la revista del ceip pla de dalt droc drac droc · drac droc la revista del ceip pla de dalt llegiu...

DRACDROC

La revista del CEIP Pla de Dalt

DRAC D

RO

C

Llegiu l�exemplar núm. 7, Sant Jordi de 2011

L A RE V I S T A DE L CE I P P L A DE D A L TDRAC

DROC

DRAC

DROC

DRAC

DROC

DRAC

DROC

DRAC

DROC

DRAC

DROC

1

DRAC

DROC


DROC

DRAC

DROC

DRAC

DROC

DRAC

DROC

DRAC

DROC

DRAC

DROC

2

DRAC

DROCs u

m

a

r i

Coordinació: Comissiód’informàtica de l’escola.Redacció: tota l’escola.Col·laboració: tota l’escola.Disseny: Jomajo, s.l.

Portada....Alumnes de 4t............................................El bosC

3��.�....Equip directiu .........��...�.......��.�.Editorial

4��.....�Els cargols de P3....��..��...............La morerA

6��.��Els peixos de P4��..............El castanyer d�índieS

8��.........Les granotes de P5�.�.....................�El prunuS

10��......Alumnes de 1r Cicle Inicial.............Tallers i el coloR

12�....�..Alumnes de 2n Cicle Inicial.........................El xipreR

14�.�.....Alumnes de 1r Cicle Mitjà�......Rodolins d�OloT

16.�...�..Alumnes de 2n Cicle Mitjà................�GregueríaS

18��..Alumnes de 1r Cicle Superior..............El convidaT

21�..........Alumnes de 2nA Cicle Superior............Entrevista

24..............Alumnes de 2nB Cicle Superior............Entrevista

27..............Àrea d�Ed. Musical.....................El bloc de músicA

28..............Àrea de llengua anglesa................English is fuN

29.............Aula d�acollida...............................................L�oM

30.............Àrea d�Ed. Física. ......................Concurs 10 de 10

31..............AMIPA ....................El joc dels nostres nens i neneS

Contraportada.....................Concurs de dibuix

Jornades Culturals


DROC

DRAC

DROC

DRAC

DROC

DRAC

DROC

DRAC

DROC

DRAC

DROC

3

DRAC

DROC e d

i t o

r i a

l

Equip directiu

DE LA CASETA I L�HORTET A L � �SLOW FOOD�

Aquest any les nostres jornades culturals ens han permès aprofundiren temes relacionats amb el bosc. És per això que treballs exposatsen aquest nou DRAC DROC estan relacionats amb la natura, ja siguia través d�entrevistes o conferències amb persones estretamentvinculades amb la muntanya i el medi ambient, a partir de l�estudide diferents ecosistemes o per mitjà d�excursions a diferents indretsde la nostra comarca.Les activitats que s�han generat al voltant d�aquestes jornadesculturals ens han fet reflexionar sobre un altre tema que tenimpendent: l�hort.L�hort, concebut com un espai per a poder produir alimentssaludables , és un element importantíssim en la vida de moltesfamílies. No és només un mitjà per aconseguir verdures més gustosesi riques en nutrients, és també un element de subsistència en èpoquesde crisi.El poder tenir un hort a prop permet seguir l�evolució i el creixementde les plantes i, a la vegada, ensenyar als nostres alumnes com d�unamanera natural i sense productes contaminants, es poden obtenirproductes d�excel·lent qualitat.Durant la república, el president de la Generalitat Francesc Macià ja va fer famósel lema de la caseta i l�hortet amb la idea de poder aconseguir, per al país, unideal compartit per molts catalans de disposar d�una llar i d�un hort per a poderconrear les seves verdures.Actualment s�ha generat el moviment anomenat �slow food� que, dins d�un mónmassa atrafegat per la feina i l�excés d�activitat, defensa, com a filosofia de vida,el cuinar i menjar amb tranquil·litat aliments conreats per nosaltres mateixos,assaborint-los al costat de la família i dels amics. És en el fons el mateix ideal delPresident Macià transportat a la realitat dels nostres dies.Aquest moviment va lligat amb un altre de més ampli anomenat �slow live� quedefensa que la millor vida per les persones és la vida tranquil·la, evitant l�estrès i lamultiplicitat d�activitats.En front de l�estil de vida competitiu i agressiu , que s�ha estat imposant en lesdarreres dècades, aquest nou esperit promou com a valor poder fer les coses ambcalma, tranquil·litat i consciència.A partir del conreu de l�hort a l�escola es poden anar introduint, en els alumnes,els valors d�aquest nou estil de vida fent-los veure que les coses costen, que lesplantes creixen a poc a poc, que algunes es fan malbé pel camí però, que si esfan les coses ben fetes i amb temps, s�obté el premi que proporciona el treballhonest i constant.

En front de la cultura de l�èxit fàcil i dels guanys immediats, passi elque passi, tant present avui en dia en els mitjans de comunicació,el conreu de l�hort ens introdueix en valors com la planificació, lapaciència , la constància i l�esforç tan necessaris en la formaciódels nostres alumnes.


DROC

DRAC

DROC

DRAC

DROC

DRAC

DROC

DRAC

DROC

DRAC

DROC

4

DRAC

DROCla

mo

re

ra

Els nens i nenes d�educació infantil durant elcurs fem l�observació del nostre arbre amic pertal de veure el canvi que fa a les diferentsestacions. Els cargols estudiem la morera, els

peixos, el castanyer d�índies i les granotes, el prunus.

LA MORERA


DROC

DRAC

DROC

DRAC

DROC

DRAC

DROC

DRAC

DROC

DRAC

DROC

5

DRAC

DROC P3

A

i B

Els cargols de P3

Els cargols, al nostre pati, hi tenim una morera.Quan vam començar l�escola, les fulles erenverdes. A la tardor vam poder observar que esvan tornar grogues i marrons.Ara, a l�hivern, la morera s�ha quedat sense capfulla.Què li passarà a la primavera?


DROC

DRAC

DROC

DRAC

DROC

DRAC

DROC

DRAC

DROC

DRAC

DROC

6

DRAC

DROC

EL CASTANYER D�ÍNDIES

ELS I DE , A LA

,VAM ESTUDIAR UN QUE TENIM

AL I QUE ES DIU .

ÉS UN ARBRE QUE ENS DÓNA UN FRUIT, LA ,

PERÒ SÓN CASTANYES BORDES, NO ES MENGEN. HEM JUGAT AMB ELLES,

LES HEM OBSERVAT I FINS I TOT LES HEM DIBUIXAT. SABEM QUE EL SEU

PUNXA.

casta

nyer d

’índie

s


DROC

DRAC

DROC

DRAC

DROC

DRAC

DROC

DRAC

DROC

DRAC

DROC

7

DRAC

DROC p4

A

i

B

Els peixos de P4

A L� LI VA CAURE LA SEVA .

DIUEN QUE TÉ UNA MOLT MACA.

ARA EL NOSTRE ARBRE ESTÀ AIXÍ. QUÈ LI PASSARÀ ARA A LA

?


DROC

DRAC

DROC

DRAC

DROC

DRAC

DROC

DRAC

DROC

DRAC

DROC

8

DRAC

DROCel

p

ru

nu

sEL PRUNUS

ELS NENS I NENES DE P-5 , DURANT AQUESTCURS ESTUDIEM ELS CANVIS QUE ESPRODUEIXEN EN UN ARBRE QUE ES DIUPRUNUS( CADA ESTACIÓ EL VEIEM DIFERENT).

AQUÍ TENIU UNA MOSTRA DE COM L�HEM VIST A L� HIVERN.


DROC

DRAC

DROC

DRAC

DROC

DRAC

DROC

DRAC

DROC

DRAC

DROC

9

DRAC

DROC p5

A

i

B

Les granotes de P5


DROC

DRAC

DROC

DRAC

DROC

DRAC

DROC

DRAC

DROC

DRAC

DROC

10

DRAC

DROCta

lle

rs

1

rA

TALLER DE MOBILITAT

SORTIDA PEL BARRI

TEATRE


DROC

DRAC

DROC

DRAC

DROC

DRAC

DROC

DRAC

DROC

DRAC

DROC

11

DRAC

DROC el co

lo

r 1

rB

Alumnes de 1r de Cicle Inicial

ELS COLORS

Aquest any ja fem primer. Ens hem proposat fer l�observació delscolors de l�entorn a cada estació.

A la tardor hem vist com els colors anaven dels taronges a vermells,grocs, marrons,.... sens dubte una panoràmica meravellosa a Olot.L�hivern ens ha portat els blancs, grisos, i colors freds, però no menysbonics. El silenci ho envaïa tot i el cel blau abrigava els arbres sensefulles.Esperem amb il·lusió la primavera amb el seu raig d�alegria i demúltiples colors.Per vacances d�escola repassarem i farem aplicacions dels colorsd�estiu.

De tot plegat hem fet i fem treballs d�artistes molt macos.Aquí teniu la mostra de la satisfacció per les nostres produccionsa la fotografia de tots nosaltres.

Ah! fins l�any que ve i visca el color!!!!!!!!


DROC

DRAC

DROC

DRAC

DROC

DRAC

DROC

DRAC

DROC

DRAC

DROC

12

DRAC

DROCel

xip

re

r El xiprer

A 2n de Cicle Inicial estudiem un arbre: el xiprer. Aquest any

l�hem integrat en les Jornades Culturals anomenades

�Estimem el bosc�. Algunes de les activitats realitzades són:

observació, estudi i dibuix del xiprer, taller de gravat i

estampació de la imatge d�aquest arbre...

La urbanització del Xiprer forma part

del barri Pla de Dalt juntament amb

els pisos Garrotxa, Les Planotes i el

Cassés.

Abans al Pla de Dalt hi havia grans

extensions de camps de fajol, de blat,

de blat de moro... i cases de pagès: El

Puig, el Cassés, el Mas Subiràs, el Mas

de Rebaixinc, la Canal, la Olivera, la

Faja... Era una zona molt tranquil·la on

regnava el silenci.


DROC

DRAC

DROC

DRAC

DROC

DRAC

DROC

DRAC

DROC

DRAC

DROC

13

DRAC

DROC

Alumnes de 2n de Cicle Inicial

2n

A

i

B

El xiprer es va plantar al centre d�una

circumferència damunt d�una paret

seca (feta sense ciment).

Amb els alumnes les hem

observat i hem deduït que

aquestes

parets eren construïdes a partir

de les roques volcàniques que

treien de netejar els camps per

tal de poder-hi conrear.

El 1969 es va començar a construir la urbanització del Xiprer i

es va edificar a recer de l�arbre que li dóna nom. Es va

inaugurar l�any 1973. Els carrers del barri són curts i paral·lels i

els noms escollits són noms relacionats amb la pagesia: xiprer,

llenyataire, segador i sembrador.


DROC

DRAC

DROC

DRAC

DROC

DRAC

DROC

DRAC

DROC

DRAC

DROC

14

DRAC

DROCRodolin

s d’O

lot

RODOLINSEls nens i nenes de 3r. hem escrit rodolins sobreel passat i el present de la nostra ciutat.

Ens ho hem passat molt bé !!!


DROC

DRAC

DROC

DRAC

DROC

DRAC

DROC

DRAC

DROC

DRAC

DROC

15

DRAC

DROC 3r

A

i

B

Alumnes de 1r de Cicle Mitjà


DROC

DRAC

DROC

DRAC

DROC

DRAC

DROC

DRAC

DROC

DRAC

DROC

16

DRAC

DROCgre

gu

ería

sGREGUERÍAS:

Son frases escritas con humor que explican cosas

de la vida cotidiana.


DROC

DRAC

DROC

DRAC

DROC

DRAC

DROC

DRAC

DROC

DRAC

DROC

17

DRAC

DROC

4t

A

i

B

Alumnes de 2n de Cicle Mitjà

Los alumnos de 2 º de CM nos hemosdivertido mucho inventando greguerías.

¡Esperamos que también disfrutéis de lo lindo leyéndolas!


DROC

DRAC

DROC

DRAC

DROC

DRAC

DROC

DRAC

DROC

DRAC

DROC

18

DRAC

DROCel co

nvid

at

KIM AGUSTÍ: el convidat

Aquest any el tema central de lesjornades culturals ha estat EL BOSC.És per això que no podíemconcloure-les sense comptar amb lacol·laboració d�una persona quedes de molt jove ha trescat per lesnostres muntanyes i per les d� indretsun xic més llunyans.La seva afició a la muntanya, laseva constància i la sevameticulositat en la recopilació dedades, ha fet que tingués un

important arxiu fotogràfic i descriptiu de tots els llocs que hatrepitjat. Naturalment, estem parlant d�en Joaquim AgustíBassols o d�en Kim Agustí, com acostuma a signar els seus articlesa la Comarca, o del Dr. Agustí, com se�l coneix en el món de lasanitat .Amb ajuda d�una petita mostra de les seves diapositives hempogut repassar moltes de les coses que havíem estudiat delsboscos però també n�hem après d�altres de noves.Així doncs hem vist que hi ha diferents tipus de bosc:

1.- Fagedes:• La d�en Jordà a Olot, és una fageda molt extensa, amb

arbres joves, d�uns 20 metres d�alçada, amb arrels de menysd�un metre de profunditat i amb les branques dels arbresen direcció cap amunt, tot buscant la claror del cel. Estàsituada a peu pla a menys de 500 metres d�alçada.

• La d�Irate a Navarra , és una fageda situada a més de1.000 metres d�altitud i la fusta dels seus arbres , en el segleXVIII, s�utilitzava per fer funcionar una fàbrica d�armes iper fer vaixells.

• La de Còrsega, una fageda molt emboirada, ens ha fetpensar en la importància que la boira té en la recopilaciód�aigua. En aquesta es recullen uns 140 litres per metrequadrat.

• La de l�Albera, zona on bufa molt la tramuntana i on elsfaigs creixen de forma més plana tot seguint ladirecció de la tramuntana, són més baixos, ambel tronc més rabassut i amb les arrels mésllargues i que es veuen a la superfície. Unafageda on no hi ha gens de sotabosc ja que elvent s�ho emporta tot.

• La de la Grevolosa, és una de les més boniques.


DROC

DRAC

DROC

DRAC

DROC

DRAC

DROC

DRAC

DROC

DRAC

DROC

19

DRAC

DROCKIM

AG

US

TÍ

2.- Boscos caducifolis mixtos:• A Santa Pau, un bosc on hem pogut observar que hi ha molt

de sotabosc, on tot és ple de bardisses, els arbres estanbarrejats i tenen l�escorça molt més rugosa que els faigs.

3.- Rouredes i alzines:• Entre la Garrotxa i l�Empordà hem observat imatges de

rouredes (arbres caducifolis) i imatges de boscos d�alzines(arbres perennifolis) i gràcies als colors de les seves fulles els hempogut diferenciar.

• A les Planes hem vist un roure molt famós, el roure de laXuriguera. El tronc d� aquest roure és el més alt de Catalunya,mesura uns 10 metres i amb les seves branques uns 20 metresen total. Es necessiten quatre persones per envoltar-lo.

4.- Deveses:• La de Salamanca, amb zona de pastura per a porcs ibèrics i

boniques alzines.

5.- Pinedes:• La de Cadis, un dels llocs més plujosos a la serra de la Grazalema.• La de la ciutat encantada de Conca, amb pinedes de pi roig i sense gens ni

mica de sotabosc a causa de la gran afluència turística.

6.- Boscos metafòrics:• A l�Argentina hi ha un bosc molt especial on els arbres són grans blocs de

gel erosionats. S�anomena el bosc dels Penitents.• Nova York és com un gran bosc on els arbres són els gratacels i l�asfalt és

l�herba. Prop del centre hi ha un gran parc de castanyers anomenat CentralPark.

Desforestació:• A Egipte, a l�època dels faraons, els esclaus van tallar els arbres per construir-

hi temples i van convertir els boscos en deserts.• Els incendis forestals són també una causa important de desforestació.

Davant d�un incendi forestal cal ser molt prudent. Primer de tot cal avisara les autoritats i no acostar-s�hi. És important deixar als professionals quefacin la seva feina.


DROC

DRAC

DROC

DRAC

DROC

DRAC

DROC

DRAC

DROC

DRAC

DROC

20

DRAC

DROC

Alumnes de 1r de Cicle Superior

Tot això ens ha fet pensar en la importància queté cuidar el bosc i no abusar dels recursos queens proporciona ja que aquest abús pot portara canviar el paisatge d�un país.Amb totes aquestes explicacions i amb larecerca d�informació sobre el Sr. Joaquim Agustí

feta abans de la xerrada a través del google, han sorgit un muntde preguntes i respostes que ens han permès repassar encara méscoses en relació a la muntanya i als boscos i consolidar unes quantesidees:

1. Els boscos més comuns de la Garrotxa són les alzines ,els rouresi els faigs.2. La fauna més comuna de l�Alta Garrotxa és el porc senglar,els amfibis ( a les basses), els ratpenats, les serps i les àligues.3. Els animals fugen dels humans, a menys que estiguin ferits ose�ls molesti. Per tant, si ens en trobem un, cal deixar-lo fer i jamarxarà tot sol.4. Al bosc hi ha construccions molt interessants fetes pels homes:barraques de carboners, tanques per a bestiar, restesarqueològiques (dòlmens,...)5. Per anar d�excursió cal equipar-se bé, amb roba còmoda, bonsmitjons i bon calçat. També cal portar roba impermeable i unsguants.

6. Quan es fa un cim de 5.000 metres, el rendiment físic i la capacitat respiratòriaqueda reduïda a la meitat.

7. Anar molt ben informat abans d�una sortida i saber utilitzar mapes, brúixoles,Gps, sentit comú ... per orientar-nos i saber retrobar el camí quan ens perdem.

8. En un bosc nevat hi ha un silenci absolut que només s�interromp quan estrenca la branca d�un arbre pel pes de la neu.

9. La muntanya que més li ha agradat al nostre convidat és el Kilimanjaro (5.895metres). Des del seu cim es pot veure tota classe de paisatges: estepa,desert, zona volcànica i geleres.

Ja ho veieu, les jornades culturals ens han servit no només per aprofundir en elconeixement del bosc, sinó també per conèixer a una altra persona importantde la nostra ciutat: El Sr. Joaquim Agustí . Moltes gràcies.


DROC

DRAC

DROC

DRAC

DROC

DRAC

DROC

DRAC

DROC

DRAC

DROC

21

DRAC

DROCen

tr

ev

is

ta

ENTREVISTA A DAVID GIMENO

Els alumnes de 6è A hem fet unaentrevista a en David Gimeno .Després de dedicar les JornadesCulturals d�aquest curs al bosc ,vam pensar que seria una bonaidea entrevistar a una persona queestigués vinculada i coneixés bé lanatura.

1. A què et dediques ?Faig activitats amb nens i nenes a la natura i a l�estiu faigde guia d�alta muntanya.

2. T�agrada la teva feina?Sí molt, tot i que a vegades es fa una mica difícil quan emtrobo davant de nens i nenes que no tenen gaire interès.

3. Vas fer alguna altra feina abans d�aquesta?Sí, vaig fer d�ajudant de fuster, de jardiner, de professor de

jardiner, artesà de la fusta ... entre d�altres.4. De petit ja volies fer aquesta feina?

M�agradava molt la natura, però no sabia que hi haviaaquesta feina, ni tampoc havia pensat quina feina faria, el quesí tenia clar és que volia fer una feina relacionada amb la natura.

5. Treballes amb companyia?Sí, normalment amb companys i companyes que són biòlegs.

6. Quins estudis has fet?He fet Formació en Educació Ambiental i guia de muntanya professional.

7. Quan fa que et dediques a aquesta feina ?Fa disset anys.

8. T�agraden molt els animals?Sí, si no m�agradessin segurament no faria aquesta feina perquè els hed�agafar, cuidar-los etc.

9. Quin és l�animal que més t�agrada?El que està més a prop meu : el gos.

10. Estudies algun animal en concret?No m�he especialitzat en cap animal en concret, m�agradentots.

11. Quin és l�animal més perillós que has vist o tocat?Un escurçó.

12. Ets d�alguna organització naturalista?Sí, de l�Agrupació Naturalista de la Garrotxa, que té més detrenta anys.


DROC

DRAC

DROC

DRAC

DROC

DRAC

DROC

DRAC

DROC

DRAC

DROC

22

DRAC

DROCDavid

G

imeno

13. Ets vegetarià?Ara no, ho havia estat, i podria ser que ho tornésa ser perquè crec que s�ha de cuidar moltl�alimentació i tot el que necessitem per viure

ho podem aconseguir dels vegetals. Però de tota manera els vegetarians han de cuidar molt la dieta que segueixen perquè

sigui equilibrada.14. Què opines de la feina que fan Greenpeace a tot el món?

És una organització que fa una feina molt bona, tenen elpotencial, la gent, els mitjans i les eines per fer que les coses sesàpiguen a nivell mundial. Sempre que volen fer alguna accióconvoquen als periodistes perquè puguin recollir la notícia en directe i així fer-la pública ràpidament.

15. Creus en el canvi climàtic?Crec que sí és veritat , realment s�està produint un canvi climàtic.

16. Hi ha alguna espècie animal a la Garrotxa que estigui en perilld�extinció?

No en perill d�extinció , encara, però sí amenaçada com l�àligadaurada o el cranc de riu autòcton, entre d�altres.Una família d�animals que és delicada és la dels amfibis i cal que hitinguem també una cura especial.

17. Quines són les teves aficions?Caminar per la muntanya i l�esquí.

18. Què t�agrada més, el mar o la muntanya?M�agraden molt les dues coses , però per les meves aficionssobretot la muntanya.

19. Quin és el viatge dels teus somnis?Fer la volta al món.

20. Si no fossis humà què t�agradaria ser?Doncs..., segurament un dofí.

21. Quins esports t�agraden més?L�esquí i la natació.

22. Un lloc del món on t�agradaria viure?El Marroc, un temps o al Brasil.


DROC

DRAC

DROC

DRAC

DROC

DRAC

DROC

DRAC

DROC

DRAC

DROC

23

DRAC

DROC

Alumnes de 2nA de Cicle Superior

23. Quin lloc del món que has visitat t�haagradat més?Un parc natural d�Austràlia on les muntanyes tenen unaforma com de serp i on hi viuen uns aborígens que creuenen els somnis.També m�agrada molt el Pirineu.

24. Una cosa que t�agradaria fer i que encara no has pogut fer?Navegar perquè ho he fet poc i és una activitat quem�agrada molt.

25. Una estació de l�any?La Primavera.

26. Una cançó preferida?�Que maravilha� una cançó portuguesa d�un cantantbrasiler.

27. Una pel·lícula inolvidable?�Bailando con lobos�

28. Un desig... Que hi hagués poc patiment al món, sense guerres, fam, dictadors...

Moltes gràcies per passar aquesta estona amb nosaltres.


DROC

DRAC

DROC

DRAC

DROC

DRAC

DROC

DRAC

DROC

DRAC

DROC

24

DRAC

DROCen

tr

ev

is

ta

ENTREVISTA A EN PERE

Els alumnes de 6è B hem pensat entrevistaren Pere, el conserge de l�escola. És el seuprimer any entre nosaltres i seria boconèixer-lo una mica més. Entre tots hemredactat aquestes preguntes, ens les hacontestades i esperem que us ajudin adescobrir alguna cosa més de la sevavida.

1. T�agrada la teva feina? Per què?Sí, m�agrada molt perquè estic en contacte amb molta gent:alumnes, mestres,...

2. Quina era la teva antiga feina?Abans d�arribar a l�escola feia de fuster.

3. És cansat fer de conserge?Hi ha dies de tot. Depèn dels dies, com a totes les feines.

4. Quantes feines diferents aproximadament has de fer diàriament?Cada dia haig de fer-ne bastants. No les he comptades, però alllarg del dia en són moltes.Digues-ne unes quantes.Cada dia n�haig de fer unes quantes de fixes com araobrir la porta al matí i a la tarda , agafar el telèfon quantruquen, cridar per l� intèrfon de l�escola quan vénen abuscar algú o haig d�avisar-lo, fer el control d�assistènciao absència del menjador i transport, feines demanteniment com arreglar coses,... No s�acaben mai.

5. Quina és la feina que t�agrada més fer?La feina que m�agrada més fer és el bon dia o bona tarda quefaig a la porta d�entrada de l�escola. Allà veig passar a tots elsalumnes, pares, avis, mestres,...veig a molta gent i m�agradasaludar-los.

I la que menys? La feina que m�agrada menys de fer és la de buidar les papereres i recollir els papers del pati quan els ocells durant el cap de setmana intentant buscar menjar ho treuen tot i ho deixen escampat al terra. 6. T�agrada que el dimarts vingui la Teresa, o t�agradaria més

treballar tota la setmana sencera?M�agrada molt que vingui la Teresa el dimartsperò també m�agradaria molt treballar a l�escoladurant tota la setmana.


DROC

DRAC

DROC

DRAC

DROC

DRAC

DROC

DRAC

DROC

DRAC

DROC

25

DRAC

DROC Pe

re

P

uig

do

me

ne

ch

7. Com et vas sentir el primer dia en arribar aaquesta escola?El primer dia que vaig arribar a l�escola em vaig sentir moltperdut. Aquest primer dia hi havia la Mari que m�anavaensenyant tota l�escola i les feines que hauria de fer. Em vapassar el dia molt i molt ràpid.

8. T�has sentit ben acollit a l�escola?Sí, molt. M�he sentit molt ben acollit per tothom.

9. Et coneixes tots els noms dels nens i nenes de sisè?No, tots no. I els de tota l�escola?Encara menys. A l�escola hi ha uns 470 alumnes i no me�lsconec tots. Els que més conec són els de menjador i els quehaig d�avisar alguna vegada. I els dels mestres?Aquests sí que me�ls conec tots i totes.

10. T�agrada conèixer tants nens i nenes?Sí, m�agrada molt, és una feina molt gratificant treballarenvoltat de nens i nenes.

11. De petit t�agradava anar a l�escola? A quina escola anaves?

M�agradava bastant anar a l�escola. Quan era petit vivia a Besalú i anava a l�escola del poble que es diu Salvador Vilarrassa.

12. Quina assignatura t�agradava més? I la que menys?Les assignatures de llengües eren les que mésm�agradaven i la que menys les matemàtiques. Aram�adono que encara que no m�agradessin gaire lesmatemàtiques, les necessito diàriament i ens són moltútils a la vida.


DROC

DRAC

DROC

DRAC

DROC

DRAC

DROC

DRAC

DROC

DRAC

DROC

26

DRAC

DROC

Alumnes de 2nB de Cicle Superior

13. Quan eres petit i pensaves en el teu futur,quina era la feina que volies fer de gran?Quan era petit sempre pensava que de granm�agradaria ser bomber. Molts nens de petits

volen ser bombers quan siguin grans. 14. Quan eres petit, practicaves algun esport? I ara? Quin?

Quan era petit no practicava cap esport. Ara m�agrada moltcórrer, no estic federat ni estic en cap equip, ho faig pel meucompte. Practico l�atletisme dos o tres vegades a lasetmana.

15. T�agrada el futbol? Ets del Barça o del Madrid? Sí, m�agrada el futbol i sóc del Barça. 16. Ara per acabar respon amb una sola paraula:

- Vacances preferides: viatjar.- País per viatjar: Escòcia o Canadà.- Època de l�any que més t�agrada: la primavera- Una pel·lícula que t�hagi agradat: m�agraden

les d�intriga com ara la del Código da Vinci.- Un llibre: A peu per la Garrotxa.- Música: M�agrada tota la bona música.- Una mascota: el gos.- Plat preferit: la pasta.- Un color: el blau cel.- El teu temps lliure el dediques a: estar amb la

família i a fer castells. Sóc casteller de la colla�Els Xerrics�. Fa 8 anys que estic en aquestacolla i faig de segon, a sobre la pinya.

- Quin és el castell més alt que heu aconseguit?El castell més alt i difícil que hem aconseguit ésel tres de set. Va ser fantàstic.

Moltes gràcies per compartir amb nosaltres una agradable estona!


DROC

DRAC

DROC

DRAC

DROC

DRAC

DROC

DRAC

DROC

DRAC

DROC

27

DRAC

DROCàrea e

d.m

usic

al

Àrea d�Educació Musical

VIVIM LA MÚSICA A TRAVÉS DEL BLOC.

Des del Gener del curs passat, l�àrea d�Educació Musical disposad�un bloc on hi pengem diferents activitats que realitzem durantel curs, amb els vostres fills/es.Per localitzar-lo ho podem fer de diferents maneres:

1- Anant a la web de l�escola -entrant a cursos- pantera rosahttp://www.xtec.es/ceippladedalt/

2- Anar al google i buscar edmusical ceip pladedalt

Un cop a dins del bloc trobareu diferents pàgines.

1- Benvinguts ( on trobareu els articles més actuals).2- Informacions musicals ( Explicació dels objectius, sortides, activitats que esrealitzaran en aquest curs)3. Música del món ( Vídeos de diferents cultures i instruments)4- Cantània ( projecte que treballem amb els alumnes de 1r CS, aquest anys�anomena BECEROLES. Us convidem a assistir al concert el 8 de maig al pavellómunicipal d�Olot.)5- Jocs ( diferents jocs musicals)6- Jornades ( activitats, vídeos que vam treballar durant les jornades del primertrimestre)7- Mira què he trobat? ( espai d�intercanvi de vídeos musicals curiosos que ensagraden i volem compartir amb els companys i pares de l�escola)8- Faràndula � Projecte interdisciplinari i transversal que treballem amb tots elscursos. Trobareu diferents fotos i vídeos de diferents activitats.Les activitats realitzades durant el curs passat estan guardades al lateral dreton diu: HISTÔRIC � curs 09-10

Ens agradaria que hi participéssiu aportant vídeos que us semblininteressants, curiosos. També podeu fer-hi comentaris a sota decada article editat.

Moltes gràcies per la vostra col·laboració!


DROC

DRAC

DROC

DRAC

DROC

DRAC

DROC

DRAC

DROC

DRAC

DROC

28

DRAC

DROCen

glis

h is

fu

n!

Àrea de llengua anglesa

ENGLISH IS FUN!

Can you sing the song? You have to sing it faster each time you

sing it.

Can you also match the words with the pictures?

HEAD, SHOULDERES,KNEES

AND TOES

Head, shoulders, knees

and toes

knees and toes.


and toes,

knees and toes.

And eyes and ears and

mouth and nose


and toes,

knees and toes.

If you like English & want to have a great fun go to You tube and

write �Super Simple Songs�. You�ll be able to listen to lots of songs.

You can also listen to short stories and learn lots of things.


DROC

DRAC

DROC

DRAC

DROC

DRAC

DROC

DRAC

DROC

DRAC

DROC

29

DRAC

DROCaula

d’a

collid

a

Aula d�acollida

L�om de davant de la nostra classe

Durant tot el curs sempre tenim ocells que venen a visitar i, fins i tot, niar a l� om

de davant la nostra aula.

Pel setembre quan comencem el curs, el nostre om esta atapeït de fulles verdes.

Com que fa calor, obrim les finestres i sentim el piular dels ocells, que estan

amagats pel mig de les branques i que poques vegades podem veure.

A finals de tardor les fulles cauen i és llavors quan sovint rebem la visita de la

garsa entre altres i que podem contemplar sense que ells s�adonin de la nostra

presència.

La garsa és un ocell que s�alimenta de cucs, cargols, insectes, petites llavors i de

les engrunes de menjar, que els nens deixen quan surten al pati.

Que en som d�afortunats! Podem observar el nostre entorn des

de l� aula, amb silenci per no espantar els ocells, que ens vénen a

veure cada dia i gaudir de la seva companyia.


DROC

DRAC

DROC

DRAC

DROC

DRAC

DROC

DRAC

DROC

DRAC

DROC

30

DRAC

DROCàre

a e

d. físic

a

Àrea d�Educació Física

10 de 10d�Educació Física

Respon:

1. Un atleta que practica el triatló quants esports had�entrenar?

2. A quina ciutat es faran els propers Jocs Olímpics?3. En quin esport es fan servir els peus de gat?4. Quin nom rep el pal de hockey?5. Tenen fre els patins de gel?6. Quin es l�esport preferit d�en Robin Hood?7. Quin és l�únic esport on la pilota sempre s�ha de passar

endarrera?8. Quin jugador ha rebut la pilota d�or de la FiFa World Player

2010?9. Si la U.E. Olot queda dels tres primers, a quina categoria

jugarà la temporada vinent?10.Quina és la muntanya més alta de la Província de Girona?

Busca les 7 diferències:

Solucions:

6.tir amb arc7.rugby8.Messi

9.Tercera Divisió 10.Puigmal

1.tres2.Londres3.escalada4.stick5.no


DROC

DRAC

DROC

DRAC

DROC

DRAC

DROC

DRAC

DROC

DRAC

DROC

31

DRAC

DROCAM

IP

A

EL JOC DELS NOSTRES NENS I NENES

El joc l�hem de considerar part de l�experiència humana i estàpresent en totes les cultures, i aquest és del tot imprescindible peldesenvolupament dels infants.L�hàbit i la manera de jugar dels nostres fills i filles va esdevenint cadadia més diferent del nostre.Hi ha jocs que es resisteixen a aquests canvis i segueixen passant degeneració en generació com són: cuit i amagar, el mocador, lagallineta cega, corda, goma, cromos,� per contra altres comarrancar cebes,les quatre cantonades...... gairebé ja no els trobemdins els hàbits de joc dels infants.Tots aquests jocs populars i tradicionals tenen una gran riquesapedagògica i estimulen capacitats com el respecte, la solidaritat,la cooperació, el companyerisme,....També afavoreixen eldesenvolupament intel·lectual i social dels nens i nenes.Actualment els nens i nenes tenen menys temps per jugar del quevarem poder tenir nosaltres, els seus pares i mares. Solen assistir aactivitats extraescolars que de ben segur els exerciten determinatsaspectes, però potser no exclusivament el del joc.Els nens i nenes d�avui tenen més al seu abast uns tipus de jocs que els faciliten sermés individualistes que abans, degut a les noves tecnologies, vídeo consoles,ordinadors, mòbils, ... Tot i que participen en jocs col·lectius com ara cuit i amagar,futbol,... val a dir que ambdós moltes vegades entren en competició.Les joguines multimèdia � les quals no varem poder gaudir o patir en la nostrainfància- tenen aspectes positius com:- Són motivadors.- Afavoreixen el desenvolupament cognitiu.-Potencien el desenvolupament d�estratègies, de presa de decisions i de resolucióde problemes.-Temps de reacció.- Faciliten els aprenentatges significatius.Els últims estudis diuen que els videojocs afavoreixen la rapidesa de resposta i lacapacitat de relacionar coses diferents. Però no fomenten la creativitat ni lafacultat de buscar solucions noves a les ja plantejades.Els experts diuen que molt ordinador vol dir molta dispersió.Els nens i nenes han adquirit la facultat d�atendre a varis canals a la vegada,però perden la capacitat de recordar a llarg plaç la informació que processende forma tan ràpida.

Ara hi ha més nens i nenes amb problemes d�atenció i pot tenir aveure amb la televisió, l�ordinador i la tecnologia en general.Podríem concloure dient que els jocs actuals , tot i que poden tenirconseqüències negatives, també poden aportar aspectesavantatjosos enfront als jocs més tradicionals. Es tracta de saberpotenciar aquests aspectes positius dels jocs actuals, al mateixtemps que recuperem la vessant més social i cooperativa dels jocsde sempre.

la revista del ceip pla de dalt droc drac droc · drac droc la revista del ceip pla de dalt llegiu...

Documents