la ii repÚblica la guerra civil i els inicis del …. la ii... · 2017. 11. 29. · la ii...
TRANSCRIPT
LA II REPÚBLICA – LA GUERRA CIVIL I ELS INICIS DEL FRANQUISME A LES USERES - AUTOR: J.R.M. Desembre 2015
1
LA II REPÚBLICA
LA GUERRA CIVIL I L'INICI
DEL FRANQUISME A
LES USERES (1931 - 1944)
JOSÉ RUBIO MIGUEL - CRONISTA OFICIAL DE LES USERES
LA II REPÚBLICA – LA GUERRA CIVIL I ELS INICIS DEL FRANQUISME A LES USERES - AUTOR: J.R.M. Desembre 2015
2
ÍNDEX
- ACTES DEL CONSISTORI MUNICIPAL ------------------------ pàg. 4
(1933 - 1944)
- RESULTATS ELECTORALS (1931 - 1936) ------------------------ pàg. 31
- "PARTES" DEL CONFLICTE BÈL.LIC -------------------------- pàg. 35
- ASSISTÈNCIA SANITÀRIA BENÈFICA -------------------------- pàg. 41
- CLASSIFICACIONS DE SOLDATS -------------------------- pàg. 44
- CANVI DELS NOMS DELS CARRERS -------------------------- pàg. 51
- CENTRE DOCUMENTAL DE LA MEMÒRIA
HISTÒRICA - PROCESSOS --------------------------- pàg. 61
- ARXIU FUNDACIÓ PABLO IGLESIAS --------------------------- pàg. 76
- ARXIU HISTÒRIC NACIONAL - INFORME
CAUSA GENERAL - LES USERES - ---------------------------- pàg. 80
- ARXIU HISTÒRIC MINISTERI DEFENSA --------------------------- pàg. 104
- RESSENYA D'UN AVIADOR USERÀ --------------------------- pàg. 124
- APÈNDIX FOTOGRÀFIC ----------------------------- pàg. 125
- BIBLIOGRAFIA ---------------------------- pàg. 144
LA II REPÚBLICA – LA GUERRA CIVIL I ELS INICIS DEL FRANQUISME A LES USERES - AUTOR: J.R.M. Desembre 2015
3
INTRODUCCIÓ
El present treball d'investigació era quasi ja una obligació, després de realitzar el treball monogràfic
sobre el periòde bèl.lic referent a la nostra esglèsia parroquial amb motiu de la conmemoració dels
Centenaris; és la primera volta que es fa un estudi exhaustiu sobre la II República, la Guerra Civil i
els primers anys del Franquisme, ací al nostre poble, Les Useres.
Com tots sabeu, degut a la Guerra Civil van desaparèixer els arxius municipal i parroquial de Les
Useres; la tasca de recopil.lar tota la informació que al meu abast he investigat ha estat molt
important i decissiva per poder mostrar una vissió el més fidedigna dels episodis d'eixa època, sense
caure en particularitats o en apologies de determinades ideologies.
De jove preguntava a la gent major qué sabíen de la Guerra Civil, i la major part d'eixes persones que
van viure en eixos anys, em contestaven que perquè calia remoure una cosa que ja estava passada i no
era del gust de la majoria el traure a la llum eixos moments de la nostra història col.lectiva.
Com a Cronista oficial de la vila i terme de Les Useres era un repte molt especial el poder esbrinar
alguns detalls d'eixos episodis que afectaren a la convivència entre les diferents famílies que
composaven la societat userana dels anys 30 i principis dels 40 del segle passat.
Jo mateixa em posa d'exemple de complexitat entre famílies que pertanyien a un bàndol i altres que
simpatitzaven per un altre bàndol: per la part de ma mare pertanyien a un partit que era totalment
diferent les seues postures ideològiques amb el partit que era afí als que seguien per la part de mon
pare; jo no tinc cap culpa d'allò que els meus avantpassats van fer o van deixar de fer durant eixa
dècada; per tant, el meu exemple és igual de comparable als de molts userans i useranes que arran
d'aquesta investigació coneixeran de l'afiliació ideològica del seu familiar o conegut durant eixe
trajecte històric que encara estava sense esbrinar.
Seríem "sabocs" si per poder saber una mica més d'aquella època hi hagués algunes persones que es
sentiren molestes per fer menció en aquest treball del seu pare, "agüelo" o altres familiars i realitzaren
alguns comentaris despectius; perquè la història no es pot amagar i al final sempre ens deixa en el lloc
més addient en què qualsevol pot acariciar l'esperit crític i de llibertat que ens fa a tothom dignes de
l'essència humana.
No cal dir que aquest treball pot donar peu a altres posteriors investigacions i que qualsevol aportació
addicional sempre serà ben rebuda per així poder aprofundir més encara en aquestos anys tan
decissius de la nostra història més recent.
Darrerament només voldria el fer saber que si alguna persona conserva documentació sobre la
República - Guerra Civil o té al seu poder els originals llibres de les actes del consistori municipal
seria de molta ajuda el poder comptar amb eixa informació; i com no, donar les gràcies als familiars
de les personalitats useranes que apareixen en l'apèndix fotogràfic per donar - ho a conèixer.
LA II REPÚBLICA – LA GUERRA CIVIL I ELS INICIS DEL FRANQUISME A LES USERES - AUTOR: J.R.M. Desembre 2015
4
LLIBRE D'ACTES DE L'AJUNTAMENT DE LES USERES
16 d'Abril de 1933 al 7 de gener de 1934
- Sessió del 23 d'abril de l'any 1933:
Alcalde (del Partit Republicà Radical): D. Joaquín Gil Herrero
Regidors (a Les Useres li corresponien en eixe moment 11 regidors):
D. José Bagán Gimeno (1º Tinent d'alcalde), D. Emilio Tomás Martí (2º Tinent d'alcalde)
D. Manuel Garcia Monferrer, D. Aurelio Herrero Roca, D. Tomás Martí Tomás, D. José Vte.
Andrés Ribés, D. Moisés Valdivieso Cuevas, D. Joaquín Roures Andrés i D. Eugenio Centelles
Royo (que ja havia ocupat el càrrec d' Alcalde durant la Restauració d'Alfons XIII pel partit Liberal).
No va acudir a aquesta sessió plenària el regidor D. Ismael Valls Ribés.
- Comença el llibre d'actes del consistori municipal al foli 15 amb unes partides presupostàries per a
pagar el pleit que va moure el veí de Les Useres, Vicent Miquel Gil (rebesavi meu, conegut amb el
malnom de Visent el Surdo i de professió carnisser) perqué era el propietari del casalici que estava
situat al carrer de l'Alcora i la plaça del Loreto en què l'Ajuntament va voler expropiar-ho per a
construïr una nova casa quartel per a la Guàrdia Civil (actualment eixe solar correspon a l'actual Casa
de la Cultura que es va edificar als anys 80 del segle passat).
Així l'Ajuntament va haver de pagar aquestes quantitats als següents advocats:
- a D. José Ortells Aparisi (advocat) 750 pts.
- a D. Pablo Gamir Francés (secretari judicial) 165 pts.
- a D. Tertuliano Puerto (procurador) 34 pts.
- sol.licitud d'un crèdit de 121 pts. per al pagament de les costes del pleit o litigi judicial.
- El regidor del partit Radical D. Tomás Martí Tomás va proposar al Consistori municipal que tiraren
fora de la Casa Abadia al capellà de la parròquia de Les Useres (D. Esteban Monfort Montoya) per no
satisfer el lloguer que havia estipulat l'Ajuntament, donant poders i demés a procuradors i advocats
per a solucionar eixe assumpte.
Aquesta iniciativa va tindre el suport de 4 regidors (Senyors: Gil, Bagán, Martí i Valdivieso) i en
contra van votar 3 regidors (Senyors: Herrero, Tomás i Andrés).
I és que com diu el refranyer castellà de aquellos lodos vienen estos barros, perquè si l'esglèsia local
userana hagués estat al marge de "discutinis" polítics, probablement no hagués existit un afany tan
hostil contra la pràctica del culte religiós pels carrers userans durant eixos anys.
Aquesta teoria es desprén d'un article periodístic en què un capellà userà i beneficiat a la nostra
parròquia de la Transfiguració va proclamar tota una apologia en defensa de D. Manuel Valls Martí
(alcalde de Les Useres en el periòde anomenat de la Dictablanda entre el 1930 i l'abril de 1931); com
no, regidor de signe conservador i monàrquic que d'acord amb el relat del presbiter, mossén Aurelio
Salvador, era el millor alcalde que havia tingut el nostre poble en molts anys, explicant tota una sèrie
LA II REPÚBLICA – LA GUERRA CIVIL I ELS INICIS DEL FRANQUISME A LES USERES - AUTOR: J.R.M. Desembre 2015
5
d'obres i de millores per al nostre municipi.
Així doncs, per culpa d'aquest "boato" un poc maniqueu de les bondats del equip de govern anterior,
redactat només un mes abans de realitzar-se les eleccions municipals, junt amb un incipient ambient
de per sí ja contrari contra l'esglèsia amb el nou sistema de govern emanat de la nova II República; va
propiciar un clima d'enemistat palesa entre el nou equip de govern del partit republicà Radical - el
partit Nou userà - i el clergat local que es demostra amb les inciatives legislatives de la nova
corporació municipal republicana.
L'article de mossén Aurelio Salvador aparegut al diari La Província Nueva el dia 24 de març de l'any
1931 deia el següent, amb aquest títol:
USERAS - El Resurgir de un Pueblo La noble Useras, la fidelísima en sus religiosas tradiciones, la que tiene por escabel una fértil y
amenísima huerta, está de enhorabuena: estaba postrada y se ha levantado con gallardía de su
pernicioso abatimiento. ¿Quién ha realizado el milagro? Aunque se molesten, voy a estampar sus
nombres: Don Manuel Valls, nuestro dignísimo alcalde, ayudado eficazmente por la respetabilísima
Corporación y el secretario de la misma Don José Montolio, iniciador del amplísimo proyecto que
tiende a la radical urbanización y embellecimiento de este pueblo, que era digno de mejor suerte.
El refrán dice: obras son amores y no buenas razones, y obras son y dignas de todo encomio las
realizadas en el Cementerio de la villa que parecía un verdadero muladar por su completo abandono.
Obras son y no palabras las dos magníficas escalinatas, la del Callejón de Alfonso XIII y la de la
Virgen del Carmen que han cumplido a maravilla un doble fin: la del adorno de sus calles
respectivas y la de hacer desaparecer un foco de infección de muchas enfermedades.
No es menos notable el arreglo de la calle de la Nevera: su transformación ha sido tan completa, que
puede figurar entre las primeras del pueblo; pero la estética se impone y la calle de Alfonso XIII
queda muy mal parada con el arreglo de la anterior, de la que es paralela. ¿Tendrá tanta potencia la
Caja de nuetsra Casa capitular? Me he entrevistado con el señor secretario, que como he dicho, ha
sido iniciador del plan urbanizador y con satisfacción immensa ha cumplido mis deseos.
Useras va a cambiar de ésta, todos sus andrajos y va a ponerse el traje de boda, me ha dicho: no
solo se va a emprender la calle de Alfonso XIII, si que el Boquerón, ignominia del pueblo de Useras,
desaparecerá - aunque para ello se necesite la expropiación forzosa para que puedan circular
libremente toda clase de vehículos sin estorbo alguno.
También sufrirán honda transformación la calle de Santa Ubaldesca, la calle de la Roca y la de la
Sala capitular que ahora estan intransitables.
Además, el plan de mejoras va también al embellecimiento de las afueras y al engrandecimiento de
su tan vasto término. La Fuente de Más Arriba con su árida tierra y escarpadas rocas va a
convertirse en un inmenso jardín, y si hoy esa fuente copiosa de riquísimas aguas no ofrece ningún
atractivo, sino es para el sediento, los artísticos caños, los largos y elegantes asientos en rededor, y
la tupida arboleda en perspectiva, harán de ello un pequeño pero delicioso paraíso donde irán a
pasar alegres y divertidos ratos los bulliciosos jóvenes en los días de fiesta y los demás del pueblo; lo
mismo que los forasteros podrán con mayor motivo ahora ir con sus cestas bien repletas a pasar las
LA II REPÚBLICA – LA GUERRA CIVIL I ELS INICIS DEL FRANQUISME A LES USERES - AUTOR: J.R.M. Desembre 2015
6
calurosas tardes de verano.
También pueden rebosar satisfacción los vecinos de la partida de Pou Encalbo y sus alrededores:
porque es un hecho ya, que el pozo charco de donde han sacado el agua para beber y otros
menesteres, será arreglado con las condiciones de higiene necesarias para la salud pública: será un
pozo algibe de magnas proporciones.
Y no digamos nada de la nueva construcción de una casa-escuela en la partida de las Mezquitas: el
Ayuntamiento se va a coronar de gloria si realiza tamaño proyecto: porque esto representa una
administración local muy limpia y honrada y al mismo tiempo, un interés también en grado
superlativo, por las cosas que afectan a la cultura, tan necesaria en estos tiempos.
Para acabar, solamente me resta dar en nombre del pueblo, un voto de gracias al digno y laborioso
alcalde y demás miembros del ilustre Ayuntamiento y darles alientos para que no cejen en sus
nobilísimos proyectos, que realicen obras de utilidad y necesidad públicas: que en vez de construir
una pasarela de madera en el barranco llamado del Molinar, que sea un puente; y si el vecindario de
este agradecido pueblo, se dá cuenta de que el dinero de su contribución se gasta de esta manera tan
útil y beneficiosa, gustosos lo darán y contribuirán notablemente a todas las iniciativas de sus dignos
representantes.
AURELIO SALVADOR - Presbítero
(Cal agraïr la col.laboració d'Alfredo Fornas per haver-me lliurat aquest article periodístic)
- També apareixen detallats a les actes els festejos per a conmemorar el II Aniversari de la
proclamació de la II República, en què els actes al nostre poble foren els següents:
el dia 14 d'abril va estar present la bandera republicana en tots els edificis públics municipals, el dia
15 d'abril es va efectuar una manifestació pública presidida per les autoritas pels principals carrers de
la localitat (eixint des de la plaça de la República, actual replaceta del Camí Ral) acompanyant tota la
comitiva per la Banda Municipal Userana; per la nit va tindre lloc una vetllada musical (verbena) i el
dispar de traca i cohets, totes les despesses anaven a càrrec de l'Ajuntament; les quals van arribar a la
xifra de 269 pts. i 50 cts.
- També es va acordar la reparació del carrer de la República (el carrer Camí Ral, que durant la
Restauració borbònica va rebre el nom de carrer d'Alfons XIII), en què per els costats del carrer
s'havien de posar unes voreres i al mig havia d'estar de pedra matxacada; donant l'execució del carrer
al que ho faça més barat, sense que no es sobrepassara de les 2.500 pts. Així apareix una partida de
425 pts. que va ser abonada a Juan Bautista Valls Climent per portar 80 sacs de ciment marca sansón
per arreglar el vial.
Els comptes de l'Ajuntament els portava D. Rafael Beltrán, apoderat de Castelló.
A més a més, també es va construïr un grup nou de vuit nitxos al Cementeri i es va acordar abonar
unes 120 pts. per haver arreglat el rellotge públic a Serafín Pérez Ribés.
- En la sessió del 7 de maig de 1933 van anomenar com a vocals de la Junta Pericial del Cadastre a
D. Vicente Tomás Forés i a D. Tomás Tomás Chiva. També van declarar com a persona d'inutilitat
LA II REPÚBLICA – LA GUERRA CIVIL I ELS INICIS DEL FRANQUISME A LES USERES - AUTOR: J.R.M. Desembre 2015
7
física a José Vte. Rubio Royo, pare del quinto Vicente Rubio Martí, per tindre sol.licitada una
prórroga de 1º classe amb el justificatiu expedient de pobressa (per ser fill únic i son pare impedit).
També es va acordar reparar la línea telefònica de Les Useras a l'Alcora i arreglar el camí de la Bassa
d'en Saera, el de la Font de Més Amunt i la Bassa del Molí; a més de preparar l'organització de les
festes d'agost, encarregant-se d'aquestes festes l'alcalde i el regidor Manuel Garcia. En aquesta
documentació no apareix el nom oficial de Festes Patronals, sinó que són expressades d'aquesta
forma: Organización de los festejos que desde tiempo inmemorial se celebran en esta villa - Festejos
Cívicos en los mismos días del próximo mes de agosto que el año anterior -
Les despesses de les festes d'agost van costar a les arques municipals 1.709'60 pts.
- S'aprova la llista anual de la gent que s'acull a la Beneficiencia Municipal confeccionada per
l'apotecari userà D. José Manuel Tomás Escrig (per a la compra de medicines) que ascendeix a 179
pts. Es compren unes 50 bombetes per a l'enllumenat públic a la Sociedad Anónima de Indústria amb
un import de 50 pts. També es va acordar l'encarregar a la policia urbana i rural del municipi per a
procedir a la demarcació i alineament del carrer de la República (el carrer del Calvari) perquè s'estava
construïnt la Societat de Sant Felip Neri (l'actual Cooperativa, la qual cal recordar que la seua data de
fundació es va efectuar l'any 1931).
- Es presenten els comptes municipals de l'exercici de l'any 1932, sent l'alcalde D. Joaquín Gil
Herrero el que ordenava els pagaments, D. Vicente Garcia Portolés era el depositari i D. Manuel Valls
Martí com a interventor (aquest darrer va ser secretari del jutjat municipal).
De superhàbit de l'any anterior hi havien 16.940'31 pts. - els ingressos de l'any 1932 ascendien a
38.855'25 pts. - les despesses eren de 40.828'96 pts. - quedant en caixa 14.966'70 pts.
El compte de propietats i drets ascendia a 73.677 pts. (sense cap passiu); la relació de deudors
arribava a 24.024'37 pts. i el compte dels acreedors ascendia a 9.632'35 pts. Se li van abonar la
quantitat de 9.915 pts. al secretari de l'Ajuntament D. José Montoliu Vilanova pel seu quinqueni.
- A petició del regidor D. Joaquín Roures es va acordar per unanimitat la construcció d'un pont sobre
el barranc de la Barrera a la Ramblella, en el camí de la Bassa d'en Saera a la partida del Pou d'en
Cabanyes, autoritzant al regidor D. Emilio Tomás per a contractar a un arquitecte per elaborar els
planos i el projecte d'execució.
- En la sessió extrordinària del 3 de setembre de 1933, amb l'assistència de tots els regidors menys (D.
Tomás Martí i D. Ismael Valls) es va procedir a la Elección de representantes de la Región para
formar parte del tribunal de garantías Constitucionales.
La forma de la votació es va fer amb papeletes doblades i depositades en una urna, sent el resultat:
representant titular - D. Fernando Gasset Lacasaña (7 vots), representant suplent - D. Rafael Blasco
Garcia (7 vots), van haver dos vots en blanc.
També li van abonar a Isidoro Pons Altava i a Vicente Ribés Solsona 4 pts. a cadascú per fer arribar
uns telegrames urgents de Govern civil destinats als alcaldes de Costur i d'Atzeneta, i a Vicente Ribés
Solsona li abonaren 10 pts. pel mateix motiu però destinat a l'alcalde de Benafigos.
Una comissió encapçalada per l'alcalde i el 1º tinent d'alcalde baixaren a la capital per a demanar que
no llevaren la comandància de la Guàrdia Civil al nostre poble.
LA II REPÚBLICA – LA GUERRA CIVIL I ELS INICIS DEL FRANQUISME A LES USERES - AUTOR: J.R.M. Desembre 2015
8
- Degut a la mort del polític blasquista i republicà i escriptor valencià Vicente Blasco Ibáñez, el
consistori municipal es va sumar al dol de tan insigne novelista en què es va efectuar un homenatge
pòstum i decidiren assistir al Cortejo Fúnebre l'alcalde i els dos tinents d'alcalde a la ciutat del Túria,
pagant totes les despesses l'ajuntament.
- Es va acordar donar la subhasta del degüello de reses de tot el terme a l'escorxador municipal per als
anys 1934 i 1935 amb un remanent únic aportat pel pastor i carnisser José Vicente García Maimó per
la quantitat de 2.776 pts.
També es va procedir a l'esporgar de les garroferes i les oliveres que hi havien en les passaes del
terme que eren propietat de l'Ajuntament per a posar a subhasta pública la llenya que d'elles es
trauria.
- El 7 de gener de 1934 es van elegir els vocals per a la contribució territorial municipal, sent els
següents vocals:
- vocales natos de la parte Real: D. Vicente Garcia Miguel (major contribuient de rústica resident al
municipi), D. Matías Martínez Escrig (major contribuient de rústica resident fora del municipi), D.
Vicente Cervera Broch (major contribuient d'urbana) i D. Salvador Valls Martí (major contribuient
d'industrial).
- vocales natos de la parte personal: D. Tomás Tomás Chiva (major contribuient de rústica), D.
Francisco Andrés Branchadell (major contribuient d'urbana) i D. José Mª Pruñonosa Royo (major
contribuient d'indústria).
- També es van acordar fer Fiestas Cívicas durant els dies del 16 al 19 de gener (eren les tradicionals
festes en honor de Sant Antoni i la Puríssima), consistent en els següents actes: la típica matxada,
repartiment dels rotllos, corregudes de matxos, caballs i burros; a més de bicicletes, trencada de
perols i altres jocs, tot pagat pel consistori municipal.
LA II REPÚBLICA – LA GUERRA CIVIL I ELS INICIS DEL FRANQUISME A LES USERES - AUTOR: J.R.M. Desembre 2015
9
LLIBRE D'ACTES DE L'AJUNTAMENT DE LES USERES
Del 3 de març de 1935 al 22 de juny de 1936
- Apareix una partida de 54 pts. destinada a les despesses que ocasionaren la neteja dels carrers degut
a les festes de Sant Antoni i de la Puríssima; a més, es va donar el permís per arreglar alguns
desperfectes de l'escola de xiquets nº 1 de la localitat.
El 1º tinent d'alcalde va acudir en nom de tot l'Ajuntament a una assemblea algarrobera a la capital,
les despesses a càrrec del consistori. També se livan abonar 32 pts. a Magdalena Dimas Vidal i a
Maria Garcia Peris per donar assitència a un pobre transeunte que estava internat a l'Hospital
municipal (del 3 al 8 de març).
- El 1º tinent d'alcalde protesta perquè no està conforme amb la paga que li han donat al secretari; ja
que (segons ell) amb 20 pts. diàries tenia suficient.
Es va posar una canal a la part posterior de la casa quartel de la Guàrdia Civil perquè les aigües
pluvials anaren directament als retretes.
També es va acordar arreglar el carrer de Santa Ubaldesca, amb un import que no sobrepassaren les
2.500 pts. A més, van acordar comprar la casa que hi havia al costat de l'Ajuntament (la Sala vella),
una part s'afegiria a les dependències municipals i l'altra part aniria com a via pública, dita casa era
propietat de José Garcia Herrero; la qual va ser adquirida pel preu de 1.000 pts. (carrer del Carme nº
4, manzana nº 15).
- A proposta del regidor José Vte. Andrés, tan l'encarregat de les obres municpals com els mateixos
jornalers (braceros) havien de cobrar igual, sent l'estipendi en eixe moment de 4 pts. un jornal; el
regidor Tomás Martí va afegir a dita proposta que aceptaren a tots (sense cap distinció) per a treballar
en les obres municipals.
També es va acordar que baixaren a la capital el secretari i el 1º tinent d'alcalde per a negociar la
construcció del camí veïnal de Les Useres a la Vall d'Alba, per la pedania de la Barona; eixe projecte
es va encarregar a l'enginyer de Castelló D. Tomás Quesada Alfonso (amb un import de 1.256 pts.)
- En la sessió del 2 de juny de 1935 es va llegir un informe aparegut al diari La Gaceta de Madrid en
què apareixia que era urgent el construïr escoles públiques en el terme de Les Useres, per ser molt
insalubres les que hi havien i no reunir les condicions higièniques que exigia la Pedagogia Moderna;
aquesta decisió va tindre els vots favorables de 6 regidors (en contra votaren els regidors Andrés,
Martí i Valdivieso).
Aleshores es va sol.licitar la construcció a compte de l'Estat d'un grup escolar de 4 seccions unitàries:
2 per a xiquets i 2 per a xiquetes en el casc urbà del poble, amb una casa - habitació per als mestres
(amb entrades i murs diferents perquè no estiguen les escoles a sota de les vivendes dels mestres); a
més a més, d'un edifici escola per a l'escola mixta de les Crevades i altre igual per a l'escola mixta de
les Mesquites, totes dues amb casa-habitació per als mestres. L'aportació del consistori userà seria del
20% ; ja que segons el Cens de l'any 1930, la població de la vila i terme de Les Useres era de 2.754
LA II REPÚBLICA – LA GUERRA CIVIL I ELS INICIS DEL FRANQUISME A LES USERES - AUTOR: J.R.M. Desembre 2015
10
habitants de dret.
Així per a la construcció de dites escoles i edificis l'Ajuntament va demanar una subvenció a l'Estat
de 18.000 pts, anomenaren la realització del projecte a l'enginyer D. Eduardo de Garay.
- També es van aprovar amb els vots favorables de tots els regidors menys el vot del regidor José
Vte. Andrés, de la partida de les despesses ocasionades per les Festes Cíviques del 14 d'abril; les
quals importaren 264 pts. I també aprovaren l'assignació econòmica de 110 pts. per a que l'Alcalde
anara a Castelló a negociar el tema de la construcció de les escoles.
- Va arribar una carta oficial del President de la Diputació, D. Carlos Selma, explicant la subvenció
donada a l'ajuntament userà per a la construcció del camí a la Barona, amb un import total de
134.271'88 pts.
Les despesses ocasionades pel mítin electoral de propaganda republicana del partit Radical a la ciutat
de València van ser pagades pel consistori municipal; a aquest acte van acudir l'alcalde, els dos tinents
d'alcalde i els regidors Manuel Garcia i Joaquín Roures.
També es va acordar l'abonament de 40 pts. a Vicente Rodrigo per la pólvora, mina, metxa i el permís
per la reparació del carrer de Santa Ubaldesca; a més de 436 pts. per a Juan Bta. Valls pels sacs de
ciment i a Vicente Marco Valls 80 pts. pel transport d'eixos sacs.
- Al mes de juliol es van preparar els actes de les festes d'agost (Festejos Cívicos del 6 al 11 de
agosto) els quals consistirien en dianes, cercaviles, serenates, balls populars, correguda de jónecs i
focs d'artifici.
Per haver estar empressonats dos dies al Depósito Municipal d'acord amb la sentència emanada pel
Jutjat Municipal, el consistori ha de pagar 3 pts. als següents veïns: Vicente Andrés Benages, Daniel
Pruñonosa Benages, Eduardo Ribés Hererro, Isidro Ribés Gil, Joaquín Chaparra Casanova, Vicente
Pruñonosa Benages, Francisco Valls Mateu, Manuel Monfort Sabater, Rosildo Juan Martí i Miguel
Juan Benages.
- Es va aprovar pel consistori que el regidor D. Eugenio Centelles Royo anara a la capital per
entrevistar-se amb el jutge J. Ortells Aparisi, en el pleit contra el capellà del poble mossén Eliseo
Gómez Andrés, les despesses a càrrec de l'ajuntament.
També es va demanar que dintre del Plan Nacional de Carreteras s'incloga una que vaja de Les
Useres a la Pelejana, en la carretera de la Pobla Tornesa a Albocàsser.
A més, acordaren retirar tots els femers que estaven situats a prop del pou de la partida del Pou d'en
Calvo; ja que si no els retiraven podrien ocassionar la contaminació de les aigües d'eixe pou i la
infecció de puces que aixó comportaria.
- Per part del consistori van sol.licitar a la Jefatura de Obras Públicas que instalaren en el segon tros
de la carretera de la Foia a Atzeneta unes alambradas de protección, concretament en la zona de la
Font de Més Amunt, degut al perill dels vehicles.
També l'Ajuntament es va solidaritzar amb el consistori salmantí de Aldeadávila de la Ribera degut
amb un judici que ha manprés contra la llei de l'11 de juliol de 1934 (Coordinación Sanitaria), amb
un donatiu de 15 pts. A més a més, es van trobar a l'arxiu municipal 4 carabines velles en estat inútils,
LA II REPÚBLICA – LA GUERRA CIVIL I ELS INICIS DEL FRANQUISME A LES USERES - AUTOR: J.R.M. Desembre 2015
11
que van ser donades a la Guàrdia Civil per a ferralla.
Per últim, l'alcalde va demanar permís de 15 dies a la corporació municipal per baixar a Castelló i
cuidar de la seua dona que estava malalta en l'hospital.
- També va sorgir una notícia al periòdic Diario de Castellón, apareguda el 13 d'agost de 1935, en què
el diputat tortosí, D. Joaquín Bau Nolla, del partit tradicionalista, va fer una campanya a Les Useres
on el diari afirma que hi havia l'assistència de l'alcalde i de la banda de música; el qual va fer un
discurs des del balcó de l'Ajuntament, afirmant (segons relata el diari) que: es hora de transformar en
riquísimos vergeles las tierras hoy muchas veces yermas por la absoluta carencia de aguas (...) se va
a comenzar por su cuenta y razón en un plazo de breves días los trabajos necesarios para la traida
de las aguas que han de hacer de tan simpática y noble población un emporio de belleza y
prosperidad...
(Cal agraïr la col.laboració d'Alfredo Fornás per haver-me lliurat aquest article de propaganda
electoralista).
- A proposta del 1º tinent d'alcalde, Emilio Tomás, es va requerir la presència a les dependències
municipals del veïns recaudadors: Ligorio Roca Gil o els seus hereus, Juan Garcia Domènech i
Vicente Garcia Portolés, perquè presentaren la liquidació de tots els valors que obraven en el seu
poder, a més dels comptes justificats de la seua gestió en un termini d'un mes.
També es va declarar prófugo el quinto Jaime Trilles Forés, per no presentar-se a la reclussió del
servei militar.
Es van abonar 321 pts. a Ricardo Villanueva de Castelló per haver realitzat dos portes de cristal per a
la vivenda del secretari municipal; i per blanquejar i desinfectar les escoles es van pagar 95 pts.
- D'acord amb la nova llei municipal del 31 d'octubre de 1935 es va ordenar que el consistori
municipal havia de celebrar les sessions ordinàries els dies 5 i 20 de cada mes a les 10 h. del matí.
Així també, degut que en el terme hi han moltes masades, algunes d'elles a més de 10 km. de
distància, sent el costum dels masovers el vindre al poble tots els diumenges per a provissionar-se
dels diferents articles de primera necessitat (a més de complir amb la tradició d'acudir a la missa en la
parròquia); l'Ajuntament va acordar per unanimitat el tindre obert els diumenges les
dependències municipals perquè els masovers feren les gestions oportunes i els dilluns tingueren
festa els funcionaris municipals. També acordaren reduïr els sous del practicant i de la comadrona a 750 pts., a més d'eliminar
l'assignació de pagar l'assistència mèdica al personal i família de la Guàrdia Civil; ja que segons el
criteri de la corporació eixos serveis els havia de prestar el metge titular.
- Es va acordar la confecció del padró per a l'any 1935, sent aquestes les diferents seccions:
- Sección Primera - Plaza de San Antonio: la Plaça de Sant Antoni (l'actual Plaça de l'Ajuntament), Baixada de Sant Antoni, carrer Sant Antoni,
carrer Dolores de Gimeno (l'actual Carrer Major i abans de la República era anomenat carrer de Sant
Roc), Baixada Carrer Nou (actual carrer de la Baraneta), carrer del Carme, carrer la Roca, carrer dels
Oms, carrer Sant Cristòfol, carreró de la Sala i la Sala Nova.
LA II REPÚBLICA – LA GUERRA CIVIL I ELS INICIS DEL FRANQUISME A LES USERES - AUTOR: J.R.M. Desembre 2015
12
- Sección Segunda - República:
carrer i plaça de la República (l'actual Camí Ral), carrer de la Nevera, carrer Baixada Sant Roc, carrer
Santa Ubaldesca, carrer Abadia, carrer Església, carrer Roques de la Conilla, carrer del Loreto, carrer
de la Font, carrer de l'Alcora, carrer Campana i carrer de l'Olivera.
- Sección Tercera - Pozo Encalvo: comprenia les entitats rurals del Pou d'en Calvo, les Traguantes, la Lloma, el Mas de n'Arqués,
partida Formany, el Mas Blanc, el Mas de Bernat del Clotàs, el Freginal, el Bobalar, el Cap d'en
Roures o Camp dels Roures, el coll de Casimiro, la Umbria dels Parrandes i els edificis disseminats
del nº 713 al nº 813 inclós.
- Sección Quarta - Balsa Ensaera: comprenia les entitats rurals de la Bassa d'en Saera de baix, el Cap pelat del Pla, les Clotxes del Sord,
l'era del Cementeri, les eres del Furgo, el Mas d'Antolina, el Mas dels Catalans (família dels Rubio),
el Mas de Gil, el Mas de Marianito, el Mas de Miravet, el Mas del Pelegrí, el Mas de Roures, el Mas
dels Sants, Mas dels Trossos, les Mesquites, el Molí de Felip del Clotàs, el Vilar de la Cals o Vila -
calle, el Perxet de baix, el Perxet de dalt, la Ramblella, el Vilallonc de dalt, el Vilallonc de baix i els
edificis disseminats del nº 574 al nº 712 inclós.
- Sección Quinta - las Quebradas: comprenia les entitats rurals de les Crevades, la Bassa d'en Saera de dalt, el Barranquet, la Bodega de
les Clotxes, els Cups, el Forn de les Crevades, l'Hostal Nou, el Mas de Benito, el Mas de Canes, el
Mas del Geperut, el Mas del Surco, el Mas de Jumicos, el Mas de Basset, el Mas d'Esteve la Solsona,
el Mas dels Masians, el Mas de Pere Masians, el Mas de Quicarro, el Mas del Rull, el Mas del Sant
d'avall, el Mas del Sant de dalt, la Teuleria de la Cova Panxa, el Vilar Negre i els edificis disseminats
del nº 241 al nº 573 inclós.
- Sección Sexta - Artesa: comprén les entitats rurals de l'Artessa de baix, l'Artessa de dalt, el Bancal Roig, la Bodega dels
Xulos, la Canyà, la Foia Estreta, el Mas del Carxet, el Mas dels Xulos, el Mas d'en Retor, el Mas d'en
Savi de dalt, el Mas d'en Savi de baix, el Mas de la Palanca, el Mas del Racó, el Mas de Senén, el
Mas dels Vilàs, la partida Munyies, la Tancà, el Pou del Coixo, el Pou d'en Cabanyes, la Pressola i els
edifcis disseminats del nº 1 al nº 240 inclós.
- L'any 1935 els funcionaris municipals de Les Useres eren els següents:
- Grup A - Administratius: Cristóbal Bellés Garcia, amb 3 anys, 2 mesos i 7 dies de serveis i un sou
anual de 600 pts.; Vicente Garcia Portolés, amb 3 anys, 3 mesos i 5 dies de serveis i un sou del tres
por ciento premio de cobranza; i Manuel Valls Martí, amb 3 anys, 2 mesos i 7 dies de servei i un sou
del tres por ciento premio de cobranza.
LA II REPÚBLICA – LA GUERRA CIVIL I ELS INICIS DEL FRANQUISME A LES USERES - AUTOR: J.R.M. Desembre 2015
13
- Grup B - Facultatius i tècnics: D. Enrique Roca Martí (era el metge titular), amb 50 anys i 13
dies de servei i un sou de 3.500 pts., D. José Manuel Tomás Escrig (era l'apotecari titular), amb 4
anys , 11 mesos i 29 dies de servei i un sou de 1.800 pts., D. Manuel Izquierdo Gil (era el menescal
titular), amb 7 anys, 3 mesos i 21 dies i un sou de 1.375 pts., José Joaquín Barberán Royo (era el
practicant titular), amb 7 anys i 7 mesos i un sou de 750 pts., D. José Montoliu Villanova (era el
secretari de l'Ajuntament), amb 7 anys, 1 mesos i 5 dies i un sou de 4.500 pts., Manuel Valls Martí,
amb 3 anys, 2 mesos i 7 dies i un sou de 600 pts. i Vicente Garcia Portolés, amb 4 anys, 6 mesos i 1
dia i un sou de 100 pts.
- Grup C - Serveis Especials: Cristóbal Bellés Doménech, amb 7 anys, 5 mesos i 4 dies de servei i
un sou de 365 pts.
- Grup D - Subalterns: Francisco Branchadell Beltrán (era l'agutzil municipal), amb 15 anys, 8
mesos i 25 dies de serveis i un sou de 1.000 pts., Vicente Ribés Solsona, amb 4 anys, 6 mesos i i 25
dies i un sou de 521 pts., José Ribés Andrés, amb 4 anys, 6 mesos i 28 dies i un sou de 300 pts., i els
empleats a jornal José Bernad Bellido, Vicente Aparici Gil i Miguel Marín Dealbert, amb 3 anys, 6
mesos i 18 dies cadascú i amb un sou de jornal el dia que hi havia faena de 3 pts. i 50 cts.
- Es va adquirir un mobiliari nou per a les oficines municipals provinent el material de José
Hernández de Catarroja (València), amb un import de 605 pts. També es va arreglar el Carri-Nou amb
un import de 1.840 pts. i la neteja del pou a la partida del Pou d'en Calvo va costar 50 pts.
A més van sol.licitar el cridar a un técnic per arreglar el rellotge públic perquè no funcionava des del
gener de 1936; dita neteja minuciosa va suposar una despessa de 700 pts.
També van acordar el tipo medio de jornal de un bracero en esta localidad, sea el de 5 pesetas a los
efectos de quintas.
- El consistori municipal va acordar destituïr a l'apoderat i gestor de l'ajuntament, l'advocat D. Rafael
Beltrán Centelles, veí de Castelló, i en el seu lloc van anomenar una apoderada, Dª. Francisca Loaces
Ordaz, veïna de Castelló, assignant-li una gratificació anual de 200 pts.
També es va informar que la subsecretaria de Sanitat de Castelló havia concedit la substitució de
l'actual metge titular userà D. Enrique Roca Martí, a favor del nou metge D. Rafael Monfort Adán.
- El menescal de Les Useres (D. Manuel Izquierdo) va sol.licitar a l'ajuntament un augment del seu
sou, però el consistori es va negar adduïnt que dit veterinari no residia al poble des de que va ser
anomenat en el seu càrrec el dia 20 d'agost de 1928, amb el sou presupostat per a tal funció.
Per tant, el sou de 2.000 pts. li correspondria si tinguera el seu domicili a Les Useres, però com que
també exerceix en altres pobles (com són Atzeneta, Benafigos, Vistabella i Xodos), no li poden
augmentar el sou; el qual només reconeix als animals que es sacrifiquen una volta a la setmana, els
divendres.
LA II REPÚBLICA – LA GUERRA CIVIL I ELS INICIS DEL FRANQUISME A LES USERES - AUTOR: J.R.M. Desembre 2015
14
- Aquestos eren els presupostos de l'Ajuntament de Les Useres per a l'exercici 1935 - 1936:
- Presupostos de Despesses: obligacions generals - 9.727 pts., representació municipal - 500 pts.,
vigilància i seguretat - 921 pts., policia urbana i rural - 4.055 pts., recaudacions - 1.400 pts.,
personal i material d'oficina - 9.315 pts., salubritat e higiene - 2.555 pts., beneficiència - 7.650 pts.,
assistència social - 150 pts., instrucció pública - 1.795 pts., obres públiques - 4.725 pts., montes - 4
pts., foment dels interessos comunals - 2.700 pts., imprevistos - 500 pts.
Total de Despesses: 45.993'80 pts.
- Presupostos dels Ingressos: rendes - 167'05 pts., ingressos eventuals i extraordinàris - 900 pts.,
drets i taxes - 7.365'70 pts., costes dels recàrrecs i participacions d'atributs nacionals - 7.017 pts.,
imposició municipal - 30.443 pts., multes - 100 pts.
Total dels Ingressos: 45.993'80 pts.
- Les despesses de les festes cíviques del 16 al 18 de gener (les de Sant Antoni i la Puríssima) van
ascendir a 1.046'75 pts.
Els temporals d'aigua van arrasar part del carrer de la Mare de Déu del Carme, en què moltes cases
estaven a punt de desplomar-se, sobretot la del veí José Gil Ibáñez; la qual tenia un clavill de grans
dimensions, totes aquestes despesses del temporal van anar a càrrec de l'Ajuntament.
A més es va aprovar l'incorporació a la llista municipal d'assitència médica per pobressa a les veïnes
Josefa Tomás Campos i Joaquina Chaparra Aparisi.
- Per a tractar els assumptes de la construcció de les escoles i de la carretera a la Barona, l'Ajuntament
va acordar otorgar un total de 250 pts. per a les despesses del viatge a la capital i la posterior
entrevista de l'alcalde i regidors als governadors civil i militar de la província (D. Manuel Salvadores
de Blas i D. Antonio Navarro Sánchez).
Així a l'alcalde D. Joaquín Gil li van abonar 75 pts., al 2º tinent d'alcalde D. José Bagán li van abonar
60 pts., al 1º tinent d'alcalde D. Emilio Tomás i al regidor D. Manuel Garcia els van abonar 30 pts.,
als regidors D. Joaquín Roures i D. Aurelio Herrero 15 pts. i al secretari D. José Montoliu unes 70
pts. També es van entrevistar amb l'inspector superior de Primera Ensenyança, D. Sandalio González
i González, i amb el cap provincial de la secció administrativa, D. Manuel Fuentes Ortega.
- Les festes cíviques en conmemoració del 14 d'abril van costar 644'50 pts.
La darrera sessió plenària del consistori municipal en què apareix la lletra i la signatura del secretari
de l'Ajuntament (D. José Montoliu) i la de l'alcalde republicà de Les Useres (D. Joaquín Gil) va ser el
dia 22 de juny de 1936, apareguda al foli nº 49 del llibre d'actes.
LA II REPÚBLICA – LA GUERRA CIVIL I ELS INICIS DEL FRANQUISME A LES USERES - AUTOR: J.R.M. Desembre 2015
15
LLIBRE D'ACTES DE L'AJUNTAMENT DE LES USERES
Guerra Civil - del 23 al 30 d'agost de l'any 1936
Al revers del foli nº 49 del mateix llibre d'actes que fins ara hem detallat apareix un canvi en el tipus
de lletra (més basta i de pitjor ortografia).
- Sessió Extraordinària del dia 23 d'agost de 1936, baix la presidència del president del Frente
Popular D. Cristóbal Aicart Mateu, es passa a llegir un comunicat del governador civil de la
província (no hi pose el nom); en què es fa saber la substitució de l'anterior Corporació Municipal per
una Junta de Gestores:
- Presidente: D. Dionisio Sabater Pérez
- Vocales: D. Fermín Andrés Edo, D. Jaime Bernad Dealbert, D. Agustín Dimas Forés,
D. José Vte. Fabra Garcia, D. Juan Beltrán Climent, D. Julio Chiva Vidal i
D. Vicente Garcia Herrero.
Els presents acepten els càrrecs pels quals han estat dessignats, amb l'entrega de les seues credencials
i les respectives baras de mando.
No van acudir a aquest acte els membres de l'anterior corporació municipal.
Van acordar la celebració de les sessions ordinàries els dies 10, 20 i 30 de cada mes a les vuit de la
nit. Van signar aquesta acta de dita sessió els 8 representants abans esmentats, més una altra persona
que era el que redactava aquesta acta, que per la seua signatura era D. Enrique Andrés Edo.
- En la sessió extraordinària del dia 24 d'agost de 1936, en què assisteixen tots els vocals, menys
Fermín Andrés Edo, havent justificat aquest la seua absència, es va notificar l'abandonament de destí
del secretari de l'ajuntament D. José Montoliu.
Aleshores es va procedir a anomenar com a nou secretari a D. Enrique Andrés Edo, del Front Popular,
amb caràcter d'interí de segona categoria.
- En la mateixa sessió es relata la dimissió presentada per l'agutzil municipal Francisco Branchadell
Beltrán, i anomenen com a nou agutzil a Cristóbal Aicart Mateu (la mateixa persona que obstentava
el càrrec de president local del Front Popular).
També presenta la dimissió del càrrec d'interventor de l'ajuntament Manuel Valls Martí, i anomenen
per a eixe càrrec al mateix secretari Enrique Andrés Edo.
També va presentar la dimissió del càrrec de rellotger municipal Vicente Martí Pruñonosa, i
anomenen per a eixe càrrec a Salvador Sabater Andrés.
Presenten la dimissió el sereno de la localitat José Ribés Andrés i van anomenar per a eixe càrrec a
Enrique Monfort Sabater; també dimiteixen del càrrec de guàrdies de camp municipal: Joaquín
Herrero Tomás, José Bernad Bellido, José Aparici Gil i Miguel Marín Dealbert, i anomenen per a
eixos càrrecs a Raimundo Centelles Capdevila, Joaquín Escrig Marco, Vicente Royo Rubio i
Alejandro Martí Forés.
LA II REPÚBLICA – LA GUERRA CIVIL I ELS INICIS DEL FRANQUISME A LES USERES - AUTOR: J.R.M. Desembre 2015
16
Per últim, també va presentar la dimissió del càrrec de recaptador dels arbitris municipals, Vicente
Garcia Portolés, anomenant ara per al mateix càrrec amb caràcter d'interí a Vicente Royo Dealbert.
- Sessió ordinària del 30 d'agost de 1936, a la qual van acudir: el president, D. Dionisio Sabater, i els
vocals, D. Fermín Andrés, D. Jaime Bernad, D. Juan Beltrán, D. Julio Chiva i D. Vicente Garcia.
En aquesta sessió van acordar la distribució dels fondos per al mes de setembre per desenes parts del
pressupost municipal.
En aquest full nº 50 r de dita acta, s'acaba la redacció de la sessió amb aquestes paraules: se comunicó
un escrito del Gobernador Civil de la Provincia, en el cual se confirma...
LA II REPÚBLICA – LA GUERRA CIVIL I ELS INICIS DEL FRANQUISME A LES USERES - AUTOR: J.R.M. Desembre 2015
17
LLIBRE D'ACTES DE L'AJUNTAMENT DE LES USERES
Del 19 de juny de 1938 al 31 de Desembre de 1939
A continuació vaig a redactar íntegrament la constitució de la Comissió Gestora que es va efectuar al
nostre poble una vegada entraren a principis de juny de 1938 (del 8 al 9 de juny) l'exèrcit franquista;
la qual comença així:
Provincia de Castellón - Municipio de Useras - número impreso <<un millón cuarenta y tres mil
doscientos setenta y uno>> - Auditoria de Guerra del Ejército de Ocupación - Acta de Constitución
Provisional de la Comisión Gestora de Useras -
En Useras, partido judicial de Lucena del Cid, provincia de Castellón, a diez y nueve de Junio de
1938, II Año Triunfal -
D. José María Salcedo y Ortega, Capitán Honorífico del Cuerpo Jurídico Militar, en nombre del
Excmo. Sr. General Jefe del Cuerpo de Ejército 1º División de Navarra (no posa el seu nom però el
general en qüestió era D. Rafael García - Valiño y Marcén), nombro la Comisión Gestora Provisional
de esta localidad formándola los siguientes señores:
Alcalde - Presidente: D. Argelio Beltrán Negre
Concejales: D. Higinio Martí Queral (que serà el 1º tinent d'alcalde), D. Francisco Tomás Royo
(que serà el 2º tinent d'alcalde), D. José Vicente Ribés Andrés, D. Salvador Gil Domingo,
D. Vicente Martí Gil.
Secretario: D. Juan Bautista Doménech Branchadell
Estos nombramientos tienen carácter provisional y sólo subsistirán hasta que por las autoridades
que designe el Ministerio del Interior, se proceda a la Constitución definitiva de dichas
corporaciones.
Si se produjera alguna vacante se pondrá inmediatamente en conocimiento de la Auditoria de Guerra
del Ejército de Ocupación radicante en Zaragoza (Fuendar nº 2).
Presentes los mencionados señores juran por su honor desempeñar fielmente sus respectivas
funciones con celo, austeridad y energía, inspirándose en las normas de la España Nacional del
Generalísimo Franco, nuestro Glorioso Caudillo, realizando su cometido con la máxima rapidez que
la acertada resolución de cada caso exija; en unión de las demás personas a quienes esta Autoridad
Militar designará, si lo estima conveniente, para ocupar otros puestos que faciliten el más próximo
restablecimiento de la vida civil en este Municipio.
En su virtud quedan en posesión de sus cargos, siendo las once horas y dos minutos del dia de hoy.
Y para que conste, firman conmigo la presente, después de quedar enterados de su contenido,
aceptando y agradeciendo su nombramiento que les permite cooperar con el mayor entusiasmo al
resurgir de la Nueva España.
LA II REPÚBLICA – LA GUERRA CIVIL I ELS INICIS DEL FRANQUISME A LES USERES - AUTOR: J.R.M. Desembre 2015
18
(Signatures) José Mª Salcedo - Argelio Beltrán - José Vte. Andrés - Salvador Gil - Higinio Martí -
Vicente Martí - Francisco Tomás - Juan Bta. Doménech - Rubricados - Es copia.
- Acta nº 1 - Sessió del 20 de juny de l'any 1938, es reuneixen els membres de la nova Comissió
Gestora de Les Useres en un nou local, perquè en la Sala o antic ajuntament estava derruïda per les
bombes que van caure i s'havia de refer. La casa provisional que van ocupar per a celebrar els plens
del consistori estava al carrer de la Roca (l'edifici que ha estat com a taberna o bar de Conxa la de
Perifollo), sent el propietari Nicolás Ribés Gual; el qual percibia de lloguer 200 pts. (del 21 de juny
de 1938 al 30 de juny de 1939).
En aquesta sessió van anomenar els mestres que s'encarregaran de les escoles: a l'escola de xiquetes
del poble van designar a Dª María Concepción Adell Royo i Dª Josefina Herrero Rubio; per a l'escola
de xiquets del poble (en la Plaça de Sant Antoni, l'actual edifici de l'Ajuntament) designaren a D.
Giordano Blasco López; i per a l'escola mixta de la partida de les Mesquites van designar a Dª
Carmen Llobregat Adell.
Van anomenar un nou apoderat que representara a la Gestora en la capital, asignant per a eixe càrrec a
l'advocat D. Antonio Alegre Fabra, veí de Castelló.
També van demanar l'autorització al Govern civil per a poder transportar viatgers entre Les Useres i
Castelló, passant per Costur, la Foia i l'Alcora; el camió estava cedit per Félix Folch.
- En altra sessió van acordar que celebrarien els plens municipals ordinaris totes les setmanes els
diumenges a les 9 del matí (abans de la missa major).
Van acordar que eixe trajecte del camió del transport de viatgers el realitzara el regidor Vicente Martí
Gil (conegut com el camió de Sidreta).
També van anomenar un nou sereno - enterrador, l'encarregat fou Vicente Martínez Olaria, com a
enterrador percibiria el sou de 600 pts. anuals (inclós el servei de sereno); a més de l'obligació de
netejar els carrers del poble dos dies a la setmana, estipulant les categories dels soterraments: si era
un enterro de primera o general cobraria 23 pts. (incloses en eixos diners les 5 pts. que hauria
d'abonar a cadascú dels portadors de barra i els treballs del soterrar), si l'enterro era de segona o
ordinari cobraria 15 pts. (a raó de 3 pts. per barra i 3 pts. per soterrar). Pel que fa al càrrec de vigilant
nocturn o sereno estava obligat a cantar totes les hores des de les 23.00h fins les 3.00h (com abans es
feia anomena l'acta).
- Es va acordar la celebració de les tradiconals festes en honor de la Transfiguració del Senyor (no
posa el nom de festes patronals), els dies 6 i 7 d'agost, amb missa major i sermó. (No apareixen els
actes de les processons perquè encara no s'havien comprat o regalat les actuals imatges que hi han a la
parròquia i les ermites).
També van designar el dia 15 d'agost per a celebrar la subhasta de les Garroferes de la Mare de Déu,
designant per a tal assumpte al regidor José Vte. Andrés i al veí Vicente Gil Domingo; el valor de dita
subhasta estava taxat en 300 pts., però es va haver de fer una segona, la qual va ser adjudicada al veí
Nicolás García Nebot al preu de 226 pts.
A més es van sumar a la petició de l'ajuntament de Vinarós, amb la contribució de 15 pts., per regalar
el bastó de mando al governador civil de la provincia como tributo de homenaje y admiración.
LA II REPÚBLICA – LA GUERRA CIVIL I ELS INICIS DEL FRANQUISME A LES USERES - AUTOR: J.R.M. Desembre 2015
19
- Acorden demanar a la Electra del Mijares una plaça de llumener, perquè la vacant estava
abandonada, i anomenen per a eixe càrrec a Tomás Martí Nácher, por tener buena conducta cuando
desempeñaba su función como auxiliar.
A més totes les despesses que ocasionaven els malalts dels refugiats que havien arribat al poble fugint
de la zona roja, anaven a càrrec del consistori.
Es va ordenar que començaren els treballs de demolició i recollida de materials, mobiliari i
documentació que puguera haver-se salvat de l'edifici de l'antic ajuntament (la Sala).
També es va acordar reparar els desperfectes ocasionats per la Guerra al local de la clínica i Hospital
municipal.
- En la recollida d'ous per als hospitals militars va sorgir una polémica entre els ajuntaments
d'Atzeneta i Les Useres, en l'acta apareix d'aquesta forma:
Con referencia al oficio del Excm. Gobernador de la Provincia referente a la recogida de huevos
para presentarlos en la Alcaldía de Adzaneta, y en vista que esa alcaldía los abona a un real menos
en docena de la tasa; y como quiera que con ello sale perjudicado este vecindario, se acuerda dejar
en suspenso la recogida de huevos para Hospitales militares y delegar al Alcalde para entrevistarse
con el Excm. Gobernador a fin de llevarlos a Castellón.
- Es va anomenar la Comissió depositària de Recuperació agrícola, formant-la els següents veïns:
l'alcalde, el secretari, dos vocals de la Falange Española y Tradicionalista y de las JONS : Manuel
Andrés Gual (que després en pocs anys serà alcalde del municipi) i el regidor Salvador Gil; com a
agricultor designen a Agustín Rubio Royo (de malnom Gostí el Català, germà del meu besavi) i a
pràctic de camp a Tiburcio Pardo Martí (que a finals de la dècada dels 50 serà alcalde de la localitat).
També van designar a la Comissió de Abastos e Higiene, formada per l'alcalde, el regidor Francisco
Tomás (que deprés, en la dècada dels 50, també va ser alcalde de Les Useres, amb el malnom de
Frasisquet de l'alcalde o el panadé) i al practicant Joaquín Barberán Royo (éste último miembro de la
Falange).
Els membres de la Comissió de Educación Nacional i d'obres públiques estava presidida pel 1º tinent
d'alcalde Higinio Martí i per dos vocals (els regidors José Vte. Andrés i Salvador Gil).
- Es va procedir a la pràctica de multes per desobediència a l'autoritat contra alguns veïns: així,
Manuel Casanova Tomás i la seua germana Carmen Casanova (por insultos indirectos al Sr. Juez
municipal), van haver de pagar 20 pts. de multa; Carmen Albalate Garcia, Vicente Gil Tomás i
Josefina Mateu Branchadell van pagar 10 pts. de multa por incumplimiento de ordenes de la alcaldia.
Es va acordar adquirir una imatge del Sagrat Cor de Jesús per a que presidira el saló d'actes de
l'Ajuntament (d'acord amb l'esperit del Nacionalcatolicisme efectuat per les forces franquistes), a més
acordaren el reparar el pont de la Rambla de la Viuda per haver estat malmés durant els bombardejos
de la Guerra i l'abonament dels viatges que havien de fer l'alcalde i el secretari a Castelló per
assumptes del canje de moneda roja.
- El registre de colocació obrera de la Falange va designar com a nou escrivent al fill del regidor Gil,
el nou empleat de l'ajuntament era Salvador Gil Garcia (de malnom Savadó Laborda, que després será
molts anys el secretari de l'ajuntament a més d'altres càrrecs), amb un sou anual de 500 pts.
LA II REPÚBLICA – LA GUERRA CIVIL I ELS INICIS DEL FRANQUISME A LES USERES - AUTOR: J.R.M. Desembre 2015
20
També es va procedir a reposar als funcionaris municipals que havien sigut destituïts per l'anterior
equip de govern (els rojos segons la documentació de l'acta); l'apotecari - D. José Manuel Tomás
Escrig (de familia benestant i d' Acció Catòlica, coneguts com els Maco), el metge (que ja tenia més
de 80 anys) D. Enrique Roca Martí, el practicant - Joaquín Barberán Royo i l'agutzil Francisco
Branchadell Beltrán; els quals percibirán el mismo haber que tenian antes del 18 de julio de 1936.
- El 30 d'octubre de 1938, darrer diumenge del mes, per ser la festivitat de Cristo Rey del Universo,
no es va celebrar cap sessió plenaria de l'ajuntament; el qual va participar de la missa i processó
solemne pels carrers de la localitat, on les despesses eren pagades pel consistori municipal.
- Es va acordar la designació dels membres de la Beneficiencia Social Local, composta per l'Alcalde i
dos membres de la Falange: Vicente Bernat Royo i Ezequiel Saborit; i un delegat de l'auxili social i
també de la Falange: Juan Rubio Tomás (de malnom Valentí i d'ofici comptable).
També es va constituïr la Junta Agrícola local, formada per: president - l'alcalde D. Argelio Beltrán
Negre (del partit de la CEDA durant la II República i el 1º Alcalde masover, era del Mas de Basset, de
família terratinent i católica i d'ascendència carlista, germà de la meua besàvia Purificación Beltrán);
vicepresident - Paciano Bernat Royo (que era el Jefe Local de la Falange); vocals: Agustín García
Miguel, Vicente Tomás Forés, Tiburcio Pardo Martí i D. Juan Pardo Fortuño (aquest darrer havia estat
alcalde en la dictadura de Miguel Primo de Rivera i era un terratinent de família caciquil de signe
cossiero en la Restauració borbònica) com a llauradors.
- Es va procedir a posar unes multes de 10 pts. per pastoreig abusiu a Manuel Bartoll Escrig, a
Salvador Tomás Royo i a Vicente Gil Herrero; a més van abonar a Rosario Martí 21 pts. per haver
blanquejat la clínica. El dia de Nadal, per ser diumenge, no van fer cap sessió plenaria. L'1 de gener
de 1939 van designar com a recaptador del repartiment general d'utilitats al primer tinent d'alcalde
Higinio Martí; el qual havia de percibir per eixe càrrec l'1 % de la cobrança de dit impost.
També es va manar separar del cementeri la part catòlica de la part civil, afegint uns cartells per a la
seua separació; a més decidiren fer les festes de Sant Anoni que havien estat suspeses durant la
Guerra: como es de costumbre la tradicional fiesta de San Antonio suspendida dos años por el
dominio rojo.
- S'encarreguen als fusters de la localitat, Álvaro Monferrer i Miguel Mallol, la realització de les
portes de les escoles, les finestres, els cristals, passadors, oli per al rellotge, adecuació de les vivendes
dels mestres, etc.
A més va arribar una carta del mestre nacional D. Vicente Puig Segarra en què afirmava que la casa
designada per a d'ell no garantitzava la seua estabilitat; on aquest assumpte estava pendent des de
l'any 1936 per causa de la guerra, i com ja s'havia tornat a la normalidad reclama les millores en la
casa, asignant-li com a gratitud pels serveis prestats al poble 200 pts.
També es va informar de l'ingrés per part de l'ajuntament al Banc d'Espanya de 5.000 pts., ja que en el
consistori no hi havia cap caixa de caudals.
- Degut als excelents serveis prestats pel capellà de la parròquia, mossén Cristóbal Bertrán, el
consistori municipal per eixa tasca dels 6 mesos últims li donaren com a gratificació 600 pts.
LA II REPÚBLICA – LA GUERRA CIVIL I ELS INICIS DEL FRANQUISME A LES USERES - AUTOR: J.R.M. Desembre 2015
21
També va haver una sol.licitud d'augment de sou del practicant titular, ja que al.legava que durant la
Guerra, per coaccions polítiques, li van rebaixar el seu sou; el consistori va decidir augmentar-li'l a
unes 1.050 pts. anuals.
A més es van aprovar les despesses presentades per Amparo Pardo per diferents subministraments a
l'exèrcit en valor de 61 pts.; a Vicente Forés i Vicente Martínez 52 pts. i 120 pts. per diferents jornals
al cementeri i a la casa del mestre en les escoles de les Crevades; i al servei municipal de sereno li
van apujar el sou fins a les 600 pts. anuals.
- El metge del poble D. Enrique Roca va sol.licitar la seua jubilació después de más de 54 años de
servicio al municipio sin ningún tipo de queja; el dia 28 de febrer de 1939 va accedir al càrrec de
metge interí del partit de Les Useres D. Rafael Monfort Adán (que després passaria a ocupar el càrrec
de cap local de la Falange).
També es van anomenar els vocals de la Junta Escolar municipal: vocals mestres - D. Giordano
Blasco López (el mestre més vell de la localitat) i Dª María Concepción Adell Royo; vocals pares de
família - Joaquín Barberán Royo (el practicant) i Tomasa Martí Gil (germana d'un dels regidors);
inspector de sanitat municipal - D. Rafael Monfort Adán.
- El 6 de març de 1939 va ocupar el càrrec de menescal amb caràcter eventual de Les Useres D. José
Vicente Tena Segarra; el qual va cesar del seu càrrec als dos mesos perquè s'havia reintegrat a la seua
plaça de Xàbia (Alacant). Així el consistori va anomenar un nou menescal per no deixar el poble
sense eixe servei, el candidat fou el veterinari de l'Alcora D. Francisco Ripollés Ejarque, efectuant
dos visites a la setmana.
A més es va notificar que havien rebut de la comissió d'abastos de la provincia uns 1.300 kg. d'arrós,
on decidiren repartir-los entre les tendes del poble i del terme a raó de 500 grams per cap de família.
També es va notificar la mort de la mestra Dª María Gracia Rochera Cantavella, en què la seua
germana (Carmen) reclamava 166 pts. del lloguer de la seua vivenda, satisfent el consistori amb eixa
quantitat a la germana de la mestra.
- Es va enviar un telegrama urgent dirigit al president de la Diputació en què es notificava l'absència
de l'alcalde D. Argelio Beltrán Negre per no poder acudir a l'homenatge que tindria lloc a Peníscola a
la persona del general militar D. Antonio Aranda.
També es va aprovar el subministrament de la llet que necessitava la filla de Elisa Beltrán Capdevila
per estar malalta i haver-ho manat el metge.
A més es va procedir a reparar un tabic o prim que estava en mal estat en l'escola de xiquets de la
Plaça de Sant Antoni; ja que en la Guerra havia caigut una bomba a la plaça i estava a punt de caure;
dit edifici era propietat de Dª Matilde Pardo Valls (de família terratinent userana), la qual cobrava pel
lloguer de l'edifici Escola nº 2 la quantitat de 220 pts. anuals a càrrec de l'ajuntament.
- Llista del soldats que no acudiren a files:
Fallo a los expedientes instruidos por falta de la mayoría de los mozos al acto de clasificación y
declaración de soldados, los quales son:
LA II REPÚBLICA – LA GUERRA CIVIL I ELS INICIS DEL FRANQUISME A LES USERES - AUTOR: J.R.M. Desembre 2015
22
1º - Baldomero Bachero Miñana, hijo de Jaime y de Elisa
2º - Arturo Blasco Sierra, hijo de Giordano y de Maria
3º - Vicente Brancahdell Pallarés, hijo de Vicente y de Rosa
4º - Matías Beltrán Gil, hijo de Eugenio y de Carmen
5º - Francisco Centelles Centelles, hijo de Francisco y de Teresa
6º - Salvador Escrig Mateu, hijo de Salvador y de Leandra
7º - Francisco Gil Bernat, hijo de Manuel y de Vicenta
8º - Vicente Folch Monferrer, hijo de Félix y de Vicenta
9º - Francsico Gil Gil, hijo de Antonio y de Astolde
10º - Manuel Gual Escrig, hijo de Manuel y de Magdalena
11º - José M. Gual Tomás, hijo de Miguel y de Rosa
12º - José J. Herrero Gual, hijo de Manuel y de Teresa
13º - Joaquín Herrero Rubio, hijo de Joaquín y de Leonor
14º - Angelino Mas Martí, hijo de Tomás y de Teresa
15º - Laurentino Martí Royo, hijo de Laurentino y de Magdalena
16º - Rafael Miguel Dealbert, hijo de Jaime y de Salvadora
17º - Vicente Portolés Royo, hijo de Vicente y de María
18º - José Vte. Royo Miralles, hijo de José y de Teresa
19º - Manuel Ribés Juan, hijo de Vicente y de Juana
20º - Benito Salvador Moliner, hijo de Benito y de Providencia
21º - Manuel Tomás Aparisi, hijo de Tomás y de Josefa
22º - José Vte. Tomás Barrera, hijo de Francisco y de Vicenta
23º - Francisco Tomás García, hijo de Francisco y de Dolores
24º - Vicente Albella Solsona, hijo de Vicente y de Adela
25º - Antonio Branchadell Tomás, hijo de Antonio y de Teresa
26º - Francisco Dalmau Capdevila, hijo de Elias y de Carmen
27º - José Vte. Escrig Escrig, hijo de José y de Leduvina
28º - José Vte. Fabra Torà, hijo de José y de Vicenta
29º - José Vte. Font Royo, hijo de Vicente y de Rosa
30º - Lorenzo Gozalbo Comes, hijo de Sebastián y de Natalia
31º - Juan Miralles Beltrán, hijo de José y de Mº Amada
32º - Vicente Monfort Solsona, hijo de Vicente y de Elisa
33º - Domingo Orenga Brancahdell, hijo de Francisco y de Teresa
34º - Enrique Orenga Dealbert, hijo de Vicente y de Rosa
35º - José J. Pallarés Andrés, hijo de José y de Teresa
36º - Vicente Portolés Tomás, hijo de Manuel y de Damiana
37º - Francisco Ribés Gil, hijo de Isidro y de Bárbara
38º - Salvador Rubio Borrás, hijo de Salvador y de Francsica
39º - Tomás Ribés Rubio, hijo de Tomás y de Rosa
(...) y visto lo expuesto por los comparecientes familiares y el dictamen del regidor síndico, el
Ayuntamiento acuerda que debe declarar y declara a los expresados mozos prófugos.
LA II REPÚBLICA – LA GUERRA CIVIL I ELS INICIS DEL FRANQUISME A LES USERES - AUTOR: J.R.M. Desembre 2015
23
- La llum de l'enllumenat públic del poble del mes de desembre va costar 190 pts. i el transport de 35
reclutes a la capital realitzat per Vicente Martí va costar 105 pts. També van demanar que s'agilitzara
la construcció del darrer tram de la carretera a la Barona (ja que existien 5 km fets i en faltaven
només 3 km per acabar la carretera i empalmar-la a la que va de Castelló a la Iglesuela del Cid.
Els vocals de la parte real de la contribució del repartiment de l'any 1939 eren:
Vicente Tomás Forés (de la família dels Macos, terratinent i d'Acció Catòlica) major contribuient per
rústica resident al poble; D. Matías Martínez Escrig (dels Pelejaneros, terratinents i familia de
l'alcalde pel Mas de Basset) major contribuient de rústica no resident al poble; D. Enrique Roca
Martí, major contribuient d'urbana i Vicente Garcia Maimó, major contribuient d'industrial.
Els vocals de la parte personal de la contribució del repartiment de l'any 1939 eren:
D. Cristóbal Beltrán Badenes, capellà de la parróquia userana, major contribuient de rústica resident
al poble; Vicente Ribés Lliberós, major contribuient de rústica no resident al poble; Jaime Miguel
Tomás (de malnom Joume del carnissé, era besavi meu, va ser el cap del partit Radical a Les Useres,
també anomenat partit Nou, durant la II República, terratinent i regidor durant la Restauració) major
contribuient d'urbana i Joaquín Royo Andrés (d'ofici tender), major contribuient d'industrial.
- Les sessions de la Comissió Gestora municipal es van traslladar a un altre edifici, en aquest cas era
la casa que encara conserva la capelleta de Sant Roc; en eixa època la propietària era Dª Patrocinio
Negre Valls (casada amb l'ex-alcalde D. Eugenio Centelles Royo) i família de l'actual alcalde
franquista (concretament aquest era nebot de la propietària de l'edifici) al carrer Dolores de Gimeno
(avui carrer Major), amb el següent lloguer: con abono de 200 ptas. pagadoras por trimestres
vencidos a partir del 1 de julio de 1939.
Per part de l'ajuntament de Villahermosa del Río, reclamaven 21'50 pts. mensuals per l'orfandad de D.
Enrique Morte Farrago, secretari de l'ajuntament de Les Useres abans de la Guerra Civil, en què es
sol.licita la viudedad de diversos anys atrassats.
- L'1 de juliol de 1939 va cessar del càrrec de secretari accidental Juan Bta. Doménech, passant a
ocupar el lloc d'oficial de secretari interí i amb un sou anual de 1.000 pts,; i van anomenar a un nou
secretari municipal amb caràcter d'interí, el qual posseïa el títol de Batxiller, era D. Adolfo Segarra
Sanz. A partir d'aleshores, en la nova casa que fará les funcions d'ajuntament, les sessions plenàries
ordinàries es realitzaven els segons i quarts dissabtes de més a les 8 de la vesprada.
Però promte van sorgir discrepàncies per la part de l'alcalde i regidors massovers; els quals, van
demanar autorització al Governador civil perquè continuaren celebrant-se les sessions plenàries els
diumenges; ja que molts regidors hvaien de vindre dels massos que estaven molt lluny del poble i
havien de deixar molt prompte la faena del camp.
A la fi governació va recolzar aquesta demanda i autoritzà el celebrar les sessions de l'Ajuntament
tots els segons i quarts diumenges de mes a les 11 del matí.
També acordaren fer més solemnes les festes majors d'agost, sobre todo en la parte que concierne a
las funciones religiosas, contractant a una banda de música i fer vaquetes si el pressupost ho
permetera, pagant totes les despesses l'ajuntament.
LA II REPÚBLICA – LA GUERRA CIVIL I ELS INICIS DEL FRANQUISME A LES USERES - AUTOR: J.R.M. Desembre 2015
24
- Com resultava que degut a la Guerra civil en el terme hi havien molt poques escopetes, l'ajuntament
va sol.licitar una autorització especial perquè els caçadors de Les Useres pogueren caçar al tord sense
l'ús de les escopetes; on l'alcalde juntament amb els altres dels pobles de la contornada van pressionar
perquè arribara eixa autorització per part del governador.
A més a més, degut a la gran mancança de productes bàsics com era el cas del pa, l'alcalde va haver
de baixar a la capital per a trobar farina, i en el mateix viatge es va reunir amb altres alcaldes de la
zona per tractar de retornar els animals robats en el periòde bèl.lic.
- En la sessió del 29 d'octubre de 1939 el secretari anomena al 1º tinent d'alcalde amb les funcions
d'alcalde, segurament es tractaria d'assumptes puntuals degut que l'alcalde D. Argelio Beltrán, com
tenia la seua adreça al Mas de Basset (a més de tres hores de camí), no podria signar alguns
assumptes que serien de més urgència; així al full 40r del llibre d'actes apareix d'aquesta forma: bajo
la presidencia del Sr. Alcalde accidental don Higinio Martí Queral.
També presenta la dimissió el sereno Vicente Martínez Olaria per motius de malaltia, el qual va ser
substituït per Juan Cantó, amb un sou anual de 600 pts.
A més es va aprovar un donatiu de 100 pts. per a la secció juvenil de la Falange de la localitat, i es va
encarregar al mestre D. Giordano Blaco la confecció de l'impost anual del repartiment general
d'utilitats.
- Es va acordar la construcció de cinc seccions per a les escoles municipals: dos per a xiquets, dos per
a xiquetes i una per a pàrvuls, el lloc per a eixes edificacions havia de ser extramuros en la zona
llamada de la Zanja, amb un solar de 320 m2. També s'aprova el donatiu de 50 pts. per a les monges
oblates de Benicàssim; i per als soldats que ingressen a files com ajuda de socorro 7 pts. i 50 cèntims.
A més es va abonar a Amparo Pardo Martí 26 pts. per la manutenció de diversos soldats de
recuperació.
- L'ajuntament tenia un deute de 2.349 pts. amb la mancomunitat sanitària de Castelló, a més
s'informa d'un incendi que es va produïr en les dependències de la casa quartel de la localitat,
quedando la mayor parte de las instalaciones inservibles.
A més el comandant del Puesto de la guàrdia civil de Les Useres, Salvador Romero Magín, va
sol.licitar que l'ajuntament construïra dos pabellons més dels cinc que ja hi havia; degut que la
plantilla de la benemèrita havia augmentat a 7 persones.
També hi ha una reclamació per part de l'anterioragutzil en què sol.licitava el sou durant els anys que
va estar destituït per la rebelión marxista.
A més es va traslladar la festa antiga de la Puríssima que es venia cel.lebrant al nostre poble
ensendemà de Sant Antoni (18 de gener) en el dia 8 de desembre (avui en dia ja no acudeix la
corporació municipal); així apareix a l'acta: la Alcaldía manifiesta que estando muy próxima la
celebración de la fiesta de la Inmaculada Concepción, acordando actuar el Ayuntamiento en la
misma, sufragando los gastos que se ocasionen en la parte religiosa.
- Els pressupostos de l'any 1939 tenien un total d'ingressos i de despesses de 55.086 pts. Es va
acordar demanar una ampliació del crèdit per a la reconstrucció de la Sala (que va ser bombardejat
per aviació el 8 de juny de 1938) amb un import de 1.286 pts.
LA II REPÚBLICA – LA GUERRA CIVIL I ELS INICIS DEL FRANQUISME A LES USERES - AUTOR: J.R.M. Desembre 2015
25
També es va confeccionar una llista de famílies pobres de la localitat perquè pogueren
obtindrel'assitència gratuïta durant l'any 1940 de medicina, cirurgia i farmàcia.
El 31 de desembre es va fer la subhasta dels pesos i mesures per a l'any 1940, en què participaren 16
veïns del poble, on el remat de la subhasta va ser atorgat a Alfredo Rubio Bernat (de malnom el
Merequildo, propietari d'un dels bars de la plaça), per un import de 3.301 pts.
La subhasta de l'escorxador degüello de reses, va ser adjudicada a Vicente Garcia Maimó (casat amb
Mercedes Miguel Tomás, d'ofici carnissera), però no ens posa a l'acta l'import de la mateixa.
- Per últim, en aquesta acta s'ens informa de la gratificació als camioners Vicente Martí Gil i Félix
Folch Gassulla pel servei prestat a la població de Les Useres: dando las gracias la Corporación a
estos dos hombres porque sin ese servicio no se hubiera desenvuelto la vida en la población con la
normalidad de ahora. La marca del camió era FORD 6.5.2339, i el servei era de passatgers entre el
poble i Castelló per la carretera de la Foia.
LA II REPÚBLICA – LA GUERRA CIVIL I ELS INICIS DEL FRANQUISME A LES USERES - AUTOR: J.R.M. Desembre 2015
26
LLIBRE D'ACTES DE L'AJUNTAMENT DE LES USERES
Del 10 d'Octubre de l'any 1942 al 23 de Desembre de 1944
- En el primer foli ja apareix la signatura d'un nou alcalde, era D. Manuel Andrés Gual, la resta dels
regidors eren els mateixos que els designats pel general militar Garcia Valiño al mes de juny de 1938.
En aquesta sessió extraordinària del 10 d'octubre de 1942 es van dessignar els membres de la
comissió de l'impost del repartiment:
- Parte Real del Repartimiento: José Bagán Gimeno (que havia estat 2º tinent d'alcalde en la II
República i que després, en els anys 50, serà regidor de la corporació municipal franquista) major
contribuient de rústica del poble; D. Matías Martínez Escrig, major contribuient de rústica de fora del
terme; Juan Gual Barrera (rebesavi meu, de malnom de Mariano Porró, d'ofici moliner, cunyat de
l'ex-alcalde D. Argelio Beltrán) major contribuient d'urbana; i Valentín Rubio Sabater, major
contribuient d'indústria.
- Parte Personal del Repartimiento: D. Cristóbal Bertrán Badenes (el capellà de la parròquia,
natural d'Atzeneta) major contribuient de rústica del poble; Jacinto Beltrán Solsona, major
contribuient de rústica de fora del terme; Jaime Miguel Tomás, major contribuient d'urbana; i
Guillermo Solsona Miralles, major contribuient d'indústria.
- Van anomenar com a oficial de 2º de secretari a Salvador Gil Garcia, amb aquestes paraules de
reconeixement: a pesar de su corta edad ha demostrado inteligencia y un amor al trabajo a todas
luces digno de encomio.
També van anomenar a un nou secretari de l'ajuntament, aquest ja amb la plaça tiular definitiva, era
D. Isidoro Espada Adell, que havia estat secretari de l'ajuntament de la Pobla de Benifassà.
A més es va aprovar el donatiu de 100 pts. por contribuir en el arguinaldo de la Gloriosa División
Azul, que está combatiendo con esmero al marxismo en las frías estepas rusas.
- El pressupost per a l'any 1943 de la corporació municipal era d'un total d'ingressos i de despesses de
87.601 pts.
En una llibreta que em va lliurar Vicente Flors (on cal cagraïr la seua col.laboració), apareixen
detallades totes les despesses i entrades de l'any 1942; es tracta d'una Memória publicada el 6 de
febrer de 1943 impresa en Armengot, amb la signatura de l'alcalde, D. Manuel Andrés i del secretari,
D. Isidoro Espada (aquest va accedir al càrrec en propietat el 12 de desembre de 1942).
En dit document es despren que durant l'any 1942 la corporació municipal va celebrar 17 sessions
ordinàries i 9 sessions extraordinàries; en una d'aquestes darreres es va renovar parcialment la
Comissió Gestora de l'Ajuntament, en què l'alcalde D. Argelio Beltrán va deixar el seu càrrec a favor
de D. Manuel Andrés Gual; també va deixar el càrrec de regidor Vicente Martí Gil (on ara l'ocuparà
l'anterior alcalde). També es despren de dita memòria que els anys 1939 - 1940 i 1941 estaven sense
liquidar a nivell dels comptes municipals.
LA II REPÚBLICA – LA GUERRA CIVIL I ELS INICIS DEL FRANQUISME A LES USERES - AUTOR: J.R.M. Desembre 2015
27
Els ingressos de l'Ajuntament venien de les següents retribucions: reintegraments de
subministraments a l'exèrcit; ingressos no previstos; productes de les garroferes i oliveres de les
finques propietat del municipi; productes de les aigües sobrants dels llavadors públics; arrendament
dels pesos i les mesures; el degüello dels animals a l'escorxador; drets d'enterrament i concessió dels
nitxos al Cementeri; instal.lacions elèctriques; participacions en les cèdul.les personals; recàrrec del
15 % de la contribució industrial, participacions del 20 % de les cuotes del tresor d'industrial i
d'urbana; 16 centéssimes de territorial cobertes les atencions de 1º ensenyança; arbitris sobre les
begudes, les carns i els inquilinats; repartiment general de les utilitats, que constitueixen la major part
dels ingressos; i finalment la imposició de les multes municipals.
En totes aquestes partides d'ingressos la corporació municipal userana feia front a totes les següents
partides de despesses en l'any 1942: les pensions dels funcionaris jubiltats; crèdits reconeguts;
aportacions obligatòries a nivell provincial; institut provincial d'higiène; atencions a les pressons del
partit judicial de Llucena; pagament a l'estat de la contribució de rústica; impost de les persones
jurídiques; pagament de l'1'20 % de pagos i el 20 % de propis; subscripcions als botlletins de l'estat i
de la província; reintegraments de documents; el lloguer de la casa per albergar l'Ajuntament;
subministraments a l'exèrcit; l'aforament als instruments de pesos i mesures; el sosteniment de
l'oficina del Registre Civil; despesses de representació de l'Ajuntament; el haber d'un vigilant
nocturn; el socorro a pobres transeuntes; enllumenat públic; conservació del rellotge públic del
campanar; despesses de recaptació, els habers del secretari, dos oficials de secretaria, un agutzil, el
depositari i apoderat de l'Ajuntament en la capital i d'un advocat assesor; el material per a les
oficines; les quotes per al sosteniment del col.legi oficial de secretaris de la província; les despesses
ocasionades per la neteja de les fonts, dels llavadors i de les vies públiques; el blanquejar de calç els
edificis municipals i el cementeri; l'adquisició de vacunes i desinfectants; titulars de Medicina,
Farmàcia, practicant, comadrona i d'inspecció de sanitat pecuària; la quota al patronat provincial
antituberculós; subsidi de la vellesa; el lloguer de les cases - habitacions de les escoles de les
Mesquites i dels Hostals i dels locals escoles del poble; despesses de la Fiesta del Árbol; la quota per
al sosteniment de de l'escola de formació professional de la província; despesses de la celebració de la
Fiesta del Libro; la subvenció al Frente de Juventudes; les despesses de les festes cívico-religiosas
que paga l'Ajuntament (les quals en eixa època eren: la Festa de Sant Antoni al gener; els sermons de
Quaresma; la processó del Diumenge de Rams, la cera del Monument del Dijous Sant i la processó
del Divendres Sant i del Diumenge de Pasqua; l'ajuda econòmica a la Pelegrinació a Sant Joan de
Penyagolosa i a la processó de dia de la Creu de maig al Piló; la Festa al patró del poble Sant Felip
Neri; a la processó general del Corpus Christi; als sermons i processons en les Festes majors d'agost;
a la solemne festivitat i posterior processó general de Cristo Rey del Universo que es feia el darrer
diumenge d'octubre; a la festivitat de Tots Sants; a la festivitat de la Puríssima en desembre i a la festa
del dia de Nadal); l'aportació econòmica per a la reconstrucció d'un altar i per últim les despesses no
previstes.
També apareix en dita memòria que les millores que havia d'afrontar d'inmediat la nova corporació
municipal eren: la reconstrucció de l'edici destrossat per les bombes de l'antic ajuntament, la Sala
capitular; la construcció de noves escoles al poble i al terme (les que en un futur seràn les escoles de
les Munyies i del Pou d'en Calvo) a més de cases per a poder viure els mestres.
LA II REPÚBLICA – LA GUERRA CIVIL I ELS INICIS DEL FRANQUISME A LES USERES - AUTOR: J.R.M. Desembre 2015
28
Per a poder realitzar aquestes obres de gran importància el nou secretari, Isidoro Espada, va proposar
el següent: existen en este término municipal propiedad del Ayuntamiento varias fincas rústicas,
algunas de considerable extensión y todas ellas de leñas bajas que no producen más que pastos que
en la actualidad no dan al Municipio rendimiento alguno; pero que si se explotaran los
aprovechamientos forestales, aumentaría la fuente de ingresos del Municipio (...)
També van sol.licitar ajuda a l'estat per a construïr les noves escoles i les cases per als mestres
(acogiéndose a los beneficios concedidos por Decreto del Ministerio de Instrucción Pública y Bellas
Artes de fecha 5 de enero de 1933). Per a refer la Sala van sol.lictar préstecs al Ministeri de la
Governació, d'acord amb l'anomenat Instituto de Crédito para la reconstrucción Nacional; i també
per part de la Falange, mitjançant la Delegació Nacional de Sindicats, a l'anomenada Obra Sindical
del Hogar.
- La subhasta de pesos i mesures la va adquirir José Mª Pruñonosa Royo i la del degüello de reses el
carnisser Vicente García Maimó (sense especificar la quantitat de l'import de dites subhastes).
Les despesses de les festes de Sant Antoni de 1943 van pujar a 1.115 pts., més 129 pts. per la neteja
dels carrers per a dites celebracions. La recaptació de l'estació de telefònica de l'any 1942 va supossar
uns ingressos de 309 pts.
També es va aprovar l'abonament per a la reparació de l'esglèsia parroquial per les destrosses
ocasionades en la Guerra civil per un import de 3.000 pts.
- En la sessió extraordinària del 27 de febrer de 1943 apareix una renovació parcial de la Comissió
Gestora del municipi; així per ordre del Governador Civil es va cessar del seu càrrec al 1º tinent
d'alcalde Higinio Martí, fent menció dels nous regidors i de l'entrega de les corresponents insignies.
Així l'ajuntament quedava cosntituït d'aquesta forma: Alcalde - D. Manuel Andrés Gual; 1º Tinent
d'alcalde D. Juan Martínez Chiva; 1º Gestor - Francisco Tomás Royo; 2º Gestor - José Vte. Andrés
Ribés; 3º Gestor - Salvador Gil Domingo; 4º Gestor - Argelio Beltrán Negre i 5º Gestor - D. Vicente
Beltrán Pruñonosa.
També es va sol.licitar a la direcció catastral de la província les còpies del catastre de rústica del
terme per haver-se cremat el que hi havia a la Sala en la passada Guerra civil; en què totes les còpies
de les diferents parcel.les seràn pagades per tots els propietaris d'acord amb la seua riquessa.
- En el judici de l'expedient de conducta polític - social del secretari de l'ajuntament en temps de la II
República, D. José Montoliu, van anomenar com a instructor al 1º tinent d'alcalde.
En aquest informe, l'anterior secretari al.legava que el van tirar fora del seu càrrec perquè era de
dretes, però l'instructor de l'informe i tota la corporació municipal actual declararen que havia
abandonat el seu càrrec voluntàriament per anar a ingressar a les files del Ejército Rojo; a més a més,
afirmaven que una vegada acabada la Guerra civil no es va reintegrar al seu càrrec ni es va personar
en aquest ajuntament, sentenciant definitivament la prohibició de l'ex-secretari de tornar a demanar el
càrrec en aquesta corporació, acabant l'informe amb aquestes paraules: queda aprobado plenamente
la ideología izquierdista del secretario José Montoliu Villanova, el cuál se incorporó en el ejército
republicano voluntariamente el 18 de julio de 1936.
LA II REPÚBLICA – LA GUERRA CIVIL I ELS INICIS DEL FRANQUISME A LES USERES - AUTOR: J.R.M. Desembre 2015
29
A més es va aprovar l'abonament de 20 pts. a Juan Martí Queral per tallar a los mozos.
També s'informa que el recaptador de la contribució de l'estat per aquesta contornada era D. Juan Luís
Badía, el qual s'emportava el 3% de les quantitats ingressades.
- Es va abonar a la companyia d'autobussos Hispano de Fuente Ensegures la quantitat de 85'88 pts.
per l'import de 17 bitllets de viatgers per als soldats reclutes de l'any 1943.
També es van aprovar el pagament de les diverses despesses: al fuster Miguel Mallol per arreglar 2
taules de tipus escritori - 72 pts.; a Benjamin Saborit Escrig per construïr 2 nitxos - 120 pts.; a Vicente
Martí Queral per blanquejar el quartel de la Guàrdia Civil - 585 pts.; a Vicente Bernat per arreglar la
calefacció de l'Ajuntament - 100 pts.; donatiu al Hogar Infantil de l'auxili local - 200 pts.; a Vicente
Martí Gil per uns segells de correus i uns reintegraments - 270'56 pts.; per la reparació de la Font de
Més Amunt - 276'25 pts.; al mestre D. Vicente Puig Segarra per la compra de llibres per a l'escola -
300 pts.; per una bandera nacional per al balcó del consistori feta en casa de Joaquín Lehastre de
València - 175 pts., a Rosario Martí Solsona per blanquejar les escoles - 210 pts.; a Teresa
Branchadell per la neteja de l'ajuntament i dels llavadors públics - 100 pts.; a Juan Martí Queral per
blanquejar els edificis de l'ajuntament - 181 pts.; a Vicente Garcia Maimó per portar 100 kg. de carbó
per a la calefacció del consistori 60 pts.; a Cristóbal Marco pel lloguer de la casa de la mestra - 120
pts. i a María Roures pel lloguer de la casa de la mestra de les Crevades - 120 pts.
- El 25 de setembre de 1943 es va informar del projecte de pressupost per a la reconstrucció de la
Sala en què es demanava un prèstec al Instituto de Crédito para la Reconstrucción Nacional per un
import que arribava a les 70.000 pts.; les despesses de l'obra eren aquestes: cost de l'obra - 66.366'22
pts., obligacions generals de gestió 2.633'38 pts., i despesses imprevistes - 1.000 pts., total = 70.000
pts. L'arquitecte encarregat per fer els plànols, memòries i demés papers era D. José Gimeno Amela.
- Però en la sessió del 7 de novembre de 1943 va haver una protesta sobre eixe pressupost per part de
l'anterior alcalde i aleshores regidor, Argelio Beltrán Negre; el qual afirmava que no era partidari de
demanar un préstec de tanta importància per a refer l'antic ajuntament perquè això supossaria
l'increment de la contribució dels veïns; adduïnt que amb les partides destinades a les festes i a les
millores de carrers durant diversos anys, amb eixos diners es podria reconstruïr la Sala.
A aquesta proposta es van sumar els regidors José Vte. Andrés i Vicente Beltrán; açó va ser contestat
per l'alcalde D. Manuel Andrés Gual en què afirmava que era necessari el demanar el préstec per a
refer l'ajuntament; alhora de la votació per aprovar eixe pressupost només van votar en contra els
regidors Argelio Beltrán i José Vte. Andrés.
- Es van aprovar les despesses de les festes majors d'agost de l'any 1943, les quals van arribar a un
import de 3.603'50 pts.; a més s'informa que es va ingressar per la subhasta de les aigües dels
llavadors i de la bassà la quantitat de 6.875'50 pts.
També aprovaren que per a la festa de la Puríssima l'ajuntament contractara a un orador sagrado, en
què les despesses de dita festivitat van importar 232 pts.
També apareix una partida per a pagar a Emilio Tomás Martí (de malnom Milio de la Rulla, 1º tinent
d'alcalde en la II República i propietari del café - teatre situat al Camí Ral, el qual servia com a seu
LA II REPÚBLICA – LA GUERRA CIVIL I ELS INICIS DEL FRANQUISME A LES USERES - AUTOR: J.R.M. Desembre 2015
30
del partit Nou per a fer reunions, on avui está l'actual estanc) pel lloguer del seu edifici com a casa de
l'ajuntament, amb un preu de 720 pts. anuals.
Les despesses del telèfon de l'any 1943 ascendien a 228'34 pts.
A més es va aprovar un altre abonament al capellà de la parròquia de 5.000 pts. per a la reconstrucció
de l'esglèsia i ermites.
- L'oficial de 1º de l'ajuntament, Cristóbal Bellés Garcia, va sol.licitar la creació d'una plaça en dit
consistori perquè fora anomenat secretari de 3º categoria, al.legant que des de l'any 1928 que exercia
eixe càrrec en la secretaria municipal.
El 26 de febrer de 1944 tota la corporació municipal, a instància del senyor alcalde, aprovaren per
unanimitat (full 35r del llibre de les Actes municipals) una partida de 750 pts. per adquirir una imatge
del Patró del poble Sant Felip Neri (és l'actual imatge que hi ha en l'altar de l'església parroquial, ja
que l'anteior imatge va ser cremada en la Guerra Civil, i que per desgràcia fa més de 50 anys que no
es trau en processó, no hi ha cap poble de la contornada que no traga en processó la imatge del seu
patró o patrona, el cas de Les Useres és únic e inexplicable).
- Van anomenar com a nou menescal al mateix que també s'ocupava del poble d'Atzeneta, era D.
Félix Escudero. També apareixen detallades les següents despesses: al ferrer Adrián Pons per uns
postes per a indicar les entrades al poble - 40 pts.; al fuster Álvaro Monferrer per les fustes per a
subjectar els mateixos indicadors - 35 pts.; a la mestra Maria del Pilar García per la compra de 4
quadres del Sagrat Cor de Jesús per a les 4 escoles - 80 pts.; a Manuel Gasch per encordar 4 cadires
de les dependències municipals - 25 pts.; a la mestra de les Crevades Dª Vicenta Escrig per blanquejar
l'escola i la casa de la mestra - 100 pts.; per un mapa municipal d'Espanya - 25 pts.; per arreglar el
carrer de la Font - 5.034'55 pts.; a Vicente Garcia Maimó per una sària de carbó vegetal - 51 pts.; a
Emilio Tomás Martí pel lloguer del café - teatro per a casa de l'ajuntament 720 pts. anuals; al
llumener Tomás Martí Nácher per material eléctric - 35 pts.; a l'oficial de secretari Salvador Gil
Garcia pel treball d'hores extres en la confecció dels padrons de les contribucions - 360 pts.; i al carter
Hipólito Aicart per anar a replegar la correspondència durant els mesos que el cotxe de correus va
deixar de circular - 500 pts.
Les darreres informacions que ens detalla dita acta van ser que les despesses de les festes majors
d'agost van importar 5.034'55 pts., tots van votar a favor menys el regidor José Vte. Andrés Ribés, el
qual va renunciar al càrrec de depositari municipal.
També apareix la informació per part de l'apotecari José Manuel Tomás Escrig per sol.licitar la
construcció d'un mausoleo o panteó familiar (família dels Macos) en el cementeri municipal de més
de 8 m2.
LA II REPÚBLICA – LA GUERRA CIVIL I ELS INICIS DEL FRANQUISME A LES USERES - AUTOR: J.R.M. Desembre 2015
31
RESULTATS ELECTORALS - ANY 1931
Segons el periódic Heraldo de Castellón el dia 13 d'abril de 1931 apareixen els següents resultats:
Useras - 9 demócratas y 1 conservador (Art. 29)
Segons el diari la Província Nueva el dia 1 de juny de l'any 1931 apareix el següent resultat electoral:
Useras - 11 Republicanos y 3 indefinidos
Segons el peròdic el Heraldo de Castellón, el dia 29 de juny de 1931 apareixen publicats els següents
resultats electorals:
USERAS
- Conjunción Republicano - Socilalista:
D. Fernando Gasset Lacasaña - 348 (vots), en el total de la província de Castelló va obtindre
43.474 vots.
D. Vicente Sales Musoles - 172 , en tota la província va obtindre 40.223
D. Juan Sapiña Camaró - 171 , en tota la província va obtindre 37.547
D. Alvaro Pasqual Leone - 172 , en tota la provincia va obtindre 36.732
D. José Royo Gómez - 173 , en tota la provinica va obtindre 35. 341
- Candidatura Republicana - Independiente:
D. Vicente Cantos Figuerola - 349 , en tota la província va obtindre 15.637
Aquesta era la candidatura del partit majoritari en la població de Les Useres, V. Cantos era de
Burriana i va arribar a ministre en el govern del partit Radical d'Alejandro Lerroux durant l'anomenat
Bienni Negre o Conservador.
Aquest partit era conegut a nivell local com a Partit Nou, amb més de 700 afiliats, la seu del partit
estava al Café - Teatre del Camí Ral propietat del 1º tinent d'alcalde Emilio Tomás Martí, on feien els
seus actes de propaganda electoral.
Altre lloc en què es reunien només els principals mandataris del Partit Nou userà era en la casa -
hostal del Camí Ral propietat de Jaime Miguel Tomás, líder local del partit, en què diversos
testimonis de persones majors afirmaven que en les eleccions es posaven a la portalada de dita casa
dos llibrells plens de bunyols i de figues albardaes per a "conquistar" als possibles votants; també
altra manera d'atraure als votants (segons els mateixos testimonis) era que alguns militants més
acèrrims anaven pels masos del terme amb una navaja o ganivet per "assegurar" millor el vot a dit
partit.
LA II REPÚBLICA – LA GUERRA CIVIL I ELS INICIS DEL FRANQUISME A LES USERES - AUTOR: J.R.M. Desembre 2015
32
- Concentración de Izquierdas:
D. Miguel Peña Masip - 0 , en tota la província 11.261
D. Tomás Benet Benet - 226 , en tota la província 6.328
D. Artur Perucho Badia - 218 , en tota la província 6.093
D. José Castelló Soler - 223 , en tota la província 10.630
- Concentración de Derechas:
D. Jaime Chicharro - 39 , en tota la província 10.538
D. Bautista Planelles - 37 , en toa la província 7.631
RESULTATS ELECTORALS - ANY 1933
Segons el diari Heraldo de Castellón el dia 20 de novembre de l'any 1933 va publicar els següents
resultats electorals:
Useras - censo de 1.638 votantes
Candidatura Republicana Radical:
Cantos - 538 , en tota la província 51.326
Morelló - 565 , en tota la província 47.036
Leone - 542 , en tota la província 46.541
Calot - 540 , en tota la provincia 43.518
Candidatura de Derechas:
Chicharro - 88 , en tota la província 49.479
Villalonga - 88 , en tota la província 52.212
Granell - 87 , en tota la província 48.126
Martí - 87 , en tota la provincia 49.706
Candidatura de Izquierdas:
Sapiña - 3 , en tota la provincia 33.614
Casas Sala - 1 , en tota la província 30.771
Royo - 3 , en tota la provincia 30.979
Dóriga - 2 , en tota la provincia 32.978
Candidato Conservador:
Breva - 34 , en tota la provincia 16.043
Candidato Radical - Socialista:
Castelló - 6 , en tota la provincia 5.980
LA II REPÚBLICA – LA GUERRA CIVIL I ELS INICIS DEL FRANQUISME A LES USERES - AUTOR: J.R.M. Desembre 2015
33
Segons el diari Heraldo de Castellón el dia 4 de desembre de l'any 1933 va publicar els següents
resultats electorals en la 2º convocatoria:
Useras - censo de 1.638 votantes
Candidatura Republicana Radical:
Cantos - 775 , en tota la província 55.230
Morelló - 762 , en tota la província 52.396
Leone - 764 , en tota la província 52.229
Calot - 759 , en tota la provincia 50.520
Candidatura de Derechas:
Chicharro - 253 , en tota la província 52.597
Villalonga - 261 , en tota la província 56.309
Granell - 252 , en tota la província 53.223
Martí - 255 , en tota la provincia 53.415
Candidatura de Izquierdas:
Sapiña - 2 , en tota la provincia 26.753
Casas Sala - 0 , en tota la província 26.714
Royo - 2 , en tota la provincia 25.482
Dóriga - 1 , en tota la provincia 25.265
RESULTATS ELECTORALS - ANY 1936
Segons el diari Heraldo de Castellón el dia 17 de febrer de 1936 va publicar els següents resultats
electorals municipals, no apareixen el total de vots en la província:
Useras - 1.666 de censo electoral
Candidatura Republicana Radical:
Lerroux - 1.178
Vicente Cantos - 1.178
Morelló - 0
Cantos (R.) - 1.178
LA II REPÚBLICA – LA GUERRA CIVIL I ELS INICIS DEL FRANQUISME A LES USERES - AUTOR: J.R.M. Desembre 2015
34
Candidatura de Derechas:
Fabra - 350
Villalonga - 350
Martí - 350
Sanz - 350
Tradicionalistas:
Bau - 350
Soler - 350
Candidatura de Izquierdas:
Casas Sala - 100
Fé Castell - 100
Sapiña - 100
Hidalgo - 100
LA II REPÚBLICA – LA GUERRA CIVIL I ELS INICIS DEL FRANQUISME A LES USERES - AUTOR: J.R.M. Desembre 2015
35
"PARTE" DE L'ACCIÓ BÈL.LICA AL FRONT
(...) Después de que Camilo Alonso Vega hiciera el signo de la Cruz con su sable en aguas del
Mediterraneo y de que los italianos entraran en Tortosa; el alto mando franquista proyecta una
ambiciosa ofensiva sobre Castellón, Sagunto y Valencia.
La Agrupación de Divisiones Garcia Valiño, encuadrada en el Cuerpo del Ejército del Maestrazgo,
se une a los Cuerpos del Ejército de Galicia y Castilla, formando un inmenso frente en forma de arco
des de los Montes Universales hasta el Mediterraneo.
A principios de mayo del 38 Garcia Valiño asalta las posiciones de Cantavieja e Iglesuela del Cid
defendida por el cuerpo 21º ; al mando de ella Cristóbal Errandonea.
Ayudado por Aranda y las Flechas Negras italianas, toma Iglesuela y ocupa la línea Valdelinares -
Mosqueruela el 20 de mayo.
A principios de Junio, Valiño, al mando de 6 divisiones y con apoyo aéreo, perfora las líneas del 22º
Cuerpo republicano, ocupa el nodo de comunicaciones de Adzaneta y avanza hacia Lucena del Cid.
Las fuerzas republicanas retroceden hasta Oropesa para defender Castellón (...)
Diari ABC - Sevilla 10 de Juny de 1938 - Parte Oficial de Guerra
CUARTEL GENERAL DEL GENERALÍSIMO - Además de las posiciones que ayer se hicieron
constar en el Parte, fueron ocupadas las de Maluendas, Cabrera y alturas al sur de Sierra Villar en
el sector de Puertomingalvo.
Hoy, en el frente de Teruel, no obstante la resistencia del enemigo y la fuerte tormenta que ha
dificultado nuestro avance, se han alcanzado, en el sector occidental, las importantes alturas de
cotas 1.752, 1.705 y 1.714, el macizo del Pelamozo, el Prado, Cerro Montero y en el sector oriental
se ha rectificado nuestra línea a vanguardia. Se han cogido ciento veintinueve cadáveres del
enemigo, cerca de dos centenares de fusiles y diverso armamento y material.
En el frente de Castellón han continuado asímismo nuestra progresión, pero no se conoce con
exactitud la línea alcanzada, porque la gran tormenta que empezó esta tarde y continuaba a la hora
de cerrar el Parte, ha cortado las comunicaciones con algunas de las divisiones operantes.
Desde luego se sabe que se han ocupado el pueblo de Useras y otras importantes posiciones y que
una sola columna ha hecho trescientos nueve prisioneros, entre ellos un capitán.
En el alto Cinca (...)
Salamanca 9 de Junio de 1938 - II Año Triunfal - De orden de su Excelencia - El General Jefe de
Estado Mayor - FRANCISCO MARTÍN MORENO.
LA II REPÚBLICA – LA GUERRA CIVIL I ELS INICIS DEL FRANQUISME A LES USERES - AUTOR: J.R.M. Desembre 2015
36
Progresión hacia el Sur - Marchando hacia el sur, por todos los caminos del avance que se
insinuaron los días pasados, las tropas han continuado la progresión, y las que ocuparon Adzaneta,
hoy han seguido su avance para rebasar primero y ocupar luego el pueblo de Useras.
El paso de la Sierra de la Cruz ha sido la mayor dificultad, porque los enemigos han querido
defenderla con abundantes armas automáticas, a las que ha sido menester acallar, dando los
generosos pechos de los valientes, en un asalto impetuoso.
Por la carretera al este de Albocácer, también han progresado los soldados, cerrando una bolsa que
cada día tiene la boca más estrecha.
Y por los sectores muy al sur de Chodos, por debajo del enorme cono de Peña Golosa, han seguido el
avance, en dirección a esa carretera de Lucena del Cid, que ahora está ya al alcance casi de las
fuerzas que operan por el ala izquierda del amplio dispositivo.
A propósito de Adzaneta, es menester destacar algunos detalles de cierta importancia, que prueban
cómo los rojos van modificando su línea de conducta, no para mejorar respecto a la finalidad que
persiguen; sino para contribuir más y mejor todavía para llevar al confusionismo a las gentes que
están a su lado por grado o por fuerza.
En el pueblo de Adzaneta la propaganda mural ha hecho un gasto extraordinario. Casi diría que es
el pueblo donde he visto mayor derroche de máximas y consejos a falta de carteles de esos colores
terriblemente chillones a que los marxistas son tan aficionados.
Estos rótulos a las gentes pintándolas la España de Franco como una horda sedienta de sangre,
como una turba de gentes sin Patria y como un gobierno integrado de vendidos al oro extranjero. Lo
más curioso del caso es que la palabra República se emplea cada vez menos y los llamamientos al
patriotismo abundan constantemente, afirmando que ellos son los que luchan por la independencia
de España y para salvarla de la tiranía extranjera (...)
Diari La Vanguardia - Barcelona - Dijous 9 i divendres 10 de juny de 1938
Las bombas de la aviación italoalemana siguen causando estragos entre los no combatientes.
La presión enemiga en el frente de Levante, a pesar de su persistencia, no logra quebrantar la
moral del Ejército republicano. Ataques y contraataques en varios sectores. Ha sido inutilizada una fábrica de electricidad facciosa
al NO de Villahermosa. El ejército de Extremadura rectifica con ventaja las líneas de vanguardia.
El Ministerio de Defensa Nacional facilitó anoche el siguiente parte:
FRENTE DEL ESTE: la actividad registrada en los distintos sectores se redujo a tiroteos y cañones
sin importancia.
LA II REPÚBLICA – LA GUERRA CIVIL I ELS INICIS DEL FRANQUISME A LES USERES - AUTOR: J.R.M. Desembre 2015
37
FRENTE DE LEVANTE: Con fuerte protección de aviación y tanques, los facciosos atacaron
intensamente nuestras posiciones del sector de la Puebla de Valverde, consiguiendo, a costa de
muchas bajas, modificar ligeramente sus líneas.
Otros ataques rebeldes a la cota 1.064 al S de Linares de Mora, fueron, a pesar de su dureza,
totalmente neutralizados.
En la zona de Vistabella, el enemigo consiguió ocupar el Mas de Isidro, que fué más tarde
recuperado por nuestras fuerzas. Derrochando hombres y material, los facciosos consiguieron
ocuparlo de nuevo, pero en un enérgico contraataque los soldados republicanos volvieron a
conquistarlo, quedando definitivamente en nuestro poder.
En el sector de Valldaba (així apareix escrit) las tropas leales han conquistado el Racó de Tells. En
un golpe de mano realizado por patrullas propias, fué inutilizada la fábrica de electricidad enemiga,
situada al NO de Villahermosa. Nuestros soldados regresaron a sus bases sin novedad.
Los ataques facciosos sobre el Tosal, en la zona de Vistabella, fueron totalmente rechazados.
---------------------------------------------------------------
FRENTE DE LEVANTE: Los facciosos han proseguido su ofensiva en todos los sectores de este
frente, atacando con gran dureza nuestras posiciones del Carril al SE, de Cerro Montero y pista de
Camarasa, en la zona de la Puebla de Valverde, siendo totalmente rechazados.
Con fuerte protección de tanques, aviación y artillería, presionaron intensamente por el sector de
Villahermosa, donde nuestras fuerzas se vieron obligados a abndonar el vértice Peñagolosa y
Sanahuja.
La aviación leal realizó eficaces servicios de ametrallamiento y bombardeo de las líneas rebeldes.
Cuarenta y un cazas propios entablaron combate con ocho aparatos facciosos de gran bombardeo a
los que protegían cuarenta y cinco "Fiat". Fueron derribados los siguientes aparatos enemigos: uno
de gran bombardeo que cayó incendiado: un "Fiat" que cayó en la cuenca del río de Lucena; otro al
N del pueblo de este nombre; otro al N de Figueroles; otro al S de Adzaneta, otro al NE, de este
pueblo, lanzándose el piloto en paracaídas; otro en Lucena del Cid, entre el pueblo y el castillo de
Híjar, y otro que cayó incendiado en Benafigos.
Además, dos "Fiats", chocaron, ardiendo uno de ellos y cayendo los dos bastante dentro del territorio
rebelde. Nosotros perdimos tres aparatos, resultando ilesos los pilotos.
LA II REPÚBLICA – LA GUERRA CIVIL I ELS INICIS DEL FRANQUISME A LES USERES - AUTOR: J.R.M. Desembre 2015
38
Operaciones militares en la Província de Castellón - Autor: Manuel Salvador
Gaspar (Teniente Coronel Honº)
BATALLA DE ARAGÓN - (...) Esta vasta operación fue encomendada al Ejército del Norte mandado
por el General Dávila, siendo Jefe del Estado Mayor el general Vigón. Las fuerzas que tenían que
realizar éstas operaciones integraban un conjunto de 26 Divisiones distribuidas en seis Cuerpos de
Ejército (C.E.) y una Agrupación.
Estos eran los de Navarra (Solchaga); Aragón (Moscardó); Marroquí (Yagüe); C.T.V. (Berti);
Galicia (Aranda); Castilla (Varela) y la Agrupación García Valiño con la 1º División de Navarra, 1º
División de caballería (Monasterio) y la 105 División (Santiago). (...)
BATALLA DE LEVANTE: Con la llegada al mar de las fuerzas del C.E. de Galicia finalizaba la
Batalla de Aragón e iba a dar comienzo la de Levante. Este C.E. (General Aranda) con las
divisiones: IV de Navarra (Alonso Vega), con tres Brigadas mandadas por los Ttes. Coroneles
Cisneros, Ibisate y Torrente con los batallones: III de Melilla, I, II y III de Flandes, III y IV de Bailén,
batallón C de las Navas y III de Sicilia; IV de San Marcial, IV de San Quintín, V de la Victoria y V
Tabor de Tetuán.
De artillería figuraban un grupo de 65, otro de 100 y un tercero de 105; y en ingenieros dos
compañías: 83 división (Martín Alonso), dos brigadas a las ordenes del Coronel Mizzian y Tte.
Coronel Quintana con los siguientes batallones: II y IV Tabores de Ceuta, Mehal-la de Gomara; II,
III y VII batallón de Mérida; I, II, III y XIII de Zamora; III de F.E.T. de Galicia y III de F.E.T. de
Asturias; más el II Bón. de Argel de reserva. En artilleria dos baterias de 65, dos de 105, un grupo de
75 y otro de 100, y en ingenieros un grupo de zapadores y una compañía de Transmisiones 84
división (Galera), dos brigadas mandadas por los Tte. Coroneles Soto y Alonso de Orduña con los
batallones de Zamora V, XV y XVI, de Mérida IV, de Zaragoza II y IV, de Burgos IV y V; más las
banderas de (...)
El 1º de Mayo se incorporó la División 14 (brigadas LXX y XCVIII) para defender la segunda línea
(Oropesa - Puebla Tornesa - Villafamés) Cuerpo XXII; Divisón 19 (brigadas LII, LXXIV y LXXIX)
con un batallón agregado y 19 piezas de artillería. Durante el mes de mayo la fortificación se
intensificó extraordinariamente, a base de la recluta forzosa de personal civil (el celebre "canguro" a
la salida de los cines que indiscriminadamente montaba en camiones a los espectadores en
condiciones de trabajar en ellas).
Un fuerte temporal de lluvias, el acopio de nuevas brigadas, el temor a los castigos, la tenaz labor
del Comisariado rojo y el crecimiento de una extensa red de fortificaciones había permitido que el
Ejército Popular se recuperase moral y tácticamente (...)
Los propósitos del mando del ejército eran envolver y batir al enemigo desplegado frente al C.E. de
Galicia, impidiéndole la retirada al sur del Río Mijares y a tal objeto fijarle en la línea del Rio
Segarra o Cuevas, y atacar su flanco desde Vistabella a Ares, para una vez alcanzada la línea
Adzaneta - Villar de Canes, desplazar la masa de maniobra hacia el SE para cerrar sobre la costa al
Sur de Castellón.
LA II REPÚBLICA – LA GUERRA CIVIL I ELS INICIS DEL FRANQUISME A LES USERES - AUTOR: J.R.M. Desembre 2015
39
Esta maniobra comprendió dos fases, la primera desde el 27 de mayo al 4 de junio y la segunda dede
el 7 de junio al 15 del mismo mes (...)
Al destacamento de enlace, constituido por las Divisiones 1º de Navarra, 108.61 (2º Brigada) y 3º
Brigada de caballería, reforzada por la brigada de Flechas Negras, y al mando del General García
Valiño se le da la misión de avanzar sobre Mosqueruela, sobre Vistabella y Adzaneta para oblicuar
después hacia el SO.
Las fortificaciones enemigas en éste sector eran: - entre Oropesa y Cabanes, se apoyaba la línea
defensiva en las sierras de Oropesa y la Herradura, Castillo de Miravet, con centros de resistencia
en Mina de Hierro, y Cabanes en el Vértice Gaidó; - en Vall d'Alba un centro de resistencia en
Vértice Blanco y otro en el Tosal Roig; - en la Pelechaneta un centro de resistencia a la altura de
Beca y corte de carretera entre los kms. 17 y 19; - en el sector de Adzaneta (on cal remarcar que no
tots els llocs citats pertanyen al terme d'Atzeneta, sinó que corresponen a les partides situades al nord
del terme de Les Useres) estaba poderosamente fortificado, con centros de resistencia a vanguardia
de las lomas de Mas d'Olaries y Cova Pancheta, Masia de Crevades, alturas al S de Racó de
Portales, Masia de Serradetes y centros de resistencia de segunda línea en los vértices Andreva y
Bobalar, alturas de Rocas del Sol y Adzaneta (...)
La idea de maniobra era fijar al enemigo desde Albocacer a la Barona y progresar al sur hacia
Costur (al mismo tiempo que el destacamento de Enlace llegase a Benafigos, Chodos y Vértice
Gozalbo) para rebatirse después sobre la Barona, Villafamés y Borriol. El límite de acción entre las
unidades del C.E. y del destacamento de enlace era esencialmente la carretera de Adzaneta a Costur
y puente sobre el pantano de Maria Cristina en la carretera de Castellón a Alcora.
El desarrollo de la misma estaba prevista de la siguiente forma: una masa de ataque (Agrupación
ofensiva) formada por la IVª, 2ª Brigada de la 55 y un grupo mixto de carros, apoyados por 23
baterías de artillería (92 cañones) avanzaría rápidamente hacia el Sur para alcanzar en dos saltos
los siguientes objetivos: en el primer asalto: a) - la meseta al SE de Adzaneta entre Useras y la
Rambla de la Viuda; b) Meseta de Costur, ocupado Costur continuan en direccion SE para el
segundo asalto: a) - Carretera de Villafamés - San Juan de Moró y b) carretera de Puebla Tornesa -
Borriol.
La 1º Brigada de la 55 División que cubría el flanco Este, una vez ocupada la meseta de Adzaneta
por la Agrupación ofensiva, ocuparía posiciones al Este de la Rambla de la Viuda para permitir el
tránsito por la carretera de Adzaneta a la Barona y más tarde a Villafamés.
La División 84 se extendería desde Tírig al Sur de la Sierra Esparreguera, relevando a la Brigada 55
y tendría dispuestas sus unidades de reserva para operar en dirección Sur.
La División 83 concentraría una brigada y dos grupos de artillería en la región de Cuevas de
Vinromá para avanzar posteriormente sobre Villanueva de Alcolea y Cabanes.
Sus oponentes son los C.E. XXI y XXII mandados respectivamente por Errandonea e Ibarrola,
estando Adzaneta defendida por la División de Extremadura y contando con dos divisiones más, la
52 y la 70.
LA II REPÚBLICA – LA GUERRA CIVIL I ELS INICIS DEL FRANQUISME A LES USERES - AUTOR: J.R.M. Desembre 2015
40
El C.E. XXII estaba compuesta por las divisiones 41, 6ª y 48, el punto clave del avance señalado era
el pueblo de Adzaneta, importante nudo de comunicaciones en el que confluyen las carreteras de
Chodos, Vistabella, Benafigos y Torre Embasora y arrancan las que conducen a Alcora y enlaza con
la de Albocacer a Villafamés, con un fortísimo centro de resistencia que separaba a las dos masas
que operaban a una y otra margen de la Rambla de la Viuda.
El día 7 de junio de 1938 se reanuda la ofensiva y se reduce la bolsa de Benafigos por la Agrupación
García Valiño y se ocupa dicho pueblo, y por los flancos en combate cuerpo a cuerpo se ocupa
Chodos y se alcalzaban las alturas que dominan Adzaneta por el Oeste, mientras la IVª y 55 arrollan
al enemigo que defendía la Rambla Monlleó, la cruzan y ocupan las alturas que dominan Adzaneta
por el NO, posiciones que son contraatacadas.
El dia 8 la IVª ocupa Adzaneta y la 2ª brigada de la 55 progresa 3 kms. al sur de dicha población por
ambos lados de la carretera; mientras el destacamiento de enlace desciende de Peñagolosa en
dirección Lucena del Cid, y la IVª División llega el día siguiente a Useras, prosiguiendo su avance
sobre Costur, orientando su flanco izquierdo en dirección a Villafamés.
Este mismo día el Jeje del C.E. XXII ante la imposibilidad de detener la situación autoriza al Coronel
Ibarrola para efectuar un repliegue con el mayor orden, escalonando el repliegue, y el 10 de junio la
retirada general de sus fuerzas a la línea Oropesa - Cabanes - la Barona.
El 10 se perfecciona la maniobra sobre las vías de comunicación, y el destacamento de enlace inicia
la maniobra para la posesión de Lucena del Cid fuertemente defendida y fortificada, con la carretera
que conduce a Castillo de Villamalefa y envuelve el pueblo por el E llegando por Figueroles a las
proximidades del cruce de la Foya; y la Agrupación ofensiva ocupado Costur se orienta hacia el SE
y ocupa la Barona (...)
LA II REPÚBLICA – LA GUERRA CIVIL I ELS INICIS DEL FRANQUISME A LES USERES - AUTOR: J.R.M. Desembre 2015
41
Llista Benéfica dels veïns que gaudien d'assistència sanitària
Ayuntamiento de Useras - Provincia de Castellón - Servicio Benéfico - Sanitario -
Lista de las famílias de este término municipal que tienen derecho a disfutar gratuitamente el
expresado servicio en el próximo año de 1942.
NOM OFICI ADREÇA Persones de
dita família
MALNOM
Jaime Capdevila
Centelles
jornaler el Barranquet una Joume el Balaguer
Josefa Pérez Peris labores Loreto una Josepa la Sesilia
Sebastián Pitarch
Barrera
jornaler Sant Roc una Calçaroja
Ubaldesca Pouplà
García
labores Carri-Nou una Valdesca la Mahona
José Vte. Solsona
Vallés
jornaler la Foia Estreta sis el Vallés
Vicente Pruñonosa
Aparisi
jornaler Sant Antoni una el Roso
Salvador Juan
Tomás
jornaler Mas d'en Savi una Savadoro
Josefina Sabater
Chaparra
labores Sant Antoni tres Josefina la chaparra
Magdalena Dimas
Vidal
labores Sant Antoni una la Jórdia
Vicente Mateu
Escrig
jornaler Carri- Nou tres Trentadeu
Tomasa Chiva
Sabater
labores Carme dos Maseta del Sereno
Juan Rubio Puerto jornaler Carri-Nou una Pío
Tomás Forés Royo jornaler Carme tres Passaparets
Carmen Andrés Edo labores Alcora una Carmeta de l'aguasil
Rogelia Gil
Centelles
labores Sant Roc tres Viuda de Ligoriet
José Beltrán Beltrán jornaler Mas de Jumicos cinc Pepet de Pascualo
Jaime Allepuz Martí jornaler Sant Antoni cinc Monsó
Constantina Forés
Aparisi
labores la Baraneta dos Constantina
Teresa Albalate
Albella
labores Mas del Sant dos filla de l'Obrera
Salvador Bernat
Herrero
jornaler Mas de Formany tres el moreno
LA II REPÚBLICA – LA GUERRA CIVIL I ELS INICIS DEL FRANQUISME A LES USERES - AUTOR: J.R.M. Desembre 2015
42
Vicente i Manuel
Andrés Benages
jornalers Mas de n'Arqués una el ciego
Teresa Sabater
Garcia
labores Carme una la Mahona
María Chiva Solsona labores Carme una Marieta de les
Ramones
Juan Branchadell
Beltrán
jornaler Santa Ubaldesca una Juan de Nelet
Julia Salvador
Dealbert
labores les Tancades tres Benito
Antonia Martí Gil labores Alcora una Tona del Garrido
Hermenegildo
Chaparra Cuevas
jornaler Clotàs seis Chaparra (bocasa)
Vicente Royo Rubio jornaler la Campana cinc Caquet
José Batalla Beltrán jornaler el Surquet una Quicarro
Rosa Garcia
Ventura
labores Carri-Nou una Rosa la ferrera
Joaquina Ibáñez
Collado
labores Santa Ubaldesca dos Ramón de Chaparra
Vicenta Capdevila
Centelles
labores el Barranquet una la Balaguera
Juliana Beltrán
Herrero
labores Santa Ubaldesca una la Juliana
Vicente Miralles Gil jornaler el Molinar dos Pospós
Magdalena Gil
Capdevila
labores Carri-Nou una Posposa
Salvador Aicart
Centelles
jornaler Mas del Retor una el Furgo
Vicente Gil Tomás jornaler Alcora dos teuler
Carmen Vives Valls labores Oms dos -----
Argelio Edo Beltrán jornaler la Palanca una de la Serena
Providencia Moliner
Vidal
labores Sant Antoni tres de Benito
Vicenta Andrés Gil labores Santa Ubaldesca una Senta l'aguasila
Maria García Peris labores Sant Antoni una Maria del Mas del
Verduc
Maria Edo Ribés labores Carme una la cunyada del
Sereno
Mercedes Casiano
Masons
labores Carri-Nou tres la nora del Furgo
Raimunda Gil Tomás labores Alcora una la dona de Sisto
José Vte. Escrig
Miralles
jornaler Coll de la Bassa quatre Paulino
Rosalia Tomás
Aparisi
labores Santa Ubaldesca una Rosalia la de platillos
LA II REPÚBLICA – LA GUERRA CIVIL I ELS INICIS DEL FRANQUISME A LES USERES - AUTOR: J.R.M. Desembre 2015
43
José Beltrán Rubio jornaler el Povet tres fill del Rosso
Vicente Portolés
Cuevas
jornaler el Formany cinco fill de Vitoria
Sara Royo
Barrachina
labores Camí Ral dos -------
Vicente Garcia
Pruñonosa
jornaler Sant Antoni dos el Gós
José Beltrán Solsona jornaler les Clotxes dos el surdet
Carmen Ribés Creu labores Mas del Retor tres la curandera
Enrique Monfort
Sabater
jornaler Pou d'en Cabanyes quatre de Roc
Vicente Martí
Queral
jornaler Roques de la
Conilla
quatre el Mut
Francisco Tomás
García
jornaler Pou d'en Cabanyes tres -------
Concepción Roca
Gil
labores Major sis Viuda de Batiste
LA II REPÚBLICA – LA GUERRA CIVIL I ELS INICIS DEL FRANQUISME A LES USERES - AUTOR: J.R.M. Desembre 2015
44
EXEMPLES DE CLASSIFICACIONS DE SOLDATS USERANS
A continuació detallarem els informes realitzats al gener de 1940 sobre alguns veïns del poble i del
terme que havien estat soldats reclutes en els anys de la Guerra Civil; es tracta de fitxes de
classificació amb un model ja establert en què s'exposa la participació dels soldats o dels veïns en
temps de guerra. Aleshores per a no ferir la sensibilitat de ningú, només vaig a posar el model trobat
dels meus familiars més pròxims; d'aquesta manera, no pot haver cap perjudici per si anomena a uns i
no anomena a uns altres (en pobles menuts sol passar açò).
Ayuntamiento de Useras - Distrito de Lucena del Cid - 3º Región Militar - Caja de Recluta de
Castellón - Número 32
Reemplazo de 19 37 - Ficha de Clasificación núm. 17
Apellidos ********* Nombre *******
Natural de Useras Provincia de Castellón Nació el 16 de mayo de 19**
Hijo de Jaime y de Salvadora residentes en Useras c/ José Antonio
Estado soltero nombre de la esposa
Residencia actual del mozo Useras
Oficio actual Tratante Oficios anteriores Tratante
Lugares en que residió desde Octubre del año 1934: Useras hasta ingresar con carácter forzoso en
las filas rojas.
Sirvió en el Ejército Nacional en el Regimiento de Infanteria nº 52, desde el 9 de junio de 1938
hasta el primero de octubre de 1939.
Sirvió en el Ejército Rojo en Sanidad Militar desde el 15 de agosto de 1937 hasta el 9 de junio de
1938.
Obteniendo los empleos de soldado.
En julio del 36 estaba en Useras dedicado a las faenas de su profesión
Pasó a la España Nacional el día 9 de Junio de 1938 por Useras
Prisionero o Presentado presentado
LA II REPÚBLICA – LA GUERRA CIVIL I ELS INICIS DEL FRANQUISME A LES USERES - AUTOR: J.R.M. Desembre 2015
45
Posee bienes en ninguno
Tiene parientes afincados en Useras
Personas que pueden avalarlo Tiburcio Pardo Martí y Juan Martí Queral
Documentos que presenta: un pasaporte provisional del Regimiento de Infanteria Carros de
Combate nº 2 , expedido en Zaragoza el primero de octubre de 1939.
(Firma del interesado)
CLASIFICACIÓN PROVISIONAL
Vistos los antecedentes e Informes, la Comisión Municipal lo clasifica de adicto
Useras a 22 de Enero de 1940 - Año de la Victoria.
-----------------------------------------------------------------------------------------
Ayuntamiento de Useras - Distrito de Lucena del Cid - 3º Región Militar - Caja de Recluta de
Castellón - Número 32
Reemplazo de 19 39 - Ficha de Clasificación núm. 21
Apellidos ********* Nombre *******
Natural de Useras Provincia de Castellón Nació el 21 de julio de 19**
Hijo de Jaime y de Salvadora residentes en Useras c/ José Antonio
Estado soltero nombre de la esposa
Residencia actual del mozo Useras
Oficio actual Tratante Oficios anteriores Tratante
Lugares en que residió desde Octubre del año 1934: Useras hasta ingresar con carácter forzoso en
las filas rojas.
LA II REPÚBLICA – LA GUERRA CIVIL I ELS INICIS DEL FRANQUISME A LES USERES - AUTOR: J.R.M. Desembre 2015
46
Sirvió en el Ejército Nacional en No . Estuvo dos días en Campo de Concentración.
Sirvió en el Ejército Rojo en C.R.I.M. nº 11 de Castellón y en Barcelona en la Retaguardia nº 14
desde enero de 1938 hasta final de la guerra.
Obteniendo los empleos de soldado
En julio del 36 estaba en Useras dedicado a las faenas de su profesión
Pasó a la España Nacional el día 27 de marzo de 1939 por Valencia
Prisionero o Presentado presentado
Posee bienes en ninguno
Tiene parientes afincados en Useras
Personas que pueden avalarlo Paciano Bernat Royo y Álvaro Monferrer Sales
Documentos que presenta: Oficio del Tribunal Médico Militar de Castellón que le declaró Apto
para servicios auxiliares el 19 de enero de 1938 y una notificación de la Comisión Clasificadora de
Castellón - clasificado Adicto. (Firma del interesado)
CLASIFICACIÓN PROVISIONAL
Vistos los antecedentes e Informes, la Comisión Municipal lo clasifica de adicto
Useras a 24 de Enero de 1940 - Año de la Victoria.
-----------------------------------------------------------------------------------------
Ayuntamiento de Useras - Distrito de Lucena del Cid - 3º Región Militar - Caja de Recluta de
Castellón - Número 32
Reemplazo de 19 38 - Ficha de Clasificación núm. 16
Apellidos ************ Nombre *******
Natural de Useras Provincia de Castellón Nació el 5 de Enero de 19**
Hijo de Francisco y de Carmen residentes en Useras c/ José Antonio
LA II REPÚBLICA – LA GUERRA CIVIL I ELS INICIS DEL FRANQUISME A LES USERES - AUTOR: J.R.M. Desembre 2015
47
Estado soltero nombre de la esposa
Residencia actual del mozo Useras
Oficio actual labrador Oficios anteriores labrador
Lugares en que residió desde Octubre del año 1934: Useras hasta ingresar con carácter forzoso en
las filas rojas.
Sirvió en el Ejército Nacional en el Regimiento de Transmisiones de El Pardo, desde el 8 de
septiembre de 1939 hasta el 3 de octubre del mismo; y en esta fecha pasó a la Compañia de
Trabajadores nº 77 hasta el 7 de febrero de 1940.
Sirvió en el Ejército Rojo en el Cuerpo de Ingenieros 121 Brigada desde el 15 de noviembre de
1937 hasta el 13 de marzo de 1938, y hasta 8 de junio del 38 estuvo escondido en casa.
Obteniendo los empleos de soldado
En julio del 36 estaba en Useras dedicado a las labores del campo
Pasó a la España Nacional el día 8 de junio de 1938 por liberación de Useras
Prisionero o Presentado presentado
Posee bienes en ninguno
Tiene parientes afincados en Useras
Personas que pueden avalarlo ---------
Documentos que presenta: Ninguno
(Firma del interesado)
CLASIFICACIÓN PROVISIONAL
Vistos los antecedentes e Informes, la Comisión Municipal lo clasifica de adicto
Useras a 23 de Enero de 1940 - Año de la Victoria.
--------------------------------------------------------------------------------------
LA II REPÚBLICA – LA GUERRA CIVIL I ELS INICIS DEL FRANQUISME A LES USERES - AUTOR: J.R.M. Desembre 2015
48
Ayuntamiento de Useras - Distrito de Lucena del Cid - 3º Región Militar - Caja de Recluta de
Castellón - Número 32
Reemplazo de 19 --- - Ficha de Clasificación núm. -----
Apellidos ********** Nombre ***********
Natural de Useras Provincia de Castellón Nació el (25 años) de de
Hijo de Francisco y de Carmen residentes en Useras c/ José Antonio
Estado soltero nombre de la esposa
Residencia actual del mozo Useras
Oficio actual labrador Oficios anteriores labrador
Lugares en que residió desde Octubre del año 1934: Useras
Sirvió en el Ejército Nacional en No
Sirvió en el Ejército Rojo en con carácter forzoso en la 90 Brigada - 4º Cuerpo del Ejército, desde
el 26 de junio de 1937 hasta el 28 de marzo de 1939
Obteniendo los empleos de soldado
En julio del 36 estaba en Useras dedicado a las labores del campo
Señalando como dirigentes y autores de delitos a Dionisio Sabater Pérez, a Gumersindo García y a
Agustín Dimas.
Pasó a la España Nacional el día ----------- por -----------
Prisionero o Presentado Presentado
Posee bienes en ninguno
Tiene parientes afincados en Useras
Personas que pueden avalarlo Juan Llobregat Capdevila (c/ José Antonio) y Agustín Rubio Royo
(masía del Catalá)
Documentos que presenta: escrito por el que se acredita que ha estado recluso a disposición de las
Autoridades Rojas.
LA II REPÚBLICA – LA GUERRA CIVIL I ELS INICIS DEL FRANQUISME A LES USERES - AUTOR: J.R.M. Desembre 2015
49
(Firma del interesado)
CLASIFICACIÓN PROVISIONAL
Vistos los antecedentes e Informes, la Comisión Municipal lo clasifica de adicto
Useras a 25 de Enero de 1940 - Año de la Victoria.
--------------------------------------------------------------------------------------
Ayuntamiento de Useras - Distrito de Lucena del Cid - 3º Región Militar - Caja de Recluta de
Castellón - Número 32
Reemplazo de 19 36 - Ficha de Clasificación núm. 18
Apellidos ********** Nombre *********
Natural de Useras Provincia de Castellón Nació el 11 de marzo de 19**
Hijo de Juán y de Purificación residentes en Useras c/ Nevera
Estado soltero nombre de la esposa
Residencia actual del mozo Useras
Oficio actual labrador Oficios anteriores labrador
Lugares en que residió desde Octubre del año 1934: Useras hasta ingresar con carácter forzoso en
las filas rojas-
Sirvió en el Ejército Nacional en Tercer Regimiento de la División 55
Sirvió en el Ejército Rojo en la 114 Brigada desde el 18 de marzo de 1937 hasta el dia 30 de junio
de 1938.
Obteniendo los empleos de soldado
En julio del 36 estaba en Useras dedicado a las labores del campo
Pasó a la España Nacional el día 30 de junio de 1938 por Artana
Prisionero o Presentado presentado
LA II REPÚBLICA – LA GUERRA CIVIL I ELS INICIS DEL FRANQUISME A LES USERES - AUTOR: J.R.M. Desembre 2015
50
Posee bienes en ninguno
Tiene parientes afincados en Useras
Personas que pueden avalarlo Tiburcio Pardo Martí y Juan Martí Queral
Documentos que presenta: Un pase provisional de haber sido licenciado y expedido en Boltaña
(Huesca) el 2 de agosto de 1939. (Firma del interesado)
CLASIFICACIÓN PROVISIONAL
Vistos los antecedentes e Informes, la Comisión Municipal lo clasifica de adicto
Useras a 21 de Enero de 1940 - Año de la Victoria.
El presidente de la Comisión - Argelio Beltrán
(És l'única fitxa de classificació que jo he vist que apareix la signatura de l'alcalde, açò és degut
perquè la persona que apareix en dita fitxa era el seu nebot).
LA II REPÚBLICA – LA GUERRA CIVIL I ELS INICIS DEL FRANQUISME A LES USERES - AUTOR: J.R.M. Desembre 2015
51
TAULA DELS CANVIS DE NOM DELS CARRERS DE LES USERES
Font: Llibre de Contribució d'Indústria - Anys 1935 - 1937 - 1940
ACTIVITATS PROPIETARI CARRER 1935 CARRER 1937 CARRER 1940
Venta de Tejidos Vicente Tomás
Forés
Valentín Rubio
Sabater
Dolores de
Gimeno
--------
Maurín
--------
Dolores de
Gimeno
Real
Paquetería Juan Rubio
Sabater
Joaquín Royo
Andrés
Vicente Royo
Dealbert
República
República
---------
República
República
Loreto
-----------
----------
---------
Ultramarinos Guillermo
Solsona Miralles
Nicolás García
Nebot
Santa
Ubaldesca
Roca
Santa
Ubaldesca
Roca
----------
Roca
Comestibles Magdalena
Benages Gil
Laurentino Martí
Solsona
Doverilia Gil
Centelles
Joaquín Royo
Andrés
Licoroso Torner
Ribés
Manuel Valls
Martí
República
Dolores Gimeno
Crevadas
República
Crevadas
Dolores Gimeno
----------
----------
Crevadas
República
Crevadas
Maurín
-----------
------------
-----------
-----------
-----------
-----------
LA II REPÚBLICA – LA GUERRA CIVIL I ELS INICIS DEL FRANQUISME A LES USERES - AUTOR: J.R.M. Desembre 2015
52
Comestibles
Benjamín Saborit
Escrig
------------- ------------ Nueva
Abacería
José Gil Cuevas
Tiburcio Pardo
Martí
Juan Rubio
Sabater
Sara Barrachina
Mateu
Figuerassa
---------
----------
----------
-------------
-----------
----------
----------
-----------
Plaza Virgen del
Loreto
José Antonio
José Antonio
Venta Carne
Cerdo
Vicente García
Maimó
Teodoro García
Miguel
Tomás Tomás
Mateu
Francisco
Branchadell
Mateu
Bajada San
Roque
Dolores Gimeno
Iglesia
-----------
Bajada San
Roque
Maurín
Iglesia
Durruti
Bajada San
Roque
----------
-----------
----------
Venta Carne
Fresca
Nicolás Garcia
Gozalbo
República República José Antonio
Venta de
Harinas
Francisco Beltrán
Allepuz
Vicente Monfort
Marín
República
República
Largo Caballero
---------
----------
----------
Café Francisco Andrés
Andrés
Juan Pardo
Fortuño
Manuel Rubio
Barrera
República
Plaza San
Antonio
Plaza San
Antonio
República
Plaza Casas Sala
Plaza Casas Sala
República
Plaza San Antonio
Plaza San Antonio
LA II REPÚBLICA – LA GUERRA CIVIL I ELS INICIS DEL FRANQUISME A LES USERES - AUTOR: J.R.M. Desembre 2015
53
Café Emilio Tomás
Martí
República Largo Caballero José Antonio
Parador y Mesón
Vicente Martí Gil República Largo Caballero José Antonio
Taberna José Escrig
Garcia
Fermín Andrés
Edo
Joaquín Martí
Forés
José Mateu
Escrig
Loreto
Nueva
--------
--------
Loreto
Durruti
---------
--------
Plaza Virgen del
Loreto
---------
José Antonio
Alcora
Venta Calzado
(alpargateria)
Fábrica de
Alpargatas
Acción Católica
Vicente Garcia
Portolés
Juan García
Doménech
José Manuel
Tomás Escrig
Dolores Gimeno
Loreto
----------
---------
Loreto
----------
Dolores Gimeno
--------
Abadia
Venta Paja y
Cebada
Eugenio Beltrán
Rubio
Joaquín Roures
Andrés
Tomás Villagrasa
Hernández
Mas Blanch
Balsa Ensaera
----------
Mas Blanch
Balsa Ensaera
(No posa rés)
---------
---------
---------
LA II REPÚBLICA – LA GUERRA CIVIL I ELS INICIS DEL FRANQUISME A LES USERES - AUTOR: J.R.M. Desembre 2015
54
Especulador
Huevos
Cristóbal Aicart
Mateu
Vicenta Beltrán
Pitarch
Dolores Escrig
Forés
República
San Antonio
Fuente
----------
San Antonio
---------
----------
---------
----------
Especulador
Huevos
Joaquín Herrero
Roca
Tomás Ribés
Branchadell
José Ribés Ribés
Castellón
Alcora
---------
----------
Alcora
---------
------------
-----------
Alcora
Venta de
pólvora
Juan Rubio
Sabater
República Largo Caballero ----------
Pesos y Medidas Jose María
Pruñonosa Royo
Alfredo Rubio
Bernad
República
-------------
República
-------------
----------
Plaza San Antonio
LA II REPÚBLICA – LA GUERRA CIVIL I ELS INICIS DEL FRANQUISME A LES USERES - AUTOR: J.R.M. Desembre 2015
55
Carro 1
caballería
Carro amillarado
Carro 2
caballerías
Francisco
Cuevas Albalate
Alfredo Herrero
Escrig
Tomás Ribés
Branchadell
Hipólito Roca
Beltrán
Vicente Marco
Valls
Magdalena Valls
Martí
Cristóbal Aicart
Mateu
Nevera
República
Alcora
República
------------
República
-------------
-----------
-----------
------------
-------------
(No posa rés)
-------------
República
------------
-------------
-------------
-------------
-------------
-------------
-------------
Fábrica tejas y
ladrillos
Vicente Paricio
Expósito
Pozo Encabañez ------------ ------------
Farmacéutico JoséManuel
Tomás Escrig
Dolores de
Gimeno
------------ Mayor
Médico
D. Enrique Roca
Martí
D. Rafael
Monfort Adán
Dolores de
Gimeno
Dolores de
Gimeno
(San Roque)
-----------
-----------
-------------
Mayor
LA II REPÚBLICA – LA GUERRA CIVIL I ELS INICIS DEL FRANQUISME A LES USERES - AUTOR: J.R.M. Desembre 2015
56
Molino Represa
de 1 piedra
menos de 3
meses con
fuerza hidráulica
del 10%
Tomás Escrig
Fortuño
Manuel Ribés
Tomás
Enrique Roca
Martí
Enrique Rubio
Puerto
Francisco Valls
Miguel
Molinar
Molinar
Molino de la villa
Nueva (Molinar)
Roca (Molinar)
Molinar
Molinar
Molino de la villa
Durruti (Molinar)
Roca (Molinar)
Molinar
Molinar
Molino de la villa
Nueva (Molinar)
Roca (Molinar)
Molino Aceite
con Prensa de
husillo
Prensa
mecánica
Argelio Beltrán
Negre
José Gil Ibáñez
Vicente Tomás
Forés
Juan Gual
Barrera
Vicente Forés
Martí
Manuel Vicente
Garcia
Monferrer
Masía Baset
(Vilar Negre)
Fuente
Dolores Gimeno
(San Cristóbal)
------------
------------
República
-----------
Pablo Iglesias
------------
--------------
--------------
República
Masía Baset (Vilar
Negre)
Fuente
Mayor
(San Cristobal)
Nevera
Santa Ubaldesca
José Antonio
Sastre
Balbino Escrig
Branchadell
Emilio Nebot
Gual
República
República
Largo Caballero
República
---------
---------
Modista Ramona Pons
Saborit
----------- (No pose rés) ----------
Matrona Dolores Gállego
Pitarch
---------- ---------- José Antonio
LA II REPÚBLICA – LA GUERRA CIVIL I ELS INICIS DEL FRANQUISME A LES USERES - AUTOR: J.R.M. Desembre 2015
57
Panadería Adolfo Tomás
Cuevas
Francisco Tomás
Royo
Salvador Valls
Martí
Vicente Bernad
Royo
República
República
Dolores de
Gimeno
----------
Largo Caballero
República
Maurín
-----------
José Antonio
José Antonio
---------
José Antonio
Horno de pan sin
venta
Manuel Barrera
Pruñonosa
Manuel Vicente
Benages Andrés
Mariano Escrig
Fortuño
Dolores de
Gimeno
Fuente
Santa
Ubaldesca
Maurín
Pablo Iglesias
Santa
Ubaldesca
Mayor
Fuente
Santa Ubaldesca
Carpintería de
una cepilladora
sierra circular
30 ctms
Joaquín Andrés
Roca
Federico Gonell
Gozalbo
Miguel Mallol
Monferrer
Álvaro Monferrer
Sales
República
Fuente
República
República
Largo Caballero
Pablo Iglesias
Largo Caballero
Largo Caballero
José Antonio
------------
-----------
José Antonio
Herrería
Ramiro Fabra
Beltrán
Hermenegildo
Pons Saborit
Ezequiel Saborit
Escrig
Fuente
Roca
República
Pablo Iglesias
Roca
Largo Caballero
----------
Roca
José Antonio
LA II REPÚBLICA – LA GUERRA CIVIL I ELS INICIS DEL FRANQUISME A LES USERES - AUTOR: J.R.M. Desembre 2015
58
Barbería
Francisco Andrés
Tomás
Enrique
Barberán
Capdevila
Juan Llobregat
Capdevila
Pedro Herrero
Tomás
Alfredo Andrés
Barrera
Trinitario Beltrán
Pardo
Tomás Tomás
Branchadell
Sala
Santa
Ubaldesca
República
República
-----------
-----------
-----------
Sala
Santa
Ubaldesca
-----------
-----------
-----------
------------
------------
San Roque
Santa Ubaldesca
----------
-----------
Plaza Virgen del
Loreto
San Roque
Mayor
Trinquete Fermín Andrés
Edo
----------- (No posa rés) -----------
Sindicato
Agrícola de
Useras San Felipe
Neri
(Es va fundar
l'any 1931)
Calvario Camino de
Castellón
(No apareix el
nom del sant)
Calvario
(Apareix amb el
nom de
Sociedad)
Només vaig a detallar breument una xicoteta biografia dels personatges que apareixen en el canvi dels
carrers que per decissió política afectaren a la nostra nomenclatura tradicional durant el periòde
estudiat. Sí que hem de remarcar una peculiaretat molt curiosa, no apareixen en cap dels documents
que jo he investigat el canvi dels noms dels carrers del santoral local userà; així, tan els carrers de la
Santa Ubaldesca, com el de sant Roc, Sant Antoni, la Plaça de Loreto, Sant Cristòfol i el carrer de la
Mare de Déu del Carme van continuar amb la mateixa denominació en el periode estudiat de major
conflictivitat contra l'esglèsia catòlica.
LA II REPÚBLICA – LA GUERRA CIVIL I ELS INICIS DEL FRANQUISME A LES USERES - AUTOR: J.R.M. Desembre 2015
59
Pel carrer anomenat Maurín que sempre havia estat denominat carrer de Sant Roc o del Portal de
Sant Roc, després, al final de la Restauració borbònica el van anomenar carrer Dolores de Gimeno
(el qual serà objecte d'estudi en un posterior treball sobre eixa important nissaga familiar userana), i
amb la nova gestora municipal del Front Popular van canviar el nom en homenatge a Joaquín Maurín
Julià (1896 - Bonansa, Osca, 1973 - Nova York), mestre i polític d'esquerres, diputat en febrer de
1936 pel Front Popular, secretari general del P.O.U.M. (Partit Obrer d'Unificació Marxista).
Pel carrer anomenat Pablo Iglesias, que sempre havia estat anomenat carrer de la Font, amb la nova
gestora municipal del Front Popular van canviar el nom en homenatge a Pablo Iglesias Posse (1850 -
el Ferrol, A Coruña, 1925 - Madrid), polític marxista, diputat espanyol i fundador del P.S.O.E. (Partit
Socialista Obrer Espanyol).
Pel carrer anomenat Largo Caballero, que sempre havia estat denominat el Camí Reial, popularment
en la parla userana com a Camí Ral, via de pas de les raberes d'animals en direcció a l'abeurador de la
Font de Baix, que durant la Restauració borbònica va passar a anomenar-se com a Calle de Alfonso
XIII; i durant la II República l'ajuntament republicà del Partit Radical el va canviar de nom en
homenatge a la República, un nou sistema polític de govern que trencava amb l'anterior sistema
polític que era la Restauració i la Dictadura de Primo de Rivera.
Aleshores tot el llarg Camí Ral es va anomenar Calle de la República, i la Replaceta del Camí Ral
es va anomenar la Plaza de la República, amb el canvi de govern de la gestora municipal del Front
Popular van dividir el carrer en dos noms; des de el Boqueró fins l'inici de la Replaceta continuava
anomenant-se carrer de la República, i des de la Replaceta (la primera casa la del fuster Álvaro
Monferrer) fins el final del carrer a la casa del Mistero van canviar el nom pel de Largo Caballero, en
homenatge a Francisco Largo Caballero (1869 - Madrid, 1946 - París), sindicalista i polític marxista
espanyol, va ser ministre de Treball en la II República (1931 - 1933); ministre de Guerra (1936 -
1937) i President del Consell de Ministres (1936 - 1937); president del P.S.O.E. (1932 - 1935) i
secretari de la U.G.T. (1918 - 1938).
Per la plaça anomenada Plaza de Casas Sala, que sempre havia estat anomenada com a Plaça de Sant
Antoni, excepte en el periode de la Dictadura Militar de Miguel Primo de Rivera, que la plaça va
rebre el nom de Plaza del Directorio (a l'igual que el sistema polític del Directori militar imposat per
dita Dictadura), i amb el canvi de govern de la gestora municipal del Front Popular van canviar el
nom de la plaça major del poble en homenatge a Francisco Casas Sala (1896 - Manresa, Barcelona,
1936 - Terol), advocat i polític republicà; president l'any 1933 del partit de A.R.C. (Acción
Republicana de Castellón) i l'any 1936 va ser elegit diputat pel partit Izquierda Republicana de
Castelló.
Pel carrer anomenat Durruti, que sempre havia estat anomenat com a Carrer Nou, en la parla userana
amb el nom de Carri-Nou, amb el canvi de govern de la gestora municipal del Front Popular van
canviar el nom del carrer en homenatge a Buenaventura Durruti Dumange (1896 - Lleó, 1936 -
Madrid) sindicalista, de professió mecànic i anarquista de la C.N.T. (Confederación Nacional de
LA II REPÚBLICA – LA GUERRA CIVIL I ELS INICIS DEL FRANQUISME A LES USERES - AUTOR: J.R.M. Desembre 2015
60
Trabajadores), on va lluitar en una formació de milicians coneguts amb el nom de la Columna
Durruti.
Per últim, amb l'entrada de l'exèrcit franquista, i amb un profund canvi de govern i de sistema polític,
l'anomenada com a Dictadura de Franco, el nou equip municipal de la gestora franquista va canviar el
nom de tot el carrer Camí Ral pel nom de Calle José Antonio, en homenatge a José Antonio Primo
de Rivera y Sáenz de Heredia (1903 - Madrid, 1936 - Alacant) advocat i polític de dretes, fill del
dictador Miguel Primo de Rivera i fundador del partit feixista F.E.T. y de las J.O.N.S. (Falange
Española Tradicionalista y de las Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista).
LA II REPÚBLICA – LA GUERRA CIVIL I ELS INICIS DEL FRANQUISME A LES USERES - AUTOR: J.R.M. Desembre 2015
61
CENTRE DOCUMENTAL DE LA MEMÒRIA HISTÒRICA
SALAMANCA - PROCESSOS El 23 de feber de l'any 1936 el Comité Ejecutivo Nacional del nou partit anomenat U.R. (Unión
Republicana) mitjançant la secretaria del seu registre d'eixida va agraïr a la major part de la
corporació municipal de Les Useres la seua unió al nou projecte polític d'Unió Republicana, que
abans havien estat afiliats al P.R.R (Partido Republicano Radical), la notificació rebuda és la següent:
Madrid, 23 de febrero de 1936
Sr. D. Joaquín Gil - Useras (Castellón)
Muy señor mío: Agradezco extraordinariamente la adhesión de ustedes a nuestro Partido. A los
efectos de legalizarla, deben ponerse de acuerdo con el Presidente de nuestra agrupación provincial
de ésa, don Jaime Albiol, que vive en Castellón, González Chermá, 133.
Le saluda atentamente.
El telegrama que va enviar l'alcalde republicà de Les Useres, D. Joaquín Gil Herrero, a la secretaria
del nou partit és el següent:
80009 MADRID - USERAS 8 45/46 23; 19 H 15
= DISUELTO EL PARTIDO RADICAL DE ESTA VILLA ACORDO EN DICHO ACTO POR LA CASI
UNANIMIDAD DE LOS 750 AFILIADOS ADHERIRSE AL PARTIDO DE UNION
REPUBLICANA QUE TAN DIGNAMENTE DIRIGE LE SALUDA ATENTAMENTE = JOAQUIN
GIL =
EL 23 de juny de l'any 1936 apareix la següent nota sobre la construcció de les escoles públiques de
Les Useres:
Recomendado USERAS - CASTELLÓN
Recomendante Francisco Casas Sala
Asunto Expediente construcción escuelas
Tramitación envíase traslado dispensa aportación 23-6-36
LA II REPÚBLICA – LA GUERRA CIVIL I ELS INICIS DEL FRANQUISME A LES USERES - AUTOR: J.R.M. Desembre 2015
62
A continuació vaig a redactar l'Acta de la reunió de Sindicats de la Comarcal de l'Alcora, sindicats de
la C.N.T i de la A.I.T. que es va celebrar en dita vila el 30 d'agost de l'any 1936, en què també
assistiren els delegats de dit sindicat de Les Useres:
Acta de la reunión de Sindicatos de la Comarcal de Alcora, celebrada en ésta el dia 30 de Agosto de
1936.
El Comité Comarcal informa a las delegaciones asistentes la necesidad que había de celebrar dicha
reunión, ya que los momentos actuales así lo requieren, presentando unos puntos a discutir como
orden del día.
El salón donde se celebró el cambio de impresiones estaba atestado de las delegaciones de los
Sindicatos efectivos y un sinfin de Delegados de los pueblos que simpatizan con nuestra organización
confederal, sumando un total de 40 localidades distintas de esta Comarca; en ellos se pudo ver la
compenetración y entusiasmo hacia los postulados de la C.N.T. y después de saludar al Comité
Comarcal, tras breves palabras, es puesta a discusión el siguiente orden del día:
Primero. Revisión de Credenciales: siendo estas revisadas sin ninguna anomalia, escepto en las
delegaciones de la sección de Pintores de Castellón, acordándose que dicha escepción quedará a
resolverla dicha sección en una reunión de ella.
Segundo. Nombramiento de mesa de discusión: recayendo los cargos en las siguientes delegaciones.
Presidente Onda; Secretario de Actas Burriana; Idem de Palabras Pintores de Castellón.
Tercero. ¿Qué determinaciones debemos de tomar acerca de los muchos Sindicatos que solicitan el
ingreso en nuestra Central Sindical?
La presidencia insinua a la asamblea que no debemos obstaculizar a ningún pueblo que sienta
simpatías por nuestra organización; organizándose en Sindicatos de la C.N.T., pero sí debemos tener
en cuenta en la distribución de carnets confederales, siendo un grande peligro en los momentos por
los que atravesamos; al cual podríamos identificar al acuerdo tomado en Levante, con sus carnets
provisionales locales, distribuyendo éstos circunstancialmente hasta la completa normalidad.
Construcción Castellón dice: hay muchos que tienen ingresos pedidos en la C.N.T. y hay que
aprovechar la ocasión no haciendo el mínimo desprecio y sí darles facilidades a todos los que desean
el ingreso siendo autenticos trabajadores.
Al igual propone se nombre una comisión de información comarcal para orientar a los muchos
pueblos que actualmente viven en oscuridad orgánica sindical.
La presidencia manifiesta la gran necesidad de crear los Comités antifascistas en aquellas
localidades donde en la actualidad no los haya; y otro del seno del sindicato llamado Comité
revolucionario, integrado por militantes competentes y decisivos.
Quarto. ¿Se debe celebrar un congreso provincial de Sindicatos?
El presidente explica la necesidad del caso preguntando a la asamblea dicha interrogación,
contestando con un sí unanime. El comité comarcal explica los motivos fundamentales porqué ha
LA II REPÚBLICA – LA GUERRA CIVIL I ELS INICIS DEL FRANQUISME A LES USERES - AUTOR: J.R.M. Desembre 2015
63
puesto este punto a discutir, y encarece a las demás representaciones de los distintos Sindicatos, que
brevemente manden a este Comité cuantas iniciativas tiendan a confeccionar la orden del día; y una
vez esté confeccionada celebrarán los tres Comités Comarcales de la provincia un cambio de
impresiones donde definitivamente concluiremos la efectica orden del dia a tratar en el próximo
pleno provincial de Sindicatos, notificando a los mismos la fecha de su celebración.
El Presidente dice: se debe de organizar la vida del trabajo por mediación del requisamiento y
controlado de las fincas que fueron propiedad de los declarados facciosos.
Quinto. Ruegos y preguntas, Castellón propone que no tengan voz ni voto los que nuevamente
ingresen en nuestra organización hasta que otro acuerdo modifique el presente. Alquerias del Niño
(Villarreal) insinua que el Sindicato que oficialmente está en la C.N.T., al cuál le representa estas
delegaciones anteriormente ya sentía simpatías por la C.N.T.; al cuál sentiría que por ser más
recientes en el ingreso, se les negase el voto y la voz, a pesar de su entusiasmo.
Se tomaron en consideración dichas palabras.
Hay un sin fin de sindicatos que preguntan al Comité Comarcal el por qué no manda material
confederal a los mismos. Este contesta con una carta del Comité Regional con la que quedan
satisfechos.
A continuación se lee otra de la compañera Pilar Grangel de Barcelona saludando afectuosamente a
la reunión adhiriéndose a la misma.
Las delegaciones de Castellón manifiestan a la Asamblea el requisamiento de una imprenta por la
que muy en breve se irá a la creación de un diario que deben colaborar cuantos compañeros se crean
entusiastas y capaces de orientar por mediación de las columnas del diario que ha de fundarse.
El presidente, en vista de que todas las inspiraciones de las delegaciones han sido ya expresadas,
procede a levantar la sesión a las dos de la tarde, y de todo ello, como secretario doy fé.
Esta acta está extendida en Alcora el dia 7 de Septiembre de 1936.
El Secretario del Comité Comarcal
(signatura de Joaquín Gozalbo)
LA II REPÚBLICA – LA GUERRA CIVIL I ELS INICIS DEL FRANQUISME A LES USERES - AUTOR: J.R.M. Desembre 2015
64
Federación Regional Levantina de Sindicatos Unicos de la Enseñanza - C.N.T. - A.I.T. - Valencia
Informe con referencia a cuestiones escolares que la Federación Regional Levantina de Sindicatos
Unicos de la Enseñanza interesa de Useras y facilitado en 19 de Marzo de 1937.
Relación nominal con expresión de la edad, de todo el personal docente que en el día de a fecha
presta sus servicios en esa localidad.
Indíquese si dependen del Estado, Municipio, particulares, etc.
Maestros del Estado -
Mª Concepción Adell Royo, 38 años - Mª Gracia Rochera y Cantavella, 42 años - Carmen
Llobregat Adell, 23 años - Marcelino Vidal Llorens, 59 años - Giordano Blasco López, 47 años -
Vicente Puig Segarra, 25 años.
Maestros Particulares -
José González Tejedor, de 37 años.
Niños de la localidad
De 1 año - 12 niños / 10 niñas
De 2 y 3, en total - 20 niños / 22 niñas
De 4, 5 y 6, en total - 48 niños / 38 niñas
De 7 y 8, en total - 42 niños / 40 niñas
De 9, 10, 11, 12 y 13, en total - 71 niños / 90 niñas
Totales ---- 193 niños / 200 niñas
Niños anormales mentales ..... Idiotas o Imbéciles ------
Otras anormalidades 1 niño
Niños anormales físicos ....... Sordo - mudos -------
Ciegos --------
Niños matriculados entre las escuelas de la localidad
De 1 año - -------
De 2 y 3, en total - -------
De 4, 5 y 6, en total - 38 niños / 42 niñas
De 7 y 8, en total - 39 niños / 32 niñas
De 9, 10, 11, 12 y 13, en total - 65 niños / 78 niñas
Totales ------ 142 niños / 152 niñas
La edad escolar es de 6 a 14 años pero por circunstancias actuales se toman hasta 5 y 4 para
atender las famílias si es preciso.
Niños - Asisten el 79 por 100 de los matriculados.
Niñas - Asisten el 78 por 100 de los matriculados.
LA II REPÚBLICA – LA GUERRA CIVIL I ELS INICIS DEL FRANQUISME A LES USERES - AUTOR: J.R.M. Desembre 2015
65
Causas de la irregular asistencia a clase:
Las necesidades de las famílias es la principal causa de irregularidad
Escuelas nacionales que hay en la localidad
Niños 2
Niñas 2
Mixtas 2 (en las masías)
Total - 6
Escuelas que reúnen buenas condiciones pedagógicas ninguna
" " regulares " " 4
" " malas " " 2
Total ------ 6
Personal docente de la localidad. Maestros 3 - Maestras 3 Son unitarias y mixtas
Escuelas que hacen falta 1 de Párvulos
Personal docente que hace falta 1 Maestro
Observaciones
No hay entidad ni particular que atienda a la enseñanza, el Ayuntamiento atiende solamente lo
preciso, paga alquileres de los locales escuelas que no son propios a sus dueños; atiende a la
conservación de las mismas con reparaciones necesarias, abona las indemnizaciones de casa
habitación a los Maestros y no puede hacer más por lo reducido de su término municipal y por
consiguiente repercute en corto el presupuesto de ingresos.
Debemos de haceros observar también que aquí existe este Sindicato desde el 18 de julio para acá y
que por lo tanto la emansipación empieza ahora.
(Apareix el segell del sindicat de la C.N.T. de Les Useres)
LA II REPÚBLICA – LA GUERRA CIVIL I ELS INICIS DEL FRANQUISME A LES USERES - AUTOR: J.R.M. Desembre 2015
66
- MEMORIA DEL EXAMEN DE LOS AÑOS 1932 - 1933 - 1934 Y 1935 -
En la villa de Useras a 10 de julio de 1937, después de examinadas, condicionalmente, las cuentas
correspondientes a los años naturales de 1932 al 1935, ambos inclusive; para lo que fuí requerido
por el Consejo Municipal de esta Villa, según acuerdo del mismo, en uso de las facultades que le
confiere la Ley Municipal vigente en su título III, Cap. 1º Sección 1º, Artículo 102, apartado d): (...)
Que personado en las Casas Consistoriales, encontré toda clase de facilidades para cumplir mi
cometido, tanto por parte del Presidente del Consejo y componentes del mismo como del Secretario y
empleados municipales de éste, debiendo hacer constar que por uno como por otros se hicieron
protestats de que ningún fín de persecución ni malintencionalidad les había guiado al tomar el
Acuerdo de examinar las cuentas y sí solo el deseo de que, a poder ser, se hiciese un detenido examen
de la de los años mencionados, para poderlas conocer el Consejo y en su consecuencia cumplir lo
que las Leyes ordenan respecto a la aprobación de cuentas y demás; puesto que los cuentadantes que
debieron formalizarlas y presentarlas, en cumplimiento de lo reglado sobre la materia, no lo llevaron
a efecto.
Les manifesté que veía con agrado la tesitura en que se encontraban y los buenos deseos que les
animaban; por que, como ya dije a los Sres. Alcaldes y Secretario, cuando vinieron a Castellón para
comunicarme el que habían acordado designarme para realizar el examen de las precitadas cuentas,
que yo no aceptaba sin la condición precisa de que no admitiría coacción alguna y que obraría en
justicia, pués sería una incongruencia exigir el que silenciara la verdad de cómo las encontraba,
según mi pobre opinión, para no disgustar a unos u otros.
Seguidamente pedí que se me facilitara cuantos documentos y datos existieran en las oficinas de
aquel Consejo que pudieran afectar a las cuentas de que se trataba.
Se me entregaron los que, según dijeron, se habían podido recoger en las distintas dependencias
municipales y procedí a catalogarlos y clasificarlos según clase, número y año.
Una vez hecho ésto, observé, con asombro, por tratarse de documentos importantes como
Mandamientos de pago e ingresos y demás que faltaban una infinidad de ellos. Entonces dí cuenta de ello al Sr. secretario, el que reunió a los Consejeros, a los que manifesté la
imposibilidad de cumplir la gestión que se me había encomendado por carecer de datos para ello.
Visto lo cuál, se acordó, entre todos, y siempre con el fín de no perjudicar a los cuentadantes, el que
se les citase para que acudieran; así como invitarles a que aportasen cuántos datos tuvieran, acaso
en su poder, con el fin de aclarar las cuentas.
Acudieron la mayoría de ellos diciendo que no podían aportar más datos que los que teníamos en las
oficinas de las Casas Consitariales, e iniciaron manifestaciones que no puedo transcribir por no
tratarse de datos que pudieran aportar alguna luz para el esclarecimiento del asunto que me fué
encomendado.
Volví a manifestar a los Consejeros la imposibilidad de examinar las cuentas por carecer de los datos
necesarios en que bascularlas, o sease, de donde arrancar los precisos para hacerlo según las leyes
exigen.
LA II REPÚBLICA – LA GUERRA CIVIL I ELS INICIS DEL FRANQUISME A LES USERES - AUTOR: J.R.M. Desembre 2015
67
Consecuentes con su criterio de que era preciso aclararlas, a pesar de convencerse de que faltaban,
como ya anteriormente se dijo infinidad de documentos, se acordó tomar como base para ello los
pocos libros de contabilidad, los Repartos Genarales de Utilidades y algunos expedientes de
Subastas que había y dí comienzo al examen atendiendome a los pocos documentos allí habidos y
tras un detenido y minucioso estudio y comprobación de ellos, vengo en exponer lo siguiente:
Repartimiento General de Utilidades, según presupuesto del año 1932
CARGO DATA
Importe ------ 25.087'05 pts. De Vicente García Portolés, según mandamiento
de ingreso nº 10 de fecha 3 de Diciembre de 1932
Repartimiento General de Utilidades, según presupuesto del año 1933
CARGO DATA
Importe ------ 28.936'24 pts. De Vicente García Portolés, según mandamiento
de ingreso nº 14 de fecha 5 de Septiembre de 1933
Repartimiento General de Utilidades, según presupuesto del año 1934
CARGO DATA
Importe ------ 28.858'77 pts. De Vicente García Portolés, según mandamiento
de ingreso nº 30 de fecha 25 de Agosto de 1934
Repartimiento General de Utilidades, según presupuesto del año 1935
CARGO DATA
Importe ------ 29.938'18 pts. De Vicente García Portolés, según mandamiento
de ingreso nº 8 de fecha 7 de Septiembre de 1934
Importa el CARGO --- 112.865'24 pts. Importa la DATA ------ 73.380'05 pts.
Déficit ---- 39.485'19 pts. Que corresponde a lo pendiente de cobro de los años que se citan y en la
cuantía que se enumera (...) TOTAL ------- 39.485'19 pts.
Arbitrio sobre Pesas y Medidas
Año 1932 - Importe ---- 4.950'45 pts. Liquidado por José María Pruñonosa Royo
Año 1933 - Importe ---- 4.950'45 pts. Liquidado por José María Pruñonosa Royo
Año 1934 - Importe ---- 5.833'56 pts. " " " "
Año 1935 - No ingresó nada en el curso del año.
Año 1936 - Según me indica el secretario ingresó a cuenta de éste año 2.962'35 pts., quedando por lo
tanto un déficit en contra de las arcas municipales en este año, 2.287'35 pts.
LA II REPÚBLICA – LA GUERRA CIVIL I ELS INICIS DEL FRANQUISME A LES USERES - AUTOR: J.R.M. Desembre 2015
68
Expediente de Subasta para la contratación del servicio de recaudación del arbitrio municipal
sobre deguello de reses en el Matadero municipal de este término durante los años 1934 y 1935,
adjudicada en tercera subasta celebrada el 26 de octubre a Vicente García Maimó por la cantidad de
2.776 pts.
Año 1936 - Al no encontrarse ingreso alguno por el arriendo en este año, se citó por este Consejo
Municipal al contratista Vicente Garcia Maimó, requiriéndole para que hiciese efectivo dicho
ingreso.
Personado en las Casas Consistoriales dicho Sr. dice:
Que él no debe efectuar un pago dos veces, porque ello implicaría el dejarse, aunque la frase sea
dura, estafar, puesto que ya lo había pagado. Ante las manifestaciones se invitó a dicho Sr. a que presentase pruebas de haberlo efectuado,
diciendo el mentado, que esperasen un poco que iba a su casa a por la carta de pago que obraba en
su poder.
Volvió poco después, con una carta de pago sin reseñar, con fecha 24 de Diciembre de 1935,
formalizada con las firmas y rúbricas de Manuel Valls - Interventor; Vicente Garcia - Depositario; y
de Joaquín Gil - Alcalde. (Vicente Garcia Maimó, de malnom Vicent dels Bernats, germà de la meua
besàvia Carmen, era carnisser i per allò que es dedueix d'aquesta Memòria l'Ajuntament republicà no
era tot el legal que havia de ser; o bé, si ho veiem d'una altra manera, pot ser fora una errada sense
cap mala intenció).
Fué grande el asombro del que subscribe, al percatarse que dicha carta de pago estaba bien
extendida y no podía alegar ignorancia alguna el que la expidió; puesto que consta en ella el título
del capítulo a que pertenece, el artículo y la partida correspondiente al arbitrio de que se trata. Y sin
embargo, no tenía número de orden ni de concepto, prueba inequívoca de que no se había asentado
en los libros correspondientes; y mas de extrañar era el que llevaba fecha de 24 de Diciembre del
año en curso, cuando los libros de este año finan los asientos con fecha 1º de Noviembre, y por lo
tanto este ingreso no tiene constancia en ellos.
Por parecer al que subscribe demasiado incongruente ésto, no se atreve a calificarlo, dejando que lo
hagan las autoridades competentes para hacerlo.
Subastas de Aguas de los lavaderos públicos y Balsa de la Virgen de este término Año Cargo Data
1933 - del 8 de abril al 7 de octubre 710'55 pts. No ingresó nada
1934 - del 10 de marzo al 20 de octubre 495'45 pts. No ingresó nada
1935 - del 12 de junio al 4 de septiembre 304'60 pts. " " "
Queda por lo tanto un déficit en contra de las arcas municipales por el concepto de estas subastas
1.510'60 pts.
Expedientes para la venta en pública Subasta de las Algarrobas y Aceitunas de la propiedad de este
municipio. Celebrada en 25 de agosto de 1933 en que fué adjudicada a José Vicente Campos Beltrán por el
LA II REPÚBLICA – LA GUERRA CIVIL I ELS INICIS DEL FRANQUISME A LES USERES - AUTOR: J.R.M. Desembre 2015
69
valor de 51 pts. No ingresó nada en dicho año y sí en el año 1934, sin número y por el valor de la
subasta.
El 30 de agosto de 1934 se adjudicó en subasta a Juán Cuevas Tomás, por valor de 169 pts. Ingresó
dicho importe el 31 de dicembre del año en curso.
(...) que en cuanto a subastas el que suscribe ni encontró mención, ni reseña alguna de las cantidades
ingresadas por DEPÓSITOS, ni ha visto que dichas subastas se hayan ingresado, con las condiciones
que marcan los pliegos de ellas (...) pues no se sabe si se reintegraron a los interesados o si por
incumplimiento de pagos quedaron en las arcas municipales.
Resumiendo, el que suscribe, se vé en la necesidad antes de pasar a dar el total del Resumen de lo
visto por él en este examen de cuentas, de advertir a este Consejo Municipal de Useras, que
observó el abandono que hubo por parte de los regidores de esta Villa, durante los años que se le
han sometido a examen (nosaltres a aquest examen l'anomenem amb la nova terminologia de les
auditories de comptes municipals).
Y una vez dicho ésto, en honor a la verdad, paso a enumerar los créditos que se adeudan a las arcas
municiapales por los conceptos que se me han podido venir a la comprobación y que son los
siguientes:
Por Repatimientos Generales de Utilidades ----------------------- adeudan 39.185'19 pts.
Por Arbitrio sobre Pesas y Medidas (año 1935) ------------------ adeudan 2.287'35 pts.
Por subastas de Aguas (años 1933 - 1934 y 1935) ---------------- adeudan 1.510'60 pts.
Por subasta de Deguello de Reses (importe del año 1935 con carta de pago que se libró y que no se
sentó en los libros y por tanto oficialmente no puede darse como ingresado)
-------------------- adeudan 1.388 pts.
TOTAL s.e.u.o. ---------------------------------------------------------- 44.371'14 pts.
Esto es todo lo que tengo el honor de exponer al dignísimo Consejo, deplorando que por el
grandísimo abandono en que estaba, sin duda, la administración municipal, no se hayan podido
facilitar los datos necesarios, para haber cumplido mejor la misión que se me encomendó y que con
mis pocos conocimientos llevé a efecto lo mejor que pude.
Ahora y después de un detenido estudio este Consejo Municipal, con su superior criterio, acordará lo
que estime conveniente.
USERAS 11 DE JULIO DE 1937
El Oficial 1º de Intervención del Consejo Municipal de Castellón
José Santamarta = Rubricado Nota = Han sido satisfechas la cantidad de 1.510'60 pts. por lo que se adeudaba por el arbitrio de
aguas y dias después de haberse cerrado esta Memoria.
LA II REPÚBLICA – LA GUERRA CIVIL I ELS INICIS DEL FRANQUISME A LES USERES - AUTOR: J.R.M. Desembre 2015
70
INCAUTACIÓ FORÇOSA DE LES FINQUES PARTICULARS DE LA FAMÍLIA
DELS GRAU A LES USERES DURANT LA GUERRA CIVIL Villa de Useras - Província de Castellón - Año de 1937
Expediente instruido con motivo de la enagenación en pública subasta de las leñas procedentes de
la limpia de los árboles existentes en fincas de Dª Angeles Grau Tamarit, incautadas y
administradas por el Consejo Municipal.
En la villa de Useras a 1º de Octubre de 1937 siendo la hora señalada y bajo la presidencia del
camarada Dionisio Sabater Pérez, se hallaron reunidos en el Salón de Sesiones de la Casa
Consistorial los camaradas marginales: Vocales - Francisco Domingo Tomás, Ramón Solsona
Chaparra, Jaime Bernad Dealbert, Jaime Font Valls, Secretario - Enrique Andrés Edo; al objeto de
celebrar la presente sesión que la Presidencia declaró abierta.
Por la Presidencia se expuso que como verán en las papeletas de convocatoria, el objeto de la
reunión era para tratar sobre la conservación, sostenimiento y limpia de árboles existentes en las
fincas incautadas a nombre de Angeles Grau Tamarit (aquesta era una terratinent que pertanyia a una
famíla originària i benestant de Benassal i que ja al segle XVIII apareix en el llibre de les Passaes del
terme que dites finques pertanyien a la família dels Grau, escampades pel nord del terme,
concretament encara es conserva el nom d'una partida anomenada el Mas dels Grau, a prop de la
partida de la Cova Panxa) existentes en este término municipal partidas Basa Surco, Foyetes y
Bustalet.
Despues de hacer uso de la palabra varios de los Señores reunidos se acordó se proceda al
sostenimiento de conservación y limpia de árboles existentes en las fincas expresadas, autorizando a
la Presidencia para que lleve a efecto lo acordado, y se autoriza así mismo para que solicite la venta
en pública subasta de las leñas procedentes de dicha limpia y disponga lo necesario para que lleve a
efecto la subasta de referencia con objeto de poder atender a los gastos que ocurran en el arreglo y
conservación de dichas fincas.
Y no siendo otro el objeto de la reunión la Presidencia levantó la misma de la que se extiende la
presente que suscriben los Señores concurrentes certifico.
Pliego de Condiciones bajo las cuales se enagena en pública subasta la leña procedente de la
limpia de los árboles en las fincas partidas de Foyetes y Bustalet existentes en este término
municipal incautadas a Angeles Grau Tamarit.
1º - Se enagenan en pública subasta las leñas procedentes de la límpia de los árboles de las fincas
incautadas a Angeles Grau Tamarit situadas en este término y partidas Foyetes y Bustalet.
2º - La subasta se celebrará en esta Casa Consistorial los días y horas que señalen la Presidencia,
bajo la Presidencia de este o el que haga sus veces y concejal que esta designe; y la segunda caso de
tener que celebrarla se verificará siete días después y con la rebaja del 25%.
LA II REPÚBLICA – LA GUERRA CIVIL I ELS INICIS DEL FRANQUISME A LES USERES - AUTOR: J.R.M. Desembre 2015
71
3º - El tipo de subasta para la antedicha enagenación será el de 2.400 pesetas, adjudicandose al
mejor postor.
4º - Para tomar parte en la subasta será condición previa justificar por medio de recibo haber
depositado en la Depositaria municipal o en la mesa en el acto de la subasta el importe del 10% del
tipo del remate en metálico en moneda legítima y cédula personal cuando la presentación del pliego.
5º - El rematante hará efectivo el importe del remate en el plazo de un mes contados desde aquel en
que se haga la adjudicación y siempre antes de retirar la leña de las respectivas fincas.
6º - Todos los gastos de enagenación y tramitación, reintegro del expediente correran de cuenta del
rematante.
7º - El rematante entregará al Secretario la cantidad de 20 pesetas por la tramitación de este
expediente.
Casas Consistoriales de Useras a 13 de diciembre de 1937
EDICTO
Don Dionisio Sabater Pérez, Presidente del Consejo Municipal de la Villa de Useras. Hago Saber: Que el dia 30 del actual, en el Salón Consistorial, y de 11 a 12 horas se adjudicará en
pública subasta y en pliego cerrado la leña procedente de la limpia de los arboles de las fincas
incautadas a Angeles Grau Tamarit situadas en este término municipal y parages de Foyetes y
Bustalet, cuyo expediente y pliego de condiciones se encuentra de manifiesto en la Secretaria de este
Consejo, si dicha subasta quedara desierta por falta de licitadores, se celebrará una segunda tres
días después en el mismo sitio y hora y con la rebaja del 25 %.
Useras 14 de diciembre de 1937 (apareix el segell del Consell userà i la signatura de l'alcalde)
ACTA DE SUBASTA
En la villa de Useras a 30 de diciembre de 1937, se constituyeron en la Casa Consistorial el Sr.
Alcalde - Presidente D. Dionisio Sabater Pérez y el Teniente - Alcalde D. Jaime Font Valls, con el
infreaescrito secretario (era Enrique Andrés Edo) a fin de proceder a la celebración de la subasta
pública de enagenación de las leñas procedentes de la limpia de los arboles existentes en fincas de
este término municipal y partida de Foyetes y Bustalet incautadas a Angeles Grau Tamarit por el tipo
de 2.400 pts.
LA II REPÚBLICA – LA GUERRA CIVIL I ELS INICIS DEL FRANQUISME A LES USERES - AUTOR: J.R.M. Desembre 2015
72
- Pliegos -
Número 1 - Pascual Broch Miralles, vecino de Useras, labrador, cédula num. 179588 expedida en
Useras el 11 de abril de 1937 que ofrece por el remate la cantidad de 25 pesetas de más por encima
del pliego de mayor cantidad ofrecida, cuya proposición le fué rechazada por no cumplir las
condiciones establecidas.
Número 2 - Bartolomé Rubio Gascón, vecino de Borriol, jornalero, cédula num. 211774, que ofrece
por remate la cantidad de 3.231'25 pesetas, cuya proposición fué admitida.
Número 3 - Francisco Valls Tomás, vecino de Useras, labrador, cédula num. 1834, que ofreció por
remate la cantidad de 912 pesetas, cuya proposición fué rechazada por no cubrir el cupo.
Número 4 - Emilio Tomás Martí, vecino de Useras, labrador, cédula num. 1736, que ofreció para el
remate la cantidad de 2.700 pesetas.
Concluida la lectura de los pliegos la Presidencia adjudicó provisionalmente el remate a favor de
Bartolomé Rubio Gascón por la cantidad de 3.231'25 pesetas.
En cumplimiento de lo dispuesto se hace constar que no hubo protestas ni reclamación alguna.
(signatura dels regidors, de l'alcalde i del rematant de la subhasta)
OBRAS Y SERVICIOS MUNICIPALES POR ADMINISTRACIÓN
Relación de jornales devengados por los operarios, carros y acémilas que se han empleado en
trabajos de entrenimiento y conservación de las fincas encautadas que figuran a nombre de Angeles
Grau Tamarit; a cargo de este Ayuntamiento de Useras. Año de 1937
El preu del jornal variava segons la tasca que realitzaven els jornalers, però estava situat entre les 6 i
les 12 pessetes per dia o jornal; alguns treballaven tota la setmana (inclús els diumenges), altres
només uns dies a la setmana. Els treballs es van desenvolupar durant els mesos d'octubre i de
novembre de l'any 1937.
El nom dels jornalers eren: Jaime Font Valls, José Sebastián Gozalbo, Isidro Beltrán Mateu, Manuel
Gil Bernad, Salvador Escrig, Manuel Gil Porcar, Vicente Segura Cuevas (bracero), Vicente Centelles
Ribés, Manuel Centelles, Vicente Segura (caballería), Eugenio Beltrán Aicart, Eugenio Beltrán
Rubio, Bautista Centelles Forés (cortador), Jaime Centelles Forés (cortador),Cristóbal Forés
Albalate, Joaquín Mateu Mateu i José Forés Centelles.
LA II REPÚBLICA – LA GUERRA CIVIL I ELS INICIS DEL FRANQUISME A LES USERES - AUTOR: J.R.M. Desembre 2015
73
CONSEJO DE ADMINISTRACIÓN DE FINCAS INCAUTADAS
Cuenta que rinde el depositario que suscribe de los ingresos y gastos ocurridos en las fincas
incautadas a Angeles Grau Tamarit del año 1937.
Cargo: Importa lo ingresado con motivo de la limpia del arbolado de las fincas existentes partidas
Foyetes y Bustalet sitas en este término de Useras, según expediente de subasta celebrada --------
Total --- 3.231'25 pesetas
Data: Satisfecho según libramiento a 31 de diciembre de 1937 ----------- 2.479'72 pesetas
Diferencia ----- 751'53 pesetas
Useras 3 de marzo de 1938 - El Depositario - Jaime Font Valls
LA II REPÚBLICA – LA GUERRA CIVIL I ELS INICIS DEL FRANQUISME A LES USERES - AUTOR: J.R.M. Desembre 2015
74
SESIÓN DE ACTAS DEL LIBRO DEL PÓSITO DE USERAS
Només vaig a redactar la darrera acta del final del mandat de l'alcaldia republicana i les dos actes
conservades de la nova gestora del Front Popular.
En la villa de Useras a 19 de Julio de 1936 siendo la hora de las diez de la mañana del dia diez y
nueve, bajo la Presidencia del Alcalde D. Joaquín Gil Herrero, del primer teniente de Alcalde D.
José Bagán Gimeno, y con la asistencia de los señores concejales Manuel Garcia Monferrer, Aurelio
Herrero Roca, Emilio Tomás Martí, Moisés Valdivieso Cuevas y Joaquín Roures Andrés.
Abierto el acto se leyó y aprobó el acta de la anterior, seguidamente explicado que fue por la
presidencia, el objeto de la presente ya consignado en las papeletas de convocatoria, que se adjudica
a la concesión de préstamos.
Y leída la relación formada por secretaria, examinadas con detención las peticiones echas, y previa
deliberación sobre la cualidad de los peticionarios, la de sus fiadores y cantidades solicitadas; el
Ayuntamiento por unanimidad acordó conceder los préstamos solicitados y son los que a
continuación van relacionados:
Nombre de los Peticionarios Nombre de sus Fiadores Cant. solicitadas Cant. concedidas
Jaime Tomás Benages Matías Nebot Palau 200 pts. 200 pts.
Juan Pardo Fortuño Jaime Centelles Martí 500 pts. 500 pts.
Remigio Doménech Branchadell Bautista Doménech Branchadell 500 pts. 500 pts.
Saturnino Gual Forés Feliciano Maimó Branchadell 250 pts. 250 pts.
Enrique Marco Escrig Vicente Miguel Andrés 500 pts. 500 pts.
Ubaldesca Gual Forés Felipa Gual Forés 250 pts. 250 pts.
Miguel Mateu Herrero Matias Mateu Miguel 150 pts. 150 pts.
Pascual Branchadell Beltrán Ezequiel Saborit Escrig 250 pts. 250 pts.
José Rubio Barrera José Galindo Ribés 500 pts. 500 pts.
José Galindo Ribés José Rubio Barrera 500 pts. 500 pts.
Igualmente se acordó que los anteriores préstamos han sido concedidos por el plazo de un año, que
vencerán en primero de julio de de 1937 y que ascienden a un total de 3.450 pesetas.
Con lo cual el señor presidente y terminado su objeto, dió por terminado el acto a las diez horas y
treinta minutos, firmado todos los señores concurrentes conmigo.
El Secretario - Manuel Valls
Sesión extraordinaria dia 22 de noviembre de 1937.
En la villa de Useras a 22 de noviembre de 1937 siendo la hora señalada en la convocatoria y bajo
la presidencia de D. Dionisio Sabater Pérez, se hallaron reunidos en el salón de sesiones de la Casa
consitorial los señores consejeros: Fermín Andrés Edo, Francisco Domingo Tomás, Ramón Solsona
Chaparra, Jaime Font Valls, Júlio Chiva y Baldomero Bachero Miñana; al objeto de celebrar la
presente sesión.
LA II REPÚBLICA – LA GUERRA CIVIL I ELS INICIS DEL FRANQUISME A LES USERES - AUTOR: J.R.M. Desembre 2015
75
Dada cuenta de una comunicación del intendente del Ministerio de Agricultura - Sección Servicios
de Pósitos - en la que en contestación o comunicación esta presidencia a seis de septiembre último,
manifestó que es preciso liquidar las deudas del Pósito con arreglo a lo determinado en el artículo
22 del Reglamento vigente que dice: "Los préstamos devengaran el 5 % de interés anual divisible por
meses. Estos intereses si no fueran pagados se acumularan cada doce meses al principal y
produciran nuevos intereses; los que puede conceder y conceda es condonar los apremios en las
cosas en que el agente ejecutivo no haya intervenido".
La Corporación después de examinado el asunto con toda detención acuerda de conformidad con lo
resuelto en la mencionada comunicación y que se comunique este acuerdo a la subsecretaria del
Ministerio de Agricultura - Servicios de Pósitos.
Y no siendo otro el objeto de la sesión se levanta la misma de la que se extiende la presente acta que
suscriben los señores concurrentes, certifico.
(Apareixen les signatures dels regidors, de l'alcalde i del secretari Enrique Andrés Edo).
Sesión Extraordinaria en 2º Convocatoria.
En la villa de Useras a 12 de marzo de 1938 siendo la hora señalada en la convocatoria y bajo la
presidencia de D. Dionisio Sabater Pérez se hallaron reunidos en el salón de sesiones de la Casa
consistorial los señores consejeros: Jaime Bernad Dealbert, José Martí Tomás, Agustín Dealbert
Tomás, Jaime Font Valls, José Fabra Garcia y José Campos Beltrán; al objeto de celebrar la
presente sesión extraordinaria que la presidencia la declaró abierta previa lectura de ratificación del
acta anterior.
Diose cuenta y lectura a una comunicación del Intendente del Servicio de Pósitos del Ministerio de
Agricultura, en la que hace saber que en lo dispuesto en el artículo 73 del Reglamento, corresponde
ingresar en la cuenta corriente de la Dirección General las existencias que no tengan aplicación, y
en caso contrario se hará responsable a los (...).
La corporación por unanimidad aprueba depositar en una cuenta corriente del Banco de España
en la capital de la provincia a nombre del cajero de Pósitos, Estación Olivarera Hellín (Albacete),
la suma de 16.505'08 pesetas que en unión de 8.494'92 pesetas que ya obran en poder de la
Dirección General asciende a un total de 25.000 pesetas. Y no habiendo más cuentas pendientes que tratar, la presidencia levantó la sesión de la que se
extiende la presente acta que suscriben los señores concurrentes, certifico.
(Apareixen les signatures dels regidors, de l'alcalde i del secretari Enrique Andrés Edo).
LA II REPÚBLICA – LA GUERRA CIVIL I ELS INICIS DEL FRANQUISME A LES USERES - AUTOR: J.R.M. Desembre 2015
76
ARXIU DE LA FUNDACIÓ PABLO IGLESIAS - P.S.O.E. En la villa de Useras a quince de enero de 1937, reunidos (...) del Partido Socialista Obrero
Español, en número de 15, bajo la presidencia del Camarada José Campos Beltrán (es tractava del
veí de Les Useres José Vicente Campos Beltrán, de malnom Vicent de Maó) se acuerda constituir
dicho p(...) lista en esta localidad.
Leidos por el Secretario los Estatutos Nacionales y Locales aprobados por el Sr. Gobernador de la
província, son aprobados por unanimidad.
Presidente - José Campos Beltrán
Vicepresidente - Trinitario Rubio Cuevas
Secretario - Manuel Gual Escrig
Vice-secretario - Alfredo Tomás Branchadell
Contador - Francisco Herrero Bellés
Tesorero - Joaquín Escrig Marco
Vocal 1º - José Vicente Fabra Garcia
Vocal 2º - Vicente Garcia Herrero
Vocal 3º - Alejandro Martí Forés
Vocal 4º - Enrique Barberán Martí
Vocal 5º - Jaime Font Pardo
Se fija la residencia de la agrupación en la calle de la (Santa) nº 16.
Y por último, se acuerda comunicar este acuerdo a la dirección provincial de agrupaciones,
mandándoles copia del acta de fundación y dos ejemplares del Reglamento Local, para que por
mediación se nos dé de alta en el Partido Socialista Obrero español.
Y no habiendo más asuntos de que tratar se levanta la presente que es fiel reflejo esta acta que firma
conmigo el presidente.
Signatura del President del P.S.O.E. de Les Useres - José Vicente Campos Beltrán
Signatura del Secretari del P.S.O.E. de Les Useres - Manuel Gual Escrig
El reglament de l'agrupació socialista de Les Useres constava de 12 articles signats el 15 de gener de
1937 pel president i pel secretari del partit socialista userà.
Així apareixia estipulat el 1º Article:
Artículo Primero - Reunidos en el día de la fecha los camaradas de USERAS entusiastas de las ideas
de Marx y con el fin de organizarse en partido, acuerdan constituir el Partido Socialista de USERAS
fijando su domicilio en la calle de la ( Santa ) nº 16 de dicha localidad.
LA II REPÚBLICA – LA GUERRA CIVIL I ELS INICIS DEL FRANQUISME A LES USERES - AUTOR: J.R.M. Desembre 2015
77
El dia 30 de juliol de 1937 van rebre una comunicació del Partit Socialista en la seu de València amb
la següent informació:
Agrupación Socialista de Useras - Castellón
Estimados compañeros:
La comisión ejecutiva en su última reunión acordó después de examinar vuestro reglamento y acta de
constitución dar ingreso en el Partido a esa Agrupación Socialista.
Las cuotas són 1 peseta por afiliado al semestre, dando su pago adelantado por semestres.
Los carnets y organizaciones generales son a (...) céntimos y tenéis que adquirirlos directamente de
esta S(...)
Al mismo tiempo os recordamos el artículo 18 de la Organización General que dice: " Todas las
colectividades del Partido tienen el deber de suscribirse a EL SOCIALISTA que lo adquieran cuantos
individuos las constituyan".
Lo que esperamos cumplais.
Cordialmente vuestros y del Socialismo, Por la C.E.
El 26 de setembre de 1937 l'alcalde de Les Useres, del partit de Izquierda Republicana i president
també de la U.G.T. de la Terra de Les Useres va enviar un comunicat al Camarada Francisco Largo
Caballero - President del Govern Republicà en què li dedicaven un carrer en nom seu al poble de Les
Useres. Aquesta misiva va ser contestada pel secretari del partit Pasqual Tomás agraïnt eixe gest de
gratitud vers la causa de la Unió General de Treballadors.
També l'Alcalde de Les Useres, Dionisio Sabater, va demanar la intervenció del president de la
República, Francisco Largo Caballero, perquè es pronunciara sobre un afer intern de designació de
càrrec de jutje de pau de la localitat a favor de José Vicente Andrés Gil i en detriment de l'altre
aspirant a jutje municipal Constantino Saborit Fabregat, la carta diu així:
Useras (Castellón) 21 de octubre de 1937
Excm. Sr. Don Francisco Largo Caballero
Valencia.
Muy señor nuestro y de la mayor consideración y respeto:
Confiando en su benevolencia nos permitimos molestar su atención para explicarle el caso siguiente:
Para la próxima renovación de Jueces Municipales, los partidos de Izquierda Republicana,
Socialista y la Sindical de U.G.T. unidos en fraternal abrazo desde el principio de la rebelión, hemos
propuesto a José Andrés Gil, persona capacitada por todos los conceptos y el que nos ha servido de
guía para el mejor desenvolvimiento de la Revolución.
Contra esta candidatura existe otra de Constantino Saborit Fabregat, este individuo no tiene ninguna
nota favorable en su haber como no sea el haber acompañado hasta ponerlo a salvo al Cura del
pueblo que su conducta dejó bastante que desear.
Este aspirante que merece el calificativo de transfuga como lo demuestra que militando como
milita en Izquierda Republicana y no ser admitido en la C.N.T. ha entablado negociaciones con el
LA II REPÚBLICA – LA GUERRA CIVIL I ELS INICIS DEL FRANQUISME A LES USERES - AUTOR: J.R.M. Desembre 2015
78
diputado Sr. Gómez Hidalgo, para organizar el Comité de Unión Republicana que en este pueblo
todavía no existe, a cambio de que sea nombrado el Juez.
Nosotros señor Largo Caballero, que conocemos su recta actitud confiamos en que no tolerará que
prevalezca una cacicada del señor Gómez Hidalgo, en menos precio de los que desde el primer día
estamos al frente del movimiento pasando por todas las vicisitudes propias de la revolución.
En espera de que hará valer su influencia para la justicia que pedimos suyos y de la causa
antifascista.
Por Izquierda Republicana (segell del partit i signatura de Jaime Bernad Dealbert)
Por la Sindical U.G.T - Sociedad de Trabajadores de la Tierra (segell del sindicat i signatura de
Francisco Domingo Tomás)
Partido Socialista (segell del partit i signatura de Manuel Gual Escrig)
Por el Consejo Municipal (segell de la Presidència municipal i signatura de Dionisio Sabater Pérez)
Dalt de la misiva, apareix escrit a mà el següent: No puedo hacer nada
La contestació a la petició d'una part dels partits d'esquerres userans va ser signada pel secretari
general Francisco Largo caballero, la qual apareix d'aquesta forma:
25 de octubre de 1937
Sociedad de Trabajadores de la Tierra - Useras (Castellón)
Estimados Compañeros:
He recibido la carta que con fecha 21 me enviaron suscrita también por Izquierda Republicana,
Partido Socialista, Consejo Municipal, en la que solicitáis que me interese porque sea nombrado
José Andrés Gil para el cargo de Juez Municipal.
Siento mucho tener que manifestaros que me es de todo punto imposible hacer lo que solicitáis por
tener la seguridad de que mi intervención en el sentido que me lo pedís, daría resultados
contraproducentes.
Tened en cuenta la situación que estamos atravesando y os explicaréis perfectamente lo que queda
indicado.
Sin otro particular, quedo cordialmente vuestro y de la causa obrera.
El SECRETARIO GENERAL - Firma: Francº L. Caballero.
LA II REPÚBLICA – LA GUERRA CIVIL I ELS INICIS DEL FRANQUISME A LES USERES - AUTOR: J.R.M. Desembre 2015
79
INFORME DE LA CAUSA GENERAL REDACTADA
A PARTIR DE L'ENTRADA DE L'EXÈRCIT FRANQUISTA
AL TERME DE LES USERES.
LA DOCUMENTACIÓ ES TROBA A L'ARXIU HISTÒRIC
NACIONAL DE MADRID.
HE TRANSCRIT EIXE INFORME - MEMÒRIA TAL COM
APAREIX A LA DOCUMENTACIÓ.
LA II REPÚBLICA – LA GUERRA CIVIL I ELS INICIS DEL FRANQUISME A LES USERES - AUTOR: J.R.M. Desembre 2015
80
Informe General de la Actuación Roja en el pueblo de Useras.
Guardia Civil - Comandancia de Castellón - Puesto de Useras.
En contestación a su escrito de fecha 29 del próximo pasado mes de septiembre en el que interesa
Informe sobre la actuación roja en este pueblo, tengo el honor de participar a la respetable
autoridad de V. que según los informes adquiridos de las personas consideradas adictas al Glorioso
Movimiento Nacional y Autoridades locales, la situación del pueblo al iniciarse el Movimiento era
completamente tranquila.
No existían otras organizaciones que el partido de la C.E.D.A., Radical y el de Izquierda
Republicana, en su mayoría era Católico, y el Ayuntamiento lo mandaban por mayoría el partido
Radical que en las elecciones del 16 de febrero se unieron al fatídico Frente Popular.
Desde el día que se inició el Glorioso Movimiento Nacional hasta el día 25 de julio, se hizo vida
normal, se celebraba la Santa Misa todos los días hasta esta fecha en que fué cerrada la Iglesia y
Ermitas por el Comité Revolucionario formado en aquél día y que lo componían: Fermín Andrés Edo
(preso en Castellón), Vicente Ribés Solsona (asesinado en este pueblo) y otros varios que después
entregaron las llaves al alcalde del Frente Popular, Joaquín Gil Herrero, también preso en Castellón.
El día 9 de agosto del año 1936 tomaron por asalto el Ayuntamiento los componentes del Comité y
simpatizantes entre los que figuraban como dirigentes, Cristóbal Aicart Mateu, huido a zona roja, el
Fermín Andrés Edo, Recaredo Safont Aparisi y Agustín Dimas Forés, estos dos también huidos a
zona roja. Estos mismos el dia 11 del mismo mes ordenaron el saqueo de la Iglesia y Ermitas
quemando las Imágenes y cuánto en ellas hallaron.
Encontrándose oculto en este pueblo Don Fernando Gasch Villalonga, sacerdote destinado en esta
villa desde antes del Movimiento, al iniciarse éste y ser perseguido vivió oculto hasta el dia 12 de
noviembre de 1936 que fué buscado por los dirigentes del pueblo, entre los que se encontraban
Cristóbal Aicart Montoliu, secretario del P.O.U.M., actualmente en filas rojas, Gumersindo Garcia
Beltrán (apodo el "Gos") presidente de la C.N.T., también en filas rojas, y el Vicente Ribés Solsona
(asesinado); y una vez hallado lo entregaron a los inseparables de Alcora que lo asesinaron en dicho
pueblo.
El dia 26 de septiembre de 1936 también fué buscado por estar oculto en este pueblo Ramón García
Portolés, natural de esta villa y vecino de Alcora, de oficio comerciante, quién siguió la misma suerte
que el anterior; figurando entre los buscadores el Cristóbal Aicart Montoliu, el Gumersindo García
Beltrán, el Vicente Ribés Solsona, Agustín Dimas Orenga, en filas rojas, Dionisio Sabater Pérez,
presidente de la U.G.T. y voluntario en filas rojas, Jaime Bernad Dealbert, en filas rojas, Recaredo
Safont Aparisi, huido a zona roja, Secundino Tomás Ribés, huido a zona roja, Baldomero Bachero
Miñana, voluntario teniente en filas rojas, y Agustín Martí Mateu, prisionero en Santoña.
LA II REPÚBLICA – LA GUERRA CIVIL I ELS INICIS DEL FRANQUISME A LES USERES - AUTOR: J.R.M. Desembre 2015
81
En los primeros días del mes de febrero del año 1937 fué asesinado en el Ayuntamiento de esta villa,
el ya citado Vicente Ribés Solsona, sujeto de malos antecedentes y filiación C.N.T. - F.A.I., pistolero
que se dedicaba a robar a mano armada, ha hacer saqueos y amenazar a las personas de derechas,
sospechando y casi sobre seguro que el asesino fué el ya citado Gumersindo Garcia Beltrán, sujeto
también de malos antecedentes y conducta, desconociendo los motivos, aunque es creencia general
haya sido por egoismo de mandos.
El día 9 de junio de 1938 y en la retirada del Ejército rojo por la presión arrolladora de las fuerzas
nacionales, fueron también asesinados en este término municipal los vecinos Basilio Bellés Bellés y
Ramón Ribés Herrero, suponiendo que el motivo fué el dar vivas a España y a Franco creidos que
era el Ejército Nacional. Por el mismo motivo, el mismo día y por las mismas fuerzas rojas fué
muerto Manuel Pérez Agut, también vecino de este pueblo.
Dios salve a España y guarde a V. muchos años.
Useras 4 de octubre de 1938. III Año Triunfal.
El Comandante de Puesto - (signatura) Ángel Escribano Catalán
- INFORME EFECTUAT PEL CAPELLÀ DE LES USERES - M. I. Sr. Vicario General - Castellón
Muy Sr. mio: En contestación a su atenta circular debo cominicarle que en este término municipal, en
la partida denominada el "Collado" junto a la carretera de Adzaneta, el dia 21 de septiembre de
1936 fué encontrado el cadaver del Rvdo. Mosen Vicente Besalduch, natural de San Mateo y
organista de la parroquia del mismo.
Las heridas que presentaba eran de arma de fuego en la cabeza. Como testigos, por ser los que
entregaron el dicho mártir a los asesinos, pueden facilitar el descubrimiento de los autores los Sres.
Juan Juan y Jacinto Agut de Adzaneta. Su cadaver está en este cementerio, pero la defunción no fué
inscrita en el Registro Civil.
Todos los altares, imágenes y ornamentes fueron destruidos, quemados, etc. Se conservan solamente
la Veracruz, la Custódia, 4 cálices, 2 copones y 1 cruz parroquial.
Los daños aproximados son:
13 altares con sus respectivas imágenes - 100.000 pts.
(els altars eren els següents: altar Major, altar de Sant Felip Neri, altar de la Mare de Déu del Carme o
de les Ànimes, altar de la Mare de Déu dels Dolors, altar de la Mare de Déu del Roser, altar de Sant
Joan, altar de la Puríssima, altar del Baptisteri, altar de Sant Antoni (Sant Crist de l'Agonia), altar de
Santa Ubaldesca, altar de la Mare de Déu del Loreto, altar de l'ermita del Calvari i l'altar de l'ermita
de Sant Antoni dels Hostals).
LA II REPÚBLICA – LA GUERRA CIVIL I ELS INICIS DEL FRANQUISME A LES USERES - AUTOR: J.R.M. Desembre 2015
82
5 cuadros lienzos ordinarios
1 cruz gótica
5 estandartes
4 banderas
4 ternos
26 casullas
11 capas pluviales
24 albas
1 campana
4 campanas estropeadas
archivo parroquial incendiado
Sabe puede mandar a este su affrmo. y s.s.q.l.b.s.m.
Useras 3 - XI - 38 !Viva Cristo Rey! Cristóbal Bertrán Badenes (Signatura)
- DECLARACIÓ DE FERMÍN ANDRÉS EDO -
En Castellón a 6 de Noviembre de 1938, ante este Juzgado compareció el testigo (...) dijo, llamarse
como queda dicho, de 44 años de edad, natural de Useras, de profesión Industrial, que sí ha sido
procesado y con domicilio detenido en Carcel de Castellón.
Preguntado, contesta:
Que el declarante perteneció al Comité que se formó en Useras hasta Diciembre del año 36, en que
marchó a Barcelona. Que en ese tiempo solo se acuerda de dos personas que fueron asesinadas, una
un sacerdote de Alcora y la otra Ramón García Portolés, vecino también de Alcora.
Que estos dos estaban escondidos en Useras, fueron descubiertos por gente del pueblo pertenecientes
a la C.N.T., deteniéndolos y dando aviso al Comité de Alcora que al efecto vinieron por ellos y los
asesinaron.
Que aunque algunos de los que dieron este aviso pertenecían al Comité de Useras obraron por su
cuenta y sin que para ello hubiera acuerdo del Comité.
Que no se acuerda que se cometieran más asesinatos por lo menos en el tiempo que estuvo el
declarante.
Que la quema de los objetos de Iglesia y demás atropellos que se cometieron en el pueblo fueron
acordados por el Comité, sobretodo por su presidente, Dionisio Sabater Pérez, que era el que hacía y
deshacía por su cuenta.
Que también se ejecutaron por el Comité varias multas aunque luego se devolvió el dinero.
Que a las órdenes del Comité había unos 25 o 30 del pueblo para hacer guardias y demás servicios
que se les encomendaba.
LA II REPÚBLICA – LA GUERRA CIVIL I ELS INICIS DEL FRANQUISME A LES USERES - AUTOR: J.R.M. Desembre 2015
83
Leida, se afirma y certifica y firma con el Sr. Juez. Doy Fe.
(Signatura de Fermín Andrés) (Signatura del Jutge Zubimendi)
- BREU RESSENYA DELS FETS OCORREGUTS -
En el término municipal de USERAS de 2.700 habitantes aproximadamente, el número y clasificación
de víctimas es el siguiente:
Asesinatos
1 sacerdote
4 varones, de ellos uno de más de 60 años.
Otros hechos delictivos
Destrucción de una Ermita. Saqueo y destrucción de los objetos del Culto de la Iglesia parroquial y
de 3 ermitas. Destrucción del Archivo parroquial. Destrucción de dos edificios particulares y saqueo
de la casa-cuartel de la Guardia Civil. Saqueo de la casa-Abadia. Incautaciones de fincas y de
mobiliario.
El asesinato del Sacerdote y de uno de los vecinos fué planeado y ejecutado por el Comité
revolucionario y extremistas del pueblo. Los otros tres vecinos asesinados lo fueron por soldados
rojos, poco antes de la liberación del pueblo, en Junio de 1938.
El vecino asesinado anteriormente pertenecía al Comité revolucionario y fué muerto en riña por sus
compañeros. Varios vecinos de Alcora estaban refugiados en Useras y descubiertos los que formaban
el Comité dieron cuenta de ello al de Alcora, ordenando este último su detención y asesinato,
interviniendo en estos hechos la cuadrilla de asesinos conocidos por "Los Inseparables".
Los hechos reseñados fueron ordenados y ejecutados por el Comité revolucionario y vecinos
extremistas.
També sabem que va haver un capellà amagat en diverses cases i masos del poble i terme de Les
Useres, era el sacerdot operari diocesà José Manuel Claramonte (Almassora - 1892), va ser detingut
per un soldat republicà al nostre terme i el van afussellar en uns masos del terme de la Vall d'Alba el
10 de juny de 1938 (va ser beatificat el 13-10-2013).
Castellón de la Plana a 12 de noviembre de 1938
LA II REPÚBLICA – LA GUERRA CIVIL I ELS INICIS DEL FRANQUISME A LES USERES - AUTOR: J.R.M. Desembre 2015
84
Memoria de los Hechos ocurridos en relación con el Glorioso Movimiento Nacional
en el Pueblo de Useras (Castellón) a partir de las Elecciones de 1936.
Epígrafe A
Estado de Orden público en los pueblos de la demarcación, los meses precedentes al Alzamiento
Nacional especialmente a partir de las elecciones de 1936.
1º - Si ocurrieron disturbios graves o atropellos a personas y propiedades que alteraron el orden.
- Respecto a este inciso no hay nada que señalar.
2º - Dirigentes más destacados de los partidos políticos del Frente Popular, sindicales obreras o
agrarias.
- Pueden considerarse como dirigentes más destacados de los partidos del Frente Popular: Jaime
Miguel Tomás, Jefe Local del Partido Radical, que en las últimas elecciones del 16 de febrero de
1936, cedió los votos completos a los partidos del Frente Popular; Emilio Tomás Martí, concejal de
la Gestora y 2º Jefe más destacado del partido anteriormente mencionado; Joaquín Gil Herrero,
Alcalde Presidente de aquel Ayuntamiento; José Bagán Gimeno, 1º Teniente de Alcalde; Eugenio
Centelles Royo, radical Socialista en las últimas elecciones entregó los votos al Frente Popular; José
Montoliu Villanueva, Secretario del Ayuntamiento y propagandista acérrimo del Frente Popular;
Manuel Valls Martí, auxiliar primero del Ayuntamiento, el que tenía cierta confianza con los
elementos políticos de que se ha hecho mención; Vicente García Miguel, persona de influencia del
citado partido.
Todos estos individuos permanecieron en los cargos expresados, desde el 20 de abril de 1931 hasta el
9 de agosto de 1936.
3º - Actuación de las autoriades locales.
- Todos los dirigentes reseñados en el apartado anterior, son responsables por su actuación de haber
conminado al Cura párroco de esta localidad, D. Esteban Monfort Montoya, a abandonar la Casa
Abadía bajo el pretexto de que pagara derechos de inquilinato. Por otra parte, son también
causantes de haber impedido al citado Cura párroco la celebración de cultos religiosos en las vías
públicas, como eran las procesiones tradicionales de la localidad.
También suspendieron de sueldo al Vicario de esta parroquia, D. Eliseo Gómez Andrés, por haber
votado a las derechas, como asímismo al entonces Alguacil municipal Francisco Branchadell
Beltrán, por las mismas causas.
4º - Propagandas y excitaciones a la violencia.
- Los medios empleados por los dirigentes políticos locales fueron valiéndose de la propaganda de
los mítines celebrados en ésta, por los Jefes Provinciales de sus mismos partidos; no teniendo
LA II REPÚBLICA – LA GUERRA CIVIL I ELS INICIS DEL FRANQUISME A LES USERES - AUTOR: J.R.M. Desembre 2015
85
antecedentes de haber empleado excitaciones a la violencia.
5º - Demás datos que puedan afectar a este partido.
- Entre los medios empleados como coacción para obligar a ciertos individuos de derechas a que
votaran para el Frente Popular; se dá el caso de que los expresados dirigentes obligaban a todos los
que tenían fondos a un Pósito de Beneficiencia Local, a que votaran a su partido o les retirarían los
fondos o préstamos citados.
Epígrafe B
El Movimiento Nacional en los pueblos de la demarcación. Antecedentes.
1º - Si hubo o no, una vez producido el Alzamiento Nacional, actos de participación en pro del
mismo.
- No se tienen antecedentes de que una vez producido el Alzamiento Nacional, hubiera en ésta
localidad actos de participación o afecto a la Santa Causa.
2º - En qué consistieron.
- No hubo demostraciones de afecto de ningún género.
3º - Cómo fueron vencidos.
- No fué vencido ningún acto de participación en pro de la causa roja, por no haber existido
demostraciones de esta naturaleza.
4º - Personas que se sumaron al Alzamiento.
- No se tienen antecedentes de que esta localidad se sumara algún elemento al Alzamiento Nacional,
por estar emplazada en zona roja.
5º - Elementos que sofocaron tales intentos de adhesión al G.M.N.
- No hubo que sofocar tales intentos de adhesión al G.M.N. por no existir en ésta.
6º - Medios empleados para ello.
- No se emplearon medios para sofocar los intentos de adhesión al G.M.N.
LA II REPÚBLICA – LA GUERRA CIVIL I ELS INICIS DEL FRANQUISME A LES USERES - AUTOR: J.R.M. Desembre 2015
86
Epígrafe C
Organización que una vez implantado el Dominio Rojo, se dió en los pueblos de la demarcación al
terror marxista.
1º - Inspiradores de dicha organización.
- Surgido el Alzamiento Nacional, permanecieron en los primeros momentos desempeñando los
mismos cargos ya enumerados en el apartado 2º epígrafe a), los individuos mentados en el mismo,
los que como medida preventiva procedieron a la recogida de todas las armas de los elementos de
derechas, como igualmente se incautaron de ciertos aparatos de radio que poseían algunas adictas al
Movimiento. Estos individuos permanecieron en estos cargos enumerados hasta el 9 de agosto de
1936, en que los elementos destacados extremistas rojos se apoderaron pistola en mano de los
repetidos cargos, erigiendose en jefes de la política local.
2º - Dirigentes.
- Son considerados desde esta fecha como elementos extremistas inductores y materialmente
responsables de cuantos desmanes fueron cometidos en esta localidad; Cristóbal Aicart Mateu, Jefe
del Comité revolucionario local, afiliado así mismo al P.OU.M. y U.G.T; Fermín Andrés Edo,
actuante en el Comité revolucionario y perteneciente al partido de Izquierda Republicana; Jaime
Bernat Dealbert, de Izquierda Republicana; Vicente Royo Dealbert, de U.G.T.; Vicente Fabra Garcia,
U.G.T.; Gumersindo García Beltran, C.N.T; Presidente - Dionisio Sabater Pérez, U.G.T.; Baldomero
Bachero Miñana, C.N.T; Ramón Solsona Chaparra, C.N.T; Agustín Dimas Forés, C.N.T.; Juan
Beltrán Climent, C.N.T.; Enrique Andrés Edo, Izquierda Republicana, secretario del Comité
Revolucionario local; José Vicente Andrés Gil, Juez municipal, asesor técnico de los elementos
extremistas e inductor en gran parte de los desmanes cometidos en esta localidad; Agustín Dimas
Orenga, C.N.T.; Agustín Martí Mateu, C.N.T.; Recaredo Safont Aparisi, C.N.T.; Cristóbal Aicart
Montoliu, C.N.T. y secretario del P.O.U.M.; Secundino Tomás Ribés, C.N.T.
3º - Participantes con actos de ejecución o colaboración.
- Todos los elementos descritos en el párrafo anterior, pueden considerarse como participantes en la
ejecución o colaboración de cuantos desmanes fueron llevados a cabo en esta localidad.
4º - Miembros de los comités revolucionarios.
- Funcionaban en esta localidad cuatro comités revolucionarios, compuestos por los partidos de la
C.N.T., U.G.T., P.O.U.M. e Izquierda Republicana, funcionando en la directiva de estos mismos los
individuos a que se hace referencia ya en el párrafo segundo, con los cargos también a la vez, en el
repetido párrafo.
LA II REPÚBLICA – LA GUERRA CIVIL I ELS INICIS DEL FRANQUISME A LES USERES - AUTOR: J.R.M. Desembre 2015
87
5º - Actuación de la Justicia Roja.
- La actuación de la Justicia roja en esta localidad, fué que el Alcalde asaltó al Ayuntamiento,
atropellando a todos los elementos de derechas, cometiendo toda clase de desfueros, vejaciones,
como asimismo, requisas, incautaciones, quema, destrozos de las campanas y por último la detención
del sacerdote reverendo D. Fernando Gasch Villalonga y del fabricante D. Ramón García Portolés,
que más tarde fueron asesinados en el pueblo de Alcora, de esta provincia; a continuación, se
cometieron en esta época varias detenciones ilegales recaidas en personas de derechas, persiguiendo
un fin puramente arbitrario y déspota, siendo en resumen la actuación desastrosa por todos los
conceptos.
6º - Funcionarios de los organismos de Justicia.
- El periodo rojo desempeñaba el cargo de Alcalde de esta localidad Cristóbal Aicart Mateu, que
permaneció en el mismo hasta el 15 de agosto de 1936, en que le sustituyó en el cargo Dionisio
Sabater Pérez; éste lo ostentó, hasta el mes de mayo de 1938, en que volvió hacerse cargo de la
Alcadía Cristóbal Aicart Mateu. En este periodo desempeñó el cargo de Juez municipal José Vicente
Andrés Gil, hasta el mes de enero de 1938 aproximadamente, en que se hizo cargo el hasta entonces
suplente Balbino Escrig Branchadell, permaneciendo en el mismo hasta la liberación de esta
localidad.
7º - Dirigentes de sindicatos.
- Son como dirigentes de la que fué Sindical de la C.N.T. Gumersindo Garcia Beltrán, que ostentó el
cargo de Presidente de la misma; de la U.G.T., Vicente Andrés Gil, que ostentaba el cargo de
Presidente; del P.O.U.M. Cristóbal Aicart Mateu, que ostentaba el de Presidente.
8º - Dirigentes de partidos políticos.
- Pueden considerarse como dirigentes de los partidos políticos, Constantino Saborit Fabregat,
Presidente de la Izquierda Republicana; Eugenio Centelles Royo, promotor y resorte principal del
partido Radical Socialista.
9º - Elementos de acción que capitanearon patrullas o tuvieron actuación destacada en las mismas.
- Pueden considerarse como elementos de acción destacada, José Martí Tomás, Laurentino Martí
Royo, Vicente Fabra García, Vicente Campos Beltrán, Alfredo Tomás Bernat, Jaime Font Valls,
Vicente Royo Rubio, Alejandro Martí Forés, Salvador Sabater Andrés, Juan Pruñonosa Royo,
Salvador Bartoll García, Agustín Dealbert Tomás y Raimundo Centelles Ribés.
10º - Agitadores y propagandistas destacados.
LA II REPÚBLICA – LA GUERRA CIVIL I ELS INICIS DEL FRANQUISME A LES USERES - AUTOR: J.R.M. Desembre 2015
88
- Son considerados como propagandistas, José Vicente Andrés Gil, Enrique Andrés Edo, Cristóbal
Aicart Mateu, Fermín Andrés Edo, Agustín Dimas Forés, Francisco Andrés Tomás, Gumersindo
García Beltrán, Agustín Martí Forés, Balbino Andrés Branchadell, Agustín Aicart García, Vicente
Fabra García, Vicente Royo Dealbert, Rogelia Juan Benages, Carmen Nebot Gual, una tal Fortuosa
la Escolana, Encarnación Juan Garcés y Francisca Mateu Aicart.
11º - Asesinos, colaboradores, inductores y excitadores al asesinato.
- Son responsables de crimenes cometidos en esta localidad, Gumersindo Garcia Beltrán, Cristóbal
Aicart Mateu, Dionisio Sabater Pérez, Agustín Dimas Forés, Agustín Dimas Orenga, Baldomero
Bachero Miñana, Secundino Tomás Ribés, Agustín Martí Mateu, Recaredo Safont Aparisi, Jaime
Bernat Dealbert, Ramón Solsona Chaparra, Juan Beltrán Climent, Cristóbal Aicart Montoliu y
Fermín Andrés Edo.
12º - Los periódicos que se publicaron durante el dominio rojo en la localidad, expresando los
nombres de los directores, propietarios, redactores y colaboradores (...)
- No fueron publicados periódicos durante el dominio rojo en esta localidad, así como tampoco se
tienen antecedentes de que ningun funcionario u organismo oficial político o social se incautara de
la prensa afecta al G.M.N.
13º - Si hubo emisora de radio en la localidad, quienes fueron sus directores, locutores y personas
al servicio de la misma.
- Tampoco ha existido emisora alguna en esta localidad.
Epígrafe D
Procedimeintos más frecuentes empleados en la organización del Terror Marxista.
1º - Forma habitual de actuar los dirigentes y sus colaboradores.
- La forma habitual de actuar los dirigentes y sus colaboradores, fué la de cometer toda clase de
desmanes y tropelías, desatinos y absurdeces que estuvieran a su alcance, cometidos éstos en cuantas
personas tenían antecedentes de que eran de derechas de orden o afectas al G.M.N., consistiendo
estos actos en la exigencia de cantidades bajo la morbosa amenaza de muerte; otras estribaban en
ser vejaciones y atropellos de toda índole afectiva en estas mismas personas; destrucciones
perpetradas en los altares con imágenes de las Iglesias, locales, robos de objetos de valor que
custodiaban los templos y llegando en sus veleidades de su innoble proceder hasta la realización del
más repugnante delito del crimen alevoso.
2º - Locales donde celebraban reuniones.
LA II REPÚBLICA – LA GUERRA CIVIL I ELS INICIS DEL FRANQUISME A LES USERES - AUTOR: J.R.M. Desembre 2015
89
- Fueron los locales destinados como punto de reunión la Iglesia local; la casa Abadia; en un edificio
propiedad de D. Emilio Tomás Martí y otro de D. Vicente Tomás Forés.
3º - Sitio donde hacian comparecer a las víctimas.
- Emplearon como locales destinados para la comparecencia de las víctimas, el centro donde estaba
emplazada la C.N.T. y el Ayuntamiento.
4º - Lugares de encarcelamiento, cárceles y checas.
- Fué punto elegido como lugar de encarcelamiento la Casa consistorial.
5º - Saca de presos.
- Hubo en esta localidad dos sacas de presos; en la primera fué asesinado el vecino de esta
localidad D. Ramón García Portolés, dejando en libertad al que hasta entonces había permanecido
encerrado en unión del anterior Tomás Tomás Mateu.
En la siguiente fué asesinado el reverendo cura D. Fernando Gasch Villalonga y poniendo en
libertad a un hermano menor del mismo.
6º - Vejaciones, malos tratos de obra y palabra a que eran sometidas las víctimas y torturas que
pudieran sufrir.
- Aunque no se tienen antecedentes de malos tratos o torturas; es notorio se le hizo objeto de mofa y
le lanzaron infinidad de blasfemias y pullas contra su dignidad de religioso por toda una turba de
desaforidos truhanes de la peor catarva y turbulenta chusma.
7º - Forma de tomar las revoluciones o acuerdos.
- Se desconoce las formas de tomar las resoluciones o acuerdos. Por ser éstos secretos entre los
dirigentes.
8º - Procedimientos habituales para cometer los asesinatos.
- Los procedimientos habituales para cometer los assesinatos eran después de la detención,
trasladados a la comarcal de Alcora, donde posteriormente eran asesinados, al suponer por éstos
últimos.
9º - Lugares donde eran llevados a efecto.
- Las personas asesinadas de esta localidad, le fueron en las inmediaciones del Cementerio y
carretera colindante al pueblo de Alcora (Castellón).
LA II REPÚBLICA – LA GUERRA CIVIL I ELS INICIS DEL FRANQUISME A LES USERES - AUTOR: J.R.M. Desembre 2015
90
10º - Medios empleados para ello.
- El medio empleado para ello era la consecución y conducción al antes citado pueblo, el
fusilamiento.
11º - Casos de ensañamiento y mayor crueldad.
- En cuanto a ensañamiento, se cita el caso antes de haber procedido a la muerte del reverendo
sacerdote D. Fernando Gasch Villalonga, el haberlo amputado bárbaramente uno de los dedos de
una mano.
12º - Destino dado a los cadáveres de las víctimas (si fueron enterrados, abandonados, quemados,
etc.)
- En el Cementerio de esta localidad fué enterrado el cadáver de un sacerdote que fué vilmente
asesinado por milicianos desconocidos, en la carretera enclavada en una partida denominada "El
Collado" lindante con las inmediaciones del término del pueblo de Adzaneta (de esta provincia).
En cuanto a las víctimas ya referidas que fueron asesinadas en las cercanías de Alcora yacen
enterrados sus restos mortales en el Cementerio de éste último.
13º - Enterramientos practicados fuera de los cementerios en que aún continuan los restos de las
víctimas aludidas que se encuentren en malas condiciones por hallarse los restos a flor de tierra o
por cualquier otro motivo que se especificara.
- No se tienen antecedentes de que existían restos de personas enterradas en este término municipal
fuera del Cementerio de la localidad.
Epígrafe E
Relación de asesinatos cometidos en cada uno de los pueblos y personalidad de las víctimas
(profesión, filiación política y demás datos de interés).
1º - Fueron detenidos y posteriormente asesinados en el término municipal de Alcora el reverendo
cura D. Fernando Gasch Villalonga y el comerciante natural de ésta y vecino de Alcora D. Ramón
García Portolés, por cuya causa fueron asesinados.
Epígrafe F
Formación de milicias en los primeros dias con destino a los frentes de combate.
1º - Procedimientos empleados para su recluta y conduccion al frente.
- No existeron procedimientos especiales para la recluta y conducción al frente, dado el caso que los
elementos de esta localidad, se afiliaron con carácter de combatientes voluntarios; contandonse
entre estos los siguientes individuos: Gumersindo García Beltrán, jefe de la C.N.T., Recaredo Safont
Aparisi, de la C.N.T. y Benito Salvador Moliner, de la C.N.T.
LA II REPÚBLICA – LA GUERRA CIVIL I ELS INICIS DEL FRANQUISME A LES USERES - AUTOR: J.R.M. Desembre 2015
91
2º - Elementos destacados en la dirección de estas operaciones.
- Se cuentan como elementos destacados en la dirección de estas operaciones, al ya enumerado en el
párrafo anterior jeje local de C.N.T. Gumersindo García Beltrán, el que ostentaba la graduación de
jefe de centuria.
3º - Agrupación de las milicias por partidos políticos y sindicales.
- No se tienen antecedentes de agrupaciones de milicias de partidos políticos y sindicales.
Epígrafe G
Reclutamiento de quintas para el llamado ejercito popular.
1º - Medios terroristas empleados para la recluta forzosa.
- No se tienen antecedentes de medios terroristas empleados para la recluta forzosa, así como
represalias sobre emboscados o represalias contra sus familiares.
2º - Represalias sobre emboscados.
- Queda contestado en el inciso anterior como se insiste en este párrafo.
3º - Represalias sobre sus familiares.
- Igual que el precedente se especifica a continuación los datos requeridos.
Epígrafe H
Principales desmanes y atropellos cometidos en los pueblos de la demarcación.
1º - En relación con la persecución religiosa.
- En cuanto a la persecución religiosa fué detenido y vilmente asesinado el vicario de esta población
D. Fernando Gasch Villalonga, apoderandose de las Iglesias que existían en esta, en donde
procedieron a la destrucción de las imágenes y altares, así como de los ornamentos sagrados y valor
artístico de los mismos, transformándolos en centros o puntos de reunión del P.O.U.M.
En la plaza de Loreto de esta localidad también existía una ermita de este nombre, la cual por
mandato de los Jefes locales de aquel entonces, fué totalmente arrasada y derruida, no existiendo en
la actualidad restos algunos de la misma. Así mismo fué destruido el Calvario de ésta, en donde en la
actualidad no existe más que ruinas del mismo.
2º - En relación con el patrimonio artístico y cultural.
LA II REPÚBLICA – LA GUERRA CIVIL I ELS INICIS DEL FRANQUISME A LES USERES - AUTOR: J.R.M. Desembre 2015
92
- No existen antecedentes de destrucción alguna en relación con el patrimonio artístico y cultural a
excepción enumerada en el párrafo precedente.
3º - En relación con la propiedad privada.
- En cuanto a la propiedad privada, procedieron a la incautación de las fincas de diversas personas
de derechas y por tanto desafectas a la canalla roja, procediendo a la exigencia de cantidad a todas
aquellas personas que los consideraban desafectas; invirtiendo el total de estas cantidades para el
pago de milicianos a sueldo que tenían en esta localidad.
4º - En relación con la banca.
- Existía en esta localidad una Caja Rural Agrícola dedicada preferentemente a la concesión de
préstamos a los labradores, la que se incautaron los elementos directivos rojos de la misma.
5º - En relación con la indústria.
- No se tienen antecedentes de atropellos ni desmanes contra la indústria.
6º - En relación con el comercio.
- No se tienen antecedentes de atropellos ni desmanes contra el comercio.
7º - En relación con la agricultura.
- No se tienen antecedentes de atropellos ni desmanes contra la agricultura.
Epígrafe I
La liberación
1º - Forma de producirse.
- Fué liberada esta localidad el dia 9 de junio de 1938 por las fuerzas del Glorioso Ejército
Nacional, al mando del Excelentísimo General (García Valiño).
2º - Actitud del vecindario.
- La actitud del vecindario fué plenamente apoteósica ante la entrada del invicto Ejército Nacional y
con muestras del más acendrado cariño en pro de la causa.
3º - Huida de los elementos rojos.
LA II REPÚBLICA – LA GUERRA CIVIL I ELS INICIS DEL FRANQUISME A LES USERES - AUTOR: J.R.M. Desembre 2015
93
- Al aproximarse la inminente liberación de esta localidad, huyeron de ésta un número no inferior a
15 o 20 famílias de los elementos rojos, los cuales al finalizar la guerra volvieron a sus respectivos
hogares.
4º - Indicación de los elementos huidos más destacados y paradero actual de los mismos
especificando el lugar del extranjero en que se encuentren si es conocido.
- Los sujetos que se suponen en Francia son por referencias no confirmadas los siguientes:
Gumersindo García Beltrán, Cristóbal Aicart Mateu, cuya residencia se ignora.
Relación nominal del personal que se menciona en la adjunta memoria, expresiva del punto de
residencia y situación actual.
NOMBRES Situación actual Pueblo de residencia
Calle Núm.
LA II REPÚBLICA – LA GUERRA CIVIL I ELS INICIS DEL FRANQUISME A LES USERES - AUTOR: J.R.M. Desembre 2015
94
Jaime Miguel Tomás (malnom - Joume del carnissé) Emilio Tomás Martí (Milio de la Rulla) Joaquín Gil Herrero (Ximo Monferrero) José Bagán Gimeno (el Figuerolero) Eugenio Centelles Royo (Eugenio l'alcalde) José Montoliu Villanueva Manuel Valls Martí Vicente García Miguel Cristóbal Ahicart Mateu (el Furgo) Fermín Andrés Edo Jaime Bernat Dealbert Vicente Royo Dealbert Vicente Fabra García Gumersindo García Beltrán (el Gos) Dionisio Sabater Pérez Baldomero Bachero Miñana
Ramón Solsona Chaparra
Agustín Dimas Forés
Juan Beltrán Climent
José Vte. Andrés Gil
En libertad Idem Idem Idem Idem Idem Idem Idem En carcel provincial Fusilado En carcel Madrid En libertad Idem Se supone en Francia Desterrado Fusilado Carcel San Miguel Fusilado
Useras Villarreal Useras Idem Idem Se ignora Useras Idem Useras Idem Morell -Tarragona-
José Antonio Se ignora Mayor Idem Nevera Mayor Idem Ubaldesca Masia Foyeta
41 46 18 14 32 13 10
LA II REPÚBLICA – LA GUERRA CIVIL I ELS INICIS DEL FRANQUISME A LES USERES - AUTOR: J.R.M. Desembre 2015
95
Enrique Andrés Edo
Agustín Martí Mateu Recaredo Safont Aparisi Cristóbal Aicart Montoliu (fill del Furgo) Secundino Tomás Ribés Balbino Escrig Branchadell (el Cóquero) Constantino Saborit Fabregat José Martí Tomás Laurentino Martí Royo José Vicente Campos Beltrán (Vicent de Maó) Alfredo Tomás Bernat Jaime Font Valls Vicente Royo Rubio Alejandro Martí Forés Salvador Sabater Andrés Juan Pruñonosa Royo Salvador Bartoll García Agustín Dealbert Tomás (fill de Joume el fustero)
Fallecido
Fusilado Fallecido Se supone en Francia En carcel Barcelona Fallecido En libertad Idem Barcelona Trabajadores nº 93 En libertad Idem Idem Idem Idem Fallecido En libertad Carcel Provincial
Ribesalbes Useras Idem Idem Idem Idem Idem Idem
Roca Abadia Masia Encalvo Masia Blanch C. Nueva Campana San Cristóbal Masia Sabatera Campana
16 14 48 2 26
LA II REPÚBLICA – LA GUERRA CIVIL I ELS INICIS DEL FRANQUISME A LES USERES - AUTOR: J.R.M. Desembre 2015
96
Encarnación Juan Garcés Fructuosa la Escolana Carmen Nebot Gual Rogelia Juan Benages Agustin Ahicart Garcia Francisco Andrés Tomás Raimundo Centelles Ribés Francisca Mateu Ahicart Benito Salvador Moliner
Idem
Idem
Idem
Idem
Idem
Idem
En libertad
Idem Fallecido
Idem
Idem Idem
Idem
Idem
Idem
Idem
Castellón
San Cristóbal
Callejón
Nevera
Ubaldesca
Masia Ensabí
Callejon
Loreto
Se desconoce
22 2 16 10 7
Useras, 10 de Febrero de 1943
El comandante del Puesto
(Signatura) Emilio Martínez Gómez
LA II REPÚBLICA – LA GUERRA CIVIL I ELS INICIS DEL FRANQUISME A LES USERES - AUTOR: J.R.M. Desembre 2015
97
- ACTA DE DEFUNCIÓ DE MANUEL PÉREZ AGUT -
En la villa de Useras, provincia de Castellón, a las diez horas treinta minutos del dia veinte de abril
de mil novecientos cuarenta y cuatro; ante D. José Vicente Dealbert Cuevas, Juez Municipal y D.
Cristóbal Bellés Garcia, secretario, se procede a inscribir la defunción de Manuel Pérez Agut de 47
años de edad, natural de esta villa, hijo de José y de Dolores, domiciliado en la Masía Sandungo, de
profesión labrador, y de estado casado con Dª Manuela Ribés Herrero, de cuyo matrimonio dejó tres
hijos llamados Manuel, José- Ramón y Miguel Pérez Ribés. No testó.
Falleció en el sitio conocido por Masia Lentao, partida de la Barona del término de Vall d'Alba el
dia 8 de junio de 1938 a consecuencia de asesinado según resulta de diligencias practicadas y
reconocimiento practicado, y su cadáver recibió sepultura en el cementerio de esta villa (...)
El 10 de febrer va declarar com a testic la seua viuda Manuela Ribés Herrero.
- ACTA DE DEFUNCIÓ DE JUAN RAMÓN RIBÉS HERRERO -
En la villa de Useras (...) se procede a inscribir la defunción de Juan Ramón Ribés Herrero de 48
años de edad, natural de Useras, hijo de Ramón y de Rosa, domiciliado en Masía Sandungo, de
profesión labrador y de estado casado con Dª Amparo Pérez Agut, habiendo dejado de su matrimonio
cinco hijos llamados Maria Dolores, Juan Ramón, Vicente, José y Manuel Ribés Pérez. No testó.
Falleció en el sitio conocido por la Masia Lentao, partida de la Barona del término de Vall d'Alba, el
dia 8 de junio de 1938, a consecuencia de asesinado, según resulta de diligencias practicadas y
reconocimiento practicado, y su cadáver recibió sepultura en el cementerio de esta villa (...)
El 10 de febrer va declarar com a testic la seua viuda Amparo Pérez Agut on afirma que va ser
enterrat al Cementeri dels Ibarsos.
- ACTA DE DEFUNCIÓ DE BASILIO BELLÉS BELLÉS -
En la villa de Useras (...) se procede a inscribir la defunción de Basilio Bellés Bellés, de 54 años de
edad, natural de Culla, hijo de Blas y de Rosa, domiciliado en la masia de Tiburcio de este término,
de profesión labrador y de estado casado con Maria Marín Albert, de cuyo matrimonio dejó cinco
hijos llamados, Urbica Adelaida, José Fidel, Juan Ovidio, Maria Soripes y Luís Bellés Marín,
falleció a 500 metros de su domicilio el dia 8 de junio de 1938 a consecuencia de asesinado según
resulta de diligencias practicadas y reconocimiento practicado y su cadáver recibió sepultura en el
cementerio de esta villa (...)
El 4 de març de 1943 en el Jutjat municipal d'Atzeneta va declarar com a testic la seua viuda Maria
Marín Albert, natural de Benafigos, domicili en el carrer Ravalet d'Atzeneta, on declara el següent:
su marido Don Basilio Bellés Bellés, de profesión labrador, afiliado a Derecha Regional Agraria, de
LA II REPÚBLICA – LA GUERRA CIVIL I ELS INICIS DEL FRANQUISME A LES USERES - AUTOR: J.R.M. Desembre 2015
98
54 años de edad, con domicilio en Useras, masía de Tiburcio, en la retirada de las fuerzas rojas lo
sacaron de casa juntamente un soldado del ejército rojo que se había retirado en la misma, y a una
distancia de 500 metros asesinaron a los dos. Todo fué hecho el 8 de junio de 1938, sobre las seis y
media de la tarde. Que después de asesinado fué enterrado de piedra, tardando tres días a
encontrarlo. Que se ignora las heridas que sufrió porque no se lo dejaron ver los que lo encontraron,
que ignora las personas que han cometido el hecho por ser fuerzas que iban en retirada, y por lo
tanto, menos su paradero.
- ACTA DE DESAPARICIÓ DE MANUEL RUBIO BARRERA -
En la villa de Useras (...) se procede a inscribir la desaparición de D. Manuel Rubio Barrera, de 67
años de edad, labrador, natural y vecino de esta villa, hijo de Vicente y de Manuela y de estado
casado con Dolores Bernat Branchadell, de cuyo matrimonio quedaron dos hijos llamados Alfredo y
Hermenegilda Rubio Bernat, el que según datos obrantes en la Causa General, el dia 11 de junio de
1938, al ir a buscar a una hija suya fué detenido y llevado en dirección al pueblo de Costur,
desconociéndose lo que pudo suceder, ya que su cadáver no ha sido encontrado (...)
El 10 de febrer de 1943 va declarar com a testic el seu fill Alfredo Rubio Bernat.
- ACTA DE DEFUNCIÓ DE VICENTE RIBÉS SOLSONA
En la villa de Useras a las once horas del dia 3 de febrero de 1937, ante D. Dionisio Sabater Pérez,
presidente del C.M. y D. Enrique Andrés Edo, secretario, se procede a inscribir la defunción de
Vicente Ribés Solsona, de 41 años de edad, natural de Useras, hijo de Tomás Ribés Benages y de
Rafaela Solsona ---- de Useras, de profesión ---- y de estado ---- Sebastian Gozalbo----
Esta inscripción se practica en virtud de manifestación personal de Cristóbal Aicart Mateu, natural
de Useras, de edad 42 años, de estado casado, de profesión Alguacil, domiciliado en Useras calle de
la República, que es convecino del finado habiendola presenciado como testigos D. ---- Garcia y D.
Alejandro ---- mayores de edad y de esta ---- en la c/ Dolores ----
En la villa de Useras a 20 de abril de 1944 (...) compareció Purificación Sebastián Gozalbo, mayor
de edad, natural de Figueroles y vecina de esta villa, esposa del difunto Vicente Ribés Solsona, no
pudiendo comparecer Cristóbal Aicart Mateu por encontrarse ausente, cuya compareciente
manifiesta: Que su esposo Vicente Ribés Solsona, de 41 años de edad, natural y vecino de esta villa,
de profesión u oficio vigilante nocturno, falleció el dia 3 de febrero de 1937 en la misma Casa
Ayuntamiento, ignorándose la hora, que era hijo de Tomás Ribés Benages y de Rafaela Solsona,
difuntos. Que en el acto de su fallecimiento era casado con la declarante de cuyo matrimonio dejó
una hija llamada Purificación Ribés Sebastián. Que no otorgó testamento. Que murió asesinado, y su
LA II REPÚBLICA – LA GUERRA CIVIL I ELS INICIS DEL FRANQUISME A LES USERES - AUTOR: J.R.M. Desembre 2015
99
cadáver recibió sepultura en el cementerio de esta localidad (...)
El 10 de febrer de 1943 va declarar com a testic la seua viuda Purificación Sebastián Gozalbo.
- INFORME DE L'ALCALDE DE L'ALCORA SOBRE LA COMARCAL -
Al margen --- Alcaldia Nacional de Alcora (Castellón) Negociado nº 342.
Al centro --- En contestación a su atenta comunicación (donada pel Fiscal instructor de la causa
general d'inspecció del palau de Justícia de Madrid) con fecha 8 de mayo ultimo (1941) interesándose
por los nombres y apellidos de los sujetos que formaron la Comarcal de esta villa, he de participar a
V. Que según los antecedentes que me han suministrado por el Sr. Comandante del Puesto de la
Guardia Civil del puesto de esta villa y Jefe local de F.E.T. y de las J.O.N.S., el primer comité
Comarcal formado en 1932 y que funcionaba clandestinamente en esta villa; de acuerdo con los
elementos de la Plana y especialmente de Burriana son: como Presidente, Joaquín Gozalbo Gasch,
actualmente preso en la cárcel de Castellón, al que ahún no se le ha juzgado; Secretario, Vicente
Nebot Miralles, este como jefe más distinguido, continuando en el cargo durante el Movimiento y en
la actualidad preso en la cárcel de Castellón según unos y en la cárcel Modelo de Barcelona según
otros; Joaquín Gozalbo Gasch, preso en la cárcel de Castellón sin juzgar; José Martí Nebot, en
ignorado paradero; Ramón Aicart Andrés, preso en la cárcel de Castellón; Ismael Aicart Andrés, se
ignora el paradero: los cuales durante el Movimiento se dedicaban a robar y asesinar.
Durante el Movimiento fueron dirigentes y desempeñaron cargos: Vicente Bonet Bachero, se ignora
el paradero; Ramón Vitureira Peña, ajusticiado; Enrique Remolar Ferris (Alcalde), ignorado
paradero; Braulio Montes Cercos, ajusticiado; Manuel Gasch Garcés, ajusticiado; Cristóbal Saborit
Chiveli, ajusticiado; Jaime Añó Pardo, ajusticiado; Vicente Gasch Salvador, ajusticiado; Vicente
Pallarés Prats, ajusticiado; Vicente Herrero Ferrer, se ignora paradero; Ernesto Branchat Nebot,
condenado última pena; Casiano Andrés Nebot, preso cárcel Castellón; Juan Morte Nebot,
ajusticiado. Todos ellos dirigentes marxistas en esta que sembraron el duelo y terror en toda la
comarca y dada la clandestinidad en que actuaban no se les puede precisar los cargos que
desempeñaban en la misma.
Lo que tengo el honor de participar a V. para su conocimiento y efectos consiguientes.
Dios guarde a V. muchos años - Alcora 16 de junio de 1941- El Alcalde Benjamín Canó - Rubricado,
hay un sello en tinta que dice Alcaldia Constitucional de Alcora.
LA II REPÚBLICA – LA GUERRA CIVIL I ELS INICIS DEL FRANQUISME A LES USERES - AUTOR: J.R.M. Desembre 2015
100
Relación de personas residentes en este término municipal (Ayuntamiento de Useras - Partido
Judicial de Lucena del Cid) que durante la dominación roja fueron muertas violentamente o
desaparecieron y se cree fueran asesinadas.
- Vicente Ribés Solsona, 43 años de edad, jornalero, C.N.T., vigilante nocurno, fecha de su muerte - 2
de febrero de 1937, asesinado en la Sala Ayuntamiento en riña; personas sospechosas de
participación en el crimen - los componentes del Comité municipal en aquella fecha.
- Basilio Bellés Bellés, 60 años de edad, labrador, apolítico sin cargos ninguno, fecha de su muerte -
9 junio de 1938, asesinado en su propia finca; personas sospechosas de participación en el crimen -
por fuerzas rojas en la liberación del pueblo.
- Ramón García Portolés, 46 años de edad, comerciante, tradicionalista, fecha de su muerte - 26 de
septiembre de 1936; personas sospechosas de participación en el crimen - la Comarcal de Alcora
sacó de casa, (se investiga en Alcora donde tenía su vecindad).
- D. Fernando Gasch Villalonga, 24 años de edad, sacerdote, coadjutor de esta villa, fecha de su
muerte - 12 de noviembre de 1936, personas sospechosas de participación en el crimen - la Comarcal
de Alcora se lo llevó.
- Juan Ramón Ribés Herrero, 47 años de edad, jornalero, apolítico sin cargos ninguno, fecha de su
muerte - 10 de junio de 1938 en la masia Lentao, herida de fuego, personas sospechosas de
participación en el crimen - por fuerzas rojas en la liberación del pueblo.
- Manuel Pérez Agut, de 46 años de edad, jornalero, apolítico sin cargo ninguno, fecha de su muerte
- 10 de junio de 1938 en la Masia Lentao, heridas de arma de fuego, personas sospechosas de
participación en el crimen - por fuerzas rojas en la liberación del pueblo.
- Manuel Rubio Barrera, de 60 años de edad, labrador, apolítico sin cargo ninguno, fecha de
desaparición - 10 de junio de 1938, desaparecido en servicio ordenado por fuerzas nacionales.
- D. José Vicente Besalduch Pascual, de 56 años de edad, sacerdote, párroco de San Mateo, fecha de
hallazgo del cadáver - 21 de septiembre de 1936 en la carretera a Adzaneta por arma de fuego,
personas sospechosas de participación en el crimen - la Comarcal de Alcora.
Useras 14 de febrero de 1941, el Alcalde accid. - Higinio Martí el Secretario - Adolfo Segarra
- A més a més, el 14 d'octubre de 1938 (signatura d'Higinio Martí com alcalde accidental) apareix una
relació d'uns cadàvers apareguts al terme municipal de Les Useres, els quals es van trobar el dia 9 de
juny de 1938, segons la relació:
9 soldados (5 nacionales y 4 rojos) cuyos nombres se desconocen por no reclamar el enterrador al Sr.
LA II REPÚBLICA – LA GUERRA CIVIL I ELS INICIS DEL FRANQUISME A LES USERES - AUTOR: J.R.M. Desembre 2015
101
Teniente nota de ello. Fueron traidos al Cementerio por fuerzas nacionales de Navarra. Personas
sospechosas de participación en el crimen - Fuerzas rojas en liberación del pueblo.
Relación de tormentos, torturas, incendios de edificios, saqueos, destrucciones de Iglesias y objetos
de culto, profanaciones y otros hechos delictivos (...)
El 11 de agosto de 1936 fué incautada la Iglesia, la Hermita del Santo Cristo, la del Loreto, la de
Santa Ubaldesca y la del Calvario, saqueando cuanto valor había, quemando las imágenes, se
incautaron de fincas de terratenientes de forasteros y algunas del pueblo a perpetuidad, de urbanas;
estableciendo en unas y otras sociedades anarquistas de la C.N.T. y P.O.U.M. que celebraban
reuniones y vendían comestibles.
La Hermita del Loreto fué derrumbada completamente sin quedar ni una piedra, así como las
campanas que fueron arrancadas, las cosechas de las fincas fueron vendidas a los dirigentes de
Castellón. La casa cuartel de la Guardia Civil y la Casa Abadía fueron igualmente saqueadas.
Entre los perjudicados figuran: Emilio Tomás Martí, D. Vicente Tomás Forés, D. Enrique Roca
Martí, D. Nicolás Ribés Gual y los herederos de D. Agustín Roca Vaquer.
Personas sospechosas de participación en el crimen: Dionisio Sabater Pérez, Jaime Bernat Dealbert,
Gumersindo Garcia Beltrán, Cristóbal Aicart Mateu, Agustín Dimas Forés, Ramón Solsona
Chaparra, Fermín Andrés Edo, Enrique Andrés Edo y Salvador Sabater Andrés.
Useras a 14 de Octubre de 1938. III Año Triunfal. El Alcalde - Higinio Martí
En los primeros dias de agosto de 1936 hubo el saqueo de la Iglesia y profanación, destrucción y
quema de imágenes, muebles, altares y demás ornamentos y objetos del culto.
Nombre y domicilio del perjudicado - Culto y clero.
Personas sospechosas de participación en el delito - El comité revolucionario: Dionisio Sabater
Pérez, Cristóbal Aicart Mateu, Recaredo Safont Monfort, Agustín Martí Mateu, Baldomero Bachero
Miñana, Secundino Tomás Ribés, Agustín Dimas Forés, Vicente Ribés Solsona, Gumersindo García
Beltrán, Enrique Andrés Edo, Fermín Andrés Edo.
Useras a 14 de febrero de 1941, el Alcalde - Higinio Martí el Secretario - Adolfo Segarra
LA II REPÚBLICA – LA GUERRA CIVIL I ELS INICIS DEL FRANQUISME A LES USERES - AUTOR: J.R.M. Desembre 2015
102
- Testimonis dels familiars userans per declarar l'assasinat del capellà fill de
Figueroles i d'ascendència userana Mossen Luís Negre Valls - (germà de la meua
rebesàvia Maria Negre Valls, del Mas de Basset)
- DECLARACIÓ DE PEDRO ROMERO VÁZQUEZ -
En Castellón a 4 de octubre de 1938 ante este Juzgado (...) dijo llamarse como queda dicho, de 45
años de edad, de estado casdo, natural de Sosmolinos (Guadalajara), de profesión contratista, que
no ha sido procesado y con domicilio en Castellón, calle Avenida de Lidón nº 1.
Preguntado, convenientemente manifiesta: Que un tio de su Señora Dª Patrocinio Centelles Negre,
llamado D. Luis Negre Valls, presbítero de 62 años, natural de Figueroles, con residencia en
Castellón, calle de Alloza nº 9, en el alzamiento se refugió huyendo de la probable persecución en el
pueblo de Figueroles, donde fué detenido el dia 19 o 20 de Diciembre de 1936 por individuos del
Comité de Alcora, siendo conducido a este pueblo donde después de haberle hecho firmar la cesión
de ciertos valores, le asesinaron al parecer en término de Moró, sin que hasta la fecha hayan tenido
noticias exactas de su asesinato ni del lugar de su enterramiento. Que el asesinato lo verificaron
según han oido decir el dia 23 de Diciembre de 1936.
El hecho fué denunciado ante el Juez militar de Lucena del Cid. Su desaparición y probable
defunción no ha sido inscrita en el Gobierno Civil y a los efectos de esta hace constar que era hijo de
Luis Negre (natural de Figueroles) y de Faustina Valls (natural de Useras), pudiendo servir de
testigos el actual alcalde de Figueroles Avelino Gil, y Mosen Balaguer, sacerdote con domicilio en
Castellón.
Que al detenerle vestía de paisano sin que se conozca otras características y que era de estatura
regular, algo grueso y pelo blanco (...)
(signatura de Pedro Romero)
- DECLARACIÓ DE GUADALUPE CENTELLES NEGRE - (neboda del capellà Mossen
Luis Negre i filla de l'ex-alcalde de Les Useres D. Eugenio Centelles Royo)
En Castellón a 15 de octubre de 1938, ante este Juzgado (...) dijo llamarse como queda dicho, de 38
años de edad, de estado soltera, natural de Useras, de profesión labores, que no ha sido procesada, y
con domicilio en Castellón, calle de Alloza nº 9.
Preguntado, convenientemente manifiesta: Que vivía al iniciarse el Movimiento en Figueroles, en el
domicilio de su tío, el sacerdote D. Luis Nergre Valls, que en 20 de diciembre de 1936 fué detenido y
al parecer asesinado pocos días después, sobre cuyo hecho ya ha prestado declaración el cuñado de
la que dice D. Pedro Romero Vázquez.
LA II REPÚBLICA – LA GUERRA CIVIL I ELS INICIS DEL FRANQUISME A LES USERES - AUTOR: J.R.M. Desembre 2015
103
Que tenía en propiedad, digo en usufructo, el sacerdote D. Luis Negre, algunas fincas rústicas en
términos de Figueroles y de Alcora, de las cuales se incautaron los Comités de los respectivos
pueblos a poco de empezar el Alzamiento y que después de ser asesinado, los del Comité de Alcora
que efectuaron la detención, le robaron dinero y títulos éstos por valor de unas 20.000 pesetas y
luego los del Comité de Figueroles se incautaron de la casa con muebles, ropas y demás enseres;
todo lo cuál ha desaparecido, calculando un valor a todo ello de 5.000 pesetas aproximadamente.
Leida, laratifica y firma con S.S. Doy fe:
(signatura del jutge Zubimendi) (signatura de Guadalupe Centelles)
Relació dels fets ocorreguts pel capellà de Figueroles Mossén Francisco García (22 - 10 - 1938)
(...) D. Luís Negre Valls, adscrito a la parroquia de la Santísima Trinidad de Castellón, natural de
Figueroles, fué asesinado en la partida de Moró, término de Villafamés, por los afiliados a la misma
Comarcal. Se desconocen los medios con que llevaron a efecto su asesinato, así como también si fué
inscrito en el Registro Civil de Villafamés. (...)
LA II REPÚBLICA – LA GUERRA CIVIL I ELS INICIS DEL FRANQUISME A LES USERES - AUTOR: J.R.M. Desembre 2015
104
ARXIU GENERAL E HISTÒRIC DEL MINISTERI DE DEFENSA
Procedimientos Judiciales Incoados por la Justicia Militar a raíz de la
Guerra Civil ... A continucació vaig a detallar els informes individuals custodiats a l'arxiu del Ministeri de Defensa de
Madrid d'aquells veïns i veïnes del nostre poble, Les Useres, que van ser expedientats a la Guerra
Civil.
No sé si em faltará algun que altre d'expedient, però crec que la gran majoria estan ací detallats.
Només vull aclarir que si algun familiar o persona està interessada en saber un poc més sobre la
història del seu familiar o conegut més pròxim només cal que es dirigisca a la següent adreça de
correu per poder enviar un e-mail i obtindre fotocòpia dels expedients que allí es custodien (les
fotocòpies s'han de pagar i el cost de l'enviament també): [email protected]
La primera referència de l'expedient és el Fondo, la gran majoria pertanyen a Castelló; després
apareix el número del Sumari, a continuació l'any i per últim el número de la Caixa al que pertany
l'expedient en qüestió, on la major part ja estan digitalitzats.
Per al present treball només he investigat a fons tres expedients dels userans i useranes que apareixen
en dit arxiu; en definitiva, es tracta de les dos màximes autoritats que van desenvolupar el càrrec de
Alcalde - President: el de la II República - Joaquín Gil Herrero i el de l'alcalde de la Gestora del Front
Popular durant la Guerra Civil - Dionisio Sabater Pérez.
Per últim, també he vollgut posar l'expedient d'un familiar meu (per així no ferir la possible
sensibilitat d'algunes persones vers els seus familiars o coneguts) que també va pertànyer al sindicat
de la C.N.T local i al final del conflicte com a regidor en dita gestora municipal - Agustín Dealbert
Tomás.
- CRISTÓBAL AICART MATEU - No he trobat el seu expedient
- ENRIQUE ANDRÉS EDO - CS - 3926 - 1939 - 13792 - 13 Dig.
- FERMÍN ANDRÉS EDO - CS - 846 - 1938 - 14106 - 2 Dig.
Va morir als 44 anys, industrial, casat i afliliat a Izquierda Republicana, el dia 30 de juliol de 1940
- JOSÉ ANDRÉS GIL - En una altra informació pose el següent: Suboficial GC - Useras - XII -
1937 - TF (Tropas de Franco) - DOME (Diario Oficial Ministerio del Ejército)
- BALDOMERO BACHERO MIÑANA - CS - 3921 - 1939 - 13733 - 17 Dig.
Va morir als 22 anys, era fadrí i afiliat a la C.N.T., el dia 27 de juliol de 1940
LA II REPÚBLICA – LA GUERRA CIVIL I ELS INICIS DEL FRANQUISME A LES USERES - AUTOR: J.R.M. Desembre 2015
105
- JOSÉ BAGÁN GIMENO - CS - 846 - 1938 - 14106 - 2 Dig.
- SALVADOR BARTOLL GARCIA - CS - 846 - 1938 - 14106 - 2 Dig.
- JUAN BELTRÁN CLIMENT - CS - 846 - 1938 - 14106 - 2 Dig.
- JAIME BERNAT DEALBERT - CS - 3304 - 1939 - 14207 - 1 Dig.
- JOSÉ VICENTE CAMPOS BELTRÁN - No he trobat el seu expedient.
- EUGENIO CENTELLES ROYO - CS - 846 - 1938 - 14106 - 2 Dig.
- MIGUEL CHIVA GARCIA - No he trobat el seu expedient. Va morir als 37 anys en el camp de
concentració de Güsen el 21 de desembre de 1941.
- JULIO CHIVA VIDAL - CS - 3326 - 1939 - 13772 - 7 Dig.
- VICENTE DEALBERT MIGUEL - Valencia - 11621 - 1939 - 17003 - 1
- AGUSTÍN DEALBERT TOMÁS - CS - 3303 - 1939 - 14180 - 9 Dig.
- AGUSTÍN DIMAS FORÉS - CS - 3194 - 1939 - 14279 - 4 - Dig.
Va morir als 47 anys, estava casat i afiliat a la C.N.T., el dia 5 de juliol de 1941
- AGUSTÍN DIMAS ORENGA - CS - 3924 - 1939 - 13880 - 6 Dig.
- FRANCISCO DOMINGO TOMÁS - No he trobat el seu expedient.
- BALBINO ESCRIG BRANCHADELL - CS - 3301 - 1939 - 14051 - 10 Dig.
LA II REPÚBLICA – LA GUERRA CIVIL I ELS INICIS DEL FRANQUISME A LES USERES - AUTOR: J.R.M. Desembre 2015
106
- JOSÉ VICENTE FABRA GARCIA - CS - 1007 - 1939 - 14018 - 5 Dig.
- JAIME FONT VALLS - CS - 846 - 1938 - 14106 - 2 Dig.
- GUMERSINDO GARCIA BELTRÁN - No he trobat el seu expedient
- VICENTE GARCIA HERRERO - CS - 846 - 1938 - 14106 - 2 Dig.
- JOAQUÍN GIL HERRERO - CS - 846 - 1938 - 14106 - 2 Dig.
- ROGELIA JUAN BENAGES - CS - 3307 - 1939 - 13837 - 1 Dig.
- ALEJANDRO MARTÍ FORÉS - CS - 3925 - 1939 - 13762 - 16 Dig.
- AGUSTÍN MARTÍ MATEU - CS - 2684 - 1939 - 13816 - 15 Dig.
Va morir als 31 anys, estava casat, afiliat a la C.N.T., el dia 3 de novembre de 1939
- FERNANDO MARTÍ ROYO - CS - 7289 - 1939 - 13689 - 3 Dig.
- LAURENTINO MARTÍ ROYO - CS - 2910 - 1939 - 14145 - 2 Dig.
- TOMÁS MARTÍ TOMÁS - CS - 846 - 1938 - 14106 - 2 Dig.
- JOSÉ MARTÍ TOMÁS - CS - 3920 - 1939 - 14216 - 4 Dig.
- JOSÉ MONTOLIU VILLANUEVA - València - 1431 - 1939 - 18510 - 1
- JAIME MIGUEL TOMÁS - No he trobat el seu expedient.
LA II REPÚBLICA – LA GUERRA CIVIL I ELS INICIS DEL FRANQUISME A LES USERES - AUTOR: J.R.M. Desembre 2015
107
- JOSÉ PÉREZ RIBÉS - No he trobat el seu expedient. Va morir als 43 anys en el camp de
concentració de Mauthaussen el 28 de novembre de 1941.
- JUAN PÉREZ RIBÉS - CS - 2308 - 1939 - 14121 - 3
- JUAN PRUÑONOSA ROYO - CS - 846 - 1938 - 14106 - 2 Dig.
- JOSÉ RIBÉS ANDRÉS - CS - 2076 - 1939 - 14003 - 13 Dig.
- VICENTE ROYO DEALBERT - CS - 3302 - 1939 - 14130 - 2 Dig.
- VICENTE ROYO RUBIO - CS - 846 - 1938 - 14106 - 2 Dig.
- TRINITARIO RUBIO CUEVAS - CS - 5847 - 1939 - 13734 - 14 Dig.
- JUAN RUBIO MATEU - MADRID - 124844 - 1862
Va morir als 43 anys en el camp de concentració de Mauthaussen el 27 de setembre de 1942
- SALVADOR SABATER ANDRÉS - CS - 402 - 1941 - 14045 - 11 Dig.
- DIONISIO SABATER PÉREZ - CS - 3919 - 1939 - 13998 - 6 - Dig.
- CONSTANTINO SABORIT FABREGAT - CS - 846 - 1938 - 14106 - 2 Dig.
- RECAREDO SAFONT APARISI - No he trobat el seu expedient.
- RAMÓN SOLSONA CHAPARRA - CS - 3310 - 1939 - 13873 - 8 - Dig.
- JOSÉ TENA BELTRÁN - CS - 7059 - 1940 - 13796 - 4
LA II REPÚBLICA – LA GUERRA CIVIL I ELS INICIS DEL FRANQUISME A LES USERES - AUTOR: J.R.M. Desembre 2015
108
En una altra informació pose: 32 anys, cap de la Guardia de Asalto i afusellat a Tarragona.
- ALFREDO TOMÁS BRANCHADELL - CS - 7788 - 1940 - 13808 - 12 Dig.
- EMILIO TOMÁS MARTÍ - No he trobat el seu expedient.
- SECUNDINO TOMÁS RIBÉS - CS - 1800 - 1939 - 14047 - 9 Dig.
- JUAN TOMÁS MARTÍ - CS - 386 - 1941 - 14370 - 2 Dig.
- MOISÉS VALDIVIESO CUEVAS - CS - 846 - 1938 - 14106 - 2 Dig.
LA II REPÚBLICA – LA GUERRA CIVIL I ELS INICIS DEL FRANQUISME A LES USERES - AUTOR: J.R.M. Desembre 2015
109
JUDICI SUMARÍSSIM DE DIONISIO SABATER PÉREZ
Ejército Español - Plaza de Castellón - Procedimiento Sumarísimo de Urgencia nº 3919 C - 39 -
Procesados en prisión preventiva el día - Dionisio Sabater Pérez - Licenciado - Prisión provincial
Juez instructor - Juzgado Militar nº 3 - Auditoría de Guerra de ocupación - Ejército de Levante -
23 de julio de 1939
- INFORME DE LA GUÀRDIA CIVIL DE LES USERES
5º Tercio de la Guardia Civil - Puesto de Useras - Comandancia de Castellón
Por fuerzas de este Puesto ha sido detenido el individuo Dionisio Sabater Pérez, de 35 años, soltero,
natural de Useras, Alcalde que fué durante el dominio rojo de esta población; por hallarse
reclamado del Ilustrísimo Señor Auditor de Guerra como autor de varios delitos.
Este sujeto, antes del Movimiento militaba en el partido Izquierda Republicana, y durante el mismo a
la U.G.T.; fue Alcalde del Ayuntamiento marxista, propagandista fanático de ideas disolventes. Fué
uno de los que en unión de Enrique Andrés Edo (apodo "el Orellut") trabajó para la instalación del
P.O.U.M. en esta localidad; a pesar de no sustentar las ideas de este partido, de las que deciá eran
demasiado conservadoras.
Hizo guardias de control, andubo con escopeta y pistola, ordenó la requisa de dinero, armas y
productos del campo, intervino muy activamente en el saqueo de la Iglesia y quema de Imágenes;
tomó parte en la busca del sacerdote D. Fernando Gasch y de D. Ramón García Portolés, que una
tarde fueron asesinados por los "Inseparables" de Alcora; es sujeto peligroso. Dios Guarde a V.S.
muchos años.
Useras, 5 de Julio de 1939 - Año de la Victoria -
El comandante del Puesto - Salvador Romero Magian
- INFORME DE L'AJUNTAMENT DE LES USERES
Dionisio Sabater Pérez, Presidente del Comité Municipal durante el periodo rojo, autor de las
quemas, de la destrucción de las Hermitas y la Iglesia Parroquial, Presidente de la U.G.T., ayudó a
las detenciones de D. Fernando Gasch Villalonga y D. Ramón Garcia Portolés, hizo guardias con
escopeta y pistola, se asesoraba de Enrique Andrés Edo.
Useras, 10 de julio de 1939 - Año de la Victoria
El Alcalde accidental - Higinio Martí
LA II REPÚBLICA – LA GUERRA CIVIL I ELS INICIS DEL FRANQUISME A LES USERES - AUTOR: J.R.M. Desembre 2015
110
- DECLARACIÓ DEL PROCESSAT - DIONISIO SABATER PÉREZ
Preguntado dice que en representación de Izquierda Republicana fué nombrado Presidente de la
Gestora, niega hiciese guardias armadas, pues dice se limitaba a hacer las funciones de presidente
de la Gestora y que como tal solo iba armado de pistola.
Dice que las requisas que ordenó, solamente se limitaban a pedir dinero a las gentes según su
riqueza y que éste lo repartieron más tarde entre la gente que estaba sin trabajo.
Niega su participación en el incendio y destrucción de las imágenes religiosas, pues dice que ese día
se encontraba en Castellón.
Interrogado niega su participación en la busca y detención del sacerdote D. Fernando Gasch y de
Ramón García; pues dice que cuando él se enteró, ya estaban detenidos, y que ésto se lo comunicó
personalmente el presidente de la C.N.T., llamado Gumersindo Garcia. Niega su intervención en la
destrucción y saqueo de las ermitas del pueblo; pero manifestaba que en una reunión de la Gestora
se acordó destruir una de dichas ermitas conocida por la Ermita de la Virgen de Loreto. Que no tiene
nada más que manifestar ... (signatura d'ell)
- INFORME DE L'ALCALDIA, DE LA FALANGE I DE LA GUÀRDIA CIVIL LOCAL
(...) No se puede comprobar que hiciera guardia, pero sí es cierto que llevaba colgadas muchas
pistolas y también es cierto que ordenaba hacer guardias. Éste fué autor moral y material y se puede
decir que uno de los principales sujetos que tomaron parte directamente, no solamente en la
destrucción y quema de las imágenes religiosas; sino también en todo vestigio de nuestra Santa
Religión y con las ricas telas de los ornamentos y vestidos de las imágenes se hacía camisa, otras
ropas interiores y se tomaba el lujo de regalarlas a la camarilla marxista en ésta población (...)
Con las detenciones de D. Fernando Gasch y Ramón Garcia con su consentimiento se verificó dicha
detención, fueron conducidos a presencia del procesado, el que en vez de ordenar la libertad de
ambos, toda vez que podía hacerlo por su cargo, hizo lo contrario, ordenando su ingreso en la cárcel
y entrega a los "Inseparables de Alcora". También se llevó a cabo la destitución de la Maestra
Nacional por ser de filiación de derechas (...)
Alcalde accidental - Higinio Martí Jefe de la Falange - Paciano Bernat
Comandante del Puesto - Salvador Romero Magian
- DECLARACIÓ DEL TESTIC - JOSÉ MANUEL TOMÁS ESCRIG
Castellón 10 de febrero de 1941
Natural de Useras, casado, de 37 años, de profesión farmacéutico, que no ha sido procesado y con
domicilio en Useras, calle Mayor nº 54.
Manifiesta conocer al encartado en estas actuaciones Dionisio Sabater Pérez, por razones de
vecindad del que sabe, que con anterioridad al Movimiento Nacional era de ideas izquierdistas,
LA II REPÚBLICA – LA GUERRA CIVIL I ELS INICIS DEL FRANQUISME A LES USERES - AUTOR: J.R.M. Desembre 2015
111
ignorando en qué partido o sindical militaba.
Iniciado este, tiene conocimiento de que desempeñó el cargo de Presidente de la gestora cuando
ocurrieron en el pueblo los siguientes desmanes: se destruyeron las Iglesias y las imágenes,
incautaciones de fincas y peticiones de dinero, detención de D. Fernando Gasch y de D. Ramón
García, los que con posterioridad resultaron asesinados.
Que el declarante cree que si bien éstas detenciones y asesinatos ocurrieron durante el mandato del
procesado, éste no intervino directamente en los mismos; los quales, una vez detenidos fueron
llevados al local del Ayuntamiento ignorando si el procesado tomó parte en el acuerdo de entregarlos
a los "Inseparables de Alcora", que fueron los que llevaron a cabo los asesinatos de dichos Sres.
El declarante hace constar que durante el mandato del procesado, también se llevó a cabo el
asesinato del presidente de la C.N.T.; el cual se efectuó en la secretaria del Ayuntamiento y el
procesado obligó a los dirigentes de dicha sindical a que lo presenciasen.
Que no considera capaz al procesado de haber intervenido en ningún asesinato. Que nada más tiene
que manifestar... (signatura del testic)
- DECLARACIÓ DEL TESTIC - JOSÉ VICENTE ANDRÉS RIBÉS
Castellón 10 de febrero de 1941
Natural de Useras, de 50 años de edad, casado, labrador, que no ha sido procesado y con domicilio
en Useras, calle Mayor.
Conoce al procesado Dionisio Sabater Pérez por razones de vecindad, que iniciado el Movimiento
Nacional por estar el declarante perseguido por sus ideas derechistas, desconoce los hechos en que
directamente haya tomado parte el procesado; pero tiene conocimiento de ello por ser de
conocimiento general (...)
Que al declarante le pidieron 500 pesetas las que con posterioridad le fueron devueltas por el propio
Dionisio; el cual tuvo una actuación en todo momento moderaada, portándose bien con los
elementos de derechas y por su forma de proceder cree el declarante que de haber ejercido dicho
cargo otro individuo que no hubiese sido el Dionisio Sabater, hubiesen ocurrido en el pueblo mayores
desmanes. Que nada más tiene que declarar... (signatura del testic)
- DECLARACIÓ DE LA TESTIC - MERCEDES PORTOLÉS BARREDA
Castellón 10 de febrero de 1941
Natural de Useras, de 51 años, casada, sus labores, que no ha sido procesada y con domicilio en
Useras, calle de la Iglesia.
Preguntada, manifiesta (...) que también a la declarante le pidieron 1.000 pesetas, las caules con
posterioridad le fueron devueltas.
Que la declarante es tía carnal de D. Ramón García Portolés, persona que fué asesinada durante el
LA II REPÚBLICA – LA GUERRA CIVIL I ELS INICIS DEL FRANQUISME A LES USERES - AUTOR: J.R.M. Desembre 2015
112
tiempo en que el procesado era presidente de la Gestora, y que dicho Sr. fué al pueblo de Useras al
objeto de evitar la persecución de que era objeto en el pueblo de Alcora.
Que dicho Sr. vivió en la casa de la declarante y cierto día se presentaron en su domicilio varios
individuos armados, entre los que figuraba Dionisio Sabater; los cuales procedieron a rodear la casa
y más tarde a la detención de su repetido sobrino y al marido de la declarante, siendo conducidos al
Ayuntamiento y horas más tarde puesto en libertad el marido de la declarante y su sobrino conducido
a Alcora en donde fué asesinado.
Que a pesar de haber ocurrido estos hechos, el procesado durante los últimos meses de su mandato
fué moderado, portándose bien con las personas de orden.
Que nada más tiene que manifestar... (signatura de la testic)
- INFORME DE L' AUDITOR DEL JUDICI
Valencia del Cid, 21 de febrero de 1942
En cumplimiento de lo que dispone el artículo 2º de la ley de 12 de julio de 1940 (D.O. Nº 162)
procede que el presente procedimiento se continúe por los trámites del Juicio Sumarísimo que
establece el art. 649 y siguientes del código de Justicia Militar; procede que V.E. acuerde la
elevación a plenario de estos autos contra Dionisio Sabater, el cuál deberá quedar en la situación de
prisión preventiva y la subsiguiente vista y fallo de la misma en Consejo de Guerra Especial de
Castellón, pasando previamente a la Fiscalía Jurídico Militar para calificación y después al Juzgado
militar nº 1 de dicha Plaza, para que proceda a la práctica de las diligencias que establecen los
artículos 657 y siguientes del código de Justicia Militar.
- INFORME DE L'ACTA PERICIAL
El Fiscal calificó los hechos de adhesión a la rebelión del art. 238 del código de Justicia Militar y
solicitó la pena de 30 años de reclusión mayor.
La Defensa alega que mi defendido, antes del Alzamiento era apolítico, si bién fué Alcalde de Useras,
no intervino en ningún hecho delictivo; sino al contrario, hizo todo el bien que estuvo a su alcance,
que si fué de la C.N.T. fué debido a que como alcalde no podía estar sin implicarse, que si bien
requisó dinero, fué para abonar las tierras y cuándo se recogió la cosecha devolvió el dinero que les
había requisado.
No intervino en la destrucción de la Iglesia y la quema de las Imágenes, y pide la pena de 12 años y
un día de reclusión menor.
LA II REPÚBLICA – LA GUERRA CIVIL I ELS INICIS DEL FRANQUISME A LES USERES - AUTOR: J.R.M. Desembre 2015
113
- INFORME A FAVOR DE DIONISIO DELS VEÏNS DE LES USERES
Los abajo firmantes declaramos que Dionisio Sabater Pérez, natural de esta villa, hijo de Vicente y
de Josefa, antes del Glorioso Movimiento Nacional, observó buena conducta y de ideas apolítico.
Que fué durante el movimiento de la Gestora Municipal, ostentando el cargo de Delegado de
Abastos; y por lo tanto, encargado de procurar artículos alimenticios para el pueblo, que eran
distribuidos equitativamente no solo entre los vecinos de derechas e izquierdas del pueblo; sinó
también entre algunas famílias de derechas que se vinieron a esconder al pueblo, como la família del
Sr. Bau, su chófer, el Sr. Gumbau y el secretario provincial del Partido Tradicionalista.
Esta empresa hizo que la mayor parte del tiempo estuviera fuera del pueblo y por varias provincias a
las que llevaba artículos cosechados en el pueblo para traer harina y otros géneros; siendo su
preocupación que no faltase suministro en la población.
Estando en tal cargo y en unión de todo el consejo, acordaron garantizar la vida y la manutención de
las famílias arriba indicadas dudando; debido a su buen comportamiento interviniera en detención
alguna; así como, aconsejaron a los elementos de derechas, que convivieran con ellos para que de
esta manera se despistara a los "Inseparables" en las correrías que contínuamente hacían por estos
pueblos; llegando incluso a matar a uno de la C.N.T., el mayor revolucionario del pueblo que era
quien denunciaba a los elementos de derechas y quería quemar y destruir cuánto le venía en gana,
quedando el pueblo en tranquilidad y sin que ocurriera alguna cosa más.
También recogieron dinero en las casas más fuertes del pueblo, pero fué empleado en la compra de
abonos para la siembra y una vez vendidos se devolvió el dinero a sus dueños y que el día de la
quema de la Iglesia y Ermitas se marchó a Castellón a efectuar una de las compras de abono, sin que
por lo tanto estuviera presente en ella.
Dias antes de ser destruidos los Santos, uno en nombre de la Comisión Gestora y con ocasión de
haber recibido varios avisos de los "Inseparables": que si no los quemaban subirían ellos; se
presentó el declarante Vicente Bernad Royo, para comunicárselo y hablar con la señora Bau,
contestándole éste de parte de aquella que si no tenían otro remedio que los quemaran, pero que
respetaran las vidas, contestando que evitarian todo cuánto fuera de su parte.
Que no solo por sus ideas, sino por su poca cultura, es incapaz de hacer propaganda alguna de ideas
disolventes, siendo siempre reservado en hablar. Que no solo no se perseguía a los elementos de
derechas, sinó que lo mismo que iban a su lado al café, jugaban a la pelota y se pasaban los ratos de
ocio juntos y que en momentos de peligro eran todos avisados para que se escondieran.
Useras, 15 de junio de 1942
Firmas: Higinio Martí (1º Teniente Alcalde), José Vicente Dealbert Cuevas (Juez de Paz), Vicente
Martí, José Vicente Andrés, Hermenegildo Pons, Juan Gual Barrera, Francisco Branchadell, Emilio
Nebot, Francisco Andrés, Alfredo Miguel Dealbert, Álvaro Monferrer Sales, Tomás Martí, Pedro
Herrero, Vicente Cervera, Nicolás García Gozalbo, Evaristo Marco Gual, Cristóbal Forés, Vicente
Martí, Abdón Martí, Juan Llobregat, Adolfo Tomás Cuevas, Joaquín Pitarch, Tiburcio Pardo,
LA II REPÚBLICA – LA GUERRA CIVIL I ELS INICIS DEL FRANQUISME A LES USERES - AUTOR: J.R.M. Desembre 2015
114
Trinitario Beltrán, Salvador Beltrán, Vicente Beltrán, Vicente Martí, Salvador Valls, Antonio
Sebastián, Juan García, José Cuevas, Tomás Rubio, Enrique Doménech, Vicente Forés, Francisco
Branchadell, Joaquín Barberán, Alfredo Rubio, Alfredo Miguel, Juan Capdevila, José Escrig, Vicente
Bernad, Vicente Marco, Vicente Mateu, Manuel Andrés, Juan Rubio, Vicente Cuevas, Juan Pardo,
Paciano Bernat, Eliseo Escrig y Gonzalo Escrig.
Como Alcalde - Presidente de la Comisión Gestora de este Ayuntamiento de Useras, garantizo que
las firmas que anteceden corresponden a los individuos que figuran, personas de buena solvencia.
Y para que conste, libro la presente que firmo y sello.
En Useras a 18 de julio de 1942 - Argelio Beltrán Negre
- INFORME DE L'ALCALDE DE LES USERES
(...) Como demostración de lo expuesto, está el caso de que un individuo, el más indeseable de la
población perteneciente a la C.N.T. que con sus amenazas tenía atemorizado a la población, fué
muerto a tiros en la Casa Ayuntamiento durante su mandato.
Por todo lo expuesto y por el conocimiento que tengo de tal individuo, pacífico y de orden, a pesar de
sus ideas, dudo pudo haber intervenido en la preparación de ningún asesinato, pués su
temperamento parece no estaba predispuesto a ello, sinó al contrario, a practicar el bien entre todos
sus convecinos sin distinción de clases, que se vieron amparados por él durante el tiempo que ejerció
el cargo de Alcalde.
Useras - 19 de junio de 1942 - Argelio Beltrán Negre - Alcalde de Useras
- SENTÈNCIA
En la Plaza de Castellón a 2 de Septiembre de 1942
Presidente - Comandante Sr. Cachavera Santodomingo
Vocales: - Teniente Sr. Anego Garcia - Teniente Sr. Igual Ventura - Alférez Sr. Manrique Arenós
Vocal Ponente: - Teniente Sr. González Cienfuegos
Resultando: que el procesado Dionisio Sabater Pérez, de 38 años de edad, soltero, natural y vecino
de Useras, labrador, hijo de Vicenta y de Josefa, pertenecía a Izquierda Republicana y a la U.G.T.
antes del 18 de julio de 1936 y durante el período rojo en representación de dicha sindical, fué
Alcalde del pueblo, por cuyo cargo y como vocal nato fué miembro del Comité Revolucionario, usaba
pistola, ordenó requisas e intervino en la destrucción de la Iglesia y de las Ermitas, acusado de haber
intervenido en la busca de personas derechistas; constando también en el sumario que se portó bién
con las personas de derechas y fué muy equitativo y humano en la distribución de víveres, servicio a
que por su cargo estaba obligado, hechos que contradicen la perversidad que apuntan aquellas
LA II REPÚBLICA – LA GUERRA CIVIL I ELS INICIS DEL FRANQUISME A LES USERES - AUTOR: J.R.M. Desembre 2015
115
afirmaciones, apareciendo en suma el procesado como persona que si bien, de ideas izquierdistas al
servicio de los rojos, causante de daños materiales que incluso afectaban a los sentimientos
cristianos de religiosidad, no estaba exento de instintos humanos, y frente a las personas y a los
daños de las mismas; se refleja como hombre que hizo por no causar molestias al pueblo; aunque
fueran de ideología adversa a la suya. (...)
FALLAMOS: Que debemos condenar y condenamos al procesado Dionisio Sabater Pérez a la pena
de 12 años de prisión mayor con los accesorios legales de suspensión de todo cargo y del derecho
de sufragio durante el tiempo de la condena, abono de la prisión preventiva y al pago de la
responsabilidad civil sin determinación de cuantía.
- Liquidación del tiempo de condena del acusado Dionisio Sabater Pérez
Fué reducido a prisión el 17 de abril de 1939, se hizo ejecutoria la sentencia el 29 de septiembre de
1942; ha sido condenado a la pena de 12 años de prisión mayor; Tiempo que ha estado en prisión y
que se le abona 1.250 días; le resta cumplir la pena mediante el abono indicado 8 años 6 meses y 10
días - Deja extinguida la condena el día 7 de Abril de 1951.
El 28 de gener de 1943 va obtindre la llibertat condicional vigilada. El 31 de juliol de 1947 va
demanar que li fora concedit un Indult, tenint ja la seua residència al poble de El Morell a Tarragona.
El 27 de setembre de 1947 el capità general de la 3º Regió Militar de València (D. José Monasterio
Ituarte) li va concedir l' Indult, ratificat pel jutjat militar nº 3 de Castelló (jutje D. Bartolomé Ramírez
Suárez).
La condemna li va ser extingida el 12 d'abril de 1951 (edad 48 años, registro civil casado, hijos
ninguno, domicilio que elige Morell - Tarragona, pelo rubio entrecanoso, ojos pardos, cara alargada,
color sano, complexión fuerte).
LA II REPÚBLICA – LA GUERRA CIVIL I ELS INICIS DEL FRANQUISME A LES USERES - AUTOR: J.R.M. Desembre 2015
116
JUDICI SUMARÍSSIM D'AGUSTÍ DEALBERT TOMÁS
- DECLARACIÓ DE L'ACUSAT – AGUSTÍ DEALBERT TOMÁS
En Burriana a 12 de enero de 1940 ante el sr. Juez Militar nº 3 (…) de edad 53 años, natural de
Useras, Castellón, partido judicial de Lucena del Cid, vecino de Useras de estado viudo, labrador,
hijo de Jaime y de Vicenta.
Dice que con anterioridad al G.M.N. Residía en Barcelona (called del Cid nº 12), afiliado a la C.N.T.,
que por el mes de septiembre se enroló en la columna del capitán del Bayo, para desembarcar en
Mallorca. Luego se trasladó al pueblo de Useras en donde permaneció hasta la liberación del
mismo, donde siguió militando en la C.N.T. Y fué nombrado vocal de la Junta Directiva. Que en el
año 1938 fué nombrado concejal del Ayuntamiento, cargo que ejerció durante dos meses, y en dicho
tiempo no se cometió hecho delictivo alguno. (signatura d'Agustí)
- INFORME DE L'AJUNTAMENT, DE LA FALANGE I DE LA GUÀRDIA CIVIL DE L.U.
Useras, 11 de octubre de 1940 , Agustín Dealbert Tomás, de 53 años, de apodo el Peña, dicho sujeto
antes del Movimiento residía en Barcelona, donde se dedicaba como trastero yal año se vino a esta
población , ingresado en la C.N.T donde fué erigido como Jeje, fué concejal de la Gestora Marxista,
marchó voluntario a la columna del capitan del Bayo para la pretendida conquista de Palma de
Mallorca.
Gran propagandista de ideas disolventes y fué agente de los arbitrios municipales por ser persona de
confianza. Durante su cargo no ocurrióotra cosa alguna que los propios del estado de efervescencia
marxista, por lo que no se cree le alcance grado de responsabilidad.
(signatura de les tres institucions)
- DECLARACIÓ DEL TESTIC ENRIQUE MATEU MARCO
Castellón 11 de octubre de 1940, 34 años, natural de Useras, labrador, calle del Pueblo nº 8, no ha
sido procesado (…) considera a Agustín Dealbert como individuo de escasa cultura y bastante
desgraciado, que en el pueblo desempeñó el cargo de Consumero con el fin de evitar que los vecinos
del mismo se provisionaran de artículos de primera necesidad, pero debe de hacer mención que por
mediación de propinas dejaba entrar otra clase de artículos. (signatura d'Enrique)
- DECLARACIÓ DEL TESTIC TIBURCIO PARDO MARTÍ
Castellón, 21 de febrero de 1940, 39 años, casado, natural de Useras, labrador, domicilio Plaza de
Loreto nº 3, que no ha sido procesado (…) que dicho procesado anteriormente vivía en Barcelona
donde se dedicaba a la recolección de trapos y papeles, después vino a Useras y militó en la C.N.T., y
marchó voluntario hacia Palma de Mallorca (…) (signatura de Tiburcio)
LA II REPÚBLICA – LA GUERRA CIVIL I ELS INICIS DEL FRANQUISME A LES USERES - AUTOR: J.R.M. Desembre 2015
117
- DECLARACIÓ DEL TESTIC D. RAFAEL MONFORT ADÁN (President de la Falange)
Useras, 22 de marzo de 1941, Rafael Monfort Adán, casado, de 38 años, licenciado en Medicina y
Cirurgía, que no ha sido procesado, y que en la actualidad ejerce el cargo de Jefe Local de F.E.T. Y
de las J.O.N.S. (…) conoce a Agustín Dealbert, y le merece mal concepto por su conducta indeseable
y que a pesar de que algunos familiares hicieron los imposibles por rehabilitarle continuó su vida de
vagabundo; apareció en el pueblo tildándose de excombatiente que había sido voluntario con las
fuerzas del comandante Bayo en la toma de Palma de Mallorca; desempeñó un cargo importante en
la C.N.T, en los últimos tiempos fué Alguacily luego de haber sido liberado el pueblo se encontraron
en su casa habitual una Cruz de la Iglesia y varios candelabros.
También afirma que en pleno café llamado del Trinquete, siendo testigos muchos vecinos, entre ellos
el que suscribe, dijo el procesado que en Barbastro mató a un fraile y en dicha refriega le produjo a
él una herida en la oreja cuya cicatriz se le vé y de allí se fué hacia Palma de Mallorca.
En esta villa fué Presidente de la C.N.T. Y vocal del P.O.U.M., concejal marxista, y ahora se halla
preso en la cárcel de Burriana. Que el interfecto es muy hablador y sería posible que se atribuyera
hechos no cometidos para así adqurirse méritos. La opinión general del pueblo es que es individuo
incapaz de cometer delitos de sangre alguno por su cobardía. (signatura de Rafael)
- 2º DECLARACIÓ DEL PROCESSAT – AGUSTÍ DEALBERT TOMÁS
En Burriana, (es trobava en eixa pressó) 13 de noviembre de 1941 (…) que al estallar el Alzamiento
se encontraba sin trabajo y como se enteró que el gobierno rojo admitía voluntarios para hacer
fortificaciones , el oponente se alistó sin otras pretensiones que los de poder con su jornal subvenir
sus necesidades familiares; el 1 de septiembre de 1936 les engañaron y montaron en un barco de
carga con otros 800 individuos y emprendieron el viaje a Mahón, (…) que al ver el engaño a que
había sido objeto por parte de los rojos se dejó las fortificaciones y se marchó a Useras donde
continuó en este pueblo durante toda la guerra.
Que preguntado sobre la herida de la oreja contesta: que elorígen de la herida que tuvo en la oreja
fué en una taberna situado en la calle de San Beltrán, hubo allí una pelea de individuos,
desconocidos y entonces el que habla fué a separarles, uno de ellos le pegó con una madera en la
oreja izquierda del que habala, y tardó en curar unos 20 días.
(signatura d'Agustí)
- DECLARACIÓ DEL TESTIC - CRISTÓBAL AICART MATEU
Castellón (pressó provincial), 8 de junio de 1943, Cristóbal Aicart Mateu, 49 años, casado, de 49
años, comerciante, que sí ha sido procesado, domicilio actual en la Prisión Provincial de esta Plaza.
Que el procesado estando afiliado a la sindical de la C.N.T. No desempeñó ningún cargo, según él
cree, sólo fué concejal del Ayuntamiento de Useras unos tres meses antes de liberarse la población(..)
que no ha cometido ningún delito de sangre. (signatura de Cristóbal)
LA II REPÚBLICA – LA GUERRA CIVIL I ELS INICIS DEL FRANQUISME A LES USERES - AUTOR: J.R.M. Desembre 2015
118
- DECLARACIÓ DEL TESTIC - ENRIQUE ANDRÉS EDO
En Ribesalbes a 30 de julio de 1943, Enrique Andrés Edo, viudo, de profesión secretario del
Ayuntamiento, natural de Useras, vecino de Ribesalbes, dice que Agustín Dealbert durante el
Movimiento perteneció a la sindical de la C.N.T. Sin que le consta observara mala conducta y que
no sabe a la columna que perteneció (…)
(sigantura del Jutge municipal de Ribesalbes – Francisco Arzo y de Enrique Andrés)
- DECLARACIÓ DEL TESTIC - JAIME BERNAD DEALBERT
En Talavera de la Reina (Toledo) (estava en eixa pressó manxega) a 18 de octubre de 1943,
comparece Jaime Bernad Dealbert, de profesión jornalero, estado casado, edad 42 años, vecino de
Useras, domicilio en la calle de la Plaza, interrogado dijo: que conoce al procesado Agustín
Dealbert y que su condcuta político social del mismo, antes y durante el Glorioso Movimiento fué
buena (…) (signatura de Jaime)
- INFORME DEL FISCAL
El fiscal va demanar la pena al processat Agustí Dealbert Tomás de 12 años y un día de reclusión
menor con los accesorios de inhabilitación absoluta durante el tiempo de la condena. El auditor de Guerra era Vicente Navarro Flors – València 24 de fbrer de 1944.
- LIQUIDACIÓ DEL TEMPS DE LA COMDEMNA
Fué reducido a prisión el 7 de abril de 1939 en Burriana.
Se hizo ejecutar la sentencia el 10 de marzo de 1944.
Ha sido condenado a la pena de 12 años y un día de reclusión menor.
Tiempo que ha estado en prisión y que se le abona – 1.778 días.
Le resta cumplir la pena - 7 años, 1 mes y 14 días
Deja extinguida la condena el día 24 de abril de 1951
El 16 de maig de 1944 li van donar la llibertat condicional por orden de la Dirección General de
Prisiones – observó buena conducta.
LA II REPÚBLICA – LA GUERRA CIVIL I ELS INICIS DEL FRANQUISME A LES USERES - AUTOR: J.R.M. Desembre 2015
119
JUDICI SUMARÍSSIM DE JOAQUIN GIL HERRERO
- INFORME DE LES AUTORITATS DE LES USERES
En Useras, a 8 de Julio de 1938, ante el señor Juez de Paz de Useras, D. Juan Gual Barrera, el
Alcalde de esta localidad D. Argelio Beltrán Negre, el 1º Teniente alcalde – Higinio Martí Queral,
los regidores de la Gestora, José Vicente Andrés Ribés , Salvador Gil Domingo, Francico Tomás
Royo, el Jefe Local de la Falange de F.E.T. y de las J.O.N.S. D. Juan Pardo Fortuño, el jefe local de
milícias de F.E.T. y de las J.O.N.S. Tiburcio Pardo Martí, el secretario de la misma, Bautista
Doménech Branchadell y el alguacil del Ayuntamiento Francisco Branchadell; todos vecinos de
Useras, manifiestan:
Que al iniciarse el Movimiento Nacional, se encontraban formando parte del Ayuntamiento,
constituido desde el 20 de abril de 1931 los siguientes vecinos de Useras: Joaquín Gil Herrero –
como alcalde, José Bagán Gimeno – como 1º teniente alcalde, Vicente García Monferrer – como 2º
teniente, Aurelio Herrero Roca – como síndico; siendo concejales: Emilio Tomás Martí, Joaquín
Roures Andrés, José Vte. Andrés Ribés, Eugenio Centelles Royo, Tomás Martí Tomás, Moisés
Valdivieso Cuevas e Ismael Valls Ribés.
Los seis primeros pertenecientes al partido Radical de Cantos, votantes del Frente Popular en las
elecciones de 1936. Los cuatro últimos pertenecientes al partido Radical - Socialista y José Vte.
Andrés Ribés de filiación derechista.
Durante su mandato se publicó el bando de recojida de armas, se armó a las personas de matiz
izquierdista y de su confianza y obligaron a todos a prestar servicios de guardia por turnos de 8
horas.
Manifiestan los comparecientes que, a excepción del concejal Andrés, los demás, no son personas de
nuestra confianza para nuestra causa y que ya a raíz de las elecciones de 1931, suspendieron de
empleo y sueldo al vicario de esta parroquia D. Eliseo Gómez por haber votado éste a las derechas.
Que en 9 de agosto de 1936 se constituyó otro Comité o Gestora municipal del que formaban parte :
como presidente Dionisio Sabater Pérez y como vocales Vicente Royo Dealbert, Vicente Fabra
García, Vicente Campos Beltrán, Alfredo Tomás Bernat (camales), Jaime Font Valls, Cristóbal Aicart
Mateu (el Furgo), Balbino Escrig Branchadell, todos ellos afiliados a la U.G.T.
Gumersindo Garcia Beltrán (el gosset), Baldomero Bachero Miñana (calaix), Vicente Tomás Martí,
Ramón Solsona Chaparra, Agustín Dimas Forés (el chordi), Juan Beltrán Climent, Agustín Dealbert
Tomás, pertenecientes a la C.N.T.
Fermín Andrés Edo, Jaime Bernat Dealbert (joume de la fustera), Julio Edo Vidal, Constantino
Saborit Fabregat, Enrique Andrés Edo, pertenecientes al partido de Izquierda Republicana, siendo el
secretario éste último.
Balbino Escrig era el Juez Municipal y Salvador Bartoll el fiscal municipal.
LA II REPÚBLICA – LA GUERRA CIVIL I ELS INICIS DEL FRANQUISME A LES USERES - AUTOR: J.R.M. Desembre 2015
120
Los mencionados individuos de esta segunda gestora habían formado el 1º Comité Revolucionario el
18 de julio de 1936, Comité que estaba presidido por Cristóbal Aicart Mateu, afiliado al P.O.U.M. y
al disolverse este partido ingresó en la U.G.T., que estuvo como alcalde una semana todo lo más,
sustituyéndole Dionisio Sabater Pérez, presidente de la U.G.T.
Por el Comité o Ayuntamiento se ordenó el saqueo de la Iglesia, participando en el mismo gente de la
C.N.T., de la U.G.T., de Izquierda Republicana y del P.O.U.M.; fueron saqueadas la Iglesia
Parroquial y las imágenes quemadas, y las ermitas de Santa Ubaldesca, la del Cristo y la del
Calvario; la Iglesia del Loreto fué arrasada y convertida en calle; de todos estos destrozos son
responsables los que formaban la Gestora.
Como autores materiales de crímenes, espolios, incendios y otros delitos son: Gumersindo Garcia,
jefe y director de desmanes, Cristóbal Aicart Mateu, otro de los principales individuos, Dionisio
Sabater Pérez, Agustín Dimas, Agustín Dimas Orenga (hijo del anterior), Secundino Tomás Ribés
considerado como el más extremo de la localidad y Agustín Martí Mateu (presaris) que hizo guárdias
y quemó las imágenes de las iglesias que se encuentra prisionero de las fuerzas nacionales; Recaredo
Safont Aparisi (Chuanassa), que también quemó las imágenes de la Iglesia, y Rogelia, Laureana y
Magdalena Juan Benages, extremistas, la primera, mujer de Vicente Royo y las otras dos enfermeras
rojas y autoras materiales del espolio de las iglesias y Cristóbal Aicart Montoliu, autor de los
saqueos y secretario del P.O.UM..
También fué asesinado Vicente Ribés Solsona (el parranda), muerto por Gumersindo Garcia.
Fueron derribadas las ermitas del Loreto (cosa que duró más de tres meses) y la ermita del Calvario;
Baldomero Bachero, Agustín Dimas y su hijo Agustinet y otro llamado Recaredo descolgaron las
campanas de la torre y las rompieron; responsables de estos actos de saqueo los del Comité
Revolucionario y Secundino Tomás Ribés (el Maco), el Chuanassa y un tal presaris y los que
acompañaban los carros para que nadie pudiera salvar ninguna imágen era Juan Pruñonosa Royo,
el Vicente Royo Rubio (bocassa), el Vicente Casanova Branchadell (casanoveta) y algún otro.
Rectificamos lo de Constantino Saborit que en su haber tiene que ayudó a esconder al cura párroco
de Useras, D. Estebán Monfort, acompañándole hasta cerca de Adzaneta en plan de escolta para que
no le pasara nada, esto ocurrió el 27 de julio del 36; también esa misma noche evitó la quema de la
Iglesia del Cristo porque rondaba de guárdia por esos lugares e interceptó las llaves de la iglesia y
se las dió al alcalde sin que esa noche le pasara nada a la Iglesia.
También se incautaron unas 50 fincas de particulares, una casa en la Plaza de los Pelechana, una
masía llamada del Mas de Carchet y el garroferal de la viuda de Don Joume. Hacia los tres meses
después de comenzar el Movimiento, fué detenido por el Comité, sobretodo los de la C.N.T., el
vicario de Useras D. Fernando Gasch, que fué entregado a los de Alcora que subieron a Useras y fué
asesinado en el cementerio de Alcora; los demás sacerdotes lograron esconderse en otros lugares.Al
año de iniciarse el Movimiento, poco más o menos, fué muerto en discusión y por los mismos suyos,
el individuo más rojo del pueblo llamado Vicente Ribés Solsona.
(signatures de tots els dirigents)
LA II REPÚBLICA – LA GUERRA CIVIL I ELS INICIS DEL FRANQUISME A LES USERES - AUTOR: J.R.M. Desembre 2015
121
- DECLARACIÓ DEL TESTIC - D. RAFAEL MONFORT ADÁN
Lucena del Cid, 29 de julio de 1938, D. Rafael Monfort Adán, de 36 años de edad, estado soltero,
natural de Burriana, médico, que no ha sido procesado y con domicilio en Useras; dice que conoce a
Jaoquín Gil Herrero, que era alcalde de Useras, militaba en el partido de Cantos y que se
encontraba en la alcaldía cuando estalló el Movimiento Nacional, en su mandato se publicó el bando
exigiendo la entrega de las armas a todo el vecindario.
Que el declarante presenció desde dentro de la Farmacia el saqueo y destrucción de las imágenes de
la Iglesia y después se les obligó a los elementos de derechas a llevar los carros para cargar las
imágenes y llevarlas detrás del Cementerio donde fueron incendiadas.
La noche anterior vió el declarante desde su casa cómo Cristóbal Aicart Mateu, era uno de los que
sacaban cosas de dentro de la Ermita del Cristo y después intervenía en el incendio del edificio y sus
anexos.
También días después se obligó a las mujeres destacadas de derechas a sacar los escombros que
quedaban de la Ermita y de limpiar la Iglesia; siendo éstas vigiladas por Magdalena Juan Benages.
Que la primera gestora roja presidida por el Furgo hizo un bando ordenando la entrega de cosas de
la Iglesia o sinó aparecerían quemadas al día siguiente a la puerta de sus casas, incluso los objetos
religiosos de propiedad particular.
(signatura de D. Rafael Monfort)
- DECLARACIÓ DEL PROCESSAT - JOAQUÍN GIL HERRRERO
En Lucena del Cid, 30 de julio de 1938, Joaquín Gil Herrero, de 60 años de edad, estado casado,
natural de Useras, labrador, hijo de Vicente y de Dolores, con domicilio en Useras, calle Mayor. Que
no ha sido procesado (…) que el declarante pertenecía antiguamente al Partido Liberal y una vez
proclamada la República se hizo del Partido Radical y que en las últimas elecciones de febrero del
36 votó al Frente Popular.
Que fué Alcalde de Useras desde el 21 de abril de 1931 hasta los primeros días de agosto de 1936
(…)
(signatura de Joaquín Gil)
- DECLARACIÓ DE L'ALCALDE - ARGELIO BELTRÁN NEGRE
Useras, 19 de julio de 1938, (…) el declarante conoce a Joaquín Gil donde siendo él alcalde se
amenazó al Sr. Cura, diciéndole que si no votaba a las izquierdas le quitarían el sueldo de la Misa de
Once, cosa que se llevó a efecto aunque la cantidad destinada para dicho servicio figuraba en el
presupuesto del ayuntamiento.
Antes de las elecciones últimas de Diputados, prohibió poner pasquines en las paredes del partido
Derecha Regional.
LA II REPÚBLICA – LA GUERRA CIVIL I ELS INICIS DEL FRANQUISME A LES USERES - AUTOR: J.R.M. Desembre 2015
122
En cierta ocasión, el entonces diputado D. Antonio Martí, dió una charla en casa del Sr. Cura y el
alcalde Jaoquín Gil, por no haberle pedido permiso, detuvo al Sr. Cura.
También hay que decir a su favor, que en su casa escondió valores notables de la Iglesia (el copón y
la custodia) con el buén propósito de salvarlos.
Cuándo vino a este pueblo D. Joaquín Bau le recibió y despidió con música, permitiéndole dirigir
unas palabras al público desde el balcón del Ayuntamiento.
(signatura de l'alcalde)
- LIQUIDACIÓ DE LA COMDEMNA DEL PROCESSAT
Fué reducido a prisión el 9 de julio de 1938.
Sentencia el 26 de septiembre de 1938.
Ha sido condenado a la pena de 6 años y un día en reclusión menor
Deja extinguida la condena el 9 de julio de 1944.
El 20 d'agost de 1940 li va ser aprovada una commutació de rebaixa de pena a 2 anys de pressó
menor. Es trobava a la pressó central especial de San Isidro de Dueñas en la localitat de Venta de
Baños (Palència).
- INFORMACIÓ ADDICIONAL SOBRE EUGENIO CENTELLES ROYO
En el mateix sumari del processat Joaquín Gil Herrero apareix altra informació sobre altres veïns de
Les Useres; en aquest cas només farem una breu referència al que va ser Alcalde del muncipi durant
la Restauració Borbònica, i que després a la II República es va afiliar al partit Radical – Socialista.
Sobre Eugenio Centelles Royo apareix la declaració del metge D. Rafael Monfort en què anomena el
següent:
(...)de éste sabe que era algo izquierdista, siendo de la oposición al ayuntamiento republicano y como
facultativo sabe que estaba enfermo antes de estallar el Movimiento, continuando con la enfermedad
durante los días del dominio rojo en Useras.
También sabe que antes de la República era conservador y Tradicionalista, puesto que fué de
Chicharro. Que seguramente se hizo del partido Radical – Socialista para luchar contra el partido
de Cantos.
Segons la declaració de Vicente Bernat Royo, panader, relatava el següent sobre Eugenio Centelles:
(…) sabe que Eugenio pertenecía primero al partido Tradicionalista, que a ese partido pertenecía
también su hermano Paciano Bernat Royo que tenia el cargo de Presidente de dicho partido, el cual
era el Director de la Adoración Nocturna y presidente de la Congregación de los Luises de Useras.
Que Eugenio Centelles era y es católico sincero e ingresó en el partido Radical – Socialista, partido
en el que se afliaron algunos destacados de derechas para luchar contra Cantos y los radicales.
En las elecciones del 36 votó a los candidatos tradicionalistas Bau y Soler.
LA II REPÚBLICA – LA GUERRA CIVIL I ELS INICIS DEL FRANQUISME A LES USERES - AUTOR: J.R.M. Desembre 2015
123
Segons la declaració del mateix processat, Eugenio Centelles Royo, de 62 anys, realitzada a Llucena
el 7 de juliol de 1938 afirmava el següent:
(…) que el declarante ha pertenecido siempre al partido tradicionalista y siempre ha votado a los de
esta ideología y en las elecciones del 36 votó a D. Joaquín Bau, tradicionlista y a Luis Fabra Sans,
de la C.E.D.A.
Que en el ayuntamiento representaba a los carlistas y estaba en la oposición. Que en el año de 1932
se afilió al Partido Radical – Socialista, siendo su presidente Paciano Bernat Royo, que también era
presidente de la Adoración Nocturna en Useras.
Que al ingresar en el Radical – Socialista era para luchar contra los cantistas o radicales; que
estuvo enfermo de la vejiga durante 37 días, enterándose cuando estaba en cama de su destitución
como concejal de Useras.
Que el jefe de la F.E.T. y de las J.ON.S de Useras, Juan Pardo (que per a més inri era el seu gendre,
casat amb la seua filla Rosa Centelles Negre) conoce los antecedentes carlistas del declarante.
LA II REPÚBLICA – LA GUERRA CIVIL I ELS INICIS DEL FRANQUISME A LES USERES - AUTOR: J.R.M. Desembre 2015
124
ALFREDO DEALBERT PORCAR - AVIADOR USERÀ A LA GUERRA CIVIL
Fill d'Agustí Dealbert Tomás (germà de la meua besàvia Salvadora) i net de Jaime Dealbert Mateu
(de malnom Joume el Fustero) tots els fills van tindre l'ofici del pare, fusters, una nissaga familiar que
serà objecte d'investigació en un article posterior, de molta tradició userana des de finals del segle
XVIII.
Sa mare era Rosa Porcar Nebot, natural de Figueroles, Alfredo va nèixer a la casa del Camí Ral
número 8, son pare tenia 29 anys i sa mare 23 anys, el 9 d'agost de l'any 1915, quan comença la
Guerra ell tenia 21 anys. La foto que acompanya aquest article estava guardada en una caixa al perxe
de ma casa (es tracta d'un retrat d'abans de començar la Guerra, en la foto - postal posa: A mi
queridísima tía Salvadora Dealbert . Tu sobrino preferido Alfredo Dealbert).
Va morir a la ciutat mexicana de Cuernavaca - Morelos el 10 de setembre de l'any 2011 a l'edat de
96 anys.
D'acord amb l'article de José Ramón Buergo es va enllistar com a voluntari a la base aèria de San
Javier (Múrcia) l'any 1932 per a realitzar el servei militar, una volta acabada, es va apuntar a un curs
de pilot volant les avionetes de González Gil com a entrenament.
Abans de començar la Guerra va tindre 2 naufragis i va ser part de la tripulació d'un submarí.
Durant la Guerra va pilotar en la 3º Escuadrilla, sent la base a Girona, en les missions de vol nocturn i
de protecció de les costes del Mediterrani amb avions txecs Koolhoven FK - 51.
Va lluitar al fronts d'Aragó, Llevant i a la batalla de l'Ebre.
Al llarg de la seua peripècia va tindre sis accidents (en dit article s'exposen amb detalls eixos sis
accidents), com a conseqüència d'eixos esdeveniments va sofrir un colp en l'accident de Nieuport on
es va trencar una cama. L'any 1937 era sergent i l'any 1938 el van ascendir a tinent, on pilotava en la
3º escuadrilla de Chatos - grupo de Caza nº 26.
A l'acabar la Guerra Civil va estar refugiat en cinc diferents camps de concentració francesos: Sep
Fonts, Colliure, Argelés sur mer, Gurs i la Reinalda, a prop de Marsella. Va arribar a Mèxic el 2
d'octubre de l'any 1942 en un vaixell portugués anomenat Serpapinto, juntament amb Manuel López i
Ignacio Cabezón.
Allí a Mèxic es va dedicar al comerç i es va establir a la ciutat de Cuernavaca on es va casar.
No sé si va tindre fills, quan jo tenia 14 o 15 anys va tornar al nostre poble per visitar als seus
familiars (tan els de Les Useres com als de Cabanes), va estar a ma casa en què va recordar alguns
llocs de la seua joventut; a més va informar d'alguns dels amagatalls que es refugiaven durant la
Guerra, un d'ells estava situat per baix de ma casa i s'entrava per la carretera.
A continuació, en l'apèndix fotogràfic apareix la seua fotografia.
LA II REPÚBLICA – LA GUERRA CIVIL I ELS INICIS DEL FRANQUISME A LES USERES - AUTOR: J.R.M. Desembre 2015
125
APÈNDIX FOTOGRÀFIC
AGUSTÍN DEALBERT TOMÀS – Les Useres 1886 - ?
Fill de Joume el Fustero – regidor en la Guerra Civil per Izquierda Republicana (foto soldat a
la Guerra del Marroc) - President de la C.N.T. de Les Useres en l'any 1938 – Agutzil municipal
LA II REPÚBLICA – LA GUERRA CIVIL I ELS INICIS DEL FRANQUISME A LES USERES - AUTOR: J.R.M. Desembre 2015
126
ALFREDO DEALBERT PORCAR – Les Useres 1915 – Cuernavaca, Mèxic 2011
(Alfredo del Fustero) Pilot d'aviació a la Guerra Civil – Afiliat al partit del P.O.U.M.
LA II REPÚBLICA – LA GUERRA CIVIL I ELS INICIS DEL FRANQUISME A LES USERES - AUTOR: J.R.M. Desembre 2015
127
JOAQUÍN GIL HERRERO – Les Useres 1878 – 1955 (Ximo Monferrero)
Alcalde de Les Useres pel partit Republicà Radical – del 20 d'abril de 1931 al 8 d'agost de 1936
També va ocupar el càrrec de regidor durant la Restauració pel partit Liberal.
LA II REPÚBLICA – LA GUERRA CIVIL I ELS INICIS DEL FRANQUISME A LES USERES - AUTOR: J.R.M. Desembre 2015
128
JAIME MIGUEL TOMÁS - Les Useres 1879 – 1949 (Joume del Carnissé)
President del Partit Radical – el Partit Nou – de Les Useres durant la II República.
Regidor de l'ajuntament durant la Restauració pel partit Liberal.
LA II REPÚBLICA – LA GUERRA CIVIL I ELS INICIS DEL FRANQUISME A LES USERES - AUTOR: J.R.M. Desembre 2015
129
EUGENIO CENTELLES ROYO – Les Useres 1876 – 1947 (Eugenio l'alcalde)
Regidor en l'oposició del Partit Radical – Socialista de Les Useres a partir de l'any 1932.
Alcalde de Les Useres pel partit Conservador de l'any 1907 al 1913.
Regidor de l'ajuntament pel partit Tradicionalista durant la Restauració.
LA II REPÚBLICA – LA GUERRA CIVIL I ELS INICIS DEL FRANQUISME A LES USERES - AUTOR: J.R.M. Desembre 2015
130
(no hi ha fotografia perquè encara no l'han portada els seus familiars,
estem en contacte, només la porten la posarem)
CRISTÓBAL AICART MATEU - Les Useres 1895 - ? (el Furgo)
Alcalde del Comité Revolucionari de Les Useres del 9 al 15 d'agost de 1936.
President del partit del P.O.U.M. de Les Useres, agutzil municipal (1937 – 1938)
Alcalde de Les Useres en la Gestora Municpal durant maig i els primers dies de juny de 1938
LA II REPÚBLICA – LA GUERRA CIVIL I ELS INICIS DEL FRANQUISME A LES USERES - AUTOR: J.R.M. Desembre 2015
131
DIONISIO SABATER PÉREZ - Les Useres 1903 – el Morell (Tarragona) 1973
Alcalde de Les Useres de la Gestora Municipal pel partit de Izquierda Republicana del 16
d'agost de 1936 a finals d'abril de 1938. President del sindicat de la U.G.T. de Les Useres.
LA II REPÚBLICA – LA GUERRA CIVIL I ELS INICIS DEL FRANQUISME A LES USERES - AUTOR: J.R.M. Desembre 2015
132
ARGELIO BELTRÁN NEGRE - Les Useres 1895 – Bot (Tarragona) 1962 (Argelio Basset)
Alcalde de Les Useres del 19 de juny de 1938 al juliol de 1942.
President del partit de la C.E.D.A de Les Useres durant la II República.
LA II REPÚBLICA – LA GUERRA CIVIL I ELS INICIS DEL FRANQUISME A LES USERES - AUTOR: J.R.M. Desembre 2015
133
JUAN PARDO FORTUÑO - Les Useres 1895 – 1967
President de la Falange de Les Useres del juliol de 1938 al gener de 1939
Alcalde durant la Dictadura de Primo de Rivera – regidor del partit consevador
El 2º president de la Falange va ser Paciano Bernat Royo (del febrer del 39 al gener de 1941)
El 3º president de la Falange va ser D. Rafael Monfort Adán (a partir del febrer del 1941)
LA II REPÚBLICA – LA GUERRA CIVIL I ELS INICIS DEL FRANQUISME A LES USERES - AUTOR: J.R.M. Desembre 2015
134
(encara no està la seua fotografia perquè no l'han portada els seus familiars,
només estiga la posarem)
MANUEL ANDRÉS GUAL - Les Useres 1884 – 1952 (Manuel de la llum)
Alcalde de Les Useres des del juliol de 1942 al 1947
LA II REPÚBLICA – LA GUERRA CIVIL I ELS INICIS DEL FRANQUISME A LES USERES - AUTOR: J.R.M. Desembre 2015
135
Segell de l'Ajuntament de Les Useres – Signatures de l'alcalde Joaquín Herrero i regidors
Segell del Sindicat Agrícola Sant Felip Neri de Les Useres – Any 1931
LA II REPÚBLICA – LA GUERRA CIVIL I ELS INICIS DEL FRANQUISME A LES USERES - AUTOR: J.R.M. Desembre 2015
136
Telegrama d'afiliació al Partit de Unión Republicana per part del Partit Nou – Any 1936
Segell del Consell Municipal de Les Useres – Signatures de l'alcalde i dels regidors – Any 1936
LA II REPÚBLICA – LA GUERRA CIVIL I ELS INICIS DEL FRANQUISME A LES USERES - AUTOR: J.R.M. Desembre 2015
137
Segell de l'Alcaldia Republicana de Les Useres – Signatura de l'alcalde Dionisio Sabater
Segell del Consell Municipal – la Presidència – Dionisio Sabater – Any 1937
LA II REPÚBLICA – LA GUERRA CIVIL I ELS INICIS DEL FRANQUISME A LES USERES - AUTOR: J.R.M. Desembre 2015
138
Segell del Partit de Izquierda Republicana de Les Useres – Any 1937
Segell del Partit Socialista Obrer Espanyol de Les Useres – Any 1937
LA II REPÚBLICA – LA GUERRA CIVIL I ELS INICIS DEL FRANQUISME A LES USERES - AUTOR: J.R.M. Desembre 2015
139
Segell del Sindicat de la C.N.T – A.I.T. de Les Useres - Any 1937
Segell del Sindicat de la U.G.T. de Les Useres – Any 1937
LA II REPÚBLICA – LA GUERRA CIVIL I ELS INICIS DEL FRANQUISME A LES USERES - AUTOR: J.R.M. Desembre 2015
140
Carta enviada per l'alcalde Dionisio al president Francisco Largo Caballero – Any 1937
Croquis de l'avanç de les tropes franquistes a la nostra zona – nº 1
LA II REPÚBLICA – LA GUERRA CIVIL I ELS INICIS DEL FRANQUISME A LES USERES - AUTOR: J.R.M. Desembre 2015
141
Croquis de l'avanç de les tropes franquistes a la nostra zona nº 2
Croquis de l'avanç de les tropes franquistes a la nostra zona nº 3
LA II REPÚBLICA – LA GUERRA CIVIL I ELS INICIS DEL FRANQUISME A LES USERES - AUTOR: J.R.M. Desembre 2015
142
Segell del Partit de la Falange Española Tradicionalista y de las J.O.N.S. Les Useres – a. 1939
Segell de la Comandància de la Guàrdia Civil de Les Useres – Any 1941
LA II REPÚBLICA – LA GUERRA CIVIL I ELS INICIS DEL FRANQUISME A LES USERES - AUTOR: J.R.M. Desembre 2015
143
Memòria dels Comptes Municipals de l'Ajuntament de Les Useres – Any 1942
LA II REPÚBLICA – LA GUERRA CIVIL I ELS INICIS DEL FRANQUISME A LES USERES - AUTOR: J.R.M. Desembre 2015
144
BIBLIOGRAFIA GENERAL
ESCRIG FORTANETE, Joaquim (1998): Llucena: una història de l'Alcalatén. Castelló:
Universitat Jaume I.
GABARDA CEBELLÁN, Vicent (2008): <<Els Afusellaments al País Valencià>>, a : PAGÉS
BLANCH, Pelai (ed.): La repressió franquista. Primera trobada
d'investigadors de la comissió de la veritat. València: Tres i Quatre.
FORNAS PALLARÉS, Alfredo (2015): Figueroles. Un espai en temps de canvi. D'una societat
tradicional a la modernitat (1870 - 2010). Col.lecció Humanitats nº 47
Universitat Jaume I - Ajuntament de Figueroles
BIBLIOGRAFIA USERANA A EXPENSES DE PUBLICACIÓ
RUBIO MIGUEL, José (2004): Pleit entre Atzeneta - Les Useres (1635 - 1722). Aproximació
històrica a partir de les fonts impreses. Treball d'investigació Doctorat,
Universitat Jaume I, 325 pàgines
BELTRÁN ZARAGOZÀ, Andreu i RUBIO MIGUEL, José (2008): Les Useres, Història d'un
Parlar, Acadèmia Valenciana de la Llengua, 250 pàgines (més un
annex sobre la toponimia userana)
BIBLIOGRAFIA ESPECÍFICA
GASCH, Francisco (1993): Un mártir de Cristo Rey, 60 Aniversario de su Martirio. 58 pàg.
Tracta sobre la biografia del capellà assasinat Mossén Fernando Gasch Villalonga.
BRANCHADELL LÓPEZ, Aureli (2005): En memòria dels oblidats per la història: els Userans
de Mauthaussen, Programa de les Festes Patronals, pàg. 59 - 63
Memòries sobre la seua vida durant la Guerra de Tàrio Rubio (Les Useres, 1920, com a
Trinitario Rubio Cuevas, al carrer de l'església, fill de Tomás i de Rosalia): - Per les Pressons de
Franco - Memòries d'un pres de la postguerra (1936 - 1945), ed. Cossetania, 2007, 162 pàgines
LA II REPÚBLICA – LA GUERRA CIVIL I ELS INICIS DEL FRANQUISME A LES USERES - AUTOR: J.R.M. Desembre 2015
145
VICIANO AGRAMUNT, Josep Lluis (2007): Amagaments en cavitats a la Guerra de 1936-39,
a www.cuevascastellon.uji.es
SALVADOR GASPAR, Manuel (2008): Operaciones militares en la província de Castellón.
Aula Militar Bermúdez de Castro - http://myslide.es
BUERGO TRONCOSO, José Ramón (2008): Pilotos republicanos en México, Academia de
Historia Aeronáutica de México.
GONZÁLEZ GARCIA, Clemente (2012): La Últimas horas del ejército republicano en Castellón.
Edición de autor, 335 pàgines.
- (2015): Prospección arqueológica de un campo de batalla - el vértice Gozalvo, Lucena del Cid.
Editorial Vivescos, 192 pàgines.
RUBIO MIGUEL, José (2013): L'església parroquial de Les Useres durant la Guerra Civil - 1936
1939, pàgina web lesuseres.es de l'Ajuntament, 15 pàgines.
ARXIUS INVESTIGATS
MINISTERIO DE CULTURA - CENTRO DOCUMENTAL DE LA MEMORIA HISTÓRICA
C/ El Expolio 2 - 37008 SALAMANCA
PS CASTELLÓN T - carpeta 87 i carpeta 218
PS MADRID - carpeta 636 - 3 i 167 , carpeta 601 - 9 i 602 - 4
PS VALENCIA - carpeta 66
MINISTERIO DE DEFENSA - ARCHIVO GENERAL E HISTÓRICO DE DEFENSA
Paseo de Moret 3 - 28008 MADRID
Expedients de Dionisio Sabater Pérez - Joaquín Gil Herrero i altres més i - Agustín Dealbert Tomás
MINISTERIO DE CULTURA - ARCHIVO HISTÓRICO NACIONAL
LA II REPÚBLICA – LA GUERRA CIVIL I ELS INICIS DEL FRANQUISME A LES USERES - AUTOR: J.R.M. Desembre 2015
146
Serrano 115 - 28006 MADRID
Secció Guerra Civil - Causa General - lligall 1403 - expedient nº 10 i lligall 1404 - expedient nº 43
ARCHIVO DOCUMENTAL FUNDACIÓN PABLO IGLESIAS - MADRID
AH - 51 - 44 / AH - 43 - 19 / AH - 9 - 13 USERAS
ARXIU PRIVAT
Fotocòpies dels Llibres de les Actes de Sessions de l'Ajuntament de Les Useres (1931 - 1944)
JOSE RUBIO MIGUEL - CRONISTA OFICIAL DE LES USERES
Les Useres, 4 de desembre de 2015 – Festivitat de Santa Bàrbera - Segons la dita popular:
Santa Bàrbara bendita, guardamos a matros i a la cullita.