Número 68 / Març - Abril 2015

La importància de la vacunació infantil.

Consells per un bon descans.

Protagonistes de la nostra salut.

Vetllant per la salut de tots

L’atenció primària i comunitària

El proper 12 d’abril, els professionals que treballem en l’atenció primària ens hem de felicitar, és el nostre dia.

Els metges d’atenció primària escoltem sovint que la nostra feina és imprescindible pel sistema sanitari: som la porta d’entrada, la base, els professionals que trac-tem persones i no només malalts, els més propers... Hi estic totalment d’acord, però a les notícies veurem abans un cirurgià o investigador amb un gran avanç tècnic o farmacològic, que el metge de família que li dóna la mà a una persona gran quan aquesta li explica que acaba de perdre un fill.

Quan fa anys estudiava medicina, tothom em pregun-tava quina especialitat volia fer i crec que al final vaig

encertar. Els especialistes en Medicina Familiar i Comunitària som espe-cialistes en persones i no en malalts. Som propers i treballem en equip amb altres professionals que complementen aquesta atenció integral que fem des de l’atenció primària. Als nostres centres d’atenció primària fem reunions de formació i coordinació, revisem protocols, fem docència, in-vestiguem... Estem en constant procés de millora per resoldre els proble-mes de salut de la població que atenem de la millor manera possible.

Tinc la sort de treballar en un centre autogestionat que permet desen-volupar al màxim aquest paper tan important de l’atenció primària, des de la proximitat del territori i des de les persones que atenem. Al meu centre, com a la resta de centres que formen part d’ACEBA, tenim les eines i la capacitat per adaptar-nos a les necessitats reals que detec-tem i per innovar en temes com la promoció de la salut comunitària o en noves tecnologies. Aquesta revista és una bona mostra d’aquesta manera de fer salut.

Tots els professionals que formem part d’aquest comitè editorial treba-llem amb entusiasme per millorar la salut de moltes persones i confiem que aquests fulls ens ajudin a ser tots plegats protagonistes de la pròpia salut. El nostre dia a dia es nodreix del contacte amb tots vosaltres i espe-ro que el proper dia que aneu al vostre Centre d’Atenció Primària, mireu darrere de les bates les persones que han fet de la salut una professió.

Contacte humà i treball en equip

Dra. Rosario Jiménez

Metge de Família a l’Atenció Primària Vallcarca – Sant Gervasi iDirectora de la revista Fer Salut

Editorial2 www.fersalut.org

Sumariwww.fersalut.org 3

La importància de la vacunacióEt donem respostes a la pregunta: Per què cal vacu-nar als nostres fills? T’expli-quem les principals raons i la seva importància en la salut dels més petits.

CRÈDITSFerSalut és una publicació gratuïta, promo-guda per l’Associació Catalana d’Entitats de Base Associativa (ACEBA) amb l’objectiu de prevenir malalties i d’impulsar l’autocura i els hàbits saludables de la població.

EDITA: ACEBA, Associació Catalana d’Entitats de Base Associativa

DIRECCIÓDra. Rosario Jiménez

COORDINACIÓLaura Aranaldelaranalde@aceba.catAnna Ramisanna.ramis@quae.es

COMITÈ EDITORIALSara Argelés. EAP Albera SalutMaria Josep Guinovart. ABS Alt Camp OestOlalla Monton. EAP Dreta de l’EixampleLourdes Tuneu. EAP Osona Sud-Alt CongostMònica Coll. EAP Poble SecAnna Cladera. EAP SardenyaRoger Vinyeta. EAP Sarrià, Vallvidrera, Les PlanesRosario Jiménez. EAP Vallcarca-Sant GervasiÒscar Autet. EAP VicRosa Margarit. Muralles SalutRaúl Yuste. Prevenció, Assistència i Seguiment (PAS)Pablo Ercoli. Pediatria dels Pirineus

HAN COL·LABORAT EN AQUEST NÚMERO Dra. Dolors Forés, Presidenta de la CAMFiC

ATENCIÓ AL LECTORlectors@fersalut.org

EDICIÓ, DISSENY I PRODUCCIÓQUAE Soluciones creativas a medidaTel. 93 174 00 64 - www.quae.es

Dipòsit legal: B-41601-2003

Reservats tots els drets. Aquesta publicació no pot ser reproduïda ni total ni parcialment sense el consentiment de l’editor.

2003. Premi “Jaume Aiguader i Miró” a la mi-llor comunicació sanitària.

L’autocura: Protagonistes de la nostra salutVetllar per la pròpia salut i benestar depèn de nosaltres mateixos. Uns hàbits de vida més saludables ens poden ajudar a millorar la nostra salut i a prevenir, afrontar o superar una malaltia.

Consells per un bon descansL’insomni és un motiu de preocupació i de consulta habitual en gent gran. Et donem consells i recoma-nacions per poder dormir bé sense necessitat de prendre cap medicació.

L’atenció primària i comunitàriaT’expliquem què és l’Aten-ció Primària, l’equip de pro-fessionals que hi treballa i quins serveis t’ofereix el CAP. Coneix més d’aprop ACEBA, l’Associació de CAP autoges-tionats de Catalunya.

Pàg 4 - 7

Pàg 10 - 11

Pàg 8 - 9

Pàg 12 - 15

Nens

Família

Gent gran

Salut

Nenswww.fersalut.org4

La importància de la vacunacióUna vacuna és una preparació que s’obté a partir d’un microorganisme o un dels seus derivats. Quan s’administra, proporciona una informació a l’organisme i el capacita per poder-se defensar contra una infecció determinada.

Nenswww.fersalut.org 5

Per què cal vacunar al meu fill?Cada vacuna immunitza contra una malaltia concreta. Hi ha, però, vacunes que combinades protegeixen de més d’una ma-laltia: són diverses vacunes jun-tes en un sol preparat.

Les vacunes es fabriquen a par-tir d’antígens. L’antigen és una molècula que pot induir a la formació de defenses, ja que el sistema immunitari el reconeix com a amenaça.

El Departament de Salut esta-bleix el calendari vacunal que ha de rebre la població de Ca-talunya i que es va modificant basant-se en l’evidència cientí-fica. El darrer canvi s’ha produït al juliol de 2014. El nou calen-dari ajusta les edats d’adminis-tració d’algunes dosis de vacu-nes i també afegeix una dosi en la vacunació enfront de la me-ningitis C amb l’objectiu d’evi-tar els casos d’aquesta malaltia

a l’adolescència i a la joventut. Els canvis també impliquen la vacunació enfront de l’hepatitis A als 12 mesos i als 6 anys (com evolució del pla pilot de vacu-nació enfront de les hepatitis A i B) i inclou la vacuna de la tos ferina en embarassades en l’úl-tim tram de gestació.

L’existència d’un calendari de vacunació infantil ha provocat que malalties infeccioses molt freqüents a pediatria, avui es considerin malalties històri-ques. No obstant això, encara hi ha pares que es qüestionen la conveniència o no de vacu-nar els seus fills.

Nenswww.fersalut.org6

5 raons a favor de la vacunacióEl Ministerio de Sanidad va editar un article sobre les ra-ons per les quals cal vacunar als nens, amb unes dades molt interessants, que us volem re-collir aquí, per tal de poder respondre aquesta pregunta que alguns pares es fan sobre aquesta qüestió.

Aquest article ens parla de 5 raons:

1. La vacunació salva vides. Abans de la introducció dels calendaris vacunals a Espanya, les malalties infeccioses eren la causa principal de mortalitat infantil (avui en dia ho són els accidents). Com a mostra d’exemple, els

casos de poliomielitis són avui dia inexistents. L’impacte de la vacunació també ha influït en la dis-minució de la mortalitat per les diferents malalti-es, com ara passar de 419 morts per tètanus l’any 1960 als 0 actuals, de 39 morts per xarampió l’any 1980 als 0 actuals, o els 133 morts per tos ferina l’any 1960 als 5 actuals.

2. Les vacunes són segures i efectives. En emprar-se en població sana i en grans quantitats totes les vacu-nes estan sotmeses a una avaluació molt exhaustiva i seguint uns protocols pro-vats internacionalment.

3. La vacunació és un dret bà-sic per tota la població, i per això el Sistema Nacional de Salut proporciona gratuïta-ment aquestes vacunes.

4. Els brots epidèmics d’aquestes malalties que s’haurien pogut prevenir són una amenaça molt important per la salut. En baixar les cobertures vacu-nals (tenir menys nen@s vacunats) aquestes malal-ties reapareixen en forma de brots o epidèmies. Això s’escenifica en una altra taula, on s’evidencia la im-portant disminució en els casos de diferents malalti-es, que és entre el 91’1% i el 100% (per exemple, passar

Nenswww.fersalut.org 7

de 301.319 casos de xaram-pió el 1983 a 274 l’any 2010, o de 27.517 casos de diftèria el 1940 a 0 l’any 2010).

5. La vacunació és una me-sura cost-efectiva. A tall d’exemple, el document ens mostra com el cost d’atenció sanitària d’un cas de xarampió varia entre 209 i 480 €, mentre que el cost de

la vacunació és entre 0’17 i 0’97 € per persona.

Per finalitzar ens agra-daria remarcar, a forma de resum, que les dues mesures que més han fet per millorar la salut de forma global són la potabilització de l’aigua i l’aplicació dels progra-mes vacunals.

El Hada VacunHadaUn conte titulat “El Hada Va-cunHada” de l’autor Antonio de Benito, és una molt recent iniciativa de la Fundación Es-pañola de Vacunología i de la Asociación Española de Va-cunología que pretén facilitar, a través dels docents, eines per a desdramatitzar l’acte vacunal. Us el podeu descar-regar a: www.vacunas.org

Recomanacions per a viatgersPer prevenir la propagació in-ternacional de les malalties, és important complir les re-comanacions de vacunacions que estableix l’Organització Mundial de la Salut als viat-gers internacionals. Podeu trobar més informació a la pàgina web www.canalsalut.gencat.cat dins la fitxa viat-ges i oci o us podeu informar a les Unitats de vacunacions internacionals.

Com a mostra d’exemple, us adjuntem un gràfic molt aclaridor so-bre la disminució dels casos de poliomielitis, d’aproximadament 2.000 casos/any abans de la vacunació als 0 casos/any actuals.

Dr. Pablo Javier ErcoliPediatria dels Pirineus

Servei de Pediatria Fundació Sant Hospital La Seu d´Urgell

www.pediatriadelspirineus.org

Gent granwww.fersalut.org8

Consells per un bon descansL’insomni és un motiu de consulta habitual a les nostres consultes. I la gent gran manifesta molta preocupació quan no pot dormir bé.

L’objectiu del son és perme-tre al cos i sobretot al cervell recuperar-se del desgast que ha patit al llarg del dia. Per això, cal que les hores que dormim no siguin només les necessàries sinó que a més han de ser de qualitat, és a dir, ens hem de llevar amb la sensació d’haver descansat. Quan ens llevem cansats, el dia es fa més llarg i feixuc i, si es repeteix al llarg de mol-tes nits, la nostra salut es pot veure molt minvada.

És conegut que determi-nats hàbits poden perjudi-car-nos a l’hora de dormir plàcidament: fer exercici a la nit ens allibera ca-tecolamines i endorfines que ens dificultaran poder agafar el son; el mateix pas-sa amb l’alcohol, la cafeïna i teïna, els sopars abundants, el tabac, o veure la TV en el llit. Per tant, i com a prime-ra cosa a saber, la clau per poder dormir bé està en nosaltres.

El secret d’un bon son

Gent granwww.fersalut.org 9

Com facilitar la son

1. Anar al llit quan es tingui son.

2. Llevar-se cada dia a la mateixa hora, fins i tot festius.

3. Evitar quedar-se al llit despert més temps del necessari.

4. Evitar les migdiades du-rant el dia.

5. Reduir o evitar el con-sum d’alcohol, cafeïna o hipnòtics.

6. Evitar sopars abun-dants.

7. Mantenir condicions ambientals adequades per dormir (tempera-tura, ventilació, sorolls, llum).

8. Evitar activitats estres-sants en les hores prèvi-es a anar al llit.

9. Realitzar exercici físic moderat al final de la tarda.

10. Practicar exercicis de relaxació abans d’anar al llit.

11. Prendre banys a tempe-ratura corporal, pel seu efecte relaxant.

Dr. Roger VinyetaMetge de família

EAP Sarrià - Vallplasa

Les dificultats de la gent gran

Consulti al seu metge

I la medicació, què?

Amb els anys es donen diverses circumstàncies que poden afa-vorir que la gent gran no dormi tan bé. Per un costat, l’activitat física es redueix, i per tant la ne-cessitat fisiològica de recupe-rar-se no és tan important. Per una altra, amb l’edat canvia una mica l’estructura del son noc-turn (son no tan profund, amb més facilitat per desvetllar-se) juntament amb més tendència

a endormiscar-se durant el dia. També, com que les articulaci-ons estan més gastades, hi ha artrosi, i moltes hores al llit aca-ben generant dolor. Però pos-siblement el més important és l’aspecte emocional: hi ha una necessitat de dormir bé però una mala capacitat de relaxa-ció, fet que comporta un neguit afegit que complica poder dor-mir correctament.

Quan algú no pot dormir durant temps pot necessitar un ajut. La gent gran no és una excepció, i el seu metge o metgessa de família el podran ajudar. Primer de tot el que es farà és un bon interroga-tori, i si es considera un proble-ma que necessàriament s’ha de tractar, començarà per establir unes bones rutines. Si passa el temps i no es resol l’insomni, cal fer un tractament, però s’haurà de pactar la durada d’aquest. L’ordinari és que s’allargui entre

2 i 4 setmanes, amb l’objectiu què un cop passat aquest temps no sigui necessari prendre cap medicació. Tot i això, segons el Departament de Salut l’any 2014, a Catalunya, hi havia 6.700 persones majors de 65 anys que prenien de manera regular i ha-bitual benzodiazepines, la me-dicació més usual en aquests casos. Si no pensem en medica-ments sinó en millorar els nos-tres hàbits, tenim molt camí a fer abans d’arribar a la medicació.

Quan es fa servir una me-dicació per dormir com les benzodiazepines durant molt de temps, els efectes secun-daris que podem apreciar són diversos però perillosos: sedació perllongada, pèrdua de memòria i estats confusi-onals, trastorns de l’equilibri

amb pèrdua/alentiment de reflexos i caigudes (més enca-ra pel fet que la gent gran sol prendre altres medicaments per altres problemes que po-den interaccionar i potenciar els efectes indesitjables), que comporten perill de fractures de pronòstic incert.

10Família

www.fersalut.org

Protagonistes de la nostra salut

Aprèn a cuidar-te

Vetllar per la pròpia salut i benestar depèn, en gran mesura, de nosaltres mateixos. El com ho fem té molt a veure amb les decisions i accions que prenem al nostre dia a dia per millorar el nostre estat de salut, i que ens poden ajudar a prevenir i afrontar una malaltia.

La salut és un bé molt preuat, que apreciem més quan ens fal-ta. Per aquest motiu, és impor-tant que coneguem com funci-ona el nostre cos, reconeguem quines situacions de risc po-dem patir i, sobretot, tinguem cura de la nostra salut adoptant hàbits de vida saludables.

Menjar bé, fer exercici, no fumar, controlar el consum d’alcohol, no abusar dels me-dicaments o tenir una actitud positiva davant la vida són, entre d’altres, mesures i hà-bits que estan a les nostres

mans. Aquesta és l’essència de l’autocura, la capacitat de les persones per exercir con-

trol sobre la seva salut o ma-laltia. I és que cada persona s’ha de sentir responsable de

11www.fersalut.orgFamília

la seva pròpia salut i ha de te-nir cura de mantenir en per-fecte estat cos i ment.

Segons l’última Enquesta Nacional de Salut a Espanya 2011-2013 (ENSE), es manifes-ta un augment de les patologi-es cròniques com la hiperten-sió arterial, el colesterol elevat, la diabetis i l’obesitat. Som un país sedentari, amb una taxa elevada de tabaquisme i amb més patologies cròniques re-lacionades directament amb l’estil de vida. Aquesta realitat evidencia la importància de l’autocura en la prevenció i la promoció de la salut.

En la mesura del possible, hem de ser capaços de valorar si nosaltres, tot sols, podem resoldre‘ns una dolència, po-dem aprendre a tractar-nos una malaltia, podem millorar els nostres hàbits i la nostra si-tuació per nosaltres mateixos, o si ens cal demanar l’ajuda d’un professional.

En aquesta línia, el Pla de Salut 2011-2015 del Departament de Salut de la Generalitat de Ca-talunya fa un especial èmfasi en la potenciació del coneixe-ment de la dolència que pateix una persona i estimular la seva participació, a fi i efecte d’es-devenir part fonamental en l’assumpció del millor nivell de benestar físic i emocional.

Conscients de la importància de l’autocura, la Sociedad Es-pañola de Medicina Familiar y Comunitaria (semFYC) ha organitzat en dues ocasions

la Setmana d’Autocura, una iniciativa d’educació sanità-ria que pretén encoratjar als mateixos pacients a què si-guin responsables de la seva pròpia salut. Aquesta inicia-

tiva promou durant una set-mana una actitud activa als Centres de Salut en forma d’activitats i consells adreçats a enfortir les capacitats d’au-tocura de les persones.

1. L’alimentació ha de ser suficient, variada i equilibrada, menjant aliments de tots els grups per evitar la manca de nutrients. La dieta mediterrània és una bona elecció.

2. L’alcohol, com menys millor! Especialment en embarassades, nens i si s’ha de conduir.

3. Fer exercici regularment. S’aconsella 1 hora diària almenys 5 dies a la setmana. Qualsevol activitat compta, encara que sigui caminar o pujar i baixar escales.

4. Evitar el consum de tabac i drogues. Cal conviure en espais lliures de fum.

5. No fer un ús abusiu dels medicaments i sempre seguir les indicacions mèdiques.

6. Gaudir del sexe de forma saludable, prenent mesures per evitar riscos innecessaris.

7. No abusar del sol i protegir-se bé per evitar les cremades.8. Conduir de forma responsable. No consumir alcohol, no parlar

pel mòbil, utilitzar el cinturó, el casc i les cadiretes per als més petits.

9. Tenir il·lusió i una actitud positiva davant la vida, prendre’s les coses amb calma, evitar l’estrès i descansar el temps suficient.

10. Relacionar-se socialment, participar en activitats de la comu-nitat i, sobretot, riure. Riure té poders curatius.

10 consells per viure més, millor i ser més feliç

Salutwww.fersalut.org12

L’atenció primària i comunitària, porta d’entrada a la salut de totsMés que metgesA cada ciutadà li correspon un determinat Centre d’Atenció Primària (CAP) on visitar-se de-penent de la zona on resideix. D’aquesta manera els seus pro-fessionals sanitaris de referèn-cia es troben al centre de salut que té més proper a casa.

A aquests centres hi treballen en equip professionals de dife-rents àmbits: metges de família, pediatres, professionals d’in-fermeria, treball social, odon-tologia, atenció a l’usuari... Es tracta d’un equip multidiscipli-nari que farà el seguiment de la persona al llarg de la seva vida. És el primer nivell assistencial,

la porta d’entrada al sistema sanitari i el seu objectiu és trac-tar la salut de les persones des d’una visió global, oferint solu-ció a la majoria dels problemes. Un 90% de les visites al CAP es resolen en el mateix centre, la resta es deriven a consultes especialit-zades o a l’hospital.

Els CAP, a més de la seva tasca assistenci-al davant les malalti-es, són imprescindi-bles en la prevenció i promoció de la salut amb activitats educatives i també

preventives, com per exemple les vacunes. Així mateix són re-ferents en temes de salut i tre-ballen en xarxa amb entitats del territori i serveis socials, amb un enfoc clarament orientat a la sa-lut de tota la comunitat.

Salutwww.fersalut.org 13

Habitualment el nostre metge de capçalera i la nostra infer-mera comunitària són perso-nes properes amb qui parlem de tot allò que ens passa o ens preocupa sobre la nostra salut.

A Catalunya, la Societat Ca-talana de Medicina Familiar i

Comunitària (CAMFiC) agluti-na a tots els metges de família del territori. Té l’objectiu de promoure una Atenció Primà-ria resolutiva i d’alta qualitat, centrada en la millora de la salut dels usuaris i facilitar el desenvolupament dels profes-sionals sanitaris.

Entre tots els serveis de què disposa l’usuari, els CAP són centres referents en la promoció i la preven-ció de la salut. Al llarg dels darrers anys s’estan inver-tint grans esforços i recur-sos en la tasca de consci-enciar de la necessitat de cuidar el cos per tenir una bona salut i per aconseguir una millor qualitat de vida. En definitiva, educar a la població en salut.

•Diagnòstic i atenció als principals problemes de salut aguts i crònics.

•Activitats de prevenció (vacunació, detecció precoç de malalties...) i promoció d’hàbits saludables.

•Atenció personalitzada i de confiança.

•Informació i consells de tipus sanitari i assistencial.

•Servei d’atenció a domicili. Programes d’atenció domi-ciliària per a les persones que pel seu estat de salut no es poden traslladar fins al CAP o consultori local.

•Atenció urgent o continu-ada, o informació sobre el centre amb atenció continuada més proper al domicili.

•Atenció a la salut sexual i reproductiva.

•Atenció comunitària.

El proper 12 d’abril es cele-brarà per 4t any consecutiu el Dia Nacional de l’Atenció Primària. Aquest dia es va crear en àmbit estatal amb l’objectiu de realçar l’AP com a eix vertebrador del Sistema Nacional de Salut, capaç de millorar l’eficièn-cia del sistema i garantir la seva sostenibilitat.

Quins serveis m’ofereix el meu CAP? El dia de l’Atenció Primària

Salutwww.fersalut.org14

ACEBA, l’Associació de centres autogestionats de CatalunyaACEBA és l’Associació Catalana d’Entitats de Base Associativa, les anomenades EBA (Entitats de Base Associativa).

Van néixer l’any 1996, quan va obrir les portes el CAP El Remei de Vic, el primer CAP autogesti-onat de Catalunya.

Les EBA són proveïdores del Servei Català de la Salut, i per tant, ofereixen serveis de salut públics als seus usuaris. Tots els centres associats a ACEBA tenen en comú el mateix mo-del de gestió, l’autogestió. Cada entitat s’organitza i gestiona els recursos de què disposa per tal d’oferir els millors serveis de salut, essent el màxim d’efici-ents possibles.

Actualment hi ha 12 enti-tats de salut que formen part d’ACEBA. La majoria gestio-nen Centres d’Atenció Primà-ria a excepció de dues d’elles: Prevenció, Assistència i Se-guiment (PAS), és una entitat especialitzada en salut mental i drogodependències, situada al Baix Llobregat, i Pediatria dels Pirineus SCCLP, dedica-da a l’atenció pediàtrica a la comarca de l’Alt Urgell. PAS i Pediatria dels Pirineus han estat les darreres que s’han adherit a ACEBA, el novembre de 2013.

Entre totes les EBA sumen més de 500 professionals que ate-nen a gairebé 545.000 habitants de Catalunya.

•Model assistencial proactiu.•Major satisfacció dels

professionals. •Capacitat de gestió .

•Recerca constant de la millora del model organitzatiu.

•Excel·lents resultats assistencials.

•Alt índex de satisfacció dels usuaris.

•Contribució a la sostenibilitat del sistema.

•Implementació TIC: estem a l’ordre del dia en noves tecnologies.

•Participació en projectes de recerca i investigació (RSE).

Entitats proveïdores del Servei Català de la Salut (CatSalut)

eap sardenya

Les claus de l’autogestió en AP

Els centres d’ACEBA

Salutwww.fersalut.org 15

Les Jornades ACEBA són un punt de coneixement i networking

Cada any ACEBA organitza una Jornada de formació al voltant d’un tema d’interès i actualitat per als professio-nals sanitaris. Les XVIII Jor-nades ACEBA es van celebrar el desembre de l’any passat al

Col. €legi Oficial de Metges de Barcelona i van posar a debat la Sostenibilitat i Eficiència en salut.

Aquest dia es va aprofitar per presentar la nova versió digi-tal de la revista Fer Salut. La Dra. Rosario Jiménez, direc-tora de la revista, va presentar en públic el primer exemplar, amb molt bona rebuda per part de tots els assistents.

Des d’ara podreu conèixer cada nou número que publiquem a la nova pàgina web www.fersalut.org

Us convidem a enviar-nos els vostres comentaris i suggeriments sobre la revista a lectors@fersalut.org

ACEBA promou Fer Salut

•Fer Salut és la revista digital de totes les EBA. Tots els centres d’ACEBA participen activament en la seva ela-boració a través d’un Comitè Editorial representat per un membre de cada equip.

•És una revista digital bi-mensual gratuïta que es pot consultar des de qualsevol dispositiu mòbil o tauleta.

•Disposa de 4 seccions princi-pals per tractar tots aquells temes sobre salut que poden ser d’interès per als nostres usuaris: nens, família, gent gran i salut.

•Tots els exemplars de la revista es poden consultar a la nova pàgina web www.fersalut.org

Entitats proveïdores del Servei Català de la Salut (CatSalut)

eap sardenya

ABS DE PERALADAALBERA SALUT