Llista completadels 108 nousclaustralsNOU DISE publica lallista completa dels108 claustrals elegitsen les darreres elec-cions d’estudiants dela Universitat deValència. Pàg. 8

L’Orfeó de laUniversitat oferiràel pròxim dia 23 dedesembre al Palaude la Música de

València la 38 edi-ció del tradicionalconcert de Nadal.

Aquest anyl’Orquestra

Filharmònica de laUniversitat l’acom-

panyarà. Peròabans d’aquestadata, ambduesformacions ens

desitjaran un bonnadal en altresescenaris. NOU

DISE faràvacances

fins al pro-per 14 de gener.

Pàg. 12

Jorge Picóguanya el Premide TeatreCinc SeglesEl Premi de TeatreCinc Segles ha re-caigut en l’obraEnciéndeme, de JorgePicó. El certamen estàdotat amb 500.000pessetes i el jurat hadestacat el llenguatgeutilitzat en l’obra i elseu reflex dels proble-mes de la joventut.Pàg. 7

Presentat elLlibreBlancdelSistemaUniversitariEl finançament i lainserció laboral són elsdos grans problemesde les universitats.Així es reconeix en elLlibre Blanc delSistema Universitari,presentat aquesta set-mana a la Conselleriad’Educació. Pàg. 5

NUMERO 51. 17 DE DESEMBRE DE 1998

Formació deconductorsportalliteres iportalliteres

Organitza: InstitutValencià d’Estudis enSalut Pública.Dirigit a: Personal nosanitari interessat amb lesactivitats relacionadesamb el transport sanitari.Duració: Del 25 al 29 degener. 30 hores.Preinscripció: Fins al 29de desembre.Preu: 13.304 pessetes.Beques: Possibilitat per atreballadors de laConselleria de Sanitat.Més informació:Al’Institut Valenciàd’Estudis en SalutPública. C/Juan deGaray, 21. València. Tef.:96 386 93 69.http://wwwivesp.san.gva.es/ivesp/frames1.htm

SSaalluutt llaabboorraall

Organitza: CentreMunicipal d’Informació iAnimació JuvenilAlgirós. Dirigit a: Tota personainteressada.Duració: Del 9 al 10 defebrer. Preu: Curs gratuït.Preinscripció: Fins al 2de febrer del 1999. Més informació: AlCentre Municipald’Informació i AnimacióJuvenil Algirós.

C/José María Haro, 9,baix. València.Tef.: 96 372 84 12.

La direcció derecursos humans: un enfocament estratègic

Organitza: Serveid’Extensió Universitària.Dirigit a: Tota personainteressada.Duració: Del 15 defebrer al 14 d’abril. 40hores, dilluns i dimecresde 18 a 21 hores. Cursreconegut com a lliureelecció per la Universitat(4 crèdits).Preinscripció: Fins al 12de febrer.Preu: 20.000 pessetes,15.000 pessetes per a lacomunitat universitària.Més informació: AlServei d’ExtensióUniversitària. C/ArtsGràfiques, 13, segon pis.Apartat 2085. València.Tef.: 96 386 41 00. Ext.:2007. http://www.uv.es/~viceext/indexc.html

Intervenció psicosocial en persones d’edat avançada

Organitza: Serveid’Extensió Universitària.Dirigit a: Tota personainteressada.Duració: Del 16 defebrer al 30 de març. 40hores; dimarts, dimecresi dijous de 18 a 20:30hores. Curs reconegut

com a lliure elecció per laUniversitat (4 crèdits).Preu: 20.000 pessetes,15.000 pessetes per a lacomunitat universitària.Preinscripció: Fins al 12de febrer del 1999.Més informació: AlServei d’ExtensióUniversitària. C/ArtsGràfiques, 13, segon pis.Apartat 2085. València.Tef.: 96 386 41 00. Ext.:2007. http://www.uv.es/~viceext/indexc.html

Aplicacions informàtiques per a la presa de decisions en comptabilitat degestió

Organitza: Serveid’Extensió Universitària.Preu: 23.000 pessetes.Beques: Matrícula de18.750 pessetes per a lacomunitat universitària.Duració: Del 15 de febreral 3 de març. 50 hores, enhorari de vesprada.Matrícula: Fins al 12 degener del 1999.Més informació:AlServei d’ExtensióUniversitària. C/ArtsGràfiques, 13, segon pis.Apartat 2085. València.Tef.: 96 386 41 00. Ext.:2007. http://www.uv.es/~viceext/indexc.html

65 curs sobre les comunitats europees

Organitza: Escola de

Diplomàtica.Dirigit a: Titulatsuniversitaris superiorsamb nacionalitar d’undels països de laComunitat Europea i ambdomini del francés.Duració: De l’1 defebrer al 25 de març. De dilluns a dijous, de 17a 20 hores.Places: Limitades.Preinscripció: Fins al 30de desembre del 1998.Més informació: Escolade Diplomàtica. Plaça deJuan XXIII, 5. Madrid.Tef.: 91 553 53 00.Observacions: Publicat enel BOE del 28 d’octubredel 1998, núm. 258, pàg.35 407. Secretaria GeneralTècnica del Ministerid’Afers Exteriors.

Certificat de fisioteràpia en el transplantament pulmonar (primeraedició)

Organitza: Departamentde Fisioteràpia.Dirigit a: Diplomats enFisioteràpia.Duració i horari: Febrerdel 1999. 30 hores.Divendres vesprada,dissabtes matí i vesprada(més un diumenge almatí). Preu: 25.000pessetes. Preinscripció:Fins al 28 de desembredel 1998. Per rigorósordre d’inscripció.

2 Cites

BEQUESCURSOS

NOU DISE 551117 DESEMBRE 98

Ajudes a projectes decooperació i de solidaritat

Les convoca: El Vicerectoratd’Estudiants de la Universitat deValència.Objecte: Ajudes destinades a donarsuport a projectes de cooperació ide solidaritat amb les poblacions depaïsos empobrits o amb els sectorsmés desfavorits de la societatvalenciana que sofrixen la margina-ció i l’exclusió social. Tant per aaccions d’intervenció directa comper a campanyes o activitats deconscienciació.Dirigides a: Grups, col·lectius oassociacions d’estudiants consti-tuïts formalment, com també aOrganitzacions no Governamentalsper al Desenvolupament (ONGD)que treballen en l’àmbit de laUniversitat de València o del PaísValencià. Caldrà que les ONGDintegren en el seu si estudiants de laUniversitat de València-EstudiGeneral que participen directamenten el projecte, amb la necessàriaincorporació per a la seua realitza-ció d’almenys cinc estudiants de laUniversitat.Termini: Primera convocatòria finsal 29 de gener del 1999, segonaconvocatòria fins al 14 de maig del1999.Més informació:Al CADE(Vicerectorat d’Estudiants).

Beques del Centred’Investigacions Energètiques,Mediambientals i Tecnològiques(CIEMAT)

Les convoca: El Ministerid’Indústria i Energia.Dirigides a: Enginyers superiors,enginyers químics, enginyersindustrials, llicenciats en Físiques illicenciats en Químiques. Altresrequisits i valoracions segons lavinculació a cada un del temesd’investigació. Es requerix lanacionalitat espanyola i haver aca-bat els estudis amb posterioritat al’1 de juny del 1994.Objecte: Es tracta de 9 beques deformació de personal investigadorvinculades als temes proposats enla convocatòria. Els temes d’inves-tigació 4 i 5 es desenvoluparan ales instal·lacions del CIEMAT en laplataforma solar d’Almeria, i laresta a les instal·lacions del CIE-MAT a Madrid (AvingudaComplutense, 22).Duració: Un any, prorrogable finsa un màxim de quatre anys.Dotació: 150.000 pessetes íntegresal mes.Termini: Fin al 15 de desembre del1998. Més informació: BOE 27/11/98 .

Ampliació d’estudis i de treballsd’investigació

La convoca: Fundació ICO.

Dirigida a: Titulats superiors vin-culats als estudis objecte de la con-vocatòria. Objecte: Beques destinades a larealització, fonamentalment a uni-versitats estrangeres, d’estudis depostgrau enfocats en l’obtenciód’un títol màster, doctorat o realit-zació de projectes d’investigació entemes econòmics, socials i jurídicsde rellevància per a l’economiaespanyola (àrea A). Història del’Art, projectes d’investigació sobreArt Espanyol Modern iContemporani (àrea B).Termini: Fins al 28 de febrer del1999.Més informació: A la FundacióICO. Passeig del Prado, 4, pis nou.28014, Madrid. Tef.: 900 106 107.E-mail: fundación.ico@.es

Beques d’estudi en Dret Comparatiu, estudis jurídics,Economia Política, estudis iinvestigacions europeus i sessions d’estudisluxemburguesos

Les convoca: L’InstitutInternacional de Luxemburg.Destinataris: Llicenciats ambconeixements d’anglés o francés.Termini: Fins al 15 de maig del1999.Més informació:A la Secretaria dela Direcció. Luxembourg Inter.University Institute, 162 A. Avenuede la Faiencerie, 1511,Luxembourg.

Convocatòria d’ajudes aassociacions d’estudiants de la Universitat de València

Les convoca: El Vicerectoratd’Estudiants.Destinataris: Els grups, les asso-ciacions i els col·lectius de laUniversitat que disposen d’unaorganització de treball i que esti-guen inclosos en el Censd’Associacions i Col·lectius delVicerectorat d’Estudiants. Les asso-ciacions amb representació alClaustre hauran de remetre els seusprojectes a la convocatòria especí-fica destinada a aquesta mena d’as-sociacions.Objecte: Les ajudes són destinadesa projectes de caràcter social i/ocultural sense finalitat lucrativa. Sesubvencionaran projectes com arapublicacions, activitats culturals,exposicions, concerts, xarrades,congressos, intervencions en elmedi ambient, etc.Termini: Fins al 15 de gener del1999.Més informació: Al CADE.Campus de Blasco Ibáñez: BlascoIbáñez, 13, tef.: 96 386 47 71.Campus de Burjassot: al costat dela Facultat de Biologia, tef.: 96 38643 15. Campus dels Tarongers:Aulari Nord en l’accés central, tef.:96 382 85 04.

3Informació NOU DISE 551117 DESEMBRE 98

AMANDA GASCOL’equip de bàsquet femení de laUniversitat de València forma partdel grup de gent que, a banda d’es-tudiar, també dedica hores a lacompetició esportiva. En aquestsmoments s’està jugant una lligaautonòmica que enfronta el nos-tre equip amb els de les universi-tats d’Alacant, Castelló i la Poli -tècnica de València. Els resultatsper ara són molt positius. Podeupresenciar els partits els diumen-ges a les 19 hores al Pavellód’Esports. Sols cal dur-hi el car-net universitari. Si l’equip quedacampió de la fase autonòmica dis-putarà el Campionat Universitarid’Espanya, que aquesta temporadaté lloc a Mallorca.No n’hi ha prou d’haver agafat

alguna vegada un baló de bàsqueti haver fet alguna que altra ciste-lla per a formar part de l’equip.L’entrenament és diari, cal dur unadieta equilibrada i fer exercicis demusculació que afavorisquen unbon manteniment. Les xiques quecomponen l’equip tenen una tra-jectòria i un nom dins del bàsquet.El cas d’Ana Montañana, que hacomençat ADE i és una de lespivots, il·lustra la qualitat quearriba a tindre l’equip: juga tambéen la selecció espanyola de bàs-quet i aquest estiu va veure com-plit un dels seus majors somnis:ser campiona d’Europa. Ho vaaconseguir en la final jugada a

Turquia. “Des de la humilitat deno imaginar-nos mai que ho acon-seguiríem”, assegura la jugadora.Totes les components de l’equiphan format part de la seleccióespanyola o de l’autonòmica enalguna ocasió. Ana Montañana alsdotze anys se’n va anar amb laselecció espanyola a disputar elcampionat mundial de la seua cate-goria i el guanyaren. A més, vadefendre durant cinc anys elscolors de l’equip femení delGodella: “Em va marcar moltviure l’època que el Godella erael millor equip d’Europa”, diu. El bàsquet femení resta a l’om-

bra dels equips de xics, i d’això se’nqueixen tant jugadores com entre-nadors. Els mitjans de comunica-ció no els donen pràcticament ressòi cal disputar una final europea per-què se’n diga alguna cosa. “El bàs-quet femení no està gens potenciatper tot eixe rotllo que els xics ofe-rixen més espectacle”, amb aques-tes paraules denuncia TàniaSempere la situació. Ella estudiaprimer curs de Medicina i té la posi-ció de base en l’equip universitari. Tots aquests entrebancs han fet

que sorgisca a València una res-posta en un projecte ambiciós iferm, el Club València BàsquetFemení. Aquesta iniciativa estàcomandada per Frederic Marco,entrenador del club i exjugador delmític Godella. El projecte es basa en la vincu-

lació amb el món educatiu en totsels seus nivells: escoles, institutsi universitats. Preparen equips entotes les categories: alevins, infan-tils, cadets i juvenils.Pel que fa a la vinculació amb

la Universitat de València, Marcoes mostra molt satisfet: “Hi ha unarelació recíproca molt profitosa.Per una banda, nosaltres cedimjugadores a l’equip universitari,que no només juguen, sinó que tre-ballen conjuntament. Són xiquesque també estudien a la Universi -tat. D’altra banda, col·laborem enentrenaments i en l’organitzacióde partits amistosos dins de l’àm-bit universitari que servixen per amotivar la gent”. La relació és moltestreta. El València BàsquetFemení també organitza activitatsde tipus teòric que oferix el Serveid’Esports de la Universitat. Totesaquestes iniciatives són una reali-

tat. Marta Ferrer, jugadora del ClubValència Bàsquet Femení, estudiaIVEF i s’ha convertit en un noufitxatge de l’equip universitari grà-cies a la col·laboració entre lesdues institucions: “Hem agafatamb moltes ganes el projecte del’equip de la Universitat. Volemtreballar i millorar per tal d’acon-seguir victòries importants”. Lasituació d’Ana i de Tània és lamateixa, juguen en els dos

equips. L’avantatge d’aquest projecte

conjunt és que les jugadores podencompaginar l’esport de competi-ció amb els seus estudis universi-taris. Segons Frederic Marco,“aquesta opció no s’ha cuidatmassa fins ara, perquè s’havia d’e-legir entre dedicar-se a l’esport oestudiar. Nosaltres volem que lesalumnes tinguen accés a una for-mació integral”.El València Bàsquet Femení és

un equip jove però que caminaamb pas segur. Pretén esdevin-dre el referent del bàsquet femenía València i pal·liar la deficièn-cia existent en relació amb el bàs-quet masculí, que té en el Pamesael seu exponent més destacat.Aquesta temporada l’equip jugaen Segona Divisió, però Marcoafirma que si el seu joc continuaigual no serà difícil pujar aPrimera B. I va més enllà: “Entres anys hauríem d’estar juganten la Divisió d’Honor”. Aixòdemostra que s’està creant unequip d’elit femení capaç d’ofe-rir espectacle.Actualment a l’Estat espanyol

hi ha diversos equips universita-ris que tenen espònsors forts i quejuguen en la Divisió d’Honor. Ésper aquesta raó que no es pot des-cartar l’opció que algun dia elClub València Bàsquet Femeníes fu sione amb l’equip universi-tari per a reforçar el bàsquet dexiques a València. Les institu-cions universitàries sempre hansigut un puntal important dellançament d’equips de bàsquet,i en el nostre cas l’oportunitat nos’ha de deixar perdre.

Jugadores d’elit als campusLes components de l’equip de bàsquet de la Universitat han jugat en la selecció espanyola i en l’autonòmica

REDACCIO

El programa La Universitat alsPobles, organitzat pel Serveid’Extensió Universitària de laUniversitat de València amb elpatrocini de la Fundació Bancaixa,pretén posar a l’abast de la pobla-ció una extensa i diversa ofertacultural. En aquesta convocatò-ria, aprovada el 21 d’octubre del1998 per la Junta de Govern, s’in-clou un ampli ventall de cursos,preparats per professors de diver-sos departaments de la Universitati referits a temes i qüestions d’in-terés general. Es tracta de cursos de divul-

gació científica i cultural, ambun enfocament pràctic en moltsd’ells. És la denominada OfertaBàsica de Cursos.Com a novetat per a l’edició de

l’any 1999, es presenta l’Ofertade Cursos a Mida. Amb aquestasèrie de cursos es pretén l’ade-quació i personalització de l’o-ferta de cursos a les necessitatsreals de cada ajuntament.La iniciativa vol arribar a

aquelles zones i sectors de lapoblació que resten habitualmentmés allunyats de les activitatsdel nostre districte universitari.Mitjan çant els ajuntaments, iamb la destacada participació dela Funda ció Bancaixa, s’obrinaixí noves vies de comunicacióentre la Universitat i el seuentorn social.

ORGANITZACIO DELS CURSOS. Eldia 9 de desembre la Universitatva presentar als ajuntaments delseu àmbit d’influència el pro-grama. A partir d’aquestmoment, correspon als ajunta-ments triar els cursos que con-sideren convenients i acordaramb el professorat en cada casles dades, horaris i condicionsper a impartir les classes. Siqualsevol ajuntament opta perla realització d’un curs que notroba en l’Oferta Bàsica deCursos, el procediment d’ac-tuació és prou senzill. Única-ment cal adreçar-se al Serveid’Exten sió Universitària idemanar el perfil del curs,públic al qual va dirigit, dura-ció en hores i temàtica i matè-ries d’interés.El Servei d’Extensió contac-

tarà amb els diversos de parta -ments de la Universitat per asatisfer l’encàrrec i oferir el curssol·licitat.Segons les actes trameses pel

professorat, el Servei d’ExtensióUniversitària lliurarà els certifi-cats d’assistència, que s’entrega-ran als interessats en cada locali-tat. També des d’aquest Servei s’e-fectuarà el pagament dels hono-raris i despeses del professorat,que es finançaran amb fons pro-cedents dels ajuntaments i de la

La Universitatnodrix de cursos els ajun-taments

La Universitat de València té una bona colla d’espor-tistes d’elit. Practiquen l’esport perquè els agradaestar en forma, però això no és tot: han d’afrontarcompeticions i mantenen una preparació física que vamés enllà de la diversió. El seu objectiu és arribar ambseguretat als partits.

MMeemmbbrreess ddee ll’’eeqquuiipp ddee bbààssqquueett ffeemmeenníí ddee llaa UUnniivveerrssiittaatt ddee VVaallèènncciiaa..

Tània Sempere:“El bàsquet femení no es potencia per la falsa idea difosa que els xics oferixen unmajor espectacle”

No volguera sem-blar massa petulant,però se’m fonen elsploms per la contí-nua falta de preci-sió –per a evitar de

dir cultura, o simple instrucció–de periodistes, polítics i altresmoros i cristians. En aquest esti-mat i illetrat país s’opina i s’o-pina, en comptes d’estudiar, d’a-prendre, o senzillament d’infor-mar-se. (Vegeu, paradigmàtica-ment, el cas de molts tertuliansde ràdio i tv dissertant i encarapontificant, des d’una supinaignorància, sobre tot allò diví ihumà. En fi, tampoc no es com-plix majoritàriament la prescrip-ció de l’article 103 de laConstitució que els funcionarispúblics ho han de ser en raó delseu mèrit i capacitat).Aquest vici de començar la

casa per la teulada a l’hora d’o-pinar, en lloc de pels fonamentsde conéixer i instruir-se, pot serque siga degut en no poc als pro-fessors. Per exemple, un ha tin-gut i, diguem-ne, suportat dese-nes d’ensenyants d’anglés. Peròquasi ningú no ens va cridar l’a-tenció quant al fet que genial(paraula anglesa) no significagenial, sinó afable, cordial,simpàtic; que deception no voldir decepció, sinó engany, frau;que pretend no equival a preten-dre, més aviat a fingir, dissimu-lar; que terrific no és terrorífic,sinó formidable, superb; o quedisgraceful no és desgraciat, sinóvergonyós.Entre professors, tertulians i

altres espècies citades anem bé.El dia que vaig escoltar el petu-lant –aquest m’hi guanya–Buruaga obrint notícies demàxima audiència en pla notíciabomba i mal dissimulant la seuaalegria i/o la dels que li paguenamb llarguesa de les nostres but-xaques: “¡Garzón ya no podrájuzgar a Pinochet!” (ja que elsjutges de Londres, en primerainstància, havien concedit immu-nitat sobirana a l’individu enqüestió), em vaig preguntar comaquest petimetre podia ignorarque un jutge instructormai no potser jutge després en el mateix cas.I quan escolte mil vegades ano-menar procés de destitució l’im-peachment anglosaxó –que éscom anomenar juí de condemnatot juí, com si no poguera acabaren absolució, desconeixent el sig-nificat d’impeach, que és nomésacusar, jutjar; sense saber que l’ú-nic impeachment a un presidentque arribà fins al final en la histò-ria dels EUA, el d’Andrew

Johnson fa un segle i terç, acabàen no destitució, com acabaria elde Clinton, ja que no el van a con-demnar 67 dels 100 senadors–,em qüestione si no dec estar alpaís de la lluna. Hui mateix, men-tre escric això, escolte en un notí-cies d’hora de menjar que laCambra de Representants (equi-valent al nostre Congrés delsDiputats) dirà en breu si con-demna Clinton. Uf, si l’esmen-tada Cam bra baixa només deci-dix si hi haurà juí o no d’impe-achment, i si aquest l’efectua i elresol el Senat, l’altra Cambra!Quina vergonya!El cas és que jo els volia par-

lar d’un programa de televisiódel dissabte 5 de desembre, a lanit. Com que se me n’ha anatquasi tot l’espai, ací en van unsapunts curts. Ix el senyor Primode Rivera, Miguel (que és qui

m’ha portat a enrotllar-me ambels paràgrafs precedents, perassociació d’idees), pròcer a diten l’anterior règim o dictadura,ix i diu que “des de Maquiavelno hi ha més que dictadura odemocràcia”. L’invite a classe,que s’assabente un poc de quifou aquell Maquiavel que disso-cià la moral de la política, crea-dor, si cal dir-ho, de la ciència

política moderna i altres moltescoses. Productor, junt amb Bodini Hobbes, de l’absolutisme, famolt de riure l’esmentada frasede Rivera, que va repetir (comd’atrevida és la ignorància!) que“des de Ma quiavel no s’hainventat res”. També va dir altresmeravelles com ara que “la dic-tadura és un règim excepcional,que sols un home comFranco...”. Que potser coneixeste ignorant homes excepcio-nals com ara Duvalier, Pinocheto Somoza? En fi, el fascio se linotava força. Per a parlar dedemocràcia, va mussitar que hui“Espanya pot elegir qui lamane”. Repetix, qui la mane. Lacabra se’n va cap a la muntanya,sens dubte.No hi ha temps per a més.

Guarde per a un altre dia el quehi van dir Martín Villa, Carrillo,Cisneros... Només esmentar unacosa de Pablo Castellano: que noes falsifique la Història. Enparaules d’A. Guerra, també alpati: que no s’intente reescriurela mateixa història de sempre,“netejar el que fou una dictaduracruel”. Una cosa és reconciliar-nos i una altra enter rar la memò-ria històrica, falsificar el passat,com les putes, amb perdó i res-pecte. Per la resta, coincidiscamb un altre punt del Guerra: huino es faria una Constitució tanbona com la del 1978, i de tantde consens. Per cert, aquesta noés de desembre de l’esmentatany, sinó del 27 de l’ídem (no latragueren el 28, potser, per noanomenar-la la Innocència, comla del 1812 fou la Pepa). El queva passar el 6/12/78 fou elreferèndum popular de ratifica-ció del text aprovat per les Cortsel 31 d’octubre anterior.

Edita: Universitat de València. Vicerector delegat: David Garcia. Director: Francesc Bayarri. Cap de redacció: Ester Pinter.Consell de Redacció: Ricard Huerta, CharoÁlvarez, Alfons Cervera i Manuel Peris.Disseny i maquetació: Tomás Gorría. Fotografia: Miguel Lorenzo. Tècnic de sistema: Carlos Giraldós. Correcció lingüística: Agustí Peiró. Administració i Serveis: Nel·la Leal,Vicent Martínez i Amàlia Ortiz. Redacció: Gabinet de Premsa (C/del’Antiga Senda de Senent, 11, 46023).

Telèfon: 96 386 41 13. Fax: 96 386 41 14. Correu electrònic: Premsa@uv.es. Nou Dise digital: http://www.uv.es/~noudise. Coordinació Nou Dise digital: T. Gorría. Publicitat: PB&A (Carrer del Poeta Ar -tola, 17-27, 46021. Telèfon: 96 393 44 65). Impremta: Ediciones Bidasoa, S.A.Depòsit legal: V-1.612-1997. ISSN: 1138-0624. Consell Editorial: David Garcia, CarlosPascual, Juli Peretó, Antoni Tordera, PilarSanz, Josep Lluís Barona, Josep MariaJordan Galduf, Asunción Dobón, FrancescBayarri i Manuel Peris.

4 OpinióNOU DISE 551117 DESEMBRE 98

Tribuna Lliure Bústia Oberta

Constitució i televisió

“Escolte fins a milvegades anomenar‘procés de destitució’l’impeachment,desconeixent el

significat d’impeach,que és nomésacusar”

José Luis PitarchProfessor de DretConstitucional

El maquillatge de la Facultat

Sóc un estudiant de primer i, comque no conec molta gent a la qualcomentar certes coses que m’inquie-ten, m’he decidit a escriure-vos. Enprimer lloc, dir-vos que assistiscnormalment a classe a la Facultat deFilologia i, la veritat, no sé si en elmeu poble són molt exagerats en lesmesures de seguretat o què passa. Lacosa és que cada volta que entre oisc de l’edifici veig uns grans testosamb uns arbrets que, francament,són molt bonics, però molesten prouper a entrar i eixir, i fan que recordela profe de l’institut que no deixavaque aparcàrem les motos a la portaperquè molestarien en el cas d’haverd’abandonar l’edifici en unaemergència. O la profe del poble eramolt exagerada o ací a la Facultat nos’adonen del perill que representenels grans testos que bloquegen l’ei-xida.Ah!, i una altra cosa. És molt bonicl’arbre de Nadal que han posat alvestíbul de la Facultat. Llàstima queno s’adonaren que no hi cabia i hanhagut de foradar el sostre per aposar-lo-hi, un foradet de res que,com que tot és nou, després no esnotarà quan el taparan. Però elsqueda molt bonic. Jo no n’havia vistcap tan adornadet en el meu poble,pareix que siga el que té la IsabelPresley en la seua casa. De veres queés bonic.Bo, doncs gràcies i bones festes.

Jordi Banyuls.Estudiant de Filologia Catalana.

Professionalitat

Agafant qualsevol diccionari quetinguem a mà, veiem immediata-ment com la paraula professionalitatno figura en cap lloc; en canvi, sibusquem professional trobarem queés aquella persona que exerceixalguna activitat com a professió.Tot açò ve a compte perquè fa unesquantes setmanes, en acabar les clas-ses al migdia, em vaig encaminar ala Secretaria del DepartamentOriental del Campus dels Tarongersa demanar un certificat necessari pera la renovació de la pròrroga d’estu-dis. Després d’estar més de mitjahora plantat i exasperat com estavaen veure sols una xica atenent unallarga cua de persones (com sem-pre), em va tocar per fi el torn. En

demanar-li a la xica l’esmentat certi-ficat, em contestà que havia de pagar1.600 pessetes. Sorprés per aquestacontestació, li vaig preguntar a unaaltra xica que passava per allí elmotiu pel qual havia de pagar eixepreu i ella, sol·lícitament, m’indicàque si la finalitat de la certificació erala que jo volia no havia de pagar cappreu.Allò bo vingué quan, molest en rebredues contestacions diferents, li vaigdir el que m’havien contestat ante-riorment per a poder aclarir-me d’unaper totes. La reacció corresponent noté cap pèrdua:–És que dubtes de la professionalitatde la meua companya? –em contestàella enfadada i mirant-me com mirauna mare el seu nen petit quan aquestn’ha feta una ben grossa.Totalment sorprés per la inesperadaresposta, no vaig ser capaç de dir-li elque pensava de la seua “professiona-litat” per respecte i, una vegada satis-feta la meua sol·licitud, me’n vaiganar d’allí enfurismat.Tot seguit, voldria fer una clara matit-sació sobre la “professionalitat” que,desgraciadament, opera a laSecretaria del Departament Oriental:la “professionalitat”, a més dedemostrar-se exercint una activitatcom a professió de forma regular, esdemostra en l’atenció donada al client(en aquest cas a l’alumne). Aquestservei, em sap mal dir-ho, és moltdeficient hui en dia, ja que a la ver-gonyosa falta de personal d’atencióals clients (quasi sempre hi ha solsuna xica darrere de la finestra), clara-ment patent en les dates de matricula-ció, se li suma el tractament poc res-pectuós i fins i tot agressiu que, molta sovint, se li ofereix al client perbanda de les esmentades “professio-nals”.Si tot açò ja és trist tractant-se de per-sones que, en teoria, han de facilitarla tasca al client, més ho és encaraveure quan a un l’atenen les “profes-sionals” passejant pel corredor sense,aparentment, tindre res a fer enmoments en què (com en setembre-octubre) les cues són espectaculars.En resum, el que vull remarcar és queen pagar unes taxes per la carrera queestic fent no pague sols els 60 o 66crèdits dels quals em matricule cadaany; pague a més a més perquè sem’oferisca un bon servei quan he d’a-cudir a l’administració.

Gabriel.Estudiant d’Economia.

5Informació NOU DISE 551117 DESEMBRE 98

REDACCIOEl llibre fou presentat dimartspassat pel conseller FrancescCamps i els rectors. El finança-ment ordinari és el principalproblema del sistema universi-tari. El finançament per alumnede les universitats valencianesestà per davall de la mitjanaespa nyola i aquesta es trobaencara a considerable distànciade la mitjana europea. Segonsel Llibre Blanc, la subvenciópú blica per alumne i any al PaísValencià és de 281.000 pesse-tes (266.000 en el cas de laUniver sitat de València), xiframolt inferior a les 299.000 pes-setes de la mitjana espanyola ode les quasi 350.000 amb quèaltres comunitats de renda sem-blant a la valenciana subven-cionen els estudis universitaris.Per al conseller Francesc

Camps, el Llibre Blanc és “unafotografia” canviant del pano-rama universitari valencià per

a poder construir, “a partir d’ací,respostes a curt, mitjà i llarg ter-mini”. Camps, que va reconéi-xer els problemes de la despesacorrent de les universitats valen-cianes, va destacar el granesforç realitzat en les inversionsen infrastructures, superior a lamitjana espanyola. Francisco Pérez, director de

l’IVIE i de l’equip d’expertsque ha col·laborat amb els vice-rectors econòmics i els tècnicsde la Conselleria en la redaccióde l’informe, va destacar l’e-norme creixement experimen-tat en els últims dotze anys pelsistema universitari valencià, enels quals s’ha doblat el nombred’estudiants (130.000 en l’ac-tualitat) i s’ha passat de 4.000a 7.000 professors que imparti-xen un total de 105 titulacions.Pérez va assenyalar que, a pesarque les previsions demogràfi-ques indiquen que l’any 2006s’hauran reduït en un 30% elnombre de joves en edat d’ac-

cedir als estudis universitaris,això no representarà acabar ambla massificació, davant del pre-visible reciclatge universitari depersones de major edat.El finançament del Sistema

Universitari Valencià, d’acordamb el Llibre, “ha d’aspirar asituar-se en la línia dels païsosdesenvolupats, dedicant a aixòun percentatge semblant delPro ducte Interior Brut i, enespecial, millorant els recur-sos disponibles per a les des-peses cor rents”. A partir d’a-quest plantejament, els expertscoincidixen en la necessitatque “els treballs per aconse-guir un nou consens sobre elfinançament a mitjà terminihaurien d’abordar-se imme-diatament, amb el fi d’aclaririncerteses”.La necessitat d’actuacions

im mediates va ser subratlladatambé per Carlos Barciela, vice-rector d’Economia iPlanificació de la Universitat

d’Alacant, que va assenyalar laurgència a “buscar solucionsconcretes a problemes con-crets”. Un plante jament com-partit per Ferran Romero, rec-tor de la Jaume I, que va insis-tir en l’obligació d’aplicar lespropostes del Llibre. Per la seua banda el rector de

la Universitat de València,Pedro Ruiz Torres, va qualifi-car d’objectiva la informaciócontinguda en el document i vaapuntar la necessitat d’operarcanvis no sols en el sistema uni-versitari valencià sinó en el con-junt de la política universitàriaespanyola. Entre els objectius fixats pel

Llibre destaca la necessitat d’in-cidir més en la inserció laboraldels universitaris. “La inserciólaboral –assenyala el text– hauràde figurar com a ob jectiu exprésen els plans d’estudi, instaurantobservatoris permanents sobrela qüestió i fomentant les ini-ciatives d’autoocupació”.

Punts negres en el Llibre BlancEl Consell reconeix que el finançament i la inserció laboral són els grans problemes universitaris

Tots es van posar d’a-cord en el diagnòstic.La Conselleriad’Educació coincidixamb els equips rectoralsi els experts de l’InstitutValenciàd’InvestigacionsEconòmiques (IVIE) al’hora d’analitzar elsèxits i reptes de les uni-versitats valencianes. Laradiografia s’anomenaLlibre Blanc delSistema UniversitariValencià. A partir d’a-questa anàlisi, l’admi-nistració autonòmica haassumit el compromísde buscar solucions peraclarir els punts negresque aombren el futur.

REDACCIOJoan Oltra ha sigut nomenat nougerent de la Universitat deValència, després de la dimissiópresentada per l’anterior gerent,José Vicente Caballer, a qui elrector ha agraït els serveis pres-tats en els tres anys en què haestat al capdavant de les àrees degestió i administració de la insti-tució acadèmica.Oltra, de quaranta-un anys, és

llicenciat en Ciències Econòmi -ques i Empresarials per la Univer -sitat de València, membre del

Registre Oficial d’EconomistesAuditors i funcionari del grup Ad’Admi nistració General de laGeneralitat Valenciana. Des de fados anys ocupava la direcció del’oficina de control intern de laUniversitat i, entre gener del 1990i juliol del 1995, va ser directorgeneral de règim econòmic de laConselleria de Sanitat i Consum. Durant la seua carrera com a

funcionari, el nou gerent ha siguttècnic de fiscalització de despesaa la Conselleria de Treball i AfersSocials, com també cap de l’ofi-

cina pressupostària i secretarigeneral administratiu del mateixdepartament. Oltra va treballardurant un any a l’Institut deCooperativisme Agrari de laConselleria d’Agri cultura coma cap de la secció Anàlisi Econò -mica i Financera. Amb anterio-ritat al seu ingrés en l’adminis-tració autonòmica va treballardurant cinc anys en diversesempreses privades en les àreesfinanceres, de gestió i de ven-des.Oltra ha assenyalat que assu-

mix la seua nova comesa a laUniversitat de València des d’unavocació “de servei a la instituciói a les persones que la componen,i amb la voluntat ferma de portarendavant un projecte comú desd’una vessant participativa, mo -derna i eficaç”.

Nomenat Joan Oltra com a nougerent de la Universitat

El rector agraïx els serveis prestats al dimitit José Vicente Caballer

Ajudes per amanutenció iviatges delsestudiantsREDACCIOEl Vicerectorat d’Estudiants hapublicat les bases per a optar aajudes per a viatges i manuten-ció dels estudiants. Tota la infor-mació referent es troba al Centred’Assessorament i Dinamitzaciódels Estudiants (CADE).Les borses de viatge pretenen

promoure el desplaçament delsestudiants de la Universitat, ambl’objectiu de millorar la seua for-mació mitjançant la participacióen activitats de tipus acadèmic,com ara jornades, cursos d’es-tiu, congressos, reunions o altresactivitats relacionades directa-ment amb la seua àrea d’estudi.D’altra banda, les ajudes de

manutenció estan destinades alsestudiants amb pocs recursoseconòmics. Els requisits per aoptar a aquestes ajudes depenendels ingressos econòmics de lafamília dels estudiants, atenenta un barem establit, i de la supe-ració del 50% dels crèdits delsque s’hagen matriculat el cursanterior. En quedaran exclososels estudiants de tercer cicle iaquells matriculats als centresadscrits.Les sol·licituts s’han de pre-

sentar al CADE.

EEll rreeccttoorr,, PPeeddrroo RRuuiizz TToorrrreess,, eenn eell cceennttrree ddee llaa iimmaattggee,, dduurraanntt llaa pprreesseennttaacciióó ddeell LLlliibbrree BBllaanncc..

JJooaann OOllttrraa..

n Venc taula per a ordinador.Color marró i amb tres calaixos.Preu a convindre. Interessats crideual 619 00 43 20 i pregunteu per Pau.

n Venc els llibres de 1er d’ADE.Els llibres estan pràcticament nous is’oferixen a un preu reduït. Si usinteressen truqueu al 96 357 05 07 ipregunteu per Marta.

nEs ven bitllet d’autobús deValència a Frankfurt. Eurolines.Preu rebaixat. Si t’interessa crida al96 362 56 24 i pregunta perEsperanza.

n Venc llibres a un preu negocia-ble, fins a cert punt, clar. Els llibresestan pràcticament nous i són:Numeración y Càlculo, de BernardoGómez Alfonso, per 1.500 pessetes;Teories gramaticals i ensenyaments

de llengües, de Maria Josep Cuenca,per 1.400 pessetes; Desarrollo ydéficit, de Vicky Lewis, per 2.500pessetes; Desarrollo psicológico yeducación, de Marchesi, Coll iPalacios, per 4.000 pessetes; i Eldescubrimiento de Harry, deMatthew Lipman, per 1.300 pesse-tes. Els interessats podeu telefonar al96 120 17 32 i preguntar per Lorena.

n Classes d’Informàtica en qual-sevol nivell, Ciències i Lletres pera BUP i COU, Anglés iComptabilitat. Qualsevol nivell, acàrrec d’un xic enginyer i d’una xicallicenciada. Des de 1.000pessetes/hora, a domicili. Mètodepropi, experiència de cinc anys.Garantim l’èxit amb dues classes persetmana. Truqueu al 609 01 59 11.

n Es donen classes d’Informàticai de Ciències, d’Ofimàtica i deProgramació. Programes a mida,Moden, Red, Internet, etc. Des de800 ptes./hora. A domicili. Mètodepropi. Experiència de més de cincanys. Aprén en tres o quatre clas-ses. Llicenciat en Informàtica.Particulars. Si us interessa truqueual 909 01 59 11 i pregunteu per

Luis.

n Done classes d’Anglés, de Llatí ide Grec parlats i escrits a gent deCOU, BUP, EGB i carreres; també aempreses i a executius. Des de 1.000ptes./hora. Mètode individualitzat, ensols un mes. Experiència amb xicsamb problemes. Si t’interessa truca al909 01 59 11 i pregunta per Susanna.

n Sóc biòloga-bioquímica i domineels idiomes francés (nativa) i inglés,per la qual cosa he combinat aquestsconeixements i aptituds per a dedi-car-me a realitzar traduccions de tex-tos tant científico-tècnics com litera-ris i fins i tot subtitulacions depel·lícules quan algú aporta els mit-jans tècnics per a això. Són traduc-cions altament fiables, ràpides ieconòmiques. Si algú hi està interes-sat, que no dubte a consultar-me en:gaiam@balearkom.es.

n Done classes de Francés i faigtraduccions. Sóc francesa i m’ofe-risc per a donar classes de francésde qualsevol nivell i per a traduirtextos a aquesta llengua, per a laqual cosa tinc molta experiència.Em diuen Veronique Bouissiere iem podeu trobar al telèfon 96 39240 57.

n Done classes d’Anglés i deFrancés. En horari de matí o devesprada. Titulada superior per

l’Escola Oficial d’Idiomes. Preus illoc a convindre. Telèfon: 93 02488 09.

n Done classes de Valencià dequalsevol nivell. Prepare per alsexàmens de la Junta Qualificadorade Coneixements de Valencià. Desde 1.000 pessetes l’hora. Podeu tro-bar-me al telèfon 96 369 42 57.

n Llicenciada en Dret i fent eldoctorat dóna classes de qualse-vol matèria de Dret. El preu éseconòmic. Si t’interessa crida al 96341 44 96 o al 96 334 05 20 i pre-gunta per Inés.

n Done classes d’Alemany i enfaig traduccions. Sóc alemanya im’oferisc a donar classes del meuidioma a qualsevol nivell i a fer-vos-hi traduccions. Pregunteu perMartina al telèfon 96 340 14 88.

Treball en creuers de luxe.Guanyeu-vos un sou de 200.000pessetes mensuals treballant en vai-xells i creuers de luxe per tot elmón. Moltes places de treball dis-ponibles. Tot l’any. Informació:JRV-cruises. Apartat de Correus12.272. 46020, València. Envieusegell per a la resposta.

TREBALLVENDES

CLASSES

Passejar per laValència modernista,conéixer aquestmoviment arqui-tectònic i parlarsobre ell. Aquesta ésla proposta delServei deNormalitzacióLingüística i delClub de Viatges Filper Randa per al dis-sabte que ve dia 19.L’itinerari començaa la plaça de la

Verge a les 9:30 iseguirà per la del’Almoina, el carrerde la Pau, CirilAmorós, l’Estaciódel Nord i el MercatCentral. Cobren1.500 peles en con-cepte d’inscripció(telèfon: 96 386 4134) i per l’esmorzar.L’activitat està pen-sada per a aquellespersones de laUniversitat que vul-

guen soltar-se a par-lar en valencià i nohan tingut moltesoportunitats de fer-ho.L’arquitecturamodernista i lesseues diversestendències, com laSecessió del’Estació del Nord,la versió popular deles cases delCabanyal, o el neo-mudèjar d’algunsedificis del’Eixample, estanpresents en moltesciutats del PaísValencià, on a travésdels arquitectes del’escola deBarcelona van arri-

bar amb cert retardprocedents del’Europa de finalsdel XIX i principisdel XX.A València s’han sal-vat de la piquetanombrosos edificismodernistes i ambells les variades mos-tres que les arts apli-cades van fer en lesseues ceràmiques,vidrieres i reixes. Elsque no pugueu, o novulgueu, apuntar-vosa aquesta excursiópodeu fer el passeigpel vostre compteseguint els sugge-rents llibres de TriniSimó o de DanielBenito Goerlich.

tamTAMJa està bé d’embrutar les parets i els panellsamb anuncis de tota mena. Si podeu embrutarun full de NOU DISE i arribar a milers de perso-nes, per què continuar amb grafits que resultenmés antics que la cripta de Sant Vicent de la

Les pàgines web sobre elNadal es multipliquendia a dia. Pàgines ambhistòries nadalenques,

nadales, regals, targetes, postals,puzles..., tot allò que farà passar alsmés xicotets i també als no tan xico-tets una estona agradable. Ací en vauna mostra. Una pàgina plena de sorpreses éshttp://www.3reyesmagos.org, onuna carta personalitzada ens dóna labenvinguda, podem enviar-hi e-maili llegir aquells ja enviats, a més de lapossibilitat de jugar amb puzles iacolorir dibuixos. Per a qui siga més de Papà Noel quedels Reis Mags, tenim la pàginahttp://www.northpole.com, la qualens acosta a la Vil·la Secreta deSanta Claus al Pol Nord, on podrem

veure el seu taller de treball, fer unrecorregut per discos i pel·lícules deNadal, i també acolorir i arreplegarreceptes.Amb bon humor, tenim la pàginahttp://www.happychristmas.com,idònia per a trobar regals originals,idees úniques, veure temes relacio-nats amb els viatges, amb l’arbre,amb les felicitacions. Una altra pàgina de postals de Nadalper excel·lència és http://www.pla-senciaweb.com/postales/elegirpos-tal8.htm, on podrem elegir una pos-tal o imatge junt amb un tema musi-cal per a enviar-ho a qui vulguem. Podem trobar imatges dinàmiquessobre temes nadalencs enhttp://www.ctv.es/USERS/mamm/ganavid.htm, i, com no podia serd’una altra manera, una pàgina ambprotectors de pantalla amb motiusnadalencs en

http://www.tnpsc.com/christmas/chrwall.htm, fer-hi una ullada val lapena. Una de les pàgines més visitadesaquests dies és http://www.code-hammer.com, on podem enviarinvitacions nadalenques, mig simpà-tiques, mig sexi, prou picants percert. En tot cas, cal tindre paciènciaamb el servidor perquè hi ha cua. Si el que t’agradaria aconseguir sónles cançons de Nadal més conegudesles pots captar enhttp://www.flash.net/~bobrusch/midixmas.htm, on n’hi ha una bonaselecció. En la pàgina principal de laUniversitat (http://www.uv.es) apa-reixerà en breu, si ja no hi està, l’en-llaç per a enviar la nostra carta alsReis Mags de l’Orient, una tradicio-nal pàgina de la institució i una deles primeres a eixir en Internet.

6 Facultats pertorbadesNOU DISE 551117 DESEMBRE 98

La Valènciamodernista

Al voltant de la xarxa

Àries

Si la SocietatProtectora estàfarta de tu i el

Telèfon de l’Esperança jano t’escolta, pren una deci-sió audaç: matricula’t enuna acadèmia de pòquer.

Lleó

El Nadal ja s’a-costa amb laseua col·lecció

de torrons, pel·lícules demonges en la tele i xiquetstocant la flauta pel carrer.Si ho tornes a superar ésperquè encara no està totperdut.

Sagitari

Escolta aquestaveu interior quecrida desespera-

dament per tal que canviesel rumb de la teua existèn-cia. Després de conéixerels seus arguments, torna acol·locar la veu al lloc delqual mai no hagué d’eixir.

Bessons

La vida és unatómbola,segons que va

reflexionar Marisol. Peròno et cregues això quecontinuava: “de llum i decolor, o o or”.

Taure

No et pensesque ets el méscabut de tota la

història. Consulta lesenciclopèdies i fixa’t enl’historial de gent comara Àtila, Stajanovich omadame Curie.

Verge

Aquest any sí.Volem dir que ettocarà la loteria.

En aquest cas, recorda lasolidaritat que sempre t’hacaracteritzat: ajuda elsmarginats, els malalts i elsredactors d’un periòdicsetmanal que nosaltrest’indicarem.

Capricorn

Si no et vasenamorar lasetmana ante-

rior, no esclates encarad’alegria: l’amor potsorgir en els moments iels llocs més inesperats.

Balança

El Nadal jaestà ací al cos-

tat. Ompli el teu cor debones intencions iajorna alguns projectes,com ara el segrestamentque estaves programant.

Aquari

La teua vidasocial s’ha d’en-riquir a poc a

poc. Comença pel prin-cipi. Deixa de negar-te avisitar pobles i ciutatsnomés pel fet que estanhabitats per persones.

Cranc

Si ja has deciditels regals de

Nadal, el lloc on passaràsles vacances i el partitpolític al qual votaràs enjuny, està clar: ets una per-sona amb criteri. Aranomés has de saber can-viar de criteri.

Escorpió

Encara que elsteus actualsingressos són

limitats, no et desesperes.Pensa que en el futur potstindre els mateixos ingres-sos però el doble de des-peses. La situació ésdesesperada, però no greu.

Peixos

No confiesnomés en laPrimitiva. Hi

ha altres esperances en lavida. Recorda que hi hados casinos legals al PaísValencià. I nombrosestimbes il·legals de certnivell. També pots presen-tar-te a unes oposicions del’Administració. O afiliar-te d’una vegada.

ESCAPA’TLa inauguració d’un observatori astronòmic situala Universitat en un lloc privilegiat per a desco-brir els problemes dels planetes, les estrelles itot aquest simpàtic món. Les dades són barreja-des posteriorment en els ordinadors d’últimageneració que atresora la institució. I els resul-tats són imaginables.

QUEDEN 134 DIESPer a commemorar la data en què els Jurats de

València aprovaren les constitucions de la Universitat

SABIES QUE...? La Universitat de València acollirà durantel mes d’octubre del 1999 la Conferència de RectorsEuropeus. Aquest organisme internacional reunix més decinc-centes universitats i a València debatrà, entre altresqüestions, sobre la cohesió europea.

MAGDALENA RUIZ“L’obra que amb més frescor esreflectixen els problemes actualsde la joventut, escrita amb unllenguatge prop a l’universitari.En definitiva, és l’obra que méspot sintonitzar amb el públic alqual va dirigida i que establix unacorrecta relació entre el contin-gut i la forma. També és la mésviable des del punt de vista delmuntatge escènic”. Aquests hansigut els arguments esgrimits peljurat, dilluns passat, per a lliurarel Premi de Teatre Cinc Segles aJorge Picó i Puchades, pel seutext Enciéndeme. Enciéndeme comença amb

quatre arponers que es disposena matar una balena. Estem al’Antàrtida en el segle XIX. Lasegüent escena s’inicia amb unaboda en ple segle XX. Tan mateix,la llum intensa a l’An tàrtida queenlluerna els arponers provocael mateix efecte que el flaix dela càmera fotogràfica en la boda.“Sembla que la balena no som-riu”, diu un arponer. “Somrieu,

per favor”, demanarà el fotògraf.“Mitjançant aquestes ressòna-cies”, explica Jorge, i donant car-petada a la clàssica concepcióespai-temps, s’ha construït l’o-bra. Un text en el qual està plas-mat el desig contumaç de retra-tar un jove d’uns vint anys al qualno li agrada ser tractat com unxiquet i que no està d’acord ambl’entorn que l’envolta, per aixòdecidix fugir a l’Índia, fet que ésinterromput quan el personatgedescobrix una balena que haencallat. Deu ser la balena delsegle XIX, és el jove de vint anysun arponer del segle passat? “Elfinal està obert”, afirma l’autor,encara que les complicitats entreles escenes embasten una tramaimaginativa.Els personatges tampoc no

estan totalment tancats i definits,com ho demostra la manca denoms. El protagonista és el germàmenor que critica el seu germàmajor per trencar-se el muscleballant els Rolling Stones, ell encanvi se’l trencarà ballant Nirvana

o U2. També componen el repar-timent el germà major que té totel que li falta al menut, el vianant,un personatge entranyable queespera sempre en la mateixa can-tonada i diverses veus en off comla de la mare i la del fotògraf.“Quan normalment li parlem dela nostra família a algú no utilit-zem els seus noms, diem mamare, mon germà... Per això elsmeus personatges no tenen nom.No podia fixar tant els meus per-sonatges, podia definir la seuaedat, l’aspecte, però no un nom”,afegix. Aquest text teatral, premiat

amb 500.000 pessetes, ha rebutja algunes propostes per a serrepresentat. Alejandro Jornet, quedirigix la companyia Malpasoamb la col·laboració de laUniversitat de València, està inte-

ressat en el projecte. No seria laprimera ocasió que Jorge Picó iAlejandro Jornet treballen junts.Ja ho van fer fa deu anys en elmuntatge El sueño de las hor-

migas, a la Sala Palmireno. Arabé, Jorge Picó no pensa formarpart de l’elenc d’Encién deme.Segons ell, “és més difícil dis-tanciar-se de l’obra que un escriu,per això preferisc veure-la des dela direcció”. Després d’El sueño de las hor-

migas, va treballar amb EdwardWilson en Macbeth i en Scare -crow, amb Linus Tüns trom aAnglaterra i a Suècia, i ambPhilippe Gentry va representartres-cents cinquanta espectaclesal voltant del món amb VoyageurImmobile. Actualment col·laboraamb Damien Bouvet en la direc-ció de Papa Clown per a Thêatrede la Marionette, a París. A més,combina la seua activitat teatralamb la traducció junt amb Mi -quel Teruel, i l’escriptura televi-siva amb Lluís Mara Pescetti,Premi de Novel·la Casa d’Amè -rica 1997. Diu que té com aassignatura pendent la relitzacióde l’obra Memoria de un sismó-grafo, amb la Universitat deMèxic i “El Grup 55”.El jurat d’aquest premi estava

presidit pel vicerector deCultura i vicepresident del Pledel Patronat Cinc Segles,Antoni Tordera; el secretari,Ramon Roselló; i com a vocals:Joan Vicent Martínez, FerranGómez, Joaquim Hinojosa iCarles Pons.

7NOU DISE 551117 DESEMBRE 98

Picó, premi de teatreJorge Picó va guanyar dilluns passat el Premi deTeatre Cinc Segles pel seu text Enciéndeme. Picó ésllicenciat en Filologia Anglesa a la Universitat deValència, diplomat a l’Escola Superior d’ArtDramàtic de València i fou el beneficiari d’una becade l’Ecole Jacques Lecoq de París. Des d’aquellmoment, ha captivat l’interés dels escenaris estran-gers, tant en la interpretació com en la direcció.

Un antic alumne de la Universitat guanya la convocatòria de Cinc Segles

El text de Picóha estat

premiat amb500.000 pessetesi ha rebut ja

propostes per a ser escenificat

REDACCIO

El Grup de Teatre de laUniversitat de València ha estatguardonat amb el premi almillor espectacle en el XVIIConcurs de Teatre no Profes -sional Vila de Mislata. El grupuniversitari hi va presentar l’o-bra Les dones de Sade, una ver-sió lliure de l’obra Madame deSade, de Yokio Mishima. Elpremi està dotat amb 400.000pessetes.En el mateix certamen, els

integrants del Grup de Teatrede la Universitat de Valènciaaconseguiren altres guardonsimportants. Així, el premi a lamillor actiu principal fou per aMive. També el guardó a lamillor actriu de repartiment varecaure en Desirée Belmonte.Pep Sanchis, per la seua banda,va guanyar el reconeixement ala millor estètica i a la millordirecció.Aquest muntatge ha partici-

pat recentment, en la seua ver-sió en castellà, en la Mostra deTeatre Universitari celebrada ales universitats d’Alacant i deMúrcia. Aquesta mostra es vacelebrar els passats dies 4 i 5 dedesembre i el muntatge va tin-dre una magnífica acollida entreel públic assistent a les repre-sentacions.L’espectacle ha participat, des

de la seua estrena l’any 1997,en les mostres de teatre univer-sitari de Barcelona, Lleida i lesIlles Balears. També s’ha repre-sentat a la Sala Palmireno de laUniversitat de València en lesseues dues versions.

LA INSEGURETAT SOCIAL.D’altra banda, a la SalaPalmireno, els dies 12 i 13 degener, es representarà l’obraInhospital (la inseguretat social).Es tracta d’una producció de NasTeatre. El text és obra de CarlesPons i la direcció està a càrrecde Jesús Jara.La Sala Palmireno està ubi-

cada a la planta tercera de laFacultat de Geografia i Històriade la Universitat, a l’avingudade Blasco Ibáñez número 28.

El Grup deTeatre copa elspremis del Vilade Mislata

JJoosseepp PPiiccóó,,ddeesspprrééss ddeeccoonnééiixxeerr llaaccoonncceessssiióóddeell pprreemmii..

RAFAEL F. CID

La Universitat de València haparticipat en les Jornades d’In -novació i Tecnologia organitza-des la setmana passada per lamultinacional 3M al Palau deCongressos de València. L’Ofi -cina de Transferència de Re -sultats d’Investigació (OTRI) hiha col·laborat seguint els crite-ris de recolzament al contacteentre la comunitat científica i lesempreses.Els seminaris han tingut trenta-

una sessions, en les quals s’hanalternat els continguts relatius ala gestió empresarial, els reptesde la seguretat viària, la gestiódels residus, l’euro, la salut, etc.,amb les aplicacions d’algunsproductes de 3M a diversos sec-tors o en diverses situacions.El catedràtic de Seguretat

Viària, Luis Montoro, destacà laimportància de la formació delsconductors en vistes a un futur

en el qual els vehicles seran méscars, estaran més tecnificats iincorporaran nombroses ajudesa la conducció. “La investigaciódels accidents i les causes queels motivaren seran altres factorsque canviaran per adaptar-se ales peculiaritats de cada zona iunificant els criteris en tots elsparts per accident per a facilitarla investigació en aquest campamb un paràmetre de referènciaen els estudis comparatius”.Rafael Fernández Guerrero,

professor del Departament deDirecció d’Empreses, va dir quehui en dia les empreses espa -nyoles s’interessen per la comu-nicació interna, que “és un pro-cés continu permanentment acti-vat amb una funció de preven-ció de la desmotivació i la inhi-bició de l’aprenentatge”, amb lamissió d’atorgar “major trans-parència i claredat en les rela-cions entre superiors i su -bordinats”, i va destacar la im -

por tàn cia de “conéixer l’opiniódels subordinats per a la resolu-ció de conflictes, oferint opor-tunitats per a la millora, l’apre-nentatge i l’abast de l’organit-zació”. Guerrero exposà la seuaconferència sobre la Comuni -cació interna com a motivacióempresarial.La professora Maria Àngels

Ull informà sobre el Pla deMinimització de Residus de laUniversitat de València, del qualdestacà la necessitat de conéixeren detall el tipus i la quantitat deresidus que es generen per apli-car mesures correctores tendentsa la reducció dels residus, la seuarecollida i tractament especialit-zat. També va asse nyalar laimportància de sensibilitzar elsequips directius i la població engeneral sobre aquests temes através de campa nyes informati-ves que fomenten la creaciód’hàbits i actituds quotidians mésrespectuosos amb l’entorn.

La Universitat facilita el contacte entre els científics i les empreses

REDACCIO

El BEA, Jove Germania i elCol·lectiu d’Insubmisos de laUniversitat de València han orga-nitzat aquesta setmana unes jor-nades antimilitaristes que s’i-nauguraren dimarts passat ambun provocador happening cele-brat al Campus dels Tarongers.Membres d’aquestes organitza-cions es vestiren de militars i elstallaren els cabells a dos alum-nes per tal de cridar l’atenció delsestudiants que els observaven.

Un cicle de cinema antimilita-rista es clourà hui dijous, a les10:30 hores, a l’aula de cinema505 de l’Aulari Nord, amb laprojecció de les pel·lículesSenderos de gloria, de StanleyKubrick, i La última noche deBoris Kruschenco, de WoodyAllen. Dins d’aquest cicle tambées passaren els films Sacrificio,d’Okacha Touita, i El gran dic-tador, de Charles Chaplin. Hui dijous, a les 19:30 hores,

a l’aula 103 de l’Aulari Nord,hi haurà una taula redona sobre

el tema, en la qual participaranJavier de Lucas, catedràtic deFilosofia del Dret, Virgilio La -torre, advocat, i Ferran, el pri-mer insubmís del País Valencià.Ahir dimecres, el grup de tea-tre Qasida, format per estu-diants de Filologia, oferiren unrecital antimilitarista. Aquesta setmana pel paci-

fisme finalitzarà amb un con-cert dels grups Mox i ArròsCaldós, demà divendres dia 18a les 21:30 hores, al carrerCarnissers número 16.

8 InformacióNOU DISE 551117 DESEMBRE 98

EU de Fisioteràpia

Laura Ruiz (Campus Jove).

EU Infermeria

Carmen Cortés (BEA), Francisco dela Rosa (Campus Jove).

EU Magisteri Ausiàs March

Juan Enrique Cuñat (Campus Jove),José Vicente Alemany (Campus Jove)i Jesús Díez (Pensament Crític).

EU Treball Social

María Anaís García (Campus Jove) iVíctor Agulló (Entesa-BEA).

Facultat de Farmàcia

Amparo Martínez (AEN), SoniaGiménez (Entesa-BEA), MiguelEstarlich (GIF Unión Independiente),Noemí Jiménez (GIF UniónIndependiente), Olga Ortega (GIFUnión Independiente), Elena Navarro(GIF Unión Independiente) i CarlosCogollos (Valencia Universitaria).

Facultat de Filologia

Rebeca Pizarro (Ábaco), AlíciaToledo (AEN), Pau Lluch (AEN),Roser Soler (AEN), Eva Coscollá(BEA), Laura Navarro (BEA), LuisBlasco (BEA), Vicente Inglada(Campus Jove) i Antoni Viñas(Entesa).

Facultat de Física

Ignacio Sánchez (Ad’E), GermánLópez (Asoc. Ingenierías y Óptica),Inés Toribio (Asoc. Ingen. y Óptica),Ángeles Barberá (Asoc. Ingen. yÓptica), Ildefonso Morales (CampusJove).

F. Filosofia i Ciències de l’Educació

Iván Martín de Vidales (AEN-CEPC),Eduard Ramírez (CEFICE-BEA),Ruth Arroyo (CEFICE-BEA), ÁngelRicós (PIE), Francisco JavierMengíbar (PIE), Sergio Soriano (PIE)i Miguel Ángel Valverde (PIE).

Facultat de Psicologia

Héctor Vercher (AEN), Javier MaríaRuiz (AEP-Ad’E), M. José Hernando(AEP-Ad’E), José Antonio Follana(AEP-Ad’E), Joan Carles Bernad(CEP-BEA), Emmanuel DavidGarcía (CEP-BEA) i Alícia Cerveró(Entesa).

Facultat de Geografia i Història

Andreu Ginés (AEN), Diego Román(AEN), Felipe González (BEA),Empar Curzá (BEA), María de León(Bibliotec. y Documentación), PaulaAliques (Entesa), Gemma de losMártires Ferrer (Grupo Historia delArte) i Aaron Cano (PAU).

Activitat Física i Esport

Dolores González (Cau de Café).

Facultat de de Química

Vanessa Mengual (AEN), ElisaGambín (AIQu), María José Ferrús(AIQu) i Manuel Jesús Soriano(Potencial Químico).

EU Empresarials

Raúl Planells (Aula 2000), JoséVicente Torralba (Campus Jove), AnaIsabel Sevilla (CEI), AlmudenaSánchez (CEI), Mónica Calatayud(CEI), David Mullor (Entesa),Francisco Domínguez (Ítaca-BEA) iSilvia Reyes Orea (ValenciaUniversitaria).

EU Relacions Laborals

Fernando Martín Miralles (Aula2000), Ignacio Jesús Quesada (BEA),Gwendoline Moya (Cerels), FaustoJosé Tortosa (Cerels), María JoséAjado (Cerels), Ángel José Rochina(Valencia Universitaria).

Facultat Biològiques

Leandro Santonja (AEN), VicentSanchis (BEA-Entesa), Rafael Torres(Bio’99), Marcos Pérez (Bio’99) iAurora Zuzuarregi (Campus Jove).

Facultat de Dret

Ricardo Gimeno (AcTúa), ÁlvaroKuehn (AEN), Maria Josep Martínez(AEN), Ángel Javier Montero (Aula2000), Horst A. Hölderl (Aula 2000),Adrián Conesa (BEA), Pedro JesúsLópez (Campus Jove), Víctor JoséMuñoz (Campus Jove), GloriaGómez (CASI), Belén Martínez(EDI), Ignacio García (Entesa), AnaIsabel Cívico (Pensament Crític), JoséM. Vidagany (RU), Ignacio Gómez(RU), Ignacio López (RU), María delCarmen Amorós (ValenciaUniversitaria).

Facultat d’Econòmiques iEmpresarials

Ignacio López (Aula 2000), MaríaMartí (Aula 2000), Juan EnriqueÚbeda (Campus Jove), ManuelLanzuela (Entesa), Joan GregoriMaria (Ítaca), Artur Vélez (Ítaca),Álvaro Vanaclocha (Ítaca), NoemíYim (Mosaico), Marc Cascant(Valencia Universitaria) i JorgeBotello (Valencia Universitaria).

Facultat de Matemàtiques

Mariano Julián (Campus Jove) iCarlos Hernández (CEM).

Facultat de Medicina iOdontologia

Josep Carles Sendra (Els QuatreGats), Sandra Jiménez (Els QuatreGats), Ana Gil (REM-I), Vega Iranzo(REM-I) i Pau Giner (ValenciaUniversitaria).

Els 108 nousclaustrals

La Junta Electoral ha proclamat els resultats provisionals deles darreres eleccions d’estudiants al Claustre de la

Universitat de València. Aquesta és la llista per centres, ambindicació del grup al qual pertanyen els elegits.

Setmana antimilitarista alCampus dels Tarongers

EEssttuuddiiaannttss ddiissffrreessssaattss ddee mmiilliittaarrss llii ttaalllleenn eellss ccaabbeellllss aa uunn aalluummnnee dduurraanntt eell ‘‘hhaappppeenniinngg’’ ddee llaa sseettmmaannaa

MARISOL HOYOSConéixer les lleis que regixenl’univers, més enllà d’allò queabraça la nostra mirada, ha estatsempre un dels misteris que méshan intrigat els homes de totesles èpoques. Des de les teoriesgeocèntriques de Ptolomeu, enel segle II, fins a la revolució deCopèrnic i els estudis de Galileu,de Kepler o de la llei de la gra-vitació universal de Newton,l’astronomia ha sigut una de lesciències que ha experimentatuna major evolució en els dar -rers temps. El desenvolupament de l’as-

trofísica ens ha permés, mit-jançant l’estudi de les radiacionscaptades dels cossos celests,desvelar els secrets de la nostragalàxia i d’altres molt llunya-nes. Un somni que ja es trobavaen el cap i en el cor dels primers

observadors babilonis, egipcis igrecs. Amb les portes obertes al cel,

el Departament d’Astro nomia iAstrofísica de la Universitatdesenvolupa actualment diver-ses línies d’investigació punte-res en els seus laboratoris delCampus de Burjassot i a l’ob-servatori de l’edifici d’investi-gació Jeroni Muñoz. Algunsdels seus treballs, concentrats alvoltant de la instrumentacióastronòmica, han posat a punttelescopis i equips medidors deplaques, han dissenyat la cúpuladel Centre Astronòmic de l’AltoTeide i han participat en la ins-tal·lació de diversos observato-ris espacials, com ara el Minisat01. Al mateix temps, al Depar -tament s’estan desenvolupantactualment diverses tècniquesper a l’obtenció d’imatges en

rajos gamma destinats a l’as-tronomia espacial. El fet quel’atmosfera siga opaca a aqueststipus de rajos i que, per a la seuaobservació, no es puguen utilit-zar els telescopis convencionalsfa necessària la invenció denoves eines de reconstrucciónumèrica d’imatges mitjançantl’ús de màscares codificades. Dins del camp de la cosmo-

logia, s’ha estudiat la distribu-ció de matèria a l’univers i, mésconcretament, els efectes de lamateixa sobre la radiació. Una altra línia d’investigació

pretén analitzar la dinàmica defluids relativistes que evolucio-nen en diversos escenaris astro -físics com per exemple dollsrelativistes, acreció sobre objec-tes compactes i col·lapse denuclis estel·lars. Un equip d’in-vestigació està elaborant diver-sos models de simulació perordinador per a l’estudi de lescondicions que es donen al vol-tant d’objectes tan compactescom ara les estrelles de neutronso els forats negres. Una part important de la re -

cerca està dedicada també alsmodels matemàtics en mecànicasimplèctica, on desenvolupenalgoritmes numèrics capaçosd’estudiar fronts d’ona asso-

ciats a estrelles supermassi-ves. L’estudi experimental dels

moviments de matèria i de ladinàmica que es genera a lesregions actives solars ha estattambé una via d’investigacióque s’ha dut a terme amb altresobservatoris solars situats alllarg d’Europa i Amèrica.Treballant de prop amb teles-copis situats en tots els raconsdel món i posant-los en fase,s’han obtingut, en el camp de laradioastronomia, estudis endetall de les radiofonts (galàxiesemissores de ràdio i superno-ves). Finalment, amb l’objectiu de

comprendre la formació d’es-trelles amb una massa 15 o 20vegades més gran que la del Sol,s’han fet observacions òptiquesi infraroges d’estrelles i siste-mes binaris massius. El Departament d’Astro nomia

i Astrofísica impartix diversesmatèries de primer i de segoncicle en les titulacions de Mate -màtiques i de Físiques, i dónatambé algunes assignatures delprograma de doctorat de FísicaTeòrica. A partir del pròximcurs, a més, tindrà els seus pro-pis estudis de doctorat.

9Informació NOU DISE 551117 DESEMBRE 98

Departament d’Astronomia i Astrofísica

D E P A R T A P A R T

Els ulls del Minisat

El telescopi de l’Observatori Astronòmic de Burjassot, encarat cap al sol, ens revela de dia i de nit nousdetalls sobre la nostra galàxia i el comportament dels seus planetes i estrelles. Els laboratoris delDepartament d’Astronomia i Astrofísica posen en òrbita la nostra Universitat amb diversos observatoris ins-tal·lats a Pulkovo, Boston, Postdam, Sant Petersburg i a l’espai exterior.

DDeeppaarrttaammeenntt:: Departament d’Astronomia i Astrofísica. Edifici d’Investigació Jeroni Muñoz. Campus de Burjassot.DDiirreeccttoorr:: Juan Fabregat Llueca.IInnvveessttiiggaacciioonnss eenn ccuurrss:: Instrumentació astronòmica. Fluidsrelativistes en astrofísica i física d’objectes compactes. Models matemàtics enmecànica simplèctica. Dinàmica de les regions actives solars.Radioastronomia. Cosmologia. Astrofísica estel·lar observacional.CCaammppss dd’’aapplliiccaacciióó:: Astronomia òptica, instrumentació i anàlisi d’imatges.Cosmologia i cosmogonia, estels dobles, atmosferes estel·lars. Física solar.Astronomia i astrofísica, teoria de la relativitat i gravitació.

Èxit de lesjornades sobreturisme i ciutat

MAGDALENA RUIZDimarts i dimecres passat el SalóSánchez Ayuso de l’EdificiDepartamental Oriental a laAvinguda dels Tarongers es con-vertí en l’escenari escollit per acelebrar les jornades Turisme iCiutat, organitzades per laFundació Cavanilles en col·labo-ració amb el Vicerectorat deRelacions amb la Societat de laUniversitat de València. La rea-lització d’unes sessions que ana-litzen les repercussions delturisme a la ciutat dins del marcde la Universitat ha estat unaexperiència pionera. Oto Luque,coordinador de la FundacióCavanilles, va assenyalar queamb aquestes jornades s’ha in -tentat millorar la formació delsestudiants de turisme analitzantun tema que actualment és degran interés. “Les jornades deturisme urbà a Elx la setmanapassada i les de Viena fa ja unmes evidencien la importànciadel sector”. Tot seguit, va afegirque aquestes jornades s’emmar-quen en tres paràmetres: “La ciu-tat no és solament un lloc per aresidir, sinó un estil de vida jaque el huitanta per cent delseuropeus viuen a la ciutat. A més,la condició de societat de servi-cis que les ciutats oferixendemostra que el turisme ocupaun lloc fonamental. Finalment, ia propòsit del 50 Aniversari delsDrets Humans, mereix una men-ció especial l’article 24 que ins-taura el dret de vacances, fet queil·lustra una societat moderna”.Les jornades han reunit experts

de diverses disciplines, que hananalitzat de manera plural lespotencialitats turístiques deValència i els reptes que el tande moda turisme urbà planteja.Ramón Torcal, vicerector deRelacions amb la Societat, de laUniversitat de València, iAmparo de la Torre, directora del’Escola Universitària d’Estu dis,van subratllar la importància delsestudis de Turisme a laUniversitat de València, perquèrecull una demanda de moltsestudiants i d’un significatiu sec-tor econòmic i laboral de la nos-tra societat. En aquesta primerasessió, Josep Ivars, cap delServei d’Estudis i Planificacióde l’Agència Valenciana deTurisme, va insistir que cadavegada més la gent que viu a laciutat elegix altres ciutats com adestinació de vacances. En total,més de quinze experts han pas-sat per les jornades Turisme iCiutat per a proposar el seu puntde vista en les diverses exposi-cions o bé per a debatre amb elsassistents. Un recorregut per laciutat històrica de València i unavisita al Museu de la Ciutat vanposar fi al primer dia, una notapràctica i alhora instructiva.

UUnn ddeellss llaabboorraattoorriiss ddeell DDeeppaarrttaammeenntt dd’’AAssttrroonnoommiiaa ii AAssttrrooffííssiiccaa oonn eess ppoosseenn aa ppuunntt lleess ppeecceess dd’’aallgguunnss oobbsseerrvvaattoorriiss eessppaacciiaallss..

Els passats dies 10, 11 i 12 dedesembre es van celebrar a Pam -plona les III Jornades d’EducacióAmbiental organitzades pel Mi -nis teri de Medi Ambient amb ellema Capa citar per a la sosteni-bilitat. Deu anys després de lesII Jornades de Valsain, s’han tor-nat a trobar tots aquells interes-sats en l’educació am biental entot l’Estat espanyol.La Delegació de Medi Am -

bient de la nostra Universitat haestat convidada per a coordinarel Grup de Treball número 3(Ambientalització d’Universi -tats) i els responsables d’aquestaàrea de les universitats que estemtreballant en el tema hem pogutintercanviar experiències. Con -cre ta ment, en el grup es vanexposar com a exemple d’expe-riències la Universitat Politècnicade Catalunya (UPC) i la Univer -sitat Autònoma de Barce lona(UAB); hi participarem també laUniversitat de València, la Poli -tècnica de València (UPV),l’Autònoma de Ma drid (UAM) ihi assistiren membres d’altrescinc universitats.Com a conclusions hem dema-

nat al Ministeri de Medi Ambientque done suport al Grup deTreball d’Universitats per laSostenibilitat com a via d’exem-ple per a la societat i la instaura-ció de l’Agenda 21 constituïdainicialment per les cinc univer-sitats (UPC, UAB, UPV, UAM iUVEG) i oberta a totes les del’Estat. També l’edició conjuntad’un llibre que reculla les expe-riències de les cinc universitatsen la seua ambientalització (Plansde Medi Ambient, ResiduMínim, Voluntariat Ambiental,Ambientalització de Currículum,Aplicació de Sistemes de GestióAmbiental, Aplicació de Norma -tiva EMAS i ISO-1400)…

Maria Àngels Ull. Delegada de la Universitat

per al Medi Ambient

10 AgendaNOU DISE 551117 DESEMBRE 98

Teatre Talia

Fins al 20 de desembre:Aquella nit amb Lluís, deKevin Elyot, sota ladirecció de Ramon Moreno.Producció de la Generalitat.

Sala Palmireno

Els dies 12 i 13 de gener esrepresenta l’obra Inhospital(la inseguretat social), perNas Teatre. Text de CarlesPons. Direcció: Jesús Jara.

Sala Moratín

Fins al 20 de desembre esrepresenta l’obra Hola,Bretch, per Zitzània Teatre.Textos i cançons de BertoltBretch. Direcció: JosepMaria Mestres.

Sala Escalante

Fins al 20 de desembre:Joan, el Cendrós.C/Landerer, 5. València.Tef.: 96 391 24 42.

Andrés Rábago (‘El Roto’)

Fins al 20 de desembre.Lloc: Col·legi MajorRector Peset. Plaça delForn de Sant Nicolau, 4.

Exposició fotogràficasobre Guatemala

Fins al 18 de desembre.Organitza: Ajuda Global.Lloc: Edifici Departamentalde Dret. Campus delsTarongers.Acollirà les obres de RosaBenítez i d’Isabel Romero.

Piano

Diego Alonso. 19 dedesembre a les 22:30.Entrada lliure. CentreCultural La Beneficència.Saló Alfons el Magnànim.C/Corona, 36. Tef.: 96 38835 79.

Concert de Nadales

Dijous 17 de desembre, ales 10:30 hores.A càrrec de la CoralUniversitària de València.Sota la direcció delprofessor Agustí Alaman.Lloc: Saló d’Actes del’Escola Universitària deMagisteri Ausiàs March.

Concert de Nadal alRector Peset

Interpretació de les obresWhite Christmas iThe many moods ofChristmas.Dijous 17 de desembre, a les20 hores.A càrrec de l’OrfeóUniversitari de València.Sota la direcció de JoséRamón Gil Torreja.Lloc: Plaça del Forn de SantNicolau, 4.

VIII Jornada d’Innovacióen Formació Empresarial

Organitzen: Adeit, Impivai Fons Europeu deDesenvolupament Regional.Dates: 16 i 17 de desembre.Lloc: Saló d’Actes de laFundació Bancaixa. PlaçaTetuan, 23.

Seminari sobre ‘Principisper a una AnàlisiCoreogràfica’

Organitza: Institut deCreativitat i d’InnovacionsEducatives. Departament deFilosofia (Àrea d’Estètica iTeoria de l’Art).Vicerectorat d’ExtensióUniversitària.Professora: CarmenGiménez Morte.Dates: Del 14 al 29 degener del 1999.Horari: De 17 a 18:30.Lloc: Seminari d’Estètica iTeoria de l’Art. Facultat deFilosofia i Ciències del’Educació. Tef.: 386 44 20.Ext.: 6248.

Primer Congrésd’Ensenyament de laPsicologia

Dates: Del 24 al 27 defebrer del 1999.Lloc: Se celebrarà a laFacultat de Psicologia de laUniversitat de València.Avinguda Blasco Ibáñez, 21.

Cicle cine alemany delsanys noranta

Dies: De l’1 al 27 de

desembre. Més informació: A laFilmoteca de la GeneralitatValenciana. Plaça del’Ajuntament, 17. Tef.: 96351 23 36.

Fals documental imetratge trobat

Lloc: Filmoteca de laGeneralitat Valenciana.Dies: De l’1 de desembreal 31 de gener. Més informació: A laFilmoteca de la GeneralitatValenciana. Plaça del’Ajuntament, 17. Tef.: 96351 23 36.

Premis ‘Facultatde Dret de València perals millors treballsd’investigació’

Presentació:A la Secretariadel Deganat de la Facultatde Dret abans de les 14hores del dia 15 de generdel 1999.Organitza: Facultat de Dretamb la col·laboració deTirant lo Blanch Edicions.Més informació: AlDeganat de Dret.

II Premi de Fotografia Facultat de Dret

Les obres s’admetran fins aldia 15 de gener del 1999 ales 14 hores, i s’hauran deremetre a la Facultat deDret de la Universitat deValència. Av/Campus delsTarongers, s/n. 46071,València. Més informació: A laFacultat de Dret.

Concurs Escultures Projecte Urbà Castelló

Objecte: Selecció de tresescultures que s’instal·laranal parc de Mèrida, al carrerde Gandia i a l’avinguda deTombatossals.Observacions: Els temes,dimensions mínimes idotació econòmica per a larealització i presentació deles obres es troben en lesbases.Més informació ipresentació del treballs:A

la Fundació Dávalos-Fletcher, carrer de Gasset,5. Castelló.

Concurs ‘Joven y brillante’ J&B 98 de Periodisme Econòmic

Destinataris: Podran optar-hi tots els professionals quetinguen una edat màxima de35 anys, pertanyents a algunmitjà d’àmbit nacional,regional o local; diaris od’una altra periodicitat;escrits, audiovisuals oagències.Objecte: Articles,informacions i reportatgesescrits i publicats, emesos otransmesos en qualsevol deles llengües oficialsd’Espanya entre l’1 degener i el 31 de desembredel 1998.Observacions: Calpresentar una breu memòriaexplicativa i fotocòpies,cinta VHS o casset,depenent del mitjà de quèes tracte.Dotació: Primer premi:2.000.000 de pessetes.Segon: 750.000 pessetes.Tercer: 500.000 pessetes.Termini: Fins a l’1 defebrer del 1999.Més informació ipresentació del treballs: Ala Secretaria de ‘Joven yBrillante’. Tef.: 902 18 0000.

Campanya nadalenca d’esquí

Organitza: Serveid’Educació Física id’Esports de la Universitatde València.Objecte: Viatgeseconòmics, d’una setmanade duració. Placeslimitades.Dies: S’organitzaranquatre viatges a llocs i endates diferents. Una opcióés anar als Pirineus enNadal o en Reis. L’altra ésanar als Alps.Més informació: AlServei d’Educació Física id’Esports. C/Menéndez yPelayo, 19. Tef.: 96 398 3245

CITES

Si estàs lluny de la Universitat però et continua interessant aquest món,NOU DISE et posa al dia. Només has d’omplir aquesta butlleta amb lesteues dades i enviar-la, junt amb un xec de 1.500

pessetes (a nom d’Universitat de València-Dise), a: Gabinet dePremsa. Antiga Senda de Senent, 11, quart pis. 46023, València.Te’l

portem Nom:Cognoms:Adreça:Població: Codi Postal:

Tef.: E-mail:

NIF:

Educació ambiental a lesuniversitats

11Informació NOU DISE 551117 DESEMBRE 98

MAGDALENA RUIZ En total, prop de trenta horesrepartides en quatre intenses jor-nades a les quals han assistit mésde quinze experts de diverses dis-ciplines i que han plantejat moltsinterrogants. L’acte de tele-veurecanvia la nostra natura? Entenemla imatge o ha de ser explicada?A continuació et proposen algu-nes de les opinions més rellevants.

UNA DE FREDA A SARTORI... Javierde Lucas, del Departa ment deFilosofia del Dret Mo ral i Política:“La cultura audiovisual no empo-brix la cultura humana. Qui hajaescrit això no sap res de televisió,

ni d’Inte r net, ni de cultura”.Sergio Sevilla, del Departa ment

de Filosofia del Dret Mo ral iPolítica: “La televisió és dolentasi tenim en compte l’ús queactualment en fem, amb unamanca de qualitat en la progra-mació”.Josep Grifeu, degà dels estudis

de Comunicació Audio visual aBarcelona: “El llibre de Sartori ésun manifest pamfletari que no téen compte els formats i gènerestelevisius. Es reduïx a una críticaals informatius”.Cesar Fernández, coordinador

de les jornades: “La tecnologiadigital produïx noves relacionsd’aproximació entre els éssers

humans i el món; en canvi, el llen-guatge verbal ens allunya delmón. El poder de la comunicacióicònica excedix la verbal”.Joan Llinares, del Departa ment

de Metafísica i Teoria delConeixement: “Sartori equiparal’homo sapiens amb l’home del’escriptura i això és una mentida.No hi ha éssers humans sense cul-tura”. Ángel San Martín, del Depar -

ta ment de Didàctica i Organitza -ció Escolar: “El desenvolupamentdel xiquet depén del mo menthistòric, i per això hem de reor-ganitzar la institució escolar apro-fitant les possibilitats que oferixla televisió”.

UNA DE CALENTA... O ‘SOL DAVANTDEL PERILL’. Josep VicentMarqués, del Departa ment deSociologia i Antropo logia Sociali periodista: “No ets realmentfamós fins que no apareixes entelevisió, per això no seria el mésgreu que la gent començara a

matar per a eixir-hi. De totesmaneres, no tireu la televisió iembruteu la via pública”.Quin és el lloc de la nostra

companya catòdica amb el nai-ximent de la xarxa?Giovanni Sartori: “El salt és

gran: la televisió és un instrumentmonovalent amb un es pectadorpassiu, i el món multi mèdia éspolivalent amb usuaris actius”. Miquel Francés, del Departa -

ment de Teoria dels Llenguat ges:“La xarxa no és cap panacea,algunes institucions en fan un úsabusiu. Les novetats sempre espaguen”.Ángel López, del Departa ment

de Teoria dels Llenguat ges:“Internet no és tan revolucionà-ria com pareix. Reproduïx l’es-quema de poder de la nostra socie-tat”.Bernardo Paniagua, del De par -

ta ment de Teoria dels Llen -guatges: “No és correcte perso-nalitzar el mitjà. El que mai nopodrà oferir la xarxa és la inter-pretació que pertany al lector”.

Quinze experts debaterensobre societat i televisió

Jornades organitzades pel Departament de Teoria dels Llenguatges

UUnn hhoommee ccoonntteemmppllaa eellss tteelleevviissoorrss dd’’uunnaa tteennddaa dd’’eelleeccttrrooddoommèèssttiiccss..

“Les noves generacions són un proletariat sense con-sistència intel·lectual fabricat per la televisió”.Aquesta acusació doble a la cultura audiovisual i alsjoves és la tesi de Giovanni Sartori en Homo videns.La societat teledirigida, un dels llibres més polèmicsde la temporada que l’Aula de Comunicació de laUniversitat ha sotmés a discussió.

economista Miren Etxe zarretafou l’encarregat ahir de presen-tar el memoràndum del 1998sobre Plena ocupació, solidari-tat i sostenibilitat a Europa. Lapresentació va tindre lloc al’Edifici Departamen tal Orientaldel Campus dels Tarongers. El memoràndum és una ini-

ciativa de l’associació Econo -mis tes Europeus per una PolíticaEconòmica Alternativa. En l’ac -te col·laboraren també el Centred’Estudis Polítics i Socials, laComissió Europea, a través de laCàtedra Jean Monnet, i la revistaÀgora de Ciències So cials.Segons s’explica en el docu-

ment, la mesura més importantque hauria de prendre la UnióEuropea per a superar l’actual“impasse econòmic i social aEuropa és una política d’ocu-pació integrada”. En concret,per a superar l’estancament, “elCon sell de Ministres d’Econo -mia i Finances (Ecofin) hauriad’establir directament objectiusquantitatius (d’ocupació), orien-tar polítiques nacionals dirigi-des a aconseguir-los i ajudar elspaïsos amb problemes particu-lars”.L’informe elaborat sobre ocu-

pació, solidaritat i sostenibilitatse centra també en les relacionsd’Europa amb els països delTercer Món. En aquesta línia,els economistes denuncien que“l’enfocament progressista cor -responent a la primera i lasegona convencions de Loméha sigut gradualment abandonatdurant la darrera dècada i podriadesaparéixer completament ambel pròxim acord que es pro-grama per a l’any 2000”.Un dels objectius pels quals

treballa aquest grup d’econo-mistes és l’elaboració d’unaconstitució social per a Europa.Una constitució que hauria decomprendre “un sistema debenestar social ampli i noburocràtic; una distribució equi-tativa de la renda, la riquesa iles oportunitats, com també enestructures democràtiques i res-ponsabilitats en tots els nivellsde la societat”.L’informe conclou proposant

mesures per a salvaguardar elmedi ambient. Entre altrespunts, defensa la introducciód’una ecotaxa en els impostosestatals per a potenciar les polí-tiques regionals en conservaciódel medi.

Presentatl’informe sobreocupaciói solidaritat

ESTER PINTERl Nadal és una festa

occidental que apareixper primera vegada aRoma en la primerameitat del segle IV.

L’equivalent a l’Orient del Nadalés la solemnitat, més antiga, del’Epifania, relacionada també ambles festes del solstici d’hivern. Peròel caire religiós d’aquesta festa quese celebra arreu del món (fins i totFidel Castro l’ha declarada oficialaquest any) fa temps que ha eixitdels temples per a instal·lar-se a lesescaparates dels xicotets i gransmagatzems. El sentimentalisme iel consumisme es fusionen aquestsdies per a endolcir unes vacances,sempre ben vingudes, entre elsestudiants, treballadors o aturats. Però a més d’estrenes, regals,

titots, torró i massapans, el Nadalha mantingut al llarg d’una conti-nuada transmissió oral, i dins d’uncostumari periòdicament actualit-zat, una rica producció poèticacol·lectiva, les cançons nadalen-ques. Destacats músics s’han ins-pirat en aquesta tradició universalper a composar belles obres.Wilaert, Bassano, Monte verdi iGabrielli, membres de l’escolaveneciana, ja composaren en elssegles XVI i XVII temes nada-lencs. Més tard, un altre exemplesón els compositors Shaw i Russel-Bennet, que crearen l’obra Themany moods of Christmas, unaacuradíssima recopilació orques-trada de nadalenques populars dediverses nacions del món queintenta aproximar-nos a les dife-rents visions que tenen les diver-ses cultures del Nadal.L’Orfeó de la Universitat de

València, amb acompanyament depiano, va començar ahir la seuagira prenadalenca a l’Escola deCamins de la UniversitatPolitècnica de València. Hui, a les20 hores, al Col·legi Major RectorPeset, i demà dia 18 al municipi del’Algímia d’Alfara, tornaran ainterpretar les dues primeres suitsde l’obra de Shaw i de Russel-Bennet. A més de l’Orfeó, l’Orquestra

Filharmònica de la Universitattambé se suma a aquesta musicalfelicitació nadalenca. El pròxim dia23 de desembre, a les 20:15 horesa la Sala Iturbi del Palau de laMúsica de València, se celebraràl’edició trenta-huit del tradicionalconcert de Nadal de l’OrfeóUniversitari de Valèn cia, acom-panyat per l’Or ques tra de laUniversitat. El món canta davantd’un bressol estarà dirigit pel direc-tor musical de l’Or feó, Josep

Ramon Gil Tàrrega. Aquesta citas’ha mantingut in interrom puda -ment des del 1960, amb el fi de ferarribar al públic valencià les múl-tiples tendències musicals que alllarg dels segles s’han fet ressò delNadal. El programa d’El món canta

davant d’un bressol consta de duesparts ben diferenciades. La segonad’elles és la ja interpretada a laUniversitat Politècnica, però araacompanyada per l’Or questraFilharmònica de la Universitat deValència, la primera i la segonasuits de l’obra The many moods ofChristmas. En la primera part l’Orfeó, acom-panyat de continu i del grup de

metalls de l’Orquestra Fil -harmònica, interpretarà diversosmotets de tema nadalenc de la jaesmentada escola veneciana delssegles XVI i XVII. O Magnummisterium, de Wilaert; HodieChristus natus est, de Bassano;Hodies Christus natus est, deGabrielli; Canzona en Re menor,de Gabrielli; Exultet caeli, deMonteverdi; i Magnificat, tambéde Gabrielli.Entre els solistes hi ha les sopra-

nos Silvia Gascón, BelénGutiérrez, Encarna Mazón iGemma Rico; les contralts PilarJarque i Beatriz Tarazona; i el tenorIgnacio de Lequerica.Abans d’aquest concert al Palau

de la Música, el mateix programas’interpretarà el dia 19 de desem-bre, a les 20:30 hores, a l’esglésisade la Santíssima Trinitat de Cas -telló, amb el patrocini de la Conse -lleria de Cultura i l’Ajuntament deCastelló.Per a tancar tant el ventall de

concerts de la Universitat com lesseues aules de cara a les vacancesnadalenques, l’Escola de MagisteriAusiàs March ha organitzat per ahui, a les 10:30 hores, en el seuSaló d’Actes, un repertori de nada-les interpretat per la CoralUniversitària de València, sota ladirecció del professor AgustíAlaman.

empre anava d’acíd’allà amb lacàmera de vídeoenganxada a la cara.

I amb els seus ulls de hui-tanta anys ho mirava tot comsi acabara de nàixer, ambeixa curiositat que acom-panya sempre els xiquets idesprés es va torcent en unamirada més complexa,menys disposada a la sor-presa: Paco Salcedo, però,estava sempre obert a eixasorpresa perquè pensava queels joves eren l’única espe-rança: els joves i la memòria.Havia militat en el BlocObrer i Camperol i en elPOUM, va fer la guerra con-tra els feixistes i va ser con-demnat a mort. Se’n va sal-var i jo el vaig conéixer fauns anys amb la seua pri-mesa adolescent i la seuacàmera al muscle, buscant elmillor angle per a les imat-ges, retent tribut a la memò-ria dels seus companys demilitància.Ara Paco Salcedo s’ha mort iha deixat en el seu camí unapila de pel·lícules que sónuna bona part de la històriaúltima, una reguera de testi-monis que hauria de ser fontimprescindible d’energiacontra la devastació obscenade l’oblit. L’última vegadaque el vaig veure va ser a laUniversitat de València,quan organitzàrem en elFòrum de Debats una taularedona sobre el procés alPOUM. I ell hi anava bus-cant el millor lloc per a lacàmera, disposant-ho totamb la parsimònia del vir-tuós, bolcant lentament eltemps de la seua banda men-tre els altres corríem agafatsper les presses. Paco Salcedocontava la guerra amb totluxe de detalls i, sobretot,contava la guerra i la post-guerra des de dins, des del’ànima gran que devia res-pirar entre els seus ossos sal-vats de l’afusellament, entrela seua mirada repartida amitges pels territoris de larealitat i pels altres que desde la màgia recollia en l’ullenvidrat de la seua càmerade vídeo. Tant de bo la seuamemòria no s’acabe mai!

Alfons Cervera

LA COLUMNAL’Orquestra i l’Orfeó de la Universitat oferiran el dia 23 al Palau el tradicional concert de Nadal

Paco Salcedo

12 ÚltimaNOU DISE 551117 DESEMBRE 98

SNou any, belles nadales E