l'eix de les busques - projecte

L'eix de les busquesBorda Teatre

Projecte residència

1



Arribar a tenir una ànima costa tota una vida.

Agustí Bartra

Em plau escriure una cosa, dir-la,després llegir-la, i fer-la.

Joan Brossa

2



1.- INTRODUCCIÓ.

Abans de res i primer de tot, gràcies per la seva atenció.

Som Borda Teatre, una petita xarxa de creadors escènics composta per tres directors d'escena i cinc intèrprets. Amb el present escrit, sol·licitem “residir” en el seu espai durant els mesos de juny, juliol i agost del present any 2010 (o almenys durant unes setmanes dins d'aquest període). Durant aquest temps, es durà a terme el procés d'investigació i assajos de la nostra nova peça, L'eix de les busques, que s'estrenarà el dia 1 de setembre en la Nau Ivanov. Aquesta producció opta a tenir el suport del CONCA i del premi a postgraduats del Institut del Teatre.

Borda Teatre des dels seus inicis ha creat espectacles a partir de textos ja exisents, però transformant-los obertament en un treball dramatùrgic que es recolza principalment en el treball actoral. Així ocorre en el cas d’ Alicia al pais de les meravelles de Lewis Carrol (Alicia Bajo tierra), Escarbats de W.Gombrowitz (Cucarachas), Fi de partida de Samuel Beckett (Pusto), Ubu Rei d'Alfred Jarry (Studio Ubu), M/V (que parte de Cuartet de Heiner Müller) i Bodas de Sangre de Federico García Lorca. En altres casos l'operació dramatùgica tenia un caràcter més lleu, com succeeix en els casos de Hivern de John Fosse i La intrusa de Maurice Maeterlinck.

En tot cas, Borda Teatre sempre s’ha determinat per una consigna, obeeir l’essència del text que els ha mogut. Escoltar el text (com a text i com a pre-text) d’aprop i amb distància, sent conscients del context social i cultural d’ara, no ja per compromís polític sinó per una raò d’escolta, d’inevitable i humana escolta de l’entorn.

Aquesta vegada, però, Borda Teatre es vol enfrontar de ple amb el fet creatiu. Sense saber si es precisarà de text, i quin tipus d’espai sonor i visual ompliran l’escenari. Aquesta vegada es busca la fidelitat en les seves propies paraules, en la seva pròpia intenció, i en la seva voluntat de dir; es busca obeeir aquesta vegada al sentit del què es vol dir. Ser radicalment personals.

3



2.- DEFINICIÓ DEL PROJECTE

L’eix de les busques és aquella peça del rellotge que subjecta les agulles. Aquest eix resta inmòbil al pas del temps, només subjecta, com ho ha fa un ancla, i esdevé un punt al voltant del qual giren tots el punts d’un cos o un sistema. Com a metàfora, l'eix de les busques és allà on va a parar l'experiència viscuda i allò que determina el comportament, la reacció d’un ésser davant les següents vivències. Parlarem d’allò més central en l’ànima humana. Parlarem d’allò que ens defineix com a individus.

L'eix de les busques és un espectacle de creació col·lectiva.

Partim d'un camp semàntic i estètic concrets, conformat per un grapat de preguntes. Per parlar d'allò que és central en l'individu, ens plantegem actualitzar i escenificar un acte expiatori. En qualsevol acte d'aquesta índole, ja sigui aquest de caràcter sagrat o profà, l'intern s'exterioritza. És per això que el seu estudi serà capital per a la construcció de l'espectacle. Llavors, ¿què pot ser avui dia un acte d'expiació? ¿De què serveix? ¿En quins llocs ocorren trobadas íntimas i nuas amb els centres de l'ésser? La culpa i el dolor, però també la ingenuïtat i el coratge. ¿On i com ens rentem la cara avui dia?

Pensem en rituals com la matança del porc o altres festes populars en les quals es treballa sobre el dolor o en la qual l'expiació es converteix en deliri, com la Patum de Berga i altres festes de la cultura popular que tenen quelcom de pagà i primitiu (la dansa de la mort, l'aquelarre,...). Celebracions expiatòries que serveixen per alliberar-nos i que han sobreviscut al pas del temps, com les nostres pors. Quins llocs, territoris, poden assemblar-se a aquests, com podem traduir-los a l'escena, com funcionen. Aquests són els punts de partida per a la construcció de L'eix de les busques.

Patum de Berga Matança del porc

Dos exemples cinematogràfics ens serveixen de motor, de catapulta per començar a crear. El primer d'ells és la pel·lícula de Herzog, “Los enanos también comenzaron pequeños”. En ella, un grup de nans destrossa l'hospital en el qual resideixen després de tancar al seu cuidador. El curiós és que el motiu d'aquesta sèrie de destrosses queda fora

4



de la història, no arriba ni a interessar. Per tant tots els brutals actes que apareixen en la pel·lícula tenen un caràcter disbauxat. La insistència en la gamberrada (es passen dues hores inventant noves formes de destrossar les instal·lacions de l'hospital) fa pensar en què potser hi hagi una mica de necessari en tot allò que fan. La mateixa utilitat tenen les festes de carnestoltes. A Egipte, en l'a-ki-til, festa antecessora al carnestoltes, se suspenien totes les lleis durant el peride de cap d'any, s'implantava el caos per expiar l'excés d'ordre acumulat durant l'any i perquè l'ordre que ressorgeix amb l'any nou tingués una façana neta, renovada. En aquest sentit, l'expiació renova, i a través de l'establiment del ritual, es gestiona la renovació del grup.

Val a dir però que hi han festes o celebracions, que sense definir-se per un caràcter i una finalitat expiatòria tenen cert component com a tal. És el que ocorre en “Husbands” de John Cassavettes, el segon punt des del qual partim per començar a treballar. En aquesta pel·lícula, els tres personatge centrals inicien una festa després d’assistir al funeral d’un amic. Els tres son amics íntims, i després del funeral, i per tant marcats per la mort del quart amic, marcats per una vivència, s’embarquen en una cel·lebració, que de manera inevitable, de forma natural i necessària, es convertiex en una festa que esdevé expiatòria, una espècie de ritual d'expiació en el qual l'humor es filtra entre la veritat de les ferides que deixen el seu rastre en la veu i en la mirada. Éssers esquinçats que sostenen un somriure amb la gola trencada. És est un acte d'expiació social? És a dir, tolerable per als gustos del tensiòmetre contemporani, en el qual el dolor i fins i tot els seus succedanis són més obscens que mai?

“También los enanos comenzaron pequeños” “Husbands”

5



3.- LA COMPANYIA

Borda Teatre és una petita xarxa de creadors escènics. Els seus membres es reorganitzen per a construir “mètodes” i “famílies” adequats per a cada projecte.

Des de els seus inicis, el grup insisteix amb la necessitat de treballar sobre la construcció d’una personalitat creadora que els doti d’una entitat pròpia. A l’actualitat, el sistema de producció teatral no promou la creació de companyies. Per tant resulta difícil profunditzar en una manera de treballar, en un estil o en una estètica teatral conjunta, on la veu de cada individu vagi nodrint la línia del conjunt. Tant és així, que els estils es van estandaritzant, immobilitzant el fluid de la creació. Davant d’això, l’equip de creadors que conformen Borda Teatre, es retroba no només per generar projectes concrets, sinó també per debatre sobre els seus interessos artístics i per entrenar una forma de fer que els doti d’identitat.

A més a més dels col·laboradors que cada vegada es tornen més habituals, l’epicentre de Borda Teatre està format pels intèrprets Pol López, Pau Vinyals, Bàrbara Roig, Mireria Illamola i Ramon Bonvehí, formats tots en Art dramàtic per l’Institut del Teatre de Barcelona, i per tres directors d’escena d’orígens diferents: Ester Roma, formada com actriu a Berlín, Michal Derlatka, que va finalitzà els seus estudis en teatre visual a l’escola oficial de Wroclaw (Polonia) i Jorge Gallardo, que va iniciar la seva formació en arts visuals i escèniques a les universitats de Màlaga i Sevilla per completar-la a Barcelona, a l’Institut del Teatre.

Interessos principals: el treball amb la “forma”, el treball de l’intèrpret dins d’una “forma teatral”, el funcionament de les estructures artificials: síntesi, collage, lògiques “atmosfèriques”, lògiques “rítmiques”… el treball ràpid. La rapidesa no significa ni superficialitat ni simplificació ni ús de clixés. Allò ràpid pot ser profund, evitant l’excés d’intel·lectualitat.

Al 2007 es genera el primer projecte de Borda Teatre: Pusto, basada en Fí de partida, de Samuel Beckett, un tractat sobre la presó emocional amb una posada en escena austera i astuta. Poc després neix Las cucarachas, de Witkiewicz, que té com a marc d’investigació la Forma pura, l’assaig teòric del mateix autor. Aquests muntatges, sota la direcció de Michal Derlatka, van aglutinant al seu voltant un grup d’intèrprets i creadors que començarà a ser cada vegada més habitual, de manera que el debat es regenera, es trasllada cada vegada més a la pràctica.

Al 2008 té lloc la segona trobada, de la qual emergeix M/V, peça teatral dirigida per Jorge Gallardo, basada en Quartet, de Heiner Müller, i que es construeix al costat de la companyia En-crudo teatro, amb la voluntat d’investigar sobre una construcció dramàtica basada en l’orquestració rítmica de les escenes, a través de la superposició de dos ambientacions diferents de la mateixa historia. L’any següent, aquesta peça va ser seleccionada per formar part de la II Muestra Internacional de Teatro de Investigación, convocada a Sevilla per la companyia TNT-Atalaya.

Al 2009, el laboratori d’investigació actoral dirigit per Ester Roma que porta un any engegat, genera Bodas de sangre, una operació de síntesi de l’obra de García Lorca, on

6



la intensitat de les parts es conjugava per formar un poema escènic ple d’estímuls visuals i sonors. El treball amb i dels intèrprets, després d’aquest treball i de la investigació del laboratori, entra en una fase molt més concreta, on es posen en comú els interessos i les necessitats del grup.

Més tard, però encara al 2009, arriba Alicia bajo tierra, de Lewis Carrol, amb la direcció de Michal Derlatka, on el grup treballa contra rellotge per posar a prova la seva capacitat instantània de crear. Durant tres setmanes de treball intensiu, es va generar una peça de setanta minuts, la primera estació d’un procés que segueix en peu.

Al 2010 neixen tres peces teatrals més, cosa que fa que el treball del grup es fermidefinitivament. La primera d’elles, Cubus, parteix d’Ubú rei d’Alfred Jarry. Una producció de les escoles d’art dramàtic de Praga, Bratislava i Wroclaw, dirigida per Michal Derlatka i estrenada al Teatr Disk de Praga, dins d’un programa d’integració lingüística. La segona de les peces, Hivern, de Jon Fosse, va portar a l’escena barcelonina un text inèdit en català escrit l’any 2000, que va ser traduït i dirigit per Ester Roma. Després de la seva estrena al juny del 2010, es podrà veure durant el mes de gener i març de 2011 al Teatre Laboratori de Vic i a la sala Porta 4 de Barcelona. La tercera de les peces, La Intrusa, una particular visió del text de Maurice Maeterlinck dirigit per Jorge Gallardo, va ser seleccionada a la XV Mostra de Teatre de Barcelona, obtenint la nominació al premi a la millor actriu, per l’actuació de Bàrbara Roig.

Des del 2007, any de la creació de la Borda Teatre hem posat la nostra feina al servei d'un text teatral escrit, en un moment determinat, per un autor determinat. Les maneres d'acostar-se al llenguatge que l'autor demana en l'obra han estat diferents segons les necessitats nostres i de l'obra, però sempre amb el denominador comú de que els dos llenguatges es trobessin en un mateix punt espaial i temporal. Ja que l'autor mai ens ha acompanyat, malauradament i per impossibilitats evidents, en el procés d'assajos hem intentat no trair el contingut essencial de les seves paraules fent que confluís a la vegada amb la nostra utilització d'aquestes per expressar-nos com a creadors. En aquesta nova etapa que volem encetar no només assumiren l'acte teatral, sinó també l'acte dramatúrgic.

Per veure la trajectòria de la companyia us afegim el link de la nostra pàgina, on hi trabareu tot el material gràfic de cada espectacle:

www.bordateatre.blogspot.com

7

http://www.bordateatre.blogspot.com/



4.- METODOLOGIA I CALENDARI

En la nostra trajectòria, és la primera vegada que ens enfrontem a un procés de creació dramatúrgica col·lectiva, posant el nostre propi llenguatge al servei de la creació. Ens definim com a col·lectiu perquè creiem en la col·lectivitat com a eina de creació. I per aprofundir en aquesta creença, per portar-la fins al final, testar-la, comprendre i aprendre els seus límits i els seus mecanismes, ens hem plantejat ser radicalment personals, construir l'eix de les busques.

Aquest procés de construcció serà llarg pel fet que haurem de crear una cosa que en projectes anteriors ja teniem: la línia d'acció de l'obra. Tenim el tema i tenim una manera de fer que va sent cada vegada més nostra, però no tenim columna vertebral, successió de successos o d'imatges, ni història ni substrat d'història. Per construir aquesta línia d'acció de l'obra, construirem una sèrie de càpsules, esboços d'escenes amb significat i entitat propis sota un mateix lema, a partir d'un treball d'improvisacions.

Les càpsules han de servir per poder fer un intercanvi d'informació, materials, opinions i perquè no, de passions. Trobar un territori comú per explicar el que ens mou individual i col·lectivament, de manera gràfica.

Per això aquestes càpsules seràn proposades tan per part de direcció, com dels actors, com de qualsevol membre de l'equip (escenògraf, il·luminador,...). Es presentaran en els assajos i de cadascuna se n'extreurà el material aprofitable, a desenvolupar, per definir el contingut i la forma de l'espectacle final.

Un cop s'hagin presentat un bon nombre de càpsules, s'interralacionaran, modicant-se i barrejant-se tan com sigui necessari per crear un sentit de conjunt, arribant a construir-se la peça. Aquesta necessitarà passar per un nou procés d'assaig, per trobar els seus sentit rítmic i l'arc pel qual viatjaran els intèrprets.

Si la dramatúrgia surt de la companyia i l’acció dramàtica surt del pacte entre actors, director i dramaturg, l’espai no pot ser predeterminat. Si fós així tot esteria supeditat a l’espai i aquest no seria una eina d’expressió sinó de decoració.

Per tant les reunions amb els dissenyadors de llums, espai i vestuari tindran lloc una vegada començat el període d'assajos, una vegada que ens hàgim immiscuït fins al final en el discurs que volem donar a l'audiència. Del període d'investigació conjunt han de sortir tots els dissenys i concrets que sigui necessari construir, i aquest període d'investigació comença amb els assajos dels intèrprets i els assajos dels dissenyadors. Per tant en aquesta primera etapa de construcció, les reunions amb els dissenyadors seran regulars i tindran com a objectiu definir el concepte escènic (visual, sonor, de presentació) a partir del treball de recerca comunitari.

El que si que pot estar decidit són els materials i el què volem transmetre amb l’espai. Els objectes ens han d’ajudar a transmetre el que volem dir. Si hi ha un element escènic que no ajuda això és precindible. L’eix de les busques parla de les coses més primitives de la personalitat i que sempre han estat allà. Això ens fa pensar en materials primaris: aigua,

8



pedra, carn...

Aquesta primera etapa dels assajos comença el dia 13 de juny i durarà fins l’1 d’agost, data en la qual estarà llest el material bàsic per jugar, muntar i desfer l'espectacle.

De l’1 al 4 de setembre 2011 tindrà lloc el Festival Borda a la Nau Ivanow, un festival en el qual mostrarem el que hem fet, fem i farem com a companyia. La nostra intenció és crear un esdeveniment singular i atractiu per tal que Borda Teatre pugui tenir una identitat identificable a l’escena barcelonina. En aquest esdeveniment es convidaran als programadors de les principals sales de teatre, tan de Barcelona com de fora, a través d’un treball conjunt amb els responsables de comunicació de la Nau Ivanow, l’objectiu principal dels quals és fiançar la seva feina com enllaç entre les companyies i les sales durant aquest any, ser un viver de companyies. Serà en aquest festival on es mostrarà la primera versió del nou muntatge i obtindrem, així, el primer contacte amb el públic. Això ens servirà per denunciar aquelles coses que funcionen i les que no.

La següent fase d’assajos comença l’11 d’octubre de 2011.Després d'analitzar el resultat de la peça en contacte amb el públic, es programarà un pla d'acció, en el qual se li donarà a la peça el voltatge que necessiti i que acabarà amb l'estrena de L'eix de les busques com espectacle acabat a la nau Ivanow el dia 10 de novembre.

Tan la cita de setembre com la de novembre, tindran com a objectiu la convocatòria de programadors per tal de donar-li a l'espectacle una vida comercial.

Per altra banda Borda Tetare, col·laborarà amb l’oficina de comunicació Ohlalà (http://www.ohlalacomunicacio.com/), per la promoció de L'eix de les busques, a través de la contractació dels seus serveis, amb la intenció que la seva estrena figuri tant a les principals guies d’oci de la ciutat, com als programes especialitzats de ràdio, televisió i premsa.

9

http://www.ohlalacomunicacio.com/



5.- EQUIP ARTÍSTIC

Pol_LópezLlicenciat en art dramàtic, en l’especialitat de text per

l’Institut del Teatre de Barcelona. Acaba els estudis al

2009-10. Actualment interpreta el personatge de Billy,

de l’obra L’Arquitecte, escrita per David Greig i dirigida

per Julio Manrique. Tot i la seva joventut, ja ha treballat

al món publicitari com a protagonista d’anuncis i

campanyes. En cinema, ha format part del repartiment de la pel·lícula de Paco Mir Lo

mejor que le puede pasar a un cruasán (2003) i ha tingut un paper protagonista al

curtmetratge Primo (dir. Mikel Gurrea, 2008). En teatre ha col·laborat en nombrosos tallers

de l’Institut i en muntatges amateurs. Professionalment, debuta amb l’obra Ran del camí

d’A. Txèkhov (dir. Joan Castells, 2002) i ha actuat en la lectura dramatitzada de la obra

Plastilina de Marta Buchaca a la Sala Beckett (2007). Des del 2004 forma part de la

companyia de teatre Gog i Magog (amb aquesta companyia va protagonitzar l’espectacle

Freaks) i és soci i fundador de l’associació cultural La Trama. El 2010 forma part del

repartiment de l’obra Anita Coliflor, i fa temporada al Teatre Gaudí de Barcelona. Durant la

temporada anterior i al Lliure, forma part del repartiment d’American Buffalo, de David

Mamet, dirigida per Julio Manrique, una peça que va ser nominada a cinc premis Butaca

2010, incloent la seva nominació com millor actor de repartiment.

Pau Vinyals DalmauLlicenciat en art dramàtic per l’Institut del teatre de

Barcelona, ha participat als següents muntatges teatrals:

El senyor de les mosques, direcció d’Abel Coll al Versus

teatre; Puputytto, de Sara Turunen, amb direcció d’Alicia

Gorina a la Sala Beckett; El senyor de les mosques, amb

direcció d’Abel Coll; Aquí s’apren poca cosa, amb direcció

de Toni Cassares a la Sala Beckett; Germà Petit on the roks, d’Aleix Aguilar, dirigit per

Aleix Aguilar a L’obrador de la sala Beckett; Hikikomori, de Jordi Faura dirigit per Jordi

Faura i Abel Coll a la Villarroel; Mil cotxes plens de sang, de Carles Mallol; Consell

10



familiar, de Cristina Clemente, presentada al Magatzem de Tarragona; Esvorang de Josep

Maria Miró; In Arkadia Visixty, de Llàtzer Garcia, presentada al Cafè teatre Llantiol. En els

mitjants Audiovisuals ha treballat a: El cor de la ciutat, Ull per ull, amb direcció de Mar

Targarona, i als curtmetratges Una història universal, dirigit per Salvador Sunyer, W.C.

dirigit per David Perez i Pere Solés i Floquet de neu, produït per Tv3 i Filmax.

Mireia IllamolaLlicenciada en Art Dramàtic per l’Institut del Teatre de

Barcelona. Com a actriu ha participat en muntatges

com Molt soroll per res, de William Shakespeare i El

mal de la juventut sota la direcció d’Oriol Tarrasón; El

petit conte que encara no tenia nom, de la companyia

Teatre Essela, sota la direcció de Jordi Torres; Tom i

Lili amb la companyia Les Antonietes, de la qual en forma part; Hamlet és mort, dirigia per

Judith Pujol (Factoria IT); i Un quart de quatre de la matinada, sota la direcció de Marc

Artigau. Ha aparegut a la sèrie La Riera (Tv3) i ha participat en diversos curtmetratges de

la Universitat de Girona. Forma part del col·lectiu Borda Teatre amb el qual ha paticipat en

tres muntatges: Bodas de Sangre, sota la direcció d’Ester Roma; Alicia bajo tierra, de

Michal Derlatka i La intrusa, dirigida per Jorge Gallardo. També és membre de l’associació

Ambàdesostremort, amb la qual ha participat en l’espectacle de creació EXPORTaccions.

Bàrbara RoigEs llicenciada en art dramàtic per l’Institut del teatre de

Barcelona. Com actriu ha participat en els següents

muntatges teatrals: L’olor sota la pell, de Marta

Buchaca amb direcció de Juan Carlos Martel (sala

Beckett); S.O.S. d’Oriol Nogués (Àrea Tangent);

Robert Zucco, de Bernard Marie Koltés amb direcció

de Joan Fullana (Factoria IT); Alicia bajo tierra amb direcció de Michal Derlatka; El mal de

la joventut, de Ferdinand Bruckner amb direcció d’Oriol Tarrasón (Sala Muntaner); Un

mirall, una bogeria, de Joan Manuel Albiñana; La intrusa, de Maurice Maeterlink amb

11



direcció de Jorge Gallardo (Mostra de Teatre de Barcelona); La mort i la primavera, de

Georgina Oliba (Factoria IT); Hivern, de Jon Fosse amb direcció d’Ester Roma (Porta 4);

Anita Coliflor de Pablo Rosal (Teatre Gaudí); Molt soroll per res de William Shakespeare

amb direcció d’Oriol Tarrasón (Nau Ivanow i Sala muntaner); Públic # (Reus) d’Oriol

Nogués (Centre d’art cal massó – CAER).

Ramon BonvehíLlicenciat en art dramàtic per l’Institut del teatre de

Barcelona. Com actor ha participat en muntatges

teatrals com: Habitació 303 escrit i dirigit per Ana R.

Pastor (Teatre de la Riereta); The Rolling house,

d’Andrés Jaque (Acció performativa a Construmat

2009), Uns amors, uns indrets, escrit i dirigit per Víctor

Sánchez (Sala la Columna, Sagunt) i diferents projectes de la factoria IT durant el seu pas

per l’Escola Superior d’Art dramàtic de Barcelona. Actualment forma part del projecte

Borda Teatre on ha participat com a actor a Alicia bajo tierra, amb direcció de Michal

Derlatka; Bodas de Sangre, de F. García Lorca dirigit per Ester Roma; La intrusa, de

Maurice Maeterlinck dirigit per Jorge Gallardo; Hivern de Jon Fosse dirigit per Ester Roma.

En Televisió ha participat a Llegendes Urbanes producció de media-pro per Televisió de

Catalunya.

Jorge GallardoFormat en arts visuals i escèniques per les universitats de

Màlaga i Sevilla, completa la seva formació a Barcelona,

obtenint la seva segona llicenciatura i el diploma en estudis

avançats. Interessat sempre per l'estudi de les estructures

narratives sintètiques, el collage i les lògiques abstractes,

funda juntament amb Michal Derlatka i Eter Roma el grup

d'investigació i creació Borda Teatre. Amb ells i la companyia cordovesa En-crudo Teatro

dirigeix la seva primera peça M/V, basada en Quartet de Heiner Müller, que va ser

seleccionada a la II Muestra de Teatro de Investigación, organitzada a Sevilla al 2009.

12



Paral·lelament i des del 2007, treballa amb les companyies Tanttaka Teatroa (Carta d'una

desconeguda, La dona justa) i Les Antonietes (El mal de la joventut, Molt soroll per no

res), com a ajudant de direcció. Dins l'equip Borda Teatre ha treballat com a actor al 2009

sota la direcció d'Ester Roma (Bodas de Sangre) i Michal Derlatka (Alicia bajo tierra). Com

a dramaturg ha treballat a Wroclaw, Polònia (Swiety Mikolaj) i Praga, Rep. Checa (Studio

Ubu), entre 2009 i 2010. Aquest mateix any s'embarca en la direcció de La Intrusa, el seu

últim muntatge que va ser seleccionat a la 15a Mostra de Teatre de Barcelona.

Francesa Salvat( Ha acabat estudis d'Escenografia a l’Institut del Teatre de

Barcelona. Ha fet, també, estudis de figurinisme i espai

escènic a l’Escola Massana. S’ha format també com a

titellaire a Titerearte i en la construcció de titelles amb

Pepe Otal. És llicenciada en Filologia Catalana a la UIB i

ha cursat el doctorat en lingüística a l’IULA (Universitat

Pompeu Fabra). Treballa també com a professora de català al Consorci per a la

Normalització Lingüística. Com a escenògrafa i figurinista ha treballat en l’espectacle

L’edat de plàstic (2003, Espiral d’Embulls); a Mula morta s.a. (2006, Cia. la precària).

Membre de la companyia Corcada Teatre, ha treballat a Pèl al pit (2006. Amb direcció de

Joan Fullana, obra amb la qual han obtingut el premi Bòtil (Balears Ofereix Teatre i

Literatura) i han obert temporada 2008-2009 a l'Espai escènic Joan Brossa de Barcelona);

a Cosquemuda (2006. Òpera-rock estrenada al festival Rock’n’rostoll); a De Biaix (2008.

A partir de textos de Miquel Bauçà), i a Pessoa, o que o turista deve ver (2009. A partir

de l'obra de Fernando Pessoa) i a Negret de Guinea (2010. Estrenada a la Fira de Teatre

de Manacor com a homenatge al cantautor Guillem d’Efak. Ha fet també l’escenografia i el

vestuari a De música i homes (produïda pel Teatre Tantarantana i dirigida per Julio

Álvarez), Anita Coliflor, tragedia de brebajes i (2009. Amb direcció de Pablo Rosal), de

Bodas de sangre (2009. Amb direcció de Jorge Gallardo), La intrusa de M. Maeterlink

(2010. Amb direcció de Jorge Gallardo), El dia antes de les flor (Assaig obert al Teatre

lliure de Pablo Rosal), a Cos.a.cos (2009. Direcció d’Andrés Corchero) i a I el Poeta?

13



(2010. Amb direcció de Moreno Bernardi) i ha col·laborat a l’espai escènic de IMMUT de la

companyia Agrupación Sr Serrano. Ha treballat com a ajudant d'escenografia amb Bibiana

Puigdefàbregas en els següents muntatges: Converses amb la mama (2008. Direcció de

Josep Maria Mestres) i La dama de Reus (2008. Direcció de Ramon Simó) i Boulevard

(2009. Direcció de Carol López).

Júlian Elizalde

Director de fotografía, operador de càmera i diseñadó de il.luminació

teatral en actiu des del 1998. Ha participat els diferents

llargmatratges: “Heroes”. Dir: Pau Freixas (2009),“One Hundred Years

of Evil”. Dir: Magnus Oliv y Erik Eger (2008),“Mentiras Piadosas”. Dir:

Diego Sabanés (2007),“Cámara Oscura”. Dir: Pau Freixas (2004),“La

Isla de Toth”. Dir: Hector Morgan (2002), “Lisístrata”. Dir: Francesc

Bellmunt (2001),“Cheriff”. Dir: Christian Heinsen & Max Lavín (2001),“Cactus”. Dir: Pau

Freixas (1999). També ha treballat a molts documentals com “Antes de que el tiempo lo

borre”. Dir: Mireia Ros (2010),“El lugar en el que vivo”. Dir: José E. Iglesias Vigil

(2007),“The Planet”. Dir: Michael Stenberg (2006) (2nd Unit – Spain),“Forum 2004:

Barcelona in progress”. Dir: Joan Mallarach (2004),“Konichigua Kanoyo”. Dir: Christian

Heinsen y Max Lavín (2001),“Recortes”. Dir: Anna Vilà (2000). Ha treballat per tel.levició,

videoclips i diferents espots, com també per obres teatrals com: “El Mal de la Joventut” –

Ferdinand Bruckner. Dirección: Oriol Tarrasón (2009)“L´habitació de Verònica” – Ira Levin.

Dirección: Hector Claramunt (2009),“Jo sóc la meva dona” - Doug Wright. Dirección: Marta

Angelat (2008),“Some Voices” - Joe Penhall. Dirección: Marta Angelat (2007),“Tape” -

Stephen Belber. Dirección: Marta Angelat (2005),“Copi i Ocaña” - Marc Rosich. Dirección:

Julio Álvarez (2005),“El Virus” - Richard Strand. Dirección: David Selvas (2004). Ha estat

reconegut als premis: “Business” : Mejores valores estéticos - Festival Int. de Badalona

(2002)“Jazzoo” : Premio Mejor Fotografía Novel - Festival Madridimagen (1999)“El

Capitán Maravilla” : A la Calidad Artística - Premio FAD - Audiovisual (1999).

14



María Flores de RusÉs graduada en estilisme i indumentària per l'escuela de arte de

San Telmo (Màlaga), i Tècnica en vestuari teatral en un curs

impartit al Centro de Estudios escénicos de Andalucía (Granada).

Durant el 2008 va ser becada dins del projecte Leornado da Vinci

fent pràctiques a Alemanya. És membre dels col·lectius Yoo-Hoo-

Loo i Yo reciclo. Ha creat dues col·lecions de moda: Sheemai i

Trabaja la noche. Ha treballat com a ajudant de vestuari teatral a Vestir l'Època SL, i com

a dissenyadora de vestuari en diferents muntatges teatrals: Historia de un soldado d'Igor

Stravinsky, El carnaval de los animales de C. Saínt-Saëns estrenats a l'Auditorio Manuel

de Falla, i Los siete pecados capitales d'Alfonso Zurro estrenat al Teatro Alhambra. Amb la

Borda Teatre ha participatat en els muntatges de M/V i a La Intrusa com a dissenyadora

de vestuari.

15



6.- CALENDARI DE PRODUCCIÓ

Juny

16



Juliol

17



Agost

18



Setembre

19



Octubre

20



Novembre

21



7.- PRESUPOST

RESUM.

22

Producció 1.- L'eix de les busques Núm. actuacions previstes 6

2.1 - Personal artístic Total 2.1 18.560,00

Total 2.2 29.115,00

2.3 - Personal tècnic i de gestió Total 2.3 5.480,00

2.4 - Realització d'escenografia i vestuari Total 2.4 5.800,00

2.5 - Despeses tècniques Total 2.5 696,00

2.6 - Promoció, publicitat i difusió Total 2.6 3.016,00

2.7 - Viatges, allotjament i manutenció Total 2.7 0,00

2.8 - Drets d'autor Total 2.8 0,00

Total 2 (2.1+2.2+2.3+2.4+2.5+2.6+2.7+2.8) modalitat B 62.667,00

2.2 - Intèrprets (només despeses assaig i presentació pública)

5.3.3Espectacle L'eix de les busques (50% del taquillatge)Espectadors 200 Preu entrada 6 1.200,00Venda entrades espectacles (taquillatge)

5.4.1 Fons propis 2.000,00

TOTAL DESPESES 62.667,00TOTAL INGRESSOS 3.200,00

-59.467,00RESULTAT ( total despeses - total ingressos = 0)



DESGLOSSAMENT

23

2.1 - Personal artístic2.1.1 Creadors

Direcció artística Jorge Gallardo Altamirano 5.800,00Dramatúrgia 0,00Creació música 0,00

2.1.2 Col·laboradors artísticsAjudant direcció Michal Derlatka 2.320,00Arranjaments 0,00Disseny escenografia Xesca Salvà 4.060,00Disseny vestuari María Flores de Rus 2.320,00Disseny de so 0,00Disseny de llum Julián Elizalde 2.900,00

2.1.3 Altres despeses personal artísticAssistent (treball de cos) – Ester Roma 1.160,00

0,000,00

Total 2.1 18.560,00

2.2.1 Actors Núm. 5 hores treball 372 29.115,002.2.2 Músics Núm. 0 hores treball 0 0,002.2.3 Altres intèrprets

Especificar Núm. 0 hores treball 0 0,00Núm. 0 hores treball 0 0,00Núm. 0 hores treball 0 0,00

Total 2.2 29.115,002.3 - Personal tècnic i de gestió

2.3.1 Personal de gestió Núm. 0 0,002.3.2 Personal de comunicació Núm. 1 1.200,002.3.3 Personal de producció Núm. 1 3.480,002.3.4 Personal de distribució Núm. 1 0,002.3.5 Regidoria Núm. 02.3.6 Tècnic de so Núm. 1 400,002.3.7 Tècnic de llum Núm. 1 400,002.3.8 Altres despeses personal tècnic i de gestió

Especificar 0,000,000,00

Total 2.3 5.480,00

2.2 - Intèrprets (despeses assaig i representacions)



24

2.4 - Realització d'escenografia i vestuari2.4.1 Escenografia 3.480,002.4.2 Vestuari 1.740,002.4.3 Atrezzo 580,00

Total 2.4 5.800,002.5 - Despeses tècniques

2.5.1 Lloguer sala d'assaig aportacions en espècie2.5.2 Lloguer material tècnic 0,002.5.3 Material fungible 232,002.5.4 Transport de material 464,002.5.5 Assegurances 0,002.5.6 Altres despeses tècniques

Especificar 0,000,000,000,000,000,00

Total 2.5 696,002.6 - Promoció, publicitat i difusió D

2.6.1 Disseny gràfic 580,002.6.2 Impremta (edició de fulletons, cartells, flyers, etc...) 464,002.6.3 Actualització pàgina web 232,002.6.4 Reportatge fotogràfic/ DVD 1.740,002.6.5 Altres despeses de promoció, publicitat i difusió

Especificar 0,000,000,00

Total 2.6 3.016,002.7 - Viatges, allotjament i manutenció

2.7.1 ViatgesEspecificar 0,00

0,000,00

2.7.2 AllotjamentEspecificar 0,00

0,000,00

2.7.3 ManutencióEspecificar 0,00

0,000,00

Total 2.7 0,002.8 - Drets d'autor

2.8.1 Drets d'autor 0,00

Total 2.8 0,00

Total 2 (2.1+2.2+2.3+2.4+2.5+2.6+2.7+2.8) modalitat B 62.667,00

l'eix de les busques - projecte

Documents