42

Fes ta Major de Ge l ida

42

l i t e rar i s i d ’op in ió

Aquest és el nom col·loquial amb el qual a la majoria de països del centre i sud

d’Amèrica es refereixen al turis-me. Aquesta descripció és una bona referència del paper clau que té l’activitat turística per al desenvolupament sostenible, ja que és un factor que contribueix a endreçar el territori i benefi ciar la població resident i els sectors complementaris. Aquest i d’altres aspectes que argumentarem en el següent article ens ajudaran a descobrir per què l’activitat turísti-ca és la millor opció de futur eco-nòmic per a Gelida.

Segons l’Organització Mundial del Turisme, el turisme constitueix avui dia la indústria més important del planeta, amb més de 657 mi-lions de persones que viatgen fora de les fronteres dels seus respec-tius països, convertint-se en la ter-cera font internacional de guanys per exportació al món, només su-perada pel petroli i els vehicles a motor. El fraccionament més gran de les vacances ha infl uït de ma-nera molt positiva en noves moda-litats de turisme: les persones viat-gen més cops a l’any, amb estades més curtes. Per exemple, s’ha cal-culat que els europeus fan una mitjana de tres viatges cada any. L’abaratiment dels mitjans de transport i un coneixement més gran de tots els racons del planeta han reduït les distàncies, tant en temps de desplaçament com psi-cològicament. Espanya és la terce-ra potència turística mundial, des-prés de França i els Estats Units. Catalunya és la principal destina-ció turística de l’Estat Espanyol i una de les més importants d’Europa gràcies a la seva posició geogrà-

“La industria sin chimeneas” Dan ie l Garc ía Per i s

fi ca, clima i accessibilitat, que be-nefi cien el desenvolupament turís-tic. El turisme és una de les princi-pals fonts de riquesa per a Catalunya, amb l’11% del PIB, 13.470 milions anuals d’impacte sobre l’economia catalana, prop de 24 milions de turistes el 2005 i 180.000 persones ocupades directament al sector. Aquestes dades fan que el turisme sigui una de les prioritats estratègiques de Catalunya, i que el govern de la Generalitat hagi elaborat el Pla Estratègic del Turis-me a Catalunya 2005-2010. Per al desenvolupament d’aquest Pla, la Secretaria de Comerç i Turisme del Departament d’Economia i Finan-ces destinarà, entre 2006 i 2010, un pressupost total de 180 milions d’euros. Una quantitat similar tam-bé serà destinada especialment a promoció pels patronats provinci-als i Turisme de Barcelona.

L’anàlisi demostra el gran atrac-tiu que Catalunya posseeix com a destinació turística, amb gran va-rietat de recursos i atractius dife-rencials que es poden convertir en productes turístics, amb molts ele-ments per a la diversifi cació i l’es-pecialització de l’oferta. Aquesta és una gran oportunitat d’acció per als propers anys i és una prioritat d’actuació dins el Pla Estratègic. També ho és el foment de la xarxa de Centres d’Acollida Turística de Catalunya, la qual permet poten-ciar el coneixement i la interpreta-ció del turisme en zones amb inte-rès cultural o natural. Són una atu-rada obligatòria per a tot aquell que vulgui conèixer i comprendre en detall el que està veient i el que veurà, exercint la funció d’informa-ció dels atractius propis que justi-fi quen la visita, amb maquetes,

audiovisuals, atraccions, marxan-datge, espais gastronòmics i de restauració. A la rodalia de Gelida podem trobar exercint aquestes tasques les ofi cines de turisme de Vilafranca del Penedès, Sant Sadurní d’Anoia i Subirats, promo-cionant les respectives marques turístiques.

Totes aquestes dades situen un panorama favorable perquè els elements potencialment turístics de què disposa Gelida, culturals i naturals, tinguin certa difusió en-cara que no pas una rendibilitat econòmica remarcable, que faci viable la seva potenciació i man-teniment. Ara bé, hi ha un darrer factor decisiu perquè aquesta si-tuació s’inverteixi de forma radical. La proximitat de Barcelona i les excel·lents comunicacions amb l’àrea metropolitana. Parlem que el mateix centre econòmic que, ara per ara, només veu Gelida com a receptora d’activitats logístiques i industrials, és el mateix pol d’atrac-ció per a més de 5 milions de tu-ristes l’any, xifra superior a la que

El castell de Gelida al primer terç del

segle XX. El castell ha estat sempre

motiu de visita des de l’inici dels primers

viatges turístics a finals del segle XVIII.

43

Fes ta Major de Ge l ida

43

l i t e rar i s i d ’op in ió

reben alguns països sencers com Austràlia o l’Argentina. Barcelona és una de les destinacions turísti-ques més importants del món, la qual mostra símptomes de satura-ció, de manera que s’està posicio-nant a favor del turisme més ren-dible de congressos, convencions i creuers. Hi ha puntes d’arribada simultània d’aproximadament 18.000 creueristes al port de Barcelona. Tot un mercat de con-sumidors d’elevada despesa turís-tica a només 30 minuts de Gelida. Si aconseguim atraure només una petita part d’aquest impacte eco-nòmic a partir dels propis elements que fan Gelida singular, creant un producte turístic innovador, atractiu i únic, ens en podem benefi ciar a tots els nivells. Gràcies a la trans-versalitat de l’activitat turística, exercirà de punta de llança que revitalitzi l’economia local millorant els serveis, sense augmentar la població ni agredir el territori, tot al contrari, formulant una rendibilitat monetària per a la seva conserva-ció i el manteniment del benestar social. Encara millor, podrem can-viar la percepció de Gelida per part de l’economia barcelonina. Hau-rem aconseguit convertir les nos-tres amenaces en avantatges i de la manera més intel·ligent, poten-ciant el millor que tenim.

Barcelona busca renovar la seva oferta turística amb nous al-licients. Per exemple, dins el seg-ment de les excursions ofertades als creuers existeixen productes, denominats pels professionals, com el Montserrat - Caves, Mont-serrat - Sitges o el Caves - Sitges, on la visita al monestir, les caves Codorniu i la població del Garraf són els elements d’atracció que es combinen per tal de realitzar una excursió d’un dia. Gelida es troba dins l’àrea d’actuació d’aquests enclavaments turístics. Si atenem a les noves tendències en matèria turística, on es prioritzen l’experi-

ència, l’autenticitat i la innovació, podem entrar en aquest mercat aprofi tant actuacions que s’hauri-an de realitzar igualment. En aquest sentit, a principis d’aquest any vaig rebre el màxim reconei-xement per part de la Universitat Oberta de Catalunya per la redac-ció d’un projecte turístic per a Gelida, Estiu Segle XX, consistent en la creació d’un itineari cultural d’un dia de durada, amb opció a un segon dia de recorregut, amb la temàtica d’experimentar la vida quotidiana i vacacional de la Catalunya del primer terç del segle XX aprofi tant els recursos culturals, naturals i atraccions turístiques del municipi de Gelida. El projecte obre una via complementària de fi nan-çació a les accions que s’han d’emprendre inevitablement, grà-cies a la perspectiva turística. Per exemple, el projecte destina la re-habilitació de la Casa del Senyor, patrimoni cultural de tots els geli-dencs, a centre de promoció turís-tica. Les qualitats de l’edifi ci per a aquests usos són excepcionals, gràcies a l’autenticitat històrica de la seva catalogació i la localització

amb visió directa, des de la seva part superior, dels principals atrac-tius de Gelida, com el castell, el funi, l’entorn natural i el centre his-tòric. La rehabilitació del funicular el convertirà en un mitjà de trans-port modern i el transformarà en porta d’entrada turística i element clau de mobilitat sostenible. L’esta-ció inferior pot fer les funcions d’es-tació intermodal, ja que, al fi l del reordenament necessari del pàr-quing de vehicles, proposem la incorporació d’una estació d’auto-busos i autocars, que, a més de ser terminal turística, permetria la parada de les grans línies interur-banes de transport diürnes i noc-turnes, millorant encara més les comunicacions dels gelidencs i complementant el servei de ferro-carril de rodalies. L’espai sobre l’es-tació superior permet adequar-lo com a Museu del Funicular, desta-cant la seva relació amb els geli-dencs i els canvis al seu entorn. En el cas d’incompatibilitat d’ús dels antics vagons, un d’ells pot ser si-tuat a la terrassa d’aquest espai superior, creant una nova atracció

El funi és el primer element en 3D del Penedès al cercador d’internet

Google Earth. Les possibilitats de la promoció turística de Gelida a

internet encara no han estat prou potenciades.

44

Fes ta Major de Ge l ida

44

l i t e rar i s i d ’op in ió

turística visual exterior i d’experi-mentació interior, mitjançant un viatge al llarg de la seva història amb projeccions audiovisuals i moviments de simulació del trajec-te tradicional.

Un dels punts més importants del projecte, el qual li confereix l’especifi tat única, és la incorpora-ció dels mateixos gelidencs i el territori al producte turístic. Les no-ves tendències en visita teatralitza-da i turisme de natura s’implemen-ten fent necessària i participativa la població local a nivell de les se-ves entitats i associacions, propor-cionant una força indispensable a la destinació perquè s’acabi con-vertint en una opció desitjable. La informació rebuda pel turista en les experiències viscudes és un as-pecte fonamental per generar imatge de destinació de qualitat, preocupada pels seus visitants, i, conseqüentment, genera fi delitza-ció i millor publicitat. D’aquesta manera es destaca i fomenta, paral·lelament, la funció de la po-blació gelidenca en el desenvolu-pament turístic del seu territori, i com a garantia de la seva identitat i valor afegit per a l’atracció del visitant. Parlem d’un “turisme rela-cional” a partir del contacte directe amb la gent i com una experiència vital inèdita i agradable per al visi-tant. El nexe comú de la vida quo-

tidiana al primer terç del segle XX, a més d’original, ens permet que, per una banda, l’experiència so-cial sigui el centre de la visita, des dels obrers dels molins papereres als pagesos de la vinya, passant pels comerciants tradicionals i els estiuejants urbans a la recerca de les fonts, i que, per l’altra, tots els elements patrimonials de les dife-rents èpoques hi siguin inclosos: modernistes, noucentistes, medi-eval, rural, prehistòric, etc, ja que la mateixa pràctica turística de l’època està referenciada ètnica-ment. Les noves tecnologies de la informació són un factor més que facilita la comercialització i posici-onament d’aquest producte. Inter-net s’ha convertit en el primer ca-nal d’informació turística i les cam-panyes de màrqueting electrònic permeten un màxim rendiment amb una mínima inversió. Com a exemple pràctic convido a cercar a internet, dins el buscador Goo-gle, les paraules ‘Gelida Funi’ i veure quins són els resultats millor posicionats. Aquesta oportunitat redueix ostensiblement les distàn-cies dins els canals tradicionals, on el pressupost és proporcional a l’impacte.

El sector turístic és un sector que es denomina intensiu en mà d’obra, que vol dir que la ràtio de maquinària per treballador és bai-xa, per la qual cosa, per produir una determinada quantitat de pro-ducte, cal molta mà d’obra. La indústria, per contra, és intensiva en la utilització de maquinària. Som, per tant, davant una activitat que genera més ocupació que la mitjana dels sectors productius. Pràcticament no hi ha infraestruc-tura exclusiva del sector turístic. La major part d’aquesta estructura és infraestructura compartida amb altres sectors, i en la majoria dels casos representa una inversió fi xa. Com hem vist, l’opció de l’activitat turística respondria a la necessitat

de situar els centres de treball dels gelidencs a casa seva molt millor que amb la implantació de grans indústries. La millor mostra la te-nim amb la darrera gran empresa logística arribada a Gelida, en la qual, dels aproximadament 400 treballadors, només uns 70 viuen a Gelida, amb una ocupació del sól de 30.000 m2 i generant un moviment diari de 135 camions. El turisme permet també una millor redistribució dels ingressos, ja que dóna oportunitat d’establir-se tant a les grans empreses de serveis com als petits empresaris locals i permet als comerços un servei amortitzat gràcies a l’atenció tant al resident com al visitant. També per les seves especifi cacions el turisme cultural és aliè a la deslo-calització industrial que última-ment estem tan acostumats a veu-re i la seva estandarització dels llocs de producció de baixa qua-litat. Un dels trets específi cs del turisme és que els compradors consumeixin en el moment de la producció, i és aquí on el comerç local trobarà la seva dinamització defi nitiva gràcies a l’especialitza-ció, en la mateixa línia amb el sector de la restauració i la inicia-tiva d’allotjament. Un moviment que uneix sector públic i privat, però que inequívocament ha d’estar liderat per l’Ajuntament, la institució més propera als ge-lidencs.

Panoràmica del Maset i els plans de la Ferre-

ria des de Gelida. Arquitectura urbana sin-

gular, vinyes i masies encara són presents a

Gelida i tenim les eines per a la seva conser-

vació tot rendibilitzant-ho economicament.

La font Freda al primer terç del segle

XX. Les fonts i el clima fresc de munta-

nya van ser el principal atractiu turístic

de Gelida a l’època dels estiuejants.