la monarquia autoritària
DESCRIPTION
Presentació sobre el tema.TRANSCRIPT
LA MONARQUIA AUTORITÀRIAEls Reis Catòlics
Introducció
Al segle XV es va iniciar una recuperació econòmica que va permetre un augment de la població, ja que els intercanvis comercials van afavorir el desenvolupament de la producció artesana i la circulació de la moneda. Tot això va anar configurant el capitalisme comercial i la consolidació de la burgesia a les ciutats. Els monarques es van beneficiar de l’ascens econòmic d’aquesta burgesia i es van poder imposar-se sobre la noblesa, per passar d’una monarquia feudal a una monarquia autoritària. A la Península Ibèrica, la unió dinàstica dels Reis Catòlics va propiciar la introducció de noves institucions per implantar la monarquia autoritària en uns regnes hispànics molt diferents en quant a legislació, funcionament i estructura interna.
El creixement demogràfic i econòmic
• La desaparició de les grans epidèmies del segle XIV i la recuperació dels camps i els cultius van permetre un creixement continuat de la població. Una demanda més gran va impulsar l’augment de la producció agrícola. Paral·lelament, les rutes marítimes van tornar a reprendre la seva activitat i el desenvolupament del comerç va comportar un augment de la producció artesana i el creixement de les ciutats, centres comercials importants.
L’Europa del segle XV
Miniatura del Llibre de les maravelles de
Marco Polo
Port de Lisboa al segle XVI
L’ ascens de la burgesia
• La conseqüència del creixement del comerç i de les activitats manufactureres va ser l’acumulació de grans beneficis a mans de la burgesia. El seu poder econòmic es basava en la possessió de capital que invertia en activitats productives, iniciant així el capitalisme comercial.
L’Europa del segle XV
Quentin Messys: Els canvistes
L’enfortiment de la monarquia• La monarquia medieval tenia el poder limitat pel de la noblesa i el dels burgesos de les ciutats. Durant el segle XV, els reis es van proposar imposar la seva autoritat sobre tots els súbdits i van consolidar un nou poder: la monarquia autoritària.
L’Europa del segle XV
La unió de Castella i Aragó• El 1469 es van unir en matrimoni el príncep
Ferran d’Aragó i la princesa Isabel, germana d’Enric IV, rei de Castella. Ferran es va convertir el 1479 en rei de la Corona d’Aragó i va ajudar Isabel a imposar-se com a reina de Castella. La seva unió va ser només dinàstica, ja que la Corona d’Aragó i Castella van continuar sent regnes amb legislacions diferents.
La monarquia dels Reis Catòlics
L’expansió territorial• Els Reis Catòlics van voler unir la resta dels
territoris peninsulars sota la seva corona i per això van dur a terme una política d’expansió territorial conquerint el regne nassarita de Granada (1492), el regne de Navarra (1515) que va quedar incorporat a Castella, a més d’una política d’enllaços matrimonials amb Portugal (i altres regnes exteriors a la península).
La monarquia dels Reis Catòlics
La política exterior• Els Reis Catòlics també van desenvolupar un
paper important en la política internacional en dues direccions: al Mediterrani amb la conquesta del regne de Nàpols per frenar les ambicions expansionistes franceses i l’ocupació de places del nord d’Àfrica per frenar els barbarescos, i cap a l’Atlàntic establint les bases del futur imperi castellà amb la consolidació de la sobirania sobre les illes Canàries.
La monarquia dels Reis Catòlics
Juan de Borgoña: Presa d’Oran pel Cardenal Cisneros
La consolidació del poder reial
• El regnat dels Reis Catòlics (1479-1516) va significar la imposició del nou model de monarquia autoritària a Castella. A la Corona d’Aragó, en canvi, les institucions medievals dels diferents regnes (Corts, Generalitat) van seguir vigents, però es va instituir la figura del virrei com a representant del monarca. A Castella la monarquia va aconseguir, realment, imposar el seu poder i dur a terme una reforma profunda de les institucions.
L’articulació de la nova monarquia
La monarquia autoritària a Castella
• Quan Isabel va pujar al tron de Castella, al regne hi havia una situació d’anarquia i desordre que van tractar d’aturar amb la creació de la Santa Hermandad (1476), un cos armat encarregat de perseguir malfactors i criminals. Les corts van mantenir el caràcter consultiu, però es van crear consells, formats per juristes, i un exèrcit professional permanent, també l’Audiència Reial i la Comptadoria Reial d’Hisenda.
L’articulació de la nova monarquia
Membres de la Santa Hermandad
La uniformitat religiosa• Es va convertir en un objectiu de la nova
monarquia que va instar els jueus (sefardites) a convertir-se, expulsant els que no ho van fer (1492). Després de la conquista de Granada el mateix any, el cardenal Cisneros (1499) va posar fi a la tolerància i va impulsar els bateigs obligatoris (moriscos) amenaçant-los amb el Tribunal de la Inquisició.
L’articulació de la nova monarquia
Torquemada amb els Reis Catòlics
Castella: una economia ramadera
• Durant el regnat dels Reis Catòlics, l’economia castellana va continuar orientada cap a la ramaderia, fonamentalment ovina. La llana castellana continuava sent el producte d’exportació principal i per això els interessos ramaders van ser protegits per la monarquia, promulgant lleis en favor de la Mesta, l’organització dels ramaders castellans. A partir de la colonització d’Amèrica, Castella va monopolitzar el comerç ultramarí.
L’organització econòmica i social
Port de Sevilla al segle XVI
La lenta recuperació de la Corona d’Aragó
• La crisi de la baixa Edat Mitjana va delmar la població i va debilitar l’economia. Per pal·liar la crisi, el rei Ferran va propiciar una sèrie de mesures com ara la Sentència Arbitral de Guadalupe (1486) que va abolir alguns drets feudals al camp i va lliurar els pagesos de remença de pagar tributs. També es van promulgar lleis per afavorir el comerç, la navegació i les manufactures catalanes, mentre València vivia un segle d’or (segle XV) i Aragó continuava amb el predomini de l’agricultura i el règim senyorial.
L’organització econòmica i social
Els grups socials • La noblesa i el clero constituïen les classes
privilegiades i posseïen la major part de la terra i dels ramats. La noblesa va augmentar el seu poder econòmic gràcies a la institució de la primogenitura, que prohibia la venda del patrimoni familiar i obligava a deixar-lo en herència al primogènit (el pubill català). Però la majoria de la població la integraven llauradors sense terres. A les ciutats creixia la burgesia dedicada a les activitats comercials i artesanals.
L’organització econòmica i social
L’Humanisme espanyol • L’arribada de la impremta va tenir lloc a
finals del segle XV (València) i va impulsar l’esperit humanista amb figures com el jueu valencià Joan Lluís Vives, seguidor d’Erasme de Rotterdam, o el gramàtic castellà Antonio de Nebrija.
L’Humanisme i el Renaixement al temps dels Reis Catòlics
Els estils arquitectònics • L’arquitectura del Renaixement es va iniciar
a principis del segle XVI i es va desenvolupar en tres fases: 1) L’estil plateresc que es basava en la introducció de nous elements decoratius en edificis gòtics. 2) L’estil classicista que va introduir models arquitectònics clàssics, com ara columnes o frontons. 3) I l’estil herrerià caracteritzat per l’absència decorativa, línies rectes i volums cúbics com els de l’Escorial, una arquitectura nua, sòbria i geomètrica.
L’Humanisme i el Renaixement al temps dels Reis Catòlics
Estil plateresc: Façana de la Universitat de Salamanca
Estil classicista: José Benito Churriguera. Palau de Goyeneche
Estil herrerià: Juan Bautista de Toledo i Juan de Herrera. Monestir de San Lorenzo de El Escorial
Una escultura espiritualista • Tant a Castella com a Aragó, els escultors
van destacar per la intensitat a l’hora d’expressar els sentiments religiosos i la representació de l’espiritualitat més que la bellesa, treballant sobretot retaules, monuments funeraris i també imatges religioses.
L’escultura i la pintura renaixentistes peninsulares
Alonso Berruguete: Sacrifici d’Isaac (1526-1532
La pintura• La pintura també estava orientada cap a la
religiositat, ja que els temes profans i mitològics eren escassos. Al segle XV, ja va destacar el pintor castellà Pedro Berruguete d’influències renaixentistes italianes i al XVI, Luis de Morales i Sánchez Coello.
L’escultura i la pintura renaixentistes peninsulares
Pedro Berruguete: Anunciació (1505).
El Greco• Però el gran geni de la pintura renaixentista
va ser Domínikos Theotokópoulos, El Greco, que es va instal·lar a Toledo on va presentar unes figures tortuosament allargades i d’aparença fantasmagòrica, amb un estil dramàtic que buscava l’expressió dels sentiments amb complexes composicions i l’ús de colors freds.
L’escultura i la pintura renaixentistes peninsulares
El Greco: L’enterrament del senyor d’Orgaz
(1586-1588).