la junta general de braços de 1713. l' ambaixada dalmases i altra

29

t e x t o sj u r d I c sc ata l a n s

lleis i costumsI I /11

la junta General de Braos de 1713

l ambaixada dalmases i altra documentaci

(1713-1714)

lleIs I costums I I /1 1

juntadebraos.indd 3 16/10/2008 10:54:15

textos jurdIcs catalans

lleIs I costumsI. dret tradicional

II. constitucions de Pau i treva i de corts i actes dassemblees poltiques

III. actes regisIV. recopilacions

V. costumsVI. Projectes i memorials

sentncIes

documents

escrIPtorsI. escriptors jurdics

II. literatura polmica

concIlIs

dret estatutarI (1931-1939)

comIt tcnIc dedIcI dels textos jurdIcs catalans

Presidentdr. joseP marIa Font I rIus

catedrtic dhistria del dret

Vicepresidentdr. toms de montaGut I estraGus

catedrtic dhistria del dret

Secretarisr. joseP caPdeFerro I Pla

Coordinadorsr. Pascual ortuo muoz

director general de dret i dentitats jurdiques

Vocalsdr. joaquIm alBareda I salVad

catedrtic dhistria modernadr. Ferran Badosa I coll

catedrtic de dret civildr. xaVIer GIl I Pujol

Professor titular dhistria modernasr. llus jou I mIraBent

notaridr. manuel mund I marcet

catedrtic de paleografia i diplomticasr. jaume de PuIG I olIVer

assessor tcnic del servei de cultura de la diputaci de Barcelonasr. joseP marIa PuIG I salellas ()

membre de lacadmia de jurisprudncia i legislaci de catalunyasr. joseP enrIc reBs I sol

membre de lacadmia de jurisprudncia i legislaci de catalunyadr. joseP marIa sans I traV

director de larxiu nacional de catalunyadra. eVa serra I PuIG

Professora titular dhistria moderna



l ambaixada dalmases i altra documentaci

(1713-1714)

a cura de

josep m. Bringu i PortellaPere Gifre i ribas

manel Gell junkertGerard mar i Brull

Imma muxella i Pratmiquel Prez latrejoan Pons i alzina

coordinat per eva serra i Puig

Introducci de joan Pons i alzina

Barcelona, 2008


Primera edici: novembre del 2008

GENERALITAT DE CATALUNYADepartament de Justcia

Pau Claris, 81 - 08010 Barcelonawww.gencat.net/justicia

PARLAMENT DE CATALUNYAParc de la Ciutadella, s/n - 08003 Barcelona

A/e: [email protected] nm. 318

Coordinaci: Eva Serra i PuigIntroducci i transcripci: Joan Pons i Alzina

Collaboradors: Josep M. Bringu, Merc Comas, Montserrat Flores, Pere Gifre, Manel Gell, Imma Muxella i Miquel Prez Latre

Correcci dels textos en llat: Gerard Mar

Disseny grfic: Plural DissenyImpressi: Impresiones generales, SA, Sant Adri de Bess

Tiratge: 1000 exemplars

ISBN: 978-84-393-7849-5Dipsit legal: B-47705-2008

BIBLIOTECA DE CATALUNYA - DADES CIP

Catalunya. Junta General de Braos

La Junta General de Braos de 1713 ; Lambaixada Dalmases i altra documentaci (1713-1714). (Textos jurdics catalans ; 29. Lleis i costums ; 2/11)

ndex. Text en catal, alguns documents en castell, francs i italiISBN 978-84-393-7849-5

I. Dalmases i Ros, Pau Ignasi de, 1670-1718 II. Bringu i Portella, Josep Maria, ed. III. Serra i Puig, Eva, dir. IV. Pons i Alzina, Joan V. Catalunya. Parlament

VI. Catalunya. Departament de Justcia VII. Ttol VIII. Collecci: Textos jurdics catalans ; 29 IX. Collecci: Textos jurdics catalans. Lleis i costums ; 2/11

1. Dalmases i Ros, Pau Ignasi de, 1670-1718 2. Catalunya. Junta General de Braos Histria Fonts 3. Guerra de Successi, 1702-1714 Catalunya Fonts

4. Catalunya Relacions Gran Bretanya Histria S. XVIII Fonts 5. Gran Bretanya Relacions Catalunya Histria S. XVIII Fonts

946.711713/1714(093)


aBstract

El presente volumen con-tiene la transcripcin y edi-cin de diversos textos ma-nuscritos relativos a la lti-ma fase de la Guerra de Su-cesin en Catalua. Incluye la documentacin recopila-da referente a la Junta Ge-neral de Brazos de 1713. Pretende poner al servicio de los estudiosos la gestin previa, la proposicin y las deliberaciones de dicha ins-titucin celebrada entre el 30 de junio y el 10 de ju-lio de 1713. Nos permite identificar los aspectos fun-damentales de los debates polticos sostenidos por los distintos brazos. Se trata del borrador de las actas del bra-zo real. Reproducimos tam-bin en facsmil lo que iden-tificamos como las actas del brazo militar publicadas por Mateu Bruguera en Histo-ria del memorable sitio y blo-queo de Barcelona y heroica de-fensa de los fueros y privilegios de Catalua en 1713 y 1714.

Un segundo bloque es la documentacin diplom-tica procedente de la actua-cin del embajador cataln Pau Ignasi Dalmases i Ros

This volume contains the transcription and edi-tion of several manuscript texts relating to the final phase of the War of Suc-cession in Catalonia. It in-cludes compiled documen-tation referring to the Junta General de Braos (Meet-ing of Estates) of 1713. It aims to make available to scholars the preliminary ar-rangements, propositions and deliberations of this institution, held between 30 June and 10 July 1713. It lets us identify the ba-sic aspects of the political debates sustained by the different estates. This is the draft of the minutes of the Royal Estate. We al-so reproduce in facsimile what we have identified as the minutes of the Mil-itary Estate, published by Mateu Bruguera in Histo-ria del me morable sitio y blo-queo de Barcelona y heroica de-fensa de los fueros y privilegios de Catalua en 1713 y 1714.

A second block contains diplomatic documentation on the actions of Catalan ambassador Pau Ignasi Dal-

Aquest volum cont la transcripci i edici de di-versos textos manuscrits re-latius a la darrera fase de la Guerra de Successi a Catalunya. Inclou la docu-mentaci aplegada al vol-tant de la Junta General de Braos de 1713. Pre-tn posar al servei dels es-tudiosos la gesti prvia, la proposici i les delibe-racions daquesta institu-ci celebrada entre el 30 de juny i el 10 de juliol de 1713. Ens permet identifi-car els aspectes fonamen-tals dels debats poltics sos-tinguts pels diferents bra-os. Es tracta de lesbor-rany de les actes del bra reial. Reprodum tamb en facsmil el que identifi-quem com les actes del bra militar publicades per Ma-teu Bruguera en Historia del memorable sitio y bloqueo de Barcelona y heroica defensa de los fueros y privilegios de Catalua en 1713 y 1714.

Un segon bloc s la do-cumentaci diplomtica procedent de lactuaci de lambaixador catal Pau Ignasi Dalmases i Ros en-


VIII Abstract

viat per les institucions ca-talanes, principalment a Londres el mar de 1713.

Finalment, un tercer bloc consta duna mostra de tex-tos dinstitucions catalanes i menorquines que revelen la inquietud per levoluci de les negociacions dUtrecht que perjudicaven el futur poltic del pas.

El volum es presenta amb una petita introducci que pretn contextualitzar la documentaci aplegada.

enviado por las institucio-nes catalanas, principalmen-te a Londres en marzo de 1713.

Finalmente, un tercer bloque consta de una mues-tra de textos de institucio-nes catalanas y menorqui-nas que revelan la inquie-tud por la evolucin de las negociaciones de Utrecht que perjudicaban el futuro poltico del pas.

El volumen viene pre-sentado con una pequea introduccin que pretende contextualizar la documen-tacin recopilada.

mases i Ros who was des-patched by the Catalan in-stitutions, mainly to Lon-don in March 1713.

Finally, a third block consists of a sample of texts from Catalan and Minor-can institutions that reveal their concern about the evo-lution of the Utrecht nego-tiations that were jeopardis-ing the countrys political future.

The volume is present-ed with a short introduction to provide a context for the documentation compiled.


taula de contInGuts

INTRODUCCI . . . . . . . . . . . . . . . . . . XI

LA JUNTA GENERAL DE BRAOS DE 1713 . . . . . . . . . . 1Deliberacions del bra reial . . . . . . . . . . . . . . . . . 2Deliberacions del bra militar (facsmil). . . . . . . . . . . . . 138

LAMBAIXADA DE PAU IGNASI DE DALMASES . . . . . . . . 195Dietari . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 196Cartes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 212

Llibre primer . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 213Llibre segon . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 421Cartes soltes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 537

DOCUMENTACI COMPLEMENTRIA . . . . . . . . . . . 589

NDEX ALFABTIC . . . . . . . . . . . . . . . . . 601


IntroduccI


Aquesta introducci sha beneficiat dels comentaris i suggeriments dEva Serra i Puig, a qui estic molt agrat pel suport i la disponibilitat, i tamb del pregon i afectus encoratjament dels meus companys dequip dedici de Corts: Josep M. Bringu, Pere Gifre, Gerard Mar, Manel Gell, Imma Muxella i Miquel Prez Latre.


el context histric de la junta General de Braos de 1713

Si b laniquilaci del dret pblic catal per la derrota de 1714 no s motiu de discussi, en canvi s que ho s el seu carcter i la seva volada durant el perode modern. La coexistncia dinstitucions amb forta repre-sentaci social en un mar monrquic i imperial ha esperonat diferents lec-tures, majoritriament, per, decantades a privilegiar la monarquia, com a font que pretesament savanava en el temps a lexercici de la formulaci del dret pblic. A excepci del cas angls, els estudis histrics no han donat patent de modernitat ni al dret consuetudinari ni al dret parlamentari, sin que els han menyspreat i han sobrevalorat el protagonisme de la iniciativa reial.

Tanmateix, es fa evident, a la llum dels fets de la resistncia de 1714, que les institucions de la terra eren duna transversalitat social i desplegaven graus dadhesi duna manera tamb incontrovertible. En sn una prova eloqent lenviament dambaixadors i la convocatria dels braos de Catalunya. En lagenda delaboraci duna histria social, el que cal s comprendre els con-tinguts daquell dret per a poder entendre la contesa, s a dir una guerra per tal devitar quedar sens privilegis y esclaus per sempre,1 que s el sentit que adopta qualsevol justificaci daquella lluita abrandada.

Aquest volum cont el procs de la Junta General de Braos celebrada el 1713, el corpus diplomtic (dietari i cartes) de lambaixador catal Pau Ignasi Dalmases i Ros i una breu mostra documental procedent de municipis i insti-tucions de la corona catalanoaragonesa que revelen la inquietud del pas amb

1. Biblioteca de la Universitat de Barcelona, ms. 386, f. 17.


XIV Introducci

relaci al seu futur poltic.2 Ledici, emmarcada en el projecte deditar i posar a labast de tothom els textos parlamentaris catalans de lpoca moderna, pretn aix facilitar als estudiosos i historiadors lestudi daquestes fonts, que, en el cas de la Junta i del corpus de lambaixador, han estat prou citades.

Les guerres sempre sn un gran trastorn. La urgncia pel ms essencial i bsic moltes voltes sols deixa temps per a llegar un escadusser testimoni de les gestions. El ms normal s fer papers sense tenir temps per deixar-ne cpies, redactar esborranys en espera de temps millors, que en els escrits es donin coses per sobreenteses, o que sarribin a cremar sota les bombes. Amb posterioritat als fets, les memries que escriuen els coetanis, de gran valor quant a la significaci de les justificacions, no sempre contenen dades prou precises. s per aix que els papers que sobreviuen sn a vegades molt crptics, i cal refer, com un trenca-closques, la crnica del que realment succe, s a dir, refer-ne la versemblana i restituir-ne les dates i els noms reals.

No obstant aix, la meva intenci en les pgines segents no s reconstruir la conjuntura dels dos anys anteriors a la derrota. Senzillament, el que mhe proposat aqu i ats que especialment el volum de la Junta General de Braos, com a document en un context de guerra, no s una excepci al que he expo-sat anteriorment s intentar contextualitzar breument sense voler entrar en detalls dhistria del dret ni de les institucions i sense cap mena de pretensi dexhaurir les interpretacions els documents que sn objecte daquesta edici, per tal de poder-ne facilitar la lectura. Per tant, aquesta introducci t ms la voluntat de ser un davantal que no una altra cosa.

Labril de 1711 moria lemperador Josep I i el gener de lany segent sence-taven les negociacions dUtrecht. Si es persistia en el manteniment en el tron hispnic de Carles III, desprs de la seva coronaci com a emperador, es capgi-rava de bell nou la balana de poder entre les potncies europees. Justament la recerca de lequilibri de forces, que havia estat decisiu en la conversi de lafer de successi al tron hispnic en un conflicte dabast internacional, era ara el que obligava a aturar les aspiracions del rei dels catalans.

Per sis mesos abans de la mort de lemperador, a la Cambra dels Comuns anglesa, els whigs perderen lhegemonia en benefici dels tories, els quals, ja dan-tuvi crtics amb la guerra, davant el nou panorama successori, tingueren abona-da justificaci per a la retirada del suport angls a la Gran Aliana. Aix com-port, entre altres coses, el sacrifici del comproms dAnglaterra amb Catalunya, signat a Gnova el 20 de juny de 1705.

Amb la finalitat daplanar el cam vers una poltica de pacte amb Frana i aconseguir al mateix temps una transacci favorable als interessos comercials

2. Sobrepassa les intencions daquesta breu introducci comentar tant la ja abundant biblio-grafia sobre el dret i les institucions de la terra com tamb la voluminosa relaci destudis sobre la Guerra de Successi. En notes a peu de pgina noms citar les obres directament relacio-nades amb els manuscrits editats i les que mhan ajudat a elaborar aquestes ratlles sobre la con-juntura histrica de 1712-1714.


XVIntroducci

anglesos, entre 1711 i 1712, la reina Anna no dubt a nomenar nous pars per assegurar el predomini torie al parlament. El nou govern, alhora que retirava la confiana de gesti als militars ms experimentats i compromesos amb la guerra, impulsava, amb Bolingbroke al capdavant, les converses diplomtiques per aca-bar el conflicte bllic i treure el mxim profit possible de la situaci mitjanant compensacions comercials i la conversi dels territoris que havia ocupat de fet en les campanyes militars en domini de dret. Els grans passos cap la pau es farien, a partir de llavors, no al front de batalla, sin en el marc de la diplomcia i entre salons i, sobretot, en els sinuosos passadissos cortesans. Tant s aix que cinc dies desprs de la mort de lemperador Josep I, labril de 1711, i sense desmentir el seu suport als aliats, Anglaterra signava acords preliminars amb Frana.3

El 17 de juny de 1712 la reina Anna es dirig al parlament angls per infor-mar de les negociacions de pau. En la sessi enumer les compensacions que rebria la Gran Bretanya, entre les quals anunci la possessi de Gibraltar i de lilla de Menorca. Ambds enclavaments assegurarien afirmava el comer al Mediterrani. Anglaterra firmava els preliminars de larmistici el 19 de juny i Frana els acceptava el dia 22.4

Lendem, sa majestat britnica, donant per fet que els tractats que es firma-rien ms endavant haurien de ratificar la possessi de la colnia menorquina, nomen John Campbell, duc dArgyll, com a governador de lilla5 i el 5 dagost li encoman6 la direcci duna evacuaci ordenada de les tropes angleses que eren a Catalunya. El mes de maig Argyll havia insistit davant la reina en la neces-sitat de resoldre la morositat de les pagues als soldats i a posar fi a la presncia militar a Catalunya.7 Malgrat que lexrcit i larmada anglesos haguessin estat la roda ms potent del carro que havia fet anar endavant la guerra, en aquells moments, segons els mateixos informes dels seus oficials, exrcit i armada ja estaven debilitats perqu fallaven les finances.8 El tractat definitiu de la treva i larmistici entre Frana i Anglaterra el firmaren a Pars Bolingbroke i Colbert de Torcy el 19 del mateix mes. La suspensi de les hostilitats implicava la pau entre les dues potncies durant quatre mesos, comptats des del 22 dagost fins al 22 de desembre.9

Menorca es convert aix en el centre neurlgic doperacions des del qual durant la tardor shavien dorquestrar les estratgies militars de maniobra de lexrcit i de larmada encaminades a evacuar les tropes del Principat.

3. AlbAredA, Joaquim. El cas dels catalans. La conducta dels aliats arran de la Guerra de Successi (1705-1742). Barcelona, p. 24-26; MAtA, Micaela. 1705-1713. Menorca: franceses, ingleses y la Guerra de Sucesin. Ma, 1979, p. 331-345. 4. MAtA, Micaela. 1705-1713. Menorca..., p. 363. 5. MAtA, Micaela. 1705-1713. Menorca..., p. 373-375. 6. lAurie, Bruce. Richard Kane y Menorca en la historia de Europa. Ma, 1996, p.145. 7. lAurie, Bruce. Richard Kane..., p.123. 8. Sobre aquests problemes dintendncia, vegeu lAurie, Bruce. Richard Kane..., p. 122-125; MAtA, Micaela. 1705-1713. Menorca..., p. 373. 9. MAtA, Micaela. 1705-1713. Menorca..., p. 364.


XVI Introducci

Naturalment, aquests tripijocs de les grans potncies, que eren duna enorme transcendncia per als habitants de la corona catalanoaragonesa, es feren des-quena als afectats. Encara que ja des del mes de gener, amb la primera estada dArgyll a lilla, la soldadesca no feia ms que vanagloriar-se que Menorca havia de quedar en mans angleses, els menorquins no foren formalment coneixedors del canvi de sobirania fins a darreries del mes dagost. El primer a tenir-ne notcia fou el batlle de Ma, en donar la benvinguda al cap de la flota britnica en una de les seves entrades al port, com era preceptiu sempre que entrava una esqua-dra. El tinent i intrpret del mateix almirall, Jennings, li don la nova. Tamb li coment que, una vegada evacuades les tropes del Principat, romandria i es lli-cenciaria a la mateixa illa una part important de la tropa que havia participat en la guerra. La preocupaci per ambdues notcies de seguida sescamp arreu. La Universitat General de lilla inform els consells forans de lafer i aquests nome-naren sndic per assistir a un consell general illenc que tindria com a objectiu nomenar una persona honorable per anar a Barcelona, residncia de lempera-driu. A la vegada, la universitat menorquina comunic lafer a la Diputaci del General de Catalunya i als jurats de lilla de Mallorca per tal que intercedissin a favor dels illencs. El reverend doctor Cristfol Rub fou el sndic nomenat.10

Segons Castellv, el 25 de setembre, a Barcelona, el doctor Rub fu la repre-sentaci a lemperadriu i la va informar del que havia succet. Don la notcia que els anglesos havien fet prestar jurament de fidelitat als menorquins, la qual cosa soposava a la llei dinseparabilitat de lilla del comtat de Barcelona i del regne dArag, s a dir de la corona catalanoaragonesa, tal com ho confirma-ven els actes de cort i els privilegis que acompanyaven la seva missi. El doctor Rub tamb dipositava aquesta mateixa documentaci a mans dels diputats de Catalunya, els quals, tres dies desprs, contestaren amb una carta a la universitat illenca informant que trametien una cpia de la representaci de Rub al seu ambaixador a Viena, el marqus de Montnegre (doc. nm. 1).11 El 6 doctubre el marqus de Rialb, secretari de lemperadriu, coneixedor que tot quedava en mans britniques, en contestar a la sindicatura illenca aconsellava als jurats menorquins que no intentessin donar motiu als anglesos per a justificar cap tipus de violncia (doc. nm. 2).

Era a tocar lensulsiada de la corona catalanoaragonesa i tothom nera cons-cient. Pel mateix Castellv sabem que, com en el cas dels menorquins, els ara-gonesos i els valencians no olvidaron [...] las diligencias que podan conducir al bien de sus patrias, temerosos de un fatal destino a sus reinos. El conde de Cirat y don Jos Torres y Jimeno pasaron a hablar a los diputados de Catalua para que, considerada la unin de los reinos y hermandad de las naciones,

10. OleO, Rafael. Historia de la isla de Menorca. Ciutadella: Tip. de D. S. Fbregues, 1874, vol. I, p. 606-610; MAtA, Micaela. 1705-1713. Menorca..., p. 357. 11. CAstellv, Francisco de. Narraciones histricas (ed. de Josep M. Mundet i Gifre i Jos M. Alsina Roca). Madrid: Fundacin Francisco Elas de Tejada y Erasmo Prcopo, vol. III, p. 427; MAtA, Micaela. 1705-1713. Menorca..., p. 357-359.


XVIIIntroducci

encargaran al embajador a la Corte de Viena unir los intereses de aquel reino con los de Catalua [...]. Lo mismo ejecutaron por parte de Aragn don Diego Vicente Vidania y don Jos de Suelves. El 19 de novembre el marqus de Mont-negre feia una representaci a lemperador en la qual insistia en la unin de los reinos y la inseparabilidad de Aragn, Valencia, Mallorca, Menorca e Ibiza.12 En els darrers mesos de guerra Barcelona aixoplug com a darrer refugi els austriacistes de totes les contrades, i per aix no s gens estranya la voluntat de resistir amb els barcelonins dels valencians que shi refugiaren (doc. nm. 8), i tamb daragonesos.

A Barcelona les primeres sospites que Anglaterra abandonava la guerra es feren evidents quan, a linici de la campanya militar, lexrcit angls no va anar per feina.13 El mariscal Starhemberg, estant a Cervera, coneixedor que el duc dOrmond a Flandes shavia negat a seguir les expedicions del prncep Eugeni, es va voler mantenir temporalment sense acci.14

El 29 dagost, lemperadriu, en ser informada de les ordes de separar les tropes angleses del duc dArgyll de les tropes dels aliats, man al marqus de Rialb que els tres comuns elegissin representants per tal de tractar la qesti. El 4 de setembre el Consell de Cent deliber sobre la sollicitud de la reina. Malgrat que inicialment es penss en una dissetena,15 la voluntat de lempera-driu era que les converses fossin al ms secretes possible,16 i aix va implicar que noms fos elegida una junta restringida de tres representants: Josep de abastida per la Diputaci, Francesc Despujol pel bra militar i Pau Ignasi Dalmases pel Consell de Cent. Fins a la caiguda de la ciutat de Barcelona de l11 de setembre, la roda deliberativa entre els tres comuns fou permanent i s en aquest marc17 que cal inserir la convocatria de la Junta General de Braos.18

12. CAstellv, Francisco de. Narraciones..., vol. III, p. 427-428. 13. Biblioteca de Catalunya, ms. 173, Annals consulars de la ciutat de Barcelona, vol. III, f. 89v. 14. CAstellv, Francisco de. Narraciones..., p. 421. 15. Manual de novells ardits vulgarment apellat Dietari del Antich Consell Barcelon. Barcelona, 1975, vol. XXVIII, p. 33. 16. CAstellv, Francisco de. Narraciones..., p. 425. Cal observar que mentre el Manual de novells ardits o Dietari barcelon anota els noms duna dissetena, Castellv noms esmenta una novena. 17. sAles, Nria. Abans del 1714: cap a una democratitzaci de les institucions catalanes. En: La commemoraci de lOnze de Setembre a Barcelona. Barcelona, 1994, p. 96-104. 18. Segons Eduard Mart, la convocatria i preparatius de la Junta General de Braos va ser iniciativa de la Conferncia dels Tres Comuns. MArt FrAgA, Eduard, La Conferncia dels Comuns i el Bra Militar. Dues institucions decisives en el tombant del S. XVII. Tesi doctoral. Universitat Pompeu Fabra, Barcelona, juny 2008, 2 vols. El mateix autor ha estudiat aquesta instituci a: La confern-cia dels Comuns: una instituci per a la defensa de les Constitucions a Catalunya (1698-1714). En: Actes del 53 Congrs de la Comissi Internacional per a lEstudi de la Histria de les Institucions Representatives i Parlamentries. Barcelona, 2005, p. 447-466; La Conferncia dels Tres Comuns sota el govern de lArxiduc Carles III, 1705-1713. En: Actes del Congrs Laposta catalana a la Guerra de Successi (1705-1707). Barcelona, 2007, p. 267-274; i La conferncia dels Tres Comuns. Una aproximaci. En: Una relaci difcil. Catalunya i lEspanya moderna (segles xvii-xix). Barcelona: Editorial Base, 2007, p. 205-231. Vegeu tamb AlCOberrO, Agust. La Junta General de Braos i el govern de la Catalunya resis-tent. En: Catalunya durant la Guerra de Successi. Barcelona: Ara Llibres, 2006, vol. II p. 15-59.


XVIII Introducci

Els presidents dels tres comuns aconsellaren a la reina el 13 de setembre que els contingents anglesos que shavien de separar de la resta de les tropes acampessin o b en dos espais, un entre Vilanova i Sitges i laltre entre la Gra-nera i el Bess, o b nicament en una zona, la indicada en primer lloc. Per tal que no hi hagus desordres recomanaren tamb que la reina nomens dues o tres persones perqu fessin de pont amb els caporals de les tropes.19 Foren nomenats el marqus de Cartell, el bar de San Vicente i el senyor Joan de Real i Queralt, els quals assumiren lenlla amb el campament de les tropes acantonades i la resoluci dels problemes dintendncia i ordre pblic que poguessin sorgir.20

El dia 17, els representants dels tres comuns (Josep de abastida, Fran-cesc Despujol i Pau Ignasi Dalmases) i el marqus de Rialb van fer un paper de propostes als diputats. Josep de abastida el fu arribar a la Diputaci, i els diputats, al seu torn, el feren arribar simultniament al bra militar i a la ciutat. Les tres institucions, per separat, convingueren de nomenar una divuitena.21

les inquietuds poltiques de les institucions catalanes

En aquella conjuntura, tres van passar a ser les grans preocupacions dels comuns. La primera, que amb els tripijocs cortesans una signatura de pau gene-ral pogus deixar malparats els drets histrics del pas; la segona fou que en cas de continuar la guerra calia buscar finanament per a lexrcit que operava a Catalunya, i la tercera, la defensa de la legalitat vigent, que quedava desempa-rada i se nanava en orris amb la indisciplina de la soldadesca i el desordre. La divuitena no va poder aconseguir unanimitat en all ms important: la frmula del finanament. Probablement pel fet que les caixes, pbliques i particulars, ja eren buides, lacord noms es va poder concretar amb lobertura del Tribunal de Contrafaccions.22

Anys desprs, Castellv no va poder deixar danotar amargament que no shaguessin convocat corts en aquell moment, en comptes duna junta general de braos ms endavant, quan la situaci, segons ell, ja era irremeiable.23 Per aquesta idea de convocar parlament amb la reina fet sobre el qual aquest autor reflexiona a posteriori hi fou present. Al dietari de la Generalitat del perode

19. Manual de novells ardits..., vol. XXVIII, p. 34 i 171-172. 20. Manual de novells ardits..., vol. XXVIII, p. 34-35. 21. CAstellv, Francisco de. Narraciones..., p. 425. 22. CAstellv, Francisco de. Narraciones..., p. 425-426 i 494-497; tOrrAs i rib, Josep M. Catalua, 1713: asediados por Felipe V, abandonados por el archiduque. En: Felipe V y su tiempo. Saragossa, 2004, vol. II, p. 211-233. 23. CAstellv, Francisco de. Narraciones..., p. 425.


XIXIntroducci

trobem anotat que el 6 de novembre el Consell de Cent, davant el fet que la conferncia no resolia la qesti del finanament de les tropes, propos la con-vocatria de corts.24

Mentrestant, Argyll, el 9 de novembre, en desembarcar amb el seu equip a Ma, fu onejar per primer cop el pen britnic al castell de Sant Felip, la qual cosa, diguem-ho de passada, no deixava de ser duna legalitat discutible, perqu el tractat signat pocs dies abans, l1 de novembre, entre Felip V i Angla-terra no era ms que una suspensi darmes i el trasps definitiu de sobirania de lilla quedava sotms a un tractat posterior.25 Aquest fet posa de manifest el sentiment de seguretat i superioritat amb el qual es movien les autoritats britniques en les converses diplomtiques. Argyll safany a dirigir levacua-ci de les tropes britniques de Catalunya i a preparar tot el necessari perqu Menorca pogus acollir-les. Daltra banda, Argyll tamb escrivia a Starhem-berg oferint-li lesquadra per a levacuaci de lemperadriu.26 Richard Kane, el sotsgovernador i membre de lequip dArgyll, fou el responsable de supervisar personalment lembarcament dels efectius anglesos de Catalunya cap a Ma. Marx del port maons el dia 11 amb els vaixells que havia destacat Jennings amb la finalitat de poder embarcar els ms de quatre mil cinc-cents homes que a Barcelona esperaven ser evacuats de Catalunya.27 Vuit dies desprs, el 19 de novembre, les tropes britniques de Catalunya eren embarcades amb destina-ci a Menorca. El dietari del convent de Santa Caterina de Barcelona en deixa constncia.28

Argyll, a Menorca, mentre socupava de preparar larribada de les tropes, inform tamb les autoritats menorquines del canvi de sobirania i confirm els privilegis (docs. nm. 3, 4 i 5), tal com li havia manat la reina Anna: Assegurar als habitants de dita illa que s la nostra resoluci conservar els seus drets civils i religiosos i contribuir a tot all que condueixi a fer dells un feli i prsper poble, promovent el comer i la navegaci.29 Era evident que els interessos de lImperi britnic per la possessi de lilla no eren ter-ritorials.

Mentrestant, a Utrecht, les converses diplomtiques portaren Portugal a seguir el mateix cam que Anglaterra, amb la qual cosa, signats els pre-liminars de pau el 7 de novembre,30 les tropes portugueses acantonades a Catalunya tamb sortiren del Principat. Lexrcit portugus reb la notcia que havia de separar-se de la resta de les tropes aliades l1 de desembre,

24. Dietaris de la Generalitat de Catalunya. Generalitat de Catalunya, 2007, vol. X, p. 1278. 25. MAtA, Micaela. 1705-1713: Menorca..., p. 375. 26. sAnpere i Miquel, Salvador. Fin de la nacin catalana. Barcelona: Tip. LAven, 1905, p. 8-9. 27. lAurie, Bruce. Richard Kane..., p. 147-148. 28. AlbAredA, Joaquim (ed.). Poltica, religi i vida quotidiana en temps de guerra. IUHJVV - Eumo Editorial, 2001, p. 63. 29. lAurie, Bruce. Richard Kane..., p.145-146. 30. CAstellv, Francisco de. Narraciones..., vol. III, p. 446.


XX Introducci

i marx, creuant la pennsula en direcci al seu pas, a inicis de gener de 1713.31 La capacitat ofensiva de les forces aliades caigu, doncs, en picat. La nit del 2 al 3 de gener les tropes de Starhemberg abandonaren el bloqueig de Girona.32

La marxa de lemperador de Barcelona primer, per sobretot les notcies de les converses dUtrecht, determinaren la necessitat dels tres comuns de tenir un representant a prop del rei emperador, per tal dinfluir i poder negociar en benefici dels interessos dels catalans. El 13 de juliol de 1712 el marqus de Montnegre marxava cap a Viena33 com a ambaixador de Catalunya enviat per la Diputaci, amb la intenci, primer, de trobar lemperador i, desprs, de marxar a Utrecht.34 Li foren assignades dues mil lliures per a fer el viatge i mil per a cada mes de gesti.35

ambaixadors catalans a europa

A aquesta iniciativa de la Diputaci shi sum el Consell de Cent. El 27 de febrer de 1713 acord lenviament dambaixadors a Holanda i a Anglaterra, per la qual cosa nomenaren per als estats holandesos el senyor Felip Ferran i per a la cort anglesa Pau Ignasi Dalmases i Ros,36 amb lassignaci de mil lliures mensuals. Tanmateix, els tres ambaixadors funcionaren de fet com a represen-tants mancomunats, amb el mandat dels tres comuns, representant els interes-sos de la ptria. I aix explica, per exemple, que les cartes de Dalmases i Ros vagin dirigides a les tres institucions o comuns.

El dilluns 13 del mes segent el Consell de Cent suplic a la reina Isabel de Brunswick, per mitj dambaixada, el lliurament de despatxos per tal que els ambaixadors poguessin passar a ocupar les seves destinacions i alhora poder embarcar en un dels vaixells de la flota que havia devacuar la reina.37 Ferran i Dalmases i Ros marxaven el 23 de mar, quatre dies desprs de la sortida de la reina.38 El noble Francesc de Berardo, marqus de Montnegre, que des del juliol de 1712 feia dambaixador i ja havia hagut dempassar-se els obstacles i

31. sAnpere i Miquel, Salvador. Fin..., p. 18-19. 32. CAstellv, Francisco de. Narraciones..., vol. III, p. 427-428; COnstAns, Luis G. Una crnica indita de la Guerra de Sucesin en Gerona. CSIC, 1950, p. 39. 33. Per a lambaixada de Montnegre, vegeu sAnpere i Miquel, Salvador. Fin..., p. 59-62. 34. AlbAredA, Joaquim (ed.). Poltica, religi..., p. 59. 35. Biblioteca de Catalunya, ms. 173, Annals consulars de la ciutat de Barcelona, vol. III, f. 85v. 36. Per a les ambaixades dels tres comuns, vegeu sAnpere i Miquel, Salvador. Fin..., p. 62-65. I tamb AlbAredA, Joaquim. Les gestions dels ambaixadors catalans. En: Catalunya durant la Guerra de Successi. Barcelona: Ara Llibres, 2006, vol. II p. 48-49. 37. Manual de novells ardits..., vol. XXVIII, p. 62-63. 38. Manual de novells ardits..., vol. XXVIII, p. 65-66.


XXIIntroducci

els silencis de Viena,39 arribava el 17 de mar a Utrecht, on ensumava notcies molt negatives.40

Ja he apuntat que en aquells mesos Pau Ignasi Dalmases fou una persona de referncia. Per el seu nomenament com a ambaixador no tan sols respon a la coneixena que tenia de les institucions i de la situaci en la qual es trobava el pas en aquella conjuntura, sin tamb al fet que als quaranta-dos anys ja tenia una trajectria patritica de llarga i reconeguda durada.41

Procedent duna nissaga de menestrals que amb la mercaderia aconsegui-ren ingressar a la noblesa mitjana, el seu pare era senyor jurisdiccional de Pie-rola i Villalonga. El llinatge Dalmases havia aconseguit ascendir socialment des de la humil draperia.42 El trajecte de la draperia a lennobliment shavia fet i entreteixit per mitj duna espiral que es retroalimentava, de la fortuna a la capacitat de negociaci poltica i finalment als coneixements culturals.43 Aquest model dascensi sajustava daltra banda a un model urb i martim incrustat en una estructura poltica, com era la catalana, que ho acceptava amb naturalitat i sense fer-ne escarafalls. El comer no tan sols permetia fer diners o perdrels, sin que es vinculava a la capacitat per a establir relacions humanes dabast internacional.44 Aquells mercaders barcelonins importaven productes de primera necessitat (els Dalmases, sembla, tenien la m trencada per a fer-ho amb Sardenya)45 i exportaven, entre altres, la producci drapera catalana i laiguardent. La creaci de companyies va anar parallela a la recerca de mercats.46

39. AlbAredA, Joaquim. El cas..., p. 147. 40. Albert, S. Lonze de setembre, Barcelona, 1964, p. 110. 41. s evident que lhomenot i el llinatge Dalmases mereixeria una monografia comple-ta, la qual ens illustraria no tan sols sobre la representativitat daquest cas en el conjunt de la burgesia barcelonina, sin tamb sobre la seva significaci. s encara imprescindible consultar CArrerAs bulbenA, Josep R. Constituci i actes conservades de la academia Desconfiada, ano-menada tamb Escola i academia dels Desconfiats. Boletn de la Real Academia de Buenas Letras, Barcelona, 1921, vol. X, p. 225 i seg., 281 i seg. i 379 i seg.; i especialment les notes biogrfiques contingudes a les p. 243-244. Vegeu tamb vOltes i bOu, Pere. Pau Ignasi de Dalmases i el seu temps. Barcelona: Rafael Dalmau editor, 1962. Sobre lAcadmia de Bones Lletres, vegeu tamb CAMpAbAdAl i bertrAn, Mireia. La Reial Acadmia de Bones Lletres de Barcelona en el segle xviii. Linters per la historia, la llengua i la literatura catalanes. Barcelona: RABLB-PAM, 2006. 42. MOlAs i ribAltA, P. Comer i estructura social a Catalunya i Valncia als segles xvii i xviii. Barcelona, 1977, p. 168. 43. Fernndez gArCA, M. Jos. Investigacin sobre Pau Ignasi de Dalmases y su relacin como patrono de la Escalera del Palacio Dalmases. En: Patronos, promotores, mecenas y clientes. VII Congreso Espaol de Historia del Arte, 1988. Mrcia, 1992, p. 283-292; AMelAng, James S. Gent de la Ribera i altres assaigs sobre la Barcelona moderna. Barcelona, 2008, p.70. 44. Josep M. Torras i Rib ha demostrat els lligams internacionals de la causa austriacista o viga-tana a travs de les seves relacions internacionals: tOrrAs i rib, Josep M. Els corresponsals del comer catal amb Europa al comenament del segle xviii. En: Recerques, 23, 1990, p. 115-139. 45. CAbestAny FOrt, J. F.; Nmina de la Matrcula de Mercaderes de Barcelona (1479-1696). En: Documentos y Estudios. Barcelona, 1964, vol. XII, p. 174. 46. lObAtO, Isabel. Societats mercantils a la Barcelona del segle xviii. La companyia Dalmases-Ferrer. En: Estudis dHistria Econmica. Palma, 1988, p. 27-43.


XXII Introducci

Amb divuit anys Dalmases i Ros reb el ttol de doctor en arts i en filosofia. La seva gran afecci a lestudi el condu a la biblioflia i a reunir una notable biblioteca que, amb generositat cvica, obria i deixava consultar.47 Emulant el model formatiu de les classes altes nord-europees, pel qual un grand tour, un viatge destudi, era un pilar per a la formaci moral de lindividu, fu una sor-tida per Castella i per lestranger.48 Havia estudiat b el francs, per ben segur que les vinculacions mercantils i tamb els parallelismes sociolgics de Cata-lunya amb la societat italiana feren que ell i el seu entorn semmirallessin en aquella cultura patrcia italiana ms que en la francesa. Ho palesa la fundaci, el 1700, de lAcadmia dels Desconfiats, o Desconfiada, a imitaci de la de Pavia. Dalmases i Ros fou el fundador daquesta acadmia, que tingu seu a la mateixa casa pairal dels Dalmases.49 Posa en relleu la projecci pblica daquesta entitat el fet que la quarta sessi fos presidida pel mateix prncep Jordi de Darmstadt, mentre ocupava la dignitat virregnal.50 Encara que la ra de ser de la instituci era cultural en direm un espai de pau en una societat conflictiva, el cert s que aglutin un nucli gran de laustriacisme, perqu nou dels setze fundadors inicials van arribar a ser membres destacats de la causa.51

47. La biblioteca i els manuscrits de lautor es devien dispersar probablement en diferents onades. Els manuscrits relatius a lambaixada, entre altres, ara es troben a la Casa de lArdiaca; altres van anar a la Biblioteca de Catalunya. Sobre aquests, vegeu lndex dels seus esborranys i notes que redact vOltes i bOu, Pere. Nuevas noticias sobre Don Pablo Ignacio de Dalmases y su tiempo. En: Boletn de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona. Barcelona, vol. XXVI, 1954-1956, p. 95-136, en especial p. 125-127. Segons Amlia Castan i Gemma Garca Fuentes, un inventari de la biblioteca s a la BUB, ms. 1944; vegeu CAstAn rAnCh, Amlia i gArCA Fuentes, Gemma. Loscillant posicionament poltic de Pau Ignasi Dalmases i Ros durant la Guerra de Successi. En: Laposta catalana a la Guerra de Successi (1705-1707). Barcelona, 2007, p. 233-246, p. 238. 48. CArrerAs bulbenA, Josep R. Constituci..., p. 243. 49. A ms de larticle citat de Carreras, vegeu tamb: MOlin brAss, E. La Acadmia dels Desconfiats. En: Boletn de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, 1917, p. 4; gArCA dini, E. Pablo Ignacio de Dalmases y la Academia de los Desconfiados de Barcelona. En: Miscelanea de Studi Spanici. Pisa, 1969-1970, p. 199-260; riquer, Mart de. Academia de los Desconfiados y nenias reales. Barcelona, 1989; gerMn tOrres, Isabel. La Academia de los Desconfiados. En: Pedralbes. Barcelona, 1993, 13-II, p. 565-572; MuntAdA i Artigues, M. Els integrants de lAcadmia dels Desconfiats (Barcelona, 1700-1703). En: Boletn de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, 2002, p. 11-84. 50. vOltes i bOu, Pere. Nuevas noticias..., p. 111. Sobre aquesta sessi, vegeu gAlindO blAsCO, E. i gArCA Fuertes, G. La Academia de los Desconfiados y el Prncipe Darmstadt. El dilogo emblemtico de la 4.a academia (22 de junio de 1700). En: Cuadernos de Arte e iconografa. Madrid, 1993, vol. VI, p. 455-468. 51. AlbAredA i sAlvAd, Joaquim. Els catalans i Felip V. De la conspiraci a la revolta (1700-1705). Barcelona, 1993, p. 115-118; tOrrAs i rib, Josep M. La Guerra de Successi i els setges de Barcelona (1697-1714). Barcelona: Rafael Dalmau editor, 1999, p. 86-87. Per a una interpretaci que supo-sa que fou un producte de la casualitat que lacadmia reuns tants membres de laustriacisme, vegeu CAstAn rAnCh, Amlia i gArCA Fuentes, Gemma. Loscillant..., p. 236-237. Sigui com vulgui, la mateixa existncia de lAcadmia a Barcelona posa en relleu els carcters culturals originals daquella societat dinicis de la centria illustrada.


XXIIIIntroducci

De tota manera, la personalitat de Dalmases i Ros ha estat controvertida, sobretot perqu el pare tingu una trajectria filipista.52 En canvi ell, arran del seu comproms constitucionalista i les seves idees al voltant de larxiduc Carles, en el moment en qu les institucions catalanes lenviaren a Madrid a tramitar lalliberament dels consellers en cap i cinqu i de quatre membres ms del Consell de Cent que havien estats posats a la pres el desembre de 1705, fou engarjolat pels filipistes i desprs desterrat.53 Ens trobem davant un context poltic molt vidris i amb una personalitat amb unes connexions socials molt mplies, per la qual cosa els seus contactes es presten a moltes interpretacions. No podem, per tant, dubtar de lopci del Dalmases fill en un context catal cada vegada ms decididament austriacista, dins el qual el pas es decidia per un marc politicoinstitucional patritic, segons el model poltic dels aliats de lHaia. En qualsevol cas, entre els catalans el rei podia haver estat ms incert que no pas el pas. El 6 de febrer de 1706 el jove Dalmases i Ros fou detingut a Madrid, i tamb el seu cunyat, Josep Faust i Potau, que lhavia acompanyat per visitar la ciutat cortesana. La detenci fou portada a terme per lalgutzir major del Consell Suprem dArag, el qual els condu a les garjoles de la vila sense donar-los cap explicaci sobre el motiu de la detenci. Entorn del 17 de mar (Ferran Soldevila no arrib a poder determinar cap data precisa, malgrat els esforos fets en aquest sentit) foren desterrats per separat a diferents ciutats peninsulars i a Frana. A Pars, Dalmases i Ros fou permutat per presoners filipistes, i el 1709, de retorn a Catalunya, fou honrat per larxiduc amb el ttol de marqus.54

Com a home vinculat al comer Dalmases i Ros tingu una doble relaci amb la ciutat: com a assentista o provedor i com a comerciant amb funcions diplomtiques, tal com era freqent entre els comerciants de lpoca, que podien exercir la funci de cnsols al costat de lactivitat comercial. Lopor-tunitat dhaver trobat un document duna partida de blat segrestada pels jurats de Ciutadella a darreries del mes setembre de 1712, atemorits per la necessitat dhaver dabastir el poble i amb les tropes angleses a punt darribar

52. sAnpere i Miquel, Salvador. Fin..., p. 267; tOrrAs, J. M., Felip V contra Catalunya. Barcelona: Rafael Dalmau editor, 2005, p. 56-57. Al meu parer el filipisme del pare hauria de ser ponderat i ben analitzat pel fet que es troba documentat en un moment molt avanat de la guerra, quan ensumava la derrota i ja tenia por de perdre la vida i els patrimonis. 53. sOldevilA, Ferran. La pres de Pau Ignasi de Dalmases i Ros, enviat de la ciutat de Barcelona a Felip V (1705). En: Homenatge a Antoni Rubi i Lluch. Miscellnia destudis literaris, histrics i lin-gstics, vol. III, p. 481-498. 54. sOldevilA, Ferran. La pres..., p. 492. Hi ha un equvoc sobre la data de la tornada que caldr dilucidar. Mentre Soldevila citant Castellv, Feliu de la Penya, Bruguera i Bofarull dna lany 1709 com a data de retorn, Pere Voltes documenta el mateix Dalmases a Barcelona ja el mateix any 1706 (vegeu vOltes i bOu, Pere. Barcelona durante el gobierno del Archiduque Carlos de Austria (1705-1714). Barcelona: Ajuntament de Barcelona - CSIC, 1963/1970, 3 vol, vol. II, p. 21). Probablement es deu tractar duna confusi amb el pare, perqu el mateix Dalmases fill, en una carta que va escriure a Jos Grimaldo el 14 de febrer de 1715, reproduda en aquest mateix volum, p. 580-585, dna com a data de tornada lany 1709.


XXIV Introducci

procedents de Catalunya, ens ha perms assabentar-nos que el blat del pinc del patr Juan Berio, procedent de Sardenya, era propietat de Dalmases al servei de Barcelona.55 El copiador de cartes aqu publicat corrobora lepisodi i la preocupaci de lambaixador per poder cobrar a Londres el blat de la ciu-tat de Barcelona segrestat pels jurats de Ciutadella. Aix confirma el carcter de la diplomcia de lpoca, en la qual cnsols i ambaixadors externs a la monarquia eren fonamentalment comerciants.

la junta General de Braos i la seva font histrica

La convocatria de la Junta General de Braos editada en aquest volum revela un estructurat dileg permanent entre els tres comuns, s a dir entre el bra militar, la Diputaci i el Consell de Cent. Per aquest motiu la resposta davant el conveni de lHospitalet no podia ser tot seguit, calia el procs deliberatiu. El pas shavia vertebrat polticament en conferncies i juntes per donar respostes polti-ques operatives i de consens. Aquest havia estat el procediment poltic en el curs de la guerra. Ara, davant una situaci demergncia que afectava el futur del pas, calia, ms que mai, abans de prendre decisions definitives i claudicants, segons ltica poltica que emanava de les institucions, escoltar el nombre ms gran de veus possible, la qual cosa empenyia els tres comuns a fer una convocatria que pogus reunir la major part de la representaci del pas.

El procs deliberatiu de les conferncies demostra que les institucions de la terra, des del gener del mateix any o, com hem vist, des de la tardor de 1712, tenien en cartera una convocatria general dels braos de Catalunya. Si no es va fer abans va ser perqu es confi sempre en el suport imperial i en la continutat de la guerra.

Ja he apuntat en lencapalament que la Junta General de Braos ha presen-tat problemes dedici. Els manuscrits antics sovint presenten ms duna versi, i aleshores lidoni s treballar amb les diferents versions del text. Tamb s aix en el cas dels impresos, per tal de fer-ne una recensio i, a partir dun estudi rigors, refer la constitutio textus. Tenint en compte que en Corts Generals cada procs familiar s un registre que t carta de naturalesa dnic, ledici ha de partir de lestudi de tots els cdexs del mateix procs, amb la finalitat dintentar establir, si s possible, la filiaci i fer-ne el text ptim. Aquest no s, per, el cas del manuscrit de 1713.

Pel que fa a la Junta General de Braos de 1713, noms disposem de cdexs nics. Coneixem lexistncia de dos processos deliberatius: el del bra reial, conservat de forma manuscrita, i el del bra militar, editat. El manuscrit del procs deliberatiu del bra militar sha perdut i en tenim notcia per ledici

55. Arxiu Municipal de Ciutadella, Registre de cartes missives 1711-1721, f. 183r-184v; Llibre de consells ordinaris 1711-1715, f. 130v-132r.


XXVIntroducci

que en va fer mossn Mateu Bruguera, que linser al captol V del seu llibre Historia del memorable sitio y bloqueo de Barcelona y heroica defensa de los fueros y privilegios de Catalua en 1713 y 1714. Suposem que, com en unes corts conven-cionals, la Junta General de Braos hauria de tenir tres processos familiars. Per no hi ha cap notcia de les actes del bra eclesistic, en el supsit que hagin existit.

Ara b, no puc deixar dapuntar la controvrsia historiogrfica al voltant de la font principal de la Junta General de Braos, perqu s illustrativa del seu carcter durgncia o de document fruit duna situaci extraordinria i en un context de guerra. La recerca histrica obliga a vegades a treballar a les palpen-tes, i el patrimoni arxivstic daquesta nostra terra ha patit molts contratemps. Tal com he dit, Mateu Bruguera inser el text que considero procs deliberatiu del bra militar en un captol de la seva obra. Per, una vegada mort, es perd el rastre del manuscrit original i sorgiren dubtes sobre la seva autenticitat. Aquests dubtes eren justificats pel fet que Bruguera mai no va voler revelar la procedn-cia del text de la Junta, mentre que al mateix captol havia transcrit altres docu-ments que constaven extrets de les sries de lArxiu de la Generalitat; a aix safegia el fet que no saconsegus de cap manera trobar loriginal del text de la Junta General de Braos, malgrat els esforos detectivescos fets per persones del seu entorn, i sobretot que Bruguera no hagus remarcat en cap cas lexistncia dun volum amb un ttol explcit de Procs de la Junta General de Braos. Amb aquestes raons, Sanpere don per segur que el prets volum de la Junta General de Braos era en realitat una composici de lloc del mateix mossn i que mai no havia existit realment.56 Carrera i Pujal va treuren el desllorigador en trobar el procs parallel al del bra militar, s a dir, el del bra reial, dins les sries de guerra de lArxiu del Consell de Cent.57 A partir daquella desco-berta quedava clara lautenticitat del procs del bra militar perdut editat per Bruguera.

El desig de completar la visi daquesta junta ens ha inclinat a publicar en forma de facsmil les pgines de transcripci i edici daquestes actes fetes per Bruguera.

El procs del bra reial es conserva actualment a lArxiu Histric de la Ciutat de Barcelona. Ara b, si el comparem amb la major part dels processos fami-liars de corts conservats, aquest procs lhaurem de definir com a esborrany, entenent per esborrany un document que no ha estat passat en net, per no pas un document intil per a la histria. En aquest sentit, guarda tot el seu valor, o encara ms, perqu, deixant de banda els problemes que comporten les lla-cunes derivades de no descriure el cerimonial convencional de les sessions, t lavantatge dhaver plasmat les deliberacions fins i tot les no aprovades i vota-des, cosa que no tenen els processos en net. Des del punt de vista historiogrfic

56. sAnpere i Miquel, Salvador. Fin..., p. 107-108. 57. CArrerA pujAl, Jaime. Historia poltica y econmica de Catalua. Barcelona: Editorial Bosch, vol. I, p. 293, n. 2.


XXVI Introducci

sha de fer notar, per, que el fet que el volum manuscrit conservat no sespla en la narraci oficial de les jornades i en explicacions i ressenyes sobre la docu-mentaci inserida sovint en fa ms complexa la comprensi i explica que el text hagi estat ms citat que no consultat de primera m.58

La primera sessi de la Junta General de Braos de 1713 tingu lloc el 30 de juny. Tanmateix, al volum que sedita aqu hi ha una srie de documents inserits anteriors a la data de la Proposici que dentrada sn didentificaci imprecisa. A partir duna lectura atenta dels papers i del seguiment de les notcies coetnies em proposar treure lentrellat daquesta qesti.

El volum manuscrit sinicia amb un document que pren el nm. 1. Llegint-lo i confrontant-lo amb altres textos de linterior, es pot constatar que es tracta duna primera versi de la Proposici, que desprs fou estampada i es lliur als assistents, una vegada iniciada la Junta. Aquesta pea est composta al mateix temps per un conjunt de papers ordenats i encadenats cronolgicament que es troben falcats amb uns comentaris que ajuden a fer-ne el seguiment. La data del darrer assentament daquest document nm. 1 correspon al diumenge 25 de juny. Per qu un esborrany a lencapalament? Doncs b, el dietari de la Generalitat permet explicar-ho i discernir-ne lorigen: correspon a lesbor-rany de la Proposici que el dilluns 26 remeteren els diputats del General al Consell de Cent i al bra militar per tal que ambdues institucions poguessin estudiar-lo i donar-hi el seu parer.59 Aix explica la duplicaci de materials i s especialment significatiu del sistema rotatiu de deliberaci propi de les conferncies de pluralitat institucional.

A continuaci, desprs dels documents nm. 2 i 3, numeraci original de lpoca, segueix un segon esborrany de la Proposici. Ara b, amb diferncies. Mentre que el primer esborrany comena amb una carta de lemperadriu, del 22 de gener, aquest segon s encapalat per la notcia del parer de la Diputaci, del 4 de juny de 1712, denviar un ambaixador a Viena i acaba amb un escrit redactat pel Consell de Cent i el bra militar, dirigit el diumenge 25 al capit general, en qu manifesten el seu disgust pel fet que el dia 21, aquest, davant lenemic noms defenss enviar-hi unes persones nomenades pels comuns per tractar de la conservaci dels privilegis amb el marqus de Ceva Grimaldi en definitiva, per procedir a la rendici.

s a dir, que en cerca dantecedents per a lelaboraci de la proposici, els autors dun altre esborrany de la Proposici shavien remuntat fins a un any abans i havien arreplegat fins el darrer paper. A qui anava dirigida aquesta selecci documental destinada a la Proposici? Sc de lopini que el destinatari era el mateix Consell de Cent. Ho ratifica un assentament del dietari de la Generalitat del dia 30 i la mateixa documentaci de la Junta General de Braos en fer refe-rncia a una deliberaci de la ciutat de l1 de juliol. El dietari de la Diputaci

58. Aix ho constata tOrrAs i rib, Josep M. La Guerra..., p. 319. 59. Dietaris de la Generalitat..., vol. X, p. 1307.


XXVIIIntroducci

ens informa que, una vegada inaugurada la Junta General i llegida la Proposici, lescrivent ordinari, entres altres afers, aconsell de lliurar cpia de [la] pro-posici a quiscun dels tres presidents dels brassos i alhora estampar-la a fi de repartir-se entre los indivduos dels brassos perqu pgan millor reflectar son contengut.60 Lacord del Consell de Cent, incls en el volum editat, explicita la lectura de la Proposici i els parers dels braos militar i eclesistic en el Consell de Cent. A ms a ms, el fet que aquesta versi de la Proposici estigui cosida darrere daquests documents ajuda a pensar que ens trobem davant la cpia provisional o no definitiva del president.

El document nm. 2 s una proposta del bra militar a la Conferncia dels Comuns de fer una vint-i-setena i de suplicar al comte Starhemberg de sus-pendre la publicaci de larmistici fins que els tres braos hagin pogut donar el seu consell a la Diputaci. En el cas que els altres braos tamb hi estigues-sin dacord, el bra militar proposava dinformar-ne els diputats mitjanant els presidents de la Conferncia. El bra militar, seguint el procediment habitual, havia passat lesmentada proposta al bra eclesistic, el qual donava el seu acord amb el document que pren el nm. 3. Els quatre documents, malgrat que esti-guin cosits al text de la Junta General de Braos sn en realitat papers relacio-nats amb lactivitat de la Conferncia i el Consell de Cent. Cal tenir present que mentre la Junta General de Braos es reunia el Consell de Cent continuava en actiu cada dia menys diumenge.61

La Junta inici el seu cam el dia 30. El volum transcrit del bra reial recull la primera llista de participants daquell bra. Cal entendre que s una llista durgncia per real, confeccionada probablement sobre la marxa per la casa de la ciutat. No cont justificaci de procuraci ni poders de cap dels sndics o membres participants.

A les quatre de la tarda es congregaren els braos a la sala de Sant Jordi de la Diputaci per a lobertura de la Junta.62 Com apunta el dietari del Consell de Cent, en la sessi de la proposici els diputats i odors de comptes i els represen-tants dels braos sassegueren de la mateixa manera que en corts.63 Una vegada asseguts als bancs assignats, el conseller en cap entr a la sala acompanyat de quatre ciutadans honrats i dun veguer amb massa alta.64 A continuaci tingu lloc un discurs del diputat militar Francesc Sol de Sant Esteve, i tot seguit la

60. Dietaris de la Generalitat..., vol. X, p. 1309-1310. 61. Manual de novells ardits..., vol. XXVIII, p. 91. 62. Quant a lhora de lobertura, Castellv difereix de les dades proporcionades pel dietari de la Generalitat i del procs deliberatiu del bra militar, ja que assenyala les deu del mat com lhora de comenament i les quatre de la tarda com lhora de reuni dels braos per separat. Probablement ho va confondre amb la sessi informal i preparatria dacolliment dels membres dels diferents braos que, com posa de manifest la llista prvia del bra reial, s que es devia tenir al mat. Vegeu CAstellv, Francisco de. Narraciones..., vol. III, p. 563-564. 63. Manual de novells ardits..., vol. XXVIII, p. 89. 64. Dietaris de la Generalitat..., vol. X, p. 1309.


XXVIII Introducci

lectura de la Proposici.65 Es plantej llavors la continuaci del procs delibera-tiu de cada bra per separat. Consultaren als assessors i a ladvocat fiscal del general si per disposicions de dret era possible fer-ho; aquests, dubtosos sobre lafer, foren de parer ms aviat negatiu, si b preferiren afirmar que no podien aconsellar amb propietat el consistori. Ho deixaren a la iniciativa dels mateixos braos.66 Feta la consulta, lescrivent ordinari de lescrivania major, que prenia nota dels vots, va aconsellar, com he apuntat abans, que es dons cpia de la Pro-posici a cada president, a fi que separats en distintas pesas destinadoras per sas excellncias poguessin estudiar-lo. Tamb dispos el nomenament del secre-tari per a cada bra (lajudant primer de lescrivania major per a leclesistic, el secretari ja en exercici per al militar i el secretari de la ciutat de Barcelona per al reial). Les altres disposicions de lescriv major foren la impressi de la pro-posici per a poder-la repartir entre els participants i que les sessions diries de cada bra comencessin a les vuit del mat i a les quatre de la tarda.67 Els diputats, dacord amb aquestes propostes de la Junta General, disposaren a continuaci lorganitzaci dels espais de la Casa de la Diputaci per a la celebraci de les sessions. La sala habitual del bra militar fou adjudicada al bra eclesistic; la Sala dels Reis, al bra militar; i la Sala Consistorial, al bra reial, i confirmaven el secretari del bra eclesistic.68

No em vull detenir en el text del procs, per vull insistir en un fet apuntat ms amunt en referir-me al carcter desborrany del text. Com que s un esborrany o minuta, shan conservat les votacions a les propostes, fossin aquestes admeses o no. En el cas que shagus passat en net no shaurien conservat per la norma del jurament del de no revelando, que obligava a mantenir el secret del vot.

Assolida la voluntat de resistir, els consellers de la ciutat de Barcelona adre-aren una carta al virrei participant-li lacord (doc. nm. 7). El mateix van fer amb els jurats de la ciutat de Mallorca i amb altres institucions i particulars de les illes de Mallorca i dEivissa (doc. nm. 9).

Dacord amb la voluntat presa, la Diputaci sorganitz per preparar la defen-sa. Entre un ampli ventall dactivitats dun engranatge de naturalesa ben repu-blicana, van fer comissi a Josep Jalp per tal de convocar militars i alar some-tents a la costa de Matar (doc. nm. 10). El mes de novembre els consellers de la ciutat notificaven al virrei la formaci i actuaci duna trenta-sisena qualifica-da per a la defensa militar de la ciutat de Barcelona (doc. nm. 11).

65. Dietaris de la Generalitat..., vol. X, p. 1309. 66. Dietaris de la Generalitat..., vol. X, p. 1309. 67. Dietaris de la Generalitat..., vol. X, p. 1309-1310. 68. Dietaris de la Generalitat..., vol. X, p. 1310.


XXIXIntroducci

el dietari i el copiador de cartes de Pau Ignasi dalmases i ros

La documentaci de Dalmases i Ros reproduda aqu no s fruit duna actua-ci merament personal, sin que revela que el seu autor s un conductor fidel de lexercici institucional del crrec que ocupa. Les seves cartes ens revelen una responsabilitat essencial envers els tres comuns, i subsidiria amb relaci al rei ja emperador i amb relaci a la seva prpia famlia. Tanmateix, aquest carcter per-sonal subsidiari fa que, al costat de les notcies poltiques, puguem trobar tamb interessants notcies referents a la seva vida domstica londinenca. Hi trobem perfectament detallades totes les actuacions portades a terme per Dalmases i Ros en un context ja totalment advers i poc propici per a una missi reeixida. La lectura del dietari i del copiador de cartes permet copsar que tenia gran conei-xement de la seva responsabilitat poltica envers el pas que representava. Tenia plena conscincia histrica que el que vivia tindria repercussions transcenden-tals per a Catalunya i per aix volgu deixar-ne constncia. Sense verificacions versemblants contrries seria equivocat, i alhora injust, interpretar el dietari i el copiador de cartes com el fruit duna voluntat de depurar el que el comprometia i de tenir net el seu expedient com a patrici constitucionalista. Una interpreta-ci contrria a aquest esperit caldria demostrar-la. En la divulgaci de la histria poltica sovint t ms repercussi meditica una mala imatge i la tradoria que no el quefer real i la responsabilitat de qualsevol personalitat histrica.

Una vegada derrotada Catalunya, ms dun tract de salvar la pell. Per fer-ho, i com ja havia succet en altres moments histrics i succeiria desprs, les vcti-mes van fer servir tots els contactes a labast per garantir vides i patrimonis.69 En les cartes de Dalmases reprodudes al final i que no havien estat transcrites al copiador de cartes perqu, amb tota probabilitat, en el moment descriure-les ja no disposava de lescrivent que lhavia acompanyat fins aleshores, lautor intenta complaure els poderosos. En tot cas sn una prova de la vergonya i la humiliaci a la qual es veu sotms tot perdedor.70

La fi de la guerra, amb els precedents del Pas Valenci i Arag, supos la derrota dun model poltic ara a Catalunya, Mallorca i Eivissa, per no a Menor-ca, que vei confirmades les seves institucions. Per, parafrasejant Walter Benja-min, les fites duna tica per a lagenda duna histria del pas sn les de rescatar el poble menut de la doble mort a qu es veu sotms: de la injustcia del moment en el qual s vctima i del silenci etern al qual el poders el condemna.

69. s segurament tamb el cas de laustriacista Ramon Sans de Monrodon, en part estudiat i en part en estudi per Merc Colomer: COlOMer bArtrOl, Merc. Ramon Sans de Monrodon. Un austriacista a Arenys de Munt. En: Fulls Arenyencs de Cultura, nm. 11 (novembre, 2006), Ajuntament dArenys de Munt. 70. Pel que fa a la repressi i a lexili derivats del triomf borbnic, vegeu tOrrAs, J. M. Felip V contra Catalunya. Barcelona: Rafael Dalmau editor, 2005; MuOz gOnzlez, Antoni i CAt i tur, Josep. Repressi borbnica i resistncia catalana (1714-1736). Madrid: Muoz-Cat editors, 2005; AlCOberrO, Agust. Lexili austriacista (1713-1747). Barcelona: Fundaci Noguera, 2002, 2 vol. Els volums dAlcoberro tamb contenen referncies sobre Dalmases i Ros, Felip Ferran i Sacirera i Francesc de Berardo i de Santjust, marqus de Montnegre.


XXX Introducci

manuscrits i edicions

Les cinc peces principals de la present edici ens han arribat mercs a quatre manuscrits, a una estampaci parcial coetnia i a una edici del 1871-1872.

1. Manuscrits

A. BARCELONA. Arxiu Histric de la Ciutat, Fons Consell de Cent, Corts 1B. XVI-102

Lenquadernaci darxiu originria en pergam, de 323 x 230 mm, conserva la corretgeta primitiva de tancadura. A la coberta sobresurt el ttol Registre de deliberacions presas per lo Bras Real i a continuaci, afegit posteriorment amb lletra ms petita, per que sembla tamb de lpoca, hi diu y dietari de las conferencias.

T 218 folis numerats modernament amb llapis, ms guardavolants moderns al comenament i al final. Est compost per plecs de diferent mida: 331 x 215 mm, 295 x 200 mm, 310 x 210 mm, 295 x 205 mm i 310 x 215 mm. Els folis 157 bis, 203 bis i 207 bis sn de mida quartilla. Els folis amb els nmeros 113Arv, 114Arv, 114Brv, 113Brv i 136Arv, 137Arv, 137Brv i 136Brv sn quatre fulls de mida bifoli plegats i corresponen a les deliberacions votades.

Els folis 1r-4v, 29r-32v, 64rv, 90rv, 95v, 96r-98v, 102v, 103r-105v, 108r-109v, 110v, 111v, 112v, 113Ar, 113Bv, 114Ar, 114Bv, 115rv, 116v-119v, 121rv, 122v-123v, 126v, 127v-129v, 132v-136Ar, 136Br, 137Ar, 137Bv, 138v, 139v-140v, 141v-142v, 143v-145v, 148r-149v, 150v, 151v, 152v-154v, 160v-161v, 162v-164r, 165r, 167v-169v, 173v-174v, 178rv, 183v, 184v, 185r, 186r-187r, 188r-190v, 191v-192v, 193v, 197v-200v, 201v, 202v, 203bisv, 204v, 205v-207v, 208r-210r i 212r-218v resten en blanc.

Alguns folis sn de lectura difcil perqu la tinta sha esvat. Per la lletra identifiquem set escrivans diferents, com a mnim.

B. BARCELONA. Arxiu Histric de la Ciutat, Fons manuscrits, ms. A-339

Enquadernaci originria en cart, de 195 x 160 mm. Paper de 190 mm x 155 mm, amb signes doxidaci per la tinta ferrogllica utilitzada.

T dotze folis numerats modernament amb llapis, ms el guardavolant, amb unes petites anotacions; un foli amb el ttol factici donat a inicis del segle xx i 145 folis i guardavolant en blanc. Inclou sense relligar a la contraportada quatre pgines dun diari imprs, el qual cont a les pgines 929-931 un article firmat per Teodoro Bar que t per ttol Felipe V y los Catalanes - La guerra. IV. El llom t un teixell de paper amb el ttol Libro de memorias de D. Pablo Igna-cio de Dalmases fet per la mateixa m del ttol interior. Una m escriu des de


XXXIIntroducci

linici dels assentaments, el 25 de maig de 1713, fins el 30 de juny; i a partir de l1 de juliol, una altra. Les anotacions del guardavolant sn:

lo R. tots los d. / V. la V. ab 15 tots l. d. / Una columna com la de Como. sens obliga-ci / a la Mare de Du del Roser, salve Radix, nimes de Purgatori per salud, felici-tat en lo viatge y bon retorn -I-I-I-I-I-I-I-I-I-I- / de la matexa manera per la salud dels de Barcelona y bons successos -I-I-I-I-I-I-I-I-I-I- / de la matexa manera y per lo mateix -I-I-I-I-I-I-.

C. BARCELONA. Arxiu Histric de la Ciutat, Fons manuscrits, ms. B-95

Enquadernaci a la romana originria, de 320 x 205 mm. Paper de 315 x 200 mm, amb signes doxidaci per la tinta ferrogllica emprada.

T 246 pgines numerades, de les quals les vint-i-tres primeres ho van ser a lpoca i les restants amb llapis modernament, ms, a linici, un guardavolant en blanc i un altre foli amb el ttol escrit a lpoca, i al final un guardavolant tamb en blanc. Les pgines 241-246 en blanc. Sembla que noms hi ha inter-vingut una m.

D. BARCELONA. Arxiu Histric de la Ciutat, Fons manuscrits, ms. B-96

Enquadernaci a la romana originria, de 324 x 220 mm, amb senyals a les tapes dhaver tingut dues corretgetes en pergam per a tancar el volum, avui perdudes. Escrit a la tapa posterior: + MD M ll.o 5. Paper de 317 x 205 mm, amb signes doxidaci per la tinta ferrogllica utilitzada.

T seixanta-vuit folis numerats amb llapis modernament, ms un foli de guardavolant en blanc. Tamb en blanc els folis 62v-68v. A la contratapa poste-rior hi ha enganxat un sobre modern amb el ttol mecanografiat Cartes. 1714: agost - setembre - octubre. 1715: febrer - mar, amb cpies de cartes escrites en diferents papers no numerats. Mentre que al volum relligat noms hi iden-tifiquem la m dun sol escriv, els fulls volants sn de dues mans (la mateixa del volum i la del mateix Pau Ignasi Dalmases). El ttol escrit a linterior s de lpoca.


XXXII Introducci

2. Estampaci

La versi manuscrita de la proposici, que es troba inserida al volum de deli-beracions de la present edici, es va estampar amb el ttol Proposici feta per los excellentssims y fidelssims senyors depvtats del General de Catalvnya, a la Junta de Braos tinguda als 30 de Iuny de 1713. Lobjectiu de donar a impremta aquest paper era el de poder lliurar exemplars als assistents.

Es tracta dun paper de quaranta-tres pgines in foli, sense lloc ni peu dim-premta, per que Aguil (n. 1480), mitjanant els tipus emprats, va identificar com de limpressor Figuer.71 Actualment es troben catalogats els exemplars segents:

Barcelona. Biblioteca de Catalunya. Dos exemplars: F. Bon. signatures 12770 i 6845 bis.

Barcelona. Reial Acadmia de Medicina. Exemplar enquadernat a continu-aci del Reglamento y ordenanza que deben observar los ministros y empleados en los hospitales. Ex-libris doctor Mens. Signatura 3-195.

Barcelona. Universitat de Barcelona. Tres exemplars relligats en tres volums facticis enquadernats en pergam: Noticias histricas de Catalunya, tom 3, obra 18, (C-240/1/3-18); Papeles varios, unitat nm. 3, (B-38/2/2-3), i Noticias de 1585 a 1744. T. XVI, obra nm. 30, (B-54/1/1-30).

Barcelona. Universitat Pompeu Fabra. Fons Institut Universitari dHistria Jaume Vicens Vives. Exemplar enquadernat en la collecci factcia Diputaci y Catalunya, tom. III, obra nm. 32.

Ripoll. Biblioteca pblica Lambert Mata. Exemplar mancat de pgina, en-quadernat en la collecci factcia Causes, sentncies, etc., unitat nm. 9. Registre 987.

Vilanova i la Geltr. Biblioteca Museu Vctor Balaguer. Dos exemplars: Exemplar enquadernat en la collecci factcia Miscellnia. Tom. 7, unitat nm. 29 (signatura XVII/334), i exemplar enquadernat en pergam amb signatura XVIII-716.

Daltra banda, ledici del volum dels Novells ardits esmenta lexistncia dun exemplar de la proposici que es troba inserida entre els folis 159 i 180 del volum del dietari barcelon corresponent al perode 1712-1714.72 Aix mateix,

71. Aguil y Fuster, Mariano. Catlogo de obras en lengua catalana impresas desde 1474 hasta 1860. Madrid: Suc. de Rivadeneyra, 1927. 72. Manual de novells ardits..., vol. XXVIII, p. 89, n. 36.


XXXIIIIntroducci

els editors de les Narraciones histricas de Castellv tamb fan constar un altre exemplar al W 344/5, entre els folis 286r-307v.73

3. Edici de 1871-1872

Mateu Bruguera (1820-1882) va editar el que creiem que s el volum de deli-beracions de la Junta General de Braos del bra militar al captol V de la seva obra Historia del memorable sitio y bloqueo de Barcelona y heroica defensa de los fueros y privilegios de Catalua en 1713 y 1714... / escrita y recopilada por Mateo Bruguera, Barcelona, Establecimiento tipogrfico editorial de Luis Fiol y Gros, 1871-1872, 2 vol. (752 p., 2 f., 5 lm.; 683 p., 2 f., 4 lm.). Palau (n. 36284) comenta que molts exemplars del primer volum estan mancats de dues de les cinc lmines.74

la present edici

Dacord amb els criteris habituals en ledici de textos del segle xviii, es pre-senta el text fidelment. Sha respectat escrupolosament la grafia i shan regu-laritzat exclusivament ls de majscules i minscules i laccentuaci. Shan separat les poques paraules que es trobaven juntes i shan fet servir el guionet i lapstrof segons les normes actuals. El punt volat tamb sha emprat en el cas de les tamb poques aglutinacions presents i que no sn previstes per la norma-tiva. Els nmeros de foli i de pgina dels manuscrits shan posat entre barres inclinades (// //) en el cas de la Junta General de Braos i entre claudtors ([ ]) en el copiador de cartes. Com que era interessant indicar la correspondncia de la Proposici impresa amb el manuscrit de la Junta General de Braos, shan fet servir tamb els claudtors per inserir-hi els nmeros de pgina que correspo-nen a la pea estampada. Shan desenvolupat les abreviatures sempre que sha pogut. Com a excepci, shan mantingut les abreviatures NS i VS, corresponents a nou estil i vell estil respectivament, referents al calendari gregori, en s a Catalunya a lpoca, i al calendari juli, que es feia servir a Anglaterra, amb un desfasament donze dies entre un i altre. En les intervencions en les quals sha afegit alguna lletra o paraula, la integraci es mostra entre claudtors ([ ]), aix com tamb amb les paraules o lletres de lectura dubtosa. Per contra, les lletres sobreres shan remarcat entre angles (< >). El text en llat sha posat en lletra cursiva, aix com els subratllats i les signatures. La puntuaci de loriginal sha substitut per lhabitual el dia davui.

Laparell crtic intenta reflectir principalment el modus operandi dels diferents escrivans i els dubtes dinterpretaci que han sorgit per la lletra esvada o per altres motius.

73. CAstellv, Francisco de. Narraciones..., vol. III, p. 529. 74. pAlAu y dulCet, Antonio. Manual del librero hispanoamericano. Barcelona, 19492, vol. II, p. 436.


XXXIV Introducci

agraments

Ledici daquest volum ha estat laboriosa i sha fet en fases successives. La idea inicial era editar noms el registre de deliberacions del bra reial de la Junta General de Braos conservat a lArxiu Histric de la Ciutat de Barcelona. Desprs shi va afegir el corpus diplomtic de lambaixador catal i altres docu-ments municipals. Per aix hem dagrair a la Casa de lArdiaca la collaboraci i la pacincia a lhora de fer front a les nostres demandes, especialment a Sebasti Riera, a ngels Sol i Vidal i a Patrcia Jacas. Sempre amb una gran amabilitat i una inestimable pacincia ens han donat tota mena de facilitats per a dur a terme la transcripci dels documents, i ens han facilitat microfilms i tamb la mateixa consulta dels originals quan, per la mala qualitat de les tintes dels papers de lpoca, el microfilm no era prou satisfactori. Esperem no haver-los marejat gaire.

Desprs, amb voluntat de completesa, ms que no pas dexhaustivitat, vrem tenir intenci dincorporar altres papers sobre la convocatria de la Junta Gene-ral de Braos. Per aix ens vrem dirigir a alguns municipis catalans perqu ens informessin sobre la conservaci en els seus arxius de documentaci que shi relacions. Josep M. Clariana i Coll, de lArxiu Municipal de Matar; Cristina Jubert, de lArxiu Municipal de Balsareny; Iolanda Serrano, de lArxiu Munici-pal de Canet de Mar; Xavier Pedrals, de lArxiu Municipal de Berga; Montserrat Mestres, de lArxiu Municipal de Martorell; Jaume Mas, de lArxiu Municipal de Calaf; Ezequiel Gort, de lArxiu Municipal de Reus; Hug Palou, de lArxiu Municipal Fidel Fita dArenys de Mar; Montserrat Flores, de lArxiu Municipal de Cambrils, i Isabel Graupera, de lArxiu Municipal de Sant Pol ens van res-pondre amb una inestimable amabilitat.

Labolici dels drets histrics va tenir el seu contrapunt a Menorca, que, com hem vist, els va veure confirmats pel duc dArgyll, plenipotenciari de la reina Anna. Per aquest motiu vrem considerar pertinent, tamb, donar a conixer els documents pels quals els illencs veieren reconeguts aquells drets. Aquests papers van ser continuadament utilitzats desprs pels matei-xos menorquins, en defensa de les seves llibertats, quan al llarg del segle xviii els militars anglesos van cometre algun greuge. Procedeixen de lArxiu Provincial de Menorca i de lArxiu Municipal de Ciutadella de Menorca, el personal dels quals tamb va collaborar i ens va donar el seu suport enr-gicament.

Cal tenir sempre present que aquest material no estava inicialment pensat per a ser editat. Una edici no s una transliteraci, per la qual cosa, cal posar ulls fits a respectar el text i alhora a intervenir-hi amb escrupolosos criteris dhomogenetat, per no caure en incongruncies. El llibre ha estat revisat repe-tidament. s dagrair la collaboraci desinteressada de Merc Comas Lamarca en aquest procs. Naturalment, per, totes les pfies que aquest volum pugui contenir noms sn imputables a leditor.


XXXVIntroducci

Els manuscrits tenien originriament presentacions molt diverses pel que fa al disseny i un pil de problemes de disposici. En aquest sentit ha estat inestimable lajuda del personal tcnic del Parlament de Catalunya, i molt especialment de Josep Ubach, que ha contribut a fer que el disseny grfic del volum que teniu a les mans no tan sols en faci ms entenedor el contingut, sin que fins i tot en faci agradable la lectura.

Per acabar vull assenyalar que lenergia i lencoratjament del secretari de la Comissi de Textos Jurdics Catalans, Josep Capdeferro, tamb ha estat cabdal per a arribar a bon port.


deliberacions del bra reial


Registre de deliberacions presas per lo Bras Real y dietari de las conferncias

//5r// Nmero 1

Excellentssim y fidelssim seor:

En lo transcurs del present trienni se han offert differents circunstnsias que han condut los negosis del pblich del present Principat de Catalunya a lestat de nesessitar del consell de vostra excellncia fidelssima en esta Junta General de Braos, per lo qual fi los havem convocat en esta casa; y perqu vos-tra excellncia fidelssima tinga cabal notcia de tot lo obrat y executat sobre dit assumpto se possa en notcia de vostra excellncia fidelssima:

Que lo die 22 del mes de janer del corrent any se trob lo consistori afavorit de una real carta de la emperatrs y reyna nostra seora, sa datta en esta ciutat a 21 de janer, en la qual se dign sa magestad insinuar-ly anomens lo consis-tori dos cavallers de la ms experimentada prudnsia, representasi y comuna acceptasi en lo pas per a qu, ab los que igual y respectivament destinaria la ciutat y Bras Militar, poguessen tractar y conferensiar, ab lo ministre1 o minis-tres que se dignaria elegir, quant se offers del real y pblich servey y, desprs de examinats los punts, cerciorar-los a dit consistori, com ax apar de dita real carta, que s com segueix:

lA reynA

Ilustres, venerable, egregios, nobles, magnficos y amados los fidelsimos depu-tados y oydores de cuentas de la Generalidad del Principado de Catalua. Consi-derando en la actual constitucin precisso y conveniente al servicio del emperador, //5v// mi seor, quietud, libertad y consuelo del Principado de Catalua que se examinen algunos puntos de la mayor importansia, con las serias reflecciones que pide su seguridad y establesimiento, he querido encargaros dispongis nombrar dos cavalleros de la ms experimentada prudensia, madurs, representasin y comn acceptasin en el pas para que, con los que igual y respectivamente destinare la

1. A continuaci o ministres, escrit al marge esquerre.


4 La Junta General de Braos de 1713

ciudad y Brao Militar, puedan abiertamente tratar y conferensiar, con el ministro o ministros que tuviere yo a bien elegir y deputar, quanto se ofresca del real y pblico servicio y, despus de examinados y debatidos los puntos, cercioraros de ellos con las reflecciones, prevensin y perfecto conocimiento que pide el establesimiento del servicio, la libertad y alivio del Principado, que es el principal objecto de mi carioso desvelo por lo que se ha sabido merecer en el real nimo del emperador, mi seor, con su fidelidad, sacrificio y constansia. De Barcelona, a 21 de enero de 1713.

Yo la ReynaDon Ramn de Vilana Perlas

Lo qual, obeynt a dit orde, anomen als molt illustres seors don Juan de Senmanat y Toralla, marqus de Senmanat, y don Joseph Galzeran de Cartell y avastida, marqus de Cartell, qui foren servits lo dia 25 de febrer del corrent any possar en mans de dit consistori lo segent paper:

Haviendo la emperatrs y reyna, nuestra seora, que Dios guarde, //6r// fiado a mi insuficiensia el conferir, con los seores nombrados por los tres excelentsimos Comunes de ciudad, Deputacin y Brao Militar de este Principado de Catalua, los puntos que en la arduidad de las presentes ocurrensias es justo tener a la vista para el mayor bien del Principado, he tenido la honrra de concurrir en varias conferen-sias con dichos seores y en seguida de los cesreos reales rdenes manifestar que, al passo que el emperador y rey nuestro seor ansiossamente desseava mantener el empeo de la continuasin de la guerra asta dexar assegurada la recuperasin de la Espaa y de las Indias, haziendo para ello todos los esfuersos possibles, como inglesses, y despus portuguesses, ayan entrado en la suspensin de armas con la Fransia, rezelando que algunos de los otros aliados ayan concurrido secretamente a lo mismo y que por fin todos convengan a la paz general o a lo menos a la dicha sus-pensin, fue el emperador, nuestro seor, precissado a proponer la separacin de la monarqua de Espaa y, en casso de no tener grata acceptasin, offrecer contentarse con la Corona de Aragn y quando ni esto la tuviesse con su fidelssimo Principado de Catalua y a todo trance con que quedasse libre y repblica baxo la proteccin de su augustsima cassa y de los aliados.

En este estado de cosas, lleg el conde de Strafford de Londres con proposi-ciones del todo impertinentes, por las quales se niega la Inglaterra a todo lo que se propuso por parte del seor emperador, de que se puede temer que, hallando los dems aliados su conveniensia, resuelvan entrar en el tratado y que la primera //6v// noticia llegue la de quedar precissado a su magestad cessrea a convenir a la suspensin y entrar al tratado de la paz general. Y como en este temido casso importe ms que nunca establecer firmamente la quietud del pas y con espisialidad de esta capital, como a centro donde se mantiene, por el justo amor que le deve la constante fidelidad catalana, la inestimable y presiosssima joya de la emperatrs y reyna nuestra seor[a], posponiendo la grande importansia de la desseada succe-


5Deliberacions del bra reial

sin al consuelo destos fidelsimos vasallos y al mismo tiempo assegurar la mayor armona, unin y buena hermandad entre paysanos y soldados, puez, a ms de la gloria que ha de resultar a la nacin, se le ha de seguir tambin la conosida conve-niensia de que, noticiosos los enemigos de esta mutua e igual correspondensia, sean muy rasionales en las condiciones que devan entablarse y consederse, lo que sera muy al contrario entendiendo menos conformidad entre las tropas y el pas porque entonses se negaran o resistiran a lo ms juzto.

Por estas consideraciones ha hallado su magestad por conveniente mandar-me expressar a los dichos seores nombrados que ser muy de su real agrado que los excelentssimos Comunes y los individuos que les componen y representan se desvelen, como lo espera de su finesa, en premeditar, prevenir y dizponer todo lo que jusgaren ms conveniente a la seguridad, quietud y buena correspondensia que tanto importa, assegurndoles que, de quanto fuere ocurriendo y llegare de noticias de Viena, de Utrech o de qualquiera otra corte, se les comunicar a dichos seores nombrados con la //7r// entera confiansa que pide la justssima, que haze su magestad de la honrrada y constante fidelidad de Catalua. Barcelona, a 18 de febrero de 1713.

El conde Estampa

Reb lo die 9 de mars del corrent any lo consistori una real carta de lempe-rador y rey nostre seor de Viena de 17 de febrer del corrent any:

el rey

Ilustres, venerable, egregios, nobles, magnficos y amados nuestros los diputa-dos y oydores de cuentas de la Generalidad de mi Principado de Catalua. No es nuevo, en lo acreditado de vuestra finessa, las expressiones con que la manifestys en carta de 15 del passado que me ha entregado el marqus de Monnegre, vuestro embaxador, ni tampoco lo parecer mi gratitud y estimasin con que siempre he correspondido a vuestras fieles demonstraciones, lo qual continuar con el mismo amor y paternal affecto con que os he mirado, no podiendo aver cosa ms sensible y dolorosa para m que la que pueda oponerse al logro de mis desseos en quanto condusga a vuestra mayor satisfasin, consuelo y conveniensia, que sido siempre mi principal objecto sin reparar en fatiga y riesgos de mi persona, de que tenys bien comprobadas experiensias.

Ya abris visto la separacin de tropas de los aliados y si bien estos desengaos pudieran ponerme en desaliento, siempre me he mantenido firme en mi primer constansia, persuadindolos a la continuasin del empeo, y podys estar siguros de que si el ltimo sacrificio de mis tropas y caudales //7v// pudieran bastar al logro de lo que tanto desseo, nada me embarasara executarlo, pero pessa ms en m la consideracin de no exponer a la ltima desolasin essos mis fidelssimos y amados vassallos que qualquiera otra refleccin, y en esta consequensia podys estar seguros de que mi principal objecto es vuestra conveniensia, en quanto el estado presente de las cosas permitiere y a este fin he ordenado al marqus de Monnegre passe luego


6 La Junta General de Braos de 1713

a Utrecht donde, apoyado de mis plenipotensiarios, en mi nombre coadjuven y pro-muevan lo que creyere pueda ser ms conveniente a esse Principado, como ms por-menor os informar el marquez a que me remito, repitindoos de nuevo la memoria de lo que os amo, la qual nunca podr borrarse en m ni dexar de procurar por quantos medios y caminos sean imaginables vuestra satisfasin y mayor consuelo, que es quanto por aora se ofrece deziros. De Viena, a 17 de febrero de 1713.

Yo el ReyDon Juan Antonio Romeo y Andaras

En vista de la qual, lo die 12 del mateix mes de mars deliber lo consistori lo possar-se uniformement ab los dems Comuns als reals peus de sa magestat ab la representassi segent:

Senyor:

La ciutat de Barcelona, Deputaci y Bras Militar de Catalunya, possats als reals peus de vostra magestat cesrea, envan a vostra magestat cesrea cpia de una real carta de la emperatrs y reyna, nostra seora, que Du guard; de un paper del compte Estampa y juntament de la representasi que possaren en m de sa mages-tat cesrea sobre son //8r// contengut y, havent resolt acompaar tot lo sobredit per medi de extraordinari, arrib lo exprs ab la carta de vostra magestat cesrea a estos Comuns, sa datta de Viena, a 17 de febrer 1713, y sent los assumptos los ms graves y los de major importnsia, acudint a lamparo de vostra magestat cesrea ab esta rendida representasi, diuen:

Que la justcia de vostra magestat cesrea un casi totas las potnsias de Europa en sa defensa y ab esta esperansa se explica lo amor dels espaols a sa augustssima casa, comensant lo empeo en Catalunya ab sas vidas, sas foras y sas plaas, se continu en Arag y Valnsia, y si Castella, dominada de superiors tropas enemigas, no pogu concrrer a esta gloriosa hazaa, explcan la finesa de sos naturals tantas famlias que abandonaren sa ptria, seguint-se las islas de Mallorca, Menorca y Cerdea, terminan-se ab felicitat la guerra de Itlia. Estas sn las memrias que atormntan a Catalunya en los rezels de una pau inesperada y sn las memrias que deuhen murer lo just y piads cor de vostra magestat cesrea per no desamparar a Espaa.

Lo heroych seor emperador Leopoldo, pare de vostra magestat cesrea, no sols se resolgu a esta empresa per sa justcia, sin tamb per lo cuydado que a sos propis dominis amenasava. Esta circunstnsia arm las potnsias colligadas, tement sa lti-ma runa de limmoderat poder de la Frana y, solicitant tots, ab las ms vivas dilign-sias, un partit favorable en Espaa, lo conse//8v//guiren ab los ms efectius serveys.

Estos se han continuat per lo espay de vuit anys que ha que Catalunya sufreix lo inponderable pez de una cruel guerra. Y, no obstant que las gloriossas armas de vostra magestat cesrea y de la Aliansa han conseguit desprs de moltes victrias penetrar fins a Madrid, sent contrria la fortuna, han tingut las tropas de vostra


7Deliberacions del bra reial

magestat cesrea y alts aliats son segur asilo en Catalunya, mantenin-se en ella la esperansa que comens de reynar vostra magestat cesrea en esta monarquia.

Esta esperansa suavisat los rigors que sfran dels enemichs en los dominis de est continent los bons vassals de vostra magestat cesrea y, no obstant los cuydados de la separaci de tots los aliats, continuar sa constnsia, persuadint-se qu

la junta general de braços de 1713. l' ambaixada dalmases i altra

Documents