la guerra de successió - blocs.xtec.cat · antifrancés en todas las capas sociales por las...
TRANSCRIPT
2
El reinado de Carlos II (1665-1700) estuvo caracterizado por la frágil salud del
monarca y su falta de descendencia. La Monarquía Hispánica había perdido
la hegemonía en Europa, pero continuaba teniendo un importantísimo imperio
colonial, fundamentado en la plata de las minas sudamericanas, el azúcar y el
algodón, que se extendía por las islas del Caribe y de Sudamérica (excepto el
Brasil) y las islas Filipinas. Por lo tanto, su sucesión fue motivo de un juego
diplomático y de espionaje entre la mayoría de los reinos europeos. El primer
testamento del rey Carlos II no se llegó a cabo a causa de la muerte del
sucesor. De esta manera, el rey fue obligado a signar un segundo testamento
antes de morir, en el cual se mantenían unidos los reinos de Aragón y de
Castilla bajo un mismo heredero: Felipe d’Anjou, de la dinastía borbónica,
desde entonces llamado Felipe V.
Entre tanto, en Cataluña, se había empezado a notar un sentimiento
antifrancés en todas las capas sociales por las consecuencias de la Guerra de
los Segadores (1640-1652), que supuso un asedio y un bombardeo en
Barcelona y, posteriormente, la signatura del Tratado de los Pirineos (1659). Este
tratado dividía en dos el territorio catalán: una parte se mantenía bajo la
Corona de Aragón (Cataluña) y la otra pasó a formar parte del Reino de
Francia (la Cataluña Norte).
Los antecedentes de la guerra
Observa i descobreix
Testamento:
declaración que
de su última
voluntad hace
una persona,
disponiendo de
bienes y de
asuntos que le
atañen para
después de su
muerte.
Heredero:
persona que por
testamento o por
ley recibe toda o
parte de una
herencia.
Situa en aquest mapa els territoris hispànics següents: Corona d’Aragó; Regne de Castella;
Principat de Catalunya; Regne de València; Regne de Mallorques; Regne d’Aragó; Regne de
de Portugal; Regne de França.
Ara que ja t’has situat, atreveix-te a assenyalar en el mapa aquestes ciutats del Principat de
Catalunya: Lleida; Perpinyà; Barcelona; Girona; Tarragona.
1
1.1
1.2
1.3
1.4
3
2 4
a
b
c d
e
1
2
3
4
1.1
1.2
1.3
1.4
a
b
c
d
3
Filip al V-lea ocupă tronul
Toţi suveranii din Europa l-au recunoscut pe Filip de Anjou ca moştenitor al
tronului spaniol. El ajunge la Madrid pe 18 februarie 1701 (mie şapte sute unu). În
primele luni el încearcă să se adapteze la austera, mediocra şi intriganta curte
spaniolă. Acest fapt a fost dificil pentru acest tânăr de 17 ani obişnuit la
Versailles. După jurământul lui Filip al V-lea, Ludovic al XIV-lea (paisprezecelea)
dă ordin Parlamentului din Paris să înregistreze dreptul Ducelui de Anjou şi toţi
ascendenţii săi la coroana Franţei.
Trupele franceze au început să se stabilească în fortăreţele din Ţările de Jos
Spaniole, cu consimţământul şi colaborarea slabelor forţe spaniole. Acest
eveniment a constituit o provocare pentru restul ţărilor din Europa. Olanda şi
Anglia s-au angajat să îl ajute pe arhiducele Carol la succesiunea tronului
Spaniei. În septembrie 1701 s-a format o coaliţie internaţională prin semnarea
Tratatului de la Haga. Această coaliţie, numită Marea Alianţă, era formată din
Austria, Anglia, Danemarca şi Olanda care au declarat război Franţei şi Spaniei
în 1702. Portugalia a intrat în această alianţă în 1703.
În octombrie 1701 Filip al V-lea (cincilea) jură Constituţiile catalane şi convoacă
Parlamentul. Catalunia primieşte concesii politice şi economice, cum a fost
dreptul la comerţ direct cu America. În anii următori s-au produs înfruntări din
cauza despotismului regelui faţă de pactul catalan.
A partir del text que acabes de llegir, respon les preguntes següents en la teva llengua:
Qui va ser el duc d’Anjou?
Com era la cort espanyola al 1701 quan hi arriba Felip V?
Quins regnes van formar la Gran Aliança?
Amb quin tractat es forma, aquesta aliança?
Quin dret atorga el rei a Catalunya?
Raona i explica
Concesiune (pl.
concesii):
acordarea unuĭ
privilegiŭ, unuĭ
drept.
Pactul: forma
tipică guvernului
din Coroanei
Aragonului, care
a fost bazat pe
distribuţia puterii
între rege şi
tribunalele,
formate pe cele
trei braţe
(militare,
eclesiastice şi
populare).
4
Comènça la guerra
La formacion del partit austriacista, o vigatan, se realizèt dins la clandestinitat.
Èra un movement format dels proprietaris rurales e la pichona noblesa de la vila
de Vic, la borgesiá de Barcelona, l’universitat e lo bas clergat. En 1704, los aliats
ensagèron, sens de succès, desbarcar a Barcelona. La repression posteriora
radicalizèt los austriacistas e, coma consequéncia, los vigatans signèron a
Anglatèrra lo Pacte de Gènoa (en junh de 1705), segon lo qual sostenián
l’ofensiva aliada en escambi del compromís anglés de preservar las leis e las
institucions de Catalonha.
La signatura del pacte comportèt lo desbarcament a Barcelona de l’armada
aliada, que portava amb ela Carles III, en agost de 1705, e unes meses après
foguèt nomenat rei oficialament. Las tropas borbonicas de Felip V ataquèron e
assetgèron Barcelona fins que se retirèron per l’arribada de la flòta
aliada. Aquela retirada permetèt l’avançada dels austriacistas fins a Madrid,
ont Carles III foguèt proclamat rei de Castelha, mas amb una granda
ostilitat populara. Per aquel motiu, retornèt fin finala a Barcelona e cediguèt los
territòris conquistats a Felip V. Ça que la, los reialmes d’Aragon, Valéncia e
Mallorca reconeguèron Carles III coma rei.
Col·loca aquestes paraules en el seu lloc corresponent en
els mots encreuats: institució; llei; pacte; burgesia; Gènova;
hostilitat.
Observa i descobreix
Lei: règla
impausada per
una autoritat
superiora.
Institucion:
organisme que
mena a tèrme
una foncion
d’interès public.
V
I
G
A
T
A
Fig 1. Constitucions
de Catalunya
Fig 2. Cançó popular de l’arribada de l’arxiduc Carles
(nomenat Carles III) a Barcelona l’any 1705.
5
Anem més enllà
El partit austriacista (vigatà) es va formar… …preservar les lleis i institucions catalanes
Al 1704 els aliats van intentar… …torna a Catalunya
Després de la repressió borbònica… …fou nomenat rei
El Pacte comprometia els anglesos a… …en la clandestinitat
A l’agost de 1705 Carles d’Habsburg… …permet als austriacistes arribar a Madrid
La retirada de les tropes borbòniques… … desembarcar a Barcelona sense èxit
A Madrid el rei rep una gran hostilitat popular i… …els vigatans van signar el Pacte de Gènova
A partir del text, relaciona els parells de frases per tal de fer-les coherents:
Felip d’Anjou Carles d’Habsburg
6
La vestimenta i el funcionament de l’exèrcit al segle XVIII era molt diferent als exèrcits actuals.
Relaciona cada definició amb la seva imatge i digues si es tracta de: fanti, cavalieri o cannoni.
Després de la battaglia... hi ha hagut prop de 20.000 uccisi, feriti i catturati!
Família de llengües
La battaglia di Almansa
La Battaglia di Almansa è stata una battaglia che ebbe luogo il 25 aprile 1707,
nel corso della guerra di successione spagnola. Fu una delle battaglie più
decisive dell'intero conflitto. Questo avvenimento consentì a Filippo d'Angiò di
riconquistare Madrid e gran parte della Spagna. Presso Almansa le
armate Franco-Spagnole sotto il comando del duca di Berwick sconfissero
pesantemente le forze alleate del Portogallo, del Regno Unito e dei Paesi Bassi
comandate da Henri de Massue, riprendendo gran parte della Spagna
orientale per i Borbone.
Essa è stata spesso descritta come probabilmente l'unica battaglia nella storia in
cui le forze britanniche furono comandate da un francese e quelle francesi da
un britannico. Gli Alleati avevano i seguenti soldati: in totale cinquemila (5.000)
cavalieri ed diciottomila (18.000) fanti. I Borbonici presentarono ventiquattro (24)
cannoni e un totale di ventiseimila (26.000) uomini. Ci furono quasi ventimila
(20.000) uccisi, feriti o catturati dopo la bataglia.
La vittoria di Filippo d'Angiò, dopo 1707, impose ai regni d’Aragona e Valencia
di uniformarsi alle leggi ed alle giurisdizioni castigliane, riducendo i vecchi regni
al rango di province castigliane, con la conseguente perdita dello status di
regno e la soppressione dei propri fueros.
Giurisdizione:
autorità o potere
locale che
consiste nella
competenza di
applicare il
diritto.
Fueros: diritti
locali concessi
dai sovrani a
città, feudi o enti
ecclesiastici.
soldato dell'esercito
che combatte a piedi
soldato a cavallo
pezzo d'artiglieria utilizzato per sparare
grossi proiettili a lunghe distanze
chi a stato portato
alla morte
chi a stato colpito producendogli
una lesione, con versamento di
sangue
chi a stato preso,
arrestato, imprigionato
Fig 3. Furs del Regne
d’Aragó
7
O cerco de Barcelona
Após a batalha de Almansa, a Catalunha e o Reino de Maiorca
continuavam nas mãos dos Aliados. A morte do herdeiro da coroa da
Áustria, que não tinha filhos, fez com que Carlos III fosse proclamado
imperador e se estabelecesse em Viena. Perante a possibilidade de reunir
numa só monarquia as coroas hispânica e austríaca, Inglaterra abandonou a
Aliança de Haia e forçou a assinatura do Tratado de Utrecht (abril 1713), que
ditava a retirada do exército aliado e punha fim à Guerra fazendo Felipe V
Rei de Espanha.
Perante esta situação, Felipe V foi para Barcelona para impor a ordem de
Bourbon. Sem apoio internacional, em junho de 1713 o Governo convocou a
Junta de Braços, formada pelos braços popular, eclesiástico e militar, e
proclamou a resistência armada contra as tropas de Bourbon. Esta decisão
desencadeou um cerco à cidade desde julho de 1713 até setembro de
1714.
Durante o cerco, Rafael Casanova foi eleito Conselheiro responsável pela
cidade e Antonio de Villarroel general da Coronela, a milícia urbana
composta por cinco mil homens que defendiam a cidade. Em julho, o Duque
de Berwick foi eleito general das tropas de Bourbon que, perante a situação
de fome e bombardeamentos diários, negociou a rendição da cidade.
Finalmente, em 11 de setembro de 1714, as tropas entraram em Barcelona.
Resistência:
oposição que
comete aquele
que não
obedece à
intimação da
autoridade.
Milícia: qualquer
corporação
bem disciplinada
como uma tropa
militar.
Fig 5. Quadre del setge de Barcelona. Moment en què Rafael Casanova,
amb l’estendard de Santa Eulàlia a la mà, és ferit pels borbònics.
Fig 4. Estàtua de Rafael
Casanova
Fig 6. Retrat d’Antonio de
Villarroel
8
Raona i explica
Aquí sota tens un gravat de l’entrada de les tropes borbòniques de Felip V atravessant les muralles
de Barcelona, més concretament, el baluard de Santa Clara. Al fons a l’esquerra pots observar el
bloqueig que va patir la ciutat per tota la flota de vaixells que impedien l’arribada d’aliments per
mar, des de Mallorca. Les cases que pots observar just després de les muralles és l’antic barri de la
Ribera, que actualment seria el Born i la Barceloneta. Davant d’aquestes cases hi ha apilotades les
últimes persones (dones, avis, nens i ferits) que van defensar Barcelona.
Després d’observar tot això, pensa i respon aquestes preguntes:
Davant d’un conflicte entre països, creus que la guerra és l’única forma que hi ha per solucionar-lo?
Per què?
Què creus que se celebra a la Diada Nacional de Catalunya cada 11 de setembre, una derrota o
una defensa aferrissada de la ciutat? Justifica la teva resposta.
9
Després de Barcelona, Cardona va resistir fins al 18 de setembre de 1714 i el
Regne de Mallorca fins al 1716. Un cop ocupat tot el territori, l’ordre borbònic,
que ja s’havia imposat als Regnes de València i Aragó, també va arribar a
Catalunya i Mallorca.
La primera mesura repressiva va ser l’establiment dels Decrets de Nova Planta,
que són el conjunt de lleis aprovades per Felip V. Aquests, invocant al “dret de
conquesta”, acusant els territoris de la Corona d’Aragó de “rebel·lió” per
situar-se al bàndol dels Habsburg, i manifestant la voluntat de reduir tots els
seus estats a les lleis de Castella, foren abolits els Furs i les Constitucions de
Catalunya, quedant derogades també les institucions pròpies que vetllaven
pel seu acompliment, com la Generalitat i el Consell de Cent. Una altra
conseqüència d’aquest decret va ser la supressió progressiva del català de la
vida pública i la castellanització del territori.
Amb aquests decrets, el rei va imposar el model francès de monarquia
absolutista i va suprimir el pactisme que caracteritzava el sistema de govern
català. Consegüentment, es va procedir a la creació d’un model d’Estat únic
i centralitzat en què la capital es va situar a Madrid.
A partir de 1715, els arquitectes del rei van començar la construcció de la
Ciutadella, una fortificació amb la finalitat de controlar la ciutat de Barcelona
i poder combatre qualsevol signe de rebel·lió. Aquest fort va comportar
l’enderrocament de bona part del barri de la Ribera (l’actual Born), que va
quedar reduït a runes.
El Decret de Nova Planta
Repressió: acció
exercida des del
poder per a
neutralitzar i
eliminar la
voluntat crítica
dels col·lectius
opositors o
discrepants,
mitjançant la
limitació de les
llibertats
públiques.
Derogar:
revocar o
modificar (una
disposició o una
llei) amb una de
nova.
Monarquia
absolutista: sistema polític en
què el rei té el
poder legislatiu i
executiu, sense
limitacions
jurídiques.
Fig 7. Plànol de Barcelona i la Ciutadella, a la dreta, en forma d’estrella
10
Anem més enllà
Després del setge de Barcelona de 1714 s’acaba la Guerra de Successió.
Els Decrets de Nova Planta van ser aprovats per Joan Carles I.
Els Furs i les Constitucions de Catalunya es van suprimir.
La monarquia de Felip V era liberal i seguia el pactisme català.
Catalunya va passar a formar part d’un Estat unit i centralitzat.
La llengua catalana es va prohibir progressivament.
La Ciutadella es va pensar per ser un parc per als barcelonins.
Digues si les afirmacions següents són vertaderes (V) o falses (F) i escriu V o F als quadrats.
Després, justifica la teva resposta.
Fig 8. Decrets de Nova Planta
Fig 9. Mapa de l’España asimilada, corresponents als territoris de
la Corona d’Aragó, assimilada a les lleis i institucions castellanes
11
Viatgem entre les llengües romàniques
La Guerra de Successió a Catalunya va ser una guerra civil entre els borbònics, que defensaven
Felip V com a rei d’Espanya, i els austriacistes, que defensaven l’arxiduc Carles. Catalunya es va
mantenir partidària de Carles i, per aquest motiu, arran de la victòria borbònica, va patir greus
conseqüències : el setge de Barcelona de 1714 i els Decrets de Nova Planta de 1716, que van
eliminar els furs i les Constitucions catalanes.
Llegeix aquests textos en portuguès, occità, italià, romanès i francès i, a partir del que hagis
entès gràcies a tots ells, redacta la versió en català.
Què hem après?
Paraules clau 11 de setembre de 1714
Decret de Nova Planta
Hereu al tron espanyol
Austriacistes i borbònics
Lleis i Constitucions
PORTUGUÈS
Se farão todos os esforços para
introduzir a língua espanhola com
as medidas mais moderadas e
dissimuladas de modo que o
efeito seja conseguido sem
perceber os meios.
OCCITÀ
Se faràn los màjers esfòrces per
introdusir la lenga castelhana
amb las mesuras mai moderadas
e dissimuladas perque s’atenga
l’efièch sens se notar los mejans.
ITALIÀ
Si faranno ogni sforzi per
introdurre la lingua spagnola
con le misure più moderate e
camuffate in modo che l’effetto
sia ottenuto senza rendersi
conto di mezzi.
FRANCÈS
On va faire tous les efforts pour
introduire la langue espagnole
aux mesures les plus modérées et
dissimulées pour que l'effet soit
obtenu sans noter les moyens.
ROMANÈS
Mai mari eforturi vor fi făcut
pentru a introduce limba
spaniolă cu măsuri mai moderate
şi disimulate pentru a obţine
efectul fără a se nota mijloacele.
CATALÀ
12
Observa i descobreix
Après la Guerre de Succession, la Catalogne a connu un processus de déclin
économique, politique et culturel et elle a été subordonnée à une monarchie
absolue dirigée par Philippe V. Cependant, en 1778, le roi Charles III
d’Espagne, le petit-fils de Philippe V, a permis le commerce maritime entre
Barcelone et les colonies américaines, ce qui a favorisé l’émergence d’une
classe moyenne qui, regroupée par des gremis, a réussi à faire de Barcelone
une ville cosmopolite dans le contexte des Lumières.
Cette bourgeoisie de Barcelone a crée des structures industrielles et
financières très importantes en Catalogne et lui a fournie du potentiel
économique et une vision de plus en plus européenne. Ainsi, en 1833,
Bonaventura Carles Aribau a publié l’Oda a la pàtria, un poème qui est
encadré dans le mouvement littéraire du Romantisme et qui ouvre la période
de la Renaixença. De cette façon, cette bourgeoisie a bâti un mouvement
catalaniste qui a culminé avec la célébration des Jeux Floraux de 1859 et
l'œuvre littéraire de Jacint Verdaguer, dont la langue catalane était le noyau
fondamental.
Le XXe siècle a été particulièrement agité, connaissant une République et une
guerre civile en Espagne, l’instauration de l’autonomie en Catalogne et sa
suppression ultérieure par la dictature du général Franco. En 1978, après la
mort du dictateur, la Constitution a été approuvée et l’Espagne s’est
constituée comme un État démocratique. Grâce à ce contexte, la Catalogne
a restauré finalement son autogouvernement, institutionnalisé avec la
Generalitat et le Parlement, puis avec le retour du Président en exil. Enfin, en
1979, l’Estatut d’Autonomia a été adopté.
La récupération de la Catalogne
Gremis:
association
d’artisans,
groupés en vue
de réglementer
leur profession et
de défendre leurs
intérêts.
Renaixença:
mouvement
culturel inscrit
dans le courant
du romantisme
européen à la
volonté de faire
renaître la culture
et la langue
catalane comme
langue littéraire
de prestige.
Jeux Floraux:
concours
poétique en
langue catalane
instaurées au
XIXe siècle à
Barcelone.
A J C L N D B H F P P
B J O P S C A T U R C
C P N E T S E G Q E A
D G S S A S H G Y S O
F D T B T C F O J I H
O F I A T U A V A D C
T A T I L A R E N E G
J U U Z W L·L H R D N B
T K C A C P T N X T S
J A I M O N O T U A H
B F O D L X C K M M N
Busca en aquesta sopa de lletres les paraules següents: autonomia; govern; Generalitat;
President; Estatut.
Fig 10. Estatut
d’Autonomia de 1932
Fig 11. Emblema de la
Generalitat de Catalunya