Gran acceptaciódels graus de la UABper al nou curs

l’autònoma 249

PUBLICACIÓ DE LA UNIVERSITAT AUTÒNOMA DE BARCELONA SETEMBRE DE 2011

COMENÇA L’ANYDE LA PARTICIPACIÓ

Amb l’elecció de l’Anytemàtic de la Participació,la UAB es proposa fer unareflexió crítica i oberta quepermeti iniciar accions quecontribueixin a repensar laparticipació com a fetcultural i polític, a tots elsnivells. PÀG. 5

BATALLA GUANYADAAL MOSQUIT TIGRE

Un estudi experimental,dut a terme a Sant Cugatdel Vallès i a Rubí i coordinatper investigadors de la UABi de l’ICTA, ha avaluatl’eficiència d’un conjuntd’estratègies per reduirla població del mosquit tigre.PÀG. 9

La Universitat Autònoma de Barcelona ha matriculat més de vuit mil alumnes de primer curs. P. 2 i 3

LA UAB ATRAUELS ALUMNES XINESOS

La UAB és la universitatcatalana que rebrà mésestudiants xinesos, becatspel China ScholarshipCouncil, per fer-hi la tesidoctoral durant una estadade tres anys. Els estudiantsvénen de setze universitatsdiferents. PÀG.13

CALD

ERÓN

02

CAMPUS

La Universitat Autònomade Barcelona ha matriculatmés de vuit mil alumnesde primer curs

Els graus de la Universitat Autònoma deBarcelona han tingut una gran accepta-ció entre els estudiants que volen accedira la universitat el curs 2011-2012, que totjust ara comença. Quan el procés dematriculació encara no s’ha tancat, laUAB ha matriculat més de vuit mil alum-nes de primer curs.

Onze titulacions de la UAB han superatel 10 com a nota mínima d’admissió (calrecordar que ara la nota es calcula sobreun màxim de 14 punts). D’aquestes, vuitsón de l’àmbit de les biociències: Medici-na (amb la UPF), 12,04; Medicina, 11,72;Ciències Biomèdiques, 11,35; Genètica,11,13; Biotecnologia, 10,74; Veterinària,10,50; Microbiologia, 10,33; i Bioquímica,també amb un 10,33.

A més a més, la resta de titulacions d’a-quest àmbit que ofereix la UAB –Biologia(9,72) i Biologia Ambiental (9,67)– ha fre-gat el 10, la qual cosa reafirma l’èxit que téentre els futurs graduats la innovadora i

Onze titulacions de laUniversitat AutònomadeBarcelona superen el 10 de notamínimad’admissió

La llista d’espera per entrara titulacions impartidesa la Universitat Autònoma

de Barcelona superales onze mil sol·licituds

diversa oferta de la UAB en aquest àmbit.Les altres titulacions que ofereix la UAB ique han superat el 10 de nota de tall hanestat Física i Matemàtiques, ambun 11,35; Comunicació Audiovisual,amb un 10,67; i Publicitat i RelacionsPúbliques, amb un 10,37.

Quantitativament, 9.365 estudiantsvan ser assignats a la UAB el mes dejuliol (per a un total de 41.376 de tot elsistema universitari català), gairebé un6 % més que a la primera assignació del2010, que va ser de 8.844 estudiants (pera un total de 39.425). Les titulacions de laUAB més sol·licitades en primera pre-ferència han estat Medicina, amb 907sol·licitants (3.580 sol·licitants si comp-tem el total de les vuit preferències);Veterinària, amb 536 (988 en total);Periodisme, amb 502 (1.873 en total);Educació Primària, amb 482 (2.505 entotal) i Educació Infantil, amb 425(1.840, en total).

Estudis més sol·licitats en primera preferència

Medicina (UAB) 907

Veterinària 536

Periodisme 502

Educació Primària 482

Educació Infantil 425

Fisioteràpia 407

Psicologia 385

Infermeria 327

Dret 306

Administració i Direcció d’Empreses 300

Els estudis amb lesnotes d’accés més altes

Medicina (UAB-UPF) 12,04

Medicina (UAB) 11,72

Ciències Biomèdiques 11,35

Física i Matemàtiques 11,35

Genètica 11,13

Biotecnologia 10,74

Comunicació Audiovisual 10,67

Veterinària 10,50

Publicitat iRelacionsPúbliques10,37

Microbiologia 10,33

La llista d’espera per entrar a titula-cions impartides a la Universitat Autò-noma de Barcelona supera les onze milsol·licituds. Les titulacions que, un copcompletades les places que s’ofereixen,han generat llista d’espera són 54 (l’anypassat eren 46 i l’anterior, 40). D’a-questes, 28 tenen llistes que superenels cent estudiants, i destaquen Me-dicina (2.119), Infermeria (824), Edu-cació Primària (697) i Educació Infantil(651).

ASSIGNACIÓ DE PLACES A L’OCTUBREEls estudiants que no van obtenir plaça al’estiu i els que van fer la selectivitat alsetembre s’han pogut preinscriure a laUniversitat durant el mes de setembre.El dia 3 d’octubre hi haurà l’assignacióde places i del 5 al 7 d’octubre tindrà llocel període de matrícula de la convocatò-ria de setembre.

03

Els estudiants amb les notes d’accés més altes a la UAB

Juan Manuel Agulló: 13,433Ciències Biomèdiques

Román Moreno: 13, 592Física/Matemàtiques

Vaig triar aquesta universitat perquè és una deles poques a tot Espanya que ofereixen el graude Ciències Biomèdiques i és la que l’ha impar-tit més anys. És una de les pioneres a l’Estatespanyol i, per tant, una de les que té més expe-riència. També em va fer decidir la ubicació delcentre. M’agrada molt tota la natura que envoltael campus. I el que jo espero de la UAB és unaeducació de qualitat, que m’agradaria que esti-gués enfocada cap al panorama internacional.També espero que aquesta formació em servei-xi per poder ocupar un bon lloc al mercat labo-ral i treballar en la recerca biomèdica.

He escollit la Universitat Autònoma deBarcelona perquè és una de les poques univer-sitats espanyoles on es pot cursar el doble grauque jo he triat. A més, la UAB és la que dónamés facilitats per trobar allotjament (jo vinc deMúrcia i, per a mi, això és molt important). Tinc

Verónica Fernández: 13,286ADE + Dret

En un primer moment, el que vaig valorar mésa l’hora d’escollir la UAB va ser el bon horarique oferia, ja que en altres universitats deBarcelona hi havia classes al matí i a la tarda.També he tingut bones referències del campus,que m’han ajudat prendre la decisió. A laUniversitat m’agradaria trobar-hi bons com-panys i professors amb qui poder gaudir iaprendre en aquesta nova etapa. He triat ladoble titulació ADE + Dret perquè, a més detenir una vocació per aquestes carreres, té unainserció laboral alta.

Alejandro Suanes: 12, 833EnginyeriaElectrònicadeTelecom.

La meva elecció està condicionada, sobretot, pelfet que la Universitat és a prop de la meva famí-lia de Barcelona, ja que no sóc d’aquí i qualsevoluniversitat és massa lluny del meu poble, a laprovíncia d’Almeria. A més, hi tinc bons familiarsi amics. Espero conèixer gent a la Universitat iaconseguir una bona formació per al futur, jaque en la situació actual no és gens fàcil asse-gurar-lo. He triat aquests estudis perquè sem-pre m’ha agradat la física, les enginyeries i lesciències, en general, i també perquè crec que ésla que té més sortides professionals.

Laia Encinar: 12, 786Pedagogia

He escollit la UAB perquè és un emplaçamentenvoltat de natura on es troben concentradesmoltes àrees de coneixement. A més, estàmolt ben valorada i és propera a la ciutat onvisc, Manresa. Espero trobar-hi un gran ventallde recursos que em possibilitin una bona for-mació per tal d’esdevenir una bona professio-nal. He escollit Pedagogia perquè penso queen el camp de l’educació encara hi ha moltafeina a fer i crec que aquesta carrera farà queconegui el sistema educatiu des de diversosvessants.

LauraVillanueva: 13, 546Estudis d’Anglès i Espanyol

A tercer d’ESO vaig venir a la UAB per participaral Campus Ítaca i ja em va agradar molt la Uni-versitat. Després també vaig venir al Dia de laFamília. Els professors, la situació i els ràn-quings de la UAB em van fer decidir. A més, elsestudis que he triat només els fan aquí. Jo, jades del principi, tenia clar que volia estudiaralguna cosa d’anglès, i vaig trobar molt interes-sant aquesta titulació amb els dos vessants. Jam’imagino que serà més difícil que a l’institut ique ho hauré de portar tot molt al dia, però esticsegura que m’agradarà.

Eugènia Moix: 13,536Medicina

Al principi dubtava entre la UB i la UAB, i va serrealment difícil escollir perquè els resultatsdels exàmens MIR i l’experiència de les univer-sitats és semblant; però la proximitat de la UABi el fet que sigui un campus universitari em vanfer decantar. L’ambient que s’hi respira és pràc-ticament impossible de trobar en cap altra uni-versitat catalana. És un bon lloc per aprendre-hii fer-hi amistats. He triat Medicina perquè sem-pre havia volgut estudiar aquesta carrera i nom’imagino fent res diferent. I he crescut envol-tada de tot això: els meus pares són metges.

familiars i amics aquí que me n’han parlat bé.També he tingut en compte el prestigi científicd’aquesta universitat i la gran quantitat de grupsde recerca que hi ha. I el que jo espero és trobar-hi una formació de qualitat que em permeti arri-bar a ser un científic ben qualificat.També espero trobar-hi un ambient favorable al’estudi i a la recerca. He triat aquesta carreraperquè la física i les matemàtiques m’interessenmoltíssim.

04 CAMPUS

Nou Informe de la Comunicació a CatalunyaDóna una visió sintètica de la situació dels mitjans de comunicació

L’edició d’enguanyha estat marcada per lacrisi i les transformacionstecnològiques

El 20 de juliol, l’Institut de la Comu-nicació de la Universitat Autònoma deBarcelona va presentar l’Informe de laComunicació a Catalunya 2009-2010,una visió sintètica de la situació delsmitjans i sectors de la comunicació,marcada per la crisi i les transforma-cions tecnològiques.

L’objectiu és esdevenir una eina desuport als investigadors, professionals iresponsables de les polítiques de comu-nicació. Ha estat elaborat per 34 investi-gadors de diverses universitats i coordi-nat per l’Incom-UAB.

Segons el director de l’Informe,Miquel de Moragas, els mitjans viuenavui una crisi econòmica quan, para-doxalment, tenen més públic que mai.

La professora Gemma París,Premi Serra i Moret

Sonia Arroyuelo, guanyadoraen un concurs de traducció

PREMIS

La professora Gemma París Romia, de la Unitatde Didàctica de les Arts Plàstiques, va serguardonada en els Premis de Civisme 2010amb el 29è Premi Serra i Moret 2010, en lamodalitat de treball pedagògic, amb el projecte«Fotografia contemporània i valors a l’escola».Lliurats al maig pel Departament de BenestarSocial i Família, tenen l’objectiu de promoure elcivisme. Pretenen potenciar les actituds quetenen a veure amb el respecte, la tolerància,l’educació, la sensibilització, el patriotisme, lacultura, la urbanitat, la cortesia, el progrés, l’a-mabilitat, la ciutadania i tots els valors que afa-voreixen una bona convivència.

Dues beques Starting Grantper a investigadors de la UAB

Armando Emeterio del Río Hernández (a la foto),investigador Ramón y Cajal del Centre d’Estudisen Biofísica de la Universitat Autònoma de Bar-celona, ha estat un dels investigadors de Cata-lunya que han rebut una beca Starting Grant delConsell Europeu de Recerca (CER). Adrián Bach-told, de l’Institut Català de Nanotecnologia,també ha rebut una d’aquestes beques. En laquarta convocatòria de les beques Starting Grants’han concedit aquests prestigiosos ajuts a untotal de 480 investigadors de tot Europa. Vint-i-cinc d’aquests becaris desenvolupen els seusprojectes de recerca a l’Estat espanyol, vuit delsquals a Catalunya.

Sonia Arroyuelo Imberrón, estudiant delMàster de Tradumàtica, Traducció, Localit-zació i Noves Tecnologies a la UniversitatAutònoma de Barcelona, ha estat proclama-da guanyadora europea de traducció del’anglès al castellà, en un concurs internacio-nal de traducció per a estudiants. La compe-tició va ser organitzada per l’agència de tra-ducció i interpretació Veritas LanguageSolutions, amb l’objectiu de trobar noves pro-meses de la indústria de la traducció entreels estudiants participants. La prova estavadividida en diferents categories d’idiomes,com ara francès, castellà, italià, gal·lès i rus.

Sobre polítiques de comunicació, vaopinar que la política d’ajuts haurà d’o-rientar-se, sobretot, cap a la promocióde la «qualitat dels continguts». I, pelque fa a la formació i la recerca, va afir-mar que cal més «coordinació univer-sitària» mitjançant l’elaboració d’un plaespecífic.

La vicerectora de Relacions Institu-cionals i de Comunicació de la UAB,María José Recoder, va assenyalar que

l’Informe incideix en la «salut cultural delpaís» i va destacar algunes dades quedemostren el compromís de la UAB ambles ciències de la comunicació, com aral’organització de l’Any de la Comunicaciódurant el 2010, la celebració enguany delquarantè aniversari de la Facultat o l’as-soliment d’altes notes de tall a les titula-cions de Periodisme, Comunicació Au-diovisual i Publicitat i Relacions Pú-bliques.

Un moment de la presentació de l’Informe al Palau Robert de Barcelona.

CAMPUS 05

Aquest curs acadèmic, la Facultat deCiències Polítiques i de Sociologia de laUAB celebra els vint-i-cinc anys de la sevafundació, en què va esdevenir la primerafacultat a Catalunya en aquest campcientífic. A proposta de la mateixaFacultat i atesa la conveniència de fer unperfil temàtic dins l’àmbit de les ciènciessocials, la UAB s’ha proposat fer unareflexió crítica i oberta sobre la participa-ció, que permeti posar de relleu les activi-tats científiques de la Facultat amb motiud’aquest aniversari i alhora encetar unasèrie d’accions que ajudin a repensar laparticipació com a fet cultural i polític atots els nivells.

La UAB vol presentar la participació entermes polítics de responsabilitat demo-cràtica, de millora de la implicació de

El fet coincideixamb el 25è aniversaride la Facultat de CiènciesPolítiques i de Sociologia

L’Any de la Participació, nou any temàticLa UAB vol fer una reflexió crítica i oberta sobre aquest tema

tota la comunitat universitària en elsòrgans de govern de la institució, peròtambé hi haurà un marge ampli per a lareflexió i la promoció de la participacióen molts altres registres, com ara l’activi-tat docent i acadèmica, en la vida espor-

tiva, cultural, associativa i solidària.D’altra banda, el debat sobre les for-

mes i el contingut de la democràcia haesdevingut un tema de màxima actuali-tat i presència pública. La UAB tambévoldria ser present en aquest debat, jaque el bo i millor dels experts formenpart del seu claustre i poden oferir unpunt de vista molt més ric i matisat delque a vegades trobem als mitjans.

L’any temàtic és el programa de dina-mització cultural adreçada al conjunt dela comunitat universitària. Des de fa unsquants anys, per tal d’evitar la dispersióde les iniciatives i donar més visibilitat aaquesta acció, es busca un tema únicobert que ordeni i doni sentit a la pro-posta.

El pòster de l’Any de la Participació ésfruit del concurs de disseny entre elsestudiants de les escoles Massana i Eina,centres adscrits a la UAB. Enguany, l’o-bra guanyadora ha estat la de l’alumnade l’Escola Massana Maria CaballerGarcía.

Comencen els actes d’inauguració de curs a les facultats

El curs acadèmic de la UAB s’inauguraràoficialment amb un acte institucional eldia 10 d’octubre. Mentrestant, les facul-tats estan organitzant actes inauguralsals diferents centres.

La Facultat de Medicina ha estat la pri-mera a donar la benvinguda al curs 2011-2012. El 12 de setembre van fer l’acteinaugural amb la presència de la vicerec-tora de Relacions Institucionals, MaríaJosé Recoder, el degà de la Facultat,Joaquim Coll, i els coordinadors de lestres titulacions de grau que s’imparteixenal centre (Medicina, Infermeria iFisioteràpia).

A més, com és tradicional, es van lliurarels premis extraordinaris de llicenciaturadel curs 2009-2010 i es va retre homenat-ge al professorat i al personal d’adminis-tració i serveis que complia vint-i-cincanys de vinculació a la Facultat o a laUniversitat. També es va fer un homenat-

ge a les persones que es van jubilardurant el curs 2010-2011.

El 30 de setembre, la Facultat deTraducció i d’Interpretació celebraràl’acte inaugural del curs 2011-2012. Enaquest, a més d’intervenir-hi els repre-sentants dels òrgans de govern de laFacultat i de la Universitat, hi participaràl’actor Òscar Intente, que representaràl’espectacle teatral La idea d’Europa,basat en les reflexions de George Steinersobre el futur de la societat actual.

La Unitat Docent de l’Hospital del Mari l’Escola d’Infermeria de l’Hospital deSant Pau inauguraran el curs el matetixdia, el 4 d’octubre. També la Facultat deFilosofia i Lletres, i la de Biociències,coincideixen en el dia de realització delsseus actes: el 5 d’octubre. A les 11.30hores, la Facultat de Filosofia i Lletrescelebrarà l’acte, on l’escriptor JoaquimMolas oferirà una xerrada i s’entregaran

els premis extraordinaris de llicenciatu-ra del curs 2009-2010.

La Facultat de Biociències farà la sevainauguració una mica més tard, a les 12hores, amb una conferència a càrrec delcap del Grup de Recerca del Mesozoic del’Institut Català de Paleontologia, ÀngelGalobart, i portarà per títol «Els Piri-neus: els darrers dinosaures d’Europa».

CIÈNCIES DE L’EDUCACIÓ I COMUNICACIÓPer acabar, el dia 11 d’octubre, tindranlloc els actes inaugurals a la Facultat deCiències de l’Educació i també a laFacultat de Ciències de la Comunicació.A Ciències de l’Educació, el conferen-ciant convidat serà Genís Roca, soci-director de Roca Salvatella, una consul-tora de desenvolupament estratègic i denegoci, que oferirà la xerrada titulada«Educació, participació i xarxes so-cials».

CAMPUS06

El campus de la UAB ha acollit, del 27 dejuny al 14 de juliol, 211 nois i noies de pri-mer de Batxillerat que han col·laborat ambdepartaments de diverses facultats.

Durant l’estada, els estudiants han tin-gut l’oportunitat de participar en treballsde laboratori, ajudar en la recollida dematerial de recerca i conèixer diversosprogrames informàtics, entre altres tas-ques. D’aquesta manera, el campus els haproporcionat eines per orientar els seusestudis universitaris. A més, els estudiantstenien la possibilitat d’iniciar el seu treballde recerca sobre un tema relacionat ambel lloc de les pràctiques, amb l’assessora-ment del professorat que els acollia.

En aquesta edició, hi han participat lesfacultats de Ciències, Biociències, Filo-sofia i Lletres, Economia i Empresa,Ciències de l’Educació, Veterinària iMedicina, l’Escola Universitària de Tu-

Més de 200 estudiants participenal campus d’estiu Argó 2011

Un total de 211 alumnesde primer de Batxillerathan col·laborat amb facultatsi departaments de la UAB

risme i de Direcció Hotelera i l’Escolad’Enginyeria.

Aquest campus d’estiu s’emmarca dinsdel Programa Argó, de transició entre lasecundària i la universitat, i té l’objectiud’apropar l’Autònoma a l’educaciósecundària, facilitar als estudiants debatxillerat l’acollida a la universitat, ioferir al professorat de secundària lapossibilitat d’actualitzar coneixementsi conèixer els projectes i recerques dela UAB.

BREUS

Conveni amb la Universitatde Harvard

La UAB i l’Institut de Recerca de la SidaIrsiCaixa han arribat a un acord de cooperacióamb el Harvard Global Health Institutei el Ragon Institute de l’Hospital Generalde Massachusetts (Massachusetts Instituteof Technology i Harvard University MedicalSchool a Boston, EUA), en el marc del qual esposarà en marxa un programa de màster dela patogènesi i el tractament de la infecció perVIH. Es tracta d’una acció de l’UAB Campusd’Excel·lència Internacional, que dónaun impuls als seus programes estratègics.El màster ofereix, per primera vegada, unavisió àmplia del camp de la virologia i de laimmunologia retroviral, amb especial èmfasien el tractament antiretroviral i un fortenfocament en la manera d’eradicar el virus,incloent-hi el desenvolupament d’una vacunaeficaç i els enfocaments farmacològics.A més, es prestarà una atenció especiala l’estudi d’altres retrovirus i la seva possibleparticipació en diverses malalties humanes.L’obtenció d’un grau de mestratge que ofereixuna comprensió multidisciplinària dela infecció pel virus VIH serà una oportunitatexcel·lent per als metges i investigadorsque vulguin desenvolupar la seva carreraen aquest camp. A més, s’han endegat altresaccions de cooperació amb la Universitatde Harvard, com ara la col·laboració en elprograma de beques Harvard Global HealthInstitute’s International SummerUndergraduate Research Fellowship (I-SURF).

Jornades d’història i gèneresobre les dones al segle XX

De l’11 al 15 de juliol, UAB CasaConvalescència va acollir les IV Jornadesd’Actualització Científica i Didàctica.El dilluns 11 de juliol va començar aquestcicle de conferències, titulat: «Històriai gènere: de la II República a la transicióa la democràcia». Els organitzadors de lesjornades van ser el Centre d’Estudis sobreles Èpoques Franquista i Democràtica(CEFID-UAB) i l’Institut de Ciències del’Educació (ICE-UAB). En total, onze expertesen el tema van impartir xerrades i conferènciessobre el protagonisme de les dones al llargdel segle XX, amb una atenció particulara les recerques recents.Totes les xerrades van tenir lloc als localsde l’ICE de la UAB-Casa Convalescència.Aquesta activitat anava adreçada al professoratd’ensenyament secundari i estava inclosaen la Universitat d’Estiu de l’Autònoma.

Es lliuren els diplomes Universitat-Empresa

El 12 de juliol es van lliurar els diplomes ala 21a promoció del Programa Universitat-Empresa (PUE) a Barcelona. La celebracióva ser presidida per la secretària generalde la UAB, Isabel Pont, i el degà de laFacultat d’Economia i Empresa, JoanClavera.

Josep Arcas, president del PUE, va pro-nunciar la conferència de cloenda del

curs 2010-2011, titulada «Després de launiversitat».

Un total de 89 estudiants d’Economia id’Administració i Direcció d’Empreseshan participat aquest any en el PUE, unprograma que permet als alumnes apli-car els coneixements rebuts durant elsestudis i que esdevé un important meca-nisme d’inserció al mercat laboral.

CAMPUS 07

Ana Ripoll va exposarla seva visió de la situacióde les universitatspúbliques catalanes

La rectora de la UAB va comparèixer el 13de juliol davant la Comissió d’Ense-nyament i Universitats del Parlament deCatalunya per exposar la seva visió de lasituació de les universitats públiquescatalanes. Va exposar les fites assolidesper la UAB al llarg de la seva història i queli han valgut el reconeixement com aCampus d’Excel·lència Internacional. Pelque fa als reptes de futur, es va centrar enel finançament i en la governança de lesuniversitats catalanes.

Ana Ripoll va afirmar: «Som conscientsque la crisi econòmica ha canviat radical-ment la situació de les finances públi-ques, i les universitats i els universitarisno som aliens a les dificultats delmoment», però va reclamar que la

Amb l’objectiu de potenciar l’autoocupa-ció, el director general del Parc de Re-cerca UAB (PRUAB), Jordi Marquet, i elpresident de MicroBank, José Franciscode Conrado, van signar, el 7 de setembre,un conveni de col·laboració per facilitarel finançament de projectes empresarialsa través de microcrèdits per a estudiants ititulats de la UAB. MicroBank aportaràuna inversió creditícia anual de fins a unmilió d’euros.

Els sol·licitants podran optar a micro-crèdits per a emprenedors d’un importmàxim de 25.000 euros. Els projecteshauran de disposar d’un pla d’empresai del corresponent informe favorablede viabilitat elaborat pel PRUAB, queMicroBank analitzarà abans d’aprovar lapetició.

El PRUAB vol impulsar la transferènciade tecnologia i de coneixement, pro-moure l’activitat emprenedora basadaen la ciència i, en general, facilitar lainteracció entre la investigació, l’entornempresarial i la societat. Des del 2001, hadonat suport a la creació de 52 empreses

Generalitat «també ha d’entendre lanecessitat de les universitats de tenirestabilitat financera, perquè la sevaestructura n’impedeix la gestió en situa-cions de restricció severa no prevista». Larectora va recordar que les universitatscatalanes encapçalen la producció, l’im-pacte i la productivitat científica en elsistema universitari espanyol, i va defen-sar que invertir en educació superior éscar, però no fer-ho acaba resultant carís-sim: «Part del futur de la nostra societatsurt des de les universitats: s’hi fa el 70 %de la investigació del país i s’hi formenbons professionals amb mentalitat analí-tica i esperit crític».

Sobre el model de governança de lesuniversitats, va demanar-ne la revisióper afavorir una agilitat més gran en l’a-plicació de polítiques innovadores: «Calun gran pacte que ens permeti avançarcap a un model universitari català ade-quat als temps que vivim i capaç d’afron-tar els reptes i les funcions que la societatactual li exigeix».

BREUS

Jornades sobre les relacionsindustrials a Europa

El Centre d’Estudis Sociològics sobre la VidaQuotidiana i el Treball (QUIT) va organitzar,conjuntament amb la UPF i la URV,la trobada IREC 2011 sobre les relacionsindustrials a Europa, els dies 1 i 2de setembre a Barcelona. Aquesta trobadainternacional, titulada «Beyond the crisis:industrial relations and sustainable growth»,va versar sobre la contribució de les relacionsindustrials a la recuperació del creixementi sobre la sostenibilitat social d’aquestarecuperació. Hi van participarmés de cent-cinquanta especialistesen aquest àmbit de la sociologia.A més de diverses activitats paral·leles,en el decurs de la trobada van tenir llocdues sessions plenàries: una, l’1 de setembre,va anar a càrrec de Richard Hyman, professoremèrit de la London School of Econòmicsdel Regne Unit; i l’altra, el 2 de setembre,va anar a càrrec del professor Jelle Visser,provinent de la Universitat d’Amsterdam.

La rectora intervé al Parlament

Els estudiants podran obtenir microcrèdits per crear empreses

basades en la recerca provinents de sec-tors emergents com ara la biomedicina ila biotecnologia, les tecnologies de lainformació i de la comunicació i la nano-ciència i la nanotecnologia, entre d’al-tres. A més, el PRUAB ofereix espais d’in-cubació dins l’edifici Eureka, que acullempreses consolidades i empreses deri-vades.

MicroBank, que pertany a La Caixa, s’haconvertit en l’entitat financera que desti-na més recursos a la promoció de projec-tes a través de microcrèdits. Des del 2007,aposta per treballar directament amb lesuniversitats per fomentar l’activitatemprenedora, facilitar la inserció laboraldels estudiants i promoure’n el desenvo-lupament personal i professional.

El president de MicroBank, José Francisco de Conrado, i el director general del PRUAB, Jordi Marquet.

CAMPUS08

www.derechoanimal.info

Derecho Animal és el primer web a Espanya que incorpora unabase de dades sobre legislació i jurisprudència animal. Ha estatcreat per la UAB i per la Fundació Affinity. L’èxit d’aquest web haestat gestionar i donar a conèixer, a través de la base de dades, lanormativa existent actualment en dret animal.El web s’ha conver-tit en un referent en l’àmbit de la legislació animal. És una einaindispensable per a tothom que s’ocupa activament dels interes-sos dels animals. La seva vocació de servei comprèn dos vessants:el científic i el formatiu. L’equip d’investigadors, encapçalat per laprofessora de la UAB Teresa Giménez-Candela, s’encarrega dedesenvolupar estudis sobre els animals des d’una perspectiva jurí-dica i social.

EL WEB

Entre les 200 millors universitats

Segons el rànquing QS 2011/2012, laUniversitat Autònoma de Barcelona estàentre les 200 millors universitats del móni entre les 100 millors europees, i ha in-crementat la seva posició en els àmbitsde les ciències de la vida i la tecnologia.

Tot i la davallada general de les univer-sitats espanyoles, la UAB es manté dinsaquest llistat de les millors universitats.La UAB és la 194 a escala mundial i la 85a escala europea, i forma part, junta-ment amb la UB, de les dues úniquesuniversitats espanyoles entre les 200 pri-meres.

Pel que fa als diferents àmbits acadè-mics, la UAB es manté entre les 100 pri-meres a escala mundial en els camps deles ciències socials (97) i de les ciènciesnaturals (99), i és la 124 en els camps deles arts i les humanitats. La UAB ha pujaten l’àmbit de les ciències de la vida (177)i en el de la tecnologia (203).

Pel que fa a la classificació global, lesvint primeres posicions es mantenenamb poques variacions. El primer lloc ésper a la Universitat de Cambridge, que vaocupar aquesta posició per primer copl’any passat. Cal destacar que, entre les

20 primeres universitats, n’hi ha 13 delsEstats Units i 5 de britàniques.

La classificació de QS deixa més benparat el sistema universitari espanyolque no pas el recent rànquing de Shan-ghai, on cap universitat espanyola vaaconseguir entrar a la llista de les 200millors universitats.

La qualitat de la recerca i la docència, lacontractació dels graduats i el compro-mís internacional són alguns dels criterisque segueix QS per elaborar la seva llista.En total utilitza sis dades a les quals ator-ga un pes ponderat.

La UAB és l’únicaespanyola, juntament ambla UB, que figura a la llistadel rànquing QS 2011-2012

BREUS

Maria Genescà i MontserratGispert, nous nomenaments

La Facultat de Filosofia i Lletres i la UABCasa Convalescència van acollir, el 8 i 9 dejuliol, la I Trobada Internacional de Didàcticadels Estudis Clàssics. El Departament deCiències de l’Antiguitat i de l’Edat Mitjana,i l’Equip de Formació i Innovació de Llengüesi Cultura Clàssiques de l’Institut de Ciènciesde l’Educació van ser-ne els organitzadors.Durant aquests dies, professors de la UAB id’arreu d’Europa van trobar-se per reflexionarsobre l’aprenentatge dels estudis clàssicsi altres aspectes referents al contacte ambles cultures clàssiques: la docència del llatíi el grec a França i al Regne Unit o les provesde la selectivitat, entre altres qüestions.

Maria Genescà ha estat nomenadacap de l’Àrea d’Organització i Planificació.Genescà, fins ara cap de l’Oficinade Planificació Estratègica i Auditoria,substitueix Montserrat Gispert, que recuperales seves responsabilitats anteriorsd’assessorament jurídic i suport tècnic aldesenvolupament de la carrera professionaldel PAS dins l’Àrea de Personal d’Administraciói Serveis. La reorganització de les estructuresdependents de la Vicegerència de RecursosHumans i Organització tenen com a objectiuavançar en una estructura més clara, simplei eficient dels àmbits relacionats ambl’organització de la Universitat i de la gestiódel personal d’administració i serveis.

Didàctica dels estudis clàssics

09

RECERCA

La recercaha estat coordinadaper investigadorsde la UAB i de l’ICTA

Un estudi experimental dut a terme aSant Cugat del Vallès i a Rubí ha avaluatl’eficiència d’un conjunt d’estratègies enla reducció de la població de mosquittigre (Aedes albopictus), iniciades el mesde febrer de 2008.

Les estratègies incloïen, en primer lloc,un programa de visites d’un equip d’in-formadors als habitatges de les àreesafectades per tal d’explicar mesures deprevenció i evitar que s’acumulés aiguaestancada als recipients domèstics. Ensegon lloc, el tractament amb insectici-des als embornals, dipòsits d’aigua i cla-vegueram, per tal d’eliminar les larves, i ala vegetació dels parcs i jardins, per elimi-nar-ne els insectes adults. Per acabar, laneteja de brossa als terrenys que pogues-sin afavorir la proliferació dels mosquits.

Al llarg del programa de visites, elsinvestigadors han inspeccionat més detres mil cases. Per demostrar l’efectivitatdavant del mosquit tigre, s’ha fet recomp-

te dels ous dipositats per les femelles enunes senzilles trampes consistents entrossos de fusta a l’interior de petits gotsd’aigua. Aquestes trampes reprodueixenles condicions dels troncs d’arbres on elmosquit es reproduïa originàriament ales selves asiàtiques.

L’estudi, publicat a Transactions of theRoyal Society of Tropical Medicine andHygiene, ha demostrat per primera vega-da a Europa que els ous trobats han estatsignificativament inferiors a les àreesd’intervenció respecte de les àrees decontrol on no s’havia dut a terme cap

mesura d’eradicació. En concret, el nom-bre d’ous de les zones on s’han aplicat lesmesures s’ha reduït a la meitat respectede les altres àrees.

En la recerca, coordinada per investiga-dors del Departament de Farmacologia,de Terapèutica i de Toxicologia de la UABi de l’Institut de Ciència i TecnologiaAmbientals (ICTA) de la UAB, també hihan participat científics de l’EstacióBiològica de Doñana, de la Fundació deRecerca Mútua de Terrassa, adscrita ala UB, i del Departament d’Ecologia de laUniversitat Autònoma de Madrid.

Els investigadors de la UAB estudienl’adaptació psicològica dels nens adoptatsUn equip d’investigadors del Departa-ment de Psicologia Clínica i de la Salut dela UAB ha dut a terme un estudi psicolò-gic per examinar l’adaptació dels nensadoptats a partir d’una mostra de 52menors d’entre sis i onze anys proce-dents de diferents països, i un grup decontrol de 44 nens no adoptats. Els paï-sos d’origen dels nens adoptats eren laXina, el Nepal, Bulgària, Rússia, Ucraïna,Colòmbia, Guatemala, Haití, el Perú iEtiòpia.

La recerca, publicada a la revista TheSpanish Journal of Psychology, mostraque apareixen diferències poc rellevantsentre l’adaptació dels menors adoptats iels no adoptats. El fet apunta a variablesde resiliència en els nens adoptats, tantindividuals com familiars, que contrares-ten els efectes d’experiències negatives ipropicien un desenvolupament favora-ble i equiparable al dels menors que nohan passat per aquestes vivències. El quemés diferencia els nens adoptats dels

que no ho són és la seva susceptibilitat ala somatització dels problemes psicolò-gics: els nens adoptats pateixen menysproblemes de somatització, és a dir, d’a-parició de símptomes físics originats perangoixes i conflictes psíquics. Pel que fa ales diferències de gènere, les variacionsapreciades en les habilitats adaptativesdels nens adoptats no s’han observat enles nenes. L’estudi mostra que els nensprocedents dels països de l’Europa del’Est tenen més dificultats per adaptar-seque la resta d’infants adoptats, presentenmés problemes d’atenció i pitjors habili-tats adaptatives i també de relacionsinterpersonals.

Batalla guanyada al mosquit tigreUn estudi avalua un seguit d’estratègies per reduir-ne la població

10 RECERCA

GRUP DE RECERCA

Pretén establirun espai de coneixementi de consideracióde les dones grans

els seus cossos, és a dir, sobre la sevaquotidianitat, sobre les seves relacions,sobre la seva autonomia i sobre la sevadependència.

Quan van començar a investigar sobrela recepta electrònica els va sorprendrela campanya publicitària de la Genera-litat, adreçada a les persones grans, ambl’eslògan «Tindràs més temps per anoves aficions». «Ens va cridar l’atencióperquè, si alguna cosa tenen realment

El grup, que fa un any i mig que funciona, està integrat per investigadors del Departament de Psicologia Social.

conclusió que és un sistema que no hatingut en compte la naturalesa de l’usua-ri majoritari al qual va adreçat la receptaelectrònica. No s’han adonat que elsjoves no són els que omplen les sales delsambulatoris ni els que tenen més proble-mes de salut i van assíduament a buscarmedicines a les farmàcies».

L’altra línia de recerca, «Diversitat»,parteix del fet que s’acostuma a posar enun mateix paquet totes les dones grans,quan en realitat n’hi ha molta diversitat.Els investigadors consideren que no és elmateix la dona gran que hi ha a la salad’espera del CAP del Raval que la que hiha al CAP de Sarrià, per exemple.

PROJECTE A LEICESTERPer aquest motiu, van iniciar un projectefinançat per l’AGAUR, «Les organitza-cions del tercer sector per a les donesgrans», d’una durada de sis mesos, a laciutat anglesa de Leicester, on el 60 % dela població és d’origen estranger, s’hiparlen setanta llengües i l’envelliment dela població és equiparable a la mitjanaeuropea.

Leicester –gresol de cultures– ha estatun laboratori per als investigadors. Hivan estudiar aspectes com ara la recepti-vitat de la dona, la llengua o la desigual-tat econòmica, entre d’altres. I van arri-bar a la conclusió que l’Administració noté gens en compte res de tot això, quetracta la dona gran igual, quan en realitatn’hi ha moltes i molt diverses. El serveiassistencial social que requereixen lesdiferents tipologies de dones no estavacobert en absolut. Per a ells, «l’assistèn-cia social és justament el recurs més carde tots, un fet que posa damunt la taulaun interrogant sobre què passarà en elfutur amb l’augment de població vella».

El grup Úrsula investiga la relació «dona i vellesa»

L’envelliment de la població s’incremen-tarà els pròxims quinze anys a Europa, iespecialment a Espanya. El grup Úrsulaés un grup de recerca del Departamentde Psicologia Social que va nèixer fa unany i mig. El nom del grup –que rethomenatge a la dona gran en la figuraimmortalitzada per Gabriel García Már-quez a Cien años de soledad– pretén esta-blir un espai de coneixement i de consi-deració de les persones grans. Els inves-tigadors d’Úrsula consideren que, per agran part de la societat, «la vellesa és unproblema». Per això, el grup vol investi-gar i reflexionar des de la premissa quetractar la vellesa com un problema de iper a les persones grans contribueix amantenir l’enquistament de la pro-blemàtica.

El grup està format per vuit investiga-dors de la Facultat de Psicologia: F. J.Elejabarrieta, M. A. Sahagún, A. Vitores,J. C. Arboleda, S. Bavosi, M. Esteban,L. Febrer i M. Ríos.

El grup té dues línies de treball: unaorientada a salut i tecnologia, i l’altra, adiversitat. Tenen una tercera línia queestan a punt de començar sobre memò-ria social.

A «Salut i tecnologia» han dut a termeun projecte global sobre la receptaelectrònica, i alhora estan desenvolu-pant dues tesis doctorals sobre «Cos isalut» i «El cos de les dones grans», tesisque parteixen de la pregunta «per quès’arregla una dona gran, quan la majoriade la societat l’arracona?».

Van triar el binomi salut-tecnologiaperquè la salut preocupa molt les dones iper la despesa econòmica i social queaixò representa. Des de la introducciód’elements com la recepta electrònicafins a la implantació de la teleassistènciamèdica, el fenomen de la transformaciódel tractament de la salut en «salutelectrònica» s’expandeix globalment. Enaquesta línia de treball aborden quina ésla posició de les dones grans davant d’a-quest fenomen i els efectes que té sobre

Han estudiatper què la introducció

de la recepta electrònicaentre la gent granno ha tingut èxit

les persones grans, és temps», explicaFran Elejabarrieta, el professor que diri-geix Úrsula.

El projecte va consistir en tres treballs:analitzar la campanya publicitària, feruna trentena d’entrevistes a personesgrans i dur a terme l’«observació ambu-latòria» a diferents CAP.

El professor Elejabarrieta explica que,després de fer l’estudi, la conclusió a quèhan arribat és que la implantació de larecepta electrònica no ha tingut gens d’è-xit: «Les persones grans necessiten algúque els expliqui com funciona, perquè nocontrolen les tecnologies i una eina crea-da per l’Administració per fer una gestiómés eficaç ha resultat ser molt poc efi-cient per a l’usuari majoritari». Lesfarmàcies han hagut d’assumir la tascad’assessors. «El nostre estudi arriba a la

11RECERCA

Ésuna investigaciólideradaper investigadors delaUAB i de l’Institut FederaldeTecnologia de Suïssa

Un equip de científics liderat per investi-gadors de la UAB i de l’Institut Federal deTecnologia de Suïssa (ETH Zürich) haquantificat per primera vegada els fluxosde pols i ferro dipositats a l’oceà Antàrticdurant els últims quatre milions d’anys, iha demostrat l’estreta connexió que exis-teix entre els nivells més alts de polsdipositats en aquest oceà i les baixes con-centracions de CO2 atmosfèric, que vandonar lloc al sorgiment de les profundesglaciacions que caracteritzen la històriarecent de la Terra.

Els registres del període estudiat enaquest treball –el més llarg i detallat del’oceà austral fins ara– revelen un aug-ment brusc dels dipòsits de pols i ferrodurant la transició climàtica del plistocèmitjà –fa 1.250.000 anys–, en què es va tri-plicar el seu volum.

Aquesta transició va marcar un canviglobal del clima, amb l’inici de profundsperíodes glacials, en contrast amb laintensificació gradual amb què es van

succeir els cicles glacials durant els tresmilions d’anys anteriors.

L’estudi indica que la pols molt proba-blement va tenir un paper clau fertilit-zant les algues microscòpiques de l’oceàaustral, que van accentuar el seu papercom a embornal de CO2. Aquests micro-organismes creixen incorporant CO2 del’atmosfera i, quan moren, s’enfonsen itransfereixen el carboni al fons de l’oceà.

Els científics ja havien suggerit abans elpaper clau de la pols en el clima durantles darreres glaciacions del plistocè–últims 800.000 anys–, però la seva mag-nitud i el seu paper en l’evolució del sis-tema climàtic no s’havien concretat.

La pols dipositada a l’Antàrtic,clau per al clima des de fa més d’un milió d’anys

El Centre d’Estudis del Patrimoni Arqueològicde la Prehistòria de la Universitat Autònomade Barcelona (CEPAP-UAB) ha posat en marxaaquest estiu un nou model de divulgaciócientífica, basat en el concepte «treball encurs», a dos jaciments lleidatans on realitzaexcavacions: la Cova Gran (les Avellanes-Santa Linya) i la Roca dels Bous (Sant Llorençde Montgai). Es tracta d’un plantejamentdinàmic que posa a l’abast dels visitantsno només el jaciment sinó també el treballd’excavació dels arqueòlegs.

Obert per excavació

El Servei Veterinari de Genètica Mole-cular (SVGM) de la UAB, encapçalat peldoctor Armand Sánchez, ha participaten el projecte europeu FOBOS, que hadesenvolupat una nova tècnica que per-met detectar patògens com ara Esche-richia coli, Salmonella enterica o Clos-tridium botulinum en els aliments,microorganismes que causen greus in-feccions en els humans.

La tècnica incorpora un xip que permetexaminar, mitjançant una anàlisi de frag-ments de l’ADN dels aliments, un nombreelevat de mostres en un temps molt breu,no superior a tres hores, i a un baix cost.

El projecte ha creat un protocol d’anà-lisis per a aliments com ara la llet, els for-

Desenvolupen una nova tècnicaper detectar aliments contaminats

matges i la carn. L’objectiu ara ésimplantar el dispositiu en l’àmbit indus-trial i se’n preveu la comercialització afinals d’aquest any.

El dispositiu, segons diuen els investi-gadors, permetrà millorar de formadirecta l’efectivitat de les polítiques deseguretat alimentària i alhora represen-tarà per a les empreses del sector ali-mentari un estalvi tant econòmic comde temps en els seus procediments decontrol.

El projecte, coordinat per la Universitatde Milà, s’emmarca en el programaeuropeu Innovation 4 Welfare, que técom a finalitat impulsar projectes tec-nològics per al benestar de les persones.

De dreta a esquerra, els investigadors Antoni Rosell i Alfredo Martínez.

Per a Antoni Rosell Mele, investigadorICREA de l’ICTA, i Alfredo MartínezGarcia, actualment investigador del’EHT Zürich i doctor per la UAB, el tre-ball realitzat aporta noves pistes sobreles causes que van originar les glacia-cions més intenses del plistocè i permetentendre que canvis futurs en la circula-ció atmosfèrica i la biologia superficialdels oceans poden fer que l’oceà Antàrticcanviï la seva eficiència en la captura ieliminació de diòxid de carboni de l’at-mosfera.

En el treball també hi han participatinvestigadors de les universitats d’Edin-burg i de Princeton.

12 RECERCA

Troben una pala de 7.300 anys d’antiguitat

El grup de recerca Agrest (Arqueologia dela Gestió dels Recursos Socials i elTerritori), format per professorat i perso-nal investigador dels departaments dePrehistòria de la UAB i d’Arqueologia iAntropologia del CSIC, va realitzar, entreel 15 de maig i l’1 de juliol, una campa-nya d’excavacions i prospeccions al jaci-ment lacustre neolític de la Draga i a lesvores de l’estany de Banyoles, amb resul-tats excepcionals.

Els arqueòlegs, coordinats pels investi-gadors Raquel Piqué (UAB) i AntonioPalomo (CSIC), han trobat un conjunt de

Una llenguaelectrònicaperal cavaEl dispositiu permet

obtenir una classificaciódels caves semblant a laque faria un sommelier

Investigadors del Grup de Sensors iBiosensors de la UAB, dirigits pel profes-sor Manel del Valle, han desenvolupatuna llengua electrònica per identificartipus de cava.

Per dissenyar-la, els investigadors handut a terme la identificació de diferentsmostres de cava basant-se en mesuresvoltamperomètriques. Combinant siste-mes de mesura químics i eines matemà-tiques avançades de processament, hanaconseguit mimetitzar el sistema delgust humà i dur a terme una tasca de dis-tinció entre les diferents classes de cavafins a obtenir una classificació semblanta la que faria un sommelier.

Les llengües electròniques són siste-mes sensors bioinspirats, que intentenimitar el sentit de la percepció humana.

restes d’origen orgànic, entre les qualsdestaca una pala de roure d’uns 7.300anys d’antiguitat. L’objecte, d’uns 90 cen-tímetres de llargada i molt ben treballat,es trobava en bon estat de conservació.Altres elements arquitectònics de fustaque s’han extret corresponen a objectesutilitzats per a la construcció de cabanes,ornaments i fragments d’eines. S’hanrecuperat més d’un centenar d’objectes,que es restauraran al Centre d’Arqueo-logia Subaquàtica de Catalunya i poste-riorment es traslladaran al MuseuArqueològic Comarcal de Banyoles.

En la llengua electrònica, s’utilitza unamatriu de sensors per obtenir informa-ció química de la mostra en el que és l’e-quivalent dels nostres sentits. A conti-nuació, la percepció del gust es basa enla generació dels patrons sensorials delsnervis activats pel cervell i el reconeixe-ment de l’empremta que aquests handeixat; aquest darrer pas s’aconsegueixen el cas de les llengües electròniquesgràcies a la utilització de sistemesinformàtics que interpreten les dadesobtingudes per la matriu de sensors.

La llengua desenvolupada pot identifi-car actualment tres tipus de cava: brut,brut nature i semisec, però amb unentrenament adient pot arribar a distin-gir-ne tots els tipus que hi ha al mercat.Igual que en el mecanisme biològic, esrequereix un procés d’aprenentatge de lallengua electrònica per tal que aquestasigui capaç de reconèixer les propietatsque es volen identificar. El Grup deSensors i Biosensors és considerat undels grups de referència mundial en elseu àmbit.

Reunió internacionald’experts en mutagènesi

Un total de 150 investigadors de l’àmbitde la nanotecnologia i de la nanociènciaque pertanyen a centres del clústerde nanotecnologia BNC-b (BarcelonaNanotecnology Cluster –Bellaterra)es van reunir, el 14 de juliol, per presentarels seus projectes. La trobada s’emmarcaen les actuacions de l’UAB-CEI i té l’objectiude consolidar la identitat del clúster denanotecnologia i de posar en contacte elsdiferents grups que treballen en aquesta àrea.Les catorze ponències científiques presentadesvan ser una mostra de la pluridisciplinaritatde la nanotecnologia i la nanociència,així com dels vessants tant de recerca bàsicacom d’innovació i d’aplicació industrial.

Clúster de nanotecnologia

La UAB va ser un dels principals promotorsdel 41è Congrés Europeu de Mutagènesi,que va tenir lloc el juliol a Barcelona.L’esdeveniment va ser organitzat pel doctorJordi Surrallés, catedràtic del Departament deGenètica i de Microbiologia, en representacióde l’European Environmental MutagenSociety. Van participar-hi els principalsinvestigadors europeus d’aquesta disciplina,entre els quals destaquen els espanyols MariaBlasco i Manel Esteller. Durant el congrés esvan impartir 65 conferències sobre aspectesrelacionats amb l’estabilitat genòmica,l’oncologia molecular, l’origen de les mutacions,l’efecte i la detecció d’agents mutagènicsi el seu potencial d’inducció al càncer.

La revista d’investigació Microbial CellFactories, una iniciativa del catedràticde la UAB Antonio Villaverde, editor en cap,és la revista de més impacte a tot el món enel camp de la microbiologia aplicada. Amb unequip de cinquanta editors d’arreu del món,científics de reconegut prestigi i experts endiversos camps, la revista es va publicar perprimer cop l’any 2002 en format electrònic.L’any 2005 va ser indexada a les bases dedades de l’Institute for Scientific Information(ISI) i ja ha assolit un factor d’impactede 4,54 en el Journal of Citation Reportscorresponent a l’any 2010, de l’ISI Webof Knowledge. La publicació cobreix l’àmbitde les fàbriques cel·lulars microbianes.

Microbial Cell Factories,revista líder en microbiologia

BREUS

13

COMUNITAT

Des del dia 12 de setembre, tots els estu-diants de la Universitat Autònoma deBarcelona (UAB) disposen d’un noucorreu electrònic que millora les presta-cions de l’anterior. El nou servei es vainiciar una mica abans amb els alumnesde primer. El nou entorn està basat en latecnologia GoogleApps i permet dispo-

La UAB millora el correu electrònic dels estudiantssar d’una bústia de correu de gran capa-citat, gestionar un calendari propi i tenirespai per guardar i compartir docu-ments.

Des del 12 de setembre pot ser utilitzatper tots els alumnes que disposin d’unabústia de correu a campus.uab.cat. Elservei actual restarà obert fins al dia 30

El programa xinèsChina Scholarship Councilbeca els alumnes per a unaestada de tres anys

Aquest curs, la Universitat Autònoma deBarcelona rebrà 24 estudiants xinesosde doctorat a través del programa debeques del China Scholarship Council(CSC), organisme del govern xinès.Aquests joves investigadors faran la tesidoctoral a la Universitat durant una esta-da de tres anys.

Des de fa cinc anys, el CSC convoca sismil ajuts, repartits entre les cent millorsuniversitats xineses, destinats a facilitarque els estudiants realitzin els estudis dedoctorat a l’estranger. En l’edició del2010, un centenar d’aquests estudiantsvan escollir universitats espanyoles perfer-hi la seva estada.

L’ajut cobreix una assignació mensualper a les despeses corrents i per a les des-peses de transport d’anada i tornada. Noinclou, però, l’import de la matrícula,que, en el cas de la UAB, serà coberta perla mateixa Universitat durant els tresanys d’estada a Barcelona.

La UAB havia rebut 54 sol·licituds perobtenir-hi una plaça. D’aquestes, final-ment han estat 24 les que han obtingutles beques del CSC. Se situa, doncs, comla universitat catalana que en rebrà més.

La UAB, pol d’atracció per als estudiants xinesosÉs la universitat catalana que rebrà més estudiants de doctorat

d’octubre per facilitar a tots els usuarisla realització del canvi de sistema. Labústia antiga es desactivarà definitiva-ment el 15 de novembre i ja no es podràutilitzar.

Es pot obtenir més informació al webhttp://e-campus.uab.cat/ o bé escrivint al’adreça cas@uab.cat.

Els estudiants xinesos vénen de setzeuniversitats. Cadascun ja té assignat untutor a la UAB, que serà el seu director detesi. Faran estudis doctorals a les àreesde coneixement següents: ciències de lacomputació, enginyeria electrònica,llenguatge i ciència cognitiva, ciència dematerials, neurociències, educació, quí-mica, salut i medicina animal, economiade l’empresa, biotecnologia, salut públi-ca i geografia.

L’Oficina de la UAB a Xangai actua coma nexe per facilitar l’estada dels investi-gadors. La Universitat va obrir el 2008aquesta oficina per potenciar les rela-cions amb un país estratègic en el seuprojecte d’internacionalització. Algunsdels estudiants que vindran a través deles beques del CSC provenen d’universi-tats amb les quals la UAB ja ha signatacords d’intercanvi i col·laboració.

Durant el curs 2010-2011, la UAB va aco-llir 111 estudiants xinesos de grau, màs-ter i doctorat, i 135 estudiants xinesos deformació continuada.

UNIVERSITAT CAPDAVANTERALa UAB ha estat una universitat capda-vantera en les relacions amb la Xina desque va ser la pionera en l’ensenyamentde la llengua xinesa i en el desenvolupa-ment d’estudis de l’Àsia oriental. A l’ofi-cina de Xangai, la UAB treballa perdifondre especialment els seus progra-mes de màster i de postgrau; la Univer-sitat ha participat en diverses trobadesinternacionals i ha establert acords decol·laboració amb centres tecnològicsdel sector de l’alimentació. La UAB, amés, ha impulsat, conjuntament ambCasa Àsia i la UB, la creació de l’InstitutConfuci de Barcelona.

COMUNITAT14

Als més de quarantacursos organitzats,s’hi van inscriure1.164 estudiants

La Universitat d’Estiu de la UAB ha arri-bat aquest any a la setzena edició ambun total de 1.164 estudiants inscrits. Através de l’Institut de Ciències del’Educació, la UAB ha organitzat un anymés una quarantena de cursos que esvan dur a terme del 4 al 22 de juliol.

Aquesta edició ha incorporat algunesnovetats, com ara el desenvolupamentdels cursos en tres setmanes en lloc dedues: del 4 al 8, de l’11 al 15 i del 18 al 22de juliol. Durant la primera setmana esvan dur a terme nou cursos, durant lasegona 26, i a la tercera 10. Aquesta novadistribució ha resultat més adient i satis-factòria per cobrir les demandes delsdiversos col·lectius.

Una altra novetat ha estat la incorpora-ció de Terrassa com a nova seu per alscursos de la Universitat d’Estiu. La valo-ració ha estat positiva, tot i que encarano s’han cobert plenament les expectati-ves pel que fa a l’ampliació a nouspúblics i la connexió amb xarxes ciuta-danes.

Durant aquestes tres setmanes es vanimpartir un total de 42 cursos de moltstemes i àmbits diferents: salut, didàctica,cinema, informàtica, gènere, gastrono-mia, memòria històrica, música, etc. Entotal, 32 dels cursos van omplir totes les

Unbalançde laUniversitat d’Estiu

La UAB consumeix a partir d’ara cafè just

Gràcies a la iniciativa d’un grup d’estu-diants, voluntaris de la Fundació Au-tònoma Solidària (FAS), la UAB consu-meix cafè just des del dia 1 de setembre.Aquest grup de voluntaris va iniciar lacampanya «Desperta amb cafè just a laUAB» per reivindicar el consum d’a-quest tipus de cafè a les cafeteries delcampus. L’objectiu s’ha assolit desprésde recollir 1.713 signatures individuals i36 adhesions de col·lectius d’estudiantsi de personal d’administració i serveis,de centres i de departaments de la UAB.

Aquesta iniciativa, a més a més, esbasa en el compromís del Consell deGovern de la UAB, aprovat l’any 2005,de posar «en pràctica noves estratègiesper construir una societat més justa querespongui als nous reptes socials i a con-ceptes com els de responsabilitat socialcorporativa, desenvolupament sosteni-ble o compromís èticament responsa-ble».

El cafè de comerç just afegeix a aquestproducte valors ètics que incorporenaspectes ecològics, socials i de gènere.

places disponibles, i només se’n vanhaver d’anul·lar tres per falta d’estu-diants. Els tallers més ben acollits entreels alumnes van ser «Menjar bé i conser-var-se sa», «La psicologia a l’abast de tot-hom» o «El desenvolupament futur de laresponsabilitat social empresarial», quees va organitzar en col·laboració amb elConsell Social.

Els cursos nous d’enguany sobre parti-cipació dels estudiants, la responsabili-tat civil, la representació del cos o la psi-cologia de la publicitat han estat valoratspositivament tant pels alumnes que hivan assistir com pel professorat que hi vaintervenir.

De cara l’any vinent, el plantejamentde la Universitat d’Estiu continuarà cen-trant-se en la necessitat d’adreçar-se anous col·lectius i d’ajustar l’oferta al nouentorn que marxa l’EEES.

Durant el mes de setembre s’han fetdiferents sessions informatives, adreçadesals estudiants de primer curs, per donara conèixer les biblioteques de la UAB.Aquestes sessions, titulades «Vine a conèixerla teva biblioteca», es fan cada inici de cursi tenen una hora de durada. S’hi explicael servei que ofereixen les biblioteques,com s’accedeix als documents, què es pottreure en préstec i a qui adreçar-se perresoldre dubtes. Les sessions es van iniciarel dimecres 14 de setembre i es van acabarel divendres 16 de setembre. En total, es vanfer deu sessions. El Servei de Bibliotequesde la UAB consta de set bibliotequesal campus de Bellaterra, una al campusde Sabadell i quatre a les unitats docentsen conveni amb els hospitals.És membre del Consorci de BibliotequesUniversitàries de Catalunya (CBUC) i de laRed de Bibliotecas Universitarias (Rebiun).

Noves sessions per conèixerles biblioteques

El Consell Social de la UAB convocala segona edició del premi SinergiaEducativa per a experiències institucionalsde col·laboració entre la Universitati els centres d’ensenyament secundari.Una de les finalitats dels consells socialsés impulsar la col·laboració i els vinclesentre el món universitari i la resta de lasocietat. Els projectes els presentaranconjuntament centres d’ensenyamentsecundari i departaments o altres unitatsinstitucionals de la UAB. Es concedirà unprimer premi de 6.000 euros i dos accèssitsde 3.000 euros (que no es podran dedicara cobrir despeses de personal).Les experiències que s’hi poden acollirhan de complir tres condicions: respondrea programes d’actuació estructurats,haver estat dutes a terme durant el curs2010-2011 i tenir prevista la continuïtatdurant el curs 2011-2012.A l’experiència hi han de participarcom a socis institucionals un o més centresd’ensenyament secundari de Catalunya,preferiblement de l’entorn de la UAB.La Universitat hi ha de tenir un paperrellevant per al bon èxit del projectei s’hi han de preveure activitats que vaginmés enllà de les simples activitats ordinàriesde promoció o de pràctiques de l’alumnatde la UAB. El termini de presentació desol·licituds s’acaba el 30 de setembre.

Es convoca la segona ediciódel premi Sinergia Educativa

BREUS

COMUNITAT 15

PUBLICACIONS

TRACTATUS BREVIS DE MODISDISTINCTIONUM. Pere Tomàs. UAB,Institut d’Estudis Catalans, ObradorEdèndum i Universitat Rovira i VirgiliEs tracta d’un text en llatí, inèdit fins ara,del filòsof català Pere Tomàs –un delsmestres més influents de l’estudi fran-ciscà–, que havia estat atribuït anterior-ment a Antoni Andreu. És el segon volumde la Bibliotheca Philosophorum MediiAevi Cataloniae, coeditada per la UAB.El text ha estat editat per Cèlia López,investigadora del projecte Latin Philo-sophy into Hebrew a la UAB. La traduccióal català ha anat a càrrec de JosepBatalla. Claus A. Andersen n’ha fet la tra-ducció a l’anglès.

VÍCTOR SAGI. HISTORIA DE LA PUBLICIDAD.Armand Balsebre. Barcelona: EdicionesInvisiblesEl llibre rescata d’un incomprensible oblitla biografia de Víctor Sagi, el publicitarimés important a la Catalunya dels anysseixanta i setanta, un dels personatgesque més van contribuir a la consolidació dela publicitat a Espanya. Amb més de 500pàgines i unes 200 il·lustracions, l’obra ésel resultat d’una recerca històrica de qua-tre anys amb documents inèdits de l’arxiupersonal de Víctor Sagi. El Grup Sagi vaarribar a ocupar el número 22 al rànquingd’empreses amb seu social a Catalunya.Balsebre és professor del Departament deComunicació Audiovisual i Publicitat II.

La UAB ha endegat un projecte per ferinfoaccessibles les seves sales de cinema.Aquest novembre s’organitzarà un pri-mer cicle de cinema accessible al cam-pus. Aquesta iniciativa, emmarcada dinsdel Projecte d’Infoaccessibilitat als audi-toris de la UAB, ha estat possible gràciesa la col·laboració de la Facultat de Tra-ducció i d’Interpretació, el grup de recer-ca Caiac i la Unitat d’Estudiants i deCultura.

La infoaccessibilitat consisteix a tren-car les barreres que imposen les discapa-citats sensorials per a l’accés a les comu-nicacions. Des del 2009, la UABcol·labora amb l’ONCE i l’Imserso perdotar les sales d’actes de les ins-tal·lacions universitàries dels recursostecnològics necessaris per cobrir totesles necessitats: sistemes de subtitulació id’audiodescripció, etc. D’aquesta mane-ra, totes les persones poden seguir lesactivitats independentment de les disca-pacitats sensorials.

Al cicle es projectaran pel·lícules deWoody Allen. S’inicarà el 17 de novem-bre a les 16 hores. A l’acte de presentacióhi seran presents representants del’ONCE i del Comitè d’Accessibilitat deles Nacions Unides. El cicle continuaràdurant tot el curs 2011-2012.

Ja està disponible la proposta de regla-ment que establirà el marc organitzatiudel Consell d’Estudiants de la UAB, a laqual es poden presentar esmenes fins al14 d’octubre.

El contingut de la proposta va ser elabo-rat per un grup d’estudiants que, demanera voluntària, van participar a lesI Jornades de Formació de RepresentacióEstudiantil que, el mes de març passat, vaorganitzar la Unitat d’Estudiants i deCultura de la UAB.

Un dels grups de treball de la trobada vatractar sobre l’estructura, el funciona-ment i les competències del Consell

d’Estudiants. Hi van participar 24 estu-diants membres dels diferents grupsd’estudiants representants al Claustre dela Universitat, així com també de sindi-cats d’estudiants actius al campus i d’as-semblees i consells d’estudiants defacultat.

Sobre els continguts que no es van arri-bar a tractar en el grup de treball es va feruna proposta tècnica observant altresòrgans similars de les universitats catala-nes per tal de poder exposar-ho a la co-munitat estudiantil i que aquesta puguifer-hi les esmenes i propostes que estimiadients.

Es pot descarregar la proposta de regla-ment del Consell d’Estudiants de la UABi trobar el formulari per fer-hi esmenes alweb següent: http://etc.uab.cat. Les es-menes s’han d’enviar al correu electrò-nic suport.estudiants@ uab.cat abans del14 d’octubre.

Ja tenim proposta de reglamentdel Consell d’Estudiants

Elaborada per un grupd’estudiants, s’hi podenpresentar esmenesfins al dia 14 d’octubre

La UAB ha endegat un projecte per ferinfoaccessibles les seves sales de cinema

L’AUTÒNOMA haparlatambaquest exrector, queimpartirà la lliçó inauguraldel nou curs el 10 d’octubre

L’ENTREVISTA16

Aquest és l’Any de la Participació a la UAB.És una coincidència afortunada perquè enuna part important de l’opinió jove hiha una crítica a les formes tradicionals dela política. I la universitat pot ser un bonlaboratori per explorar nous mecanismesde participació.

Com veu el moviment dels Indignats?És un símptoma positiu d’un descontenta-ment d’una part de la població que no esresigna a lapassivitat sinóqueaixeca la veureclamant transformacions. Si els resultatsd’aquesta mobilització tenen impacte realo no, dependrà de la capacitat de concretarles propostes.

Com es pot concretar?Hi ha dues línies: una, seleccionar objec-tius i no pensar que es pot assolir una llistade cent reivindicacions; i una altra, aliar-seambaltres actors comONG, agents socials,tercer sector, que són actius de fa molts

Josep Maria Vallès

l’autònoma

L’AUTÒNOMA Publicació de la UAB

EDICIÓ I PRODUCCIÓ:Àrea de Comunicació i de Promoció

REDACCIÓ: Mireia Aguado, María JesúsDelgado, Miguel Ángel Linares, OctaviLópez, Sònia Perelló, Lucas Santos

IMPRESSIÓ: Servei de Publicacions

FOTOGRAFIES: Antonio Zamora, PierreCaufapé, Jordi Pareto

Setembre de 2011. Núm. 249Les opinions expressades per les personesentrevistades reflecteixen únicament lesseves idees. Està prohibida la reproducciótotal o parcial dels continguts d’aquestarevista sense l’autorització escrita del’editor. L’AUTÒNOMA es pot imprimir enformat Acrobat via Internet a:www.uab.cat

UNIVERSITAT AUTÒNOMADE BARCELONAÀrea de Comunicaciói de PromocióEdifici del Rectorat08193 Bellaterra(Cerdanyola del Vallès)Tel. 93 581 13 35Fax 93 581 25 46www.uab.catg.premsa@uab.cat

anys en algunes de les qüestions queplan-teja el 15-M. Sumant l’energia dels uns il’experiència dels altres, potser es pot anarmés enllà.

Fa 25 anys de la creació de la Facultat deCiènciesPolítiques i deSociologia a laUAB.AEspanya, laComplutense tenia elmono-poli d’aquests estudis. Amb l’arribada dela democràcia, la Facultat de Ciències Po-lítiques i de Sociologia de la UAB, la sego-na de l’Estat, va ser el primer centre uni-versitari creat per la Generalitat. Va néixeramb uns trets innovadors: com a facultatde segon cicle, que donava accés a estu-diants d’altres estudis, i amb voluntat depresència internacional. Ha consolidatgrups de recerca de qualitat i ha formatbons professionals. Ara té el repte de res-pondre als canvis que es van produint a lasocietat. I ajudar a superar l’actual descrè-dit de la política entre els ciutadans.

Comes pot tornar a confiar en els polítics?Amb més implicació ciutadana, no llan-çant la tovallola. Combinant persones quees dediquin a la política de manera per-manent i d’altres de forma temporal. Sitots fossin amateurs, se’lsmenjarien enca-ra més els grans grups d’interessos i els

funcionaris; si tots són professionals, s’a-caben generant unes dinàmiques massacorporatives i un allunyament de la ciuta-dania. A més, les institucions polítiquesque tenim es van dissenyar al segle passati no han evolucionat al ritme de la societatactual.

Com a exrector, com veu la UAB ara?Ha millorat molt en recerca, relacionsinternacionals, serveis de suport, etc., entermes generals; però no estic tan segurque hagi millorat en la qualitat de ladocència, que sempre és cosa de dos: unalumnat que arriba amb dèficits impor-tants i un professorat menys valorat iincentivat per a la docència que per a larecerca. S’han fet esforços per corregir-hoperò s’ha avançat poc. A més, continuempatint un sistema de govern universitarique no s’adiu amb les exigències comple-xes d’una gran universitat del segle XXI.

Com hauria de ser el sistema de govern?La UAB hauria de tenir un sistema quecombinés més capacitat executiva a totsels nivells i més descentralització interna;amb facultats i departaments més autò-noms i alhora més responsables de lesdecisions i dels recursos que gestionen.

«Cal superar l’actual descrèdit dela política per part dels ciutadans» Es va llicenciar en Dret per la Universitat

de Barcelona i es va doctorar a la UAB,on va obtenir la Càtedra de CiènciesPolítiques i de Sociologia. Va ser el primerdegà de la Facultat de CiènciesPolítiques i de Sociologia(1985-1990),fins que va sortir escollit rector, càrrecque va ocupar durant quatre anys.És autor del llibre Ciència política.Una introducció, convertit en manualde referència a les facultats d’aquestàmbit. Va participar activament en lacreació de la plataforma Ciutadans pelCanvi (CpC). Va ser diputat pel PSCa les eleccions de 1999 i de 2003. Va sernomenat conseller de Justícia del 2003al 2006 al govern de Pasqual Maragall.Actualment, amb 71 anys, continua fentclasses a la UAB com a professor emèrit.

ANTO

NIO

ZAMORA