liberalisme i democràcia
TRANSCRIPT
Liberalisme i democràciaDos conceptes de llibertat
d’ Isaiah Berlin
2
Isaiah Berlin(1909-1997)
Nascut a Riga, Letònia, fill d'un comerciant de fusta emigrat a Anglaterra. Va ser el primer jueu a ser triat per rebre una beca a l'All Souls College d‘Oxford. Entre 1957 i 1967, va ser Chichele professor de teoria social i política a la Universitat d’Oxford. El 1967, va ajudar a fundar el Wolfson College d'Oxford i se'n va convertir en el primer president. Va rebre el títol de Knight Bachelor el 1957 i l'Ordre de Mèrit el 1971. Va ser president de l’Acadèmia Britànica entre el 1974 i el 1978. Va rebre també el Premi Jerusalem el 1979 pels seus escrits sobre la llibertat individual.
3
La democràcia pot oprimir les persones
de manera tan implacable com una
oligarquia o una dictadura.
A efectes pràctics, renunciar voluntàriament
o renunciar involuntàriament a la
llibertat té els mateixos efectes.
No hi ha una gran diferència entre una tirania de la majoria i
una tirania de qualsevol altre tipus.
No hi ha una connexió lògica
entre la llibertat i la democràcia.
Isaiah Berlin
La història demostra que la democràcia no
està lògicament compromesa amb la
llibertat.
Contra la democràcia
4
No veig cap diferència entre la tirania de la majoria i un altre tipus de tirania perquè totes envaeixen las activitats humanes més enllà de les fronteres sagrades de la vida privada.
John Stuart Mill
No hi ha una gran diferència entre una tirania de la majoria i
una tirania de qualsevol altre tipus.
La democràcia pot oprimir les persones
de manera tan implacable com una
oligarquia o una dictadura.
Contra la democràcia
5
Benjamin Constant
La pèrdua de la llibertat per consentiment universal no preserva de forma miraculosa la llibertat. Si em venc com a esclau, sóc per això menys esclau?
A efectes pràctics, renunciar voluntàriament
o renunciar involuntàriament a la
llibertat té els mateixos efectes.
Contra Rousseau
«en donar-me a tots, no em dono a ningú»
Contra la democràcia
6
No hi ha una connexió lògica
entre la llibertat i la democràcia.Isaiah Berlin
La història demostra que la democràcia no
està lògicament compromesa amb la
llibertat.
Igual que una democràcia pot, de fet, privar al ciutadà individual de moltes llibertats, igualment es pot concebre perfectament un dèspota liberal que permeti als seus súbdits un gran espai de llibertat personal, al mateix temps que fomenti les desigualtats més salvatges o s’interessi molt poc per l’ordre, la virtut o el coneixement.
Històricament la democràcia a vegades ha deixat de protegir la llibertat.
Contra la democràcia
7
Isaiah Berlin
Contra el concepte “llibertat socialista”
Parlar de “llibertat social” o “llibertat econòmica” és el resultat d’una confusió terminològica
Les limitacions econòmiques per aconseguir una cosa
Manca de llibertat política
Lleis que prohibeixen realitzar o aconseguir una cosa
Impedeixen realitzar o aconseguir una cosa
opressió política
8
Isaiah Berlin
Contra el concepte “llibertat socialista”
Comprar una barra de pa.
Realitzar un creuer pel Carib
Contractar un bon advocat
No estan prohibides per la llei ...
... però, les limitacions econòmiques poden tenir el mateix efecte que unes lleis restrictives.
9
Isaiah Berlin
Contra el concepte “llibertat socialista”
... tampoc es pot dir que aquell que no es pugui permetre el luxe de realitzar un creuer pel Carib sigui víctima d’una opressió política.
Igual que no es pot dir que un coix perquè no pugui córrer és víctima d’una opressió política ...
desigualtat física
desigualtat econòmica
opressió política
ANALOGIA
10
Isaiah Berlin
Contra el concepte “llibertat socialista”
Renuncio a la meva llibertat voluntàriament perquè considero que és causa d’injustícia o de desigualtat
Tanmateix, un sacrifici no significa un augment d’allò que se sacrifica. Sacrifico llibertat per guanyar una altra cosa, però no llibertat.
Els beneficiats pel meu sacrifici poden millorar la seva situació econòmica, però no necessàriament seran més lliures.
Fins i tot la meva renúncia podria haver produït una pèrdua de llibertat en termes absoluts.
Cada cosa és el que és: la llibertat és la
llibertat, i no la igualtat, la justícia ...
11
Tocqueville
Constant
Locke
Mill
La llibertat dels liberals
Smith
PaineBurke
Jefferson
La llibertat té un sentit «negatiu» : ser lliure és ser lliure de ...
12
Locke
Mill
La llibertat dels liberals
Smith
Paine
Hobbes
Un home lliure és aquell que no troba
cap entrebanc per fer el que ell vol fer
Tots estaven d’acord en què la llibertat no podia
ser il·limitada.
Les llibertats dels dèbils podrien ser suprimides
pels forts
A més, hi ha d’altres valors que podrien estar amenaçats per una llibertat sense límits: justícia, seguretat, igualtat ...
13
Tocqueville
Constant
La llibertat dels liberals
Burke
Jefferson
Tots estaven d’acord en reduir la llibertat total per
salvaguardar les llibertats dels dèbils i els altres valors.
Però, aquesta reducció havia de tenir uns límits, un cert
àmbit mínim de llibertat personal que no pogués ser
violat sota cap concepte.
Calia marcar una línia fronterera entre l’àmbit de
la vida privada i el de l’autoritat pública.
14
La llibertat dels liberals
Mill
L’àmbit privat no podia ser violat per cap estat ni cap altra autoritat.
Quin ha de ser aquest mínim de llibertat irrenunciable que
anomenem àmbit privat?
Aquest mínim que ha d’estar protegit de la interferència dels altres és el de poder desenvolupar el nostre
propi bé a la nostra manera.(Stuart Mill) 15
Dos conceptes de llibertat
“Quan les idees són desateses per aquells que se n’haurien de preocupar, les idees assoleixen un caràcter incontrolat i un poder irresistible sobre multitud d’éssers humans que poden fer-se massa violents per ser afectats per la crítica de la raó”.
Objectiu del pensament polític
Desarmar aquelles idees que tenen incorporades una càrrega
implícita de violència i mort.
16
Dos conceptes de llibertat
“Avui en dia es defensen en el món dues idees oposades sobre les respostes que es donen a la pregunta de quins són els límits que poden permetre’s a la coacció, tot i pretenent comptar cadascuna d’aquestes dues respostes amb la lleialtat d’un gran nombres de persones”.
17
Dos conceptes de llibertat
Els dos sentits centrals
de la paraulallibertat
negatiu positiu
dues respostes diferents a
dues preguntes diferents
En quina mesura estic
controlat?
En quin sentit sóc amo del meu destí?
és llibertat de ... és llibertat para ...18
Dos conceptes de llibertat(llibertat negativa)
“Ningú va veure millor –o ho va expressar amb més claredat- el conflicte que hi ha entre aquests dos tipus de veritat que Benjamin Constant”.
Constant
“Es va adonar que el problema no és de qui exerceix l’autoritat, sinó de quanta autoritat s’ha de posar en unes mans. Ja que ell creia que una autoritat en mans de qualsevol, tard o d’hora acabaria per destruir a algú”.
19
Constant
La pregunta rellevant, per tant, per al liberalisme no és qui governa, sinó si hi ha mecanismes que limitin l’autoritat de qui governa.
El concepte de llibertat negativa és el concepte clau del liberalisme: des d’ell es qüestiona les formes del poder i es critica les altres alternatives ideològiques.
Tant s’hi val si és una democràcia, una monarquia o unes lleis arbitràries qui ostenti l’autoritat, per al liberalisme l’important són els límits del poder.
Dos conceptes de llibertat(llibertat negativa)
20
Dos conceptes de llibertat(llibertat positiva)
Metàfora de l’amo d’un mateix
Totalitarisme
No vull que altres decideixin per mi
Hi ha algú o alguns que decideixen per mi
21
Dos conceptes de llibertat(llibertat positiva)
Metàfora de l’amo d’un mateix
Me n’adono que sóc un ésser dividit que lluita contra ell mateix.En mi conviuen un “jo racional” que pretén vèncer l’altre jo, el “jo passional” que no es deixa dominar.
Aquesta batalla interna, subjectiva es projecta al món social: existeix una entitat col·lectiva que pretén vèncer altres entitats particulars que no es deixen dominar.
Transformació màgica
Problema de l’autorealització: hi ha alguna cosa o algú que no em permet ser el que jo vull ser.
22
Dos conceptes de llibertat(llibertat positiva)
Transformació màgica
Jo racional
S’enfronta a l’arbitrarietat (ceguesa, ignorància, inconsciència) del jo passional
La llibertat individual s’assoleix quan el jo passional és vençut
Entitat col·lectiva (tribu, raça, classe, religió ...)
S’enfronta a les exigències particulars i egoistes d’alguns membres de l’entitat.
La llibertat del tot col·lectiu s’aconsegueix quan els membres rebels són sotmesos.
Paral·lelisme
23
Dos conceptes de llibertat(llibertat positiva)
Transformació màgica
La llibertat individual s’assoleix quan el jo passional és vençut.
La llibertat del tot col·lectiu s’aconsegueix quan els membres rebels són sotmesos.
Paral·lelisme
Metàfora orgànica: la relació de subordinació de les parts envers el tot.
Justifica la coacció en nom d’un objectiu superior: la saviesa, la moral, la justícia, la igualtat ...
M’obligo a ser lliure (Kant)Obligo als ciutadans a ser lliures (Rousseau) 24
Dos conceptes de llibertat(llibertat positiva)
Problema de l’autorealització: hi ha alguna cosa o algú que no em permet ser el que jo vull ser (o que la societat vol ser).
Metafísica racionalista
El coneixement allibera:ens allibera de tos aquells entrebancs que dificulten la realització del ser (però, l’alliberament no és immediat).
El coneixement separa el que és necessari del contingent: acceptar el necessari, eliminar les contingències.
Aquesta és la base del programa il·lustrat des de Spinoza fins als deixebles de Hegel (Marx).
L’alliberament ens ajuda a acceptar la necessitat: coneixem les etapes necessàries que seguirà el procés fins arribar a la total realització del ser.
Constitueix el cor mateix de les doctrines nacionalistes, comunistes, autoritàries i totalitàries dels nostres dies. 25
Dos conceptes de llibertat(llibertat positiva)
Metafísica racionalistaLa llibertat del tot és el que pretén la “Voluntat General”.
La llibertat no és llibertat de fer allò que és irracional. Obligar als “jos empírics” a adaptar-se a la norma correcta no és tirania, sinó alliberament.
La llibertat, lluny de ser incompatible amb l’autoritat s’identifica amb ella.
La llibertat política “és el poder de fer allò que hauríem de fer” (Montesquieu)
26
Dos conceptes de llibertat(llibertat positiva)
El 4 errors de la Metafísica racionalista
1- tots els homes tenen un objectiu verdader, i només un: conduir-se a si mateixos racionalment.
2- els objectius de tots els éssers racionals han d’encaixar per necessitat en una única llei universal i harmònica.
4- quan tots els homes reconeguin la seva naturalesa racional, obeiran les lleis racionals que és al capdavall una sola i la mateixa en tots ells i així aconseguiran ser totalment lliures.
3- tots els conflictes estan causats pel xoc de la raó amb l' irracionalitat.
27
Defensa del pluralisme
Els principis d’una societat lliure.
1- només els drets i no el poder poden ser absoluts, de manera que tos els homes qualsevol qui sigui el govern, tenen el dret absolut de negar-se a comportar-se d’una manera contrària a aquests drets.
2- existeixen límits dins dels quals els homes han de ser inviolables, límits que no poden ser derogats per cap procediment formal per part d’algun tribunal o d¡alguna entitat sobirana.
28
Isaiah Berlin
Defensa del pluralisme
La llibertat és un ideal humà etern.
La igualtat és un ideal humà etern.
Tanmateix, la llibertat perfecta és incompatible amb la igualtat perfecta.
Alguns dels valors últims són
compatibles entre sí, mentre que d’altres no
ho són.
En un món de llibertat perfecta “los lobos estarían en libertad de comerse a las ovejas”.
En un món d’igualtat perfecta es prohibiria qualsevol acció material o intel·lectual que afavorís el distanciament entre individus.
La idea d’un món perfecte no només és fals empíricament sinó també conceptualment incoherent.
en Mensaje al siglo XXI (1994)/Mi trayectoria intelectual (1996)
29
Isaiah Berlin
Defensa del pluralisme
Quants morts es
necessiten perquè
triomfi un ideal?
Si volem aconseguir els valors essencials que ens mouen, hem d’establir compromisos, compensacions, mesures per tal d’evitar que succeeixi el pitjor. Et dono tanta llibertat a canvi de tanta justícia ... El que vull dir és que alguns valors ensopeguen entre si. (...) Buscar un ideal únic que s’extralimita perquè és l’únic i verdader per a la humanitat, sempre condueix a la violència, i després a la destrucció i al vessament de sang: l’omelette no apareix tot i que s’han trencat els ous necessària per a preparar-la. L’únic que queda és un nombre infinit d’ous i de vides humanes, preparades per trencar-se. I al final, l’idealista apassionat oblida l’omelette i només segueix destruint ous.
(fragment de Missatge al segle XXI, 1994) 30
Defensa del pluralisme
Amb fusta tan torta com de la que està fet
l’home no es pot construir res
completament recte.
En la humanitat no hi ha una visió comuna del que és la bona vida
Ha d’haver un nucli de valors compartits
o universals que ens permeti arribar
a acords.
La propensió al conflicte no és una disfunció, sinó la
característica intrínseca de la
societat humana
31
Materials i activitats
32
http://www.letraslibres.com/mexico-espana/que-es-la-libertad-politica#.WDCUJLyfjq4.twitter
Comentari del text: Isaiah Berlin, ¿Qué es la libertad política?
bibliografia
Isaiah Berlin, Dos conceptos de libertad y otros escritos, Alianza Editorial, Madrid 2001
http://pitxaunlio.blogspot.com.es/search/label/BerlinVegeu articles i escrits de Berlin a
33