la publici ejoilp

8
ab> eJOILP cs. ELLOTGES J. QAMBLA ItELCUITRE 33 Dassatge Bacardi 2 ..%) e e e e e eerecer reereee ffffff Sita posat a la vetada el número 4 de "La Nova Revista", corresponent al mes d'abril. Publica un fragment de Memeener i traduccions de Chesterton, Petrarca i A. Txecohva Les pàgines de cneni- ques van signades per Josep Lleenard, Paül Avot, J. F. Räfels, Almete Vives. Conté illustracions d'Espinall. Joan Colom, Smith, i dos lekites ätics del Museu de Barcelona, i dibuixos inedits . als Manes finals originals de J. Co- lom, Joaquim Sunyer, E. C. Ricard Espinal, S. Dalí i J. F. Refols. Ha estas posat a la venda el llibre "La plaea. de Catalunya", de J. Puig i Cadafalch, en el qual l'autor expon detalladament el seu projecte d'urbanització de la citada Plaça. El text va acompanyat de nodrida i in- teressant documentació gràfica. que horn representes l'"Egmont". t e pene ningú no ho trobaria inoportú. —Aviar sei ä a vós, al vostre torn, que }lona retsä homenatge —Prou que ho sé. M'ho porten una mica amagat, i fan bé. No grite borne d'homenat ges . M'agradarle nomás denvellir absorvit per la me- va obra, e: 0m aquests artistes infati- elles que e i diuen Ysa3e, o Sauer, o Plante. AMILCAft Com es llegiran llibres Abans de reprendre 21 tenia de la lectura de llibres, que ene ha interes- sat d'una manera especial, hem vol- gut deixar pasear a posta un temps suficient per r. veure com reaccionava l'esperit públic amb la sacsejada de tantes i tan prestigioees veus com han pres part en aquesta conversa. Pel que es refereix a les paraules que nosaltres haguem sabut dir, ens ha Semblat que quedaven seise contestació explícita i directa. Nornés en determinats sectors hi ha hagut un cert interes a presen- tar notes optimistes que fessin con- trapes a les en resta forma mases pes- simistes obeervacions nostres. Si la cosa s'ha produit decididarnent d'a- questa manera, nosaltres agreim la fi- ne e a dele que puguin e e eer centra- opinants i en el punt on ells se sitnen compertim en absolut el seo optimis- me. Multipl icar els rena l:tres per deu, cena deia eillustre editorialista de Le PVBILICTTAT, pasar deis tres eents als tres rril en dos o tres artys, is un fet de tanta significació i de tanta evi- dencia, este per force ha d'eixamplar el cor. Deu vegades mis de llibres, voleo dir com a mínimum. deu ven- des mes de lectors que "han de ten- bar inevitablement visiblement en la massa del país. Pere aq uest optimis- me del, tres cents als tres mil is, arnh tot i la seva eignificar ee un ep- timisme relatiu. Nosaltres, una vega- da constatat passern i prosseguim el nostre terna entera que sigui a costa de barrejar una mica d'ajena al vi. Par-litem mara de la qualitat de la lectura. i sobre ex?, no recordem ese nin gú hegi oposat eap obieeci6. Una lectura de tres mil o de virt exemplars, la quantitat tant se val, Rot ¿eses: cosa externa. i apareixer i /mesar d'una manera efí- mera en anuest temps de cinema coro una malaltia o una moda. Fern altres observacions a mes de lee de/ regis- tre de vendes dels llibreters. Que ha passat d'un temps enee en ordre a l'ensenyament de la llenen*? Quina paliada han tingut les càtedres de Gramätica? L'interès per a apren- dre la /len gua ha crescut com caldria esperar o ha minvat? Suposant que les generacictns y enes han fet tard. han sabut veure eorn era urgent estnenar en les noves, errors antire? Quents ¡'Ti els pares que han adquirit cene- ciencia viva de la necessitat de 1-. !ten- gue materna en l'educació deis in- fants i han exigit, toril poden fer-he, que almenys el pa de reeperit ne sigui ne gat alt seus fills en la Ileneua deis sentiments i de la vida íntima? Si a tot alee no es pot contestar dura ma- nera positiva, deixeu-nos éster prssi- mistes sobre la bona i continuada lec- tura de (libres. Així com no ereiem que el freudis- mC teletti eaire valor en la sedimen- La política UN ADVERTIMENT .4 RADIO BARCELONA El general Milans del Bosale adreçat a la Ràdio Barcelona perquè en resdevenidor en els Programes no es faci mis la distinció ¿'Es- panys i Catalunya en donar compte de l'estat del temps que facilita el Servei Meteorològic. Aquesta distinci6, roes si es traga tés de dues nacionalitats distintes, va dir el governador, fa mal efecto a qui ho llegeix, i a mie, ca/ que s'acabi aquest mal costum que s'ha- via establert d'escriure Espanya i Catalunya. Les Art: Avci, dissabte, a les sis de la tarda, s'inauguran a la Sala Pares les cepo-. tkions de pintura deis artistes Eran- cec Domingo, Collet, Pere Casals,. R. Estrany. Enancase Llop i la de ce-. ni:Mea de fose', Guardiola. tació definitiea de la lectura, tampoc no creiem d'una manera absoluta en els moviments sentimentals o pasaje- nals d'altra mena si no provoquen po- sicions de caràcter permanent En rea- litat, mimes el que ennesx estima. Aquesta és la nostra única fe. Nomes els' que coneixen la 'lengua són ca- paees verament d'estimar-la i de ren senuneiar-la mai. ni públkament ni erivadarnent. Desconfieu del que es pensa que conde la !lengua perque la parla a casa o la fa servir, com diria lean l'Eecop, per a renegar. .est no restimarä mai. ni mai, per mes que digui i faci, el seu entusiasme no se- rä una base prou segura per a fona- mentar-hl cap mena d'esperance. Va melt fié que es vengten !libres. q ue s'apleguin els alTlieS per !leer- los. que es fundin biblioteques, pese si no s'estudia la llengua. si tat això no es pasta amb disciplina — arnb pura disciplina gramat i & - 2 i -49 frägil i inconsistent i la primera tentada s'br, pot enfilar. Heus aquí, dones. el prcbleme. Se'ns este aixecant en re i tots plegase estem aixesrant arnb el nestre tmf una mena de castell de lectura. Hein de mirar que no sigui un castell de vent i hem de córrete, ara que este gairebé aleas a aesetzu- rarelo per sota. a posar-li puntals ferms perquè perduri i sieui verita- ble monument de l'esdevenidor. De la teína que es podria fer en parlarern, si Dim ho vol. un altre dia. ALIXS/SOPE GAL? El Municipi té intenció d'estggilir pedrissos anunciadora. isiad que nes ka de molt bon gust, pot donar ocasi6 a equivoca lamentable% soser SANTAMAR1A Converses filole•iques (CORRESPONDENCIA) Al S. P. Realment "les me- ves .oides" que dieu haver trobat era el "Dad i dallä" és un disbarat Es fin de la creença que tenen molts que el mot oida és l'equivalent exacte del mot espanyol oído. leavors creuen que el castellanisme oido ve en tot ms reemplaçar-se per oída, i on diem els meus idos hasta canviar oídos en oírles i dir les turres oides. No: oida és el gentil de roja no l'òrgan de reir, que en catete ie orella. Pedem dir la turna oida, a oída tneva, però no frs metes oídes, a oides metes: te- fin) dues. orelles; no tenim dues cedes. P. FABRA AQUEST NÚMERO HA PASSAT PER LA CEN- SURA GOVERNATIVA ffff ..ecerereeere ffffff e MOBLES I PRESTATGERIES DESMUNTABLES. ACE.R. LA PUBLICI 3///, • • BARCELONA, DISSABTE, 16 D'ABRIL DE 1927 TALLERS D'Il4PREYITA: CADREn BARBARÁ, ti t 13.—TELEFON 1318-A y . GUILLAMET F3ARCELONA: Rda. Univers‘tat.31 ANY XLVI. — NUM. 16,559.— PREU: 10 CENTIMS MADRID: Av. PI Merge11,11 REDACCIÓ I ADMINISTRACIÓ: PLAÇA DE CATALUNYA, 3.—TELEFON 1451-A Full de dietari COMENTARIS Un ram de flors CONTRAOFENSIVA La paperera és un moble de pri- mera necessitat. N'hi hauria d'ha- ver a totes les cambres. Fóra rúni- ca manera de simplificar l'existencia dele que figureras en una !lista pro- fessional de les que solen inserir els anuaris i per aquest sol mèrit ens velem afavorits amb una quantitat extraordinäria de circulare, prospec- tes, comunícate, etcétera. Una ullada al paper o a la tarja que acabem de rebre i, au, al cove. No val a dubtar un segon, a detu- rar-se a reflexionar un instant sobre si ens convé servar aquella indica- d& Si deturem el gest expeditiu de tirar el prospecte o la circular al cove, estem perduts. El dejases so- bre una taula i allí resta dies i dies. S'ajunta amb altres, es barreja amb documents interessants, forma una massa imposant i indestriable. Faig el possible per educar-me en aquest sentit i reconec que faig grane progressos. A hores d'ara ja trobo una menä de place esportiu a fer una bola amb el sobre i el prospecte que acabo de rebre i en- gegar-los vivament a la paperera. Em sembla que materialment torno la pilota a/ bon industriae al bon magatzemista o al bon professionat que m'ofereix espontàniament els seus productes o serveis. Una ingratitud? Ep1 No fern so- fismes. Si ells m'ofereixen alguna cosa no es pas pels tneus bons ulls —que no coneixen—; és ‚hupte - ment per fomentar llur negoci. És amb aquesta sola intenció que fan lliscar insidiosamht Ilur propagan- da en el meu domicili i m'obliguen, vulga no vulga, a descloure un so- bre i a passar els ulls per unes guan- tes radies impreses... Hi tenen dret? Legalment no cal discutir-ho. Tothom que tingui di- ners per fer-se unes targes o unes circulars 1 per franquejar-les d'acord amb la tarifa postal, té drei a per- torbar la feina o la divagació del pi: Cocina. Obliga el carter a traginar el seu sobre, obliga les minyones a oblea- la porta, t'obliga a tu a dei- xar el que fas per a donar un cop d'ull al miseatge que et presenten. Impacient. e1 llences? Mol . be. La minyona l'ha d'escombrar; l'ha d'en- taforar a la galleda reglamenteria; l'ha de baixar a l'escombriaire: l'es- combriaire se l'enduu a Hospitalet; allí una classifieadora el posa er. la pila deis papera. etc., etc. Imagineu, us ho preso, el meca- nisme que po5a en moviment qual- sevol sastre que comunica el seu retorn de Londres amb les darre- res novetats de la temporada (igno- rant que tu no gastes sine) drape de Terrassa); qualsevol erodiputat a Corts que ofereix els selle vine de Xeree (ignorant que tu ets mes al- guader que qui mis ho sial; (Mal- cerril fabricant d'específies que n'o- fereix tan contra l'obesitat (igne- rant que tu ets encara un pes gall o potser mosca)! Confesso oue sine un cert odi als prospectes. D'uns dies cine, ja els 11enee al cove sense ni tan gols descloure el sobre. ÉS arriscas, ja ho si. Qualsevol dia, practicant aquest procediment, malmetre una carta contenint un xec que m'en- vis un insospitat ende d'América. a e CRONICA L'Orient tèrbol En aquests últims mesos, l'Orient d'Europa i l'Orient d'Asia tornen a aparèixer fortament tèrbols. Podríem dir que el món presenta, als Baleans i a Xina, els dos finare inflamatoris miss temib l e s en l'hora actual. Des de l'Occident europeu, hom t l sensació — potser enganyosa — de trobar-se protegit per la llunyania. Però l'experiència històrica, sobretot la de les darreres centúries, ens ensenya que no és prudent de confiar massa en la localització estricta dele conflictes. Geogràficament, políticament i psicològica. ment. existeixen múltiples perilla de contagi i de generalització. El conflicte italo-iugoslau subsisteix. Podem repetir la frase de dies enrera: "l'incident no és dos". Fa dues setmanea que hi ha un persistent mutisme de la diplomäcia. Bon senyal 1 1a1 senyal? Algun.e periädies i algunes Agències d'informaeió han volgut suplir les declaracions oficials amb informacions particulars. Aquestes informaeions es decantaven més aviat cap al cantó optimista. Des de Belgrad, afila deia extraoficialment, per?, amb insistencia, — era un "ballon d'essai? — que s'havia arribat a un acord per a emprendre negociacions directes entre Itàlia i Iugoslàvia, que les dues diplomàcies ja havien pres contacte i que les negociacions havien comeneat. Un comunicat de l'Oficina de Premsa del cap del Govern italià ha vingut a desmentir cruament les informacions optimistes i prematures. Ni han començat les negociacions directes, ni s'ha fixat cap data per a una eventual entrevista entre Mussolini i el represen- tant diplomätie de Iugoslä.via a Roma. Això ja resulta un gerro d'aigua freda tirat damunt de les anteriors informacions. Perla el comunicat italià conté encara una afirmació més greu. Din que el tractat de Tirana no pot ésser objecje de les negociacions halo- iugoslaves, pula que aquest tractat no ha d'interessar l'Estat iugoslau. Evidentment, si aquesta deelaració respon a la tesi oficial del Govern de Roma, el conflicte italo-iugoslau seria molt més dificil d'adobar. Els qui coneixen els problemes de l'Adriàtica i dels Balcans han d'aeollir per fora amb escepticismo les informacions que donen per definitivament resolt el conflicte italo-iugoslau. Hora pot concebre que siguin resolts en tot o en part els incidents episòdics que sobrevénen. Però no hem de confondre aquests ineidents amb el problema profund que hi ha plantejat. Dies enrera escrivíem a un amic que resideix avui a l'estranger i que canela la situació internacional. "Ens sembla— li dèiem nosaltres— que la qüestió durará. temps." I el nostre amic ens responia: "En efecte: cree que no fa sinó comenear." El problema profund és aquest: Ha d'ésser la península balcánica, i especialment Albània, un camp d'expansi6 económica, política i demogràfica i han d'avenir-se a aquest fet els Estats balehnies! La tesi de Belgrad — que tarabó ha adoptat Atenes—és aquesta: els Baleans per als balcànics. I noti's que aquesta tesi ha estat denunciada cota a inadmiaeible i insolent pel representant diplomàtic d'Itälia a Belgrad, el feixiatíssim general Brodero... Mentrestant, el Giornalß d'Itàlia torna a parlar, en to d'alarma. dels preparatius lehllics de Iugoslàvia a la frontera albanesa, i això desprfis d'haver estat ajornada— almenys ajornada la jramesa de la comissió d'enqueeta, davant les dificultats que sorgiren, i no pas pel cantó de Belgrad. A. ROVIRA I VIRGILI Informa:ions de 'La Pablieitatb Pau Casals i la commernoració de Beethoven Visions de Catalunya Entre les dues Catalunyes No volem discutir la terminologia Cada accident geogràfic crea la seva I doptada pele moderns historiadors parla propia. Acareu un honre de atalans, que divideixen Catalunya mar antle un de riu, un de munta- n dues parte, dites Nova i Vella, nya amb un del pla, un terrasse a monjoia de les quals podem fixar, aproximadament, en una linia ima- ginària que va des de la Mediter- ränia, mis amunt de la cursa del Llobregat, fins a Manresa; d'aquí, per sota la serra de Pintes, fins a Cervera; d'aques Iloc, tot vorejant la Ribera del Ció, fins a Pons; de Pons a Baleguer i de Balaguer al Cinca. A la banda d'amunt hi ha les terres del nucli primitiu de la reconquesta, o próximes a la mesti- za, que per alees eón qualificades de Cetalunya Vella; i a la. banda d'avall d'aquella linia resten les co- marques incorporades més poste- riorment—les darreres en ternos de Remen Berenguer IV—, raó per la cual hom les anomena Catalunya Nova. Comencem per dir que no ene plan gens aital dioisió, posat que és un fet històric. ètnic 1 encara viu, que tan vella és l'una com l'altra de les dues preteses Catalunyes. No obstant, en gràcia a la claredat d'a- questes Visions—i que Santa Lhícia gloriosa ens conservi la vista—hem volgut seguir l'esmentada divisió, per tal de fez amb ordre i desean- sadament la ruta que de bell antuvi ens hem traçat. Amb la visió de Ba- laguer värern acabar l'altre dia el tomb a la Catalunya Nova, 1 ara, abans de tramuntar les muntanyes de la Conca de Meiä i d'endinsar- nos en el Pallare, bo serà, cree jo, de fer un descans en la manca i do- nar una tinada a tot el camí redor- regut. Sane als alts de Camarassa 1 d'ad estant albiretn mig món. Cap a Ponent, a me dreta, bi ha Lleida; aquí sota mateix, Balaguer. La pas- sejada ha estat, dones, quasi rodona, seguint la linia periférica de la Ca- talur.ya meridional estricta. Dins d'aquest cercle, quina admirable di- versitat de gent, de terres, de pai- satges i de fesomies hem vist! Qui- na multitud més rica i saborosa de variants dialectals ene ha alegrat les <pides! La puixança prodigiosa de la nostra terra es manifesta pertot, en essència i en potencia. No hi ha cap fet, sigui de l'ordre que sigui, q ue es repeteixi dues reveles, en ella. Tot és divers i vari: el color, el cel, l'aire, l'aigua, la terra, les persones, les caneone. els refranys, els modismes, la fonètica, els pen- saments i la faisó d'expressar-los. D'aquí a aquí, canvia tot. Travesseu una collada. passeu el gual d'un ritzet, assoliu el citn d'una carena, i tot d'una se os presenta un talón radicalment dietint del que hen dei- xat quatre passes enrera. E/ tipis- me es tan (rapant que us deixa ab- sorts; els costuras, tan diferents que no us en saben avenir; la parla, tan nova que us costa d'entendre-la... En un mot: la varietat ie tan rica i profenda que ädluic el taranne i la patologia de les besties arriba a modificar esseocialment. No hi ha poble al món com aquest. Poden ben creure-ho. Nos- altres, que hem seguit bastant la Ceca.. la Meca i la Vall d'Andorra, en lloc no n'hem vist cap de sem- blant. La unitat substancial de tots els pobles i imperis de la terra té una teeeica característica gairebé in- variable en cadascun delle. Dones aquí, no. Aquí, en una irea de tren- ta quilómetres quadrats, canvien en- terament l'escena i els actors. Des de la geografia fins al dret patrimo- nial, que is la rel mis viva de tota societat humana. En voleu preves? Mireu: a la contrada de Fraga te- tada una concepció jurídica inme- morial respecte de la familia, de la propietat i de la successió, absolu- tament conträria de la que regeix a la de Lleida, que està a tocar; a les Garrigues dominen modalitats que pugnen obertament amb el dret con- suetudinari sestrianes i del Camp de Tarragona; a la Ribera del Cid, unes altres que re; no tenen de comú arnb les de la Segarra i de l'Urgen, que la volten... 1 ja no parlem de Tortosa, del, pla de Barcelona, de Girona. de les valle d'Aran, d'An- dorra, d'Esterri. de Castellb6.... en les quals les lleis, costuras, pragmä- sigues i dispoeicions formen verita- bles cossos jurídics, independents els uns dels altres. Un estudi de les cartes.pobles catalanes obriria pers -pectives insospitades. Quina bigar- radera social, quina in fi nitas d'es- purnes dendividualisme i de Iliber- tat! La carta-pobla de Cardona is el pol oposat a la de Vilagrassa; la . de Lleida. eantitesi de la de Man- reta; la de Tortosa, no s'assembla de res amb la de Balaguer. I aixf podriem multiplicar els exemples de tota mena fins que el cor ens digués preu. Petar. meravelles! No té ritme, su ineeurafi ni rescloses. ni res que la- tun. Tot va a vessar. Ding el eles de la Catalun y a" Nava, només, sin rnateix concepte el podeu eentir enunciar amb cent mots diferente. GARLES SOLDEVILA Les Lletres ,.'1111111111111111111111111111111111111111111:11110111111111111111111111111111111111111111111111111111111111113111111111111111,111111111!111111k, A partir d'avui la Redacció i tració de LA PUBLICITAT queden installades a la plaça de Catalunya, núm. 3, primer. Pau Casal, is altre cop entre nosaltres. Torna de la seca llar& tournée de cada any, que ha culmi- nat, fa tres setrnanet, amb la seva participació a I es festes de Viena. El nostre gran violoncellista fou, corn el lector sap, deis pocs inter- prete estrangers que prengueren part en la solemne commemoraciä oficial del centenari de Beethoven. Dirigí una Simfonia j collabori en una sea- ció de Camera i co una altra dedica- da ale mesara contemerania del sublim compositor. Ilem cregut interessant de dema- ter a Pau Casals lee seves impres- tiene sobre. les festes de Viena. —En servo una impressió inesbor- sable— ces diu. Van tenir un ca- ràcter simple i solemne ahora, col- pidor. Haguéssiu vist les delegacions reunides davant la tomba de Beetho- ven! Ni un diseurs, ni un mot. Quan els trombons romperen el silenci amb un himne, remeció mes pura ens havia pres. Les festes de Viena ene han dit Ini S que nazi la veritable significa- ció que la música té en la humanitat. Sobre tot, és clar, la de Beethoven. Beethoven ha influit el món. És un artista que s'adreça a les millors qualitats dels homes, i aconsegueix de despertar-les. No fou ell qui di- gué: "No reconec altea superioritat que la de la botadas"? I la bondat Palpita en la música de 13eethoven, en cada eornpäs, en cada nota. El seu cor era present a cota la sesea obra. Quina és, dones, la significació humera de la música a que suara us referieu? crec (poseer algú ho ha dit) que per rnitjä de la música horn ar- ribará a uraa entesa internacional. Al- menee veis la merece com eúnic va- lor capee de provocar-la. No calia sine reune e79 bornes de totes les nacionalitats a Viena, aplegats atnb un sentiment unenime, en la com- meroració de la gran figura. La COM- memoració, des d'un punt de vista artistic, fou, no cal dir-ho, admirable, en conjunt. Les representacions de "Fidelio". d'"Eginent" i de "Les ruines d'Atenes", i l'audició de la Missa Solemnis, van ésser coses per- fectes. —Amb quin esperit es prepara l'Orquestra Pau Casals per a la ce- lebració dels festivals que anuncia? —Amb fervor, aquest és el mas. Ja és públic el programa que execu- taren/. Totes les Sirnfonies, el Con- cert en re, el Triple concert op. 36, alguns lieders que cantarà la nieva truller i algunes obertures. Potser no podrem donar totes les anuncia- des. Triarem les millors. A l'emoció que Beethoven ens en- comani caldri afegireni la que sig- nificare la presencia d'Ysaye, l'an- ciä gloriós violinista. No ha tocat a Barcelona des de 1903. i la seva reaparició en aquests festivals serä la d una epoca que ha arribat a un crepuscle de madureea. Barcelona sabrâ acallir, sens dubte. amb tots el; honore la figura trémula del mes- tre Ysaye. As un nona que no podía mancar en la nostra commemoració del centenari. —1 despees d'aquests festivals? —Després a treballar, a treballar sempre. Tenista molts projectes. Per exemple: fer l'"Arlesiana", arnb el Teatre Intim. També 'cm plauria La fi del procés de Colmar — un ram de flore, lligat amb els colora francesas, que pass° de mans del Rd. Haegy a les d'Edouard Helsey, de Le Journal— ha estat, evidentment, una fi sentimental, que haurà plagut a les persones idflliques. En veritat, el procés podia haver acabat pitjor. Els diaris franceses fan bé de celebrar que un esclat patriätie hagi reconciliat dos bornes tan oposats, politicament, com l'acusador i l'acusat de Colmar. Però un ram de flors no pasea d'ésser un símbol. La causa contra Helsey tenia una valor de revisió, des de punta de mira diversos, del problema d'Als'acia. La causa ha acabat, i amb la reconciliad() dels adversaria. I el problema polític que a'hi refleetial Caldrà, per a resoldre'l. mes temps i más esforç. "La concluid efectiva i real — escriu el Journal des Debats —no pot venir situó com a fruit d'un treball llarg, perseverant i enèrgic." El eleve= francés s'equivocaria si don& per eles l'afer amb el ram de flors que a Colmar va encendre l'entusiasme dels que assistien a la vista de la causa. Es troba davant una qüestió greu, cal reconèixer-ho. Haurä de vencer prejudicis difícils, puix que ea' tracta de comarques que, donada la seva escassa convivencia dintre l'ordre general de Franea, poden semblar enyoradisses de la situació d'avant-guerra. D'altra banda, Alemanya sotja arab ulls inquisidors, propensos al retret despeetiu. Sàpiga, pecó. la República vèneer aquestes dificultats. Plagui-li més l'emulació que la gelosia. amb un industrial, i veureu com de sobte esclata la confusió; posma de costat un fregase un penetlesenc i un urgelles i aixf que obrin la boca us semblarä impossible que tinguin un origen comía 5 no pedem dels mallorquine dele valencians, dels aranesos, deis de Pallare. dels de l'Empordà, deis de la Mareante, dele del Valles, dels vigatans..., les va- riante lingüistiques deis quals for- nirien abundosament no un idioma, sisó tres i tot. Direu que modalitats semblante es donen a tot arreu? No ho cre- gueu pes. La força i intensitat que prenen aquí is un (eisernen singu- larissim. Un gaseó, poso per ces. és quelcom distint d'un savoiä; un li- gue té punta diferente d'un tosca- /1es; un castellà altre tant d'un an- dalús, es cert. Pere sempre veureu que és una separació de insti g as en- tre regions i regions i contrades i contrades, algunes de les quals eón molt mis grans que Catalunya. Per contra, a casa nostra, de poble a poble canvia tot. Ahduc la forma dels panel I. tanmateix—oh delicia i benedic- ció de Déu—l'ànima és única. Una ànima glatidora i plena d'illusions fins a curull, contenta, desperta, can- tadora, generosa, enamorada, lliure i veladora cona una oreneta del cel. Una ánima ferreny i tenaç, també, pene bona, franca i clara com la mateixa claredat. Franca he dit? Ai, feste! Deixeu-me, dones, es- plaiar ame, el record d'aquell pae- satge de la Crónica d'En Pere del Punyalet, que vull que sigui l'adéu a aquesta benamada Catalunya No- va que ara aneen a deixar. Tres figu- res ens caldrà evocar, per alee: la de la reina Elionor, la del rei Al- fons, marit seu, i la d'En Guillem de Vinatea, qui era un baró "deis pus esforçats e assenyalats" d'aquell temps. Gente el rei En Pere, en la seva Crónica—cap. I, paräg. ea—que la ciutat de Valencia, a causa de certs greuges que baria rebut de la reina Elionr, la qual tenia dominada cona- pletement la voluntat reial, acordà d'armar els estaments per desenes centenes, menee el dit Guillem aliara a veure el rei per tal de fer-li present, en nom de tots els valen- cians, que "molt se meravellaven que aitals greuges fais ne consen- tís, car elle) era tome los privilegie e separar lo regne de Valencia de la corona d'Aragó". El de Vinatesa es- tara convencut que aquel) pas Ii cos- taría la more poeat que norme, se- gona muller d'Aliene i origen de tot aquell desori, era una dona frene- tica, orgullosa i venjativa. Alud i tot, el noble prohorn es jugà la vida sense por. I acarant-se amb la rei- na, afee que si ell per ventura mo- rs, el poble, que era al cauta sa- brea fer-li justicia. Llavors el rei, en oir aquestes pa- raules, exclame: reinal Açò voliets oir? "E ella, tota airada, plorant dix en sa parla pròpia: "—Senyor: no consentirla e1 rei don Alfons. germà nostre, que ell no els degollés a tots. "E lo senyor rei respes: "—Reina, reina...! El nostre ro- ble is bo, honrat e frene. E no és així subjugat cona el vostre, car ells tenen a Nos coro a senyor, e Nos a cus com a bons vassalls e compa- nyons." >Visan passat de segles! Pere l'e- logi es tan i fresc avui com aquell dia. Sempre que me'n recen. do. ein fa l'electe que dile una flo- reta al traer.

Upload: others

Post on 25-Jul-2022

1 views

Category:

Documents


0 download

TRANSCRIPT

Page 1: LA PUBLICI eJOILP

ab> eJOILP cs.ELLOTGES

J.QAMBLA ItELCUITRE 33

Dassatge Bacardi 2 ..%)

e

eeee

eerecer reereee ffffff

Sita posat a la vetada el número 4de "La Nova Revista", corresponental mes d'abril.

Publica un fragment de Memeeneri traduccions de Chesterton, Petrarcai A. Txecohva Les pàgines de cneni-ques van signades per Josep Lleenard,Paül Avot, J. F. Räfels, AlmeteVives.

Conté illustracions d'Espinall. JoanColom, Smith, i dos lekites ätics delMuseu de Barcelona, i dibuixos inedits .als Manes finals originals de J. Co-lom, Joaquim Sunyer, E. C. RicardEspinal, S. Dalí i J. F. Refols.

— Ha estas posat a la venda elllibre "La plaea. de Catalunya", deJ. Puig i Cadafalch, en el qual l'autorexpon detalladament el seu projected'urbanització de la citada Plaça. Eltext va acompanyat de nodrida i in-teressant documentació gràfica.

que horn representes l'"Egmont".t e pene ningú no ho trobariainoportú.

—Aviar sei ä a vós, al vostre torn,que }lona retsä homenatge

—Prou que ho sé. M'ho portenuna mica amagat, i fan bé. No griteborne d'homenatges . M'agradarlenomás denvellir absorvit per la me-va obra, e:0m aquests artistes infati-elles que ei diuen Ysa3e, o Sauer,o Plante.

AMILCAft

Com es llegiran llibresAbans de reprendre 21 tenia de la

lectura de llibres, que ene ha interes-sat d'una manera especial, hem vol-gut deixar pasear a posta un tempssuficient per r. veure com reaccionaval'esperit públic amb la sacsejada detantes i tan prestigioees veus com hanpres part en aquesta conversa. Pel quees refereix a les paraules que nosaltreshaguem sabut dir, ens ha Semblat quequedaven seise contestació explícita idirecta. Nornés en determinats sectorshi ha hagut un cert interes a presen-tar notes optimistes que fessin con-trapes a les en resta forma mases pes-simistes obeervacions nostres. Si lacosa s'ha produit decididarnent d'a-questa manera, nosaltres agreim la fi-ne ea dele que puguin e eeer centra-opinants i en el punt on ells se sitnencompertim en absolut el seo optimis-me. Multipl icar els renal:tres per deu,cena deia eillustre editorialista de LePVBILICTTAT, pasar deis tres eentsals tres rril en dos o tres artys, is unfet de tanta significació i de tanta evi-dencia, este per force ha d'eixamplarel cor. Deu vegades mis de llibres,voleo dir com a mínimum. deu ven-des mes de lectors que "han de ten-bar inevitablement visiblement en lamassa del país. Pere aquest optimis-me del, tres cents als tres mil is,arnh tot i la seva eignificaree un ep-timisme relatiu. Nosaltres, una vega-da constatat passern i prosseguim elnostre terna entera que sigui a costade barrejar una mica d'ajena al vi.

Par-litem mara de la qualitat de lalectura. i sobre ex?, no recordem eseningú hegi oposat eap obieeci6. Unalectura de tres mil o de virtexemplars, la quantitat tant se val,Rot ¿eses: cosa externa. iapareixer i /mesar d'una manera efí-mera en anuest temps de cinema corouna malaltia o una moda. Fern altresobservacions a mes de lee de/ regis-tre de vendes dels llibreters.

Que ha passat d'un temps enee enordre a l'ensenyament de la llenen*?Quina paliada han tingut les càtedresde Gramätica? L'interès per a apren-dre la /len gua ha crescut com caldriaesperar o ha minvat? Suposant que lesgeneracictns yenes han fet tard. hansabut veure eorn era urgent estnenar

en les noves, errors antire? Quents¡'Ti els pares que han adquirit cene-ciencia viva de la necessitat de 1-. !ten-gue materna en l'educació deis in-fants i han exigit, toril poden fer-he,que almenys el pa de reeperit ne siguinegat alt seus fills en la Ileneua deissentiments i de la vida íntima? Si atot alee no es pot contestar dura ma-nera positiva, deixeu-nos éster prssi-mistes sobre la bona i continuada lec-tura de (libres.

Així com no ereiem que el freudis-mC teletti eaire valor en la sedimen-

La políticaUN ADVERTIMENT .4RADIO BARCELONA

El general Milans del Bosaleadreçat a la Ràdio Barcelona perquèen resdevenidor en els Programesno es faci mis la distinció ¿'Es-panys i Catalunya en donar comptede l'estat del temps que facilitael Servei Meteorològic.

Aquesta distinci6, roes si es tragatés de dues nacionalitats distintes,va dir el governador, fa mal efectoa qui ho llegeix, i a mie, ca/ ques'acabi aquest mal costum que s'ha-via establert d'escriure Espanya iCatalunya.

Les Art:Avci, dissabte, a les sis de la tarda,

s'inauguran a la Sala Pares les cepo-.tkions de pintura deis artistes Eran-cec Domingo, Collet, Pere Casals,.R. Estrany. Enancase Llop i la de ce-.ni:Mea de fose', Guardiola.

tació definitiea de la lectura, tampocno creiem d'una manera absoluta enels moviments sentimentals o pasaje-nals d'altra mena si no provoquen po-sicions de caràcter permanent En rea-litat, mimes el que ennesx estima.Aquesta és la nostra única fe. Nomesels' que coneixen la 'lengua són ca-paees verament d'estimar-la i de ren

senuneiar-la mai. ni públkament nierivadarnent. Desconfieu del que espensa que conde la !lengua perque laparla a casa o la fa servir, com dirialean l'Eecop, per a renegar. .estno restimarä mai. ni mai, per mes quedigui i faci, el seu entusiasme no se-rä una base prou segura per a fona-mentar-hl cap mena d'esperance.

Va melt fié que es vengten !libres.que s'apleguin els alTlieS per !leer-los. que es fundin biblioteques, pesesi no s'estudia la llengua. si tat aixòno es pasta amb disciplina — arnbpura disciplina gramati &-2i-49 frägili inconsistent i la primera tentadas'br, pot enfilar. Heus aquí, dones. elprcbleme. Se'ns este aixecant enre i tots plegase estem aixesrant arnbel nestre tmf una mena de castell delectura. Hein de mirar que no siguiun castell de vent i hem de córrete,ara que este gairebé aleas a aesetzu-rarelo per sota. a posar-li puntalsferms perquè perduri i sieui verita-ble monument de l'esdevenidor. De lateína que es podria fer en parlarern,si Dim ho vol. un altre dia.

ALIXS/SOPE GAL?

El Municipi té intenció d'estggilir pedrissos anunciadora. isiad que nes

ka de molt bon gust, pot donar ocasi6 a equivoca lamentable%

soser SANTAMAR1A

Conversesfilole•iques

(CORRESPONDENCIA)Al S. P. Realment "les me-

ves .oides" que dieu haver trobat erael "Dad i dallä" és un disbarat Esfin de la creença que tenen molts queel mot oida és l'equivalent exacte delmot espanyol oído. leavors creuen queel castellanisme oido ve en tot msreemplaçar-se per oída, i on diem els

meus idos hasta canviar oídos enoírles i dir les turres oides. No: oidaés el gentil de roja no l'òrgan dereir, que en catete ie orella. Pedemdir la turna oida, a oída tneva, però

no frs metes oídes, a oides metes: te-

fin) dues. orelles; no tenim dues cedes.P. FABRA

AQUEST NÚMERO HA

PASSAT PER LA CEN-SURA GOVERNATIVA

ffff ..ecerereeere ffffffe

MOBLES I PRESTATGERIESDESMUNTABLES. ACE.R. LA PUBLICI3///, • •

BARCELONA, DISSABTE, 16 D'ABRIL DE 1927

TALLERS D'Il4PREYITA: CADREn BARBARÁ, ti t 13.—TELEFON 1318-A

y. GUILLAMETF3ARCELONA: Rda. Univers‘tat.31

ANY XLVI. — NUM. 16,559.— PREU: 10 CENTIMS

MADRID: Av. PI Merge11,11REDACCIÓ I ADMINISTRACIÓ: PLAÇA DE CATALUNYA, 3.—TELEFON 1451-A

Full de dietariCOMENTARIS

Un ram de florsCONTRAOFENSIVA

La paperera és un moble de pri-mera necessitat. N'hi hauria d'ha-ver a totes les cambres. Fóra rúni-ca manera de simplificar l'existenciadele que figureras en una !lista pro-fessional de les que solen inserir elsanuaris i per aquest sol mèrit ensvelem afavorits amb una quantitatextraordinäria de circulare, prospec-tes, comunícate, etcétera.

Una ullada al paper o a la tarjaque acabem de rebre i, au, al cove.No val a dubtar un segon, a detu-rar-se a reflexionar un instant sobresi ens convé servar aquella indica-d& Si deturem el gest expeditiu detirar el prospecte o la circular alcove, estem perduts. El dejases so-bre una taula i allí resta dies i dies.S'ajunta amb altres, es barreja ambdocuments interessants, forma unamassa imposant i indestriable.

Faig el possible per educar-meen aquest sentit i reconec que faiggrane progressos. A hores d'ara jatrobo una menä de place esportiua fer una bola amb el sobre i elprospecte que acabo de rebre i en-gegar-los vivament a la paperera.Em sembla que materialment tornola pilota a/ bon industriae al bonmagatzemista o al bon professionatque m'ofereix espontàniament elsseus productes o serveis.

Una ingratitud? Ep1 No fern so-fismes. Si ells m'ofereixen algunacosa no es pas pels tneus bons ulls—que no coneixen—; és ‚hupte-ment per fomentar llur negoci. Ésamb aquesta sola intenció que fanlliscar insidiosamht Ilur propagan-da en el meu domicili i m'obliguen,vulga no vulga, a descloure un so-bre i a passar els ulls per unes guan-tes radies impreses...

Hi tenen dret? Legalment no caldiscutir-ho. Tothom que tingui di-ners per fer-se unes targes o unescirculars 1 per franquejar-les d'acordamb la tarifa postal, té drei a per-torbar la feina o la divagació delpi: Cocina. Obliga el carter a traginarel seu sobre, obliga les minyonesa oblea- la porta, t'obliga a tu a dei-xar el que fas per a donar un copd'ull al miseatge que et presenten.Impacient. e1 llences? Mol . be. Laminyona l'ha d'escombrar; l'ha d'en-taforar a la galleda reglamenteria;l'ha de baixar a l'escombriaire: l'es-combriaire se l'enduu a Hospitalet;allí una mà classifieadora el posaer. la pila deis papera. etc., etc.

Imagineu, us ho preso, el meca-nisme que po5a en moviment qual-sevol sastre que comunica el seuretorn de Londres amb les darre-res novetats de la temporada (igno-rant que tu no gastes sine) drape deTerrassa); qualsevol erodiputat aCorts que ofereix els selle vine deXeree (ignorant que tu ets mes al-guader que qui mis ho sial; (Mal-cerril fabricant d'específies que n'o-fereix tan contra l'obesitat (igne-rant que tu ets encara un pes gallo potser mosca)!

Confesso oue sine un cert odi alsprospectes. D'uns dies cine, ja els11enee al cove sense ni tan golsdescloure el sobre. ÉS arriscas, jaho si. Qualsevol dia, practicantaquest procediment, malmetre unacarta contenint un xec que m'en-vis un insospitat ende d'América.

a

e

CRONICA

L'Orient tèrbolEn aquests últims mesos, l'Orient d'Europa i l'Orient d'Asia

tornen a aparèixer fortament tèrbols. Podríem dir que el mónpresenta, als Baleans i a Xina, els dos finare inflamatoris miss

temib les en l'hora actual. Des de l'Occident europeu, hom t lsensació — potser enganyosa — de trobar-se protegit per la llunyania.Però l'experiència històrica, sobretot la de les darreres centúries,ens ensenya que no és prudent de confiar massa en la localitzacióestricta dele conflictes. Geogràficament, políticament i psicològica.ment. existeixen múltiples perilla de contagi i de generalització.

El conflicte italo-iugoslau subsisteix. Podem repetir la frasede dies enrera: "l'incident no és dos". Fa dues setmanea que hi haun persistent mutisme de la diplomäcia. Bon senyal 1 1a1 senyal?Algun.e periädies i algunes Agències d'informaeió han volgut suplirles declaracions oficials amb informacions particulars. Aquestesinformaeions es decantaven més aviat cap al cantó optimista. Desde Belgrad, afila deia extraoficialment, per?, amb insistencia, —era un "ballon d'essai? — que s'havia arribat a un acord per aemprendre negociacions directes entre Itàlia i Iugoslàvia, que lesdues diplomàcies ja havien pres contacte i que les negociacionshavien comeneat.

Un comunicat de l'Oficina de Premsa del cap del Govern italiàha vingut a desmentir cruament les informacions optimistes iprematures. Ni han començat les negociacions directes, ni s'ha fixat

cap data per a una eventual entrevista entre Mussolini i el represen-tant diplomätie de Iugoslä.via a Roma. Això ja resulta un gerrod'aigua freda tirat damunt de les anteriors informacions. Perla elcomunicat italià conté encara una afirmació més greu. Din que eltractat de Tirana no pot ésser objecje de les negociacions halo-iugoslaves, pula que aquest tractat no ha d'interessar l'Estatiugoslau. Evidentment, si aquesta deelaració respon a la tesi oficialdel Govern de Roma, el conflicte italo-iugoslau seria molt mésdificil d'adobar.

Els qui coneixen els problemes de l'Adriàtica i dels Balcanshan d'aeollir per fora amb escepticismo les informacions que donenper definitivament resolt el conflicte italo-iugoslau. Hora potconcebre que siguin resolts en tot o en part els incidents episòdicsque sobrevénen. Però no hem de confondre aquests ineidents amb elproblema profund que hi ha plantejat. Dies enrera escrivíem a unamic que resideix avui a l'estranger i que canela la situacióinternacional. "Ens sembla— li dèiem nosaltres— que la qüestiódurará. temps." I el nostre amic ens responia: "En efecte: cree queno fa sinó comenear."

El problema profund és aquest: Ha d'ésser la penínsulabalcánica, i especialment Albània, un camp d'expansi6 económica,política i demogràfica i han d'avenir-se a aquest fet elsEstats balehnies! La tesi de Belgrad — que tarabó ha adoptatAtenes—és aquesta: els Baleans per als balcànics. I noti's queaquesta tesi ha estat denunciada cota a inadmiaeible i insolent pelrepresentant diplomàtic d'Itälia a Belgrad, el feixiatíssim generalBrodero... Mentrestant, el Giornalß d'Itàlia torna a parlar, en tod'alarma. dels preparatius lehllics de Iugoslàvia a la fronteraalbanesa, i això desprfis d'haver estat ajornada— almenys ajornada— la jramesa de la comissió d'enqueeta, davant les dificultats quesorgiren, i no pas pel cantó de Belgrad.

A. ROVIRA I VIRGILI

Informa:ions de 'La Pablieitatb

Pau Casals i la commernoració deBeethoven

Visions de Catalunya

Entre les dues CatalunyesNo volem discutir la terminologia Cada accident geogràfic crea la sevaI

doptada pele moderns historiadors parla propia. Acareu un honre deatalans, que divideixen Catalunya mar antle un de riu, un de munta-n dues parte, dites Nova i Vella, nya amb un del pla, un terrassea monjoia de les quals podem fixar,

aproximadament, en una linia ima-ginària que va des de la Mediter-ränia, mis amunt de la cursa delLlobregat, fins a Manresa; d'aquí,per sota la serra de Pintes, fins aCervera; d'aques Iloc, tot vorejantla Ribera del Ció, fins a Pons; dePons a Baleguer i de Balaguer alCinca. A la banda d'amunt hi hales terres del nucli primitiu de lareconquesta, o próximes a la mesti-za, que per alees eón qualificadesde Cetalunya Vella; i a la. bandad'avall d'aquella linia resten les co-marques incorporades més poste-riorment—les darreres en ternos deRemen Berenguer IV—, raó per lacual hom les anomena CatalunyaNova.

Comencem per dir que no eneplan gens aital dioisió, posat que ésun fet històric. ètnic 1 encara viu,que tan vella és l'una com l'altrade les dues preteses Catalunyes. Noobstant, en gràcia a la claredat d'a-questes Visions—i que Santa Lhíciagloriosa ens conservi la vista—hemvolgut seguir l'esmentada divisió,per tal de fez amb ordre i desean-sadament la ruta que de bell antuviens hem traçat. Amb la visió de Ba-laguer värern acabar l'altre dia eltomb a la Catalunya Nova, 1 ara,abans de tramuntar les muntanyesde la Conca de Meiä i d'endinsar-nos en el Pallare, bo serà, cree jo,de fer un descans en la manca i do-nar una tinada a tot el camí redor-regut. Sane als alts de Camarassa 1d'ad estant albiretn mig món. Capa Ponent, a me dreta, bi ha Lleida;aquí sota mateix, Balaguer. La pas-sejada ha estat, dones, quasi rodona,seguint la linia periférica de la Ca-talur.ya meridional estricta. Dinsd'aquest cercle, quina admirable di-versitat de gent, de terres, de pai-satges i de fesomies hem vist! Qui-na multitud més rica i saborosa devariants dialectals ene ha alegrat les<pides! La puixança prodigiosa dela nostra terra es manifesta pertot,en essència i en potencia. No hi hacap fet, sigui de l'ordre que sigui,que es repeteixi dues reveles, enella. Tot és divers i vari: el color,el cel, l'aire, l'aigua, la terra, lespersones, les caneone. els refranys,els modismes, la fonètica, els pen-saments i la faisó d'expressar-los.D'aquí a aquí, canvia tot. Travesseuuna collada. passeu el gual d'unritzet, assoliu el citn d'una carena,i tot d'una se os presenta un talónradicalment dietint del que hen dei-xat quatre passes enrera. E/ tipis-me es tan (rapant que us deixa ab-sorts; els costuras, tan diferents queno us en saben avenir; la parla, tannova que us costa d'entendre-la...En un mot: la varietat ie tan rica iprofenda que ädluic el taranne i lapatologia de les besties arriba amodificar esseocialment.

No hi ha poble al món comaquest. Poden ben creure-ho. Nos-

altres, que hem seguit bastant laCeca.. la Meca i la Vall d'Andorra,en lloc no n'hem vist cap de sem-blant. La unitat substancial de totsels pobles i imperis de la terra téuna teeeica característica gairebé in-variable en cadascun delle. Donesaquí, no. Aquí, en una irea de tren-ta quilómetres quadrats, canvien en-terament l'escena i els actors. Desde la geografia fins al dret patrimo-nial, que is la rel mis viva de totasocietat humana. En voleu preves?Mireu: a la contrada de Fraga te-tada una concepció jurídica inme-morial respecte de la familia, de lapropietat i de la successió, absolu-tament conträria de la que regeix ala de Lleida, que està a tocar; a lesGarrigues dominen modalitats quepugnen obertament amb el dret con-suetudinari sestrianes i del Camp deTarragona; a la Ribera del Cid, unesaltres que re; no tenen de comúarnb les de la Segarra i de l'Urgen,que la volten... 1 ja no parlem deTortosa, del, pla de Barcelona, deGirona. de les valle d'Aran, d'An-dorra, d'Esterri. de Castellb6.... enles quals les lleis, costuras, pragmä-sigues i dispoeicions formen verita-bles cossos jurídics, independentsels uns dels altres. Un estudi de lescartes.pobles catalanes obriria pers

-pectives insospitades. Quina bigar-radera social, quina in finitas d'es-purnes dendividualisme i de Iliber-tat! La carta-pobla de Cardona isel pol oposat a la de Vilagrassa; la

. de Lleida. eantitesi de la de Man-reta; la de Tortosa, no s'assemblade res amb la de Balaguer. I aixfpodriem multiplicar els exemples detota mena fins que el cor ens diguéspreu.

Petar. meravelles! No té ritme, suineeurafi ni rescloses. ni res que la-tun. Tot va a vessar. Ding el elesde la Catalun ya" Nava, només, sinrnateix concepte el podeu eentirenunciar amb cent mots diferente.

GARLES SOLDEVILA

Les Lletres

,.'1111111111111111111111111111111111111111111:11110111111111111111111111111111111111111111111111111111111111113111111111111111,111111111!111111k,

A partir d'avui la Redacció itració de

LA PUBLICITATqueden installades a la plaça de Catalunya,núm. 3, primer.

Pau Casal, is altre cop entrenosaltres. Torna de la seca llar&tournée de cada any, que ha culmi-nat, fa tres setrnanet, amb la sevaparticipació a Ies festes de Viena.El nostre gran violoncellista fou,corn el lector sap, deis pocs inter-prete estrangers que prengueren parten la solemne commemoraciä oficialdel centenari de Beethoven. Dirigíuna Simfonia j collabori en una sea-ció de Camera i co una altra dedica-da ale mesara contemerania delsublim compositor.

Ilem cregut interessant de dema-ter a Pau Casals lee seves impres-tiene sobre. les festes de Viena.

—En servo una impressió inesbor-sable— ces diu. Van tenir un ca-ràcter simple i solemne ahora, col-pidor. Haguéssiu vist les delegacionsreunides davant la tomba de Beetho-ven! Ni un diseurs, ni un mot. Quanels trombons romperen el silenciamb un himne, remeció mes puraens havia pres.

Les festes de Viena ene han ditIni S que nazi la veritable significa-ció que la música té en la humanitat.Sobre tot, és clar, la de Beethoven.

Beethoven ha influit el món. Ésun artista que s'adreça a les millorsqualitats dels homes, i aconsegueixde despertar-les. No fou ell qui di-gué: "No reconec altea superioritatque la de la botadas"? I la bondatPalpita en la música de 13eethoven,en cada eornpäs, en cada nota. Elseu cor era present a cota la seseaobra.

—Quina és, dones, la significacióhumera de la música a que suaraus referieu?

crec (poseer algú ho ha dit)

que per rnitjä de la música horn ar-ribará a uraa entesa internacional. Al-menee veis la merece com eúnic va-lor capee de provocar-la. No caliasine reune e79 bornes de totes lesnacionalitats a Viena, aplegats atnbun sentiment unenime, en la com-meroració de la gran figura. La COM-

memoració, des d'un punt de vistaartistic, fou, no cal dir-ho, admirable,en conjunt. Les representacions de"Fidelio". d'"Eginent" i de "Lesruines d'Atenes", i l'audició de laMissa Solemnis, van ésser coses per-fectes.

—Amb quin esperit es preparal'Orquestra Pau Casals per a la ce-lebració dels festivals que anuncia?

—Amb fervor, aquest és el mas.Ja és públic el programa que execu-taren/. Totes les Sirnfonies, el Con-cert en re, el Triple concert op. 36,alguns lieders que cantarà la nievatruller i algunes obertures. Potserno podrem donar totes les anuncia-des. Triarem les millors.

A l'emoció que Beethoven ens en-comani caldri afegireni la que sig-nificare la presencia d'Ysaye, l'an-ciä gloriós violinista. No ha tocata Barcelona des de 1903. i la sevareaparició en aquests festivals seräla d una epoca que ha arribat a uncrepuscle de madureea. Barcelonasabrâ acallir, sens dubte. amb totsel; honore la figura trémula del mes-tre Ysaye. As un nona que no podíamancar en la nostra commemoraciódel centenari.

—1 despees d'aquests festivals?—Després a treballar, a treballar

sempre. Tenista molts projectes. Perexemple: fer l'"Arlesiana", arnb elTeatre Intim. També 'cm plauria

La fi del procés de Colmar — un ram de flore, lligat amb elscolora francesas, que pass° de mans del Rd. Haegy a les d'EdouardHelsey, de Le Journal— ha estat, evidentment, una fi sentimental,que haurà plagut a les persones idflliques. En veritat, el procés podiahaver acabat pitjor. Els diaris franceses fan bé de celebrar que unesclat patriätie hagi reconciliat dos bornes tan oposats, politicament,com l'acusador i l'acusat de Colmar. Però un ram de flors no pasead'ésser un símbol.

La causa contra Helsey tenia una valor de revisió, des de punta

de mira diversos, del problema d'Als'acia. La causa ha acabat, iamb la reconciliad() dels adversaria. I el problema polític que a'hirefleetial Caldrà, per a resoldre'l. mes temps i más esforç. "Laconcluid efectiva i real — escriu el Journal des Debats —no potvenir situó com a fruit d'un treball llarg, perseverant i enèrgic."

El eleve= francés s'equivocaria si don& per eles l'afer ambel ram de flors que a Colmar va encendre l'entusiasme dels queassistien a la vista de la causa. Es troba davant una qüestió greu,cal reconèixer-ho. Haurä de vencer prejudicis difícils, puix que ea'tracta de comarques que, donada la seva escassa convivencia dintrel'ordre general de Franea, poden semblar enyoradisses de lasituació d'avant-guerra. D'altra banda, Alemanya sotja arab ullsinquisidors, propensos al retret despeetiu. Sàpiga, pecó. la Repúblicavèneer aquestes dificultats. Plagui-li més l'emulació que la gelosia.

amb un industrial, i veureu com desobte esclata la confusió; posma decostat un fregase un penetlesenc iun urgelles i aixf que obrin la bocaus semblarä impossible que tinguinun origen comía 5 no pedem delsmallorquine dele valencians, delsaranesos, deis de Pallare. dels del'Empordà, deis de la Mareante, deledel Valles, dels vigatans..., les va-riante lingüistiques deis quals for-nirien abundosament no un idioma,sisó tres i tot.

Direu que modalitats semblantees donen a tot arreu? No ho cre-gueu pes. La força i intensitat queprenen aquí is un (eisernen singu-larissim. Un gaseó, poso per ces. ésquelcom distint d'un savoiä; un li-gue té punta diferente d'un tosca-/1es; un castellà altre tant d'un an-dalús, es cert. Pere sempre veureuque és una separació de insti gas en-tre regions i regions i contrades icontrades, algunes de les quals eónmolt mis grans que Catalunya. Percontra, a casa nostra, de poble apoble canvia tot. Ahduc la formadels panel

I. tanmateix—oh delicia i benedic-ció de Déu—l'ànima és única. Unaànima glatidora i plena d'illusionsfins a curull, contenta, desperta, can-tadora, generosa, enamorada, lliurei veladora cona una oreneta del cel.Una ánima ferreny i tenaç, també,pene bona, franca i clara com lamateixa claredat. Franca he dit?Ai, feste! Deixeu-me, dones, es-plaiar ame, el record d'aquell pae-satge de la Crónica d'En Pere delPunyalet, que vull que sigui l'adéua aquesta benamada Catalunya No-va que ara aneen a deixar. Tres figu-res ens caldrà evocar, per alee: lade la reina Elionor, la del rei Al-fons, marit seu, i la d'En Guillemde Vinatea, qui era un baró "deispus esforçats e assenyalats" d'aquelltemps.

Gente el rei En Pere, en la sevaCrónica—cap. I, paräg. ea—que laciutat de Valencia, a causa de certsgreuges que baria rebut de la reinaElionr, la qual tenia dominada cona-pletement la voluntat reial, acordàd'armar els estaments per desenes

centenes, menee el dit Guillemaliara a veure el rei per tal de fer-lipresent, en nom de tots els valen-cians, que "molt se meravellavenque aitals greuges fais ne consen-tís, car elle) era tome los privilegie eseparar lo regne de Valencia de lacorona d'Aragó". El de Vinatesa es-tara convencut que aquel) pas Ii cos-taría la more poeat que norme, se-gona muller d'Aliene i origen de totaquell desori, era una dona frene-tica, orgullosa i venjativa. Alud i tot,el noble prohorn es jugà la vidasense por. I acarant-se amb la rei-na, afee que si ell per ventura mo-rs, el poble, que era al cauta sa-brea fer-li justicia.

Llavors el rei, en oir aquestes pa-raules, exclame:

reinal Açò voliets oir?"E ella, tota airada, plorant dix

en sa parla pròpia:"—Senyor: no consentirla e1 rei

don Alfons. germà nostre, que ellno els degollés a tots.

"E lo senyor rei respes:"—Reina, reina...! El nostre ro-

ble is bo, honrat e frene. E no ésaixí subjugat cona el vostre, car ellstenen a Nos coro a senyor, e Nosa cus com a bons vassalls e compa-nyons."

>Visan passat de segles! Pere l'e-logi es tan i fresc avui comaquell dia. Sempre que me'n recen.do. ein fa l'electe que dile una flo-reta al traer.

Page 2: LA PUBLICI eJOILP

DiAabte, 16 d'abril de 1U;

NOTICIARI.11.111111.M.•n••n

tönt van ésser etinguts. L'un queal carrer de la Princesa robà unacaixa que contenia 25 cluiles de mu-cre. 1 l'altre en una cansaladeria delcartea del Cöhltrq, quan anava api-lant el sen feix.

la poderosa organització posada al ser-vei dels pregressoe dt l'adontelagia,

ja sigui en raspeete médieo-aduirúrgia,ja sigui en la sera miasia eocial 1 aa-ritaria, divulgase le präetiques d'hagiesse i profilaxia bucal.

Quant a les FessionsprOmeten ravestir extraordivari inte-rès -gel nombre%te teities I comunica-cions rebut, qae han abligat a la Co-eass13 erganitzadora a dividir en sec-ciona les sesv;: nns del Corlaras.

L'Ajuntaraent harsorira als cortares-aisles cl durar dia del Congres amhuaa receraia a l'histaric Saa5 de Ceo;els odontòlegs de Barcelona amb unafesta al Tibidahn, i el dia s s'afee-tueca. l'exeursia a Mantotrrat 1 aSant Joan, per a la qual arena granentusiasme crare es assernbleistes.

Par tot aixa, l'XI , Corstris DentalEspaneol superara en tots els asaeetesels darrerament celebrats.

-11M=1

I LA PUBLICITAT--PREVE CZ stoas*t:Pc44 -Senyora: lesliquile"regsaola-

PareeIona. rete. . .Fonlnaula Iherlea tmortre.azurita te tina. *Anees S1iO5 .

INCENDI EN UNA FABRICADE COLORANTS

Abans d'ahir, a la' Fabrica Nade-nal de Colorants 1 Explosius que hlha entre el Rec Constal i el ferro-cerril de M. S. A.. va decarar-s'hiun ineendi que d'amiste i eernblavaben temible.

La intervencia apartunissimr. deisbombeas de La Sagrera va recluir-loi va extingir-lo aviat. La pèrdua noha estar gaire con,:derable.

als seus afavorldors la casa

CAIAS MA.RT18'52

me

OB5ERVATOR1 MlaTEOROLO-GIC DE LA VNIVERSITAT DE

gbARCELONAMere' d'observada: y, 13, 18

Bar:amere a cero i al nivel/ dela mar: tata,,a, 1013,1, 1cso.71.475; 760 9, 75o,q. 758,1 millimetres.Termsiernetre a. Fombra; sec.;21.3. s 5 .6; aurnit: 10,0, 14,2, 13,3.Plumitas •eantesimes de eaturació:

at. 76.—rireeriA del vent: SW.,SW., ENE; velmitat: 6.—Eratat del cel: quasi seria ee4. quasiear.—Classe de utivols: stratus;carrus.—Temperatures extremes al'ombra: Máxima, 21,5; nlininse: 9 6;minima arran de terra: 7,8.—Oseet-lacia tennometrica: itax—Tempe-rabiza mitjana: rreciptacie.aguosas, des de les 7 Iteres del diaanterior a les 7 hores d'asma en mil-limetrea de gruis, e sigui listes permece qua170: o,a.—Reearregut delrent en igual periode: /ea. quaarase-tres.

mmoIMIMMMO•••n••

C3:1 1 1.8, Illurament a les ceses oficines, ROSSELLO, 303, de 5 xapetes con.: la meara.Cncla Ilauna de 4 lltres d' oll extra pur d'ollva en conté UNA.RECUTOEU tot rtvà que tingui trancat el precinte obsequi de garantia.

posar al servei dels viatgers i tud,tes internacienalS.

Els perfeceionaments que (ransfor-men els mostres avions en vagons deiuxe i els nostres graos paquebetstransas:bales en palaus flotants, sóttl'obra de creadors, d'artifexs i d'in-dastrialc, semrse a /a recerca ele no-ves eancepcions. Aquestes wavetatotradairan, en el Sale, de Marsella, enuna presentada plena d'interas perals dienta habitual, de les companyiesde transports i per al gran pella quesegueix ansb una atenció sostingudaBurs temptatives, en les quals unar.Dta mederr.a saPa sempre a tusaadantaci6 veritableueent präctica..Aixbexplica l'interès de bon auguri deisque beneficien d:reetaenent i fins se-directarrext d'aquest bell esfore, inte-

res que es tradueix per un nombrecada dia mis important de demandesd'adraissica

Les demandes ce reben a la Comí ssara general, plaça de la Borsa, gní-mero 2, Marsella, Telefon 2208.

**; MOBLE r(r.Ces Onze Portes":a

RONDA DE SANT PAU,56: PREU clac: •

▪ P1AZOSSEKSE FIADOR mani., sala, rebedor I colma' ls suela: 75 FM.F n san co •noItta: dormItorI, 97r, A terneinie

-.1. •—4

En clri9, FrancsHosplir!, 412: 1 Morera, 1

Cueursal: Sa!meren. núm. 133,1gambat del Prat, 1

Extens aSS- nr!i i en "11nne. v deorocant, fon,lant, tert9de.

Sara BernhardDbjeetes per a•presenls .de laMaison CONZA. de París. Paind'Oplees, Conque Ilnyele Beige.

piny-p o feesqres arnericanesfirantidines 1 'Fauneuzappers

del Canadà.E g pärrecs "Pericos", d'Aranjuez

F0f,ZTUINY, S. A.

airareaear

1La PaItfoa a Ca'iletasLa platja raes elegant deCatalunya :-: Clima idealGran Casino :-: Restaurantde primer ordre :-: Tes

Dansante i balls de ni t

LA VIDA SOCUL egmielffleiMeeee.e. 21 amo. 1.• n•n

*La Seeció de Barcelona de la Fe-derada Graaca Espanyola invita tesels treballadors de les arta rrifique‘,indistintament ocupats en impremtec.ed.torials, diaris, etc., a presentir pre-pacido:1s 1 esmenes ala Estatutz EH:t-rataos per a discunr-les en el pròximCenaré.; de la Federad& que aquestany se celebrará en aquesu capital.

termini d'adm:ssaa, al local so.Pascatge de la Pau. núm. 2. ata-

ba ei dia ro c1e maje."

..~~~1~1~~1~11~111111~~.•

Per hace Obtingut noves f lelitatsd'e. rganitiació per a l'exemaa, aagaa..•

sisas a Italia• i Costa Biava. que oc-

garza la beeci6 d'ExcursionsAteneu Laciclopéda: _Popular per si

die., 4 al 19 de juey. es peillseaga el1-erm'ir d'inscripcid sins a! 5 de taa'a

valent.

BANYEMES v• LAVABOSESCALFADORS

WATERS •• BIDETSCAMBRES DE BANY

5

JMJM SAURET7 • PELAY0 • 7I L-i I

inoteiSub. ur

SITGESha5 3 bitacinas amb sor confort

Servei a cobert i a la carta

UN AUTOMOBIL. MATA UNADONA A LA PLACA.TETUAN

La rit del dijaua, autearaibilque passava a una ve:ocitat deseofrenada per la pina Teman va atro-pellar uns llana passant-li pel da-muna

rt8 vianants que van veme l'ac-cident van acompanyar lt tíctimaa la Casa de Soeors de la Rondade St. Pere. En arribas-41i va triörir.

Ahir al rnati va acudir la familiaal dipbait de l'Haspital Clínie pertal d'identificar-la. Es deia Solera1,eaesma, i teMa retama das anys.

TE A1CR.E ELDORADOVP,

MONT-CALVARIArenys da Mas :-: En pena mar

PASQUAPensid, Carta. Coberts. Banquetaespecial:ras en Llagoata AmericanaTelèfon 5c8 Vivers de Liaeostes

ZOMBG-NEP.IA selectaCAFES terrats diàriament

s 1 u M. t.i 4,t;ACarene, 3. — rr. resten*

111111121110/1111111111111111;1111111"1111111111151M1/3111111113111aliMallillINU11111111allaiiallaN1141111Mailleilleal

Avui, Dissabte de Glòria. Tarda i nitDEBUT DE LA COMPANYIA

Me1iá-Cibriándel Teatre ESLAVA, de Madrid

Per haver-se abiarvat que d'unrama e de bens alguns queien modaen aeser conduits a l'escorxador,•elgovernador va privar-ne 11 matan-ea, ans qae els veterinaris dictami-neasin cobre el cas.

Va resultar que badea mor:. di;fet i de canaarnent. i per tara laresta de! ramas podien éster sacri-ficara sense cap risa por a 13 ealutaablica.

`fflausa.«,con•fflan.1312/38M.-•.tafillININI.131.•I Fills de F.MnSartiä•ANQUEFal

Rambla chal ....entre, núm. 1Gavint del Gran Teatro Llama

ANUNCIS OFICIALSEntre lee diversas actencions

practicades aguaste dies, de izara de,mal viure, hi ha cinc iramesos deisnuaL4 harn sospita que tenien MtM-

tat sn gran cscata cl eráfaz de deues.

LLADRES DE PESdespatx .eue hi ha ala baixas

de la caza númers3 8 de la placa deCatalunya. van eotrar-hi, la tarda dedijaus. une nadres que tranquilla-tren , va, e:nportar-oe quatre

tiulut's d iscraure, una caixa de fer-ro ea la casal isa havia dijes cestes

pessetiasS tes plotace estilogràfiquesi encara atres ubjeeteS.

-------

Un !ion rroceditnent d'ex-

tracci6 de Nitrat de sosa

• de Xile- El proeediment d'extraceiúdel Nitrat, degut a Guggenheinsi Prudhornme, co. e„icteix en rúade substänzies denominades es-tabilitzan t s, que impedeisen quela impuresa del sulfat de codiformi sal doble amb elNitratde codi quan estan ea celdapraporcid mollecular, arnh laqual coca s'augmenta extra-ordinäriarnent el rendiment del

i es pode, ulilitzur mi-Leraio tOs baixis

Els estabilitztude sOntle -pütacsn. do aagnesi ocale!, abundants al país. Lesoperacions le disaolucid es fanen aigua freda o tèbia, i el Ni-trat es recupera per refreda-ment artificial.

El procediment, que ja estàen präctica en gran escala,promet graos economies enVextraccid, i, per tant, reduirà

el cost en fàbrica del Nltrat desosa de Xile.

Tarda:

UNID D'EMPRESARIS DE POM-PES FUNEBRES DE BARCE-

LONA, S. A.Verificat en el ella d'avui,

aquestes oficines i davant el1 (Axil En Guille/u A Tell, el.-..rte:g per a Famortitzaci6

vint Oldigacions de les emesesper uquesta Societat en 28d'abril de '1016, han tesuitalnmortitzades lea elegilents'

La dama salvajeEl nillo desconocido

INTENT DE SUIC1DIAl correr del Migdia, al pati de la

rasa número 17, un borne d'uns tren-ta un any! va tirar-se. abans d'ahir,de daltabaix terrat. •

Fou traslladat gravissin ai Dis-rentar! del clarea de Barban. Einalatir al matf no pagué ésser retar-nat. A heces d'ara ceta zreu.

Es din lean Valle i no ha volgutdeclararaels motius de! euicili queintentava.

RAelJEM

el cupo tila 47 g e lasaLC1AS

FOMENT D'OBAES I UNS-TP.5,Clns

a 25 pessetes

JOIES. Se.P.ITABLE enasto.1 objeetes usats tetes alas-ara. Prea fix Tallara. nti.n. 41

Estrena

Cal que el públic sàpiga que aquesta companyiaso arnent cultiva el s'ènere alegre i distingit. Resde dranees.

Al cartea Migdia varen ésser de-tinguta date subjectes que es dedi-quen a la venda de tonina. 2148

261025392904

2078 2428 21522181 2107 2:3072402 2406 24852619 2656 290t

2044' ^160

23362,519

El parrafnent tindrà lloe totsels ¿insieres no festius. a parlirdel dia 20 del torrent. d'II a 12.a la Caixa sorial. p laca de SantaAnua, Si. prineipal.

Parcelo/in, 14 d'abril de 1021'.--El seeretari del Consell d'Ad-ministracid, Josep Tàpies fem..tres.

Eu'c girie Frno'se INFORMACI ONSHospital, 32, I Merara, 1

talmeren, nürn. 18-3, iRambla del Prat. 1eSpecialitzada ar'.fln3 de.Festranger

fina de taub "01/ese-Gervais", a Ton-Wa-

t- sea: e s rep diàriament. Llen--se superior de 1;: rse,9tris

fàbrica de VichFoit . aras truff 1 a 1 . i e ".Champagne Rulnart Sillery. LaMarrehale. Vin Brut, CavesMONT - FE:RA.1NT, Brut,Crentuir,g %Vine, Extra Dry,

De:ol r.xtra-deux..Celos(' -Gourvoisier" NapoleonLIcenfe de la Grande Charlreusc.

C77 1-40:,.:PAGTIC FIrEFESE , ), ELS

re acov 'Tuecas OCPRIMER SALO INTERNACIO-NAL DE LaAVLaCIO 1 DE LA

NA1-EC,ACIO DE MARSELLALES DUES 'INDUSTRIES PRI-

VADES. — Les gran: indústries iemareses derivadas de l'aviadas ila navegada; han eomprès l'interes quetenida a participar en e! primer SaaaInternacional de l'Aviada i de la Na-vegació, i hom pot dir que Un Erannombre de les sastres primeras iirme3lii sernn repreaenteiee. El carnp asmea vast iser a les cases que peden ab-tenis- avantatges da rexpessicia de Pura,inisauinee, material i necessario alcastat deis stands on lee principal ttampanyies moiaren les !m'atiples f i -culata, la majaria ineelite, que poden

444:4442:441244m4444~~1414/4

CQ77-1.12E DU. SANT

h Z N N La vota 111ü11 en vnitanta diesper Jul..' VENEEL:r3Sa

....ve:re Lay. 1•111114C111,,9

c•ate re Terca ag

lis sortit el primer qoadsrn ¿'aquesta lnteressantissl-ma novena amb gut sin! ia la publicaei6 en catan' deJuli Terne. Lucri mas/esa/a, amb boniques itlustracions.

1 , 50 craadern Sr quioscos i IlIbrerles."+4+

— 4.

›ft..)=

131 MIES 19 ! 16

"HULES" PLOMERSJOGUINES

t LGUSTI CA.STELLSPortal' orrlssa, 13. T. 1363 A

1lreeee.144.4+0444.5.44-Pet->ei

Editorial Nerteri, S. P Posselló, unir. 154p,ibl icndes pela Dl s. Sorra-Ilach. Cura sífilis pe! paludismoPer a millorar extirpacid prbs-tata. Venda: Llibreri e s i a casad'e l'autor. Pelayo, 46.

QTEN.CIAIt lailiDit -SEXUAL)hOt< 1 U,\ Y, Lema:sea a tot arreu

• _polactonu nocturnas, upermotorrea (perdi-das serainalesa cansancio mentol, perdida dememoria, doler 8'4 cabeza, rerligos, fatigaeorporal, histerismo y tresientos nerriososde las mujeres y todas las manifestaciones dola Searasirnio o artarniento nerrn.ael poieran:ras y rebeldes que sean, se curan pronto rradicalmente con lasGra g eas potenciales del Dr. Soivr6

Indicadas es pecialmente ales agotarlo% ettjuventud por toll clase de excesos (viera Sie

annel. y para cantervar hasta la extrema vejez,sin violentar el organismo. el vigor sexual, pro-pia de la edad.

Tanto. 5 pto.. tZraseet 341eli. Rambla 4• tuFlor:, :4. rammda 6.15re. felrelea. 7 • pribeIraleo

Ápletwit,

MOSTARNAUTEUPresents de Pasqua

14+4K•044.64-64+6444444+4444444,Promet acon..eauir extraordinaria

importancia l'XI Congres Deutalque tindrà Boa a la Facultat

o•. Medicina els vinents dies 17 a 20de : usa/.

La seasi6 inaugural se celebrara alSala del Paraniard de la Universitatde Barcelona, a les cnze del mai da,dia 17, a:ab assistència de les auto-titats. Ter seguit tiudr Iloc Vol:e:-Pura de l'Exposició Nacional d'Odon-tologia, ir.stallada als claustres de laFacultas de Medicina.' Aguesta Exposició crelern aue serala mas important de totes les cele-brades a ;if..spzlya per les InStituclansi professionals que parta:irse:1 en laseceié . científica que paiesa.ment l nivel! aconseguit per aquesta

especiabtat co el prescnt, i per tes ca-ses diposi taries d'arfeles dental i sa-nitaris i les d'especialitats 1 medica-ments que mostren amb teta la ufan.a

Joan BrosaAGENT DE CANVI 1 DOMA COL'IEMTGrats assortit Preus baratiesims

CristaIleria Esteva, R. Catalunya, 95Fontanella, 17, primer Telefon A 1424

UN MAGATZEM ROBATAl rnagatzem de colonials que hi

ha al carrer Roger de Flor, nante-ro 85, van entrar-hl uns Iladres quevan eraportar-se ganeres per valorde 2500 pessete s, i 600 en suetällic.

• -- -DOS LLADRES DETINGUTSSerd,la que els lladres el Dijous

Sant san actuar de valent. La ean-tificaci6 de la diada per part delspatrona els oferia una bona °casi&que no os san dehcar perdre. Peratambé han pagar cara la irreveren-cia. Dos deis autors de tres roba-

Interv6: compra-venda de valors a termini 1 al comp.tat, gire, mcrcaderies, pr6stecs, erZnlits i descomptes de

cupons.Solament la intervenrid d'Agent de Canvi i Boris

uollegiat confereix, majaron( Vellera, el 'atol de própie-tat dels valors.

LA COMPRA-VENDA DE VAL0118 EPECYUADA PERMUJA D'AilENT DE s A .Vl i BORSA COLI,ECiLAT ES'FA

EXEMPTA DEL PAGA 1.11-1NT DEL 2'40 ^,G PEA 141PCiSTDE DP.ETS REALS

EVOSICIONS

SALA PARf_çFETR1TXOL,

P. G II SALA 7int.,raJ. novissoo •e7. ESler.r,,F. LI.OP

GUARIW.s.t A GeramicaTittION 1 C. COLLET 1110 oplicat

Ir:augurar: t.', ¡va! Per a aquestes festes, tenim unextens assortit deG.titlEiR6ES

n44-344+444414-04,444.4444+41.4444+0+6'.44.444444444444444s*courrs CATALANES. eta

MARIA LIAVAIIERA P n nt..iroR. Barre- tzs

.

e. C11-InIt8ePI.A

• t ArICHoECHA. vid.. ea -^alt%ta

1:"c.. al

MOMII.IIIMeernn••••n•n•

5sZlieWirgetEdleleeddlieliiLla:1212.6111105.13.291.11/1111:211135571115121131311115~111134.‘',..?4;»,‘A" te, 64".**Weeddi

[Mil.%) 11e

ee

e•

n 'A 1 T O RR A GERMANS'13A INQUERS

rantl'a dlts Eedts, lt i 13, Rasšuc4, t 3(STUDI AP,ENYIES

COPTS CATALANES, F70J. COLOM tE[11 :11ielbul%).

res a! 22 ae!wilEL NN

LA PRNAce-rreCashWr Marnuii Cainahs plit al Col anys d ed4

.1011.4.10.1Menalelbeel.denler •

Paguem el Cupó

número 47 de les Jiccion 17ornent

d'Obres i Construccion S. A." a raó

de 25 pessetes, lliure d'impostos

A. Ll IMONAotra at 22 artJel

•-

ir.,1).'17-' S P:r fa cuirta catafare.Tan aei teta a fa meca.Pcdf dir. naia.ten ufana.eiì '1" mifier fiere eflAICA.

Genteets diVJeltt 221E7t1

PReß: 3 Pt.qtry

AUS. 1Wt":...)17:4;» liVES.1:1s Qui rl piasen: ele erais pares Casimir 1 Enriqueta.gern,anet JoSep, - cOrine cedes, ties. parents tutti (pre-sente i absenta). /AS renne ssorals 0.1 B. Alamin 1 J. Ala-män, en assaabentar ele us amical coneg,i`s de tan Irre --enrabie pärdua ele pregperi una °nació i que vulguin as-

arlf . d's sabl e. a dns quarta de quatre de la tar-da. a la caip Cupienit, es (elfriiea), Sant tic:

ì,.!, Per t al d'a e. , in lYt n Y 8r l .eadäver a l'esgiéeg ia parlo-tal de la Bonmiova. i trallt al Cense/V.1h del S. O.

frobtee.P n ntura doc.rotIvo-PredeelasLAYWTANA. 4•

2,,NP0SIC10 PE PINTIllESFE F111:51191lIFI ES FIRMES

Una al 23 tetull/

COkilAS i en Ir (.3 •

POSSFI4 DE GRACM, 2F.ZA0402 1 6 permanent d'obres d'artantiguIldts. Or.lt.ctr• propia ptr •

areoula

Us cau el caben pez-que voleu. Useu -la ura vegada llames i aconsellareu sempre hi.NO rs CONVIDA PAETICITLARMENT

EL DOL rs DONA PER ACOMIADAT• r^-•-:---rrnenr--'-er7-7—

.41,4eLt tE.,*(.11..,,ÄS 4 N.!it, Ittr4;eirleobe-ret, je (denme Ir e:otero')r.717-71.Crari co.t.^T

ladlitm.l

Page 3: LA PUBLICI eJOILP

„p O RT SCarnet

de l'excursionista.112e, /

E e

MODEL 3631Val 28,-- PTES.

111111111111111(111111101111119

lidr MI) teuI REGATA PER A EMBARCA-CIONS DE PESCA A MOTORTrobant-se próxima a tancar-se la

inscripció de les embartacions de pes-ca per a aquesta regata, es recordaals patrons que desitgin prendre-hi partque tots els dies, fins el 17 d'abril,poden presentar-se a la secretaria delClub rinde, moll de Barcelona, deles tres a les nou del vespre. per aefectuar i signar la corresponent Me-cripc.16.

Ultra la llista publicada ja fa unsquants dies dele donants le premierharem d'afegir els segilents:

Rotv Germana, Olis i Lubricante;Pou Xanc6. motors Iberia: SocietatPetrolífera Espanyala "Shell"; roani Gaieta Vilella S. en C.; senversCatasús i Comnenvia iHans T. Mo-ller, "Motorm Bolinder".

ESPORTS ,pz NEUEXCURSIONS A LA MOLINASón diverses les extursione projec-

tades cap al Puig d'Alp i serme deMoixaró, arrencant de La Molina, iper tant promet veure's molt animatdurant les vinents festes de Pasquael xalet de La Molina.

Actualment, encara que els pratspropers al xalet presenten ja un mag-nific aspecte primaveral, es mantéabundant la neu en els pendents su-perlors de Font Canaleta i envers elscima. Encara consienten alli fentpräctiques de skis els soldats alpinasuara creats i que han escollit La Mo-

lina corre el millor centre de pràcti-ques.

Els nostres skiadors tenen, doncs,l'oportunitat d'efectuar les darreressortides de l'actual temporada, que haestat animada i brillant com cap mes.

Es fa públic que des del dia primerd'aquest mes el xalet de La Molinaes regeix pel regia/12ns d'istiu i po-den per tant sollicitar estatge tots elsexcursionistes, seise caldee la previainscripció al Centre Excursionista deCatalunya.

HOMENATGE MERESCUTUn nombrós estol de socis i concur-

rents al xalet de La Molina tenenorganització des de fa dies un acted'homenatge al senyar Ignasi Folchi Girona principal promotor del ditxalet. Amb aquesta finalitat el repu-

tas artista senyor Darius Viläs va

esse' encarregat de decorar un aplecde pergamins ore 5'han anat aplegantles signaturas de les mollee personesque han volgut adherir-se i contribuir

a aquest homenatge. Tots els perga-mins s'aplegaran ere un ilbum que se-el lliurat durant ei banquet que anual-ment se celebra per a clausurar latemporada d'Esports de Neu i quetindra lloc el vineut mes de maig.

Actualment els pergamins catan ex-

posats a la casa Comes, del Passeigde Gneis, on criden podermament l'a-tenció dele vianants pel sea bon gusti alta originalitat.

desaparece con las

PASTILLAS -IPECTOPALCS

de GE MERINO e HijoLee+

Gsiito creciente desde 1827

Pelayo, 11

ilì Via Laietana. 39 Sain).2ron, 71

Rambla Estudis, 4, i Coiomb, 2 M11 al. 11 Pe 1/14

Di SS abte, ló d'abril de 1927

LA PIIIILIC/TAT 3

T. S. P.

Sant Martí Sacalin, Amar i Girona(vesita). Lloc de reunió: el dia 16, ados quarts de vuit de la nit, a les-tentó del Nord. Arribada a les deuel vespre, per Vestació de Franca.

Estan molt avançats ets treballade preparació de la cursa de munta-nya que äqueata Agrupació celebrarael vinent dia 34, amb motiu del setaIV aniversari de la seva fundació,havent-se cornenzat a omplir al seu

kcal social , carrer de Mercaders, 27,les /listes d. inscripció en les qualsfiguren inscrites destacadissimes figu-res en aquesta mena d'esport.

En vista de Viaje que promet asno-¿ir aquesta cursa, la ponencia encarre-da de la cuna esta estudiant la ma-nera d'atendre nombroses peticions de

particulats perque es deixi sense efee-te l'anide tercer del reglament dc lacursa, detlarant lliure la inscripció.

Perquè els, corredora puguin conèi-xer be el circuit sobre el qual es cor-rerá la caree, la Consistió organit-zadora invita a tots els que desitginconèixer el seta tragas que se aervei-xin ésser a l'estacita de la FlorestaPearson ditmsenge vinent, a les 830del metí.

— El Club Muntanyenc efertuariels dies 17 i iS les següents excur-sions a La Garrotxa, sota el següentitinerari: Girona . Argelagler, engor-xat de Sant Auriol, Coma Negra,

Baget i Camprodon.Sertitta. pea l'estació M. S. A., a

les 540 del mataUna altra amb el següent itinera-

ria Vieh, Santa Eulilla de Ríe:primer,

Santa Maria de l'Estany, Moja, San-ta Maria de la Tosta, Monda, Grane-n, Castell de Caldea, Sant Benet deBaiges, Font dels Bufins, Sant Vicentede Castellet.

Sentida, per l'estació de/ Nord, a

les sis del tnatL

nidos SUPEIMION

americanos

Acumuladora GIMEpar a plagues

Altaveu i< O d e 1tipos anta

tinglo-tmuyoll nerltlattloolitst Anönlma

Pelayo, 12 gameto,"

RADIO BARCELONA, 344, 8 M.A les onze del mata: Carnpanades

horarias de la Catedral. —Nota del

Seraer Meteoroliegic de Catalunya. ES-

tat del termes a Europa i a la Penín-

sula. Previsió del temps a Catalunya

i a la mar.A les sis de la tarda: El Quintet

Radio interpretara "Caricias'', fox

(J. Quintero i I. Avillon); "El guitar-rico", seleccions (Soriano); "Narices

castizas", xotis (J. Lerma); "Thrills",vals (Ch. Ancli(fe-Lotter); "Enro-peo", pasdoble (J. Martín Vidal).

2.0'3o: "L'are d'isser feliç", confe-

rencia pel senyor Marian Anglada.afeo: Campanades horades de la

Catedral.—Nota del Servei Meteoro-!bale de Catalunya. Estat del temps aEuropa i a la Península. Previsió del

temps a Catalunya i a la mar.

8705: El Quintet Radio interpreta-rá' "Josephine". fox (H. Creamer').

atato: Laarquestrina Dernons-Jazzinterpretara els següents ballables:"Gnomos". onestep (Mentar); "Babi-lonia". fox song (Dentón); "Say L'msorry", fos (Donaldson); "Tanco de

la cocaína" (Viladomar); "Tea fortwo", fox charleston (Youmans);"Kid's Parade", foox Novelty (Do-

naldson).22.00: Retransmissió dels COM 1Y:t-

rillan "Les Caramelles", des de la

placa de Sant Jaume.RADIO CATALANA, 462 Ni.

Butlleti metearológic de Ca-

talunya. Pronòstic del temps . Cosit-sacien; de Bona de Barcelona. Sants

del dia. Crónica d'art. esports i mo-des.

Acte de concert. Segona visita a

Radio Catalana de l'Escalada del

mestre Alfred Valenti. Alicia Navar-

rro. tiple. Debut. Enric Sagi-Barba.baríton.OROUESTRA RADIO CATA T A N

"Marcha torera". orquestra, Valver.

de; "La Dolores" (gran Iota. or-questra. Bretón; "Jesús ressuscitat".

per l'Escolania del mestre Valenti,lafillet; "Arri, arri, cavares", per l'Es-

colada del mestre Valentí, J. Curne-lles: "En la Alhambra". orquestes,Bretón; "Els guatee ballets". per

l'Escolania del mestre Valenta Lam-bert: "Caneó d'abril", per l'Escola-nia del mestre Valenti Apelles Mes-

tres ; "Dofia Francitquita" (fantasia),r,r-elie, fra. Vives; "Birondam", per

l'Escolania del mestre Valentí, A.

afeatrea; "La Pastayela", senyor Sa-gi-Barba. Luna i 71' Tnrroba; "jafeama? /s,as, me ama"", per la senyore-

ta Navarro, Mascagni; "Sevilla" (de

la suite Iberia). orquestra Albenir;"El huésped del Sevillano", senyorSe ni-Barba. Guerrero."Cortito de genio". srnyoreta Navar-

ro Oare ión: "La alegría de la huer-ta" (fantasia). orauestra. Chueca:

"Moliese de viento". segyor Sagi-Barba Lema: "Besas malditos". ce-

nyoreta Navarro, Viladamat; "Casi-

tas moras" (tambra gitana), ormees-tra. Liso; "Margaritilia" (a petició),

—sea

BOXAEL MATCH -

D ELANEY-UXOUDUN

Nova York, 15. (1125 a. ne.).—

eLy.sport Català.Ha estat fixada la data de l'encon-

tre Urcudun-Jack Delaney, la cele-

braceó del qual us vaig anunciar.

El match tindrä efecte el die 2-2 dejuey al Yankee Stadium, de Nova

York.L,a durada fixada és la de 15

reends.—Lladá.LES ORGANITZACIONS

D umenge vinent, dia de Pesque, se

celebrara al Mundial Sport una reunió

pugilista:a a base de dett'combats en

genere ratends de tres minuta.

Entre els bemadors inscrits al pro-

grama hi ha Beta Aragonea, FaldaFarreres, Alberni, Carles Aran), JimTerry. Weber i d'altres.

El "elote" del programa el formenel match entre els pesos mosquea

Hartna6 (eampió de Catalunya) iCampos, i la reaparició de Joan Ara-

ra. esperada amb molta curineitat pelsaficionats.

Dinearts que ve, al "Nuevo afean-

¿e". boxaran Arnau-Lorenzo per al

cainpionat de Catalunya del pes mitja,i el lleuger Torelló contra el irancsFerret, que va fer match nul en la

ver/lada anterior, davant Mestres.

MUNDIAL BOXA DEMA, TARDA,SPORT re, A I T, 'BEGRAN VETLLADA A L'A3!WRIGANA1

BRETONVEL 1 'LECADRETRIOMFEN

Dimecres nassat, a la Sala Wagrarn,Ce París. Fred Pretannel i Lecadrey-ncent l'aegles Bullins i el franeisRaphael. varen assen alar-sealtre cepale amateurs de boxa corn dos boxa-

cridats a representar un paperbrillant en la categoria dels lleugera.

Lecadre, que ha passat del pes plo-

ma al lleuger, eestä acreditant comus boxador notable. Ranhael, l'advera

ari Que aeAft de Inste iß el vencedor

recent de Paul Fritch,

NOVES DE PAULINO I DEMARTTNEZ

Retallem d'una carta rebuda aquestsde Nreva York els següents Para

-rais referente a Paulino UzendunHilaei Martínez."Paulino ha guanyat just el seu

combat contra Heeney, però tanmateixla guanyat. Va ésser un combat mole?sr. en el cure del ciall el campiód'Europa no es va mostrar vas talenn faja esperar en els entrenaments.En la forma amb que es trobava harte

hagut de vancer ficiament. He sa-but derprés del match que Paulino

.e 'nada ferit en una costella en un ac-cjiens d'automóbal. Alai?, no és es-

tint , cara te el costum de rodar a

manca de record."Jack Delaney ha signat tr e- com-

lats a Tea Rickard. el primer delequals a celebrar contra Paulino Uz-cu¿.un. Les dates d'aquests encontresna han estat encara fixades,

Martínez esta en negociacions per abecar contra ladee Flowers."NOVES

Segons ceneuniquen de Nowa YorkHeeney, el darrer adversari de Pau-

lan, ha hagut d'ingressar a l'hospital

ter queixar-se de l'espinada, de resul-

tes del cesa darrer match contra el

basc— Mickey Walker, campió del tr.6n

¿el pes mitjä, rabea 2o.00o lliures pera hozar contra Tom Milligan, a Lon-

dres, per al campionat.FUTBOL

DEL PARTITSUISSA ESPANYA

Segons diuen els telegrames, davantla impossibilitat que Otero gnu: des-

Macar-se a Santander, per a jugaren el partit Suessa-Espanya, ha estatdesignas per a substituir-lo, el defen-sa juanin.

F. C. BADALONA, — Demà a latarda, al camp costerty, tindrà lloc uninteressant partit d'entrenament entreel Badalona i la U. E. de Sans.

La Junta directiva del F. C. Ba-dalona, convoca a tots els socis a lareunió general extraordinaria que tin-drà lloc el dimecres, dia 30 de l'ae-tua/, al local del Cine Nou, a les dendel vespre.DEL CAMPIONAT

DE PROMOCIOEl dia 24 contengana la segona fase

d'aquest campionat.El tres ramplona de Barcelona, Vi-

'afrenta, Granollers i Canet, faranun campionat amb tres partits, jugatsert camp neutral i per punts. El gua-nyador, será el que haurà de fer-s'hoamb els campions de Tarragona, Gi-rona i Lleida, també per punts i encamp neutral.

El campió definitiu sera el que po-drà passar al grip 5, el cas devencer al darrer classificat d'aquestgrup.

Diumenge a-Meres, dia 24, jugaranVilafranca i Granollers, al camp delSans.

ATLETISM,

REUNIONS D'ENTRENAMENT.—Per tal d'entrenar els atletes perals vinents campionats de Catalunya,la Federació Catalana prepara Is se-

güents reunions:Dia 24 d'abril.--60, 300, 600, 3.000

metres (lisos.Aleada, perxa, Ilargaria, pes, dise,

javelina i martell.6o i 150 metres amb tanques de

090 metres.Dia 15 de maig. — go, 150, 300,

600, 3.000 metres Dinos Alçaria, llar-deja, perxa, pes, disc, javelina, mar-

tell. So mete es amb tanques de 1'06metres i 150 metres amb tanques de

090 111.Relleus 4 se 100.Dia 4 de juny. — roo, 400, "seo,

5.0e0 metres 'lisos, pes, javelina, llar-garla, çerxa. Relleus 4 x too. 200

Meeres amb tanques de o'no en.Dia es de juny. — 200 i 800 metres

llisos. 110 metrrs amb tanques de s'o&Martell, disc i alçaria. Rellene 4 Per400-

Les dues Ultimes reunirme secan tesde possible selecció per als campionatspeninsulars.

La data dels Campionats de Cata-

lunya, de moment, s'ha fixat per al

mes de setembre.Des eaquesta data es prohibeixen

les curses la distancia de les qualssigui superior a 3.000 metres.

ELS TRASPASSOS. — La Ferie-raci6 puntualitza els acorde de la dar-

cera assemblea general sobre els tras-pasaos d'atletes.

Primer. — Tots els atletes traspas-sat de Club durant la present tempo-rada, queden inscrits pel club de pro-cedencia.

Sepan. — Si l'atleta es nega a

reingressar al club de procedencia,

hauri d'actuar aquesta temporada COL17

a independent.Tercer. — En acabar-se la tempo-

rada, l'atleta que desitgi canviar de

club haura de córner un any com a

independent.

DE LA VOLTA A BARCELONAPER A JUNIORS

L'A. E. Tagamanent posa a conei-

xement de,,tots els clubs i atletes, que

la cursa Volta a Barcelona per aJuniors, sei atoara el dia primer de

maig, a les deu del mati amb sortida

i arribada al carrer de Parlament.Els atletes hauran de presentar-se

una hora abans de la sortida al local

social de l'A. E. Tagamanent, Rondade Sant Pau, 77,

Continuen rebent-:e les inscripcionsal local secial de l'entitat organitzada-ra i al de la Federació Catalana d'At-letisme, General Arlegui, número t.

NATACIÓflI CONCURS D'HIVERN. —

Demà, a les onze del matf, tindri Ilocplatja del C. N. Athletic (Banys

Orientals), la darrera jornada delTercer Concurs d'hivern de natació 1atletisme.

L'ordre de les proves es:Llançament del pes a l'alemanya.so metres natació estil Iliure.

AUTOMOBILISMEEXPOSICIO INTERNACIONAL

DE L'AUTOMOBILDavant la serie d'abusos produits

en Exposicions anteriors, el Comitéorganitzador de la ja próxima a cele-brar-se, ha determinat que per a en-trar als palaus de l'Exposició serà. ri-gorosament necessari exhibir els car-neas que llama el Comise, o siguin elsde Lliure circulació, d'Expositor i deServei.

.Aquests carnet; seran facilitats, pre-vi acerd del Comité, a tots els senyorsdirectors, redactors i fot6grafs d'e to-ta mena de publicadores nacionals oestrangeres, sempre que siguin selfici-tats per escrit a les oficines de l'Ex-posici6.

CURSES DE CAVALLSLA PROXIMA TEMPORADA

DE L'HIPODROMS'aatmcia l'arribada dele exemplars

següents, per a prendre part en leecurses de cavalls: Guarnizo. Very Wi-Hing, Sauveuse Bugle, Khamwese,Heva, Visions de Glorie, Donya Yg-nasia, La Fileuse, a mes a mes de lesquadres completes dels senyors baróde Güell, Bertrand i Manuel de Ri-vera.

Amb tants elements cal esperar unesclatant èxit.

SORTIDES PER AL DIUMENGEI DILLUNS

El Grup Excursionista Marathonefectuarä una sortida de dos aies alBergadi passant per Manresa, bernias,Peguera, rasos de Peguera, font delTagast, Santuari de Corbera i Berga.

Reimt: Plaga d'Espanya, a les 445del metí del dia 17.

— L'Agrupació Ciclista Montjuichfati una sonada de !Mg dia a la Fontdel Paraigua d'Alella.

Sortida: a dos quarts de set delme; del local social, Marquis delDuero, 99-

— El G. E. Joventut Catalana teprojectades per al diurnenge al matiuna visita a la Mentora Alsina, delTibidabo.

Lloc de reunió : a dos quarts dedeu, a la Plaça de Catalunya (de-vane la Banca Arnüs).

A la tarda, visita a l'exposició d'artde l'Agrupació Excursionista Júpiterdel Poble Nou. Lloc de reunió: Ales cinc, al carrer de les Corts Ca-talanes (xamfri Urgell-parada autbra-nibus).

La mateixa entitat té organitzadaper al dilluns de Pasqua una excursióper Horra a Valldaura, Flor de Maigi Sant Cugat. Lloc de reunió: a lessis del mati, parada traraxies d'Hor-ta (plana d'Ureminaona).

— L'Esport Ciclista Catea -efec-tuara una sortida de dos dies al Mont-seny, sota. ritinerari següent:

Sortida, el dia 17 de l'estació delNord, a les sis del mati, cap a Aigna-freda, Matagalls i descans a SantMercal. El ¿la següent es passari perSanta Fe, cae de les Gargantee, salede Gualba i Gualba.

Lloc de reunió : es sació del Nord,a dos quarts de sis del metí.

— La Societat Vegetariana Natu-rista de Catalunya efectuara els vi-nents dies 17 i i8 una excursió alMontseny, sota el següent itinerari:Balenyà, Brull, Sant Segimon, SantMarçal, Les Agudea, Ttleó de l'Home,Montseny i Palautordera. Sortida, aleí sis per l'estació del Nord.

— L'Agrupació d'Alumnes i Ex-Alumnas de l'Escola Abat Oliva efec-tuara les properes festes de Pasquauna excursió a Mamen, Guardiola,Fobia de Lillet, Fonts del Llobregat,Castellar de N'Huc, Montgronv, Co-ma Armada i Aigües de Ribes.

Sortida el primer dia per l'estaciódels Ferrocarrils Catalana (Placa d'Es-panya), a les cinc del matl. Tornadaper l'estació del Nord, el segon dia,al vespre. L'excursió s'efectuara faciel temps que 1 ad.

— El Grup Excursionista de la 'UnióProfessional de Dependents i Funcio-naris del Comerç efectuaeá. els prole-

vinents dies 17 i 173 una excursió al

Montseny sota el següent itinerari:Balenyà, El Brull, Sant Segimon, Cien

de Matagalls, Sant Mareal, Les Agu-des, Turó de l'Home, Santa Fe iGualba.

Sortida, per l'estada del Nord, ales sis del matl.

— El Grup Excursionista "Jovent¿'Ana", durant aquests dos dies fanuna excursió a Poblet i Santes Creus.Itinerari: Valla, Santes Creus, Esplu-ga de Francoli, Cova de l'Infern 1Monestir de Poblet.

Sortida: A dos quarte de cine delmetí del dia 17, al Pujador del Pas-seig de Gracia.

— L'Agrupació Excursionista At-lantida" demà i denla passat efectua-

ra una excursió al Montseny. Infle-red : Balenya, Brull, Collformic, Ma-tagalls i Sant Marçal, per al dia 17,i les Agudes, Turra de l'Home, SantaFe i Gualba, per al dia 18.

Sortida: El dia 17, a les 545 delmati, per l'Estació del Nord.

— El Grup Excursionista Eula-lienc efectuara els dies 17 i aß les se-

güents excursions:A la Cerdanya: Itinerari: Puigcer-

di, Bolvir, Saja, Ger, Greixa, Meran-ges, Coll de Mulleres, dm del Comp-.cardós, Puig Pedrós, Estany Mal,

Guils de Cerdanya, Saneja i Puig-cerda.

A Camprodon.—Itinerari: Sant Joan,Camprodon, Setcases, Vall de Carlat,Plans de Murena, Pic de Bastiments,gorges del Fresser, Ribes.

Per totes dues excursions se sortiräel dia 17, a les sis del mati, per re!.

tació del Nord (Sant Andreu).

— El Grup Excursionista "LaPràctica" organitza per als dies 17 i18 una excursió a Sant Llorenq deMunt, amb el següent itinerari:

Sortida, el dia 17, de la plaça deCatalunya, a les sis del mati, i es fa-ni nit a les series de Sant Llorene,i es tornara el dia 18, per Terrassa.

— La Seccil de Muntanya del Gires-

nastie Atlitia Club organitza una ex-

eunsió a Termita del Reine' per aldia 18 d'abril, amb el següent itine-rari: Sant Vicente dels llenas, er-

mita del Renací, coll d'En Riera, Fontdel Moset, església de Santa Mariade Cervelló, Font dels quatre ralas,Quatre Comises i Molins de Rei.

— El Club Excursionista de Gra-

cia, amb la cooperaeid de la seva Sec-ció Feminal, aquestes dues festes sor-tira d'excursió a la Vall de Núria.Itinerari: Fillol, visitar al menestirde Santa Maria de Ripoll, Ribes dePreste?. Caralps, latee de la Ruyra,Peut de Cremal. Gorges de Mida iSantuari de Núria.—Sortida, el dia t7,a les sis del metí, per l'estati6 delNord,

— La Secei6 d'Excursions de laPenya Javentut Dansaire ha organit-set, per a ...mi, demi i densa passatuna excurti6 a Les Guilleries, sotal'itincrari 055e sereueix: 'Vida Roda(ditsrmir), Sane Pere de Casserres,

Sant Rnnel de Sau, Tavertet. Rupit,

Prult. La Salut (dormir), El Far,

NAEX

CEPdo

Ahir, excepcionalment, quedà interrornpuda la nostraquotidiana relació amb les gentils lectores de LA PUSLI-CITAT. El dia era de recolliment, de tristes& d'intimadevoció.

Avui, però, és tot al contrari: a joia vibra arreu. Laprimavera es desvetlla amb força. Avui es la diada de laResurrecció.

Cal pensar, doncs, en les humanes necessitats, en lescoses vulgars de la vida, en el cos que hem de vestir, enel cap que hem de defensar, en els peus que hem de cobrir.

Ahir hauria estat poc respectuós que us recomanés-sim, senyores, els nostres calçats elegants, còmodes i eco-nbmics; perb passats ja els dies tristos i en ple gaudi del'alegria Pasqual, esperem novament la vostra agradablevisita per a provee-vos del bé-de-Déu de calçats novissimai de "grand chic" que tenim a la vostra disposició.

Entre els milers de models disponibles, tijera el pri-mer citte ens ve a mà, j... contempteugo.

Que us sembla? S , ` t -' trust refinat?

Prec,losa sabata en naco carn i aplieació fusta rosa,

taló Lluís XV.El mateix en xarol negre, aplicació naco carn, pel ma-

te]; preu

e 5 14 Cl. NEN tenia us salut feble. Neta de fre.ginesta banstorns Intestinals Kornpanyan de vbretta

no abrasa cap alunent.

El Doctor ordene eaml de reelm alimentia rno-menear rus excluek de la stet condensada marca• El Nano.

5 M. El. NEN lna rocobrat la salut. ‚ha engrosane ele lis ion

Els seta peen talan mole anulen I moneen ala'ene santas la Stet condensada marca -El Mear,

Bel Condensada

IEL NIIN o A

Mana i foLletona /rotules wbre atimentand mfantir i nos culinaria. • minen. que oil melloi

da 10 'Sociedad Lechero Hodtaiteso. A E' Plan ColnIumter. 17 Dernalona•

i bonii nutrició, formen las racesvigoroses i fortes. Els nensamericans els alimenten amb

MAIZENA.CRIA NENS ROBUSTOS I FORMAELS ATLETES DEL PERVINDRE

No és una droga; és el raatetx producte dcla Naturalesa, adaptat a l'estbmac

Es digereix rIpidaraent i

Le Meizene ¿a Indiszensable en la confecciede astilles, cremes, ama i postres ex4uisita

• pseug 0.40 • 0,75 .4015 Ptas._ Ä

Camisiseado FUEDERIC DONE/ Aparto MI Suullaaa

11111111111111318111111111111111111111UllIllt111111121111111111ȟtlIMIIIIIIIMIMIllildille

211f.;

Page 4: LA PUBLICI eJOILP

corresponen per cada autorniebil.Cens mundial de l'autonióbil. Mis-celänia general. Noticiad Hispà, et-cerera. Algunes fotografies 'acom-panyen el text.

FOMENT DE LA SARDANAA l'estatge d'aquesta entitat, car-

ece del Pi, re, interior, se celebraráun concert intim el dilluns dc Pas-en-la. dia r8 del corrent, a les cinede la tarda en punt. L'entrada serssolament reservada als socis i a llursfamilies del Foment de la Sardanai de l'Ategeu Empordanes, mitjan-çant la corresponent invitació, quepot passar-se a recollir tots els ves-mes feiners, de set a nou, a Se-cretaria.

Aquest acte, que figura entre laserie amb que solemnitzar e'. Fo-rnent de la Sardana el sise aniver-sari de la seva iundacie, ha estat con-fiat als artistes senyoreta Teresa Oil-va, mezzo sopean. i Joaquim Serra,pianista, els emals interpreteran elsegüent programa: I. Deixar d'amar-te, Gasparini; Canzcnetta, Mozart(de "Les noces de Fígaro"); Onvas?, Schubert; Endreça, Schumann;Minuet d'Exaudet, Weekerlin; El sil-fi. \Vol; cant i piano. II. Preltuli,Rachmaninov; La cacera, af e n-elcIssolm: Balada (en eol menor),Chopin; Himne, Con/planta; Jove-nivola ; Empordanesa; Huno saeta,Millet; piano sol. ITT. No et sepigagreu, Puje Canee, Serra (Josep 1;E5 juny", Lamote; Melangia, Mo-rera; Caneó de gruinet, Toldrà; Non,non, nonetes, Zamacois, i El galleeret, Serra (Joaquim); cant

Les invitacions donen dret, als so-

ci; de totes dues entitats, a aseistirlliurement el dit concert intim.

Aquesta entitat, com cada any, esdisposa a solemnitzar amb una se-rie d'actes les festes del sise arover-sari de la seva fundació. Un delsprimers acres se celebrará dimiten-ge vinent, día de Pesque, a !es cosedel matí i consistirá en una exeursióa la "Font dels Pins", de Vailvi-diera, darrera el Pentan, amb la co-

"Emperium e , la qual executaraIrlaera atmell piitorese i agrades leeuna escollida audició de cardanes,sota cl següent programa: "A pea-ta de eol", Tarrides; "Pel fill queno vindrä ", Serrat; "Heroica" Ca-sal: "Sempre tern e , Morera;"L'hostal de la Peira", Toldrà, i "Ai,quines nades'', Ventura.

Sortida de Cestació dels F. C. deCatalunya, a dos guarra de deu delmate Preesupost: o'80 cèntims,

n••n•••••n•nn

LA PUBLICITAT Dißbabte,- 16 -d'abril de M I

PENII\SULALA c' ILT! IRA tre Montserrat idealitzat es convertí

en /a muntanya de moda.Amb el renaixement de la litera-

En la darrer asesside celebrada Per tura catalana. Montserrat represen-la J'anta del Port, suta la presiden-cia del senyor vice-president, EnFrancese. d'A. Bartrina, ion nomenatassesee, en virtut del dtsPosa t Perla Reial ordre del Ministeri de Fo-ment, el que hasta estat fine ara ae- serrar.cretari-comptador, En Manuel Creus Abrí arriba cl conferenciant a re-Esther, i per a ocupar el seo darme, poca contemporänia, a la literaturaarnb earácter interi, N'Antoci Sitges montserratina del segle XX, en eli /elite- qual es realitza una completa nieta-

Per la mateixa sobirana resolucio merfosi en la comunitat benedictina,han esas aprovades les normes que interessada d'una manera primor-han de regir en el concurs que Per dial en tot alle que significa culturae proveir dejen:risa:1mm aquest as"- literària i histórica des que ocupa ea-rec havia formulas aquesta corpo- badia el P. Maree El monestir deració. Montserrat s'ha convertir en el punt•

Entre els diversos assumptes trae-late mereixen especial esment, pelbeta iteres, els segiients:

Dades reciareades per la Direccie

SU I». to••nn•n•••11,11111101

general de publizacions de tota me-na. És l'anea que podia mancar-li pe(arribar al darrer ;trille de la sevacompleta restauracie: la reatauraci6

General d'Obrea públiques, Que ha- oteraria_

'ien estat trameses, relatives a ein- Acabada la lectura, el senyor Car-me-stits que l'esrnentada corporació Terca Candi fett aplaudit pels con-se en des-decid. currents.

Autorització atorgada per la su)e- — En la darrera sessi6 científicarioritat a la mateixa Direcció per a de l'Institut de Medicina Präctica eltornar part d'una quantitat pagada doctor J. el. Rossell, done la secaroe oca/pació d'espai amb una partida enuncia z conferencia sobre "Els se-de moresc;

Informes, que acorde CementadaJunta reclamar a dues corporacionsde la nostra cititat, ;obre ampliada)del termini gratuit que les tarifesd'aquella cementada ocupació esta-bleixen per a la piperia buida reim-portada; derns estudis han reconegut avui per

Quantitat, reintegrable en el seu la fisiologia, patologia i terapèuticaces, satisfeta per aquesta Junta a en els elements minerals, fisiolegics de

la Central de Ports per a despeses Calimentació i beguda, dernostrant elque efectui la Comissió encarregaaade Ceetudi i proposta per a habili-tació de grans ports pesquers a Es-panya;

Autorització reclamada mitjançantexpedient, que s'acorde informar fa-vorablement, per a l'emplaçamentsnbterrani, a la zona del port, de ca-bles destinats a unir-ne un de sub-enari, amarrat a la costra platja, amb

futur Palau de Comunicacions de PrO - 1011 u tn e It t r t er t tola Plata d'Antoni López; cable queher sin extrem a Anzioa

i per l'altre a Málaga;Adjudicació definitiva, a favor d'En

Joan Llench caselles, de la cons-treecie i arrendament d'un quioscque s'ha d'instalar a l'Estada, Ma-rítima-del moll de Barcelona, per ala venda d'articles de Toledo, Eiba:i alares, cena a millor postor en laen:el:zeta celebrada a l'efecte per,aquesta Junta; i

Treure a subhasta pública larrendament per sis meses de locels iterrassee, situades al Dic de l'Estdel Fort, destinades a Bar Restan-

B K RCTUO N A

ta tots ele ideal s d'un regionalisme!iterara En la :sentina ge rraceó delsromäntics Victor Balaguer i en túlti-ma Mie Cinto Verdaguer, es presen-ten com es grans cantora de Mont-

tuals coneixensente del metabolismemineral" desate d'un nombres i se-lecte auditori. Seguint tots els resul-tase de la investigada/ dels darrers 40an» a tots els paisos, expo eä el crin-ferenciant, amb interessantissims de-talle, la gran importancia que els silo-

gran signiiicat ene per a la higienemillera de la raça té la deguda consi-deració d'aquests factor; importantís-sims de la nutrició.

El dijous, dia 2/, a les deu de fanit, se celebrarà /a sessió inauguraldel; treballs de l'Assemblea Medicaorganitzada per l'entitat

De la ¡lista anter;er rt. .5212'95Sant Feliu irsialJoventut Sardani.d. ee ealella,

eloo; Lluís Corbera Mantener, so;Francesc Esteva, "II. A., a; Ros-send Reistedle, Lluis Minare-e,odso; Baldo:11er Gasch, 2; Vics-nte Ba-sare 2; ji.dia Bohigues, 15; RemenVilosa, 5; Miguel Padrosa, z; JosepBelio ; Víctor Duran, 2; Rafel Fi-gueres, 3; Josep Torruella, r¡ J. M.,; J S., 1; jo.sep Alberti, 1; X.,

1; Josep Rigau, a; Josep March, a;Josep Campistol, I; Miguel Sagrera,a; Sebastià Morase, a; Joan Massa, 2;

ran.REIAL ACADEMIA DE BONES

LLETRES DE BARCELONAEn la Sessió del dia 6 del corrent,

En Francesc Carreres i Candi Regícl seu treball "Influencia -del Mont.serrat en la literatura". Examine laliteratura montserratina corneneantPels seis origens, rebutjant la hipb-tefe que la llegenda alemanyadel Montealvat tingués origenen la nostra muntanya. La mesamiga mostea literària reconeix és-ser els centics d'Alfons XI de Cas-tella en honor de la Verge do 'Monteserrat, En arribar al segle XVI e'en-tra. en un cicle castellá de la literam •ra montseeratina, amb la unió delinonestir de Montserrat a la congre-gacise de Valladolid. Acaba aquest

• cicle castellà amb el segle XVII ico el segle XVIII, en gue Ca Pasasde les obres hist neriques a les deviatges, per observar-se cert correntancles en agrieta darrers.

Els literats catalans vénen a pren-dre les primeres posicions en el tre-,hall general montierrate amb l'obrade Serra i Postuny, al ternes en queles obres dels viatgers presionen aAlernanya una admiració afectuosavera Montserrat, començada perHumboldt, al qual ajudaren Goethei Schiller, de tal manera, que el nos-

DE L'ASSASSINAT DEL XO-FER SILVA. — El Jutjat del Sud,secretaria del senyor Serrano Flores,qui instrueix el sumad per assassinatd'Agapit Si/va, xofer que va esetrobat mort en l'auto el cha 25 de fe-brer de 1%.6, i pel qual delicte estáprocessat Felip Sánchez Calatayud,ha citat a declarar alguns teetimonieproposats per l'acusat, rD quals vanestar amb el el dia del crine

-4D'esser veritat el que ha dit cl Sän-acr, seria posas en llibertat.

VISTA D'UNA CAUSA PER— Aviat es vetee a la

Secció primera de l'Audiencia la vistade la causa per homicidi contra Je-sep Maza Gälvez, qui el dia if..; de

"romeojuny de roz6 al moll, es batallaren elprocessat i Manuel Adata Grau.

'El Maza done un cop de puny al'Adän i li produi una ferida al capque li ocasiene la mort.

El fiscal qualifica el fet d'hornicidii demana per a l'acusat la pena dedotze anys i un dia de presó i Moteopesarle; d'indemnitzsció.ELS REGIDORS DE SANT PERE

DE RIUDEVITLLES. — L'Audien-cia provincial ha confirmas el troces-sament dels regidora de Sant Pere deRiudevitlles.

DE LA DETENCIO D'UN TIF-TECTIVE.—E1 director d'una agen-cia detectivesca, que va ésser detingutja fa dies, per ordre goterhativa, vatrametre un escrit, bastant extens enel qual surd al pas dele càrrecs queell calcula que se li poden fer, i acta-ea una colla de gene

L'escrit es va remetre al Jutjat.UN QUE DESITJA ANAR A LA

PRESO. — A la relatoria Ferratgesca va presentar un individu que tépendent una condenma, demanant quel'enviessin a la presó, eone ii eorreepo-nia.

Segons hem sabut el que el fa mou-re Es la gana, i l'home pensa que all,alternes. le elonerien Incidan

TORS D'UNS VA-LORS XINESOS. — El surnari quesegueix el Jutjat de les DrassanesContra tls tres estrangers per l'ocupa-da de valors ‚le la República Xinesa,está molt avancat.

Nones s'espera la resposta a l'oficidirigit a les autoritats de Londres,per tal que diguin Si els esmentatsva/ors van sser robats a tala casabartaria d'armella rebane&

ASSENYALAMF.NTS PER AAVUI. — Audiencia Territo rial Salaprimera_ Hospital. Fallida. jaan Co-memela contra Trines Latorre.

Universitat. Pebresa. Maria Corti-nas contra Roland Cottee

Llotja. Febresa. Sadurní Can/desecontra leusti Fortury i advocat del'Estat.

elite segotia. Veja. Mame (Rinda.A Fortany centra Sadtirni Car-delles

Aorliencia Provincial. Seca', prime-r-e. Ate-tienda. Dos orate per furt cen-tra Enric Martinez i Josep Soler. res-pectivament.

Secció Segens. "Vietillas" i inca-dents.

Seceió tercera Hemital. Un inci-deis d'apelada per dame.

Sereie quarta. Universitat. Un oralper furt contra Marian Crespo.

Mataró. Un oral per abusos deslio-restos centra Joan Vicier.

!molada. 'Un oral per malversacióde cabal, centra Amerleu Bieeca.

LES SARDANES

La Junta de Conferencies de l'Es-cola Superior d'Agrioulaura de laDiputació Provincial de Barcelorha organitzat Un curses präctic deconserves casolanes de productes ve-getals, que començarà el dia 21 delcorrent i durará fina al 14 de maigvinent. Aquest curses és dedicatprincipalment a les senyores i se-nyoretes.

La matrícula é; gratuita, però pera poder acsistlr a les classes präc-sigues. és precie inscriure's. La ins-cripció es por fer a la secretaria del'Escota (Urgen, 187), de uou a unadel matí.

Ilem rebut el número de mare dela revista comercial "Automóvil Co-mercio". Publica la V Exposició In-ternacional de l'Autoznäbil: Els mini-o. o -en atuernebils que esvenen a Espanya han d'ésser de ia-In-Meció espancola. Una nova marcad'autos sene eixos. El motor Can-ean. La situació actual en eassuinp-te deis frena. La regularització deltrefe ale carees de Xicago. Esta-dística del; corees matriculase en lesase pro/rindes d'Espanya dureza l'any1926. Estadística del; habitants que

Els temporals i les nevades han interceptat les c,omunicacions entre les coluntnesque operen al Marroc. Amb tot i que la situació militar oficialment és sòlida, ahirel cap del Govern va marxar al Marroc i s'ha disposat la concentració de forces,

perquè puguin ésser traslla dades si la situació ho exigeix

ELS CINEMES

NOTES OFICIOSESKURSAAL I C...AT ALUN VA.—La

inauguració de la temporada de pri-mavera revestirá caràcters de verita-ble solemnitat car el programa és d'ales el consiguiente aumento de enferme-otee atraetívol i suggestiu. L'integren ría en homkres y ganado. y ele la an-la magnifica i seroacienal comeolia gustiosa incomunicación de columnas,del Programa Empite Verdeguee ti- puse( algunas, especialmente las misredada ''El rei dele clowns", que •=5 avanzadas de la zona oriental. no pue-una genial creació del famós pallai-so den utilizar ni telegrafos, ni telefonos,de mundial renom. Grock, i la inte- ni Cele/genios ni siquiera peatones.ressantíssirna producció Fos "Els set Eti previaien de que la rebeldía la-pecats capitals", en el repartiment de la tente en los confine; de la zona orien-qual figuren artistes de tant de merit tal pudiera aprovecharse de las cir-com llegare Livingstone, Harrison eunstandas y también para eubstituirFord, \l'alece )lacdonald i HenryReleer.

S'estrenare tenle una cinta cemicad'eectraordeläria gräcia titulada "Elnou administrador".

X0 obstant los excellencies d'aquestprograma, dilluns, i en atenció a lafestivitat del dia, cs renovará total-meta, i es canviaran. entre altres, lespellieules "Joguina de Pernee", inter-pretada ner Lowell Sharma, MimaLoig i Leuis, i "El cavallerd'Arizoisa", creació de l'inimitablecow-boy Heut Gibson. La primera da -questes produccions pertany al Pro-grama Especial Veniaamer i la sego-ex és una joia universal.

Aouest número ha passatper la censura govermativa

LES NOTES OFICIOSESDE DIJOUS

Madrid sir—Dese-es de les tresde la matinada fou facilitada la se-güent nota oficiosa:*

"El Gobierno no debe ocultar a laopinión pública, cuyas energías eivi-cas le son conotidas, que los lempira-les de Africa representan per su mag-nitud y por la inoportunisima ocasiónde su desencadenamiento, una verda-dera desgracia nacional, tanto por el

número de víctimas ya conociod comopor la fatal presunción de que ha dehaber bastantes más, ya que los ex-traordivarios fríos, copiosas nevadas,desbordamientos de ríos e interrupcio-nes de cansinos habrán aislado núcleosde fuerzas servicios y convoyes, cuyasuerte es inquietante. Por otra parteen el orden económico, son de granconsideración, pues- entre embarcacio-nes, material de guerra y campamen-tos, vestuario y ganado, debe aseen-der a algunos millones de pesetas Noson de olvidar también las pérdidasque habrán eufrido /os comerciantes,cantineros y contratistas que, guiadosciertamente por el provecho personalpero como elementos indispensables dela acción colonizadora. han llevad aMarruecos sus actividades e ilusiones.

El Gobierno atendere con recursospropios del Estado lo que tenga ca-/decaer oficial, pero con respecto a lodemás. estimulare y solicitare la coope-ración de las clases pudientes, a fin dealiviar situaciones numerosas aflicti-vas, viudas y huérfanos dc las vícti-mas de eses temporales.

Esta adversidad no desalentará nitnomentäneamente al Gobierno en elcumplimiento de sus deberes siquierapara hacerse digno del elevado espí-ritu que, según telegrafía el generalSanjurje, manifiestan los que en Ma-rruecos sufren tan grandes penalida-des.'

Madrid, 54. — A lee tres de latarda han facilitas a la Prensa la so-güent nota:e e El presideate del Gobierno, autori-zado por S. M. el Rey y con conoci-miento del Consejo de mini s troe, sal-dee mañana para Marruecos, propos-niendose visitar Villa Sanjurjo (Caladel Quemado) y acaso Ceuta y Te-men para apreciar por si mismo losefectos de les temporales y hacer uni maga les bienes impressiene sebre lesvisita a las fuerzas de Marruecos. que negocteeSees eeee-entepasan por un dificil momento, censo LA TM ellUrr T e. A r•rd

consecuencia de los temporales. con DE LES COLaaesteTESEl president anat Ileeiet i •x-

pikant les noticies del. general San-iudo. ('e, en resume eren les metí-efes feel t itaries a la Prenses. 12 queel nre:; dent. u--; ha volgut amagar res

a l'oeinie pública.De fa des dies, les ferces del tinent

eorenel Selane, eme manterten censarseame Venemic, estoven incenunfeerlesTer un temporal de neu. A mes a mes,les colutenes, tamnoc podien mantenir

la f ria y los Medie, de comí/oteado de cap classe.

porte. se ordena hoy mismo la pm- Aiee determine certa intranquilli-

paracien de una comalia expedido- tat al general Saniurje, i d'ad ve el

nana por cada regimiento de infante- telegrama en el ultra neuntriva la pos-sibilitat que fessin falta remetes.

ría de la Península y de usa semen En el dia d'avui, les cememicacionede transportes por cada re glen, que slian reereedert, ralt cernissari tese irän concentrando cn las bases pa- lara atender a posibles contingencias."

impressió ten satisfecha:da que jajutia inneresearis els reforces.

Madrid, 54. — Mes tard, a les chis, El president del Consell Ita dit queel Gabinet de Censura ha facilitat una desisteix del seu vianze, perrtu de-altea nota oficiosa que din: sitja trobar-se entre els seldats que

"El general Primo de Rivera, jefe tantee penalitats hauran mieses a can-

de! Gobierno ha conferenciado con sa del furies temporal, i desitja apee-el general Saniurjo. que se encuentra dar personalment els clan» haguts,en Cala del Quemado. quien le ha penqUé llur teparaeió sigui el mes sir-manifestado que la situacien es tnäs gest possíble, i es repari la interna-•favorab'e ; que han podido votar los cid de comunicacions telegräfiques iaviadores; que es ya conocida la si- telefóniques, allí, damunt del terreny,tuación de las columnas que se en- podrá adoptar les determinacions meseuentran incomunicadas, leo que se cenvenients i exentar-les ansb raid-hallan en sus resnec t ivas posiciones ileso.en perfecta normalidad y prevenidas Queda ben clar que no existeix

La situació al Marroc para todas las contingencias que pu-dieran sobrevenir.

Aunque el general Sanjurjo estimaque no le son necesarios refuerzosde ninguna clase, el Gobierno, previ-sor, sigue organizando aquéllos, porsi fueran precisos.

El Gobierno se congratula de po-der expresar al país esta, favorablesnoticias."EL CONSELL DE MINISTRES

Madrid, es. — El presiden. 1-ret-iene/mg el Gabinet telefònic del mi-nisteri de la Guerra, ha citat aquestatarda els ministres porqué acudissina un Consell, a les set de la tarda.

El Consell ha durat dues hores iquart, i en acabar ea arribat al minis-teri de la Guerra el general Jordana,qui ha dit als periodistes que desitja-ea donar compte al president del te-legrama que acabara de rebre de Pa-rís.

Els ministres de Marina, Fir.ancesi Lis:ruede Pública, ' que eortirenjunte han donat als informadora unabreu referencia del Cor.sell en mines-ta forma:

—En realitat—ha dit el ministre deFinances—això no ha estat un Con-sell sine, un l'elige canvi d'impres-siena sobre rocorregut al /alarme, 1que obeeix exclusivareent al gran tem-poral descarregat a la zona.

El president eas ha Ilegit tots elstelegrames rebute i les cenferenciesque ha sestingut amb el general Sal-t-itule, fins arribar a les últimes im-pressions obtingudes per Vals remis-sari. fins a les set de la tarda, rreesón bastant satisfactòries.

Els enliacaments s'elan restabiert en-tre les columnes i ja hi ha comuni-eació ande agrestes.

El general Sanjurio diu que no lisen necessaris els reforcos.

Es ate que és lamentable recorre-rme per les pèrdues que reporta. enea/a situació militar és ferrita i això Esel nrincipal.

Per la seva part. el ministre de Ma-rina ha dit que hi havia arana des-perfeetes a Cala del Quemada en elmateriel de empane-a, en el bestiar ien altres serveis.

coafirrnat ene el preselent sor.tire en a Ale-eciras. on embarcare enel "Princesa de Anudas",

Mes-lente dermis ha sortit el gene-ral jordana del ministeri i ha dit queel telegrama rebut de París o-Infle-

problema militar (MI al taorneut, iabrí ho demostren el, avantatgesenormes del desarmament

Si la cabila de Bere-Urriagute ala reraguarda de les force incornu-nicades, bague tingut fusells i nruni-cions, 'es segur que la situaci6 mili-tar no seria tan forte corn Es.

LIN ministres es planyen dels danys.ocasionaste

Da Cala del Quemado, no en quedaret

Flan naufraga-e tres embarcaderokaes, i tots els bota i barcasses cleCompanyia de Mar; a tnés, les petitesembarcacions particulars eue la bavlenal ocre Lambe han desaparegue

A tres quarts de nou de la nit,general Jordania ha abandtnat la Pre.sidéricia, i ha anat al rninisteri de laGuerra, on ha romea fina minuta des-Pres d'acabat el Consell, celebratPelan de Bonavista.

A la sortida ha manifestat als pe-riodistes, que baria der.at oornptepreside! del Cenada d'un telegramaque havia rebut de París.

Ha coniirmat el manifestat pela mi-nistre de Marina i Instrucció Públicareferent a harte millorat la situacióal Marroc, on han trillaeat lotes lescolumnes.

Interrogat sobre el telegrama deParís, ha contestat que el text es re-feota a les negociaciones sobre Ten-laeT.

Ha afegit que probablernene derni,es reuniran les dues delegacions per atractar amb deteniraent diversos simetspendents.

Un periodista li ha preguntat:—I de sortida de trepes?—Estan preparades—ha contestat el

general Jordana.També ha confirmas que aquesta nit

es facilitarà una nota a la Prems,amb les darreres noticies del Marroc,les quals eón relativament optimistes..pnix han millorat, havent minvat eltemporal.

NOTICIESDE LA COLUMNA moutIdadrid, 14. — Aquesta nit han fa-

critat la següent nota:"Las noticias que ha comunicado el

alto comisar io, durante la tarde y /aniche de hoy, son mis trenattril izsdß

-ras, pues se tiene comunicación cetlas columnas incluso telefónica conalguna de ellas, como la del curan-1Mola, situada esa Arman.

Esta última ha establecido enlace_material sin encontrar enemigo, co;la del teniente coronel Solans, ha-biendo recibido convoy de 1-l'eres ymuniciones, que no laa sido hoetill-zado.

La columna Mola, que es eie la quese. tienen tetes detalladas noticias, neha tenido novedad de importincia,vo el sufrimiento material por el fen a

-tissimo temporal que obliga a abrir-se paso a través de la nieve

Un pequeño destacamento de estacolumna, al restablecer, en las estri-baciones de Tiguidina tet puesto amás de dos mil metros de alftud. quehubo de abanderar por el fortísimatemporal de nieve, entabló tiroteo COnel enemigo, que también trataba deocuparlo, causando a éste cuatro tener-tos, dos de los cuales quedaron ennuestro poder con armamento.

El temporal cede Ha cesado de ne-ver, pero ha cemeneado el deshiele,lo que dificulta notablement el Min.sitos por las pistas, siendo peligrenel paso de los non.

Se trabaja con toda actividad elel restableindento de las tennos/a-ciones, lo que hace esperar al gen.-ral en jefe, que con el excelente • s-píritu de que todos dan prueba, gepodre rehacer lo desmide, normali-zándose la situación."

MANIFESTACIONSDEL CAP DEL GOVERN

Madrid. 15.—El cap del Goveruha despatxat aquest mati amb den

Josep el. Esteva, so; Joan Anglada, 5;Manuel Puig, 2; X., 3; Manuel Sa-la, 3; Enric Marcó, I; Jaume Bor, 3;J. el., 2; Joeep. Calzada, a; R. B., 2;F. B., 1; Josep Vidal, a; Llorera. Igle-sies, t ; Antoni Martí, r.Total rte. 5720'45

Per a donatius, tots els vespres fei-ners, de set a note a la "Consistió Mo-nument Gareeta" (Delegad() de Bar-celenal, carece del Pi, st, pral.

ELS TRIBUNALS

"Iütermezzo" frívol

feta, que estim senit?

Els infants--Ilegim en una Jevistaanglesa—ja no a'intereseen pel?conmsde fades. Velen històries de bandits,de pirares, de pells-roges. Si, segura-ment Per() és que les fades ja no esveuen enlloc, amere que els banditss6n un tros dramàtic de la nostra vi-da real. Drametic i real, heus aquí eldoble interés que ofereixen als nos-tres petits aceleres histories. Els in-fanta amen co que Js dratnátic, real ipràctic i repugnen la meteiísica.

Actas mal ea això? En tot casel mal de tOth és el mal del nostrejemes.

Els infants—isem observat nosal-hees—i sobretot els de ciutat, no amen~pese les joguines que ompliren deošs eis dies puerils dels quarantena-

Lb d'are. Ara volen eaärtufaes l so-

bretot autoriMbils. No heu vist enqualsevol basar de joguincs el azulnombre dc maquines i el nombre re-duit de cavalls de cartee? I be, senyaldel temps, encara.

Persa, tornem a la qüesti6. Ili haInés precocitat en la infancia d'avuique en la d'ahir? Nosaltres 'diriern quesi, en cele sentit Hl ha mes precoci-tat perque hl ha mes estimule. Perquètota la nostra vida es mis- inquieta iadalerada i el; castres fills no podendeixar de sentir la influencia de l'am-bient en qué els criem. Pesque/e elsvol-tem de més joguines, de mes periedicei mis Ilibees iniantils. Perquè els do-nein un major papen en la vida. Per-que, en una parada 1 per dir-ho vul-garnier.t, ens els prenem mes serie-sament del que els nostres pares [eresarnb nosaltres. els vals, al sea torn,ja em concediren un , malee rol del

que a ells els bou donas.Aixe ífencs, el que passa Ee fetal,

Es el earni de la vida, es el qm. enIlengtiatge pelític ,at'n -lin progrEe.

•Aereeseleri-nee-en, e hule s d. T'a II> a iefi, no ens eneelens A tr..heen que ,13momee in iains donen mes importántiaa Sanütier que al Pare Gegantes, e..i !a dereherta d'ona mira marcad'autombbil els commou mis eme lescine/idee peripècies de la Ventefoet.

VeitEls vestits breassumad; de la bu-

tranitat iemeninaetan a purit de por-

tar c, nnseMiencie3ordre insospi-

tat. No ca tractatle res de moral,sine d'una cesaigual:11Oct serios;

per be que mes apta a extrernir cl món:Aquestc conseqüències són d'ordreeconòmic. L.'F.conomia, Desea, Musade la post-guerra...

Mai dels male d'enee que ens con-sideren civilitzats, han emprat les do-nes tan poca roba. D'aleó 'se'n res-genten Ir s abrigue., de teixits. Velesfer-nos el favor de considerar quantstnetre quadrats no representada :Inallaegament d'un pam en els vestimfemenins? Si un emnerader sena, eaels tetnps en que els emperadors mí-naven a Xina, volia resabie, una genscrisi de la indústria textil anglesa, or-derant que tete els súbdits per-Ilenguessin d'una \antena de centíme-tre; llurs túniques, per, que una de.cisió ecinblant aplicada a les (lenes,-ete podrá tenir igual resulta:1'

Mea és ex-arf a:1/CM el que itap per-sas une quanta fabricants d'Anglaterra-1 per tal de fer una exposidei prac-tica i convincent de llar deman-la, hazenviat a tots els lidera politice dapaquets, l'un contenint Una indurnein

feria completa d'home, labre una"toilette" íntegra de dona. Cada pa-quet tenia inserir el pes. Saben quinera? El pague masculí pesara sis qui-los i mig; cl fetneni mil vuit centsgrams.

Nu sabent que hauran respost elepolitics anglesos després de la originaldemanda. Salacot, però, e/ que ha res-post un amic nostre, un poc "hommeaux femnies", a qui hem contat lafacecia: "Si, estetn a l'epeca de lesdones poca-roba. Pera/ mai ha costatLenta dc diners tiran ara el vestir-les."

Viatjar'Paul Morand Es

un escriptor frentesque representa unadarrerissima sensi-bilitat! Descriu elsviatges, els caba-rets, els hotels, lavida de nit, amb unestil directe. set,anti-retóric. En una

de les seree arrees obres, "Levoyage", Ilibre breu i dens, es-

erial unes refiximes i consells la trasduccid dels quals ene sembla que es-can he en ani-st reconet del diariileus-en ad unes mostees:

e El viatger veritable es derdromúnicamein per recale fieiquee, pereeees mis Ileugee que el Kg ambient.

per la mateixa ra6 que el gas va a lasuper f icie.

"Margar, es guanyar un plet con-tra l'habitud.

"La velocitat és veritablement el501 vid nou.

"Sofriu del soroll, del moviment?Devingueu soroll, movunent, 1 totvostre entorn us semblarä

"No prengueu mai bitllet danar itornar.

"Voldria que despee de la rnevamort fessin una maleta amb la nievapell."

Després d'aquestes paradoxes,pee d'ordre general, heus aquí unssimples consells d'home pràctic que haviatjat molt:

"Mis que governar, víatjar és pre-venir.

"Sabeu fer una maleta? Sabenapretar tendrarnent els uns objectescontra ele altres, le manera que elsque heu posat a sobre no vagin asota? Saben que no hi ha cap ere/i-rle que una maleta es porii capper aval?

"Per a viatges Ilargs porteu caixesiveit reforçades. No oblideu que eis

cetivadors i deacarregadors de vaisxells i de gratis trens practiquen totsl'esport de fer topar els mas equiplIges

ovan els altres."No porten maletes pesants. Una

vegada o altra en el curs del viatgerimare, de portar a la Mi.

"'Pinguen mil la premia-e regla

excellent en la vida i mes especialmenten els viatges.

"Acorniadeu-vos a dorr.icili. No om-pliu les andanes asnb les vostres nosessentimentals."

Podriem seguir traduint, car tot elllame te aquest mateix gust de vida,d'observació directa, d'esperit mea.Però ja n'hi ha prou, per avul. Quieap si algun dia en que cur-tegi, reincidirern1

MenjarEl "Club du Fau-

bourg", a París, esuna tribuna Iliureon tothom pot

ale queplagie sobre ourd-sevol tema. L'altredia s'hi tracte arr.bvehemencia aquest

punt : "Les dones, saben menjar?"No cregueu la qüestió bata!, ara

que la moda vol que les dones siguinminses i esveltes. Per tal le seguir-la,les dones mengen poc i besen poquis-sim. La discuss ió ve, doncs, a la sevahora. A rras. Josep Pla altres bese-rnerits escriptors han Costo nzat a do-nar, a casa nostra, una alta categoriaa lea coses de la euina 1 de /a tanta.Cep tema gastrombmie dones, lea dededxarelos indiferents. La culna, comqualsevol estadística pelitica i social,pot ésser un index de civilitzacie.

I bd: saben menjar les dones de

Catalunya? Ardua qüesti6 que ¿esta-baria una llarga enquesta. al eledavallde la qual tenim malta roe que arre-borlen a conclusions poti oprimisteI qui sap si hatiriern de cetneneer lainvedigaeó esbrinant si els bornes sa.t'en menjar al nostre país.

Pel que fa a Franca. un "gourmet'censultat, ha dit que les dines quesaben saborejar un plat na sen massajoves. A vint anys moren rné. ,1 en l'a-mor que en la taula. Fins que han re-but algunes deepcioas no descobrei-xen que saber menhir és un art plede plaers.

Altres opinants estimed que la darlaesdevé facilment un fi "gourmet". ei.pecialment per al tast dels rica, en elqual extelleixen miller esie els heme.Quan s'ha practicar un capen fati-

ballat tota la nit el- charle.ton i el black-bottont la necessitatre,taursr-se amb impreDe tetes mantees sembla que la avisapreciació d'una coma exete i side et"ve abans de la trentena. Quan notrenteniria, la dona sembla Matad ti-yola, massa lieugera, per a penetrar

n-ls serreta eregerts de la getronernieLa filosofia culinaria. en fi, noprou campee/1de amb els jea del cetni amb altres petiteses • que les da-miseHes es . 11iuren en la seva jeta-no primera.

•••.• •

InfantsTots haureu sen-

tit dir, de tota lavostra vida, que elsinfants d'avui seomes avançats, saben •/Tis cose;, eón mesprecoços que elsd'antany. Oue hien abre/ de reate-set, que de frase

dio sense esbrinar-ne l'el-

Page 5: LA PUBLICI eJOILP

ESTRANGER Imanmsallemmm. _ •MOONIfflONnall~

Nordistes i sudistes han entaulat combat de banda « i banda del rin Blau — Lalluita entre el Kuo-Min-Tang i Xiang-Kai-Sec és molt violenta -- Elgeni Xenproposa el nomenament d'una comissió internacional investigadora dels fets de

Nanquín

e

a1.

la

ir

65fr.

"Collings", per a intentar que la Fina ara se sap que els morts santripulada es pqgues salear. 20, que els Irrita paseen de 5o, ig-

El vapor "Gandía" te la popa norant-se els nonos. Tambo s'ignoratrossejada. la sort que hagin pogut córrer els

EL TEMPORAL A CALA DEL vapors "Nurnanci3" i "Joven Fran-cisco". Les (emanes deis tripulants

QUEMADO . acudeixen constantment a la Coman-Madrid, 15.—Es saben noticies de

Cala del Quemado, segons les watsel temporal revestí catad...es extra-ordinaria

La gran rentada amenaça destruirels barracons, al metete tenme queposava en greu perill ?es embarca-

cions ancorades a la badia.Els vaixells tocaren les saenes

demanant auxili.Quan majara tren la confusió

el perill l'Alt comissari es trasna-tia a la platja, donant ordres por aremeiar en part los desgràcies.

Milens de paisatts s'afanyaven en

socórrer a persones i evnbarcaeionsque cataren en perill.

El general Sanjurjo també va cór-nea greu perill, car quan es dirigiaa la platja van caure, arrencats pelcid& alguns pals de telègraf i telè-fon, i moaissimes xapes, amb lesquals se sol cobra les habitacions.Després d'unes guantes hores es

pegué apreciar la magnitud del des-astre.

Des de Cala dcl Quemado a Calade Islotes melles embarcadores apa-reixlen trossejades. Tantbé sofrirendanys les embarcacions alli exis-tente.

Les aigües rebassaren alguna me-tres de la platja i s'emportaren ca-mbas i altees vehicles.

Eutre les embarcarions perdudesfiguren el vaporet "Faraón", 1 l'al-jub "Progreso", pertanyents a laCompanyia de Mar. També (orentrossejades ice barcasses "X. e", "K.u" i "X. 57"

ciencia de Marina demanant noticies.El temporal va minvant. Conten-

ed/ a arribar tajeas, que ancorenlora del port

Ha quedat interromput el serveid'autornóbils, en la impossibflitat detravessar els rius Guis i Nelcor, queporten enorme crescuda.

Per informes particu'ars is'asse-gura que algunes posicions del sec-tor d'A-acta han salen grans dt5STO•Ces.

Des del zoco El Jentis de la Ca.bita de Tensaman sortiren forces

per a auxiliar el vapor 'Alerta", en-callas a la costa de Cap Quilates.

EL NAUFRAGI DELCOLLINGDALE"

Melilla, t5.—Per ordre de Pautori-tat, el capità i oficials del vaixellanales "Collingdale", s'estatgen aun hotel, on fan Ilit, des de llurarribada.

La resta de la triptdació ingressàa l'hospital de la Creu Roja.

Un dels marinero e'emportäbraços un gat, que tenia a bord defeia molt de temes.

QUali el pràctic Baynna, qui haremes arnh els netdraes, es diririaa visitar la eeva familia, fou victo-rejat nets carrers,

LES NEGOCTACIONS DEPARIS

REUNIÓ DELS DELEGATSParís, 15.—La Comissió franco.

espanyola encarregada d'examinarel problema de Tänger C3 reartirideine a fa tarda al Qual d'Orsay.—Pebre.

"Diesabte, 16 d'abril de. 1927 LA PUBLICTTAT

Els sudistes recobren Peng-FuParís, /5. —Comuniquen a "Lt

Matin", de Xang-Hai, via Londres,que els sudistes anuncien haver re-cuperat Peng-Fu —Fabra.La Iluita entre el Kuo-MineTang

Xiang-Kai-SekLondres, 15.—Telegrames proce-

dente de Xang-Hai coineideixen enquè la titantor entre els elementsextremistes del Kuo-Min-Tang i les(orces que segueixen el generalXiang-Kai-Sek cha agaditzat de talmanera que sisan lijaras algunscombats entre els soldats i paisanaannate. En un combat registratabans d'ahir al barri de Txa Pei,resultaren morts 125 extremistes iuns 200 ferits. Segons les matemosnoticies, els caps nacionalistes hanfet executar un deis principals capscomunistas, que leni detingut anitpassadm—Fabra.Ruptura definitiva entre els extra-

mistes i Xiang-Kai-Sel:Londres, 13.—Segons notioies de

Xang-liai, el tiroteig de Xa-Pei tin-gué el carácter d'un moviment se-diciós, que les force• del generalPene Xu Txti, comandant de laplaea, (siega amb extraordinariaenergia. Els obrers de les filaturesabandonaren el treball i amb granscartells en els guate es Ilegias"Abaix Xiang-Kai-Sek", "Abaia elspolis imperialistes", "Tornee les ar-mes als ohrers", fez-marea una granmanifeetació al davant de la qua/anaven les dones i els nois, creientque d'aquesta manera els soldats nos'atrevirien a fer foc contra els ma-nifestants. Perb quan els soldats vanrebre t'ataire de disparar es vela comIso feien decidits sobre les masses.

Per un abre conducta s'assegtsra(me la runtura entre el generalXiang-Kai-Sek i cl Gavera de Han-cau es ara completa.—Fabra.

Tinnuhe a Xang-HaiLondres, Tm — De Essig-Hai co-

me/liquen a l'Agència Reuter que elcomandant d'una divisió oriental na-cionalista crclenä la clausura d'una fe-acracia nacional d'obrers. Aquesta me-sara i d'altres adoptades per l'exer-cit de Xiang Kai Sek contra els co.muniste; determina un furiós turnulteen el qual intervingueren les trepesd'aquest últim general. Del traed' re-sultaren cera mora i dos cents ein-<manta ferias. La mejor part de lesvatimes san comunistas. — rabea.

Ocupacee de l'oficina delKuo Min Tang

Xang-Hai, 15. — Millora la situa-da local a aquesta població, a canse-qüencia de les mesures adoptades perles autoritats sudistes.

El Govern municipal, de tendènciesextremistes, que &hacia constitult al'entrada de les trapes sudistes a

Xang-Hai, ha estat d'asea el die 14.Els mernbres del Consell que no

Ilse rolgut sotmetre's, han estat em-presonats.

L'oficina del Comitè polític del KuoMin Tahg ha estat asnada i pasadasota la direcció del generalíssim.

Els tramarles franeesos funcionena la ciutat xinesa.—Fabra.La resposta de Xen a les potencies

XINA

setas, estén cemprendidos entre 3.000y limo, o sean superiores a 5,000. 1

L1 reparto de la cantidad expresadase hará de manera que dentro de ea-da grupo todos los agentes percibana misma cantidad i que las que co-rrespondan a los de cada uno de esos Igrupos estén en la relación de los nú-meros tercera, cuarto 1 quinto.

E/ pago de atas stanas, de acuer-do con el párrafo anterior, será he-cho por la Junta directiva de la Cajade Socorsos y Pensiones que se for-ma, según el articulo segundo, pre-sas las relaciones presentadas porlas Ccmpaa'as conforme a lo ex-puesta en el articule so.

Artículo secunde. — Can el imner-te restante ele los atrasos pendientesde abono al nem anal ferroviario porhoras extraordinarias hasta el 3ts deJunio de zona, se farreara el calare/.reneeseata ae ner laminas intrensferi-Mea emitidas Por las cometa-fas tetader.!, al 5 per in anime deba-no-leabanar las COMD3fila3 todos los im-

puestos, de tal forma que este 5 norton sea tatalmente libre para la Cajade Ahorros. Estas rentas se emplea-ran en socorres y pen s i ones a favordel personal y sus familias resnecti-rae que tuvieran hasta esta fecha de.techo a les atrasos mencionarlos.

Las compahlas de ferrocarriles deu-doras de estos atrasos deberán alienarel interés correspondiente a eras la-minas por semeetres a la Caja de Se-danes y Pensiones ,creada por esteReal decreto y amortizasteis corno enel articulo octavo se determina.

Articulo tescero. — Se constituiriuna Junta administrativa de esta Cajaque formare en el piare de dos mesesel reglamento de lao pensiones y so

-corres que hayan de fijarse para lesdistintos conceptos de enfermedad, ja-biladones, orfandad o préstamos.

El reglamento será similar al vi-gente de la Asociación general deempleados y obreros ferroviarios ycon arreglo a lo que en este Real de-crete se determina.

La comisióa estará fermada por enrepresentante del Consejo ferroviario,un reprmentante del Instituto Nado-eral de Previsión, un representante delministerio de Hacienda, tres obrerosrepresentantes de las agrupacionesexistentes, un obrero representante delos obreros no asociados, un represen-tante que sea vocal de la Asociacióngeneral de Empleados y obreros deles Fenecarriles de Espaaa y un re-preennante de las compañia& de ferro-carriles.

Art. 4.*—A los Obreros que 1:014C-

ran derecho a cobrar estos atrasos yhayan fallecido, se hallen jubilados oestén separados del servieio de lasCampañias. se les liquidarä, bien aellos o a sus respectivas familias. losdevengos correspondientes con arregloa las normas propuestas por el Con-

sejo Ferroviario y no tetaban en lasucesivo derecho a ninguno de tos be-neficios que de esta Caja de Socorrosy Pensienes {matan derivarse.

Art se—E1 Estado se comprometea abonar una anualidad de un millón

de pesetas en concepto de donativo ycomo cooperastión a la atención de de-rechos pasivos de los empleados y obre-ros ferroviarios que por su carácterde copropietarios que del régimen ac-tual ferroviario se deduce. entiendedebe ateneirrse como obreros propios.

Esta cantidad serä abeende a la Ase-cisca; general de empleados y obrerosde Ins ferrocarriles de F.sparia. previoacuerdo bienal del Consejo de minis-tros para Que pueda aplicarla según

en sus imitas generales acuerde, bienSesees anliearla a alzarla otra obra oInstitución que previo cessechniento yauterizacien de le Arlininistracien pue-dan realizar o atender convenir,a coriTOS asodades, bien dieminucian de lascuotas actuales o para aumentar laspensinnes penusilae. manearas CIPArld0

así lo acuerde dividir esta cantidad eala proporción que estime en esos con-

• cesen.ai en algún taso el Con sein de ml-

nlevos no acradera alamar e.ta anaa.Talad a la Aseciacian geneeal de em-pamdee y obreros ferreviarins, deter-minara en alió forme hebra de abra-riereeles a los beneficiarlas daaasernerate o cento considere mes prectice yequitativo.

Art. 6e—La Caja de Socorre y Pen-siones que per este Real Decreto secrea serä administrada por la en:ai-slan antes mencionada en el articulotercero y andra autorizar a los mis-mos emplearle, de fa organiracihn pa-ra el desenmeen de las operaciones

de caja. crmtabfl idad, etc. <me paraestos efectos tiene la Asociaciónperal de empleados y obreros ferro-vRrios.

Art. 7d—Las fondos necesa-rios para et1 abono de los 12Millones de pesetae que han derepartirse entre los obveros, se-

r gún al artículo primero. y losene exige la aplicación delto, semen apnrtadns por laseampañías deudoras an la cuan-tía que a cada tena le cerros-

; penda para poder hacer las opa-reeinnee de crédito que sean

; necesarias.1 Las companfa,a que no dis-

pongan de loe recursos preci-sos, podrán solieitar que se lesentreguen por la Caja Ferro-viaria, lo que podrá autorizarel ministro de Fomento, previoel irrforme del Consejo Ferro-Vlarin.

Estos anticipos serán reinte-grados en un 'plato de veintenen3. ron el teteres anual del5 por 100.

Art. 8e—Lat leminae que handa emitir las Cnin pafifas, deu-doras para cumplir ln aue cepreciso/ala en el artículo se-gundo, deberán Ser reinte gra-das en metálico en sin plazo

ufins j ha romas al Palau propd'una hora.

En sortir ha inanitestat als pedo-da tas que faavia acomiadat del rno-oree, perque, eom teuia anunciat,el president marxa aquesta tardacap al lauree

.-..Queda—ha aiegit—oberta unasubscripció pee a socórrer cs daect-sassats pels camparais de Llevant,ei la part que no sigui part oficial,car per aleó ja hi ha el Ceovern, ésen el particular eu eo que no estapreviste

Don :Mieses sala dignas apuntar-a en la subscripció amb cinc milpaseases, id Gavera amb deu mil.

Les neticies d'Africa san les jasegudes.--Segueixen—ha afegit—els pro-

tejanas de forces.Tal regada eu portarem alunes

a sud, paf si cal decidir que pu-sin l'Esta«, i ta/ vegada es iaci tata-bé una organització rasada i ade-quada per alee..A Paris és molt probable—ha con-

enuet dient el marques d'Estella—ne es renneixin avui o delire -4eslees delegacions sobre Tänger, per

entrar en l'estudi concret de lesleseciacions, després d'hacer aceepeist certs principia generals.

Preguntas el president per un pe--:octista si arab motiu de la sevazanca cap a l'Africa s'alteraria elprograma del viatge del rei de Suè-cia, ha contestan

—No sofrirà cap variació ni almaa el de la comissia medico-belga niel dels exploradors anglesos.

Tot seguirà el sets cure, car cine-:a el ice-president, general alard-ees Anido.

Estare absent de Madrid sis o set

Espero tetar de tornada a Sevillael 33 o el 24, i aleshores ja hi seranprobablement els reis d'Espanra

mi de Suecia-El presldent del Consell ha *-

as aquest masi aIerfinisteri d'Estat2er a despatear assumptes urgente

acomiadar-se deis directora gene-ra/s.

EL CAP DEL GOVVRNHA MARXAT AL MARROCMadrid, lb. -e- Aquesta tar-

da, a dos quarts de 5et el pre-

.5ident i els neinistees han mar-ast a l'estacie del Migdia per-que el cap del Govern empren-pes el ten arrunciat viatge alMarroc. A l'exprés d'Algecires

Ii havia agregat el breackd'Obeee públiques, en el qualnavia d'efectuar el viatge el ge-neral Primo de Rivera. •

lance nioments després d'ar-ebar el president a l'estació el;:eneral Jordana Ii one comp-te deis telegrames que s'aca-baren de rebre de) Marroo 1 •que acusaven neillers .neticies.

eegons aquests informes dedarrera hora, es comunicava jaateb ' totes les coluranee. La dePogas • segula senas novetat a:a base, i espera que es conr-mi bien temps per a repren-dre els Seus rnoviments. La deMolas mantenia Perillae amb lade Solana, i en general les no-ticies eren que es treballavaactivament per a reparar elsdanys causats pels temporals.

Desprès ha alludit a la suba-cripció, 1 ha dit tot i no haverestat oberta encara ja s'ha-vien rebut importants ofertes.

Moments abans de marxar eltren el general Berenguer s'hadirigit a Primo de Rivera, 1 enBorn del rei ii ha desitjat unban viatge. El general Primode Rivera li ha contestat queegraia els desigs expresaste perla representació i la personalee l'oetentava.LA REUNIÓ DEL CONSELLDespres de lee cinc de la tarda s'han

mena els ministres al Palau de Bona-aea, per tal de celebrar Consell. No

ean assistit, per estar absents, com-e sap, els titulare da Foment, Gräciasie i Justicia i TrebalL

1.11 reunió ha durat eme ralea 01é3

d'una hora.Segons han dit a la sortida, mes -

ale un Censen ha estas un canvi dantaaessione sobre les &mamas neticiesrebudes del Mare-oc, que eón satistao-asees, puix que la Situació ferina

no s'ha planteles cap nou problemasalan- a part deis fa creats pel tem-iera' en produir danys en els serveisaeallaa proveiment i fortificacions.

Per haver estas un canal dampres-siena s'ha facilitas nota oficiosa.

Han dit que han parlas notaCs delemblema del Mantee 1 que no hanPies cap acord relacionat amb aquestemblema.

SENSE NOVETATA la Direccie del Marroc han uta-

n'astas aquesta nit que la conferenciade Tetinas. deia: —Sense novetat dig-na d'esment.XL COBRAMENT DE JORNALS

ENDARRERITSDELS FERROVIARIS

La "Gaceta" publica ama la dis po-ne, roferent als drets a percebre pelsferrmiaris en concepte d'hores extra.a:Usarles. La pare dispositiva diu:

"artieulo primero.—Del importe deki arreos por horas extraordinariasresenceidas a los obreros en el Pe'ledo comprendido entre el primerode noviembre de t923 y ao de juniode 1526, se repartirán doce millonesde Pesetas entre todos los obrero* conderecho a les atrasos.

Para ta distribucian de esta canti-dad se clasificarán iO3 agentes ferro-viarios en tres grupas, según que lossueldas o haber anual que disfrutabanen 30 de junio de ipaó, sin tener enebenta las gratificaciones o remunera-ciones que pudieran devengar per otrosteneeistos, sean inferiores a 3, 000 pe-

máximo de veinte años, y a nsteefecto, la parte deetinada aamortización de 1 a anualidadmedia, será depositada en unfondo especial hasta su acumu-lación total, pudiendo las Corn-pealas disponer de los interesescorrespondientes a las cantida-des que can depositadas.

Cualquier Compañía tendráderecho a reembolsar en metá-lico sus láminas correspondien-tes a la Caja de SecOrree y Pen-siones con anterioridad al plazofijado.

ArL 9e—La Caja de Cocorrosy Pensiones deberá adquirir conel importe del rescate por lasCompartías, de sus láminas,obligaciones de la Dende delEstado, que /labre de estampi-llar para que sea intransferibley substituya a aquéllas en silpapel representativo da su ca-pital totals.

Art. 10.—Las CompaAfas de-derän facilitar en un plazo dédos meses la relación de losObrero a quienes afecten losderechos de los atrasos por ho-ras extraerdinarias desde pr1-mere de noviembre de 1921 a80 de junio de 1926. as eemoIns de los fallecidos, jubiladoso eeparados del servicio de lasmismas.

Al Propio tic-rapo riobertlfl pre-sentar las liquidaciones conarreglo a las normas fijadaspor el Consejo ferreviario deles &t'orbes que correspondana los fallecidos, jubilados o se-parados da sus servicios. parapoder harerles el abone corres-pendiente en relacailn con lo ex-presado en el allí/mito cesan-te.

Estas relaciones y lionidacio-nes &Iteran ser idreharlee poral C.nmite ejecutivo del Consejoferroviario.

Art. 11.—E1 Eetedo podrdefereer ara inenecridn en lascuentee de in Snciedad Generalde Entnirinrios v hasree de leeFerrneerriles de P,epaea.tanto (me aran peeriha la sala-veneran a que alude el artículoquinto.

Dad," en P q 1Aejn . a 1 a de abrilele i cte7—Aifenen —El minis-tro de Fomento, Rafael 73enju-roen."

enive ***.trrAT TP,T, COMAN.DANT DEL "BLAS DE LE.70"

Madrid, it.— Al galanes de Cen-sura. han facilitas la seeüent notat

"Per telegrama, comunica e/ co-mandant del creuer "Blas de Len",eue no hi ha novetat, i tue el general

DEL MARROC

Els temporals han causat danys per valor de cinquantamilions de pessetes

Cala del Quemado ha quedat destruïtEL TEMPORAL A MELILLA I

Melilla, 74. Ahir, a la tarda,respecte del cel ohligä encendre la[luto, a les habitacions, a prime= hora.

Va catire una torta pluja 1 granaearia, pera el cel TIO canvia de metía

En arribar la nit, es van macar totsels ceinereos, jactas les farmácies.

E's carrera estaven deserta.Els pees cobres que circularen, re-

quisase per les autoritats, van servirper a transportar a lee persones quees trotaren en peral.

A les deu de la nit, descarregà unahorrorosa temnestat. durant la qual vaploure terrencialment.

S'inundaren ele carrers i nombro-sas cables del /luid elèctric fe:en des-truits, quedant la pobtaci6 a lee am-i:W.3.

Os tartas del General Sanjurjo iIndustrial, propers a la mar, foreninundats per les ones eue arribarenfine a la placa del Callao.

Ti-te els agente de rateoritat 1 laguardia civil. es multiplicaven per asalvar els velas.

Es registraren escenes tristasimes,pub: el vent apagaos els fanals ambque s'auxiliava les víctimes.

A dos tasarte d'onze de la nit,ternpesta, minvant la pluja

i el ventHa desaparegut un tros de terra

d'una litterae anroximadarnent, que se-parava Mar Nace de Mar Lijare.

Han quedats deanats els embarca-rlas-3 i les casetes arstallades a la Be-canes-

Les mercaderies foren arrossegadesper les ones

Durant raiguat, la pluja era fan-gosa, barrejada amb sorra.

El port de Melilla sofri desperfectesa tot el morro del nordoest

Ha estar desmentida la notícia ques'haguas salvas el material quirúrgicdel vaixell-hospital "Castilla".

La mar ha llanW al mel) del PAS.

Seig del Mur, les restes de les embar-carleas destruirles pel temporal.

Per tos are-en es truene barras 1restes de earreeements.

El vapor "Begoesi", softl la flltStura de les amarres i ara a alerce deles enes.

Els danys causats pel temporal escalculen en mes de 50 milions de pes-setes.

Melilla, 14. — El temporal ha estatveritabl ement imponerle.

Continuaren els trehalls per a sal-var els tripulants del vapor anales"Collin gale". sense resultat

Un airar-avió verá sobre e/ vaixell,1 observa, que els tripulant estaveuagrupats al punt.

El vapor grec "Nicolau" encallä ala aleja., 1 quan entra al port, es re-voltä la tripulació.

El vapor haspital 'Castilla" es tra-ba al moll de le C,ornpanyia Mi-nes., sostingut nomes amb les àncoresi en situad?) molt compromesa.

La que ha estat lliurada al cólicol niendant de l'exercit nacicnalista, elGaseril nacionalista proposa Que CO'

ata ess assun.pte s'esperi atai niiteaueel resultat de la investigació; Caracuestes excuses sois podrien donar-se e miel cas de quedar demostradala culpabilices de rexercit naciona-lista.

El Govern nacionalista no podriaaprovar, ni aprova, l'as de le vie-res:Ida ni l'agitació, sigui en la formaque sigui, contra la vida i els binedeis estrangers, i per aíszó les sute-ritats de l'exereit nacionalista serienl'encarne de arotegir completameat1 absolutament les vides i els bénsdels estrangers, per be que sea cracla millar gaiantia de proteceid estaen que acabia les causes tonarnen-tals de les dificultats que ara leansorgit entre la Xina nacionalistales potencies, és a dir, dele Tramatsdesiguale, els quals constitueixenuna humiliació i una amenaça per auna nació conecient ama de ls seraforea.—Fabra.

Govern militar a PequínPequin, is.—S'esta constituint un

Govern militar, el qual será, presidapel mariscal Xang So Lim—Radia.Conabats entre norestes i sudestes

al riu B auLondres, r5.—Comuniquen de Xang

-Hai a l'Agencia Rester, que cm ra-diograma procedent de Nanquín ale

que durant tot el clia d'ahir es va sen-tir un inter.s foc de fuselleria i canaentre Nanquín i Fu Ecu.

En aquella regia &ha entaulatviolent combas entre nordistes i suer-tes. Cada beis esta situat elf una veradel ritt Plan a conseqüencia d'alece Femolt perillosa la navegada per art-seitrin, tant mis quant que a aegadea,

. eorn va ocerrer ja pee tempe, un vai-xell anglas Ini bombardejat a pocadistinsia de Nanquín no per equivo-cada, sitió dama manera perfectamentdeliberada, per rartaleria d'un fortoctmat ara trapes sudistes.

El r,avili angles contestä a aqueas

Els japoneses no cediran la sayaemecessió

Hancaa, 14.—La conceded jape-nesa ara està vigilada i administra-

da per les autoritats naval japone-ses. El recinte de la concessió estevoltat de barricades, sota la vigi-lància deis marine i boluntarie.

Les autoritats japoneses han de-claras que no .cedirien a cap presa lasena toncersió, mie estan deeposats

defensar sigui cona sigui davantguateas-al atan per part dels xineses.Els britäracs van cedir en fa con-

fiança que se'ls permetria confirmar

el sen comerç tranquillament, pero

ja s'ha vist pricticament que en rea-

litat el comerç anglès nomès haría

fet que arruinar-se en el pais. Vsjaponeses declaren que no calmanen la meterse trarrspa.—Fabra

Reforços japonesas a Tientein iPeralta

Londres, Ir. — Comuniquen al''Daily Mail", des de Tequio, que elGavera ha decida enviar immediatreforços a les guarnicione de Vote.sin i

En Pla mulhautt informada eeixa inforada es tlbsque l'ambaixador deis SOVICti iiJara, donä la seguretat al primerministre que els russos no tenienintenció de trametre tropes a Man-etiria.—rabra.Xiaagallai-Sek declarat traidor pez

la internacional comunistaMoscou, — La Internaeforial

Comunista ha publicas un inauifestdenunciant el general Xiang-Kai-Sek com a traidor a la revolecióxinesa i anernenant-lo allat dele im-perialistes.

En el dit u:matees s'invita elstreballadcrs de tots els paises tiedificultar per tots els mitjaris Cl

traneport d'armes i trapes anee des-tinació als exereits imperialistes, —

Fabra.

FRANÇ A

La destruedó de les iortificacionnalemanyes

Paris, ni — Es exacto que els pe.rits, suilitaes aliats encarregats

controlar reeeetteia de les darreres

cleusules del desarmament a Alema-nya, han trobat dificultase per a res-titear la destrucció de las fortifica-cions.

Els ensalmador, aliats a Ben ma

han prmestat prop de les antoritatsalemanyes.

Templas ¿'acuesta intervenció, sena-bla que l'incident es traba en elesd'arranjament—Fabra.

Cieló a Oran -Parle, 15. — Salan Tebas notica*

del violent cieló que es cleseneadent1daraunt el lkoral d Oran i que haocasionat danys considttleiblee. Alpert d'Oran nombroses espora t'en-caren les amarres i les embarca-eions que havien de sortir suspensonce-en llurs sortides. Tamba el *Ge-neral Lepine", que eoftsiva a bordtna condesa!) pralemene/ria que estrasllada al Merme, es va veure im-rossibilitat de famoutjar la barra 1bague de fer-ae novament a la marper a !hatee centre e! temporal.

Dancen, inspector cap de la defensaexterior de Xang-Hai, ha revisat lesforera del dit vaixell, trobant-iss

perfecte estat, 1 felicitant cls capo."ROBATORI

BRILLANTS A UNA JOIERIAMadrid, 15. — De fa quaranta visa

hores, la penda tenia cnnfideacieseme els aaters del relatad d'una car-tera de brillante robada a une idea;fa escs ates, riel earrer de Zaragoza,eren Josep Cabello Vaquero, narrad"El Ta'avera", de y, anvs: FélixCaro eredina (al "El afofiigo", dero anta. i Martí Arriaga Cavada,apedet "El Jeromo".

El Talavera feo rinaividu qui pe-nea-5 a la joieria a ¿confiar an anellde segell.

En el moment nue feia afeó, el se-ayer larareta pesara un beillant de lacartera ene deeerés fon robarla.

El "Mollee" foil el subjecteentra i oree-anta al Talavera si lumiatrotas ja el sevel l que deatjava.

En armen mement el Talavera feacrin qui eneenegava amb el senyarlarareta i navas mernent Iren aproli-tat pel "Ifeelea" ner apoderar-se dela earneta de brillante.

El dos Ilarl eeemts sentaren al car-rete on l'esperava i els tresmaxaren nel eerrer de la atrasa sisaa la riaila Major. S'aturaren en vad'actual% carrers que desembocasen areementada placa, i allí ohne-cacarpesa, van treure els brillants quehl baria i despees Veneren la carpetaa la claveguera.

El Talavera s'almorta els brillantsels enterra a/ Passeig de la Villa,

jtmt als invernaders que allí posseeixla Casa Botin. i els posa nreviamenten aria cansa de tatue arietes.

Ahlr. el "Jeromo" i el "Maigo"teten detinguts al carèer de Den Qui-jote, núm. 4. canica; del pare delprimer. ea s'havien amagat

El Talavera. (mi passa la nitbarri de la labia. amanse fer tosten,tarjó de serenitat i en saber per in-dividus de la seva familia que restaraba seant la policil es nresentä espon-tàniament a la Direcció Seguretati nega que hagués ares part en elfet

Avisas., el; jelers 1 el senyor In>reta, els tres van reconèixer a l'acteal Talavera i al "Mofiien", com elses/hiedes que havien entrat a la bo-

Els tres detinguts acabaren per de-clarar-se autors del robatori.

La policía desenterra la cama deles pedres robades, i que eren 1.163brillante, uns 400 diamants dese i tresperles japoneses.

A la cala de Charranes s'han refu-gias aiguris vaieens. entre aquests el"Paulina", el "Cabafial" i el "VieenteLa Roda".

Seas trameten provisions per terra.Al vaixell "Valto" se li trencaren

les amarres, i indas d'altres vaixellses traben en situació difícil.

La dental rnmangué a les fosques, idescarregó, al mateix temas, unaenorme máriega d'aigua que causagrane estrelle.

Diverses barrenes fosen armase-garles pel temporal.

El vaixell-hoepital "Castilla", se'lpot considerar com a perdut Els seustramlants l'han abandonat

A la part alta de la ciutat, s'enfon-saren aleunes cases.

Al barri l'Alcazaba, d'altres ce-se; besen inundases per les aigiies.

Han resultat diverses persones fe-rides.

A tes easeiciens. el temporal ha cau-sat gratis danas als bareacons, senseQue, sortosament s'hagin registratdeserácies personale.

La mar ha Ilancat al rana 1 a laafasia restes de petitee embercaeions.

Una barraca, arrossegada per /esones, s'estabellä cenara la porta d'unacasa de la plaça d'E-sean:7a.

La dàrsena i els mas estan inter-eentats pels barrils i restes de catre-gaments.

Han resultat destruits alguna quios-cos.

El vapors "Espaiia núm. 5" i"Gandia". són joguina de les enes.El "Gandía" 1.1/ estat abandonat perla seva tripulad&

Al barri e l'Hipadaorn les laminesles haaitacians de les qual s han asteSdestruirles pel temporal, han estat au-xillades i recollides en els local, delClub Melilla.

El president de /a Junta Municipal,senyor Cuevas, esta ferie.

Les pèrdues es calculen en anea:la-ta militase de pessetes, entre vaixellsperdute, mercaderies destroaarles,danys a les obres del pon 1 a lescases.

Apaivaget el tempera], entró al portel vapor grec "Nanlhe Poteras", pro-cedent ele Buena+ Aires.

Es dirigia a Oran. nema Notares pelteemeral, entre a Melilla d'arribadaforma-

Ma'grat els grans treballs, no po-ele entrar al port. 1 encallà a la p/at•ja deis Carahos.

Durant lt travessia rerolli deman-des d'aleen; d'altres vaixells que estrnhaven en situació compronlese al'Estret.

A l'altura d'Alhucetras un capde mar s'emporta el contrareestre.

Els tripulants es trohaven damuntdel, ponte, percata no els arrosse-guessin les oaades.

Un hidroavió aconseguí tirar uncable damunt la coberta del vapor

frances a Hancau un estat encara des-

xifrada del tot al Quai d'Orsay.Aqueas document és bastees extens

i tic tendencia dilatada i teòrica.D'una manera general, es pot dir

que Xen reata= una maniobra de di-visió entre les potencies. — Fabra.Xina proposa el nomenament d'unaComissió internacional investigadora

Londres, 15.—Comuniquen de llau-ca' a l'Ag'encia Reuter, que el mi-nistre ¿'Ajero estrangers del Goeserncantonés, senyor Xen, en la seta res-

posta a les cinc notes identiques queli ;ora" lliurades pele representantediplormitics dels Estas; Unas, Fran-ca, Gran Bretanya, ltàlia i Japó, pro-pasa que es procedeiai al nomenatnentei ene Crinissió internacional que estrasliadi a Nanquín i realitzi una tni-nudosa enquesta sobre els esdeveni-meras que aIll es desenrotIlaren i creedonaren erigen a l'esmentada nota deles cinc potencies.

En la nota de contesta dirigida aAnglaterra i als Estats Units cl ce-ns-or Xen especifica que els val-xells de guerra anglesos i nordarne-ricans bombardejaren la indefensaciases de Nanquín.En la dirigida a Anglaterra i raen-

ea recorda el tiroteig de. Chau Seuel juny de te.—Fabra.

La resposta del Crovern cantonesals Estere Units

Landre!, 15. — Comuniquen deXang-Hai a l'Agència Reuter quela contesta del Govern nacionalistaa la neta que Ii foil dirigida pel re-presentara deis Estats Unas, ambmotiu dele SUCCCS5OS de Nanquín,contesta que resulta igual en el fansa la donada a les altres potencies,din, entre altres coses, el següent:

El Gavera nacionalista esta dis-posat a reparar els perjudicis cau-sats al consnlat nordamerica de Nan-quin, aixi com ele soferts pes súb-dita dels Estats Units en les sevespersones i bens, llevat en el cas queresala probat complidament que agressió amb foc de can&

aquests perjudiels doren caneare pel Na es ta cap neticia fins 3 ia databombardeig dele vaixells angiesos o Si haeué afean asan o (ere a fiord

nordamericans, o be per Fucha dels del dit vaixell britaisic.—Falsra.nordistes o agents provocadors.

Quant al càstig que les potenciesdensas:en que sigui imposat al co-mandant de les trapes nacionalistee,cl Gavera nacionalista no pet ac-ceda per de prompte a aquesta de-manda, car stab suposaria el reto-neixer per endavant la cuasabilitat deles forces nacionalistes que entrarena Nanquín, la qual fine ara no apa-

re ja probada, però en averignació,de (a qual, si rild hagués, e/ Gaveraesta resolt a realazar una investi-gada.

El Govern nacionalista propasa,en conseqüència, que la qüeeteód'aquest cestig s'ajorni fina caneaxe's el resultat d'aquesta investiga-

ció, fa qual pet portar-se a cap pe/Goaern nacionalista, o be' per la Co-missió internacional designada pera aixb, d acord entre les cinc po-tencies interessades i el Govern na-cionalista.

Aquest proposa, densas, que aques-ta Comissió internacional, si arribesa ésser-li confiada aquesta investi-gació, esbrini tanibé tot el reierental bombardeig de la ciutat de Nan-

paria 15. .... La resposta riel mi. gran pels vaixells anglesos i nord-

sastre ¿'Afeite Estrangera de Canten americano.a les cinc potències és difercnt per Respecte a les excuses per escrita cada una d'elles. que les potencies exigeixen del co-

Page 6: LA PUBLICI eJOILP

4

LA Pell3t,feNT -1"

Dissabte, id d'abril de 1927

ELS ESPECTACLES Telèfon A. 38

RIORQUESTNA SUSEAvui, Dissabte de Glòria.

' Sensacional programa des-trenes: LA FI DE MONTE-CARLO, bella proddcció dra-matica, en la qual fa la sevareaparició la famosa estre-

lla Franceses Bertrini; La hei deis punys, per Charles Jo-nos; El gat Feliu a la granja; Revista Path6.—Nota: Avui, idemä, durant la matinal d'II a 1, despatx de butaques nume-radas per a l'especial de demà a la tarda.—Dilluns de Pas-qua, sessió matinal, tarda i nit. Escollits programes.

Les perduea ala campa són consi-derables i és irnp.issible, moment,calcular cxactameu. lltlz v àlua.—Fa-bra.

, LA S. DE N.-

ta cqinftrineita preparase:1a del5. dessrmamerst

Ginebra, 14.—La Conferencia pre-paratòria del de5arniament ha estu-cia: la qüestió del control interna-cional, El delegas italia ha declaratque la sea& nació rebutja‘a puramenti simplement la idea del control in-ternacional sobre el seu país. E/ de-lugat francés, al contrari, ha dit queacceptava la idea d'aquest controlsobre els sena armaments, semprecate lea altres nacions facin el =a-tela. Els altres delegats acceptarenla idea propos.tda de l'esenertada in-tervenir. L4 sessió ha de continuaravua—Pabra.

SUÏSSALes relaciona diplomätiques amb ela

SovietsGinebra, 15 —Comuniquen que les

'negociacions entaulades per Berlinp-op del Govern de Moscou per&conseguir la represa de les rela-cions diplomàtiques entre Suissa iei 5 So-jets estan a punt d'acabar

i4cirable resultat.}<tissig ha manifestat desigs d'as

s'ate a la conferència económica in-ternase:ata l que alta de celebra .: aGinebra.—Radio.

ITALIA• - • -Una boro" amb petroli 1 =mi-

ciona, parduda al mig de la marPoma, z5.—Diaen de Genova

periódica el següent:La nit. pasuda el paquebot "Fla-

mena" trob ä a vuit milles de la cos-ta de Genova una barcassa que ana-va a la-deriva.

Es tracta d'un pontó de carregaque contenia cent barrils d'essenclade petroli, nombrosos bidons d'oli deticii aco obusos.—Fabra.

Terratresnol al VesubiNipols, 13 .—Ahir es registra un

terratremol que produí gran panicen les poblador/3 escampades al vol-tant del Vesubi. No hi ha hagutdesgracies personals.—Fabra.

EE. UU.

El eiel6 d'ArkanaaaWashington, 15. — Le3 noticies

que es van rebent permeten quehora es faci carlea de les propor-cions formidables que ha assolit elcicló d'Arkansas i Texas.

La cintat de Roca Springs ha que-dat del tot enramada. D'entre lerrunes ja han estat retirats 62 monai /75 ferito.

Les comunicacions estau tetes ta-nades.

Al sud d'Arleansaa el Misstssrpsha inundat els camas, i ele habi-tanueen no saber on refugiar-se, fu-gen davant el nou ehernic i procu-ren pujar a les rnuntanyes on aónbatuta per una pluja torrencial.

El ciad calgué damunt RocaSpringe meutre els habitants dor-mien.

Un telefonista aconsegui estableun fil fins a un mont que s'havialliurat del celó, i d'aquesta manerapogué demanar

¡a han arribat nombrosos Itero-pians znb queviures i SOCOT308.—Radio.La coree:misa de Saca,' 1 Vanzettl

Boston, 14.— El gnvernadorde l'Eatat de Massaxussets hainforrnat el corresponsal del'Agència Ratear que s'estan re-bent constantment sollicitudsde clemència a favor deis anar-quistas I allane Neceo 1 Vanzet-ti. que. com es sabut, estan con-damnats a la pena de mort.

Na afegit que fine el preeenno Alivia pres cap decisió, 1que no tle probable que ho faelabans de la setmana que ve,amb motiu de la reunió de l'As-semblea legislativa.--Fabra.

Terratrernola Morts i feritsLondres, 15.—Diuen de Men-

daz° (República Argentina), al'Agencia Reuter, el següent:

En un barri de la clutat s'hanenfondrat Ii tases.

Les noticies rebudes de l'in-terior de la provincia de Men-doza anuncien que el nombrede mores 1 tant o puja a un can-tenor.—Fabra.

IritzTerratramol

Santiago de XIle, 14. — S'hatwoutit un violent terratrèmol ales primeras horas de la mati-nada, que ha eaumat la desenc-aja parcial de diversos ~fi-el..

Fina ara no hl ha noticiee dedea lsraataa parattnals, ei be perla difirultat de comunicar ambels poblad; de la zona afectadapel terratremol. no es pot pre-atetar l'abast del dlt tambalea.—

Fins ara s'han registren se martai mis de 120 ferits.—Radio.

5antiag2 de Xile. terra-tr'imol s'iba debutt sentir amb granintenseat a tata. la República iestés també fin, a l'Argentina. ABuenos .ires s'II* sestil un terra-Vernal de bastanta violència.

Eis pieindieis causats a Santiagode Xile aón eensidcraales. Al Ilarg

du la ciutat s ha obert una gran ea-querda, que la divideix en duce Hiha un panic enorme.

Darrera hora

DEL MARROCCOMUNICAT OFICIAL

Madrid, 15.—Aquesta nit ha ea-tat facilitat el comunicat oficial se-

Les noticies que ha trames el ge-neral cap ten atoe aatisfactaries.

Les forces del coronel Mola hanfet una marxa feixuga i brillant, enla qual han razziat bestiar de l'aduarAcheraut, i desvires de passar elriu Uarga, mole crescut pel desglaç,han ocupat una posició forta quecomfronta amb la columna del ti-nent coronel Solan.

Aquest també ha quedat ben es-tablert en la part alta del Uuarga,on després de sostenir durant elsdies I/ i 12 combata en els guatal'enemic queda molt castigat, puixque st sap que tingué mes de 200bajaes de les qua], la majoria nopogué éster retirada.

Un important comboi i reforçosque foren tramesos a aquestatusa també aconseguiren passar elUarga.

El tinent coronel tapar ha mar-xat cap a Cromara amb la seva me-jala.

De la columna del coronelPozas establerta a Ketarmes'han rebut noticies, segons lesquals no té novetat.

El mateix pasas amb les quetramet el tinent coronel Bap-tista S/silabea.

Tot això revela, pel que a lea co-ltmlnes d'avant-guarda es refereix,que els afectes del temporal sónmenys importaras del que se suposàen el primer moment i e:3 morimentsque s'esmenten demostren que vandesapareixent els obstacles quefortissim temporal cp sa a l'accijde les nostres topes, les guate, des-pees de graos esf orços. reveladordeis seu e:evades:ir/ efreze, es des

-parar que es Laci sentir aviat arnbtota eneregia desenrrotllant el plad'operacions, en vies d'execució.

A la zona occidental, sense noye-tat

:trillada d'un destroyeramericà

Ahir, a les nou del matt, vaarribar al nostre port el des-troyer americä "Case". Per res-pecte a la santedat del día vaauprimn• les salves d'ordenan-ça.

A la seva arribada, el 'Case"va quedar fondejat al costatdel pont6 "Euplectela", per aproveir-se de combustible, i amigdia va anar cap al moll deBarcelona i amarre els seuscaps de popa junt amb el sancompany -Isherwood".

Va complimentar almandant l'ajudant de servei dela Comandància de Macana,capità de corbeta senyor JoanFerränder.

El comandant del "Case",junt amb el cònsol del seu pais,va fer lee visites protocolärlesa les autoritats barcelonines.

LA VIDA RELIGIOSASanta d'avui: Dissabte Sant. Sant

Toribi, Fructuós i Engrácia.Dama: Pasqua de Resurrecció. Sant

Anicet, papa i mártir; Sant Robert,con f essor.

Quaranta horas: Danza, Confrariade la Guarda i Oració a la parròquiade Sant Jaume.

Hores d'exposkii5: De dos quarmde set del matí, a les vuit de la tarda.

Cornunió reparadora: Dem.i, esglé-sia de Santa Anna.

Cort de Maria: Avui, Nostra Donadel Cazase a les jerónirnes, a SantaAnria o a Santa Maria de la Mar.

Densi: Mases Dona dels Desem-parats a la Basílica del Pi, a Betletno a Sant Aguad.

Adoració nocturna: Avui, torn deSant Miguel Arcangel.

Demà: Torn de la Sagrada Familia.Vetlles en sufragi de les animes del

Purgatori: Avui, Torn de Nostra Do-na del Caritas,.

Demà: Torn de Nostra Dona delSagrat Cor.— celebrat, amb la solemni-

tat acostumada, els artes litúrgics pro-pis dels dies Santa A tetes les esglé-sies hi ha acudit una nombrosa gen-tada de fidel3 que ha emplenat elstemplea, principalment la Catedral,

. Nostra Dona de la Merct Basilica deSanta María de la Mar, església delPi, Betlem, Portideia, etc. Com cadaany, on ha estat mes nombrosa laeoncurrencia ha estat a la Catedral,en es venera el gloriéis Sant CristLepant. per al qual aent el poble deBarcelona una vera devoció. Durantel dijett; a la tarda i tot ahir. no ces-si un moment la proee's eje fidelsque aindiren a adorar el Sant Crist.

Nena a des mutis de nou, co-mençaren a la Catedral els cunea pro-pia de la dada smb el res de lesHnres Merers. A les deu celebra l'o-fei el d'actor Miralles, insiste peleranemees doetnrs Vilarrubine. ParEsMorena Blanco. Durant el <e-nvor 1,44 eonsaarl els Sants ene.adMinistrts detnr4 d'arme-ea carirnhniala Crearme:S al Capital, clerece de laneedel l . seminar'oes. governador ci-vil i altres auteritats. Acabat raer./aesreanitri a afacese6 per a traslla-dar el Santissim al monument La ca-

pella de música, aota la diretegó delmucre l,ancüe Marrazo, interpreta els"Kyries","Cileria","eanctus" srete Devota", de fesmentat mcstre.

A les quanti de la tarda, ta reve-rend P. Sarabia feu el sermó dit del

Despres del serme) el senyorbisbe eiectuà la cerimònia del lavatoria dotze pobres, cantant tot seguit lacapella de música esmentada rOrici deIenebres.

divendres, unßueren lloc clsactas anunciats, als quals samba acu-dí una nombrosa gernació.

A dos quarts de deu es resaren lesHores canüniques. Després es comea4la misas durant la qual es canta elcant de "Passio", de Sancho Marra-oo; "Caligaverunt", de Victoria, i"Popule Moza", de Sancho Marraco.Acabada la missa s'efectua l'adoraci6de la Vera Creu i es feu la processóper a retirar el Santíssirn del Monu-- - •Tizne

A la tarda, a aus quarts ne que.tre, després del Rosari, predica el ma-teix orador de la Quaresma, reverend1'. Sa rabia.

L'adoració al Sant Crist de Le-pant dura fins a les primeres horca..del vespre.

El doctor Miralles, acompanyat cletot el personal de la Cúria, estiguéel Dijous a la tarda a visitar el5 sa-graris de Sant Felip Neri, Santa Justi Pastor, basiliques de la líeme, San-ta Maria de la Mar i Santa Múnica.

En les altres esglesies de la ciutattainbe revestiren solemnitat els artesd'aquests dies, unes veritables solern-nitats. Fou també molt visitat el SantCrist de la Confraria de fa Sang, quees venera a lesgléala del Pi.

ELS TEATRESXEATRE GOYA.—EI reparti-

men t de l'obra en quatre acteade Jaoint Benavente, titulada-La Princesa Bebé", que ea re-estrenara avui, dissabte, a lanit, al Teatro Goya, 1 que aer-vira per a la presentació de, lanotable companyia do Marga-rida Xirgu, és el següent:

"El Emperador Miguel, Ale-jandro de Suabia", FrancesaLópez Silva; "El Príncipe Este-ban", Alfons Muñoz; -El Prez-alpe Mauricia", Carme Carbo-nell; "El Príncipe Alee", MariaLópez Silva; "El gran Canci-ller", Josep Ruste; "El Precop-Lar caballero Stinger", FerranFresno; "La Princesa Eiena",Margarida Xirgu; "La PrincesaMargarita", Pilar Muñoz; "LaBaronesa Estar de Rasenbere",Pasquala Mesa; "La CondesaAdelaida de Rosembraniee Do-lors Valero; "La Condesa Dianade Lys", Júlia Pacheia; -ElsaKenisberg", Rosa Lluisa Gorta-tegui; "El Conde de e ()urna-ralles", Salvador Marín de Cas-tro; "El Caballero Alberta Ras-mer", Lluis Torrecilla; 'WaterDe Chantel", jeaquitir D'ateaSilva; "El maestro Walf",par Cortas; "Godofredo Wilf",Ferran Porrelön; "La Reina deBaba", Amèlia Muñoz; "La Du-quesa de Areola", Dolors Vale-ro; "Margot", Pilar Muñoz;"Biondineta", Maruja Gil Que-cada; "La Degollada", CatanaCarbonell; "El Inglés", JosepHuste; "El Marquesito", AntoniAlarma; "Cosicosi", JoaquimBurgos; "Un Policía", Llufs Al-caide; "Un ujier", Manuel G. delas Cavas.

Els vestits que portarä Mar-garida Xirgu han estat confee-eionats a la casa Worth, de Pa-rís.

El decorat, de Salvador Alar-ma i Brunet 1 Pous.

Aquesta obra es representaràavui a la nit, demà, diumenge.tarda i nit, i dilluns a la tarda.Dilluns a la nit es reprendrä laformosa comedia en tres acteadeis senyors Sesaff i JoaaulmQuintero, titulada "Las flores",r s'estrenarà tina "loa" en unun acto, dele mateixos autors,que pnrta per 'atol "Los gran-des hombres o El monumentoa Cervantes".

OLYMPIA.-11a arribat tot elmaterial del fantästic especta-ele "L'aigua que balla". fontslluminoses, i s'estan activant,durant aquests dies, les instal-lacions dels seus cnmplicatsmecanismes per a poder debu-tar aquesta nit.

Les proves no s'han pogutfer fina aquest mata tan labo-riosa resulta la complicacióde contactes i comunicacionselartriquas amb que, des d'unteclat collocat a distäncia, esverifiquen totes les múltiplescombinacions designa i

També hl ha "Neme". al fe-nbmen gastronamic que cagonarecen ele cartalls (encara quetiembla impossIbla) s'envia dis-cos de gramofon, platee copes.bombetes eliSetriques, demos-trant que posertate un estdmaenoms comparable al de l'as-ti t le.

T. per Altim els clenws cenanactuaste temporada els que des-pres de cinc anys de no actuara Barraban:t. tarnen per a reno-var-nos aquells t'aliaos tempaje Ilur actuad& "Els GermanaDfaz".

A ma a mas, peralte el pro-grama de t'Ira ressmalti del marograndiós ele Memela, tarettanetearan "Eta Garmana Resma,-Me a ". dignes collalsorndora delsmillnrs DrilllISSOS del rften re.

Una va rilabla "tronpa" d'au-gustos alegraran als intermediedeis números seriosos del pro-grame ; catan eanteaetasa abe_lardinl. Bonilla. Jean, AntnIn 1Meca, tots nous a Barcelona.

tis TEATRES

Gran Teatre del LiceoTemporada oficial de Prima-

vera. Companyia de Balls Rue-gos. El famas Tito 8ohlpa, lacèlebre sopran Tel. Goritch i elnotable concertista de pianoF. Longias. Queda obert l'abo-nament.

Teatre Català RomeaAvul, dissabte, tarda, a dos

quarts de cinc, i nit, a les deu.Dernä, diumenge, i di//uns, tar-da i nit,

10 NUMEROS, 10

-DERKASPer primera vegada a Espanya:

COOKES VONDER(1 ós i 2 cavalls)

AUREA CRUZ, estrellaPILAR BELLO, bailarles

Les siluetas en color de mada-me JOANNY8. CHARLES GOL-VAS i atines números de eire.

PREU8 POPULARS

'.-0444.0+6,44.0.4444444~e

TIVOLIDISSABTE DE GLORIA,

NITKM dos grane •opeotaelte de l'any

LAS MUJERES DE LACUESTA1

EL SON« VERDE(quo no ea vare)

dirlsita per l'autor, el tri r inre Ja-cint puerro/e, 1 amb desmide, pel

patt. de VenlluernatloraCAVALCADA DE LES JOIES

Cooperara a l'espectaeleNARRY WILLE

el clansart maxim artista de la co-micitat.

LYDIA JOHNSONla dona deliciosa, d'una friwolitat

eleeanttssimaButaca platea: 6 palmeta*

Entrada: 1 pesarlaDensa, diumenge de Pasqua, tarda:ii hueenee del Sevillano 1 El so-bre verde, gmb l'Harry Wille 1 L y-Sta NIt: La* mujeres deLaauetta I El *obra verde, aMDl'itarry wtsls 1 Lydia Zohnson

Dillun g de Pasqua tarda I nit:Laa muleros de Laeuesta 1 ti So-bra verde, ami) l'Harry

Isdta SotinsonEs despatxa a Comptaduria

#11r1144541111511454550411445454+054511.

TEATRE NOUCompanyla de sarsuela cata-

lana-castellana de primer or-dre. Primer actor i directorFERRAN VALLEJO. Inaugura-ció de la temporada de prima-vera avui, Dissabte de Glòria, 18d'abril de 1927, amb l'estrenade la sarsuela en tres actea ien vers, !libre de Josep MariaBello, música del mestre LlufsBadosa, gue dirigir l'orques-tra, titulada

LA PUNTAIRE(adaptació a l'escena !frica del'obra del mateix titol dala se-nyors Eimerich i Campmany.).Prendran part en la represen-tació els notabilíssims artistasJosefina Bugatto, Julleta Fer-tren, Pilar Banuels, Carme Valor,Joan Arn6, Joan Sondes, AlisenCoaln, Domüneo Massanea i lesaltres parts de la companyia,cor general I ESBART DE DAN-SAIRE5. S'estrenaran quatredecoracions deis rcputats asee-nbgrafs senyors Batata i Amigó.

Butaques a 3 ptas. - Entradageneral, 80 cèntims.

Em despatxa a comptadurTa

PRINCIPAL PALACEElegant cinema

Avui, Dissabte do Glbria. Sa-lada, programa de cinema iatracció. Les Interessants pol-MaulasMetzines de la benaurança

L'ÚLTIM COMBATDebut del notable duetto có-

mico-cantant

ROAN - SEFI

TEATRE NOVETATSAvui, dissabte, nit, a dos

quarts de deu: DEBUT de l'ex-celsa actriu italiana

EMMA GRANIATICAque mostrarà el seu divf artinterpretant la cava genialcreació

CASA PATERNADerni-,, ditnnenge, tarda: LA

810NORA DELLE CAIRELIE,inimitable creació d'EMMA

GRAMATICA. Nit: MA NON EUNA COSA SERIA, de Pirandel-lo. En aquesta moderna come-dia culmina l'art d'EMMÄ eilt.a-MATICA. EMMA GRA MATICAi ele notabilissims adietes do/a seva companyia donaran so-lament 8 funcione. — Es des-patea a comptaduria.

LES COMPAGNONSDE NOTRE-DAME

Director: HENRI CHEONTres úrdeles seccione de

TEATRE CATOLIC alTEATRE CATALA ROMEA

ele elles ID, 20 i 21 d'abril. Pro-grandes a l'Administració delTeatre.

•nnn•n•n•

Teatre Català - NOVETATSGran Companyia Catalana

Primer actor,

ENRIC BORRASDirecció, Joaquim Montero. Es-trenarä molt aviat la cómedia

en tres actes, del mestreJOSEP POU8 I PACES

PUPUTo El- J00 DE L'AMOR

I L'INTERESHi prendrà part l'Enric Borràs

COMICDirecció artística,

MANUEL SUGRANYES

DISSABTE DE GLORIAESTRENA

del super-espectayla en 2 artes-,24 quadros i dTversos telonscortinas, etc.,

REVUE

V[• MEQuiéreme — Estim'arn — Aiineemoi

PRODUCER

MANUEL SUGRA !̀ YESLlibre de MARIUS Atifillaalt.FRANCESC MADRID, ANTONIGRACIANI, BRAULI SOLSONAi MANUEL SUGRANYES. Músi-ca de/ mestre ENRIC CLARA

Vedette

ROSETH RODRIGOPresentació a Espanya de la fa-

mosa artista internacional

FLORELLEestrella del "Folios Bergern",

de ParísSalut Rodriguez, Atnälia Palau,Maria Severini, Empar Albiach,Pepeta Fontdevila, PeriaAurea Jubens, Josep Parara,Francesa Nidal, Bonetty. Mo-dest Cid, Josep Serra, RobertSams6, Alfons Ce ti. allriner.

THE MAURYSProfessora de ball:

MISS DARLINGCENT DEU ARTISTES

espanyoles i estrangeresDecorat de J. MORALES

DOS MIL MODELSdel celebre modista parisenc

MAX WELDY600 vestits de madama JEAN-NETTE. 200 vestits de MA-NUELA CAPISTROS. Maquetasde ZAMORA. ERTO. BRUNE-LESCHI 1 ROBERT. Cap de ma-quinärin. ALFRED ASENSLElectrites t a, BARON. Sabate-ria, LOPEZ I ARBOS. Perru-queria. TURELL. elestras ambtalladora i diPPC1CIPS. CLARA i

MONTSERRAT.A l'estrena asststirä, arribat

narras de Parle, el fampas mo-dista

MAX WELDINota: Queden metes lotes 1135

targes de favor is la tempora-da anterior.—Buta q ues, 6 pes:-setas. Seiants numerats. 2 pea-Petate — Es reben enchrreosenmptaduria per a les 10 pri-meras representacions.

Caria die,

n OVE-ME

COIASEU POMPEIAAvul, Dissabte de Glòria

Original i fantaatle ball a¡'astil del "Savey Hotel", de

Londres, i a honor del granxampany

"FRANCOLI-organitzat per

PENYA 8TADIPer a invitacions, llotges i

encärrecs, a l'estatge de la Pe-nya, Salmerän, 137. Tel. 1433 G.Casa Ferrer Mestres, passeigde Gràcia, 111. Tel. 2744 G., ial =tete Coliseu Pompeia.

OLYMPIAAQUESTA NIT a les 10 en punt

DEBUTde la Companyia de

CIRC-EQÜESTREBERNASCHI TROUPE (acrb-

bates saltadoras caris).LES MONTFORTS : barristas

serSo-cbmics).KING REF.P (jongleur còmic)TOM-TOM FAMILLE (ane-

!listes).LOUISE LEERS (gimnasta

perfecta).WILL ET HAND (artistas-

pintors, excantrics).M188 OLGA (bella sonam-

bula):ELS GAUCHOS AMERICANS

(eqüestres, i el seu cavall sal-vatge).

MEMOEl fenomen amb est6mao

d'estrugHiSENSACIONAL!!!

L'AIGUA QUE BALLA

FONTS LIIMINOSES(8.000 litres d'aigua per minut)

Fantàstica atraccite premia-da a l'Expoaició d'Arts Decora-tivas de París de 1925, segonsels plans dc l'enginyer VEDO-VELL I.

ELS GERMANS DIAZ(famosos clowns parodistes)Augustos: Abelardini, Boni-

lla, Silva, Antonin. airea (nousa Barcelona.PREES: Butaquea. a 4 i 3 pes-retes. -Seients üxns 1.500,ENTRADA GENERAL, 070 ptes.

Demà. diumenge. tarda, a dosquarts de cinc. Nit. a les deu.

DUE8 GRANS FUNCIONSQunden nulles Ice targes

favor da temporadas anieriors.

n-e.eeeeee-patleceds+e-a-c-fre44-4-4

Gran Teatre EspanyolCompanyia

SANTPERE - BERGESPrimera actriu:

Assumpc16 Casals

Avui, Dissable de GlòriaNit, a les deu:

Esdeveniment teatral!!ESTRENA de la crónica es-canica en quatre actes i 8capftols, de la vida i mira-ales dele orfes sonsa llar,EL,3 FILL1 ' DEL CARRER

(Les inlmes nues)original dAmichatis" i

Franeese Oliva

eree,44:444.44:41~4.-4~4+ •••n~1111..

TEATRE GOYACosrI'ÃiYi OW DRAMES

COVED/ES

MARGARIDA XIRGUAVUI, DISSAPTE PE GLORIA,

DEPI'T

LA PRINCESA BEBtde Jacint eicuavent,

st despalma a comptsuuria. Ober;l'shonarrent a dIvendr 5 d'estrena. 1Altota 5 dissaberttet e:c. s tarda, insto.

IM18.• n••` •Mr

+11+11444444.444114444+664,4

TEATRE BARCELONACompanyia de oomeldies441 teatre Infanta 'atabal,

de Madrid

Avui, dissabte de Gliaria-Inauguracia de la tempora-da de primavera.—Tarda, ados quarts de sis: La coma-dia en tres actea, dele ger-mans Quintero,

LAS DI ABELNi'. a dos quarts d'onze:

ESTRENA de la comadia entres actas, de Cartas Arni-ches,

¡MECACHIS,QUE GUAPO SOY!

- Derna, diumenge, tar-da i nit, ;Mecachis, queguapo soyl

45•41414.1144444.44604444444*.

ELDOR ADOAvui, Dissabte de Glòria,GURACIO DE LA TEMPORADA

DE PRIMAVERADEBUT de la companyia de

comediasIRELIA-CEBRIMI

procedent del Teatre Eslava,da Madrid

Tarda, a les cinc: PR'ESEN.TACIP DE LA COMPANYIAamb la comedia d'Enric Suärezde Deza

LA DAMA SALVAJENit, a un quart d'onze: ES-

TRENA de la joguina cómicsen tres actas de Joaquim Aba-ti I Josep Lucio,

EL. NIO DESCONOCIDOgran èxit d'aquesta campanees

- Demà, diumenge, tarda, ales cinc:

EL 018ANTAZOi la comèdia en qisatre actas

LA DAMA SALVAJENit: Segona r sarosentació de

EL NULO DESCONOCIDODilluns, tarda i nit, reet d'a.

que s t a companyiaEL NIO DESCONOCIDO

CINFMES

-4)4444444444444.44444.4..Gran Teatre Comtal iGran Cinema Bohèmia

!

Astil. dissabte. tarda 1 nit. gruaastr nes. Les formoses comedlesLa casa de lee set alisos, mareaFararnount. 1 41101.14. alarte!. LII -sor Verdnrcer; la pelilcula cDr111•ea Mueve, amb pantalons; e) pe.pulir Notiolari Fas, 1 primerajornada de la gran leerle La dama

misterios*

44444.4,444beetteee...4444444..

Monumental :-: PedróWalkyria Excelsior

NSSABTE DE GLORIADISSABTE DE GLORIA

TOT ESTRENES!Esaeventinent eziraorinnareEL NO1 DE LES INONGIII

Sentim nial novena pradn,ela ni.elonal, 500 la famosa Setmanadanta de 5.5111a, "savstatt .' Canta-de s bandn de trorneetee 1 tire-bala; UN SON POLIC/A. pe: ccd-Alerta". A WURRI WURRI I 10105EL. ASOS DE LA MALLA; AC-

TUALITATSDlutnen ge 5 d.:luna de rascas.sess/cns mental& croare a una

04+0441444.1444+0444.4+04I

DIANA-ROYAL-ARGENTINAAvui, dissabte: La dama mis-

teriosa (primera', La casa dlles set otaus, Esposes, alerta!

Oranger amb pantalons, Noti-clar Fox, I

Cinema PrincesaVi, Laletane. nürnero

Telafan 1371 ASempre programes esconda. —Avui, dissabte: La princesa dalacosaco, cinedra,na, per Tal Ka.rawanova; Noticiar' Fox; Entrados amor., extraordinària cintaespecial, pel popular botson; No hl ha mal que en Wno ViNQUI, camica en duetparta; Ele dinar* delatora, In-teressant cinta, per Exa Nowal1 Willfam Fairbanks.—DillunsEl soldat desoonegut i Els ce

nets del correu.

•n•nnn•4.44444,444

f!GRANDIOSA ESTRENA

— als _Pathä - Palace iSalo Re i na Victiviade l'emocionant pioduccia

espanyola

EI nen deles monges

aoompanyada de oantde "saetas" I banda do

trompetea

44***0444.44.01

CAPITOLCINEMA

1

Ele predilectos de familias dietIngldesROrquestres: JOVE R 1 TORRENTS

Avui, Dissabte de Glòria, grandiós programa amb tl es estre-nes: EI rel deis clowns, sentimental comädia basada en la prò-pia i atzarosa vida del seu protagonista Grock, el famós pa-llasso d'universal renom; E1 nou administrador, cbmica, i lasuperproducció Els set pacata capitals.— Avui, de 6 a 8, Idemà, durant la matinal d'II e. 1, desaste de butaques per al'especial de derna.—Notat En la funció d'aquesta tarda,aquests salons secan perfumats amb "Narcisse de France".

ARISTOORÁTICS KURSAAL 1 SALÓ CATALUNYA

Page 7: LA PUBLICI eJOILP

L.te, 16 d'abril de 1927

igs111311 51 11 11 11 IR E: 11 11 11 11 . 11 El lo 11 11 11 11 /I 11 11 32 II B3111 3

PATHE 1112

Ei

Formidable destrucció dal Gran C3Sill0 pel cuirassat "NEPTUNO" ea

gazzazpligigiuszepumizzalzmnsealsaggigiszus

LA FI DE MONTECARLO

Francesca ertini ,01.11.4...117.6117“.•n•nnn••••• ...••n•n•4111mMi

PER

CAPITOL

AVUIDissabte de GlòriaESDEVENIMENT

CINEMATOGRAFIC

ESTRENA DE

VzIaltel ts In tezRaälji

Es la preecttpacle de tetaaquella desgrae ta ts que estanataests cl . r-questes terribIes rica-ialt.ae de /a pell, tan desruo-ra/itz.ad pres. erb lels aquellaqcq han leuda al erElel.1,3A111.1iftteldEiXT na . donaran la rae-reeta: us diren gua aquest me,ravelles ractifieader de La cieenlacie!, sangulnis es al mateiztenses un aelrrisahle .regenera-dos de-le pell, eaainfeelant.ele .raseons rian a rrofunds.

rit4/1ELET de,lantbaratela les metal:tea iterres-ladea a la ..14g;vital, vital 'dell grIbbuls biscce,astil:rala reecezia deis trcritaCutanis. I crea una pell navaneta zEnse ien.5.21 d e cap raena.La say a extraereenärta potaaelael fa el traelanient tIpus da te-tea les ruanifcatacierra de l'ar-(rii.iame, seta. rernriatisrae.lelicpsclerosi. t-ar.ces, 1.1ebitia,lairel• faS varicosas i. neuralgias.Tricral'a en ele tases 11/e5 ÜdZ-

lt:vciaflErZt:',, portan*. la sera decid

soieirs.an. a lea fpnts Vires Ce

Cada nota e s dderdi .a dt Crea fddc1CleIllustetc. Pe errada a tdies les beses Par.daaelea I bregetnes, Laberceri 1.. itt“cHoree es Seedan. Ceue e, L'•dtora,

i=libajlefá‘zaUMIM-ti

t'AM CAI

tii12ifiriOV2

prmsierrer

IRR , UnaEttam

l'arleas3tata • han

..waelbp 't=mez======r"—'

Abans d'encarregar el vostre9estit a la sastreria, com teniuper costum, visiteu eis nostres

magatzems

PflnTERm fillf115QRAMBLA CENTRE sciefeenturi

Muntades per la Cooperativa de Fabricants deSabadell per a la venda directament

al públic

GRANS PAtITERIES REUNIDES

e

bele.

Ae-deal

Gran Teatre Triomfinemes Marina i Non

dissabte: Esposa, aler..1.a dama misteriosa (pri-

eta La princesa Tru-la-la,$ da galop, Actualitats Gau-ora,

P_OLISEMTelifon .2535 A.

CHQUESTRA COLISEehlDIRI(MDA P E L MESTRE

PILA! NETDissabte de Glòria:

TARDAllores—

Novetats Universal iActualltats Gaumont 430

Una m'asió perillosa,per Richard Taimad-ge Ftieardet) . . . 4'43

La deessa cega,Paramount, per JackUrde, Ernest T o r -- e, Esther Ralo-

- . i LOtlit3E Dres-,er 5-.30

Obertura de Frisia-ehutz, da Weber,per l'orquestra . . . 715

LA GOTA, la més ori-ginal i intellIgentart:sta de la caneó g 723

NIT

Astualltats Gaumont 930Una ftliGIII(5 peritiosa,per Richard Talmad-e Ricardet) . . 9'10

La doma cega, filmParamount, per JackHolt, Ernest T o r -renca, Esther Rals-ton i Louise Dres-ser 1035

Obertura de Frota-ohutz, e Weber,per l'orquestra . . . 11'45

LA SOYA, la ende ori-ginal 1 Intelligentartista de la caneó . 1155NOTA: L'Empresa es re-

uma el dret d'alterar Po r-do del programa.

44e.eeeeeeteme~~

CONCERTS

PALAU MÜS!CA CATALANAORQUESTRA PAU CASALS

Dimarts, 19 d'abril , a tresquarts de den del vespre:1.er FESTIVAL BEETHOVEN

ami.) la ceoperae.6 deis emi-nents artistas

EUGERE YSAYE, mestre di-recta/e.

ALFRED CORTOT, pianista.JACQUES THtBAUD, violinistaPAU CASAL', mestre director

i violoncel-l ista.Programa: "PRIMERA SIM-

FONIA', direeció. PAti CASALS.TRIPLE CONCERT, per a pia-

no. violi, violoneel i orquesten,pel trio CORTOT-ILUILL*CD

-CASALS; direeeló, EUGENEVSAVE. "TERCERA SIMFONIA"(HEROICA), direcció EUGENEYSA\ E.

Es obert el desPatX de loca-litats a la 'Unió SIuslcal Espa-nyola (Portal de TAngel 1 i 3).

41~11111MBIONWINIIIMICIOIC

t-: I V F. I?. r o

NUEVO MUNDOMonumental Saló de Ball

Marquès del Duero, 51Amt, dissabte, a !a nit; diurnen-ge, tarda i nit. i dilluna, iuit, se cele'eral tul ea tvierestejegant baló seleetes baile s a-mlliars amenitzats per la

Banda del Circol de )anstatuare Leopold Burguts

En tots cis balis i a obsequlde les teenyereteS el sense pre-cedente, i CläaSie

BALL D'ORAquest Sató serà carosament

perfumat on cada sessió de ball.EL BALL DE DIUMENGE A

LA TARDA SERA EXTRAORDI-NARI I ALS PREU3 DL COS.Turn.Tarda: 1'50 ptes,; nit: 1 pta,

Nit: Els dlca 29 I 30 d'abril I /de mate, Camplcnat d'Es-panya de les 40 horas se-

guldea de ball.

TURÓPA RK

Inune; n ses I delle!o-sea jardtna. ArtistteI endaledor resecar,perrumat per intlers

da ¡usas

rne Parmo93 d'Es-pan3 a. Peina, dlnin-cae, tarda de-but de la aran atraed() CEO 1

VOLO, extraordinaria barristes cdrniro-barloada. lardeen per la Cebla Popu-lar. Al. ORAN CHARLO?, rupeianament

vires les arraeoions. PrngramaLIerlii r-ogreret de duna.

ALAU MÚSICA CATALANAPatronat

e l'Orquestra Pau CasalsLturaenge, 47 d'abril, a les'11 de! vespre:ritIoS DE BEETHOVEN

pele aininents artisto3

ALFRED CORTOT

JACQUES THIBAUD

i-AU CASALSl'Aleló íntima, (Inicamentt. sis inri- 11s al Patronat.Nota: Estaran reservadas per

patrons de llotja les 'natal-loealitats: p er als de inc't1-

3t numerarla, Les butaques deti. circulara i grader ie , 1

&tres l'amflteatre.

414444.11414.1f ete4eee-caeeee-re-e>eeZ-44-1.-~444.

Hospital, 127

PR1M1RA COMUNiö

'fiero] 5551 A

ImMetse

111A1111 UN 79 PER 3

‘r;

GRAN ASSORTIT EN VI.-)STITS GONFECCIONATSI A LA MIDA, BANDES. LLAÇOS, CAMISES,

MITJONS, CLT A!•n"TS, ETC., ETC.

Pantalots de Talla ta rada I

I de 22'50 .... 45 peessetes i

.-.........................1........ geee.M............14. 'al.. - .......

N'astil! Llaneta, nen- i Vestits de Dril, con-feccionatn, per a se- faccionals, per a !e-

nyor, a 37'50 ptes. revor, a, 22'Ca ptas.

Per a jovenet, a GO " i Per a jovenet, a 17&3

.~.....n••-•-n............,,.......-,........«.......-.................»....“,—.-..@

1

Vestits de nett, di•e-i rete! s moríais. de lla- tI neta, II /81i0 ptcs. @t De dril, a 400 " iIs.........aM.1103, «-.,-11111.•••0•11.1..........11.411n1.471..~............•04103..»......

a preus molt barats

MIMUI111.0n11.11.1.

EltrftRESLAVABOSWATERS

BIDETSDUTX83Aref.'S

tb•

Economia veritat Preu fix

a midade 50 a 200 pessetes de 35 a 70 pessetes

aaaSe«111•041MPIIIM. C.......0 1.21...1.0nMeell•KleOZOM0IZI•0n••••

ENRIC CARDON.Vergerc\ cr,

remete t. ssalt n-719 4 3e . BARCELON

>te&

e,

CARNESBANY

LLURS ACCE30:11$

Vestit g ele Llaneta Vestits de Dril

1 PreusReduits

.‘e

..)444•4•444k-me•ezemeeeee44.4,

PIAB. PARA COSERtielJZirteVO N.V1.31,d-“ZZA

..1PUT5t/C.IN 27a•CLÜZle040 n:1

KITte.r? ACI O N i.71

a mida

emeeeemmesumee•safflese

Jeme sse.c

Nietlicameqnsextra:ti ›.:rns

acrefitadostr daa. de

ree.*0644<et-t494e-cet4.~.40*044e4o4eo•-e~../4

,,,e-e4fee-c4~).>t<

74e344e4444-3444+4«~4.11444444444+4564e

Cuaaas a...arvue

-‘1t) diedicamentot1011Ipre rus taat•

la cual 3erg eas)araatia dr a tegtunelffac Ce producto

,e•

Comprant en els Nostres Magatzems suprimiuintermediaris i obteniu les talles de vestit al

mateix preu que a la fàbrica

per a caudals de 500 a 60.000 litres per horaLes úniques que no sofrelzen avaries I que r 9 cremen l'electro-motor• L'agricultor

que relioqui a la sera finca una BOMBA PIJIGJANE'll, té la Pollita assegurada

Menéndez Pelayo, 70. - BARCELONA

BOMBES PUIGJANER

IMMILLORABLE

ab.

Sahinter Mea

LA RABASSA,DP-4Aproflteu-vos d'aq ues t a formcna Primavera per a atollar-In

TRArkeIgg._ Tnfliets d'anncla i tornada a 1 pta, fins a les S;

dospoo, a 150.— pies felnora, sortideb de Craywir.ekel a lea

9, 1030, 12. 13• 30, 15, 1630, 18 i 10'40. Dlueno.-13ca 1 feotes,

cada miija hora, dos de les 7.EtOTEL-RESTAIILINT-P..1.111C:— Pensions teompletas dea

Ptas. 20.—Es reserven habitaelons per a les Pasqües. Ezquisite

robarte.. a Ptes. 10.— Telafon fi. 8204.viimpipeepolompeligneepampiippippgunii;1351i141111:1119111 n 11111:11;g1I111111111111111:111ligHlillielfillel!!!!!13111l11111111iilaii

t'asola del Cretino -EIARCILONaTrItioao • • 24N

Cana fUndatro eb 1878dedicada ä la venta de :ndn

de medicdagentets tegitimos

v tase el cstiloge general 4. 4 una

917e at 4,s 2rstis

Eleetrieltat de l'Automòbils de iota:, marques

T ALLERS A CAEls mes económica

Bruch, 95 Val; 433

e444 Ai'lgúj•

E 3 nulsEr410RRA,Gli%-Ld cr.fent-la Incuable

Recorrfn a lea erteiluez i seetivea

ES' eiriaatedS l'aetteell Anua! 23

e•-e-y—m-

ZLS ÄMICS DE LA PUBLICITAT RETENENCUROSAMENT ELS NOMS DE LES CASES QtE

FU ANUNCIEN

11...........«•••••••n•n••••••nnnn•••nn...m.....2.1~....MMINIO.1111n••••n

Page 8: LA PUBLICI eJOILP

Diseabte, 18 d'abril deLA PUBLICITATengullid

g

"I

i

itniituiciA

-4111111111wermm3111111111111111111»1111~1~1111111111.11~1

Mi/ MY.gafflrete, _„-

AVUI, ÐISSABTh DE GLORIAe.470

'"9t

t.Ulm

de

isen.rimi.tpar

ancee_-lesC

EIviera

re.en1ritiini

e:u con

) p0

111051

LII Naz

ornarit'an

11 .5 119 !rol'rl Id

obre31

91.11pr

42telSei eeirlO

h

as p<

atisf

rafl

nwe

1()

I iititi

is

frii

Inauguració de la Temporada de Primavera amb un insuperable programa

E3 E tiri:/nzeNT..A.,.

EGAE etietE2

per jack Holt, Ernest Torrence, Esther Raiston i Louise DresserEs un film Paramount especial, de tema interessarttissim i de

magistral interpretacióP5

I1SSINIBBBBBBBIEB311111186tiLa Inés original 1 intell-

gent artista de la CalaDEBUT BEAMB EL SEU ART UNIC

r

-eNr.le'eele" 4444

444.414+4.44444+4.5-3-2-144-5-

°T'ALÁVICHY C Gran Sastreria del PedióPlana del Pedro, 16-Telefon 3688 A

BARCELONA00

Casa especial en vestits de nenTot comprador d'un vestit per a laPrimera Comurti6

seni obsequlat amb un precies present

L i UIDACIOIIN/Iliilli1111111111/111/11111A111111111/11111/ilnliIIIIIHNI1/1/1/11»1111111111111111»2»MIIMMIMIElliMIEMMAINIIIIMAIIIMI)1»;»1»i12111111!»!!,1121METNI111211»»111)1»191131111121

IBALA CASA A4-'11

El

18 PASSEIG DE GRACIA -18e

Continua llquldant totes les exlgtenclesfins acabar Id reforma Interior

¡mis CIISSifitää

'VENDES

La Escena CatalaLa costra continua prosperitat ena pericias saldar totesles nostres existències a qualsevol preu, i així poderinaugurar una CASA BASTIDA completament nora

Comprant els vostres vestits, Cam i sas, Cor-batea, Mitjons, Mocadors, Sabates i B arreta, percada 25 ptes. comprareu com per valor de 25 duro*

en una altra part

Els VESTITS BASTIDA són ja una veritable neces-sitat social i resolen tot conflicte amb ocasió d'haverde menester un Vestit de Carrer, Eetiqueta, Esport oDol, per unir sempre grans existències, i si cal a mida,

el lliurem a les 4 llores

ELS EXHIBIM ALS NOSTRES APARADORSCOM FAN LES GRANS CASES DE PARIS,

LONDRES I NOVA YORK

(Bonavia) els núms. 3, 4,15, 19 1 "LA DOLORESFeliu i Codina els compr

C. SANT PAU, 28, LLIB

CAIXEScabal'. to g leer, des de

510 pessetes. Mallorca. Da-mero tel. interior. Cdales-Pasaporis-Pul

BASCULES Documenta ele tota

19 - Portaferrissa •Censos pública :-: Tel. A

- _1d'orasto per a carro I cavall

DERNAT"PARLAMEN r, número

X

TAP1SSOS EgiUtnta casa mes

Aspeclalliat en tantean' religlosas. Lapo.sicio in-linanent ue qUadrus 8 l'oil. graSala, oNeograßes, etc. I• abrleael0 de marta

cnothures.--No compras BOL» Ifläticaraquesta casa. F. Nuuirale./an. »otra. •lana/ Pertaterrietal.

FONDA SIMONticMENJARS A LA CAT

SALO PER A BANOUESPARTERIA. 0-VIDRIER

Telefon 1378 A.

lo,000 Vestits confeccionats, des dc lo Pta. i en qua-litats superiora a 25, 30, 40 i 50 pessetes.

PERD UES

S'HA PERDUT

s"

25Lo "

2550

I0,000 Pantalons

10,000 Talles de Vestit 10,000 Impermeables 10,000 Americanes Punt io,oco Pantalons Oxford r.a,000 Arnerieanes Tut-an-Kamen .to,000 Trinxeres to.00e. Satina ".,000 Pijames talla Sastre .......io,opo Guadapols lomo Gorrea 10,000 Barrets

MORES "EL CHIN&mulla aarilinnis, forma IllltJa Ilusa, abirmarf, des (1, plaga xerisno. Pe r 54Un-tener Roa a COrle Catalanes. UratifIca-rern .rlevoluclO. Eeerture • LA PUBLI-CITAS, número 3,601.

ALCOMPTAT 1 A TERAWIli

LA. CASA QUE VMES BARAT

84 CARME- 6

•IDIGESTIVA•EXCEL-LENT Pan A TAULA

25eiLLOGUERS5

4'950951'95"

rol

LLOGO BAIXOSve

d'un crffll conrurtalnle, a 54 qulltune-tres de canal. I a frau que el voltarountanyenca, amb pins u V/Ilyeß •prop,a tocar. fiad: Córcega, S71. pmer . pmra.

Cc

111

En diferentes SeCCT0113 Reparaci.'a de magneto' imuladors Es nostra capeeTAULERS A <3 A - Cruel+,

PERFUMERIA MALABEARDIVERSOSCamines des de 395 ptes.

Calçotets Gua0tS Elàstics Mitjons Lligacames Mocadors de Cut-caca Corbates cie seda Camines de Dormir i d'Esport

¡es engoced aval de mona. Prendarcs l'ErpocIrIn (le Fllatlellla Els $etasellgtf3113 perfuma 1 elegant presontacid fnn que alguna les mes sollicltedes.Lies cremes Siberia 1 Luce ton 1f5 minora que sean produtt en nurs

Amb nana arrime/fa 1 la pinta onduladgra a'Obte una pro-111 clon cabellera peral/m.1a a la latoda usal

CO3calsiou3ri: JULI FER2ER- Com3 t1ì Rom3nones, 18-MADRID,NIIBIUMMUIPIZZINICII.MINPNIMMIDMIMn

1Malalties dels bronquis0.95

0'3o6506500.954'95

hläquinas parhacer

%teme ea:tecla/11m. Domenech aouaa.Croclar,es. onmero 614.

MALALTIES DE LA PELLo

•N'u.% urIn girtes. Detectes eexuals FARRAPLIOAN. Motee especialista. Rambla Ca-naletet. Mimen)

CALADOSMALALTIES DELS ULLSLes nostres incomparables Baratures no priven queobsequicrn els nostres compradora amb sorprenents

presenta, segons la conrpraEls de fora que vulguin servir-se de la nostra C358.escrivint-nos i adjuntant oso en segells rebran:Catäleg, Mostres, Figurins i un sistema per aprendre's la mida, així com lea instruccions per a

rebre l'encàrrec abans de 8 diva

mente espeelanstaNADAL VILALLONCIA

SRUCIL nnmer0 44. Princ1Pal

G.Wainhagentg,DiputaciÓn 273

BARCELONA

EM CONVÉensar•wae anta', 1,1 cOM 1> 011 mana, wITA115115 de 95 • 33 suya. sencilla I ma ya-

OCIC soll' r, errados. propletarl 1 ro-mere diattnelt a seani, ii. fonza aprecia*1 conegut, alai N) que nomee atendr6cart s e . rtc5e5 arub tatr 0015115.ro, allane n de otee, a 11. NI. P.. Ram-bla de les Flore, 13, pruner, DrIgneFIL