l'hiperbòlic 44
DESCRIPTION
Revista gratuïta per universitarisTRANSCRIPT
L’HIPERBÒLIC44 PUBLICACIÓ PERIÒDICA PER A UNIVERSITARISESTIU 2006
Totes les cares de l'Hiperbòlic
Tiratge:26.330
Joan Manuel del Pozo, Conseller d’Educació i Universitats - Et descobrim els millors outlets
L’HIPERBÒLIC
EDITORIAL2
2 EDITORIAL Eufòria
3 LA IMATGE
4 MÓN UNIVERSITARI Notícies
6 JOVENTUT Sala d’Art Jove
7 ELS CONVIDATS Marxem de vacances!
10 CONSUM El consum durant l’estiu
12 TEMA DEL MES Els outlets
14 ANY COROMINES De Pineda al món
15 ALTAVEU Temps de festivals
16 MÓN VIU L’energia renovable
18 BOCA A BOCA Joan Manuel del Pozo
20 SEXE Experiments humans
21 CALAIX DE SASTRE
22 CULTURA Estiu 2006
23 EL RACÓ
Flaixos
L’HIPERBÒLIC44 ESTIU
L'Hiperbòlic és una publicació indepen-dent, plural i alegre. Els articles firmatsreflectei-xen l'opinió exclusiva dels seusautors, que L'Hiperbòlic no fa necessària-ment seva. En defensa de la llibertat d'ex-pressió i de la pluralitat de la nostrasocietat, L'Hiperbòlic es compromet aacceptar les rèpliques dels lectors, sempreque guardin el respecte que es mereixenles persones i les institucions, i siguin d'in-
El lloc:Montenegro Fa uns dies, un poble d’Europa va voler i va
poder decidir democràticament què volia fer, si
independitzar-se o continuar al país al qual per-
tanyia. Podem estar contents, o no, que Mon-
tenegro hagi escollit independitzar-se de Sèrbia,
però el que ens ha agradat, i molt, és que han
pogut decidir lliurement què volien fer amb el
seu futur. És un fet que qualsevol persona
demòcrata hauria d’envejar perquè no tots els
els pobles poden decidir-ho.
El personatge:SUSana Perdomo, com “perdo-
no” però amb M.
Aquesta ha estat l'última revista de la SUSana i
per això volíem dir-te que et trobarem a faltar, a
tu i a les teves galetes digestives. Recorda que
sempre tindràs les portes d'EdiCat obertes,
sobretot per si et deixes aquí el mòbil… bé, el
mòbil, la jaqueta, les claus…
Salut i molta sort. Et trobarem a faltar!
Per cert, abans de marxar podríes canviar la por-
tada, l’editorial i fer un anunci?
La frase: Henry Van Dyke, escriptor
“La felicitat és interior,no exterior; per això, nodepèn de què tenim, sinóde què som”
Edita: Edicat, S. L.C/ Roger de Flor, 334 1r 2ª08025 de BarcelonaTel.: 93 451 61 70Fax: 93 451 33 [email protected]
Editors: Josep Ritort i Antoni González
Direcció: Anna Salarich
Cap de màrqueting: Àngel Garcia
Consell de redacció: Atomic Girls, DavidBaret, Esther Latorre, Helena Mullor,Jaume López, Pere Viladomiu i TelmBorràs
Assessorament lingüístic: Rosa Soley
Disseny i maquetació: Enric Vidal, Susa-na Perdomo
Publicitat: Tel. 93 451 61 70,[email protected]
Delegació Madrid: Belén Hernaiz
Impressió: Imprintsa S. A.
Dipòsit legal: PM-1.275-2001
Tirada 26.330 exemplars
Les victòries del Barça a la Lliga i a la Copa d’Europa portaren
l’eufòria als carrers i places del nostre país. Per unes nits sembla-
va que es trencava el tòpic segons el qual als catalans els costa
expressar la seva alegria, i els seus defensors observaven bocaba-
dats el que, com a mínim, resultava una excepció en tota regla a
les seves tesis.
Pot costar d’entendre com un equip de futbol pot desfermar tal mena
de passions, com en el seu nom un senyor d’americana i corbata pot
esdevenir un afeccionat capaç de remullar-se en una font pública,
sense vergonya, perquè ho fa en nom del Barça i això es un passi,
potser l’únic, que li permet deslligar-se de l’ofec de les convencions
socials. Sense adonar-se’n, el culte al Barça li ofereix un espai de
llibertat que el vincula directament als temps de la infantesa, quan
no hi havia hipoteques que pagar, ni feines que no poden esperar.
És cert, que en aquesta regressió, alguns passen de nens a brètols i
aprofiten l’avinentesa per descarregar tota la seva ràbia allà on
poden, principalment mobiliari urbà, i si també és possible se les tin-
dran amb la policia, ara ja sense la mala excusa legitimatòria d’es-
tar apedregant “a les forces d’ocupació”. Han canviat els cossos
policials, però ells no. Ens ha quedat clar que, per sobre de tot, el que
necessiten és alliberar-se d’una ràbia que van carregant.
Possiblement, més enllà del component individual, en aquesta ràbia
hi ha quelcom de fracàs social, d’incapacitat per aconseguir fer sen-
tir com a propi el que és de tothom. Una ràbia que pot sortir de
moltes formes, des de les continues bretolades que s’observen qual-
sevol cap de setmana al metro, a les més grosses d’un “botellón”, o
les d’aquestes celebracions. Per sort, si aquestes són un indicador de
la manca de cohesió social, el nostre país està lluny de la que expe-
rimenta el nostre veí del nord.
Justament el Barça és un bon exemple d’integració i cohesió social.
Per què és capaç de tenir tants seguidors? Per què genera tantes
adhesions i complicitats? Respondre a aquestes preguntes sembla,
sens dubte, rellevant en una societat, com la nostra, que ha de fer
front al repte que implica integrar a un nombre creixent de nouvinguts.
Sense entrar en disquisicions sociològiques, caldria subratllar el fet
que hi ha moltes formes de ser del Barça, des de l’avi de tota la vida
al magribí que tot el que sap de català és “visca el Barça”, des de l’ex-
pert en jugades i alineacions al simpatitzant que gaudeix de ser part
d’alguna cosa més que un club esportiu. Hi ha moltes formes de
defensar uns mateixos colors.
Subratllar el que hi ha de comú. Justament tot el contrari del que el
debat sobre l’estatut ens ha portat. Atiats per una lògica perversa, els
nostres polítics ens han subratllat una i altra vegada allò que ens se-
para per sobre de tot el que tenim en comú. Així arribarem a un
referèndum que no deixarà, segur, del tot content a ningú. Serà el
moment de rescatar de la memòria recent l’eufòria i la germanor vis-
cudes per sentir-nos, de nou, part d’un mateix projecte col·lectiu.
Eufòria
L’HIPERBÒLICMON UNIVERSITARI4
notíciaLes universitats sónnotícies breus
Relats sobre hackersLa UOC, a través del seu institut de recerca IN3, el Servei de Llengües i Terminologia, i l’Es-
cola Politècnica Superior de Castelldefels de la UPC convoquen el 3r Concurs de Relats Breus
de Hackers escrits en llengua catalana. Com ja s’entreveu en el títol, el certamen gira entorn
la figura d’aquest personatge del món informàtic que malauradament no ha tingut gaire
bona fama en els últims anys. Precisament, l’objectiu del concurs és tornar al hacker el seu
esperit original, aquell en què se l’identificava amb un apassionat la programació que busca
la contínua millora en les xarxes i els sistemes informàtics. Per fer l’elecció dels guanyadors,
es tindrà en compte tant el contingut com la redacció i es concediran tres premis: el primer
de 900€, el segon de 400€ i el tercer de 200€. Hi pot participar tothom vinculat a una uni-
versitat catalana, ja sigui alumne, personal docent, investigador o d’administració i serveis.
El termini per presentar les obres s’acaba el 24 de juliol.
www.univers.upc.edu/concursos/concurshack
Ja hi ha guanyadors de la Sona UB-La VanguardiaAmb la ressaca del Champions, la Sala Razzmatazz va acollir el lliurement de premis del con-
surs Sona UB-La Vanguardia. En la categoria de Vinil els guanyadors van ser D.O, grup pro-
cedent de Caldes de Montbui. El quintet va tocar durant mitja hora un repertori de pop-rock
català de tall clàssic. L’altre grup galardonat va ser el quintet Sweater que practiquen un
indie-pop amb aires molt anglesos. Els dos premiats i els dos finalistes d’un apartat Digital
(Sixteenth Solid Spread i Playground 3) van rebre per part de La Vanguardia els premis en
metàl·lic i en subscripcions, mentre que la UB els va obsequiar amb un abonament d’un any
per utilitzar les instal·lacions esportives de la universitat.
www.ub.es
Cursos d’Història de Catalunya reconeguts amb crèdits de lliure eleccióUAB 2 crèdits, UB 2 crèdits i UPC 1 crèdit
Cursos “Intensius Juliol“
Organitzat per:Amb el suport de:En col·laboració amb:
Curs “La Història de Catalunya”Conèixer la història per entendre la nostra realitat contemporàniaDurada: 10 sessions de 3 hores cadascuna Inici: del 3 al 14 de juliol de 2006Matrícula: 40 € Llibres, matrícula, curs i visita a museu inclòsMatrícula oberta fins el 30 de juny de 2006Avaluació: Continuada amb control d’assistència i activitat final
Curs “La Història Pas a Pas”Conèixer la història tot visitant els grans museus de BarcelonaDurada: 10 sessions de 3 hores cadascuna (2 aula / 8 visites)Inici: del 4 al 20 de juliol de 2006Matrícula: 60 € Inclou llibres, material docent i entrades a museus.Matrícula oberta fins el 30 de juny del 2006Avaluació: Continuada amb control d’assistència i activitat final
Informació i inscripció: www.accat.org (Formulari), A/e: [email protected], Tel.: 93 412 57 33 (de 10 a 14 h)
NousCursos1er semestre
2006/2007
Jornada rodona per a l’esport a la UdGHelena Benito, vicerectora d’estudiants i de relacions exteriors de la Universitat de Giro-na, va lliurar els trofeus als guanyadors de les competicions internes de la universitat:la Copa Sant Narcís i el Campionat de la UdG. També es va fer entrega del premi d’ho-nor a Enric Aranda, per la seva participació a tots els campionats de 3x3 de bàsquetque organitza el Servei d’Esports i que ha guanyat en 7 ocasions. La trajectòria d’Aran-da és espectacular doncs des de fa cinc cursos forma part de l’equip de bàsquet querepresenta a la Universitat en els Campionats de Catalunya universitaris de bàsquet, hacompetit dues vegades a les fases interzonals classificatòries per a campionats d’Es-panya universitaris i ha estat membre dels equips dels torneigs internacionals de Tou-losse (França) i Leuven (Bèlgica).
www.udg.es
Premis a Treballs de Recerca de Batxillerat 2006La Sala Multimèdia de l’Institut Químic de Sarrià, centre integrat a la URL, va acollir l’ac-te de lliurament dels Premis Ramon Llull a Treballs de Recerca de Batxillerat 2006. Untotal de 267 treballs es van presentar al certamen, 65 més que l’any anterior. D’aquests,100 pertanyien a l’àrea d’humanitats i ciències socials, 97 treballs pertanyien a l’àrea deciències de la natura, 42 eren de l’àrea de tecnologia i 18 treballs formaven part de l’à-rea d’arts. El jurat va voler destacar l’excel·lent nivell tant de continguts com de rigor enla seva execució. Els guanyadors van ser els següents: Anna Forcada i Nicolau, amb el tre-ball “Estudi de la implantació d’una Ecotaxa a La Cerdanya”; Elisabet Gago i Benedí amb“Vacunes: molt amb tan poc”; Núria Tomás Giner amb “Aprofitament, per a l’elaboració depanells, del rebuig obtingut dels residus sòlids urbans no seleccionats en contenidorsespecífics”, i Lluís Bertran Xirau amb “Sébastien de Brossard. Un músic erudit al GranSegle”. Tots ells han rebut un ordinador portàtil així com una menció per als autors i pera les corresponents escoles.
www.url.es
Oberta la inscripció per als màsters de la UPCEl passat 6 de juny es va obrir el procés de preinscripció als màsters oficials de la Univer-sitat Politècnica de Catalunya. Per inscriure’s, s’hauran de complir els requisits generalsd’accés i sol·licitar l’admissió directament per Internet, a través d’un formulari electrònic.Si sorgeixen dubtes, us podeu adreçar directament a la unitat que organitza el màster. L’o-ferta és àmplia, ja que es poden trobar màsters en arquitectura, urbanisme, edificació,bioenginyeria, disseny i producció industrial, enginyeria civil, etc. Tots tenen una càrregalectiva que oscil·la entre els 60 i els 120 crèdits ECTS (European Credit Transfer System)i una durada d’un a dos anys acadèmics. El preu, com el de qualsevol ensenayment ofi-cial universitari, serà un preu públic. Això implica que estarà determinat per la Generalitatde Catalunya i que se situarà entre els 800 i els 1.200 euros.
www.upc.es
L’HIPERBÒLIC
JOVENTUT6
Ets un artista i tens un projecte permostrar? La Secretaria General deJoventut presenta la nova convocatòriaper al desenvolupament de projectesartístics i expositius per a la tempora-da 2007 de la Sala d’Art Jove.
La convocatòria va adreçada a tots aquells joves
creadors i col·lectius residents a Catalunya, fins a
una edat de trenta anys, que vulguin i tinguin un
projecte artístic per mostrar dins de les tres línies
de convocatòria que obre la Sala d’Art Jove:
Projecte Artísitic per a laSala d’Art JovePer a aquelles propostes artístiques que tinguin
com a finalitat el seu desenvolupament en els
espais de la Sala d’Art Jove. La temàtica i el for-
mat són lliures, només s’ha de procurar que la
proposta s’adequi a la infraestructura disponible.
De les propostes que es presentin se n’escolliran
un màxim de 16, les quals rebran 300€ de dota-
ció econòmica cada una.
Projecteartístic deslocalitzatPropostes artístiques previstes per a altres espais
alternatius als de la sala, utilitzant formats i canals
que permetin instal·lar-se en diferents punts del
territori català. Dels projectes presentats se n’es-
colliran 2, la dotació econòmica dels quals serà de
600€ respectivament.
Projecte de comissariatper a la Sala d’Art JovePropostes de comissariat que tinguin com a finali-
tat el seu desenvolupament en els espais de la
Sala d’Art Jove. De forma desvinculada a la convo-
catòria de projectes artístics, els comissaris/es
podran definir lliurement les seves propostes.
D’entre totes les propostes presentades se n’esco-
llirà una, dotada amb un màxim de 1.800€.
De tots els projectes que es presentin, se’n valora-
rà el seu interès, l’argumentació i les possibilitats
de realitzar-los. Els que siguin seleccionats, comp-
taran amb un procés de tutoria per a la producció
i difusió a través d’exposicions, amb el qual la
Sala d’Art Jove assaja un nou model de formació
a l’entorn de la creació artística emergent. Dife-
rents professionals independents del camp de les
arts seran els encarregats de guiar els joves artis-
tes, amb la finalitat de propulsar un treball en
equip a l’hora de definir la conceptualització i el
disseny de les exposicions, i assessorar el treball
dels artistes al llarg d’aquest procés.
L’artistaTjasa Kancler juga amb la imatge de gent anòni-
ma i ens la retorna totalment distorsionada. La
jove artista ha exposat la seva obra a la Sala
d’Art Jove, juntament amb altres creadors. Hem
parlat amb ella per a què ens expliqui com ha
anat l’experiència.
Com et vas assabentar de la iniciativa de la Sala
d’Art Jove?
Em van passar un fulletó a “Experimentem amb
art”, durant la preparació de “Res Pública”. M’hi
vaig presentar i em van seleccionar.
Com van anar els preparatius de l’exposició?
Un cop seleccionats, ens van dividir en grups de
quatre artistes, segons la temàtica amb la qual
es relacionaven els nostres treballs. El Jordi
Cuyàs va ser el nostre tutor i ens va ajudar a
decidir quines obres exposar i sota quin nom uni-
ríem les nostres propostes. Quan ens vam reunir
el dia del muntatge, vam poder acabar d’organit-
zar-nos i aclarir dubtes.
Sala d’Art Jove,artistes novellsl’aparador per als
DOCUMENTACIÓ A PRESENTAREls dossiers s’hauran de presentar en format A4 i
hauran d’incloure els següents apartats: sol·licitud
(que podreu trobar a www.gencat.cat/joventut),
proposta del projecte (argumentació, característi-
ques tècniques i pressupost aproximat), dossier
gràfic d’obres i projectes recents (el portafoli es
lliurarà en format A4 i només s’acceptarà en for-
mat digital en els casos en què es treballi directa-
ment amb aquest mitjà) i el currículum artístic.
El termini per presentar les propostes serà el 15
d’octubre de 2006. Les propostes s’hauran de
fer arribar personalment o mitjançant el correu
postal a:
ART JOVE. Secretaria General de Joventut
C/ Calàbria, 147
08015 Barcelona.
Tel.: 93 483 83 61
www.gencat.cat/joventut
Creus que la feina de la Sala d’Art Jove us
ajuda?
Crec que la proposta dels gestors de la sala en la
selecció dels quatre artistes i als canvis de la Sala
d’Art Jove, els tutors i les activitats que es propo-
sen al llarg de cada exposició són molt significa-
tius i ofereixen una experiència interessant per a
cada un de nosaltres.
Recomanaries l’experiència?
La Sala d’Art Jove et dóna la possibilitat d’exposar
i difondre la teva obra i per això, iniciatives com
aquesta, són un bon incentiu per als artistes joves.
Aconsello l’experiència!
L’HIPERBÒLIC
CAIXA MANRESA 7
La Fundació Alícia -paraula provinentde la barreja dels conceptes “alimenta-ció” i “ciència”- és un centre de recer-ca en alimentació i cultura alimentàriaimpulsat per Caixa Manresa i la Gene-ralitat de Catalunya, que compta ambel lideratge de Ferran Adrià. La finalitatde la Fundació Alícia és aconseguir que“tothom mengi millor” i, per tal de ferreal el propòsit, la fundació posa quí-mics i tecnòlegs al servei dels millorscuiners i els millors professionals del’alimentació.
A partir de programes d’investigació es fomenta la
creativitat, es divulguen coneixements de la praxi
culinària i s’elaboren manuals d’ajuda als cuiners.
La Fundació Alícia, en col·laboració amb els
restaurants més prestigiosos, busca cobrir la llacu-
na que hi ha entre el coneixement tècnic i cientí-
fic, i els productes i processos culinaris, és a dir,
apropa la ciència a la cuina. L’esforç de la iniciati-
va li ha valgut el Premi al Disseny i la Innovació
Tecnològica de Madrid Fusión 2006. La fundació
actua sobre tres eixos principals:
Patrimoni alimentari i innovacióUn gran objectiu de la Fundació Alícia és
reforçar el nivell, la projecció i el reconeixement
públic de la gastronomia catalana. Ha col·labo-
rat en l’elaboració d’un inventari de receptes
tradicionals catalanes i desenvolupant estratè-
gies de promoció i difusió del nostre patrimoni
culinari. Gràcies al Premi Fundació Caixa Man-
resa s’han recuperat més de 300 espècies
agràries que estan plantades a l’hort de St.
Benet. Els resultats de diverses recerques han
donat la col·lecció “Ciència i cuina”, per facilitar
a cuiners i professionals l’accés al coneixement
generat per la fundació.
Fundació Alícia,ciència al servei de l’alimentació
Educació i salutPer millorar els bons hàbits, cal difondre la cultura
alimentària de forma lúdica i plàstica entre pares,
mares, joves, professors i responsables de men-
jadors escolars. Per tal de reflexionar sobre la
importància d’una dieta equilibrada i saludable,
s’ha organitzat una exposició permanent adreçada
a tot el públic a St. Benet, però especialment al
públic escolar i familiar de cap de setmana.
Cooperació i salutEl tercer eix sobre el que actua la Fundació Alícia
és la sensibilització sobre la fam al món, ja que a
més d’una alimentació responsable, es pot man-
tenir una alimentació solidària. La fundació con-
centra esforços en comunicar la importància del
comerç just i la col·laboració amb ONG que
estableixen canals entre la producció del tercer
món i l’alta gastronomia.
Gràcies a Fundació Alícia, la ciència s’apropa
cada dia més a les cuines més importants de
Catalunya. D’una banda, la investigació fan de la
fundació un referent per a tots els professionals
amb voluntat de millorar la seva tècnica. De l’al-
tra, tots ens beneficiarem de dietes més equili-
brades i d’un coneixement més profund d’allò
que ingerim, sense oblidar la solidaritat amb els
països més necessitats.
L’HIPERBÒLIC
ELS CONVIDATS8
Arriba l’estiu i L’Hiperbòlic també se’n va de
vacances. Ara és el moment de mirar enrera i
recordar tots els personatges que durant aquest
curs han passat per la nostra revista.
Laura Guiteras, actriuLa Ka d’El cor de la ciutat, va obrir la temporada per
presentar-nos el disc de la sèrie de TV3. La Laura
també ens va parlar de les seves experiències a la
televisió i de com aquesta et pot canviar la vida: “Jo
vivia a St. Andreu, amb els meus pares, i de sobte
va ser com si hagués nascut de nou. Quan em
veien pel carrer em demanaven què hi havia anat
a gravar i jo… no, no, he nascut aquí, només vinc
a comprar el pa…”. Ens va confessar que una de les
situacions més incòmodes que recorda és “ un dia
que tenia gastroenteritis i vaig anar a un hospital
a entregar una mostra de femta. La infermera em
va reconèixer just en el moment en què li donava
la mostra en mà…”.
Xavier Bertran, actorL’èxit i la polèmica de Lo Cartanyà no ens van pas-
sar desaparcebuts. Xavier Bertran dóna vida a
aquest personatge, protagonista de “Lo Cartanyà”,
que va encetar una forta polèmica sobre l’ús del
lleidatà a la sèrie: “És la primera sèrie en què
s’utilitza el lleidatà, utilitzar un dialecte no és
posar-lo en ridícul. Estem fent ficció. La llengua
és un instrument per fer humor, no una finali-
tat”. De caràcter reservat i molt maniàtic amb la
pols, aquest mes de juny farà anys, exactament el
dia 26. Si us el trobeu, feliciteu-lo!
Joel Joan,director, actor i guionista“Em sento balena, molt sol i en perill d’extin-
ció”. Així de rotund parlava Joel Joan quan se li
preguntava pel seu compromís amb la lluita per la
independència durant la presentació de la segona
temporada de Porca Misèria. Sobre la sèrie ens
va avançar una mica els detalls, però sobretot es
va sincerar en les seves conviccions polítiques:
“La independència del meu país és una qüestió
existencial, és a dir, jo sóc i sento en un idioma,
sóc d’un lloc que es diu Catalunya i m’agradaria
ser respectat com a tal”. Segons ens va explicar
té fama de ser molt “follonero” i el plat que cuina
millor… la truita de patates.
Teatre de GuerrillaCarles Xuriguera, Rafel Faixedas i Quim Masferrer
o el que és el mateix, Teatre de Guerrilla. Com “Lo
Cartanyà”, el seu humor està descentralitzat per-
què “no tot ha de passar a Barcelona. Ser de
poble és normal i per nosaltres la nostra mane-
ra de parlar és la de sempre”. La seva manera de
fer i entendre el teatre sí que és diferent i, fins i tot,
han batejat el seu local com la República de Gue-
rrilla “on altres companyies de teatre poden
demanar asil artístic o polítics”. Autodefinits
com a molt casolans i amb fama de ser molt seus,
encara els podem veure a la televisió, a la ràdio i
al teatre.
Arriba l’estiu i L’Hiperbòlic també se’n va de
vacances. Ara és el moment de mirar enrera i
recordar tots els personatges que durant aquest
curs han passat per la nostra revista.
Nausicaa Bonnín, actriuL’actriu catalana interpreta la Sandra a El cor de la
ciutat, una noia amb problemes que sotmet a bull-
ying a una de les seves companyes de classe. En
ple debat social sobre l’assetjament escolar, la
Nausicaa ha estudiat el problema i creu que “per
a l’agressor és com una malaltia perquè no
deixa de ser un problema psicològic”. Aquest
estiu la podrem veure al Grec amb l’obra de teatre
que porta el seu nom Nausica, de Joan Maragall.
Marxem de
vacances!
L’HIPERBÒLICELS CONVIDATS 9
Marc Coma,pilot de motosEl flamant campió del Rally Lisboa-Dakar en
motos 2006 també ha passat per L’Hiperbòlic. El
pilot d’Avià ens va explicar alguna anècdota de la
seva experiència pel desert: “Als poblats la gent
t’indica cap on has d’anar i sempre és justa-
ment en sentit contrari!”. Segons ens va explicar
el Marc, té fama de ser molt exigent i la seva assig-
natura pendent és aprendre a parlar el francès.
Toni Soler, Queco Novell iManel Lucas, periodistesL’equip de Minoria Absoluta i de Polònia porten la
sàtira política cada setmana a totes les llars de
Catalunya. “Alguna vegada penses què passarà
per haver dit alguna cosa, però després t’ado-
nes que no passa res i arribes a la conclusió
que o no ens escolta ningú o la gent està més
curada d’espants del que sembla!”. Els tres
periodistes ens van explicar la seva experiència a
la ràdio, a la televisió i algun que altre secret.
Rafael Amargo, ballarí iactor“De la sardana jo te’n faig un escàndol de
coreografia”. Així de contundent es va mostrar
Rafael Amargo quan el vam entrevistar. L’actor i
ballarí és una de les figures més importants de la
dansa, amb el seu “teatre físic”, original i ple
d’energia. Fa unes setmanes també va debutar al
cinema amb la pel·lícula Tirant lo Blanc i, tot i
que no és tan intens com pujar dalt d’un escena-
ri, el ballarí no descarta continuar la seva carrera
cinematogràfica.
David Verdaguer, actor ipresentador de l’APM?Aquest gironí no té vergonya, tot i que ell ho
desmenteix: “Sí, sí que tinc vergonya, sóc bas-
tant vergonyós i bastant tallat al princi”. El
David és un dels reporters més simpàtics de la
televisió, tot i que algun cop s’ha trobat amb
alguna sorpresa: “Li vaig demanar a un home
si li podia fer una pregunta perquè sempre ho
fem abans de gravar. No sé què li va passar,
va fotre un cop al micro i el va tirar a terra.
Em va començar a insultar molt”. El David Ver-
daguer confessa que encara li queda una assig-
natura pendent: madurar!
L’HIPERBÒLIC
CONSUM10
Si necessiteu els serveis de d’assessorament,
mediació o assistència, podeu contactar amb
el Centre Europeu del Consumidor trucant al
telèfon 93 556 60 44 o enviant la vostra con-
sulta/reclamació a:
Agència Catalana delConsumCentre Europeu del Consumidor
Gran Via de Carles III, 105 B
08028 Barcelona
Fax: 93 411 06 78
El consumA qui ens podem adreçar si tenim unproblema amb un producte que hemcomprat en un altre país de la UnióEuropea? Amb l’arribada de l’estiu i l’i-nici de les vacances poden sorgir pre-guntes com aquesta. La Xarxa deCentres Europeus del Consumidor ensajuda amb aquest tipus de problemes.
Actualment, 23 països europeus compten amb
Centres Europeus del Consumidor adreçats a aju-
dar els consumidors en aquells problemes relacio-
nats amb les activitats de consum a Europa.
Aquesa xarxa de centres també vol donar confian-
ça a l’hora de comprar en un altre país de la
mateixa manera que ho podem fer aquí, a casa
nostra. A Barcelona, l’Agència Catalana del Con-
sum compta amb un d’aquests centres per ajudar-
nos en tot allò que faci referència a la nostra
activitat com a consumidors a Europa.
L’Oficina del Centre Europeu del Consumidor aBarcelona A l’Agència Catalana del Consum hi ha la seu de
Barcelona del Centre Europeu del Consumidor,
que col·labora amb la xarxa ECC-Net. Aquesta té la
finalitat de contribuir a la millor difusió de les polí-
tiques comunitàries en matèria de consum. Més
concretament, l’oficina del CEC de Barcelona de-
senvolupa tres funcions principals:
Assessora el consumidor per tal que pugui apro-
fitar millor les possibilitats del mercat interior euro-
peu. Aquesta activitat inclou la informació sobre la
legislació aplicable en un cas concret, tant en
l’àmbit nacional com europeu, i la realització d’es-
tudis comparatius de preus de diversos productes,
informes sobre serveis i pràctiques comercials pel
que fa als diferents estats membres.
Intervenir com a mediadora en les reclamacions
transfrontereres en dues direccions: quan es
tracta d’un consumidor nacional que vol reclamar
contra un establiment o empresa situat en un altre
estat de la UE o quan es tracta d’un consumidor
d’un altre estat que vol reclamar davant d’un esta-
bliment del nostre estat.
Divulgació de la política comunitària en matèria
de consum a través de les nostres publicacions.
El CEC de Barcelona coopera i es coordina amb
altres xarxes europees com la Xarxa Fin-net
(Financial Network) per al tractament de les con-
sultes i reclamacions tranfrontereres en matèria de
serveis financers.
durant l’estiu
12L’HIPERBÒLIC
TEMA DEL MES
Des de fa un temps, pobles i ciutatshan vist aparèixer uns nous locals on elleitmotiv és: tot molt més econòmic.Estem parlant dels outlets, botigues deprimeres marques on es poden trobarsaldos i productes de temporades ante-riors a millor preu. Hem passejat perBarcelona a veure què trobàvem…
Poc a poc ha anat apareixent una altra manera
de comprar, aquella en què sempre s’està sem-
pre de rebaixes. Això que s’ha batejat com a
“outlet”, prové de l’anomenat “outlet mall” nord-
americà, botiga adossada als grans tallers que
venia directament de fàbrica aquells productes
que els quedaven en estoc o que tenien algun
tipus de tara. A Europa van aparèixer pels volts
de l’any 2000 quan la companyia McArthurGlen
va obrir els primers outlets a Portugal i Itàlia. Una
característica que cada vegada van perdent més
els outlets és el fet d’estar allunyats de les ciu-
tats. Actualment, es traslladen als centres de les
ciutats per treure més rendibilitat al concepte de
vendre que ara s’està posant tant de moda i que
tanta acceptació està tenint.
El primer outlet pròpiament dit i conegut que vam
poder trobar a Catalunya va ser la Roca Village, on
encara ara podem trobar primeres marques de
roba, calçat, roba esportiva, etc. Ofereixen els seus
productes a un preu molt més assequible que a
les botigues “normals”. Però si donem un volt per
Barcelona, també podem anar descobrint que
molts outlets s’han establert a la ciutat. Us en fem
una petita llista!
Outlets de robaEl nostre treball d’investigació ens ha portat a
conèixer molts outlets, alguns més amagats que
altres, de la ciutat. La firma Mango compta amb
dues botigues d’aquest estil, una per a vestits de
festa (Av. Pau Casals, 12) i una altra de roba més
informal (C. Girona, 37). Per la seva banda, Desi-
gual té el seu propi outlet al carrer Diputació, bas-
tant a prop de la firma catalana, i Zara té també el
Zara Outlet, a la plaça Universitat, cantonada amb
el carrer Pelai. D’altra banda, existeixen outlets
que engloben diferents marques com per exemple
Tot Stocks, al carrer Conde de Salvatierra, 2. Hi
podreu trobar firmes de moda a meitat de preu i
amb el 60% de descompte, i marques de prestigi
com Versace, Massimo Dutti, etc. A Stocks, Outlet
del Born, al carrer Esparteria, també hi podreu tro-
bar peces de primeres marques a bon preu.
Dins la secció de roba, també trobem outlets dedi-
cats al sector més esportiu. D’aquesta manera
podem trobar l’Inter Sport Outlet agafant la carre-
tera direcció Baricentro i sortint per la primera sor-
tida direcció Barberà del Vallès, es troba en un
polígon industrial.
Bosses i moneders Els outlets no engloben només les botigues de
roba. En trobem de molts altres estils, com per
exemple, els complements. La coneguda marca
Mandarina té a la Rambla de Catalunya el seu
propi outlet i Tous també té el seu a prop de l’Ho-
tel Arts de Barcelona.
Una nova manera de comprar:
els outletsAnna Salarich, [email protected]
Els outlets t’ofereixen comprar derebaixes tot l’any
13
Coses per al pisLes portes del cel s’obren quan ens diuen que
també hi ha outlets per a les coses de la llar. A
més d’Ikea tindrem altres possibilitats per
moblar els nostres petits móns. A
Zabriskiestudio trobarem restes
de col·leccions de botigues
Natura i complements per a la
casa. El trobareu al carrer
Mallorca, 198. Molt a prop
també tenim l’Stock House,
al carrer Balmes, 67.
En tens de roba, decomplements, de com-plements per a la llar…
L’HIPERBÒLICTEMA DEL MES
14L’HIPERBÒLIC
ANY COROMINES
`
El reconeixement i l’Onomasticon
Havia començat la recopilació de dades el
1925, amb vint anys tot just fets. Des
d’aleshores els estudis toponímics que con-
fluiran en l’Onomasticon són una constant en
la carrera de Coromines. Durant la República
ja va participar amb Pompeu Fabra en un
estudi per fixar els noms dels pobles. Des
que la Fundació Guggenheim li atorga una
beca, l’any 1957, amb aquesta finalitat, no
pararà de fer enquestes i recollir material per
tots els Països Catalans.
Al setembre de l’any 1976, per celebrar el
50è aniversari de l’ascensió en solitari al
Montardo (2.833 m), puja una altra vegada
acompanyat d’un guia. Té 71 anys. Amb
aquesta fita s’acomiada d’una de les seves
activitats més estimades: l’excursionisme.
Joan Coromines mor el 2 de gener de 1997 a
Pineda de Mar, a l’edat de noranta-un anys. La
capella ardent s’instal·la, amb tots els honors
civils, al Saló de Sant Jordi de la Generalitat de
Catalunya. Els funerals es van celebrar, dos
dies després, a la basílica de Santa Maria del
Mar de Barcelona, en una cerimònia en què
van assistir les primeres autoritats polítiques
del país.
Instal·lat definitivament al seu estudi de Pineda
de Mar li arriba l’hora dels reconeixements.
En destaquem alguns. El 1978 és investit a
París doctor honoris causa per la Universitat de
la Sorbona en un acte de gran solemnitat que
representa “el reconeixement mundial inqües-
tionable de la seva obra”. El 1980 el president
Tarradellas li lliura la Medalla d’Or de la Gener-
alitat de Catalunya. El 3 de juny de 1981 rep el
premi d’Honor Jaume I. El 1982 la Generalitat
li concedeix el Premi de Literatura Catalana pel
segon volum del Diccionari etimològic. Aquest
mateix any, el rei Juan Carlos I també li atorga
la Gran Cruz de la Orden Civil de Alfonso X el
Sabio, que posteriorment Joan Coromines
retorna. El 1984 rep el Premi d’Honor de les
Lletres Catalanes, atorgat per Òmnium Cultural.
L’any 1989 se li concedeix el Premio Nacional
de las Letras Españolas. Joan Coromines escriu
una carta al ministre de Cultura, Jorge Sem-
prún, on expressa: “...No puc deixar de dir-li
que la satisfacció que aquesta distinció dóna
ve acompanyada d’una profunda recansa.
L’única Nació, i l’única llengua les quals reto
incondicional homenatge, són la nació i la llen-
gua catalanes...”
Concurs Joan Coromines!!!!Nova, i darrera, pregunta del concurs:
Què té a veure el Port del Comte amb l’Alguer?Ho esbrinareu, sens dubte, consultant l’Onomasticon!!Recordeu que cada resposta correcta us acosta una mica més al viatge per a dues persones a l’Alguer. Podeu fer-nos-les arribar fins el 7 de juliol, dia en què apareixerà en la nostra pàgina web el guanyador/a del viatge a l’Alguer.Bona sort!, i bon estiu!
Feu-nos arribar les vostres respostes al web: www.deria.net.
Sobre la pregunta anterior que us fèiem: efectivament, l’adjectiu “boig” és un germanisme.
Taula de treball de Joan Coromines presidida per l’antiga màquina d’escriure Underwood.
Pineda de Mar, 10 de gener de 1997.
De Pineda al món
Visita del president de la
Generalitat, Jordi Pujol,
amb Joan Ferrer, Max
Cahner, Albert Manent i
Joan Coromines.
Pineda de Mar, 25 de
maig de 1992.
Visita del president de la
Generalitat, Jordi Pujol,
amb Joan Ferrer, Max
Cahner, Albert Manent i
Joan Coromines.
Pineda de Mar, 25 de
maig de 1992.
Més informació a l’adreça web
www.anycoromines.org
Publicat el primer volum del Diccionari eti-
mològic i complementari de la llengua cata-
lana, l’any 1980, Coromines inicia, en una
cursa contra rellotge, la redacció de l’Ono-
masticon Cataloniae, compendi etimològic
de tots els noms de persona i lloc emprats o
situats en qualsevol punt del domini lingüís-
tic català. El primer volum es presenta 9
anys més tard. La seva fortalesa física i
intel·lectual permetrà deixar enllestida tota
l’obra i veure’n publicats set dels vuit volums
de què consta.
Temps de festivalsL’HIPERBÒLIC
ALTAVEUL’HIPERBÒLIC
15
www.enderrock.com
El Senglar Rock i l’Acampada Jove, principals cites musicals de l’estiu
Senglar Rock29 i 30 de juny i 1 de juliol. Parc Municipal de
les Basses. Lleida (Segrià)
La primera parada dels festivals d’estiu. Les
28.000 persones que van assistir al festival el
darrer any, són una bona prova de l’èxit del Sen-
glar. L’edició del 2006 arriba amb el cartell més
internacional de totes les edicions, i preveu mig
centenar de propostes musicals, entre artistes
d’arreu dels Països Catalans, grups de l’estat
espanyol i figures mundials.
El cap de cartell d’enguany són els californians
Bad Religion, una banda capdavantera de la
història del punk-rock contemporani. Pel que fa
a nivell estatal, destaca el duet Pereza, que
arribaran al Senglar després d’una aturada de
deu dies, “en plena forma i amb moltes ganes”,
afirma el cantant i guitarrista Rubén. Però si
sens dubte hi ha una formació referent al Sen-
glar, aquests són els Lax’n’Busto: han participat
en totes les edicions del festival. “El senglar és
un alicient: hi trobem records, bons grups, vivèn-
cies...”, comenta el bateria Jimmy Piñol. Lagwag-
on, Violadores del Verso, NoWayOut, Whiskyn’s,
Cris Juanico, Berri Txarrak, Marc Parrot, La
Troba Kung-Fú, Roger Mas i Skalariak són
només alguns dels noms dels grups i intèrprets
programats que es podran escoltar en aquesta
novena edició.
Acampada JoveDel 13 al 14 de juliol. Sant Celoni
(Vallès Oriental)
Enguany l’Acampada Jove organitzada per les
Joventuts d’Esquerra Republicana de Catalunya
(JERC), arriba a la seva onzena edició. L’any
passat 36.000 persones van passar pel festi-
val, que ha esdevingut un punt de referència
indispensable per als joves catalans. Un any
més l’organització amplia els serveis perquè el
creixent nombre d’assistents tingui tot el que
necessita per gaudir de la festa. Festa, xer-
rades, exposicions fotogràfiques, un acte polític
central, concerts... El cartell musical de l’Acam-
pada Jove es manté amb un alt nivell. Hi ha
grups que repeteixen l’experiència i s’amplia
amb bandes de tots els estils, tant procedents
dels Països Catalans com de l’àmbit estatal i
internacional. Destaca el rock sinistre dels Pa-
radise Lost, que compartirean escenari amb
els alemanys Dr. Ring-Ding, Skalariak, Lax’n’-
Busto, Gossos, la Companyia Elèctrica Dhar-
ma, Betagarri, La Gossa Sorda, Mesclat o
Whiskyn’s, entre molts d’altres.
POP ARB7 i 8 de juliol. Arbúcies (Selva)
Arbúcies repeteix amb el Pop Arb, i a poc a poc es va con-vertint en un punt de referència pel pop independent delsPaïsos Catalans. Entre les formacions que hi partici-paran, destaca el luxe de Le Petit Ramon, Albert Pla, elduet The Pinker Tones, Conxita, Guillamino & Pedrals,els cantautors Mazoni i Roger Mas, o el trio FactoDelafé y las Flores Azules, entre d’altres.
CULTURAVIVADel 23 al 25 de juny. Granollers (VallèsOriental)
Granollers és la ciutat encarregada d’adoptar la 6a edi-
ció d’aquest festival itinerant. Enguany deixa de ser una
sola jornada festiva i es converteix en tot un cap de set-
mana ple d’actes. Les actuacions musicals hi tenen una
gran importància, amb La Carrau, Pep Sala, Mesclat, els
Antònia Font o la Companyia Elèctrica Dharma. Les
afruitades Macedònia presentaran nou disc, Sakam te
(DiscMedi, 2006) un concert de tarda.
REBROTDel 6 al 9 de juliol. Berga (Berguedà)
Maulets presenta la sisena edició de l’Aplec del Jovent
dels Països Catalans amb dos lemes clars: ‘Revolta’t’ i
‘Berga és barreja’. Un any més el Rebrot ofereix un ampli
cartell d’activitats, que combinen debats, tallers, xer-
rades, àpats populars i música. En el festival també hi
tocaran els guanyadors del concurs Esclat’06. Els afortu-
nats compartiran escenari amb Mesclat, Revolta 21 i
Burman Flash. Al Rebrot també hi acturan Rauxa,
Maroon Town, At-Versaris + La Mêle del Gremi i
Insershow, entre d’altres.
L’HIPERBÒLICMÓN VIU16
Un bosc primari és una gran extensiód’ecosistemes forestals que no hanestat transformats o alterats per l’acti-vitat humana industrial. És de vitalimportància la seva conservació per-què és on resideixen dues terceresparts de la biodiversitat terrestre imoltes cultures i pobles indígenes.Malauradament la situació és crítica,desapareixen a velocitats alarmants.
Els boscos primaris cobreixen només el 7% de la
superfície terrestre, allí habiten la meitat de les
espècies de plantes i animals terrestres del món
–moltes encara per descobrir–, inclosos goril·les,
ximpanzés i orangutans. Comparteixen hàbitat
amb tribus que tenen una llengua, coneixements
i cultura pròpies. Si desapareixen els arbres,
desapareix molt més que fusta.
De 1960 a 1995 han estat talats més de 5 mi-
lions de km2, és a dir, l’equivalent a deu Espanyes.
El resultat és 66 països sense boscos primaris i
11 que estan a punt de perdre’ls. Actualment les
concentracions de bosc més importants es troben
en tres grans àrees: els boscos boreals del
Canadà i Alaska, els boscos boreals de Rússia i
els boscos tropicals de l’Amazònia. Europa, en
canvi, en conserva un 0,3% a Suècia i Finlàndia.
El 80% dels boscos primaris han estat destruïts o
alterats, i el 20% que resta està amenaçat per
explotacions petrolíferes, mineria, embassaments,
explotació forestal i, sobretot, la tala il·legal, que
és un problema ecològic, social i econòmic. D’una
banda, perjudica la gestió dels recursos naturals
dels governs i, de l’altra, actua com a desincentiu
per a països, propietaris o empreses forestals que
han decidit invertir en gestió sostenible.
El mercat afavoreix la fusta barata, i evitar els sis-
temes de control no resulta gaire difícil, sobretot
en països amb poca capacitat de gestió. La fusta
extreta il·legalment també arriba a Espanya,
sense anar més lluny, el 2001 un 10% de la
importació era d’aquest tipus segons un estudi de
Greenpeace, fet que es pot considerar “un roba-
tori” de 263 milions d’euros a països exportadors.
Xina és la gran importadora de productes fores-
tals, un de cada tres arbres tallats al planeta es
destina a satisfer la demanda de la indústria xine-
sa. La desaparició de boscos fa insostenible l’ac-
tual ritme de creixement i fa irrealitzables les
aspiracions del país d’assolir els nivells de con-
sum occidentals.
Per tal d’exercir un mínim control, existeix el FSC,
que és una certificació forestal voluntària que
garanteix que es gestionen els boscos segons uns
estàndards solidaris amb el medi. El directori de
les empreses espanyoles amb el segell FSC es
poden trobar a www.fsc-spain.org.
Electricitat total
Nombre de vegades que seria possible satisfer
la demanda elèctrica d’Espanya l’any 2050:
Energia: Vegades:
Solar termoelèctrica 35,35
Eòlica terrestre 8,16
Solar fotovoltaica amb seguiment 4,94
Xemeneia solar 2,99
Fotovoltaica en edificis 2,03
Eòlica marina 1,19
Onades 1,06
Biomassa residual i biogàs 0,18
Hidroelèctrica 0,11
Energia Total
Nombre de vegades que seria possible satisfer
la demanda energètica d’Espanya l’any 2050:
Energia: Vegades:
Solar 8,32
Eòlica 1,72
Onades 0,19
Biomassa 0,09
Hidràulica 0,03
és possibleL’energia renovable
L’HIPERBÒLICBOCA A BOCA18
Nou conseller per un nou departament que
fusiona els anteriors d’Educació i d’Universitats i
Recerca, però sense la part de Societat de la Infor-
mació (que s’incorpora al Departament de
Presidència). Joan Manuel del Pozo va néixer a La
Roda d’Andalusia (Sevilla) ara fa 57 anys. Doctor
en filosofia, catedràtic i professor de la Universitat
de Girona, la seva especialitat acadèmica és la
filosofia antiga i és expert en Ciceró, sobre el qual
va escriure la tesi i n’és traductor al català. En la
seva faceta política, quan la dictadura queia va
pensar que havia de treballar per la democràcia
del país des de l’entorn polític del socialisme. Ha
estat diputat al Congrés (1982-1996), i tinent
d’alcalde de Girona, des del 85 fins ara, on ha
estat responsable, entre d’altres, de la regidoria
d’educació.
És complicat simultanejar l’educació i la
política?
No és fàcil, però és apassionant. Precisament la
filosofia antiga tenia molt clar que un ciutadà
no és complert sense la seva participació en la
vida pública. Això m’ha comportat horaris car-
regats i complicacions d’anar amunt i avall,
però també la satisfacció que dóna la vida
mixta, teorètica i política.
Parlem, doncs, de política. En aquest context
polític, quins són els objectius que es planteja?
És important subratllar-ho: “en aquest context”. El
context sempre ajuda a comprendre el text i a ve-
gades, fins i tot, un context és tan potent que gaire
bé anul·la el text. Sense incórrer en aquest cas, és
evident que tenim un doble context que ens condi-
ciona. Un és el referèndum de l’estatut, l’altre les
eleccions al Parlament de Catalunya. Assumeixo,
doncs, les meves responsabilitats en aquesta
situació i amb la fusió de dues conselleries, cosa
que implica una complexitat tecnicoadministrati-
va. Per començar he de fer que cap dels dos
departaments se senti disminuït per aquest fet.
Per dir-ho així, que els dos meus fills se sentin
igualment estimats. Cal que aquest procés s’acabi
de fer bé i insistir en què al final el que compta no
és tant quina unitat administrativa decideix les
polítiques sinó el contingut d’aquestes polítiques.
En aquest sentit, què és el més immediat?
Pel que fa a l’educació no universitària, que el curs
que ve comenci amb tota normalitat, com si no hi
hagués hagut aquest canvi polític i com si no hi
hagués hagut la implantació de la sisena hora.
Dos factors que poden aixecar inquietuds, davant
de les quals el que dic és que, des de la prudèn-
cia, no hi haurà cap invent nou sinó que s’aprofi-
tarà tot allò que de bo s’estava fent, recalcant
també l’alt nivell d’eficàcia que està demostrant
en aquest tema l’administració. Qualsevol altra ini-
ciativa d’una certa volada política, en el context
comentat, resultarà difícil de prendre. En tot cas,
les línies polítiques mestres estan molt ben
traçades en l’acord polític del Tinell que penso que
s’ha seguit molt bé. El tren és el mateix, les vies
són les mateixes, les estacions també, només ha
canviat la màquina.
“Amb la LOU farem com en les inter-vencions quirúrgiquesno agressives”I en l’àmbit universitari?
En aquest àmbit hi ha dos objectius molt impor-
tants. La intensificació dels treballs que s’estan
fent per l’adaptació de les universitats a l’espai
europeu d’educació superior, i una bona nego-
ciació de la Llei Orgànica d’Universitats (LOU).
Aquesta és una llei que no pretén tocar l’estruc-
tura que fins ara s’ha establert, però amb la que
es vol reconduir aspectes que amb la legislació
del Partit Popular van alterar la normalitat univer-
sitària, com poden ser la selecció de professors, o
l’elecció de rectors. No es tracta tant de substituir
una llei sencera com retocar alguns aspectes, com
en aquestes noves intervencions quirúrgiques no
agressives.
De manera menys immediata, es continuen
mantenint les mateixes prioritats que abans del
relleu polític? Per exemple, es continuarà tre-
ballant en la direcció d’una llei catalana d’edu-
cació?
He estat coautor del Pacte per l’educació, un dels
cinc coordinadors. Per tant, no només m’identifico
políticament amb el pacte perquè és fill dels
acords del Tinell, sinó fins i tot des del punt de
vista de la coautoria. El pacte tenia l’ambició de
ser el preàmbul de la llei catalana d’educació, crec
que ho ha de continuar sent. Per a mi, el pacte ha
d’inspirar qualsevol esborrany de treball que
comencem a fer en direcció a la llei. Ara bé, seria
ignorar el context, afirmar que podem tramitar-la
urgentment en aquesta legislatura.
“Em sento coautor del Pacte perl’educació”Igualment, pel que fa als objectius no immedi-
ats, però en l’àmbit universitari, el darrer con-
seller d’universitats havia parlat de fer un
congrés interuniversitari per tal de trencar,
definitivament, amb les reticències que entre
els universitaris provoca la reforma de Bolonya.
També es manté aquest objectiu?
No amb la mateixa perspectiva. Efectivament, jun-
tament amb els rectors, hem detectat la necessi-
tat que els estudiants valorin i coneguin aquest
procés de reforma i que s’impliquin activament en
el procés. Ells en són els protagonistes i cal que ho
sàpiguen. La mobilitat, que els estudiants passin
Joan Manuel del Pozo, Conseller d’Educació i Universitats
El tren, les vies i les estacions són les mateixes. Només ha canviat la màquina”
”Jaume López
L’HIPERBÒLICBOCA A BOCA 19
semestres sencers en altres països, molt més del
que es fa fins ara, és un tema essencial. Per acon-
seguir això, si cal fer un congrés el farem, però
abans cal estudiar la fórmula per aconseguir
aquest objectiu àmpliament compartit.
Quan feia referència als “dos fills que s’estima
per igual” seguint la metàfora es podria dir que
un ha estat amputat, en quedar-se sense l’àm-
bit de la societat de la informació...
Que societat de la informació surti de l’espai
administratiu de la recerca pot ser vist per algú
com un inconvenient, però en realitat no és una
vinculació necessària. Des de la recerca tot el
que es podia fer en aquest àmbit es pot contin-
uar fent. En canvi, sí és cert que no es pot con-
cebre la universitat sense la recerca. D’altra
manera potser seria redundant parlar d’educació
i universitats (educació superior). Avui no és
comprensible la universitat sense aquest compo-
nent de potenciació del coneixement propi que
constitueix la recerca.
Justament, en el tema recerca, fa poc es va
inaugurar el Parc Biomèdic de Barcelona. La
direcció en aquest àmbit és potenciar aquestes
grans infrastructures?
Cal caminar amb les dues cames, potenciació de
grans centres de recerca i, alhora, s’ha de conti-
nuar caminant amb la cama de la recerca bàsica
en temes menys espectaculars i en temes no
necessàriament aplicables a la producció industri-
al. Aquesta és, precisament, una peculiaritat d’Eu-
ropa, el foment de la cultura humanista, i des de
Brussel·les, cada vegada més, s’està subratllant
aquest aspecte.
L’HIPERBÒLIC
SEXEL’HIPERBÒLIC
20
A punt d’acabar la primavera i amb ella les floretes, el
pol·len i les al·lèrgies, hem fet un estudi sobre la des-
composició de les hormones sexuals!
Hem fet una gran investigació de camp i ens reafirmam
que aquesta estació fa que floreixin els nostres instints
animals més ocults i, com no, els posam en pràctica.
La mostra, la formaven 4 noies. No fou un consens,
sinó, que de de sobte, 3 dies després de començar
l’estació primaveral, ens reunírem a una cafeteria, i
quina va ser la nostra sorpresa en observar que totes
teníem una brillantor capil·lar (produïda per la segrega-
ció de fluxos sexuals) que era digna de comentar.
Qualsevol discoteca, bar o pub pot ser l’escenari de les
següents experiències. Ens dividim en 2 grups: dues
anàrem a cercar la presa de la caça a pobles de la Part
Forana mallorquina i les altres dues anàrem a investi-
gar per discoteques properes a la ciutat, perquè depe-
nent del lloc els mascles es comporten de distinta
forma, però no importa, l’objectiu és el mateix: compro-
var com ens afecta la primavera.
El comportament dels joves, depenent de l’hàbitat on
desenvolupin les seves activitats, és distint.
Definim alguns d’aquests especímens nocturns (que
se’ns acostaren sense saber que formaven part d’una
estratègia!) i les seves maneres de lligar.
El Neoimpressionista.Bohemi de poble, amb grans qualitats socials
(sexuals), que et lliga amb les seves arts plàstiques...
En el llit és pacient, no importa que la noia estigui a
punt d’entrar en una letargia fins a altes hores del mig-
dia, ell sap despertar-la a poc a poc, com si es tractàs
d’un ram de roselles. La mira, la toca suaument, l’ensu-
ma, li fa moixaines i... finalment, la rega! Tot un espec-
tacle de la natura, sí senyor, de sobte, la floreta
comença a obrir-se lentament, despertant del somni,
gaudint de cada pètal del seu cos... La princesa des-
pertà.
ACLARIMENT: amb aquest estudi
tan selecte no hi comptàvem, perquè,
de sobte, aparegué un dels nostres como-
dins de la cridada:
El Suau insistent.Pertot arreu hi ha oportunitas, i aquesta espècie con-
creta ho sap. Va a les festes nocturnes i s’intenta man-
tenir en un discret segon pla, sap que, desvinculant-se
unes passes dels seus amics, és més fàcil veure venir
les coses... L’al·lota, evidentment, l’havia vist, reconei-
xia a la perfecció aquesta estratègia, i li feia gràcia per-
què va pensar: “i si puc ser jo, per què ha de ser una
altra!?” En menys temps del que ella calcula, l’home-
natjat s’acosta suaument. Bé, pensa ella, fa coses....
La insistència és la seva millor qualitat. A més, ho fa
bé, algú n’hi va ensenyar (quina sort...). Al moment
l’al·lota s’insinua, i ja està tot arreglat. Si tu vols i
jo vull, on és el problema? Molt fàcil i produc-
tiu. En el llit és eficient (cosa que sor-
prèn), és tranquil, fàcil de
complaure (important)... sense pres-
ses, perfecte!, a no ser que sigui a una
mateixa a qui li vénen (presses, s’entén).
El Rei de la Festa.Aquesta quarta mostra és un espècimen distint, indis-
cutiblement, és el rei de la nit, sap perfectament amb
quin tipus de persones s’ha de relacionar depenent del
moment: uns dies, Barbies joves; altres dies, Nancies;
res, que ho controla. Et ve i té molt clar que tu ets el
seu objectiu...! El que ell no sap, però, és que ell
també és el teu (jugam novament amb avantatge l’e-
quip de les al·lotes). Ella es dignifica, així és més diver-
tit.Arriba el moment d’entrar a l’alcova i ella té molt
clar que dormirà perquè controla la situació més que
ell, faran les feines ràpid i seran de profit, i dormiré,
pensa ella. Tot ocorre segons l’acordat, fins que passa
una cosa amb la qual ella no comptava. Només dormi-
rà quan ell vulgui!Si tota la nostra investigació noctur-
na no ha estat profitosa, no patiu,
esperem a posar en pràctica la
caravana de l’amor
. CONSELL: el sol els omple d’energies
que hem de dosificar per gastar en el
moment adequat!
Ah! i gràcies als 4 joves que es van oferir
de forma totalment desinteressada (i en la
ignorància) per al nostre 1r experiment primavera-
estiu 2006.
Espècies endèmiques de primavera:
Per Atòmics GirlsEl Pacient impacient.Sap que no pot davallar la guàrdia, pot ser perillós.
L’al·lota pot desaparèixer en qualsevol
moment, s’ho ha de currar i ho
sap; el millor de tot és que et tracta
molt bé, tot és perfecte, et fa riure,
ballar, beure... No pot perdre aquesta opor-
tunitat, pensa, he d’entrar a la roda de la vida
d’aquesta al·lota! Ella ho nota i ho consent,
total, és una roda! En posició horitzontal és
dolç, agradable (té bones cames). La impacièn-
cia li arriba uns dies més tard quan no té notí-
cies de la fèmina! Abstenir-se d’aquest tipus d’homes
aquelles que no vulguin nòvio.
experiments humans
L’HIPERBÒLICCALAIX DE SASTRE 21
Columna
Acudit
Passatemps
Solucions
Man
el F
ontd
evila
film
programa
El Mundial de Futbol
Tant afany que va posar el nou canal La Sexta
per aconseguir els drets del Mundial d’Alema-
nya i al final els haurà de compartir. La presen-
tació del nou canal va ser esperençador, però
està tenint molts problemes a l’hora d’arribar a
tot el territori i, a més, quan hi arriba, fa caure
altres canals locals o autonòmics (com TV3 a
Castelló) que s’han de reubicar de freqüència. A
veure com acabarà tot plegat…
L’historiador, Elisabeth Kostova
Una noia troba entre les prestatgeries del seu
pare un estrany llibre antic i unes cartes gro-
guenques. Inevitablement es veu immersa en
un món totalment impensable, un laberitat on
els secrets sobre el passat del seu pare i el
misteriós destí de la seva mare queden con-
nectats amb un inconcebible maligne que s’a-
maga a les profunditats de la història.
StayDir. Marc Foster
Intèrprets: Ewan McGregor, Naomi Watts,…
Després de rodar l’aclamada Finding Neverland,
el director Marc Foster presenta Stay, un thriller
on la realitat i la imaginació es fusionen d’una
manera que serà difícil distingir una i l’altra. Amb
un estil semblant al de David Lynch, Foster expli-
ca la història d’un compromès psiquiatra de
Nova York que intenta ajudar a un jove amb inten-
cions de suicidar-se abans de fer els 21 anys.
HORITZONTALS: 1. Tenebrós com l’índex d’acciden-talitat. També l’inclou, car fa companyia / 2. Igual almedi en recessió. Brancatge amb ramificació / 3.Dòlar excarcerat. Tan ingenu que entre Còrsega i Sar-denya queda estret. Nou buida / 4. Mot en versióreduïda. Només s’omple la panxa el dia de les elec-cions / 5. Dol pel caragirat. Prendre’n una va bé perdeixar de ser indecís / 6. Pinyol en condicions defer-te fora. Passeja com el nan de l’Anna / 7. Princi-pis de declaració. Ofidi de la colla dels elàpids. Delsúltims els primers / 8. En Clayderman li va dedicaruna serenata. Munta la paradeta al càmping / 9. Devegades és el rival i de vegades tot l’oposat. El perdsa mesura que corres / 10. La flor que es declina alcontrari. Solen dur passamuntanyes tant si plou comsi fa sol / 11. Poca pela. Tren per l’avinguda del’Hospitalet. Poca tela / 12. El senyor dels anyellsarrossegant-se. Carn de bestiar de llana (amb gustde bíter) / 13. Base de la dieta del pirata. Consumi-dores?: no, si són servidores...
VERTICALS: 1. Fibra extreta del sisal. Despullar lafusta, si no es tracta de castrar / 2. I+D sense mésni més. Els cosins amargats de la poma. Aquest jael tens / 3. Aparença exculpatòria de la nòviamassa jove. Primera matèria que el nadó expulsa decap per avall / 4. I aquest igual, encara que siguiaromàtic. Fa feina al bosc des del matí fins al final/ 5. Servei ni públic ni privat. És al nòdul com alpòpul el popular. Nucli de la perluda / 6. De lesvenedores del mercat la més fartanera. Mals airespels transports de cabina / 7. Voladís reservat aorenetes. Dividida entre la de dòmino i la de cartes/ 8. Lletra per cloure el tema. Primera del nom.Omple la cala de xafogor / 9. Denunciada perquèsegui. Accepto visitesa a la porta de la rebotiga /10. Atreguin. Va trobar la causa del propi sacrifici /11. Limiten el mareig. El multiplicador més preuatpel jugador de scrabble. Cafè dels poc cafeters /12. Va molt bé per les ferides i per les realitatsamargues. Ocell col·locat per prendre mesuresextremes.
Pau Vidal
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
Col·leccionistesM’imagino que ja ho devien tenir tot preparat
quan l’escàndol va sortir a primera plana dels
diaris i ara ja no es podia aturar. Potser van pen-
sar que seguir amb la normalitat de cada edició,
era la millor fórmula per tranquil·litzar el perso-
nal però la veritat és que no puc deixar de som-
riure quan veig que del 8 a l’11 de juny té lloc
Filabarna 2006 la mostra filatèlica que orga-
nitzen any rere any l’Associació Nacional d’Em-
presaris de la Filatèlia i Numismàtica amb
l’honrós patrocini de Correus. Normalment acos-
tumen a esperar unes 45.000 persones, tirant
llarg, però m’imagino que els organitzadors no
tenen en compte que l’espai que ofereix la Casa
Batlló, pot ser insuficient per acollir un mínim de
350.000 visitants que segons constava a les
pàgines de successos, invertien els seus estalvis
en segells.
Deixem els pobres col·leccionistes de segells i
anem als col·leccionistes d’entrades. Vaig una
mica tard per escriure i és que encara porto
ressaca de París. Sí, sí, de París. Vaig veure el
partit en un bar del carrer París de Barcelona
perquè, evidentment, la fortuna no em va acom-
panyar. Ho comentàvem amb un amic, con-
tribuent de tota la vida de la quota de soci, que
els responsables de l’Arsenal, amb la boca més
petita, tenen un sentit de club més real que el
Barça, perquè aquells afeccionats que han anat
seguint el seu equip en els partits preliminars,
tenen dret preferent a una entrada per la final
així com els socis que fa més anys que paguen.
Per a desgràcia de tots, aquest país de privilegis
encara funciona amb padrins, trampes i tram-
petes, manin uns o n’expulsin uns altres. El
mateix amic em deia que es podia haver dibuixat
una tira còmica amb una colla de gent que estan
fent cua al carrer i de sobte se’ls hi acosta un
immigrant per darrera per preguntar: “Cola para
papeles?” I li responen: “Cola per aconseguir
una entrada del Barça!”
Que tingueu un bon [email protected]
El millor del mes
llibre
L’HIPERBÒLICCULTURA22
Agenda
x
Xx
estiu 2006Agenda
Exposició
Teatres de joguinaFins el 2 de juliolCentre Social de Caixa de CatalunyaFontana d’Or, Girona
Concert de jazz
Diana Krall16 de juliolJardins de Cap Roig, Calella de Palafru-gell
Teatre i dansa
Festival de PeraladaA partir del 22 de juliolAuditori Jardins del Castell, Peralada
Exposició
Clausura Modest Almirall30 de juliolQuiosc Gallery, Tremp
Cicle de cinema
Diarios de motocicleta14 de juliolCentre Cívic Tarraquet, Tremp
Exposició
Clausura Futbolins15 d’agostMuseu de Joguets i Autòmats, Verdú
Curs
Llenguatge de signes a la TerraDel 10 al 21 de juliolPunt d’Informació Juvenil, Gandesa
Concurs
XXIV Premi de narrativaRibera d’Ebre23 d’agostSala del Cinema, Vinebre
Música
Jornades Musicals a UlldeconaFins el 16 de juliolEsglèsia de la Pietat, Ulldecona
23A MOSTRA DE TURISME
JUVENIL
Del 25 de maig al 28 de julioll
Si estàs pensant en sortir de via
tge aquest estiu
, ara tens al
carrer Sant Oleguer, 6, de Barcelona, un espai on infor-
mar-te. Pots c
onsultar guies de via
tge, plànols, dossie
rs
temàtics i revist
es especialitza
des.A més,
uns
experts t’asse
ssoraran per te
nir-ho tot b
en lligat.
També trobaràs xe
rrades i un taulell p
er posar-te
en contacte amb altre
s viatgers.
http://www.bcn.es/ciaj
MASTER CLASS DE PERCUS-
SIÓ: LUÍS CONTÉ
14 de juny
La Casa de la Música Popular de Mataró és u
n espai on
cada mes es presenten propostes musica
ls i audiovisu
als
interessants e
n diferents sentits.
El 14 de juny hi actu
-
arà el percussio
nista Lu
ís Conté, a la sa
la gran Clap,
guanyador d’un Grammy i c
ol·laborador de Madon-
na, Eric Clapton, Santana, etc. L
a resta de la pro-
gramació no té res a
envejar, consulta-la!
www.casadelamusica
.com
Avui o ahirAixò només vol dir el que vol dir, i només és una cosa: que els compositors, escriptors, pintors, arquitectes, escultors, poetes, músics... i demés, els d’ara, aquests, no arriben ni ala sola de la sabata dels d’ahir, dels d’abans d’ahir ni dels del segle passat, i fins els de dosi tres segles anteriors, i si m’apures, fins i tot diria que els de fa només cinquanta anys ja nopodien comparar-se amb els grans d’avui. Estem en retrocés creatiu? És tal aquest retrocésque ara ja acceptem i, fins i tot, trobem genial qualsevol creació que, posem pel cas, al seglepassat s’hauria desestimat, s’hauria calumniat, s’hauria menyspreat l’individu creador detal barbaritat? Per això, Welles va inventar la màquina del temps, per poder viatjar-hi al seuantull i així petar a l’època dels grans mecenes del seu art creatiu, fos quin fos? Encara diriamés, és cert que s’ha perdut el gust per les coses belles en detriment de les que avui, perfalta precisament de coses belles, anomenem o titllem de genials? Per a mi, totes aquestescreacions d’avui en dia, siguin quines siguin, són totalment banals, fora d’estètica i nomereixen ser creades. I en alguns casos més extrems, jo empresonaria l’autor perquè aixítingués temps de pensar en la bestiesa que acaba de crear. Hem d’acceptar, però, i en favord’aquests grans contemporanis a mi, que tot és cultura, tot en forma part, tant la músicapop o rock com la clàssica, tant una pintura de Miró com una de Caspar David Friedrich, tantun llibre de Paul Auster com un de Beckford, tant una escultura de Fidies com una qualsevoldel meu temps, i així amb totes les altres arts. No podem fer més que acceptar-ho i resig-nar-nos-hi.
Ferran Genis
L’HIPERBÒLICEL RACÓ 23
Envia'ns els teus petits relats, contes, poemes,...a [email protected]
Miratge rere miratge
em miro al mirall trencat
disfressant la meva imatge
de poeta fracassat.
Potser em faran una estàtua,
a mi o al container blau.
I elogiaran les paraules
reciclades per la fam.
Alexander Gordet
EXPOSICIÓ “VINIL.DISCS I
CARÀTULES D’ARTISTES”
Fins el 3 de se
tembre
El Museu d’Art C
ontemporani de Barcelona exposa prop
de 1.000 caràtules d
e discs disse
nyades p
er artistes d
e
la talla de Beuys,Dubuffet, Robert F
rank, Allen Gins-
berg, Roy Lich
tenstein, Andy Warhol i
Joan Miró. A
més, un sistema digita
l específicament disse
nyat
per a l’o
casió permetrà escoltar u
na àmplia
selecció dels à
lbums.
www.macba.es
EL DRAMA DELS M
ENORS
SOLDATS
20 de juny
La conferència a càrrec de Chema Caballero, m
issioner
xavierà dedicat a la tasca de rehabilitar nens soldat, es
farà a l’Auditori Narcís de Carreras de Girona. Actualment
uns 300.000 nens i nenes són separats de les famílies
per participar en els enfrontaments arm
ats i se’ls sot-
met a greus violacions dels drets hum
ans.
HI HAVIA UNA VEGADA
TXERNÒBIL
Fins el 8 d’octu
bre
El Centre de Cultura Contemporània de Barcelona i Ban-
caja presenten l’exposici
ó “Hi havia
una vegada Txernò-
bil”,sobre la pitjo
r catàstro
fe industrial de la histò
ria
de la humanitat. A través d
e fotos, víd
eos, uni-
formes, medalles, diplomes, mapes, dibuixos i
retalls de premsa, s’encara l’e
spectador a
ls
problemes del m
ón contemporani.
www.cccb.
org
te'ls publiquem!