la gramàtica a l'aula
TRANSCRIPT
Seminari de debat i elaboració de propostes per al CPNL sobre gramàtica
Consorci per a la Normalització Lingüística25 de juny de 2015
Justificació. Idees clau
Enfocament 1 ensenyament basat en
- gramàtica descriptiva
- normativa i pràctica gramatical sistemàtica
- poc lligada al context
Enfocament 2 ensenyament comunicatiu basat en
- l’ús de la llengua (=producció)
- menys focalització en la normativa gramatical
- més atenció al context i a les situacions comunicatives reals
Repte: com hi integrem la gramàtica?
Justificació. Idees clau
Què hi diuen els experts?
-equilibri: ús de la llengua, però també reflexió metalingüística
-objectiu: cal buscar resultats, però també és important el procés
-mètode: treball inductiu per a una interiorització eficaç i duradora
-aprenentatge adult: pautes per a produir la llengua
Justificació. Idees clau
Què hi diu el Seminari?
- l’activitat metalingüística pren la llengua com a objecte d’observació, reflexió i anàlisi - cal partir dels coneixements previs dels alumnes- aprendre a usar la llengua no és només produir, sinó veure (fer-se conscient) aspectes gramaticals en l'ús- el treball amb la gramàtica ha de ser ordenat i sistemàtic i s’ha d’integrar en activitats amb sentit
«La normativa és un ús de la llengua» (A. Camps)
Justificació. Idees clau
Per grups, presentem 3 propostes didàctiques que recullen, a la pràctica, les conclusions a les quals hem arribat:
- l'ús del subjuntiu (nivell Elemental) - el pronom feble en (nivell Intermedi) - els pronoms relatius (nivell Suficiència)
Una nova vida: seqüència didàctica que va de la reflexió a la gramàtica de l’ús
Una nova vida - Alguns usos del present del subjuntiu
Espai de la reflexió
1. Activem coneixements de l’alumnat
2. Reflexió gramatical
Espai de l’ús de la gramàtica
Activitats:COCLEOEE
Espai de l’ensenyament de la
gramàtica
1.Ensenyament i aprenentatge del present del subjuntiu: teoria i pràctica
Tasca final de la SD: redactar un text instructiu amb les estructures
• cal + que + present del subjuntiu• és necessari + que + present del subjuntiu• encara que + present del subjuntiu
9
Una nova vida - Alguns usos del present del subjuntiu
Una nova vida Objectiu Habilitat Interacció Material Temp.
1. Com vols que sigui la teva vida? Frase guiada Escalfament EO grup/classe fotos 10’
2. Reflexió gramatical: pres. ind. i subj.
reflexió contrast verbal EO
per parellesgrup/classeprofessor pissarra/fotocòpies 20’
3.Indiqueu amb una fletxa si les frases que teniu a sota de les imatges expressen certesa o no.
reflexió contrast verbal Gram individual/grup classe fotocòpies 10’
4. Completar definició reflexió sobre l’ús del pres. ind. i subj. Gram grup classe fotocòpies 10’
5.Presentació, explicació i activitat del pres. subj. (negació, desig, obligació, dubte…..)
explicar, exercitar i consolidar estructura
Gram professor / classe fotocòpies 25’
6.Vídeo programa Retrats. Expliqueu què us agrada i què no d’aquest estil de vida
consolidar estructura CO/EO 2 grups vídeo 30’
7. Creen la seva comunitat. Decideixen com volen que sigui.
consolidar estructura EO/EE Per parelles / trios fotocòpia graella
amb ítems 20’
8. Carpe Diem de Repúblika SkaPràctica
consolidar estructuratreball d’expressions i frases fetes
CO/EO gruo classe reproductor de CD 25’
9.Elaborem normes de convivència. Estructures marcades - present del subjuntiu
consolidar ús del present del subjuntiu
EE individual/grupal/grup classe paper 30’
10. Autoavaluació per rúbriques aprenentatge significatiu EE individual / grup classe Fotocòpia rúbrica 10’
Com introduïm la reflexió gramatical en un context d’ensenyament-aprenentatge d’una segona llengua?
Una nova vida - Alguns usos del present del subjuntiu
Vull viure en una masia que és lluny del poble.
Vull viure en una masia que sigui lluny del poble.
Coneixements previsClassifiqueu els EN que teniu destacats en les frases següents identificant-los amb tres colors diferents.
1. EN Jordi és amic meu des de fa molts anys.
2. Si ens hi esforcem, podem fer la feina EN un moment.
3. Confio EN tu sense matisos.
4. Que bonic aquest gos! Fa temps vaig tenir-NE un de molt semblant!
5. Quan la Margarida anava al mercat, jo ja EN sortia.
6. Ahir vam visitar la masia de ca N’Eduard
7. Quins préssecs més bons que portes, dóna-me’N un.
8. Que EN va ser EN Joan, d’innocent!
9. Vull quedar-me a viure EN un poble petit de la Costa Brava.
10. Qui és aquell noi? El gendre de caN Badia?
11. EN aquell moment vaig veure que EN necessitava un urgentment.
12. De trens, EN van arribar quatre provinents de París.
13. Si N’hi ha moltes, d’anècdotes, com a mínim explica’N una.
ARTICLEEN Jordi és amic meu des de fa molts anys. Ahir vam visitar la masia de ca N’EduardQui és aquell noi? El gendre de caN Badia?Que EN va ser EN Joan, d’innocent!
PREPOSICIÓSi ens hi esforcem, podem fer la feina EN un moment.Confio EN tu sense matisos.Vull quedar-me a viure EN un poble petit de la Costa Brava.EN aquell moment vaig veure que EN necessitava un urgentment.
PRONOMQue bonic aquest gos! Fa temps vaig tenir-NE un de molt semblant!Que EN va ser EN Joan, d’innocent!Quan la Margarida anava al mercat, jo ja EN sortia.Quins préssecs més bons que portes, dóna-me’N un.EN aquell moment vaig veure que EN necessitava un urgentment.De trens, EN van arribar quatre provinents de París.Si N’hi ha moltes, d’anècdotes, com a mínim explica’N una.
On som?
Contesteu aquestes preguntes en grup i anoteu les vostres respostes sense corregir-les.
1. A la classe hi ha finestres?
2. Per aquí passen taxis?
3. Portes farmaciola al cotxe?
4. Compres peix sovint?
5. Vols sucre al cafè?
6. Et recordes de la darrera pel·lícula que has vist?
7. Menges verdura cada dia?
8. Surts del cinema?
9. Em pots deixar una goma?
10. Véns d’Andorra?
Possibles respostes:
Sí. No. N’hi ha tres finestres. No vull. No me’n recordo de cap pel·lícula. Sí que vinc. No en surto. De verdura, no menjo. Sí que en porto. No he portat mai farmaciola al cotxe. ...
Ajuda gramatical
Classifiqueu les vostres respostes anteriors en correctes i incorrectes i corregiu-les, si cal. Justifiqueu la vostra resposta.
PRINCIPALS DIFICULTATS
PER EXCÉS PER DEFECTE EXPRESSIONS RELACIONADES AMB LA PREPOSICIÓ DE
INCORRECTES Em pots deixar una goma?No en tinc cap goma.
Em pots deixar una goma?Ho sento, no tinc cap.
Em pots deixar una goma?Escric amb bolígraf i goma, no en porto mai.
CORRECTES Em pots deixar una goma?No tinc cap goma.
Em pots deixar una goma?Ho sento, no en tinc cap.
Em pots deixar una goma?Escric amb bolígraf i de goma, no en porto mai.
Correctes incorrectes
Per excés Per defecte
Reescriviu les frases amb les paraules que substitueix el pronom EN.Identifiqueu-ne la funció sintàctica en les frases.
Analitzeu quina funció sintàctica fa el pronom EN
-Subjecte, CD, CP, CC, CN o Atribut- en aquestes frases.
Exemple:
1. Hi ha tants esbarzers al jardí que N’ arrencaré uns quants.Frase on és el pronom: ... que arrencaré uns quants ESBARZERS.
N’= esbarzers , funció de CD
2. Quan vaig a una sessió de massatge, EN surto tan relaxada…
3. Va estar enfadat tota la tarda? I tant si EN va estar, d’enfadat!
4. Vaig sentir molt soroll a la nit. Tu també vas sentir-NE?
5. EN portaré dues dotzenes, d’ous.
6. De trens, EN surten cada deu minuts.
7. De pesat, EN va ser tota la vida!
8. Tinc molts deures de català. Tu també EN tens tants?
9. Sempre que té problemes, EN fuig.
10. Són bons aquests gelats, oi? Agafa’N un altre per després.
11. Els veïns han vist el pàrquing i N’han demanat la clau.
Subjecte: 6N’hi ha 1
Complement directe: 1, 4, 5, 10, 8
N’hi ha 5
Complement circumstancial: 2N’hi ha 1
Complement preposicional: 9N’hi ha 1
Atribut: 3, 7N’hi ha 2
Complement del nom: 11N’hi ha 1
Identificació sintàctica en un diàleg real
Identifiqueu la funció sintàctica que fa el pronom EN en aquest diàleg. Treballeu en grups de tres.
JOANA - Hola, Mercè! Com va tot?MERCÈ - Molt bé. Feia dies que no ens vèiem. He estat tancada a casa perquè tenia
molta feina.JOANA - Dona, tots EN tenim. És qüestió d’organitzar-se…MERCÈ – No sempre és tan fàcil… D’on véns?JOANA – De la perruqueria. N’he sortit fa un moment.MERCÈ- Ja veig que fas molt de goig! Estàs estupenda! Ui, no sé pas quina hora és!
Portes rellotge?JOANA - Sí que EN porto. Són les dues tocades!MERCÈ - Que tard! I jo fent-la petar com si res… He d’avisar el meu fill. Em deixes el teu
telèfon?JOANA - I tant! Aquí el tens.MERCÈ - Ui, no em sé el seu número de memòria…JOANA - Doncs jo EN recordo molts... Ens refiem massa de la tecnologia i no pensem...MERCÈ - Doncs sí, ens EN refiem massa. Tens tota la raó.JOANA - Estic preocupada. Arribarà a casa i no hi trobarà ningú.MERCÈ - No N’estiguis, de preocupada! Ara mateix li envio un missatge al meu fill i li dic
que avisi el teu.JOANA - Caram, tu sí que EN saps! Moltes gràcies!MERCÈ – De res! Saps què? Demà marxo cap a l’Alguer! Estic molt il·lusionada. Hi vaig en
avió.JOANA – Quina sort! I ara a l’hivern surten avions cada dia?MERCÈ – No, només EN surten el divendres.JOANA – Et recomano que vagis fins al cap Falcone i que EN visitis les platges, són
fantàstiques. Que tinguis molt bon viatge! Ja quedarem un dia per a parlar-NE!MERCÈ – Perfecte!
1. Torneu a escriure les paraules que substitueixen tots els pronoms EN.
2. Llegiu i interpreteu el diàleg en grups de tres.
3. Analitzeu sintàcticament les frases resultants.
4. Identifiqueu quina funció sintàctica fa cada pronom.
Fitxa gramatical orientativaCompleta els espais en blanc de l’esquema següent i fes-lo servir com a base del teu esquema personal.
El mot EN pot ser un ________________, una __________________ i un ______________________.
Aquesta paraula té diverses formes ortogràfiques: quan s’apostrofa? Canvia la posició de la e?EN article: _______________ EN preposició: _______________ EN pronom: ______________
Quan fa de pronom, pot tenir diverses funcions. Fitxa-t’hi en els exemples:De fruita, agafa’N tres peces. / Porta un cistell, però EN porta un de ben gros. __________De tot això, no vull ni parlar-NE. /Si no puc marxar de viatge, EN prescindiré i em quedaré a casa. _________D’avions, N’arriben molts. / Tens pa? No EN queda gens. ___________De l’oficina, ara EN surto. / On vas, cap a casa? No, ara EN torno. ___________D’atrevit, N’és un bon tros. / Que EN va ser, de ruc! ___________A l’estiu aniré a Mallorca i EN visitaré la catedral. ___________
Quin és el mecanisme de substitució dels pronoms febles? Quins passos hem de fer per saber si li cal un pronom feble a la frase? Exemple:- T’agraden les peres? Doncs, agafa una / Doncs, agafa’n una pera / doncs, agafa’n una.
Tasca final i proposta a les xarxes
Com va anar el viatge?• En grups de tres, redacteu quin seria el diàleg
entre la Joana i la Mercè, un cop aquesta torna de l’Alguer. En el text hi ha d’aparèixer un EN per a cada funció que hem analitzat.
• Juguem a Instagram• #pronomEN
De rams, n’hi han posat dos.
Una proposta de seqüència didàctica sorgida a partir de la idea de Xavier Gutiérrez recollida a «Com funcionen els relatius? Aprendre gramàtica investigant»
PRONOMS RELATIUS
Nivell de Suficiència
1. Avaluació inicial -Identificar en un text pronoms relatius i conjuncions (i justificar-ho)-Corregir en un text pronoms relatius incorrectes-Important: encara no s'ha treballat la normativa a l'aula prèviament
Exemple: -L’ordinador amb el que treballo té un virus.
-L’ordinador amb el qual treballo té un virus.
2. Primera part. Ús -Comparar els usos de pronoms relatius en diferents tipus de textos, formals i informals, escrits i orals, identificant-ne la funció sintàctica i l'antecedent-Important: encara no s'ha treballat la normativa a l'aula prèviament
Exemple: Virtut moral per la qual hom...(escrit formal)
Amb lo qual deixa de ser possible...(oral formal)
4. Tercera part. Comparació entre l'ús i la normativa -Corregir en diferents tipus de textos orals i escrits pronoms relatius incorrectes, d'acord amb la normativa-Comparar els errors detectats-Analitzar si els errors són diferents en funció del tipus de text
Exemple: La situació davant de la que ens trobem… (escrit formal)
La gent amb la que he compartit… (oral formal)
4. Tercera part. Comparació entre l'ús i la normativa
Després de llegir una selecció de textos, proposem un debat per grups sobre l’ús de la llengua i la normativa.
Article de Toni Soler “I si eliminem els accents?” Article d'Amadeu Corbera “Jo no som filòleg (ni en Toni Soler tampoc)” Article de Griselda Oliver “Un canvi d'agulles lingüístic”
• En els usos orals coincideixen sempre? • I en els escrits? • Per a què serveix la normativa?
5. Avaluació final-Activitats comparables a les de l'avaluació inicial, per poder comprovar el progrés personal
6. Reflexió final-Reflexió final i exposició oral per grups per compartir el que s'ha après
PROMOURE a l’aula
la reflexiómetalingüística
comuna i el debat dins l’aula i fora,
amb les TIC
el debat mitjançant controvèrsies lingüístiques
concretes
que l’alumnat expliqui la
gramàtica amb les seves paraules
l’aprenentatge cooperatiu,
tutories entre iguals
l’ús de la llibreta d’aprenentatge de
l’alumnat
una avaluació ajustada a una
situació més real
Crear un banc “didàctic “de diferents maneres d'ensenyar la gramàtica
Crear un banc de recursos didàctics en suport telemàtic
Promoure grups de treball a cada centre per aprofundir i millorar l’ensenyament de la gramàtica
Possibilitar l’observació de classes d’altri
Crear un espai a la intranet amb informació actualitzada de jornades, tallers, congressos sobre didàctica, gramàtica...
Vetllar perquè hi hagi una comissió o un grup de treball permanent que se centri en l’actualització dels enfocaments didàctics
Integrar la reflexió metalingüística a l’aula i a l’hora de planificar i establir estratègies didàctiques
Pilotar els projectes, idees o enfocaments centrats en la gramàtica i fer-ne el seguiment
Comptar amb l’assessorament pedagògic d’experts externs per tutoritzar i avaluar-ne la progressió dels pilotatges
Caldria seqüenciar els usos de les formes gramaticals que cal tractar paral·lelament al programa
Seminari de debat i elaboració de propostes per al CPNL sobre gramàtica
Conductora:Anna Camps
Membres:Anna Valls Dolors SilesEva CalafellGemma CastañéLaura CorsàMaria RomeroPalmira FreixaSusanna TerceroCarme VidalJordi Lleras
Coordinació: Carme Bové
MOLTES GRÀCIES