la metamorfosi per manel jové

7/24/2019 La metamorfosi per Manel Jov

1/16

Generalitat de Catalunya

Departament dEnsenyament

INS Sers

Departament de Llengua catalana i Literatura

Curs 2015-2016

FITXA DE LECTURA OPTATIVA

1

FITXA TCNICA

TTOL: La metamorfosi oLa transformaci

AUTOR/A: Franz Kafka

EDITORIAL: Proa COLLECCI: Clssics Universals

NOMBRE DE PGINES: 120

FITXA LITERRIA

1. Busca informaci de lautor/a i fes un escrit dunes 10 lnies on resumeixis la seva

vida i obra.

Franz Kafka nasqu el 3 de juliol de 1883 a Praga en el si d una famlia benestant jueva. Fill de

pare comerciant, de mare provinent de la burgesia i essent el major de sis germans, va crixer

en un ambient cultural alemany. La relaci amb el seu pare, autoritari i exigent, fou molt

tensa, fins al punt de sentir-se menyspreat i refusat.

En acabar el batxillerat, Kafka, sense gaire motivaci i fortament influenciat per la seva

famlia, va doctorar-se en Dret el 1906. Durant els anys que estudi a la universitat va cultivar

les seves aficions literries i filosfiques, llegint diversos autors i aprenent, a ms a ms de

lalemany, diverses llenges com lhebreu, el grec, el llat, el francs i el txec. Un cop va acabar

la carrera, va treballar en diferents bufets dadvocats, passant per una companyia

dassegurancesi quedant-se, finalment, en una empresa alemanya burocrtica. Tot i que era

un treballador exemplar i duia a terme la seva feina amb eficcia, mancava dambicions

professionals. Per consegent, el treball li resultava avorrit i monton, i aprofitava les tardes i

les nits per dedicar-se a la seva verdadera passi; la literatura. El 1917 li diagnosticaren

tuberculosis, fet que el va obligar a deixar la feina el 1920. Va tenir una relaci, difcil i sense

xit, amb Felice Bauer, amb la qual, malgrat els diversos intents, no es va casar. Desprs de

passar per diverses clniques i a causa del greu estat de salut en qu es trobava, Franz Kafka va

morir el 3 de juny de 1924.


2/16



INS Sers


Curs 2015-2016


2

La literatura kafkiana es caracteritza, principalment, per la soledat, frustraci, incomprensi i

un sentiment dangoixa en els seus personatges, que en moltes ocasions es troben en un mn

complex, fantstic i fins i tot irnic. Tot aix desemboca en un ambient claustrofbic que

acostuma a anar acompanyat dalgunes constants de Kafka, com podrien ser lallament propi,

la burocrcia, lautoritat i lopressi, entre daltres elements autobiogrfics. La seva obra

semmarca en el corrents expressionistes i surrealistes contemporanis a lautor (principis del

S.XX). Cal dir que, afortunadament i en contra de la seva voluntat, la seva obra ens ha arribat

grcies a Max Brod, el seu amic, a qui Kafka va encomanar que, quan ell mors, crems tots els

seus manuscrits.

2. Investiga qu va significar per a lautor/a escriure aquesta obra tant a nivell personal

com professional.

En la narraci apareixen diversos elements personals i autobiogrfics estretament relacionats

amb la seva vida i els seus sentiments i extrapolats al protagonista, en Gregor Samsa, els quals

fan referncia, principalment, als temors interiors de lescriptor. En primer lloc trobem la

relaci forada, gens afectuosa i dinferioritat entre Gregor i el seu pare, que mant una gran

similitud amb la de Franz Kafka i Hernann Kafka, un home, segons el seu fill, tir i autoritari,

que imposa la seva voluntat sobre ell i el menysprea. Aix tamb es pot aplicar en que el

protagonista s contraposat i en lluita constant amb la seva famlia, digual manera que

Kafka amb la societat. La transformaci (metafrica, des del punt de vista dalguns) del

protagonista en un insecte i tot el que aix comporta exemplifica, amb una gran habilitat i

destresa, els sentiment dinadaptaci social i familiar que turmenten lescriptor. Altres trets

personals podrien ser el fet que la germana de Kafka tingus cura dell quan emmalalt com

succeeix entre Gregor i Grete i la presncia en el relat dalguns elements indispensables de la

seva vida quotidiana, com per exemple lescriptori, al qual Gregor saferra isoposa a que li

treguin de lhabitaci.


3/16



INS Sers


Curs 2015-2016


3

Pel que fa a la vida laboral hi apareix la idea de negoci, en qu el pare de Gregor fracassa i,

consegentment, ell shaur de fer crrec de leconomia familiar, fet que po t relacionar-se

amb el perode de maduresa de lautor.

En el referent al marc conceptual de lobra, lanteposicide Gregor de no ser acomiadat de la

feina i el deixar de banda per uns moments lhaver-se transformat en un insecte reflecteix,

clarament, la necessitat de treballar que hi havia durant el perode de la Revoluci Industrial

en qu va viure lautor. El fet que sigui Gregor qui mantingui la famlia, en lloc del seu pare,

mostra el sentiment dinsuficincia que ell tenia envers la famlia.

El mateix Kafka digu, quan li van preguntar si hi havia alguna relaci entre La Metamorfosisi

la seva vida, ja que els cognoms Samsa i Kafka sn similars, que el protagonista no era el propi

autor i que el relat no era cap confessi, malgrat que, en certa manera, s que podia

considerar-se una indiscreci.

La Metamorfosiss, probablement, lobra ms coneguda de Kafka.Fou publicada per primer

cop loctubre de 1915 en una revista alemanya, i posteriorment com a obra independent.

Malgrat la importncia que se li ha atorgat anys desprs, La Metamorfosis, i la seva obra en

general, no van tenir gaire xit en el seu temps. Els possibles factors daquest fracs radiquen

en la impossibilitat de la doble realitzaci personal-literria, ja fos per motius familiars,

personals, fsics i editorials, a ra que no va saber provocar inquietud pels seus relats ni incitar

a la seva lectura, quedant, per tant, en la indiferncia.

3. Investiga quina repercussi ha tingut lobra.

Contrriament al que hem exposat en lapartat anterior, sembla que, a mesura que passen els

anys, selaboren ms estudis i interpretacions sobre La Metamorfosis i la resta de la seva

literatura, ats que les seves pgines mostren una gran capacitat per influir en el lector i en la

seva percepci. Aix, La Metamorfosiconsta de diverses adaptacions tant a lescenari(destaca

la de la companyia La fura dels blaus) com a la pantalla (La metamorfosis dirigida per

Valeri Fokin), malgrat que cap delles aconsegueix el que lautor atorga a les seves lnies.


4/16



INS Sers


Curs 2015-2016


4

A mes a ms, tamb ha tingut repercussi en el mn de la illustraci (Vladimir Nabokov, entre

daltres illustradors), en la msica (Kafka Fragmentsde Gyrgy Kurtg) i, fins i tot, en lmbit

dels videojocs (The Franz Kafka Videogame).

4. A quin gnere creus que pertany aquesta obra? Explica per qu buscant les

caracterstiques daquest gnere i comparant-les amb lobra.

La Metamorfosissenquadra en la Literatura de labsurd, gnere que beu, a la vegada, dels

corrents surrealistes i expressionistes del moment.

Les principals caracterstiques daquest gnere sn la denncia de determinades situacions

socials i la reflexi sobre qestions existencials a partir dun fet illgic i irracional. El context i

el rerefons de les obres, malgrat laparici dun element inslit que irromp en el relat, sol ser

versemblant i realista. Els personatges, i fins i tot el narrador, senten ms aviat acceptaci i

falta de sorpresa respecte aquest element estrany, motiu pel qual la seva aparici i presncia

es descriu amb certa normalitat i naturalitat i sense estranyament (Gregor va intentard'imaginar si a l'encarregat no li podia passar algun dia una cosa semblant a la que avui li havia

passat a ell; es podia acceptar que aix era del tot possible).

Aquests trets sn fcilment identificables en lobra en qesti. Lelement inslit apareix sota

la transformaci de Gregor en insecte, fet del tot irracional a qu els personatges,

rpidament, es resignen i accepten. Deixant de banda la figura den Gregor, tots els altres

aspectes de lobra sn completament versemblants.

La influncia expressionista es fa palesa en lexpressi dels turments, temors i inseguretats de

lescriptor en el mateix protagonista a partir de lexageraci i distorsi daquests. En

conseqncia, es crea una situaci fantstica, lligada, per, a la realitat a travs del

pensament hum, inspirada en el subconscient, allucinacions i fets inslits que santicipen al

surrealisme.


5/16



INS Sers


Curs 2015-2016


5

5. Per qu porta aquest ttol?

La ra per la qual lobra es titula aix resideix, essencialment, en la transformaci tant fsica

com psquica cap a un estat dalienaci gradual per incessant de Gregor Samsa. Lautor, per,

intenta treure protagonisme a lallegric canvi daspecte i fer recaure la importncia de la

metamorfosi en els motius que lhan causat (fet de sentir-se diferent a la resta, impossibilitat

de seguir mantenint determinades situacions, maneres de pensar i/o estil de vida que duu

juntament amb una evident inadaptaci social), el que la transformaci comporta (allament

propi, sentiment dinferioritat, aversi i antipatia envers ell encarnades en la seva famlia) i la

seva finalitat (el mateix Samsa es percep com un destorb i un impediment per tal que lafamlia pugui regenerar-se del mal trngol que ha passat, s per aix que, en adonar-se que

des de la transformaci la seva vida manca de sentit, mor). Tots aquests aspectes

determinaran la relaci entre ell i la seva famlia. Per tant, podem dir que el ttol, literal i

essencialista, guarda en linteriorun gran rerefons simblic i metafsic.

6.

Fes un breu resum de la novella.

Desprs dun somni gens tranquil, en Gregor Samsa es despert i es va adonar que, dun dia

per laltre, shavia transformat en un insecte monstrus. Convenut que aquesta fantasia

desapareixeria si dormia una estona ms, va intentar tornar a agafar el son, per el seu nou

cos gran i maldestre li ho impedia. Don un cop dull al despertador; eren dos quarts de set!

Shauria dhaver llevat a les quatre per tal darribar a lhora a la feina; qu diria el seu cap?

Mentre rumiava alguna possible excusa o soluci, primer la mare, desprs el pare i finalment

la seva germana, van preguntar-li des de laltra banda de porta si li passava alguna cosa. Amb

els impediments que li suposava el nou estat fsic, Gregor, sense xit, intentava aixecar-se del

llit de totes les maneres possibles quan, de sobte, lencarregat en persona va presentar -se a

casa disposat a descobrir per qu havia fet tard. Va demanar repetidament al protagonista

que sorts de lhabitaci, el titll de gandul i de covard i lamena en ser acomiadat, per

Gregor no aconseguia obrir la porta ni tampoc fer-se entendre. A la fi, amb lajuda de la

mandbula, la va poder obrir. La mare, en veurel, va caure marejada, i lencarregat va deixar


6/16



INS Sers


Curs 2015-2016


6

anar un gall i salluny dell. Per tal devitar que lacomiadessin, el protagonista va sortir de

lhabitaci i va dirigir-se cap a lencarregat, per aquest va marxar de la casa rpidament. El

pare persegu Gregor pel menjador fins tancar-lo a la seva habitaci. La minyona de la casa,

enfront una situaci com aquella, deman que lacomiadessin.

Durant els dies segents, noms Grete, la seva germana, recelosa, entrava a lhabitaci per

netejar-la i dur-li el menjar. Ell intent facilitar-li aquesta tasca amagant-se sota un llenol

quan ella havia dentrar, per la repulsi de la germana envers aquell insecte que dies enrere

havia sigut el seu germ augmentava gradualment. Contrriament al pare, la mare volia entrar

per veure com estava el seu fill i es preocupava per ell.

Com que la famlia creia que no els entenia quan parlaven, un dia Gregor va sentir com el pare

explicava a Grete i a la mare que tenien una mica destalvis, la qual cosa el va tranquillitzar

per alhora lenfad, ja que Gregor, que exercia de viatjant, era lnic que sustentava

leconomia familiar, i encara que hauria desitjat canviar de feina i independitzar-se, decid

ajudar el seu pare a saldar un deute pendent. Com que la principal font dingressos es vei

estroncada, el pare, desprs de cinc anys, va tornar a treballar, possiblement en alguna cosa

relacionada amb la burocrcia perqu vestia duniforme, la mare fu de modista a casa i Grete

va trobar feina a una botiga.

Els gustos de Gregor canviaren; li agradava el menjar podrit i comen a actuar com un animal

enfilant-se, per exemple, per la paret i pel sostre. Aix doncs, Grete cregu convenient retirar

tots els mobles de lhabitaci (menys el sof, que era on ell samagava) per tal que es pogus

moure amb ms llibertat. Per fer-ho, va demanar ajuda a la seva mare, la qual encara no havia

vist en Gregor des del dia de la metamorfosi. Primer van agafar el bagul, i el van dur fins al

menjador, per quan en Gregor sadon de les intencionsque tenien, shi opos per complet

a ra que, malgrat haver-se pogut enfilar pel sostre i moures ms cmodament, no volia

deshumanitzar-se ni convertir la seva confortable habitaci en una caverna. Daquesta

manera, quan la mare va tornar a lhabitaci per endur-se un altre moble, va trobar-se en

Gregor penjat de la paret protegint un quadre. En veurel, sespant molt i es va desmaiar. La

germana, enfadada amb Gregor, va crrer a ajudar-la. Just en aquell moment, el seu pare va

entrar a casa, i en veure la mare inconscient i en Gregor fora de lhabitaci, el va perseguir ple


7/16



INS Sers


Curs 2015-2016


7

dira per tot el menjador, li va llenar una poma a lesquena, la qual se li va quedar incrustada,

i el va fer entrar a la seva habitaci amb total violncia.

A partir daquell moment, la famlia comen a exterioritzar un sentiment de rebuig envers

Gregor, en especial la seva germana, la qual ja no li dedicava gens de temps. Consegentment,

era la nova dona de fer feines qui li donava el menjar, i tamb qui el molestava de tan en

quan, sense tenir-li la menys mnima por. Ella li deixava la porta entreoberta perqu pogus

veure la seva famlia des de lhabitaci, i fou per aix que un dia va adonar-se que uns

dispesers shavien installat a la casa. La famlia els tractava realment b, i utilitzaren lestana

den Gregor com a traster. Una nit, mentre els dispesers eren al menjador, Grete tocava elviol a la cuina. En sentir-la, aquests li digueren que ans a tocar al menjador, per aviat van

deixar-li de fer cas. Gregor, en canvi, que sempre havia volgut dur la seva germana al

conservatori, va deixar-se portar per la melodia i va sortir de lhabitaci. Quan els dispesers el

van veure, tot i que no es van espantar gaire, van demanar explicacions al pare sobre qu era

all, i ell, intentant que no el veiessin, els va empnyer cap a lhabitaci. En conseqncia,

aquests senfadaren i van dir a la famlia que lendem marxarien sense pagar res.

La germana ja no aguantava ms i explic als seus pares que ella ja estava farta de tenir cura

dun monstre i que, pel seu b, se nhavien de desprendre el ms aviat possible. En sentir

aquestes paraules, Gregor torn cap a la seva habitaci, reflexionant sobre el que ms

convenia a la famlia i acceptant, finalment, que ell noms era un destorb. I aix, resignat a una

mort merescuda i convenient, va morir aquella mateixa nit. La dona de fer feines fou qui va

trobar-sel, i ho comunic als membres de la famlia, els quals reben la notcia amb certa

tristor, subjugada, per, per un gran alleujament. Desprs que el pare fes fora de males

maneres els dispesers, els tres van escriure una carta a la feina conforme aquell mat no hi

podrien assistir, i van sortir a passejar. Mentre eren al tramvia, intercanviaren impressions

sobre el futur, favorable, que els esperava i van acordar que canviarien de casa. A ms a ms,

el pare i la mare sadonaren que Grete ja era gairebuna dona, exuberant i ufanosa, i que

aviat li haurien de buscar un marit. I aix, amb lapaivagant mort den Gregor, deixarien enrere

el passat i comenarien una nova vida.


8/16



INS Sers


Curs 2015-2016


8

7. Descriu en unes 15 lnies com s el personatge principal tant fsicament com

psicolgicament.

Gregor Samsa, el protagonista del relat, s un noi jove que viu amb el seu pare, la seva mare i

la seva germana en una modesta casa de la gran ciutat, possiblement a Praga. s cordial i

responsable, i un treballador exemplar a qui hauria agradat canviar lofici de viatjant per un

altre i independitzar-se de la famlia, encara que un deute per saldar del seu pare li ho

impedeix. Gregor s lnic que treballa de la casa i, per tant, qui sustenta leconomia familiar.

Obligat a conviure amb algunes persistents preocupacions interiors que el narrador deixa

entreveure, com una conscienciaci de raresa dell mateix, lallament propi dels ambients

laborals/familiars, la impossibilitat de continuar amb un, dalguna manera imposat, estil de

vida etc., un dia el protagonista, desprs dun somni neguits i gens tranquil, es desperta

transformat. S; transformat pel que fa al fsic, ats que psicolgicament ja sen considerava,

dalienat. Aix, de la nit al dia, el seu cos prengu la forma dun insecte provet duna closca

dura amb una panxa prominent segmentada per estreps arquejats, amb nombroses cames

primes i dbils, dues antenes i unes poderoses mandbules.

Al llarg de la histria veiem com Gregor, involuntriament, canvia els seus gustos i hbits,

esdevenint, cada cop ms, un sser ms proper a un insecte que a un hum. Quan sadona del

procs de deshumanitzaci que est vivint, tractar devitar les conductes animals i saferrar

al record, per ser intil. Finalment, quan sent el que Grete diu al pare i a la mare desprs

que els dispesers el veiessin a ell, reflexiona sobre la seva existncia, concloent que, tal com

pensa la seva famlia, s una molstia i una trava que impedeix la felicitat de la famlia.

Enfront aquesta acceptaci, Gregor ofereix la seva vida en sacrifici pel benestar del pare, la

mare i Grete, a qui hauria desitjat haver pogut dur al conservatori.

8. Explica la relaci que t el personatge principal amb altres dos personatges de lobra.

La persona que ms es relaciona amb Gregor al llarg del relat s, indiscutiblement, la seva

germana Grete. Ella s lnica que entra a la seva habitaci, qui li porta el menjar i qui neteja


9/16



INS Sers


Curs 2015-2016


9

lestana, i tot i que en algunes ocasions recela i no se sent gaire cmoda davant la nova

aparena del seu germ, es mostra solidria i fidel. Aquest nexe entre Gregor i la famlia, entre

linsecte i el mn fora de lhabitaci, s tamb qui sencarrega de transformar lactitud

indolent i lleugerament compassiva del pare i la mare en un sentiment dodi i rebuig cap a

Gregor, essent la mateixa germana la proposant dacabar amb aquella desesperadora situaci.

Sn les paraules daquest personatge rod les principals causants de la mort del seu germ.

Daltra banda, trobem la relaci pare-fill, construda sobre uns fonaments autobiogrfics

evidents. El pare de Gregor fracassa en el seu negoci i es veu endeutat, motiu pel qual Gregor,

lnica font dingressos familiar, encara viu amb ells. Fa cinc anys que no treballa i ha

esdevingut un home gras, sedentari, mandrs i mesqu en el qual, a partir de la metamorfosi

del seu fill, shi fa palesa una ira i un sentiment de no-acceptaci completament intransigents.

Quan el pare el veu fora de lhabitaci, no vacilla en perseguir-lo violentament fins fer-lo

retornar all on shauria de quedar per sempre ms, i fins i tot, en una ocasi, li llena una

poma a lesquena. Si ms no, tamb s cert que malgrat la bona voluntat de Gregor per

ajudar-lo amb el deute, el fill tampoc mostra gaire afecte ni afinitat cap al pare. Quan el

protagonista mor, en la figura del pare sevidencia un profund alleujament.

9. Fes un esquema dels personatges que apareixen a lobra i la relacientre ells.

Gregor(protagonista, treballa

de viatjant i estransforma en insecte)

Grete(solidria i fidel elsprimers dies, per

desconsiderada i tradorafinalment)

Pare(Refusa categricamentGregor des del principi i

el menysprea)

Mare(es mostra ms

compassiva i sensibleue els dems

Encarregat den Gregor(Com que no acut a la feinael va a buscar a casa, peren veurel marxa corrent.

Dispensers(Senfaden quan el pare els

impedeix veure en Gregor iel dia segent el pare els fa

fora)

NUCLIFAMILIAR

MBIT LABORAL

PERSONATGES PRINCIPALS PERSONATGES SECUNDARIS


10/16



INS Sers


Curs 2015-2016


10

10.Enumera tres temes que apareixen en lobra i explica la relaci amb largument.

En primer lloc podrem destacar les relacions familiars, tema que Kafka intenta ressaltar i al

qual atorga verdadera importncia. Aquestes relacions van des de la compassi i pena de la

mare, de la solidaritat i fidelitat dels primers dies de Grete i de la ira i inconsideraci del seu

pare, passant desprs per una indolncia i apatia pertorbadores en els tres membres de la

famlia fins al ja esmentat sentiment de rebuig i de total desconsideraci envers Gregor.

Contrriament, deixant de banda algunes puntuals paraules dodi cap al seu pare, el

protagonista es mostra respectus i prudent cap a la seva famlia, i encara que ells s que ho

fan en ms duna ocasi, ell mai senfronta ni al pare, ni a la mare ni a Grete. Podrem dir, finsi tot, que Gregor, malgrat tot el que ha succet i laversi que li tenen, estima la famlia.

Un altre tema que apareix en lobra s la mort, encarnada, com no podia ser de cap altra

manera, en Gregor. Ell dna la seva vida per la felicitat, benestar i renaixement de la famlia,

essent conscient que la seva existncia s una mortificaci pel pare, la mare i la germana.

Desconeixents del gran sacrifici que ha fet, aquests reben la seva mort com el despreniment

necessari duna crrega pesant i punyent per tal de poder continuar.

El tercer i el que dna nom a lobra s el tema del canvi. Els orgens daquesta transformaci,

tant fsica com psicolgica, es troben en la necessitat dun canvi de vida i en la incapacitat de

seguir el cam que li han determinat, amb un sentiment, tamb, de raresa respecte els altres i

de no-adaptaci en la societat. Aquest canvi s el causal de lexclusi que pateix per ser

diferent, fins al punt de ser recls en una cambra, i dun allament propi que el porta, incls, a

la deshumanitzaci. s aquesta exclusi, declinaci i aversi envers la seva persona, derivants

de la metamorfosi, les quals el duen a una mort resignada.

11.Explica tres aspectes que thagin agradat de la novella i tres que no thagin

interessat gens.

Els tres aspectes que mhan cridat ms latencisn els segents:

Duna banda, mha sorprs gratament la capacitat de lautor per escriure una obra de

mltiples interpretacions i, des del meu punt de vista, de dues possibles lectures. Aix doncs,


11/16



INS Sers


Curs 2015-2016


11

penso que lobra es pot llegir de manera ms simple, seguint i entenent el que es diu en

largument i limitant-se noms a la part literal i escrita de lobra, gens complexa encara que no

gaire captivant, o b es pot anar ms enll de la literalitat de les paraules fins a aconseguir

entendre els procediments que ha seguit Kafka a lhora descriure La metamorfosi, descobrint

les raons per les quals els fets del relat sn o esdevenen precisament de la manera que ell els

fa ser o esdevenir i no pas duna altra. Si no hagus hagut de fer la fitxa de la lectura, potser s

que hagus dedut alguna daquestes coses que no es diuen per que s que hi sn presents i

passen desapercebudes als ulls de qui no les sap, per s evident que sense una recerca

posterior no hauria estat capa de descobrir la majoria delements amagats i el profund

rerefons simblic que lautor deixa encoberten qualitats com una tcnica narrativa planera,

un lxic avinent i un estil senzill; preparades, per, per ser esbatanades.

Un altre punt que considero interessant s el fet que lautor, a pesar que sla ra i lorigen del

llibre, no explicita en qu es transforma Gregor, sin que deixa crrer la imaginaci del lector,

cosa que trobo molt oportuna i encertada. A causa de com s descrit, en un primer instant,

gaireb tothom (o almenys en el meu cas i en el de ms persones que he llegit) pensa que

esdev una panerola, per en un rac de la web vaig trobar una reflexi pertanyent a Vladimir

Nabokov, escriptor i entomleg, que jo no mhavia platejat i que em fascin.

"La cucaracha es un insecto plano de grandes patas y Gregor es todo menos plano: es convexo

por las dos caras, la abdominal y la dorsal, y sus patas son pequeas. Se parece a una

cucaracha slo en un aspecto: en su color marrn. Aparte de esto, tiene un tremendo vientre

convexo, dividido en dos segmentos, con una espalda dura y abombada que sugiere unos

litros. En los escarabajos, estos litros ocultan unas finas alitas que pueden desplegarse y

transportar al escarabajo por millas y millas de torpe vuelo. Aunque parezca extrao, el

escarabajo Gregor no llega a descubrir que tiene alas bajo el caparazn de su espalda (sta es

una observacin que quiero que atesoris toda vuestra vida. Algunos Gregorios, Pedros y

Juanes, no saben que tienen alas) [].

Aix va estretament lligat al comportament del protagonista, la transformaci del qual sembla

ser insuficient per dur-lo a la felicitat que anhela i, inevitablement, el constreny a la mort.

Potser si shagus adonat que tenia ales, el canvi hauria sigut diferent, ms radical,


12/16



INS Sers


Curs 2015-2016


12

ms transgressor, i a ms a ms duna mutaci fsica i psicolgica, segurament hauria anat

acompanyat dun canvi en la manera dactuar en lloc de resignar -se a lallament i, finalment,

a la mort. s per aquest motiu que tots hem de ser conscients que tenim ales i que en

nosaltres resideix la voluntat de fer-les batre o no. Lluny de cap pretensi dogmtica, tot aix

sn noms interpretacions personals.

En estudiar la seva vida, vaig adonar-me que en el llibre apareixen diferents elements

autobiogrfics, caracterstica literria de gran rellevncia des del meu punt de vista, ja que

dna un toc personal que trobo molt interessant i demostra que lautor hi ha deixat plasmada

una part (ja sigui bona o dolenta, millor o pitjor) dell mateix.

Noms dos aspectes del llibre no mhan acabat de convncer. Un s el fet que, en algunes

ocasions, vaig tenir la sensaci que lautor passava massa estona explicant el mateix o b

donant a conixer coses ben poc rellevants en la trama, en lloc de centrar-se ms en el que

realment t pes a la novella, com per exemple les relacions familiars, els pensaments de

cadasc, els sentiments de Gregor etc. El segon punt va relacionat amb el primer, i s que

personalment mhagus agradat veure-hi ms emocions, ms sentiments, ms reflexions, ja

que els temes que regeixen lobra podrien donar molt de si, especialment en lmbit

psicolgic i emocional.

12.Investiga i explica quines interpretacions shan fet de lobra.

De La metamorfosise nha fet un gran nombre dinterpretacions, hi ha incls qui diu que nhi

ha una per cada lector, fet que es deu, com hem comentat anteriorment, a la particularitat de

de Kafka de no explicitar les coses, deixant-les a la imaginaci i a la interpretaci personal de

cadasc. Aix, podem dir que lautor no suggereix, sin que incita a la deducci. Per tant,

qualsevol interpretaci de lobra s vlidasempre i quan vagi acompanyada dun raonament.

A continuaci sexposaran algunes de les interpretacions que he considerat ms coherents i

interessants.


13/16



INS Sers


Curs 2015-2016


13

- La transformaci en insecte es pot entendre com a conseqncia duna alienaci humana,

en aquest cas sota la figura de Gregor, enfront la famlia, la societat i el mn en general. El

protagonista perd la seva condici humana en un mn deshumanitzat, mercantilitzat i

hostil, amb el consegent distanciament de tot el que lenvolta i dun sentiment de raresa

en la seva persona que el duu a lexclusi, a la soledat i a la resignaci del sacrifici de la

seva vida a canvi de la felicitat duna famlia que lacaba odiant. Podem relacionar aquesta

interpretaci amb lexpressi bicho raro, en la qual Kafka shauria pogut basar tot duent-

la, seguint lexpressionisme, a lextrem.

-

Podrem pensar, tamb, que el relat no s ms que lexemplificaci de la insignificana

humana. Gregor, una persona solitria, dbil i sense valor, est a merc dels ms

poderosos (el pare, lencarregat de la feina...). Aix doncs, a partir dun continu hiprbole,

Kafka transforma un home en insecte i el posa en el mn hum per mostrar amb claredat

la vulnerabilitat daquest en la societat.

- Hi ha qui diu que el motiu de la metamorfosi s conseqncia de la degradaci duna

societat mercantilista la qual noms valora ltil i refusa linfructus o el que no s prou

eficient. En lmbit laboral, Gregor no destacava per ser un treballador excellent, sin que

ms aviat era un empleat vulgar, insignificant i sense ambicions, raons que el porten a ser

tractat com un animal; i precisament aix esdev. La moralitat que es pot extreure

daquesta interpretaci s que el treballador t dues opcions: acceptar lexplotaci a qu

el sotmetran o es resigna a ser rebutjat, excls i substitut. Aix ho podem relacional amb

el context histric en qu fou escrita lobra; la Revoluci Industrial.

- Una altra interpretaci que trobo molt rellevant s la que considera que el protagonista,

tal com sexplica en el relat, adopta la forma dinsecte conservant, per, la capacitat

humana de pensar, s a dir, la racionalitat. s per aix que es troba entre el lmit de

lhum i lanimal; no definit en cap dels dos mons, per s coneixedor dambds. Al ser

partcip de les dues realitats, Gregor t la capacitat de jutjar la vida humana, ja que coneix

un altre mbit i pot opinar objectivament, des de la distncia. Aix es pot reconixer en el

relat, per exemple, quan observa la famlia des de la seva habitaci a partir duna


14/16



INS Sers


Curs 2015-2016


14

perspectiva singular, fixant-se en aspectes que normalment sobviarien en descripcions

adultes per que criden latenci i sn misterioses des del punt de vista infantil-animal.

- Lobra tamb pot ser entesa a travs de legoisme hum, el qual santeposa al benestar

dels dems. Aix es pot raonar argumentant que, quan Gregor era lnic que contribua a

leconomia de la famlia, no era rebutjat ni ning sentia aversi envers ell. Per en el

moment que es capgira la situaci, essent Gregor qui no pot continuar sustentant

leconomia familiar i veient-se obligada la famlia a comenar a treballar, ning mostra cap

inters cap al protagonista, sin ms aviat el contrari; s, gradualment, ignorat, marginat,

odiat i el deixen morir. En definitiva, Gregor s vctima directa dels efectes de legoisme

encarnat en la famlia.

- Tenint en compte que La metamorfosiconsta de nombrosos elements autobiogrfics, als

quals hem fet referncia al llarg de la fitxa, es pot pensar que Kafka escrigu lobra com

una autobiografia metaforitzada. En el seu moment ja se li va preguntar a lautor si aix

podia ser o no cert, i la seva resposta fou que el relat no havia estat una autobiografia

com a tal, per s que va senyalar que podia tractar-se duna indiscreci, la qual cosa

deriva en qu aquesta interpretaci tingui, del segur per noms en part, una veracitat

avalada pel mateix autor.

- Per acabar, una altra interpretaci, ms senzilla i no tan original i treballada com les

anteriors, seria creure que tot s un malson i que Gregor no sarriba a despertar mai. Tot i

que al principi del relat el protagonista diu no estava somiant, es pot pensar que

aquestes paraules formen part del somni com a reacci dangoixa i una sensaci

inquietant davant la suposada metamorfosis. Un punt a favor daquesta interpretaci s

que la simbiosi entre el somni i la realitat s una constant en la literatura kafkiana, per

aix no s suficient per determinar-la com a ms correcta o millor que les altres;

cadascuna t els seus raonaments i dependr del lector laprovaci o no daquestes.


15/16



INS Sers


Curs 2015-2016


15

13.Valoraci personal ben treballada.

Primer de tot he de dir que La metamorfosi mha sorprs, i no precisament en un sentit

negatiu. Mentre llegia el llibre per primer cop s que percebia el que lautor pretenia expressar

tant en la figura de Gregor com en els altres personatges, per alguns cops trobava

largument una mica simplista, comparat amb altres llibres ms densos que he llegit, i em

resultava avorrit perqu, en part, jo mateix em limitava, com he dit anteriorment, a la

literalitat. Un cop vaig comenar a cercar informaci del relat i de lautor, em venien al cap

multitud de coses que havia llegit i a les quals no havia donat especial importncia per que,

realment, s que en tenien.

Va arribar un punt qu, amb la biografia de Kafka i les caracterstiques ms destacables de

lobra davant, vaig adonar-me que havia pecat de superficial i vaig decidir tornar a llegir el

llibre. La segona lectura, en qu ja sabia ms particularitats de Kafka, de la seva literatura, de

Gregor, de lobra idel rerefons que aquesta amaga i en la qual vaig tractar de fugir del literal i

anar un pas ms enll, va resultar ser, literalment, excitant. Vaig aconseguir percebre moltes

coses que en la primera lectura se mhavien escapat, i aix em va agradar i em va satisfer molt

perqu molts dels lectors, en llegir La metamorfosi, noms es quedaran amb una idea

simplista, preservant Kafka el que realment val la pena per aquell qui, amb les seves ales, ha

anat ms enll, divagant en lessncia de lobra i reflexionant sobre el que el propi escriptor

transmet.


16/16



INS Sers


Curs 2015-2016


16

14.Bibliografia consultada

http://www.biografiasyvidas.com/biografia/k/kafka.htm

http://hotelkafka.com/blogs/FranzKafka/2007/06/franz-kafka-gran-figura-de-la.html

http://www.buscabiografias.com/biografia/verDetalle/1519/Franz%20Kafka

https://es.wikipedia.org/wiki/Franz_Kafka#Juventud

http://www.gargolaediciones.com.ar/index.php?option=com_content&view=article&id=79:franz-

kafka&catid=5:autores&Itemid=12

http://paginaspersonales.deusto.es/abaitua/_outside/ikasle/ih1_02/ianire/metamorfosis.html

https://literlabia.wordpress.com/2009/05/14/la-metamorfosis-y-kafka-el-reflejo-de-una-vida-

desgarrada/

http://es.slideshare.net/InmaculadaGutierrez/kafka-y-la-metamorfosis

http://www.accionarte.com/kafka/html/ensayos/articulos/articulo07-cesarmolina-

procesoeditorial.htm

https://es.wikipedia.org/wiki/Literatura_del_absurdo

https://es.wikipedia.org/wiki/Absurdo#El_mito_de_S.C3.ADsifo

http://www.monografias.com/trabajos81/analisis-cuento-metarmofosis-franz-kafka/analisis-cuento-

metarmofosis-franz-kafka2.shtml

http://www.eldiario.es/cultura/libros/Gregorio-Samsa-no_era-cucaracha_0_216629095.html

https://ciervalengua.files.wordpress.com/2011/03/interpretaciones-de-la-metamorfosis2.pdf

https://es.wikipedia.org/wiki/La_metamorfosis#Interpretaciones
http://www.biografiasyvidas.com/biografia/k/kafka.htmhttp://www.biografiasyvidas.com/biografia/k/kafka.htmhttp://hotelkafka.com/blogs/FranzKafka/2007/06/franz-kafka-gran-figura-de-la.htmlhttp://hotelkafka.com/blogs/FranzKafka/2007/06/franz-kafka-gran-figura-de-la.htmlhttp://www.buscabiografias.com/biografia/verDetalle/1519/Franz%20Kafkahttp://www.buscabiografias.com/biografia/verDetalle/1519/Franz%20Kafkahttps://es.wikipedia.org/wiki/Franz_Kafka#Juventudhttps://es.wikipedia.org/wiki/Franz_Kafka#Juventudhttp://www.gargolaediciones.com.ar/index.php?option=com_content&view=article&id=79:franz-kafka&catid=5:autores&Itemid=12http://www.gargolaediciones.com.ar/index.php?option=com_content&view=article&id=79:franz-kafka&catid=5:autores&Itemid=12http://www.gargolaediciones.com.ar/index.php?option=com_content&view=article&id=79:franz-kafka&catid=5:autores&Itemid=12http://paginaspersonales.deusto.es/abaitua/_outside/ikasle/ih1_02/ianire/metamorfosis.htmlhttp://paginaspersonales.deusto.es/abaitua/_outside/ikasle/ih1_02/ianire/metamorfosis.htmlhttps://literlabia.wordpress.com/2009/05/14/la-metamorfosis-y-kafka-el-reflejo-de-una-vida-desgarrada/https://literlabia.wordpress.com/2009/05/14/la-metamorfosis-y-kafka-el-reflejo-de-una-vida-desgarrada/https://literlabia.wordpress.com/2009/05/14/la-metamorfosis-y-kafka-el-reflejo-de-una-vida-desgarrada/http://es.slideshare.net/InmaculadaGutierrez/kafka-y-la-metamorfosishttp://es.slideshare.net/InmaculadaGutierrez/kafka-y-la-metamorfosishttp://www.accionarte.com/kafka/html/ensayos/articulos/articulo07-cesarmolina-procesoeditorial.htmhttp://www.accionarte.com/kafka/html/ensayos/articulos/articulo07-cesarmolina-procesoeditorial.htmhttp://www.accionarte.com/kafka/html/ensayos/articulos/articulo07-cesarmolina-procesoeditorial.htmhttps://es.wikipedia.org/wiki/Literatura_del_absurdohttps://es.wikipedia.org/wiki/Literatura_del_absurdohttps://es.wikipedia.org/wiki/Absurdo#El_mito_de_S.C3.ADsifohttps://es.wikipedia.org/wiki/Absurdo#El_mito_de_S.C3.ADsifohttp://www.monografias.com/trabajos81/analisis-cuento-metarmofosis-franz-kafka/analisis-cuento-metarmofosis-franz-kafka2.shtmlhttp://www.monografias.com/trabajos81/analisis-cuento-metarmofosis-franz-kafka/analisis-cuento-metarmofosis-franz-kafka2.shtmlhttp://www.eldiario.es/cultura/libros/Gregorio-Samsa-no_era-cucaracha_0_216629095.htmlhttp://www.eldiario.es/cultura/libros/Gregorio-Samsa-no_era-cucaracha_0_216629095.htmlhttps://ciervalengua.files.wordpress.com/2011/03/interpretaciones-de-la-metamorfosis2.pdfhttps://es.wikipedia.org/wiki/La_metamorfosis#Interpretacioneshttps://es.wikipedia.org/wiki/La_metamorfosis#Interpretacioneshttps://es.wikipedia.org/wiki/La_metamorfosis#Interpretacioneshttps://ciervalengua.files.wordpress.com/2011/03/interpretaciones-de-la-metamorfosis2.pdfhttp://www.eldiario.es/cultura/libros/Gregorio-Samsa-no_era-cucaracha_0_216629095.htmlhttp://www.monografias.com/trabajos81/analisis-cuento-metarmofosis-franz-kafka/analisis-cuento-metarmofosis-franz-kafka2.shtmlhttp://www.monografias.com/trabajos81/analisis-cuento-metarmofosis-franz-kafka/analisis-cuento-metarmofosis-franz-kafka2.shtmlhttps://es.wikipedia.org/wiki/Absurdo#El_mito_de_S.C3.ADsifohttps://es.wikipedia.org/wiki/Literatura_del_absurdohttp://www.accionarte.com/kafka/html/ensayos/articulos/articulo07-cesarmolina-procesoeditorial.htmhttp://www.accionarte.com/kafka/html/ensayos/articulos/articulo07-cesarmolina-procesoeditorial.htmhttp://es.slideshare.net/InmaculadaGutierrez/kafka-y-la-metamorfosishttps://literlabia.wordpress.com/2009/05/14/la-metamorfosis-y-kafka-el-reflejo-de-una-vida-desgarrada/https://literlabia.wordpress.com/2009/05/14/la-metamorfosis-y-kafka-el-reflejo-de-una-vida-desgarrada/http://paginaspersonales.deusto.es/abaitua/_outside/ikasle/ih1_02/ianire/metamorfosis.htmlhttp://www.gargolaediciones.com.ar/index.php?option=com_content&view=article&id=79:franz-kafka&catid=5:autores&Itemid=12http://www.gargolaediciones.com.ar/index.php?option=com_content&view=article&id=79:franz-kafka&catid=5:autores&Itemid=12https://es.wikipedia.org/wiki/Franz_Kafka#Juventudhttp://www.buscabiografias.com/biografia/verDetalle/1519/Franz%20Kafkahttp://hotelkafka.com/blogs/FranzKafka/2007/06/franz-kafka-gran-figura-de-la.htmlhttp://www.biografiasyvidas.com/biografia/k/kafka.htm

la metamorfosi per manel jové

Documents