la negra nit del franquisme 2 -...

4
LA NEGRA NIT DEL FRANQUISME Amb el final de la Guerra Civil el 1939, els canvis que afectaren a l'Arqueologia espanyola es van manifestar especialment en la consolidació de l'estructura institucional del bàndol vencedor i en el nou marc ideològic del franquisme, en què de manera general es vinculava la interpretació històrica a una ideologia política de caràcter nacional-catòlic. La victòria del general Franco va suposar la immediata supressió de les institucions arqueològiques anteriors; així la Junta de Ampliación de Estudios va ser substituïda pel Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC), dins del qual es va crear el nou Instituto de Arte y Arqueología Diego Velázquez, que va incorporar bona part del personal anterior, com va ser el cas de Manuel Gómez- Moreno, encara que la figura en alça del moment va ser el catedràtic d'Arqueologia de la Universitat Central de Madrid, Antonio García y Bellido, que des de 1940 apareix com a redactor i director de la revista Arxivo Español de Arqueología. El 1951 també fou anomenat director del nou Instituto Español de Arqueología y Prehistoria “Rodrigo Caro”, amb delegacions a Barcelona i València, orientades a l’estudi de la Prehistòria i la Protohistòria. L'inici de la Guerra Civil el 1936 va sorprendre al prehistoriador Hugo Obermaier fora d'Espanya i ja mai hi tornà, pel la qual cosa la seva càtedra d'Història Primitiva de l'Home va ser ocupada interinament per un deixeble seu (ajudant de càtedra des de 1931), Julio Martínez Santa-Olalla. Fill d'un destacat militar franquista, el general Martínez Herrera, bon amic de Franco, Martínez Santa-Olalla va ser la nova figura ascendent en l'Arqueologia de l'Espanya de la postguerra fins a mitjans de la dècada de 1950, en el període marcat per la influència dels germanòfils falangistes. Juntament a la interinitat de la càtedra, també va ser nomenat responsable, com a Comissari General, del nou organisme creat pel control del patrimoni arqueològic i la seva investigació: la Comisaría General de Excavaciones Arqueológicas (CGEA), fundada el 1939 per substituir el Servicio de Defensa y Recuperación del Patrimonio Histórico Nacional de la República. En els anys 1940-1941 la CGEA es va completar amb una xarxa de comissaris provincials i insulars que, amb una extracció heterogènia i sense remuneració oficial, van controlar bona part de la pràctica arqueològica espanyola. Aquestes persones moltes vegades eren simples aficionats i no podien considerar-se en general com a bons arqueòlegs, tot i les notables excepcions. L’esmentada situació es perllongà fins 1955, tot i que en els anys successius els comissaris varen continuar dominant localment l’Arqueologia de camp. El període de la Guerra Civil i els primers anys del franquisme va suposar per l’Arqueologia espanyola un gran retard en l'àmbit universitari. En aquest panorama va destacar des de Barcelona la figura de Martín Almagro Basch (1911-1984), format amb Pericot a València i amb Obermaier a Madrid, del que també va ser ajudant entre 1932 i 1934. L’esclat de la Guerra Civil sorprengué a Almagro a Alemanya, on hi havia anat com a becari, i s'incorpora immediatament al costat dels revoltats, sent nomenat el 1939 director del Museu Arqueològic de Barcelona i del Servei d'Arqueologia de la Diputació, la qual portava aparellada la direcció de les excavacions del jaciment d’Empúries. Catedràtic des de 1940, Almagro va consolidar el seu lloc a la Universitat de Barcelona el 1943 com a titular de Prehistòria i Història Antiga i Medieval. Va publicar la revista Ampurias i des de 1947 va organitzar els cursos internacionals d'Empúries, amb la presència destacada de l'arqueòleg italià Nino Lamboglia (1912-1977), especialista en ceràmica romana i que també va aportar els seus coneixements sobre estratigrafia arqueològica.

Upload: others

Post on 08-Aug-2020

4 views

Category:

Documents


0 download

TRANSCRIPT

Page 1: LA NEGRA NIT DEL FRANQUISME 2 - pagines.uab.catpagines.uab.cat/.../files/1a2_la_negra_nit_del_franquisme.pdf · LA NEGRA NIT DEL FRANQUISME Amb el final de la Guerra Civil el 1939,

LA NEGRA NIT DEL FRANQUISME Amb el final de la Guerra Civil el 1939, els canvis que afectaren a l'Arqueologia espanyola es van

manifestarespecialmentenlaconsolidaciódel'estructurainstitucionaldelbàndolvencedorienelnoumarcideològicdel franquisme,enquèdemanerageneralesvinculava la interpretacióhistòricaauna ideologiapolíticadecaràcternacional-catòlic.LavictòriadelgeneralFrancovasuposarlaimmediatasupressiódelesinstitucionsarqueològiquesanteriors;així laJuntadeAmpliacióndeEstudiosvasersubstituïdapelConsejoSuperiordeInvestigacionesCientíficas(CSIC),dinsdelqualesvacrearelnouInstitutodeArteyArqueologíaDiegoVelázquez,queva incorporarbonapartdelpersonalanterior, comvaserel casdeManuelGómez-Moreno,encaraquelafiguraenalçadelmomentvaserelcatedràticd'ArqueologiadelaUniversitatCentraldeMadrid,AntonioGarcíayBellido,quedesde1940apareixcomaredactoridirectordelarevistaArxivoEspañoldeArqueología. El 1951 també fouanomenatdirectordelnou InstitutoEspañoldeArqueología yPrehistoria“RodrigoCaro”,ambdelegacionsaBarcelonaiValència,orientadesal’estudidelaPrehistòriailaProtohistòria.

L'inicide laGuerraCivilel1936vasorprendrealprehistoriadorHugoObermaier forad'Espanya i jamaihitornà,pellaqualcosalasevacàtedrad'HistòriaPrimitivadel'Homevaserocupadainterinamentperun deixeble seu (ajudant de càtedra des de 1931), Julio Martínez Santa-Olalla. Fill d'un destacat militarfranquista, el general Martínez Herrera, bon amic de Franco, Martínez Santa-Olalla va ser la nova figuraascendentenl'Arqueologiadel'Espanyadelapostguerrafinsamitjansdeladècadade1950,enelperíodemarcatperla influènciadelsgermanòfilsfalangistes.Juntamentalainterinitatdelacàtedra,tambévasernomenat responsable, com a Comissari General, del nou organisme creat pel control del patrimoniarqueològic i laseva investigació: laComisaríaGeneraldeExcavacionesArqueológicas (CGEA), fundadael1939persubstituirelServiciodeDefensayRecuperacióndelPatrimonioHistóricoNacionaldelaRepública.Enelsanys1940-1941laCGEAesvacompletarambunaxarxadecomissarisprovincialsiinsularsque,ambunaextraccióheterogènia i sense remuneracióoficial, van controlarbonapartde lapràcticaarqueològicaespanyola.Aquestespersonesmoltesvegadeserensimplesaficionats inopodienconsiderar-seengeneralcomabonsarqueòlegs,toti lesnotablesexcepcions.L’esmentadasituacióesperllongàfins1955,totiqueenelsanyssuccessiuselscomissarisvarencontinuardominantlocalmentl’Arqueologiadecamp.

ElperíodedelaGuerraCivilielsprimersanysdelfranquismevasuposarperl’Arqueologiaespanyolaungranretardenl'àmbituniversitari.EnaquestpanoramavadestacardesdeBarcelonalafiguradeMartínAlmagroBasch(1911-1984),formatambPericotaValènciaiambObermaieraMadrid,delquetambévaserajudantentre1932i1934.L’esclatdelaGuerraCivilsorprenguéaAlmagroaAlemanya,onhihaviaanatcoma becari, i s'incorpora immediatament al costat dels revoltats, sent nomenat el 1939director delMuseuArqueològicdeBarcelonaidelServeid'ArqueologiadelaDiputació, laqualportavaaparelladaladireccióde lesexcavacionsdel jacimentd’Empúries.Catedràticdesde1940,Almagrovaconsolidarel seu lloca laUniversitat de Barcelona el 1943 com a titular de Prehistòria i Història Antiga iMedieval. Va publicar larevista Ampurias i des de 1947 va organitzar els cursos internacionals d'Empúries, amb la presènciadestacadadel'arqueòlegitaliàNinoLamboglia(1912-1977),especialistaenceràmicaromanaiquetambévaaportarelsseusconeixementssobreestratigrafiaarqueològica.

Page 2: LA NEGRA NIT DEL FRANQUISME 2 - pagines.uab.catpagines.uab.cat/.../files/1a2_la_negra_nit_del_franquisme.pdf · LA NEGRA NIT DEL FRANQUISME Amb el final de la Guerra Civil el 1939,

MartínAlmagroBasch(Fotoviquipedia)

LesescassesrelacionsinternacionalsdeMartínezSanta-Olallaunidesalsprofundstraumesquehavienafectatalmónacadèmicengeneral,vaninfluireneldesinterèsperprojectes internacionalscomelCorpusVasorumAntiquorum,quevaderivarcapaunproducteméslocal,elCorpusVasorumHispanorum.Totiaixí,esvanpublicarelCorpusVasorumAntiquorumdelMuseudeBarcelona(1957i1965,preparatabansdelaGuerraCivilperBoschGimpera,SerraRàfolsiColominas),iposteriorelsd'UllastretiEivissa.UnaltreprojecteinternacionalsubstituïtperunavariantmenyspretensiosavaserlaTabulaImperiiRomani,quedesprésdelaguerra es va convertir en les Cartas Arqueológicas Provinciales, orientades a l'elaboració d'un índex dejaciments arqueològics, amb resultats més escassos que el projecte inicial. Espanya no s'incorporarà,almenysdeformaactiva,aunprojecteinternacionalfinsalCorpusSignorumImperiiRomà,posatenmarxael1963.

Lasituacióde l'Arqueologiaespanyolavacanviarde forma inexorabledurant ladècadade1950perdiversosfactors,entreelsquedestaquenlapèrduad’influènciadelsfilofeixistes delaFalangeafavordelsanomenatstecnòcrates ide l’OpusDei, ladesaparicióde laCGEA ieldesenvolupamentdenovescàtedresuniversitàries de Prehistòria i d'Arqueologia, Epigrafia iNumismàtica, així com la creaciódels Instituts delCSIC deArqueología y Prehistoria “Rodrigo Caro” (1951), dirigit com ja hemdit perGarcía y Bellido, i delEspañoldePrehistória(1958),dirigitperAlmagro,ambseuaBarcelona.

En el marc de la preparació del IV Congrés de la Unió Internacional de Ciències Prehistòriques iProtohistòriquesqueesvacelebraraMadridel1954,sotalapresidènciacientíficadeLluísPericot,esvaferpatent en el món acadèmic les reticències que despertavaMartínez Santa-Olalla per dirigir l'arqueologiaespanyola.Tot iqueMartínezSanta-OlallavaserundelsponentsdelCongrés (Neolític iEdatdelBronze),juntamentambunPericot (Paleolític) iAlmagro (Edatdel Ferro), la seva sort jaestavadecidida. Elprimer

Page 3: LA NEGRA NIT DEL FRANQUISME 2 - pagines.uab.catpagines.uab.cat/.../files/1a2_la_negra_nit_del_franquisme.pdf · LA NEGRA NIT DEL FRANQUISME Amb el final de la Guerra Civil el 1939,

episodi de la seva caiguda el vamarcar el fet que, convocada per fi almateix any de 1954 la càtedra dePrehistòriade laUniversitatdeMadridqueocupava interinament,el vencedorde l'oposicióva serMartínAlmagro.El segonepisodiesvadura termeambel lliurament,el1955,alministred'Educaciód'unacartacontralaCGEA,signadaperdestacatscatedràticsuniversitaris,iamblaqueesvaaconseguirlasupressiódela CGEA. En el seu lloc es va crear el Servicio Nacional de Excavaciones Arqueológicas, estructurat endiverses delegacions que responien als districtes universitaris existents, al front dels quals hi hauria uncatedràticuniversitaridePrehistòriaod'Arqueologia.Noobstantaixò,hihahaverunperíodedetransicióenelqualvaseguiractuantelpropiMartínezSanta-Olallaialgunsdelsseuscomissarisenelmarcprovincial,amésdelacontinuïtatd’algunsserveisarqueològicsenl'àmbitdelesDiputacionsProvincials,comvasucceiraBarcelona,ValènciaiMadrid,ofinsitotlacreaciód'algunsaltres,comeldeGirona(1950).

LluisPericotGarcia(FontEnciclopediaCatalana)

En l'àmbit universitari, unanova generaciód'arqueòlegs va anarocupant les càtedres, actualitzant inormalitzant la docència de la disciplina i les intervencions arqueològiques. Així, en 1959 es traslladà a laUniversitatdeBarcelonael lleidatàJoanMaluquerdeMotes (1915-1988)desde lacàtedrad'Arqueologia,Epigrafia iNumismàticade laUniversitatdeSalamancaqueocupavadesde l'any1949.El1970, tornàa laUniversitat de Barcelona el professorMiquel Tarradell (1920-1995) que, desprès d’un exili interior com aresponsable d’arqueologia del “Protectorado Español” del Marroc, ocupava la càtedra de Universitat de

Page 4: LA NEGRA NIT DEL FRANQUISME 2 - pagines.uab.catpagines.uab.cat/.../files/1a2_la_negra_nit_del_franquisme.pdf · LA NEGRA NIT DEL FRANQUISME Amb el final de la Guerra Civil el 1939,

Valènciadesde1956.Almateixany1970elgironíPeredePalol(1923-2005)estraslladàalaUniversitatdeBarcelona des de la Universitat de Valladolid, orientant la seva recerca en aquesta darrera etapa cap al'ArqueologiaPaleocristianaiMedieval.

El1968s’inauguralaUAB.Entrealtresmotiusdelasevacreació,calesmentareldedesconcentrarlacomunitatuniversitària iminimitzarelsdisturbis i lesprotestesestudiantilsques’estenienarreud’Europa idels EEUU. Pel que fa a l’arqueologia, s’incorpora a la nova UAB personal del Museo Arqueológico deBarcelona(enaquellmoment,depenentdelaDiputaciódeBarcelona).Larecerca,doncs,quedasupeditadabàsicamentalaqueesfeiadesd’aquellMuseo.

EduardRipollPerello(font:https://www2.uned.es/dpto-pha/Congreso%20Solutrense/Homenajes.htm)