LA SEGONA GUERRA MUNDIALLA SEGONA GUERRA MUNDIAL

LES CAUSES DE L’ESCLAT. LA FORMACIÓ DELS BÀNDOLS.

EL DESENVOLUPAMENT DE LA GUERRA.ELS TRACTATS DE PAU.

CONSEQÜÈNCIES DE LA GUERRA: EL GENOCIDI.

EUROPA A 1939

“L'Estat de Polònia ha rebutjat l'establiment de relacions pacífiques, com jo he desitjat, i hi ha apel·lat a les armes. Els alemanys a Polònia són trets dels seus llars i perseguits amb un terror sagnant. Una sèrie de violacions de la frontera, intolerables per a una gran potència, proven que Polònia, a la llarga, no respectarà les fronteres del Reich.A fi de posar fi a la seua bogeria, no tinc una altra alternativa que respondre força contra força des d'ara. L'exèrcit alemany haurà de combatre per l'honor i els drets vitals d'Alemanya amb una àrdua determinació. Jo espere que cada soldat siga mereixedor de les grans tradicions de l'etern soldat alemany, que siga conscient que és el representant de la gran Alemanya nacionalsocialista. Llarga vida al nostre poble i el nostre Reich.” Adolf Hitler, 1 de setembre de 1939.

CONFERÈNCIA DE IALTA

CONFERÈNCIA DE POTSDAM

Art. 1. Desarmament complet i desmilitarització completa d'Alemanya (…). Art. 3. Supressió del partit nacionalsocialista i (…) dissolució de totes les institucions nazis.Art. 5. Els criminals de guerra (…) seran detinguts i sotmesos a juí.Art. 7. L'educació alemanya serà controlada de manera que elimine completament les doctrines nazis i militaristes, i que permeta el feliç desenrotllament de les idees democràtiques. Conferència de Potsdam.

"La «solució final", discutida en l'estiu de 1941 i implementada des de llavors fins a poques setmanes abans del col·lapse total al maig de 1945, va significar en primer lloc l'aniquilació dels jueus, però també la dels gitanos i la dels incapacitats físics o mentals de totes les «races». Comandos de la Wehrmacht (exèrcit de Hitler) i de les SS van executar a grups de jueus capturats conforme entraven als pobles de la Rússia blanca i Ucraïna. Van experimentar així mateix l'enverinament amb monòxid de carboni i el metrallament de grups de jueus enfront de les tombes que, moments abans, eixos jueus havien sigut invitats a cavar.Aquestos mètodes eren massa lents i també massa obvis per a les escandalitzades poblacions locals. La solució metodològica, posada en pràctica a principis de 1942, va ser la construcció de fàbriques de la mort en camps específics de Polònia i l'ús del Cyclon B, un gas que es produïa com a insecticida. Els sistemes ferroviaris de tots els països ocupats van subministrar els vagons de càrrega, el carbó i la tripulació dels trens. Empreses químiques alemanyes van subministrar el gas, els forns d'altes temperatures i els mitjans per a reconvertir en productes d'ús industrial les robes, les dents postisses, la joieria i els articles de cuiro, confiscats sistemàticament a les víctimes.” G. Jackson. Civilització i barbàrie en l'Europa del segle XX, Planeta.

LA GUERRA FREDA I LA LA GUERRA FREDA I LA DESCOLONITZACIÓDESCOLONITZACIÓ• CARACTERÍSTIQUES DE LA GUERRA FREDA. ELS

BLOCS ENFRONTATS.• EVOLUCIÓ DE LA GUERRA FREDA.• LA DESCOLONITZACIÓ.

EUROPA A 1946. LA GUERRA FREDA

(...) Des de Stettin, en el Bàltic, a Trieste, en l'Adriàtic, ha caigut sobre el continent un teló d'acer. Darrere d'ell es troben totes les capitals dels antics Estats d'Europa central i oriental (...), totes aquestes famoses ciutats i les seues poblacions i els països entorn d'elles es troben en el que he d’anomenar “l'esfera soviètica”, i tots estan sotmesos, d'una manera o d’altra, no sols a la influència soviètica, sinó a una altíssima i, en molts casos, creixent mesura de control per part de Moscou (...) Per quant he vist dels nostres amics els russos durant la guerra, estic convençut que res admiren més que la força i res respecten menys que la debilitat (...) És precís que els pobles de llengua anglesa s'unisquen amb urgència per a impedir als russos tota temptativa de cobdícia o aventura. Winston Churchill. Westminster College, Fulton, Missouri. 5 de març de 1946.

LA GUERRA FREDA

Què és?Període d’enfrontament entre les 2 superpotències i els seus aliats

1948-1990 ESTATS UNITS (capitalisme)URSS (comunisme)

entre

CaracterístiquesCARRERA ARMAMENTÍSTICA

TENSIÓ PERMANENTLluita per l’hegemonia

mundial

EQUILIBRI DEL TERRORFabricació d’arsenal nuclear amb capacitats devastadores per no

ser més dèbil que el rival

CONFLICTES LOCALITZATS(sense enfrontament directe)

per a mantindregenera

1

4

23

PRIMERS CONFLICTES (1948-1961). Crisi de Berlín, Guerra de Corea, Canal de Suez, Crisi de Cuba.

COEXISTÈNCIA PACÍFICA (1962-1975). Guerra de Vietnam. Conflictes a Orient Pròxim. Conflictes interns (Iugoslàvia, Hongria, Primavera de Praga,…) (Estats Units recolza dictadures a llatinoamèrica).“SEGONA GUERRA FREDA” (1975-1990). “Guerra de

les Galàxies de Reagan”.

CRISI DE BERLÍN

GUERRA DE COREA

LA REVOLCUIÓ CUBANA I LA CRISI DELS MÍSSILS

PRIMAVERA DE PRAGA

REAGAN I GORBACHOV

FI DE LA GUERRA FREDA. BUSH I GORBACHOV

CAIGUDA DEL MUR DE BERLÍN I FINAL DE LA URSS

DESCOLONITZACIÓ D’ÀSIA

La Conferència Afroasiàtica ha prestat seriosa atenció al problema de la pau i de la cooperació mundial. Ha examinat amb profunda preocupació l'actual estat de tensió internacional amb el consegüent perill d'una guerra atòmica mundial. (...)Totes les nacions haurien de tindre el dret de triar lliurement els seus sistemes polítics i econòmics i la seu forma de vida de conformitat amb els fins i principis de la Carta de les nacions Unides.Lliures de sospites i de pors i animats per la fe i bona voluntat d'una cap a una altra, les nacions haurien de practicar la tolerància i viure juntes en pau i, com a bones veïnes, desenvolupar una cooperació amigable sobre la base dels deu principis següents:Respecte pels drets fonamentals de l'home i pels fins i principis de la Carta de les Nacions Unides.Respecte per a la sobirania i la integritat territorial de totes les nacions.Reconeixement de la igualtat de totes les races i de totes les nacions, grans i xicotetes.Abstenció d'intervencions o interferència en els assumptes interns d'altres països.Respecte al dret de tota nació a defendre's per si sola o en col·laboració amb altres Estats, de conformitat amb la Carta de les Nacions Unides.Abstenció de participar en acords de defensa col·lectiva amb vista a afavorir els interessos particulars d'una de les grans potències. Abstenció per part de tot país a exercitar pressió sobre altres països.Abstenció d'actes o d'amenaça d'agressió i de l'ús de la força en les confrontacions de la integritat territorial o d'independència política de qualsevol país.Composició de tots els vessants internacionals amb mitjans pacífics, com a tractats, conciliacions, arbitratge o composició judicial, així com també amb altres mitjans pacífics, segons la lliure selecció de les parts de conformitat amb la Carta de les nacions Unides.Promoció de l’interès i de la cooperació recíproca.Respecte per la justícia i les obligacions internacionals.La Conferència Afroasiàtica declara el seu convenciment que una cooperació amistosa en conformitat a aquestos principis i desenvolupament de la pau i seguretat internacionals i la cooperació en el camp economicosocial i cultural contribuiria a crear una comuna prosperitat i benestar per a tots. (...) Conferència de Bandung. 1955.

DESCOLONITZACIÓ D’ÀFRICA