La mort de La mort de la Mare de la Mare de

DéuDéuCARAVAGGIOCARAVAGGIO

FITXA TÈCNICAFITXA TÈCNICA

• Autor: Autor: Michelangelo Merisi da Caravaggio Michelangelo Merisi da Caravaggio (1571 – 1610)(1571 – 1610)

• Cronologia: Cronologia: 1605 – 1606 1605 – 1606

• Estil: Estil: BarrocBarroc

• Tècnica: Tècnica: Oli sobre tela Oli sobre tela

• Dimensions: Dimensions: 3,65 m x 2,45 m 3,65 m x 2,45 m

• Tema: religiósTema: religiós

• Localització actual: Localització actual: Museu del Louvre Museu del Louvre (París)(París)

• Michelangelo Merisi da Caravaggio és el Michelangelo Merisi da Caravaggio és el pintor italià més singular del segle XVII. pintor italià més singular del segle XVII. Després d’assimilar alguns dels valors Després d’assimilar alguns dels valors pictòrics de la tradició veneciana, com el pictòrics de la tradició veneciana, com el color i la manera de treballar la llum, l’any color i la manera de treballar la llum, l’any 1592 es va traslladar a Roma, on va rebre 1592 es va traslladar a Roma, on va rebre encàrrecs importants gràcies al mecenatge encàrrecs importants gràcies al mecenatge del cardenal Francesco del Monte.del cardenal Francesco del Monte.

• L’any 1606, Caravaggio, que havia comès L’any 1606, Caravaggio, que havia comès un homicidi, va abandonar Roma i va un homicidi, va abandonar Roma i va iniciar una fugida que le va dur a Nàpols, iniciar una fugida que le va dur a Nàpols, Malta i Sicília, llocs on es va dedicar també Malta i Sicília, llocs on es va dedicar també a la pintura. Aquesta situació personal, a la pintura. Aquesta situació personal, difícil i inestable va afectar l’estil dels seus difícil i inestable va afectar l’estil dels seus quadres, que es van tornant més foscos i quadres, que es van tornant més foscos i més dramàtics.més dramàtics.

BIOGRAFIA DE L’AUTORBIOGRAFIA DE L’AUTOR

L’OBRAL’OBRA

La mort de la Mare de DéuLa mort de la Mare de Déu és una mostra és una mostra impressionant de les grans innovacions impressionant de les grans innovacions pictòriques que, en el marc d’una vida pictòriques que, en el marc d’una vida turbulenta, va convertir Caravaggio en un turbulenta, va convertir Caravaggio en un pintor maleït: per una banda, el pintor maleït: per una banda, el tenebrismetenebrisme a a base de l’intens joc de contrastos entre llum i base de l’intens joc de contrastos entre llum i ombra; per l’altra, el ombra; per l’altra, el realismerealisme amb què tractà amb què tractà els temes religiosos, dessacralitzant-los i els temes religiosos, dessacralitzant-los i presentant-los com a escenes de la vida presentant-los com a escenes de la vida quotidiana.quotidiana.

ELEMENTSELEMENTS PLÀSTICSPLÀSTICS

ANÀLISI FORMALANÀLISI FORMAL

Aquest quadre és un clar exponent del Aquest quadre és un clar exponent del tenebrisme de Caravaggio. La maduresa de tenebrisme de Caravaggio. La maduresa de l’artista havia arribat a un punt en què no es l’artista havia arribat a un punt en què no es plantejava gradació lumínica ni matisos sinó plantejava gradació lumínica ni matisos sinó solament el contrast entre la llum que fereix solament el contrast entre la llum que fereix els ulls i la foscor que amaga allò que no és els ulls i la foscor que amaga allò que no és rellevant. El rellevant. El raig de llumraig de llum, veritable , veritable estructurador del quadre, creua diagonalment estructurador del quadre, creua diagonalment l’escena i il·lumina d’una manera simbòlica i l’escena i il·lumina d’una manera simbòlica i gens casual allò que el sentit religiós de gens casual allò que el sentit religiós de Caravaggio volia ressaltar. Aquesta llum Caravaggio volia ressaltar. Aquesta llum simbolitza la gràcia divina i per això s’atura simbolitza la gràcia divina i per això s’atura sobre els caps i il·lumina el dolor, però manté sobre els caps i il·lumina el dolor, però manté els cossos en penombra. El joc de claror i els cossos en penombra. El joc de claror i foscor, juntament amb l’element color, donà foscor, juntament amb l’element color, donà nom al nom al tenebrismetenebrisme. .

Caravaggio usava una paleta de color saturat, Caravaggio usava una paleta de color saturat, però amb una gamma sorda que li servia per però amb una gamma sorda que li servia per expressar el seu temperamentexpressar el seu temperament..

ANÀLISI FORMALANÀLISI FORMALCOMPOSICIÓCOMPOSICIÓ

El quadre s’estructura a partir del raig de llum El quadre s’estructura a partir del raig de llum que prové d’una finestra alta i que dibuixa que prové d’una finestra alta i que dibuixa un un camí oblic que travessa tota la telacamí oblic que travessa tota la tela, destacant , destacant els els caps dels apòstols i il·luminant el cos de la caps dels apòstols i il·luminant el cos de la Mare de Déu Mare de Déu estès en diagonal sobre un estès en diagonal sobre un senzill banc de fusta; el raig de llum acaba senzill banc de fusta; el raig de llum acaba estavellant-se contra la cortina de color estavellant-se contra la cortina de color vermell intens que domina l’escena. Aquest vermell intens que domina l’escena. Aquest cortinatge, unit a una ambientació fosca i nua, cortinatge, unit a una ambientació fosca i nua, sense cap insinuació arquitectònica, confereix sense cap insinuació arquitectònica, confereix a l’escena la qualitat de teatre en el sentit més a l’escena la qualitat de teatre en el sentit més elevat.elevat.

Una composició d’aquest tipus dóna al quadre Una composició d’aquest tipus dóna al quadre un un caràcter de grandiositat caràcter de grandiositat que potencia els que potencia els aspectes més dramàtics de l’emoció escènicaaspectes més dramàtics de l’emoció escènica..

ESTILESTIL

ANÀLISI FORMALANÀLISI FORMAL

Si el tenebrisme fou una de les grans Si el tenebrisme fou una de les grans aportacions de Caravaggio, l’altra va ser el aportacions de Caravaggio, l’altra va ser el realisme o realisme o naturalismenaturalisme. El pintor tenia una . El pintor tenia una manera diferent de plasmar la realitat que es manera diferent de plasmar la realitat que es va manifestar en aspectes com: va manifestar en aspectes com: un un enfocament clarament antirenaixentistaenfocament clarament antirenaixentista que que no es basava en un món antropocèntric o no es basava en un món antropocèntric o una una manera dessacralitzadora de tractar els temes manera dessacralitzadora de tractar els temes religiososreligiosos, com si fossin escenes de la vida , com si fossin escenes de la vida quotidiana.quotidiana.

Al capdavall el missatge era el mateix: Al capdavall el missatge era el mateix: la la recerca de la veritat natural enfront de la recerca de la veritat natural enfront de la bellesa, el rebuig de la història i de la cultura bellesa, el rebuig de la història i de la cultura enfront de la realitat del dia a dia. enfront de la realitat del dia a dia.

A A La mort de la Mare de DéuLa mort de la Mare de Déu els personatges els personatges són representats amb són representats amb realismerealisme, amb una , amb una exactitud naturalista que exactitud naturalista que s’allunyas’allunya explícitament de explícitament de l’idealismel’idealisme que l’Església que l’Església

d’aquell temps reclamava per als temes d’aquell temps reclamava per als temes religiosos.religiosos.

Els homes, de fet, són Els homes, de fet, són homes vulgarshomes vulgars, amb els , amb els peus descalços, les barbes aspres i els cabells peus descalços, les barbes aspres i els cabells despentinats.despentinats.

La genialitat de Caravaggio consistí a La genialitat de Caravaggio consistí a aconseguir omplir l’escena d’una aconseguir omplir l’escena d’una emoció i un emoció i un dramatismedramatisme que projecten l’observador cap a que projecten l’observador cap a un món un món transcendenttranscendent..

INTERPRETACIÓINTERPRETACIÓCONTINGUT i SIGNIFICACIÓCONTINGUT i SIGNIFICACIÓ

El El realismerealisme de Caravaggio arribà al seu punt àlgid en aquest quadre. La mort de la Verge era un tema recurrent de Caravaggio arribà al seu punt àlgid en aquest quadre. La mort de la Verge era un tema recurrent entre entre els pintors de l’èpocaels pintors de l’època; aquests sempre ; aquests sempre havien de posicionar-se davant el dilemahavien de posicionar-se davant el dilema sobre si la Mare de Déu sobre si la Mare de Déu no no havia morthavia mort sinó sinó ascendit directament al celascendit directament al cel, o si havia mort primer per pujar immediatament al cel en cos i ànima. , o si havia mort primer per pujar immediatament al cel en cos i ànima. Caravaggio va preferir la segona versió; però no va ser això el que va escandalitzar els capellans que havien de Caravaggio va preferir la segona versió; però no va ser això el que va escandalitzar els capellans que havien de rebre el quadre i que el rebutjarem; el rebre el quadre i que el rebutjarem; el problemaproblema fou la mateixa figura de fou la mateixa figura de MariaMaria. Sembla que Caravaggio prengué . Sembla que Caravaggio prengué com a model el cadàver d’una dona ofegada al riu Tíber; de fet, com a model el cadàver d’una dona ofegada al riu Tíber; de fet, el cos de la Mare de Déu és plasmat amb el màxim el cos de la Mare de Déu és plasmat amb el màxim realisme, rígid per la mort, amb el ventre inflat i els peus moratsrealisme, rígid per la mort, amb el ventre inflat i els peus morats. Els religiosos consideraren que es tractava . Els religiosos consideraren que es tractava indignament la imatge de la Verge i no van ser capaços de copsar l’autèntic sentiment que transpira el quadre.indignament la imatge de la Verge i no van ser capaços de copsar l’autèntic sentiment que transpira el quadre.

INTERPRETACIÓINTERPRETACIÓFUNCIÓFUNCIÓ

La mateixa vida de Caravaggio es va desenvolupar sota el La mateixa vida de Caravaggio es va desenvolupar sota el signe de la signe de la violènciaviolència, i la desbordant càrrega de , i la desbordant càrrega de tensió tensió moral i religiosamoral i religiosa que arrossegava va donar a la seva pintura que arrossegava va donar a la seva pintura un caire rupturista. De fet, el pintor un caire rupturista. De fet, el pintor començà començà La mort de la La mort de la Mare de DéuMare de Déu el 1605, després d’haver sortit de la presó el 1605, després d’haver sortit de la presó; ; acabat de sortir-ne, ja va ferir un home i va veure’s obligat acabat de sortir-ne, ja va ferir un home i va veure’s obligat a fugir de Roma i refugiar-se a Gènova. La gran sort és que a fugir de Roma i refugiar-se a Gènova. La gran sort és que aquesta vida atribolada no li impedí de pintar.aquesta vida atribolada no li impedí de pintar.

Aquell era un moment en què la pintura italiana religiosa Aquell era un moment en què la pintura italiana religiosa estava profundament limitada per les estava profundament limitada per les disposicions estrictes disposicions estrictes del Concili de Trentodel Concili de Trento respecte a la representació de temes respecte a la representació de temes religiosos. La religiosos. La pinturapintura tenia una concepció de tenia una concepció de difusiódifusió; és a ; és a dir, se li demanava que dir, se li demanava que estimulésestimulés el el sentimentsentiment religiós a religiós a qualsevol nivell social encara que caigués en la qualsevol nivell social encara que caigués en la superficialitat; a més, s’esperava que es manifestés segons superficialitat; a més, s’esperava que es manifestés segons els els ideals clàssics de bellesa ideals clàssics de bellesa perquè acomplís amb més perquè acomplís amb més efectivitat la funció persuasiva. La figura de Caravaggio no efectivitat la funció persuasiva. La figura de Caravaggio no podia passar desapercebuda.podia passar desapercebuda.

Extret de: LLACAY, Toni, Visualart, Ed. Vicens Vives, 2009

MODELS i INFLUÈNCIESMODELS i INFLUÈNCIES

Tot i que no va tenir deixebles directes, la Tot i que no va tenir deixebles directes, la personalitat del seu estil naturalista basat en personalitat del seu estil naturalista basat en el tractament dessacralitzat dels temes el tractament dessacralitzat dels temes religiosos i mitològics, la utilització de la gent religiosos i mitològics, la utilització de la gent vulgar com a model per compondre els vulgar com a model per compondre els personatges i l’ús expressiu del clarobscur van personatges i l’ús expressiu del clarobscur van influir en l’obra de molts pintors posteriors, influir en l’obra de molts pintors posteriors, els anomenats “caravaggistes”, entre els quals els anomenats “caravaggistes”, entre els quals destaca el valencià destaca el valencià Josep de RiberaJosep de Ribera. . L’empremta de Caravaggio va marcar la L’empremta de Caravaggio va marcar la pintura dels grans mestres del Barroc, com ara pintura dels grans mestres del Barroc, com ara RembrandtRembrandt i i VelázquezVelázquez, i fins i tot va arribar a , i fins i tot va arribar a influir en artistes del segle XIX, com influir en artistes del segle XIX, com GéricaultGéricault..

Pel que fa al modelat escultòric dels cossos, Pel que fa al modelat escultòric dels cossos, s’adverteix la influència de s’adverteix la influència de Miquel ÀngelMiquel Àngel, i pel , i pel que fa a l a complexitat compositiva de les que fa a l a complexitat compositiva de les obres, la influència del obres, la influència del ManierismeManierisme..

Sant Andreu, patró dels pescadors. Ribera, 1634

Extret de: LLACAY, Toni, Visualart, Ed. Vicens Vives, 2009TRIADÓ, JR. Història de l’Art. Ed. Vicens Vives, 2009