la plaça del diamant
TRANSCRIPT
La plaça del diamant. Mercè Rodoreda
Tresa Purtí
Index Autora Època i lloc de la ficció Fil argumental Personatges Estil i llenguatge Tema i missatge de l'obra Lectura i comentari d'un fragment seleccionat
del llibre Valoració i crítica de la novel·la
Autora Mercè Rodoreda i Gurguí va nèixer a
Barcelona el 10 d'octubre de 1908 i va morir a Girona el 13 d'abril de 1983.
La seva producció comprèn tots els gèneres literaris.
Època i lloc de la ficció
L’època és des de poc abans de la proclamació de la República al 1931fins als primers anys de postguerra al 1951. L’acció passa a Barcelona.
Fil argumental
Natàlia, la protagonista ens explica les seves vivències, comença en l’època que coneix al seu futur marit Quimet en un ball de festa major a la plaça del Diamant de Barcelona.
L’obra es pot dividir en tres parts:
Personatges
Quimet (Primer marit) Antoni (Segon marit) Toni (fill gran) Rita (filla petita)
Estil i llenguatgeLa llengua utilitzada és senzilla i està explicada
en primera persona, la Natàlia explica les seves vivències. Podriem dir que hi ha una presència del autor dins la novel·la
Utilitza el monòleg interior i per això podem trobar alguns col·loquialismes com frases curtes.
Tema i missatge de l'obra
A aquesta novel·la està clarament reflectit el masclisme, representat per Quimet.
La dona a l'època de la guerra no estava gens considerada
A la societat de postguerra Colometa ja és més reconeguda com a dona, encara que en aquesta època ja és més vella, i ja es tractada com una senyora.
Lectura i comentari d'un fragment seleccionat del llibre
I va ser aquell dia que vaig dir-me que s’havia acabat. Que s’havien acabat els coloms. Coloms, veces, abeuradors, covadors, colomar i escala de paleta, ¡tot a passeig! Però no sabia com… Aquest pensament se’m va quedar per dins del cap com una brasa. I mentre en Quimet esmorzava amb les cames cargolades, jo pensava en l’acabament del poble dels coloms i tot el que em deia en Quimet m’entrava per una orella i em sortia per l’altra com si, d’orella a orella, se m’hi acabés de fer un forat.