la torre de barcelona

SETEMBRE 2012

www.latorredebarcelona.comTot un món de possibilitats al nostre web: www.latorredebarcelona.com

La teva revista de la Zona Alta

Sigues optimista,vius a Barcelona10 motius per a creure en Barcelona

Barcelona, ciutat d’oportunitats

Una tardor plena d’activitats

2 www.latorredebarcelona.com

BELLESA

3www.latorredebarcelona.com

Edita: Triangulo Marketing Group S.L./ Esteve Terrades, 9 08023 Barcelona/ T. 93 418 19 19 Gerent: Josep Garcia Director Continguts: Andreu Asensio Redactors: Joan Solé [email protected] Disseny: Quim Castillo Publicitat: [email protected] Dipòsit legal: B-39384-2009 www.latorredebarcelona.com

La Torre de Barcelona no es fa responsable de les opinions expressades pels col·laboradors en els seus articles.

Segueix-nos a Facebook i Twiter

Editorial Ja tornem a ser entre les vostres mans. L’estiu és història però ara comença una tardor plena d’atractius. No parlem per parlar. Festivals de música, de cinema i les festes majors de Sarrià i Les Corts. I això només és el començament.

Tenim motius per estar orgullosos de la nostra ciutat i per pensar que el futur serà molt diferent al present actual. Per aquesta raó us proposem que sigueu optimistes: hi ha molts arguments per a creure en la recuperació de Barcelona i la nostra ciutat encara és un centre d’oportunitats de serveis i la capital d’un gran país.

No es tracta de demanar-vos confiança en la recuperació sinó de mostrar-vos que tenim els fonaments per a creure-hi realment. Endavant les atxes!

Proper Numero: Salut i Bellesa

Envieu-nos un correu a [email protected]

LOCAL

4 Dispositius per garantir la mobilitat

4 Els parcs no són aquaris per a tortugues

8 Trias revoluciona la xarxa de bus

12 Com torno a casa?

BARCELONA

10 10 arguments per a creure en Barcelona

12 Barcelona ciutat d’oprtunitats

SALUT

19España alcanza los 1.000 donantes de médula

21Caminar per a viure més

20Fumar perjudica seriosament la parella

BELLESA

25Que no et delati la suor

28Argila: una cura depurativa per a la pell

ESPECIALACADÈMIES

31Més universitaris i menys estudiants de màsters

33Espanya en la segona divisió de l’ensenyament

34Aprendre idiomes, com més aviat millor

GASTRONOMIA

38Els plats de la tardor

38Arriben els cambrers virtuals

INTERNET

40El 42% de las empresas españolas está en Internet

CULTURA

42Una tardor plena d’atractius

AGENDA

44Una selecció de les millors activitats que tindran lloc a la tardor a Sarrià-Sant gervasi i Les Corts

FESTESMAJORS49Programa Festa Major de Sarrià

51Programa Festa Major de Les Corts

SOCIETAT

52Les dones que flirtegen aconsegueixen millors negocis

GUIADESERVEIS

58Guia d’anunciants


LOCAL

Sarrià acull el primer supermercat virtual

L’estació dels Ferrocarrils de la Generalitat de Sarrià ha estrenat el primer super-mercat virtual d’Europa, que permetrà fer la comanda de la compra mentre s’espera el tren. Amb un telèfon mòbil intel·ligent es poden triar en-tre els més de 400 productes que tenen assignat un codi QR.

Els beneficis que generi Sorli Discau durant els sis primers mesos de funcionament es destinaran íntegrament al Banc dels Aliments.

Per fer-ne ús, els clients s’han d’inscriure al web dels supermercats i enviar la comanda. A continuació, rebran una trucada per con-cretar l’hora d’arribada de la compra al seu domicili.

Pels Ferrocarrils de la Ge-neralitat de Catalunya, el supermercat virtual és una bona manera de rendibilitzar el servei ferroviari. El seu president, Enric Ticó, reco-neix que gràcies a iniciatives com aquesta l’empresa ha duplicat els ingressos no ferroviaris.

Dispositiu per garantir la mobilitatL’Ajuntament de Barcelona ha activat un dispositiu du-rant tot el mes de setembre mitjançant el qual els agents de la Guàrdia Urbana re-forçaran la seva presència en els entorns escolars per garantir la fluïdesa viària i la seguretat.

Enguany la mobilitat es pot veure afectada per les reor-denacions viàries que s’han realitzat per la nova xarxa de bus, sobretot al districte de Sarrià-Sant Gervasi.

Per garantir l’adaptació dels ciutadans a l’inici del període lectiu, la Guàrdia Urbana ha establet un dispositiu específic per atendre de forma adequada el començament del curs escolar, que posa l’accent en les actuacions preven-tives i de vigilància, i en la regulació de la circulació.

L’objectiu és facilitar la fluï-desa circulatòria, incremen-tar la disciplina en el trànsit, respectar la senyalització i la normativa vigent, i reduir els índexs d’accidentalitat, amb especial atenció als entorns escolars.

Els agents han incrementat la vigilància als accessos i a l’entorn dels centres educa-tius en els horaris d’entrada i sortida dels alumnes.

Les xarxes de metro i autobusos de Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) també han començat a desplegar la seva capa-citat màxima per satisfer la demanda.

El dispositiu està en funcio-nament a tota la ciutat des del 12 de setembre i s’anirà desplegant de manera pro-gressiva durant tot el mes.

A principis de setembre ha començat a funcionar el nou Centre de Serveis Socials de Sant Gervasi, que donarà servei als gai-rebé 100.000 habitants dels barris de Sant Gervasi-La Bonanova, Sant Gervasi-Galvany i El Putxet i El Farró, al districte de Sarrià-Sant Gervasi de Barcelona.

Aquest nou equipament, situat al carrer d’Arimon, substitueix al que estava situat anteriorment al carrer de Saragossa.

Disposa de 580 metres quadrats repartits en tres plantes i hi treballaran 17 professionals, entre tre-balladors socials, educa-dors socials, psicòlegs i personal d’administració i direcció.

Aquest centre de serveis socials, com la resta de 40 equipaments d’aquest tipus que hi ha repartits per tota la ciutat, suposa el primer esglaó d’accés de la ciuta-dania al sistema de serveis socials.

El perfil dels ciutadans atesos és de persones és gran de 65 anys. Per aquesta raó, la major part dels projectes en grup i comunitaris van destinats a aquest col·lectiu, com és la implantació del projecte Radars a la zona o el pro-jecte d’acompanyants a la gent gran.

No obstant això, també es realitza atenció als infants i a les seves famílies a través d’un servei d’educadors especialitzats.

Nou centre de serveis socials a Sant Gervasi

Els parcs no són aquaris per a tortugues

Des de principis de setem-bre trobareu al Turó Parc i a Piscines i Esports uns cartells que adverteixen que els llacs artificials no són aquaris i que, per tant, no són llocs apropiats on abandonar tortugues.

Es tracta d’una campanya de la Fundació per l’Adopció, Apadrinament i Defensa dels Animals (FAADA) perquè ces-si l’abandonament d’animals als parcs. Els membres de la fundació estan preocupats per la irresponsabilitat de

moltes famílies que quan es cansen de les tortugues les abandonen als parcs de Bar-celona (la campanya també s’ha activat a Diagonal Mar i la Ciutadella). Els pares fan creure als nens, i potser al-guns encara s’autoenganyen, que les tortugues viuran en un paradís però un llac artifi-cial enmig d’una gran ciutat és un lloc molt perillós per a les tortugues i el 95% dels exemplars acaben morint de moltes maneres, algunes d’elles molt cruels.


BELLESA

ACCESSIBILITAT Adapta Espais .............................. Pag. 12

ACADÈMIESART Taller de Pintura ...........................Pag. 62 IDIOMESAston Idiomas ..............................Pag. 30British Council .............................. Pag. 32Eduversion ................................... Pag. 31Britannia School ...........................Pag. 34

BALL Bailamos ......................................Pag. 62 MÚSICA Virtèlia ..........................................Pag. 35

ADDICCIONS Sinconsumir .................................Pag. 59

ADMINISTRACIÓ FINCAS Tucom ..........................................Pag. 53

ADVOCATS I ASSESSORSGENERALS Soria de Irisarri .............................Pag. 62

GESTORIA Guinot Prunera .............................Pag. 54Gabinete Gestor ...........................Pag. 43Assessoria Empresarial Fuertes ... Pag. 42Assessoria Empresarial Fuertes ...Pag. 62 MATRIMONIAL Ruth Caballé ................................. Pag. 42

ALIMENTACIÓ Pollastríssim ................................Pag. 62La Boutique del Te .......................Pag. 59Delicatessen Argentina .................Pag. 39

ATENCIÓ A GENT GRAN Àngels .......................................... Pag. 61Vitaserveis .................................... Pag. 37Agència Santa Pau ....................... Pag. 28

ASSEGURANCES Sanitas .........................................Pag. 23

BICICLETES Ecitym .......................................... Pag. 47

CALÇATS Clínica del Calçat .......................... Pag. 61

CENTRES COMERCIALS L’Illa Diagonal ...............................Pag. 64

COACHING Gabinete de Coaching ..................Pag. 60

DECORACIÓGaleria Atelier de Arte .................. Pag. 61Dolmen ........................................Pag. 62Master Piel ..................................... Pag. 2Vidris ............................................ Pag. 17

DETECTIUS PRIVATS Group Stamford............................ Pag. 37

DIETÈTICA Equilibri Alimentari ........................Pag. 59Ene ...............................................Pag. 59

EDUCACIÓ INFANTIL Creix amb traça ............................Pag. 34

ESPORTS Can Caralleu ................................Pag. 50

ESTÈTICA My Tea and Sàndal.......................Pag. 60Vanadisse .....................................Pag. 44Clínica Mandri ..............................Pag. 45Clínica Mandri ..............................Pag. 59Lasercity ...................................... Pag. 27

ESOTERISME Pomba Gira .................................. Pag. 12

FARMÀCIES Farmàcia Serra Mandri ................Pag. 23

FISIOTERÀPIA Tkarb ...........................................Pag. 60

FORMACIÓ Triangulo Formación .....................Pag. 43

IMMOBILIÀRIA Guinot Prunera ............................. Pag. 15

INFORMÀTICA Netkangoo ...................................Pag. 44Cartridge World .............................. Pag. 8Cartridge World ............................Pag. 55

INTERNET Triangulo ......................................Pag. 48

IOGA Pro Yoga .......................................Pag. 23

JOIERIA Alhajas antiguas ...........................Pag. 38

LLAR Savip ............................................ Pag. 61

MASSATGES Joseli Silva ...................................Pag. 60

MEDICINA GENERAL IMSA ............................................Pag. 26

MUDANCES Mudances Sarrià .......................... Pag. 61

ODONTOLOGIA Clínica Aparicio ............................. Pag. 57Drs. Miravé ................................... Pag. 21

Ottodent ....................................... Pag. 25Clínica Birbe ................................. Pag. 18Factoría de Sonrisas ..................... Pag. 19

ONCOLOGIA Inst. Oncológico Dr. Rosell ............Pag. 48

OR Comprem Or ................................Pag. 46Comprem Or i Plata ......................Pag. 55

ORTOPÈDIAOrtopèdia Bcn ..............................Pag. 59Ortopèdia Moré ............................ Pag. 24Centre Ortopèdic Rendé ...............Pag. 60Novoayudas .................................Pag. 59

PERRUQUERIA Núria Solé ................................... Pag. 61

PUBLICITAT Publicidad Exterior ........................Pag. 36

PSICOLOGIA Gestionando Emociones ...............Pag. 60Psipp Psicologia ...........................Pag. 60

QUIROPRÀCTICA Vitalia ...........................................Pag. 59

REFORMES Reformes .....................................Pag. 62

RESIDÈNCIES Augusta Park ...............................Pag. 20Llars Amistat Cheshire .................Pag. 22

RESTAURANTS Biergarten .................................... Pag. 13Canet ...........................................Pag. 62Dolce Vita .....................................Pag. 62Restaurant Atenea ........................Pag. 39Restaurante 5 Villas......................Pag. 39

AQUEST MES ET RECOMANEM... Productes i Serveis de la Zona Alta


REPORTATGE

1

Espais de lleure a la tardor

Pedralbes

Sarrià

Les Corts

la Maternitat i Sant Ramon

Centre Cívic de Sarrià Ubicat a la finca coneguda com Vil·la Cecília el Centre Cívic de Sarrià es caracteritza per la seva sensibilitat artística i dóna suport a moltes iniciatives creatives com Llençar’t o la Coordinadora de Rock de Sarrià. També ofereix gran varietat de tallers, com per exemple tallers de tast. Un espai on tro-bareu nombroses activitats, espais infantils i joves, una aula multimèdia, i l’arxiu del Districte de Sarrià-Sant Gervasi. Eduardo Conde, 22-49. T. 93 256 27 20.

1

Can Castelló Als Jardins de Can Castelló hi trobareu el Centre Cívic de Can Castelló i el Casal de Gent Gran. A banda d’activitats puntuals diverses ofereixen nombrosos tallers dedicats a diverses temàtiques: cuina i alimentació, diferents disciplines artístiques, dirigits a mantenir el cos i la ment sanes, llengües i cultura d’arreu del món i noves tecnologies (per fomentar els coneixements en les eines telemàtiques). Castelló, 7. T. 93 414 28 57.

2

Casa Orlandai És un centre cívic especial, gestionat per l’Associació Cul-tural Casa Orlandai constituïda per veïns i veïnes i entitats vinculades al territori. Està ubicat a l’edifici que acollia l’an-tiga escola catalana Thalita, que va ser tota una referència durant el franquisme. Hi trobareu cursos relacionats amb l’art, la convivència, llengües i la transformació del cos i de l’esperit. Jaume Piquet, 23. T. 93 252 42 62.

3

Espai Putget L’Espai Putxet és un espai de barri on trobareu tot un ventall d’opcions culturals, des de concerts, espectacles familiars, conferències, cursos i tallers, exposicions i moltes altres ac-tivitats. Aquesta tardor oferirà tallers i activitats relacionades amb el tast de vi, el bridge, l’experimentació artística i la dansa del ventre. També ofereix cursos dirigits als nens i a la gent gran. Marmellà, 13. T. 93 418 60 35

5

4 Casa SagnierMig amagat dins els Jardins de Brusi hi ha l’antiga casa del prestigiós arquitecte Enric Sagnier i que ara és un centre cívic molt actiu. A banda dels cursos habituals, com ara Informàtica, Anglès avançat, Iniciació a l’alemany, Country line-dance o Aprèn a cosir a màquina, aquesta tardor també us podeu apuntar a diversos cursos de temàtica variada: noves tecnologies, art tèxtil i art i creació en moviment. Brusi 61 (Jardins de Brusi). T. 93 414 01 95.

La millor recepta contra la depressió postvacacional és aprendre a gaudir del temps lliure. La tardor torna a encotillar-nos entre la feina i les obligacions de la vida domèstica però entremig de totes les tasques que s’han de fer cal trobar petits espais de lleure. Aquesta és la manera de superar la depressió, i de ser més feliços. Atabalats pel dia i per les despeses potser no som capaços de trobar oportunitats de lleure, per això us reco-manem acostar-vos als centres cívics. L’oferta de tallers i activitats és perfectament compatible amb la família i la feina i dedicar-vos un petit homenatge un cop la setmana, ja sigui aprenent a ballar, a cuinar, tastant vins o practicant idiomes, us serà molt més profitós que deixar-vos portar per la nostàlgia de les vacances perdudes.

9

1011

12


REPORTATGE

Vallvidrera, Tibidabo i les Planes

Sant Gervasi Bonanova

les Tres Torres

Putxet Farró

Sant Gervasi Galvany

9

Pere Pruna Ubicat a l’antiga Capella de les Mares Reparadores hi ha l’Espai Cultural Pere Pruna que encara conserva la decoració del pintor Pere Pruna. Acull diverses mostres d’expressió ar-tística i cultural, activitats formatives i de lleure i moltes altres propostes. Aquesta tardor hi trobareu classes d’abdominals sense risc, bridge pràctic, laca japonesa, llengües, balls de saló, cant i gospel, i molt més. Ganduxer, 130. T. 93 418 60 35.

7

10

Vil·la Florida L’edifici que acull el centre cívic és una antiga casa senyorial del segle XVI on a mitjans del XX va viure una Escola de Puericultura molt recordada. Actualment, és un referent de la difusió de la medicina natural a través de moltes de les activi-tats que s’hi programen. El centre cívic disposa d’una oferta permanent de lliure accés: una aula multimèdia, sala de relaxació i una sala d’estar i un servei de cafeteria-restaurant amb accés al jardí. Muntaner, 544. T. 93 254 62 65.

Joan Oliver “Pere Quart” Inaugurat el maig de 1999 està dedicat a la difusió cultural al districte de Les Corts. En la programació hi destaca: la realització de cicles com ara diumenges musicals; tallers d’activitat física i salut, artístics, humanístics, llengües, balls i danses, tallers infantils i juvenils i tallers per a la gent gran; així com exposicions, sortides culturals i conferències. Co-mandant Benítez, 6. T. 93 339 83 61.

Les Corts Molt a prop de la Pl. Comas es troba un dels centres més antics de Les Corts. A banda d’organitzar nombroses activi-tats culturals, formatives i de lleure compta amb un auditori on s’acostumen a celebrar els grans esdeveniments que tenen lloc a Les Corts. Acull el Punt d’Informació Juvenil de Les Corts i també el Punt d’Informació per a la dona. Dolors Masferrer i Bosch, 33-35. T. 93 291 64 62.

8

11

Vallvidrera Vallvidrera compta amb dos centres cívics. D’una banda el Centre Cívic Manuel Vázquez Montalbán, que incorpora la biblioteca Josep Miracle (Reis Catòlics, 16-34. T. 93 406 90 53) i de l’altra el Centre Cívic Elèctric, un centre municipal que ofereix servei a grups i associacions de veïns de Vallvi-drera. Degut a la seva estructura és un centre adequat per activitats artístiques com el circ o les acrobàcies (Ctra. de Vallvidrera a Les Planes, 98. T. 93 205 40 09).

6

12

Can Deu Es troba en un emplaçament fantàstic, a la casa pairal dels Deu i Mata, a la Pl. Concòrdia de Les Corts. és un equipa-ment municipal especialitzat en dues temàtiques ben dife-renciades; d’una banda promou la música jazz amb diverses activitats i projectes i, per altra banda, fa del fet sostenible i mediambiental un eix important de la seva programació i de la seva actitud com a instrument bàsic per a la promoció social i ciutadana. Pl. Concòrdia, 13. T. 93 410 10 07.

Riera Blanca El de Riera Blanca és el centre neuràlgic de cultura i serveis del barri Sant Ramon i Maternitat. Ofereix gran varietat de tallers i activititats, compta amb un auditori i alberga la Biblioteca Miquel Llongueras. Hi trobareu una gran varietat de cursos per a totes les edats: balls i dances, musicals, artís-tics, recursos, idiomes, activitat física i salut. Riera Blanca, 1-3. T. 93 499 31 07

4

7

2

35

6

8

6


LOCAL

Trias revoluciona la xarxa de busL’1 d’octubre comença la revolució de la xarxa d’autobu-sos de Barcelona. Xavier Trias ha donat el vistiplau a un nou sistema basat en recorreguts verticals i horitzontals enlloc de diagonals que hauria de millo-rar les prestacions de la xarxa i augmentar el nombre d’usuaris. És una vella idea sobre la qual ja estava treballant l’alcalde Hereu que va dissenyar una proposta més o menys similar. La revolució s’ha fet necessà-ria perquè la xarxa actual ha quedat obsoleta, i el pitjor de tot, resulta cara. Malgrat les mi-llores efectuades en els darrers anys no ha aconseguit incre-mentar el nombre de passat-gers i algunes línies compten amb massa pocs usuaris per a considerar-les rendibles.

La nova xarxa de busos as-pira a resoldre d’una vegada aquests problemes. El recor-regut de les 28 noves línies (17 verticals, 8 horitzontals i 3 més diagonals) serà tan rectilini com permeti la trama viària. Això i un increment de la distàn-cia entre parades haurien de permetre una major velocitat i regularitat, cosa que atraurà, o hauria de fer-ho, més usua-ris. A banda d’aquestes línies revolucionàries es mantindran les línies interurbanes existents i els busos de barri.

Un dels avantatges és que, so-bre el paper, el nou bus tindrà més prioritat en el trànsit. Per primera vegada a Barcelona s’aplicaran mesures de prio-ritat en la infraestructura del transport públic de superfície per afavorir la circulació dels autobusos i protegir-los de la congestió que es genera quan el nombre de vehicles sobre-passa la capacitat de les vies urbanes. Aquestes mesures ja s’han començar a implan-tar durant l’estiu i passen per la creació de nous trams de carril bus i doble carril bus, per afavorir els autobusos de les noves línies respecte del trànsit privat i respecte d’altres trans-ports públics, plans semafòrics favorables i parades dobles en punts estratègics, perquè dos autobusos de línies diferents puguin carregar i descarregar passatge al mateix temps.

Les cinc primeres línies La revolució començarà doncs a primers d’octubre però serà tan progressiva que més aviat sembla una reforma, com a mínim fins a 2013. De moment començaran a funcionar cinc noves línies que substituiran en part a algunes de les existents.

1. La línia 56, que va de Co-llblanc a Besòs/Verneda serà

substituïda per un eix horit-zontal que farà un recorregut similar, resseguint la Gran Via des del Gornal (Hospitalet de Llobregat).

2. La línia 74, que va de la Zona Universitària fins a Fabra i Puig, serà substituïda per un eix horitzontal que continuarà enllaçant Zona Universitària, Maria Cristi-na, Muntaner, Pl. Lesseps, Hospital de Sant Pau, Pl. Virrei Amat i Fabra i Puig. Les parades estaran més allunyades entre si però la línia comptarà amb un pla sema-fòric d’ones verdes, carril bus pel tronc central de la Diagonal entre Zona Universitària i Joan Güell, nou carril bus a gran via de Carles III i semàfors per a girs exclusius a Maria Cristina -Carles III.

3. La línia 30, que comunica Sarrià amb el barri de Sants, serà substituïda per una línia vertical que enllaçarà Sarrià, la Pl. Prat de la Riba, l’Illa Diagonal, la Pl. Països Catalans i la Pl. Espanya. Aquí també es distancien les parades però s’espera que el servei millori amb les mesures implantades: pla semafòric d’ones verdes, nou carril bus a Numància entre Prat de la Riba i travessera de les Corts, nous carrils bus a Nicaragua

- Constança i al passeig de Sant Joan Bosco, nou carril bus a Vergós en sentit Llobre-gat, sincronització semafòrica del carrer Tarragona en sentit ascendent, microregulació semafòrica de la intersecció de Via Augusta amb el passeig de la Bonanova.

4. La línia 10 (Pg. Marítim-Montbau) desapareix a canvi d’un eix vertical que enllaçarà Montbau, Túnel de la Rovira, Sagrada Família, Meridiana i Pg. Marítim.

5. Les línies 57 i 157 seran re-estructurades i esdevindran un dels tres eixos diagonals previstos en el pla. El nou eix sortirà del Pg. Marítim i passarà per les Drassanes i Pl. Espanya abans d’arribar a Torre Melina. Allà s’hi instal·larà un intercanviador que permetrà connectar amb els autobusos interurbans que arribaran fins a Cornellà i Sant Joan Despí (final de trajecte de les línies 57 i 157). Els intercanviadors que s’instal·laran en diferents punts estratègics no només connec-taran línies de bus sinó també de metro, en el cas de Torre Melina amb la parada de me-tro de Collblanc. Per millorar la velocitat i la regularitat d’aquest nou eix s’instal·laran nous car-rils bus a Paral·lel, Travessera de Les Corts i Collblanc.


BARCELONA

10 arguments per a creure en BarcelonaMentre alguns pessimistes recalcitrants proven de conduir-nos, ves a saber per què, al suïcidi i alguns optimistes ximplets veuen brots verds a cada cantonada n’hi ha uns altres que pensem que la recuperació és possible, no perquè ho digui un tòtem o una vident sinó perquè a Barcelona, i a Catalunya, tenim prou fonaments per a creure-ho. Ens ho ha vingut a recordar l’Institut d’Estu-dis Regionals i Metropolitans de Barcelona a l’Anuari Metropolità de Barcelona 2011. Més enllà de la propaganda que puguin fer algunes institucions dels resultats l’estudi ve a confirmar que podem creure en Barcelona perquè a diferència de moltes ciutats d’Espanya la nostra és una economia molt més diversificada i tenim un potencial que va molt més enllà de l’atractiu immobiliari.

Barcelona sempre supera les crisiTot i el fort impacte de la recessió econòmica actual no s’ha d’oblidar que al llarg de la història recent s’han donat altres episodis de crisi. L’estudi de la ciutat des de 1977 reflecteix com recessions tan fortes com les de 1977-1984 o la de 1992-1994 van ser seguides de fases de recuperació de l’ocupació. Des-prés de la primera van venir set anys de creixement continuat i després de la segona, la que va venir després de les meravello-ses Olimpíades, vam gaudir de quinze anys de prosperitat

1 Lideratge industrialUn dels trets fonamentals de l’economia catalana és el seu lideratge industrial que, a més, es caracteritza per disposar d’un mix industrial completíssim. De fet Catalunya lidera nou dels dotze sectors productius (alimentació, tèxtil, maquinària, paper i edició, química, cautxú, equips elèctrics, fabricació de material de transport i indústries manufactureres diverses). Catalunya lidera de manera destacada la generació de valor afegit brut industrial i dobla en valor afegit a la segona comunitat autònoma que és Madrid.

2


BELLESABARCELONA

Som més productius que ningú

Entre 1995 i 2009 l’economia catalana ha registrat importants taxes de creixement positives de la productivitat, especialment a la indústria i, a partir de l’estabilitat en la grandària mitjana de les empreses, es pot inferir que aquest creixement de la productivi-tat no està explicat pel creixement en la grandària dels establi-ments productius. Això vol dir que els barcelonins, i els catalans de retruc, hem aconseguit ser més productius sense haver de fer empreses més grans cosa bastant complicada d’aconseguir.

5

Economia no dependent de la construccióLa província de Barcelona i el conjunt de Catalunya s’ha ca-racteritzat entre els anys 1995 i 2010 per un fort creixement del PIB tant en valors absoluts com en termes per càpita. Aquest creixement ha anat acompanyat d’un fort increment de l’ocupació basat sobretot en el sector serveis, per tant i a diferència de moltes ciutats espanyoles, el creixement no s’ha basat només en la construcció. De fet la taxa d’atur de Catalun-ya és sensiblement més baixa que la del conjunt de l’economia espanyola i el municipi de Barcelona pateix relativament menys la destrucció d’ocupació.

3

Líder en comerç interregionalCatalunya lidera el comerç interregional de l’economia espa-nyola, tant en exportacions com en importacions i presenta un saldo positiu amb la resta de l’Estat. A més és la principal protagonista dels intercanvis comercials internacionals liderant el percentatge d’exportacions i importacions. Tot i que Barce-lona i Catalunya necessiten millorar molt en exportació el cert és que entre 2000 i 2008 les exportacions van créixer a una taxa mitjana anual del 7%. El comportament positiu del comerç exterior demostra que l’economia espanyola –liderada en les seves exportacions per l’economia de Barcelona- és una de les poques economies europees que no ha perdut competitivitat.

7

Més inversió estrangeraTurisme a banda els estrangers també contribueixen al futur de Barcelona. A Barcelona operen empreses de tot el món. Cata-lunya rep entorn del 25% de la inversió estrangera a Espanya. A més, l’àrea de Barcelona concentra més de 3.300 de les empreses estrangeres instal·lades a Catalunya, gairebé el 90%. Ara només cal que totes aquestes empreses també tributin a Catalunya i contribueixin a les despeses comunes.

9

Barcelona és creativa Tot i que avança massa lentament l’economia de Barcelona cada cop és més creativa, i no ens referim a la comptabilitat creativa que ens ha portat a la crisi, sinó a la creativitat, la cultura i la creació de coneixement com a factors impulsors de la innovació i el desenvolupament. La producció científica de les universitats catalanes i la concentració de les empreses editorials a la ciutat són una bona mostra que anem en bona direcció, això si les retallades no ho acaben esguerrant.

6

Ciutat orientada als mercats exteriorsAixò evidencia el canvi de model econòmic que ha experimentat Barcelona respecte a la resta del territori: Barcelona ha pas-sat de ser una economia orientada al mercat interior a ser una economia orientada als mercats exteriors. Això l’ha feta més vulnerable a la crisi, en alguns moments, però també li permetrà una recuperació més ràpida.

10

Ningú no atreu més turistesDes de 1992 Barcelona i Catalunya han incrementat la capa-citat d’atracció de turistes i ha esdevingut una de les capitals mundials d’atracció de turisme urbà. Els turistes han passat dels 1,73 milions l’any 1990 als 7,13 milions l’any 201, convertint Barcelona en una de les grans metròpoli del món per atracció de turistes. Pel que fa a les pernoctacions hoteleres, aquestes també han crescut i s’han situat per sobre dels 14 milions. Això suposa un augment d’uns 10,2 milions fent que es multipliqui per 3,7 el valor de 1990.

8

La metròpoli, una oportunitat La idea que Barcelona és una gran ciutat envoltada per una corona de ciutats és una visió molt simplista de la realitat. De fet l’Àrea Metropolitana de Barcelona és més aviat una xarxa que facilita l’aplicació de polítiques microeconòmiques i polítiques de coordinació sobre els objectius de competitivitat, sostenibili-tat, equitat, governança i planificació territorial. És l’hora de pen-sar no només en Barcelona com a ciutat sinó en les possibilitats de la província de Barcelona.

4


BELLESALOCAL

Com torno a casa?

Una de les imatges més polèmiques de l’anada de la Supercopa d’Espanya entre el Futbol Club Barcelona i el Reial Madrid no va ser cap de les que es van produir durant els noranta minuts de par-tit, ans el contrari, es produí un cop acabat i amb més de 90.000 persones sense transport públic. El servei de Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) va anunciar un dia abans del clàssic que reforçaria el seu servei, i ho va fer amb més personal a les estacions properes a l’estadi i amb més trens en circulació fins a les 12h de la nit, quan el partit estava pràcticament acabant.

Riuades de gent, la majoria turistes, caminaven en busca

d’algun transport que els por-tés a casa o a l’hotel. La Dia-gonal contemplava a les dues de la nit com els taxis també eren escassos i la indignació s’anava fent patent. Per què no hi ha servei de metro? Com pot ser que no hi hagi taxis? Per què l’hora dels partits de futbol és la mateixa que la d’un late night show?

Per què no hi havia servei de metro?

El servei de Transports Metro-politans de Barcelona (TMB) no està obligat a canviar els horaris del seu servei per un esdeveniment esportiu. L’ampliació d’una hora de ser-vei suposa la despesa addicio-nal de 30.000 euros. Si el dia del partit TMB decideix am-

pliar el seu servei de les 12h de la nit a les 2h en total haurà de fer front a 60.000 euros més de despesa. El primer tinent d’alcalde de Barcelona i president de TMB, Joaquim Forn, apuntava una solució davant la falta de metro a la sortida dels partits: que els clubs o la Federació Espanyo-la de Futbol paguin la despesa addicional d’ampliar el servei. El club català es va limitar a assegurar que no volen cap conflicte amb l’Ajuntament però que no estaven disposats a assumir el cost directe

Com pot ser que no hi haguessin taxis?

Fa uns mesos el sector del taxi a Barcelona denunciava

la necessitat de compensar la diferència que hi ha entre oferta i demanda, actualment hi ha massa cotxes al carrer per als serveis que es dema-nen; hi ha 10.480 llicències i la demanda ha caigut, en bona part per culpa de la crisi. Ara bé, el problema es troba en el torn nocturn. La raó de la falta de taxis és el nombre insuficient de disponibles per donar abast a l’oferta d’una nit de partit, el número de cotxes disponibles De totes maneres aquest sector pot ser el que tregui més profit a l’hora de ser l’alternativa de transport després d’un partit late night.

Per què l’hora dels partits de futbol és la mateixa que la d’un late night show?

Els drets televisius són els que decideixen els horaris dels partits. Tant poden decidir que el teu equip jugui un dissabte a les 12h del migdia com un dilluns a les 11h de la nit. Ja que Andreu Buenafuente no emet el seu show nocturn po-dem imaginar que les cadenes han volgut garantir un altre espectacle i que sigui apte per a totes les edats –estiguin dor-mides o no-. Abans anàvem al llit amb el monòleg de l’Andreu, ara hi anem cantant un gol de l’Andrés.

Text: Joan Solé Trobareu més articles del Joan a www.latorredebarcelona.com i a www.joansole.cat


LOCAL

L’Oktoberfest arriba a Barcelona

El Biergarten del Gran Hotel Princesa Sofía acull per sisè any consecutiu l’emblemàtica Oktoberfest, la festa aleman-ya de la cervesa i les bones salsitxes, que l’establiment va portar a Barcelona ara farà cinc anys. Fins al 14 d’octubre els visitants podran degustar una selecció d’aliments típics entre els quals es troben les salsitxes Weissburst, Wiener, Rosenheimer i la més cone-guda, la Bratswurst. Totes elles acompanyades del típic

bretzel, així com diferents salses i altres aliments portats especialment des d’Alemanya. Un altre dels productes estrella és la cervesa: la suau Erdinger Weissbier, entre altres opcions. Durant els dissabtes 22 i 29 de setembre i 6 i 13 d’octubre, de 20 a 22 h. el Biergarten estarà amenitzat per un grup de música que tocarà els temes alemanys més popùlars. Fins llavors els amants de la gas-

tronomia podran passar-se tots els dies de 13 a 24 h. per degustar autèntiques salsitxes alemanyes. Manual per viure una autèn-tica Oktoberfest L’Oktoberfest no és només una festa gastronòmica és un símbol d’una manera de ser, una trobada cultural molt especial que coneixeran bé els qui han visitat Alemanya en aquestes dates. Aquí van uns quants consells per integrar-se i gaudir al màxim de la festa:

-Brindar amb cervesa al crit de Prost! -Compartir taula amb des-coneguts. Una manera de conèixer gent i fer nous amics. -Substituir el pa pel Bretzel, un pa alemany tradicional en forma de llaç.

-Oblidar-se de les patates fregides. L’acompanyament tradicional de les salsitxes (i el més indicat) és el chucrut (col fermentada) o la kartoffelnsa-lat (amanida de patates). -La cervesa no es beu en llaunes sinó en gerres. -Per integrar-se totalment cal que les noies portin un dirndl i els homes un lederhosen, ves-tits típics del sud de Baviera. Per si no els trobeu a Barcelo-na les cambreres i els músics es comprometen a vestir-los... -Afineu la veu i aprengueu-vos de memòria la lletra de la cançó popular Ein Prosit. Es canta molt sovint durant l’Oktoberfest: -Sigueu puntuals! Recordeu la puntualitat alemanya! I, a més, si no arribeu d’hora un altre ocuparà el vostre lloc...


BELLESABARCELONA

Barcelonala ciutat de les oportunitats

El Port d’Espanya

Malgrat els esforços de València el port d’Espanya, i de l’oest del Mediterrani, és Barcelona. Quan s’aprovi el corre-dor mediterrani Barcelona multiplicarà les possibilitats del seu port per on passaran mercaderies de mitja Europa.

Pol industrial i de coneixement

La nostra economia no es basa com tantes altres ciutats mediterrànies en la construcció, sinó que és una potència turística, industrial i de coneixement sectors que es recu-peraran ràpidament de la crisi que ens assota. Podeu trobar ofertes de feina a Barcelona al w27.bcn.cat/porta22/cat

Mar i muntanya

Poques ciutats poden vantar-se de tenir unes platges fantàstiques i un parc natural autèntic, no un d’artificial com Nova York o Londres, sinó un d’integrat a la ciutat, el Parc de Collserola. Consulteu totes les possibilitats del parc a www.parcdecollserola.cat

Un nou port marítim

A més Barcelona està preparant una reforma del Port Vell destinada a atreure creuers i iots de luxe. L’objectiu és treure profit del mar no només com a platja o port industrial sinó com a port nàutic i incorporar activitats de navegació.

El basar de l’oest

Istambul és el gran basar d’Europa però Barcelona és el gran mercat de l’oest. La nostra ciutat és un referent per als shoppers de mig i món, i ho és gràcies a la diversitat de productes, a l’especialització de molts comerços, a la presència de grans marques i la potència del nostre comerç de proximitat.

Ciutat de negocis

Segons l’European Cities Monitor 2011 de Cushman & Wakefield Barcelona és la 6a millor ciutat europea per als negocis, la segona ciutat europea que més progressa, la 6a en transport intern i la 3a ciutat europea més coneguda com a centre de negocis.

BARCELONA

Capital cultural

Barcelona és capital cultural de Catalunya, i d’Espanya. Malgrat les retallades al sector l’oferta cultural de la ciutat és una de les més completes de l’àrea mediterrània: tea-tres, cinemes, el Liceu, l’Auditori... I tot de festivals consoli-dats que atreuen gent de tot Europa.

La festa de la diversitat

Potser la diversitat ens porta problemes de tant en tant però si una cosa valora el turista és la varietat de cares de Barcelona: barris exòtics, turístics, bohemis, tranquils, glamurosos, de luxe. Barcelona ofereix 1.001 possibilitats.

Innovació

Barcelona compta amb una àrea d’innovació: el 22@, al Poblenou, un districte dedicat a serveis avançats i activitats intensives en coneixement vinculades a les tecnologies de la comunicació i la informació, els media, les tecnologies mèdiques, l’energia i el disseny.

Les Nits de Barcelona

La nit és jove a Barcelona i es pot gaudir amb tanta mo-deració com es vulgui. Des dels locals més extremats i la gresca més esbojarrada fins a les terrasses més tranquil·les dalt de tot del Tibidabo.

Capital del modernisme

El patrimoni de Gaudí és haver-nos convertit en la capital mundial del modernisme, aquest és el camí, esdevenir els millors i convertir-nos en la referència mundial. Gaudí és un exemple per a tots.

La ciutat de l’oci

No és estrany que promotors internacionals es fixin en Barcelona perquè la nostra ciutat és un referent d’oci per a tot el món, per a bé i per a mal. La clau és trobar un equi-libri entre l’oci adult i el familiar i les estratègies de turisme endegades per l’Ajuntament de Barcelona van per aquí.

Porta a Europa

És el projecte que ens ha d’obrir les portes d’Europa de bat a bat, un tren d’alta velocitat que ens comunicarà directa-ment amb el procés europeu que és l’unic horitzó que ha de tenir la ciutat.

Aposta pel coneixement

Catalunya concentra el 21,6% de les empreses innova-dores d’Espanya i el 22,5% de la despesa total de l’Estat en activitats innovadores. Un 30% de les empreses i un 48,4% dels assalariats de la ciutat treballen en sectors de coneixement alt.


Turisme, un sector de futur

Barcelona ocupa la segona posició en el rànquing mundial d’organització d’esdeveniments firals i congressuals i és també la tercera àrea urbana europea amb més places hoteleres per darrere de Londres i Paris.

La cultura és negoci

Barcelona compta amb un gran potencial cultural. Mentre les retallades dificulten la inversió en cultura el públic es manté estable, els mitjans estrangers es fan ressò dels 2,8 milions d’espectadors que van acudir l’any passat al teatre. I això en plena crisi. I és que el teatre i la cultura no són només una inversió segura sinó la millor manera d’aillar-nos una mica d’aquest ambient tan hostil.

Oferta educativa

L’any 2010 es comptaven 34 escoles internacionals a l’àrea de Barcelona. Barcelona compta amb una gran oferta d’ensenyament i les nostres universitats i escoles de negocis estan molt ben posicionades.

Mobilitat sostenible

El model urbà compacte afavoreix el predomini del trans-port públic, el vianant i la bicicleta. Malgrat tot el trans-port de Barcelona és un dels més efectius i assequibles d’Europa i la revolució del bicing ens ha descobert un nou mitjà barat, sostenible i saludable per circular per la ciutat.

Capital del telèfon mòbil

Barcelona és la capital de les tecnologies mòbils fins al 2008. Es tracta d’un mercat en expansió i s’espera que la capitalitat generi fins a 3.500 milions d’euros directes. Iniciatives com aquesta i a més vinculades a sectors en expansió són les que ens treuran de la crisi.

BARCELONA

Barcelona World

Ja veurem com acaba el projecte però la fortalesa de la ciutat ja ha quedat demostrada en trobar ràpidament un substitut a Eurovegas. Continua doncs l’aposta de Barce-lona per esdevenir el gran centre de convencions del sud d’Europa.


BELLESA

El tremendo avance de la medicina de vanguardia se traduce en la odontología y los implantes dentales, haciendo tratamientos más seguros y menos invasores. Esto se traduce en mejores resultados, menos complicaciones y pa-cientes más satisfechos. Dos grandes novedades ocupan la atención en la actualidad: la incorporación de los escáner (TAC) a la propia clínica y la cirugía guiada por ordenador.

1. Con la incorporación de los nuevos escáners de haz de cono podemos en la misma clínica dental realizar el escáner. Evita tener que hacer una segunda visita para evaluar la prueba radiológica. Además, este escáner i-CAT no es claustrofóbico, puesto que no precisa que el paciente entre dentro del escáner como en el caso de los aparatos de hospital, sino que permite rea-lizar la prueba con el paciente sentado.

Posteriormente, el laboratorio informático genera un mo-delo tridimensional ·D de los maxilares del paciente, en el que el especialista en cirugía de implantes puede hacer una cirugía virtual. Es la llamada cirugía guiada por ordenador.

2. La cirugía guiada por ordenador permite realizar la cirugía de forma virtual en el escáner del paciente previo a la realización de la cirugía en el paciente. Permite comprobar la posición ideal de cada im-plante, su longitud y diámetro, la capacidad de sujeción de los implantes y la necesidad de

CLÍNICA BIRBE · Via Augusta 101 BIS. · Barcelona 08006 · Tel. 932124737 · www.implantesbarcelona.es · www.birbe.org

Tecnología aplicada a los implantes dentales.por Clínica Birbe

SALUT

añadir hueso. Es posible, tras la cirugía virtual confeccionar una guía quirúrgica mediante procesos guiados por el orde-nador, de máxima seguridad y precisión. De esta forma repro-ducimos la cirugía planificada de forma virtual al propio pa-ciente con máxima precisión. Esta precisión se traduce en prótesis más estéticas y mejor ajustadas. A menudo se puede evitar incluso hacer incisiones que precisen suturas, siendo posible colocar dientes fijos provisionales de forma inme-diata. Esta última variante, llamada cirugía a “cielo cerra-do” guiada por ordenador, es la intervención menos invasiva y tiene en consecuencia un postoperatorio excelente.

Contamos con diversos sis-temas de cirugía guiada por ordenador, cada uno con sus ventajas e inconvenientes, por lo que un centro debe dominar varios. En Barcelona Clínica Birbe dis-pone de diversas plataformas, con protocolos muy extendi-dos. La elaboración de las féru-las quirúrgicas confeccionadas por un proceso CAD-CAM se externaliza e Bélgica o Suecia.

Este tipo de tecnología nos aporta una nueva alternativa de tratamiento, que permite máxima eficacia, precisión con una cirugía respetuosa con la biología y un postoperartorio excelente. El resultado es una rehabilitación con implantes biológica, estética y pacientes satisfechos.

El tremendo avance de la medicina de vanguardia se traduce en la odontología y los implantes dentales, haciendo tratamientos más seguros y menos invasores.

Tras cada persona hay una sonrisa. -

Tras cada sonrisa hay salud. -

Si hay salud hay alegría.-

Tras tu alegría está nuestra satisfacción… -

Y nuestra satisfacción es estar en… boca de todos.


SALUT

CLÍNICA BIRBE · Via Augusta 101 BIS. · Barcelona 08006 · Tel. 932124737 · www.implantesbarcelona.es · www.birbe.org

España alcanza los 100.000 donantes voluntarios de médula ósea

España ha alcanzado los 100.000 donantes voluntarios de médula ósea, según los últimos datos del Registro Es-pañol de Donantes de Médula Ósea (REDMO) que depende de la ONT y que gestiona la Fundación Internacional Josep Carreras contra la leucemia.En lo que llevamos de año, un total de 6.798 personas se han inscrito ya en el REDMO, más del doble de los donan-tes registrados en el mismo periodo del año anterior (3.015 hasta julio de 2011). Este dato demuestra que la solidaridad de los ciudadanos, uno de los ejes fundamentales del modelo español de donación y tras-plante, continúa aumentando.

La médula ósea es, junto con la sangre de cordón umbilical, un tejido rico en células madre sanguíneas. Los donantes de médula ósea son fundamen-tales para muchas personas

que padecen leucemia u otras hemopatías malignas ya que sólo 1 de cada 4 enfermos de leucemia en espera de un trasplante de células madre sanguíneas (médula ósea o sangre de cordón umbilical) disponen de un donante famili-ar compatible.

En el resto de los casos, es decir, en 3 de cada 4 enfermos, la red trasplantadora española, a través del REDMO, busca un donante no familiar compati-ble, bien sea éste donante de médula ósea o bien mediante las unidades de sangre de cordón umbilical almacenadas en los bancos públicos.

Búsqueda internacionalEn caso de no encontrarse en nuestro país, el REDMO extiende la búsqueda por todo el mundo a través del Registro Mundial que aglutina a más de

19.700.000 donantes de médu-la ósea y más de 500.000 unidades de sangre de cordón umbilical. Esto supone que los pacientes españoles que nece-sitan un trasplante de células madre sanguíneas tienen la mismas posibilidades que cu-alquier otro enfermo del mundo de encontrar un donante, pues-to que la búsqueda siempre se realiza por todos los registros internacionales.

Asimismo, el REDMO gestiona las peticiones de los registros homólogos extranjeros cuando el donante idóneo para un pa-ciente de otro país es español o la sangre de cordón umbilical está almacenada en alguno de los 7 bancos públicos que existen en nuestro país. En la actualidad, España en-cabeza el ranking europeo en cuanto al número de unidades de sangre de cordón umbilical almacenadas, con más de 55.000 y ocupa el octavo lugar en número de donantes vo-luntarios de médula ósea, con 100.000 y con una tendencia al alza. Estas cifras permiten que en más del 80% de los adultos y en el 95% de los niños se en-cuentre un donante no familiar en nuestro país.

Los trasplantes de células madre sanguíneas alcanzaron en España el pasado año máxi-

mos históricos, con un total de 2.672. De ellos, 476 proceden de donante no familiar (324 procedentes de donantes de médula ósea y sangre peri-férica y 152 procedentes de unidades de sangre de cordón umbilical). El resto son tras-plantes en los que las células madre sanguíneas proceden del mismo paciente (trasplante autólogo) o de un familiar (alo-génico emparentado)

Entre 2005 y 2011, este tipo de intervenciones se han incrementado en España en un 39.9%. Precisamente, los que más han crecido han sido los trasplantes de donante no familiar (alogénico no emparen-tado), que se han multiplicado por 3 en los últimos 7 años.

ConveniosLa Fundación Josep Carreras, de acuerdo con la ONT, tiene suscritos convenios de colabo-ración tanto con la Organiza-ción Catalana de Trasplantes (OCATT), como con el resto de Comunidades Autónomas para garantizar la coordinación en las tareas de promoción de la donación y el correcto funci-onamiento de los procesos de búsqueda de donante no emparentado y obtención de la donación. De hecho, el REDMO trabaja con los 29 hospitales públicos españoles*


SALUT

Fumar perjudica seriosament les relacions de parella Per si no fos prou difícil conser-var la parella en els temps que corren ara el tabac podria ser un enemic, i és que segons l’enquesta “Undersantandig Extreme Smoking Behaviours” el 25% dels fumadors han tren-cat amb les seves parelles per culpa del tabac. Un de cada quatre fumadors reconeix que ha trencat una relació senti-mental per culpa del tabac.

És una dada esfereïdora que coneixem gràcies a una en-questa promoguda per Pfizer a setze països europeus amb l’objectiu de descobrir com el tabac condiciona les nostres vides, i també amb la intenció de promoure la pàgina web www.dejardefumarconayuda.es, també cal dir-ho.

Alguns pensaran que la culpa potser és dels cònjuges, que deuen ser els clàssics intrans-igents. Però les respostes dels enquestats mostren com el tabac ha anat degradant la relació. Un bon exemple: el 14% reconeix haver mentit a familiars i amics en referència a la seva addicció al tabac. I encara un altre: el 12% assegu-ra haver evitat trobar-se amb familiars i amics en un moment determinat perquè sabia que no podria fumar.

I aquí no acaba la cosa. Fins a on pot arribar un fumador? El 36% dels enquestats a Espanya ha arribat a aban-donar la llar per la nit per anar a comprar cigarretes, un 46% confessa haver romàs al

carrer mentre plovia o nevava per poder continuar fumant, i encara un 26% admet que no respecta la regulació actual i fuma en zones reservades per a no fumadors.

Són dades alarmants, i això que no comptabilitzen les “desaparicions” de cònjuges amb l’excusa d’anar a comprar tabac, ruptures que també cal atribuir a aquest vici.

Deixar de fumarActualment la majoria dels fumadors espanyols (un 66%) ha intentat en algun moment deixar de fumar una mitjana de tres cops, però gairebé sempre ho ha intentat únicament amb força de voluntat, sense comp-

tar amb cap ajuda externa, cosa que s’ha revelat ineficaç. El procés d’abandonament del tabac ha de ser supervisat per un metge. Ell és l’encarregat de controlar com afecta al nostre cos la supressió del tabac i ens pot assessorar sobre les ma-neres més efectives i saluda-bles de combatre la síndrome d’abstinència. De fet estudis re-cents conclouen que una breu conversa d’entre 2 i 5 minuts amb el metge incrementa sig-nificativament les possibilitats fins a duplicar-les.

No obstant al web www.dejar-defumarconayuda.es trobareu diverses eines complemen-tàries que us ajudaran tant a superar els problemes com a mantenir el vostre compromís.


BELLESASALUT

Caminar per a viure més, i per a estalviarDeixar aparcats els cotxes o les motos en els trajectes curts evitaria, només a Catalunya, prop de 108 morts en homes i 79 en dones, i ens estalviaria més de 200 milions d’euros l’any. No són pas idees llança-des per algun ecologista fona-mentalista sinó les conclusions a les quals han arribat investi-gadores de l’Organització Mun-dial de la Salut i de l’Agència de Salut Pública de Barcelona, publicades per l’European Journal of Public Health.

Segons els seus càlculs, perfectament documentats, un 77,2% dels homes i un 67,7 de les dones que es desplacen al nostre país no compleixen amb les recomanacions d’activitat física, necessàries per allargar la vida i millorar-ne la qualitat.

Però si un 15,6% dels homes i un 14 de les dones substituís un sol trajecte curt en cotxe o moto, un de menys de cinc minuts, per un recorregut a peu, passarien a complir les recomanacions i s’assegurarien una vida més saludable. D0

0eixant de banda percentatges i fórmules, si enlloc d’agafar el cotxe o la moto per fer algun encàrrec optem per anar-hi caminant estarem fent l’exercici físic que ens demana el nostre cos per estar més sa.

Aplicat a la població total de Catalunya les dades suposen que 326.557 homes i 252.509 dones farien l’exercici recoma-nat cosa que a banda de les morts indicades derivaria en un estalvi de 124 i 85 milions

d’euros respectivament. L’OMS especifica la necessitat de practicar com a mínim 150 minuts d’activitat física mo-derada al llarg de la setmana. Per activitat física moderada s’entén caminar, o sigui que no cal apuntar-se a un gimnàs o córrer per fer l’exercici que necessitem.

El sedentarisme contribueix al càncer Un altre estudi, coordinat per l’Escola de Medicina de Harvard, certifica que el 14% de les morts que es produeixen a Espanya, una de cada set, estan directament relaciona-des amb la manca d’activitat física. El sedentarisme, doncs, tindria un efecte equiparable al

consum de tabac o a l’obesitat, en tant que es pot considerar causa més o menys directa de la mort per infart de 400.000 persones a l’any. I no només mata per infart, la investigació també mostra que la manca d’exercici augmenta entorn a un 10% el risc de càncer de colon i de mama.

En la llista dels països que fan més exercici Espanya figura en el lloc 97 com a conseqüència que un 50% de la població adulta no arribi a complir els mínims d’activitat física a la setmana.

Com s’explica que siguem un dels països que més esports miren i un dels que menys en practiquen?


SALUT

Míriam Raventós · www.proyoga-yamuna.com

Som una societat tan avan-çada: tenim mitjans per veure la grandesa de l’Univers i les partícules més petites de la matèria; podem veure el cos humà per dins amb un detall increïble, i fins i tot construïm robots que el reparen com els cirurgians, dotats d’una preci-sió extraordinària. Avancem i avancem en l’àmbit tecnolò-gic, en l’àmbit científic, i no obstant això estem mancats de les eines més senzilles per viure tranquils.

Vivim amb pressa, vivim amb ànsia, vivim amb por, vivim pensant que tenim tots els drets, com si fóssim clients poderosos que han comprat la vida i que tenen dret a recla-mar. Reclamem i exigim molt més del que agraïm. I això no deixa de ser estrany ja que tots sentim de vegades que el sentiment que més ens omple,

IOGA i qI GONG, disciplines mil·lenàriesel sentiment que més ens obre, el sentiment que ens fa més feliços és la gratitud.

Sandra Ibarra, de la Fundació de Solidaritat amb el Càncer, i autora del llibre Las cuentas de la felicidad, a qui en Víctor Amela entrevistava el passat 4 de setembre, deia: “A mí me basta pensar, ¡tengo saliva!, para sentir una honda felici-dad”. Coses tan senzilles com adonar-nos i agrair que tenim dues cames iguals que ens permeten una bipedestació equilibrada; dos braços que es despleguen com ales d’ocell i solquen l’espai; una pell sensi-ble que sent els contactes amb intensitat; uns òrgans savis i in-cansables que funcionen a tot-hora sense la nostra intervenció conscient; i unes narines que respiren, a través de les quals rebem i donem el prana, el qi, l’alè essencial que ens manté

vius i que d’una forma diàfana, entrant i sortint, ens mostra que som part del Tot i que el Tot forma part de nosaltres.

A PROYOGA-YAMUNA pro-curem crear l’ambient apropiat per despertar en nosaltres sensibilitat corporal, senti-ment de gratitud, tranquil·litat, divinitat, de la mà d’aquestes

disciplines mil·lenàries: Ioga i Qi Gong.

“Observes pacíficament i serenament la teva respiració; i amb la Vida, la ment i la raó en harmonia, i sense desig, ni por, ni ira, mantens silenciosa la teva ànima”.

Bhagavad Gita, 5, 2.


BELLESA


BELLESA

que no et delati la suor

Si has viscut situacions tan enutjoses com suar durant un examen o una entrevista de tre-ball i si has de buscar un altre lloc a l’autobús fugint de l’olor del veí, entendràs fàcilment perquè els desodorants s’han convertit en un element essen-cial a la nostra vida quotidiana.

Segons un informe realitzat per European Journal of Dermato-logy and Venerology (2009) fet públic per Eucerin, un 18% de la població diu que té proble-mes de sudoració al mateix temps que hi ha més casos d’intolerància a desodorants convencionals.

Però, per què suem? Per què

fa pudor la suor? Aquí està l’explicació.

Suem perquè amb l’evaporació d’aigua la nostra temperatura corporal es manté estable. Però més enllà d’aquesta funció, suar es considera una cosa negativa i genera rebuig. Les seves conseqüències són més temudes fins i tot que la caspa, l’acne o el mal alè.

L’única suor acceptada soci-alment és la que es produeix durant la pràctica esportiva ja que és sinònim d’esforç i bons resultats però suar fora del gimnàs pot generar sentiments d’inseguretat, preocupació o fins i tot de culpabilitat.

Per què fa mala olorCuriosament, la suor en si mateixa no té cap olor. La mala olor és perquè la pell té bacte-ris procedents del mateix cos i de l’exterior. Aquests microor-ganismes s’alimenten del ferro present en la suor, i al des-compondre’l, produeixen l’olor desagradable tan característic. El ferro, a més, les ajuda a reproduir-se. Per aquest motiu, a més suor, més olor corpo-ral. De tot el cos l’aixella és la zona més conflictiva ja que en aquest racó hi ha un entorn càlid, poc ventilat, calent i humit i per això els bacteris es reprodueixen amb més facilitat.

Solucions per passar desapercebutPer trobar la protecció òptima que necessitem sense por a que la suor molesti els altres i a nosaltres mateixos, es fa imprescindible una bona higiene diària així com l’ús de desodorants o antitranspirants. Els desodorants actuen elimi-nant els bacteris amb agents bactericides com l’alcohol, entre altres. Però en algunes hores els bacteris es reprodu-eixen i torna la mala olor. Per això alguns productes inclouen en la seva formulació altres components de gran eficàcia perquè l’efecte desodorant duri molt més. D’altra banda i com el nom indica, els antitranspi-rants redueixen la transpiració a través del clorhidrat d’alumini

capaç d’absorbir la humitat. Un cop aplicat el producte a la su-perfície de la pell forma un film que regula la quantitat de suor que segreguen les glàndules. Aquest gel desapareix amb el temps, a causa de l’eliminació natural de les cèl·lules de la pell. Per la seva formulació els antitranspirants són vehicles dolents per a les fragàncies per això no porten perfum o en molt baixa quantitat.

No només a l’estiuEncara que associem l’ús de desodorants i antitranspirants a l’estiu, la veritat és que suem tot l’any, a causa de l’estrès tèrmic i l’emocional. El tèrmic es desencadena amb la calor externa (les altes temperatures, per exemple) o interna (quan fem exercici). L’estrès emocio-nal és provocat per les pres-ses, la pressió a la feina, o una situació compromesa. També ens fa suar i es dóna principal-ment en aixelles i palmes de les mans. La suor emocional es dóna en qualsevol estació de l’any i és independent de la calor externa. Altres causes com l’ús de teixits sintètics i una alimentació poc equilibra-da incrementen la sudoració i la mala olor corporal. Un truc per maximitzar l’efectivitat del teu desodorant és aplicar-lo sempre sobre l’aixella neta i seca.

Text: Belleza Activa www.bellezaactiva.com

La Hipertensión Arterial es una alteración patológica muy frecuente que según los datos estadísticos publicados se ven afectadas por ella un tercio de la población. En España unos 15 millones de personas adultas . En la gran mayoría de los casos su origen es genético ó hereditario y se traduce en la imposibilidad de nuestro árbol circulatorio, de regular de forma adecuada los valores correctos de nuestro sistema de presión arterial.

El Riñón no es el único, pero si el principal responsable de controlar buena parte de los variados y complejos mecanismos reguladores que intervienen en este proceso, junto a las hormonas específicas, segrega-das por diversas glándulas de nuestro organismo.

A su vez la presión arterial se ve influida por múltiples factores colatera-les, que sin ser la causa directa del problema condicionan no solo el nivel de la alteración, si no también la respuesta a un posible tratamiento.

Algunos de estos factores a los que nos referimos son internos, como la diabetes las alteraciones del colesterol y los triglicéridos, la obesidad, la edad, las apneas del sueño, las enfermedades del riñón, los estados de ansiedad ó los antecedentes familiares de enfermedades cardiovascu-lares.

Otros factores son externos y pueden modificarse, como el tabaco, el consumo de sal, el sedentarismo, la dieta poco equilibrada, el estrés, el uso incontrolado de fármacos y productos estimulantes ó incluso el abuso de mascar chicle ó regaliz.

La hipertensión aunque no es descartable en personas jóvenes, se presenta por lo general en la mitad de la vida entre los 40 a 55 años, afectando en los inicios aproximadamente al 35 % de la población, pero si nos referimos a pacientes de mas de 60 años el porcentaje se dispara hasta el 68% de implicados, lo que representa dos de cada tres perso-nas en este segmento, lo que muestra la importante incidencia de esta alteración.

Pero cuando podemos decir que tenemos una hipertensión arterial (HTA).

En este punto existe un consenso de las diferentes sociedades científi-cas que trabajan en el campo de la HTA, (Sociedad Catalana, Española,

La Hipertensión Arterial

IMSA · INSTITUT MÈDIC SARRIÀ Passeig Manuel Girona, 50 2-2 · 08034 Barcelona

Treballem amb totes les mútues Tel. 93 280 14 46 · Fax. 93 280 19 50

Europea, EEUU, Canadá) etc. Que coinciden con las recomendaciones de la OMS (Organización Mundial de la Salud) que indica la cifra que no debería sobrepasarse para establecer el limite máximo en 139 mmHg. de presión sistólica y de 89 mmHg de presión diastólica, considerando que esta es la cifra del valor normal alto, que el normal seria 130-135/85, y el valor ideal ú optimo 120/80 mmHg.

En muchas ocasiones es difícil determinar si una persona es hipertensa, ya que una toma aislada de la presión arterial puede orientarnos, pero debemos realizar esta acción varias veces para confirmar ó descartar el problema ya que también hay que explicar el fenómeno de la bata blanca que consiste en hallar cifras elevadas de presión arterial en la consulta del médico, enfermería ó farmacia mientras que en reposo y en su casa el paciente está normal.

Tampoco es correcto realizar el control para conocer nuestro nivel de presión arterial, inmediatamente después de un esfuerzo ó actividad física ó de situaciones que animicamente puedan alterarnos.

En los tiempos actuales, en que afortunadamente se ha conseguido gra-cias a los avances de la medicina y los fármacos, que la supervivencia de la población se prolongue de forma considerable, se ha detectado un notable incremento de una alteración que afecta sobre todo a personas de mas de 65 años, que es la Hipertensión Sistólica Aislada.

Se calcula que la incidencia es del 35 % lo que no es nada desdeñable y se traduce en presentar cifras de presión sistólica elevadas por encima de 140 mmHg, con valores de presión diastólica inferiores a 85 mmHg, con lo que se produce un incremento de la presión del pulso que supera los 60 de diferencial.

Para conseguir eliminar dudas y establecer el diagnóstico correcto de cada situación, se utilizan de forma regular la toma de presión en al domicilio con aparatos validados, realizando varias determinaciones en días sucesivos AMPA.

El macanismo para conseguir comprobar la evolución tanto de día como de noche de la presión arterial, despejar dudas y alejar sospechas de una posible hipertensión de bata blanca ó hipertensión sistólica aislada es la realización de un MAPA ó Holter de Tensión Arterial que durante 24 ho-ras realiza automáticamente los registros de la T.A. permitiendo conocer con exactitud los valores de presión arterial, las medias y la eficacia si se precisa del tratamiento que realiza el paciente.

La importante trascendencia de la Hipertensión, son las complicaciones posteriores que aparecen en aquellas personas mal controladas con afectación secundaria del corazón, del riñón, del cerebro, de la vista y de las arterias.

Según la OMS del total de pacientes hipertensos solo aproximadamente un tercio están bien controlados. Otro tercio sabe que es hipertenso pero no se controla y finalmente hay otro tercio que ni sabe que tiene hipertensión y por descontado tampoco se controla.

Nuestro deseo como médicos es que aumente considerablemente el número de pacientes bien controlados

Dr. Andreu Foraster i Roselló

Nefroleg de IMSA(Instituto Médico Sarriá)


BELLESABELLESA

Argila, una cura depurativa per a la pell Terra i aigua, dos dels elements més importants de la vida, es combinen en els tractaments que es realitzen amb argiles i fangs i que tenen multitud d’aplicacions saludables. Articu-lacions i músculs adolorits o en tensió, pells grasses, desvitalit-zades o intoxicades, situacions d’estrès i cansament poden ser tractats amb èxit amb emplas-tres i embolcalls.

Els tractaments amb argiles i fangs es denominen geoteràpia (de geo, terra en grec, i teràpia, curació) o peloides (pèls signi-fica fang en grec). Els peloides són els fangs o sedimentació de les aigües i estan constituïts per una barreja sòlida de compo-nents orgànics i inorgànics i una altra líquida d’aigua que pot ser mineromedicinal, de font o de mar.

L’argila té un gran poder depu-ratiu, astringent i antiinflamatori, per la qual cosa és perfecta per combatre afeccions de la pell com l’acne o les pells grasses. És eficaç per alleujar processos reumàtics i situacions d’estrès, ja que elimina toxines, estimula el metabolisme cutani i afavoreix la producció i l’equilibri hormo-nal.

Cal no confondre l’argila amb el fang o llot, que sol provenir de la mar i és ric en sals i actius pro-cedents dels microorganismes

marins i les algues. No obstant això, com sovint s’utilitzen amb-dós per depurar i desinfiltrar, se sol generalitzar i denominar-los en conjunt ‘fangs’. El fang o llot sol usar-se temperat o calent, mentre que l’argila s’utilitza preferentment freda.

Indicacions terapèutiques diferents:L’argila blanca o caolí forma part de nombroses fórmules cosmè-tiques per a pells grasses, així com de cosmètics desinfec-tants, purificants i exfoliants. És molt pura i s’utilitza per tractar la psoriasi. Es pot prendre ingerida per combatre l’úlcera estoma-cal, l’acidesa o la gastritis.

L’argila vermella, groga i verda conté òxids de ferro i és perfec-ta per usar-se en exfoliacions (peelings) i en el tractament de les pells grasses. El seu alt con-tingut en minerals (alumini, calci, sodi, potassi, silici, magnesi i titani en partícules petitíssimes) fa que sigui molt apropiada en casos d’estrès, cansament, as-tènia i fins i tot depressió, ja que aplicada sobre la pell aconse-gueix remineralitzar-la, pel que és molt adequada per a pells desvitalitzades o deshidratades, així com per a eliminar líquids.

Per dins i per foraL’argila és usada amb fins cura-

tius tant aplicada sobre la pell (de forma tòpica) com ingerida amb aigua. Si s’aplica externa-ment, absorbeix les impureses de la pell i la calor, de manera que els emplastres freds d’argila s’utilitzen per alleujar dolors inflamatoris crònics, així com cremades i picades. S’afirma que l’argila s’ha d’aplicar freda sobre ‘zones calentes’, és a dir, sobre la pell calenta, inflamada i congestionada, i calenta quan la situació és ‘freda’, és a dir, quan es tracta d’estimular o tonificar un òrgan que no funciona o està feble, de manera que cal treure abans que es refredi.L’argila per ingerir és un còctel de minerals, especialment sílice, i s’utilitza per a eliminar toxines a través de l’orina, evitar l’acu-mulació de greix en el sistema circulatori, reforçar les articu-lacions i neutralitzar l’acidesa, encara que per usar-la d’aques-ta manera és millor consultar un metge naturista que ens aconselli.

Fes-ho a casaÉs relativament senzill utilitzar argila en la nostra vida quo-tidiana per solucionar petits problemes de salut. La medicina natural recorre a l’argila per les seves propietats d’absorció i cicatrització, especialment apli-cada sobre lesions inflamades o infectades, com talls, esgarra-pades o rascades.

Sempre que vulguem utilit-zar argila per realitzar cures ens hem de dirigir a un centre especialitzat, com una botiga de dietètica, una herboristeria o una farmàcia, i comprar argila estèril, és a dir, sense contami-nació bacteriana. L’argila es ven en pols i s’ha de mantenir seca i ben tapada fins al moment d’usar-la, en què la barrejarem amb aigua en un bol de vidre o fusta, amb una espàtula també de fusta. Podem aplicar l’argila directament sobre la pell, en una capa d’un centímetre de gruix més o menys, i deixar una estona (una hora), cobrint-la amb una gasa si cal. També es pot amarar una gasa o un drap de cotó en una barreja d’aigua i argila i aplicar així sobre la pell. L’argila utilitzada s’ha de llençar sempre.

Una forma encara més fàcil d’usar-la és afegir argila a l’aigua de bany. Com ja hem dit, és desintoxicant i mineralitzant, de manera que els banys d’argila contribueixen a desinfiltrar i eli-minar toxines i aigua, alhora que aporten minerals a la pell.

Hora de depurarUn bon embolcall d’argila fa que totes les impureses del la pell surtin del nostre cos i, amb elles la tensió, el cansament i la sensació d’inflor que ens acom-panya sovint. Per això aquest és un bon moment per fer una cura depurativa, amb dieta inclosa, que elimini toxines i desfets i ens deixi com a noves. L’argila pot ajudar-nos a estimular aquesta eliminació.

Text: Belleza Activa www.bellezaactiva.com


ESPECIAL

Acadèmiesi FormacióSetembre és moment de canvis i de nous projectes, sobretot educatius. Si reciclar-se i aprendre nous coneixements o idiomes ja era molt important en el moment actual s’ha tornat bàsic per poder obrir-se camí. Aquí van algunes propostes per veure si aconseguim il·luminar-vos.


BELLESAACADÈMIES

Més universitaris i més estudiants de màster

Segons dades del Ministeri d’Educació els estudiants universitaris de grau i de primer i segon cicle (primera etapa universitària) s’han elevat fins a 1.469.653, amb un increment de l’1,7% respecte al curs ante-rior. El creixement s’ha produït principalment a les universitats públiques on 1.297.211 estu-diants cursen la primera etapa universitària, una xifra que re-presenta un augment del 2,2% pel que fa al curs 2010-2011. El creixement ha estat, un any més, especialment significatiu a la UNED, amb un increment del 14,7% fins arribar als 179.781 estudiants en aquesta primera etapa universitària (grau i primer i segon cicle).

Per contra les universitats privades, per primera vegada, han vist com descendia el nú-mero d’estudiants matriculats, que s’ha situat en 172.442, un 3% inferior al curs anterior.

Segons el Ministeri el procés d’adaptació a l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior està completament consolidat: un total de 824.741 estudiants han cursat estudis de Grau, cosa que representa un 56,1% sobre el total d’estudiants que realitzen estudis en la primera etapa universitària. En el curs anterior aquest percentatge va ser del 37,9%.

Els estudiants de Grau es distribueixen per branques de

la següent manera: el 47,4% en Ciències Socials i Jurídiques, el 18,2% en Enginyeria i Arquitec-tura, l’11,2% en Arts i Humani-tats, el 17,4% en Ciències de la Salut i el 5,9% en Ciències.

Quant a la distribució per edat dels estudiants universitaris en primera etapa observem que el 40,6% tenen entre 18 i 21 anys, el 27,7% entre 21 i 25, el 13,2% entre 26 i 30 i el 18,5% més de 30 anys.

El curs 2011-2012 s’ha pro-duït un creixement important en el número d’estudiants estrangers que vénen a cursar estudis de primera etapa universitària a Espanya, arribant al 3,6%. Si analitzem només els estudiants de grau el percentatge d’estudiants estrangers se situa aquest curs en el 4,2% davant del 3,8% del curs anterior. Això vol dir que dels 824.741 estudiants de grau, 34.236 són estrangers, el 37,3% de la UE i el 62,7 d’altres països.

Més estudiants de màster, però no tants Mentrestant el número d’estudiants matriculats en màsters oficials s’ha elevat fins a 113.061, un 12% més que el

curs anterior. És un creixement important però relativament inferior al que es venia produint en cursos anteriors.

El 78.6% dels estudiants de màster cursen els seus estudis en universitats públiques, on el nombre d’estudiants ha crescut un 9,2% mentre que el 21,4% ho fa en privades, amb un increment del 23,6% en el número d’estudiants respecte al curs anterior.

Aquest curs el percentatge d’estudiants de màster amb menys de 25 anys se situa en el 24,3%, entre 25 i 30 anys en 40,7% i con més de 30 anys en el 34,9%.

La representació d’estudi-ants estrangers en estudis de màster ha augmentat lleuge-rament fins al 17,6% (16,9% el curs anterior), cosa que suposa un total de 19.863 estudiants estrangers. Segueix augmen-tant el percentatge d’estran-gers procedents de tercers països, que se situa enguany en el 77,8% (15.449 estudiants), mentre disminueix la proporció d’estudiants de màster que procedeixen de països de la UE situant-se en el 22,2% (4.414 estudiants) enfront del 23,9% de l’any anterior.


ACADÈMIES

Espanya, en la segona divisió europea de l’educació Mentre els governs redueixen inversió en educació i l’opinió pública manté debats estèrils i perillosos com la separació de gèneres el rendiment dels estudiants espanyols es troba a la segona divisió europea, molt lluny de les places d’ascens.

Un estudi de la Fundació BBVA i l’Ivie ha analitzat el sistema educatiu a partir de les dades de l’Informe PISA i el seu impacte en el desenvolupa-ment econòmic i els lresultats expliquen en bona mannera les dades sobre fracàs escolar publicades recentment. L’In-forme PISA és un document molt prestigiós que analitza i compara la situació de l’ense-nyament als països occidentals amb l’objectiu d’ajudar els governs a detectar els errors i corregir-los.

A partir d’una anàlisi directe de les dades de l’Informe PISA so-bre els coneixements adquirits pels estudiants de 15 anys en els països de l’OCDE i asso-ciats l’estudi determina que Espanya es troba molt per sota de la mitjana de l’OCDE i molt lluny dels països de re-ferència de la Unió Europea com Alemanya, Regne Unit, França Holanda o Finlàndia que és el líder destacat. De fet Es-panya està per darrera d’Itàlia, Grècia o Portugal en els criteris que defineixen una bona edu-cació: rendiment i qualitat.

I no només això, a pesar dels esforços dels diferents ministe-ris per uniformitzar l’educació a Espanya a hores d’ara hi ha diferències enormes, els estu-diants d’algunes comunitats autònomes porten fins a dos anys de retard en qüestions clau com comprensió lectora o coneixements matemàtics. I Catalunya no és precisament una de les capdavanteres.

La situació és dramàtica des de fa molt temps però cap go-vern ha sigut capaç de remo-

delar l’ensenyament seguint els consells de l’Informe PISA. Les polítiques educatives aplica-des només han estat pedaços que pretenien maquillar les dades sense fer gaires canvis ni perjudicar els interessos de classe o partit. Més o menys el que pretén ara el ministre Wert centrant el debat educatiu en la separació entre gèneres.

Els resultats educatius tenen conseqüències importants sobre el desenvolupament, la generació de riquesa i el mercat laboral. És evident que una millor educació genera avantatges en la generació de renda i treball. I no obstant l’ensenyament continua sent el parent pobre de tots els departaments tal com s’ha evidenciat en els últims mesos en què s’han retallat recursos educatius a tort i a dret.

Fracàs escolarSegons conclou l’estudi de l’Informe PISA en les regions on la indústria i els serveis tenen més pes econòmic, és a dir on hi ha més treball qua-lificat, els nois i noies obtenen millors resultats educatius que en entorns més diguem-ne primaris, com per exemple les regions on la construcció és l’activitat econòmica principal.

Com que Espanya és un país amb molt poca mobilitat interegional en el treball els nois i noies acaben encaixant en els mercats locals i, com que no hi ha treball qualificat acaben creient que no cal estudiar per treballar o fins i tot per triomfar als mercats locals respectius. Aquest és el prototip d’estudiant forçat, que deambula per l’escola i l’institut acumulant repeticions de curs fins que té prou edat per a treballar, i és aquest es-tudiant qui esguerra no només les estadístiques del país sinó també les opcions dels seus companys de curs i la motiva-ció de tants professors.

Educar és invertirLa clau de l’educació és entendre que el més rellevant són els coneixements efectivament ad-quirits i no la mera acumulació de més anys d’escolarització. Cursar l’educació secundà-ria sense èxit no suposa una diferència significativa respec-te a tenir únicament estudis primaris. Invertir en educació no consisteix en fer aules més grans, millorar les instal·lacions esportives o comprar més ordinadors.

Segons l’Informe PISA millorar l’educació significa descen-tralitzar-la, donar més fle-xibilitat i autonomia als que millor coneixen la realitat de cada vila, ciutat i barri: les escoles. No és casualitat que a Espanya l’autonomia i la ca-pacitat de gestió dels col·legis espanyols estigui molt per sota de la mitjana de l’OCDE en tots els aspectes (contractació de professorat i salaris, admissió d’alumnes i normativa d’ava-luació i disciplina, continguts i mitjans pedagògics).

Un model estàndard?Amb el somni d’una uniformitat del coneixement a Espanya els governants, tots, van dissenyar un model estàndard d’ense-nyament que havia d’uniformit-zar el coneixement. Per fer-ho van construir una estructura tan inamovible que no és capaç de fer cap canvi per a evitar el fracàs escolar i per a promoure l’excel·lència.

Aquesta estandartització és la mateixa que impedeix aplicar respostes concretes a situa-cions determinades pensant que hem de ser tots iguals, però Espanya és un país ple de diferències i no té cap sentit que les escoles de la zona alta de Barcelona, les d’Hospitalet de Llobregat o les de Rialp apliquin els mateixos sistemes.

El sistema actual en el seu intent que tothom complei-xi uns mínims s’ha rebel·lat incapaç de promoure l’excel·-lència. Davant del 7,6% dels estudiants de l’OCDE que arriben als nivells més alts de competències a Espanya aquesta xifra es redueix fins a un 3,4%. El sistema, doncs, no sembla que presti prou atenció als millors alumnes i això té implicacions tant en els efectes d’arrossega-ment que genera com en la qualitat dels estudiants que accediran als estudis superi-ors. Segons l’estudi flexibilitzar el procés d’aprenentatge dels alumnes que van a diferents velocitats i permetre processos diferenciats d’ensenyament po-dria ajudar a no diluir el talent i fer del mateix un estímul per al grup.

No és qüestió de segregar sinó de personalitzar. A Espanya hi ha un 36,6% d’alumnes repetidors davant d’un 17,4% a l’OCDE, són les pitjors dades d’Europa. La personalització de l’educació no només promouria l’excel·lència sinó que garantiria el tractament precoç de les dificultats d’aprenentatge cosa que ajudaria a reduir el fracàs en els nivells més avançats de l’ensenyament obligatori que és on es concentra el gruix de repetidors.

Segons l’informe una millora de quinze punts en la taxa de graduats de l’ESO i la reducció de l’abandonament escolar incrementaria la taxa d’activitat entre 0,3 i 2 punts, reduiria la taxa d’atur entre 2,3 i 3,8 punts i la taxa de temporalitat entre 1,7 i 2 punts i augmentaria la productivitat com a mínim un 4,5%. I això s’aconseguiria invertint una mica d’esforç i diners en educació.


BELLESAACADÈMIES

Aprendre idiomes, com més aviat millorMolts pares encara són reticents a l’ensenyament de llengües estrangeres als infants per por que s’emboliquin i no aprenguin correctament cap de les llengües. La majoria d’es-tudis sobre el tema demostren que aquesta por és mancada de fonament i es basa en uns arguments molt poc científics. La ciència posa en evidència que l’edat de començament en l’aprenentatge d’idiomes és determinant per a obtenir bons resultats a llarg termini en el desenvolupament de les habilitats cognitives, és a dir, que introduir, amb mesura, diferents idiomes, serà molt bo per al desenvolupament futur dels nostres fills.

La millor edat per a comen-çar a estudiar un idioma nou seria a partir del primer any de vida. En aquest moment és quan es pot introduir la nova llengua utilitzant cançons, jocs i altres eines comunicatives. Potser ens sentim una mica idiotes parlant als nens en anglès quan encara amb prou feines ens entenen en català o castellà però aquests primers passos seran bàsics per a la comprensió auditiva i de comu-nicació futures.

Un dels darrers estudis que demostra tot això es va desen-volupar fa dos anys a Mérida, dirigit per investigadors de la Universitat d’Extremadura. Es va estudiar a 66 nens d’en-tre 1 i 6 anys que acudien a

una biblioteca pública i es va comprovar que l’edat de co-mençament en l’aprenentatge d’idiomes era determinant per obtenir resultats a mig termini en habilitats comunicatives. Una altra de les conclusions de l’estudi és que el mètode d’en-senyament ha de ser l’adequat a cada edat i que els resul-tats milloren quan s’empren recursos avançats, com el llibre electrònic per exemple.

Un altre estudi més recent encara de la Universitat Jaume I de València mostra com la interacció entre tres idiomes, el valencià, el castellà i l’anglès, ha millorat les competències lingüístiques dels nens en tots els idiomes. El pragmatisme de la llengua anglesa ha beneficiat

els petits i ha modificat deter-minades conductes. La inves-tigació conclou que els nens exposats de forma seqüencial al valencià, castellà i anglès in-trodueixen abans els elements mitigadors en les peticions de manera que enlloc de demanar amb imperatius empren un estil més indirecte, amb la intro-ducció de l’anglès passen del “vine i juguem” a “anem, i si tu vols juguem, d’acord?”. Ara bé per obtenir aquests resultats tan positius, com en el cas de l’estudi desenvolupat a Mérida, cal que el mètode d’ensenya-ment sigui l’adequat i en aquest cas concret la investigadors Maria Pilar Safont condiciona els resultats a mantenir l’entorn trilingüe fora de les aules.

LLENGUATGE MUSICALÉs la llengua bàsica de comunicació entre els músics. Els infants l’aprenen de manera amena i pràctica, tot jugant. El contingut del que s’ensenya és ampli i variat, i inclou l’audició, l’expressió musical i el cant coral.

INSTRUMENTS Cada alumne escull l’instrument que més li atrau, amb l’assessorament del nostre professorat, que també el motivarà en l’estudi i en la seva pràctica. Es pot començar per un ensenyament individualitzat i, més endavant, incorporar-se en grups instrumentals per gaudir encara més de la música.

CORSLa veu és el primer instrument que tenim i la pràctica coral és la base de l’aprenentatge musical.

- Cor Infantil - Cor Juvenil - Cor Jove Virtèlia - Cor de la Institució Cultural del CIC (per a persones adultes)

GRUPS INSTRUMENTALS DE CAMBRADes de les primeres etapes i per potenciar l’hàbit de tocar conjuntament, s’organitzen grups de cambra i orquestres de corda (Infantil i Juvenil), bandes, Big Band i altres grups instrumentals.

Informació Secretaria de Virtèlia Escola de Música Vallmajor, 11 - 08021 BarcelonaDe 15.30 a 20.30 h - Tl. 93 200 11 33 [email protected] - http://virtelia.iccic.edu

Edat: A partir de 3 anys, classes per a totes les edats.

Horaris: De dilluns a divendres, matí i tarda. Dissabtes, matí.

T’agrada la música? T’emociona?Vine a Virtèlia Escola de Música i en gaudiràs.

CURS 2012 - 2013

·

·

··


BELLESA

Els detectius privats són una figura llunyana?per l’Agència de Detectius Group Stamford

Si us parlen de lupes, em-premtes, o càmeres ocultes, potser pensareu en agents secrets, o fins i tot en detec-tius; i potser molts pensareu que, més enllà de la dimensió cinematogràfica els detectius privats són una figura llunyana, o a l’abast només d’alguns privilegiats.

Doncs bé, per posar una mica de llum, i trencar de bon tros amb molts d’aquests mites, ens hem apropat a un presti-giós despatx de detectius del barri de Sarrià-Sant Gervasi. Es tracta de l’Agència de De-tectius Group Stamford, i, per donar-vos informació directa sobre la professió, parlem amb el director de l’Agència, en Da-vid Chacón, amb la col.legiació número 62. Els detectius privats sou uns professionals per a col-lectius el.litistes o empreses de grans dimensions, o sou accessibles a la major part de la gent?

En primer lloc voldria explicar que, tal i com has dit, realmen-te som uns “professionals” donat que estem regulats per una llei que estableix uns

requisits per accedir a la pro-fessió; i, entre d’altres, cal estar en possessió de la Graduació Universitària en Investigació Privada.

Dit això, voldria assegurar-vos que els nostres serveis, tant pels casos que duem a terme, com pels nostres honoraris, són accesibles a qualsevol per-sona que ho pugui menester. Tots ens imaginem la vostra feina en relació a la investi-gació de persones infidels o en l’àmbit matrimonial. Però, ens agradaria que ens expli-quessis on rau la utilitat de la vostra professió?

Naturalment nosaltres hem d’assolir informació “veraç” sobre aquells assumptes que presentin dubtes als nostres clients. Però m’agrada que em parlis d’utilitat, perquè més enllà d’això, Group Stamford es posa sempre com a fita que la nostra feina pugui ser útil per a qui l’ha encarregat. I una ma-nera de rendibilitzar la nostra feina rau en la utilització de les proves que aconseguim devant els tribunals.

Però quins tipus de casos investigueu?

El nostre àmbit d’actuació comprèn tant l’àrea familiar o de parella, com la laboral o l’empresarial en general. Tot i que tenim detectius especialit-zats per cadascuna d’aquestes àrees.

Així doncs, podeu comparèi-xer devant els tribunals?

No només compareixem com a testimonis, defensant els nostres informes, sino que, a més, tant la llei com les sen-tències judicilas, ens han donat un “plus de veracitat” basant-se en la nostra dedicació professional.

Què li diria a aquella persona que està pensant en venir-vos a veure, però que no s’acaba de decidir?

Doncs jo els animaria a venir, sense cap compromís (a més, nosaltres oferirm la primera visita gratuita). Els hi diria que s’informin sobre el seu cas i

preguntin tot allò que vulguin, i que tinguin en compte que són en mans de professionals col.legiats plenament conscients de la importància d’allò que se’ls està confiant.

GRoUp STAMfoRD DETECTIUS · Passeig Sant Gervasi, 50 Entl. 3 · 08022 Barcelona · T.93 272 26 50 · www.groupstamford.com


BELLESAGASTRONOMÍA

Cremes de verdures A mida que baixi la tempera-tura ens començaran a venir de gust plats calents i com que encara és d’hora per a les sopes podem començar per les cremes de verdures. La tardor ens ofereix les millors carbasses, carbassons i porros de l’any. Amb tots ells es poden fer cremes fredes, tèbies o calentes, depenent del gust. Un plat saborós, fàcil de fer i molt saludable ja diversos estudis afirmen que el carbas-só i la carbassa poden arribar a inhibir el càncer.

Bolets amb companyiaEls bolets no són només una delícia gastronòmica i un ali-ment ben poc calòric, segons diversos estudis japonesos, un país on els bolets són una autèntica religió, els bolets es-timulen el sistema immune, ens protegeixen de malalties del cor i fins i tot poden arribar a endarrerir el desenvolupament del càncer. Una altra bona raó per aprofitar els fruits més característics de la tardor en forma de remenats, truites (no us perdeu la Truita de Cama-grocs) combinat amb pasta (macarrons amb Rossinyols de Pi o Tallarines amb Trompe-tes de la mort) o de qualsevol

altra manera (Fideuà de Ceps i Fetge d’Ànec amb Ratafia). Això sí aneu alerta amb l’origen del bolets, que siguin del país, o de confiança. Si no en sabeu gaire no aneu a fer el ximple al bosc i busqueu algun proveïdor de confiança.

Truita de riuDe truites de riu n’hi ha tot l’any, gràcies a les piscifactori-es però si sou dels que valoreu el gust salvatge la tardor és l’època ideal per a pescar-la i degustar-la. És un plat amb molta tradició a les nostres terres, de muntanya, on troba-reu mil i una receptes com la truita amb ametlles, amb nous i romaní o la truita a la catala-na, amb pinyons, panses i una mica, no gaire, de cansalada. El mero, el congre o la carpa també són peixos de tardor que us donaran més o menys joc a la cuina, tot depèn dels gustos.

Plats de caça Els afeccionats a la carn de caça han de saber que durant la tardor es poden provar algunes de les carns més saboroses com les llebres, les codornius o les becades. Amb les primers podeu cuinar un Llom de Llebre amb Codonys (també característics de la

tardor), amb les segones unes Guatlles al Xerès i les becades les podeu menjar rostides, són un plat molt particular però molt ben valorat pels caçadors.

Postres de tardor També hi ha fruites caracterís-tiques de la tardor, i el raïm és potser la més representativa. A partir de gener tindrem temps de tastar els vins elaborats amb els millors raïms però de moment paga la pena que aprofitem per gaudir del raïm de taula en totes les seves

variants perquè posseeix totes les qualitats que la ciència atribueix als vins.

I si sou llaminers el millor dolç de la tardor, a banda dels panellets per Tots Sants, és el codonyat, elaborat amb un fruit, el codony, que madura els mesos de tardor. Si bé el gust del codony és molt amarg posseeix unes qualitats que el fan idoni per a fer-ne confitura sense necessitat d’afegir cap espessant artificial.

Els plats de la tardor

La tardor arriba carregada de fulles seques i d’ali-ments saborosos i saludables. Si l’estiu és l’època de les amanides i els peixos la tardor ve acompa-nyada dels primers plats calents, i del bolets.


BELLESAGASTRONOMÍA

Arriben els cambrers virtuals

En l’hostaleria, la comunica-ció avança a un ritme que no haguéssim imaginat fa tan sols uns pocs anys. De la mateixa manera que les xarxes socials serveixen per reservar taula en un restaurant, avui també és possible que el comensal faci la seva comanda a través del seu propi smartphone. Cloud Waiter és una nova aplicació per a iPhone i An-droid que gestiona i agilitza les comandes dels clients als restaurants.

D’aquesta manera els comen-sals poden fer la comanda amb totes les observacions que calgui mentre els cam-brers no virtuals s’encarreguen de servir els plats, recollir les taules, resoldre dubtes i cobrar. CloudWaiter és una tecnologia desenvolupada per un grup d’emprenedors de Cornellà de Llobregat, instal·lats al labora-tori ciutadà Citilab.

Actualment l’aplicació es troba en proves en un bar de tapes de Cornellà. “Som l’únic establiment del món en què és possible fer la comanda des del telèfon mòbil del client”, as-senyala a aquest mitjà el gerent de l’establiment, David Dávila. “ Quantes vegades has volgut fer una comanda i has renunciat pel temps que trigaven a aten-dre’t? Quantes vegades has estat més pendent de ser atès en un restaurant que gaudint

del moment? Quantes vega-des has sentit que de sobte els cambrers han desaparegut quan has volgut demanar el compte per marxar? “.

Carta virtualEl sistema permet visualitzar la carta on line, amb fotos i la descripció dels plats. A més ofereix els suggeriments del xef i les ofertes del restaurant. “Canya i montadet, per dos euros”, indica la pantalla del dispositiu mòbil.

Per accedir a la carta, només cal descarregar l’aplicació i escanejar el codi QR assignat a cada taula del local. Un cop la pantalla del telèfon avisa que “la comanda ha estat emès amb èxit”, la comanda apareix a la impressora de l’establi-ment. En uns minuts, sense que cambrer i client hagin

intercanviat més que la saluta-ció, el sopar arriba a la taula. També hi ha l’opció de canviar l’idioma (anglès, francès, ale-many, italià, portuguès, etc).

Joc o aplicació?Fins ara més de 700 persones han descarregat l’aplicació al bar i l’experiència és satis-factòria: “Cloud Waiter està molt acceptat entre clients habituals. L’usen encara que el restaurant no estigui molt concorregut perquè, per a ells, és una manera de jugar, alhora que ens descarreguen de treball: podem dedicar-nos a organitzar, sense la necessi-tat d’agafar tantes comandes, guanyant en agilitat “, explica Carles des darrere de la barra.

Text: ACPG – La Premsa del Baix Fotos: Hector Marín


BELLESAINTERNET

El 42% de las empresas españolas no tienen presencia en internet Muchos consumidores reco-nocen que comprarían más a través del comercio elec-trónico si la oferta española mejorase, y a pesar de todo el 42% de las empresas en España no tienen presencia en internet. Son datos del “Libro Blanco de Comercio Electróni-co” coordinado por Asociación Española de la Economía Digi-tal y avalado por la Secretaría de Estado de Telecomunica-ciones y para la Sociedad de la Información (SETSI) Según el Libro cerca del 64% de los hogares españoles tiene acce-so a Internet de banda ancha, esto significa que hoy existen 28 millones de internautas, un 66% de la población, de los cuales un 43,5% (11 millones) se declaran compradores onli-ne más o menos habituales.

Pero no sólo se trata de comprar o no en Internet, para el 66% de españoles Internet es la gran referencia para el consumo. Antes de comprar cualquier producto o servicio buscan información y localizan proveedores en Internet. Las posibilidades de acceder a estos usuarios de Internet pa-san por tener página web. La historia de Internet está llena de altibajos. El gran atractivo de esta tecnología contribuyó a una especie de burbuja tec-nológica que hizo pensar que Internet era la solución a todos los problemas. Internet no es una panacea pero ha venido para quedarse. Adaptarse al medio, tener más visibilidad en Internet que la competencia no es que sea obligatorio sino que es una ventaja competitiva para nuestro negocio

El Libro del Comercio Elec-trónico también asegura que España es uno de los países europeos donde la tecnolo-

gía móvil ha penetrado más, superando en un 9% la media de la Unión Europea. El gran número de smartphones, tele-visiones inteligentes y tecnolo-gía similar hace pensar que el impacto de la venta en Internet crecerá todavía más en los próximos años. Los datos de comercio electrónico, compra y venta de bienes y servicios entre empresas y particulares arrojan unas cifras de 10.900 millones de euros de volumen de facturación en 2011, con un incremento del 20% con respecto al año anterior.

Las ventajas de estar en InternetSinteticemos alguna de las ventajas que supone para un negocio tener página web y estar en Internet:

1. Visibilidad. Internet es una rambla por la que pasan mi-llones de personas: ¿No sería bueno para el negocio tener una buena tienda en esa ram-bla, con un buen escaparate

que atraiga a los paseantes? 2. Alcanzar o incluso supe-rar a la competencia. Hoy en día nuestros competidores llegan de todos lados gracias a Internet. Conseguir un mejor posicionamiento de nuestra empresa es vital para no per-der mercado. 3. Comprar en Internet ya es un hábito. Hace algunos años parecía muy difícil y hoy un 30% de los españoles ya es habitual comprador de Internet. No se trata sólo de poner una tienda on-line sino de ofrecer servicios y atraer interesados por medio de la página web, interesados que pueden convertirse en clientes después de una visita, una lla-mada o un e-mail procedentes de la página web.

4. La busca se hace en In-ternet. Antes cuando alguien buscaba un producto o servi-cio consultaba guías o llamaba a la radio. Hoy los usuarios de Internet utilizan los buscado-

res para cualquier cosa. Estar bien situado en esos busca-dores puede ser la diferencia entre vender o no. 5. La página web es un catálogo. Antes los clientes iban por las tiendas y las empresas preguntando y recabando información para efectuar una compra. Ahora buscan en Internet toda la información disponible sobre productos y servicios. Si nuestra empresa ofrece infor-mación y datos útiles no sólo tendremos más visitas, cosa que mejorará sensiblemente nuestra posición en buscado-res, sino que atraeremos más clientes

6. Ampliar mercados. Si los clientes no vienen a mi nego-cio Internet permite que mi negocio vaya hasta ellos. Una página web es una oportuni-dad de acceder a clientes que no están a nuestro alcance, por una cuestión geográfica. Nuestro negocio también tiene derecho a globalizarse, ¿no?


BELLESACULTURA

Una tardor plena d’atractiusJa hi tornem a ser. Inici de curs. Tornem de vacances, tornem a la rutina laboral. I, a sobre, el coi d’IVA. Què farem ara els caps de setmana? Continua-rem anant al Cinesa Diagonal a veure alguna peli en 3D per tota la família? Podrem baixar a veure les estrenes que faran al Romea, al Lliure o al TNC? Haurem de pensar-nos-ho dos cops abans d’anar a veure algun concert a l’Apolo o al Luz de Gas? Pensem-hi. La res-ponsabilitat de mantenir les in-dústries culturals és de tothom, dels polítics que augmenten els impostos i dels consumidors que fem mans i mànigues per equilibrar els pressupostos familiars. Des d’aquí, aques-ta petita finestra oberta, sols podem animar-vos a consumir cultura (cinema, música, teatre) per tal de que entre uns i altres puguem inspirar-nos o relaxar-nos en aquests moments en

què les ocupacions laborals o domèstiques passen a un segon pla. Com que la butxa-ca mana haurem de tenir un ull fixat en la casella del preu. Encara sort que tenim la festa de la Mercè i el BAM, que són gratis.

La MercèLa Festa de la Mercè és la fes-ta major i el BAM és sens dubte el festival de música que pre-senta una gran i variada mostra dels grups d’aquí i d’allà a les principals places del centre de Barcelona. Allà trobarem grups consolidats, cantants que s’estan fent un nom i bandes que suaument o a cops de peu estan entrant en la efervescent escena musical catalana. Car-les Conesa, el director artístic del BAM, i el seu equip han seleccionat una sèrie d’artistes vinguts d’arreu del món amb

una nom i un estil propi. I és que al BAM hi ha de tot i per a tots. Canalla, divertit, naïf o punk. Joan Colomo presen-tarà el divendres 21 a la plaça dels Àngels els temes del seu últim disc, “Producto Interior Bruto Vol. 2”, però ves a saber si no és capaç d’arrencar-se amb una versió sui generis de, per exemple, Someone like you d’Adele. Més tard, i al costat, a la Plaça Joan Coromines, un tal Sonny Smith oferirà un recital de cançons que van de la psicodèlica al country més càlid sota el nom de Sonny and the Sunsets. Sinó a la Plaça Reial, la banda america-na Howlin Rain segurament oferirà un recital que farà les delícies d’aquells que busquin bona música de rock d’arrel americana, sense defugir cert experimentalisme.

La Mercè segueix dissabte i

diumenge. El 22 a la Plaça dels Àngels, a dos quarts de nou, arriba una bona dosi de garat-ge, de guitarres distorsionades i de cops de bateria explosius de l’Hereu escampa arribats de Manlleu. Però el dissabte, i des de ja fa uns quants anys, l’escenari que s’emporta la major afluència de gent és sens dubte el que es troba a l’Antiga Fàbrica Estrella Damm, promo-tor també del BAM. En aquest escenari aquest any s’hi han programat tres grups que de ben segur portaran moltíssima gent. Els primers seran La Iaia, magnífic grup de pop català que porten una reeixida gira de públic i crítica per presentar el seu primer disc, “Les ratlles del banyador”. Després vindrà un dels grups que recullen més seguidors arreu de l’estat, Love of Lesbian, els quals estan presentant el seu projecte més ambiciós. I com sempre, la


BELLESACULTURA

cirereta dels concerts de l’Es-trella Damm és la participació d’un grup estranger amb certa projecció mediàtica i enguany li ha tocat el torn a la banda bri-tànica The Kooks, una banda pop britànica creadora d’un dels himnes de l’últim any, Junk of the heart.

Per diumenge hi ha perles tan recomanables, com la surrea-lista Lídia Damunt, una noia vinguda de La Manga que factura una espècie de pop country molt colorista, a les 23 hores a la Plaça Joan Coromi-nes. Abans però haurà actuat la deliciosa Maria Rodès a la Plaça Reial qui presentarà el segon disc, Sueño triangular, una mostra exquisida del bon folk que es factura a la vora del nostre Mediterrani. I de ben segur que la fi de la festa serà antològica si ens passem per la Plaça Reial a partir d’un quart d’una on el francès Yoanne Le-moine oferirà el seu show sota el nom de Woodkid. Un altre any, el BAM ofereix una bona festa per a totes les orelles.

Cinema fantàstic i de terrorPerò no sols de música viu l’home. Torna un dels festivals més important de l’Estat, el festival de gèner més prestigi-ós de casa nostra, el Festival Internacional de Cinema Fan-tàstic de Catalunya. Ja en són 45 les edicions on pel·lícules de terror, de ciència ficció i de cinema fantàstic en genral han atrapat a mil·lions d’especta-dors any rera any. Enguany s’esperen estrenes sonades com Cosmopolis, la nova pel-lícula de David Cronenberg, protagonitzada per Robert Pattison qui farà doblet amb la última part de Crepúsculo.

Sitges sempre s’ha fixat en el talent local i des de ja fa unes quantes edicions apareixen nous directors catalans i espa-nyols que ofereixen les seves òperes primes amb gran èxit. Enguany és el cas de l’Oriol Paulo qui inaugurarà el festival amb la pel·lícula El cuerpo, un trhiller facturat per la produc-

tora de Rodar y Rodar (El orfa-nato, Los ojos de Júlia). També apostem per altres perles com Flying Swords of Dragon Gate de Tsui Hark, Keyhole de Guy Maddin o The Pact entre altres. Feu un cop d’ull al web i deixeu-vos seduir pel seu ampli cartell. Poques vegades en sortiràs decebut

I falta parlar de teatre. Tot i que setembre tradicionalment és un mes on els teatres van despertant poc a poc no s’ha de deixar de perdre de vista la cartellera perquè sempre hi ha coses interessants. Al Poliora-ma tiren d’una comèdia amable per tots els públics, Les noies del calendari de Tim Firth on un bon planter d’actrius catalanas molt reconegudes es despullen física i emocional-ment. Mentrestant a la Becket ofereixen un text d’un autor italià amb molt de prestigi eu-ropeu, Davide Carnevali, que explica de manera original com un home és afectat per la pèr-dua de la memòria. Es tracta de Variacions sobre el model de

Kraepelin (o el camp semàn-tic dels conills a la cassola) i està dirigida pel Carles Fernán-dez Guia. I per últim destacar l’aportació d’un altre italià il·lustre, Daniel Veronese, qui ja està acostumat a protar els seus muntatges a les plateas catalanes. A La Villaroel arriba amb Teatro para animales on es parlarà de la parella en el món de les relacions afectives i en el món del teatre, fent un joc teatral molt interessant que de ben segur que se’n parlarà. Setembre és doncs un mes on la ciutat de Barcelona s’en-galanarà i oferirà concerts de gran nivell, adaptats a totes les sensibilitats musicals i a totes les butxaques. Mireu les pro-gramacions dels festivals, les webs, busqueu i compareu i si troba res millor digueu-nos-ho que ho publicarem. Que l’IVA no ens amargui el nostre temps d’oci i cultura.

Text: Martí Figueras. Podeu trobar més articles seus a www.masteatro.com


BELLESA

Tres en ratlla de boletsTaller de decoració de taps de cava com si fossin bolets, construireu les peces d’un tres en ratlla original i divertit. Cal que porteu tants taps de cava com pugueu.

Data: Dissabte 27 d’octubre a les 11 h. Lloc: Centre Cívic Vil·la Florida

........................................................

Jocs gegantsLa Cia. Jocs Ambulants ens farà passar un matí d’allò més divertit a través d’una col·lecció de jocs gegants i unes joguines d’època.

Data: Dissabte 27 d’octubre a les 12hLloc: Espai Putxet

........................................................

Ponis i tren elèctric El Parc de l’Oreneta ofereix ponis per a infants de 3 a 12 anys (dissabtes, diumenges i festius fins al 30 de juny i diumenges de juliol d’11 a 14 h

Preu: 6€ un tren elèctric (diumenges i festius d’11 a 14 h., 1,50€)Lloc: Parc de l’Oreneta. Montevideo, 45

MÚSICA

Guitarra clàssica Espectacle on es podran copsar les diverses facetes de la guitarra clàssica en estils tant diversos com la música clàssica, i el flamenc. Alan Shawn, acompanyat d’un quartet, us farà gaudir d’un vespre musical.

Data: Divendres 19 d’octubre a les 20 h. Lloc: Espai Putxet

........................................................

Cant per a tothomCant coral a càrrec del Jove Cor de Cambra de Catalunya i el Cor de la Universitat de Petrozavodsk (Rússia).

Data: Divendres 19 d’octubre a les 20 h. Lloc: Centre Cívivc Pere Pruna

........................................................

Concert d’arpaTemes clàssics per arpa i cançons italianes a càrrec de Mercè Guilera Creus. Cal inscripció prèvia, aquesta s’obrirà quinze dies abans de cada con¬cert.

Data: Dijous 4 d’octubre a les 10.30 h. Lloc: Centre Cívic Vil·la Florida

........................................................

Fotografies de l’espaiLa captura d’imatges d’objectes astronòmics és una més de les vessants de l’afició a l’astronomia i permet captar detalls de l’Univers d’una bellesa extraordinària. En aquesta mostra es podran veure el darrers treballs en aquest àmbit dels socis i col·laboradors de l’Agrupació Astronòmica de Barcelona

Data: Del 4 al 10 d’octubre.Lloc: Centre Cívic Vil·la Florida

........................................................

Observació del solEn aquesta xerrada i taller d’observació del sol es proposa als participants descobrir dades curioses i rellevants de la nostra estrella i uns mitjans adequat per observar-lo i conèixer-lo una mica millor.

Data: Dissabte 6 d’octubre d’11 a 14 h. Lloc: Centre Cívic Vil·la Florida

........................................................

Frederic LloverasExposició que ret homenatge a un dels aquarel·listes catalans més reconeguts del segle XX.repassant la trajectòria de l’artista,

Data: Del 4 al 26 d’octubreLloc:Centre Cívivc Pere Pruna

INFANTIL

Fem festa a la plaçaBalls i cançons per a petits i grans. Activitat per a famílies.

Data: Dissabte 29 de setembre a les 12 h. Lloc: Espai Putxet

........................................................

La Lluna Espectacle infantil per a nens de 0 a 4 anys a càrrec de Cia. Marduix.

Data: Diumenge 21 d’octubre a les 12 h Lloc: Centre Cívic Vil·la Florida

CINEMA

Mort a Venècia Iniciativa del col·lectiu Iguana, grup de persones del barri amants del cinema d’autor, que es reuneixen per visionar col·lectivament una pel·lícula escollida prèviament pel grup. La primera projecció de la tardor és Mort a Venècia, de Luchino Visconti.

Data: Divendres 19 d’octubre,Lloc: Centre Cívic Casa Sagnier

EXPOSICIONS

Collserola: Tast de biodiversitatUna mostra d’imatges suggerents de la fauna i la flora, una aproximació a la varietat d’organismes i a l’entramat de vida que forma el paisatge de Collserola.

Data: Fins al mes de setembre. Lloc: Centre d’Informació del parc de Collserola. Ctra. de Vallvidrera a Sant Cugat, km. 4,7 T. 93 280 35 52. www.parcnaturalcollserola.cat

........................................................

Madagascar i l’arca de NoèIñaki Relanzón reivindica amb fotografies la necessitat de protegir la biodiversitat de l’illa africana, per això ha arribat als llocs més recòndits a la recerca d’espècies d’animals gairebé extintes.

Data: Fins al 28 de setembreLloc: Centre Cívic Pere Pruna

........................................................

Visita a l’observatoriVisita guiada per conèixer en profunditat l’Observatori Fabra. El personal de l’Observatori ofereix les explicacions dels diferents camps científics que encara es treballen: l’astronomia, la meteorologia i la sismologia. També us mostraran la sala modernista, els dos telescopis centenaris i us parlaran de la vida domèstica que contenia l’edifici a principis del segle XX.

Preu: 6,32€

Data: Dissabte 20 d’octubre, 18 h. Lloc: Centre Cívic Can Castelló. NATURA

Nits d’AstronomiaSessions d’iniciació a l’observació d’estels, constel·lacions i altres cos-sos celestes. Activitat per a majors de 12 anys. Cal inscripció prèvia.

Data: Divendres 21 de setembre, de 22 a 24 h. Lloc: Can Coll (Ctra. de Cerdanyola a Horta Km.2 T. 93 692 03 96). Horta Km.2 T. 93 692 03 96).

Observació de rapinyairesObservació de la migració de les aus rapinyaires, al seu pas per Collserola. Al mirador de la Magarola trobareu monitors especialitzats que us ajudaran a identificar les aus de pas. Reconèixer les diferents siluetes, el moviments dels ocells que es desplacen cap a terres africanes, etc. És una oportu-nitat per gaudir d’un magnífic espectacles. Activitat oberta a tothom. L’accés fins dalt del turó és a peu.

Data: Caps de setmana i festius fins al 7 d’octubre, de 10 a 13 h.

Lloc: Turó de Magarola. Informeu-vos al Centre d’Informació del Parc de Collserola. Ctra. de Vallvidrera a Sant Cugat, km. 4,7 T. 93 280 35 52. www.parcnaturalcollserola.cat

Sarrià-Sant Gervasi

AGENDA


BELLESA

Us recomanem contrastar amb cada centre la data i l’horari de les activitats per si hi ha canvis o anul·lacions.

AGENDA

Passejades temàtiquesEls dissabtes s’ofereixen passejades d’una hora pels voltants del Centre d’Informació. Conduïdes pels guies del parc i adreçades al públic en general. Activitat gratuïta. Apunteu-vos al taulell el mateix dia de la sortida. Places limitades.

Data: 22 de setembre (Els arbustos de l’alzinar)Lloc: Centre d’Informació del parc de Collserola. Ctra. de Vallvidrera a Sant Cugat, km. 4,7 T. 93 280 35 52. www.parcnaturalcollserola.cat

........................................................

Plantes aromàtiques de CollserolaItinerari guiat pels entorns de la masia de Can Coll per descobrir les plantes medicinals i aromàtiques que trobem a la serra a la tardor. A càrrec d’Esteve Padullés. Activitat gratuïta. Recomananda a partir de 10 anys). Cal inscripció prèvia, a partir del 20 de setembre a l’Ateneu de Cerdan-yola, 93 591 41 33.

Data: Diumenge 30 de setembre, de 10 a 13 h. Lloc: Masia de Can Coll (Ctra. de Cerdanyola a Horta Km.2 T. 93 692 03 96).

........................................................

Excursions amb voluntarisItineraris per la serra conduïts per “Voluntaris de Collserola”. De 4 a 5 hores de durada. Activitat gratuïta. Places limitades. Cal inscripció prèvia.

Data: Diumenge 30 de setembre: La vall amagada.Lloc: Centre d’Informació del Parc de Collserola. Ctra. de Vallvidrera a Sant Cugat, km. 4,7 T. 93 280 35 52. www.parcnaturalcollserola.cat

........................................................

Les fonts i el casinoItinerari per Collserola amb la companyia de Joan Soler, de Roada. Visita a les fonts de Canet, Can Ribes i l’Arrabassada, i a les ruïnes de l’antic casino de l’Arrabassada. Cal inscripció prèvia al mateix centre cívic.

Data: Dissabte, 6 d’octubre a les 10hLloc: Centre Cívic l’Elèctric

Elaboració de sabó naturalXerrada sobre què és la cosmètica natural acompanyada d’una ses¬sió pràctica amb l’elaboració d’un producte cosmètic ecològic que els participants podran empor¬tar-se a casa. A càrrec de Marion Sergent

Data: Dimecres 3 d’octubre a les 18.30 h. Lloc: Centre Cívic l’Elèctric

........................................................

Adolescents, drogues i alcoholZaida Egea, Psicòloga, Màster en Drogodepències e Investigadora de nous consums de substàncies en adolescents us donarà informació i pautes sobre el consum de substàn-cies addictives a l’adolescència, les seves causes i l’afrontament d’aquesta situació des de la família. Places limitades. Inscripció trucant al telèfon 935166409 ó enviant un correu electrònic a [email protected] amb les vostres dades de contacte.

Data: Dimarts 9 d’Octubre a les 19 h.Lloc: Centro de Seguimiento y Recuperación SINCONSUMIR, car-rer Camps i Fabrés, 3 Despatx 11 08006-Barcelona

........................................................

Sense impunitatSabem quina és la tasca de la Cort Penal Internacional? Xerrada dins del marc del conveni entre en CAPI i l’Ajuntament de Barcelona. A càrrec del CAPI (Col•legi d’Advocats Penal Internacional)

Data: Dijous 11 d’octubre a les 19 h. Lloc: Centre Cívic Pere Pruna

I MÉS

Sopars amb estrellesEl cicle de sopars a l’Observatori Fabra acaba amb una vetllada dedicada al compostatge a càrrec de l’expert David Morales: “El cercle virtuós de la fulla de col. A la recerca de l’or verd”. Més informació a www.soparsambestrelles.cat

Preu: 68,50€ per persona (inclou sopar, conferència, visita guiada i observació amb el telescopi).

Data: Dimecres, 19 de setembre, 20.30 h. Lloc: Observatori Fabra. Ctra. l’Observatori Fabra, 27. Informació i reserves: 902 22 21 91. www.fabra.cat

........................................................

Guia per a milorarEl escriptor i psicòleg Antoni Bolinch-es presenta el seu llibre “Guia per a millorar-se un mateix” on sintetitza una mena de teràpia vital: deu pas-sos que us ajudaran a resoldre els vostres problemes i a convertir-vos en el vostre propi terapeuta.

Data: Dimecres 26 de setembre, 19.15 h. Lloc: Llibreria Excellence. Balmes, 191. T. 933 170 680

Festa d’aniversari Amb motiu del 1er aniversari de la Cooperativa cafè Orlandai el 29 de setembre hi ha festa grossa al centre cívic. A les 12 h. espectacle infantil a càrrec de la companyia Mea Culpa A les 22 h. concert de Les Filomenes: un grup de noies que canten cançons populars entre divertides i picants, elles en diuen folk de pit i cuixa. www.lesfilomenes.bandcamp.com

Data: Dissabte 29 de setembre.

Lloc: Centre Civic Casa Orlandai.

Festa dels OcellsUn any més els paisatges de Collserola participaran en la celebració del Dia Mundial dels Ocells. Us convidem a compartir un matí aprenent i gaudint amb tot un seguit d’activitats que tindran com a protagonistes el món de les aus. Activitats per a tots els públics i gratuïtes..

Data: Diumenge 7 d’octubre, de 10.30 a 13.30 h.

Lloc: Masia de Can Coll (Ctra. de Cerdanyola a Horta Km.2 T. 93 692 03 96).

TEATRE

De nit, elles ballenLa història d’una família del Caire i d’un clan de dones on l’art de ballar es transmet de mares a filles des de temps remots

Data: Diumenge 30 de setembre a les 20.30 h. Lloc: Centre Parroquial Sant Vicenç de Sarrià. Pare Miquel de Sarrià 8. T. 93.203.97.72

XERRADES

El tren está por pasarPresentació del llibre “El tren está por pasar. Una jubilación inteligente” a càrrec de Ricardo Rabella.

Data: Dilluns 1 d’octubre a les 19,45 h. Lloc: Centre Cívic Vil·la Florida


Les Corts

Disseny industrial amb argilaEl Museu de Ceràmica exposa l’obra del barceloní Gerard Moliné, un dissenyador industrial inter-essat en els materials utilitzats tradicionalment pels artesans.

Data: Fins al 24 de setembre de 2011Lloc: Museu de Ceràmica. Palau Reial de Pedralbes. Av. Diagonal, 686. T. 93 256 34 65

........................................................

La wäwäIl·lustracions. Inauguració de l’exposició el dijous 20 de setem-bre a les 19 h.

Data: Fins al 27 de setembreLloc: Centre Cívic Can Deu

........................................................

Lletjor no és castedatAcrílics d’Àngela Monge sobre llenç, collage i esprai.

Data: Fins al 30 de setembre.Lloc: Centre Cívic Joan Oliver “Pere Quart”

........................................................

Mosaic dels sentitsCollages de Muriel Parisi.

Data: Fins al 3 d’octubre.Lloc: Centre Cívic Riera Blanca

........................................................

Els bocs de Can RosésFotografies de Marc Magrinyà.

Data: De l’1 al 29 d’octubreLloc: Centre Cívic Riera Blanca

........................................................

L’art del trencadísEl procés de l’artista, a càrrec de Joan Serinyà.

Data: Del 2 al 21 d’octubre.Lloc: Centre Cívic Can Deu

........................................................

BóreasExposició de Piluca Prendes Faja-rdo www.pilucapren.com

Data: Del 3 al 31 d’octubre Lloc: Centre Cívic Joan Oliver “Pere Quart”.

Comerç al carrer Aprofitant la Festa Major de Les Corts els comerços del Mirall de Pedralbes surten al carrer

Data: Dimarts 9 d’octubre, de 10 a 20 h. Lloc: Carrers Capità Arenas, Manel Girona, Dr. Ferran i Manila.

EXPOSICIONS

Murals sota la lupaUna exposició que mostra els resultats d’una recerca àmplia i rigorosa que ha posat sota la lupa cada centímetre d’una obra mestra: les pintures de la capella de Sant Miquel, al Monestir de Pedralbes, pintades per Ferrer Bassa al S. XIV. Són obres inspi-rades per les devocions francis-canes que representen la passió de Crist, els goigs de la Mare de Déu i diverses figures de sants , una obra mestra de l’italianisme hegemònic en la pintura gòtica del segle.

Data: Permanent

Llocs: Monestir de Pedralbes. Baixada del Monestir, 9 . T. 93 256 34 34.

Ruido en el silencio Obras de Carmen Sanszoto, Amelia seone, Luca Fancello, Xavier Magalhaes, Camino Sierra, Gemma Romero, Pilar Farrés, Alba Roqueta, Arthur Jacomet

Data: Fins al 20 de setembre.Lloc: Sky Gallery Art’s Cabestany, 10. T. 629 61 57 64.

CINEMA

La Tabernera del PortDins el cicle de cinema a la carta. S’ha preparat un cicle de la millor sarsuela per fer les delícies de totes les persones assistents.

Data: Divendres 28 de setembre, a les 17.30 h. Lloc: Centre Cívic Joan Oliver “Pere Quart”

........................................................

Cinema a la cartaLa del manat de roses

Data: Divendres 26 d’octubre a les 17.30 h. Lloc: Centre Cívic Joan Oliver “Pere Quart”.

........................................................

Arrugues Amb motiu del dia internacional de les persones grans (l’1 d’octubre) projecció del film del director Ignacio Ferreras. Film d’animació 2D per adults, basat en el còmic d’homònim de Paco Roca.

Data: Diumenge 28 d’octubre a les 17.30 h. Lloc:Centre Cívic Joan Oliver “Pere Quart”.

........................................................

La claquetaDins el cicle de cinema La Cla-queta es projecta el film Onegin, dirigit per Martha Fiennes.

Data: Dimarts 30 d’octubre a les 19 h. Lloc: Centre Cívic Riera Blanca

COMERÇ

Mostra de comerç Aprofitant la Festa Major de Les Corts els comerços del carrer Joan Güell surten al carrer

Data: Dissabte, 6 d’octubre, de 10 a 20 h.

INFANTS

Cicle de cinema infantil Un intent de combinar el cinema infantil més divertit amb algunes pel·lícules que, amés, transmeten valors positius.

Data: Divendres 21 de setembre, 17.45 h. (El petit ós polar).Lloc: Centre Cívic Joan Oliver “Pere Quart”

........................................................

CapoeiraUn espai de trobada dedicat a tu, a la teva família i amics, on podreu conèixer aquest esport provinent del Brasil. Vine i participa d’una estona divertida on la música marcarà el tempo de l’activitat. Cal inscriure’s prèviament.

Data: Dissabte i 22 de setembreLloc: Centre Cívic Joan oliver “Pere Quart”

........................................................

Nit d’ànimesActivitat infantil on les ànimes i els fantasmes hi estaran presents a través de manualitats. Dirigit a infants de 3 a 6 anys en compa-nyia d’un adult. Cal inscriure-s’hi prèviament per participar-hiPlaces limitades

Data: Divendres 19 d’octubre a les 17.30 h. Lloc: Centre Cívic Can Deu.

........................................................

Taller de carbassesVine a fer la típica carbassa de Halloween i emporta-te-la a casa teva. Dirigit a infants de 3 a 6 anys en companyia d’un adult. Cal inscriure-s’hi prèviament per participar-hiPlaces limitades

Data: 22 i 24 d’octubre, a les 17.30 h. Lloc: Centre Cívic Can Deu

........................................................

MarrameuUn espectacle infantil que combina música, màscara i titelles. Basat en la cançó popular combina castanyes, tradició i fantasia en

AGENDA


sessions en les que tractarem d’ aportar el nostre granet de sorra en el panorama de crisi actual

Data: Dimecres 10 d’octubre, 14 de novembre i 12 de desembre, a les 19 h. Lloc: Centre Cívic Can Deu

........................................................

Cultura modernistaCom era la vida quotidiana dels barcelonins de finals del segle XIX i principis del XX?. Repassarem la infància, el paper de la dona, la moda, l’alimentació, els especta-cles, les diferències socials, la de-linqüència, en interior de les cases ... En alguns casos les diferències són abismals amb la nostra època, però en altres casos veurem que la història es repeteix. A càrrec de Mercedes Castelló.

Data: Dijous 11 d’octubre a les 10 h. Lloc: Centre Cívic Joan Oliver “Pere Quart”

I MÉS...

L’hort: font de salutVisita temàtica al claustre del mon-estir de Pedralbes, on s’ha recreat un jardí de plantes medicinals a partir de tractats d’època i amb la col·laboració del Jardí Botànic de la ciutat.

Data: 21 de setembre de 2012, les 17 h a la sortida del metro de Palau reial L3 (banda de mar).Lloc: Més informació al Centre Cívic Riera Blanca.

........................................................

CapoeiraUn espai de trobada dedicat a tu, a la teva família i amics, on podreu conèixer aquest ball en forma de lluita, provinent del Brasil. Vine i participa d’una estona divertida on la música marcarà el tempo de l’activitat.

Data: Dissabtes 20 d’octubre, 24 de novembre i 15 de desembre, de 12 a 14 h. Lloc: Centre Cívic Joan Oliver “Pere Quart”

AGENDA

Us recomanem contrastar amb cada centre la data i l’horari de les activitats per si hi ha canvis o anul·lacions.

una peculiar història d’amor entre gats. A càrrec de: Associació Maia, Cultura en Acció

Data: Divendres 26 d’octubre a les 18 h. Lloc: Centre Cívic Joan oliver “Pere Quart” MÚSICA

Amics de l’orgue de Les Corts Concert amb motiu de la festa Major de Les Corts. L’organista Hèctor París interpretarà obres de Bach, Lizt i Mozart entre altres au-tors. L’entrada és gratuïta.

Data: Diumenge 14 d’octubre, 21 h.Lloc: Parròquia de Santa Maria del Remei de Les Corts. Pl. Concòrdia.

........................................................

Clàssica a Les CortsEl pianista Gonzalo Redondo interpreta obres de Lamote de Gri-gnon, Malats, Toldrà, Blancafort, Guinjoan i Montsalvatge.

Data: Diumenge 21 d’octubre, 18 h. Lloc: Centre Cívic Riera Blanca

........................................................

Diumenges musicalsBanda simfònica de Les Corts

Data: Diumenge 28 d’octubre a les 18.30 h. Lloc: Centre Cívic Joan Oliver “Pere Quart”

V Torneig Special.Hoquei sala de les Corts. FC Barcelona (Paideia), RC Polo (CO Les Corts/Moragas), Club Egara (Fupar) i Atlètic Terrassa HC (Centre L’Heura). L’activitat contarà amb la participació d’alguns jugadors de la selec-ció espanyola d’hoquei herba a Londres 2012. Pavelló de l’Illa Diagonal.Data: Dissabte 6 d’octubre 10 h. Lloc: Paverlló de l’Illa Diagonal.”

XERRADES

Educació: parlem d’ètica? (II)Què podem fer que estigui a les nostres mans per transformar les conductes humanes de cara a una felicitat autèntica?

Data: Dilluns 17 de setembre, a les 17.30 h. Lloc: Centre Cívic Joan Oliver “Pere Quart”

Astrologia xinesaL’astrologia xinesa llegeix la vida d’una persona a partir del lloc, l’hora, el dia, el mes i l’any de naixement, informació que pren la forma de quatre columnes o Carta de Pilars. A càrrec de: Montse Milián, consultora estudiosa de l’Astrologia Xinesa (Ba Zi).

Data: Dimecres 19 de setembre, a les 19 h. Lloc: Centre Cívic Riera Blanca.

........................................................

Aula de cultura Inauguració del curs 2012-13 de l’Aula de Cultura Les Corts Est. Conferència àcarrec del Molt Hon-orable Senyor Jordi Pujol. Després concert amb Helena Satué.

Data: Dimarts, 25 de setembre, 9 d’octubre, 13 de novembre i 11 de dedesmbre, a les 19 h. Lloc: Centre Cívic Can Deu

........................................................

Feng Shui per a tots El feng shui és un antic sistema d’estètica xinès que es creu que utilitza les lleis del cel (astronomia) i de la terra (geografia) per tal d’ajudar a millorar la vida mit-jançant la recepció de Qi (força vital) positiu. A càrrec de: Carme Mompó

Data: Dimarts, 25 de setembre, 9 d’octubre, 13 de novembre i 11 de dedesmbre, a les 19 h. Lloc: Centre Cívic Can Deu

........................................................

Coaching: Motor de canviGina Aran ens explicarà com, mitjançant el coaching, podem canviar la nostra orientació per-sonal i professional per tal d’assolir noves fites.

Data: Dimecres 26 de setembre a les 19 h. Lloc: Centre Cívic Can Deu

........................................................

Feina a partir del 45Jack Gaitelli us ajudarà a guan-yar temps i a preparar les eines necessàries per recórrer el camí cap a una futura feina, en unes

CorrebarriPrimera edició d’una prova esportiva que vol fomentar nous reptes en l’atletisme popular, implicant els districtes i els barris de Barcelona en una festa de l’esport popular. La competició, a més de ser individual, també ho serà entre els 10 districtes de Barcelona, ja que a l’hora de fer la inscripció s’haurà d’indicar a quin districte es pertany, de manera que els corredors del mateix districte formaran un equip. Més información a www.correbarri.com

Data: Diumenge 14 d’octubre, a partir de les 9.30 h. La sortida de la cursa tindrà lloc a les 9:30 hores, i el temps límit per fer la prova serà de 1 hora i 30 minuts. El recorregut, força planer, és de 10 quilòmetres.

Llocs: El lloc de sortida i arribada serà a la Plaça del Mar, davant del Club Natació Atlètic-Barceloneta.

ESPORTS


22 h. Havaneres Havaneres i cremat amb el grup “Les veus del mar”. Rom cremat per gentilesa de Xarcuteries Margarit. Pl. Josep Obiols

Divendres, 12 d’octubre

12.30 h. II Baixada de carrosConstrueix i guarneix el teu propi vehicle amb rodes per baixar el carrer Cornet i Mas. Hi haurà premis al carro més ràpid, al millor carro i un premi especial de la Comissió de Festes Activitat oberta prèvia inscripció. (www.festasarria.cat) Carrer Cornet i Mas des del carrer Canet fins a la Plaça Sant Vicenç.

Dissabte, 13 d’octubre

12 h. Diada CastelleraA la Pl. del Consell de la Vila.

20 h. Sarrià en flamesA les 20 h. començarà el Correfoc infantil i a les 21 h. el d’adults. Nou recorregut: Pl. del Xiprer, Jaume Piquet, Cornet i Mas, Pl. Sant Vicenç, Cornet i Mas, Pl. Josep Obiols, Major de Sarrià i Pl. del Consell de la Vila.

Diumenge, 14 d’octubre

9.15 h. XII Caminada PopularPer la Serra de Collserola Sortida a les 9.15 del matí de l’estació superior del funicu-lar de Vallvidrera (Plaça Pep Ventura). Podeu fer l’ inscripció al web www.elsblaus.cat o al mateix local del carrer Cornet i Mas,15.Cal inscriure’s abans del 12 d’Octubre a les 21h.

21.30 h. Piromusical 2012 Final de la Festa Major amb el tradicional Piromusical Des de les instal·lacions del Centro Asturiano (C/ Naranjo de Bul-nes/Ràfols) des d’on podreu gaudir de l’encesa i participar-hi cremant bengales.Hi haurà servei de barra. Camp de futbol del Col·legi Sagrat Cor de Sarrià.

Dilluns, 8 d’octubre

20.30 h. Canet Street 133Nou espectacle del grup de teatre Casa Orlandai. Una comèdia plena de situacions surrealistes però amb una bona dosi de realitat. Casa Orlandai.

Dimarts, 9 d’octubre

17.30 h. Xocolatada i actuació infantilA la Pl. de Sarrià.

21 h. Sopar Concert al gerbardAl Bar Gerbard, carrer Ivorra 24.

Dimecres, 10 d’octubre

20 h. HavaneresCantada d’havaneres amb el grup Alta Mar, acompanyada del corresponent rom cremat. Pl. de Sarrià (envelat).

21 h. Sopar jove de germanorTrobada de joves del barri. Preu: 5€ Venda de tiquets a: Ca.sa Orlandai. El sopar se ce-lebrarà al carrer Cornet i Mas/ Plaça Sant Vicenç

Dijous, 11 d’octubre

9 h. Cercavila de les escolesParticipació de les Escoles públiques i concertades del Districte amb balls de Festa Major, Gegants, Capgrossos, Xanques, Tabals, Diables i Balls tradicionals. Concentra-ció a la Plaça del Consell de la Vila i al Centre Cívic de Sarrià i recorregut pels carrers del Sarrià, fins el Centre Cívic de Sarrià.

10 h. Portes obertes al DistricteVisites lliures i comentades a la Seu del Districte de Sarrià-Sant Gervasi. Plaçes limitades. Reserves a Casa Orlandai, C/ Jaume Piquet, 23. T.93.252.42.62 (Del 2 al 10 d’octubre de 12 a 14h

Festa Major de Sarrià 2012Del 5 al 14 d’octubre

FESTES

Us oferim una selecció dels actes més destacats de la Festa Major de Sarrià. Malau-radament no tenim prou espai per a publicar tots els actes però podeu trobar la progra-mació completa tant al nostre web www.latorredebarcelona.com com al de la Comissió de Festes del Roser www.festa-sarria.cat


18 h. Toc d’iniciUna petita cercavila anuncia el començament de la Festa Major amb el nostre toc d’inici. Recorregut: Casa Orlandai, Jaume Piquet, Major de Sarrià i Pl. del Consell de la Vila

19.45 h. Pregó de Festa MajorA càrrec d’Arcadi Oliveres. Pl. del Consell de la Vila.

20.15 h. Brindis de Festa Major Amb els Gegants de Sarrià, l’escola de dansa Yisbell, el teatre de la Bambolina Negra, els futbolistes del C. P. i els botiguers de l’Eix de comer-ciants. Lloc: Plaça del Consell de la Vila.

22 h. Concert de Festa MajorAmb el grup Raydibaum i final del concurs de directes amb les cinc bandes finalistes. Jardins de Vila Cecília i Centre Cívic de Sarrià.


10 h. Follets de CollserolaRua per Sarrià amb els nens i les nenes de l’esplai que despertaran els veïns a canvi de caramels. Al final pica-pica a la casa Orlandai. Recorre-gut: Sortida de la Plaça Sarrià, Major de Sarrià, Pare Miquel,

Pere Tarrés, Clos de Sant Francesc, Negrevernis, Plaça del Consell de la Vila, Major de Sarrià, Passatge Mallofré, Clos de Sant Francesc, Pedró de la Creu, Canet, Cornet i Mas, Pla-ça Sant Vicenç, Jaume Piquet, Casa Orlandai.

10 h. Activitats lúdico- esportives a Can CaralleuActivitats recreatives espor-tives per a infants, joves i adults durant tot el matí: zona d’inflables, activitats infantils, masterclass d’spinning, balls i de fitness aquàtic, zona de mini tennis... Complex Esportiu Municipal Can Caralleu.

17.30 h. Cercavila de Festa MajorTimbalers, capgrossos, ge-gants, grallers, dracs i escoles passejaran pel nucli antic d’Entitats Culturals de Sarrià. Recorregut: Pl. del Consell de la Vila, Negrevernis, Clos de Sant Francesc, Pedró de la Creu, Bonaplata, Pl. Artós, Ma-jor de Sarrià i Pl. del Consell de la Vila. (En aquest acte es repartiran invitacions pel CosmoCaixa).

20.15 h. Missa de Festa majorMissa Solemne en honor a la Mare de Déu del Roser. Esglé-sia de Sant Vicenç de Sarrià.


12 h. Trobada geganteraCercavila pels carrers més cèntrics del barri acompanyats d’altres colles geganteres. Recorregut: Pl. del Consell de la Vila, Pl. Sarrià, Pg. Reina Elisenda, Clos de St. Francesc, Pedró de la Creu, Bonaplata, Pl. Artós, Major de Sarrià i Pl. del Consell de la Vila. Plaça de Sarrià


del Triangle de Sants.Carrer Montnegre.

17 h. Concert Banda Simfònica de les Corts.Pl. Can Rosés.

18.30 h. Concert Amb l’orquestra Salvador Ri-bas. Jardins de la Maternitat.

21.30 h. Ska. Amb els grups Skabories.Anglesola – Numància.

22 h. Havaneres i rom cremat. Amb Mar i Vent. Cardenal Reig (placeta).


10 h. Tallers i activitats lúdiques. Taller d’empremtes amb els Mossos d’Esquadra i Gimcana de bastons amb l’Assoc. De discapacitats Visuals. Av. Sant Ramon Nonat.

12.30 h. Sardanes Amb la cobla Sant Jordi. Exhibició del Grup Sardanista Maig. Pl. Comas.

18 h Concert Amb la Banda Pare Manyanet, i xocolatada. Pl. del Carme.


10 h. Missa de Festa MajorEsglésia Ntra. Sra. del Remei.

10 h. El Monestir de Festa.Portes oberts i visita comenta-da amb audicions musicals.Monestir de Pedralbes.

12 h. Matí casteller. Colles Minyons de Terrassa, Bordegassos de Vilanova i Castellers de Barcelona.Pl. Comas.

17 h. Havaneres i rom cremat Amb Núria Berengueres i Ultramar. Pl. del Carme.

20.30 h. Tabalada i correfoc Amb els Bocs de Can Rosés. Pl. Can Rosés.

22.30 h. Castell de focsJardins de Sant Joan de Déu (a l’interior de l’Illa Diagonal).

21.30 h. Xerrada.El món del Barça. Centre Cívic Les Corts.

21.30 h. Dansa clàssica.Dansa clàssica, amb l’escola de dansa. Centre de Dansa de Catalunya. Interior Illa Mirall de Pedralbes.

Dimecres, 10 d’octubre

21.30 h Concert de swing. Amb l’orquestra The Fig Pic-kers, Eva Fernández i les balla-rines Marcos Agote & FriendsInterior illa Mirall de Pedralbes.

21 h. h Jazz Amb Free Spirits Big Band.Centre Cívic Can Deu.

Dijous, 11 d’octubre

17 h XocoFoc Amb els Diables i els Timbalers d’Ítaca. Tallers, carretillada i xocolatada. Pl. Can Rosés.

20 h Havaneres Havaneres, “De l’Eden a l’Ha-vana” amb Ictineu Rom cremat (amb tiquet). Pl. Can Rosés.

20 h Havaneres, Amb el Grup Rem.Pl. Concòrdia.

22 h Havaneres Amb els Pescadors de l’EscalaMercat de les Corts.

22 h Nit de cançó francesa Amb Eric Carpentier, Anna Roig i l’ombre de ton chien, i els Cors infantils del Liceu francès. Pl. Concòrdia

24 h Concert Amb Miquel del Roig (cantau-tor) i PD la Factoria (punxadis-cos). Anglesola – Numància.


10.30 h. 16a Passejada sobre rodes. Amb bicicletes i patins a partir de 6 anys, i handbickes, tri-cicles i tàndems per a perso-nes amb discapacitat. De Pl. Comas a Pl. Sol de Baix.

12 h. Cercavila Amb la Banda de majorettes

Festa Major de Les Corts 2012Del 6 al 13 d’octubre

FESTES

Us oferim una selecció dels actes més destacats de la Fes-ta Major de Les Corts. Malau-radament no tenim prou espai per a publicar tots els actes però podeu trobar la progra-mació completa al nostre web www.latorredebarcelona.com


10 h. Matí esportiu. Amb jocs infantils. Complex Esportiu Municipal Les Corts. Trav. de Les Corts, 252-254.

10 h. V Torneig Special.Hoquei sala de les Corts. FC Barcelona (Paideia), RC Polo (CO Les Corts/Moragas), Club Egara (Fupar) i Atlètic Terrassa HC (Centre L’Heura). L’activitat contarà amb la participació d’alguns jugadors de la selec-ció espanyola d’hoquei herba a Londres 2012. Pavelló de l’Illa Diagonal.

10 h. Teatre infantilLa Tresca i la Verdesca: “A quant va la mel?“. Clot d’en Salvi.

20 h. Tabalada i correfoc unitari. Diables de les Corts, Diables

d’Ítaca, Republik-a de l’Avern i Bocs de Can Rosés, amb colles convidades. Pl. Comas.

21.30 h. Concert coral.“Liebe. Love. Amor” (Cançons d’amor d’arreu del món), amb Tempus Musici, Cor de Cam-bra de la ICC, i la coral alema-nya Deustsche Welle Chor.Església Ntra. Sra. del Remei.


9.30 h. 2a Cursa SolidàriaEn marxa per la paràlisi cerebral. Comença a l’Av. Sant Ramon Nonat.

10 h. Matí de Festa Major.Seguici Diagonal / Joan Güell (Pedralbes Centre), Plantada de gegants, Cercavila (11 h) fins a Pl. Comas, i Ball de gegants.

12.15 h. Pregó Pregó de Festa Major a càrrec del Molt Honorable Senyor Jordi Pujol. Pl. Comas.

18.30 h. Concert Concert a càrrec de la Banda Municipal de BarcelonaEuropa.

21 h. BallAmb l’orquestra La Chata. Carrer Europa.

Dilluns, 8 d’octubre

18 h. Aula de CulturaInauguració curs 2012-13 de l’Aula de Cultura Les Corts Est. Conferència a càrrec del Molt Honorable Senyor Jordi Pujol: La nostra actualitat”. Concert amb Helena Satué.

Dimarts, 9 d’octubre


BELLESASOCIETAT

Les dones que flirtegen aconsegueixen millors negocisUna dona que flirtegi pot aconseguir un 20% de des-compte en la compra d’un cot-xe. I només flirtejant! Aquesta és la conclusió, una d’elles, a la qual ha arribat un estudi desenvolupat a mitges entre la universitat de Berkeley, a Califòrnia, i la London Schools of Economics. L’anomenat encant femení es pot mesu-rar fins a establir una norma: les dones que utilitzen el seu encant a l’hora de negociar aconsegueixen més bons resultats en les negociacions. Per descomptat no es tracta de matemàtica pura però el fet queda sobrerament demos-trat.

Fins a l’octubre no es revela-ran les dades especifiques de l’estudi però de moment sa-bem que els investigadors van proposar a un grup de dones que negociessin en diferents situacions. A unes quantes se’ls hi va demanar que a l’hora de negociar fessin servir els seus encants. Les que van fer-ho van aconseguir millors condicions, en particular van arribar a pagar un 20% menys pel mateix cotxe que les que no van flirtejar.

Segons la Dra. Laura Kay, directora de l’estudi, fer servir l’encant femení és una estratègia per fer sentir millor al rival i estovar-lo, de manera que acabi accedint als nostres propòsits. El prototip és Joan Holloway, el perso-natge interpretat per l’actriu Cristina Hendriks a la sèrie de TV Mad Men, una dona que utilitza el seu atractiu i la seva voluptuositat per obrir-se pas en un món tan masclista com el de la publicitat ame-ricana als anys 50 del segle XX. Holloway demostra que és una bona professional però tot i això el seu ascens es veu limitat en un món on les aspiracions de les dones

és el que podríem categortit-zar com flirtejar.

L’estudi va posar en evidència, a més, una petita crueltat que es produeix molt sovint. Si el flirteig es confon amb amistat l’avantatge de la dona en les negociacions queda anul·lat immediatament. Sempre que el negociador va percebre que la dona buscava una empa-tia per via amistosa, sense flirtejar obertament,

no només no va abaixar la guàrdia sinó que es va mostrar més agressiu en entendre que la dona “amistosa” era vulne-rable perquè cercava empatia, o sigui que necessitava l’apro-vació dels altres. Aquestes dones van pagar més pels cotxes que les que van flirtejar descaradament i sense cap mena d’escrúpol.

no poden anar més enllà de ser secretàries. Explica Kay que, com Holloway a la sèrie, moltes dones han après a uti-litzar el seu encant femení per mitigar l’antipatia que causa als homes una dona que actua i pren decisions com ho faria un home. Per a mols negoci-adors mascles, una dona que regategi molt bé resulta anti-pàtica però si mentre regateja fa servir el seu encant femení augmenta l’empatia i els homes es relaxen, i abaixen la guàrdia.

Val a dir que ser una dona de bandera, com ho és la Joan Holloway, no és un requisit indispensable per a treure pro-fit de l’encant femení. De fet Kay posa com a exemple a la secretària d’afers exteriors de Bill Clinton, Madeleine Albraig-ht, una senyora de mitjana edat amb una gran habilitat diplomàtica i que va acon-seguir sortir-se’n en moltes negociacions dures gràcies al seu encant.

Què entenem per flirtejar? Aquesta és una qüestió impor-tant perquè flirtejar, en prin-cipi, no és res punible. El que els investigadors van demanar a les conilletes d’Indies de l’estudi va ser que miressin els homes als ulls, que riguessin sovint, que es mantinguessin molt a prop sense arribar a envair la intimitat i que, de tant en tant, els toquessin el braç per sobre del colze. Tot això


BELLESASOCIETAT

Internet, el mejor aliado de las mujeres para sacar tiempo libreCon la “vuelta al cole” las mu-jeres españolas buscan cómo lograr establecer un equilibro entre el tiempo que dedican al trabajo, el que dedican a la familia y el que se dedican a sí mismas. Si bien un 69% de las mujeres trabajadoras (7 de cada 10) dispone de menos de dos horas diarias para ellas mismas, tiempo que dedican sobre todo a navegar por internet (47%), el 21% sólo dispone de una hora al día para atender sus necesidades. Estos son algunas de las esta-dísticas del estudio “Hábitos de la mujer española en la compra online”, elaborado por Womenalia.com en colabora-ción con el portal de com-pras para el hogar, Alice.es. Los datos extraídos reflejan también un cambio positivo en la gestión del tiempo de las mujeres gracias a las posibili-dades que ofrece internet. Según las usuarias encuesta-das, las nuevas tecnologías (el teletrabajo o las plataformas de compra y venta online) se erigen como un colaborador

en la gestión del tiempo, algo que se aprecia sobre todo en tareas habituales como las compras del hogar. Hacer la compra a través de un super-mercado online puede reducir a la mitad el tiempo invertido tal y como señala Laura Caro, Brand Manager de Alice.es. “El tiempo que se suele emplear en hacer una compra online semanal es aproxi-madamente de 15 minutos, mientras que si se realiza de modo presencial, el tiempo empleado varía entre 35 y 45 minutos”, añade.

Propuestas de mejoraAunque los datos son positi-vos, las encuestadas también inciden en que las ventajas aportadas por las nuevas tec-nologías no sirven por sí solas

para equilibrar la balanza. Por tanto proponen una serie de medidas para mejorar la compatibilidad entre el ámbito laboral y el familiar, con el objetivo de sacar más tiempo libre para ellas mismas:

1. Flexibilidad en los horarios laborales. Tanto para entrar como para salir, evitar los horarios rígidos y adaptarlos a los imprevistos de la vida personal.

2. Facilidades para com-prar, hacer transacciones y operaciones sin que sea necesario realizarlas de forma presencial.

3. Perfeccionar el uso de pla-taformas de venta online y familiarizarse con ellas. 4. Cumplir con los horarios de trabajo establecidos,

intentando evitar con organi-zación las ineficiencias que provocan tener que alargar los horarios. 5. Compatibilizar la vida fami-liar y laboral con horarios adaptables a ambas.

6. Reparto de tareas en el hogar.

7. Mejorar la capacidad de organización y planificación del tiempo.

8. Implantación de la jornada intensiva, que resulta más efi-caz para la gestión del tiempo, evitando la jornada partida.


BELLESASOCIETAT

Internet, el sitio perfecto para ligar Según afirma el sitio de encu-entros en la red, mobifriends.com, a un 53% de las españo-las les parece muy interesante Internet para hacer nuevas amistades frente a un 55% de los hombres que también lo piensa. De hecho, un 54,7% de mujeres de 25 a 34 años y un 53,3% de mujeres de 35 a 44 años, ven interesantes estos tipos de portales para conocer gente y cada vez son más las que deciden regis-trarse para ver si sus vidas amorosas dan un giro. Lluís Carreras, CEO de mobifriends.com señala que “Internet ya no es solo cosa de hombres. Ahora las mujeres también se atreven a bus-car el amor en la red. Según nuestros informes podemos constatar como el porcentaje de usuarias que se registran en nuestro portal para cono-cer gente, ligar o bien buscar

pareja, se ha visto incremen-tado en los últimos años y se empieza a equiparar al por-centaje de hombres que están registrados. A veces el estrés, la timidez, o la falta de tiempo se convierten en grandes obstáculos para que la gente se enamore y portales como

mobifriends.com, son el canal perfecto para que hombres y mujeres puedan conocer a otras personas nuevas de forma gratuita, desde donde quieran y cuando quieran”En la actualidad mobifriends.com, que sigue sumando usuarios y está presente en

33 países entre los que se encuentran España, Andorra, México, Perú, Argentina, Ve-nezuela, Colombia y Estados Unidos, continúa creciendo y ofreciendo un servicio de alta gratuito.

¿qué es la hipnosis clínica? por Angel GordonLa Hipnosis clínica o Hipnote-rapia se puede definir de varias formas:

Como un estado alterado de la conciencia, como un estado focalizado de la mente, o como un estado de ensoñación. Todos los términos son correc-tos, pero la persona lo percibe como un “estado de relajaci-ón profunda muy agradable. La primera fase de la terapia consiste en una relajación corporal guiada. Al conscien-te se le hace creer, mediante técnicas de relajación o disten-sión progresiva de los grupos musculares, que están en fase de sueño (cuando en realidad no lo está).

La segunda fase consiste en unas visualizaciones guia-das por el Terapeuta con el objetivo de focalizar la mente consciente para así introducir la terapia adecuada a su pato-logía. De este modo, el paci-ente percibe la terapia como suya y empieza a corregir sus distorsiones.

Por éste motivo, a la Hipnote-rapia se le llama también “te-rapia breve” por la rapidez con la que se consiguen resultados satisfactorios y duraderos.

Nuestra mente es como un or-denador. Tenemos funcionan-do un programa que hemos ido grabando a partir de los

aprendizajes y vivencias hec-has a lo largo de toda una vida. Aprendizajes muchas veces erróneos que ya no nos sirven en nuestra vida actual y que a menudo, no sabemos des-prendernos de ellos a pesar de que nos influyen negativamen-te en nuestra vida diaria.

Con la Hipnosis clínica cuando no nos gusta algo de nosotros lo cambiamos.

Con la Hipnosis clínica, el hipnólogo nos ayuda a cam-biar estos programas que ya no nos sirven, por unos más adecuados y actualizados, siempre partiendo de esos propios recursos que todos

poseemos pero que “no sabe-mos utilizar”.

La Hipnosis clínica es parecida a la cirugía estética: ¿no nos gusta la nariz? Pues la arregla-mos y la cambiamos.

Con la Hipnosis clínica, cuan-do no nos gusta algo de noso-tros, también lo cambiamos. Podemos hacer que las cosas o recuerdos que nos dañan dejen de perturbarnos y no nos impidan disfrutar de la vida y sentirnos bien. Cada vez más hospitales la utilizan para tratar el dolor, evitar la anestesia y eliminar fobias y adicciones. ¡Es hora de confiar en la Hipnosis! Ángel Gordon

MOTS ENCREUATSPau Vidal

VERTICALS:

1. S’enfila amb elegància per la pantalla. Suport per no pencar / 2. Anuncia la Margalida. Gasta més crema solar que cap altre ba-nyista. Icona de secà / 3. Aferrant absurdament però amb actitud de germà. Un tros de vànova per fer el ventall / 4. Torno a moldre i no em faig el ronsa com el veí. Viu de les baralles / 5. Minúscula com és però bé que puja. Orgulloses po-sicions del bust recrescut / 6. La primera de classe. Si va de lliure i tolerant és perquè li tolerin tot a ell. El destí dels ascensoristes / 7. Caganer vocacional. A mesura que esmolo faig malbé la fiola / 8. Al cor de tot garibaldí. Banda de cuir per a l’espasa de l’escurçó negre. Genera rebuig / 9. Unitat de pressió osmòtica. De l’actitud així només la pot mostrar una dona / 10. Els banyuts de l’Àrtic (i no pas del Carib). Sempre davant d’en Byron / 11. Continuen abraçant. Com que fa vinagre no és prou ascètica. Centre de producció de la FIAT / 12. Esbargiment amb monitors. Per manar ha hagut de passar molts anys.

HORITZONTALS:

1. Una fracció de segon, i pam!, multa. Abracen l’hinduisme / 2. Lliuraren una renda sorprenent. Massa secreció (però no és ben bé excés) / 3. Cap de negociat. Fusió, aplec, reunió, barreja. Cap de partament / 4. Ell fent de monjo i sa companya, escoltant música a la font. Parlat en el santoral / 5. Dos a punt de ser un. De la plaga que s’anuncia i no es compleix / 6. Herba insectívora que prova una rara forma de sordera. Manaire turc a les beceroles del beisbol / 7. Sincer a mitges: el veí es queda sense. Generós de pàmpols / 8. Costum desacostumat. Ganes de signar i no acabar / 9. Entallen el bust. Fan de mal sallar, les plan-tacions d’alls. Ni mitja cerilla / 10. Llesta com una rata. Punxar, i no precisament amb feblesa / 11. Per pioc li falta poc. Aspiració amb ganes (a sol·licitud d’algú, això sí). Ara li falta pic / 12. En un de sol hi ha molts calers. Sempre es pentina a la moda equina / 13. Lí-quid tumoral per misericòrdia. Del vestit del pobre i el ral d’abans.

ANGEL GoRDoN · Bailén, 169 Principal 3ª · 08037 Barcelona Tel. y Fax: 934 592 255 / Pl. Independència, 12 2º 1ª 17004 Girona T. 630 051 601

Clínica Aparicio y sus Especialistas.

El Dr. Carlos Aparicio está considerado uno de los mayo-res expertos mundiales en implantología, específicamente en campo de los implantes zigomáticos. Es referente mundial y ponente habitual en los foros más reputados en esta materia. Además, es autor de una técnica propia que mejora los resultados para la colocaci-ón de implantes zigomáticos en bocas con poco hueso.

Clinica Aparicio es un hospital dental con especialistas en todos los campos orales. For-man un equipo multidisciplinar e internacional, son un centro modélico para sus colegas y alumnos dentistas de toda Europa. Si la complejidad del caso lo requiere, el paciente es estudiado en sesión clínica por los doctores para confeccionar

un plan de trabajo consensua-do. El resultado: la excelencia.

También son un centro de in-vestigación reconocido, por ello sus publicaciones científicas se recogen en revistas de difusión internacional. Imparten cursos de formación para dentistas postgraduados. Son un modelo de formación preferente a nivel nacional e internacional, ello les proporciona la oportunidad y obligación de incorporar los últimos avances científicos en el centro.

¿Qué ofrecen? Solución a Casos Complejos. Todo en un solo Centro.

Desde el año 1985, realizan rehabilitaciones dentales de gran complejidad y ofrecen tra-tamientos punteros en todas las especialidades de la odontolo-gía moderna. Por ello, son un centro de referencia europeo para la resolución de los casos más complejos, tales como: 1. Los problemas derivados de la pérdida extrema del hueso maxilar; 2. La necesidad de interactuar diferentes especi-alistas en el mismo paciente o 3. La resolución de fracasos de tratamientos anteriores de implantes.

Implantología Extrema para bocas con poco hu-eso: Implantes Zigomá-ticos.

En Clínica Aparicio son expertos en solucionar con implantes zigomáticos la atrofia severa del maxilar superior sin injertos óseos y en un solo día. El procedimiento incluye: la eventual extracción de los di-entes considerados inservibles; la colocación de los implantes

y la entrega en unas 24 horas de una prótesis dental fija que se sujeta mediante tornillos sin paladar.

CLÍNICA ApARICIoRda. Gral. Mitre, 72-74 bajos 08017 BARCELONATEL. (+34) 93 209 43 42 www.clinicaaparicio.com [email protected]

Clínica Aparicio Implantología extrema y solución a casos complejos

Dr. Carlos Aparicio Director Médico Clínica Aparicio


BELLESA

Frases Célebres

Si nos bastase ser felices, la cosa sería facilísima; pero nosotros queremos ser más felices que los demás, y esto es casi siempre imposible, porque creemos que los demás son bastante más felices de lo que son en realidad.Montesquieu (1689-1755) Escritor y político francés. De aquel que opina que el dinero puede hacerlo todo, cabe sospechar con fundamento que será capaz de hacer cualquier cosa por dinero.

Benjamin Franklin (1706-1790) Estadista y científico estadounidense.

¿Por qué esta magnífica tecnología científica, que ahorra trabajo y nos hace la vida mas fácil, nos aporta tan poca felicidad? La repuesta es está, simplemente: porque aún no hemos aprendido a usarla con tino.Albert Einstein (1879-1955) Científico alemán nacionalizado estadounidense.

La muerte es el remedio de todos los males; pero no

debemos echar mano de éste hasta última hora.Molière (1622-1673) Comediografo francés.

No estoy seguro de cómo me convertí en comediante o actor cómico. Tal vez no lo sea. En cualquier caso me he ganado la vida muy bien durante una serie de años haciéndome pasar por uno de ellos.Groucho Marx (1890-1977) Actor estadounidense.

Es ignorancia no saber distinguir entre lo que necesita demostración y lo que no la necesita.Aristóteles (384 AC-322 AC) Filósofo griego.

En Hollywood te pueden pagar 1.000 dólares por un beso, pero sólo 50 centavos por tu alma.

Marilyn Monroe (1926-1962) Actriz estadounidense.

El éxito consiste en obtener lo que se desea. La felicidad, en disfrutar lo que se obtiene.Ralph Waldo Emerson (1803-1882) Poeta y pensador estadounidense.

El sexo sin amor es una experiencia vacía. Pero como experiencia vacía es una de las mejores.Woody Allen (1935-?) Actor, director y escritor estadounidense.

Lo más importante que aprendí a hacer después de los cuarenta años fue a decir no cuando es no.Gabriel García Márquez (1927-?) Escritor colombiano.

Son moderados todos los que tienen miedo o todos los que piensan traicionar de alguna forma.Ernesto ‘Che’ Guevara (1928-1967) Revolucionario argentino.

OCI

Los únicos interesados en cambiar el mundo son los pesimistas, porque los optimistas están encantados con lo que hay.

José Saramago (1922-2010) Escritor portugués.

MOTS ENCREUATSPau Vidal

VERTICALS:

1. En matèria de rostre és com les monedes. No, nano, no, és son i prou / 2. Faig servir una varietat estranya de pomer. Aconseguir fer el rei així així / 3. Per neptuni. De les secrecions ascendents de les glàndules. Extrems de l’Inter / 4. No està tan ben adaptat com el futbol. Assequi la ferida / 5. Soldat de cavalleria amb la mula dego-llada. Palmeres petites d’aspecte africà. A fi de comptes / 6. Del ventre productiu. Per ser figures heràldiques són força rústegues / 7. Fa del nu una novetat. Més que no haver-lo sentit, és sorprenent. Mal tio, aquest / 8. L’arrel sense importància. Un digué “Goita quin pal, aquí!”, i era un arbre / 9. Remi-niscència d’un passat que teníem memòria. Costums antics: alterar els sous / 10. Límits del transbord. Transcriu la J tan fluixa que quasi idiotitza. De cara a porteria / 11. És bàsic per entendre el progrés d’Amèrica. Cercle dominat per la fredor / 12. Un lloc a la galàxia. Resposta bona, i per tant suprimi-da.

HORITZONTALS:

1. L’única lluna que coneix és la bona. Trident desmanegat / 2. Antilop que transforma les banyes en manillar. Xilens i argentins en la clandestinitat / 3. Ensenyament per al front popular. Aviant de mala manera la indígena. Entrant a Split / 4. Una pedreta entre mar-garides. És cosa de l’ènema (que gaire afable no deu ser) / 5. Niu de corbs entre el Llobregat i l’Ebre. Lloguer efímer / 6. Vocal del mig. De la bèstia que envesteix amb les banyes (i es peta de riure) / 7. Fa de mal oliar, entre les potes dels artròpodes. Marsupial normal en-tre els dasiúrids / 8. Del caragirat. Portal de tres peces per al dipòsit de trilita / 9. Sotmet a l’ofegament financer. Soroll de fuet / 10. Més nius, però aquests tocant a As-túries. Quinze minuts a Poblet / 11. Boxa sense limitacions. Quan érem nanos duraven tant com les vacances. Dues d’una tacada / 12. I per si calien més nius, que en facin. De l’individu racialment en transició / 13. Escuro la butxaca de la perruquera. Prou babaua per deixar-se tallar.

BELLESA


www.latorredebarcelona.com

SaninetAgència de serveis. Neteja de llars, industrial. oficines. Atenció a la gent gran 24h. Llibertat 34 baixos. T 93 415 09 97.

1. SALUD Clínica de medicina china Guang An Men Tel. 93 490 26 24 www.mtc.es Consulte su caso de forma gratuita.

BELLESA

60 www.latorredebarcelona.com60 www.latorredebarcelona.com

www.latorredebarcelona.com


www.latorredebarcelona.comAl web, més de 1500 comerços de Sarrià, Sant Gervasi i Les Corts

7. ABOGADOS Y ASESORES

6. DECORACIÓN

2. ESTÉTICA

3. HOGAR

T. 93 640 05 85

RÓTULOS PARA COMERCIOSwww.totem-producciones.com

tiendas · escaparates · fachadas


BELLESAwww.latorredebarcelona.com Al web, més de 1500 comerços de Sarrià, Sant Gervasi i Les Corts

8. REFORMAS

9. ENSEÑANZA

10. GASTRONOMÍA

la torre de barcelona

Documents