REVISTA DEL PATRIMONI I LA CULTURA MARÍTIMA

NÚ

M.

9•

MAR

Ç20

11

reportatgeAntigues creences popularsde pescadors i mariners

mestredemarinaNatàlia Budia ColomCapità de marina mercant

deviatgeCamins de ronda Noves funcions i nous reptes

La gastronomiacom a patrimoni: la cuina del peixa la barca

EditorMuseu Marítim de BarcelonaAvinguda de les Drassanes s/n08001 Barcelona

Correu electrònicargo.mmb@diba.cat

Consell editorialMuseu Marítim de Barcelona Xarxa de Museus Marítims de la Costa CatalanaAssociació d’Amics del MuseuMarítim de BarcelonaFederació Catalana per la Cultura i el Patrimoni Marítim i FluvialFederació Catalana de Vela

Consell de direccióRoger MarcetElvira MataMiquel MartíManel IsnardSantiago Alcolea

Consell de redaccióCamil Busquets Javier MorenoJoan SolVicente GarcíaPere de PradaMiquel MartíGerard MartíLurdes BoixEnric GarciaOlga LópezMireia MayolasXavier NietoEliseu CarbonellJoan Miquel Llodrà Antonio RovirasFrancesc de Haro

DirectorRoger Marcet

Redactor en capJosep-Anton Trepat

AdministracióPere M. Comas

ComunicacióSusana Navarro

Secretaria i distribucióMíriam VallbéIsabel Díaz

Disseny i maquetacióAddenda

ImpressióGràfiques del Foix

Dipòsit legal: 32515-2008ISSN: 2013-0961

Amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat deCatalunya

Imprès en paper sense clor

3

La gastronomia marítima, i més en concret la cuina dels pes-cadors —en aquest cas la que es fa damunt la barca—, és l’eixcentral d’aquest número d’Argo. Conscientment, es deixa per a

altres ocasions parlar d’altres cuines, com la de la marina mercant, la decabotatge, la dels grans transatlàntics, etc. Aquesta cuina relacionada amb el peix esdevé aCatalunya un element important i definidor de la nostra cultura. En aquest sentit, l’autor evocaels antics per buscar aquesta vocació catalana que ha fet que tinguem una de les cultures delpeix més importants de la Mediterrània. Conscient de la importància del tema, el Museu Marí-tim de Barcelona ha volgut tenir-lo present en el seu futur discurs museogràfic i, al mateix temps,iniciar un procés de treball al voltant d’aquesta temàtica. És per aquest motiu que neix el «Pro-jecte Norai. Un projecte cultural i de RSC al voltant de la gastronomia marítima».

Dins d’aquest procés de renovació profunda, un dels objectius és crear un espai en què es pu-guin experimentar emocions i vivències a partir de totes les disciplines i temàtiques que formenpart de l’àmplia cultura marítima, i en aquest cas centrat en la gastronomia. D’altra banda, el MMBha anat definint la seva política d’RSC i de proximitat. Aquest projecte és un punt de trobada en-tre les polítiques culturals i socials que, partint de la gastronomia com a eix vertebrador, vol in-corporar-les al discurs museogràfic, conjuntament amb la formació i la inserció sociolaboral.

La missió d’aquest projecte és suscitar i transmetre emocions al visitant mitjançant la posadaen valor de la dimensió gastronòmica de la cultura marítima. Alhora, es vol incidir en l’augmentdel benestar social de les persones amb risc d’exclusió social, promovent accions per formar-les en el sector de l’hostaleria i contribuir així a la seva inserció social.

La posada en pràctica del projecte implica la conversió del restaurant del MMB en un àmbitmuseístic, lligat a la gastronomia marítima, que esdevingui l’última sala del Museu. Aquest es-pai també es proposa involucrar-se en programes d’investigació i recuperació gastronòmica, ial mateix temps oferir cicles de conferències o tallers gastronòmics que contribueixin a posaren valor la gastronomia marítima.

Roger Marcet Director

sumari

Foto

graf

ia d

e po

rtad

a: J

osep

-Ant

on Tr

epat

JATA

La cuina del peix a la barca

22

4 noticiariactivitats

36 museuafonsEl Museu de l’Anxova i de la Sal de l’Escala

38 fustadebonallunaBalear, l’essència de la navegació a la vela

40 mestredemarinaNatàlia Budia Colom

46 recercaenmarxaLes salines d’Eivissa al segle XVII

48 reportatgeAntigues creences populars del món dels pescadors i mariners

51 caixademarinerExvot del mariner J. Pujol

52 deviatgeCamins de ronda. Noves funcions i nous reptes

54 rosadelsventsL’art de la talla de fusta a l’armada otomana

56 maquetismeAssociació d’Amics del Museu Marítim de Barcelona

58 ratadepallolEl cistell dels avis / Llibres / Cuina

4

noti

cia

ri MUSEU MARÍTIM BARCELONA

Exposició temporal «A favor delstaurons, un mar d’esperança»El Museu Marítim de Barcelona acull l’exposició «A favor delstaurons, un mar d’esperança», organitzada pel Centre de Re-cuperació d’Animals Marins (CRAM), i que compta també ambla col·laboració de la Fundació Biodiversitat.

La mostra s’estructura en quatre blocs: els taurons com a ani-mals de gran bellesa, els taurons com a víctimes i no com aene mics, la importància dels taurons a l’ecosistema i com arecurs renovable, i, finalment, les accions que s’estan realitzantper a la seva conservació.L’exposició incorpora reproduccions a mida real de diversos es-pècimens i moltes imatges de gran qualitat del fons marí i la vi-da marina. A més, la mostra es complementa també amb re-cursos audiovisuals.Aquesta iniciativa forma part d’una campanya de sensibilitzacióen favor de la biodiversitat marina amenaçada, que té com aobjectiu fonamental la difusió dels perills per sobreviure que pa-teixen les diverses espècies marines i els projectes de conser-vació que s’estan duent a terme per tal de protegir-les.La finalitat de l’exposició és canviar la percepció del públic so-bre els taurons, informar i sensibilitzar la població sobre els va-lors i la fragilitat de la biodiversitat marina, i promoure el com-promís ciutadà amb la preservació del medi marí i amb lesactituds ambientalment responsables.––MMB.

Els museus marítims catalans visiten LiverpoolUna de les accions programades per la Xarxa de Museus Marítims de la Costa Catalana és la promoció de l’intercanvi d’ex-periències i bones pràctiques dels professionals dels museus que formen la Xarxa. Aquest any s’ha endegat la iniciativa d’or-ganitzar una visita a un lloc d’interès per tal de conèixer projectes museogràfics de nova creació, més enllà del nostre territori.El mes de novembre un grup d’onze professionals dels museus marítims catalans varen fer un viatge curt a Liverpool per visi-tar el Merseyside Maritime Museum i la seva gran col·lecció d’arxius fotogràfics i documentals, el World Museum i el Moll his-tòric de la ciutat. La visita a aquesta ciutat, caracteritzada històricament per la seva gran activitat marítima, ha estat molt enri-quidora, ja que els conservadors anglesos dels museus ens han mostrat els seus programes pedagògics i les accions que duena terme per vincular-se i apropar-se al territori en un context social i urbà. És força interessant analitzar les formes de col·labo-ració que manté aquest museu amb la resta de museus de la ciutat, ja que tots comparteixen serveis, com ara els de restau-ració de peces de col·lecció, optimitzant així esforços, treballant en col·laboració i millorant la seva oferta museística. —MMB.

Andy

Mur

ch

«Viatge mar enllà», una exposiciópensada, també, per a les personesamb necessitats especials El Museu Marítim de Barcelona (MMB) és conscient que les per-sones amb necessitats especials requereixen eines i recursosespecífics per poder gaudir de la seva oferta cultural, i és peraixò que procura adaptar les seves exposicions a les necessi-tats de totes aquelles persones que tenen mobilitat, com-prensió intel·lectual, visió o audició reduïdes o nul·les. L’últimaexposició que ha inaugurat l’MMB, «Viatge mar enllà», n’és unbon exemple.En aquesta exposició s’hi poden trobar recursos sonors i tàc-tils per a aquelles persones amb discapacitat sensorial. Els tex-tos dels vinils de cadascun dels àmbits expositius es troben enbraille i en macrocaràcter, de manera que les persones amb dis-capacitat visual tenen la possibilitat d’accedir a tota la informacióde l’exposició. La mostra compta també amb relleus tàctils dela caravel·la La Niña, la Galera Reial i el transatlàntic Infanta Isa-bel de Borbón, recursos sensorials que permeten conèixer a fonsaquestes embarcacions i les seves característiques.Al voltant d’aquesta exposició, l’MMB també ha programat di-verses activitats de grup adaptades a persones amb necessi-tats especials. Fins al final de l’any estan previstes les visites«Treballar, viure i sobreviure a bord» (diumenge, 3 de juliol, a les10 h), «I en arribar, què?» (diumenge, 23 d’octubre, a les 10 h),els tallers «Corsaris a la Mediterrània» (dissabte, 17 de setem-bre, a les 10.30 h) i «Els moviments migratoris als segles XIX i XX»(dissabte, 5 de novembre, a les 10.30 h).—MMB.

José

Luis

Bie

l

5

Els nous centres d’interpretació i els museus d’avui, a debat a Sant Feliu de Guíxols

El proper 6 d’abril, a la sala d’actes delClub Nàutic de Sant Feliu de Guíxols tin-drà lloc una important jornada tècnica,organitzada per la Xarxa de Museus Ma-rítims de la Costa Catalana, el MuseuMarítim de Barcelona i el Museu d’Histò-ria de Sant Feliu de Guíxols. S’hi reflexio-narà sobre les relacions entre centres d’in-terpretació i museus, i sobre les formes desuport des de l’Administració a uns i al-tres centres. La jornada és gratuïta i la ins-cripció es pot fer al web del Museu Marí-tim de Barcelona (www.mmb.cat)Per introduir el marc general de la jornadaes comptarà amb dues intervencions, unaque se centrarà en la interpretació del pa-trimoni; i una altra que analitzarà els dife-

rents models dels centres d’interpreta-ció. Acte seguit es presentaran experièn-cies de centres d’interpretació localitzatsen diferents indrets de Catalunya, i peracabar hi haurà una taula rodona.Els centres d’interpretació s’han estès ar-reu els darrers anys. Vinculats inicialmental patrimoni natural, a la necessitat de do-nar resposta a l’ús i gestió dels espais na-turals, avui el seu camp abasta tots elsbéns patrimonials. La democratització delmateix concepte de patrimoni, que reco-neix múltiples patrimonis (immaterial, na-tural, etc.) i també la necessitat d’introduirnoves estratègies en la difusió del patri-moni, ha fet repensar els museus d’avui iels nous centres d’interpretació. —MMB.

Metodologia de recercaetnològicaEl Centre de Promoció de la Cultura Po-pular i Tradicional Catalana (CPCPTC) hapublicat recentment el volum Metodolo-gia de recerca etnològica, que corresponal número 3 de la col·lecció «Materialsd’Etnologia de Catalunya». La col·leccióvol ser un instrument de caràcter instru-mental, tècnic i metodològic, complemen -tari de la recerca que es desenvolupa enel marc de l’Inventari del Patrimoni Etno-lògic de Catalunya. Podeu accedir a lapublicació en PDF al web del CPCPTC:http://ves.cat/aqyK.D’altra banda, ja es pot consultar el con-tingut complet del número 36 de la Revistad’Etnologia de Catalunya al reposador Re-vistes Catalanes amb Accés Obert (RACO):http://www.raco.cat/index.php/Revista -Etnologia.—MMB.

El pailebot Santa Eulàlia amb els museus de la XarxaDes de l’any 2000, en què va començar a navegar de nou, el pailebot Santa Eulàlia havisitat diverses poblacions costaneres, en especial les dels museus de la Xarxa de Mu-seus Marítims de la Costa Catalana, atenent els propòsits de cooperació i de col·labo-ració mútua en la difusió del patrimoni marítim flotant. Enguany s’ha programat, d’acordamb dos dels museus de la Xarxa, el Museu del Port de Tarragona i el Museu de l’An-xova i de la Sal de l’Escala, visites a aquestes poblacions: Tarragona, una gran ciutatamb un dels més importants ports de la Mediterrània, i l’Escala, un municipi que té en-torn de 10.000 habitants. Dues poblacions ben diferents però amb trets comuns: l’an-tiguitat dels seus assentaments com a grans urbs de les civilitzacions grega i romana,i la clara vinculació al mar de la seva activitat al llarg dels temps.En ambdues poblacions, el Santa Eulàlia serà l’eina a partir de la qual s’articularan ac-tivitats educatives entorn de la navegació tradicional en grans velers, la història dels pai-lebots i el transport marítim de mercaderies, etc. A Tarragona hi serà del 12 al 15 de maig, amb motiu de les celebracions de cloenda de laCommemoració dels 10 anys del Museu del Port de Tarragona. I a l’Escala, del 8 a l’11de setembre, per participar un any més en la Festa de la Sal, que cada any rememora l’ar-ribada del vaixell de la sal al poble per abastir la indústria local de la salaó.—MMB.

Mon

tser

rat G

rano

llers

Revista Drassana (número 18)Ha sortit el núme-ro 18 de la revis-ta Drassana delMMB. En aques-ta ocasió el dos-sier està dedicata la marina mer-cant espanyoladurant el fran-quisme (1936-1975).Les pàginescentrals recu-llen articles de Xavier Moreno («Elcapitán Fernando Arranz»), Xosé ManuelSuárez («La tragedia del mar Cantábri-co»), Dionisio Pereira («A represión fran-quista contra os mariñeiros galegos»),José Manuel Rua («Els sindicats durantl’època franquista»), Javier SánchezErauskin («La revista Hombres de mar-Stella Maris), Alfonso Alonso («El sindica-to libre de la marina mercante») i Joan Za-mora («Historia de la Unión de Oficialesde la Marina Mercante Española»). En re-lació amb aquest tema, la revista incloutambé un extens article de Luiza Iorda -cha sobre els marins republicans preso-ners a l’URSS entre 1938 i 1956. A lamiscel·lània hi trobem un article, «Els pre-sidiaris, constructors del port de Tarrago-na», i completen la revista altres articles,ressenyes i l’àlbum de fotos.—MMB.

El Santa Eulàlia davant la ciutat de Barcelona. Novembre de 2009.

6

noti

cia

ri

La nova Casa d’Oficis deCambrils s’inicià el passat 14d’octubre de 2010. És un pro-jecte d’un any de durada en elqual la formació s’alterna ambel treball i la pràctica profes-sional en activitats relaciona-des amb els nous sectors iactivitats de caràcter emer-gent, així com qualsevol altraactivitat d’utilitat pública o so-

cial que permeti la inserciómitjançant la professionalitza-ció i l’adquisició d’experiènciadels alumnes treballadors/es.Té prevista la finalització el 13d’octubre de 2011. Aquestaés la primera Casa d’Oficisque es porta a terme a Cam-brils, i és hereva de les de sa -paregudes escoles taller. Comtotes les cases d’oficis, aques -ta té una durada d’un any,amb la finalitat de donar for-mació i de millorar les possi-bilitats d’ocupació de 30 jovesaturats menors de 25 anys,ensenyant-los un d’aqueststres oficis: jardineria, ener -gies renovables solar tèrmi -ca, i mestre d’aixa. Aquestprojecte està cofinançat perl’Ajuntament de Cambrils, elDepartament de Treball de laGeneralitat de Catalunya i elFons Social Europeu; a més,compta amb la col·laboraciódel Museu d’Història de Cam-brils, ja que es treballarà ambtres embarcacions patrimo-nials.—Gerard Martí.

S’inicia la Casa d’Oficis de Cambrilsamb un mòdul de mestre d’aixa

MUSEU D’HISTÒRIA DE CAMBRILS

Arxi

u M

useu

d’H

istò

ria d

e Ca

mbr

ils

Alfonso EchegarayAquest Nadal ens deixava Alfonso Echegaray, un veritable ho-me de mar que va despertar admiració i respecte professionalen tot l’àmbit marítim. Volem manifestar el nostre més sentit do-lor per aquesta trista i lamentable pèrdua. L’Alfonso va ser unapersona extraordinària amb la qual vam tenir el privilegi de tre-ballar i la fortuna de compartir nombroses experiències; ha es-tat durant molts anys col·laborador i amic del nostre museu, iens va acompanyar de forma molt especial en tot el procés delprojecte de recuperació del pailebot Santa Eulàlia, del qual vaser el primer capità. Fins sempre.—MMB.

Elvi

ra M

ata

NOVES PUBLICACIONS

La cara humanadels farsHa estat publicat, amb el nú-mero 15 de la col·lecció «Estu-dis del Museu Marítim de Bar-celona», el llibre La vida en losfaros de España. El Cuerpo deTorreros de Faros o de Técni-cos Mecánicos de Señales Ma-rítimas (1851-1992).L’autor és David Moré Aguirre,arxiver, historiador i personavinculada familiarment al móndels fars. Amb aquest treball ens posa a l’abast una visió total-ment diferent de la tradicional sobre la vida i el treball en un far,amb una aproximació social i humana a un col·lectiu professio-nal i a les seves famílies. Els fars han estat objecte d’atenció so-vint com a estructures arquitectòniques, des del punt de vistatecnològic, o fins i tot com a elements simbòlics. Tantmateix, lespersones vinculades al servei havien quedat només referencia-des en unes poques anècdotes i tòpics. Aquesta és la primeraocasió en la qual homes i dones vinculats a un servei marítimhan estat estudiats i, en certa forma, homenatjats.—MMB.

S’inicien els treballs de restauracióde l’embarcació Teresa

L’Ajuntament i el Club Nàutic de Cambrils van signar el 21 d’oc-tubre un acord de col·laboració marc en l’àmbit de la cultura i elpatrimoni marítim. Un dels objectius principals del conveni seràestablir una cooperació estable entre l’Ajuntament, a través delMuseu d’Història de Cambrils, i el Club Nàutic, per potenciar lacultura marítima en totes les seves vessants. Per concretar, enun primer projecte, el conveni impulsa definitivament el procésde patrimonialització de l’embarcació històrica Teresa, per mitjàde la cessió dels espais i equipaments necessaris per a l’execu-ció del Pla de restauració redactat conjuntament amb el MuseuMarítim de Barcelona. Des del Museu d’Història de Cambrils,aquest passat desembre s’ha iniciat la primera fase dels treballsde restauració de l’embarcació amb una inversió de 37.321 eu-ros. Des del 2010, el Club Nàutic de Cambrils gestiona l’ÀreaTècnica del Port de Cambrils amb l’escar. És, doncs, l’espaiidoni per dur a terme la restauració d’una embarcació com laTeresa, finalitzada a Cambrils abans de l’any 1936 pel mestred’aixa Julià Vives Castellví. —Gerard Martí.

Arxi

u M

useu

d’H

istò

ria d

e Ca

mbr

ils

L’Alfonso al timó del seu veler Windekin.

7

Entre els mesos d’octubre i novembre delsdarrers cinc anys, a Cambrils es fa memòriadels fets ocorreguts entre la proclamació dela II República i l’arribada del franquismemitjançant d’un cicle d’activitats. Enguanyels actes s’han titulat «Societats de Cambrilsdurant la II República» i ha comptat amb elsuport de la Direcció General de la MemòriaDemocràtica de la Generalitat de Catalunya.Després d’exposicions, presentacions de lli-bres, xerrades, taules rodones..., el passatdiumenge 7 de novembre, l’Arxiu Municipalde Cambrils, el Museu d’Història de Cam-brils i la Biblioteca Pública Municipal deCambrils van organitzar la ruta comentada«Del Moll al Pòsit», pel barri de la platja deCambrils.En aquesta activitat, urbanisme i història esvan donar la mà amb l’objectiu de mostrar,d’una manera il·lustrada i didàctica, com es

vivia al barri en la dècada de 1930, èpocaen què va experimentar grans transforma-cions, especialment activades amb la cons-trucció del port de Cambrils. Molts d’a-quests canvis van ser impulsats per lesentitats de l’època, es-pecialment el Pòsit dePescadors.El centenar d’assistentsa la ruta van recórrer elscarrers del barri de laPlatja acompanyats d’ex-plicacions, testimonis, do-cuments, textos i objectesque els il·lustraren sobreels oficis, la vida quoti-diana, les cases, la transformació del pai-satge urbà… Un dels atractius de la ruta vaser que hi participaren activament les enti-tats de Cambrils: Confraria de Pescadors de

Cambrils, Arjau Vela Lla-tina de Cambrils, Grup deTeatre «La Teca», Asso-ciació Club de Pensionis-tes de la Casa del Mar deCambrils, Escola de Pun-taires de Cambrils, Ate-neu Cambrilenc, Agrupa-ment Escolta Gent deMar, i Confraria Mare deDéu del Carme. —AMC.

Cambrils recorda les societats de la II República

Un moment de la subhastadel peix a l’antiga.

Un disc ens apropa ala cultura popular delspescadors cambrilencsEl passat 12 de desembre es va pre-

sentar al casal parroquial deSant Pere de Cambrils el disc«Aquí queda aquesta gent»,produït, realitzat, dirigit i com-post per Carlos «Ventura»Rom i Mellau. Aquest pesca-dor, patró d’una embarcaciód’arrossegament i lligat a di-ferents projectes musicalsdes de fa molts anys, ha li-derat un projecte ben sin-

gular. A partir de les cançons, les fra-ses fetes, les dites, les anècdotes i lesexpressions pròpies dels pescadorsde Cambrils, Rom ha creat 12 temesmusicals nous, amb ritmes que vandel vals al rock, i del pas doble al cor-rido mexicà, sense solució de conti-nuïtat i amb una voluntat diàfana de di-vertir tot fent memòria. Per podermaterialitzar el projecte, els intèrpretsde les cançons són amics i amigues delmateix Rom, la gran majoria músicscambrilencs amateurs, amb la col·la-boració especial de vells pescadorsque apareixen interpretant o recitant al-gun fragment dels temes proposats.Des d’aquestes festes de Nadal, eldisc es pot adquirir al preu de 12 eu-ros a les seus de les associacions deCambrils i en diversos centres culturalslocals, com al Museu d’Història deCambrils. —MHC.

MUSEU MUNICIPAL DE NÀUTICA DEL MASNOU

«La mirada tàctil»

«La mirada tàctil» és un espai sensorial re-tolat amb macrocaràcters i braille sobreim-près amb el qual es pot fer un viatge tàctila través de la construcció, navegació i pai-satge més mariner del Masnou. Aquest mò-dul tàctil s’articula a partir de l’explicació delprocés de construcció del mig buc de la po-llacra Modesta, de la descripció del perfilcostaner del Masnou i de la transcripciód’un breu relat extret del quadern de bità-cola del capità Salvador Maristany.Per a la construcció de la maqueta es dis-posava de les dades de registre de l’em-barcació, una aquarel·la del reconegut pin-tor Pineda i un semibuc d’arsenal de l’època,que va cedir amablement Sara Masó.Per a la construcció de l’arboradura, així

com de tots els components de l’eixàrcia deles diferents maniobres per a la navegaciós’han seguit els criteris històrics, i hi ha ha-gut una especial atenció a destacar no no-més les mides, sinó també els diferents ma-terials: metalls, fusta, tela i cordatge, segonsles indicacions de Lluís Rius, tècnic de la Di-putació de Barcelona.Al buc destaquem el tacte de les diferentstaules del folre i la línea de flotació, els ele-ments metàl·lics de subjecció dels pals, elmascaró de proa i la pala de timó funcional.A la coberta és fàcil diferenciar els diferentselements: bot salvavides, càmera de tripu-lació, dipòsit d’aigua potable (de coure),cuina, bomba de buidatge, molinet i ànco-res. La bodega de càrrega és accessible, i

podem palpar les quadernes i les diferentsmercaderies que transportaven. La dispo-sició de l’aparell i les veles s’ha realitzat demanera que se’n pugui entendre la distri-bució i les formes.Aquest projecte s’emmarca dins dels objec-tius del Museu de Nàutica del Masnou i dela’Escola de Maquetisme Naval, que consis-teixen a fer recerca històrica sobre el passatmariner de la vila, i s’ha dut a terme amb elsuport de la Diputació de Barcelona.—Antoni Barata.

Mòdul multisensorial al Museu Municipal de Nàutica del Masnou

Arxi

u M

useu

d’H

istò

ria d

e Ca

mbr

ils

MM

NM

8

noti

cia

ri MUSEU DEL PORT DE TARRAGONA

Novetats en l’àmbit de la pesca del Museudel Port de TarragonaEl Museu ha incorporat nous objectes per a l’àmbit de la pesca, la qual co-sa ha fet que es remodelés l’espai expositiu de les pesqueres de la costatarragonina.La combinació entre la incorporació d’una reproducció a escala 1:10 de lespesqueres de la llum —cinta i bot— realitzades per la modelista del Museu,Encarna Porcel, i la donació per part d’Albert Pedrol Aixa, pescador jubilat,d’unes portes de fusta de la pesca de l’arrossegament que van treballar l’a-ny 1983, només durant 3 mesos, com a conseqüència de la instal·lació deportes de ferro a l’embarcació Gema —matrícula de Tarragona—, han es-tat els motius de la remodelació d’un espai que ara mostra als visitants elstres tipus d’embarcacions i estris de la pesca de la zona: arrossegament,encerclament i palangre. —MPT.

«Navegant pel Dinou»El 28 de juny de 2011,Tarragona commemo-rarà els 200 anys delsetge que patí la ciutat.Amb el lema «Tarra-gona assetjada, 1811-2011» es portarà aterme, des del mes de

febrer, un projecte de ciutat encapçalat des de l’Ajuntament de Tarragonaper tal que institucions, entitats i associacions culturals tarragonines pro-gramin actes diversos entorn del Bicentenari de la Guerra del Francès. El Museu del Port de Tarragona, institució col·laboradora del projecte, hapreparat una proposta pedagògica, «Navegant pel Dinou» —adreçada aalumnes de 4t de la ESO i de Batxillerat—, que es presentarà el dijous 12de febrer a les instal·lacions del propi Museu.L’activitat vol apropar als nois i noies, mitjançant una breu introducció his-tòrica, la situació viscuda a Espanya durant el període de la Guerra del Fran-cès. Seguint aquest fil argumental, ens acostarem primer a Catalunya i des-près a Tarragona per acabar vora el seu port i conèixer, de la mà dels patronsi capitans de l’època, les rutes comercials, els productes predominants, lesseves aplicacions, i les curiositats sobre els seus orígens i/o les mesuresutilitzades a l’època. Posteriorment, embarcaran en un bergantí per tal deconèixer la navegació clàssica i descobrir la vida d’aquesta gent de mar,els diferents oficis a bord i les seves tasques diàries. Experimentaran i s’a-proparan a la desconeguda vida d’aquells que van iniciar i consolidar lesgrans rutes de la Mar Gran.—MPT.Informació i reserves: museuport@porttarragona.cat.

Compartint la mar amb…Al llarg de l’any 2010,aquesta ha estat l’activitatdesenvolupada cada mesper tal de presentar, alMuseu del Port de Tarra-gona, patrimoni marítim iportuari procedent de lesdiferents institucions cul-turals de la ciutat. Ambl’exposició els mesos de març, abril i maig del Mu-seu Diocesà de Tarragona, l’Arxiu del Port de Tarra-gona i l’Arxiu Històric de la ciutat, respectivament,es clourà aquesta proposta realitzada per celebrarel 10è aniversari del Museu. Rajoles amb represen-tacions de naus del segle XVII; documentació delFons de Capitania Marítima de Tarragona, cedidarecentment a l’Arxiu del Port de Tarragona; imatgesde l’equip guanyador del Campionat del Club Nàu-tic de Tarragona, del fotògraf Hermenegild Vallvé,de l’any 1917, seran els objectes i documents ex-posats els darrers mesos de l’activitat commemo-rativa. —MPT.

Moll de Costa, 1986-2011, 25 anys al servei de la cultura

El mes de juny de l’any 1986, l’antiga Junta d’Obresdel Port de Tarragona va donar un nou ús al moll mésproper a la ciutat, el Moll de Costa. Aquest havia que-dat apartat de l’activitat portuària atès el seu poccalat, la manca de condicions per als nous vaixellscomercials i les noves infraestructures portuàries.Amb la deshabilitació portuària i l’obertura del molla diferents activitats, els espais portuaris del moll esvan anar restaurant i rehabilitant per tal d’acollir ac-tes culturals, lúdics i ciutadans.La programació d’exposicions als tinglados; la crea-ció de l’Escola Taller del Port de Tarragona per talde recuperar oficis de la mar; la recuperació del fonsdocumental portuari amb la inauguració de l’Arxiudel Port; l’edició de llibres amb el Servei de Publi-cacions; la conservació i difusió del patrimoni ma-rítim i portuari amb la creació del Museu del Port ila col·laboració amb diferents actes populars, es-portius i culturals al llarg d’aquests 25 anys ens per-metran, l’any 2011, dur a terme un programa com-memoratiu d’un moll que va transformar-se, encaraque conservant l’aspecte originari, d’un espai por-tuari a un espai cultural. —MPT.

MPT

Mus

eu D

ioce

sà d

e Ta

rrag

ona

MPT

9

MUSEU DE LA MEDITERRÀNIA

Una exposició sobre les illes MedesEl Parc Natural del Montgrí, les illes Medes i el Baix Ter, amb la col·laboració del Museu de la Mediterrània i la Fundació Astres, estan tre-ballant en una exposició sobre les illes Medes. En aquesta mostra es vol donar a conèixer la diversitat i la riquesa natural i cultural de l’arxi-pèlag més important de Catalunya. Es mostrarà la part terrestre, però també ens podrem submergir en les parts més ocultes de les illes.L’exposició s’està ideant pensant en els discapacitats, i es podrà gaudir amb els cinc sentits.—Gerard Cruset.

El Museu de la Mediterrània es converteix en antena del Centre de Promoció dela Cultura Popular i Tradicional Catalana L’Observatori per a la Recerca Etnològica de Catalunya és un programa del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catala-na (CPCPTC). Des de l’any 2000, any de creació de l’Observatori, diferents museus i entitats en formen part com a antenes. A partir de laseva proximitat amb el territori, duen a terme una tasca de recerca, restitució i difusió dels elements culturals que formen el patrimoni etno-lògic català. El passat mes de setembre, el Museu de la Mediterrània fou acceptat com a nou membre de l’Observatori, i es convertí en unanova antena en el territori. Aquest nomenament és un reconeixement a la feina duta a terme els últims anys al Baix Ter en el camp de la re-cerca etnològica, amb la música com a punta de llança dels estudis duts a terme.—Gerard Cruset.

MUSEU D’HISTÒRIA DE SANT FELIU DE GUÍXOLS

Donacions d’un protagonista del primer submarinisme

Enguany, el Museu d’Història de Sant Feliu de Guíxols (MHSFG) harebut diferents peces, entre elles algunes procedents del fons sub-marí dels entorns de Platja d’Aro i Sant Feliu de Guíxols, i unacol·lecció dels exemplars de CRIS (Centre de Recuperació i Investi-gació Submarina), revista de la mar, dels anys 1959-1977.L’autor d’aquesta acció generosa, Josep Nadal i Vellver, de Sant

Feliu de Guíxols, formà part del primergrup que entre 1955-1958 es formà aSant Feliu i feia immersions, junt ambAlbert Quintana (representant a la zo-na de la casa Nemrod), Lluís Albertí,Joan Ribas i Pere Carré. Soci deCRIS, és un testimoni d’excepcióque ja ha col·laborat amb anterioritattant amb el Museu com amb altrescentres, com el Centre d’Arqueologia Subaquàtica de Catalunya.La revista CRIS ha estat motiu d’un treball de recerca de batxillerat,i a partir d’ara se’n podran consultar els articles que ens donen in-formació sobre l’evolució dels mitjans per tal de realitzar immer-sions, els avenços en la medicina del busseig, les relacions entre elCRIS i els diferents museus catalans, o la fotografia i òptica sub-marines.—MHSFG.

Alumnes del CRIS de la primavera de 1959 (imatge extreta de la revista CRIS,núm. 5, de juny de 1959). Portada de la revista CRIS (núm. 1, febrer de 1959).

El llibre La reial fàbrica de vaixells de Sant Feliu de Guíxols (1715-1721), editat per l’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols en col·labo-ració amb la Diputació de Girona, és el darrer títol de la col·lecció«Urània - Estudis Guixolencs», que l’Ajuntamentde Sant Feliu de Guíxols impulsa des de l’ArxiuMunicipal des de fa més de vint anys.El llibre ha estat escrit pels historiadors Marcel Pu-jol i Pablo de la Fuente, i és fruit de la recerca por-tada a terme en diversos arxius mitjançant la IIIBeca Lluís Esteva Cruañas de l’Ajuntament deSant Feliu. Aquest llibre vol donar a conèixer unaspecte poc conegut de la història guixolenca du-rant el segle XVIII: la ubicació a la vila d’unes dras-sanes reials que s’ocuparen de la construcció dediversos vaixells de guerra per encàrrec del rei Fe-

lip V. Entre aquests vaixells hi hagué el Sant Felip El Reial, el primernavili de línia de tres ponts al servei de la marina espanyola. Els au-tors del llibre ens expliquen, de la mà dels protagonistes de l’èpo-

ca, les raons del naixement d’aquestes drassa-nes a la platja guixolenca i el perquè de la sevaràpida desaparició.La implantació d’aquesta important indústria aSant Feliu de Guíxols tingué importants conse-qüències econòmiques, urbanístiques i socials almunicipi. Però al mateix temps, i malgrat el seucaràcter efímer com a centre productor naval, elperíode comprès entre 1715-1721 fa sobresortirSant Feliu de Guíxols de l’àmbit de la història lo-cal convencional per situar-lo a primera línia de lahistòria de Catalunya i d’Espanya.—MHSFG.

L’Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols presenta un llibre sobre lesDrassanes Reials guixolenques del segle XVIII

Aquesta recerca, realitzada des de la Càtedra d’Estudis Marítims(Universitat de Girona - Ajuntament de Palamós) i el Museu de laPesca, compta amb un ajut de l’Institut Ramon Muntaner. «Drassanes Tino: la darrera nissaga de mestres d’aixa de Pala-mós» és un projecte de recerca etnològica que té com a objec-tiu principal estudiar i descobrir, a partir del testimoni oral i de lesfonts documentals, l’evolució d’una drassana tradicional des delsseus inicis fins al cessament de la seva activitat en aquest 2010,i explicar els canvis que experimenta l’ofici i la figura del mestred’aixa, el procés de construcció d’embarcacions, o les diferentstipologies d’embarcacions tradicionals i les seves evolucions,nomenclatura, etc. Els mestres d’aixa que avui continuen presents al nostre litoral, iel cas de les Drassanes Tino no n’és una excepció, han hagutde desenvolupar les estratègies necessàries que els permetinsubsistir en el nou context tècnic, econòmic i social que elsenvolta. La contínua desaparició d’embarcacions pesqueres defusta, l’especialització temporal d’aquestes flotes al llarg del’any, l’enorme increment d’embarcacions d’esbarjo, majoritària-ment de fibra i que se solen utilitzar només a l’estiu, i, sobretot,

la quasi total desaparició de les comandes per construir novesembarcacions de fusta, ja siguin de pesca o d’esbarjo, han dutals mestres d’aixa d’avui a haver de definir estratègies adaptati-ves adequades a aquestes noves circumstàncies de canvi i des-envolupament.Aquesta recerca vol aprofundir en aquestes causes que marquenl’evolució d’una drassana tradicional com les Drassanes Tino dePalamós, i que exemplifica el periple d’aquest ofici tradicional envies d’extinció. Creiem que ara és el moment, perquè Jaume Cusí,el mestre d’aixa de les Drassanes Tino, el darrer d’una nissaga ar-relada a Palamós des del 1920, es jubila, i, com a conseqüència,la drassana cessa en la seva activitat.—MdP.

10

noti

cia

ri

El testimoni directe de la gent ha esdevingut els darrers temps una de les fontsd’informació més valuoses per als investigadors socials. Des del Centre de Do-cumentació del Museu de la Mediterrània s’ha iniciat un treball de recerca, coor-dinat pel músic Jordi Molina, que pretén recuperar i donar a conèixer la feina delsmúsics de les cobles orquestres. Ara, a través de l’Observatori per a la RecercaEtnològica de Catalunya, el Museu entra dins les terceres jornades de memòriaoral.—Autor: Gerard Cruset.

El Museu de la Mediterrània recupera la memòria oral dels músics

MUSEU DE LA PESCA DE PALAMÓS

El Pepito, una nova embarcació per al Museu de la Pesca

L’Ajuntament de Palamós, a través delMuseu de la Pesca, ha rebut en donacióel llagut Pepito, el qual, després d’estaruns mesos a la marina seca del Port Ma-rina Palamós, el novembre passat va sertraslladat a les drassanes Classic Yacht dePalamós perquè s’hi fes, en primer lloc, el

procés de consolidació de l’estructura iposteriorment la seva restauració.Aquest llagut, de cinc metres d’eslora idos de mànega, va ser donat a l’Ajunta-ment de Palamós per una nissaga depescadors del poble, els germans FerrésSerrat, i va ser construït a la platja de Pa-lamós el 1916 pel mestre d’aixa JaumeCosta Julià, amb roure i pi, la fusta mésemprada en la construcció tradicional a lanostra costa.El Pepito va començar a pescar a rem i vela,sense coberta, i amb els anys es va anaradaptant a les noves necessitats de l’ofici:motorització, elevadors, coberta... En l’ac-tualitat el seu estat de conservació és forçaprecari, per la qual cosa s’ha hagut de con-solidar l’estructura per tal d’evitar movi-ments, i esperem començar la restauració,

canvi de costelles i llates de folre en una pri-mera fase, com abans millor. El Pepito és un supervivent d’una altraèpoca i un cas força excepcional de du-rabilitat si tenim en compte els materialsde construcció i, sobretot, la seva funcio-nalitat; aquesta embarcació ha estat propde noranta anys desenvolupant tasquesde pesca costanera.La seva eslora, 25 pams, fa d’aquestbastiment una peça destacable en l’àmbitpatrimonial, ja que hi ha molt poques uni-tats de les dimensions d’aquest llagut. Elsistema constructiu, i especialment la vin-culació al món de la pesca tradicional, fandel Pepito una peça que des del Museude la Pesca pensem que cal recuperar,preservar i, tal vegada, fer-la navegar denou.—MdP.

S’inicia una recerca sobre la darreradrassana tradicional de PalamósL’estudi de les Drassanes Tino recull més de 75anys de funcionament vinculat al sector pesquerpalamosí

Ger

ard

Crus

et

Raül

Mat

a

Raül

Mat

a

11

En el marc del programa «Cultura viva. La re-cerca etnològica a Catalunya», que organitzael Centre de Promoció de la Cultura Populari Tradicional Catalana, els passats 19 i 26 denovembre, a les 7 de la tarda, el Museu de laPesca va acollir les conferències «Els saberspopulars sobre el clima i la relació del pesca-dor amb la naturalesa», a càrrec d’Eliseu Car-bonell, i «Remeis tradicionals als pobles depescadors de la Costa Brava», a càrrec deRosa Subirós, respectivament. Aquesta acti-vitat va ser organitzada per la Càtedra d’Es-tudis Marítims i el Museu de la Pesca.La conferència d’Eliseu Carbonell, antropòlegde l’Institut Català de Recerca en PatrimoniCultural, es basà en una recerca realitzada du-

rant l’any 2008 del programa de l’Inventari delPatrimoni Etnològic de Catalunya sobre «Et-noclimatologia marítima a l’Alt Maresme». Larecerca va consistir inicialment a recopilar sa-bers populars sobre el clima entre pescadorsd’aquesta comarca (predicció del clima a par-tir de l’aspecte de la superfície del mar, laforma dels núvols, la qualitat dels vents, elcomportament d’aus i peixos, etc.).En la segona sessió, a càrrec de la infermerai antropòloga Rosa Subirós, s’explicà com elfet d’afrontar patiments i malalties individualsi col·lectives preocupa tots els grups humans,els quals desenvolupen representacions ipràctiques. El contingut d’aquesta conferèn-cia versà sobre la recerca IPEC desenvolu-

pada des del Museu d’Història de Sant Feliude Guíxols realitzada durant l’any 2008 als po-bles pescadors de la Costa Brava, i que hapermès obtenir informació rellevant sobre elpluralisme assistencial i les pràctiques d’au-toatenció en aquestes poblacions, que s’handedicat al treball de la pesca i on pateixen untipus de patologies i accidents derivats del seutreball al mar.—MdP.

L’etnologia marítima, protagonista del cicle «Culturaviva» al Museu de la PescaEls sabers populars sobre el clima i els remeis tradicionals dels pes-cadors són els temes que es van tractar en el cicle

Noranta anys del Cau de la Costa Brava (Palamós): el naixement d’una visió pròpiadel paisatge i del territori

S’escolen els anys, i ja en fa 90 de la notícia que, a Palamós, ungrup de persones de diferents procedències i caràcters s’uniren periniciar una societat, amb l’interès de promoure l’art i la cultura en-tre la resta de ciutadans. A l’octubre de 1920 neix el Cau de la CostaBrava, un centre que va tenir com a impulsors personatges clau enl’esdevenir intel·lectual del Palamós de l’època: Hug Sanner, LluísBarceló i Bou, Francesc Vidal Palmada, JoanBaptista Camós, Francesc Marull, Josep Ay-esta, Antoni Plaja, Ramon Vidal i Artur Ma-ria Montaner.La gent del Cau foren els precursors de con-cursos de pintura a la comarca i van confor-mar una col·lecció artística que es conservaa la sala de reserva del Museu de la Pesca,però també crearen escola. De la mà de Fran-cesc Vidal Palmada, vicepresident del Cau dela Costa Brava fins a la seva mort el 1956, escreà una verdadera escola de pintors a Pa-

lamós: Josep Orihuela, Ezequiel Torroella, Josep Sarquella foren elsprimers alumnes avantatjats, i més endavant: Pere Coll, Martí Coll,Joaquim Comes, Albert Roca, Vicenç Burgell, que han seguit la pro-ducció artística, molts d’ells a través del Cercle Artístic.Amb esperit conservacionista, però també emprenedor, preservantelements del passat, promovent la creació artística, fent exposicions

i motivant els ciutadans a participar en cultura,el Cau de la Costa Brava, amb una col·lecció,una exposició i una biblioteca, va ser un delsprimers museus empordanesos reconegutsarreu de Catalunya.El Museu de la Pesca, hereu i continuador delCau de la Costa Brava, en ser el custodi delseu fons patrimonial i documental, en com-partir el seu nom en el Registre de Museus dela Generalitat de Catalunya i el seu esperit em-prenedor, commemora enguany aquests 90anys.—MdP.

Quadre d’Enric Llach de l’any 1896 que formapart del fons del Cau de la Costa Brava.

NOVA PUBLICACIÓ

Presentació del llibre Els aparells dels velersÉs un tractat pioner que esdevindrà referència pel seu rigor científic i per la temàtica tractada

El darrer 18 de desembre es va presentar al Museu de la Pesca de Palamós el llibre d’en Quim Pla i Bartina Els aparells dels velers.Dels grans velers i de les embarcacions, editat conjuntament pel Museu Marítim de Barcelona i el Museu de la Pesca.El nou llibre d’en Quim Pla ens apropa al món dels grans velers, més concretament als seus velams, aparells, pals i eixàrcies. Es trac-ta d’una obra exhaustiva, gairebé enciclopèdica, fruit d’anys de recerca i d’experiència en navegació, que descriu amb generositat elsdiferents tipus de veles i arboradures, així com la manera de maniobrar-les per tal de treure’n el màxim rendiment.L’existència dels grans velers, a casa nostra, al igual de la resta del món, comença a declinar al principi del darrer segle, fins pràcti-cament la seva desaparició, i amb ells les pràctiques, els mots específics, les maniobres... Cal remarcar la importància de l’obra pel que fa al recull terminològic, molt ric, variat i extremadament específic que fa referència a lesdiferents parts d’un vaixell, les veles, l’eixàrcia i les maniobres, recollides sovint en formes verbals de gran especificitat en llengua ca-talana. A més, la descripció d’aparells i maniobres es reforça amb un gran nombre de fotografies i il·lustracions de gran qualitat, quefan més entenedora aquesta obra que ens apropa i sovint recupera, amb gran encert i pedagogia, una part important de la històriade la navegació, del nostre patrimoni marítim.—MdP.

Intervenció d’Eliseu Carbonell.

MdP

12

noti

cia

ri

L’Administració està decididaa recuperar la concessió i jaha iniciat els tràmits per fer-hoefectiu com abans millor. Finsi tot ha posat preu al rescat,tot xifrant la indemnització en

prop de vint mil euros. De ressembla valer que la Juntad’Andalusia inclogués la zonaen el Catálogo General delPatrimonio Histórico Andaluz,segons consta en una ordredatada el 19 de febrer de2008 que diu, textualment:«se resuelve inscribir en el Ca-tálago General del PatrimonioHistórico Andaluz, como biende catalogación general, la

actividad de interés etnológi-co: carpintería de ribera en lasplayas de Pedregalejo, en Má-laga».L’espai on està ubicada ladrassana està afectat pelsplans urbanístics que vol dur aterme l’Ajuntament de Màla-ga, amb la construcció, entred’altres accions, d’un passeigmarítim que no contempla lapermanença d’aquesta dras-

sana tradicional. Astilleros Ne-reo, per la seva banda, ha po-sat en marxa tot un seguitd’accions legals a fi i efected’impedir-ho.La documentació del cas i lesaccions que es duen a termees poden consultar al web dela drassana:www.astillerosnereo.es.—Redacció.

Futur incert per aAstilleros Nereo

ANDALUSIA

S’ha restaurat la capella dels Sants Metges, nova seu de la Confraria de Sant Elm

Una llarga labor ha precedit la inauguracióde la restauració de la capella dels SantsMetges des que la Confraria de Sant Elmva acceptar fer-se càrrec de la conserva-ció i manteniment d’aquesta històrica ca-pella lloretenca de l’any 1445, originària-ment adossada a l’hospital vell.Amb la transformació actual que s’ha fet ala capella hem pretès donar-li un caire ma-riner en honor de sant Elm, patró dels na-vegants, a la vegada que hem intentat re-cuperar l’aspecte i colors que havien tingutmoltes de les cases lloretenques i les ca-pelles marineres existents per les costesde la Mediterrània. A l’antiga talla restau-rada de sant Elm que presidirà la nova seuli mancava el bàcul i el vaixell, els quals vanser restituïts pel soci Xavier Macià, presi-dent dels modelistes navals de Lloret. Elnou vaixell, de deu centímetres, és la re-

producció de la goleta Far Barcelona.Aquest vaixell va ser escollit en agraïmentper haver-nos portat, en diferents viatgesper Itàlia, a Gaeta a veure la tomba del sant,a l’Alguer (Sardenya) a visitar el seu con-sorci, i també a Bonifacio (Còrsega) a co-nèixer la confraria i capella del sant. Tambéens va portar al port italià de Santo Stefanoper visitar, a la ciutat de Bolsena, la tombade la patrona de Lloret, santa Cristina.La dedicació de la capella als Sants Met-ges màrtirs continuarà com a prioritària,però a la vegada serà compartida per santElm, també màrtir, com els sants Cosme iDamià, i a la vegada patró dels qui patei-xen malalties intestinals. Ja que la seva uti-lització i conservació no pot ser actualmentd’ús exclusiu religiós, s’ha pensat, permantenir-la ben conservada, de donar-li al-tres funcions culturals, tot això sense ex-

cloure que en algunmoment determinates puguin fer, espo-ràdicament, celebra-cions religioses.Tot plegat ha estat pos-sible, també, gràcies aun bon nombre de per-sones i professionals queens han ajudat a aconseguiraquesta reconstrucció, se-guint l’es perit de l’entitat llo-retenca Xino Xano, que, gràcies a lesaportacions rebudes, va fer una bona la-bor, en especial la més simpàtica, que vaser l’adquisició l’any 1989 d’una novacampana que porta el nom de Marina. Lacapella, ara restaurada, forma part delMuseu Obert de Lloret.—Agustí Blanch i Masferrer. Obrer major.

MUSEU DEL MAR DE LLORET DE MAR

L’Ajuntament de Lloret de Mar i la Confraria de Pescadors hansignat un conveni de col·laboració per a la rehabilitació de l’edi-fici d’Es tint de ses xarxes, que està situat al barri de Venècia, onvivien la major part dels pescadors de Lloret de Mar, i que és unapetita construcció propietat de la Confraria de Pescadors. Es tint de ses xarxes era originàriament un petit immoble on elspescadors del barri anaven a tenyir les xarxes i els ormeigs depesca quan encara eren de cotó, abans de l’aparició del niló, du-rant la dècada de 1960, aproximadament. Després, la Confrariava utilitzar aquest espai com a magatzem, i posteriorment el vallogar a uns particulars.Cap a l’any 2004, l’antic patró major de la Confraria, Joan Sala iLloberas, juntament amb Agustí Blanch, col·laboradors habitualsdel nostre museu i especialment de tot el patrimoni marítim, vananar a veure en quina situació estava el local, i van descobrir queles antigues instal·lacions continuaven allà. A partir d’aquell dia, Joan Sala, Agustí Blanch i altres lloretencspreocupats per la recuperació del patrimoni local han anat tre-ballant per tirar endavant la rehabilitació d’aquesta petita in-dústria lligada estretament als pescadors lloretencs. Malaura-

dament, avui, en Joan Sala, que fou l’ànima que va iniciar la re-cuperació d’Es tint de sa xarxa, ja no és entre nosaltres. Actu-alment Toni Pujol, actual patró major de la Confraria, amb elsuport d’Agustí Blanch i d’altres lloretencs, ha treballat per talde fer realitat aquest projecte. L’arquitecta lloretenca SandraSoliguer ha col·laborat de manera desinteressada en la sevaredacció. L’Ajuntament de Lloret de Mar, a través de la secció de patrimo-ni cultural, treballarà conjuntament amb la Confraria de Pesca-dors en l’estudi, la investigació, la salvaguarda i conservació, lainterpretació i difusió del patrimoni mariner. L’objectiu és conver-tir Es tint de sa xarxa en un annex o antena del Museu del Marque entrarà a formar part del Museu Obert de Lloret (MOLL).Amb aquest projecte es vol crear un espai interpretatiu vincu-lat als pescadors de Lloret de Mar, especialment sobre l’ús quees feia del tenyidor (preservant les estructures originals), i fentuna interpretació del patrimoni pesquer local per tal de seguirtreballant en la seva difusió i preservant la memòria sentimen-tal de moltes famílies d’un poble amb arrels marineres.—Anna Fuentes.

Es rehabilita «Es tint de ses xarxes», a Lloret de Mar

13

CATALUNYA

Incert futur per a l’Elvira

Al principi d’aquest any, l’associació palamo-sina La Mar d’Amics feia una denúncia públi-ca de l’estat en què es troba l’embarcació depesca Elvira. Segons l’associació, l’Ajunta-ment de Sant Feliu de Guíxols signava el se-tembre de 2008 el conveni de cessió de labarca d’encerclament Elvira que havia recu-perat l’associació. Aquesta barca ha estatamarrada durant mesos al costat de la gruadel port guixolenc i no han continuat, per partde l’Administració local, els treballs necessa-ris per al seu manteniment i la finalització de laseva restauració. Finalment, s’enfonsà. Ara estroba «aparcada» al solar habilitat entre la car-retera de Sant Pol i la de Palamós».Oficialment, i fins a la data, i per més que s’habuscat, sembla que no hi ha hagut cap pro-nunciament oficial per part de l’Ajuntament deSant Feliu de Guíxols. Algunes persones deSant Feliu, coneixedores del cas, han manifes-tat que creuen que el canvi de govern a l’A-juntament, a causa d’una moció de censura al’anterior equip municipal, ha endarrerit l’apli-cació de solucions, ja que el nou consistori«ha heretat» uns compromisos per als quals,segons sembla, no hi ha una partida econò-mica clara i, a més, cal afegir, per agreujar en-cara més el futur de l’Elvira, la retallada gene-ral de pressupost en temes culturals.La barca de teranyina Elvira fou construïdal’any 1940 pel calafat Juan Gaseni a l’Ametllade Mar. Tot i haver emprat les tècniques cons-tructives més modernes per al moment, se liva haver de muntar un pal per poder navegaramb vela llatina a causa de la inexistència demotors marins desprès d’acabada la GuerraCivil, i es va registrar a la Capitania Marítimade Tortosa l’any 1942. Un any més tard, se li

muntà un motor Bolinder. La barca sempreha estat dedicada a la pesca d’encerclament,llevat del període 1959-1963, en què es mo-difica per tal de dedicar-la a la pesca d’arros-segament. L’any 1970 es reforma, i se’n mo-difica bàsicament la popa, afegint-hi un pont iun motor Pegaso molt més potent. En aques-ta dècada, la barca s’uneix a la immigració in-terior entre l’Ametlla de Mar i Palamós. A l’ini-ci del mil·lenni, torna a canviar de propietarisfins a la seva retirada de la pesca l’any 2007,moment en què havia de ser desballestada,però, gràcies a les gestions fetes per l’asso-ciació La Mar d’Amics de Palamós, se n’a-consegueix la cessió i el canvi d’ús. Desprèsd’uns intensos mesos de treball a l’escar delPort Marina, durant els quals se li van fer im-portants treballs de restauració del buc, elprojecte pretenia retornar l’Elvira al seu estatde l’any 1970. Però, segons l’associació, «acausa d’importants dificultats legals amb lesadministracions, l’associació acaba cedint lapropietat del vaixell a l’Ajuntament de SantFeliu de Guíxols a través d’un contracte-con-veni que els ha de permetre fer-ne ús els anyssegüents».La situació actual, doncs, amb la barca ensec i sense unes línies clares d’actuació im-mediata, no sembla gaire favorable per aaquest projecte de recuperació de l’embarca-ció Elvira i que aquesta pugui tornar aviat anavegar.—Redacció.

Nou «Viatge dels sardinals»

Els dies 18 i 19 de juny de 2011, els navegants d’embarcacions tradicionals tenen una cita aCalella de Palafrugell per gaudir de la navegació a les aigües del paratge de les illes Formigues,dins de les activitats de la 19a edició de la seva Trobada d’Embarcacions Tradicionals.Aquest any, com darrerament es fa en anys alternatius, els quatre sardinals, Notre Dame deConsolation, Espérance, Sant Elm i Santa Espina, salparan del Port Bo l’endemà de la troba-da, en una nova edició del «Viatge dels sardinals», rumb a Cambrils per assistir a la sevaTrobada de Vela Llatina. La intenció d’aquestes activitats és potenciar la recuperació dinàmi-ca del nostre patrimoni marítim per mitjà del’establiment de rutes de navegació que fa -cilitin la seva percepció al llarg de la costamediterrània.Qui vulgui participar en aquesta nova ediciódel viatge, ja sigui sortint des de Calella l’en-demà de la trobada, o afegint-s’hi des dequalsevol punt del recorregut fins a Cambrils,cal que contacti prèviament amb l’organitza-ció, a l’adreça santaespina.pere@gmail.com.—Pere de Prada. Associació Amics VelaLlatina, Calella de Palafrugell.

Operació «Baptisme de mar», navegants per un diaDurant el mes de novembre i dinsdel marc del Saló Nàutic Interna-cional de Barcelona, l’organitzacióde la 49a edició del Saló, l’Armadai la Reial Assemblea Espanyola deCapitans de Iot (RAECY) han col·la-borat conjuntament a donar a co-nèixer el nostre Mediterrani a travésde l’operació «Baptisme de mar». La patrullera d’altura P-76 InfantaElena va ser l’encarregada d’iniciarels grups d’escolars en la nàutica ien el coneixement de les perso-nes que tenen cura dels nostresmars. La dotació del vaixell i elscapitans de iot van mostrar les nor-mes bàsiques de seguretat a lamar que s’han de tenir sempre pre-sents, van observar la realitzaciód’exercicis contra incendis i la uti-litat dels diferents instruments per auna navegació segura i eficaç, i,per primera vegada, van participar-hi nens i nenes discapacitats.El comandant Rafael Guerra i elscoordinadors de l’operació «Bap-tisme de mar», Miguel Negre,Jaume Rabinad i Francisco Grau,es van congratular d’una iniciativaque es porta a terme a travésdels anys i que pretén conscien-ciar les noves generacions de laimportància del treball a la mar ide l’Armada.—RAECY.

L’àrea MarinaTradicional celebrà el cinquè aniversariDesprés de cinc anys seguits pre-sents al Saló Nàutic de Barcelona,sembla ja confirmada la continuïtatde l’espai dedicat a la cultura i elpatrimoni marítim que, al Saló,queda agrupat en el que s’ano-mena àrea Marina Tradicional. Ladarrera edició, celebrada el no-vembre passat, va servir un copmés com a punt de trobada d’en-titats, associacions i empreses quetenen com a objectiu preservar idifondre el patrimoni marítim. Lesespecials característiques d’a-questa àrea, en la qual se succeei-xen tots els dies diferents activitatsa la vista del públic, la converteixenen la més animada del Saló i, se-gurament, de les que millor records’enduen els visitants.—Redacció.

La m

ar d

’Am

ics

Pere

de

Prad

a

14

noti

cia

ri GALÍCIA

A Galícia es crea l’Arxiu Audiovisual del Mar

L’Arxiu Audiovisual del Mar de Galícia és una nova iniciativa del Museu del Marde Galícia que vol recollir els testimonis de persones que han participat en tre-balls relacionats amb el seu patrimoni marítim.El 26 de novembre es va presentar al Saló de Plens de Vilanova de Arousa undels documentals que forma part d’aquest arxiu, titulat Memorias da salazón, querecull entrevistes amb persones que fins fa poc treballaven en la salaó de peix.Després d’aquest primer documental en seguirà un altre, titulat Bueu, unha botade altura, sobre la fàbrica de botes que hi havia en aquesta ciutat de Bueu.—Redacció.

Vint anys recuperant patrimoni

El Comitè Organitzador de la desena edició dels«Encontros», la trobada que se celebra cadados anys a Galícia i que enguany tindrà lloc aCarril entre els dies 29 de juny i 3 de juliol, hacomençat a dibuixar algunes de les novetatssobre les quals treballa per a aquesta edició.Una de les que segur sorprendran per la nove-tat, i sempre que es compleixen les normes deseguretat, és la possibilitat de participar en unanavegació nocturna entre els pobles de Vila-xoan i Carril, separats poc més d’una milla imitja. Novetat també ho serà que els punts dereferència en les navegacions programadessiguin les senyes tradicionals que fan servirels pescadors de la ria. A banda d’això, i atèsque Carril és a tocar d’un parc natural, estàprevista una visita guiada a l’illa de Cortega-da i a les instal·lacions de cultius extensiusde cloïsses de Carril.Dins l’apartat audiovisual s’ha de destacar lapresentació del documental commemoratiudels vint anys de la lancha xeiteira Nova Marina, i un altre sobre els galeóns, lesembarcacions de cabotatge que van ser les encarregades de transportar lesmercaderies amunt i avall per les ries gallegues fins a mitjan segle XX.—VíctorFernández.

Nova publicació sobre elsmestres d’aixa abans delsegle XX

Escrit pel professor JoséManuel Vázquez Lijo, la Se-cretaria del Mar ha publicatel llibre Labrando carballosá beira do mar. A carpinta-ría de ribeira na provinciamarítima da Coruña a finaisdo Antigo Rexime.Aquest treball obre un camíinexplorat en la història dela construcció naval gallegaabans del segle XX. Basaten un extens treball d’arxiu, estudia la cons-trucció naval entre Eume i Tambre des del finaldel segle XVIII fins a mitjan segle XIX.L’estudi mostra que gairebé tota la flota pes-quera i una gran part de la petita de cabotatgees va construir localment, mentre que els vai-xells de més de 100 tones es van comprarprincipalment a l’estranger, encara que algunses van construir en drassanes privades deFerrol o Muros. Gairebé no hi havia instal·la-cions fixes, sinó que els mestres d’aixa treba-llaven a la platja i molts d’ells tenien un segonofici com a mitjà de subsistència per a quan nohi havia vaixells a fer.El llibre compta amb un extens apèndix de do-cuments i arxius adjunts amb diverses llistes,per exemple, els vaixells matriculats a la pro-víncia marítima de la Corunya el 1845, l’estat deles drassanes particulars de Galícia el 1859, oels contractes laborals dels mestres d’aixa alsdistrictes de Corcubión, Sada i Malpica en elperíode d’estudi. El llibre també inclou infor-mació sobre contractes de construcció de pe-tites embarcacions d’esbarjo.—Redacció.

S’inaugura a Moreiras la restauracióde les salaons dels «fomentadors»catalans Goday

La costa gallega va ser destinació de nombrosos empresaris ca-talans que, a mitjan segle XVIII, van decidir canviar la seva àreade treball i influència. Bon exemple d’això és el cas dels Goday,una nissaga dedicada a la pesca i la salaó present en diversosports de la ria d’Arousa.A Punta Moreiras, O Grove, es troba la Salga de Goday, que enl’actualitat és el Centro de Interpretación da Pesca e a Salga (CI-PES), el projecte museístic de major importància desenvolupatper aquest ajuntament de Pontevedra, i que el passat 13 de no-vembre va celebrar la finalització d’una de les seves fases derestauració. L’acte públic va comptar amb recepció per part de les autoritatslocals, xerrades i visites guiades al llarg de la seva exposició per-manent i les instal·lacions exteriors que recreen l’edificació i elsdipòsits de salar.—Lino Prieto.

Mig

uel M

uñiz

Vista exterior de la «Salga Goday» de punta Moreiras.A baix, el públic que va assistir a la inauguraciód’aquest nou espai.

Mig

uel M

uñiz

noti

cia

ri

Dades personals

Nom Cognoms

Adreça Núm. Pis Porta Esc./Bloc

Codi postal Població

Telèfon

E-mail

Data naixement DNI

Pot subscriure’s a través del web http://www.museumaritimbarcelona.cat/argoo bé trametent aquesta butlleta emplenada al Museu Marítim de Barcelona. Avda. de les Drassanes s/n · 08001 Barcelona

La revista ARGO té unaperiodicitat quadrimestral.Si s’hi subscriu, rebrà al seu domicili els tresnúmeros que espublicaran l’any 2011 per un preu de 15 €, perdespeses d’enviament.

Signatura

Subscriu-te a la revista!

Finalitza l’inventari de les barques menors de Mallorca

El passat més de desembre es va entregarel resultat d’un nou inventari que ha con-sistit a censar les embarcacions menors del’illa de Mallorca: bots cobertats, descober-tats, gussis, pasteres i llaüts. Aquesta feinade cens d’embarcacions s’ha d’emmarcaren un pla estratègic més ample que veanalitzant les pèrdues de barques artesa-nes des del 1994. El precedent d’aquestatasca el trobam en el recompte de paste-res que Manuel Gómez va fer l’any 1990, apartir del qual es desenvoluparen diversosinventaris posteriors: bots cobertats (Ber-nat Oliver, 1994); llaüts, bots, gussis i pas-teres (Bernat Oliver, 1996); bots descober-tats, gussis i pasteres (Bernat Oliver iAntoni Josep Munar, 2001). Els dos darrersforen comanats pel Consell de Mallorca i eldel 2001 va comptar amb la col·laboracióde l’Associació d’Amics del Museu Marítimde Mallorca.

Un inventari és una eina. És una feina derecompte necessària per poder entendrela situació del patrimoni marítim flotant.Aquesta eina, a banda d’altres informa-cions secundàries, ens facilita les segü-ents dades: quantes barques hi ha, enquin estat es troben i on es localitzen. L’in-ventari no té una validesa indefinida, ja queles barques són béns mobles sotmesos amolts canvis: baraten de mans, baraten delloc, es transformen i es destrueixen; pertot això s’ha de treballar amb informaciófresca sobre l’estat de la qüestió, perquèd’aquesta manera ens estalviarem temps idoblers, i les diferents gestions guanyaranen eficàcia.Els resultats: llaüts 653, bots cobertats 80,bots destapats 26, gussis 6, i pasteres 17.Tot plegat representa una pèrdua del42,7% els darrers 14 anys.Acabada la feina —desembre de 2010—,

el Consell de Mallorca, per mitjà del seudepartament de Patrimoni Històric, hainiciat un procés de protecció jurídicad’algunes d’aquestes unitats, a través dela figura de bé moble catalogat, contem-plada en la Llei de Patrimoni Històric deles Illes Balears de desembre de 1998.—Bernat Oliver.

La caseta de Comandància, nou centre de patrimoni marítim de Menorca

La desena edició de les trobades de vela llatina i clàssiques, quedes de l’any 2002 organitza l’associació Amics de la Mar de Me-norca, ha coincidit enguany amb la inauguració de la caseta deComandància del port de Ciutadella, que passa ara a ser seu del’associació i centre d’informació i documentació de l’art de lanavegació a la vela llatina i patrimoni marítim.Els actes d’inauguració, celebrats el passat 15 de gener, van con-sistir en una jornada de portes obertes del nou local, diferentssortides a mar a bord del llaüt Besitosi la inauguració de l’exposició «El llaütBesitos i la caseta de Comandància».Durant l’acte es va tenir un record perals mestres d’aixa que van construir elllaüt Besitos, Joan Cerdà i Jesús Me-lis, i es va lliurar als seus familiars unacòpia dels plànols originals del llaüt di-buixats per Joan Cerdà l’any 1966 idels plànols de línies trets per CristòfolAllès l’any 1996, any en què va co-

mençar la restauració del llaüt. També es va fer un agraïment pú-blic a Miquel Huguet, el mestre d’aixa que va realitzar els aca-bats de la restauració i va col·laborar en el procés de matricula-ció de l’embarcació, i a totes les persones voluntàries que vancol·laborar de manera altruista en les tasques de la recuperaciódel llaüt.L’acte va acabar amb el lliurament dels diplomes delscursos de vela llatina. Van ser vint-i-vuit els participants que vanacabar, catorze el d’iniciació i catorze més el d’aprofundiment, la

qual cosa dóna idea que cada ve-gada hi ha més persones introdu-ïdes en el món de la vela llatina. Al fi-nal dels actes es va projectar elreportatge Trobada de vela llatina deSant Antoni 2004, de Joan Allès. Elnostre soci i cantant Jordi Viola esva voler sumar a la festa i ens vacantar com a primícia la cançó Be-sitos, dedicada al nostre llaüt.—Jo-sep Gornés. AMM.

BALEARS

Bern

at O

liver

AMM

16

Museu Comarcal del MontsiàVISITES, TALLERS, ITINERARIS IACTIVITATS

El Museu posa a l’abast del móneducatiu i del visitant un conjunt depropostes vinculades al patrimoninatural i cultural de les Terres de l’E-bre, que inclou tres modalitats: visi-tes guiades (al Museu del Montsià iequipaments vinculats al Museu, a lapoblació d’Amposta, etc.), itineraris(pel Delta de l’Ebre, la serra de Mont-sià, rutes arqueològiques per la co-marca, etc.) i tallers didàctics (sobrela fauna i la flora, els jocs tradicionals,pintures rupestres, etc.). Moltes d’a-questes activitats poden despertarl’interès de famílies o grups, així comd’altres entitats vinculades al móncultural, lúdic, recreatiu, etc.Més informació: www.museumontsia.org.

Museu d’Història deCambrils - Torre del PortEXPOSICIONS TEMPORALS

«1911: sobreviure a latempesta»Exposició que pretén fer memòriasobre els tristos fets ocorreguts al’entorn de l’1 de febrer de 1911 ique afectaren la costa mediterràniades del Maresme fins a València.Gairebé un centenar de personesperderen la vida a causa d’un terri-ble temporal marítim que agafà des-previnguts pescadors i mariners.Cambrils va ser un dels pobles mésafectats. Gràcies a la premsa de l’è-poca, als objectes i a documentsgràfics o audiovisuals, l’exposiciópermet acostar-nos a les dures con-dicions de vida i de treball de la gentde mar de fa un segle.Observacions: fins al 12 d’abril de2011.

VISITES, TALLERS, ITINERARIS IACTIVITATS

Observacions: cal contactar prè-viament amb el museu.

Itinerari «La memòria dela Pau»Itinerari educatiu gratuït en motiu deles Jornades Europees del Patrimoni2010 per descobrir el llegat patri-monial del Nucli Antic de Cambrils através dels fets que s’hi han anatsucceint durant la història.

Ruta dels espais de laGuerra Civil a Cambrils

Ruta turística per conèixer els in-drets de la Guerra Civil que es con-serven a Cambrils, i que ens expli-quen aquell període convuls de lanostra història recent. La visita fina-litza al refugi antiaeri del carrer Creus.

Museu del Port deTarragona. Museu de Fars (extensió del Museu del Port)VISITES, TALLERS, ITINERARIS IACTIVITATS

«Vine a veure ocells!Biodiversitat al Port deTarragona»Descobrirem algunes de les espè-cies d’ocells que ens visiten i apren-

drem a identificar-les i observar qui-nes característiques tenen. Les di-ferents gavines, els corbs marins, elfalcó, el bernat pescaire, el bla-uet... són aus que podem veure alPort mentre passegem amb «go-londrina» després de rebre les ex-plicacions a les instal·lacions delMuseu.Organitzat pel Departament de MediAmbient i Sostenibilitat de l’Au toritatPortuària de Tarragona conjunta-ment amb el Museu del Port.Destinataris: cicle superior de pri-mària i 1r cicle d’ESO.Data: curs escolar.

«Navegant pel XIX!»Explicació de la situació històrica, elmoviment comercial del Port de Tar-ragona i les rutes comercials al co-mençament del segle XIX. Es com-plementa amb la sortida a navegaramb el bergantí Cyrano, per intro-duir els nois i noies en el món de lanavegació clàssica.Activitat que forma part dels actesde la celebració a Tarragona delbicentenari de la Guerra del Fran-cès.Destinataris: 4t d’ESO i batxillerat.Data: a partir del mes de febrer.

ACTES DIVERSOS

«Compartint la maramb...»El Museu del Port de Tarragona ce-lebra aquest any el 10è aniversarid’obertura al públic i, per aquestmotiu, vol apropar als visitants delMuseu les diverses entitats cultu-rals de la ciutat que també són di-positàries del patrimoni marítim.Cada mes exposarà al Museu unaentitat diferent.Hi exposaran:Febrer: Arxiu Històric Arxidiocesàde Tarragona.Març: Museu Diocesà de Tarra-gona.Abril: Arxiu del Port de Tarragona.

Museu Marítim deBarcelonaEXPOSICIONS TEMPORALS

«Viatge mar enllà»Viatjar és una activitat intrínseca a lespersones que des dels inicis de lahistòria han marxat buscant noushoritzons on viure, on comerciar, pervisitar. Viatjar per mar implica canvi,risc, sofriment i plaer, però, sobretot,evoca aventura, llibertat i oportunitat;d’aquí la fascinació que suggereix atothom un viatge en vaixell.L’exposició s’ha construït com unconjunt de pinzellades sobre tot allòque representa viatjar en vaixell endiferents èpoques i circumstàncies.Observacions: fins al 31 de de-sembre de 2011.

«El Marítim entre bombes»El 2009 el Museu Marítim va celebrarel 80è aniversari de la seva creació.Aquesta data coincideix amb els se-tanta anys de l’acabament de la Gu-erra Civil amb la victòria de les tropesfranquistes.Observacions: fins al final d’abril.

«Veus de la Mediterrània»Exposició produïda pel Museu de laMediterrània de Torroella de Montgríque ens apropa a la realitat i la di-versitat de l’espai mediterrani, on esretroben les diferents veus que con-viuen en aquesta àrea humana, en-teses com a veritable patrimoni im-material de la Humanitat. La mostraposa de relleu la importància de lesveus com a element imprescindibleper a la construcció de la comunitat.Observacions: exposició oberta delmarç fins a l’abril.

«A favor dels taurons. Un mar d’esperança»L’exposició forma part d’una cam-panya de sensibilització a favor de

Xarxa de Museus Marítims de la Costa CatalanaPer ampliar la informació de les activitats que aquí es relacionen i les seves condicions, es recomana contactar prèviament ambcada museu. Informeu-vos també de les activitats pedagògiques que organitzen.

acti

vita

ts

Xarxa de Museus Marítimsde la Costa Catalana

El Museu Marítim de Barcelona vacrear l’any 2007 la Xarxa de MuseusMarítims de la Costa Catalana.Aquesta Xarxa és hereva de La Marde Museus. Des de l’any 1999 diver-ses institucions vinculades amb lagestió i protecció del patrimoni ma-rítim han estat cooperant i treba-llant de manera conjunta en la difu-sió, l’estudi, la preservació i lapromoció del patrimoni marítim dela costa catalana.

Museu Comarcal del MontsiàAdreça: Gran Capità, 34Telèfon:977 702 954Fax: 977 702 153Horari: De dimarts a dissabte

d’11 a 14 hDiumenges i festius d’11 a 14 h. Dilluns tancat

Web: www.museumontsia.orge-mail: info@museumontsia.org

Museu d’Història de Cambrils- Torre del PortAdreça: Passeig Miramar, 31

43850 CambrilsTelèfon:977 794 528 / 977 361 141Fax: 977 364 716Web: www.cambrils.orge-mail: mhc.cambrils@altanet.orgHorari: dissabte d’11 a 14 h i de 17 a

20 h. Diumenge d’11 a 14 h.

Museu del Port de TarragonaAdreça: Refugi 2, Moll de CostaTelèfon:977 259 400 Fax: 977 259 446Museu de Fars (extensió del Museu del Port)Far de la Banya, dic de LlevantHorari: D’octubre a maig: dedimarts a dissabte de 10 a 14 h i de16 a 19 h. Diumenges d’11 a 14 h.De juny a octubre: de dimarts adissabte de 10 a 14 h i de 17 a 20 h.Diumenges d’11 a 14 h.www.porttarragona.catmuseuport@porttarragona.cat

17

acti

vita

ts

Ajuntament de Vilanova i la GeltrúDepartament de CulturaAdreça: Plaça de la Vila, 8Telèfon:938 140 000Web: www.vilanova.org

Museu Marítim de BarcelonaAdreça: Av. de les Drassanes s/n.

08001 BarcelonaTelèfon:933 429 920Fax: 933 187 876Horari: Dilluns a diumenge

de 10 a 20 hWeb: www.mmb.cate-mail: m.maritim@diba.cat

Consorci el FarAdreça: C/ Escar, 6-8.

08039 BarcelonaTelèfon:932 217 457Fax: 932 214 150Horari: 8.30 a 21.30 hWeb: www.consorcielfar.orge-mail:informacio@consorcielfar.org

Museu Municipal de Nàutica el MasnouAdreça: C/ de Josep Pujadas Truch, 1

A. Edifici Centre. 08320 ElMasnou

Telèfon:935 405 002Fax: 935 407 446Horari:De l’1 d’octubre al 31 de maig:dimarts de 10 a 14 h i de 16 a 19 h. Dedimecres a divendres de 16 a 19 h.Dissabte d’11 a 14 h.Web: www.elmasnou.cate-mail:museu.nautica@elmasnou.cat

la biodiversitat marina amenaçada.La mostra pretén fomentar el com-promís ciutadà amb la preservaciódel medi marí i promoure actitudsambientalment responsables.Organitza la Fundació per a la Con-servació i la Recuperació d’AnimalsMarins (CRAM). Amb la col·labora-ció de la Fundación Biodiversidad.Observacions: fins al final de març.

«Futurotextiles»Exposició itinerant que relacionacièn cia, tecnologia i art amb tèxtilsi se centra en les aplicacions delstèxtils de demà al món nàutic.Observacions: fins al 3 d’abril.

VISITES, TALLERS, ITINERARIS I ACTIVITATS

Programa d’activitatspedagògiques 2010-2011El Museu Marítim de Barcelona ofe-reix diverses activitats per a alumnesdels diferents cicles escolars.Aquestes activitats es recullen en elquadern d’activitats pedagògiquesque el Museu edita anualment. Per a més informació consulteu: www.mmb.cat.

Visita guiada a l’exposició«Viatge mar enllà»Visita guiada a l’entorn d’aquestaexposició articulada com un con-junt de pinzellades sobre tot allò querepresenta viatjar en vaixell en dife-rents èpoques i circumstàncies.Observacions: activitat de diumen -ge, per a públic general.

«Detectius per un dia»Aquesta nit ha desaparegut un ob-jecte del Museu. Veniu a ajudar elsinvestigadors a interpretar les pistes,descobrir el culpable del robatori itrobar la peça perduda.Destinataris: activitat per a famílies.Data: cada diumenge, de 12 a 13 h.

«Agafa la maleta» Nova activitat teatralitzada desti-nada a grups familiars vinculada al’exposició «Viatge mar enllà». Destinataris: activitat per a famílies.Observacions: a partir d’abril.Data: cada diumenge, de 12 a 13 h.

Viatge amb el Beagle: laselecció naturalPel·lícula full dome sobre el viatge deDarwin i les seves investigacions abord del Beagle projectada dins laSphaera del Museu.Destinataris: activitat per a famílies.Data: cada tercer dissabte de mesde 17 a 18 h.

ACTIVITATS DE SETMANA BLANCA

«De museu en museu,vacances d’hivern urbanes»Una setmana diferent per recórrermuseus de tota mena, amb activi-tats específiques en cadascun. Unaexperiència lúdica original i un serveia les famílies amb valor educatiuafegit.És una iniciativa coorganitzada pelMACBA, el MNAC, el Museu Agbarde les Aigües, el Museu d’Arqueo-logia de Catalunya, el Museu d’His-tòria de Catalunya, el Museu deCiències Naturals de Barcelona, elMuseu de la Música i l’Auditori, elMuseu Marítim de Barcelona i laFundació Pere Tarrés.Destinataris: nens i nenes de 8 a 12anys.Data: 8, 9, 10 i 11 de març.Preu: 119 €.Horari: 9 a 17 h.Informació i reserves: 934 301 606(Fundació Pere Tarrés).

«De travessia amb elSanta Eulàlia»Aprofita aquesta setmana de festaper embarcar-te a bord del pailebotSanta Eulàlia, un antic veler mer-

cant propietat del Museu Marítim. Alllarg del trajecte, a més d’ajudar enles tasques de navegació, s’expli-caran diferents conceptes vinculatsa la història del vaixell i a la navega-ció a vela.Destinataris: nois i noies de 12 a 16anys.Data: 8, 9, 10 i 11 de març.Preu: consulteu el web.Horari: 9 a 13.30 h.

ACTIVITATS DE SETMANA SANTA

«Pirates a la vista!»

Al Museu Marítim s’hi ha instal·lat unpirata sense vaixell. D’històries depirates en sap molt i potser podeuintentar fer realitat el seu somni: tro-bar un tresor! Però, per fer-ho,abans haureu de demostrar que usagrada l’aventura. Us voleu enrolaren la seva tripulació?Observacions: nens i nenes de 3 a8 anys amb les famílies.

ACTIVITATS ACCESSIBLES

Visites guiades per a persones ambdiscapacitat visual. Reserves a: 933 429 929 / reser-ves.mmaritim@diba.cat. Activitat gratuïta. Places limitades.

Visita guiada «Viatge marenllà: preparant-nos perviatjar»En el transcurs d’aquesta visita gu-iada vinculada a l’exposició «Viatgemar enllà» podrem esbrinar tot elque suposa la preparació d’unviatge per mar, i a través de recursossensorials podreu descobrir el mésimprescindible per emprendre unviatge mar enllà.Data: diumenge 27 de març.Horari: 10 h.

Visita guiada adaptada a l’exposició temporal«Veus de la Mediterrània»Es tracta d’una exposició que témolts elements sensorials, de ma-nera que es podrà fer partícip a lespersones invidents de les diferentsveus que conviuen actualment a laMediterrània i que són un gran llegatimmaterial de la humanitat.Data: final d’abril.

CONGRESSOS, CURSOS, JORNADES I SEMINARIS

«Navegant amb elsprimers instruments»Aquest curs té com a objectiu donara conèixer com es navegava ambels primers instruments, del compàsi la ballesta al quadrant i l’astrolabi.Les sessions combinaran explica-cions teòriques amb tallers de cons-trucció d’instruments i pràctiquesper aprendre a utilitzar-los.Dates: 4, 11, 18 i 25 de febrer i 4 demarç.Mètode d’inscripció: www.mmb.cat.

EDUCACIÓ I ACTIVITATS ON-LINE

XIV Jornades de Museus i EducacióEls museus ja no poden limitar-se atreballar per als visitants reals, i hande prendre consciència que el nom-bre d’usuaris virtuals és cada ve-gada més important. Aquest any lesjornades estaran centrades a tre-ballar entorn de les activitats en línia:tipologies, usos que se’n fa, inci-dència que tenen, línies de futur.Data: 24 i 25 de març.Més informació i inscripcions:www.mmb.cat

Santa Eulàlia

18

acti

vita

ts

ALTRES ACTIVITATS

Astronomia per anavegants al planetari del MuseuActivitat per a públic interessat enl’astronomia i la navegació.Una vegada al mes el Museu obreles portes del seu nou planetari di-gital per debatre entorn de l’astro-nomia i la navegació amb aquellagent interessada en el tema.Dates: cada primer divendres demes, de 19 a 20 h. Cal reserva prèvia.

EXPOSICIONS ITINERANTS

«Pirates a la Mediterrània»Museu del PratPl. de Pau Casals08820 El Prat de LlobregatData: del 13 de gener al 10 d’abril.

«La pesca tradicional»Biblioteca Joan CorominesEdifici CentreCarrer de Josep Pujadas Truch, 1 A08320 El MasnouData: del 25 de febrer al 21 demarç.

«Sèrie Mediterrània: Marde religions»Museu d’Història de la ImmigracióPlaça de la Vila, 1208930 Sant Adrià de BesòsData: del 27 de gener al 30 de se-tembre.

ALTRES

«Pailebot Santa Eulàlia»Vaixell històric del 1918, extensió al’aigua de l’MMB. Amarrat al PortVell, Moll de la Fusta (Bosch i Alsina).Visites: de dimarts a divendres, de12 a 17.30 h. Dissabtes, diumengesi fes tius: de 10 a 17.30 h. Dillunstancat.Observacions: a partir del 27 demarç es canvien els horaris. Consul-teu-los al nostre web.

Navegacions cada setmanaVine a navegar amb el pailebot SantaEulàlia, els dilluns de 10 a 13 h.Informació i reserves: 933 429 929i a reserves.mmaritim@diba.cat.

Consorci El Far BarcelonaEXPOSICIÓ PERMANENT

«Embarcacions de la CostaCatalana i de les IllesBalears (segles XIX-XX)»El Consorci El Far vol recordar elsseus orígens exposant al públic unpatrimoni que va rebre de l’associa-ció Barcelona fes-te a la mar, quanaquesta associació va finalitzar laseva activitat.L’exposició és una mostra del treballrealitzat pels alumnes de la primerapromoció del Taller del Patrimoni Ma-rítim de Barcelona, dut a terme periniciativa d’aquesta associació, ambl’aportació del Fons Social Europeu,els anys 1992-1993. S’ha incorporattambé la maqueta de recent cons-trucció del Far Barcelona.La mostra actual, que s’agrupa entres àmbits: fluvial, pesquer i de ca-botatge, ha estat possible gràcies alpatrocini de Marina Port Vell.Observacions: l’exposició és delliure accés en horari d’obertura pú-blica del Consorci El Far, de dilluns adivendres, de 9 a 20 h.

Programa d’activitatspedagògiquesEl Consorci El Far ofereix tot un ven-tall d’activitats pedagògiques rela-cionades amb la mar, agrupades enquatre blocs temàtics: l’activitat co-mercial i marítima, el medi natural, lacultura i el patrimoni marítim, i la na-vegació.Observacions: consulteu www.con-sorcielfar.org.

Museu de MataróEXPOSICIONS TEMPORALS

Ca l’Arenas, Centre d’Art delMuseu de Mataró

«Les pintures al fresc de lacapella del Sagrament deSanta Anna (1957-1960)»Mostra dels treballs preparatoris queJordi Arenas realitzà en el fresc de lacapella del Sagrament de l’esglésiade Santa Anna, amb motiu del cin-quantè aniversari de les pintures.Observacions: fins al 3 d’abril de2011.

«Carlos Soriano. Tristesguerras» (en castellà)Mostra de pintura de l’artista CarlosSoriano basada en els textos delpoeta Miguel Hernández.Observacions: fins al 3 d’abril de2011.

VISITES, TALLERS, ITINERARIS IACTIVITATS

Programa pedagògic delMuseu de MataróEls tallers d’art programats a Ca l’A-renas per a la nova temporada «Art iGuerra (2009-2010)» tenen com aobjectiu principal que l’alumne refle-xioni sobre la pau i la guerra a partirdel treball fet amb diferents mate-rials i tècniques pictòriques. Observacions: podeu consultar to-tes les activitats pedagògiques delMuseu de Mataró a:www.mataro.cat.

Museu del Mar. Lloret de MarVISITES, TALLERS, ITINERARIS IACTIVITATS

Observacions: cal contactar prèvia-ment amb el Museu. La durada detotes les activitats és de 50 minuts.

«L’empremta modernista». Ruta pel nucli antic deLloretLa visita s’inicia al Museu del Mar,antiga casa d’indians coneguda coma Can Garriga, i continua amb un re-corregut guiat pel casc antic on esposa especial atenció a les cons-truccions d’estil modernista que en-cara es conserven i a la seva vincu-lació amb les grans famílies indianesde la vila. S’explica la rellevància de laparticipació indiana en la configuraciódel Lloret actual amb la creació d’unafaçana marítima, social i religiosa.

«Somnis, aventures iviatges». Visita guiada alMuseu del MarPer als lloretencs, la mar ha estatsempre una important via de comu-nicació. Arribat el segle XVIII, els llore-tencs amplien les rutes marítimes iabasten cada vegada més distàn-cies més llargues amb vaixells cons-truïts a les drassanes de la platja. Ésel moment dels grans somnis, de lesenormes aventures que us explica-rem aquí, a Can Garriga.

«A l’estil indià. Visitateatralitzada al Museu del Mar»Adreçada a tots els públics, la visitafa una immersió teatralitzada en lahistòria de Josep Ball·llatinas, unnoi de Lloret que volia ser indià.

Museu de la Marina de Vilassar - MMVMAdreça: Av. Eduard Ferrés i Puig 31,

edifici Sènia del Rellotge,08340 Vilassar de Mar

Telèfon:937 502 121Fax: 937 593 001

Web: museudelamarina.nete-mail:museumarina@vilassardemar.cat

Observacions: el Museu de laMarina romandrà tancattemporalment per realització detasques internes.

Museu de MataróCan Serra - Museu de MataróEl Carreró, 17-19. 08301 MataróTelèfon:937 582 401Fax: 937 582 402Web: www.mataro.cate-mail: museum@ajmataro.cat

Ca l’Arenas, Centre d’Art del Museude MataróCarrer d’Argentona, 64. 08302 MataróTelèfon:937 412 930

Horari: De dimarts a divendres de18 a 21 h. Dissabte, diumenge ifestius d’11 a 14 h i de 18 a 21 h.

Museu del Mar. Lloret de MarAdreça: Pg. Camprodon i Arrieta, 1

17310 Lloret de MarTelèfon:972 364 735Fax: 972 360 540Horari: De desembre a febrer: dedilluns a dissabte de 9 a 13.30 h i de15.30 a 18 h. Diumenge de 10 a 15 h.De març a maig: de dilluns adissabte de 9 a 13 h i de 16 a 19 h.Diumenge de 10 a 13 h i de 16 a 19 h.De juny a setembre: de dilluns adissabte de 10 a 13 h i de 16 a 20 h.Diumenge de 10 a 13 h i de 16 a 19 h.Web: www.lloret.cate-mail: rsanchez@lloret.cat

Museu d’Història de SantFeliu de GuíxolsSeu principal:Edifici MonestirPl. Monestir, s/nSecció Salvament MarítimTuró Guíxols, s/n17220 Sant Feliu de GuíxolsTelèfon: 972 821 575Fax: 972 821 574Horari: de dimarts a dissabte, de 10 a13 h i de 17 a 20 h. Diumenges i festius, de 10 a 13 hWeb: www.guixols.cat.e-mail: museuhistoria@guixols.cat.

Consorci El Far

19

Aquesta visita pretén acostar elvisitant a un aspecte tan destacatde la història de Lloret com és elseu passat indià, a través d’unaexperiència lúdica i amena, fona-mentada en fets reals documentatsa l’arxiu del municipi.

«Uns jardins amb vistes almar». Visita guiada alsJardins de Santa ClotildeLa visita ens descobreix aquestjardí històric d’època noucentistainspirat en els jardins renaixentistesitalians on es fusiona la vegetacióamb el mar. Hi predominen les es-pècies de clima mediterrani. Tambés’hi troben diferents punts d’interèsque intenten trencar la uniformitatdel jardí, com escultures de marbrei bronze, fonts i l’estany. Destaquenels busts en marbre d’estil neo-clàssic i el grup de sirenes enbronze de l’escultora Maria Lli-mona.

«El tresor de SantaClotilde» Visita teatralitzada als Jardins de SantaClotildeSanta Clotilde amaga un dels tre-sors més valuosos de Lloret: unsjardins de somni en un dels indretsmés bells de la Costa Brava. Untresor fruit de la passió d’un homeúnic, el marquès de Roviralta. En aquesta visita teatralitzada, co-neixerem la història d’aquests jar-dins i dels personatges que hi hanestat vinculats al llarg del temps, ique ens faran coneixedors de lesanècdotes més divertides relacio-nades amb aquest espai tan em-blemàtic.Observacions: només del 20 dejuny al 12 de setembre.

«La vida al Lloretmedieval».Visita guiada al Castell de Sant JoanVisita que explica un dels elementspatrimonials més importants de lavila de Lloret de Mar. Coneixeremels orígens medievals del castell,les lluites de poder en època feudal,les guerres, les invasions marítimes,la vida quotidiana de la noblesa i elsproblemes als quals s’enfrontava elpoble.

ACTIVITATS PEDAGÒGIQUES

Consulteu el 972 364 735, e-mail:lteira@lloret.cat.Programa pedagògic Museudel Mar· L’Agustí i els pirates. · El tresor de Can Garriga.· Can Garriga, un mar de sorpreses.

Programa pedagògicJardins de Santa Clotilde· La Cristina t’ensenya els jardins.· Perduts als Jardins de Santa Clo-tilde.

· Descobreix els secrets de SantaClotilde.

Programa pedagògic Castellde Sant Joan· Descobreix el Castell de Sant Joan.

Museu d’Història de SantFeliu de GuíxolsEXPOSICIONS TEMPORALS

«La Gran Guerra enimatges»Exposició de 107 fotografies pro-cedents de l’Oficina d’Informacióde Guerra de la Creu Roja Interna-cional, organisme que va fer ges-tions en favor d’uns 136.000 pre-soners de guerra i va efectuar unes4.000 visites d’inspecció humani-tària a camps de presoners. La im-mensa majoria de les imatges pro-cedeixen de l’agència alemanyaBildund-Film-Amt (BUFA), anteces-sora de la productora UniversumFilm AG (UFA); en alguns casos, del’agència londinenca AssociatedIllustration Agencies Ltd, de la Sec-

tion Photographique de l’Armée i,en darrer lloc, de fotògrafs identifi-cats com, per exemple, W. Braemeri A. Podobinsky. Organitza: Obra Social Unnim i Ajun-tament de Sant Feliu de Guíxols.Observacions: fins al 27 de febrerde 2011.

«Retrats de mar»Visions del paisatge humà i naturaldel litoral de la costa catalana, a par-tir d’obra pictòrica i dibuixada pro-cedent del fons d’art dels museus dela costa catalana.Observacions: De març a maig.

VISITES, TALLERS, ITINERARIS IACTIVITATS

Observacions: activitats per a es-colars i públic en general. Cal con-tactar prèviament amb el Museu.

«El monestir de Sant Feliude Guíxols. Un monestirfortificat vora el mar»Aquesta activitat consisteix en unpetit recorregut per l’interior i l’exte-rior del monestir, al llarg del qual esvan explicant les diferents evolucionsi reformes que hi han tingut lloc. Coma complement de la visita a les res-tes del conjunt, podrem conèixercom s’hi vivia, tant en època medie-val com moderna, i també les situa-cions viscudes i les relacions que hiva haver entre els monjos del mo-nestir i els habitants de Sant Feliu.

«Un dia a la vida d’unmonestir fortificat vora elmar»Visita teatralitzada al monestir deSant Feliu de Guíxols, de la mà deJofre de Foixà, monjo, músic i troba-dor del segle XII. A través d’aquestaactivitat, els alumnes es vestiran ambuna capelina i entraran com a mon-

jos novells a descobrir els espais,treballs i horaris que a partir d’araformaran part del seu dia a dia.

«Anatomia de la mirada»En el marc de les activitats educati-ves de l’Espai del Metge i de la Sa-lut Rural, s’ha desenvolupat un tallerque pretén treballar l’ull i la visió entermes tant d’anatomia com de me-dicina, i finalitza amb la manipulacióde diferents aparells d’oftalmologiacom l’oftalmoscopi, amb el qual espot observar el fons d’ull.

«Bot a mar!»A través de la visita a la Caseta deSalvament de Nàufrags i a l’exposi-ció permanent del objectes que for-maven part d’aquesta institució,s’explica el funcionament d’una es-tació de salvament marítim al finaldel segle XIX.

«Itinerari ciutat»Itinerari que ens permet explicar l’e-volució urbana al llarg del temps ialhora conèixer alguns dels ele-ments patrimonials d’interès, quetambé expliquen l’evolució arqui-tectònica de Sant Feliu: el Mones-tir, la plaça del mercat, el passeigdels Guíxols, el Nou Casino LaConstància, etc.

«El jardí melangiós»Visita a l’actual cementiri, que datadel 1833. Hi destaquen panteonsmodernistes i noucentistes, lestombes d’alguns membres de la lò-gia Gesòria, i la del president de laGeneralitat de Catalunya a l’exili,Josep Irla i Bosch.

CONGRESSOS, CURSOS, JORNADES ISEMINARIS

Jornada tècnica sobrecentres d’interpretació imuseusAquesta Jornada pretén reflexionarsobre les relacions entre els centresd’interpretació i els museus, i sobreles formes de suport de l’Adminis-tració a uns i altres centres.Data: 7 d’abril de 2011.Informació: museuhistoria@guixols.cat.

acti

vita

ts

Museu de la Pesca de PalamósAdreça: Moll pesquer, s/n

17230 PalamósTelèfon:972 600 424Fax: 972 316 686Horaris:A partir del 16 de setembre: dedimarts a dissabte, de 10 a 13.30 h ide 15 a 19 h. Diumenges i festius, de10 a 14 h i de 16 a 19 h. Dilluns nofestius tancat.A partir del 15 de juny: de dilluns adiumenge de 10 a 21 h.Web: www.museudelapesca.orge-mail:museudelapesca@palamos.cat

Can Quintana, Museu de la Mediterrània. Torroella de Montgrí Adreça: C/ Ullà, 31Telèfon:972 755 180Fax: 972 755 182Horari: Dilluns a dissabte de 10 a 14 h

i de 17 a 20 h. Diumenges i festius de 10 a 14 h. Dimarts tancat

Web:www.museudelamediterrania.orge-mail:info@museudelamediterrania.org

Museu de l’Anxova i la Sal de l’EscalaAdreça: Av. Francesc Macià, 1Telèfon:972 776 815Fax: 972 773 268Horari d’estiu (15/06 - 15/09): De dimarts a divendres de 10 a 13 h ide 17 a 19 h. Dissabtes d’11 a 13 h i de17 a 19 h. Diumenges i festius d’11 a13 h.Horari d’hivern (16/09 - 14/06): De dimarts a divendres de 10 a 13 h.Dissabtes, diumenges i festius d’11 a 13 h. Web: www.anxova-sal.cate-mail: info@anxova-sal.cat

Consell General dels Pirineus Orientals. Castell Reial de CotlliureChateau Royal de Collioure66190 CotlliureTelèfon:(00 33) 04 68 82 06 43Fax: (00 33) 04 68 82 23 55www.cg66.frsamuel.villevieille@cg66.frParatge de PolillesRD 914. 66660 Port-VendresTelèfon:(00 33) 04 689 523 40Fax: (00 33) 04 68 82 23 55www.cg66.fr/60-le-site-de-paulilles.htmmarielaure.licari@cg66.frHorari: 9 a 19 h.

20

ACTES DIVERSOS

Xerrades dins el cicle «Salut i Socie-tat» que anualment celebra el Museud’Història de Sant Feliu de Guíxols -Espai del Metge i de la Salut Rural,en col·laboració amb la Càtedra Dr.Martí Casals de Medicina en l’ÀmbitRural de la Universitat de GironaTema: Com prevenir el sobrepès enels nostres fills, a càrrec del Dr. Car-les Casabona (pediatre de l’ABSSant Feliu de Guíxols).Data: 18 de març de 2011, de 19.30a 21 h.Tema: La filòloga Mita Casacubertacomenta l’obra Un hombre afortu-nado, de l’escriptor John Berger, die-tari literari de la tasca d’un metgerural a l’Anglaterra de la dècada de1960. Amb la col·laboració especialdel Club de Lectura de la BibliotecaMunicipal.Data: 15 d’abril de 2011, de 19.30 a21 h.

Museu de la PescaPalamósEXPOSICIONS TEMPORALS

«Vida aquàtica. Exposicióartística»Aquesta exposició presenta escul-tures d’animals marins fetes a partirde peces metàl·liques de rebuig quees mouen davant la presència delsvisitants i prenen «vida» de forma en-igmàtica. Una reflexió entorn de lasostenibilitat dels nostres mars i laseva fragilitat.Observacions: fins al 28 de febrer

VISITES, TALLERS, ITINERARIS IACTIVITATS

Observacions: contactar prèvia mentamb el Museu. Tel.: 972 600 424.

Visites guiades al’exposició permanent, a la subhasta del peix i alport de PalamósRecorregut pels espais portuarismés significatius i per la llotja del peixi la seva subhasta. Es recomana ferla visita entre setmana i a la tarda.Visita guiada a l’exposició perma-nent del Museu de la Pesca.Hi ha la possibilitat de combinar elsrecorreguts i fer una sola visita d’unahora i trenta minuts.

Visites guiades a lasubhasta del peix i alMuseu de la PescaRecorregut per la llotja del peix i laseva subhasta. Tot seguit es fa la vi-sita guiada a l’exposició permanentdel Museu de la Pesca.

Programa pedagògic «Viu la Mar»Visites guiades a l’exposició perma-nent.Itineraris pel port i la subhasta delpeix.Taller de salaó d’anxova.Tallers mediambientals.Tallers de navegació amb la barca demitjana del 1915 Rafael.Activitats al Centre de Documentacióde la Pesca i el Mar.

Itinerari guiat pel nucliantic de la vila «Palamósvila medieval»El port és l’origen de la vila de Pala-mós. Un recorregut pels indrets mésemblemàtics ens mostrarà la vidadels homes i les dones d’aquestavila marinera.

Visita guiada al poblatibèric de CastellEl jaciment del poblat iber de Castellés en un promontori a la costa de lle-vant del municipi de Palamós, en unistme que s’endinsa en el mar. Enaquest indret hi ha assentaments hu-mans documentats des del segle VI

aC. Castell és també un dels parat-ges més bells de la Costa Brava.

Ruta Marítima Josep Pla.Rutes i excursionsmarítimesRuta amb la barca de mitjana Rafaelconstruïda el 1915.

Taller de pesca tradicionala bord del RafaelA bord d’una barca de pesca del1915 veurem on han pescat els ho-mes a la nostra costa i com ho hanfet. També aprendrem com localit-zaven els caladors o llocs de pescai amb quins ginys i ormeigs pesca-ven i encara pesquen. Intentarem fertambé el nostre propi estri i aventu-rar-nos a pescar des del Rafael.

CONGRESSOS, CURSOS, JORNADES ISEMINARIS

Converses de tavernaActivitat pensada per apropar-nosels coneixements de la gent granque ha tingut una relació directa ambla mar. Un cop al mes, de l’octubreal juny, tenim una cita a la tavernaportuària Ca la Pepa Caneja de Pa-lamós per parlar amb els protago-nistes del nostre passat marítim. Encada edició un tema diferent con-duirà la conversa.Dates: 11 de març: «De la subhastacantada a la subhasta electrònica». 8 d’abril: «Científics a la mar».Horari: 19 a 20 h.

«Imatges que fan parlar.Ajuda’ns a rescatar de lamemòria les imatges delnostre passat mésimmediat»Disposem d’imatges que, gràcies alteu ajut, ens permetran documentarmillor la nostra memòria històrica.Us convidem a participar en una tro-bada en què les fotografies antiguesrecollides durant anys pel Museu enspodran parlar, ens desvetllaran laseva història i ens resoldran moltsdubtes gràcies a la participació detots. La teva experiència i memòriaens serà molt útil.Dates: 11 de febrer: «L’activitat co-mercial al port».18 de març: «El Palamós d’abans».Horari: 19 a 20 h.

Museu de la MediterràniaTorroella de MontgríEXPOSICIONS TEMPORALS ESPAI 1

«Josep Maria Mascort i elpaisatge del Montgrí»Un paisatgeúnic, retratatd’una maneramolt especialper la mà d’unapersona que es-timava aquestaterra i que ambles seves telesl’omplia de bellesa i d’espiritualitat.Una mostra que ens ensenyarà elsquadres pintats per Josep MariaMascort provinents del Fons d’ArtMunicipal de l’Ajuntament de Tor-roella de Montgrí.Observacions: fins al 2 de maig.

EXPOSICIONS TEMPORALS ESPAI 2

Cicle Ponts. «A l’ombra deltemps», de Conxa MorenoConxa Moreno enceta la terceratemporada del cicle Ponts al Museude la Mediterrània. El cicle Ponts ésun projecte que desenvolupa un pro-grama d’exposicions temporals d’ar-tistes professionals emergents lligatsal camp de les arts visuals.Observacions: del 5 de març al 25d’abril de 2011.

Cicle Ponts. «Gemma Nogueroles» Dins el cicle Ponts cada any es fa unintercanvi d’artistes amb Vallgrassa,Centre Experimental de les Arts. Totsaquests artistes tenen un mateixcamí a seguir: generar ponts de co-municació a través a la Mediterràniaper mitjà de l’art. Aquest any, en re-presentació seva, exposarem obrade Gemma Nogueroles.Observacions: del 30 d’abril al 27de juny de 2011.

CONGRESSOS, CURSOS, JORNADES I SEMINARIS

Jornada de PolíticaInternacionalEl dissabte 2 d’abril se celebrarà laVena Jornada de Política Internacio-nal, una jornada que té com a ob-jectiu fer de Torroella de Montgrí unpunt de referència on debatre as-pectes rellevants de la política inter-nacional que afecten i són d’interèsdels ciutadans i ciutadanes del nos-tre país. Aquest any es debatrà so-bre «El corredor mediterrani».

Trobades de MúsicaMediterràniaEl cap de setmana de l’1 de maig secelebrarà al Museu de la Mediterrà-nia les VIenes Trobades de MúsicaMediterrània que aquest any ensacostarà als sons d’Occitània. Unestrobades que volen posar en comúdiferents experiències musicals d’ar-rel tradicional a la Mediterrània lliga-des al nostre país.

Sortida del trimestre.«Apropem-nos al Baix Ter»Tema: «El paisatge retrobat». Sortidapels indrets on Josep Maria Mascort

posava el cavallet des d’ondibuixar les magnífiquesobres que es poden con-templar a l’exposicióMascort «El paisatge re-trobat».Data: diumenge 20 demarç.

Museu de l’Anxova i de la Sal. L’EscalaEXPOSICIONS TEMPORALS

«El fotògraf Joan Lassús(1901-1996). Obra inèdita»Fotògraf escalenc que documentala història de l’Escala des del 1934fins a la dècada de 1980, continuantla tasca que havia iniciat el també fo-tògraf Josep Esquirol. Esquirol vaviure l’època de les barques de sar-dinals amb la vela llatina, però quanJoan Lassús comença a fer fotogra-fies ja s’han introduït les barques deteranyina amb els primers motors,fet que podem dir que inicia la se-gona part de la història de l’anticport de l’Escala.Observacions: fins al 29 de maig.

acti

vita

ts

Rafael

21

VISITES, TALLERS, ITINERARIS IACTIVITATS

Totes les activitats d’aquesta secciótenen la següent informació pràctica:Destinataris: grups d’escolars i d’a-dults.Dates: tot l’any.Preu: a confirmar.Nombre de participants: màxim 25persones per grup.Horari: a concertar.Durada: 2 h aproximadament.

Visita guiada a l’exposiciópermanentHistòria de la pesca i la salaó a l’Es-cala.

Ruta literària Víctor CatalàUna passejada pel barri vell de l’Es-cala resseguint els indrets que vaninspirar la gran escriptora d’aquestapoblació, Caterina Albert.

Ruta marinera: històries depescadors, pirates icontrabandistesUna passejada en barca per la costadel Montgrí que ens permetrà co-nèixer una mica més la història del’Escala, la defensa contra la pirate-ria i mil i una anècdotes de pesca-dors sobre el contraban.

Escola de PescaVeniu a descobrir l’art de la pesca al’única escola de pesca avalada perla Generalitat de Catalunya.

Visita a la Casa depescadors can Cinto XuàLa vida quotidiana dels pescadorsals segles XVIII i XIX.

Sant Martí d’Empúries i la duna litoralLa fixació de les dunes d’Empúries.

Torres de guaita i defensaLa defensa de la costa contra la pi-rateria.

CONGRESSOS, CURSOS, JORNADES I SEMINARIS

II Jornades del Centred’Estudis Escalencs. Curssobre el patrimoni històricde l’Escala i de l’EmpordàEl curs inclou unes sessions teòri-ques impartides per investigadors i

especialistes de cada període histò-ric (època ibèrica, romana, antiguitattardana i alta edat mitjana i baixaedat mitjana) que es complementa-ran amb sortides realitzades el capde setmana per visitar els indrets es-mentats a les classes.El curs s’adreça al públic en generali als historiadors en particular.Totes les conferències tenen lloc di-vendres al vespre i les sortides esprogramen el matí següent.Divendres 4 de març a les 20 h«El món iber», a càrrec d’aurora Mar-tín, directora del Museu d’Arqueolo-gia de Catalunya - Girona.Divendres 18 de març a les 20 h«El món grec i romà», a càrrec de Xa-vier Aquilué, director del Museu d’Ar-queologia de Catalunya - Empúries.Divendres 1 d’abril a les 20 h«El món a l’antiguitat tardana i durantel període alt medieval», a càrrec deJosep M. Nolla, catedràtic d’ar-queologia de la Universitat de Gironai expert de l’Institut Català de Re-cerca en Patrimoni Cultural.Divendres 29 d’abril a les 20 h«El món baix medieval», a càrrec deJoan Badia i Homs, president delsEstudis del Baix Empordà.Observacions: places limitades.Informació i inscripció: Tel.: 972 776815 o e-mail: info@anxova-sal.cat.

Consell General delsPirineus OrientalsCastell Reial de CotlliureParatge de PolillesEXPOSICIONS TEMPORALS

«Els vaixells del mar Roigvistos per Henri deMonfreid»Henri de Monfreid, escriptor, aventu-rer i contrabandista, ha viscut al llargde la seva vida a bord de vaixells tí-pics del mar Roig. Aquesta exposi-ció, que recull els seus relats auto-biogràfics, se centra en la vidamarítima de Monfreid i els vaixellsque va pilotar.Observacions: fins al final de febrer.

«Poemes de Louis Baills»Louis Baills narra en prosa el passatmarítim de la Catalunya Nord. L’ex-posició, consagrada als seus poe-mes, il·lustrarà amb imatges els tex-tos d’aquest narrador.Observacions: de març a abril.

21

ABRIL 2011

Dies 9-10V Trobada d’AlcúdiaOrganitza: Amics de n’Agustina.http://amicsdenagustina.blogspot.com

MAIG 2011

Dies 14-15I Trobada de Vela Llatina de CalaGaldana. Riu de Cala Galdana,MenorcaOrganitza: Amics de la Mar deMenorca.amicsdelamar@menorcaweb.net

JUNY 2011

Dies 18-19XIX Trobada d’EmbarcacionsTradicionals de Calella de PalafrugellOrganitza: Amics de la Vela Llatina de Calella de Palafrugell.santaespina.pere@gmail.com

Dies 24 a 26Trobada de Vela Llatina de Cambrils Organitza: Arjau. Vela Llatina deCambrils. mhc.cambrils@altanet.org

Dia 25V Trobada de Vela Llatina de Vilassar de MarOrganitza: Associació Bricbarca.www.bricbarca.org

JULIOL 2011

Dies 30-3XXXIII Diada dels Raiers - La Poblade SegurInformació: www.elsraiers.cat

Dies 8 a 11XXIII Trobada de Barques Clàssiquesde Menorca. FornellsOrganitza: Amics de la Mar deMenorca.amicsdelamar@menorcaweb.net

Dies 23 i 24III Trobada de Llaüts Clàssics -S’Estalella de LlucmajorOrganitza: Club Nàutic S’Estanyol,Club Nàutic S’Arenal i Associació VelaLlatina. Mallorca.www.associaciovelallatinamallorca.cat

AGOST 2011

Dia 13 XXII Baixada dels Raiers de Coll de NargóOrganitza: Associació Raiers de Coll de Nargó.www.raiersdecolldenargo.com

Dia 18Regata de vela llatina. Club Vela Calella de Palafrugell (conjunta amb classe Laser)Organitza: FCV i CVCP.

Dia 27XXIV Trobada de Vela Llatina de Cadaqués.Organitza: Amics de la Vela Llatina de Cadaqués.quico.despuig@drassanesdespuig.com

SETEMBRE 2011

Dia 3III Regata de Vela Llatina - TrofeuCiutat de CambrilsOrganitza: Arjau i Club Nàutic deCambrils. mhc.cambrils@altanet.org

Dia 3II Regata de Vela Llatina l’Ametlla de MarOrganitza: FCV i CN Ametlla de Mar.

Dia 10XVI Trobada de Vela Llatina de l’EscalaOrganitza: Amics de la Vela Llatina de l’Escala.

Dies 17-18VI Trobada de Barques Clàssiques del Port d’Addaia. MenorcaOrganitza: Amics de la Mar de Menorca.amicsdelamar@menorcaweb.net

Calendari de trobades de vela llatina i embarcacionstradicionals de Catalunya i Balears 2011

Paulilles

22

port

ada

La cuina del peix a la barcaPER JAUME FÀBREGA

A les troballes de la prehistòria es pot veure que el consum de peix, mol·luscs, etc. és tan antic com la humanitat. El marisc es consumia en cru o cuit, ja que la dona, al neolític, inventa l’olla. La Mediterrània –l’àmbit en què ens movem–, a més, ha creat una autèntica culturadel peix. No sempre la presència del mar origina aquesta cultura, com ho podemveure en algun país d’Amèrica, com l’Argentina. Aquesta cultura inclou elconeixement de les espècies i el seu aprofitament, especialment a la taula.

23

Pere

de

Prad

a

AGirona el peix sempre ha arribat a l’interior, al rerepaís,a la muntanya. Des de les camionetes de peix fins a lacua de bou amb sèpia d’Olot o el lluç de la fonda Al-

calà de Calaceit. En canvi, a la comarca valenciana de la Ri-bera, les «sardines» eren les arengades. O les regions del sudd’Alemanya, on no trobem cap peixateria, i els europeus con-tinentals es decanten pel peix de riu o de llac. La religió o l’ori-gen també marquen la diferència, com s’escau amb els jueus(normes kasher, que prohibeixen la major part de peixos i tot elmarisc) i els islàmics, amb una cuina que tendeix a camuflar elgust propi del peix (afegit d’espècies, adobs, marinats, etc.).

D’altra banda, en països marins i plens d’illes podem veureuna relativament escassa presència del peix, o una gastrono-mia sobre aquest producte més aviat migrada. A Atenes, finsfa pocs anys, no hi havia peixateries, i a Grècia el peix és car,i als simples xiringuitos de platja o als restaurants te’l fan –finsi tot un simple verat– a pes. Dins la Mediterrània i la cultura delpeix, Catalunya ocupa un lloc prou important.

Diversos elements ho corroboren: la llengua, la cultura tra-dicional i la gastronomia. La cuina del peix, una cultura. Ca-talunya, que, segons els lingüistes, té una «llengua-pont», tétambé una cuina-pont, referencial, especialment en el campde la cuina del peix, dins la Mediterrània.

Aquí parlarem, fonamentalment, de la cuina dels pescadors,especialment la que es fa a la barca. Però abans farem unesconsideracions generals sobre la llengua del peix (noms i de-nominacions), l’origen de les espècies i la cuina del peix en al-tres cultures.

Deixem per una altra ocasió la cuina d’un altre tipus d’em-barcacions, de les comercials a les de cabotatge, i fins i tot ladels grans transatlàntics turístics (tema, aquest darrer, en elqual he treballat). L’altra, en realitat, té un escàs interès gas-tronòmic –però sí documental i econòmic–, ja que simplementes basava en productes no peribles i fàcilment transportables,com el «bescuit», els cereals i les conserves de carn o peix. Enla Crònica de Jaume I, al Tirant lo Blanc, aquesta qüestió ésreflectida per l’esment del «forment» i la «cansalada». Igualment,hi ha l’alimentació dels velers i aventurers i, fins i tot, dels an-tics pirates, que ha donat nom a dues o tres begudes alcohò-liques.

Un aspecte remarcable és el de l’alimentació dels vaixells denegrers, que es basava en carn de cavall seca (tasajo o tas-sall) i productes de la dieta africana com l’arròs i els fesols, oel plàtan mascle (plátano macho o plantain), que després va-ren passar a l’alimentació general dels pobles antillans.

La llengua del peixLa llengua catalana ofereix un repertori molt ric de noms peral peix, tant pel que fa a variants per a una mateixa espèciecom una clara distinció de noms per a espècies similars.

Les denominacions del peix, a les costes dels països de llen-gua catalana, ofereixen interessants aspectes:

1) Noms únics en tots els ports i domini lingüístic. És el cas dela sardina, invariable arreu.2) Noms dobles, segons la regió, país, tant per causes geo-

port

ada

La cuina del peix és una de les que ofereix méspossibilitats.

El gust del mar

Xavi

er B

atal

ler

25

gràfiques com històriques: mero i anfós, emperador i peix es-pasa, seitó i aladroc (i anxova), verat i cavalla, llamàntol i llo-bregant, musclo i clòtxina, catxel i cloïssa, etc.3) Noms diferents en diversos ports. Així, el cap-roig (nom ofi-cial de la Scorpaena scrofa) i el seu parent l’escórpora fosca(Scorpaena porcus) es poden dir, també, respectivament:capó, escorpa, escorpra, gallineta, polla, gallina, rascassa, ras-cla, rasclot, escórpora de cap roig, escórpora groga, polla d’al-guer; o bé, el següent, escórpena, escórpera, escórprora deroca o de roquer, escórpora de terra, escórpora morena, rufí...Més de 15 noms a escollir!Tenim petxines, curculles o clòtxines, segons l’àmbit geogrà-fic on ens movem.Passa el mateix amb d’altres peixos, com la lluerna rossa (Tri-gla lucerna), dita també juliola, juriola, julivia, jurivia, garneu,garranyeu, viret o biret, lluerna, oriol, oriola, rafet, rafet de verganegra i d’altres. També tenim les garotes, les anxoves, el lla-màntol, la mòllera o capellà, la maire, mare del lluç o lluça, etc.Ara, a més, tenim un problema de castellanització. La gent vaa comprar centollo, no cabra o cranca! És el cas de la bruixa(confosa amb la «bruja»), retolada «gall» pel gallo castellà, de-valuant el preciós «gall de Sant Pere» o les «cigales» (confo-ses amb els escamarlans, com podem veure en un llibre del’Isma Prados i a les cartes dels restaurants), o els «boque-rons»... o els «mejillons» (treball d’una alumna meva de la fa-cultat), o el «bogavant» (llamàntol o «llamantol», tal com diuen

a TV3), o l’atún dels barcelonins, la japuta (Roses), o casta-nyola. El castellà, per cert, manlleva noms del català, el basci el gallec: pagel, merluza, centollo, rape, cigala (llagosta llu-ïsa, bugia), kabrarroka... o té formes dialectals molt marca-des, com aguhapalá (peix espasa) o pescada (lluç), pixin, pejesapo (rap)...4) D’altres llengües, com el grec, fan servir un mateix nomper a espècies que els pescadors catalans diferencien. Perexem ple, el nom de capóni val per al garneu, la lluerna rossa,el borratxo, el cap d’ase i la lluerna roja.5) Hi ha encara més matisos sobre la procedència del peix (deroca, de fang, d’alguer, etc.) i d’altres característiques, quepregonen les seves qualitats. Sense oblidar els noms de lesformes juvenils: rapet o rapinyol (rap), congret, fideu (congre),patoia (sardina), mollicada o rogeret (moll), cent-en-boca (seitó),llucet (lluç), peix sense sang (joell), pintat (llobarro), verderol (cír-via), bogarró (boga), mabritjol (mabre), pargolí o pargotí (pagre),gallimó o guillem o guillemó (verat), golfàs (tonyina), calamarí, ocalamarset, o calamarsó (calamar o calamars), etc.

També els pescadors fan diverses distincions sobre la qua-litat, procedència, alimentació, hàbitat, etc. del peix i el marisc–crustacis i «peix de clova» (o «bestiar d’esclòvia», com es diuhumorísticament al Maresme) o petxines, fruita de mar, etc.

Mireu si és importat això: tenim llisses llobarreres i llisses pe-trolieres!

Arreu de la Mediterrània i l’Atlàntic, ala Xina i arreu de les costes del món hiha receptes superbes originades en lacuina dels pescadors que han passata la restauració pública: de la bulla-bessa occitana a la caldeirada portu-guesa, del marmitako basc al pescaítofrito andalús, passant pels molls a lagrega o turca, el cuscús de peix de Tu-nísia o delicioses receptes italianescom el cacciuccio de Liorna, els bru-dets veneciano-grecs-dàl ma tes, etc. Però, com he dit, la cuina de referèn-cia és la catalana. Si el plat de peix mésfamós del món és la bullabessa, ho ésperquè França l’ha difós. Però el seu pa-rent català, el suquet, és més evolu-cionat i més ric en variants.

TRES MODELS CULINARIS

Dins la cuina dels pescadors podemconsiderar tres models culinaris:1. La cuina feta pels mateixos pesca-

dors.2. La cuina casolana, de les dones, però

també dels pescadors.3. La cuina professional.De totes, a parer meu, la menys inte-ressant és aquesta darrera.

La podem classificar en dos models:

· Cuina de barca (de treball, funcional).· Cuina de cala (lúdica, per plaer, social).

La cuina de barca –el «ranxo», com esdiu en alguns ports– ha de tenir dos re-queriments, com he explicat a la pu-blicació sobre suquet publicada pelMuseu de la Pesca de Palamós. D’unapart, que sigui de fàcil execució i ambrecipients adequats a la barca, i, de l’al-tra, que atipi, plantejat com a plat únic.Per a mi, els pescadors han creat laquinta essència de la cuina del peix. Unplat senzill però d’execució sofisticadaque acompleix a la perfecció els requi-sits de facilitat i valors nutritius –ús del’allioli i de les patates.

Recipients aptes: olla, cassola catalana.Tècnica: bullit.Però no «dissipat» ni «disgustat»: esmesura la quantitat d’aigua, s’opti-mitza el lligat de la salsa (esqueixat deles patates) i se saboritza amb l’allioli(eventualment, el sofregit o la picada).

Cuina de cala: altres tècniques, com labrasa i el guisat. Arrossos, fideus, so-pes, l’arròs de l’art de Lloret de Mar...

Cuina de barraca: l’extrema sofistica-ció de la cuina del peix. Niu, mar i mun-tanya, una aportació excepcional delspescadors catalans, amb la col·labo-ració de gent d’altres oficis, com elssurers o els terrissaires de la Bisbal. Jo-sep Pla en parla irònicament, dient,dels pescadors de Palafrugell, que sa-ben menjar bé que no pas cantar.

La cuina de la gent de mar

Casa

deva

ll-M

ASLE

MdP

- Co

l·lec

ció

Pepi

ta B

lanc

a

26

Així, hi ha el «peix d’escata» (família dels espàrids), com l’o-rada, el pagre, el déntol, el sard), i el peix sense escata, comla bastina, o rajades, escrites, clavellades, etc.

El català ha aportat noms de peixos en altres llengües, desdel maltès (lampuki o llampuga) fins al castellà (luz, merluza,pagel, cigala, escorpena, tonina, sorra...).

Una nota interessant és que no totes les contrades, països iports donen la mateixa estima a diverses espècies. Així, aFrança es valora molt l’orada, considerada inferior per JosepPla, que també situa en el seu ja clàssic hit parade dels millorspeixos alguns a la frontera del molt bo o el regular, com el dén-tol. Els bascos no consumien rap, ni els britànics. A Mallorca hiha preferència pel peix de bastina.

Tenim també l’aportació de Joaquim Ruyra o de Salvador Dalí,amb els seus «verats oberts per s’esquena», els suquets a lamarinesca de la Lídia o el peix fresc a l’abast que li portaven elsmariners, ja que en paraules textuals em va dir que en podiahaver, ja que la Gala «se’ls tirava». Molts pescadors no menja-ven roger perquè «menja home», i d’altres evitaven el peix blauals suquets i guisats, i d’altres –a l’Ebre o a València– n’hi po-saven.

També l’art s’ha fixat en el peix, des de Sorolla, que trobavaque era molt car, fins a Dalí, amb les seves garotes, i Barceló,per no citar els bodegonistes més o menys brillants o més omenys kitsch.

La cultura tradicional: «Qui vol peix, que es mulli el cul»La imbricació del peix –o, millor dit, dels pescadors– amb lacultura tradicional és profunda: en les arts de pesca, les bar-ques, el lèxic... I, fonamentalment, la cuina.

Citem, per començar, algunes dites relacionades amb el peix:«Qui vol peix, que es mulli el cul», «El peix gros es menja el pe-

tit», «El peix per al qui se’l mereix», «L’hoste, i el peix menut, alcap de tres dies put», «El peix no s’agafa a pedrades», toteselles de significació prou evident. A Cadaqués diuen «dona isalpa, tot l’any se palpa», o «salpa i dona, tot l’any és bona»,tot contradient la dita dels terrassans de «Al juliol, no dona nicargol». Disculpin el sexisme de la cultura tradicional, que ésaixí!

Els pobles mariners, segons la cançó, les dites, la tradició,etc. sovint s’associen a un peix estimat: així, el gerret nomésés apreciat, tradicionalment, a Mallorca i a Lloret («reget»), i elmateix s’escau amb la llampuga. Palafrugell és el poble del «peixfregit»; l’Escala de les «julioles a la brasa», les anxoves o l’es-crita; Sant Feliu de Guíxols del peix blau; Begur del peix de roca;Sant Carles de la Ràpita, Sant Pere Pescador o Vinaròs, delsllagostins; Maó de les copinyes; el Cap de Creus de les llagostesi llongants o llamàntols; la costa de «la cala» de l’Ebre de lesgaleres, etc.

Productes menjats o apreciats en algun lloc, en d’altres noho són: les garotes (garoines, eriços, orices, bogamarins, cas-soletes...), les espardenyes (llongos, «carajos»..., etc. El peixtambé té sexe: «carajo», «cigala», «almeja», «petxina», «baca-llà», «sardina»... noms que, en sentit figurat, s’apliquen a símilssexuals. Sense deixar d’esmentar els serpentiformes, com lescintes, les angules, les morenes, els sabres...

Tenim les anemones, «fideus de mar» o ortigues –que apro-pen Cadis, l’Alguer, Provença i la Costa Brava–, que la càte-dra gastronòmica de la Universitat de Barcelona va confondreamb les meduses (és evident que les dues piquen, però de me-duses no n’hem penjat mai, tal com pretenien aquests savis,per avalar l’ús que n’havia de fer la Carme Ruscalleda), tal comem va fer saber l’Abel Mariné.

Hi ha peixos que tenen característiques tòxiques i verinoses,com el fugu o peix globus, les escórpores o aranyes, algunes

Els pescadors coneixen bé els peixos, les seves característiques i la manera de cuinar-los

port

ada

Amed

ée Ib

áñez

- Ar

xiu

His

tòric

de

L’Esc

ala

rajades, sense que podem deixar d’esmentar l’anisakis. Hi hacuiners il·luminats que ens volen fer menjar peix cru tant si comno! I cuineres encantadores i no menys saberudes, com unaàvia mediàtica, que proposa una salsa amb tinta crua de sè-pia, un ingredient que, en aquest estat, no és recomanable pera la salut del nostre estómac, però també del nostre paladar,com fan també alguns cuiners.

Cal dir que els pescadors, que tenen més seny, mai no hanmenjat el peix cru, llevat d’alguna espècie molt concreta, comles garotes.

Ara desconeixem espècies molt gustoses, l’anomenat «peixsenzill», sovint comercialitzat com a peix de sopa: garneus, es-corpinyots, rates, cintes... –sovint, com més lleig és el peix, icom més lleig el seu nom, més gustós és!–. I sovint, substitu-ïts per espècies foranes, com la perca del Nil (comercialitzatcom a «nero»!) o el panga, gens recomanables si en sabem l’o-rigen o les condicions socioeconòmiques i d’impacte ecolò-gic en què es produeixen, cosa que podem fer extensible a l’a-qüicultura.

El peix: bo per menjarDins aquest context, els pescadors ens ofereixen pistes culi-nàries, amb les seves distincions sobre la tipologia del peix:peix blanc, amb escates blanques, groguenques o vermello-ses, ja que també es diu peix vermell o roig; peix blau, amb es-cates de color blavós i carn grassa (sardina, verat, alatxa, an-xova, tonyina); peix de roca o roquer, que viu a les roques, decarn dura, apte per a suquets i sopes; peix fanguer o de fang,que viu en paratges fangosos, no tan fi; també hi ha el d’al-guer, o de zones d’algues. El peix d’escata és el que presentagrosses escates (sarg, pagell...), mentre que el de bastina obastinal és el sense escata, de la família de les rajades, tau-rons, etc. Els pescadors de Tossa eren tan espavilats que en

donaven als frares d’Amer –«a Tossa en són bastinals, en do-nen bastinals als frares», fa la corranda.

El peix feixenc és el de sorra (Lloret de Mar); hi ha també elde sorra, el de fons, el de vora terra. Tenim el peix surant, queés a prop de la superfície de l’aigua (Eivissa). El peix de sopaés també, a Mallorca, peix de prémer, que s’oposa al peix detall (tal com apareix als receptaris medievals, el golafre ecle-siàstic de Francesc Eiximenis, com a bon gourmet, només envol d’aquest!).

Els restauradors parlen de peix de ració, ja que pel seu pescorrespon a una ració individual. Per això els va tan bé el peixd’aqüicultura, mil·limetrats al detall: orades, rèmols i llobarrosabsolutament clònics. Diem, de passada, que l’aqüicultura, enmolts casos, no és sostenible, per la quantitat de peix frescque cal esmerçar-hi per a l’alimentació dels peixos de granja.

En el cas del rap, per exemple, es parla de rapets o rapiny-ols (d’uns 10 cm), raps de ració o peça (uns 25 cm) i raps gros-sos, de tall (més de 25 cm). Tenim els sipions, sepionets, se-pionetes... O els calamarins, calamarsets i, en honor delsbascos, els «txipirons».

Hi ha el peix petit, la cria de peix o morralla, reballa, etc., nomsque n’indiquen les mides o bé que era, tradicionalment, unabarreja de peixos de diverses classes i mides amb poc valorcomercial. Normalment és el que es quedava el pescador peral propi consum.

Les arts de pesca, els caladors i el gust del peixTambé hom distingeix el peix segons l’art de pesca, ja que té ungust diferent: d’arrossegament, de palangre, de batuda, de bo-litx, de bou, d’ham, etc. Per exemple, el lluç, pescat segons l’uno l’altre sistema, té un gust, una textura i una qualitat ben dife-rents: la carn del peix es pot malmetre, macar o «beure» segonsquin sigui el tracte que rep, i això repercuteix en el seu gust final.

27

Els consumidors, actualment, no sempre coneixen les diverses classes depeix i les seves possibilitats culinàries.

JATA

JATA

JATA

port

ada

I, afinant més, hi ha indrets precisos que tenen el millor peixo marisc: les garotes de s’Arenella, a Cadaqués; els congresde la Roca Major de Lloret; Veure el Darrer de Roses, amb gam-bes i escamarlans; la Gamba de Palamós; Padruell a Vilanova,amb escamarlans; el Sorral de Cambrils, amb raps i pops; elsAlfacs, a Sant Carles de la Ràpita, amb llenguados, orades,llobarros, llisses, llagostins, etc.

Certs indrets tenen una denominació precisa: les corballe-res o indrets de corballs; s’anava a la sardina, a la salpa; hi hales barques sardinals: tot un lèxic tradicional, només en partencara vigent.

Noves tècniques, pesca insostenibleLes actuals tècniques de pesca, amb radars i tota mena desofisticats aparells (incloent, en la pesca d’altura, l’ajut aeri,GPS, augment de potència dels motors) ha desplaçat bonapart d’aquest tresor tradicional i dels ormeigs emprats: canya,palangre, arpó, fitora, volantí, salabret, canya per garotes i mi-rafons, ralls, xarxes, nanses.

Les distincions de les arts de la pesca es fan entre la de bai-xura, que es fa prop de la costa o sense perdre-la de vista (la prò-pia d’aquí), o la d’altura, realitzada en alta mar. Aprofitant l’atracciódel peix per la llum, es feia la pesca a l’encesa, amb teies, llumsde petroli, etc., dita també a la llum, ara amb focus elèctrics.

També compta la pesca subaquàtica o submarina per es-pècies com el mero, les garotes, etc. i, de forma molt menys

MAPA DEL SUQUETEl suquet universal el retrobem a les cos-tes toscanes –el caciuccio–, tan caracte-rístic de Liorna (Livorno), la ciutat on vo-lien fugir «fins al darrer blau» els xuetesmallorquins; a les vènetes –brodetto–; ales croates de Dalmàcia –brudet–; a Còr-sega –aziminu–; a Grècia –kakavia (olla)–, o a les turques –plaki–, a vegades ambun nom que indica lloc geogràfic, com laBalik çorbasi bodrumli (sopa de peix deBodrum). O, ja a l’Atlàntic nord, l’Oos-tende Vissoeps, sopa de peix d’Ostende,o la Hamburger Aalssuppe, la bullinadad’anguiles d’Hamburg. El nom d’origenturc çorba –sopa– es troba en tots elsBalcans, de Croàcia a Romania –ciorba depeste, sopa de peix–, així com al Magrib,on a més hi trobem marka i diversos cus-cús, la Kousha de Tunísia i d’altres. Nomsde brou o de recipient, que també trobemal Magrib i fins i tot a les contrades d’ai-gua dolça: la matelote (marinera) fran-cesa o la halászlé dels pescadors de l’es-tany Balaton o del Danubi, a Hongria(que inclou patates i, lògicament, pa-prika –bitxo). Un cas a part és el barroc «Niu» dels pes-cadors de les costes de Palafrugell, al BaixEmpordà: una autèntica proesa d’ingre-

dients, ja que inclou ocells (d’on vindria elnom), sépia, ous durs, peixopalo (estoca-fix), tripes de bacallà i bacallà, a més d’unsofregit i un allioli negat. No es queda en-rere l’espardenyada o espardenyà valen-ciana, amb anguiles, pollastres, ànec,mongetes, o la llanda de Sueca, amb peix,marisc i ous estrellats. O, continuant ambla saga del «mar i muntanya», l’anfósamb porcella de Mallorca. Encara quesembli sorprenent, els pescadors ja hemdit que tenien una gran afecció als peixossecs o salats –incloent el pop, la tonyina,la sorra i el bull, les arengades, els cape-llans– i al bacallà: els pescadors catalans,un dia a la setmana, solien fer un bacallàamb patates, com els de Castelló feien elseu «sacsacollons», igual que els de Seta –borrida, com hem dit, de bolhida, bullidade peix o bacallà–. Alguns d’aquests plats,no obstant això, no són de barca, sinó deplatja: els guisaven els pescadors en unacala, en els temps que s’estaven a les bar-raques de pesca, o després d’aquesta.Aquí apareixen els arrossos: l’arròs a ban-da, l’arròs de l’art de Lloret de mar, l’arròsde vaca dels mallorquins, els fideus i elpeix i marisc a la brasa, els gaspatxosmurcians i valencians, les miques o migasandaluses i, fins i tot, els fregits i les grae-

lles, amb coccions sovint dites, pels pesca-dors catalans o balears, «a la bruta».Finalment, en podem distingir les segü-ents classes:

1. Tot en cru.2. Amb sofregit. 3. Monogràfic (d’escórpora, de rap, de lla-

màntol, de sardines, de verats, de sei-tons, de peix variat amb tota mena depeix de roca i fins de marisc.

Per exemple, si bé ara és molt conegut elsuquet de rap, abans, si més no els pes-cadors, s’estimaven més el d’escórpora,de déntol, etc.

El suquet sense sofregit, cru o cruet (PaísValencià), suquet a la marinesca (CostaBrava Nord), olla de peix (Sant Pere Pes-cador i altres indrets), bullit, caldera (Ca-daqués), caldera i caldereta (Balears) esbasa en un exacte equilibri entre el foc(rapidesa d’execució), la precisió dels in-gredients (oli, tomàquet, allioli...) i la me-sura de l’aigua.

El suquet amb sofregit es fa de dues ma-neres:1. Amb un sofregit fet només amb alls i

JATA

important que, per exemple, a Galícia –on és una indústria moltimportant–, la recollida de marisc de clova a la sorra (cloïsseso grúmols, catxels, tellerines, etc.).

L’extrema sofisticació de les tècniques actuals i la potènciadels motors, però, poden ser arrasadores i fer perillar unapesca sostenible. Quan al segle XVIII varen aparèixer els bouscatalans a Galícia, els autòctons creien que això era cosa demeigas, i ja es protestava –com ho fan ara els ecologistes–per les tècniques més sofisticades introduïdes pels catalans.

La històriaL’origen d’aquesta vocació catalana de la cuina del peix, em-parentada amb fenicis, grecs i romans, ha comportat el nai-xement d’una de les cultures del peix més importants de la Me-diterrània (indústries de salaons, comerç). Tenim descripcionsdels temps antics sobre les nostres espècies i la seva cuina–Plini, Arquestrat de Gela, etc.

Ja en aquells temps, el peix és considerat una cosa excel·lent,i, salat, –també a l’Edat Mitjana– és un dels queviures estratè-gics: «mel e mantega e molt peix», diu Muntaner a la seva Crò-nica (c. 85).

L’olla, cassola o suquet: plat universal delspescadorsL’olla o cassola de peix –conegut tant sota aquests noms comamb el de suquet, aguiat (guisat) a les Balears, bullit de peix a

Eivissa–, és el plat universal dels pescadors tant de les costesde llengua catalana com de tota la Mediterrània i fins a l’At-làntic. Un plat saborós i únic, alimentós i sa, i adequat a lescondicions de treball a la barca. Una cuina d’olles i cassolesen la qual tots els aliments couen junts i no es desaprofita res.Fins i tot, ni calen plats ni coberts. Tothom menja i suca de l’o-lla o la cassola (dita també perol a Menorca o gibrella pels pes-cadors de Vilanova, entenent-ho també com a recipient de ser-vei) o, fins i tot, pot fer servir una grossa llesca de pa com arecipient.

L’olla –o la cassola alta– és l’atuell més adequat per cuinara la barca: en tenir les parets altes, no hi ha tant perill que elcontingut sobreïxi. En totes les cultures de pescadors, encaraque després hi hagi hagut una adaptació a una cassola,aquesta, en general, és també de parets altes –és el cas delcalder o de l’anomenada «cassola catalana»–, que gairebé re-corda un wok xinès –l’atuell dels pescadors orientals.

L’altra qüestió és el material. El fang, és obvi, és massa frà-gil. L’ideal és un material metàl·lic. Per això els pescadorsorientals fan servir un wok –de ferro martellejat, com la paellavalenciana–; els portuguesos i gallecs, la caldeira; els bascosi de Santander, la marmita; els balears, la caldera; els catalans,la cassola catalana de ferro fos, i els valencians, el calder. Lacassola dita «catalana», molt pròpia de la cuina dels mariners,té una forma òptima per a la cocció, que la fa semblar, comdèiem suara, al wok xinès.

29

tomàquet, que és el preferit pels pes-cadors.

2. Amb un sofregit convencional de cebai tomàquet. Pot incloure alls, julivert,pebrot... És més aviat propi dels res-taurants.

3. Amb un sofregit a base d’alls (i a ve-gades bitxo o pebre vermell), tal comho suggereixen noms com l’all cremato l’allipebre.

El plat es pot completar amb una bona pi-cada –pa fregit o galeta, ametlles, alls, ju-livert, vi, o bé nous, avellanes i pinyons, ques’adiuen molt amb el peix. S’hi pot posarel fetge de rap, dels molls o els ous o «rim»del marisc, i fins gemes de garota (com enl’orsinada provençal). Sovint s’hi fa servirfumet (nom d’origen francès, que vol dir«perfum»), caldo o brou de peix. Cap a les costes tarragonines se sol carre-gar el gust amb l’afegit de vi (els pesca-dors de Mallorca, a l’aguiat, on abans po-saven conyac, ara hi solen posar whisky!),una picada amb pa fregit, ametlles, etc. iespècies diverses, com pebre vermell, nyo-res, pebre negre, nou moscada. Hi ha lesvariants en què la picada es fa sofregiramb l’oli ben roent.

Elaboració del suquetEn una cassola de ferro, en fred, s’hi posen les patates pelades i esqueixades a daus,el peix net i fet a trossos, el pebrot (si en du) fet a trossos petits, els alls llescats iel tomàquet a trossos, sal, oli i aigua que a penes cobreixi. Es posa a foc viu, sensetapar, durant 20 minuts, aproximadament. En el moment d’apagar el foc s’hi tirauna morterada d’allioli, tot sacsejant una mica la cassola a fi que es barregi totplegat. Opcionalment hi ha qui hi posa, per donar-hi gust, crancs, cigales, esca-marlans (no s’han de confondre aquest dos crustacis), galeres, gambes, sépia, etc. Per al bon resultat del plat, és important mesurar la quantitat d’aigua, que no-més ha de cobrir just el peix (o un plat soper per persona). L’allioli acaba dedonar gust i lligar el suc. Un altre secret és la qualitat de les patates: no hande ser novelles (tenen massa líquid) i s’han d’«esqueixar», a fi que agafin elgust i ajudin també, amb el seu midó, a lligar el plat. Els pescadors d’altres pa-ïsos també tenen en compte aquesta tècnica. Els de Santander, per exemple,en diuen triscar, i també ho practiquen. El mateix podem dir dels pescadorsbascos quan fan el seu marmitako, o dels portuguesos amb la seva caldeirada.

No ens hem de refiar de l’aspecte d’un peix... Un de molt lleig pot ser molt bo!

JATA

30

Així doncs, els plats dels mariners duen el nom del recipient,o de la tècnica que s’hi aplica, del resultat més o menys cal-dós del plat o d’altres dades, com el seu color.

Ens evoquen el recipient les calderes i calderetes de les Ba-lears –entre elles la caldera de peix de Mallorca i la famosa cal-dereta de llagosta de Menorca–, la caldeirada dels fragateirosgallecs o portuguesos, la caldereta dels pescadors asturians,el marmitako dels arrantzales bascos, la marmita dels pejinosde Cantàbria, la kakavia de Grècia, la cassola dels «pescarors»algueresos o dels balears, l’«olla de peix» dels pescadors ca-talans, i totes les sopes. Fins i tot la llanda o llauna dels pes-cadors dels encontorns de Dénia i de la Marina Baixa ens ex-plica el recipient emprat, encara que ara s’hagi substituït peruna paella o calder, nom proper al de caldereta.

La tècnicaLa tècnica, o el resultat, també és evocat pel nom tradicionaldel plat: la bullinada dels pescaires del Rosselló, la borrida delLlenguadoc –i de les Balears (que cal escriure així, i no «avor-rida», com es pot veure en algun llibre!)–, que també trobem aSardenya, burrida. I a la Ligúria, burrida alla genovese –que se-ria una corrupció del mot occità bolhida, bullida–, l’aguiat (gui-sat) des pescadors mallorquins, el caldo dels pescadors ca-naris o tarragonins, o el caldito andalús, l’estofado d’Andalusiai Ceuta, el cruet (en posar-se tots els aliments en cru) dels cas-tellonencs o de Calp, o el nogat –de nogar, lligar, perquè la salsaqueda lligada–, el suquet de catalans i valencians, i fins i tot labolhabaissa dels pescaires provençals de Marsella (bullabessave de l’expressió occitana bolhir i abaissar, en al·lusió a la coc-ció ràpida, en una expressió contrario sensu).

A vegades, el nom, al·ludint a la tècnica, és d’allò més ex-peditiu: els pescadors de Tossa de Mar anomenen «cimi-tomba» el seu suquet (que, en sacsejar-se l’olla amb allioli va

al cim i tomba), i els de la Plana de Castelló «sacsacollons» uncuinat de peix o bacallà que, en remenar-lo amunt i avall, pro-dueix l’efecte al·ludit, ben gràficament, pel nom del plat. Unnom reprès pels pescadors de la Ligúria (baccalà a la grandcajun) o els del Maresme («bacallà a la grandi –brandi– colloni»).El mot «rossejat», igualment, fa referència a la tècnica (no a lapresència d’arròs, com suggereixen els qui escriuen «arros-sejat»). D’altres pescadors, més expeditius, ho anomenen sim-plement «ranxo» –sinònim de menjar casernari i de poca qua-litat–. En algunes ocasions es prefereix el diminutiu «ranxet».Aquesta expressió la trobem a Vilanova i la Geltrú (Garraf) i enalguns llocs d’Andalusia: semblantment, el recipient de serveipot ésser anomenat «palangana», també nom de recipient cu-linari a Menorca.

Gust i colorAltres guisats mariners ofereixen curioses solucions onomàs-tiques o, simplement, se surten de l’olla o la cassola primigè-nia. La «nuadeta» (o «nogadeta»?) dels pescadors de Caste-lló, ja esmentada. Llavors ens trobem amb l’arròs a bandaalacantí, el rossejat de fideus català –dit també fideus rossosa Cambrils–, el pistonat, el rossejat d’arròs, el pistonat de Vi-lanova, l’all cremat, l’allipebre, l’esmarris (d’on ve aquest nom,d’un plat tarragoní?), l’arròs a l’olla del Maresme, el jilimoje delspescadors murcians (d’ajilimójili, salsa, nom del segle XVIII?).

El color, o l’ingredient, pot ser determinant –all cremat, alli-pebre, pimentón andalús, el guisat en amarillo d’aquesta co-munitat, o «en blanc», de Mallorca, el «blanquillo» valencià o el«groguillo» tarragoní. A Venècia –i també a Corfú, Grècia– hitrobem el bianco.

Algunes denominacions fan referència a l’ingredient o elgust, com l’allipebre valencià o del delta de l’Ebre. D’altres nomsse’ns n’escapa el significat, com el ttoro basc dels pescadorsde Lapurdi, a l’Iparralde (Euskadi Nord), que, com molts d’a-

Els pescadors, a la barca, estan acostumats a cuinar i a menjar amb un utillatge mínim: cassola, morter, gibrella i llesca de pa.

port

ada

Col·l

ecció

Mar

ia S

amar

ra -

MdP

quests plats, és una sopa espessa i substanciosa o, simple-ment, un suc o suquet de peix, la toqulija dels pescadors mal-tesos, servida amb pa o galletti (pasta).

I el futurActualment, si més no aquí, la cuina dels pescadors és l’únicaque encara es transmet oralment i que, per tant, podem dirque és viva. Però davant l’avenç i concentració dels sistemesde pesca, així com els canvis socials, quin futur l’espera, enspodem preguntar?

Alguns fets o experiències recents em fan veure que aquetmodel culinari encara ha de tenir continuïtat. El primer ha tin-gut lloc a l’Escala: els pescadors d’quest port es varen reuniramb alguns dels més grans cuiners actuals –de Ferran Adriàa Joan Roca– per ensenyar-los els seus secrets culinaris, comja he explicat més amunt.

Jo mateix he estat no fa molt amb uns pescadors de Ma-llorca, de diverses generacions. Els més joves continuaven fetsl’aguiat (guisat o suquet, peix amb patates), però hi han intro-duït algun canvi, com l’afegit de whisky, un ingredient ben con-temporani! I els de Menorca compartien amb mi el secrets deles seves «calderes» i fideus.

I encara més recentment he compartit una jornada amb unspescadors de Bou Haroum, un important port pesquer d’Al-gèria. A la mateixa barca es menjava una Chorba b’l hout (sopade peix), que també anomenen boullabaisse, perquè en lacuina del peix, incloent la dels pescadors, a Algèria hi ha unaforta influència francesa (en realitat occitana, i a Orà, valen-ciana i menorquina). Així, es cruspien aquest reconfortant bolde sopa no pas amb pa algerià rodó (matlouh), sinó amb unabaguette. Després vàrem anar a un restaurant on els matei-xos pescadors cuinaven: peix a la brasa (molls, capellans, gam-bes...), calamars en salsa, amanida de pop, peix espasa o to-nyina i la mateixa sopa de la barca, però ara acompanyadaamb una salsa dels pescadors provençals que solen afegir ala bolhabaissa o bullabessa, i que anomenen rolha, en occità(rouille; literalment, rovell, pel seu color), feta a base d’una menad’allioli o maionesa amb safrà, bitxo, etc. Doncs bé, els pes-cadors feien el mateix, però l’havien adaptat al gust algerià, ihi afegien harissa (una pasta que, si bé és d’origen tunisenc,és molt popular a Algèria, a base de bitxo, oli d’oliva, comí,

etc.). He viscut experiències similars al Grau de Gandia, aLlançà i l’Escala, a Palamós, a Blanes, a la regió de l’Ebre...Penso que la cuina dels pescadors encara es farà –i evolu-cionarà– durant un temps, a fi de servar-nos la millor cuina delpeix. Jaume Fàbrega

31

Jaume Fàbrega (Vilavenut, Girona, 1948)

Historiador, crític d’art i escriptor degastronomia i assaig. Consultorgastronòmic. Professor d’Enogastronomiade l´Escola de Turisme i Direcció Hotelerade la Universitat Autònoma de Barcelona. Membre de l’Associació d’Escriptors enLlengua Catalana (AELC), de l’AssociacióInternacional de Crítics d’Art (AICA), de la Federació Internacional de Periodistesde Turisme (FIJET), entre d’altres.Col·labora en diversos mitjans (Diari de Girona, El Temps, Notícies de Llengua i Treball, Empresarial Girona, Revista de Banyoles...) i ha col·laborat, sovint amb seccions fixes de gastronomia, a El Punt, Diari de Barcelona, Nou Diari,

La Vanguardia, El Observador, El País, a més de diverses revistes generals, locals o especialitzades. És membre del Comitè Assessor delMuseu de la Pesca de Palamós.Ha publicat més de 50 llibres d’art,gastronomia i assaig, amb 4 enciclopèdiesconsiderades obres de referència. Ha estat traduït a l’espanyol, l’anglès,l’alemany i el francès.Premiat amb els Gourmand WorldCookbook Awards en 7 ocasions, i ambaltres premis de gastronomia, periodismei assaig (Chaîne des Rôtisseurs, Robert deNola, Andorra-Sant Joan d’ Engolasters, C. Carthou-Xàtiva, Jaume Ciurana de Periodisme, Josep Vallverdú, Rovira i Virgili d’assaig, etc.).És considerat el primer escriptor

gastronòmic de la Mediterrània, com hohan escrit Joan Perucho, Manuel VázquezMontalbán, Josep M. Terricabras, SalvadorCardús, Matthew Tree, Maria MercèRoca,Ignasi Riera, Joan Francesc Mira, Joan Daniel Bezsonnoff, Narcís Comadira,Anton M. Espadaler, Pau Faner, AntoniPuigverd, Josep M. Fonolleras, MiquelPairolí, Bartomeu Mestre, Quim Monsó,Xavier Mestres, Carme Ruscalleda, Joan Roca, Santi Santamaria, Ferran Adriàentre d’altres.

Blog Bona Vida:http://blocs.mesvilaweb.cat/jaumefabrega

Blog Gastronomia catalana: http://jaumefabrega.blogspot.com

La cuina dels pescadors ha passat a les cases i a la restauració pública: el Niu de Palafrugell i un plat de tonyina.

Pere

de

Prad

aFo

ns IP

EP

32

Què heu descobert en aquests dos anys?No es tractava de descobrir. Més aviat delque es tractava és de situar. Per exemple,la recepta de l’all cremat, que està feta demoltes maneres, i es fa en molts llocs. Etdiuen que a Tarragona, però on de Tarra-gona? Vas preguntant, vas buscant i tro-bes l’origen. En aquest cas és Torredem-barra. El que hem vist és que hi ha moltagent que l’apassiona tot això i que té mol-tes ganes d’explicar. Catalunya és un paísmolt ric i la cuina marinera reflecteix moltbé el pols del país.

I com a cuiner, què heu aprés?Coses. T’adones que la cuina marinera ésmolt més sensible, molt fàcil i molt ho-nesta, i a vegades nosaltres cuinant lacompliquem amb excés. M’explico, enuna barca duien quatre coses i depèn delmariner, de qui cuinava a la barca, amb unpeix, una mica de brou, una nyora, un alli una ceba, feien un plat meravellós. No ésuna cosa on hi hagués molta teca, sinóque és la sensibilitat i el ben fer.

Quim Marquès

Durant dos anys ha anat cercant, a les nostres costes, les arrels de la cuina marinera, les receptes que com apatrimoni familiar han anat heretant pescadors, cuiners i gent de casa. I, també, moltes de les històries que hi haal voltant dels plats. Tot plegat integra el llibre que ha escrit, juntament amb en Manuel Marquès, i que duper títol: Cuina marinera. Ells dos –aclarim que no sóngermans–, per «cuinar el llibre» han recorregut més dequatre mil quilòmetres, han visitat 32 pobles, 12 llotges,26 barques, han petat llargues xerrades amb 48 pescadorscuiners i han visitat 18 restaurants i 6 cases particulars.Per tal de recollir les cent receptes del llibre, han estathores compartint passió amb gent que estima el que fa a la cuina, asseguts en taules de les més humils a les més senzilles, de les de petits «xiringuitos» a les derestaurants que encara mantenen viu a la cuina l’autènticesperit tradicional de la cuina marinera.

Quim Marquès (Barcelona, 1964)pertany a la quarta generació decuiners de la seva família i dirigeixel restaurant El suquet de l’Almirall,al barri barceloní de la Barceloneta.Va estudiar a la primera promocióde l’Escola d’Hostaleria de Barce-lona i ha passat per restaurantscom El Bulli (Roses), El Racó d’enFreixa (Barcelona), Casa Fermín(Oviedo) i La Cousine des Anges(Bèlgica), i ha estat xef de cuina aBarcelona dels restaurants Nos-tromo i Lola, aquest darrer ja des-aparegut. Finalista del Campionatd’Espanya de Cuiners (Bocuse d’Or),va arribar a la final del CampionatMundial Pierre Taitinger. Col·laboraen programes de ràdio i ha escritdiverses publicacions.

«La història, la gana i la saviesa de les persones han originat una cuina meravellosa».

Hem anat a la Barceloneta a parlar amb un cuinerJo

sep-

Anto

n Tr

epat

S’ha mistificat la cuina marinera?S’ha perdut i s’ha fet malbé. Al nostre li-toral s’ha convertit en un tema molt tu-rístic. Cada cop hi ha més restaurants, irestaurants duts per gent que no és d’a-quí. Que tenen poca arrel, i això dóna pocconeixement, i no és que es facin les co-ses de qualsevol manera, però sí sensegaire cor. I això fa que la cuina catalanamarinera es vagi perdent com totes.

L’abundància de llocs on fan allò quediuen «paelles marineres» hi ha contri-buït?La paella és el plat més mal fet del món.És horrorós. És el plat amb el qual tothoms’atreveix, que tothom fa, que es fa ar-reu, però es fa malament. Sense criteri,sense saber el que es fa. Es fa amb peixcongelat... En lloc de safrà s’hi posa co-lorant... Si hi poses una gamba conge-lada, l’enterres dins un arròs amb un so-fregit i safrà i el poses vint minuts al foc,quedarà aquella gamba momificada.

És un exemple del que no hauria de serla cuina marinera.La paella d’Espanya és una paella molthumil de l’horta valenciana i feta ambzero peix. La paella valenciana és un ar-ròs fet al camp, amb pollastre, conill, ai-gua i safrà i una mica d’all i tomàquet. Tot-hom se l’apropia, i es fa de moltesmaneres. La paella és un estri, i amb aixòcuinem un arròs que es pot fer de mol-tes maneres, i aquí al mar, al litoral, sem-pre s’ha fet un arròs amb «paelló», i es potfer un arròs mariner molt bo. Però no tanmalament com es fa. Jo, que sóc moltpaeller i arrossaire i rodo molt, fa poc vaigrebre tot un seguit de fotos de restaurantsde Londres que fan paelles amb xoriço,paelles molt atrevides... I el que hi ha perallà és una màquina, un servidor d’a-quells de tres pisos, on posant unes mo-nedes pots comprar un entrepà, i un d’a-quells entrepans és de paella. Ja hemarribat a triomfar... Fort, no?

No hi heu contribuït una mica tots elsrestaurants? Un restaurant mariner, perdefinició, ha de tenir una paella d’arròs.Jo crec que no. En el nostre cas fa tansols un any que tenim paella; arran de totaixò, de la denúncia que fem nosaltresque la gent fa tan malament la paella, ensvam dir «farem la paella com Déu mana».No n’havíem tingut mai. Fèiem arrossoscaldosos, mariners de tots tipus, méssecs, més caldosos, amb més bitxo, ambmenys... No vol dir que tots els restau-rants mariners hagin de trair-la, però ésmolt turístic, a la gent li agrada, és moltnostre la paella.

Què hauríem d’entendre per una pae-lla?Que qualsevol entengui el que vulgui. Lapaella és un arròs sec, fet amb un «pae-lló», per això se’n diu paella, i pots fer-ladel que vulguis, però el que es demanaés que sigui digna i que sigui una cosaben feta. No el que veiem por ahí, ambaquestes paelles de color groc, amb pè-sols congelats pel damunt i tires de pe-brot vermell... És horrorós. Ens fa malbéla feina, perquè a un turista que li diuen«vés a Barcelona, seu en qualsevol ter-rassa i menja’t una paella», depèn d’onvagi no torna més.

A Barcelona sempre es diu «vés a laBarceloneta a fer una paella, a menjarun arròs».Sí. Hi ha molta gent que confon arròsamb paella. A nosaltres ens diuen «quinapaella puc menjar?». Una cosa són els ar-rossos i l’altra és fer una paella. I d’ar-rossos mariners aquí a la Barceloneta enfan molts i molt bons, en molts llocs. I lapaella, llevat d’un parell o tres de llocs...Al barri hi ha molts restaurants de gentque no és d’aquí, i bé... Tot s’està dete-riorant i no lluitem pel que és nostre.

El que és curiós és el canvi que hi ha-gut amb determinats peixos que ningúno en donava un ral fa una colla d’anysi ara són peixos preuats. S’ha passat delque era menjar de pobre, a un menjarde rics?Sí. Justament són els peixos que a lesbarques es menjaven i que els pescadorssabien que eren els peixos bons. Sónaquells que gairebé no arribaven al mer-cat. Per la seva estructura, amb moltapunxa, molta escata, amb una cara moltprimària, diuen que no són peixos de pri-mera. En canvi com a buquet, com a sa-bor... per menjar, són els peixos de pri-mera. El que passa és que al mercat enshem tornat molt còmodes i busquemllenguado, rap, lluç i no gaire cosa més.A la gent quan els dius un corball, et pre-gunten què és. I és un peix mediterranidel milloret que hi ha. El que passa és queni al mercat arriba, per desgràcia.

No sabem menjar peix.Sí que en sabem, a la nostra manera. Peròpel preu o perquè fa mandra... Tot es vacomplicant, perquè abans la gent teniatemps per cuinar i ara cada cop en té me-nys. Jo no crec que tanquin moltes pei-xateries; el peix se segueix venent, peròés una alternativa cara, costosa, compli-cada... No tenim temps, hem de treba-llar, el peix necessita una mica de dedi-cació. Si estem al Mediterrani, tenim uns

peixos fantàstics; hauríem de tenir unacuina més predisposada i dedicar-hi unamica més de temps. Però jo crec que quisap menjar peix encara es defensa i espreocupa.

Com definiries la cuina de barca?Una cuina austera, molt bona, molt rica,molt saborosa, amb molt poc producte.Una cuina molt intel·ligent. Amb molt po-ques coses, però fixa’t com la història, lagana i la saviesa de les persones han ori-ginat una cuina meravellosa. La cuina debarca encara hi ha molta gent al litoral ca-talà que la fa i la defensa molt bé.

En aquest viatge que heu fet, us l’heuanat trobant.Sí. I tant. I m’he sorprès. Hem conegutmolta gent que encara té un petit res-taurant, que manté la tradició de pares afills. I aquestes coses et sorprenen, per-què aquí a Barcelona tothom es barallaper tenir una estrella Michelin o el que si-gui, i hi ha gent molt feliç en un raconetde poble fent una cuina que ha heretatdels pares, que l’ha millorat, i és una cuinatradicional molt bona.

Hi ha diferència segons el lloc? A l’Em-pordà fan una cosa, a les terres de l’E-bre...Una diferència molt gran. Tot ho marcal’horta, i segons com és de rica canvia larecepta. L’horta alimentava la cassola dela barca i al mateix temps l’horta afavo-ria el canvi amb els pescadors, i la gentde pagès s’alimentava dels pescadors.Per exemple, una cosa molt típica al Tar-ragonès és que en tota caldera, tot peixque es feia al litoral, sempre s’hi posavauna picada d’avellanes, alls, ametlles, i enlloc de patates feien servir mongetesblanques, que allà en diuen fesols. Encanvi, al suquet de Girona s’hi posavaceba, patata i tomàquet, perquè hi haviamolt conreu, i al suquet de Tarragona, niceba, ni patata ni tomàquet, i a la pica-deta una mica de xocolata, que és molttradicional de la cuina catalana. A la cuinadel Tarragonès hi ha bastant safrà, per-què ens ve del sud. En canvi, al Gironèsno en trobaràs ni una punta de safrà. AlGironès trobaràs herbes fortes i una micad’anisats, per la influència de França. Sóndos plats de barca, però cadascun estàalimentat d’allò que es conreava.

I a les Balears?Hi ha una mica de tot. I també està moltmarcada per la cuina italiana. Es cuinamolt amb patata, amb pebrot, amb to-màquet... Això tan mediterrani... Són to-tes les barreges, les influències que te-

33

34

nim, on gairebé tot ha vingut per vaixell.El tombet mallorquí, que és un plat d’in-terior, però que potser s’acompanya ambuna sardina, és un plat tan mediterrani,tan italià, i en canvi és un plat mallorquíde tota la vida.

En tot aquest periple segur que us heutrobat plats que ja no es poden fer.La famosa tortuga. Abans els pescadorsagafaven una tortuga que potser estavamalferida, la pujaven i feien un guisat detortuga. Ara aniries a la presó. A Barcelona,potser fa cinquanta anys, hi havia restau-rants que a la carta hi tenien el consoméde tortuga. És una cosa molt marinera.

N’haureu rescatat o contribuït a des-cobrir-ne d’altres.El «Niu» que es fa a l’Empordà. Quan hihavia mala mar els pescadors lligaven labarca en aquells refugis de costa i allàs’estaven fins que la mar era bona. Lla-vors havien de menjar i potser barrejavenun tros de peix sec que tenien amb unstords que havien caçat, quatre olives... Ivan apareixent receptes apassionants.El «Niu» és un plat que es fa a l’Empordàel mes de febrer, es fa la quinzena del«Niu». És un plat mariner però d’interior.

Es fa amb un bacallà sec que es diu pei-xopalo, que ara no es fa servir gaire, i ambtords. Porta bacallà, porta mongetes, oli-ves... tot està lligat amb allioli. És un platpotent d’aquells d’hivern. Si ho mengés-sim ara, ens constaria aixecar-nos de lataula en dues o tres hores.

Diríeu que en l’àmbit de la cuina mari-nera, pel que fa a restaurants, ja estàtot descobert?Jo crec que sí. Això s’acabarà, perquèla tradició de pescar... Hi ha motors, vai-xells ràpids, industrialització... La gentque està embarcada no és catalana d’o-rigen. Abans s’estaven quinze o vint diesembarcats. Per això duien a bord un sacde patates, un rast de nyores, una tirad’alls... Duien coses que no es feienmalbé. Menjaven patates fins que s’a-cabaven. Llavors potser hi posaven gra,mongetes o cigrons, coses que no esfessin malbé. D’aquí aquesta simplicitatde la cuina marinera, i per això és tanbona. Ara els vaixells van i vénen.

I vosaltres, com a cuiners, heu arribatal punt de dir que ja no podeu inventarres nou? No hi haurà una evolució?No inventem. Es poden fer plats sobre

plats que ja s’estan fent, però coses no-ves, no. Nosaltres el que fem és partird’una recepta antiga i posar-la al dia. I quèvol dir posar-la al dia? En lloc de llard deporc, oli. En lloc d’un tipus de patata enposes d’una altra mena. Tot és més refi-nat. Avui en dia has de fer les coses méssuaus, encara que la cuina marinera ésmolt bàsica i molt refinada... I la cuina ma-rinera feta amb una tècnica de cuina moltmoderna... Sí, es podria fer perfectament.

Com, per exemple? Escumes de pae-lla?No escumes de paella, però sí que es po-dria fer una escuma de suquet amb unpeix fet a la planxa. Això és fàcil, però tren-caries tota aquella gràcia que té la cuinamarinera a l’hora de fer-la. El peix en unacassola, que vagi sortint la fècula, que l’a-llioli lligui tota la salsa... Perdries tota l’à-nima que té aquesta cuina. Li trenquesl’estructura. Es podria fer avui en dia per-què és fàcil, perquè hi ha mitjans tècnics,però perdria tota aquella màgia.

I com que de productes originals n’hihaurà pocs, i costaran diners, s’haurande fer servir els congelats.I tant! Això serà la gran diferència entre

El niuEl «Niu» de l’EmpordàEl cuiner Quim Marquès, en el seu llibre Cuina marinera, pro-posa la que per a ell és la recepta original d’aquest plat quecuinaven els pescadors a les barraques de la Costa Brava queels servien de refugi. A Palafrugell, on cada any celebren la set-mana gastronòmica dedicada al «Niu», diuen que era un platde Quaresma i que els pescadors i els tapers de Palafrugell vananar enriquint. Us posem totes dues receptes.

Ingredients per a 4 persones· 240 grams de peixopalo (10 dies en remull)

· 200 grams de tripa de bacallà· 300 grams de bacallà salat· 4 tords· 8 patates grosses tallades a daus

· 4 pebrots verds· 4 tomàquets madurs ratllats

· 1 cabeça d’alls· 1 litre de fumet blanc· oli d’oliva· sal i pebre· julivert

PreparacióEn primer lloc remullem i escaldem en aigua bullint la tripa debacallà per pelar-la (avui dia es pot trobar la tripa ja neta a lesparades de pesca salada dels mercats).Tallem els tords per la meitat, els salpebrem i, en una cassolaamb un raig d’oli, els marquem volta i volta. Els reservem.A la mateixa cassola preparem un sofregit amb els pebrots verdsi els alls esmicolats petits. Quan observem que el pebrot és tou,

hi aboquem el tomàquet ratllat i el julivertesmicolat petit.Amb el tomàquet ben sofregit ja podemincorporar les patates, el peixopalo, el ba-callà, la tripa i els tords. Ho cobrim totamb fumet, i quan arrenqui el bull, tapemla cassola i ho deixem coure durant 15 mi-nuts, aproximadament, o fins que les pa-tates siguin cuites.És important rectificar de sal el plat al fi-nal de la cocció, si és necessari, ja que tantel peixopalo com el bacallà són ingre-dients molt salats que deixen anar prousal a la resta del plat.

Cuina marineraQuim Marquès i Manel MarquèsColumna EdicionsBarcelona 2010Jo

sep-

Anto

n Tr

epat

35

un restaurant bo i un de dolent d’aquí adeu anys. Facis cuina marinera o no, ladiferència serà que els cuiners hauran debuscar més. Nosaltres, per exemple, te-nim cinc peixaters. I diràs que en po-dríem tenir un o dos. Sí, però un embusca això que està de conya. L’altre ésde Palamós i em troba no sé què... I famolts anys que remenem peixaters, peròquè passa?, que hi ha molt poc producte.I aquesta serà la diferència de les cuines.Avui els grans cuiners estan més pen-dents d’aconseguir bons productes quede cuinar.

Avui els avions et duen el que neces-sitis.Els popets et poden venir d’on sigui, delBrasil, del Marroc... Però quan surten elspopets d’aquí, és tan bo, tan fi i tan me-ravellós... Clar. Molts restaurants podentenir popets de mig món, però si surtentres quilos de popets al dia, es repartei-xen entre els quatre restaurants bons, ija està. I això seguirà passant. Hi ha co-ses que pots tenir tot l’any, i vénen de milllocs. Però com la llagosta de Menorca,per a nosaltres, no hi ha res, però té unaèpoca i una veda que cal respectar. Jo tansols en tinc a l’estiu.

Per tant, al final, podrà menjar cuinamarinera de debò qui la pugui pagar.Qui s’ho pugui pagar, sí. Per desgràcia,aquests productes escassegen a vega-des, són molt cars...

I la Barceloneta seguirà sent un referenten cuina marinera?A mi m’agradaria molt que ho fos, el quepassa és que em sembla que això cadavegada més a l’ajuntament se li ha es-capat de la mà. Aquí, com que hi hamolta gent o en ve força quan fa bontemps, se n’hi ha instal·lat molta que nohavia vist mai el mar, que fa cuina mari-nera perquè està enfront del mar, que térestaurants molt fluixos, i això farà quetinguem un deteriorament quant a clien-tela i quant a turisme. És un mal que pa-guem tots. No tenim cura d’allò que te-nim. Però bé, sempre en quedaremquatre a la Barceloneta que defensaremel producte de mar.

En quedareu quatre per selecció natu-ral o...Per selecció natural. Perquè el més fàcilés vendre-li el restaurant a un pakistanèsi jubilar-te. Siguem clars. A mi em fanofertes. És increïble. No sé si després els

venen. Això seria el més fàcil, però és molttrist. Abans hi havia «xiringuitos», i sem-pre hi ha hagut restaurants bons. Hi ha-via tota la família Costa... Ara ha canviattot. Aquí al passeig hi ha vint-i-cinc res-taurants, dels quals disset o divuit estanen mans de gent de fora. Però clar, jo crecque aquí és l’ajuntament qui s’hi hauriade posar...

També hi ha un gremi, no?Jo crec que hauria de ser l’ajuntamentqui hauria de marcar una mica. Vas, nosé, vas a Roma, al centre, i no trobes niun restaurant xinès ni un hindú. Hi ha res-taurants romans, més bons, més do-lents. Ja ho pagarem, ja. Jo crec que ésculpa dels governadors nostres que hau-rien de dir: estem a la Barceloneta, queen lloc de cent restaurants n’hi hagitrenta, però que en aquests trenta quees cuini, que es faci barri culturalmentmariner... En Joan Clos ja tenia aquestaidea, de fer un barri mariner, per als via-nants, que les botigues siguin de cosesmarineres. Això s’ha convertit en un «cat-xondeo».

Josep-Anton Trepat

Segons la gent de PalafrugellEl «Niu» és un plat típicament palafrugellenc. En els seus orí-gens era un plat de Quaresma i, per tant, no s’hi posava carn.Es feia amb tripa de bacallà, ou dur, peixopalo i patata. Amb eltemps es va anar enriquint, els pescadors van afegir-hi cala-mar, sèpia, i els surers el van completar amb aviram de cacerai fins i tot salsitxes. El «Niu» és, per tant, un plat que ha anatevolucionant amb el temps, i que permet amb una base sem-blant moltes variacions. La recepta que us presentem és unade les moltes possibilitats que tenim de fer un «Niu».

Ingredients per a 4 persones· 4 talls de colom, 4 talls de guatlles· 1 salsitxa· 8 talls de calamar/sèpia· sagí· peixopalo (a talls). És un peixque s’ha de tenir tres o qua-tre dies en remull, canviant-li l’aigua dos cops al dia

· 2 ous durs· 4 patates· brou d’ossos de vedella· tripes de bacallà

Sofregit4 cebes petites, 4 grans d’all, una mica de tomata per fer el so-fregit més compacte, no hi poseu julivert, així el color del sofregitserà una mica més que daurat.

Poseu oli i dues cullerades soperes de sagí en una paella. Aneuafegint els ingredients i deixeu-los fins que comencin a aga-far color. El suc que queda el coleu per separar-ne el greix delsingredients, i amb aquest mateix greix feu el sofregit a la ma-teixa cassola que servirà per fer aquest plat. Un cop fet el so-fregit, afegiu-hi l’aigua que prèviament haurà bullit amb elsossos de vedella. Afegiu-hi els ingredients més durs de coure:els coloms, guatlles, calamar, sèpia, peixopalo i tripes de ba-callà, tenint en compte que han de bullir amb les patates coma mínim un quart d'hora. En el moment de posar les patates,afegiu-hi les salsitxes, i durant els darrers cinc minuts col·lo-queu per sobre els ous durs, que haureu d’anar mullant ambel suc de la cassola. Cal que tingueu brou dels ossos de vede-lla per anar afegint aigua a mesura que en vagi faltant.Aquest plat és preferible fer-lo abans i rescalfar-lo a l’hora deservir-lo. El podeu servir amb allioli a la mateixa cassola.—Institut de Promoció Econòmica de Palafrugell

Fons

IPEP

Fons

IPEP

El Museu s’havia gestat molts anysabans i va ser fruit de la tasca derecuperació del patrimoni del poble

portada a terme des de l’Arxiu Municipali el Centre d’Estudis Escalencs, d’unabanda, i de la sensibilitat de persones quevaren cedir tot aquest patrimoni, de l’al-tra. A partir de l’any 2008, el Museu tam-bé és la seu de l’Arxiu Històric de l’Esca-la, que inclou els grans fons fotogràfics deJosep Esquirol, Joan Lassús, Vernon Ric-hards i, recentment, de Miquel Bataller,gestionant prop de 50.000 imatges, del fi-nal del segle XIX fins a l’actualitat.

La visita al Museu comença amb unaudiovisual introductori sobre la pesca ila salaó d’anxova i sardina, amb imatgesdel principi del segle XX. L’exposició per-manent, situada a la part antiga de l’edi-fici, està dividida en cinc àmbits:

La salEn aquesta sala s’explica com s’extreu lasal de la natura, la comercialització i comarribava a l’antic port de l’Escala carre-

gada en grans pailebots de cabotatge,procedent de les salines d’Eivissa o deTorrevella. Després es portava a l’Alfolí, elmagatzem reial de la sal, per tal de dis-tribuir-la als pobles de l’interior. L’Alfolí,actualment en curs de restauració, vapropiciar el creixement demogràfic i urba-nístic de l’Escala al segle XVIII. Un salpas-ser de plata cedit per la parròquia ens re-corda el ritus de beneir les cases ambaigua i sal i el valor d’aquest element coma símbol universal de protecció contra elmal, a més de ser indispensable per a laconservació dels aliments.

La pesca amb els sardinalsAl final del segle XVI es té notícia a l’Esca-la de la introducció d’un nou art de pes-ca que va facilitar les captures de sardinai anxova. Els llaguts, anomenats sardinals,aparellats amb la vela llatina, sortien duesvegades al dia, a l’alba de prima i de ma-tinada, i practicaven la pesca anomena-da a la deriva. L’Escala va ser el poble dela província de Girona amb més barques

dedicades a aquest art. Antigues xarxesde sardinals, surades, brúixoles, boies devidre, entre d’altres objectes, expliquentot aquest procés.

La pesca amb les teranyinesAl principi del segle XX, es va introduir unnou sistema per capturar el peix blau: lapesca amb les teranyines, potents bar-ques acompanyades pel bot de llums,que atreien el peix i el capturaven per en-cerclament. De mica en mica es va anarmecanitzant tot el sistema fins arribar al’actualitat, en què han quedat cinc tera-nyines de les cinquanta que hi havia ha-gut fins a l’arribada del turisme. En aques-ta sala es conserva també l’antiga perolade tenyir les xarxes amb escorça de pi.

La subhasta Un cop els pescadors arribaven a port,els saladors acudien a la platja per com-prar el peix i portar-lo al salí o fàbrica desalaó. Baiards per transportar les caixesde peix, balances romanes i gorbes per

mu

seu

afon

s

36

El Museu de l’Anxova i de la Sal es va inaugurar el juliol de 2006 com a institució

dedicada a la recuperació, la conservació i la difusió del patrimoni material i immaterial de

l’Escala, en especial de la important tradició saladora del poble. Situat a l’antic escorxador,

l’edifici, del 1913, es va restaurar i ampliar amb una subvenció de la Unió Europea.

PER LURDES BOIX I LLONCH

El Museu de l’Anxova i de la Sal de l’Escala

Àmbit de la salaó: la pastera, eltinar i els barrils, a primer terme. M

ASLE

vendre i transportar el peix a la menudasón els objectes que podem trobar enaquesta sala acompanyats d’imatges itextos sobre la comercialització del peix.

La salaóFinalment, la reproducció d’un antic salíamb les pasteres, els barrils, la màquinade tapar els pots d’olives farcides d’an-xova, bulloles i tinars, permeten al visitantendinsar-se en una antiga tradició que esremunta a la factoria de salaó del jaci-ment arqueològic d’Empúries. La Unió deSaladors Històrics d’Anxova de l’Escala,que engloba les indústries actuals, ha di-positat al Museu les plaques de la Deno-minació de Qualitat i del Mèrit al Treballpresident Francesc Macià, atorgades perla Generalitat de Catalunya pel fet d’ha-ver mantingut la tradició saladora ininter-rompudament fins a l’actualitat.

Rutes del patrimoniEl Museu no es limita a l’interior de l’edi-fici, sinó que dóna a conèixer el patrimo-ni del poble a través de les visites guia -des. Alguns d’aquests elements són decustòdia directa del Museu, com la casade pescadors Can Cinto Xuà, del segleXVIII, que explica com era la vida quoti-diana en aquesta època, i les torres delPedró i de Montgó, de defensa contra lapirateria. La ruta Víctor Català s’acompa-nya de lectures de l’obra de la gran es-criptora de l’Escala en espais que la va-ren inspirar: el safareig i la font, l’esglésiaparroquial, el jardí del Clos del Pastor i elCementiri Mariner. Finalment, la Ruta Ma-rinera, una passejada en barca per conèi-xer els penya-segats del recent creatParc Natural del Montgrí amb històries ianècdotes sobre la pesca, la pirateria i elcontraban marítim. La barca també ofe-reix la possibilitat de fer el Taller Escola dePesca, on els escolars aprenen els valorsde la pesca sostenible i a fer nusos ma-riners.

El fil de la memòriaA través del projecte «El Fil de la Memò-ria» es treballa per preservar i difondre lahistòria oral de l’Escala a partir dels últimstestimonis. S’editen regularment la re -vista Fulls d’Història Local, la col·leccióGuies del Patrimoni, el Butlletí d’Informa-ció de l’Arxiu i el Museu, així com vídeosamb enregistraments de persones grans.Es fan també exposicions temporals deltema objecte de recerca: «Anar a fer ten-da. Les acampades de pescadors esca-lencs a la Costa Brava», «L’any de la fred.La glaçada de 1956», i actualment s’es-tà treballant en «El contraban marítim i lapesca del corall».

La Festa de la SalEl Museu també organitza la Festa de laSal cada tercer dissabte de setembre.Començada l’any 1997, III centenari del’Alfolí, la festa ha continuat per voluntatpopular amb un gran èxit de públic i departicipació. A l’escenari natural de la plat-ja de l’antic port, el poble de l’Escala fa unhomenatge als avantpassats pescadors isaladors amb una mostra d’oficis mari-ners per part de la gent més gran: boters,nansaires, mestre d’aixa i calafat, remen-dadores, esganyadores..., que arriba alpunt àlgid amb l’arribada del vaixell de lasal anunciada amb el so de corns marins.Seguidament hi ha l’intercanvi de dansesde la Mediterrània i del món amb l’ofrenade sal per part del grup convidat. Final-ment, al vespre, arriben les barques ambles veles il·luminades. La festa acaba ambun sopar popular i ball a la platja. En unmón cada vegada més globalitzat, elsmuseus i les institucions dedicades al pa-trimoni van assumint el paper de diposi-taris i transmissors de la memòria de lacomunitat. Una memòria necessària pernavegar sense perdre el rumb.

Lurdes Boix i Llonch. Directora del Museude l’Anxova i de la Sal

37

Museu de l’Anxova i de la SalAv. Francesc Macià, 117130 L’EscalaTel.: 972 77 68 15Fax: 972 77 32 68Correu electrònic: info@anxova-sal.cat Web: anxova-sal.cat

Àmbit de la pesca amb els sardinals

MAS

LE

El vint-i-dos de setembre de 1924 ésla data que figura a l’expedient denova construcció, a les drassanes

Ballester de Palma, d’una barca de boude setanta pams d’eslora, vint-i-dos demànega i un metre i mig de puntal, ano-menada Balear. Després de més de se-tanta anys d’activitat pesquera, aquestaembarcació fou donada de baixa pel seuarmador, qui tenia la intenció de fer-neconstruir una altra de similars caracterís-tiques. Així, a les primeries de l’any 1995,el llaüt queda amarrat al moll de pesca-dors de la localitat del Llevant de Mallor-ca de Portocolom, a mercè de la sort quepogués córrer. Segons la llei, les barquesde pesca donades de baixa de la sevatasca havien de ser desballestades perfer-ne de noves, i aquest era el futur im-

mediat de la Balear. Només la concessió,per part de les institucions pertinents,d’alguna figura administrativa que en ga-rantís la protecció podia salvar la barcadel desballestament o la foguera. Així vaser com, aquell mateix any, l’Associaciód’Amics del Museu Marítim de Mallorca(AAMMM) sol·licitava del Consell de Ma-llorca aquesta protecció, que arribava tresanys després en forma de declaració delvaixell com a bé d’interès cultural amb ca-tegoria de monument.

La sol·licitud de l’AAMMM es basavaen tres fets fonamentals: es presentava aMallorca una de les darreres oportunitatsde conservar un bastiment tradicional detonatge mitjà; des del moment de la sevaconstrucció, la Balear no havia patit gransmodificacions que desvirtuessin les for-

mes originals; i, el més important, aques-tes línies d’aigua, pensades per navegarexclusivament a vela, sortien de les plan-tilles tradicionals dels mestres d’aixa ma-llorquins. Un tresor que no es podia dei-xar perdre. Així començava l’aventura de

fust

ade

bona

llu

na

38

Balear, l’essència de la navegació a la vela

FITXA TÈCNICA BALEAR

Tipologia: llaüt mallorquí

Any i lloc de construcció: 1924.Drassanes Ballester. Palma

Eslora total: 13,95 m.

Eslora entre perpendiculars: 15,85 m.

Mànega de traçat: 4,56 m.

Puntal de construcció: 1,52 m.

Aparell: vela llatina. Major i floc

Des de fa més d’un lustre, les aigües de les

Illes Balears i de gran part de la Mediterrània

són l’escenari de la presència d’una de

les veles llatines més grans de l’actual

panorama marítim pel que fa a la

navegació tradicional al Mare Nostrum.

Es tracta de la barca de bou Balear,

construïda a Palma el 1924, i que

després d’un acurat procés de

restauració solca majestuosa les

aigües mallorquines recordant-

nos a tots la necessitat de la

conservació del patrimoni

marítim del qual forma

part.

TEXT JAUME ROSSELLÓ / FOTOGRAFIES: CONSELL DE MALLORCA

39

la restauració de la Balear. Els tres anysd’espera de la declaració de BIC no ferencap bé a l’embarcació. El 1996 un tem-poral l’enfonsa a l’amarrador de Portoco-lom i se li han de fer reparacions urgents.Dos anys després, quan la barca estavaavarada a terra, un «marrajero» li va pro-pinar un cop des de la mar amb una deles seves perxes i li va arrabassar la rodade proa. Altra cop van ser necessàries re-paracions d’emergència.

La restauració La declaració de la Balear com a bé d’in-terès cultural condicionava les tasques derestauració, ja que la Llei de Patrimoni deles Illes Balears obligava a conservar elmàxim possible de peces originals i tam-bé a emprar materials i tècniques tradicio-nals, a més de documentar de forma ex-haustiva totes les passes a realitzar. Aaixò se li ha de sumar el fet que aquestprojecte de restauració era pioner: mai nos’havia intentat aplicar els criteris de la Lleide Patrimoni de les Illes Balears —adre-çats a la restauració d’altres tipus de bénscom és ara edificis, elements arquitectò-nics i altres obres d’art— a la recuperaciód’una embarcació. Tot i amb les dificul-tats, en els darrers dies de l’any 1999 elConsell de Mallorca presenta en societatl’Escola Taller de Mestres d’Aixa, organis-me especialment creat i destinat a la res-tauració de la Balear. L’equip humà del’escola taller el formaven deu alumnes,un mestre d’ofici i un director.

L’empresa de restaurar una barca d’a-questes característiques oferia, a més, l’o-portunitat de formar els joves alumnes enles tècniques tradicionals de la construc-ció de vaixells, i en l’ús de les eines origi-nals, com és ara l’aixa, que dóna el noma l’ofici i que actualment està ja en desús.

La llenya emprada que, com dèiem,per exigències de la Llei de Patrimoni ha-

via de ser la mateixa que l’original, es vapoder trobar en la seva majoria a la ma-teixa illa. Només la quilla —per a la quala Mallorca no es podien trobar alzines delgruix necessari—, el pal i l’antena es fe-ren amb fusta forana. La resta de la lle-nya emprada fou mallorquina. La quillafou construïda amb roure dut des de Na-varra, i el pal i l’antena, amb pins del ParcNatural de Valsaín, a Segòvia. Es va em-prar pi tort per a les quadernes, els baus;alzina per a les rodes, les bites, els cor-dons i els passamans; sapí per al folre ila coberta; nord vell per als interiors.

Ens caldria força espai per poder des-criure amb detall tot el procés de restau-ració de la Balear, en el qual es van inver-tir més de cinc anys de feina a l’EscolaTaller de Mestres d’Aixa del Consell deMallorca. El responsable directe de la res-tauració fou el mestre d’aixa felanitxer Jau-me Cifre, i el director de l’escola, el tècnicen patrimoni marítim del Consell Joan Ma-nuel Pons, autor del recomanable llibreBalear 1924. La restauració i recuperaciód’una barca de bou mallorquina, on s’hipot trobar molta més informació.

Els objectiusAmb la restauració de la Balear no noméses pretenia la recuperació d’un bastimenttradicional per tal de mostrar-lo com apeça de museu. Des del primer momentes tenia clar que el llaüt havia de tornar anavegar. Així doncs, la Balear navega. Iho fa de valent. D’aquesta manera, labarca ha participat en regates i trobadesd’embarcacions tradicionals d’arreu de laMediterrània: Stintino (Sardenya), Saint-Tropez (França) han rebut la visita de l’em-blemàtica embarcació. També, com nopot ser d’altra manera, la Balear es faanualment present en totes les concen-tracions, regates i trobades de vela llatinaque es van celebrant a les Illes Balears.

Una altra interessant activitat a la quales destina la barca són les visites guiadespels diferents parcs naturals de la costamallorquina: Mondragó, Sa Dragonera,Parc de Llevant…

Totes aquestes activitats tenen l’ob-jectiu principal de donar a conèixer l’em-barcació a la població i, sobre tot, cons-cienciar a aquesta de la necessitat depreservar el patrimoni marítim illenc.

Un punt de polèmica «La Balear se va restaurar amb uns cri-teris que, passats pel sedàs de la Llei dePatrimoni, jo crec que podrien induir auna multa. S’ha fet una barca sense capcriteri patrimonial. No és una barca debou. Tu ara puges a la Balear i no te fasuna idea, en absolut, del que era una bar-ca de bou dels anys vint.» Amb aquestesparaules del periodista David Oliver, es-pecialista en patrimoni marítim, es pot re-sumir el pensament d’un sector d’aquestmón que no veu amb bons ulls el resul-tat del procés de restauració de la Balear.Argumenten que per a la restauració dela barca es va seguir com a model el SantIsidre, llaüt de similars característiquesconstruït també a Mallorca, un any méstard que la Balear, i restaurat durant ladècada de 1990 pel mestre d’aixa QuicoDespuig, de Cadaqués. La restauraciód’aquesta barca es va fer amb vista a l’úsrecreatiu. La Balear és un bé d’interèscultural, un monument, i per ventura éscert que els criteris seguits per a la sevarestauració no són, des del punt de vis-ta patrimonial, els més encertats.

Deixant de banda la polèmica, el cert isegur és que, a dia d’avui, a Mallorca po-dem gaudir i presumir de tenir navegantper les nostres aigües, amb el seu ma-jestuós aparell llatí, una barca de boucom la Balear.

Jaume Rosselló

Alumnes de l’Escola Taller del Consell de Mallorca en plena tasca.Moment de l’arribada de la barca a la Escola Taller de Mestres d’Aixa.

De la gent que esteu a la marina mercant es diuque teniu els peus al moll i el cap a la mar. Oi?Això diuen. Potser sí. Jo ara sóc a terra, però hotinc present. A mi m’agradava molt navegar, i hovaig deixar una mica forçada per les circumstàn-cies de la vida, però sempre ho tens present. Jovaig demanar una excedència que encara tinc.

Hi ha gent que ho deixa per temes familiars.En el meu cas va ser una decisió personal. No hiva influir ni la meva parella ni la meva família. A ellsels encantava que navegués. Ho passaven mala-ment, com jo, quan marxava, però els agradava.I de fet van venir a veure’m als vaixells, i algunavegada els van deixar que s’hi quedessin. És unmón bonic. Jo tenia clar que volia navegar unatemporada i em vaig treure el títol de capità, peròés molt difícil que et posin de seguida de capità:t’estàs a la mateixa companyia, amb títol de ca-pità, però fent de primer oficial molt de temps. Lacompanyia en què jo estava promocionava moltla gent, tant els homes com les dones, i no hi ha-via gaires problemes en aquest sentit.

I què va passar?Algun amic que era capità em deia que seguís a lacompanyia, però mentre estava de vacances va

40

Natàlia Budia Colom

mest

rede

mari

na

Capità de la marina mercant

S’ha passat sis anys navegant en vaixells mercants

carregats de derivats del petroli o de productes químics.

Les mercaderies perilloses l’han dut a navegar un bon

grapat de milles en vaixells de tota mena. Ara, des de fa

poc més de dos anys, és a terra, al moll d’inflamables,

supervisant les operacions de càrrega i descàrrega dels

244 tancs que hi té la terminal de TEPSA. Diu que no

para mai, potser per això, durant els 365 dies de mar

que s’han de completar en la carrera de Nàutica, va

procurar embarcar-se en el màxim nombre de vaixells

i de tipologies possible. I és de les primeres dones que

va decidir que ser capità de la marina mercant no és

un títol exclusivament per a homes.

TEXT: JOSEP-ANTON TREPAT

Jose

p-An

ton

Trep

at

41

sortir una plaça en una companyia propera, ho vaigprovar i de seguida em van dir que sí, i em vaig ha-ver de decidir. És difícil trobar una plaça a la ma-teixa ciutat on vius, perquè sovint, quan fas unaoposició, t’envien a Canàries, a Tarragona o a Co-runya, tot i que Barcelona tingui un port tan gran.Volia provar com em sentiria estant a terra, si tro-bava a faltar el mar i navegar o si hi estaria bé.

Quantes vegades t’has sentit a dir: «què fa unanoia en un lloc com aquest?».Uf! A totes les campanyes de navegació que hefet. Fins i tot aquí, al port de Barcelona, em diuenque el port no és un lloc per a noies.

Què recordes del primer dia que et vas em-barcar?Em feia molta il·lusió. Potser era una mica ingè-nua, però me’n feia molta, i em vaig trobar un vai-xell amb gent molt maca. Bé, hi havia de tot, peròel capità va ser qui més em va decebre, perquèera molt tibat, dels de l’antiga escola, i em miravapensant això: què feia una noia en un lloc comaquell. De fet, poca relació vaig tenir amb ell, tot ique fèiem les guàrdies junts. Ens passàvem lesquatre hores de guàrdia sense parlar. Bevia molt,això sí, com la majoria. Però el primer oficial, queera un home gran, em tractava com a una filla, itampoc no et pensis que això ens agrada.

Per tenir el títol, la vostra carrera demana unsdies obligatoris de mar, oi?Amb tres anys de carrera, tan sols tens opció aarribar fins a primer oficial, i amb cinc pots arri-bar a capità. Però tant si acabes els tres anys oels cinc, has de fer un any de pràctiques. Per a ladiplomatura has de navegar tres mesos. I després,per tenir la llicenciatura n’has de navegar dosmes. Per tant, quan acabes de la carrera ja tenscinc mesos fets. Després has de fer el que et restafins a un any, els 365 dies de mar que diuen. Joel que intentava era fer aquestes pràctiques endiferents tipus de vaixells. La gent surt de la fa-cultat i els és igual un vaixell de creuer, un de con-tenidors, un petrolier... Jo vaig escollir un contai-ner, un «ro-ro», que són aquests vaixells on entrenplataformes amb rodes, un «ro-ro» amb passatge,a la Transmediterrània, un petrolier de la compa-nyia CLH i un «quimiquer» d’Empetrol, que és onvaig acabar. Després de les últimes pràctiques,em van trucar per si volia continuar-hi, i em vaigdecidir a provar-ho i m’hi vaig quedar gairebécinc anys.

En tots aquests vaixells que dius vas ser-hi enperíode de pràctiques?Sí. Es navega un any de pràctiques i després etdonen el títol de pilot de la marina mercant. I lesempreses, segons els mesos que hagis navegat,fan que embarquis, normalment de tercer oficial.Tens la guàrdia més fàcil, que és la de vuit a dotzei de les vuit del vespre a les dotze de la nit. És l’ho-rari que tothom està despert, el capità o el primeroficial estan al cas i si hi ha problemes, sempre

pots trucar-los. És l’horari per als qui acaben d’ar-ribar. I fas coses molts fàcils: papers de bord... Ami, quan ja tenia diverses campanyes en què feiade tercer oficial, l’empresa em va dir si volia as-cendir a segon oficial. Aleshores et dediques a ferel pla de navegació, les rutes, etc. T’encarreguesde la farmaciola, tens un horari... Jo en dic d’a-quest lloc «l’autista», perquè estàs des de mig-dia, quan tothom dina, a les quatre de la tarda, ide les dotze de la nit fins a les quatre del matí. Ala nit no veus ningú, excepte al que està amb tude guàrdia, i a migdia gairebé tampoc, perquè hiha gent que fa la migdiada.

Com arribes a primer oficial?Un cop has acabat les pràctiques, et donen el tí-tol de professional: pilot de la marina mercant. Se-gons l’empresa, passes a segon oficial. Però sil’empresa té molta gent, tal vegada et passesmolts anys fent de tercer oficial i no fas mai de se-gon. La meva empresa feia moltes promocions ide seguida em van posar de segon un any sen-cer, i així vaig aconseguir el títol de «Pilot de pri-mera de la Marina Mercant». Per tenir el títol nos’ha de fer cap mena d’examen. Vas a Capitania,els ensenyes tots els dies que has fet, ho trami-ten i et canvien el títol pel que diu: «Pilot de pri-mera de la Marina Mercant». I amb aquest títol, japots navegar de primer oficial, o potser et posende segon oficial, en un rang inferior, segons l’em-presa. I si l’empresa et veu preparat, et passen aprimer oficial. Aquest càrrec ja té molta respon-sabilitat i les companyies volen estar molt segu-res que vals per exercir-lo. T’encarregues de lacàrrega, l’estabilitat, el manteniment...

Ets el substitut del capità.És la millor feina. A mi és la feina que més m’a-gradava. Jo vaig navegar de primer, també. Quananava com a alumne, ja veia que era un lloc quem’atreia. A més, estàs més amb la gent. És el ques’encarrega dels mariners, del contramestre...Fas la guàrdia de quatre del matí fins a les vuit ide quatre de la tarda fins a les vuit del vespre. Iquan deixes la guàrdia al matí, parles amb el con-tramestre, li dones les novetats, la gent començaa fer els treballs i tu t’estàs amb ells. Coneixes moltbé el vaixell, els trucs... Per a mi és el millor.Quan arribes a un vaixell en què la tripulació estàmés o menys consolidada, amb una determinadamanera de fer, ets com un bolet, i et planteges comt’ho faràs perquè t’obrin la porta, i només ho acon-segueixes treballant amb ells. Jo no vaig tenir ga-ires problemes perquè sempre hi era. Per exem-ple, en un «quimiquer» sovint s’han de netejar elstancs, però abans d’entrar-hi s’han de mesurar elsgasos. Jo sempre els deia que no hi havien d’en-trar de cap manera si no m’avisaven abans, i elsinsistia que ho fessin encara que estigués dormint.Jo sempre hi era. I és veritat que hi ha gent ambla qual no pots, que no hi ha manera i no hi ha ma-nera, però és la minoria. Hi ha qui fa molts anysque està embarcat, i hi ha capitans o maquinistesque es pensen que el vaixell és seu, i no els pots

A la terminal de TEPSA, almoll d’inflamables, laseguretat és màxima i laNatàlia ha de supervisar finsal més mínim detall de totesles operacions.

«A totes lescampanyes denavegació que hefet, fins i tot aquí, alport de Barcelona,em diuen que elport no és un llocper a noies».

Jose

p-An

ton

Trep

at

42

fer canviar de manera de fer: et diuen allò tan tò-pic de «sempre s’ha fet així». I si funciona bé,doncs, no ho toquem, però si no és així, fem percanviar-ho. Si el canvi ha de representar un pro-blema de seguretat, no ho farem, però si hi ha co-ses que es poden millorar, cal fer-ho.

Hi ha la idea que l’oficial ha de mantenir les dis-tàncies, que ha de ser l’ogre...Jo no dic que fos amic d’ells; jo el que dic és ques’ha de treballar amb ells. Jo no he tingut mai pro-blemes de jerarquia, que als vaixells està molt mar-cada i crec que una mica és necessària. No cal serde l’antiga escola i mirar la gent amb mala cara,perquè s’ha de tenir respecte a tothom. El mari-ner, però, ha de saber que és mariner i que ha d’es-tar al seu lloc, i que per sobre té el contramestre,com per sobre hi ha el capità.

El tracte no s’ensenya a la facultat...Això ho has d’aprendre a mesura que navegues.És molt difícil. De fet, hi havia una assignatura, queera optativa, de lliure elecció, que es deia «Exer-cici del comandament». La impartia un capità, enRicard Rodríguez Martos, una persona encanta-dora. Nosaltres seiem i l’escoltàvem, per mi era

com estar amb un amic: t’explicava el que pas-sava, els problemes que ell havia tingut, aquesttipus de coses. Jo em deia que sí, sí..., però quefins que no ho veiés jo mateixa, no m’ho creuria.

Segurament que el primer dia que t’embarquesen un vaixell pensat per a homes, no és que elsobliguis, però sí que canvia la dinàmica inter-na del vaixell.A mi em deien que una dona a bord humanitzavaels homes del vaixell. Això m’ho han dit molts com-panys de vaixells, que fèiem la vida més real, per-què a la vida normal tant hi ha homes com do-nes. A la meva companyia sí que volien noies abord, però n’hi ha que no en volen. I, de fet, al-gunes vegades érem més d’una a bord. I el nos-tres capità estava encantat, però a d’altres no elsagrada que hi hagi noies. No per res, perquè totscoincideixen a dir-te que són més ordenades,més netes...

Això sembla una mica masclista, no?Esclar, però és que és un món molt masclista. Peròtant és. Jo els deia: busca la raó que vulguis, peròjo vull navegar. Els meus amics capitans em de-ien que treballàvem més i millor, i era veritat. Noés que sigui masclista, és que és així. De fet, mol-tes vegades treballàvem més que els nois.

Perquè havíeu de demostrar més coses?Si. Això passava sovint, però a mi ja em sortia. Joera molt nerviosa i m’agradava molt estar a les fei-nes que feia el primer oficial. O quan estava de ter-cer oficial anava amb el segon oficial. M’agradavapreguntar-li al capità si podia fer servir el sextant ocom estàvem de llast... M’oferia per fer una revisió...

T’has trobat amb problemes de relació pel fetde ser dona?I tant! He tingut problemes d’aquest tipus, pro-blemes de veritat: d’haver de tancar la porta dela meva cabina perquè algú s’estava posant moltpesat.

Però amb el pesat has d’estar una colla de set-manes, oi?Jo sí, però pot ser que ell s’hagi de desembarcaral cap d’un mes perquè ja ha cobert el seu torn. Ami no m’agradava que em tractessin com una fi-lla, però tampoc que em tractessin malament pelfet de ser dona. Jo volia ser una més. Hi havia detot, gent que tenia parella i et tractava bé i d’altresque bevien i totes les nits et venien a trucar a laporta. Quan hi ets com a alumne, la situació és mésdifícil que quan ja ets oficial. Si planteges el pro-blema al primer oficial, fan fora el pesat. I unapensa: va, no, espera, no el deixis sense feina. Peròalguna vegada he hagut de fer coses d’aquest ti-pus i s’ha fet fora algú sense contemplacions.

I has hagut de fer de germana gran o de mamà,per pors personals, angoixes..., de gent quenecessita parlar amb algú i recorren a tu?Això sempre passava. Mariner o capità, eh! O un

La Natàlia amb la Beatriz Porras,amigues inseparables, embarcadesjuntes en el mateix vaixell, en laseva etapa de pràctiques durantels estudis. La Beatriz tambécompletaria els estudis de nàutica.Actualment és capità de port aMarinaIbiza.

Companys d’estudis de la Natàlia,al vestíbul de la Facultat deNàutica de Barcelona

Arxi

u N

atàl

ia B

udia

Arxi

u N

atàl

ia B

udia

43

maquinista. Sembla que pel fet de ser dona ha-gis d’entendre millor els problemes dels altres.Però tu no hi ets per a això. De fet, tot depèn de-les relacions que tinguis amb la gent.

Sis anys navegant, amb mercaderies perillo-ses, segur que donen per a més d’un ensurt od’un temporalI per marejar-se, però jo no m’he marejat mai, iaixò que de petita em marejava al cotxe. La mareem deia que on anava jo amb aquesta feina!, queem marejaria! He vist saltar les onades per la proamés d’un cop, però por no n’he tingut mai. De ve-gades la sensació és estranya, perquè no con-troles el vaixell. Ets al pont de comandament, ones governa la nau, però ets incapaç de controlarel que passa. Aquest és el problema. Has de feruna maniobra per apartar-te d’un altre vaixell i éscomplicat perquè el timó no et respon. O et que-des sense timó... Pots intentar controlar el vaixell,però no la mar. He hagut de passar molts tempo-rals. Sobretot a la costa atlàntica, i al Mediterranitambé, eh! El Mediterrani, quan vol, deixa’l anar.

I al pont, atenta al timó i als instruments, peròamb la verge del Carme al darrere, no?Al pont sempre hi ha una verge del Carme. I te-nim la sort que hi ha radars i és obligatori dur-los.Normalment sempre hi ha un mariner amb tu queestà guaitant l’horitzó i vas atent al radar. Recordoque enmig d’un temporal fort de veritat, algunavegada em deia «però què hi faig aquí!». En unviatge, pujant de Portugal a Amberes, en vam aga-far una de bona. Jo anava al Mar Adriana d’ofi-cial, crec que dúiem gasoil, vam passar Dover i elpas de Calais amb mar. Era un viatge d’un o dosdies i recordo que vam trigar molt més. El pràc-tic va haver d’embarcar des d’un helicòpter. Hi ha-

via un mar com jo no he vist mai... Però allà, almar del Nord, hi estan més acostumats. Allà hi hamarins de tota la vida... Aquí també, però s’ha per-dut una mica.

Aquí ja no n’hi ha?No, perquè marxen a les terminals, com he fet jo!...(riu). Encara en queda algun.

Quan entrevistes capitans, gent gran sobretot,t’expliquen allò d’arribar a casa i veure el fillque surt corrents dient «mama, a la porta hi haun senyor!»Això és el que jo no volia. En el cas d’una donaés molt diferent. Jo no sóc gens feminista, tot ique he hagut de navegar i lluitar amb molts ho-mes, i lluitar vol dir barallar-m’hi eh! Però no sócgens feminista. No sóc ni masclista ni feminista.Tots som iguals, però evidentment les dones te-nim limitacions. I també aquí a terra. Jo a la mevafeina actual també les tinc. I mira que Tepsa noposa cap problema, perquè hi ha noies que hanmarxat i han tornat. A l’oficina, es pot estar finsals nous mesos d’embaràs gairebé, però en eltema d’operacions portuàries, on sóc ara, ambfills... o als vaixells... Et trenca la carrera totalment,perquè tu no pots marxar quatre mesos a casa ideixar un nen de quatre mesos amb el pare, en-cara que el pare no treballi. Crec que cap donadeixaria el seu fill amb quatre mesos només ambel pare. Normalment demanen l’excedència, peròa mi no m’agrada molt la idea.

La tornada a casa després de mesos ha de serdifícil. Tothom vol tornar a casa?Allò que dius que els marins arribaven a casa i elfill no els reconeixia els passa més als oficials queals mariners, que de vegades ni tan sols volen tor-

Coberta del Mar Adriana,batuda per les onades

«No m’agradavaque em tractessincom una filla, peròtampoc que emtractessin malamentpel fet de ser dona.Jo volia ser unamés».

Arxi

u N

atàl

ia B

udia

44

nar a casa. Parlo de la gent que porta molts anysnavegant. Estan al vaixell i són una persona, sóncapitans, són primers, són gent de màquines, elque sigui, però arriben a casa i són un estrany.Amb els fills imagino —perquè jo no en tinc— quete’ls guanyes si ets amb ells, jugant, i no hi ha prouamb anar-los a recollir a l’escola dos mesos decada vuit. Un nen et necessita tothora. També esdiu que hi ha marins que es trobaven la seva ma-leta a la porta quan tornaven de navegar. Parlantd’ells mateixos, arriben a dir: «espero que quanarribi a casa no em trobi la maleta a la porta». I ésque la seva dona ja no volia aguantar més o te-nia una altra parella. I això és el que jo no volia queem passés a mi.

Què et va cridar a fer aquesta carrera?Sabia que m’ho preguntaríeu! Jo no tenia pensatde fer nàutica. A mi sempre m’han agradat les car-reres de ciències, i a la jornada de portes ober-tes que es feia a COU em vaig fixar en el pla d’as-signatures. I em vaig dir que aquella era la mevacarrera. Hi havia física, química, maniobra, astro-nomia, estabilitat, càrrega i estiba... També hi ha-via les típiques tècniques: informàtica, automà-tica... Però la resta eren molt diferents entre elles.Després et deien que hauries d’embarcar-te, i comque jo sempre he estat molt aventurera, per a miaquella carrera era perfecta. M’encantava el mar.Així que ja està.

No havies navegat mai?No. A nivell esportiu he navegat poc. Ho vaig ferel primer curs amb el vaixell de l’escola, el Bar-celona, que comandava en Ricard Jaime. I vamparticipar a la regata Cutty Shark. Em va agradar,però a mi m’agraden més els mercants. M’agra-den els vaixells grans, de ferro.

La teva família no tenia cap antecedent de ma-rins?No. Són de secà. La meva mare és de prop deCastelló i el meu pare és de Granada. I jo vaig néi-

xer a l’Hospitalet. En començar els estudis, l’any1997, ja els vaig dir que era una carrera per a sermarino mercant, però no em creien. I jo em vaigdir que jo aniria fent, que ja arribaria el dia que veu-rien que anava de debò. I tot i que la meva mares’havia anat fent a la idea, el dia que tocava em-barcar-se es va posar nerviosa, va plorar, undrama...

I ara què diuen?Quan jo els vaig dir que deixava de navegar, i quevolia treballar al port de Barcelona, aleshores tam-poc no els va agradar. No es van enfadar. Quanestàs embarcat i, hi ha moltes coses que et perds,i quan tornes sembla que no hagi passat res, peròsí que ha passat. I a la meva parella l’havia vist moltpoc. Arriba un moment que et dius si el pas el fasper tu, per la teva gent, pels amics... I em vaig dirque ho faria més per mi. Vaig trucar la meva mareper explicar-li i no li va agradar la idea. Ella deia quejo tenia una feina fixa, que probablement aviat emposarien de capità... I al meu pare tampoc. Peròvaig prendre la decisió, i em vaig quedar a terra.

Si et cridessin ara de la facultat demanant quehi anessis a explicar la teva professió per tald’engrescar les noies, què els diries?Tot el que diria seria positiu.

No hi ha ningú que es cregui que tot és de co-lor de rosa.No els diria això. Els diria coses positives. Per ami és una feina enriquidora, aprens molt a trac-tar amb la gent...

Però això no ho pots aprendre també en unafarmàcia?No, ni molt menys! Són quatre mesos navegant!Això del «Gran Hermano» és una broma, compa-rat amb això nostre! Tu vas amb molta gent quenormalment són gent gran i els has de manar. Nor-malment, no accepten les teves ordres, llevat quet’imposis d’alguna manera, i sense cridar, perquè

Ja sigui al pont, o fentmanteniment a la coberta del Charo B —el primervaixell en què es vaembarcar—, o preparantexercicis de salvament, la Natàlia reconeix que no para mai quieta.

Arxi

u N

atàl

ia B

udia

Arxi

u N

atàl

ia B

udia

Arxi

u N

atàl

ia B

udia

si crides no et fan ni cas, i després, en l’aspectelaboral, per exemple, fas una mica de tot. Jo vaigpreguntar per què aquí a Tepsa, la meva empresaactual, agafaven gent de nàutica, i em van res-pondre que perquè som àgils i resolem les cosesràpidament. I sempre hem de resoldre molts im-previstos... Quan tens una via d’aigua o un petitincendi, l’has de resoldre ràpidament. Un vaixellés com una ciutat, una ciutat autònoma. Hi ha detot en un espai molt reduït i t’has de treure les cas-tanyes del foc. Depèn del tipus de noia o de noique siguis, no t’agrada, evidentment. Però a mim’encanta.

No és una professió per a solitaris?No. Jo sempre dic que és un estil de vida. La car-rera de Nàutica, qualsevol ofici marí, és un estilde vida diferent. Estàs molt de temps fora. No ésuna vida normal. A bord, mires el calendari i et diusque et queden quatre mesos. Estàs tot el dia rat-llant dies. No és que sempre estiguis així, perquèhi ha dies que t’ho passes molt bé, però semprepenses: «em queden dos mesos», «un mes imig»... Vas descomptant dies com si allò no for-més part de la teva vida, com si la teva vida fosquan ets a casa. Però quan arribes a casa, tensdos mesos per gaudir, i llavors intentes fer en dosmesos el que no has pogut fer en sis. Per a mi noés una vida real. Imagino que la gent que ho fadurant molt de temps ja ho té interioritzat, peròjo no.

I és un estil de vida que no tria molta gent.Ara hi ha molts alumnes a la facultat, però quannosaltres vam començar érem uns quaranta aclasse, i a la llicenciatura potser érem cinc o sis.I ara crec que ja tots som a terra. Navega pocagent, i és una bona feina, però el problema és queimplica que la teva vida canviï massa. Hi ha gentjove a qui li agrada. Conec un noi més gran quejo, que va arribar a capità abans que jo, que en-cara continua navegant; és dels pocs. Ell diu queaquell tipus de vida li encanta.

A la terminal on treballes, un cop arriba un vai-xell i descarrega, li dius «passi-ho bé» i marxa. Jo sempre pujo als vaixells i ho miro tot. No vulloblidar o deixar mai de saber com es navega,com es comanda un vaixell. A mi em sap greu, per-què m’hagués agradat continuar, i encara podria,de fet, però n’has d’estar convençuda. Al comen-çament de deixar-ho, ho trobava a faltar. Ara, emfa pena, saps?

Quina part de tu se’n va amb cada vaixell?La meitat del cor. Només la meitat, però, eh!

Al començament de l’entrevista et deia allò de:els peus al moll, però el cap i el cor se’n van.Crec que et marxa més el cor que el cap. El capes queda aquí. Jo tinc ganes de tornar a la vidad’allà, però el cap va ser el que em va dir que emquedés aquí i que ho provés.

«Són quatre mesosnavegant! Això del«Gran Hermano» és una broma,comparat amb això nostre!».

46

D es de la segona meitat del segleXIII, concretament des del 1267,les salines eivissenques varen ser

administrades per la seva universitat omunicipi. Això es degué a la concessióatorgada pels seus primers propietariscatalans a partir de la conquesta de l’illael 1235.

Les fonts per al nostre estudi són els do-cuments generats per la universitat o mu-nicipi illenc, que es conserven a l’Arxiu His-

tòric Municipal d’Eivissa. En especial, es-tem estudiant els llibres dels encarregatsde dirigir el repartiment, extracció i vendade la sal, anomenats guardià de la sal i es-crivà de la sal. Es tractava de càrrecs anu-als, obligats a portar llibres amb el regis-tre de les operacions realitzades. D’altresfonts per treballar són les Ordinacions dela Universitat (1663 i 1687), sobre el go-vern de l’illa, amb importants referènciesa l’administració de la sal.

recerc

aen

marx

a TEXT: ANTONI TUR TORRES FOTOGRAFIES: MUSEU MARÍTIM DE BARCELONA

Carta esfèricade les illesd’Eivissa iFormentera.1807.

Les salines d’Eivissa al segle XVII. Estudi del Llibrede la sal (1639-1640)XI Premi Josep Ricart i Giralt

Fins al moment, la sal

d’Eivissa ha estat estudiada

preferentment des de

l’òptica mercantil, és a dir,

com un article de primera

importància en el comerç

de la Mediterrània i, en

ocasions, de l’Atlàntic.

Els treballs de Jean-Claude

Hocquet en són un bon

exemple. Hi ha, tanmateix,

altres aspectes que

mereixen, en la nostra

opinió, ser tractats

amb enfocaments

complementaris. Aquesta

va ser la motivació que

ens va empènyer a

presentar el nostre projecte

a l’XI Premi Josep Ricart

i Giralt.

Amb les dades procedents d’aquestsllibres podrem millorar el coneixement deles circumstàncies en què l’illa d’Eivissa,durant segles, es va abastar de tot el quenecessitava comprar fora gràcies a lavenda de la sal.

Volem remarcar, així mateix, la doblevessant —agrària i marítima— de la pro-ducció de sal. En primer lloc: l’extracciódel producte s’organitza com una collitaagrícola i utilitza els camperols com a màd’obra en un moment de l’any (mesos dejuliol i agost) en què la baixada de l’acti-vitat al camp deixa lliures a molts d’ellsper participar en la recol·leccióde la sal. En segon lloc: la salés un producte marítim, i enla seva exportació també hiparticipa la gent de mar.

Si posem l’accent enels aspectes marítims,podem obtenir impor-

tants avenços en el coneixement de lahistòria de la gent de mar a l’Eivissa me-dieval i moderna, encara poc estudiada.Així, dedicarem especial atenció al treballdels barquers i mariners encarregats deportar la sal del carregador de les salinesals vaixells exportadors, treball que estroba descrit, regulat i registrat dia a diaen les nostres fonts.

Finalment, volem exposar quins sónels objectius del nostre treball:

1. Millorar el coneixement de la societateivissenca de l’època, cosa que

esperem aconseguir amb l’estu-di del repartiment de treball ibeneficis entre grups socials.

2. Donar a conèixer fonts in-èdites i assajar quantifica-

cions a partir d’aquestesfonts.

3. Donar a conèixer el patrimoni marítimsaliner de les Pitiüses, tant els aspectesmaterials, com són els elements cons-tructius i les eines, com els immaterials,com és el lèxic que apareix als docu-ments. Amb aquest objectiu també ensproposem ajudar a la divulgació, preser-vació i recuperació d’aquest patrimoni.

4. Contribuir, amb l’estudi del cas eivis-senc, al coneixement de l’administraciómunicipal a la Corona d’Aragó i de les re-lacions entre corona, senyoria i municipi.

En resum, confiem que aquest projec-te, un cop finalitzat, sigui una aportacióútil al coneixement de la història de la sali, per tant, del «patrimoni i la cultura ma-rítimes en l’àmbit de les terres de parla ca-talana», com diuen les bases del premi.

Antoni Tur Torres. Historiador

47

Detall de les salines al Quarton de les Salines,en el document anterior.

El paper del comerç de la sal en l’economia mediterrània ha estat de gran importància fins a tempsmés recents. A la foto, un dels pailebots que feien aquest tràfic als anys vint.

Dues embarcacionsmercants de finals

del s. XVII. La de l’esquerra ésun bergantí rodó,

l’altra és una tartana.

48

Amb l’arribada del cristianisme laprotecció dels déus va ser sub-stituïda per altres rituals, com el

del diumenge de Rams, que era costumposar a les barques una fulla de llorer i unacreu feta amb fulla de palma, com es faencara avui dia als habitatges que es volprotegir de tot mal durant tot l’any.

Als vaixells es portava —i es porta—,en un lloc destacat, una figura religiosa iescapularis o estampetes sota la protec-ció del qual es volia sotmetre el creient.La utilització de medalles, petites creus,de vegades ocultes a sota la coberta i ala roda, o imatges, era com dur a bord lapòlissa d’assegurança.

Els sants Per Sant Elm, el 14 d’abril, era costum aBarcelona que el capellà de Santa Mariadel Mar beneís l’aigua d’un pou existentfora del portal de mar, a la platja antiga,on comença el passeig de la Barcelo-neta, i que portava el nom del sant. Aque-lla aigua s’utilitzava per fer asperges da-munt de barques i ormeigs per tal de teniruna bona pesquera tot l’any. Feien servir,a manera d’hisop, una branca de romaníbeneïda el diumenge de Rams. Desprésla branca es penjava al cim del pal fins queel temps la feia caure.

També els pescadors tenien una cam-pana a l’església, anomenada de SantPere, perquè estava posada sota la sevaprotecció i que només repicava pels afersi negocis de la gent de mar i eren convo-cats al so d’aquesta campana. També lautilitzaven en moments de perill. I perSant Pere era el moment d’emblanqui-nar el campanar de l’església, per tal quees veiés de lluny i així servís d’enfilació ide guia.

Curacions Quan a un pescador li picava una aranyao una escórpora, deia una oració ambpropietats curatives, senyant-se a sobre dela ferida, resava tres parenostres o trescredos i la punxada deixava de fer mal. Quideia l’oració l’havia d’haver après el Dijouso el Divendres Sant, amb la imatge de Je-sús exposada en el monument. En el casdels no creients, la pregària s’havia d’ha-ver après la nit de Sant Joan, a les 12 enpunt. Si la persona que la deia havia nas-cut en Dijous o Divendres Sant, o la nit deNadal, el remei era d’una eficàcia superior.I si, a més, posava una mica de saliva a so-bre de la ferida, la curació estava garan-tida. En aquest ritual no hi podia havercap mena de frau, ja que els nascuts enaquests dies tan assenyalats acostumavena tenir, segons deien, una creu al paladar.

Els no creients no ho tenien fàcil, peròaconseguien els mateixos resultats po-sant sobre la ferida una mica de xocolataque, prèviament, havien de mastegar; i uncop embolicada la pasta, l’havien d’intro-duir en el sexe d’una dona. El problemaera que les dones no sortien a pescar icalia tenir el preparat per endavant.

Els senyals Els senyals fets al pal mestre era unacreença que feia que els perills i tempes-tes s’allunyessin, però calia fer un ritual,normalment fet pel patró o el primogènit,que posseïen la fórmula per conjurar latempesta, transmesa una nit de Nadal; elsenyal consisteix a fer dos triangles so-breposats, coneguts com la creu de Sa-lomó o l’estel de sis puntes. A Cotlliure iBanyuls l’estel es dibuixava a proa, encaraque no sabem si com a reminiscència del’ull protector o de l’estel de Salomó.

report

atg

e

PER VICENTE GARCÍA-DELGADO SANCHO

Antigues creences populars del món dels pescadors i mariners

Qui no sàpiga pregar, quevagi en mar i n’aprendrà

En aquest món conviuen,

com si tot fos u, les

tradicions més paganes i la

religiositat. Aquí, els déus

i Déu naveguen plegats.

L’estel a proa, símbol de protecció.

VG-D

S

El clavar claus de forja en determinatsllocs de la barca, com els claus de la cru-cifixió, l’amagar creus o trossos de fustaconsiderats miraculosos, o pintar el bucamb uns colors o símbols determinats iconcrets, son també senyals establertsper preservar l’embarcació de tot perill.

Les oracionsLes oracions eren també una eina perconjurar els elements, tal com tallar un fi-bló o una mànega amb l’ajuda de dos ga-nivets encreuats amb el tall encarat versl’indret on es veu el xuclador i obrint-losi tancant-los tres vegades mentre recitala següent oració, recollida per J. Tomás,segons diu Amades: «Jesús és nat, Je-sús és viu, Jesús és mort, Jesús ha res-suscitat; tot això és tan veritat com laSantíssima Trinitat. I tot això és tan certcom aquesta mànega que jo he desfet; itot això és tan veritat com aquesta mà-nega que jo he tallat; i tot això és tan certcom cert és, i és tan veritat com Déu vadonar sa Santíssima Sang per salvar laHumanitat; i és tan cert i tan veritat comho és la Santíssima Trinitat. Jesús és nat,Jesús és viu, Jesús és crucificat, com hoés aquesta mànega que jo he tallat».

Normalment, segons diu la tradició, isi tot s’ha fet correctament, la mànegaes talla i es trenca immediatament.Aquesta oració calia ensenyar-la i apren-dre-la just per Sant Joan i al bell punt delmigdia, a la platja, davant la mar, i caliarepetir-la com a màxim tres vegades;però atenció: si qui l’escolta no l’aprèn,o no la diu correctament, se li pot giraren contra a tot dos. Nosaltres, en aquestcas, ja hem trencat el sortilegi, perquèaquesta oració no es pot escriure i s’had’aprendre de cor.

Les supersticions Les supersticions, consentides o tolera-des per l’Església si la beneficiaven, te-nien la seva importància econòmica acausa que, entre d’altres coses, aconse-llaven, per motius diversos, no navegaruns 32 dies a l’any: el dia que Caín va ma-tar el seu germà (1 d’abril), o que Judesva delatar Jesucrist, quan Déu va casti-gar Sodoma i Gomorra el 2 d’agost, el Di-vendres Sant, en què van crucificar Je-sucrist, etc.

En canvi, els dimecres era consideratbon dia per la pesca, ja que aquest diarepresenta Wodin (dimecres = wednes-day, que prové de Wodin’s day o dia deWodin), que era un déu nòrdic de caràc-ter protector.

Per Sant Joan era costum que els pes-cadors es rentessin els peus de bon matí,primer el dret i després l’esquerre, per talde tenir sort a la mar, ja que creien que siho feien a l’inrevés tindrien mala sort, igualque per embarcar o desembarcar, queposaven primer el peu dret, pel costatd’estribord, sigui a la barca, sigui en terra,amb la creença que el camí del Paradísestava a la dreta del Pare i l’agafaven elselegits per Déu.

És creença per part de la gent de marque calia que tot estigués de manera ade-quada, tant en direcció com en posició,perquè si no es feia així, podia tombar labarca, i amb la mateixa cura ho feien a lallar tots els seus familiars per la por queels feia ser responsables de l’enfonsa-ment de la barca. Així, començant perl’escombra i finalitzant per una cadira, tottenia el seu lloc i orientació.

Era creença que el fet de caure al marun ganivet provocava a Neptú, i aquest,amb el seu trident desfermava una tem-

pesta. Si era així, el mariner a qui li haviacaigut el ganivet era obligat a quedar-sea coberta.

A Mataró, per preguntar a la mar comels tractaria l’any vinent, posaven set car-basses damunt de la sorra, arran del tren-cant de les onades, de manera que l’ai-gua les pogués fer bellugar, i segons comho feia i l’empremta que deixaven da-munt la sorra en ésser empeses o absor-bides, interpretaven el grau i la intensitatde les marors, les xurries i les correntiesdurant l’any vinent.

Els senyals del cel eren importants perals vells pescadors, i si en rompre l’albaper Sant Joan es veia vers l’horitzó de lle-vant com una barca de mitjana navegantper davant del disc solar, de manera quetapés el sol, era un mal averany. En canviera un bon senyal quan els raigs no la to-caven de ple.

Si Sant Joan queia en divendres era undia venturós per a la pesca, perquè era eldia de la setmana en què foren creats elspeixos, i es refiaven més i es feien de mésbon agafar. Si queia en dimecres, tambéera un bon any per a les coses de la mar,ja que era el dia de la setmana en què vaésser creada la mar, per això era un bonmoment per estrenar bastiments, no hihavia tants naufragis, i els temporals imarors minvaven respecte d’altres anys.

Agafar una escórpora el mes d’octubrees considerava un senyal de mal averany,i calia tornar-la a mar de seguida, sensetocar-la, per tal d’esquivar tot perill.

Els pescadors no citaven mai tres pa-raules, ja que es pensaven que portavenla desgràcia i la mala sort a qui les pro-nunciés: dimoni, sabater i capellà, men-tre que els mariners no pronunciaven laparaula gat, encara que era un animalmolt comú als vaixells i a les cases delspescadors i deien que assegurava el re-torn del mariner o pescador.

És un clàssic la dita que les dones abord portaven mala sort, perquè deienque atrauen les tempestes, però la ma-teixa fama tenien el mossèn, el xiular abord i escoltar com entrava en reverbe-ració una copa de vidre, ja que de segurque produïa la mort d’un mariner en al-gun lloc.

El domini del vent Per combatre les fúries dels vents, els deCadaqués tenien un sistema molt curiós,ja que encenien una gran foguera a laplatja i llençaven al foc uns quants pei-xos, diuen que per atipar i fer content aJoan de Narbona, que no és ni més nimenys que l’antic Èol, la divinitat del vent,que antigament, a causa de l’importantvent de tramuntana que de vegades bu-

49

Era creença popular que l'agafar una peça de fusta d’altra embarcació portava bona sort.

A l’esquerra: Figura de la Verge del Carmepresidint el balou d’un veler.

VG-D

S

VG-D

S

fava amb força, tenia un temple dedicata ell a Narbona. Amb l’arribada del cris-tianisme, varen convertir el vell temple enuna església dedicada a Sant Joan; d’a-quí ve el conegut nom de Joan de Nar-bona, dit popularment pel poble i que re-presenta el vent del nord.

Les dones dels pescadors anaven a es-combrar l’església, ja que hi havia lacreença que així s’asseguraven un bonvent per llurs familiars durant tot l’any.Per aconseguir-ho, calia decantar labrossa vers el costat d’on havia de venirel vent que més els convenia. Bona jugadaper tenir sempre l’església neta, però enla seva defensa cal dir que aquestacreença ve de molt lluny i es feia en diver-sos pobles costaners. D’altres anaven ala Catedral de Barcelona o a un santuariper veure l’orientació del vent que faria du-rant el dia segons l’orientació dels modelsde vaixell que hi havia penjats.

Si volien controlar cap on bufaria elvent, una altra solució era decantar el bà-cul o les claus de les imatges de sant Perevers la direcció que més convenia.

A bord, si no arribava el vent propici, eslligava la imatge del sant a l’arbre mestre,i cada dia sense vent se li donava una voltamés i se’n feien burletes, fins que el ventarribava, tard o d’hora.

Els creients deien que sant Antoni dePàdua governa el vent, i era costum, en-tre mariners estrangers, que si el temps iel vent no anaven bé per a la navegació,sense cap mirament lligaven la imatgedel sant amb un cap i el tiraven a l’aigua,on la tenien en remull fins que el vent o eltemps eren favorables. També es creiaque xiulant es podia atraure el vent.

Si no hi havia vent, la solució era igual-ment una mica salvatge: consistia a ferfuetejar els pobres vailets de la barca o

l’aprenent de mariner, fent-los voltar perla nau mentre un mariner els perseguia ifuetejava a la vegada.

Si feia massa vent la solució era des-pullar-se completament, ja que eracreença popular que la nuesa enutjava iavergonyia el vent, fins a tal punt que pa-rava al moment de bufar, però es corriael perill que no bufés mai més.

Una altra forma per fer pujar el vent eraamb l’anomenada «corda d’aixecar elvent» o «corda de girar el vent», feta ambles restes d’espart d’una drissa vella, d’unmetre i mig de llargada, on es feien set en-tolladures o set nusos equidistants.Aquestes cordes les preparaven i encisa-ven bruixes i fetilleres enteses en cosesde la mar. La corda es feia girar amb forçaper damunt la testa; la remor i l’aire queaixecaven en brunzir despertaven el venti el feien moure. Quan hom volia fer can-viar la direcció del vent feia giravoltar eltros de cap en el sentit contrari d’on vin-gués el vent.

Aquests caps eren molt apreciats i cos-taven molts diners —unces d’or enaquest cas—, i qui en tenia un tan solsse’n desprenia quan deixava de navegar.Els nostramos sempre portaven un capde girar vent, i en cas de calma absoluta,afluixaven un nus. Al cap de poca estonas’aixecava un ventijol que inflava les ve-les i feia caminar el bastiment. Si calia unvent més fort, desfeien el nus del tot.Quan havien desfet tots els nusos delcap, equivalia a haver gastat tot el ventque duien de reserva, i calia adquirir unaltre cap. A Catalunya, durant un temps,el ritual es feia amb la barretina, i per aixòse la feia girar decantant el niu de la bar-retina vers la direcció que convenia, i s’a-conseguia que bufés fort o fluix ensorrant-la més o menys.

La mort dels mariners Per amortallar un mort se li col·locava unllast perquè se n’anés al fons directamenti no sortís, ja que donava mala sort, i amés, amb les últimes puntades per tan-car la mortalla se li entravessava el nas deldifunt per tal que el fantasma no seguísel vaixell.

A Cadaqués hi havia els anomenats«panets dels ofegats», que, una vegadabeneïts, normalment per Sant Pere, ser-vien per trobar els cossos dels qui moriennegats en mar.

Aquest mètode consistia a posar cla-vat en un panet —que duia una creu gra-vada al damunt feta abans de la cocció—una candela també beneïda. Un cop en-cesa l’espelma, es llançava a l’aigua el pa-net i el corrent se l’enduia mar endins, ies creia que anava fins a trobar el cos del’ofegat. En realitat, el panet s’amaravad’aigua i anava al fons o es desfeia.

El dia dels difunts, els pescadors noacostumaven a sortir a pescar, perquè novolien ofendre les ànimes dels negats enmar, i es deia que aquell dia es pescaventestes de mort, i a més deien que quans’agafava un cadàver amb la xarxa acos-tumava a mirar en direcció a la barca, comdemanant que el recollissin. A banda del’ensurt, uns creien que portava mala sorti d’altres creien que, si els mirava, de se-gur que moriria qualsevol familiar.

A les barques també els arribava el fi-nal, si no s’havien enfonsat abans. Elspescadors guardaven les barques vellesal sec, li treien tot el que es podia aprofi-tar per després cremar les restes durantla festa de Sant Joan, com si fos un ritualde purificació, i fins i tot amics i familiarsballaven amb molta cridòria.

Vicente García-Delgado Sancho

Destrucció d’una barca utilitzant el foc (Cotlliure 1968). Antigament, portar flors a bord també estava mal vist, ja que les flors eren per als déus.

report

atg

eVG

-DS

Arxi

u Cl

ovis

51

Exvot del mariner J. Pujol

MUSEU D’HISTÒRIA DE CAMBRILS

caix

ade

mari

ner

PeçaExvot

AutorDesconegut

Data: Mitjan segle XX

Material:Setí

Número de registre: 5.038

Col·lecció: Museu d’Història de Cambrils. DonacióParròquia de Santa Maria de Cambrils

Un exvot és un objecte que s’ofe-reix a una imatge religiosa acanvi d’una petició concreta o bé

donant les gràcies per una pregària sa-tisfeta. Aquesta presentalla o prome-tença ha estat present en diverses cul-tures i en molts períodes de la història dela humanitat. Actualment, en moltes er-mites, esglésies i capelles cristianes tro-bem una gran varietat de representa-cions d’aquest tipus. Podem trobar, enun altar o en un espai dedicat especial-ment a aquest tipus d’objectes, tauletespintades representant un miracle, cinteso estatuetes representant un animal oparts del cos humà, segons el caràcterde la petició.

En comunitats unides històricament almar, aquest costum també es va practi-car, i van aparèixer exvots de caràctermariner. Alguns eren per obtenir una pro-tecció abans de sortir a la mar, d’altreseren per donar gràcies per la superaciód’un perill o per agrair haver sobreviscuta una malaltia. D’aquests tipus d’exvotsels més elaborats són, sens dubte, lesmaquetes de vaixells que s’identifiquenamb un mal tràngol superat.

A Cambrils aquesta pràctica religiosapopular de la gent de mar s’ha conser-

vat a l’entorn de la devoció a la Mare deDéu del Camí, patrona de tots els cam-brilencs. Per exemple, durant una tem-pesta, a bord de les embarcacions i enterra s’invoca a l’esmentada marededéucom a ritual de protecció. Una vegadasuperat el perill, fins més o menys la dè-cada de 1960, algunes de les famílies depescadors agraïen amb un exvot el fetd’haver aconseguit evitar la desgràcia.Avui encara és tradició, en casos simi-lars, portar un ciri a la Mare de Déu delCamí.

La cinta que es presenta aquí corres-pon a un agraïment del mariner J. Pujolper haver acomplert amb èxit el serveimilitar a la marina, tal i com ho indica elfet que hi hagi pintat un vaixell de guerraa la part superior. Aquest exvot, fet encatalà (J. Pujol a la Verge del Camí), éspart d’un petit conjunt d’exvots tots pos-teriors a la guerra civil, procedents delSantuari de la Mare de Déu del Camí, edi-fici construït al segle XVIII amb l’esforçde pagesos i pescadors. Aquests exvotsestaven situats al costat del cambril ones venera la imatge, però més tard vanser traslladats i oblidats al cor del san-tuari, d’on foren rescatats a l’inici d’unesobres. Mònica Guerra / Gerard Martí

Joan

Mar

ín

Joan

Mar

ín

E l dia 27 juliol de l’any del Senyorde 1576 va ser fatídic per a fra Miquel d’Aradiga. Només feia tres

dies que havia estat nomenat nou priordel castell de Sant Jordi d’Alfama, bas-tit a tocar de la costa sud del coll de Ba-laguer, en els mars de Tortosa, per tal deprocurar combatre els continus desem-barcament de corsaris barbarescs. Elmateix emperador Carles I havia recrimi-nat als mestres de les ordes de SantJordi d’Alfama i de Santa Maria de Mon-tesa la manca de vigilància, i els deia:«habéis de tener guardas en la fortalezapara que de día con humo y de nochecon fuego dar aviso [...] porque dicen quelos vaxeles de cristianos que andan enla mar y los caminantes por la tierra,viendo que la fortaleza no señala, pen-

sando que la costa está segura, pasansin recelo alguno y los moros salen y lostoman al descuido...».

Aquell malaurat dia, fra Miquel d’Ara-diga i tretze persones més, sembla quehavien sortit de la fortalesa amb intenciód’inspeccionar la costa quan van ser as-saltats i capturats per corsaris sarraïns.Fra Miquel el van portar a Alger i allí el vacomprar un moro anomenat Caxeta.Sembla que no era gaire amic dels cris-tians, perquè les cròniques parlen que elva martiritzar i que va acabar per cremar-lo viu el 28 de març de l’any següent.

Els camins de vora mar que ressegu-eixen les costes de Sant Jordi d’Alfama—i les de tot el litoral català— guardenaquesta i moltes altres històries de quanla gent no feia cua per estirar-se a la

platja i bronzejar-se. Guarden històriesque expliquen que els camins de rondaservien precisament per a això, per fer laronda i vigilar un mar temut d’on arriba-ven perills i desgràcies. Prova d’això ésque els camins importants que connec-taven poblacions —els camins rals—sempre que podien s’allunyaven de lacosta. Sovint, els camins de ronda no hanpassat de ser simples corriols, senderesper on podien transitar persones, però nocavalleries.

Dos segles després, pels volts del1775, prop del castell de Sant Jordi d’Al-fama, a la deserta cala de l’Ametlla, vanarribar Joan Baptista Gallart i la seva fa-mília, pescadors valencians. A ells elsvan seguir d’altres que van anar aixe-cant el poblet de l’Ametlla de Mar. Els ca-

devi

atg

e

52

Camins de rondaNoves funcions i nous reptes

TEXT I FOTOGRAFIES: RAFAEL LÓPEZ-MONNÉ

1

mins de ronda que seguien soldats i pi-rates ara els utilitzaven els «caleros» peranar, per exemple, al port de l’Estany, unport natural on deixaven les embarca-cions. Anant a vela o a rem, era impor-tant tenir les barques prop dels caladersi, a més, no sempre es podia tornar alport d’on havies sortit. Els canvis devent, les tempestes obligaven sovint abuscar refugi en alguna cala i, llavors, esretornava al poble seguint els camins deronda. I és que, abans que per vigilar, desde temps prehistòrics, els camins vorael mar han servit als habitants de la costaper anar a pescar i trobar aliment.

Els pirates barbarescs van deixar d’ar-ribar a les nostres costes, però la neces-sitat de vigilar el mar continuava. Calia,per exemple, vigilar el compliment de lesquarantenes en els vaixells on s’havia de-clarat alguna epidèmia. Així, trobem ca-mins de ronda anomenats camins de sa-nitat, com el de Cambrils. Fins a ladarrera guerra civil i la postguerra, l’ho-ritzó ha estat vigilat des de la costa perlínies defensives, búnquers i canons, iquan no ha estat per divisar l’enemic haestat —i continua— per tal de vigilar elcontraban. No fa tants anys, els carrabi-

ners o guàrdies civils hi tenien barraqueso cabanes i encara feien la ronda.

Tanmateix, a partir del segle XVIII i es-pecialment durant el segle XIX, els euro-peus vam aprendre a veure paisatges onabans només hi havia territori, vam edu-car els ulls per descobrir les dimensionsestètiques i emocionals dels paratgesque contemplem, i la percepció de lacosta va transformar-se radicalment.Les platges ermes, els aiguamolls insa-lubres plens de malària, els violents pe-nya-segats que provaven irrefutable-ment l’existència del Diluvi Universal, totplegat va deixar pas a les postes de sol,a la bellesa del mar embravit, a les pas-sions romàntiques, al gaudi de la tran-quil·litat, de la solitud... I vam convertirla costa en un dels espais més desitjats,més valorats probablement per la sevacondició d’espai frontera, d’espai d’en-contre entre la terra i el mar.

La construcció del camí de ronda deS’Agaró, començat al primer terç del se-gle XX, constata clarament la nova fun-ció sorgida d’aquest canvi de percepcióde la costa. Rafael Massó va dissenyar-lo específicament per passejar a peu alcostat del mar. Tal com defensen nom-

brosos experts, la percepció i el gaudi delpaisatge és més el fruit d’un recorregutque d’una instantània, és més una expe-riència que una idea, i caminar prop delmar s’ha convertit en una experiènciamolt valorada a hores d’ara. És a dir, elscamins de ronda ens ajuden ara a sen-tir-nos bé, a gaudir de la naturalesa, delpatrimoni, a ser una mica més feliços.

Els humans, però, som especialistes adevorar allò que tan desitgem i quedar-nos-en sense. Prova d’això són els pro-cessos d’urbanització, transformació ra-dical que ha patit bona part del nostrelitoral. Ens cal protegir els camins deronda que tenim. Tanmateix, cada cop esfa més urgent abordar seriosament el de-bat sobre quin caràcter volem que tinguin,quin grau de transformació estem dispo-sats a acceptar... Sembla evident que lesdecisions haurien de tenir en compte elpaper evocador dels camins de ronda pelque fa als espais naturals i el patrimoni.Els serà difícil explicar la trista història defra Miquel d’Aradiga entre fanals, cimenti formigó. Aquest cop l’absència és plenade significats. Rafael López-Monné. Geò-graf i fotògraf, professor de l’Escola de Tu-risme i Oci de la Universitat Rovira i Virgili

53

1. Camí de ronda de Calella de Palafrugell. 2. Castell i platja de Sant Jordi d’Alfama. 3. Camí de ronda del cap de Santes Creus, a l’Ametlla de Mar. 4. Camí de ronda de S’Agaró. 5. Camí de ronda de la cala de l’Ametller, a Sant Feliu de Guíxols.

2

4

3

5

rosa

dels

vents

54

PER ECE CETIN IRMAK

Si examinem els llibres d’inventaris delMuseu Naval d’Istanbul, queda ben pa-lès que les peces de fusta com els espills,els escuts d’armes, els monogrames, elsmascarons de proa i les plaques d’iden-tificació es fabricaven als tallers de lesDrassanes Imperials com els de Tav anMa azası, Oymacı Ma azası i BurgucuMa azası. Per exemple, els artesans delstallers de Tav an i Burgucu s’encarrega-ven de la fusteria decorativa dels caïcsimperials.

L’art de la talla de fustaa l’armada otomanaL’exposició del Museu Naval d’Istanbul «L’art de la talla de fusta a l’Armada otomana»

(The Art of Wood Carving in the Ottoman Navy) presenta una mostra d’obres úniques

de talla de fusta que pertanyien a l’Armada otomana. Aquesta valuosa col·lecció sobre

l’art de la talla de fusta produït a les Drassanes Imperials inclou mascarons de proa,

monogrames del sultà, plaques d’identificació dels vaixells, escuts d’armes, espills,

decoracions i altres objectes de fusta. L’exposició aplega un total de 113 obres d’art,

entre les quals figuren l’escut d’armes del cuirassat Orhaniye, que és l’escut d’armes més

gran del món (14,5 metres) i l’escut d’armes del cuirassat Aziziye, de 8 metres de llarg.

L es Drassanes Imperials, creadesper ordre del sultà Mehmet elConqueridor després de la con-

questa d’Istanbul, constituïen el centreadministratiu de l’Armada otomana, aixícom la principal font de construcció na-val. El personal de l’Armada otomana esdividia en dos grups: el primer grup es-tava format per les tropes combatentsanomenades azab, i el segon es compo-nia d’oficials de carrera com ara els ca-pitans, els mestres d’obra, els calafats,els fusters i els artesans, anomenats per-sonal de drassana. Avui dia sabem queels models, les fotografies, les pintures,les pertinences i algunes de les pecesdels diferents tipus de vaixells que s’ex-posen al Museu Naval d’Istanbul, vanésser realitzats pel «personal de dras-sana» de les Drassanes Imperials.

Pertanyien al «personal de drassana»els fusters, anomenats neccar, que feienescuts d’armes de proa i popa per als vai-xells, plaques d’identificació, monogra-mes del sultà i els objectes decoratius defusta per als caïcs imperials que actual-ment s’exposen al Museu Naval d’Istan-bul, els muralistes, que feien les pinturesi els brodats dels caïcs i les galeres im-perials, així com els cal·lígrafs i els gra-vadors que feien els ornaments d’aques-tes decoracions.

Caïc imperial.

55

Al taller de Tav an també es fabricavenels mobles per a les cabines dels vaixellsque es construïen a les Drassanes Impe-rials. Els objectes del taller de Tav an, comper exemple els escriptoris i les llibreries,eren molt elogiats a les exposicions d’Eu-ropa i Amèrica.

La característica comuna dels escutsd’armes de proa i de popa, les plaquesd’identificació, els monogrames del sultài les peces decoratives dels caïcs impe-rials, és que tots els confeccionaven elsartesans dels tallers de Tav an, Burgucu iOymaci de les Drassanes Imperials. El fetd’incloure aquestes obres d’art als vaixellsde guerra i als edificis navals otomans, nonomés els confereixen un valor estètic,sinó que a més, revelen una especialitatdesconeguda de les Drassanes Imperials.

Els objectes de fusta confeccionats alstallers de les Drassanes Imperials es po-den dividir en quatre grups: escuts d’ar-mes, monogrames, plaques d’identifica-ció i mascarons de proa.

L’escut d’armes és el tret distintiu quepertany a un emperador, una ciutat o unestat. Durant molt de temps, l’Imperi oto-mà utilitzà els monogrames com a escutd’armes. A causa de l’estructura compli-cada dels monogrames, en comparacióamb els escuts d’armes occidentals, sor-gí la necessitat d’utilitzar aquests últims.El tret més característic dels escuts d’ar-mes otomans concebuts a finals del s.XVIII, és el seu aspecte militar. L’ús demúltiples armes i símbols alhora era unamostra que l’Imperi otomà tenia una ar-mada potent i tradicional. A l’Armada,l’escut d’armes otomà es col·locava a laproa, a la popa o a les cabines dels vai-xells de guerra, als quioscs dels caïcs im-perials, a les portes de les agències delgovern i a les decoracions interiors coma símbol de l’Imperi otomà.

Un altre símbol que representa l’Imperiotomà és el monograma, que és com eldistintiu i la signatura del sultà. Al mo-nograma, hi figuren el nom del sultà i eldel seu pare. Les formes d’aquests es-cuts d’armes es desenvoluparen al llargdel s. XVI, i a finals del s. XVII es començàa utilitzar el símbol d’una flor o d’unabandera a la banda dreta dels monogra-mes. Les col·leccions del Museu Navald’Istanbul inclouen monogrames delsultà Selim III, el sultà Mahmut II, el sultàAbdülmecit, el sultà Abdülaziz i el sultàAbdülhamit II, i els monogrames que s’u-tilitzaven en els edificis de l’Armada i elsvaixells de guerra que representaven elsultà i l’Imperi otomà.

Un altre grup d’objectes de fusta delMuseu Naval d’Istanbul són les plaquesd’identificació on s’inscrivien els nomsdels vaixells que pertanyien a l’Armadaotomana. Durant el període de les gale-res i els galions, els otomans anomena-ven i registraven els seus vaixells al diaride navegació amb el nom del capità. Apartir de l’inici del s. XVIII, començaren abatejar els galions basant-se en els mas-carons de proa i de popa, tot donant-losnoms familiars.

Els mascarons de proa no eren exclu-sius dels vaixells de l’Armada otomana,sinó que també en duien els vaixells denombroses nacions marítimes. Però adiferència d’altres països, l’Imperi otomàemprava figures d’animals forts, depre-dadors, temibles, però també animalsestètics com l’àguila, el lleó, el tigre, el ca-vall i el drac.

A banda de les exposicions perma-nents, el Museu Naval d’Istanbul orga-nitza contínuament exposicions tempo-rals amb la finalitat de presentar demanera clara la història naval a través deles seves magnífiques col·leccions. Unade les exposicions temporals que es potvisitar actualment és l’exposició «L’art dela talla de fusta a l’Armada otomana», quepresenta aquestes obres tan valuoses iúniques, i que atrauen un gran nombrede visitants.—Traducció: Argo

Ece Cetin Irmak. Tècnic del Museu

Museu Naval d’IstambulHayrettin Iskelesi Sokak34330 BesiktasTurquia

Tel. (+90) 212 327 43 45Fax (+90) 212 236 68 93http://www.denizmuzeleri.tsk.tr/en/

Mascaró de proa del cuirassat Asar-ı Tevfik.

Espill del veler Ertuğrul, principis del s. XX.

Espill del galió Fethiye, segle XIX.

Castell de popa.

maqueti

sme

56

Sopar de Nadal

Associació d’Amics del Museu Marítim de Barcelona

Lliurament de les plaques als socis d’honor. A dalt, AlbertCampanera i Rovira; a la dreta, Antoni Casals i de Nadal. A baix a l’esquerra, Lluis Rovira i Carbonell.

Amb motiu de les tradicionals fes-tes nadalenques, va tenir lloc unsopar al restaurant del mateix

Museu Marítim, com una manera mésd’enriquir els coneixements que tenimde l’Associació i de les persones que laformen.

Estava molt ben organitzat: en arribar,cada comensal trobava al seu lloc un ex-emplar del llibre de pintures Rusia, sigloXX, col·lecció Dolores Tomás, fruit de lacol·laboració entre el Museu Marítim, laFundació Surikov i la Diputació de Barce-lona, amb el suport de la Presidència Es-panyola de la UE i la Fundació Pushkin.

L’acte, al qual va assistir un gran nom-bre d’associats i simpatitzants, va comp-

tar amb la presència de la direcció en pledel Museu. Al principi del sopar van serhonorats, per primera vegada des de lafundació de l’Associació, tres membresveterans que s’han distingit, cadascundintre del seu camp —cultura naval, ma-quetisme i administració— d’una mane-ra especial al llarg de aquests vint anysde tasca desinteressada per difondre lacultura marítima més enllà de l’edifici deles Drassanes Reials.

Les distincions consistien en elegantsplaques. Amb el nomenament de Socisd’Honor, foren lliurades a Albert Campa-nera i Rovira, pel president de l’Associa-ció Antoni Barata; a Lluís Rovira Carbo-nell, per l’expresident Manuel Isnard, i a

Antoni Casals de Nadal, també pel pre-sident. Els tres guardonats no necessi-ten cap mena de presentació, atès quela seva tasca és de tots ben coneguda.

Com a cloenda, es presentà el llibreArboladura y Jarcia Española de la Se-gunda Mitad del siglo XVIII, i un com-pendi compost per la Cartilla Marítima,el Tratado Instructivo y Práctico de Ma-niobras Navales, de Santiago Zuloaga, iel Reglamento de Jarcia del marquès deCastejón (transcripció i notes per IsidroRivera, pròleg a càrrec d’Albert Campa-nera), una interessant obra que aclariràtota mena de dubtes que l’arboraduradel vaixell pugui presentar a qualsevolmaquetista. AAMMB

AAM

MB

AAM

MB

AAM

MB

Amb motiu de les obres que s’es-tan duent a terme al MuseuMarítim, el taller de l’Associació

d’Amics del Museu Marítim ha estat tras-lladat temporalment a un local, prop delmuseu, del carrer Peracamps, concreta-ment al número 11. El local ha estat con-dicionat pels mateixos socis per tal decontinuar gaudint de les mateixes pres-tacions que tenien al local anterior. Desd’aquestes pàgines convidem els socisque comparteixen l’afició pel maquetis-me naval a fer-lo servir i, també, a visitar-lo, convertint-lo d’aquesta manera enlloc de trobada. AAMMB

Nova ubicació del taller de l’Associació

57

AAM

MB

AAM

MB

Cigrons amb galeres

Ingredients per a 4 persones:· 400 grams de cigrons cuits· 500 grams de galeres· 2 cebes de Figueres· 2 pebrots verds· 2 tomàquets de pera madurs· 2 grans d’all

Per a la picada:· 50 grams d’avellanes· la polpa d’una nyora· julivert picat· 2 grans d’all· 1 got de brandi· oli d’oliva· sal· l’aigua de bullir els cigrons

Preparació:En una cassola amb un bon raig d’oli d’o-liva calent, saltem les galeres fins que aga-fin un color vermellós.Esmicolem la ceba i els pebrots ben petits,com també els grans d’all.A la mateixa cassola de saltar les galeres,fem un sofregit amb la ceba i els alls.Quan aquests siguin rossos hi afegim elspebrots verds i esperem que s’enrosseixin.Hi afegim els tomàquets tallats a daus pe-tits i deixem que es concentri el sofregit.Un cop sigui concentrat, ho mullem ambl’aigua de coure els cigrons i deixem quearrenqui el bull.

Hi afegim les galeres i els cigrons cuits i hodeixem coure cinc minuts a foc ben suau.Mentrestant, en un morter preparem unapicada amb les avellanes, els alls, el julivert,la polpa de nyora i el brandi. Aboquem labarreja a la cassola. Rectifiquem el punt desal i esperem que la picada es mescli bé ala cassola abans de servir.

Tal com Néstor Luján afirma a 20 siglos decocina en Barcelona, la ciutat comtal no vadonar origen a una veritable tradició decuina marinera. Al llarg dels segles la ciutatva viure i créixer d’esquena al mar i al port,que només veia com un important centre decomerç. Tot i això, hi ha plats que deriven dela cuina de pescadors barcelonins, històri-cament gent d’escassos recursos econò-mics, com es reflecteix en aquet plat.Els cigrons en són els protagonistes. Al finaldel segle XIX i principi del XX aquest llegumera absolutament menyspreat per la burge-sia barcelonina. I els acompanyen les gale-res, un crustaci només utilitzat per fer brousi que se solia donar en la part dels pesca-dors. De nou veiem la utilització del brandi,com en el cas de lasarsuela.

Cuina marineraQuim Marquès i Manel MarquèsColumna EdicionsBarcelona 2010

58

rata

depallo

l«Val més ésser cap d’arengada

que cua de lluç»

NOVETAT EDITORIAL

FontInventari del Patrimoni Marítim i Pesquer de la Costa Brava.

Espècie objectiuSalpa (Sarpa salpa), Llissa (Mugilcephalus) Llobarro (Dicentrarchus

labrax), Sard (Diplodus sargus), Galta-roig (Liza aurata), Boga (Boops boops),i altres espècies que viuen arran d’aigua.

Tecnologia empradaRall.

TemporadaTot l’any.

HorariQuan fa bon temps i bona mar.

Àmbit de treballZona batuda per les ones, des de laplatja estant o molt a prop de la costasobre un bot.

DescripcióEstri senzill armat de xarxa, ploms i sirga,la manipulació del qual requereix d’habi-litat, destresa i experiència. Sobre unaroca, prop del trenc de l’onada, el pes-

cador espera que aparegui el peix ambel rall plegat sobre l’espatlla i agafat ambuna mà. En veure la presa el llança ràpi-dament i en rodó amb l’ajut del pes delsploms, de forma que li cau a sobre com-pletament desplegat. El peix queda atra-pat quan el pescador tiba les guies itanca el rall com si fos una bossa. Final-ment l’hissa a la superfície i desemmallala captura.

El rall era una pesquera complementàriaque es duia a terme mentre el pescadors’esperava per llevar altres ormeigs o entemps d’oci. Va ser una de les més habi-tuals arreu de les costes mediterrànies.Es podia practicar als rius, sobre un boten mar o des de la costa, generalment enindrets de poca profunditat on el peix vaa alimentar-se. —MdP.

EL CISTELL DELS AVIS

CUINA

Pesca amb rall

Ditxos a CadaquésMontserrat ContosEdició Bar Boia

Selecció de «ditxos» —que éscom en diuen a Cadaqués de lesdites i frases fetes— referits a la

mar, la pesca i el temps atmosfèric. L’au-tora n’ha fet una selecció entre els quatremil que ha recollit durant anys, que «mostransporten a un Cadaqués ja llunyà queestà desapareixent de sa nostra memòriacol·lectiva», i van acompanyats de lesfotografies d’època de Ricard MartíAguiló, que permeten fer un recorregutpel Cadaqués d’altres temps, i les il·lus-tracions de l’artista Ramon Moscardó.