la temporada · grup focus · programació teatral 15/16
DESCRIPTION
Consulta la programació teatral de la temporada 15/16 del Teatre Romea, Goya, Condal i La Villarroel!TRANSCRIPT
1516
Grup Focus: 30 anys 26CALENDARI ANUAL 28
Apropa Cultura 46Fundació Romea per a les Arts Escèniques 48Teatre familiar 50Fresh Comedy 52 Informació general 54PROMOCIÓ ESPECIAL 55Grups i xarxes socials 56
TEATRE ROMEAParlem amb BORJA SITJÀ 2El grito en el cielo 4Sócrates. Juicio y muerte de un ciudadano 5Parlem amb MARIO GAS 6El largo viaje del día hacia la noche 7Els veïns de dalt 8SOLOS i OffSide 9Panorama des del pont 10César & Cleopatra 12Els Cors Purs 13
TEATRE GOYAParlem amb JOSEP MARIA POU 14Allegro 16 Autorretrato de un joven capitalista español 17Olivia y Eugenio 1873 raons per deixar-te. El musical 20L’Avar 22La plaza del Diamante 24
LA VILLARROELParlem amb TANIA BRENLLE 30Marits i mullers 32l’off La Villarroel 33Infàmia 34La estupidez 36Smoking Room 37
TEATRE CONDAL El nou Teatre Condal 38Caiguts del cel 40Ozom 42Taxi 45The Gospel Viu Choir: Reload 4.0 47
DIRECCIÓ César Martínez de ObregónPRODUCCIÓ EXECUTIVA Gemma AloyCONTINGUTS I REDACCIÓBlanca de Carreras Anna Casasayas Andreu Rami Marta AmadorDISSENY GRÀFIC sSB, Kco Bartolomé, JL SantiCONTINGUTS WEB Arnald SanllehyPROMOCIONS Georgina Mas Marta Triviño Sandra SanjuanMÀRQUETING I COMUNICACIÓ PublispecIMPRESSIÓ EL PERIÓDICO
Borja Sitjà afronta el seu segon any al capdavant del Romea després de batre tots els rècords d’assistència a la passada temporada.
“Fem teatreper al públic.I la programacióha d’estar pensadaper atraure’l.”
Director del Teatre Romea
Com afrontes el repte de programar el Romea?Faig un espectacle cada any: la meva temporada. Intento pensar-la com una única obra de teatre que ha d’atraure l’interès del públic i fer-lo gaudir des de l’inici fins al final. I per fer aquest espectacle de onze mesos necessito l’equip de professionals que millor s’adapti al que vull fer en cada moment. Podríem dir que sóc un gestor, no en el sentit estricte de la paraula, que busca fer possible el millor espectacle mai vist.
Calixto Bieito i Julio Manrique van deixar un llegat important al teatre.Considero que el fet que el director del teatre no sigui un artista és molt interessant. Jo no intervinc en els espectacles, només dono la meva opinió sense arribar mai a dir “ara m’hi poso jo!”. En aquest sentit, no tinc una proposta artística personal sinó que programo els espectacles que em vénen de gust. I això té avantatges i inconvenients: la temporada pot sortir bé o mala-ment. Però crec que aquest és el sistema que qualsevol director d’un teatre, artista o no, hauria d’aplicar.
Al Romea no se l’ha de considerar un teatre comercial?Sempre he dit que el Romea és el teatre privat més públic del món. Tot i així, ha de tenir obligatòriament un balanç econòmic. Unes obres ajuden a fer-ne d’altres i això és, justament, el que permet continuar programant espectacles!
Posa’ns un exemple...Els veïns de dalt és una aposta molt segura: una comèdia que compta amb un repartiment format per artistes de gran talent i reconeguts pel públic. Desde Berlín. Tributo a Lou Reed, en canvi, ha estat una aposta de risc. L’espectacle és un experiment que ret homenatge a un músic que mai va atraure un públic de masses. Sorpre-nentment, tot i no ser l’espectacle més aclamat de la temporada, ha estat el que ha rebut millors crítiques.
Cada espectacle té el seu públic?I tant! No tots els espectacles estan pensants per al mateix nombre d’espectadors ni el mateix tipus de públic. El més important quan tens una sala com el Romea, amb una capacitat de 550 butaques, és que la temporada sigui coherent, variada i atractiva. És imprescindible que l’espectador la llegeixi i l’entengui perquè, en un moment donat, es pregunti “anem a veure què fan al Romea”.
I això fa que uns espectacles t’agradin més que d’altres...Totes les propostes que es fan al Romea les faig meves. D’entrada, unes m’agraden més que d’altres, però un cop es treballen i es converteixen en una realitat tangible, el resultat és sorprenent!
Quin lema portes gravat a foc?Hi ha una cosa que mai es pot obviar: fem teatre per al públic. Per a més o menys públic, per fer-lo plorar, pensar, riure, experimentar... el que vulguis! Però sempre hem de tenir en compte que treballem per al públic i la nostra programació ha d’estar pensada per atraure’l. Se li ha d’explicar què fem, per què ho fem, què li volem transmetre i què veurà des de l’honestedat i la transparència. Qui pensi que fa teatre per altres raons, s’equivoca.
I de què et sents més orgullós?D’aquesta recerca constant de qualitat i excel.lència artística. I de satisfer els altres, perquè al cap i a la fi estem aquí per fer feliç la gent.
Què t’agradaria portar a Barcelona?Aquest any he vist The old woman, un espectacle esplèndid: de Mikhail Baryshnikov i Robert Wilson, amb Willem Dafoe. És una obra imprescindible! M’encantaria portar-la al Romea.
32
Borja Sitjà afronta el seu segon any al capdavant del Romea després de batre tots els rècords d’assistència a la passada temporada.
“Fem teatreper al públic.I la programacióha d’estar pensadaper atraure’l.”
Director del Teatre Romea
Com afrontes el repte de programar el Romea?Faig un espectacle cada any: la meva temporada. Intento pensar-la com una única obra de teatre que ha d’atraure l’interès del públic i fer-lo gaudir des de l’inici fins al final. I per fer aquest espectacle de onze mesos necessito l’equip de professionals que millor s’adapti al que vull fer en cada moment. Podríem dir que sóc un gestor, no en el sentit estricte de la paraula, que busca fer possible el millor espectacle mai vist.
Calixto Bieito i Julio Manrique van deixar un llegat important al teatre.Considero que el fet que el director del teatre no sigui un artista és molt interessant. Jo no intervinc en els espectacles, només dono la meva opinió sense arribar mai a dir “ara m’hi poso jo!”. En aquest sentit, no tinc una proposta artística personal sinó que programo els espectacles que em vénen de gust. I això té avantatges i inconvenients: la temporada pot sortir bé o mala-ment. Però crec que aquest és el sistema que qualsevol director d’un teatre, artista o no, hauria d’aplicar.
Al Romea no se l’ha de considerar un teatre comercial?Sempre he dit que el Romea és el teatre privat més públic del món. Tot i així, ha de tenir obligatòriament un balanç econòmic. Unes obres ajuden a fer-ne d’altres i això és, justament, el que permet continuar programant espectacles!
Posa’ns un exemple...Els veïns de dalt és una aposta molt segura: una comèdia que compta amb un repartiment format per artistes de gran talent i reconeguts pel públic. Desde Berlín. Tributo a Lou Reed, en canvi, ha estat una aposta de risc. L’espectacle és un experiment que ret homenatge a un músic que mai va atraure un públic de masses. Sorpre-nentment, tot i no ser l’espectacle més aclamat de la temporada, ha estat el que ha rebut millors crítiques.
Cada espectacle té el seu públic?I tant! No tots els espectacles estan pensants per al mateix nombre d’espectadors ni el mateix tipus de públic. El més important quan tens una sala com el Romea, amb una capacitat de 550 butaques, és que la temporada sigui coherent, variada i atractiva. És imprescindible que l’espectador la llegeixi i l’entengui perquè, en un moment donat, es pregunti “anem a veure què fan al Romea”.
I això fa que uns espectacles t’agradin més que d’altres...Totes les propostes que es fan al Romea les faig meves. D’entrada, unes m’agraden més que d’altres, però un cop es treballen i es converteixen en una realitat tangible, el resultat és sorprenent!
Quin lema portes gravat a foc?Hi ha una cosa que mai es pot obviar: fem teatre per al públic. Per a més o menys públic, per fer-lo plorar, pensar, riure, experimentar... el que vulguis! Però sempre hem de tenir en compte que treballem per al públic i la nostra programació ha d’estar pensada per atraure’l. Se li ha d’explicar què fem, per què ho fem, què li volem transmetre i què veurà des de l’honestedat i la transparència. Qui pensi que fa teatre per altres raons, s’equivoca.
I de què et sents més orgullós?D’aquesta recerca constant de qualitat i excel.lència artística. I de satisfer els altres, perquè al cap i a la fi estem aquí per fer feliç la gent.
Què t’agradaria portar a Barcelona?Aquest any he vist The old woman, un espectacle esplèndid: de Mikhail Baryshnikov i Robert Wilson, amb Willem Dafoe. És una obra imprescindible! M’encantaria portar-la al Romea.
32
TEATRE ROMEA Setembre 2015 #ElGritoEnElCielo
AUTORSMario Gas i
Alberto Iglesias
DIRECCIÓMario Gas
REPARTIMENTJosep Maria Pou
Carles CanutAmparo Pamplona
Pep MolinaBorja Espinosa
Ramon PujolGuillem Motos
COPRODUCCIÓTeatre Romea
Grec 2015 Festivalde Barcelona i
FestivalInternacional
de TeatroClásico de Mérida
COL·LABORATeatre-Auditoride Sant Cugat
Fitxa artística
IDIOMA CastellàDURADA
1 h 30 minuts
ÈXIT AL FESTIVAL GREC 2015
“José María Pou acerca su llama a las palabras del �lósofo y le da vida, cuerpo y mirada. Un Sócrates sensacional”. Marcos Ordóñez, EL PAÍS
“Interpretación de conjunto excelente, destaca un espléndido Josep Maria Pou”. Joan-Anton Benach, LA VANGUARDIA
”Pou encara de forma magistral al �lósofo ateniense condenado a muerte”. César López Rosell, EL PERIÓDICO
“Una obra que reivindica la contemporaneïtat de la �gura de Sócrates”. Santi Fondevila, ARA
La cicuta és una espècie botànica de planta amb �or herbàcia, semblant al julivert, que conté una neurotoxina que inhibeix el funcionament del sistema nerviós central. Tot i tenir usos medicinals, una sobredosi de cicuta pot produir mort per asfíxia. A l’Antiga Grècia era el sistema més habitual per realitzar execucions.
Sòcrates considerava que no es pot ensenyar res a ningú que creu estar en possessió de la veritat. Per desarmar els seus interlocutors durant debats dialèctics, els sotmetia a un interrogatori on qüestio-nava totes les seves a�rmacions i, mitjançant contraexemples i successives preguntes, els sumia en la confusió, �ns que acabaven reconeixent que no sabien absolutament res. Era llavors quan podia adoctrinar-los amb la seva visió sobre la matèria.
Ironia socràtica:
NOMÉS SÉ QUE NO SÉ RES L'espectacle que presentem recrea el judici a què fou sotmès
Sòcrates per "menysprear els déus i corrompre la moral de la
joventut, allunyant-la dels principis de la democràcia".
Va ser jutjat, declarat culpable i condemnat a morir per ingesta
de cicuta. Els seus deixebles van provar d'organitzar la seva
fugida, cosa que ell va rebutjar perquè volia acatar
la sentència imposada pel tribunal d'Atenes.
CICUTA
LA ZARANDA, TSUNAMI POÈTIC
Impacten, torben, commouen. Les creacions de La Zaranda, Teatro Inestable de Andalucía la Baja, són una enorme batzega-da per als sentits i per a l’ànima, una reverberació que roman. I és que els seus personatges “no viuen un argument, sinó una passió”, ens diu el dramaturg Eusebio Calonge. Passió, compromís i genuïnitat de�neixen la companyia. Amb 36 anys de trajectòria, La Zaranda continua desenvolupant una intensa tasca creativa que li ha valgut un gran prestigi internacional.Al marge de modes efímeres i lluny de tàctiques comercials, sovint contracorrent, La Zaranda s’ha mantingut �del a la seva manera de fer i de viure el teatre. El resultat és un llenguatge molt particular, amb textos depurats i efectius, una plàstica tan senzilla com colpidora i poètica, i l’ús simbòlic dels objectes, recollits per tot el món, que tenen la força d’un actor. Les seves obres són fruit de la recerca constant, d’una introspecció profunda i d’un treball en comú que dóna lloc a la creació, una realitat que sorgeix com si tingués vida pròpia.No és teatre de masses, però tampoc no és difícil ni intel·lectual, precisament perquè va directe a l’ànima. Ens posa en contacte amb allò que pugui quedar en nosaltres de transcendència, però no d’una manera grandiloqüent, sinó més aviat primordial.La mort, la devastació que deixa el pas del temps, la memòria... són assumptes que pel fet de ser tractats amb dosis d’humor i d’ironia, no perden en absolut importància i contundència. Aquesta és la gràcia de La Zaranda.
REPARTIMENTCelia Bermejo
Enrique BustosGaspar Campuzano
Iosune OnraitaFrancisco Sánchez
PRODUCCIÓLa Zaranda,
Teatro Inestable deAndalucía la Baja
IDIOMA Castellà DURADA
1 h 20 minuts
TEXT i DRAMATÚRGIAEusebio Calonge
DIRECCIÓPaco de la Zaranda
Fitxa artística
Presoners de l’herència genètica, dels historials mèdics i del
consum estadístic que administra el seu temps, aquests
cossos desnonats acabaren dipositats en aquest magatzem
d’òrgans deteriorats. Una confortable i asèptica avantsala de
la mort. Malgrat tot, a aquestes vides reduïdes a mecanismes
orgànics no els han pogut abolir totalment la contraindicació
de somniar.
Alguns decideixen escapar-se de l’acte �nal del seu destí, tot
intentant una fugida de la defunció mèdicament certi�cada
vers la llegendària font de l’eterna joventut. Un viatge de retorn
a la vida recuperant el dolor com a dimensió humana i la joia
de la llibertat perduda. Viure a la intempèrie de l’ànima.
EL GRITO EN EL CIELO
La cicuta és una espècie botànica de planta amb �or herbàcia, semblant al julivert, que conté una neurotoxina que inhibeix el funcionament del sistema nerviós central. Tot i tenir usos medicinals, una sobredosi de cicuta pot produir mort per asfíxia. A l’Antiga Grècia era el sistema més habitual per realitzar execucions.
La cicuta és una espècie botànica de planta amb �or herbàcia, semblant al julivert, que conté una neurotoxina que inhibeix el funcionament del sistema nerviós central. Tot i tenir usos medicinals, una sobredosi de cicuta pot produir mort per asfíxia. A l’Antiga Grècia era el sistema més habitual per realitzar execucions.
CICUTA
IDIOMA de Sócrates”. Santi Fondevila, ARA
AMB MÉS D’UN 95% D’OCUPACIÓ
TEATRE ROMEA Setembre / octubre 2015 #SocratesROMEAFo
togr
a�a:
Vic
tor I
gles
ias
Foto
gra�
a: D
avid
Rua
no
TEATRE ROMEA Setembre 2015 #ElGritoEnElCielo
AUTORSMario Gas i
Alberto Iglesias
DIRECCIÓMario Gas
REPARTIMENTJosep Maria Pou
Carles CanutAmparo Pamplona
Pep MolinaBorja Espinosa
Ramon PujolGuillem Motos
COPRODUCCIÓTeatre Romea
Grec 2015 Festivalde Barcelona i
FestivalInternacional
de TeatroClásico de Mérida
COL·LABORATeatre-Auditoride Sant Cugat
Fitxa artística
IDIOMA CastellàDURADA
1 h 30 minuts
ÈXIT AL FESTIVAL GREC 2015
“José María Pou acerca su llama a las palabras del �lósofo y le da vida, cuerpo y mirada. Un Sócrates sensacional”. Marcos Ordóñez, EL PAÍS
“Interpretación de conjunto excelente, destaca un espléndido Josep Maria Pou”. Joan-Anton Benach, LA VANGUARDIA
”Pou encara de forma magistral al �lósofo ateniense condenado a muerte”. César López Rosell, EL PERIÓDICO
“Una obra que reivindica la contemporaneïtat de la �gura de Sócrates”. Santi Fondevila, ARA
La cicuta és una espècie botànica de planta amb �or herbàcia, semblant al julivert, que conté una neurotoxina que inhibeix el funcionament del sistema nerviós central. Tot i tenir usos medicinals, una sobredosi de cicuta pot produir mort per asfíxia. A l’Antiga Grècia era el sistema més habitual per realitzar execucions.
Sòcrates considerava que no es pot ensenyar res a ningú que creu estar en possessió de la veritat. Per desarmar els seus interlocutors durant debats dialèctics, els sotmetia a un interrogatori on qüestio-nava totes les seves a�rmacions i, mitjançant contraexemples i successives preguntes, els sumia en la confusió, �ns que acabaven reconeixent que no sabien absolutament res. Era llavors quan podia adoctrinar-los amb la seva visió sobre la matèria.
Ironia socràtica:
NOMÉS SÉ QUE NO SÉ RES L'espectacle que presentem recrea el judici a què fou sotmès
Sòcrates per "menysprear els déus i corrompre la moral de la
joventut, allunyant-la dels principis de la democràcia".
Va ser jutjat, declarat culpable i condemnat a morir per ingesta
de cicuta. Els seus deixebles van provar d'organitzar la seva
fugida, cosa que ell va rebutjar perquè volia acatar
la sentència imposada pel tribunal d'Atenes.
CICUTA
LA ZARANDA, TSUNAMI POÈTIC
Impacten, torben, commouen. Les creacions de La Zaranda, Teatro Inestable de Andalucía la Baja, són una enorme batzega-da per als sentits i per a l’ànima, una reverberació que roman. I és que els seus personatges “no viuen un argument, sinó una passió”, ens diu el dramaturg Eusebio Calonge. Passió, compromís i genuïnitat de�neixen la companyia. Amb 36 anys de trajectòria, La Zaranda continua desenvolupant una intensa tasca creativa que li ha valgut un gran prestigi internacional.Al marge de modes efímeres i lluny de tàctiques comercials, sovint contracorrent, La Zaranda s’ha mantingut �del a la seva manera de fer i de viure el teatre. El resultat és un llenguatge molt particular, amb textos depurats i efectius, una plàstica tan senzilla com colpidora i poètica, i l’ús simbòlic dels objectes, recollits per tot el món, que tenen la força d’un actor. Les seves obres són fruit de la recerca constant, d’una introspecció profunda i d’un treball en comú que dóna lloc a la creació, una realitat que sorgeix com si tingués vida pròpia.No és teatre de masses, però tampoc no és difícil ni intel·lectual, precisament perquè va directe a l’ànima. Ens posa en contacte amb allò que pugui quedar en nosaltres de transcendència, però no d’una manera grandiloqüent, sinó més aviat primordial.La mort, la devastació que deixa el pas del temps, la memòria... són assumptes que pel fet de ser tractats amb dosis d’humor i d’ironia, no perden en absolut importància i contundència. Aquesta és la gràcia de La Zaranda.
REPARTIMENTCelia Bermejo
Enrique BustosGaspar Campuzano
Iosune OnraitaFrancisco Sánchez
PRODUCCIÓLa Zaranda,
Teatro Inestable deAndalucía la Baja
IDIOMA Castellà DURADA
1 h 20 minuts
TEXT i DRAMATÚRGIAEusebio Calonge
DIRECCIÓPaco de la Zaranda
Fitxa artística
Presoners de l’herència genètica, dels historials mèdics i del
consum estadístic que administra el seu temps, aquests
cossos desnonats acabaren dipositats en aquest magatzem
d’òrgans deteriorats. Una confortable i asèptica avantsala de
la mort. Malgrat tot, a aquestes vides reduïdes a mecanismes
orgànics no els han pogut abolir totalment la contraindicació
de somniar.
Alguns decideixen escapar-se de l’acte �nal del seu destí, tot
intentant una fugida de la defunció mèdicament certi�cada
vers la llegendària font de l’eterna joventut. Un viatge de retorn
a la vida recuperant el dolor com a dimensió humana i la joia
de la llibertat perduda. Viure a la intempèrie de l’ànima.
EL GRITO EN EL CIELO
La cicuta és una espècie botànica de planta amb �or herbàcia, semblant al julivert, que conté una neurotoxina que inhibeix el funcionament del sistema nerviós central. Tot i tenir usos medicinals, una sobredosi de cicuta pot produir mort per asfíxia. A l’Antiga Grècia era el sistema més habitual per realitzar execucions.
La cicuta és una espècie botànica de planta amb �or herbàcia, semblant al julivert, que conté una neurotoxina que inhibeix el funcionament del sistema nerviós central. Tot i tenir usos medicinals, una sobredosi de cicuta pot produir mort per asfíxia. A l’Antiga Grècia era el sistema més habitual per realitzar execucions.
CICUTA
IDIOMA de Sócrates”. Santi Fondevila, ARA
AMB MÉS D’UN 95% D’OCUPACIÓ
TEATRE ROMEA Setembre / octubre 2015 #SocratesROMEA
Foto
gra�
a: V
icto
r Igl
esia
s
Foto
gra�
a: D
avid
Rua
no
AQUESTA TEMPORADA, DEGUSTA LESNOSTRES ESPECIALITATS A LES ESTRENES!
ELS PLATSMÉS
ESCENAENTREN ENfrescosMÉS frescos
ELS PLATSfrescos
AQUESTA TEMPORADA, DEGUSTA LESNOSTRES ESPECIALITATS A LES ESTRENES!
ELS PLATSMÉS
ESCENAENTREN ENfrescosMÉS frescos
ELS PLATSfrescos
L’ÈXIT DE CESC GAY TORNA AL ROMEA
AUTOR i DIRECCIÓCesc Gay
REPARTIMENTÀgata Roca
Pere ArquilluéNora Navasi Jordi Rico
COPRODUCCIÓ Teatre Romea, Elefant,
Mola Produccionsi Trasgo Producciones
Fitxa artística
IDIOMA CatalàDURADA
1 h 20 minuts
Una de les aventures més grans i ambicioses que qualsevol de nosaltres pot arribar a experimentar en aquesta vida és la de
viure en parella. Un repte majúscul, ple d’adversitats i obstacles en què la lluita s’esdevé en el dia a dia.
Així i tot, els homes i les dones seguim de forma inexplicable intentant-ho.
Estic convençut que sols amb ironia i sentit de l’humor és possible escriure sobre aquesta tragèdia
que ens persegueix des dels orígens dels tempsi de la qual no ens podem deslliurar.
I què hi tenen a veure els veïns de dalt amb tot això? Doncs que ells són els culpables que ara estigueu
llegint aquestes línies. Fa un parell d’anys, uns nous veïns van ocupa el pis de sobre on vivim amb la meva família.
De seguida vam començar a sentir sorolls estranys, a qualsevol hora, sempre seguitsd’una gran varietat de gemecs i esbufecs.
Per a mi va ser inspirador.
Cesc Gay
TEATRE ROMEA Novembre 2015 / gener 2016 #ElsVeinsDeDalt
SABIES QUÈ
LA PASSADA TEMPORADA VAN EXHAURIR
TOTES LES ENTRADES
El SOLO és una modalitat artística que s’aplica més aviat a la dansa i a la música que al teatre. Un SOLO és també una manera d’afrontar un fet artístic. Sense ningú, sol davant del públic. En perill. He demanat a una sèrie de persones que m’acompanyin en aquesta segona temporada al capdavant del Romea. Els cedeixo l’escenari buit una nit i ells l’omplen, tot regalant al públic 60 minuts del que vulguin: poesia, prosa, teatre, cançons... Ni més ni menys. Un plaer i un honor.
Borja Sitjà
Josep Maria Pou, Emma Vilarasau, Lluís Soler,Juan Echanove, Mario Gas, Vicky Peña ...
OFF SIDE vol dir “fora de lloc”; en termes futbolís-tic seria fora de joc, allò sobre el què tothom opina però ningú sap exactament què és ni quan es produeix.Julio Manrique va encetar una pràctica en la seva etapa de director del Romea que consistia a convi-dar espectacles que es representessin fora de l’escenari, offside, fora de lloc.Fou un encert i continuarem fent-ho, ja que crec que és molt bo per al Romea que companyies joves puguin ocupar el teatre en un horari i un espai que no són els habituals. Fora de lloc.
La revolta dels àngels
Autor Enzo CormanDirecció Nico Chevallieramb Xavi Sáez Guillem Motosi David Menéndez
del 25 de setembre al 18 d’octubre
La revolta dels àngels
David Menéndez
4.040 El Romea va fer rècord d’espectadorsla primera setmana de funcions. 4.040 persones van veure l’espectacledel 30 de març al 5 d’abril... En plena Setmana Santa!
Turn me on Aquesta cançó, de John Loudermilk i interpretada per Nina Simone, captava l’estat d’ànim de Cesc Gay durant el procés d’assajos.
✩
✩
Plató ha mortAutor Manel DuesoDireccióManel Dueso i Vicky Mullor-Caballéamb Manel Dueso i Dobrin Plamenov
del 13 de novembre al 20 de desembre
del 25 de setembre al 18 d’octubredel 25 de setembre al 18 d’octubre
ha mort
Vicky Mullor-CaballéManel Dueso i Dobrin Plamenov
del 13 de novembre al 20 de desembre
Foto
gra�
a: D
avid
Rua
no
L’ÈXIT DE CESC GAY TORNA AL ROMEA
AUTOR i DIRECCIÓCesc Gay
REPARTIMENTÀgata Roca
Pere ArquilluéNora Navasi Jordi Rico
COPRODUCCIÓ Teatre Romea, Elefant,
Mola Produccionsi Trasgo Producciones
Fitxa artística
IDIOMA CatalàDURADA
1 h 20 minuts
Una de les aventures més grans i ambicioses que qualsevol de nosaltres pot arribar a experimentar en aquesta vida és la de
viure en parella. Un repte majúscul, ple d’adversitats i obstacles en què la lluita s’esdevé en el dia a dia.
Així i tot, els homes i les dones seguim de forma inexplicable intentant-ho.
Estic convençut que sols amb ironia i sentit de l’humor és possible escriure sobre aquesta tragèdia
que ens persegueix des dels orígens dels tempsi de la qual no ens podem deslliurar.
I què hi tenen a veure els veïns de dalt amb tot això? Doncs que ells són els culpables que ara estigueu
llegint aquestes línies. Fa un parell d’anys, uns nous veïns van ocupa el pis de sobre on vivim amb la meva família.
De seguida vam començar a sentir sorolls estranys, a qualsevol hora, sempre seguitsd’una gran varietat de gemecs i esbufecs.
Per a mi va ser inspirador.
Cesc Gay
TEATRE ROMEA Novembre 2015 / gener 2016 #ElsVeinsDeDalt
SABIES QUÈ
LA PASSADA TEMPORADA VAN EXHAURIR
TOTES LES ENTRADES
El SOLO és una modalitat artística que s’aplica més aviat a la dansa i a la música que al teatre. Un SOLO és també una manera d’afrontar un fet artístic. Sense ningú, sol davant del públic. En perill. He demanat a una sèrie de persones que m’acompanyin en aquesta segona temporada al capdavant del Romea. Els cedeixo l’escenari buit una nit i ells l’omplen, tot regalant al públic 60 minuts del que vulguin: poesia, prosa, teatre, cançons... Ni més ni menys. Un plaer i un honor.
Borja Sitjà
Josep Maria Pou, Emma Vilarasau, Lluís Soler,Juan Echanove, Mario Gas, Vicky Peña ...
OFF SIDE vol dir “fora de lloc”; en termes futbolís-tic seria fora de joc, allò sobre el què tothom opina però ningú sap exactament què és ni quan es produeix.Julio Manrique va encetar una pràctica en la seva etapa de director del Romea que consistia a convi-dar espectacles que es representessin fora de l’escenari, offside, fora de lloc.Fou un encert i continuarem fent-ho, ja que crec que és molt bo per al Romea que companyies joves puguin ocupar el teatre en un horari i un espai que no són els habituals. Fora de lloc.
La revolta dels àngels
Autor Enzo CormanDirecció Nico Chevallieramb Xavi Sáez Guillem Motosi David Menéndez
del 25 de setembre al 18 d’octubre
La revolta dels àngels
David Menéndez
4.040 El Romea va fer rècord d’espectadorsla primera setmana de funcions. 4.040 persones van veure l’espectacledel 30 de març al 5 d’abril... En plena Setmana Santa!
Turn me on Aquesta cançó, de John Loudermilk i interpretada per Nina Simone, captava l’estat d’ànim de Cesc Gay durant el procés d’assajos.
✩
✩
Plató ha mortAutor Manel DuesoDireccióManel Dueso i Vicky Mullor-Caballéamb Manel Dueso i Dobrin Plamenov
del 13 de novembre al 20 de desembre
del 25 de setembre al 18 d’octubredel 25 de setembre al 18 d’octubre
ha mort
Vicky Mullor-CaballéManel Dueso i Dobrin Plamenov
del 13 de novembre al 20 de desembre
Foto
gra�
a: D
avid
Rua
no
TEATRE ROMEA Febrer / abril 2016 #PanoramaDesDelPont
PANORAMA DES DEL PONT
L’any 1955, deu anys després del desenllaç
de la Segona Guerra Mundial, la immigració il·legal
és una realitat generalitzada als Estats Units.
Eddie Carbone, un honrat treballador d’origen italià,
viu obsedit per la passió devastadora que sent per la
seva neboda, a la qual van recollir ell
i la seva esposa quan la noia va quedar òrfena.
Una situació insostenible que el superarà
i el durà a trair la família i a trencar la llei de silenci
establerta entre els treballadors, majoritàriament
immigrants, del port de Nova York.
TÍTOL ORIGINALA View from the Bridge
AUTORArthur Miller
TRADUCCIÓJoan Sellent
DIRECCIÓGeorges Lavaudant
PRODUCCIÓ Teatre Romea
IDIOMACatalà
DURADA1 h 30 minuts
Eduard FernándezJordi Martínez
Mercè PonsMarina Salas
Marcel BorràsPep Ambrós
ACTOREduard Fernández
Ha combinat treballs de teatre, cinema i televisió, amb un gran reconeixement i popularitat. Dos Premis Goya i tres Premis Gaudí ho avalen.El deus haver vist amb Calixto Bieito, Àlex Rigola o Lluís Pascual. I a la gran pantalla, a El niño, de Daniel Monzón (2014), La piel que habito, de Pedro Almodóvar (2011), i Pa Negre, d’Agustí Villaronga (2010).
Una història d’amor, obsessió i venjança
PANORAMADES DEL PONT
L’any 1955, deu anys després del desenllaç
de la Segona Guerra Mundial, la immigració il·legal
és una realitat generalitzada als Estats Units.
Eddie Carbone, un honrat treballador d’origen italià,
viu obsedit per la passió devastadora que sent per la
seva neboda, a la qual van recollir ell
i la seva esposa quan la noia va quedar òrfena.
Una situació insostenible que el superarà
i el durà a trair la família i a trencar la llei de silenci
establerta entre els treballadors, majoritàriament
immigrants, del port de Nova York.
A View from the Bridge
Georges Lavaudant
PANORAMA DES DEL PONT
H1: PANORAMA DES DEL PONTH2:***********PAG 2
CARA A CARA: AUTOR I DIRECTOR
L’AUTOR: ARTHUR MILLER (E.U.A. 1915-2005) és un dels dramaturgs més famosos del segle XX. Fill d’una família d’immigrants jueus assentada a Nova York, és l’autor de l’obra que va revolucionar el teatre americà: ‘La mort d’un viatjant’, per la que va guanyar un premi Tony i un Pullitzer. Van seguir l’estela d’èxit ‘Tots eren �lls meus’, ‘Les bruixes de Salem’ i ‘Panorama des del pont’, considerades obres mestres del teatre contemporani. Casat amb Marilyn Monroe, li va escriure a mida el guió de ‘Vides Rebels’ per a que l’interpretés amb Clark Gable.
El teatre no pot desaparèixer perquè és l'únic art on la humanitat s'enfronta a ella mateixa.
EL DIRECTOR: GEORGES LAVAUDANT (Grenoble, 1947) reconegut actor i director francès, famós per les seves posades en escena de gran format, creatives, sòbries i visuals. Ha dirigit artísticament els principals teatres francesos i els seus muntatges s’han pogut veure arreu del món. Fa teatre per transmetre “la passió per la vida”, i no li té por a cap gènere: ha treballat òperes, dansa, teatre grec o vodevils.“La meva primera trobada amb el teatre va ser mirar la vida i sorprendre'm per la varietat del món. Vull ser �del a aquesta idea ingènua.” Font: ElCultural.com
(Nova York 1915-2005). És un dels dramaturgs més famosos del segle XX. Fill d’una família d’immigrants jueus assentada a Nova York, és l’autor de l’obra que va revolucionar el teatre americà: La mort d’un viatjant, per la que va guanyar un premi Tony i un Pullitzer. Van seguir l’estela d’èxit Tots eren �lls meus, Les bruixes de Salem i Panorama des del pont, considerades obres mestres del teatre contemporani. Casat amb Marilyn Monroe, li va escriure a mida el guió de Vides Rebels perquè l’interpretés amb Clark Gable.
(Grenoble, 1947). Reconegut actor i director francès, famós per les seves posades en escena de gran format, creatives, sòbries i visuals. Ha dirigit artísticament els princi-pals teatres francesos i els seus muntatges s’han pogut veure arreu del món. Fa teatre per transmetre “la passió per la vida”, i no té por a cap disciplina: ha representat, dansa i teatre clàssic.
AUTORArthur Miller
DIRECTORGeorges Lavaudant
“El teatre no pot desaparèixer perquèés l'únic art on lahumanitat s'enfrontaa si mateixa.”
“La meva primeratrobada amb el teatreva ser mirar la vida i sorprendre'm per la varietatdel món.Vull ser fidel a aquesta idea ingènua.”
Fitxa artística
REPARTIMENT
Foto
gra�
a: D
avid
Rua
no
TEATRE ROMEA Febrer / abril 2016 #PanoramaDesDelPont
PANORAMA DES DEL PONT
L’any 1955, deu anys després del desenllaç
de la Segona Guerra Mundial, la immigració il·legal
és una realitat generalitzada als Estats Units.
Eddie Carbone, un honrat treballador d’origen italià,
viu obsedit per la passió devastadora que sent per la
seva neboda, a la qual van recollir ell
i la seva esposa quan la noia va quedar òrfena.
Una situació insostenible que el superarà
i el durà a trair la família i a trencar la llei de silenci
establerta entre els treballadors, majoritàriament
immigrants, del port de Nova York.
TÍTOL ORIGINALA View from the Bridge
AUTORArthur Miller
TRADUCCIÓJoan Sellent
DIRECCIÓGeorges Lavaudant
PRODUCCIÓ Teatre Romea
IDIOMACatalà
DURADA1 h 30 minuts
Eduard FernándezJordi Martínez
Mercè PonsMarina Salas
Marcel BorràsPep Ambrós
ACTOREduard Fernández
Ha combinat treballs de teatre, cinema i televisió, amb un gran reconeixement i popularitat. Dos Premis Goya i tres Premis Gaudí ho avalen.El deus haver vist amb Calixto Bieito, Àlex Rigola o Lluís Pascual. I a la gran pantalla, a El niño, de Daniel Monzón (2014), La piel que habito, de Pedro Almodóvar (2011), i Pa Negre, d’Agustí Villaronga (2010).
Una història d’amor, obsessió i venjança
PANORAMADES DEL PONT
L’any 1955, deu anys després del desenllaç
de la Segona Guerra Mundial, la immigració il·legal
és una realitat generalitzada als Estats Units.
Eddie Carbone, un honrat treballador d’origen italià,
viu obsedit per la passió devastadora que sent per la
seva neboda, a la qual van recollir ell
i la seva esposa quan la noia va quedar òrfena.
Una situació insostenible que el superarà
i el durà a trair la família i a trencar la llei de silenci
establerta entre els treballadors, majoritàriament
immigrants, del port de Nova York.
A View from the Bridge
Georges Lavaudant
PANORAMA DES DEL PONT
H1: PANORAMA DES DEL PONTH2:***********PAG 2
CARA A CARA: AUTOR I DIRECTOR
L’AUTOR: ARTHUR MILLER (E.U.A. 1915-2005) és un dels dramaturgs més famosos del segle XX. Fill d’una família d’immigrants jueus assentada a Nova York, és l’autor de l’obra que va revolucionar el teatre americà: ‘La mort d’un viatjant’, per la que va guanyar un premi Tony i un Pullitzer. Van seguir l’estela d’èxit ‘Tots eren �lls meus’, ‘Les bruixes de Salem’ i ‘Panorama des del pont’, considerades obres mestres del teatre contemporani. Casat amb Marilyn Monroe, li va escriure a mida el guió de ‘Vides Rebels’ per a que l’interpretés amb Clark Gable.
El teatre no pot desaparèixer perquè és l'únic art on la humanitat s'enfronta a ella mateixa.
EL DIRECTOR: GEORGES LAVAUDANT (Grenoble, 1947) reconegut actor i director francès, famós per les seves posades en escena de gran format, creatives, sòbries i visuals. Ha dirigit artísticament els principals teatres francesos i els seus muntatges s’han pogut veure arreu del món. Fa teatre per transmetre “la passió per la vida”, i no li té por a cap gènere: ha treballat òperes, dansa, teatre grec o vodevils.“La meva primera trobada amb el teatre va ser mirar la vida i sorprendre'm per la varietat del món. Vull ser �del a aquesta idea ingènua.” Font: ElCultural.com
(Nova York 1915-2005). És un dels dramaturgs més famosos del segle XX. Fill d’una família d’immigrants jueus assentada a Nova York, és l’autor de l’obra que va revolucionar el teatre americà: La mort d’un viatjant, per la que va guanyar un premi Tony i un Pullitzer. Van seguir l’estela d’èxit Tots eren �lls meus, Les bruixes de Salem i Panorama des del pont, considerades obres mestres del teatre contemporani. Casat amb Marilyn Monroe, li va escriure a mida el guió de Vides Rebels perquè l’interpretés amb Clark Gable.
(Grenoble, 1947). Reconegut actor i director francès, famós per les seves posades en escena de gran format, creatives, sòbries i visuals. Ha dirigit artísticament els princi-pals teatres francesos i els seus muntatges s’han pogut veure arreu del món. Fa teatre per transmetre “la passió per la vida”, i no té por a cap disciplina: ha representat, dansa i teatre clàssic.
AUTORArthur Miller
DIRECTORGeorges Lavaudant
“El teatre no pot desaparèixer perquèés l'únic art on lahumanitat s'enfrontaa si mateixa.”
“La meva primeratrobada amb el teatreva ser mirar la vida i sorprendre'm per la varietatdel món.Vull ser fidel a aquesta idea ingènua.”
Fitxa artística
REPARTIMENT
Foto
gra�
a: D
avid
Rua
no
Basat en el relat Mary de Cork
del llibre Els cors purs
AUTORJoseph Kessel
TRADUCCIÓRamon Vila
DRAMATÚRGIAMarc Artigaui Oriol Broggi
DIRECCIÓOriol Broggi
REPARTIMENTPablo DerquiMiranda Gas
Borja Espinosa
PRODUCCIÓLa Perla 29 i
Teatre Romea
IDIOMACatalà
DURADA 1 h 30 minuts
Fitxa artística
z
Els Cors PursFort i potent. Així és Els Cors Purs, un relat curt que ens parla de la vida i la mort, i ens transmet les emocions més bàsiques. A través de la paraula, la vida passa per davant dels nostres ulls i les passions es viuen a �or de pell. Imatges, paraules, sons i moviments serveixen per exterioritzar-les i fer-les arribar a l’espectador sense �ltres.
TEATRE ROMEA Maig / juny 2016 #ElsCorsPurs
Aquesta història l'explicaran els actors. Ells són els que llegeixen, diuen i interpreten allò que expliquen. Davant nostre, sense �ltres.El curt i intens relat de Joseph Kessel, dit, explicat. Són els actors que expliquen, i a poc a poc els anem fent personatges, tots nosaltres, en un esforç conjunt que ha de fer que les emocions arribin més endins dels nostres cors. És així com ens plantegem aquest espectacle. Buscant alguna cosa que hi ha darrere les paraules. Buscant alguna manera d’arribar-hi, alguna nova forma.Moltes vegades ens preguntem, per què anem al teatre? És potser per escoltar històries com aquesta que us proposem. I nosaltres estem contents de ser aquí i poder fer aquesta obra. Tres bons actors, un escenari buit, i una mica de música. Necessitem trobar la manera de transmetre allò que ens ha emocionat en llegir-ho. Traduir les paraules en imatges i accions, en ritmes. I buscar una mena de poesia que pugui omplir el teatre Romea durant una estona, al vespre, d’aquest hivern que ens pot transportar a la Irlanda del conte.Els cors purs explica la història d’uns habitants de Cork, a la Irlanda de principis del segle XX. Just després de la independència i del principi de la divisió interna entre els partidaris de Varela i els de Collins. Ells viuen el seu amor en mig d’una guerra civil que s’hi interposa. Amor, passió i política. Uns cors sensibles. Uns cors purs, com els nostres, que lluiten per continuar sent-ho i busquen la manera de lluitar contra la vida que els envolta, com els nostres.
Oriol Broggi
“Els cors instintius són purs sense que hi intervingui cap noció moral, purs a la manera
del vi, d’una pedra o d’un peix, purs per la seva violència i la seva integritat”
KESSEL, autor
AUTOREmilio Hernández
DIRECCIÓNMagüi Mira
REPARTIMENTÁngela Molina
Emilio Gutiérrez CabaLucía Jiménez
Marcial Álvarez
COPRODUCCIÓ Festival
Internacional deTeatro Clásico
de Mérida iPentación
Espectáculos
Fitxa artística
IDIOMA CastellàDURADA
1h 30 minuts
Als llimbs de l'eternitat Cèsar i Cleòpatra es retroben el 2015. Dos amants, dos còmplices, dos aliats, dues formes d’exercir el poder, com a home i com a dona, s’enfronten o se sumen. Des de la seva perspectiva d’avui recorden, ironitzen i debaten sobre allò que van viure i el que han vist succeir al món des del llunyà dia de la seva mort. De vegades rescaten les paraules que els han atribuït els poetes i d’altres, volen en llibertat per situacions que la Història ha relatat amb més o menys veracitat. Una proposta bella i salvatge, divertida i dramàtica. La música, la dansa i la llum serveixen d’armes i d’arts a quatre grans actors que faran gaudir i pensar l’espectador amb el teatre més pur.
Magüi Mira
TEATRE ROMEA Abril / maig 2016 #CesarCleopatra
CÉSAR & CLEOPATRADE PEL·LÍCULA
Múltiples han estat les parelles cinematogrà�ques que han interpretat Cèsar i Cleòpatra a la gran pantalla. Des de Theda Bara i Fritz Leiber (1917), �ns a Vivien Leigh i Claude Rains (1945) o Monica Belucci i Alain Chabat (2002) han reencarnat l’apassionada relació entre l’última reina de l’Antic Egipte i l’emperador romà. Però sens dubte la més emblemàtica és la formada per Elizabeth Taylor i Rex Harrison (1963), que es va fer tristament famosa pel seu exorbitant cost �nal.
Què és el poder? Pot arribar a determinar la vida d’aquell qui l’ostenta? Hi ha una relació directa entre poder i corrupció? I quin rol hi juga la seducció en tot això? Aquests són alguns dels interrogants als quals vol donar resposta César & Cleopatra.
AMOR i PODER
Foto
gra�
es: J
ero
Mor
ales
Foto
gra�
a: D
avid
Rua
no
Basat en el relat Mary de Cork
del llibre Els cors purs
AUTORJoseph Kessel
TRADUCCIÓRamon Vila
DRAMATÚRGIAMarc Artigaui Oriol Broggi
DIRECCIÓOriol Broggi
REPARTIMENTPablo DerquiMiranda Gas
Borja Espinosa
PRODUCCIÓLa Perla 29 i
Teatre Romea
IDIOMACatalà
DURADA 1 h 30 minuts
Fitxa artística
z
Els Cors PursFort i potent. Així és Els Cors Purs, un relat curt que ens parla de la vida i la mort, i ens transmet les emocions més bàsiques. A través de la paraula, la vida passa per davant dels nostres ulls i les passions es viuen a �or de pell. Imatges, paraules, sons i moviments serveixen per exterioritzar-les i fer-les arribar a l’espectador sense �ltres.
TEATRE ROMEA Maig / juny 2016 #ElsCorsPurs
Aquesta història l'explicaran els actors. Ells són els que llegeixen, diuen i interpreten allò que expliquen. Davant nostre, sense �ltres.El curt i intens relat de Joseph Kessel, dit, explicat. Són els actors que expliquen, i a poc a poc els anem fent personatges, tots nosaltres, en un esforç conjunt que ha de fer que les emocions arribin més endins dels nostres cors. És així com ens plantegem aquest espectacle. Buscant alguna cosa que hi ha darrere les paraules. Buscant alguna manera d’arribar-hi, alguna nova forma.Moltes vegades ens preguntem, per què anem al teatre? És potser per escoltar històries com aquesta que us proposem. I nosaltres estem contents de ser aquí i poder fer aquesta obra. Tres bons actors, un escenari buit, i una mica de música. Necessitem trobar la manera de transmetre allò que ens ha emocionat en llegir-ho. Traduir les paraules en imatges i accions, en ritmes. I buscar una mena de poesia que pugui omplir el teatre Romea durant una estona, al vespre, d’aquest hivern que ens pot transportar a la Irlanda del conte.Els cors purs explica la història d’uns habitants de Cork, a la Irlanda de principis del segle XX. Just després de la independència i del principi de la divisió interna entre els partidaris de Varela i els de Collins. Ells viuen el seu amor en mig d’una guerra civil que s’hi interposa. Amor, passió i política. Uns cors sensibles. Uns cors purs, com els nostres, que lluiten per continuar sent-ho i busquen la manera de lluitar contra la vida que els envolta, com els nostres.
Oriol Broggi
“Els cors instintius són purs sense que hi intervingui cap noció moral, purs a la manera
del vi, d’una pedra o d’un peix, purs per la seva violència i la seva integritat”
KESSEL, autor
AUTOREmilio Hernández
DIRECCIÓNMagüi Mira
REPARTIMENTÁngela Molina
Emilio Gutiérrez CabaLucía Jiménez
Marcial Álvarez
COPRODUCCIÓ Festival
Internacional deTeatro Clásico
de Mérida iPentación
Espectáculos
Fitxa artística
IDIOMA CastellàDURADA
1h 30 minuts
Als llimbs de l'eternitat Cèsar i Cleòpatra es retroben el 2015. Dos amants, dos còmplices, dos aliats, dues formes d’exercir el poder, com a home i com a dona, s’enfronten o se sumen. Des de la seva perspectiva d’avui recorden, ironitzen i debaten sobre allò que van viure i el que han vist succeir al món des del llunyà dia de la seva mort. De vegades rescaten les paraules que els han atribuït els poetes i d’altres, volen en llibertat per situacions que la Història ha relatat amb més o menys veracitat. Una proposta bella i salvatge, divertida i dramàtica. La música, la dansa i la llum serveixen d’armes i d’arts a quatre grans actors que faran gaudir i pensar l’espectador amb el teatre més pur.
Magüi Mira
TEATRE ROMEA Abril / maig 2016 #CesarCleopatra
CÉSAR & CLEOPATRADE PEL·LÍCULA
Múltiples han estat les parelles cinematogrà�ques que han interpretat Cèsar i Cleòpatra a la gran pantalla. Des de Theda Bara i Fritz Leiber (1917), �ns a Vivien Leigh i Claude Rains (1945) o Monica Belucci i Alain Chabat (2002) han reencarnat l’apassionada relació entre l’última reina de l’Antic Egipte i l’emperador romà. Però sens dubte la més emblemàtica és la formada per Elizabeth Taylor i Rex Harrison (1963), que es va fer tristament famosa pel seu exorbitant cost �nal.
Què és el poder? Pot arribar a determinar la vida d’aquell qui l’ostenta? Hi ha una relació directa entre poder i corrupció? I quin rol hi juga la seducció en tot això? Aquests són alguns dels interrogants als quals vol donar resposta César & Cleopatra.
AMOR i PODER
Foto
gra�
es: J
ero
Mor
ales
Foto
gra�
a: D
avid
Rua
no
Josep Maria Pou és considerat un clàssic del teatre, el cinema i la televisió. Des de 2008 combina la interpretació amb la direcció del Teatre Goya
Director del Teatre Goya
Què defineix el Teatre Goya?La personalitat d’un teatre ve marcada per la seva progra-mació. En el cas del Goya, pel desig de la qualitat per sobre de tot i la voluntat de donar a conèixer al públic aquelles obres interessants que s’estrenen arreu del món. El fet d’inaugurar el teatre amb Els nois d’història ja va ser tota una declaració d’intencions, que hem seguit amb èxits com La vida por delante, Truca un inspector, Celobert o El Nom.
La sala té algun autor predilecte?No té especialment cap autor de referència més enllà de l’autor que escriu una bona funció i que té alguna cosa a dir a l’espectador d’avui en dia. El Goya és una casa oberta a tothom. Tant de bo tots els bons autors i actors d’ara poguessin passar per aquí!
Enguany la temporada serà ...El Goya ha nascut amb la voluntat d’arribar a la màxima quantitat de públic. Per això tindrem actors compromesos com Alberto San Juan, l’humor i la música a cappel.la de Cor de Teatre, la grandíssima Concha Velasco, i l’estrena absolut del musical de producció pròpia 73 raons per deixar-te, de dos autors d’aquí, Guillem Clua i Jordi Cornudella, dirigit per Elisenda Roca i Andreu Gallén. Una obra molt vinculada a la Barcelona actual. Estic convençut que serà un èxit de llarga vida.
També trobarem un desconegut Joan Pera.Joan Pera, que em sembla un grandíssim actor, canviarà radicalment de registre per interpretar un personatge tan difícil com l’Harpagon de L’Avar de Molière. A més, estarà rodejat per un extens repartiment de primera categoria i dirigit per Josep Maria Mestres, que coneix molt bé aquest tipus de teatre. En Joan està en el moment idoni per fer un gir de 180 graus als seus espectacles habituals. Mai havíem fet un clàssic al Goya i estem molt il.lusionats!
L’espectador es trobarà amb alguna sorpresa?AI final de temporada és molt possible que ens unim a la celebració del centenari del naixement d'Arthur Miller
amb el muntatge d'una de les seves millors funcions, de la qual no puc avançar el nom.
Com a amant dels musicals, quin portaries al Goya? A mi m'agradaria fer qualsevol musical de Stephen Sond-heim, em semblen l’excelsitud dins del gènere del teatre musical. Se n’han fet molts a Barcelona però n’hi ha un que no s'ha representat mai i a mi m’entusiasma: Passion. En aquests moments, en el nostre ofici hi ha la gent per fer el repartiment ideal.
Sabem que viatges molt a Londres i Nova York a veure teatre. Què has vist aquest estiu? A Londres em va entusiasmar High society, l'últim especta-cle que ha programat Kevin Spacey com a director artístic de l'Old Vic; i el Hamlet de Benedict Cumberbatch. I a Nova York vaig veure Hamilton, el musical que, en aquests moments, està acaparant l'atenció de tot el món. Lin-Manuel Miranda, autor del llibre, música i lletra de l’espectacle i, al mateix temps, el seu actor protagonista, ha construït una obra mestra. També m’ha entusiasmat el musical Fun Home. Tant de bo el poguéssim veure aquí algun dia.
Què recomanaries a algú que visita Nova York per primera vegada? Que es deixi portar per l’instint. Nova York no és només una única ciutat, és un conglomerat de moltes ciutats diferents que canvien contínuament. És l'únic racó del món on tot és possible en qualsevol minut del dia.
Ens podries fer una recomanació cultural d’aquest últim any? Quant a cinema, m'ha interessat, m'ha sorprès i m'ha agra-dat moltíssim que coincidissin en el temps tres pel.lícules que s’han fet al voltant del món de l'actor i la creació artística: Birdman, que em sembla fonamental; La sombra del actor, amb Al Pacino, basada en una novel.la de Philip Roth; i Viaje a Sils Maria, amb Juliette Binoche. Tres exem-ples de bon cinema que parla de teatre.
“El Goya té com a objectiula qualitat per sobre de tot.”
Josep Maria Pou és considerat un clàssic del teatre, el cinema i la televisió. Des de 2008 combina la interpretació amb la direcció del Teatre Goya
Director del Teatre Goya
Què defineix el Teatre Goya?La personalitat d’un teatre ve marcada per la seva progra-mació. En el cas del Goya, pel desig de la qualitat per sobre de tot i la voluntat de donar a conèixer al públic aquelles obres interessants que s’estrenen arreu del món. El fet d’inaugurar el teatre amb Els nois d’història ja va ser tota una declaració d’intencions, que hem seguit amb èxits com La vida por delante, Truca un inspector, Celobert o El Nom.
La sala té algun autor predilecte?No té especialment cap autor de referència més enllà de l’autor que escriu una bona funció i que té alguna cosa a dir a l’espectador d’avui en dia. El Goya és una casa oberta a tothom. Tant de bo tots els bons autors i actors d’ara poguessin passar per aquí!
Enguany la temporada serà ...El Goya ha nascut amb la voluntat d’arribar a la màxima quantitat de públic. Per això tindrem actors compromesos com Alberto San Juan, l’humor i la música a cappel.la de Cor de Teatre, la grandíssima Concha Velasco, i l’estrena absolut del musical de producció pròpia 73 raons per deixar-te, de dos autors d’aquí, Guillem Clua i Jordi Cornudella, dirigit per Elisenda Roca i Andreu Gallén. Una obra molt vinculada a la Barcelona actual. Estic convençut que serà un èxit de llarga vida.
També trobarem un desconegut Joan Pera.Joan Pera, que em sembla un grandíssim actor, canviarà radicalment de registre per interpretar un personatge tan difícil com l’Harpagon de L’Avar de Molière. A més, estarà rodejat per un extens repartiment de primera categoria i dirigit per Josep Maria Mestres, que coneix molt bé aquest tipus de teatre. En Joan està en el moment idoni per fer un gir de 180 graus als seus espectacles habituals. Mai havíem fet un clàssic al Goya i estem molt il.lusionats!
L’espectador es trobarà amb alguna sorpresa?AI final de temporada és molt possible que ens unim a la celebració del centenari del naixement d'Arthur Miller
amb el muntatge d'una de les seves millors funcions, de la qual no puc avançar el nom.
Com a amant dels musicals, quin portaries al Goya? A mi m'agradaria fer qualsevol musical de Stephen Sond-heim, em semblen l’excelsitud dins del gènere del teatre musical. Se n’han fet molts a Barcelona però n’hi ha un que no s'ha representat mai i a mi m’entusiasma: Passion. En aquests moments, en el nostre ofici hi ha la gent per fer el repartiment ideal.
Sabem que viatges molt a Londres i Nova York a veure teatre. Què has vist aquest estiu? A Londres em va entusiasmar High society, l'últim especta-cle que ha programat Kevin Spacey com a director artístic de l'Old Vic; i el Hamlet de Benedict Cumberbatch. I a Nova York vaig veure Hamilton, el musical que, en aquests moments, està acaparant l'atenció de tot el món. Lin-Manuel Miranda, autor del llibre, música i lletra de l’espectacle i, al mateix temps, el seu actor protagonista, ha construït una obra mestra. També m’ha entusiasmat el musical Fun Home. Tant de bo el poguéssim veure aquí algun dia.
Què recomanaries a algú que visita Nova York per primera vegada? Que es deixi portar per l’instint. Nova York no és només una única ciutat, és un conglomerat de moltes ciutats diferents que canvien contínuament. És l'únic racó del món on tot és possible en qualsevol minut del dia.
Ens podries fer una recomanació cultural d’aquest últim any? Quant a cinema, m'ha interessat, m'ha sorprès i m'ha agra-dat moltíssim que coincidissin en el temps tres pel.lícules que s’han fet al voltant del món de l'actor i la creació artística: Birdman, que em sembla fonamental; La sombra del actor, amb Al Pacino, basada en una novel.la de Philip Roth; i Viaje a Sils Maria, amb Juliette Binoche. Tres exem-ples de bon cinema que parla de teatre.
“El Goya té com a objectiula qualitat per sobre de tot.”
AUTORDIRECCIÓ i
INTERPRETACIÓ
Alberto San Juan
PRODUCCIÓTeatro del Barrio
IDIOMA CastellàDURADA 1 h 25 minuts
Soy capitalista. Tengo cuenta en un banco que especula con alimentos. Tengo un seguro médico privado. Tengo la luz contratada con una empresa que roba a sus clientes porque su objetivo es el máximo bene�cio. Cuando trabajo cobro el sueldo más alto que pueda conseguir, sin preocuparme de cuál es el sueldo y el resto de las condiciones laborales de mis compañeros. Puedo ayudar económicamente a un amigo, pero nunca a costa de rebajar mi nivel de vida. Quiero preservar mi fama, mi cotización comercial, mis propieda-des. La sociedad en la que vivo es injusta hasta la crueldad. Me gustaría que cambiase, pero no estoy dispuesto a perder en el intento aquello que he logrado acumular. Estoy hablando muy en serio.
Alberto San Juan
Membre fundador de la companyia Animalario, Alberto San Juan es presenta en
solitari amb Autorretrato de un joven capitalista español per mostrar-nos la seva
visió sempre crítica i plena d’humor del nostre present i la nostra història.
Un monòleg on l’actor re�exiona sobre la crueltat i la injustícia de la societat actual.
“Un repaso certero y lúcido por las contradicciones de la Sociedad.”
Rosana Torres, El País
“Perfecto domador de la palabra, singular precursor de la voz crítica y puro dominio de la expresión física”.
Todos al teatro
“Valiente, irónico, inteligente, documentado, potente”.
Culturamas
Fitxa artística
ELS QUE L’HAN VIST…
DRAMATÚRGIA iDIRECCIÓ ESCÈNICA
Paco Mir
DIRECCIÓ MUSICALDavid Costa
Fitxa artística
L’humor musical i el teatre de gest de Paco Mir arriben a Barcelona
La companyia Cor de Teatre
presenta una nova producció
després de l’èxit nacional
i internacional d’ Operetta.
Creat i dirigit per l’actor
Paco Mir (Tricicle)
i el director musical David Costa,
l’espectacle conté grans dosis
d’humor, treball gestual i música
a cappella.
Allegro és un muntatge pensat
per a tots els públics, de diferents edats
i nacionalitats, que explora la relació
quotidiana de les persones amb la música.
Allegro utilitza només la veu dels14 cantants per generar la melodia
i l’harmonia de 20 peces desonates, valsos i òperes, conegudes
pel gran públic.Sentirem la Dansa hongaresa de
Brahms, el Clar de lluna de Debussyi temes de Händel, Mozart i Puccini,
entre d’altres.
“Ens despertem amb música, viatgem amb música, escoltem les notícies
amb música, comprem amb música, esperem amb música, sentim música que s’escapa d’habitacions, d’auriculars, de cotxes, de telèfons;
ensopeguem amb músics pels carrers, amb cantantscridaners als bars, als restaurants, al futbol.
Cantem per adormir els nadons, per entretenir-los i per recordar-los que 365 dies de música
ininterrompuda fan un any i que empenyent anys arribarà el dia en què ens acomiadarem
també amb música”
Paco Mir
INTÈRPRETS Cor de Teatre
Mariona GinèsMaria Casado
Maria SantallusiaGlòria GarcésCarla MattioliAlicia Lorente
Laura PlaAlbert MoraNasi Marco
Ezequiel Casamada
Joan Rigat Jorge Tello
Enric López Miquel Gili
PRODUCCIÓSomfònics
DURADA1 h 15 minuts
Alberto San Juan AUTORRETRATO DE UN JOVEN CAPITALISTA ESPAÑOL
TEATRE GOYA Setembre / octubre 2015 #AllegroGOYA TEATRE GOYA Octubre 2015 #AutorretratoCapitalista
Foto
gra�
a: H
arol
d Ab
ella
n
Foto
gra�
a: R
evis
ta F
otog
ram
as
AUTORDIRECCIÓ i
INTERPRETACIÓ
Alberto San Juan
PRODUCCIÓTeatro del Barrio
IDIOMA CastellàDURADA 1 h 25 minuts
Soy capitalista. Tengo cuenta en un banco que especula con alimentos. Tengo un seguro médico privado. Tengo la luz contratada con una empresa que roba a sus clientes porque su objetivo es el máximo bene�cio. Cuando trabajo cobro el sueldo más alto que pueda conseguir, sin preocuparme de cuál es el sueldo y el resto de las condiciones laborales de mis compañeros. Puedo ayudar económicamente a un amigo, pero nunca a costa de rebajar mi nivel de vida. Quiero preservar mi fama, mi cotización comercial, mis propieda-des. La sociedad en la que vivo es injusta hasta la crueldad. Me gustaría que cambiase, pero no estoy dispuesto a perder en el intento aquello que he logrado acumular. Estoy hablando muy en serio.
Alberto San Juan
Membre fundador de la companyia Animalario, Alberto San Juan es presenta en
solitari amb Autorretrato de un joven capitalista español per mostrar-nos la seva
visió sempre crítica i plena d’humor del nostre present i la nostra història.
Un monòleg on l’actor re�exiona sobre la crueltat i la injustícia de la societat actual.
“Un repaso certero y lúcido por las contradicciones de la Sociedad.”
Rosana Torres, El País
“Perfecto domador de la palabra, singular precursor de la voz crítica y puro dominio de la expresión física”.
Todos al teatro
“Valiente, irónico, inteligente, documentado, potente”.
Culturamas
Fitxa artística
ELS QUE L’HAN VIST…
DRAMATÚRGIA iDIRECCIÓ ESCÈNICA
Paco Mir
DIRECCIÓ MUSICALDavid Costa
Fitxa artística
L’humor musical i el teatre de gest de Paco Mir arriben a Barcelona
La companyia Cor de Teatre
presenta una nova producció
després de l’èxit nacional
i internacional d’ Operetta.
Creat i dirigit per l’actor
Paco Mir (Tricicle)
i el director musical David Costa,
l’espectacle conté grans dosis
d’humor, treball gestual i música
a cappella.
Allegro és un muntatge pensat
per a tots els públics, de diferents edats
i nacionalitats, que explora la relació
quotidiana de les persones amb la música.
Allegro utilitza només la veu dels14 cantants per generar la melodia
i l’harmonia de 20 peces desonates, valsos i òperes, conegudes
pel gran públic.Sentirem la Dansa hongaresa de
Brahms, el Clar de lluna de Debussyi temes de Händel, Mozart i Puccini,
entre d’altres.
“Ens despertem amb música, viatgem amb música, escoltem les notícies
amb música, comprem amb música, esperem amb música, sentim música que s’escapa d’habitacions, d’auriculars, de cotxes, de telèfons;
ensopeguem amb músics pels carrers, amb cantantscridaners als bars, als restaurants, al futbol.
Cantem per adormir els nadons, per entretenir-los i per recordar-los que 365 dies de música
ininterrompuda fan un any i que empenyent anys arribarà el dia en què ens acomiadarem
també amb música”
Paco Mir
INTÈRPRETS Cor de Teatre
Mariona GinèsMaria Casado
Maria SantallusiaGlòria GarcésCarla MattioliAlicia Lorente
Laura PlaAlbert MoraNasi Marco
Ezequiel Casamada
Joan Rigat Jorge Tello
Enric López Miquel Gili
PRODUCCIÓSomfònics
DURADA1 h 15 minuts
Alberto San Juan AUTORRETRATO DE UN JOVEN CAPITALISTA ESPAÑOL
TEATRE GOYA Setembre / octubre 2015 #AllegroGOYA TEATRE GOYA Octubre 2015 #AutorretratoCapitalista
Foto
gra�
a: H
arol
d Ab
ella
n
Foto
gra�
a: R
evis
ta F
otog
ram
as
TEATRE GOYA Octubre / novembre 2015
AUTORHerbert Morote
DIRECCIÓJosé Carlos Plaza
REPARTIMENTConcha Velasco
Hugo Aritmendiz /Rodrigo Raimondi
COPRODUCCIÓ Focus i
PentaciónEspectáculos
Fitxa artística
IDIOMA CastellàDURADA
1h 30 minuts
Mare i �ll s'enfronten a una situació extrema en què es qüestionen
valors que sorgeixen en temps de crisi. La tragèdia s'acosta
irremeiablement a Olivia, que rememora el seu passat en un sincer retre
comptes amb el seu marit, mare, amistats, metges... i amb tots aquells
que presumeixen de ser normals, com polítics, professionals i esportistes
d’èxit. Olivia es planteja si són més normals que el seu �ll Eugenio, un
jove amb síndrome de Down. Finalment, qui és normal en aquesta vida?
“Concha Velasco se ha regalado un estupendo personaje
a su medida. Tras superar felizmente peliagudos
problemas de salud, ha vuelto a los escenarios
para protagonizar una comedia de trasfondo duro
que aborda de manera cordial la relación
de una madre con un hijo con síndrome de Down.
Una lección de amor y ternura que se asoma
al abismo y hace re�exionar sobre las fronteras
de la diferencia y el concepto de normalidad,
y deja abierta la puerta de la esperanza.”
Juan Ignacio García Garzón, ABC
Hugo Aritmendiz i Rodrigo Raimondi són els dos joves actors amb síndrome de Down que protagonitzen l’obra, juntament amb Concha Velasco.Anteriorment altres actors amb síndrome de Down havien participat en pel·lícules o sèries de televisió, però aquesta és la primera vegada que s’involucren en un muntatge teatral de primer nivell, en què han d’actuar cada dia una hora i mitja sota els llums i dir tot el text sense oblidar res. De fet, la funció diària suposa tal dedicació que la productora ha previst que Hugo i Rodrigo representin el personatge d’Eugenio en dies alterns.Els dos joves actors comenten que memoritzar el paper no comporta excessiva di�cultat per a ells. "L’hem d’estudiar i repetir-lo moltes vegades", a�rma Hugo Aritmendiz, "ens l’hem de punxar aquí i dir-lo", diu mentre s’assenyala el cap.Hugo i Rodrigo s’han format com intèrprets a la Companyia Elías Lafuente, de Madrid, que promou la integració de persones amb discapacitat mitjançant la dansa clàssica, el ball espanyol i els musicals. Cadascú té la seva forma de controlar els nervis abans de sortir a l’escenari. Rodrigo ens revela la seva: "Si em poso nerviós, bec aigua. Si em poso més nerviós, bec una Coca-Cola, a veure si se’m passa". Per a Hugo, en canvi, el secret és "posar molta alegria i molt d’amor".
DOS ACTORS MOLT ESPECIALS PER A UN ÚNIC PAPER
“Un ser marginadosocialmente
nos da una lección de vida. Nos muestra dónde están los auténticos
valores, la vida auténtica. ¡Envidiable Eugenio!
¡Afortunada Olivia que convives con él!He dirigido ya más de un centenar
de obras pero Olivia y Eugenioes la que siempre permanecerá
más cerca de mi corazón.”
José Carlos Plaza
L’ANÈCDOTA
Després de l’estrena a Saragossa, en què va assistir la mare d’Hugo, Concha Velasco recorda que, en un determinat moment, Hugo va dir: "Mamà" i tant la seva mare com ella mateixa van respon-dre a l’uníson "Què!". Aquesta anècdota posa de manifest que la veterana actriu s’està comportant durant aquests mesos de gira com una mare per als dos."Concha és una noia molt trempada", explica Hugo. "A mi m’ajuda molt i l’estimo molt". Rodrigo ho corrobora: "És estupenda, molt simpàtica i alegre. A mi m’ajuda a fer moltes coses". L’actriu de Valladolid, per la seva banda, es mostra molt agraïda amb tots dos "per donar-me aquest amor que tanta falta em feia". "Ningú m’ha besat tant com ells!", ressalta.
#OliviayEugenio
MÉS DE 60.000 ESPECTADORSS’HAN EMOCIONAT AMB CONCHA VELASCO
Foto
gra�
es: J
avie
r Nav
al
TEATRE GOYA Octubre / novembre 2015
AUTORHerbert Morote
DIRECCIÓJosé Carlos Plaza
REPARTIMENTConcha Velasco
Hugo Aritmendiz /Rodrigo Raimondi
COPRODUCCIÓ Focus i
PentaciónEspectáculos
Fitxa artística
IDIOMA CastellàDURADA
1h 30 minuts
Mare i �ll s'enfronten a una situació extrema en què es qüestionen
valors que sorgeixen en temps de crisi. La tragèdia s'acosta
irremeiablement a Olivia, que rememora el seu passat en un sincer retre
comptes amb el seu marit, mare, amistats, metges... i amb tots aquells
que presumeixen de ser normals, com polítics, professionals i esportistes
d’èxit. Olivia es planteja si són més normals que el seu �ll Eugenio, un
jove amb síndrome de Down. Finalment, qui és normal en aquesta vida?
“Concha Velasco se ha regalado un estupendo personaje
a su medida. Tras superar felizmente peliagudos
problemas de salud, ha vuelto a los escenarios
para protagonizar una comedia de trasfondo duro
que aborda de manera cordial la relación
de una madre con un hijo con síndrome de Down.
Una lección de amor y ternura que se asoma
al abismo y hace re�exionar sobre las fronteras
de la diferencia y el concepto de normalidad,
y deja abierta la puerta de la esperanza.”
Juan Ignacio García Garzón, ABC
Hugo Aritmendiz i Rodrigo Raimondi són els dos joves actors amb síndrome de Down que protagonitzen l’obra, juntament amb Concha Velasco.Anteriorment altres actors amb síndrome de Down havien participat en pel·lícules o sèries de televisió, però aquesta és la primera vegada que s’involucren en un muntatge teatral de primer nivell, en què han d’actuar cada dia una hora i mitja sota els llums i dir tot el text sense oblidar res. De fet, la funció diària suposa tal dedicació que la productora ha previst que Hugo i Rodrigo representin el personatge d’Eugenio en dies alterns.Els dos joves actors comenten que memoritzar el paper no comporta excessiva di�cultat per a ells. "L’hem d’estudiar i repetir-lo moltes vegades", a�rma Hugo Aritmendiz, "ens l’hem de punxar aquí i dir-lo", diu mentre s’assenyala el cap.Hugo i Rodrigo s’han format com intèrprets a la Companyia Elías Lafuente, de Madrid, que promou la integració de persones amb discapacitat mitjançant la dansa clàssica, el ball espanyol i els musicals. Cadascú té la seva forma de controlar els nervis abans de sortir a l’escenari. Rodrigo ens revela la seva: "Si em poso nerviós, bec aigua. Si em poso més nerviós, bec una Coca-Cola, a veure si se’m passa". Per a Hugo, en canvi, el secret és "posar molta alegria i molt d’amor".
DOS ACTORS MOLT ESPECIALS PER A UN ÚNIC PAPER
“Un ser marginadosocialmente
nos da una lección de vida. Nos muestra dónde están los auténticos
valores, la vida auténtica. ¡Envidiable Eugenio!
¡Afortunada Olivia que convives con él!He dirigido ya más de un centenar
de obras pero Olivia y Eugenioes la que siempre permanecerá
más cerca de mi corazón.”
José Carlos Plaza
L’ANÈCDOTA
Després de l’estrena a Saragossa, en què va assistir la mare d’Hugo, Concha Velasco recorda que, en un determinat moment, Hugo va dir: "Mamà" i tant la seva mare com ella mateixa van respon-dre a l’uníson "Què!". Aquesta anècdota posa de manifest que la veterana actriu s’està comportant durant aquests mesos de gira com una mare per als dos."Concha és una noia molt trempada", explica Hugo. "A mi m’ajuda molt i l’estimo molt". Rodrigo ho corrobora: "És estupenda, molt simpàtica i alegre. A mi m’ajuda a fer moltes coses". L’actriu de Valladolid, per la seva banda, es mostra molt agraïda amb tots dos "per donar-me aquest amor que tanta falta em feia". "Ningú m’ha besat tant com ells!", ressalta.
#OliviayEugenio
MÉS DE 60.000 ESPECTADORSS’HAN EMOCIONAT AMB CONCHA VELASCO
Foto
gra�
es: J
avie
r Nav
al
TEATRE GOYA Desembre 2015 / gener 2016
La Mercè i en Toni fa tres anys que estan junts. Van tenir un enamorament de focs arti�cials, un “�echazo”, com se sol dir, i malgrat les seves diferències, tot indicava que serien una parella ideal. Però no ha estat així. La seva relació no ha funcionat i quan els veiem per primer cop, s’estan tirant els plats pel cap. L’amor incondicional s’ha convertit en odi, les virtuts en defectes i els motius per deixar-se es multipliquen en boca de tots dos �ns a arribar a setanta-tres. Tots dos es veuen obligats a començar una nova vida separats. Això sí, per tirar endavant no estaran sols: compten amb el suport dels respectius consogres. El pare de la Mercè i la mare d’en Toni no se suporten des del primer dia que es van conèixer, però la separació dels seus �lls els obligarà a acostar-se i portarà la seva relació familiar al límit. De la mà d’aquests personatges, descobrirem la història d’amor dels joves, des de l’enamorament inicial �ns a la ruptura, passant per la convivència, les discussions i el dia a dia que mai no surt a les pel·lícules. Tots quatre es veuran obligats a re�exionar sobre l’amor, el desamor, el pas del temps i el valor de les segones oportunitats.
LES MILLORS CANÇONSDE RUPTURA ...
10
L’amor està condemnat a extingir-se? Totes les relacions tenen data de caducitat?
No existeix el “van ser feliços i van menjar anissos per sempre”?
Si és així, de què serveix la felicitat si al �nal acabem sols?
73 raons per deixar-te aborda totes aquestes preguntes en un musical que ens farà
riure i somriure, però també plorar... I on el concepte de �nal feliç
potser no és el que ens esperem d’una comèdia romàntica.
#73raonsPerDeixarte
… PER ALS MÉS CLÀSSICS
Don’t think twice, it’s all right, Bob Dylan
I will survive, Gloria Gaynor
Pega la vuelta, Pimpinela
These boots are made for walkin’, Nancy Sinatra
Corazón Partío, Alejandro Sanz
… PER ALS MÉS ALTERNATIUS
Don’t speak, No Doubt
F**k you!, Cee Lo Green
You oughta know, Alanis Morrissette
La ingrata, Café Tacvba
Someone like you, Adele
AUTORSGuillem Clua i
Jordi CornudellaDIRECCIÓ
Elisenda RocaDIRECCIÓ MUSICAL
Andreu Gallén
REPARTIMENTAbel Folk
Mercè MartínezMone Teruel
Marc Pujol
COPRODUCCIÓFocus i
Bitó Produccions
Fitxa artística
IDIOMA Català
DURADA 2 h
La història d’amor de 73 raons per deixar-teneix durant l’acampada de Barcelona,el maig de 2011. El moviment 15-Mva aglutinar associacions, entitats i persones individuals que reclamaven una democràcia més participativa.
HO HEM DEIXAT. I QUÈ?
DIRECTORS
Guillem Clua Jordi Cornudella
Elisenda Roca Andreu Gallén
Guillem Clua Jordi CornudellaGuillem Clua Jordi Cornudella
Elisenda Roca Andreu GallénAndreu Gallén
Guillem Clua. A la comèdia Smiley, Guillem Clua reivindicava el valor dels principis. A 73 raons per deixar-te fa el mateix amb els �nals, fent seu el famós aforisme cientí�c d’Einstein: “l’energia no desapareix, només es transforma”. Amb l’amor passa exactament el mateix.
Jordi Cornudella. “La música acompanya les paraules, en matisa la intenció, per�la i posa color al que diuen; i, alhora, intenta ser la base sobre la qual puguin lliscar les diferents situacions de la història.”
Elisenda Roca. Coneguda periodista, va fer el salt al teatre professional dirigint Misteriós assassinat a Manhattan (2006), adaptació del guió cinematogrà�c de Woody Allen. El 1999 va aconseguir gran èxit de públic amb el musical T’estimo, ets perfecte, ja et canviaré.
Andreu Gallén. Format a l’Esmuc i al Koninklijk Conservatorium de Brussel·les, és pianista de formació clàssica. Ha estat el director musical i pianista de La Vampira del Raval (2011), Taxi, al TNC! (2013), T’estimo ets perfecte, ja et canviaré (2013) i Mar i cel (2014).
Guillem Clua. A la comèdia
AUTORS
Foto
gra�
a: D
avid
Rua
no
TEATRE GOYA Desembre 2015 / gener 2016
La Mercè i en Toni fa tres anys que estan junts. Van tenir un enamorament de focs arti�cials, un “�echazo”, com se sol dir, i malgrat les seves diferències, tot indicava que serien una parella ideal. Però no ha estat així. La seva relació no ha funcionat i quan els veiem per primer cop, s’estan tirant els plats pel cap. L’amor incondicional s’ha convertit en odi, les virtuts en defectes i els motius per deixar-se es multipliquen en boca de tots dos �ns a arribar a setanta-tres. Tots dos es veuen obligats a començar una nova vida separats. Això sí, per tirar endavant no estaran sols: compten amb el suport dels respectius consogres. El pare de la Mercè i la mare d’en Toni no se suporten des del primer dia que es van conèixer, però la separació dels seus �lls els obligarà a acostar-se i portarà la seva relació familiar al límit. De la mà d’aquests personatges, descobrirem la història d’amor dels joves, des de l’enamorament inicial �ns a la ruptura, passant per la convivència, les discussions i el dia a dia que mai no surt a les pel·lícules. Tots quatre es veuran obligats a re�exionar sobre l’amor, el desamor, el pas del temps i el valor de les segones oportunitats.
LES MILLORS CANÇONSDE RUPTURA ...
10
L’amor està condemnat a extingir-se? Totes les relacions tenen data de caducitat?
No existeix el “van ser feliços i van menjar anissos per sempre”?
Si és així, de què serveix la felicitat si al �nal acabem sols?
73 raons per deixar-te aborda totes aquestes preguntes en un musical que ens farà
riure i somriure, però també plorar... I on el concepte de �nal feliç
potser no és el que ens esperem d’una comèdia romàntica.
#73raonsPerDeixarte
… PER ALS MÉS CLÀSSICS
Don’t think twice, it’s all right, Bob Dylan
I will survive, Gloria Gaynor
Pega la vuelta, Pimpinela
These boots are made for walkin’, Nancy Sinatra
Corazón Partío, Alejandro Sanz
… PER ALS MÉS ALTERNATIUS
Don’t speak, No Doubt
F**k you!, Cee Lo Green
You oughta know, Alanis Morrissette
La ingrata, Café Tacvba
Someone like you, Adele
AUTORSGuillem Clua i
Jordi CornudellaDIRECCIÓ
Elisenda RocaDIRECCIÓ MUSICAL
Andreu Gallén
REPARTIMENTAbel Folk
Mercè MartínezMone Teruel
Marc Pujol
COPRODUCCIÓFocus i
Bitó Produccions
Fitxa artística
IDIOMA Català
DURADA 2 h
La història d’amor de 73 raons per deixar-teneix durant l’acampada de Barcelona,el maig de 2011. El moviment 15-Mva aglutinar associacions, entitats i persones individuals que reclamaven una democràcia més participativa.
HO HEM DEIXAT. I QUÈ?
DIRECTORS
Guillem Clua Jordi Cornudella
Elisenda Roca Andreu Gallén
Guillem Clua Jordi CornudellaGuillem Clua Jordi Cornudella
Elisenda Roca Andreu GallénAndreu Gallén
Guillem Clua. A la comèdia Smiley, Guillem Clua reivindicava el valor dels principis. A 73 raons per deixar-te fa el mateix amb els �nals, fent seu el famós aforisme cientí�c d’Einstein: “l’energia no desapareix, només es transforma”. Amb l’amor passa exactament el mateix.
Jordi Cornudella. “La música acompanya les paraules, en matisa la intenció, per�la i posa color al que diuen; i, alhora, intenta ser la base sobre la qual puguin lliscar les diferents situacions de la història.”
Elisenda Roca. Coneguda periodista, va fer el salt al teatre professional dirigint Misteriós assassinat a Manhattan (2006), adaptació del guió cinematogrà�c de Woody Allen. El 1999 va aconseguir gran èxit de públic amb el musical T’estimo, ets perfecte, ja et canviaré.
Andreu Gallén. Format a l’Esmuc i al Koninklijk Conservatorium de Brussel·les, és pianista de formació clàssica. Ha estat el director musical i pianista de La Vampira del Raval (2011), Taxi, al TNC! (2013), T’estimo ets perfecte, ja et canviaré (2013) i Mar i cel (2014).
Guillem Clua. A la comèdia
AUTORS
Foto
gra�
a: D
avid
Rua
no
TEATRE GOYA Febrer / abril 2016 #LAvarGoya
L’Avar Joan Pera canvia de registre per protagonitzar el garrepamés famós de Molière
Amb la comèdia L’Avar (1668), Molière demostra millor que mai el seu perfecte mestratge en
l’escriptura teatral. Els tradicionalistes religiosos, molt poderosos en aquella època,
havien aconseguit la prohibició real de Tartuf, però L’Avar li proporcionà un nou triomf.
Vidu i terriblement avar, Harpagó vol casar la seva �lla Elisa amb Anselm, vell i ric, disposat
a prendre-la sense dot, però Elisa vol casar-se amb Valeri, que ha aconseguit entrar a la casa
d’Harpagó contractat com a intendent...
En aquesta comèdia Molière utilitza tots els ressorts de l’humor: el personatge còmic d’Harpagó,
el què és còmic de la situació –tots els personatges �ngeixen– i, per descomptat, la comicitat
de les paraules i els gestos, heretats de la farsa i del ball que l’autor coneixia molt bé.
A més de triomfar, l’amor i la joventut se’n riuen de l’autoritat que vol casar-los
en contra dels seus desitjos.
avarícia1 f. [LC] Desig excessiu i desordenat d’adquirir riquesesper guardar-les. 2 f. [LC] Continència excessiva en les despeses.
Font: Diccionari de la llengua catalana - Institut d’Estudis Catalans
Nombrosos psicòlegs apunten que un comportament excessivament curós amb la despesa de diners està motivat per la carència d’afecte durant la infància, que propiciaria una �xació en l’individu sobre el control de les pertinences. La por sobre el futur i el desig de seguretat en la vellesa són factors que també provoquen compulsió en l’estalvi de diners.Els avars solen tenir una imatge molt positiva d’ells mateixos i consideren que els altres són uns simples malgastadors. Si busques parella, compte amb els garrepes! L’amor no corre-geix aquests trets del caràcter.
UN AVAR, NEIX O ES FA?
Joan Pera és un actor molt estimat a Catalunya per la seva llarga trajectòria i entrega al públic, i enguany ha rebut la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya. Abans de ser el Rei de la Comèdia i els doblatges, va interpretar obres de teatre clàssic:
Va debutar amb la companyia Adrià Gual, actuant en obres de Sartre, Brecht, Ionesco i Pirandello.
Va obtenir reconeixement de la crítica amb Històries del zoo, d’Edward Albee, dirigit per Hermann Bonnín (1975).
Al Teatre Romea es va fer seu el repertori clàssic català de Pitarra, Segarra o Rusi-ñol. Va causar sensació a Terra Baixa amb Rosa Maria Sardà.
SABIES QUÈ
✩
✩
✩
AUTORMolière
VERSIÓSergi Belbel
DIRECCIÓJosep Maria
Mestres
REPARTIMENTJoan Pera
Manu FullolaJúlia BarcelóRicard FarréElena Tarrats
Alba FlorejachsManel DuesoJofre BorràsXavi Francés
PRODUCCIÓ Focus
IDIOMACatalà
DURADA1 h 45 minuts
Fitxa artística
Foto
gra�
a: D
avid
Rua
no
TEATRE GOYA Febrer / abril 2016 #LAvarGoya
L’Avar Joan Pera canvia de registre per protagonitzar el garrepamés famós de Molière
Amb la comèdia L’Avar (1668), Molière demostra millor que mai el seu perfecte mestratge en
l’escriptura teatral. Els tradicionalistes religiosos, molt poderosos en aquella època,
havien aconseguit la prohibició real de Tartuf, però L’Avar li proporcionà un nou triomf.
Vidu i terriblement avar, Harpagó vol casar la seva �lla Elisa amb Anselm, vell i ric, disposat
a prendre-la sense dot, però Elisa vol casar-se amb Valeri, que ha aconseguit entrar a la casa
d’Harpagó contractat com a intendent...
En aquesta comèdia Molière utilitza tots els ressorts de l’humor: el personatge còmic d’Harpagó,
el què és còmic de la situació –tots els personatges �ngeixen– i, per descomptat, la comicitat
de les paraules i els gestos, heretats de la farsa i del ball que l’autor coneixia molt bé.
A més de triomfar, l’amor i la joventut se’n riuen de l’autoritat que vol casar-los
en contra dels seus desitjos.
avarícia1 f. [LC] Desig excessiu i desordenat d’adquirir riquesesper guardar-les. 2 f. [LC] Continència excessiva en les despeses.
Font: Diccionari de la llengua catalana - Institut d’Estudis Catalans
Nombrosos psicòlegs apunten que un comportament excessivament curós amb la despesa de diners està motivat per la carència d’afecte durant la infància, que propiciaria una �xació en l’individu sobre el control de les pertinences. La por sobre el futur i el desig de seguretat en la vellesa són factors que també provoquen compulsió en l’estalvi de diners.Els avars solen tenir una imatge molt positiva d’ells mateixos i consideren que els altres són uns simples malgastadors. Si busques parella, compte amb els garrepes! L’amor no corre-geix aquests trets del caràcter.
UN AVAR, NEIX O ES FA?
Joan Pera és un actor molt estimat a Catalunya per la seva llarga trajectòria i entrega al públic, i enguany ha rebut la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya. Abans de ser el Rei de la Comèdia i els doblatges, va interpretar obres de teatre clàssic:
Va debutar amb la companyia Adrià Gual, actuant en obres de Sartre, Brecht, Ionesco i Pirandello.
Va obtenir reconeixement de la crítica amb Històries del zoo, d’Edward Albee, dirigit per Hermann Bonnín (1975).
Al Teatre Romea es va fer seu el repertori clàssic català de Pitarra, Segarra o Rusi-ñol. Va causar sensació a Terra Baixa amb Rosa Maria Sardà.
SABIES QUÈ
✩
✩
✩
AUTORMolière
VERSIÓSergi Belbel
DIRECCIÓJosep Maria
Mestres
REPARTIMENTJoan Pera
Manu FullolaJúlia BarcelóRicard FarréElena Tarrats
Alba FlorejachsManel DuesoJofre BorràsXavi Francés
PRODUCCIÓ Focus
IDIOMACatalà
DURADA1 h 45 minuts
Fitxa artística
Foto
gra�
a: D
avid
Rua
no
TEATRE GOYA Maig 2015 #LaPlazaDelDiamante
AUTORAMercè Rodoreda
ADAPTACIÓCarles Guillén i Joan Ollé
DIRECCIÓJoan Ollé
Fitxa artística
Lolita Flores La plaza del diamante
torna al Goya amb
Després de l’èxit aconseguit la temporada anterior, la força interpretativa i l’expressivitat de Lolita Flores tornen a Barcelona de la mà de
La plaza del diamante.L’actriu es retroba amb el colpidor monòleg
basat en la novel·la homònima de Mercè Rodoreda i es torna a calçar
les sabates de la seva protagonista, la Colometa.
“¡Cuántas lágrimas vivas, cuánto dolor transmutado en arte!”
Marcos Ordóñez, El País
“Propera, sincera, afí. És un plaer teatral majúscul”
Assumpta Pérez, Regió7
REPARTIMENTLolita FloresPRODUCCIÓ
Teatro EspañolIDIOMA Castellà
DURADA 1 h 15 minuts
SABIES QUÈPersonatge i actriu estan
lligades pel barri de Gràcia,perquè a pocs metres
de la plaça del Diamantva néixer el pare de Lolita,
Antonio González, El Pescaílla.
L’actriu concep l’espectaclecom un sentit homenatge
al seu pare, considerat un delsinventors de la rumba catalana,
i a totes aquelles dones que van passar temps
difícils durant la postguerra
“Una actuación pletórica de fuerza, emoción y cercanía. La poética
del dolor brilla con luz propia” César López Rosell, El Periódico
REPARTIMENTLolita FloresPRODUCCIÓ
Teatro EspañolCastellàDURADA
1 h 15 minuts
Gairebé perdo a la meva primera xicota per culpa de La plaça del Diamant. Era un dissabte, jo devia tenir els vint anys de Serrat. Si la cita era a les cinc, vaig arribar a les set, perquè pel camí em vaig aturar a llegir àvidament, sense poder desenganxar-me, les pàgines que em quedaven per davant. I una tarda de dissabte de primavera un barri popular oferia la llum exacta per comprendre que aquelles paraules de Rodoreda eren molt serioses, molt belles i de tots. I vaig pensar que podien ser bones per al teatre.Així que van passar cinc anys, Josep Maria Benet i Jornet em va acompanyar, també a primera hora de la tarda, a casa de la senyora Rodoreda, a la zona alta de Barcelona. Recordo que la Mercè va riure moltíssim, a riallades, i va fumar encara més. Al cap d’uns dies vaig rebre una carta en què, molt afectuosament, m’autoritzava a portar la seva obra a l’escenari.Han hagut de passar trenta-cinc anys perquè Lolita Flores, �lla d’un home nascut a pocs metres de la barcelonina plaça del Diamant, ens expliqui, asseguda al banc dels coloms, les diverses vides de la Colometa. Tot un luxe.
Joan Ollé
La plaça del Diamant, de Mercè Rodoreda, és una crònica �del de la Barcelona de postguerra i de com aquest període històric va marcar als seus habitants.Mercè Rodoreda és considerada una de les escriptores de llengua catalana més in�uents del segle XX. La seva obra s’ha comparat, a vegades, tant per estil com per temàtica, amb la de Virginia Woolf.
Foto
gra�
a: S
ergi
o Pa
rra
TEATRE GOYA Maig 2015 #LaPlazaDelDiamante
AUTORAMercè Rodoreda
ADAPTACIÓCarles Guillén i Joan Ollé
DIRECCIÓJoan Ollé
Fitxa artística
Lolita Flores La plaza del diamante
torna al Goya amb
Després de l’èxit aconseguit la temporada anterior, la força interpretativa i l’expressivitat de Lolita Flores tornen a Barcelona de la mà de
La plaza del diamante.L’actriu es retroba amb el colpidor monòleg
basat en la novel·la homònima de Mercè Rodoreda i es torna a calçar
les sabates de la seva protagonista, la Colometa.
“¡Cuántas lágrimas vivas, cuánto dolor transmutado en arte!”
Marcos Ordóñez, El País
“Propera, sincera, afí. És un plaer teatral majúscul”
Assumpta Pérez, Regió7
REPARTIMENTLolita FloresPRODUCCIÓ
Teatro EspañolIDIOMA Castellà
DURADA 1 h 15 minuts
SABIES QUÈPersonatge i actriu estan
lligades pel barri de Gràcia,perquè a pocs metres
de la plaça del Diamantva néixer el pare de Lolita,
Antonio González, El Pescaílla.
L’actriu concep l’espectaclecom un sentit homenatge
al seu pare, considerat un delsinventors de la rumba catalana,
i a totes aquelles dones que van passar temps
difícils durant la postguerra
“Una actuación pletórica de fuerza, emoción y cercanía. La poética
del dolor brilla con luz propia” César López Rosell, El Periódico
REPARTIMENTLolita FloresPRODUCCIÓ
Teatro EspañolCastellàDURADA
1 h 15 minuts
Gairebé perdo a la meva primera xicota per culpa de La plaça del Diamant. Era un dissabte, jo devia tenir els vint anys de Serrat. Si la cita era a les cinc, vaig arribar a les set, perquè pel camí em vaig aturar a llegir àvidament, sense poder desenganxar-me, les pàgines que em quedaven per davant. I una tarda de dissabte de primavera un barri popular oferia la llum exacta per comprendre que aquelles paraules de Rodoreda eren molt serioses, molt belles i de tots. I vaig pensar que podien ser bones per al teatre.Així que van passar cinc anys, Josep Maria Benet i Jornet em va acompanyar, també a primera hora de la tarda, a casa de la senyora Rodoreda, a la zona alta de Barcelona. Recordo que la Mercè va riure moltíssim, a riallades, i va fumar encara més. Al cap d’uns dies vaig rebre una carta en què, molt afectuosament, m’autoritzava a portar la seva obra a l’escenari.Han hagut de passar trenta-cinc anys perquè Lolita Flores, �lla d’un home nascut a pocs metres de la barcelonina plaça del Diamant, ens expliqui, asseguda al banc dels coloms, les diverses vides de la Colometa. Tot un luxe.
Joan Ollé
La plaça del Diamant, de Mercè Rodoreda, és una crònica �del de la Barcelona de postguerra i de com aquest període històric va marcar als seus habitants.Mercè Rodoreda és considerada una de les escriptores de llengua catalana més in�uents del segle XX. La seva obra s’ha comparat, a vegades, tant per estil com per temàtica, amb la de Virginia Woolf.
Foto
gra�
a: S
ergi
o Pa
rra
PARTICIPANTS
ACTORS / ACTRIUS
TEATRES
PRODUCCIONS TEATRALS
ESPECTADORS
AUTORS
FUNCIONS
DIRECTORS
BOLOS
IL·LUMINADORS
FIGURINISTES
ESCENOGRÀFS
2.313
939
5
189
8.822.462
152
22.144
97
5.044
98
77
83
25ANYS
PARTICIPANTS
ACTORS / ACTRIUS
TEATRES
PRODUCCIONS TEATRALS
ESPECTADORS
AUTORS
FUNCIONS
DIRECTORS
BOLOS
IL·LUMINADORS
FIGURINISTES
ESCENOGRÀFS
2.742
1.250
5
252
10.961.863
240
28.566
160
6.499
195
167
195
30ANYS
El Grup Focus és una organització empresarial amb vocació artística. Aquest temporada celebrem els nostres 30 anys d’història, treball, dedicació i passió pel teatre. La nostra experiència ens
ha convertit en líders del sector de les arts escèniques i en el principal operador en el terreny de la creació i producciód’esdeveniments singulars.
Volem apro�tar l’ocasió per donar les gràcies a totes aquelles persones que ens han ajudata fer-ho possible:
anys dedicats al Teatre30
C
M
Y
CM
MY
CY
CMY
K
26 - 27 30 ANYS.pdf 1 26/08/15 16.14
PARTICIPANTS
ACTORS / ACTRIUS
TEATRES
PRODUCCIONS TEATRALS
ESPECTADORS
AUTORS
FUNCIONS
DIRECTORS
BOLOS
IL·LUMINADORS
FIGURINISTES
ESCENOGRÀFS
2.313
939
5
189
8.822.462
152
22.144
97
5.044
98
77
83
25ANYS
PARTICIPANTS
ACTORS / ACTRIUS
TEATRES
PRODUCCIONS TEATRALS
ESPECTADORS
AUTORS
FUNCIONS
DIRECTORS
BOLOS
IL·LUMINADORS
FIGURINISTES
ESCENOGRÀFS
2.742
1.250
5
252
10.961.863
240
28.566
160
6.499
195
167
195
30ANYS
El Grup Focus és una organització empresarial amb vocació artística. Aquest temporada celebrem els nostres 30 anys d’història, treball, dedicació i passió pel teatre. La nostra experiència ens
ha convertit en líders del sector de les arts escèniques i en el principal operador en el terreny de la creació i producciód’esdeveniments singulars.
Volem apro�tar l’ocasió per donar les gràcies a totes aquelles persones que ens han ajudata fer-ho possible:
anys dedicats al Teatre30
C
M
Y
CM
MY
CY
CMY
K
26 - 27 30 ANYS.pdf 1 26/08/15 16.14
ALLEGRO
tr
tg
lv
tc
MARITSi MULLERS
MARITSi MULLERS
MARITSi MULLERS
MARITSi MULLERS
MARITSi MULLERS
INFÀMIA
TEATRE GOYA
TEATRE CONDAL
LA VILLARROEL
TEATRE ROMEA
EL GRITOEN EL CIELO
SÓCRATESJUICIO Y MUERTE DE UN CIUDADANO
LA REVOLTADELS ÀNGELS
CAIGUTSDEL CEL
SÓCRATESJUICIO Y MUERTE DE UN CIUDADANO
EL LARGO VIAJEDEL DÍA HACIA
LA NOCHE
OFFROMEA
ALLEGRO
ALBERTOSANJUAN
AUTORRETRATO DEUN JOVEN CAPITALISTA
ESPAÑOL
OLIVIA YEUGENIO
CAIGUTSDEL CEL
EL LARGO VIAJEDEL DÍA HACIA
LA NOCHE
ELS VEÏNSDE DALT
OLIVIA YEUGENIO
CAIGUTSDEL CEL
ELS VEÏNSDE DALT
73RAONS PERDEIXAR-TE
EL MUSICAL
OZOMMAG LARI
EL PEQUEÑOPINOCHO
FAMILIAR
ELS VEÏNSDE DALT
PANORAMADES DEL PONT
73RAONS PERDEIXAR-TE
EL MUSICAL
OZOMMAG LARI
EL PEQUEÑOPINOCHO
FAMILIAR
PANORAMADES DEL PONT
73RAONS PERDEIXAR-TE
EL MUSICAL
L’AVAR
INFÀMIA
OZOMMAG LARI
TAXI
PANORAMADES DEL PONT
L’AVAR
TAXI
PANORAMADES DEL PONT
L’AVAR
INFÀMIA
LAESTUPIDEZINFÀMIA
TAXI
ELS CORSPURS
LA PLAZA DELDIAMANTE
SMOKINGROOM
THE GOSPELVIU CHOIR
ELS CORSPURS
LA PLAZA DELDIAMANTE
SMOKINGROOM
THE GOSPELVIU CHOIR
FRESHCOMEDY
FRESHCOMEDY
GREC 2016FESTIVAL DEBARCELONA
GREC 2016FESTIVAL DEBARCELONA
GREC 2016FESTIVAL DEBARCELONA
Setembre Octubre Novembre Desembre Gener Febrer Març Abril Maig Juny Juliol
EL GRANLLIBRE MÀGIC
FAMILIAR
FAMILIAR
OFFROMEA
LA REVOLTADELS ÀNGELS
PATATU
FAMILIAR
OFFROMEA
PATATUCANTA’M UN CONTE
PLATÓ HA MORT
OFFROMEA
PLATÓ HA MORT
CÉSAR &CLEOPATRA
ALLEGRO
tr
tg
lv
tc
MARITSi MULLERS
MARITSi MULLERS
MARITSi MULLERS
MARITSi MULLERS
MARITSi MULLERS
INFÀMIA
TEATRE GOYA
TEATRE CONDAL
LA VILLARROEL
TEATRE ROMEA
EL GRITOEN EL CIELO
SÓCRATESJUICIO Y MUERTE DE UN CIUDADANO
LA REVOLTADELS ÀNGELS
CAIGUTSDEL CEL
SÓCRATESJUICIO Y MUERTE DE UN CIUDADANO
EL LARGO VIAJEDEL DÍA HACIA
LA NOCHE
OFFROMEA
ALLEGRO
ALBERTOSANJUAN
AUTORRETRATO DEUN JOVEN CAPITALISTA
ESPAÑOL
OLIVIA YEUGENIO
CAIGUTSDEL CEL
EL LARGO VIAJEDEL DÍA HACIA
LA NOCHE
ELS VEÏNSDE DALT
OLIVIA YEUGENIO
CAIGUTSDEL CEL
ELS VEÏNSDE DALT
73RAONS PERDEIXAR-TE
EL MUSICAL
OZOMMAG LARI
EL PEQUEÑOPINOCHO
FAMILIAR
ELS VEÏNSDE DALT
PANORAMADES DEL PONT
73RAONS PERDEIXAR-TE
EL MUSICAL
OZOMMAG LARI
EL PEQUEÑOPINOCHO
FAMILIAR
PANORAMADES DEL PONT
73RAONS PERDEIXAR-TE
EL MUSICAL
L’AVAR
INFÀMIA
OZOMMAG LARI
TAXI
PANORAMADES DEL PONT
L’AVAR
TAXI
PANORAMADES DEL PONT
L’AVAR
INFÀMIA
LAESTUPIDEZINFÀMIA
TAXI
ELS CORSPURS
LA PLAZA DELDIAMANTE
SMOKINGROOM
THE GOSPELVIU CHOIR
ELS CORSPURS
LA PLAZA DELDIAMANTE
SMOKINGROOM
THE GOSPELVIU CHOIR
FRESHCOMEDY
FRESHCOMEDY
GREC 2016FESTIVAL DEBARCELONA
GREC 2016FESTIVAL DEBARCELONA
GREC 2016FESTIVAL DEBARCELONA
Setembre Octubre Novembre Desembre Gener Febrer Març Abril Maig Juny Juliol
EL GRANLLIBRE MÀGIC
FAMILIAR
FAMILIAR
OFFROMEA
LA REVOLTADELS ÀNGELS
PATATU
FAMILIAR
OFFROMEA
PATATUCANTA’M UN CONTE
PLATÓ HA MORT
OFFROMEA
PLATÓ HA MORT
CÉSAR &CLEOPATRA
Directora de La VillarroelQuè és el teatre per a La Villarroel?Des de La Villarroel concebem el teatre des d’una pers-pectiva vinculada amb la societat. La temporada passada vam fer la prova amb diferents espectacles, organitzant col.loquis, tallers i exposicions en paral.lel a les funcions, i el resultat va ser extraordinari.
Quina és la línia artística de la sala?És un espai dedicat a textos contemporanis, signats majo-ritàriament per autors catalans. Tot i que la línia artística està molt definida no creiem que s’hagi de convertir en un dogma. Per això, la sala ha apostat i aposta per textos que connectin amb el públic.
A qui va dirigit el teatre que s’hi exhibeix?A La Villarroel volem que el destinatari de les nostres obres sigui un públic transversal. Programar teatre contemporani ha de facilitar l’apropament a l’espectador que, en definitiva, és el protagonista de la sala.
Què us diferencia d’altres teatres?Una de les nostres prioritats és establir una relació de complicitat amb els intèrprets, creadors, directors i centres de producció. I, al mateix temps, donar oportuni-tats a les companyies emergents.
Estaran presents a la nova temporada?Sí, comptarem amb Sixto Paz (Barcelona) i Feelgood (Madrid). Al capdavant de Sixto Paz, Pau Roca ha presen-tat amb èxit espectacles com Pulmons i L’efecte, tots dos estrenats a la Sala Beckett. La companyia Feelgood està formada per Manuela Velasco, Fran Perea, Ainhoa Santa-maria i Javier Márquez, actors que es van conèixer durant el muntatge Feel Good, l’any 2010.
Quines propostes són les que veurem aquest any?Tot i tocar temàtiques molt diferents, les propostes d’aquesta temporada tenen com a denominador comú una visió descarnada i, fins a cert punt, satírica de l’univers que tracten. Engeguem amb Marits i mullers, de
Woody Allen amb versió i direcció d’Àlex Rigola, una radiografia àcida del món de la parella que desmunta tots els arquetips a què estem acostumats. Infàmia de Pere Riera, s’endinsa en el joc de la interpretació. La compan-yia Feelgood presentarà La Estupidez, una sàtira grotesca de la cobdícia, de Rafael Spregelburd. I tancarem amb una altra adaptació cinematogràfica, Smoking Room, de Julio Wallowits i dirigida per Roger Gual , que fa una crítica a la insolidaritat laboral.
En quin punt es troba la dramatúrgia catalana actual?Estem vivint un dels millors moments de la nova drama-túrgia. És cada vegada més freqüent trobar teatres programats amb autors catalans, però no només a Cata-lunya i la resta de l’Estat, sinó arreu del món. Països com Argentina, Mèxic, Alemanya i Estats Units han posat el focus en la nostra dramatúrgia.
Seguirà existint l’aposta pels espectacles OFF?L’aposta per l’OFFlaVillarroel continuarà, amb la intenció que esdevingui un espai d’estrena i un estímul per a la nova creació. Enguany refermem els vincles amb el continent sud-americà estrenant Cuando todos pensaban que había-mos desaparecido, el darrer treball de la companyia Vaca 35. També és possible que acollim Othelo, l’adaptació de Gabriel Chame Buendia del clàssic de William Shakespeare.
Quina recomanació cultural ens faries per aquest any? Anar al teatre. L’única experiència cultural que encara no es pot descarregar per Internet. Quin espectacle internacional t’agradaria portar a La Villarroel?Tinc l’ull posat al pròxim espectacle de la companyia Banfield Teatro Ensamble, dirigida per Nelson Valente d’Argentina. Em va captivar amb El loco y la camisa.
Quan no estàs a La Villarroel, on és fàcil trobar-te?A qualsevol teatre.
“L’espectador ésel protagonista de La Villarroel.”
Tania Brenlle és una excepcional coneixedora de l’autoria teatral catalanai de les noves tendències escèniques sorgides al nostre país.
Directora de La VillarroelQuè és el teatre per a La Villarroel?Des de La Villarroel concebem el teatre des d’una pers-pectiva vinculada amb la societat. La temporada passada vam fer la prova amb diferents espectacles, organitzant col.loquis, tallers i exposicions en paral.lel a les funcions, i el resultat va ser extraordinari.
Quina és la línia artística de la sala?És un espai dedicat a textos contemporanis, signats majo-ritàriament per autors catalans. Tot i que la línia artística està molt definida no creiem que s’hagi de convertir en un dogma. Per això, la sala ha apostat i aposta per textos que connectin amb el públic.
A qui va dirigit el teatre que s’hi exhibeix?A La Villarroel volem que el destinatari de les nostres obres sigui un públic transversal. Programar teatre contemporani ha de facilitar l’apropament a l’espectador que, en definitiva, és el protagonista de la sala.
Què us diferencia d’altres teatres?Una de les nostres prioritats és establir una relació de complicitat amb els intèrprets, creadors, directors i centres de producció. I, al mateix temps, donar oportuni-tats a les companyies emergents.
Estaran presents a la nova temporada?Sí, comptarem amb Sixto Paz (Barcelona) i Feelgood (Madrid). Al capdavant de Sixto Paz, Pau Roca ha presen-tat amb èxit espectacles com Pulmons i L’efecte, tots dos estrenats a la Sala Beckett. La companyia Feelgood està formada per Manuela Velasco, Fran Perea, Ainhoa Santa-maria i Javier Márquez, actors que es van conèixer durant el muntatge Feel Good, l’any 2010.
Quines propostes són les que veurem aquest any?Tot i tocar temàtiques molt diferents, les propostes d’aquesta temporada tenen com a denominador comú una visió descarnada i, fins a cert punt, satírica de l’univers que tracten. Engeguem amb Marits i mullers, de
Woody Allen amb versió i direcció d’Àlex Rigola, una radiografia àcida del món de la parella que desmunta tots els arquetips a què estem acostumats. Infàmia de Pere Riera, s’endinsa en el joc de la interpretació. La compan-yia Feelgood presentarà La Estupidez, una sàtira grotesca de la cobdícia, de Rafael Spregelburd. I tancarem amb una altra adaptació cinematogràfica, Smoking Room, de Julio Wallowits i dirigida per Roger Gual , que fa una crítica a la insolidaritat laboral.
En quin punt es troba la dramatúrgia catalana actual?Estem vivint un dels millors moments de la nova drama-túrgia. És cada vegada més freqüent trobar teatres programats amb autors catalans, però no només a Cata-lunya i la resta de l’Estat, sinó arreu del món. Països com Argentina, Mèxic, Alemanya i Estats Units han posat el focus en la nostra dramatúrgia.
Seguirà existint l’aposta pels espectacles OFF?L’aposta per l’OFFlaVillarroel continuarà, amb la intenció que esdevingui un espai d’estrena i un estímul per a la nova creació. Enguany refermem els vincles amb el continent sud-americà estrenant Cuando todos pensaban que había-mos desaparecido, el darrer treball de la companyia Vaca 35. També és possible que acollim Othelo, l’adaptació de Gabriel Chame Buendia del clàssic de William Shakespeare.
Quina recomanació cultural ens faries per aquest any? Anar al teatre. L’única experiència cultural que encara no es pot descarregar per Internet. Quin espectacle internacional t’agradaria portar a La Villarroel?Tinc l’ull posat al pròxim espectacle de la companyia Banfield Teatro Ensamble, dirigida per Nelson Valente d’Argentina. Em va captivar amb El loco y la camisa.
Quan no estàs a La Villarroel, on és fàcil trobar-te?A qualsevol teatre.
“L’espectador ésel protagonista de La Villarroel.”
Tania Brenlle és una excepcional coneixedora de l’autoria teatral catalanai de les noves tendències escèniques sorgides al nostre país.
LA VILLARROEL Setembre 2015 / gener 2016
L’Àlex, escriptor i professor de literatura, i la seva dona Carlota, que treballa en una revista d'art, no es poden creure que els seus millors amics,
l’Alícia i el Josep Lluís, aparentment una parella perfecta,hagin decidit separar-se. A partir d'aquesta notícia, la parella es comença
a plantejar si el seu matrimoni es basa en una relació realment sòlida.
És un dels directors més respectats, in�uents i prolí�csde l’era moderna: des de 1969 ha produït
46 pel·lícules, una cada any.
Va dirigir, escriure i protagonitzar Annie Hall, considerada una de les millors
comèdies de la història del cinema. La pel·lícula li va merèixer l’obtenció de
l’Òscar al Millor Director el 1978.
Va ser Blancaneus de Walt Disney, que va veurequan tenia tres anys, l’origen de la seva passió
pel cinema. La seva mare va explicar que durant la projecció el nen s’entestava a aixecar-se de la butaca per tocar els personatges de la pantalla.
Amb set anys ja estava enganxat al cinemai coneixia el nom de totes les estrelles de Hollywood.
De seguida va pensar que ell volia ser com Tyrone Power,com Bob Hope -que va ser per a ell tota una revelació
i cap a qui ha conservat sempre una admiració no gaire compartida-, com Humphrey Bogart, el fantasma del qual
convocaria anys més tard a Somnis d’un seductor.
La seva a�ció al cinema d’aquesta època ha quedat re�ectida en moltes de les seves pel·lícules, des de
La Rosa Púrpura del Caire �ns a Bales sobre Broadway.
D’entre totes les pel·lícules que va veure a la infantesa, Woody Allen tria Perdició, de Billy Wilder. És, segons l’autor
de Delictes i faltes, la millor pel·lícula de Wilder i una de les millors pel·lícules que s’han fet mai.
És un dels directors més respectats, in�uents i prolí�cs
LES INFLUÈNCIES DE WOODY ALLEN
“Sempre he tingut debilitat per les que anomeno dones kamikaze.
Els hi dic kamikaze perquè estavellen el seu propi avió. Són autodestructives.
Però s’estavellen contra tu i tu, mors amb elles”.
WoodyAllen
Va ser director artístic del Teatre Lliure entre el 2003 i el 2011 i des del 2010 és director de la secció de teatre de La Biennale di Venezia. Rigola està molt in�uït per directors teatrals alemanys com Frank Castorf i Thomas Ostermeier, i les seves direccions escèniques han anat incorpo-rant elements com la dansa contemporània, les videoprojeccions i l'actuació de discjòqueis en directe, en un llenguatge que es caracteritza pel dinamisme constant i la multiplicitat d'impactes visuals i sonors.
ÀLEX RIGOLA
"Marits i mullers és un gran mirall de les relacions humanes"
WOODY ALLEN I EL TEATRE
Estrenada el 1992, Husbands and Wivesés considerat un dels millors guions de Woody Allen.
Ell mateix ha declarat que és una de les seves pel·lícules preferides.
El �lm gira al voltant de la complexitat de les relacions de parella, en què a través dels
con�ictes matrimonials s'amaguen la inèrcia vital i les inseguretats.
LA PEL·LÍCULA
El cineasta Woody Allen (Nova York, 1935) sempre ha estat pròxim al teatre, des del seu debut escènic No et beguis l'aigua (1968), que va estar gairebé dos anys en cartell a Broadway, i Toca-la una altra vegada, Sam (1969), que després es va portar a la pantalla; tant la versió teatral com la pel·lícula van ser protagonitzades per ell mateix i Diane Keaton.Després, va escriure algunes obres més per al teatre (com per exemple Déu, Mort, que després es va convertir en el �lm Ombres i boira, i La bombeta que �ota) i diverses companyies van adaptar els seus guions a l'escena (entre d'altres, Bales sobre Broadway i September). Els últims anys, Allen va signar la posada en escena de diverses obres de teatre i, �ns i tot, una òpera. El 2011 va estrenar Honeymoon Motel, la seva obra en un acte que forma part de l'espectacle Relatively Speaking, dirigit per John Turturro.
Font: Vilaweb.
LA VILLARROEL Setembre 2015 / gener 2016
L’Àlex, escriptor i professor de literatura, i la seva dona Carlota, que treballa en una revista d'art, no es poden creure que els seus millors amics,
l’Alícia i el Josep Lluís, aparentment una parella perfecta,hagin decidit separar-se. A partir d'aquesta notícia, la parella es comença
a plantejar si el seu matrimoni es basa en una relació realment sòlida.
És un dels directors més respectats, in�uents i prolí�csde l’era moderna: des de 1969 ha produït
Annie Hall
La pel·lícula li va merèixer l’obtenció de
Va ser Blancaneusquan tenia tres anys, l’origen de la seva passió
que durant la projecció el nen s’entestava a aixecar-se de la butaca per tocar els personatges de la pantalla.
Amb set anys ja estava enganxat al cinemai coneixia el nom de totes les estrelles de Hollywood.
De seguida va pensar que ell volia ser com Tyrone Power,com Bob Hope -que va ser per a ell tota una revelació
i cap a qui ha conservat sempre una admiració no gaire compartida-, com Humphrey Bogart, el fantasma del qual
convocaria anys més tard a
La seva a�ció al cinema d’aquesta època ha quedat re�ectida en moltes de les seves pel·lícules, des de
La Rosa Púrpura del Caire
D’entre totes les pel·lícules que va veure a la infantesa, Woody Allen tria Perdició
de Delictes i faltesi una de les millors pel·lícules que s’han fet mai.
És un dels directors més respectats, in�uents i prolí�cs
LES INFLUÈNCIES DE WOODY ALLEN
BASAT EN EL GUIÓ DEHusbands and Wives
de Woody Allen
DIRECCIÓÀlex Rigola
REPARTIMENTAndreu BenitoJoan Carreras
Mònica GlaenzelSandra Monclús
Alba PujolLluís Villanueva
COPRODUCCIÓHeartbreak Hotel
Teatro de La AbadíaTrànsit Projectes
i La Villarroel
IDIOMA CatalàDURADA
1 h 30 minuts
Fitxa artística
Marits i mullers
Just després d’estrenar Marits i mullers, Woody Allen es va separar de la seva dona,
Mia Farrow, per anar-se'n a viure amb la seva �lla adoptiva, Soon-Yi. Segons Allen, aquest episodi
està intrínsecament re�ectit al �lm.
La pel·lícula està rodada càmera en mà,amb un estil proper al cinema francès dels anys 60.
Aquest format de fals documental permet transmetrede forma hiperrealista les tensions entre els personatges
i dóna la impressió de colar una càmera indiscreta en mig d’un matrimoni real.
Com si es tractés d’un exercici de voyeurisme.
SABIES QUÈ
A Mèxic celebrem als nostres morts. Els pensem, els invoquem i li cuinem allò que més els agradava perquè un dia a l’any tornin, convisquin amb nosaltres i, un cop més, ens diguem �ns aviat.Un projecte de Vaca 35 Teatro que vol agermanar records, emocions, anècdotes i cosmovisions a partir del diàleg entre dos mons, el dels vius i el dels morts, que es troben al voltant d’una taula.
Cuando todos pensabanque habíamos desaparecido COPRODUCCIÓ
Vaca35 Teatro en grupoFira Tàrrega
Nau IvanovIberescena
IDIOMA CastellàDURADA
1h 30 minuts
Fitxa artística
l’0fflavillarroel
LA VILLARROEL Setembre 2015 / gener 2016
L’Àlex, escriptor i professor de literatura, i la seva dona Carlota, que treballa en una revista d'art, no es poden creure que els seus millors amics,
l’Alícia i el Josep Lluís, aparentment una parella perfecta,hagin decidit separar-se. A partir d'aquesta notícia, la parella es comença
a plantejar si el seu matrimoni es basa en una relació realment sòlida.
És un dels directors més respectats, in�uents i prolí�csde l’era moderna: des de 1969 ha produït
46 pel·lícules, una cada any.
Va dirigir, escriure i protagonitzar Annie Hall, considerada una de les millors
comèdies de la història del cinema. La pel·lícula li va merèixer l’obtenció de
l’Òscar al Millor Director el 1978.
Va ser Blancaneus de Walt Disney, que va veurequan tenia tres anys, l’origen de la seva passió
pel cinema. La seva mare va explicar que durant la projecció el nen s’entestava a aixecar-se de la butaca per tocar els personatges de la pantalla.
Amb set anys ja estava enganxat al cinemai coneixia el nom de totes les estrelles de Hollywood.
De seguida va pensar que ell volia ser com Tyrone Power,com Bob Hope -que va ser per a ell tota una revelació
i cap a qui ha conservat sempre una admiració no gaire compartida-, com Humphrey Bogart, el fantasma del qual
convocaria anys més tard a Somnis d’un seductor.
La seva a�ció al cinema d’aquesta època ha quedat re�ectida en moltes de les seves pel·lícules, des de
La Rosa Púrpura del Caire �ns a Bales sobre Broadway.
D’entre totes les pel·lícules que va veure a la infantesa, Woody Allen tria Perdició, de Billy Wilder. És, segons l’autor
de Delictes i faltes, la millor pel·lícula de Wilder i una de les millors pel·lícules que s’han fet mai.
És un dels directors més respectats, in�uents i prolí�cs
LES INFLUÈNCIES DE WOODY ALLEN
“Sempre he tingut debilitat per les que anomeno dones kamikaze.
Els hi dic kamikaze perquè estavellen el seu propi avió. Són autodestructives.
Però s’estavellen contra tu i tu, mors amb elles”.
WoodyAllen
Va ser director artístic del Teatre Lliure entre el 2003 i el 2011 i des del 2010 és director de la secció de teatre de La Biennale di Venezia. Rigola està molt in�uït per directors teatrals alemanys com Frank Castorf i Thomas Ostermeier, i les seves direccions escèniques han anat incorpo-rant elements com la dansa contemporània, les videoprojeccions i l'actuació de discjòqueis en directe, en un llenguatge que es caracteritza pel dinamisme constant i la multiplicitat d'impactes visuals i sonors.
ÀLEX RIGOLA
"Marits i mullers és un gran mirall de les relacions humanes"
WOODY ALLEN I EL TEATRE
Estrenada el 1992, Husbands and Wivesés considerat un dels millors guions de Woody Allen.
Ell mateix ha declarat que és una de les seves pel·lícules preferides.
El �lm gira al voltant de la complexitat de les relacions de parella, en què a través dels
con�ictes matrimonials s'amaguen la inèrcia vital i les inseguretats.
LA PEL·LÍCULA
El cineasta Woody Allen (Nova York, 1935) sempre ha estat pròxim al teatre, des del seu debut escènic No et beguis l'aigua (1968), que va estar gairebé dos anys en cartell a Broadway, i Toca-la una altra vegada, Sam (1969), que després es va portar a la pantalla; tant la versió teatral com la pel·lícula van ser protagonitzades per ell mateix i Diane Keaton.Després, va escriure algunes obres més per al teatre (com per exemple Déu, Mort, que després es va convertir en el �lm Ombres i boira, i La bombeta que �ota) i diverses companyies van adaptar els seus guions a l'escena (entre d'altres, Bales sobre Broadway i September). Els últims anys, Allen va signar la posada en escena de diverses obres de teatre i, �ns i tot, una òpera. El 2011 va estrenar Honeymoon Motel, la seva obra en un acte que forma part de l'espectacle Relatively Speaking, dirigit per John Turturro.
Font: Vilaweb.
LA VILLARROEL Setembre 2015 / gener 2016
L’Àlex, escriptor i professor de literatura, i la seva dona Carlota, que treballa en una revista d'art, no es poden creure que els seus millors amics,
l’Alícia i el Josep Lluís, aparentment una parella perfecta,hagin decidit separar-se. A partir d'aquesta notícia, la parella es comença
a plantejar si el seu matrimoni es basa en una relació realment sòlida.
És un dels directors més respectats, in�uents i prolí�csde l’era moderna: des de 1969 ha produït
Annie Hall
La pel·lícula li va merèixer l’obtenció de
Va ser Blancaneusquan tenia tres anys, l’origen de la seva passió
que durant la projecció el nen s’entestava a aixecar-se de la butaca per tocar els personatges de la pantalla.
Amb set anys ja estava enganxat al cinemai coneixia el nom de totes les estrelles de Hollywood.
De seguida va pensar que ell volia ser com Tyrone Power,com Bob Hope -que va ser per a ell tota una revelació
i cap a qui ha conservat sempre una admiració no gaire compartida-, com Humphrey Bogart, el fantasma del qual
convocaria anys més tard a
La seva a�ció al cinema d’aquesta època ha quedat re�ectida en moltes de les seves pel·lícules, des de
La Rosa Púrpura del Caire
D’entre totes les pel·lícules que va veure a la infantesa, Woody Allen tria Perdició
de Delictes i faltesi una de les millors pel·lícules que s’han fet mai.
És un dels directors més respectats, in�uents i prolí�cs
LES INFLUÈNCIES DE WOODY ALLEN
BASAT EN EL GUIÓ DEHusbands and Wives
de Woody Allen
DIRECCIÓÀlex Rigola
REPARTIMENTAndreu BenitoJoan Carreras
Mònica GlaenzelSandra Monclús
Alba PujolLluís Villanueva
COPRODUCCIÓHeartbreak Hotel
Teatro de La AbadíaTrànsit Projectes
i La Villarroel
IDIOMA CatalàDURADA
1 h 30 minuts
Fitxa artística
Marits i mullers
Just després d’estrenar Marits i mullers, Woody Allen es va separar de la seva dona,
Mia Farrow, per anar-se'n a viure amb la seva �lla adoptiva, Soon-Yi. Segons Allen, aquest episodi
està intrínsecament re�ectit al �lm.
La pel·lícula està rodada càmera en mà,amb un estil proper al cinema francès dels anys 60.
Aquest format de fals documental permet transmetrede forma hiperrealista les tensions entre els personatges
i dóna la impressió de colar una càmera indiscreta en mig d’un matrimoni real.
Com si es tractés d’un exercici de voyeurisme.
SABIES QUÈ
A Mèxic celebrem als nostres morts. Els pensem, els invoquem i li cuinem allò que més els agradava perquè un dia a l’any tornin, convisquin amb nosaltres i, un cop més, ens diguem �ns aviat.Un projecte de Vaca 35 Teatro que vol agermanar records, emocions, anècdotes i cosmovisions a partir del diàleg entre dos mons, el dels vius i el dels morts, que es troben al voltant d’una taula.
Cuando todos pensabanque habíamos desaparecido COPRODUCCIÓ
Vaca35 Teatro en grupoFira Tàrrega
Nau IvanovIberescena
IDIOMA CastellàDURADA
1h 30 minuts
Fitxa artística
l’0fflavillarroel
LA VILLARROEL Gener / abril 2016
AUTOR i DIRECTORPere Riera
REPARTIMENTEmma VilarasauJordi Boixaderas
Anna MolinerFrancesc Ferrer
mons i evadir-los de la crua realitat. Però, en què consisteix l’o�ci d’espectador? Una altra pregunta important. Tot i que aquesta potser l’haureu de respondre vosaltres mateixos…I és per això que he volgut jugar amb els actors i les actrius: per veure de prop com els espectadors us involucreu -o no-, en el joc de la mentida. Perquè també em pregunto sovint en què consisteix el vostre “o�ci”: per què hi ha gent disposada a deixar-se enganyar pel preu d’una entrada? Per què?
Infàmia és un joc de miralls, d’esferes, de punts de vista. I és la història d’una decisió presa per una dona que sap el que no vol. Una dona que passa per damunt de tot i de tothom, per tal que ningú no li passi per sobre. Una actriu que haurà de fer front a una decisió de�nitiva, però no del tot irreversible.Coneixerem l’Eva Dolç (Emma Vilarasau), una dona a qui li ha caigut un tros de món al damunt, i està lesionada. I veurem com les ferides que ha patit per la caiguda fereixen també dos individus tendres, que encara no són del tot conscients del camí que han pres: la Sara (Anna Moliner) i l’Aleix (Francesc Ferrer), dos actors que semblen condemnats a patir l’emergència de ser perpètuament “emergents”. I enmig d’un combat ferotge que farà entrar en crisi les vocacions de tots tres, apareixerà en Toni (Jordi Boixaderas), un me�stò�l astut, que els posarà a tots tres en solfa; que remourà tots els fonaments i aclarirà tots els dubtes, perquè els altres acabin entenent d’una vegada per totes, de què va en realitat aquest o�ci. L’o�ci d’actor; l’o�ci d’actriu. L’o�ci d’enganyar-nos a tots, pel preu d’una entrada.
Pere Riera
PRODUCCIÓLa Villarroel
IDIOMACatalà
DURADA1 h 30 minuts
Fitxa artística
Diàriament cal prendre decisions. Des de les més quotidianes i aparentment intranscendents, �ns a les que poden determinar el curs d’una vida. Algunes poden provocar autèntic vertigen o ser extraordinàriament estimulants; però n’hi ha una que indiscutiblement ens marca de manera gairebé de�nitiva: la tria d’una professió.Quan encara som força joves, se’ns demana de fer la tria d’un camí que probablement determinarà la major part de la nostra vida, i ens farà ser, a ulls dels que ens envolten, aquell o aquella que –per damunt de tot-, desenvolupa un determinat o�ci: en Jaume és metge, la Júlia és mestra, en Jofre és registrador de la propie-tat… Però si algú vol saber com són, què senten, si són feliços o poc empàtics, haurà de traspassar l’esfera professional, i penetrar en la seva intimitat. Perquè els metges no són per naturalesa de cap manera especial, oi? O sí? I els mestres? I els registradors de la propietat…?
I els actors i les actrius? Com són? Què fa que un jove que encara no sap qui és ni en quina mena de persona es convertirà, decideixi un bon dia dedicar la seva vida professional a fer i/o ser “d’altres”? La providència? La vanitat? La voluntat de servei? La inconsciència? No ho sé. No sé com són els intèrprets; no sé si hi ha “una” manera de “ser” actor o actriu. I com que no ho sé, no deixo de preguntar-m’ho des que treballo en aquest gremi. Sempre he pensat que són “persones especials”; però quan els he conegut fora dels escenaris i de les sales d’assaig, m’he adonat que –com no podia ser d’altra manera-, són tan normals o tan excèntrics com ho pot arribar a ser un cirurgià, un professor d’autoescola o una secretària d’ajuntament. En de�nitiva, que són tan volubles com el comú dels mortals.
A Infàmia m’he fet moltes preguntes, i �nalment he decidit que no tenia clara cap resposta. Però, tal com fan elles i ells, no he volgut deixar de jugar; de jugar amb els actors i les actrius. Perquè això sí que ho tenen: són juganers de mena, i cadascun d’ells té un punt de vista molt diferent sobre la seva vocació, sobre la seva tria, sobre la voluntat que els va moure i encara els mou a pujar dalt l’escenari cada nit, i llançar-se al buit de la �cció, esperant trobar una xarxa acollidora i ben real en braços dels espectadors.Els espectadors; una gernació d’individus descone-guts, en favor dels quals els intèrprets fan el que fan, amb la voluntat d’emocionar-los, divertir-los, entretenir-los, mostrar-los punts de vista insòlits sobre el món on viuen, o simplement traslladar-los a d’altres
InfàmiaDe l’autor de Barcelona arriba
Per veure de prop com els espectadors
us involucreu -o no-,en el joc de la mentida
#InfamiaLV
Foto
gra�
a: D
avid
Rua
no
LA VILLARROEL Gener / abril 2016
AUTOR i DIRECTORPere Riera
REPARTIMENTEmma VilarasauJordi Boixaderas
Anna MolinerFrancesc Ferrer
mons i evadir-los de la crua realitat. Però, en què consisteix l’o�ci d’espectador? Una altra pregunta important. Tot i que aquesta potser l’haureu de respondre vosaltres mateixos…I és per això que he volgut jugar amb els actors i les actrius: per veure de prop com els espectadors us involucreu -o no-, en el joc de la mentida. Perquè també em pregunto sovint en què consisteix el vostre “o�ci”: per què hi ha gent disposada a deixar-se enganyar pel preu d’una entrada? Per què?
Infàmia és un joc de miralls, d’esferes, de punts de vista. I és la història d’una decisió presa per una dona que sap el que no vol. Una dona que passa per damunt de tot i de tothom, per tal que ningú no li passi per sobre. Una actriu que haurà de fer front a una decisió de�nitiva, però no del tot irreversible.Coneixerem l’Eva Dolç (Emma Vilarasau), una dona a qui li ha caigut un tros de món al damunt, i està lesionada. I veurem com les ferides que ha patit per la caiguda fereixen també dos individus tendres, que encara no són del tot conscients del camí que han pres: la Sara (Anna Moliner) i l’Aleix (Francesc Ferrer), dos actors que semblen condemnats a patir l’emergència de ser perpètuament “emergents”. I enmig d’un combat ferotge que farà entrar en crisi les vocacions de tots tres, apareixerà en Toni (Jordi Boixaderas), un me�stò�l astut, que els posarà a tots tres en solfa; que remourà tots els fonaments i aclarirà tots els dubtes, perquè els altres acabin entenent d’una vegada per totes, de què va en realitat aquest o�ci. L’o�ci d’actor; l’o�ci d’actriu. L’o�ci d’enganyar-nos a tots, pel preu d’una entrada.
Pere Riera
PRODUCCIÓLa Villarroel
IDIOMACatalà
DURADA1 h 30 minuts
Fitxa artística
Diàriament cal prendre decisions. Des de les més quotidianes i aparentment intranscendents, �ns a les que poden determinar el curs d’una vida. Algunes poden provocar autèntic vertigen o ser extraordinàriament estimulants; però n’hi ha una que indiscutiblement ens marca de manera gairebé de�nitiva: la tria d’una professió.Quan encara som força joves, se’ns demana de fer la tria d’un camí que probablement determinarà la major part de la nostra vida, i ens farà ser, a ulls dels que ens envolten, aquell o aquella que –per damunt de tot-, desenvolupa un determinat o�ci: en Jaume és metge, la Júlia és mestra, en Jofre és registrador de la propie-tat… Però si algú vol saber com són, què senten, si són feliços o poc empàtics, haurà de traspassar l’esfera professional, i penetrar en la seva intimitat. Perquè els metges no són per naturalesa de cap manera especial, oi? O sí? I els mestres? I els registradors de la propietat…?
I els actors i les actrius? Com són? Què fa que un jove que encara no sap qui és ni en quina mena de persona es convertirà, decideixi un bon dia dedicar la seva vida professional a fer i/o ser “d’altres”? La providència? La vanitat? La voluntat de servei? La inconsciència? No ho sé. No sé com són els intèrprets; no sé si hi ha “una” manera de “ser” actor o actriu. I com que no ho sé, no deixo de preguntar-m’ho des que treballo en aquest gremi. Sempre he pensat que són “persones especials”; però quan els he conegut fora dels escenaris i de les sales d’assaig, m’he adonat que –com no podia ser d’altra manera-, són tan normals o tan excèntrics com ho pot arribar a ser un cirurgià, un professor d’autoescola o una secretària d’ajuntament. En de�nitiva, que són tan volubles com el comú dels mortals.
A Infàmia m’he fet moltes preguntes, i �nalment he decidit que no tenia clara cap resposta. Però, tal com fan elles i ells, no he volgut deixar de jugar; de jugar amb els actors i les actrius. Perquè això sí que ho tenen: són juganers de mena, i cadascun d’ells té un punt de vista molt diferent sobre la seva vocació, sobre la seva tria, sobre la voluntat que els va moure i encara els mou a pujar dalt l’escenari cada nit, i llançar-se al buit de la �cció, esperant trobar una xarxa acollidora i ben real en braços dels espectadors.Els espectadors; una gernació d’individus descone-guts, en favor dels quals els intèrprets fan el que fan, amb la voluntat d’emocionar-los, divertir-los, entretenir-los, mostrar-los punts de vista insòlits sobre el món on viuen, o simplement traslladar-los a d’altres
InfàmiaDe l’autor de Barcelona arriba
Per veure de prop com els espectadors
us involucreu -o no-,en el joc de la mentida
#InfamiaLV
Foto
gra�
a: D
avid
Rua
no
AUTORJ.D. Wallovitsi Roger Gual
DIRECCIÓRoger Gual
REPARTIMENTAbel FolkPau Roca
Joan Carrerasresta de
repartiment en curs
COPRODUCCIÓSixto Paz
i La Villarroel
Fitxa artística
IDIOMA Català
Estrenada l’any 2002, Smoking Room és una producció espanyola de baix pressupost que va sorprendre per l’originalitat i la qualitat del guió.
La sucursal espanyola d’una empresa americana es veu obligada a prohibir el tabac a les seves o�cines. Els que vulguin fumar en horari laboral ho hauran de fer al carrer. Ramírez, un dels empleats, comença a reunir signatures perquè s’utilitzi un despatx desocupat com a sala de fumadors. En principi, tots semblen estar-hi d’acord, però a l’hora de la veritat posaran tota mena d’excuses per no �gurar en aquesta llista. En canvi, no tindran problemes per inscriure’s en una altra, la de l’equip que jugarà el partit de futbol contra els empleats d’una altra o�cina.
LA VILLARROEL Maig / juny 2016 #SmokingSixto
"Una película espléndida y sorprendente (…) esconde una brutal crítica a la insolidaridad, la mezquindad y las presiones." Miguel Ángel Palomo, El País
LA VILLARROEL Abril 2016 #LaEstupidez
La estupidezLo que ocurre en Las Vegas, no siempre se queda en Las Vegas
AUTORRafael
Spregelburd
DIRECCIÓFernando
Soto
REPARTIMENTFran PereaToni Acosta
Ainhoa SantamaríaJavi Coll
Javier Márquez
PRODUCCIÓFeelgood Teatro
Fitxa artística
IDIOMA Castellà
Dos criminals que volen vendre un quadre robat. Una nova estrella del pop fabricada per la mà�a siciliana. Uns policies motoritzats que viuen una intensa història de traïcions. Aquests són alguns dels vint-i-quatre personatges que, durant una nit, intentaran fer-se rics a Las Vegas.En l’habitació d’un motel es teixeix la trama de La estupidez, una obra de l’autor argentí Rafael Spregelburd que versa sobre la fragilitat de la intel·ligència humana en els temps actuals. L’espectacle representa, de manera grotesca i desmesurada, la cobdícia d’una societat fragmentada que només veu el valor econòmic de tot allò que l’envolta.
Feelgood TeatroCompanyia nascuda l’any 2010 arran del muntatge Todos eran mis hijos, dirigit per Claudio Tolcachir. Produeix aquells espectacles teatrals amb els qualsse sent identi�cada, amb l’objectiu de donar a conèixer al nostre país textos d’autors actuals.La seva primera producció va ser la sàtira políticaFeelgood, d’Alistair Beaton.
SmokingRoom
És una companyia jove que treballa per capgirar l'status quo teatral i
les formes de gestió de les arts escèniques.
Alguns dels seus 'invents' han estat:
LA TAQUILLA INVERSA L’entrada de l’espectacle
val el que elpúblic vol pagar-ne un cop vista l’obra.
LA TAQUILLA COL·LECTIVA Rebaixen el preu de l’entrada en
funció de les reserves. LA LLIGA DE TEATRE
Aplicació per a mòbils que permet gaudir del teatre en companyia i fomentar el debat pre i postfunció
entre els espectadors.
Els seus espectacles han gauditde gran acollida del públic.Et sonen Pulmons i L'efecte ?
Foto
gra�
a: T
xem
a Sa
lvan
s
El salt al teatre d’un èxit cinematogrà�c
Fotogra�a: Quique Marí
AUTORJ.D. Wallovitsi Roger Gual
DIRECCIÓRoger Gual
REPARTIMENTAbel FolkPau Roca
Joan Carrerasresta de
repartiment en curs
COPRODUCCIÓSixto Paz
i La Villarroel
Fitxa artística
IDIOMA Català
Estrenada l’any 2002, Smoking Room és una producció espanyola de baix pressupost que va sorprendre per l’originalitat i la qualitat del guió.
La sucursal espanyola d’una empresa americana es veu obligada a prohibir el tabac a les seves o�cines. Els que vulguin fumar en horari laboral ho hauran de fer al carrer. Ramírez, un dels empleats, comença a reunir signatures perquè s’utilitzi un despatx desocupat com a sala de fumadors. En principi, tots semblen estar-hi d’acord, però a l’hora de la veritat posaran tota mena d’excuses per no �gurar en aquesta llista. En canvi, no tindran problemes per inscriure’s en una altra, la de l’equip que jugarà el partit de futbol contra els empleats d’una altra o�cina.
LA VILLARROEL Maig / juny 2016 #SmokingSixto
"Una película espléndida y sorprendente (…) esconde una brutal crítica a la insolidaridad, la mezquindad y las presiones." Miguel Ángel Palomo, El País
LA VILLARROEL Abril 2016 #LaEstupidez
La estupidezLo que ocurre en Las Vegas, no siempre se queda en Las Vegas
AUTORRafael
Spregelburd
DIRECCIÓFernando
Soto
REPARTIMENTFran PereaToni Acosta
Ainhoa SantamaríaJavi Coll
Javier Márquez
PRODUCCIÓFeelgood Teatro
Fitxa artística
IDIOMA Castellà
Dos criminals que volen vendre un quadre robat. Una nova estrella del pop fabricada per la mà�a siciliana. Uns policies motoritzats que viuen una intensa història de traïcions. Aquests són alguns dels vint-i-quatre personatges que, durant una nit, intentaran fer-se rics a Las Vegas.En l’habitació d’un motel es teixeix la trama de La estupidez, una obra de l’autor argentí Rafael Spregelburd que versa sobre la fragilitat de la intel·ligència humana en els temps actuals. L’espectacle representa, de manera grotesca i desmesurada, la cobdícia d’una societat fragmentada que només veu el valor econòmic de tot allò que l’envolta.
Feelgood TeatroCompanyia nascuda l’any 2010 arran del muntatge Todos eran mis hijos, dirigit per Claudio Tolcachir. Produeix aquells espectacles teatrals amb els qualsse sent identi�cada, amb l’objectiu de donar a conèixer al nostre país textos d’autors actuals.La seva primera producció va ser la sàtira políticaFeelgood, d’Alistair Beaton.
SmokingRoom
És una companyia jove que treballa per capgirar l'status quo teatral i
les formes de gestió de les arts escèniques.
Alguns dels seus 'invents' han estat:
LA TAQUILLA INVERSA L’entrada de l’espectacle
val el que elpúblic vol pagar-ne un cop vista l’obra.
LA TAQUILLA COL·LECTIVA Rebaixen el preu de l’entrada en
funció de les reserves. LA LLIGA DE TEATRE
Aplicació per a mòbils que permet gaudir del teatre en companyia i fomentar el debat pre i postfunció
entre els espectadors.
Els seus espectacles han gauditde gran acollida del públic.Et sonen Pulmons i L'efecte ?
Foto
gra�
a: T
xem
a Sa
lvan
s
El salt al teatre d’un èxit cinematogrà�c
Fotogra�a: Quique Marí
La nova taquilladel teatre tindràmajor visibilitat
i serà més ergonòmica.
La nova entradaal teatre facilital’accessibilitat
al recinte a personesamb mobilitat
reduïda.
El nou sostredóna sensació
d’amplitudi juga amb
la perspectiva.
La reforma del barpretén crear
un espaid’oci dedicat
a l’espectador.
L’APUNT HISTÒRIC
Fundat el 1903 per la troupe dels Onofri, una companyia de mims i còmics d’origen italo-marsellès,
el Teatre Condal va animar durant dècades les nits del Paral·lel.
Al llarg dels anys 60 i 70 va ser reconvertit en sala cinematogrà�ca.
L’any 1983, l’estrena de Maria Rosa, d’Àngel Guimerà i adaptació de
Josep Maria Benet i Jornet, va suposar la transformació de la sala en espai
d’exhibició teatral.
El 1992, el Grup Focus se’n va fer càrrec de la gestió. Des de llavors, ha impulsat
una línia de programació de qualitat basada fonamentalment en la comèdia,
dirigida al gran públic.Durant més de mig segle, les millors
companyies i actors del teatre de comèdia han passat per aquest mític escenari
del Paral·lel.
Per tal d’adaptar-se als nous temps i a les noves necessitats de públic, el
Teatre Condal engegarà la temporada15/16 amb una reforma integral
de les seves instal·lacions.
Nou teatreNova programacióNoves emocions
La nova taquilladel teatre tindràmajor visibilitat
i serà més ergonòmica.
La nova entradaal teatre facilital’accessibilitat
al recinte a personesamb mobilitat
reduïda.
El nou sostredóna sensació
d’amplitudi juga amb
la perspectiva.
La reforma del barpretén crear
un espaid’oci dedicat
a l’espectador.
L’APUNT HISTÒRIC
Fundat el 1903 per la troupe dels Onofri, una companyia de mims i còmics d’origen italo-marsellès,
el Teatre Condal va animar durant dècades les nits del Paral·lel.
Al llarg dels anys 60 i 70 va ser reconvertit en sala cinematogrà�ca.
L’any 1983, l’estrena de Maria Rosa, d’Àngel Guimerà i adaptació de
Josep Maria Benet i Jornet, va suposar la transformació de la sala en espai
d’exhibició teatral.
El 1992, el Grup Focus se’n va fer càrrec de la gestió. Des de llavors, ha impulsat
una línia de programació de qualitat basada fonamentalment en la comèdia,
dirigida al gran públic.Durant més de mig segle, les millors
companyies i actors del teatre de comèdia han passat per aquest mític escenari
del Paral·lel.
Per tal d’adaptar-se als nous temps i a les noves necessitats de públic, el
Teatre Condal engegarà la temporada15/16 amb una reforma integral
de les seves instal·lacions.
Nou teatreNova programacióNoves emocions
TEATRE CONDAL Setembre / octubre 2015
El diari 20 minutos va preguntar als seus lectors si tornarien al seu propietari una cartera amb 1.040 euros a l’interior. El sondeig es va concloure amb les dades següents: el 47% dels votants la tornarien, i el 53% se la quedarien.
Tu què faries?
LA PREGUNTA
La vida tranquil·la i feliç d'una parella petitburgesa
de mitjana edat es veu trastocada bruscament quan,
un bon dia, sense motiu ni explicació aparents,
comencen a aparèixer diners dins el menjador
de casa seva.
La situació s'embolica quan s'hi veuen implicats
la dona de fer feines estrangera de la parella
i un peculiar veí molt inquietant. I tot,
per arribar a un �nal absolutament inesperat
que cap espectador no hauria de revelar.
Caiguts del cel és una comèdia que fa plorar de riure.
És, al mateix temps, una metàfora punyent del
sistema capitalista i un retrat àcid i divertidíssim
d'un dels vicis que mai sembla passar de moda: la cobdícia.
#CaigutsDelCel
AUTORSébastien Thiéry
ADAPTACIÓ iDIRECCIÓ
Sergi Belbel
REPARTIMENTEmma Vilarasau
Jordi BoschCarles Martínez
Anna Barrachina
PRODUCCIÓ Focus
Fitxa artística
IDIOMACatalà
DURADA 1 h 45 minuts
El joc de Sébastien Thiéry és hilarant. Amb el seu sentit de l'humor subtil i absurd, rastreja com ningú les pertorbacions de la nostra societat i les contradiccions humanes. Marie-Céline Nivière, Pariscope
A la 27a Nit de Molières Sébastien Thiéry, autor de l’obra, va recollir el Premi al millor autor 2015 per Dos homes nus completament despullat! Volia denunciar la precarietat en què viuen els autors francesos, els quals no tenen ni dret a prestació de l’atur.
A la 27a Nit de Molières Sébastien Thiéry, autor de l’obra, va
EL MINUT DE GLÒRIA
Foto
gra�
a: D
avid
Rua
no
votants la tornarien, i el 53% se la quedarien.
Tu què faries?
d'un dels vicis que mai sembla passar de moda: la cobdícia.
DIRECCIÓ Sergi Belbel
Anna Barrachina DURADA1 h 45 minuts
Amb el seu sentit de l'humor subtil i absurd, rastreja com ningú les pertorbacions de la nostra societat i les contradiccions humanes. Fo
togr
a�a:
Dav
id R
uano
TEATRE CONDAL Setembre / octubre 2015
El diari 20 minutos va preguntar als seus lectors si tornarien al seu propietari una cartera amb 1.040 euros a l’interior. El sondeig es va concloure amb les dades següents: el 47% dels votants la tornarien, i el 53% se la quedarien.
Tu què faries?
LA PREGUNTA
La vida tranquil·la i feliç d'una parella petitburgesa
de mitjana edat es veu trastocada bruscament quan,
un bon dia, sense motiu ni explicació aparents,
comencen a aparèixer diners dins el menjador
de casa seva.
La situació s'embolica quan s'hi veuen implicats
la dona de fer feines estrangera de la parella
i un peculiar veí molt inquietant. I tot,
per arribar a un �nal absolutament inesperat
que cap espectador no hauria de revelar.
Caiguts del cel és una comèdia que fa plorar de riure.
És, al mateix temps, una metàfora punyent del
sistema capitalista i un retrat àcid i divertidíssim
d'un dels vicis que mai sembla passar de moda: la cobdícia.
#CaigutsDelCel
AUTORSébastien Thiéry
ADAPTACIÓ iDIRECCIÓ
Sergi Belbel
REPARTIMENTEmma Vilarasau
Jordi BoschCarles Martínez
Anna Barrachina
PRODUCCIÓ Focus
Fitxa artística
IDIOMACatalà
DURADA 1 h 45 minuts
El joc de Sébastien Thiéry és hilarant. Amb el seu sentit de l'humor subtil i absurd, rastreja com ningú les pertorbacions de la nostra societat i les contradiccions humanes. Marie-Céline Nivière, Pariscope
A la 27a Nit de Molières Sébastien Thiéry, autor de l’obra, va recollir el Premi al millor autor 2015 per Dos homes nus completament despullat! Volia denunciar la precarietat en què viuen els autors francesos, els quals no tenen ni dret a prestació de l’atur.
A la 27a Nit de Molières Sébastien Thiéry, autor de l’obra, va
EL MINUT DE GLÒRIA
Foto
gra�
a: D
avid
Rua
no
votants la tornarien, i el 53% se la quedarien.
Tu què faries?
d'un dels vicis que mai sembla passar de moda: la cobdícia.
DIRECCIÓ Sergi Belbel
Anna Barrachina DURADA1 h 45 minuts
Amb el seu sentit de l'humor subtil i absurd, rastreja com ningú les pertorbacions de la nostra societat i les contradiccions humanes. Fo
togr
a�a:
Dav
id R
uano
TEATRE CONDAL
AUTOR Josep Maria Lari
DIRECCIÓMag Lari i David Pintó
COREOGRAFIARoger Molist
METAMORFOSI MÀGICA
Potser el primer que hauria de fer és explicar què vol dir Ozom suposo… O potser no, així tindreu més curiositat i potser voldreu venir al teatre per saber-ne la resposta…Ozom potser podria ser un país d’on vénen els mags, o una paraula màgica que té poders increïbles, o potser només un mot estrany per fer parlar la gent.El que sí que us puc assegurar és que Ozom és el nostre nou espectacle. Un espectacle de màgia en què mirarem de sorprendre no només amb els jocs de mans, sinó també amb tot l’il·lusionisme del teatre, perquè aquesta vegada hem apostat per un plantejament teatral diferent a la línia de treball que hem desenvolupat �ns ara.L’espectacle Ozom ens transporta a un festival en què hi actuen quatre il·lusionistes que han estat referents mundials en algun moment de la història de la màgia, i tot plegat presentat per un servidor, que farà d’enllaç entre un mag i l’altre.L’il·lusionisme teatral l’aconseguirem gràcies a tècniques fregolístiques. Tots els personatges seran interpretats per un únic actor que convertirà cada un dels canvis en una sorpresa nova.Ozom a part de ser tot això, també és un homenatge als grans mags que han convertit l’il·lusionisme en un art admirat al llarg dels segles. Un art que pretén desconcertar els nostres sentits de la forma més dolça possi-ble, de manera que el desa�ament no és una lluita amb l’espectador sinó un joc entranyable que fa a�orar el nen que tots duem a dins.Personalment, per mi Ozom és un graó més de l’escala, una nova manera de fer màgia, una fórmula diferent per generar sensacions i sorpreses, en què l’humor, la il·lusió i la poesia van de la mà.
Mag Lari
Desembre 2015 / febrer 2016
DIRECCIÓMag Lari i David Pintó
COREOGRAFIARoger Molist
sorpreses, en què l’humor, la il·lusió i la poesia van de la mà.
Mag Lari va iniciar-se a la màgia professional l’any 1994. Llicenciat en �lologia catalana, no dubta a dedicar els seus esforços a consolidar una nova manera de fer màgia, en què la presentació és l’element clau de l’èxit. Guanyador del Premi Nacional de Màgia Còmica, és col·laborador habitual de programes de televisió, ha publicat 3 llibres de màgia i ha estrenat 10 espectacles teatrals arreu del món. Nombrosos guardons com el Premi ARC a les arts escèniques i dos Premis Butaca (per Secrets i Splenda) reconeixen la seva brillant trajectòria. En Lari ha redescobert la manera de fer màgia i ha convertit el seu personatge en el nou exponent de la màgia actual.
#OzomLari
El Mag Lari fa de mestre de cerimòniesd’un espectacular show que ret homenatge
als quatre mags més importants de la història
Tots els personatges seran interpretats per un únic actor que convertirà
REPARTIMENT Mag Lari
Companyia OzomPRODUCCIÓ Focus
i Trasgo ProduccionesIDIOMA Català
DURADA 1 h 30 minuts
Fitxa artísticaFo
togr
a�a:
Dav
id R
uano
TEATRE CONDAL
AUTOR Josep Maria Lari
DIRECCIÓMag Lari i David Pintó
COREOGRAFIARoger Molist
METAMORFOSI MÀGICA
Potser el primer que hauria de fer és explicar què vol dir Ozom suposo… O potser no, així tindreu més curiositat i potser voldreu venir al teatre per saber-ne la resposta…Ozom potser podria ser un país d’on vénen els mags, o una paraula màgica que té poders increïbles, o potser només un mot estrany per fer parlar la gent.El que sí que us puc assegurar és que Ozom és el nostre nou espectacle. Un espectacle de màgia en què mirarem de sorprendre no només amb els jocs de mans, sinó també amb tot l’il·lusionisme del teatre, perquè aquesta vegada hem apostat per un plantejament teatral diferent a la línia de treball que hem desenvolupat �ns ara.L’espectacle Ozom ens transporta a un festival en què hi actuen quatre il·lusionistes que han estat referents mundials en algun moment de la història de la màgia, i tot plegat presentat per un servidor, que farà d’enllaç entre un mag i l’altre.L’il·lusionisme teatral l’aconseguirem gràcies a tècniques fregolístiques. Tots els personatges seran interpretats per un únic actor que convertirà cada un dels canvis en una sorpresa nova.Ozom a part de ser tot això, també és un homenatge als grans mags que han convertit l’il·lusionisme en un art admirat al llarg dels segles. Un art que pretén desconcertar els nostres sentits de la forma més dolça possi-ble, de manera que el desa�ament no és una lluita amb l’espectador sinó un joc entranyable que fa a�orar el nen que tots duem a dins.Personalment, per mi Ozom és un graó més de l’escala, una nova manera de fer màgia, una fórmula diferent per generar sensacions i sorpreses, en què l’humor, la il·lusió i la poesia van de la mà.
Mag Lari
Desembre 2015 / febrer 2016
DIRECCIÓMag Lari i David Pintó
COREOGRAFIARoger Molist
sorpreses, en què l’humor, la il·lusió i la poesia van de la mà.
Mag Lari va iniciar-se a la màgia professional l’any 1994. Llicenciat en �lologia catalana, no dubta a dedicar els seus esforços a consolidar una nova manera de fer màgia, en què la presentació és l’element clau de l’èxit. Guanyador del Premi Nacional de Màgia Còmica, és col·laborador habitual de programes de televisió, ha publicat 3 llibres de màgia i ha estrenat 10 espectacles teatrals arreu del món. Nombrosos guardons com el Premi ARC a les arts escèniques i dos Premis Butaca (per Secrets i Splenda) reconeixen la seva brillant trajectòria. En Lari ha redescobert la manera de fer màgia i ha convertit el seu personatge en el nou exponent de la màgia actual.
#OzomLari
El Mag Lari fa de mestre de cerimòniesd’un espectacular show que ret homenatge
als quatre mags més importants de la història
Tots els personatges seran interpretats per un únic actor que convertirà
REPARTIMENT Mag Lari
Companyia OzomPRODUCCIÓ Focus
i Trasgo ProduccionesIDIOMA Català
DURADA 1 h 30 minuts
Fitxa artística
Foto
gra�
a: D
avid
Rua
no
TEATRE CONDAL
Il·lusionista, escapista i polític canadenc conegut arreu del món pels seus trucs realitzats a televisió i els seus espectacles de màgia a Broadway i a Las Vegas. Va aconseguir reviure l’interès del públic per la màgia i actualitzar l’art de l’actuació combinat amb música.
DOUG HENNING (1947-2000)
Va descobrir la seva afecció per la màgia quan, mentre estudiava per ser sacerdot, li van fer un joc de mans. Des de llavors, va experimentar amb nombrosos tipus de màgia, des de la micromàgia �ns a la màgia de saló. Va ser molt criticat per altres mags per publicar 15 llibres on explicava els seus secrets.
FRUCTÚOS CANONGE(1824-1890)
WENCESLAO CIURÓ(1895-1978)
Cèlebre mag català també conegut com el Merlí espanyol. Després de passar molta misèria a Barcelona, es va fer famós pel seu sentit de l’humor i els seus trucs de màgia mentre complia condemna a Cuba per saltar-se un toc de queda.
És un mag, il·lusionista, escapista, hipnotitzador i actor nord-americà. Des de ben petit ha estat immers al món de la dramatúrgia i la música. Actualment és considerat un dels artistes més provocatius dels nostres dies.
CRISS ANGEL
Va descobrir la seva afecció
estudiava per ser sacerdot, FRUCTÚOS CANONGE
WENCESLAO CIURÓ
És un mag, il·lusionista, escapista, hipnotitzador i actor nord-americà. Des de ben petit ha estat immers al món de la
CRISS ANGEL
Il·lusionista, escapista i polític canadenc conegut arreu del món pels seus trucs realitzats a televisió i els seus espectacles de màgia a Broadway i a Las Vegas. Va
DOUG HENNING (1947-2000)
Va descobrir la seva afecció per la màgia quan, mentre estudiava per ser sacerdot, li van fer un joc de mans. Des de llavors, va experimentar amb nombrosos tipus de màgia, des de la micromàgia �ns a la màgia de saló. Va ser molt criticat per altres mags per publicar 15 llibres on explicava els seus secrets.
WENCESLAO CIURÓ(1895-1978)
(1967)
El llegat que Michael Jackson ha deixat és inabastable.Milers de persones segueixen movent els malucs a ritme
del Billy Jean (‘moonwalk ’ inclòs) i contagiant-sede l’energia i el ritme més característic del Rei del Pop.
L’espectacular Splenda retia homenatge a l’imaginaride l’artista, amb espectaculars números de màgia
que van boc- badar el públic català i van assolirun èxit de crítica i públic mai vist
en un espectacle de màgia al nostre país.
SPLENDA: L’INICI D’UNA NOVA ERA
TEATRE CONDAL
AUTOR Ray Cooney
VERSIÓ I DIRECCIÓ Josema Yuste
Alberto Papa-FragoménREPARTIMENTJosema Yuste
Alfredo CernudaFelisuco
Esther del PradoDiana LázaroJavier Losán
RUN FOR YOUR WIFE
COPRODUCCIÓCobre Producciones
Olympia Metropolitanai Nearco Producciones
IDIOMA CastellàDURADA 1 h 30 minuts
Taxi (Run for your wife) és la comèdia més exitosa de Ray Cooney i s’ha traduït a 35 idiomes.Es va representar ininterrompudament durant 12 anys al West End de Londres, en què es va canviar �ns a 20 vegades el repartiment.
SABIES QUÈ
Fitxa artística
El nostre protagonista, taxista de professió, és aparentment un home feliçment casat amb una vida tranquil·la i, en certa manera, monòtona. Res més allunyat de la realitat: està casat amb dues dones i viu amb cadascuna en un barri diferent! Això l’obliga a fer jocs malabars per tenir-les contentes a les dues i portar una estricta plani�ca-ció d’horaris. El seu pla se’n va en orris quan, per accident, acaba en un hospital i el seu nom apareix per partida doble a la comissaria de cada districte. Deu ser un error informàtic o una persona amb una doble vida? Això és el que tractarà de descobrir la policia i ell, d’amagar sigui com sigui.
Febrer / abril 2016#OzomLari
aconseguir reviure l’interès del públic per la màgia i actualitzar l’art de l’actuació combinat amb música.
de màgia mentre complia condemna a Cuba per saltar-se un toc de queda.
El llegat que Michael Jackson ha deixat és inabastable.Milers de persones segueixen movent els malucs a ritme
del Billy Jean (‘moonwalk ’ inclòs) i contagiant-seBilly Jean (‘moonwalk ’ inclòs) i contagiant-seBilly Jeande l’energia i el ritme més característic del Rei del Pop.
L’espectacular Splendade l’artista, amb espectaculars números de màgia
que van boc- badar el públic català i van assolir
en un espectacle de màgia al nostre país.
SPLENDA: L’INICI D’UNA NOVA ERA
Foto
gra�
a: Ja
vier
Nav
al
AMB OZOM, LA CONTINUÏTATDE L’ÈXIT ESTÀ GARANTIDA
#TaxiCondal
TEATRE CONDAL
Il·lusionista, escapista i polític canadenc conegut arreu del món pels seus trucs realitzats a televisió i els seus espectacles de màgia a Broadway i a Las Vegas. Va aconseguir reviure l’interès del públic per la màgia i actualitzar l’art de l’actuació combinat amb música.
DOUG HENNING (1947-2000)
Va descobrir la seva afecció per la màgia quan, mentre estudiava per ser sacerdot, li van fer un joc de mans. Des de llavors, va experimentar amb nombrosos tipus de màgia, des de la micromàgia �ns a la màgia de saló. Va ser molt criticat per altres mags per publicar 15 llibres on explicava els seus secrets.
FRUCTÚOS CANONGE(1824-1890)
WENCESLAO CIURÓ(1895-1978)
Cèlebre mag català també conegut com el Merlí espanyol. Després de passar molta misèria a Barcelona, es va fer famós pel seu sentit de l’humor i els seus trucs de màgia mentre complia condemna a Cuba per saltar-se un toc de queda.
És un mag, il·lusionista, escapista, hipnotitzador i actor nord-americà. Des de ben petit ha estat immers al món de la dramatúrgia i la música. Actualment és considerat un dels artistes més provocatius dels nostres dies.
CRISS ANGEL
Va descobrir la seva afecció
estudiava per ser sacerdot, FRUCTÚOS CANONGE
WENCESLAO CIURÓ
És un mag, il·lusionista, escapista, hipnotitzador i actor nord-americà. Des de ben petit ha estat immers al món de la
CRISS ANGEL
Il·lusionista, escapista i polític canadenc conegut arreu del món pels seus trucs realitzats a televisió i els seus espectacles de màgia a Broadway i a Las Vegas. Va
DOUG HENNING (1947-2000)
Va descobrir la seva afecció per la màgia quan, mentre estudiava per ser sacerdot, li van fer un joc de mans. Des de llavors, va experimentar amb nombrosos tipus de màgia, des de la micromàgia �ns a la màgia de saló. Va ser molt criticat per altres mags per publicar 15 llibres on explicava els seus secrets.
WENCESLAO CIURÓ(1895-1978)
(1967)
El llegat que Michael Jackson ha deixat és inabastable.Milers de persones segueixen movent els malucs a ritme
del Billy Jean (‘moonwalk ’ inclòs) i contagiant-sede l’energia i el ritme més característic del Rei del Pop.
L’espectacular Splenda retia homenatge a l’imaginaride l’artista, amb espectaculars números de màgia
que van boc- badar el públic català i van assolirun èxit de crítica i públic mai vist
en un espectacle de màgia al nostre país.
SPLENDA: L’INICI D’UNA NOVA ERA
TEATRE CONDAL
AUTOR Ray Cooney
VERSIÓ I DIRECCIÓ Josema Yuste
Alberto Papa-FragoménREPARTIMENTJosema Yuste
Alfredo CernudaFelisuco
Esther del PradoDiana LázaroJavier Losán
RUN FOR YOUR WIFE
COPRODUCCIÓCobre Producciones
Olympia Metropolitanai Nearco Producciones
IDIOMA CastellàDURADA 1 h 30 minuts
Taxi (Run for your wife) és la comèdia més exitosa de Ray Cooney i s’ha traduït a 35 idiomes.Es va representar ininterrompudament durant 12 anys al West End de Londres, en què es va canviar �ns a 20 vegades el repartiment.
SABIES QUÈ
Fitxa artística
El nostre protagonista, taxista de professió, és aparentment un home feliçment casat amb una vida tranquil·la i, en certa manera, monòtona. Res més allunyat de la realitat: està casat amb dues dones i viu amb cadascuna en un barri diferent! Això l’obliga a fer jocs malabars per tenir-les contentes a les dues i portar una estricta plani�ca-ció d’horaris. El seu pla se’n va en orris quan, per accident, acaba en un hospital i el seu nom apareix per partida doble a la comissaria de cada districte. Deu ser un error informàtic o una persona amb una doble vida? Això és el que tractarà de descobrir la policia i ell, d’amagar sigui com sigui.
Febrer / abril 2016#OzomLari
aconseguir reviure l’interès del públic per la màgia i actualitzar l’art de l’actuació combinat amb música.
de màgia mentre complia condemna a Cuba per saltar-se un toc de queda.
El llegat que Michael Jackson ha deixat és inabastable.Milers de persones segueixen movent els malucs a ritme
del Billy Jean (‘moonwalk ’ inclòs) i contagiant-seBilly Jean (‘moonwalk ’ inclòs) i contagiant-seBilly Jeande l’energia i el ritme més característic del Rei del Pop.
L’espectacular Splendade l’artista, amb espectaculars números de màgia
que van boc- badar el públic català i van assolir
en un espectacle de màgia al nostre país.
SPLENDA: L’INICI D’UNA NOVA ERA
Foto
gra�
a: Ja
vier
Nav
al
AMB OZOM, LA CONTINUÏTATDE L’ÈXIT ESTÀ GARANTIDA
#TaxiCondal
TEATRE CONDAL Maig / juny 2016
AUTORThe best urban /
contemporary gospel
DIRECCIÓMoisès Sala
REPARTIMENTTHE GOSPEL
VIU CHOIR - [TGV]
DURADA1 h 45 minuts
Fitxa artística
#TGVurbangospel
Després de triomfar amb els seus darrers treballs NON STOP GOSPEL, THE GOSPEL X-PERIENCE IN SYMPHONY, SPIRITUALS i MARCHIN’ TO FREEDOM, els TGV recarreguen la millor versió (4.0) d’ells mateixos per trencar, un cop més, els esquemes i les formes del gospel al nostre país. Considerats referent del gospel nacional i una de les formacions més notables d’àmbit europeu, els TGV presenten RELOAD 4.0, un espectacle de quatre mil revolucions amb el ritme trepidant, frenètic i colpidor del millor gospel urbà (urban gospel) del moment.
Reload 4.0THE GOSPEL VIU CHOIRL’art emociona i mai ens deixa indiferents. Gràcies al programa
Apropa Cultura, més de 2.000 persones en risc d’exclusió social han viscut el mateix que tu durant l’anterior temporada als teatres gestio-nats pel Grup Focus.Apropa Cultura vetlla perquè els equipaments culturals de Catalunya siguin accessibles a tota la ciutadania. Facilitant la sinergia entre aquests espais -teatres, auditoris i museus- i les entitats socials, aquesta iniciativa promou la democratització de la cultura. Tots els espectacles del Grup Focus gaudeixen de descomptes especials per als col·lectius bene�ciaris del programa Apropa Cultura. Entre d’altres, pots anar a veure Caiguts del cel (a partir del 4 de setembre), Marits i mullers (a partir del 16 de setembre), Ozom (a partir de l’1 de desembre) i 73 raons per deixar-te (de l’1 de desem-bre al 10 de gener).
Una porta a la inclusióEl Grup Focus ha estat la primera entitat privada que s’incorpora al
programa socioeducatiu dels equipaments culturals adreçat al sector social
Foto
gra�
a: B
enet
Gar
cía
TEATRE CONDAL Maig / juny 2016
AUTORThe best urban /
contemporary gospel
DIRECCIÓMoisès Sala
REPARTIMENTTHE GOSPEL
VIU CHOIR - [TGV]
DURADA1 h 45 minuts
Fitxa artística
#TGVurbangospel
Després de triomfar amb els seus darrers treballs NON STOP GOSPEL, THE GOSPEL X-PERIENCE IN SYMPHONY, SPIRITUALS i MARCHIN’ TO FREEDOM, els TGV recarreguen la millor versió (4.0) d’ells mateixos per trencar, un cop més, els esquemes i les formes del gospel al nostre país. Considerats referent del gospel nacional i una de les formacions més notables d’àmbit europeu, els TGV presenten RELOAD 4.0, un espectacle de quatre mil revolucions amb el ritme trepidant, frenètic i colpidor del millor gospel urbà (urban gospel) del moment.
Reload 4.0THE GOSPEL VIU CHOIRL’art emociona i mai ens deixa indiferents. Gràcies al programa
Apropa Cultura, més de 2.000 persones en risc d’exclusió social han viscut el mateix que tu durant l’anterior temporada als teatres gestio-nats pel Grup Focus.Apropa Cultura vetlla perquè els equipaments culturals de Catalunya siguin accessibles a tota la ciutadania. Facilitant la sinergia entre aquests espais -teatres, auditoris i museus- i les entitats socials, aquesta iniciativa promou la democratització de la cultura. Tots els espectacles del Grup Focus gaudeixen de descomptes especials per als col·lectius bene�ciaris del programa Apropa Cultura. Entre d’altres, pots anar a veure Caiguts del cel (a partir del 4 de setembre), Marits i mullers (a partir del 16 de setembre), Ozom (a partir de l’1 de desembre) i 73 raons per deixar-te (de l’1 de desem-bre al 10 de gener).
Una porta a la inclusióEl Grup Focus ha estat la primera entitat privada que s’incorpora al
programa socioeducatiu dels equipaments culturals adreçat al sector social
Foto
gra�
a: B
enet
Gar
cía
El teu abonament pot ajudar a promoure i defensar la cultura i el teatre català. Si formes part del Cercle d’Amics de la Fundació Romea:
· Seràs mencionat al vestíbul del teatre i als programes de mà
· Gaudiràs d’invitacions a les estrenes
· Disposaràs d’entrades amb descomptes per als espectacles de La Temporada Focus, i altres descomptes per gentilesa de les empreses del nostre patronat.
Amb una aportació anual a partir de 200 € pots prendre un paper actiu en el desenvolupament de la nostra cultura.
Fes-te mecenes o demana més informació contactant amb nosaltres!
14/09/2015CONCERT DE MÚSICA DE COMPOSITORS CATALANS
21/09/2015CONFERÈNCIA INAUGURAL A CÀRREC DEL SR. CARLES SANTOSARTISTA POLIFACÈTIC, PIANISTA, COMPOSITOR, PINTOR, ESCULTOR I PERFORMISTA.
26/10/2015LECTURA DRAMATITZADA DE LLETRES DE BATALLA, DE JOANOT MARTORELL, A CÀRREC DE MIQUEL PUJADÓ
02/11/2015VIDA I RECORREGUT DE FELIU FORMOSA, ESPECTACLE SOBRE L’OBRA I TRAJECTÒRIA DE L’ESCRIPTOR I POETA.
16/11/2015PRESENTACIÓ LLIBRE AMB AISGE: RECULL D’EXPERIÈNCIES AUTOBIOGRÀFIQUES D’ALGUNS AUTORS DE AISGE.
14/12/2015PRESENTACIÓ AMB EDITORIAL BARCANOVA: ESTUDI DE 80 POETES CATALANS, A CÀRREC DE MIQUEL PUJADÓ.
21/12/2015CLÀSSIC DE NADAL: LECTURA DE HAMLET DRAMATURG, DE RAMON VINYES.
21//03/2016DIA MUNDIAL DEL TEATRE AMB EL POETA I COMPOSITOR NARCÍS COMADIRA.
LA FUNDACIÓ ROMEA PER A LES ARTS ESCÈNIQUESHA PROGRAMAT UNA SÈRIE D’ACTIVITATS
TEMPORADA15/16
[email protected] 93 318 14 31
La Fundació Romea per a les Arts Escèniques és una entitat privada sense ànim de lucre creada l’any 2001 amb la vo-luntat de promoure el sector de les arts escèniques a través d’activitats que fomentin el debat i la re�exió al voltant del fet cultural i teatral, el suport de la nova dramatúrgia, la formació i la investigació de les arts escèniques.
Defensant i promovent la cultura catalana Des de la creença que cal donar suport a la cultura i a les noves formes de creació des de la societat civil.
El teu abonament pot ajudar a promoure i defensar la cultura i el teatre català. Si formes part del Cercle d’Amics de la Fundació Romea:
· Seràs mencionat al vestíbul del teatre i als programes de mà
· Gaudiràs d’invitacions a les estrenes
· Disposaràs d’entrades amb descomptes per als espectacles de La Temporada Focus, i altres descomptes per gentilesa de les empreses del nostre patronat.
Amb una aportació anual a partir de 200 € pots prendre un paper actiu en el desenvolupament de la nostra cultura.
Fes-te mecenes o demana més informació contactant amb nosaltres!
14/09/2015CONCERT DE MÚSICA DE COMPOSITORS CATALANS
21/09/2015CONFERÈNCIA INAUGURAL A CÀRREC DEL SR. CARLES SANTOSARTISTA POLIFACÈTIC, PIANISTA, COMPOSITOR, PINTOR, ESCULTOR I PERFORMISTA.
26/10/2015LECTURA DRAMATITZADA DE LLETRES DE BATALLA, DE JOANOT MARTORELL, A CÀRREC DE MIQUEL PUJADÓ
02/11/2015VIDA I RECORREGUT DE FELIU FORMOSA, ESPECTACLE SOBRE L’OBRA I TRAJECTÒRIA DE L’ESCRIPTOR I POETA.
16/11/2015PRESENTACIÓ LLIBRE AMB AISGE: RECULL D’EXPERIÈNCIES AUTOBIOGRÀFIQUES D’ALGUNS AUTORS DE AISGE.
14/12/2015PRESENTACIÓ AMB EDITORIAL BARCANOVA: ESTUDI DE 80 POETES CATALANS, A CÀRREC DE MIQUEL PUJADÓ.
21/12/2015CLÀSSIC DE NADAL: LECTURA DE HAMLET DRAMATURG, DE RAMON VINYES.
21//03/2016DIA MUNDIAL DEL TEATRE AMB EL POETA I COMPOSITOR NARCÍS COMADIRA.
LA FUNDACIÓ ROMEA PER A LES ARTS ESCÈNIQUESHA PROGRAMAT UNA SÈRIE D’ACTIVITATS
TEMPORADA15/16
[email protected] 93 318 14 31
La Fundació Romea per a les Arts Escèniques és una entitat privada sense ànim de lucre creada l’any 2001 amb la vo-luntat de promoure el sector de les arts escèniques a través d’activitats que fomentin el debat i la re�exió al voltant del fet cultural i teatral, el suport de la nova dramatúrgia, la formació i la investigació de les arts escèniques.
Defensant i promovent la cultura catalana Des de la creença que cal donar suport a la cultura i a les noves formes de creació des de la societat civil.
Al teatre també preparem “la vuelta al cole”
amb una programació per als méspetits d’allò més divertida!
ARÍTMIA DE RUMBACia. Tico Taco Teca Audició didàctica. De 8 a 14 anys26 de novembreQuatre personatges ben peculiars esperen un tren que no arriba mai. Per combatre l’avorriment, comencen a improvisar amb tota mena de ritmes.
1, 2, 3... i!RONDALLA VA, RONDALLA VECia. Pentina el GatTeatre musical. A partir de 3 anys18 de febrerTres músics i un rondallaire explicaran tres contes fantàstics amb l’ajuda del públic, tot creant cançons, jocs i danses ben divertides.
TUBS DEL MÓNCia. Bufa & Sons Concert-taller. De 6 a 14 anys25 de febrerVols ser músic? Bufa & Sons et convida a crear tota mena de sons a partir d’objectes quotidians en un concert-taller ben animat.
PICA DE MANSCia. Pentina el Gat Concert. De 3 a 8 anys 10 de marçEndinsa’t en l’increïble univers de la música a través d’un concert en què recorrerem diferents èpoques i indrets.
POSA MÚSICA A ... BUSTER KEATONDecember Quintet Projecció i concert. A partir de 6 anys 7 d’abrilAquest espectacle ens submergeix a l’univers de Buster Keaton per explicar la relació de la música i el cinema mut, els seus personatges, accions i emocions.
ROLF & FLOR AL CERCLE POLARThe Pinker Tones Narració i música De 6 a 10 anys 21 d’abrilRolf & Flor passaran quinze dies al campament internacional d’estiu al Cercle Polar amb nens de tot el món. El seu repte més gran serà ajudar l’Antoine, un nen problemàtic.
EL NINOT DE NEUDecember QuintetProjecció d’un conte il·lustratA partir de 3 anys 5 de maigLa música acompanyarà la projecció d’El ninot de neu, un conte il·lustrat fet pel·lícula. Vine a veure la música i escoltar les imatges!
BATECS DE MÚSICACia. XiulaAudiovisuals i música electrònica. A partir de 8 anys 19 de maigEls protagonistes pujaran una muntanya per fer una festa al cim. Pel camí, viuran emocionants aventures, sempre acompanyats per la música.
PATATU Àngels Bassas i Cia. Únics ProduccionsTeatreA partir de 3 anys1 hora en català4, 11, 18 i 25 d’octubre, 1 i 8 de novembre A més d’actriu de teatre, cinema i televisió Àngels Bassas és una mare que, com la majoria, portava el seu �ll a l’escola cada dia. Durant el trajecte, s’inventava històries sobre en Patatu, un personatge inventat, mig pagès i mig
pallasso. Aquestes històries van acabar inspirat un seguit de llibres i, ara, en Patatu torna a l’escenari del Teatre Romea amb un patatuespectacle per als més petits de la casa. En Patatu i els seus amics viuen feliços i contents dalt de la muntanya �ns que la bruixa Malèvola altera l’ordre natural de les coses i fa anar de bòlit tots els habitants de Patatum. Vine a viure aventures d’allò més divertides amb en Patatu, el Mag Martí, el gegant Pitxurrini, el misteriós Bibliotecari, les bruixes entremaliades i els nens i nenes del poble!
TALLER DE MÚSICSal ROMEA
VIU EL TEATRE al ROMEA
EL PEQUEÑO PINOCHO Òpera A partir de 6 anys 1 h 15 minuts en castellàDel 6 de desembre al 31 de gener
T’agradaria que la teva escola formés part del repartiment d’una obra de teatre? Us convidem a participar en l’òpera del meravellós conte clàssic de Pinotxo. Creeu, canteu i balleu al costat d’en Gepetto, Pep Consciències, la Fada blava, l’honrat Joan i l’Arna! Durant aquest espectacle re�exionarem al voltant de valors com la valentia, la companyonia i el respecte, tot fomentant la imaginació i el treball en equip.
CANTA’M UN CONTECia. NyiguitTeatre musical. A partir de 3 anys1 hora en català15, 22 i 29 de novembre
Tres peces, tres contes. Canta’m un conte ens convida a descobrir una nova manera d’explicar els contes clàssics a través del cant, els instruments musicals més variats i els sons més singulars. El patufet, Les set cabretes i el llop i La rateta que escombrava l’escaleta es transformen en petits musicals que expliquen les fantàstiques històries que viuen els seus protagonistes.
ÓPERA DIVERTIMENTO al CONDAL
EL GRAN LLIBRE MÀGIC al GOYA
Què passaria si un virus infectés els contes de tota la vida, canviant els �nals que coneixem? Aquest és el punt de partida d’El gran Llibre Màgic, un espectacle musical per a tots els públics, creat i dirigit per Albert Gràcia i David Ávila, que durant quatre anys han interpretat Timón i Pumba al reeixit El rey León, a Madrid.
“Con una divertida e impactante puesta en escena, El Gran Libro Mágico nos lleva a vivir el sueño de entrar a formar parte de los cuentos más divertidos y excitantes.”
Todos al teatro
“Una experiencia teatral distinta, que ofrece una original visión de los cuentos clásicos yque, además, fomenta el habito y el placer por la lectura entre los más pequeños.”
Aragón Digital
Teatre musical. Per a tots els públics. 1 hora en català. Del 5 de desembre al 10 de gener
Espectacles teatralsper a tota la família
Al teatre també preparem “la vuelta al cole”
amb una programació per als méspetits d’allò més divertida!
ARÍTMIA DE RUMBACia. Tico Taco Teca Audició didàctica. De 8 a 14 anys26 de novembreQuatre personatges ben peculiars esperen un tren que no arriba mai. Per combatre l’avorriment, comencen a improvisar amb tota mena de ritmes.
1, 2, 3... i!RONDALLA VA, RONDALLA VECia. Pentina el GatTeatre musical. A partir de 3 anys18 de febrerTres músics i un rondallaire explicaran tres contes fantàstics amb l’ajuda del públic, tot creant cançons, jocs i danses ben divertides.
TUBS DEL MÓNCia. Bufa & Sons Concert-taller. De 6 a 14 anys25 de febrerVols ser músic? Bufa & Sons et convida a crear tota mena de sons a partir d’objectes quotidians en un concert-taller ben animat.
PICA DE MANSCia. Pentina el Gat Concert. De 3 a 8 anys 10 de marçEndinsa’t en l’increïble univers de la música a través d’un concert en què recorrerem diferents èpoques i indrets.
POSA MÚSICA A ... BUSTER KEATONDecember Quintet Projecció i concert. A partir de 6 anys 7 d’abrilAquest espectacle ens submergeix a l’univers de Buster Keaton per explicar la relació de la música i el cinema mut, els seus personatges, accions i emocions.
ROLF & FLOR AL CERCLE POLARThe Pinker Tones Narració i música De 6 a 10 anys 21 d’abrilRolf & Flor passaran quinze dies al campament internacional d’estiu al Cercle Polar amb nens de tot el món. El seu repte més gran serà ajudar l’Antoine, un nen problemàtic.
EL NINOT DE NEUDecember QuintetProjecció d’un conte il·lustratA partir de 3 anys 5 de maigLa música acompanyarà la projecció d’El ninot de neu, un conte il·lustrat fet pel·lícula. Vine a veure la música i escoltar les imatges!
BATECS DE MÚSICACia. XiulaAudiovisuals i música electrònica. A partir de 8 anys 19 de maigEls protagonistes pujaran una muntanya per fer una festa al cim. Pel camí, viuran emocionants aventures, sempre acompanyats per la música.
PATATU Àngels Bassas i Cia. Únics ProduccionsTeatreA partir de 3 anys1 hora en català4, 11, 18 i 25 d’octubre, 1 i 8 de novembre A més d’actriu de teatre, cinema i televisió Àngels Bassas és una mare que, com la majoria, portava el seu �ll a l’escola cada dia. Durant el trajecte, s’inventava històries sobre en Patatu, un personatge inventat, mig pagès i mig
pallasso. Aquestes històries van acabar inspirat un seguit de llibres i, ara, en Patatu torna a l’escenari del Teatre Romea amb un patatuespectacle per als més petits de la casa. En Patatu i els seus amics viuen feliços i contents dalt de la muntanya �ns que la bruixa Malèvola altera l’ordre natural de les coses i fa anar de bòlit tots els habitants de Patatum. Vine a viure aventures d’allò més divertides amb en Patatu, el Mag Martí, el gegant Pitxurrini, el misteriós Bibliotecari, les bruixes entremaliades i els nens i nenes del poble!
TALLER DE MÚSICSal ROMEA
VIU EL TEATRE al ROMEA
EL PEQUEÑO PINOCHO Òpera A partir de 6 anys 1 h 15 minuts en castellàDel 6 de desembre al 31 de gener
T’agradaria que la teva escola formés part del repartiment d’una obra de teatre? Us convidem a participar en l’òpera del meravellós conte clàssic de Pinotxo. Creeu, canteu i balleu al costat d’en Gepetto, Pep Consciències, la Fada blava, l’honrat Joan i l’Arna! Durant aquest espectacle re�exionarem al voltant de valors com la valentia, la companyonia i el respecte, tot fomentant la imaginació i el treball en equip.
CANTA’M UN CONTECia. NyiguitTeatre musical. A partir de 3 anys1 hora en català15, 22 i 29 de novembre
Tres peces, tres contes. Canta’m un conte ens convida a descobrir una nova manera d’explicar els contes clàssics a través del cant, els instruments musicals més variats i els sons més singulars. El patufet, Les set cabretes i el llop i La rateta que escombrava l’escaleta es transformen en petits musicals que expliquen les fantàstiques històries que viuen els seus protagonistes.
ÓPERA DIVERTIMENTO al CONDAL
EL GRAN LLIBRE MÀGIC al GOYA
Què passaria si un virus infectés els contes de tota la vida, canviant els �nals que coneixem? Aquest és el punt de partida d’El gran Llibre Màgic, un espectacle musical per a tots els públics, creat i dirigit per Albert Gràcia i David Ávila, que durant quatre anys han interpretat Timón i Pumba al reeixit El rey León, a Madrid.
“Con una divertida e impactante puesta en escena, El Gran Libro Mágico nos lleva a vivir el sueño de entrar a formar parte de los cuentos más divertidos y excitantes.”
Todos al teatro
“Una experiencia teatral distinta, que ofrece una original visión de los cuentos clásicos yque, además, fomenta el habito y el placer por la lectura entre los más pequeños.”
Aragón Digital
Teatre musical. Per a tots els públics. 1 hora en català. Del 5 de desembre al 10 de gener
Espectacles teatralsper a tota la família
L’humor ha vingut per quedar-se. Si fa deu anys les sales i teatres que oferien aquest tipus d’entreteniment es podien comptar amb els dits d’una mà, avui en dia vivim una explosió de shows còmics, d’improvisació i humorístics sense precedents. La comèdia és un gènere global que atrau persones de totes les edats, i un contingut multiformat, que podem trobar tant al cinema, com a la televisió i al teatre. És la via d’escapament a la rutina i, alhora, l’eina que ens fa pensar més enllà del socialment acceptat. L’humor s’adapta a qualsevol situació: en època de confort social és la teràpia perfec-
te per gaudir dels nostres moments d’oci entre rialles; mentre que en època de crisi, quan les coses van mal dades, es conver-teix en el nostre sant grial, el refugi perfec-te per evadir-se d’allò que ens impedeix tirar endavant. Què és el que ens fa riure pels descosits? Els monologuistes coincideixen a a�rmar que fer riure la gent és ben difícil d’aconseguir! L’espectador ja no vol sentir a parlar dels típics tòpics de tota la vida. Assegut al pati de butaques, busca noves emocions, diàlegs innovadors, ironies subtils, sensacions originals i històries provocadores que el sorprenguin, el captivin i el facin petar de riure.
CULTURA ITRADICIONS
BATALLADE SEXES
AMOR DESAMOR
LA QUOTIDIANITAT,EXPERIÈNCIES
PERSONALS
L’ÉSSER HUMÀ
MARES
DE QUÈ PARLEN ELSMONÒLEGS
?
1001 GAGS La Villarroel JORDI RIOS: “¡¡RITMO!!”
MÒNICA PÈREZ: “Que haga reír.
Y si es un gag genial.. Que haga reír
a todo el mundo, ¡¡sea cual sea su humor!!”
MIGUEL LAGO La Villarroel
“Que sea graciosoy que sea cierto”
MIGUEL NOGUERATeatre Goya
“Lo único IMPRESCINDIBLEes que sea juzgado comobueno por alguien distinto
del que lo ha creado.”
OSWALDO DIGÓNLa Villarroel
“En un buen gag es Imprescindibleque EL PÚBLICO SE RÍA.... y aparte, igual que en una receta, es necesario presentar los ingredientes que todo el mundo conozca
y combinarlos para crear algo nuevo, ocurrente, surrealista...
En de�nitiva que sorprenda (Decir "Tetas" siempre funciona)”.
MARIA JUANLa Villarroel
“¡Cómo servirlo! Si tienesun buen gag y encuentrasla mejor forma y el mejor
momento para dejarlo caer... ¡Magia! (Y risas...).”
Millora el teu estat
d’ànim i alliberesestrès
Oxigen el cervell
i el cos
Neteja i ventila els pulmons
Regula el pols cardíac
És contagiós
Relaxa la musculació
Ajuda a cremarcalories
Potencia la creativitat
Alleujal’insomni
Segregaendor�nes
Amb un micròfon com a aliat i guiats únicament per les lleis de la improvisació, els millors
còmics de l’Estat pujaran a l’escenari del Condal durant els
mesos de juny i juliol.
van riurepels descosits
amb Dani RoviraClara Lago i
Agustín Jiménez
Des del 2007 la Setmana de l’Humor Llatinoamericà s’ha consolidat com una oferta cultural única a Catalunya.Vine a conèixer altres maneres de veure i viure l’humor al Teatre Goya!
INTÉNTALO CARITO6 de novembreLa cançó Qué difícil es hablar el español ha rebut més de 6 milions de visites al canal de YouTube dels Germans Ospina i s’ha convertit en tot un fenomen a les xarxes socials.
ALEXIS DÍAZ - PIMIENTA I AXEL DÍAZUN VOLCÀ DE PARAULES DES DE CUBA8 de novembreLa crítica ha dit: “Escritor y poeta en papel impreso, Alexis Díaz Pimienta gusta también escribir en un arte tan volátil como el aire” - Juan J. García, Ideal
PICHOT LÓPEZ7 de novembreEls vídeos de La Loca de Mierda a YouTube van catapultar Malena Pichot en el panorama artístic de la comèdia.
L’humor ha vingut per quedar-se. Si fa deu anys les sales i teatres que oferien aquest tipus d’entreteniment es podien comptar amb els dits d’una mà, avui en dia vivim una explosió de shows còmics, d’improvisació i humorístics sense precedents. La comèdia és un gènere global que atrau persones de totes les edats, i un contingut multiformat, que podem trobar tant al cinema, com a la televisió i al teatre. És la via d’escapament a la rutina i, alhora, l’eina que ens fa pensar més enllà del socialment acceptat. L’humor s’adapta a qualsevol situació: en època de confort social és la teràpia perfec-
te per gaudir dels nostres moments d’oci entre rialles; mentre que en època de crisi, quan les coses van mal dades, es conver-teix en el nostre sant grial, el refugi perfec-te per evadir-se d’allò que ens impedeix tirar endavant. Què és el que ens fa riure pels descosits? Els monologuistes coincideixen a a�rmar que fer riure la gent és ben difícil d’aconseguir! L’espectador ja no vol sentir a parlar dels típics tòpics de tota la vida. Assegut al pati de butaques, busca noves emocions, diàlegs innovadors, ironies subtils, sensacions originals i històries provocadores que el sorprenguin, el captivin i el facin petar de riure.
CULTURA ITRADICIONS
BATALLADE SEXES
AMOR DESAMOR
LA QUOTIDIANITAT,EXPERIÈNCIES
PERSONALS
L’ÉSSER HUMÀ
MARES
DE QUÈ PARLEN ELSMONÒLEGS
?
1001 GAGS La Villarroel JORDI RIOS: “¡¡RITMO!!”
MÒNICA PÈREZ: “Que haga reír.
Y si es un gag genial.. Que haga reír
a todo el mundo, ¡¡sea cual sea su humor!!”
MIGUEL LAGO La Villarroel
“Que sea graciosoy que sea cierto”
MIGUEL NOGUERATeatre Goya
“Lo único IMPRESCINDIBLEes que sea juzgado comobueno por alguien distinto
del que lo ha creado.”
OSWALDO DIGÓNLa Villarroel
“En un buen gag es Imprescindibleque EL PÚBLICO SE RÍA.... y aparte, igual que en una receta, es necesario presentar los ingredientes que todo el mundo conozca
y combinarlos para crear algo nuevo, ocurrente, surrealista...
En de�nitiva que sorprenda (Decir "Tetas" siempre funciona)”.
MARIA JUANLa Villarroel
“¡Cómo servirlo! Si tienesun buen gag y encuentrasla mejor forma y el mejor
momento para dejarlo caer... ¡Magia! (Y risas...).”
Millora el teu estat
d’ànim i alliberesestrès
Oxigen el cervell
i el cos
Neteja i ventila els pulmons
Regula el pols cardíac
És contagiós
Relaxa la musculació
Ajuda a cremarcalories
Potencia la creativitat
Alleujal’insomni
Segregaendor�nes
Amb un micròfon com a aliat i guiats únicament per les lleis de la improvisació, els millors
còmics de l’Estat pujaran a l’escenari del Condal durant els
mesos de juny i juliol.
van riurepels descosits
amb Dani RoviraClara Lago i
Agustín Jiménez
Des del 2007 la Setmana de l’Humor Llatinoamericà s’ha consolidat com una oferta cultural única a Catalunya.Vine a conèixer altres maneres de veure i viure l’humor al Teatre Goya!
INTÉNTALO CARITO6 de novembreLa cançó Qué difícil es hablar el español ha rebut més de 6 milions de visites al canal de YouTube dels Germans Ospina i s’ha convertit en tot un fenomen a les xarxes socials.
ALEXIS DÍAZ - PIMIENTA I AXEL DÍAZUN VOLCÀ DE PARAULES DES DE CUBA8 de novembreLa crítica ha dit: “Escritor y poeta en papel impreso, Alexis Díaz Pimienta gusta también escribir en un arte tan volátil como el aire” - Juan J. García, Ideal
PICHOT LÓPEZ7 de novembreEls vídeos de La Loca de Mierda a YouTube van catapultar Malena Pichot en el panorama artístic de la comèdia.
INFORMACIÓ, CONCURSOS I MOLT MÉS A LES NOSTRES XARXES SOCIALS
Volem parlar amb tu, dia a dia, informar-te de les darreres novetats i oferir-te els millors concursos i promocions.
Segueix els perfils dels nostres teatres i assabenta’t de tot abans que ningú!
www.promentrada.com 933 097 004 [email protected]
VINE EN GRUP AL TEATRE!Saps que tens molts avantatges si vens al teatre acompanyat de 10 o més persones?
A Promentrada Grups et gestionem la reserva,
t’oferim els millors descomptes i gaudiràs de:
• Call center propi amb atenció personalitzada de 9 a 19 h, de dilluns a divendres
• Reserva directa on-line de les localitats preferents dels espectacles
• Reserves sense compromís i pagaments amb terminis ajustats
• Invitacions a estrenes, col·loquis i activitats especials
• Prestació de serveis addicionals: visites guiades, autocars...