recomana als visitants de les grederes delCroscat que s'abstinguin d'agafar mostres de greda que respectin elrecorregut proposat i que segueixin les normatives i recomanacionsdel Parc.
CAMÍ A PEU:Al km 8 de la carretera GI-524 d'Olot a Banyoles, hi ha
l'aparcament per deixar el cotxe. Creuarem la carretera iagafarem el camí senyalitzat que porta al volcà Croscat
en uns deu minuts
Generalitat de CatalunyaDepartament d’EducacióSecció d’Educació Secundària de Badalona
Avinguda Marquès de Sant Mori, 25108914 BadalonaTel. 93 397 49 47 Fax . 93 398 54 [email protected]
Ruta: Del parc Nou al volcàMontsacopa per dins la ciutat d'Olot
SENDER: PARC MUNICIPAL- MUSEU DELS VOLCANS- HOSPICI-ESGLÈSIA DE SANT ESTEVE- FIRAL- VOLCÀ MONTSACOPA.
RECORREGUT: 5,4 KM.TEMPS: UN MATÍ
El recorregut comença en el parc municipal o parc Nou. Seguim elvial sant Jordi a la plaça d'Amèrica on una indicació ens dirigirà alparc.
El parc correspon a una antiga finca senyorial, gestionada actualmentper l'Ajuntament d'Olot. Al seu interior hi ha la torre Castanys,d'estil modernista. A la planta baixa trobarem el Museu delsVolcans, on hi ha una exposició permanent sobre els volcans, elsterratrèmols, la vegetació i la fauna de la comarca. A la primeraplanta hi ha el centre d'informació del Parc natural i les oficines . Amés, dins el recinte del Parc hi ha una estació meteorològica. Al'exterior de la torre Castanys trobem prats, la font Castanys ambànecs i oques. Una part dels jardins del parc Nou constitueixen elJardí Botànic, que conserva, entre d'altres, una roureda catalogadacom a arbreda monumental.
Generalitat de CatalunyaDepartament d’EducacióSecció d’Educació Secundària de Badalona
Avinguda Marquès de Sant Mori, 25108914 BadalonaTel. 93 397 49 47 Fax . 93 398 54 [email protected]
Des d'aquí anirem per l’eixampla Malagrida projecte urbanístic ambcriteris noucentistes a principis del segle XX per Manuel Malagrida.
Continuarem pel passeig de Barcelona, la plaça Clarà i el carrerMulleras fins a trobar l'Hospici (construcció del darrer quart del segleXVIII). Aquest edifici de grans dimensions consta de tres plantes i ungran pati interior amb arcades de mig punt. Avui és la seu del MuseuComarcal de la Garrotxa, amb exposició permanent de la vida iactivitat de la comarca des del segle XVIII: l'explotació del bosc(carboners, culleraires, esclopers, ebenistes), el tèxtil, els tallers desants, i el moviment artístic amb obres dels escultors Josep Clarà,Miquel Blai, i pintors representatius de l'escola paisatgística d'Olot,com Joaquim i Marià Vayreda, i Berga i Boix.
Des de l'Hospici continuarem cap al centre del nucli antic perl'església parroquial de Sant Esteve, un edifici d'estil neoclàssicconstruït al segle XVIII sobre una antiga església romànica del segleX. L'església de sant Esteve alberga un museu parroquial molt valuós,on es pot veure un quadre del Greco.
Generalitat de CatalunyaDepartament d’EducacióSecció d’Educació Secundària de Badalona
Avinguda Marquès de Sant Mori, 25108914 BadalonaTel. 93 397 49 47 Fax . 93 398 54 [email protected]
Seguirem la ruta pel passeig d'en Blay, on podem contemplar edificismodernistes com la casa Gaietà Vila, amb les seves tres façanesdiferents, i l'espectacular casa Solà-Morales, reformada perl'arquitecte Domènech i Muntaner. Seguint el passeig de Blay amunt,arribarem a la plaça de braus d'Olot, coneguda popularment com elFiral. Construïda al segle XX, és una de les més antigues d' Espanya.
Per la part de darrere de la plaça de braus es troba el cementiri, d'onsurt l'itinerari que puja al Montsacopa. El camí s'enfila pel vessantoest del volcà. Des del seu cim es pot veure una bona panoràmica dela ciutat d'Olot, de la zona volcànica i de l'alta Garrotxa.
El camí es bifurca: per l'esquerra fa la volta al cràter, on podremveure les dues torres de defensa construïdes durant l'ocupaciófrancesa, i per la dreta s'arriba a l'església i l'ermita de SantFrancesc. Baixarem del volcà pel camí del Via Crucis.
Generalitat de CatalunyaDepartament d’EducacióSecció d’Educació Secundària de Badalona
Avinguda Marquès de Sant Mori, 25108914 BadalonaTel. 93 397 49 47 Fax . 93 398 54 [email protected]
Ruta: D'Olot al volcà Croscat passantper Batet de la Serra
SENDER: CASAL DELS VOLCANS D'OLOT – BATET DE LA SERRA– VOLCÀ CROSCAT
RECORREGUT: 10 KM.TEMPS: UN MATÍ
La ruta comença en el Museu dels Volcans situada als baixos de latorre Castany. L'exposició del museu està dedicada als volcans, alsterratrèmols i a la fauna i vegetació de la comarca.
Des del Parc Nou sortirem al vial Sant Jordi en direcció a Santa Pau.A la rotonda agafarem la carretera Gi-524 fins al km 1,5, on girarema l'esquerra en direcció a Batet de la Serra. Aquest poble està situaten un altiplà basàltic de 658 m d'altura.
Pujant cap a Batet i abans d'arribar al poble girarem a mà esquerraper visitar l'església de Santa Maria , construïda al segle IX, d'estiltípic romànic rural garrotxí de la qual es conserva l'absis semicircular.Les modificacions posteriors, sobretot les fetes al segle XVIII, vanampliar la nau central i hi van donar una estructura de planta de creullatina.
Des de l'església de Santa Maria continuem per la mateixa carretera.Més endavant ens desviarem per a conèixer l'oratori de la SagradaFamília, està presidit per una escultura de la Sagrada Família quefou restaurada entre 1951 i 1954. La capella està protegida per unareixa i un porxo. Al costat de l'oratori hi ha una font natural. L'oratori
Generalitat de CatalunyaDepartament d’EducacióSecció d’Educació Secundària de Badalona
Avinguda Marquès de Sant Mori, 25108914 BadalonaTel. 93 397 49 47 Fax . 93 398 54 [email protected] està situat al mig del pla de Godomar, presidit pel volcà Pujalós, undels més antics de la zona volcànica (les seves erupcions daten de fauns 350.000 anys).
Tornem a la carretera i continuem pujant cap a Batet, on hi ha elsantuari de la Santíssima Trinitat, un temple romànic del segle Xque va patir els terratrèmols del segle XV i fou restaurat durant elperíode gòtic. Una altra restauració tingué lloc al 1895.L'església estàenvoltada de cases i jardins naturals. Des de diferents racons del'altiplà podem gaudir d'unes meravelloses vistes dels Pirineus peruna banda i dels volcans de l'altra.
Passat el poble continuarem la ruta per una petita carretera gaudintd'un paisatge de conreus i amb les grederes del Croscat al fons. Elcamí ens portarà fins a la falda del volcà. Pujant pel camí trobaremCan Pessavent, centre d'informació del Parc natural, on hi ha unaexposició gràfica del procés de restauració de les grederes.
Generalitat de CatalunyaDepartament d’EducacióSecció d’Educació Secundària de Badalona
Avinguda Marquès de Sant Mori, 25108914 BadalonaTel. 93 397 49 47 Fax . 93 398 54 [email protected]
Ruta: De la fageda d'en Jordà a SantaPau passant per Sant Miquel de Sacot
SENDER: FAGEDA D'EN JORDÀ - SANT MIQUEL DE SACOT -VOLCÀ SANTA MARGARITA – SANTA PAU
RECORREGUT: 11 KM.TEMPS: UN DIA
Sortim d'Olot per la carretera GI-524 en direcció a santa Pau, al km 5a mà esquerra, trobarem un aparcament i des d’aquí ens podremendinsar per la fageda d'en Jordà. És un bosc de faig molt especial,format sobre el corrent de lava que va fluir del volcà Croscat. És unfenomen singular ja que normalment les fagedes apareixen a l'obagade les muntanyes a partir de 800 m d'alçada, i aquesta fageda essitua només a 500 m. L'absència de sotabosc, les bombesvolcàniques, els tussols i, sobretot, els colors de la tardor, han fet dela fageda de'n Jordà un racó mític, immortalitzat pel poema del poetaJoan Maragall:
“Li agafa un dolç oblit de tot lo mónen el silenci d'aquell lloc profond,
i no pensa en sortir, o hi pensa en va (...)”
Generalitat de CatalunyaDepartament d’EducacióSecció d’Educació Secundària de Badalona
Avinguda Marquès de Sant Mori, 25108914 BadalonaTel. 93 397 49 47 Fax . 93 398 54 [email protected]
Després del passeig, tornem a la carretera i al km 6, surt un camícarreter d'un quilòmetre que ens porta a Sant Miquel de Sacot. Elnucli consta de l'església parroquial i un grup de cases al voltant .L'església d'origen romànic fou enderrocada i refeta el segle XVIIIseguint l'estil grecoromà.
Tornem a la carretera per a seguir cap al volcà Santa Margarida. Alkm 8 i a mà dreta es troba l'itinerari senyalitzat. Després de la pujadaal volcà, seguirem en direcció a Santa Pau. Aquest poble és unconjunt medieval barreja de gòtic i renaixement.
Entrarem pel portal de Vila Nova a la plaça porticada gòtica,anomenada també Firal dels Bous i on es troba l'església. Lamajoria de les cases de la plaça estan adossades a l'antiga muralla iels arcs dels porxos tenen formes molt diferents. Reflecteixenelements dels primers temps del gòtic, del gòtic florit i algunsfinestrals del renaixement.
Al centre de la vila, sobre un petit pujol s'aixeca el castell fortalesa,un edifici de planta quadrada construït en diferents etapes entre elsegle XIII i XVIII. Els murs del castell servien de muralla per la partde migdia i de ponent. Seguint pel carrer que voreja el castellarribarem al portal del Mar, on veurem una panoràmica de la vall delSer.