l’agricultura intensiva: una prÀctica a plantejar

L’AGRICULTURA INTENSIVA:UNA PRÀCTICA A PLANTEJAR

Màster en Medi Ambient, Urbà i Sostenibilitat (M.A.U.S.)Universitat Politècnica de Catalunya

ETSAB

EL MARESME GEOGRÀFICAMENT ESTÀ FORMAT PER:

- LA SERRALADA PRELITORALLA - PLANA AL·LUVIAL- LA LÍNIA COSTANERA- LES RIERES, que travessen transversalment la comarca.

Mapa comarcal del Maresme. Font: Institut Cartogràfic de Catalunya

39.69023,4915,311,590,010,984,600,6253,41Maresme

artificialnaturalclardensTotal (ha)Conreus

ImproductiuAltresPratsMatollars

BoscMunicipi

ELS USOS DEL SÒL PRINCIPALS DEL MARESME SÓN: - EL BOSC DENS- ELS CONREUS- L’IMPRODUCTIU ARTIFICIAL

L’AGRICULTURA ÉS UNA ACTIVITAT IMPORTANT A LA COMARCA

EL SÒL URBÀ TENDEIX A L’ALÇA I L’AGRICOLA ES REDUEIX, DEGUT A L’INCREMENT DEMOGRÀFIC.

Mapa Usos del Sòl del Maresme Font: Pla Director del Maresme

Cobertes del Sòl per municipis al Maresme. Font:. Taula 91. Regió Forestal V. MCSC.CREAF 2.000.

MARESMEDISTRIBUCIÓ DE LA SUPERFÍCIE AGRÀRIA UTILITZADA (SAU) HectàreesSERIE TEMPORAL

Total

Secà Regadiu Terres llaurades Pastures PermanentsAny explot ha explot ha explot ha explot ha explot ha

1999 1.207 3.863 399 1.235 1.103 2.629 1.197 3.711 31 1521989 2.395 5.644 1.012 2.114 2.045 3.529 2.326 5.176 98 4681982 3.073 7.581 1.251 2.613 2.680 4.965 3.065 7.544 19 38

Superfície Agrària Utilitzada (SAU)

LA SAU DEL MARESME DISMINUEIX, MÉS RÀPIDAMENT EN TERRES DE SECÀ QUE EN TERRES DE REGADIU.

L’INCREMENT DEL SÒL URBÀ EN EL MARESME, IMPLICA UNA REDUCCIÓ DEL SÒL AGRÍCOLA.

EL SÒL AGRÍCOLA EN EL MARESME, ÉS UNA RESERVA DE SÒL PER PODER SER URBANITZAT.EL SÒL S’ENCAREIX, TAMBÉ L’AGRÍCOLA.

L’AGRICULTURA HA DE TREURE RENDIMENT DEL SEU SÒL. AQUESTA OPTA PER L’AGRICULTURA INTENSIVA, MÉS PRODUCCIÓ EN MENYS SÒL.

AGRICULTURA INTENSIVA DE REGADIU I AMB CONREUS PROTEGITS.

ELS CONREUS MAJORITARIS EN EL MARESME SÓN DOS:- ELS CONREUS HERBACIS DE LA FLOR I PLANTA ORNAMENTAL. PRINCIPALMENT A VILASSAR DE MAR.- ELS CONREUS HERBACIS D’HORTALISSES. PRINCIALMENT A ST CEBRIÀ DE VALLALTA.

Distribució de la Superfície Agrària Utilitzada (SAU). Font: Institut d’Estadística de Catalunya (IDESCAT)

VILASSAR DE MAR

- MUNICIPI DEL BAIX MARESME- PLANA AL·LUVIAL, ES CARACTERITZA PER:

- SER UN CONJUNT D’ESPAIS LLIURES QUE TENEN LA FUNCIÓ DE CONNECTAR BIOLÒGICAMENT LA SERRALADA I EL MAR.- SER UN SÒL DE POC PENDENT, MOLT VULNERABLE A LA CONTAMINACIÓ.

- L’EXTENSIÓ ÉS D’UNS 4 KM2. REDUÏDA.

Ortofotomapa . Vista aèria del Vilassar de Mar. Font:Institut Cartogràfic de Catalunya

39.69023,4915,311,590,010,984,600,6253,41Maresme

39262,0234,991,5800,620,7900Vilassar de Mar



BoscMunicipi

ELS USOS DEL SÒL PRINCIPALS DE VILASSAR DE MAR SÓN: - ELS CONREUS- L’IMPRODUCTIU ARTIFICIAL

L’AGRICULTURA ÉS UNA ACTIVITAT IMPORTANT AL MUNICIPI

EL SÒL URBÀ TENDEIX A L’ALÇA I L’AGRICOLA ES REDUEIX. HI HA UNA LLUITA PEL SÒL.

L’AGRICULTURA PASSA A SER INTENSIVA DE REGADIU SOTA PROTECCIÓCONREUS DE REGADIU PREDOMINANT A VILASSAR SÓN LES FLORS I PLANTES ORNAMENTALS

VILASSAR DE MARCONREUS HERBACIS: FLORS I PLANTES ORNEMENTALS

A l'aire lliure i/o proteció baixa

Total Secà Regadiu Total Secà Regadiu en hivernaclesAny explot àrees explot àrees explot àrees explot àrees explot àrees explot àrees explot àrees

1999 55 11.337 0 0 55 11.337 40 3.459 0 0 40 3.459 49 7.8781989 69 9.447 0 0 69 9.447 52 3.873 0 0 52 3.873 56 5.5741982 89 14.088 0 0 89 14.088 81 8.114 0 0 81 8.114 59 5.974

1982-1989 ES REDUEIXEN LES ÀREES TOTALS DE CONREU.

1989 I 1999 INCREMENTEN ÀREES DE REGADIU I LES ÀREES D’HIVERNACLES.

L’AGRICULTURA INTENSIVA DE REGADIU L COMENÇA JA HA TENIR MOLTA FORÇA.

ES SUBSTITUEIXEN LES TERRES DE SECÀ PER LES DE REGADIU

ELS HIVERNACLES HI TENEN MOLTA PRESÈNCIA.

Cobertes del Sòl per municipis al Maresme. Font:. Taula 91. Regió Forestal V. MCSC.CREF 2.000.

Els conreus herbacis: Flors i Plantes Ornamentals a Vilassar de Mar. Font: Institut d’Estadística de Catalunya (IDESCAT)

ELS ESPAIS LLIURES DE LA PLANA FORMEN EL CONNECTOR BIOLÒGIC.LES RIERES SÓN ELS EIXOS D’AQUESTS CONNECTORS.

1. TURÓ DE CIRERS-BURRIAC-MONTCABER-PLATJA DE CABRERA.

Connectors Biològics Viables 1999. Font: Agenda 21 Local del Baix Maresme (A21L BM)

A VILASSAR DE MAR ELS HIVERNACLES OCUPEN ELS ESPAIS LLIURES DE LA PLANA AL·LUVIAL I REDUEIXEN LA CAPACITAT DE CONNECCIÓ BIOLÒGICA MAR - MUNTANYA QUE AQUESTS ESPAIS TENEN.

Vilassar de Mar. Plana Al·luvial.

Pla Director Urbanístic del Sistema Costaner (PDU SC)

ENTRE ELS SEUS OBJECTIUS DESTAQUEN:“- Protegir els valors dels espais costaners: ambientals, paisatgístics, culturals, científics...- Preservar del procés de transformació urbanística els espais costaners ... - ...recolzament de la biodiversitat en connectar els espais de l’interior amb els del litoral.”

EN EL MUNICIPI DE VILASSAR DE MAR EL PDU SC, DELIMITA ZONES DE SÒL NO URBANITZABLE COSTANER- SNU-C2, S’ADMETEN INSTAL·LACIONS D’HIVERNACLES I SIMILARS- SNU-C3, LI CORRESPON EL RÈGIM DE L’ÚS DEL SÒL NO URBANITZABLE

Font: Pla Director Urbanístic del Sistema Costaner (PDU SC)

SANT CEBRIÀ DE VALLALTA

- MUNICIPI DEL MARESME CENTRAL- SERRALADA, ES CARACTERITZA PER:

- ZONA IMPORTANT A NIVELL FORESTAL I D’ESPAIS NATURALS..- SER UN SÒL DE PENDENT ABRUPTA, FRÀGIL I AMB ALT RISC A L’EROSIÓ.

- L’EXTENSIÓ ÉS D’UNS 15,5 KM2.

Ortofotomapa. Vista aèria de Sant Cebrià de Vallalta. Font: Institut Cartogràfic de Catalunya

39.69023,4915,311,590,010,984,600,6253,41Maresme

1.57919,089,120,2600,501,950,2768,82St Cebrià Vallalta



BoscMunicipi

ELS USOS DEL SÒL PRINCIPALS DE SANT CEBRIÀ DE VALLALTA SÓN:

-ARBRAT DENS-CONREUS

MUNICIPI AMB SÒL AMB PENDENT

MUNICIPI QUE DEPÈN DE L’AGRICULTURA

L’AGRICULTURA S’HA DE DESENVOLUPAR EN ESPAIS DE TERRENY PETITS.

L’AGRICULTURA PASSA A SER INTENSIVA DE REGADIU SOTA PROTECCIÓ

Cobertes del Sòl per municipis al MaresmeFont:. Taula 91. Regió Forestal V. MCSC.CREF 2.000.

L’AGRICULTURA INTENSIVA DE REGAIDU EN SÒL AGRÍCOLA CREIX EN SUBSTITUCIÓ DEL SÒL FORESTAL.

ES PRODUEIX UNA IMPORTANT DESFORESTACIÓ DEL MUNICIPI A CANVI D’UN INCREMENT ELEVAT DE LES ÀREES D’HIVERNACLES.

Vista de l’emplaçament dels hivernacles a St. Cebrià. Font: Pròpia.

ST CEBRIÀ DE VALLALTACONREUS HERBACIS: HORTALISSES

En terreny de conreu

Total Secà Regadiu Total Secà RegadiuAny explot ha explot ha explot ha explot ha explot ha explot ha

1999 49 70 0 0 49 70 1 0 0 0 1 019891982 92 187 1 2 92 185 5 6 0 0 5 6

En conreu hortícola a l'aire lliure En conreu hortícola amb protecció baixa

Total Secà Regadiu Total Secà Regadiu en hivernaclesAny explot ha explot ha explot ha explot àrees explot àrees explot àrees explot àrees

1999 32 24 0 0 32 24 8 938 0 0 8 938 34 3.60819891982 86 150 0 0 86 150 1 250 1 180 1 70 54 2.797

ELS TERRENYS DE CONREU A L’AIRE LLIURE ES REDUEIXEN, AUGMENTEN MOLT I SIMULTÀNIAMENT LES ÀREES D’HIVERNACLES.

ES PRODUEIX UN CANVI IMPORTANT QUAN ES PASSA DE CONREAR SOTA HIVERNACLE PER PODER COMPETIR AMB ELS ALTRES MERCATS DEL SECTOR COM ARA HUELVA.

Els conreus herbacis: Hortalisses a Sant Cebrià de Vallalta. Font: Institut d’Estadística de Catalunya (IDESCAT)

PART DEL TERME MUNICIPAL DE SANT CEBRIÀ DE VALLALTA ÉS INCLÒS DINS DEL PLA ESPECIAL DEL MONTNEGRE I EL CORREDOR. AQUEST TÉ UNA SUPERFÍCIE DE 15.010 HA DE LES QUALS 176 HA PERTANYEN AL MUNICIPI DE SANT CEBRIÀ DE VALLALTA.

AQUEST PLA ESPECIAL VOL ESTABLIR “un règim de protecció, conservació i millora del medi físic i rural i del paisatge de sectors de la serralada litoral catalana...”.

ÉS UNA FIGURA SUPRAMUNICIPAL.

S’ADMET L’ÚS AGRÍCOLA

Pla Especial de Montnegre i el Corredor. Font: Diputació de Barcelona. www.diba.es

TORDERA - MUNICIPI DE L’ALT MARESME - 2/3 DEL SEU SÒL PERTANYEN A LA SERRALALDA I 1/3 PERTANY A LA PLANA- L’EXTENSIÓ ÉS D’UNS 84 KM2.

EL MUNICIPI ES CARACTERITZA PER TENIR UN FORT POTENCIAL DE RECURSOS I UNA CAPACITAT D’ACOLLIDA

ELEVATS AL TENIR UNA BAIXA DENSITAT DE POBLACIÓ.

L’ECONOMIA DE TORDERA ES BASA EN L’AGRICULTURA, PERÒ SOBRETOT EN LES INDÚSTRIES

Ortofotomapa. Vista aèria de Tordera. Font: Institut Cartogràfic de Catalunya

ELS USOS DEL SÒL PRINCIPALS DE TORDERA SÓN:-ARBRAT DENS-CONREUS

- MUNICIPI AMB SÒL AMB PENDENT I SÒL PLANER- MUNICIPI QUE NO DEPÈN NOMÉS DE L’AGRICULTURA, VIU TAMBÉ DE LA INDÚSTRIA

DISTRIBUCIÓ DE LA SUPERFÍCIE AGRÀRIA UTILITZADA (SAU)MARESME.DISTRIBUCIÓ PER MUNICIPIS. ANY 1999

Total

Secà Regadiu Terres llaurades Past. PermanentsMunicipi explot ha explot ha explot ha explot ha explot ha

Tordera 138 1.217 108 557 123 660 135 1.161 12 56

Maresme 1.207 3.863 399 1.235 1.103 2.629 1.197 3.711 31 152

Superfície Agrària Utilitzada (SAU)

TERRES DE REGADIU SIGUIN QUASI BÉ IGUALS EN NOMBRE A LES DE SECÀ.

NO TÉ UNA GRAN DENSITAT DE POBLACIÓ, ÉS UN TERME EXTENS

LA DISPUTA ENTRE EL SÒL URBÀ I EL SÒL AGRÍCOLA NO ÉS TAN EXAGERADA

AFLUÈNCIA DE PAGESOS DELS ALTRES MUNICIPIS VAN INCREMENTANT EL NOMBRE D’HIVERNACLES A TORDERA.

39.69023,4915,311,590,010,984,600,6253,41Maresme

8.38122,316,000,8400,361,120,1869,19Tordera

artificialnaturalclardensTotal (ha)

Conreus

ImproductiuAltresPratsMatollar

sBosc

Municipi

Cobertes del Sòl per municipis al Maresme. Font:. Taula 91. Regió Forestal V. MCSC.CREAF 2.000.

Distribució SAU a Tordera. Font: Institut d’Estadística de Catalunya (IDESCAT).

LES DIFERÈNCIES RESPECTE DE L’AGRICULTURA TRADICIONAL

L’AGRICULTURA INTENSIVA, RESPECTE L’AGRICULTURA TRADICIONAL, PERMET:

- UN MAJOR RENDIMENT DEL CONREU, PER TANT MÉS OPORTUNITAT EN ELS MERCATS

- LA PROGRAMACIÓ DE LA COLLITA

- UN CONTROL MOLT MÉS ESTRICTE I EFICAÇ DE LA QUALITAT EN: MORFOLOGIA, COLOR, I SABOR EN EL CAS DE LES HORTALISSES.

- UN MILLOR APROFITAMENT DE L’AIGUA.

- MILLORS CONDICIONS DE TREBALL PER ALS PRODUCTORS.

- MENORS COSTOS D’OPERACIÓ PER ÀREA CONREUADA.

EN L’AGRICULTURA INTENSIVA EXISTEIXEN DOS TIPUS DE CONREUS:

- CONREU EN SÒL SÓN CONREUS ON EL PRODUCTE ÉS ARRELAT AL SÒL, AL QUAL SE LI APLIQUEN PRODUCTES QUÍMICS PER A QUE ELS SEUS COMPONENTS NATURALS NO AFECTIN AL CONREU. MOLTES VEGADES ÉS ON S’APLIQUEN ELS ANOMENATS ACOLXATS.

- CONREU FORA SÒL: EN BANQUETES O TESTOS PER AÏLLAR-LOS DEL SÒL QUE S’HAGI POGUT CONTAMINAR I TAMBÉ PER BENEFICIS PRODUCTIUS.

EN L’AGRICULTURA INTENSIVA EXISTEIXEN BÀSICAMENT DUES FORMES DE CONREU PROTEGIT :

- CONREUS AMB PROTECCIÓ BAIXA: UMNBRÀCLES I TÚNELS

- CONREUS AMB PROTECCIÓ TOTAL: HIVERNACLES CALENTS (AMB CLIMATITZACIÓ) O FREDS (SENSE CLIMATITZACIÓ)

CONREU EN SÒL SOTA UMBRACLES A VILASSAR DE MAR

Font: Pròpia

CONREU EN SÒL, SOTA HIVERNACLE MULTITÚNEL A ST CEBRIÀ DE VALLALTA

Font: Pròpia

CONREU EN SÒL SOTA HIVERNACLE A ST. CEBRIÀ I AMB ACOLXAT

Font: Pròpia

CONREUS FORA SÒL I EN TEST A L’AIRE LLIURE AL MARESME

Font: Pròpia

CONREUS FORA SÒL EN TEST EN HIVERNACLES

Conreus fora sòl en hivernacles. Font:Azrom

ELS PARÀMETRES A CONSIDERAR PER CONSTRUIR CONREUS PROTEGIT

- EL TIPUS DE CONREU

- EL MERCAT AL QUAL ESTÀ DESTINAT EL PRODUCTE

- L’ESTUDI DE LA ZONA:

- ANÀLISI DEL TERRENY I CONEIXEMENT DE LES SEVES CONDICIONS FÍSIQUES I QUÍMIQUES.

- ANÀLISI CLIMÀTICA

- DEFINICIÓ DE LA ZONA: ESTUDI TOPOGRÀFIC I D’ORIENTACIONS

- CONSIDERAR LES RUTES D’ACCÉS

- ESTUDI ECONÒMIC SOBRE LES OPCIONS DEL TIPUS DE COBERTURA.

CAP PARÀMETRE CONSIDERA EL MEDIAMBIENT ON ES TROBARÀ EL FUTUR CONREU PROTEGIT

COMPONENTS DELS HIVERNACLES:- L’ESTRUCTURA

HA DE SER FUNCIONAL, DURABLE, ADAPTABLE A LA COBERTURA ESCOLLIDA TANT SI ÉS RÍGIDA COM FLEXIBLE.

MOLTES SÓN MODULARS, FÀCILS D’INSTAL·LAR I DESMUNTAR

L’ESTRUCTURA ESTÀ COMPOSTA DE :- APERTURA DE L’HIVERNACLE-CIMENTACIÓ: ELEMENTS DE CONNEXIÓ DE L’ESTRUCTURA AMB EL TERRENY.NORMALMENT ES FAN EXCAVACIONS DE 30 CM DE DIÀMETRE I 60 DE PROFUNDITAT.- COLUMNES PRINCIPALS QUE CONNECTEN LA CIMENTACIÓ AMB EL SOSTRE- ELS MATERIALS PODEN SER DE DIVERSOS TIPUS, TALS COM FERRO I MÉSMODERNAMENT L’ACER GALVANITZAT.

- COBERTURES PODEN SER DE:MALLES, PLÀSTICS, POLICARBONAT I VIDRE

ELS HIVERNACLES SÓN CONSTRUCCIONS ENCARA QUE ES DESMONTIN I ES PUGUIN TRASLLADAR

ELS SECTORS DELS CONREUS DE LA FLOR TALLADA, PLANTA ORNAMENTAL I DE LES HORTALISSES, BÀSICAMENT S’ESTRUCTUREN SEGONS:

- EXPLOTACIONS FAMILIARS, DE PETITES EXTENSIONS, ENTRE 1 I 3 HA.

- SÓN SECTORS DE FORÇA ACTIVITAT I MOLT ESTABLES.

- GENEREN MOLTA RIQUESA I MOLTS LLOCS DE TREBALL.

- TREBALLEN NORMALMENT EN FORMA DE SOCIETATS.

- INVERTEIXEN MOLT EN TECNOLOGIA PER MILOORAR LA QUAÑITAT DEL PRODUCTE I REDUÏR ELS COSTOS.

- TENEN ELS SEUS MERCATS,: LOCAL, AUTONÒMIC, ESTATAL I EXTRANGER.

- LES SEVES ENTITATS PEL COMERÇ COM DEL MERCAT DE LA FLOR I PLANTA ORNAMENTAL DE CATALUNYA.

- POSSEEIXEN ESTRUCTURES ADMINISTRATIVES COM LES SOCIETATS I LES ASSOCIACIONS.

PODEM DIR PERFECTAMENT QUE SÓN EMPRESES I INDÚSTRIES PER LA SEVA PRODUCCIÓ, ESTRUCTURACIÓ I MERCAT.

Plana al·luvial de Vilassar de Mar. Font_ Pròpia

COMPORTA IMPACTE MEDIAMBIENTAL

1. L’EMPLAÇAMENT EN ZONES AGRÍCOLES DE LA PLANA

- LES ZONES AGRÍCOLES DE LA PLANA, COM A ESPAIS LLIURES QUE SÓN PERMETEN LA CONNECTIVITAT ECOLÒGICA I BIOLÒGICA TRANSVERSAL EN EL TERRITORI I AQUELLA QUE S’ESTABLEIX ENTRE LES RIERES I EL RIU LA TORDERA I LES ZONES AGRÍCOLES DE LA COMARCA. - SÓN TERRENYS FÈRTILS ON LES RIERES HI HAN ANAT DIPOSITANT SEDIMENTS PROVINENTS DE LA SERRALADA (IGUAL QUE EL RIU LA TORDERA) I TENEN UN ALT RISC DE CONTAMINACIÓ.

LES CONSEQÜÈNCIES SÓN LA REDUCCIÓ O LA SEGMENTACIÓ TOTAL D’AQUESTES PROPIETATS DE CONNECTIVITAT QUE TENEN AQUESTES ZONES, I L’INCREMENT DEL SEU RISC DE CONTAMINACIÓ.


2. L’EMPLAÇAMENT EN ZONES AGRÍCOLES FORESTALS

- SÒLS FORESTALS DE PENDENTS FORTES, MODIFIQUEN LA CONNEXIÓ BIOLÒGICA EN EL TERRITORI I INCREMENTEN EL RISC D’EROSIÓ DEL SÒL.-ELS SÒLS DE PENDENTS ACCENTUATS TENEN UN ELEVAT RISC D’EROSIÓ PERQUÈ TENEN UNA TOPOGRAFIA MOLT ABRUPTA.

AQUEST TIPUS DE RISC COMPORTA ELS SEGÜENTS IMPACTES: LA DESTRUCCIÓ DEL SÒL, L’EMPOBRIMENT EN LA SEVA QUANTITAT DE MATÈRIA ORGÀNICA I L’ELIMINACIÓ DE LA SEVA COBERTA VEGETAL.

SITUACIÓ DELS HIVERNACLES EN TERRASSES AL MARESME

SITUACIÓ DELS HIVERNACLES EN PENDENT A SANT CEBRIÀ DE VALLALTA.

Font: Pròpia

Font: Pròpia


3. LA IMPERMEABILITZACIÓ DELS SÒLS

-LA IMPERMEABILITACIÓ PRÒPIA I DIRECTE DELS SÒLS, ES DUR A TERME AMB PRODUCTES DE PLÀSTIC, ACOLXAT DEL SÒL.

- COMPORTA L’AÏLLAMENT DELS SÒLS TOTALMENT DE L’ATMOSFERA I D’AQUESTA MANERA FRENA EL DESENVOLUPAMENT DE LES “MALES HERBES”

-AMB AQUEST AÏLLAMENT EL SÒL PERD TOTES LES SEVES QUALITATS NECESSÀRIES PER A L’ECOSISTEMA DEL TERRITORI GENERANT ALHORA UNS IMPACTES FORTS PEL MEDI COM SÓN LA DISMINUCIÓ O ANUL·LACIÓ DE LA PERMEABILITAT DEL SÒL.

COM A CONSEQÜÈNCIA, LA IMPORTANT REDUCCIÓ DE LA RECÀRREGA DELS AQÜÍFERS I LA MODIFICACIÓ DEL RISC D’AVINGUDES

ACOLXAT DEL TERRENY AL MARESME

Font: Pròpia


4. LA UTILITZACIÓ DE PLAGUICIDES I FITOSANITARIS

- PODEN SER DE TIPUS ORGÀNIC O QUÍMIC I QUE S’APLIQUEN PER ESTERILITZAR BIOLÒGICAMENT ELS SÒLS (INSECTICIDES, FUNGICIDES, HERBICIDES, DESCONTAMINADORS QUÍMICS DEL SÒL,ETC)

-S’APLIQUEN EN EL TRACTAMENT DELS CONREUS PER INCREMENTAR LA SEVA PRODUCTIVITAT, MODIFIQUEN LES PROPIETATS I QUALITATS DELS SÒLS PER A QUE LES PLANTES DELS CONREUS NO MORIN ASFIXIADES PEL TERRENY, SOBRETOT EN TERRENYS ARGILOSOS, I PER EVITAR QUE ELS CONREUS AGAFIN MALATIES.

- ELS CONREUS QUE MÉS ELS APLIQUEN PER HECTÀREA SÓN ELS DE LA FLOR I PLANTA ORNAMENTAL.

-ELS IMPACTES QUE IMPLICA L’ÚS DE FIOTSANITARIS SÓN: LA CONTAMINACIÓ DIFUSA DE L’AIRE, DEL SÒL I DE LES AIGÜES, PART DELS QUALS ARRIBA DIRECTAMENT ALS SÒLS I PART ES TRANSFEREIX AL SISTEMA HIDROLÒGIC, SOBRETOT SUBTERRANI.

I LA CONTAMINACIÓ CONCENTRADA PROVOCADA PELS ENVASOS MAL BUIDATS I CADUCATS, LES AIGÜES DE RENTAT DE MÀQUINES, ETC. QUE PART VAN DIRECTAMENT AL SÒL I AL SISTEMA HIDROLÒGIC.

5. LA CANALITZACIÓ I L’EMBASSAMNET DE L’AIGUA DE PLUJA

LA CANALITZACIÓ DE L’AIGUA DE PLUJA EN ALGUNES COBERTURES D’HIVERNACLES, ELS DRENATGES DELS TERRENYS, I ELS EMBASSAMENTS PER TENIR RESERVES D’AIGUA PELS SISTEMES DE REG

COMPORTEN LA REDUCCIÓ DE LA RECÀRREGA DELS AQÜÍFERS I LA REDUCCIÓ DEL SEU CABAL PERQUÈ L’AIGUA DE PLUJA ES CONDUEIX DIRECTAMENT A LES RIERES I NO ES FILTRA A TRAVÉS DEL SÒL.


6. L’EXPLOTACIÓ DEL SISTEMA HIDROLÒGIC SUBTERRANI

- L’AIGUA NECESSÀRIA PER A L’AGRICULTURA DEL MARESME, S’EXTRAU DEL SEU SISTEMA HIDROLÒGIC SUBTERRANI: POUS, MINES I AQÜÍFERS I GENERA UNA SOBREEXPLOTACIÓ D’AQUEST SISTEMA.

AQUEST FET COMPORTA LA REDUCCIÓ DEL CABAL NATURAL DELS AQÜÍFERS QUE ALHORA DONA PEU A LA SEVA SALINITZACIÓ DEGUT A L’INTRUSIÓ D’AIGÜES MARINES, CONTAMINANT L’AIGUA DELS AQÜÍFERS DE CLORURS.

L’AGICULTURA EXTREU L’AIGUA DELS AQÜÍFERS, I LA DE SOTMET A TRACTAMENTS D’ÒSMOSI PER ELIMINAR LA SAL I REDUIR EL SEU ALT ÍNDEX DE CONDUCTIVITAT.

PER FER EL PROCÉS D’ÒSMOSI ES GASTA EL DOBLE D’AIGUA QUE SI NO S’HAGUÉS DE FER, ES REDUIEX MÉS EL CABAL D’AQUESTS AQÜÍFERS I POUS.

UN COP S’HA TRACTAT L’AIGUA, L’EXCÉS DE SAL ÉS ABOCAT A LES RIERES AUGMENTANT LA CONTAMINACIÓ DE CLORURS.

7. L’ÚS D’IL·LUMINACIÓ ARTIFICIAL NOCTURNA

L’ÚS D’IL·LUMINACIÓ ARTIFICIAL NOCTURNA QUE S’UTILITZA EN ELS CONREUS DE FOTOPERÍODE, AQUELLS QUE NECESSITEN LLUM DURANT 24 HORES

COMPORTA L’INCREMENT DE LA CONTAMINACIÓ LUMÍNICA DE LA ZONA.

8. L’ÚS DELS PLÀSTICS

L’ÚS DELS PLÀSTICS COMPORTA LA REDUCCIÓ DE LA CONNECTIVITAT BIOLÒGICA ENTRE LA SERRALADA I EL MAR DEGUT A:

- LA IMPERMEABILITZACIÓ DEL SÒL DEGUT ALS ACOLXATS, EMBASSAMENTS, DRENATGES,...- CANALITZACIÓ LES AIGÜES DE PLUJA QUE DEIXEN DE FILTRAR-SE PEL TERRENY DEGUT A LES COBERTURES DE PLÀSTIC, QUE PODEN ALTERAR CONSIDERABLEMENT LA UBICACIÓ I ELS HÀBITS DE LA FAUNA AUTÒCTONA.


9. ELS TALLA-VENTS

ELS TALLA VENTS, QUE CANVIEN LA DIRECCIÓ D’AQUESTS O ELS ANUL·LEN AMB CONSEQÜÈNCIES PER LA FLORA I FAUNA DEL LLOC.

10. LES PANTALLES ANTI-OCELLS

LES PANTALLES ANTI-OCELLS, QUE EVIDENTMENT AFECTEN A AQUEST ANIMALS I SEGURAMENT AD’ALTRES EN ELS SEUS HÀBITATS.

11. RESIDUS

ENVASOS DE PRODUCTES FITOSANITARIS, ÉS A DIR, PESTICIDES, FERTILITZANTS,ETC., ABOCAMENTS D’AIGÜES AGRÍCOLES, PROCEDENTS DE LA NETEJA I ESBANDITS DELS ENVASOS I DE LA MAQUINÀRIA, QUE MOLTES VEGADES VAN A PARAR AL SISTEMA HIDROLÒGIC, SUPERFICIAL I SUBTERANI, I QUE COMPORTA UNA CONTAMINACIÓ D’AQUEST.

ELS PLÀSTICS DELS HIVERNACLES ACTUALMENT JA ES RECICLEN. EN EL CAS DEL MARESME AQUESTA TASCA LA DUR A TERME LA NOVA DEIXALLERIA DE VILASSAR DE MAR, QUE ÉS MUNICIPIAL.

AQUEST TIPUS D’AGRICULTURA , MODIFICA I AFECTA NEGATIVAMENT, EN MÉS O MENYS MESURA, EL MEDIAMBIENT ON ES TROBA

DESPRÉS DE LA NORMATIVA QUE S’HA ANALITZAT, HEM DE DESTACAR:

1. LA NORMATIVA, ENTRE ALTRES DIRECCIONS, VA ENCAMINADA A ASSEGURAR EL DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE PRESERVANT EL MEDI AMBIENT I EL MEDI FÍSIC.

2. EL PTG TÉ PER OBJECTE DE PROTECCIÓ, ENTRE D’ALTRES, ELS ESPAIS:

PEL SEU VALOR AGRÍCOLA O FORESTAL, QUE INCLOU ENTRE ELLS:

ELS SÒLS D’ESPECIAL INTERÈS AGRÍCOLA, SÒLS OCUPATS PER CONREUS O PRATS DE REGADIU, ELS SÒLS QUE EN UN FUTUR ES PREVEU QUE TINDRAN AQUESTA CONDICIÓ I ELS SÒLS OCUPATS PER CONREUS DE PRODUCTES AMB DENOMINACIÓ DE QUALITAT O DENOMINACIÓ D’ORIGEN.

EL PTG TÉ PER DIRECTRIUS GENERALS, ENTRE D’ALTRES:

- SISTEMA TERRITORIAL INTEGRAT D’ESPAIS NATURALS- FER COMPATIBLES PROTECCIÓ I PRODUCCIÓ AGRÍCOLA- REGLAMENTAR DES DE LA LEGISLACIÓ URBANÍSTICA LA UBICACIÓ EN SÒLS AGRÍCOLES

DE CONSTRUCCIONS FIXES O DESMUNTABLES O HIVERNACLES

3. PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL SISTEMA COSTANERAQUEST PLA IDENTIFICA ELS ESPAIS COSTANERS CLASSIFICATS COM A : SÒL NO DELIMITAT I SÒL NO URBANITZABLE, I ELS PRESERVA PER IMPERATIU DEL PRINCIPI DE DESENVOLUPAMENT URBANÍSTIC SOSTENIBLE, AMB ELS OBJECTIUS DE:

- PROTEGIR ELS VALORS: AMBIENTALS, PAISATGÍSTICS, AGRÍCOLES, FORESTALS,... D’AQUESTS SÒLS.

- PRESERVAR-LOS EL PROCÉS DE TRANSFORMACIÓ URBANÍSTICA.- DE MILLORAR LA QUALITAT DE VIDA AMB LA FUNCIONALITAT D’AQUESTS ESPAIS COSTANERS: COM A ÀMBIT DE REEQUILIBRI HOME- NATURA, COM A MANTENIMENT D’UN RECURS TURÍSTIC BÀSIC I COM A RECOLZAMENT A LA BIODIVERSITAT EN CONNECTAR ELS ESPAIS DE L’INTERIOR AMB ELS DEL LITORAL.

LA REGULACIÓ I LES DIRECTRIUS QUE INCLOU AQUEST PLA DIRECTOR, SÓN D’OBLIGAT COMPLIMENT PER PART DEL PLANEJAMENT URBANÍSTIC.

4. PLA ESPECIAL DEL MONTNEGRE I EL CORREDOR

L'ESPAI NATURAL DEL MONTNEGRE-CORREDOR (SERRALADA DE MARINA) CONSTITUEIX UN ESPAI LLIURE DE GRAN EXTENSIÓ, EN QUÈ PER TAL DE DEFINIR ELS TRACTAMENTS ESPECÍFICS MÉS AJUSTATS A LLURS CARACTERÍSTIQUES CONCRETES DE PROTECCIÓ, CONSERVACIÓ I MILLORA, S'ESTABLEIXEN ALGUNES DE LES ZONES SEGÜENTS: - ZONA FORESTAL CONSOLIDADA

- ZONA FORESTAL DE RECUPERACIÓ- ZONA FORESTAL D'ALT VALOR ECOLÒGIC I PAISATGÍSTIC- ZONA AGRÍCOLA

DETERMINACIONS A LA ZONA AGRÍCOLALA ZONA AGRÍCOLA ESTÀ INTEGRADA PELS TERRENYS OCUPATS PRINCIPALMENT PER CONREUS O QUE SÓN

OBJECTE D'APROFITAMENTS I USOS AGROPECUARIS.

USOS ADMESOS, ENTRE D’ALTRES:S'ADMETEN ELS USOS AGRÍCOLES, QUE ES MANTINDRAN I DURAN A TERME D'ACORD AMB LES DISPOSICIONS

LEGALS VIGENTS EN AQUESTA MATÈRIA I LES PREVISIONS NORMATIVES DEL PRESENT PLA ESPECIAL.

5. LLEI 2/2002 D’URBANISME

CONCEPTE DE DESENVOLUPAMENT URBANÍSTIC SOSTENIBLE

1. EL DESENVOLUPAMENT URBANÍSTIC SOSTENIBLE ES DEFINEIX COM LA UTILITZACIÓ RACIONAL DEL TERRITORI I EL MEDI AMBIENT I COMPORTA CONJUMINAR LES NECESSITATS DE CREIXEMENT AMB LA PRESERVACIÓ DELS RECURSOS NATURALS I DELS VALORS PAISATGÍSTICS, ARQUEOLÒGICS, HISTÒRICS I CULTURALS, A FI DE GARANTIR LA QUALITAT DE VIDA DE LES GENERACIONS PRESENTS I FUTURES.

2. EL DESENVOLUPAMENT URBANÍSTIC SOSTENIBLE, ATÈS QUE EL SÒL ÉS UN RECURS LIMITAT, COMPORTA TAMBÉ LA CONFIGURACIÓ DE MODELS D’OCUPACIÓ DEL SÒL QUE EVITIN LA DISPERSIÓ EN EL TERRITORI, AFAVOREIXIN LA COHESIÓ SOCIAL, CONSIDERIN LA REHABILITACIÓ I LA RENOVACIÓ EN SÒL URBÀ, ATENGUIN LA PRESERVACIÓ I LA MILLORA DELS SISTEMES DE VIDA TRADICIONALS A LES ÀREES RURALS I CONSOLIDIN UN MODEL DE TERRITORI GLOBALMENT EFICIENT.

3. L’EXERCICI DE LES COMPETÈNCIES URBANÍSTIQUES HA DE GARANTIR, D’ACORD AMB L’ORDENACIÓ TERRITORIAL, L’OBJECTIU DEL DESENVOLUPAMENT URBANÍSTIC SOSTENIBLE.

LES ADMINISTRACIONS AMB COMPETÈNCIES EN MATÈRIA URBANÍSTICA HAN DE VETLLAR, PER PODER ASSOLIR, ENTRE D’ALTRES, UNS NIVELLS ADEQUATS DE SOSTENIBILITAT I DE PRESERVACIÓ DELS RISC NATURALS I TECNOLÒGICS”

RÈGIM D’ÚS DEL SÒL NO URBANITZABLEES PODEN ADMETRE COM A NOVES CONSTRUCCIONS AQUELLES QUE SIGUIN PRÒPIES D’UNA ACTIVITAT

AGRÍCOLA, RAMADERA, D’EXPLOTACIÓ DE RECURSOS NATURALS O, EN GENERAL, RÚSTICA.

ACTES SUBJECTES A LLICÈNCIALA INSTAL·LACIÓ D’HIVERNACLES O INSTAL·LACIONS SIMILARS; EN ELS SUPÒSITS EN QUÈ HO EXIGEIXI EL

PLANEJAMENT URBANÍSTIC.LES ORDENANCES MUNICIPALS PODEN SUBSTITUIR LA NECESSITAT D’OBTENIR LA LLICÈNCIA URBANÍSTICA PER UNA COMUNICACIÓ PRÈVIA DE LA PERSONA INTERESSADA A L’ADMINISTRACIÓ MUNICIPAL

VILASSAR DE MAR DISPOSA DEL PLA GENERAL MUNICIPAL D’ORDENACIÓ

Font: Ajuntament de Vilassar de Mar

PLA GENERAL MUNICIPAL D’ORDENACIÓ

“ES CLASSIFICA COM A SÒL NO URBANITZABLE AQUELL ON NO ES PERMET L’ACCIÓ URBANITZADORA, DONAT QUE AQUESTA NO ÉS NECESSÀRIA PER AL CREIXEMENT URBÀ DEL MUNICIPI, O BÉ PERQUÈ TÉUN INTERÈS ELEVAT PER A L’AGRICULTURA, O DE TIPUS PAISATGÍSTIC I, PER TANT, ÉS OBJECTE D’ESPECIAL PROTECCIÓ O RESERVA”

“ SOLS SÓN ADMESOS ELS USOS AGRÍCOLA I RAMADER. LA VENDA DE FLORS, VINCULADA A LA SEVA PRODUCCIÓ, S’ADMETRÀ EN L’ÀMIBT D’ÚS AGRÍCOLA. ...”

“ LES INSTAL·LACIONS DEDICADES AL CONREU INTENSIU D’HORTA O FLOR, NO SERAN CONSIDERADES EDIFICACIONS QUAN SIGUIN DESMUNTABLES I NO TINGUIN FONAMENTS NI MURS PERIMETRALS SUPERIORS A 1 METRE.

EN AQUESTES INSTAL·LACIONS (HIVERNACLES) NO ES PERMETRÀ CAP ÚS FORA DELS CONREUS.LES AIGÜES DE PLUJA QUE CAIGUIN SOBRE ELS COBERTES DELS HIVERNACLES, HAURAN DE SER CONDUÏDES A LA CAPA FREÀTICA, BÉ DIRECTAMENT PER FILTRACIÓ DEL TERRENY, BÉ ARTIFICIALMENT, MITJANÇANT UN POU”

SANT CEBRIÀ DE VALLALTA PLA GENERAL

EL PLA GENERAL ES DIVIDEIX, ENTRE D’ALTRES, EN LES SEGÜENTS ZONES:

-SÒL RÚSTIC(D1), EL PLA GENERAL DETERMINA QUE EN AQUESTA ZONA S’ADMET L’ÚS AGRÍCOLA I EL FORESTAL, ENTRE D’ALTRES. LES CONSTRUCCIONS ADMESES SERAN, EN AQUEST CAS LES QUE DETERMINA LA LLEI 2/2002 D’URBANISME EN L’ART. 47.5.A.

-SÒL PROTEGIT DE VALOR AGRÍCOLA (D2), DEFINEIX LA ZONA DE CLASSIFICACIÓ URBANÍSTICA QUE ES REFEREIX AL PARATGE DEL TERME MUNICIPAL DE SANT CEBRIÀ ANOMENAT L’HORTA, I ALS TERRENYS D’ÚS I VALOR AGRÍCOLA SITUATS A LO LLARG DE LA RIERA DE SANT CEBRIÀ.

LES ESPECIALS CARACTERÍSTIQUES GEOLÒGIQUES, GEOGRÀFIQUES I DE L’ESTRUCTURA DE LA PROPIETAT DEL SÒL, JUNTAMENT AMB EL VALOR AGRÍCOLA I PAISATGÍSTIC DE LA ZONA, FAN NECESSARI MANTENIR L’ÚS I CONFIGURACIÓ ACTUALS DE LA MATEIXA, EN RAÓ A L’EQUILIBRI ECOLÒGIC DE LA POBLACIÓ.

Font: Ajuntament de Sant Cebrià de Vallalta

TORDERA PLA GENERAL D’ORDENACIÓ URBANA

ÀMBITS DEL SÒL NO URBANITZABLE, ENTRE ELLES HI TROBEM:AGRÍCOLAELS SÒLS QUALIFICATS COM AGRÍCOLA CONTEMPLA LES ZONES MAJORITÀRIAMENT CONREADES, O SIGUI, AQUELLES QUE ESTAN SOTMESES A UN PROCÉS PRODUCTIU PROPI DE L’ACTIVITAT AGRÍCOLA, ...

AGRÍCOLA AL·LUVIALREPRESENTEN ELS SÒLS DE MÉS QUALITAT DE CONREU DEL MUNICIPI.ELS SÒLS QUALIFICATS COM A AGRÍCOLA AL·LUVIAL RECULL BÀSICAMENT ELS ÀMBITS DESTINATS A LA PROTECCIÓ DE L’AQÜÍFER I DE LA PLANA AGRÍCOLA AL·LUVIAL...L’ACTIVITAT ADMESA I DOMINANT EN AQUESTA ZONA SÓN ELS CONREUS, ÉS A DIR, ELS PROCESSOS PRODUCTIUS `PROPIS DE L’ACTIVITAT AGRÍCOLAELS HIVERNACLES I LES INSTAL·LACIONS AGRÍCOLES SE SUBJECTARAN A LES CONDICIONS QUE ES LIMITEN EN L’ART 887.

CONDICIONS DE LES EDIFICACIONS I/O INSTAL·LACIONS DE LES EXPLOTACIONS AGRÍCOLES (HIVERNACLES, MAGATZEMS AGRÍCOLES I CONSTRUCCIONS AUXILIARS), I GRANGES.D’ACORD AMB L’ORDRE 25 D’OCTUBRE DE 1988, DEL DARP, S’ENTÉN CON HIVERNACLE, TOTA MENA D’ESTRUCTURA ERIGIDA AMB FINALITAT DE COBRIR, PROTEGIR, OMBREJAR O PRESERVAR DE QUALSEVOL TIPUS DE CONREU AGRARI PER TAL DE REALITZAR ELS SEU CONREU, LA MILLORA O L’EXPERIMENTACIÓ.NO SERAN CONSIDERATS COM A EDIFICACIONS ELS HIVERNACLES QUE ES PUGUIN DESMUNTAR I NO TINGUIN MURS PERIMETRALS DE FONDÀRIA SUPERIOR A UN METRE.

LES INSTAL·LACIONS PEL CONREU PROTEGIT EN SÒL NO URBANITZABLE HAURAN DE COMPLIR A MÉS DE LES DISPOSICIONS DE L’ORDRE ANTERIOR I DE LES DISPOSICIONS GENERALS DEL SÒL NO URBANITZABLE QUE ESTABLEIX AQUEST PLA GENERAL LES SEGÜENTS CONDICIONS:

- ORDENACIÓ D’AIGÜES: TOTA LA INSTAL·LACIÓ PEL CONREU PROTEGIT HAURÀ DE TENIR PREVIST EL DRENATGE DE L’AIGUA PRÈVIA DECANTACIÓ CA A POUS MORTS...- CARACTERÍSTIQUES CONSTRUCTIVES: ELS ANCORATGES I ELS FONAMENTS DEGUDAMENTREFORÇATS PER TAL D’EVITAR DANYS EN CAS DE VENTS O TEMPESTES.- LA DISTÀNCIA A LES PARTIONS DE LA PARCEL·LA SERÀ DE 3 METRES COM A MÍNIM. AQUESTA ES PODRÀ REDUIR AMB ACORDS ENTRE VEÏNS.- DESMUNTATGE DE LA INSTAL·LACIÓ: LA LLICÈNCIA DE CONSTRUCCIÓ DEL CONREU PROTEGIT INCLOURÀ EL COMPROMÍS DE REALITZAR EL SEU DESMUNTATGE EN EL CAS DE CESSAMENT DE L’ACTIVITAT.

TORDERA PLANOL TOPOGRÀFICAQUÍ ES POT VEURE COM TORDERA DISPOSA ENCARA DE MOLT SÒL AGRÍCOLA I QUE EL NUCLI URBÀ RESPECTE L’EXTENSIÓ DEL MUNICIPI ÉS PETIT. TAMBÉ ES POT VEURE COM LES EXTENSIONS DE CONREUS A L’AIRE LLIURE ENCARA SÓN GRANS, .MOTIU QUE MOSTRA QUE ENCARA HI HA MOLT CONREU A L’AIRE LLIURE

Topogràfic de Tordera. Font: ICC

ANÀLISI I CONCLUSIONS DE L’ESTUDI

El Maresme és una comarca geogràficament formada per la Serralada litoral, la plana al·luvial, la costa i les rieres agressives.

La Serralada, forma la massa forestal del Maresme; la plana al·luvial, està formada per sediments molt rics, fèrtils i d’alt valor ecològic; el mar, és qui ajuda a mantenir la temperatura estable durant l’any; i les rieres són els grans connectors d’aquests àmbits importants física, biològica i mediambientalment

Els usos del sòl predominats són: el forestal a la serrala, l’agrícola a la plana al·luvial i el sòl urbà.

El clima de la comarca és molt apte per la agricultura intensiva.

En el Maresme l’agricultura intensiva forma part d’un sector econòmic important i que genera molta riquesa a la comarca.

Les ràpides transformacions que afecten a les estructures territorials sobretot a la reducció física i la subalternització dels espais no urbanitzats, comporten que els sòls els agraris i altres, passin a ser una permanent reserva d’espai a urbanitzar pel creixement dels nuclis urbans. Que només fa que encarir ells sòls.

L’encariment del sòl en la comarca i la necessitat de reduir els costos en el sector agrari per poder ser competitius en els mercats, comporta que l’agricultura intensiva es desenvolupi ràpidament. L’agricultura, d’aquesta manera aconsegueix més rendiment per metre quadrat i pot competir amb els seus productes.

La majoria dels conreus protegits provénen de l’agricultura a l’aire lliure, de conreus que van disminunt a favor dels de la intensiva, que en són cada dia més.

Dels tres municipis hem de concloure que:

- Vilassar de mar és un municipi situat plenament a la plana al·luvial. La ubicació dels seus hivernacles en aquesta genera una reducció de la connectivitat biològica entre la serralada i el mar, ja que la plana forma part dels espais lliures que tenen aquesta funció en la comarca. També reduiexen la recàrregade l’aqüífer.

L’us del seu sòl , majoritàriament de conreus i urbà, fa que la disputa entre ells incrementi el preu del sòl en el municipi.Els seus conreus són els de la planta ornamental i la flor, amb un alt índex de producció, el més alt en diferència, de la resta de la comarca. És per aquest fet el municipi qui més hivernacles té de la comarca.

- Sant Cebrià de Vallalta, situat a la zona de la serralada. La ubicació dels seus hivernacles en les zones forestals, condueix a la desforestació. Aquesta deixa els sòls de la serralada desprotegits i provoca, entre d’altres impactes, l’increment del risc d’erosió dels sòls. És un municipi amb un alt nivell de producció hortalisses en hivernacles.

- Tordera, municipi situat a cavall de la plana i de la serralada. A Tordera hi ha un bon equilibri entre el conreu sota protecció i el de l’aire lliure. També existeix bona relació entre el sòl agrícola i l’urbà, ja que no és un territori dens. Però cada vegada més reb pegesos a instal·lar-se que provénen del Baix Maresme.

L’agricultura intensiva, tant si es divideixen els conreus segons la protecció (sigui baixa, en umbràcles i túnels, o total, els hivernacles) com si es divideixen en conreus en sòl o fora sòl (depenent de si s’arrela el proucte de conreu al terreny o no), són elemnts que comporten impacte mediambiental, tal com es pot veure en el capitol IV.

Podem considerar els hivernacles com construccions, ja que formen un volum tancat, perquè estan compostos de:

- una estructura, que ha de ser bastant resistent per aguantar les condicions climatològiques, sobretot de vent- una cimentació d’uns 60cm.- unes cobertures que aïllen l’interior de l’exterior totalment.

Podríem considerar que el sectors de l’agricultura intensiva, són sectors quasi bé industrials degut a la seva estructura de producció i de comercialització.

En l’estudi queda clar, que aquest sistema d’agricultura modifica i afecta al mediambient de manera negativa i en més o menys mesura, però ho fa, tal com es demostra en el capítol IV.

També es demostra en el capítol V, que els seus principals elements, els hivernacles, no estan ben regulats per la normativa vigent. La llei no regula prou bé l’activitat agrícola, perquè no tota l’agricultura és igual, no tota es pot posar almateix sac, perquè el seu comportament en front al medi natural no és igual, sino diferents

El planejament urbanístic és qui acaba tenint la competència en aquest tema. Això, no és apropiat perquè el poblema supera l’àmbit municipal i a més, perquè l’administració local és qui té menys força per anar en contra la ubicació dels hivernacles quan aquests són l’element clau d’una agricultura, que és en bona part la base de l’ecomia del municipi.

PROPOSTES

Primer de tot crec que no hauria de ser el planejament urbanístic qui hagués de tenir les competències sobre el tema dels conreus protegits. El problema d’aquests conreus no és només és d’àmbit municipal sinó, que com a mimin avarca el comarcal. Per tant, s’hauria de buscar per regular-ho, una figura de planejament de rang superior.

Aquesta figura hauria de considerar que l’espai agrari no s’ha de protegir, tal com s’està fent ara, sinó que s’ha de desenvolupar i s’ha de tractar des de la seva òptica i des de les seves necessitats.

Tanmateix, el planejament corresponent , hauria de reglamentar l’activitat agrícola en funció dels seus tipus de conreus, de si són a l’aire lliure o sota protecció baixa o total, ja que cadascun d’ells es desenvolupa sota unes condicions diferents que alhora poden generar impactes ambientals distints

Caldria considerar, si realment, l’activitat agrícola que es desenvolupa en els hivernacles, cal ubicar-la en sòls no urbanitzables i en zones agrícoles, perquè potser aquests conreus tendeixen més als sectors industrials. Es podria plantejar la seva activitat dins d’àrees agro-industrials.

El municipi que es podria proposar per absorbir aquests hivernacles de manera més sostenible i adequadament reglamentada seria Tordera. Aquest encara té molt sòl que es podria destinar a aquest tipus d’agricultura.

L’objectiu d’aquesta nova i diferent regulació, seria el de reduir o anul·lar l’impacte mediambiental que comporten els conreus protegits al Maresme.

l’agricultura intensiva: una prÀctica a plantejar

Documents