LA TRAICIÓ

LA TRAICIÓ

En una casa ben gran a prop de Badia vivia la família de l’empresari Pere amb la seva dona Maria y la seva filla Anna. La germana del Pere, la Blanca, també vivien amb ells. Al costat vivia l’amic de l’Anna, el Joan, i anaven junts a l’escola.

El Pere tenia una fàbrica a Sabadell, on treballaven cent homes i dones, i feien joies i objectes molt valuosos.

L’Anna, tenia set anys i era molt intel·ligent, i molt curiosa, sempre portava una lupa a la butxaca i li agradava disfressar-se de detectiu. Portava cues i una gorreta amb visera de colorins, pantalons texans i una samarreta. L’Anna i el Joan cada dia anaven a l’escola junts. El Joan era un nen molt alegre i divertit, i feia costat l’Anna en tot allò de les seves investigacions. El Joan vestia molt semblant a l’Anna. Desprès de l’escola anaven al parc més proper a jugar.

Un dia que estaven jugant prop de l’estació van escoltar a un home i una dona que parlaven baixet, com dient-se secrets. Estaven tramant alguna cosa. L’Anna va treure la lupa de la butxaca i es van amagar darrere d’uns arbustos. L’Anna va actuar com una detectiva astuta i intel·ligent. Van parar orella i van escoltar com preparaven el robatori a una empresa. Pel que deien se n’adonen de que parlen de l’empresa del seu pare.

Quan van arribar a casa van explicar el què havien sentit parlar als seus pares. Però aquests no els van fer gaire cas. Van pensar que estarien inventant-se històries per poder jugar a allò que tant els agradava, a detectius.

Quan tota la família van seure a taula per sopar, el pare va veure un home i una dona que travessaven el carrer i miraven la casa. Aah!, va pensar. Potser l’Anna tenia raó. Aquesta parella és molt estranya. On van? Perquè s’amaguen? Què miren? Va tonteries, tonteries. No hem de pensar malament!

El pare s’equivocava. Aquella parella eren els lladres que l’Anna i el Joan havien vist, i es dirigien a una casa ben coneguda del Pere. A casa seva, on havien concertat una entrevista amb la Blanca perquè els proporcionés tota la informació que necessitaven per fer el robatori a la fàbrica.

Van entrar per la porta del darrere i van pujar sense fer soroll a l’habitació de la Blanca, on feia temps que ningú de la família gosava entrar. La Blanca tenia molt mal geni. Era envejosa i no es relacionava bé amb el seu germà Pere.

La Blanca era la germana del Pere i des de feia anys envejava els èxits del seu germà. Havia decidit que era el moment d’apropiar-se d’una part dels bens de la fàbrica. Ella era qui dissenyava les joies que feien a la fàbrica. Era elegant, guapa, intel·ligent, esvelta. Ho tenia tot, però la seva enveja i ambició l’havien transformat el seu caràcter, malvat i pervers. Per això havia decidit fer-se amb la fortuna del seu germà. Desitjava apropiar-se d’aquella fàbrica que coneixia molt bé.

Però no volia despertar cap sospita i s’havia posat en contacte amb els serveis d’un expert equip de lladres. Ara a l’habitació de la Blanca estaven planificant el robatori. Tindria lloc el cap de setmana vinent mentre la família estava en la platja.

El divendres la Maria va anar a pentinar-se a la perruqueria. Sara, la perruquera estava encuriosida mirant un paper que acabava de trobar: “mira què és això? Semblava un pla d’una fàbrica o cosa semblant”. La Maria va reconèixer que aquell dibuix era el pla de la seva fàbrica.

I va dirigir-se a la comissaria, on era el comissari Pep; “Escolti m’he trobat el pla d’una fàbrica amb uns dibuixos estranys i és molt sospitós perquè fa uns dies que notem que hi ha algú que ens vigila”. El policia va prendre nota de tot. I li va dir que posarien una càmera oculta per veure si hi havia moviments estranys pels voltants de la fàbrica.En arribar el cap de setmana la família va anar a un apartament que tenien a Salou.

Tal i com ho havien previst el Mario i la Rai, els lladres van actuar el dissabte a la nit. Amb una mitja al cap, guants i casc es van presentar amb una furgoneta a les vint-i-dos en punt. Com s’havien imaginat allí no hi havia ningú. Portaven una pistola de mentida, però que semblava de veritat. Van trencar una finestra amb un martell i van anar directament a la caixa forta on es guardaven les joies més valuoses, tal i com la Blanca els havia explicat.

Aleshores va sonar una alarma a la comissaria. El Pep va veure el senyal lluminós de seguida i va veure que aquella era la fàbrica de la dona que ahir havia estat allí a fer la denúncia, la Maria. El Pep va cridar al seu ajudant, l‘Smith i el seu company especial, el gos més intel·ligent del Planeta, el Llamp. Era un pastor alemany, ensenyat per perseguir lladres.

Quan el cotxe va arribar a la fàbrica, el Llamp va saltar per la finestra trencada, mentrestant el comissari va obrir la porta amb una clau especial, que només tenen els policies.

Els policies van arribar quan els lladres estaven amb les mans amb les joies. En aquell moment el Llamp se’ls va llençar a sobre. Les seves cares semblaven horroritzades, perquè no s’ho esperaven.

El Pep i l’Smith els van posar les manilles i els van traslladar a la comissaria per a que declaressin sobre els seus fets. Els lladres van explicar que qui els havia proporcionat tota la informació havia estat la Blanca, que en aquell moment estava passant el cap de setmana a Salou amb tota la família. En un parell d’hores el Pep i l’Smith van arribar a Salou per detenir-la.

El dia del judici, el jutge va decidir que necessitaven un bon escarment per que canviessin. Va sentenciar sis anys de presó a la Blanca i als lladres. La Blanca es dedicaria a fer classes de disseny a les persones que estaven a la presó perquè pugessin aprendre un ofici. Els lladres sortirien cada dia a treballar a la fàbrica sense cobrar diners. Aprendrien d’aquesta manera que s’ha de treballar i no robar per guanyar-se la vida.

La Blanca va tenir temps per pensar tot lo que havia perdut per ser tan ambiciosa. I va escriure una carta al seu germà Pere demanant-li perdó i si podria tornar a viure amb ells. La Blanca va canviar molt i li van reduir la condemna a tres anys.

El dia de la seva llibertat, era el dia abans de Nadal, el Pep i l’Smith estaven esperant-la i la van portar a casa del seu germà.

Tots plegats van celebrar el dia de Nadal molt feliços.Van menjar torrons i van fer cagar el tió.

Vet aquí un gos, vet aquí un gat, aquesta història ja s’ha acabat.