qwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqw ertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwert yuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyui opasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopa La pirateria sdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdf ghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghj klzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklz xcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcv bnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbn mqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmq wertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwer tyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyu iopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiop asdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasd fghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfgh jklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklz xcvbnmrtyuiopasdfghjklzxcvbn mqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmq wertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwer tyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuDavid Snchez Lpez E4C Institut Ferran Casablancas02/04/2010

ndexPirateria martima.......................................................................2 Pirateria barbaresca...................................................................7 Pirateria aria...............................................................................8 Infracci del copyright...............................................................9

Pirateria martima

AntigaLa pirateria martima s la prctica, tan vella com la navegaci, que t per a objecte l'atac d'una embarcaci amb l'objectiu de robar el seu carregament, i de vegades el vaixell sencer. Un pirata s una persona que practica la pirateria. Tanmateix, els pirates no es limitaven noms als pillatges de vaixell sin que de vegades atacaven petites ciutats costaneres. La paraula pirata est lligada a les accions a la mar sense l'acord d'una naci sobirana, contrriament als corsaris, capitans d'embarcaci privada treballant per a una naci o una persona important en la societat.

La pirateria martima va conixer diversos perodes fasts, al final del segle I abans de J.C. a la Mediterrnia, i al segle XVIII a les Antilles i l'Oce ndic. Desprs poc a poc va desaparixer, a causa del poder creixent d'unes nacions sobre totes les regions del mn. Molts anarquistes s'han inspirat en la filosofia dels pirates que consistia a exiliar-se de tota naci per tal de portar una vida ms lliure.

Pirateries famoses:Carib Espanyol:La Ruta de les ndies que seguien les embarcacions espanyoles, creuava l'oce Atlntic rumb a Cuba o a La Espaola. D'aquestes illes partien dues rutes cap al continent: a Veracruz i Cartagena d'ndies. Durant els primers segles del domini espanyol a Amrica, els pirates que intentaven, i en molts casos aconseguien, robar valuosos carregaments d'or i altres mercaderies procedents del Nou Mn van abundar en el Mar Carib, que presentava un lloc ideal per a l'activitat per la seva abundncia d'illes en les que els pirates podien refugiar-se. Cal tenir en compte que els Reis Catlics van permetre el 1495 a tots els seus sbdits tripular naus a les recentment descobertes ndies, el que va fer que moltes embarcacions es llancessin a l'Atlntic sense la deguda preparaci, sent fcil presa per als llops del mar.

Vkings:Encara que aquest poble va estar sumit en lluites internes durant diversos segles, en 793 realitzen el primer atac a la costa nord d'Anglaterra i dos anys desprs a Irlanda. Des d'aquesta data fins poc desprs de l'any 1000, els pobles del nord van efectuar tot tipus d'incursions en el mar del Nord, el Cantbric i la Mediterrnia (tant oriental com occidental). El radi que arribaven les seves excursions va anar augmentant progressivament, segons creixien els seus coneixements de la costa i els rius navegables.

Els vkings no solien vincular les seves accions a altres ideals que no fossin aconseguir riqueses, esclaus o terres on establir-se, ni tampoc sollicitaven algun tipus de perms a una autoritat ms gran que justifiqus les seves accions, com seria posteriorment el cas dels francesos i anglesos amb les seves patents de cors. No obstant aix, la formaci de grans partides per a realitzar atacs costaners

coincid almenys amb l'poca a Escandinava quan la poblaci va comenar a organitzar-se en regnes ms o menys extensos i consolidats.

Pirates clebres

Anne Bonny Mary Read Jeireddn Barbarroja Roger de Flor Barba negra Francis Drake Pier Gerlofs Donia Thomas Cavendish John Hawkins Richard Hawkins Olivier de Norh Laurens de Graff El Olons John Clipperton Jack el Calic (Jack Rackham)

Bartholomew Roberts Lope de Aguirre Benito Soto Aboal William Walker Willian Dampier William Kidd Roberto Cofres Edward England Louis Michel Aury Bartholomew Sharpe Thomas Tew Wodes Rogers Mateo Mainery Pirata enmascarado

Pirata Jack Sparrow, basat en el fams pirata Jack Rackham.

ModernaLa pirateria martima moderna compren les segents accions:

Segrest: s un delicte consistent a privar a una persona

illegalment de la seva llibertat, usualment retenint-la en un espai per demanar una compensaci o obtenir uns diners (rescat). Les niques persones que poden privar del dret de moviment a una persona sn els membres de la policia i altres cossos afins amb un ordre judicial. Actualment la majoria de segrestos tenen lloc a Colmbia i Iraq, tot i que s un delicte present a tot el mn.

Robatori: s un delicte contra el patrimoni, consistent enl'apropiaci de bns aliens, amb intenci de lucrar-se'n, emplenant-hi per a aix fora en les coses o b violncia o intimidaci a la persona. Sn precisament aquestes dues modalitats d'execuci de la conducta les que la diferencia del furt, que exigeix nicament l'acte d'apropiament. La major perillositat del robatori, per l's d'aquesta fora o intimidaci, justifiquen que la pena sigui superior a la que s'estableix pel furt.

Homicidi: s un delicte consistent a matar una altra persona i es diferencia de l'assassinat en la intenci en fer-ho (en el cas de l'assassinat pot haver-hi desig de lucre o violncia afegida). Sabotatge: s una acci deliberada dirigida a debilitar a unenemic mitjanant la subversi, l'obstrucci, la interrupci o la destrucci de material.

La pirateria barbaresca:Els pirates barbarescos, tamb a vegades anomenats corsaris otomans, van ser pirates i corsaris que van actuar des del Nord d'frica (la "Costa barbaresca"), on tenien les seves bases. Van actuar des de Tunsia, Trpoli, Alger, Sal i ports del Marroc, assetjant el trnsit martim al Mar Mediterrani occidental des del temps de les croades i que es va fer especialment intens desprs de la caiguda de Constantinoble (1453) en mans dels turcs otomans. Les "rtzies" d'aquests pirates tamb es van dirigir als vaixells mercants que viatjaven a sia, envoltant frica, fins a principis del segle XIX.

Aruj, pseudnim Barbaroja o barba Aruj.

Les seves places fortes estaven situades en diversos punts de la costa d'frica del Nord coneguda com la Costa barbaresca (terme que defineix el Magrib, en ser els seus habitants originals d'tnia berber), encara que la seva depredaci s'estenia principalment per tot el Mediterrani, al sud al costat del litoral Atlntic de l'frica occidental, i en l'Atlntic Nord, arribant a punts tan al nord com al sud d'Anglaterra, Irlanda i Islndia. A ms de capturar vaixells i apropiar-se de les seves mercaderies, l'altra faceta lucrativa de la seva activitat era l'assalt a pobles costaners europeus, especialment del llevant espanyol i el sud itali, on es capturava als seus pobladors cristians que desprs eren venuts com a esclaus en els mercats nord-africans, a Algria i el Marroc.Els ms famosos corsaris van ser els germans otomans Barba-roja, l'anomenat Hzr (Barba) i el seu germ gran Oru, que van prendre el control d'Alger a principis del segle XVI i el van convertir en el centre de la pirateria Mediterrnia durant els segents tres segles, aix com establir la presncia de l'Imperi otom a l'frica del Nord

que va durar quatre segles. Altres famosos corsaris-almiralls otomans inclouen Turgut Reis (conegut com Dragut a Occident), Kurtolu (conegut com Curtogoli a Occident), Kemal Reis, Salih Reis, Koca Murat Reis i Tybalt Rosembraise.

Pirateria ariaLa pirateria aria s tamb una forma de terrorisme. Consisteix en: Robar un avi. Fer aterrar lavi en un lloc diferent. Modificar el rumb. Demanar un rescat per lalliberament de les persones o de la crrega. Robar les mercaderies.

L'acte de pirateria aria tamb consisteix en utilitzar laeronau robada per fer altres actes de violncia: sabotatge, latac a altres aeronaus, terrorisme, apropiaci de la mateixa aeronau o la retenci en terra.

El primer segrestEl primer segrest d'una aeronau que es t registrat es va produir al Per el 1931, quan uns insurrectes peruans van retenir un avi Ford trimotor de l'aerolnia Panagra, pilotat per Byron Dague Rickards, que transportava correu aeri per tal d'utilitzar-lo en el seu mot contra el tinent coronel Luis M. Snchez Cerro. Anys ms tard, aquest mateix pilot es convertiria en el primer pilot

a patir dos segrestos, al ser-li segrestada l'aeronau al seu crrec el 3 d'agost de 1961, mentre treballava com a pilot de reactors a Continental Airlines. Encara que des de llavors s'han produt nombrosos segrestos d'aeronaus, en les dcades dels anys 40 i la dels 60 van ser especialment freqents.

Latemptat de l11-SSens dubte, el cas ms rellevant de la pirateria aria el va constituir el segrest de diverses aeronaus el dia onze de setembre de 2001 amb la finalitat d'estrelles contra significatius objectius a les ciutats de Nova York i Washington, als Estats Units. A ms del segrest mltiple, la utilitzaci de les prpies aeronaus com projectils contra els objectius, la mort

de tripulaci, passatgers i comanda sucida suposa un acte de barbrie inusitat. Aquests fets van commoure la societat occidental i des del punt de vista de la seguretat aeroporturia han promogut l'adopci de rigoroses normes d'identificaci i registre de passatgers, aix com d'inspecci d'equipatge abans d'abordar els avions.

Infracci del Copyright.Una infracci de copyright o violaci de copyright s un s no autoritzat o prohibit d'obres cobertes per les lleis de copyright de manera que violin algun dels drets exclusius de l'autor, com el dret de reproducci o el de fer obres derivades. Tamb s habitual l'abs del terme pirateria, sovint de forma pejorativa, per referir-se a les cpies d'obres sense el consentiment del titular dels drets d'autor. La forma en qu ha de tractar la legislaci la realitzaci d'aquestes cpies s un tema que genera polmica a molts pasos del mn. La llei d'Espanya que regula el dret d'autor (Llei de Propietat Intel lectual), preveu com a excepci la cpia privada, s a dir, autoritza els particulars la cpia o reproducci d'una obra protegida per fer un s privat de la mateixa, sense oblidar que la constituci (jerrquicament superior) disposa del lliure accs a la cultura. El dret penal noms tracta les violacions ms greus de l'ordenament jurdic, i en el marc del dret d'autor, generalment noms es sancionen penalment les conductes que suposin la cpia o el plagi de les obres protegides, on concorrin dues circumstncies: l'nim de lucre i el perjudici del tercer, on el benefici obtingut tingui especial transcendncia econmica. Aix ltim, en molts casos, suposa una activitat altament especialitzada, que busca la comercialitzaci dels productes

copiats o plagiats, i es defineix en actes com ara l'exposici de les cpies en comeros, catlegs de venda, i altres. Considerar aquests drets com una forma de propietat (i no com un dret d's) facilita la criminalitzaci de la cpia no autoritzada. Permet a ms a les grans multinacionals que controlen aquests drets una equiparaci amb altres delictes de ms gravetat com el robatori.

ConseqnciesEn relaci a la indstria musical, per a la majoria de msics seva veritable font d'ingressos est en l'actuaci en viu, no en la venda de discos. Per tant, per alguns, la disponibilitat del material dels msics afavoreix la afluncia de pblic als seus concerts. Un dels mitjans que afavoreix aquesta disponibilitat del material avui en dia s l's de programari P2P que permet als seus usuaris compartir fitxers a travs d'Internet, tot i que molts esperen que els msics comencin a abandonar el concepte de disc gravat per oferir el seu material de formes alternatives (com, per exemple, descrregues via FTP o similars), podent fixar preus per pea / can o grup de peces molt ms baixos que els actuals preus de CD. No obstant aix, la majoria de les grans companyies, i associacions d'autors, i intrprets best-sellers, no estan d'acord amb aquest punt de vista i ludeixen a la prdua de llocs de treballs que es produir en la indstria del sector a causa d'aquesta activitat. A ms defensen el dret dels autors a rebre compensaci econmica per la utilitzaci de la seva obra, per un temps indeterminat, criticant les actuals limitacions temporals.